Convent de Sant Francesc

4.Ordre Fransiscana

10/08/2011

L'Ordre dels Franciscans Alcantarins a Benicarló

Posteriorment al 1562, no se sap concretament la data, un grup de religiosos descalços de l'Ordre de Sant Francesc es van establir a Benicarló en una casa cedida per l'Ajuntament. Van començar les obres del Convent en unes terres que es localitzaven a extramurs i separades del nucli urbà, terres que van ser adquirides en una època d'expansió alcantarina per les terres valencianes. Aquestes terres estaven al nord de la vila, al final de l'antiga Rambla de Càlig, també coneguda com el camí dels Pedrissos, en el raval de Berga.

Segons la Crònica de la província de Sant Joan Baptista de religiosos menors descalços de la regular observança de Sant Francesc, València, en l'any , es cita textualment; “A 150 passos de la porta de Càlig, en el mateix camí, lloc molt sa i de excel·lents vistes, així del mar, que està pocs passos distant com de terra, la qual s'estén en grans planures, on es recullen generosos vins”

En conseqüència, l'edifici en aquella època estava aïllat del nucli urbà, i va mantenir aquesta peculiaritat fins la meitat del segle XX, quan l'expansió urbanística de la ciutat va anar consolidant els marges de l'antiga Rambla de Càlig.

En 1578, Fra Cristoval de la Plaça, provincial de l'Ordre de Sant Francesc, va fundar el Convent dels Franciscans descalços de Benicarló, encara que segurament l'edifici no estava el tot acabat, ja que en un document d'aquest mateix any, i responent a una petició dels franciscans de Benicarló, el Rei Felip II els autoritza i done les instruccions necessàries, per patir moltes necessitats i penúries econòmiques i gran pobresa de poder treure del regne de València la quantitat d'arròs suficient fins aconseguir 250 ducats que en aquells moments era una important quantitat de diners. Aquesta era la quantitat econòmica que en aquells moments els feia falta per acabar la construcció del Convent.

No es sap a ciència certa perquè es van instal·lar a Benicarló, però si que se sap que els franciscans van fundar en el mateix any el Convent de Vila Real, i que van ser anys d'una gran expansió de l'Ordre per tota l'Àrea Mediterrània, fundant convents en València, Ayora i Llíria.

L'esperit dels franciscans alcantarins

Per a entendre l'esperit franciscà, cóm vivien, fins i tot la pròpia arquitectura de l'edifici, hem de entendre la filosofia franciscana de Sant Francesc d'Assís i de Sant Pere d'Alcàntara.

Sant Francesc d'Asís va viure sempre segons la norma del Sant Evangeli, en obediència, podresa i castedat, imitant en tot moment a Crist per la seva pobresa i humilitat. Va dedicar la seva vida a predicar, a servir i a viure en la pobresa.

Amb l'autorització papal va crear tres ordres que es van expandir amb rapidesa i van arribar a tenir gran importància; l'Ordre dels Germans Menors, l'Ordre de les Clarisses i la tercera Ordre, que era d'homes i dones seglars que vivien en el món molt propers a l'esperit franciscà.

Després de la Reconquesta cristiana, Jaume I va fer donació a l'ordre del que seria el primer convent en València.

L'ordre amb el temps va anar creixent i en el 1517 es va fraccionar en dos grups; els conventuals, als que els estava permès posseir bens que pertanyien a la comunitat i els observants, seguidors dels preceptes del fundador.

Sant Pere d'Alcàntara va impulsar la reforma de l'ordre en 1544, la que va donar origen a la rama dels franciscans descalços alcantarins, creant nombrosos convents que es van anar expandint pel món. Amb aquesta reforma es volia tornar a l'Ordre franciscana de la genuïna observança de la Regla, mitjançant la màxima pobresa, la rígida penitència i l'esperit de l'oració. Va ser un predicador infatigable, auster i rigorós amb la seva pròpia vida. Menjava cada tres dies i poquíssim, dormia dos hores al dia i segut, caminava sempre descalç i es flagel·lava amb el cilici metàl·lic fins ferir les seves carns.

La gent de Benicarló va acceptar amb gran admiració i estima a aquests franciscans que caminaven descalços i es remendàven els hàbits. D'aquesta manera les almoines sempre van ser generoses, pel que a mitjans del segle XVIII van poder ampliar el convent.