Història de l'edifici

3. Gòtic Valencià

17/08/2011

3. EL GÒTIC VALENCIÀ

L'arquitectura gòtica valenciana va néixer en el segon quart del segle XIII, amb una inusitada força, com un fet colonial sobre territori musulmà conquistat. Es va desenvolupar dins de l'àmbit del gòtic mediterrani al segle XIV, i va arribar a la seva maduresa, al segle XV, amb el gòtic tardà. Durant el segle XVI i la primera meitat del segle XVIII algunes fórmules constructives de l'arquitectura gòtica van perviure associades al gust renaixentista.

L'arquitectura gòtica valenciana va tenir, per tant, una peculiar evolució que, malgrat el seu accidentat naixement, va ser llarga en el temps, diversa en les seves intencions i inevitablement variada en les seves formes.

Una característica és comuna a la variada expressió de les arquitectures del gòtic valencià: el desenvolupament de sistemes constructius i disposicions arquitectòniques ja utilitzades per l'arquitectura romana o ,si es vol dir, en termes més amplis, per les arquitectures dels països riberencs del Mediterrani en l'antiguitat tardana. Sobre aquestes tradicions genèriques van actuar les experiències arquitectòniques vingudes del nord francès. Aquestes van prestar un nou ordre basat en unes determinades geometries de la traça i de la composició de l'obra, especialment en els abocaments.

L'esmentada característica del gòtic valencià pot apreciar-se, igualment, en totes les arquitectures gòtiques de l'àmbit mediterrani; és a dir, a les diferents regions d'Itàlia, a Llenguadoc i a Provença, en els regnes de la Corona d'Aragó i en els enclavaments de l'expansió cristiana occidental pel Mediterrani. Els resultats a cada territori van ser diversos en la mesura en què va ser diferent el punt de partida i el ritme de l'evolució històrica. A València tant el impetuós inici constructiu de l'etapa de la colonització com l'experimentació tècnica que es va desenvolupar en la segona meitat del segle XV semblen haver buscat models directament en les antigues cultures del Mediterrani més que en les noves troballes arquitectòniques vinguts del nord francès. Subratlla la continuïtat de la tradició clàssica fet de la qual l'arquitectura dels segles XIII al XV, es va construir en terres valencianes amb una disposició i unes proporcions que no van canviar amb l'arribada del Renaixement.

3.1 EL GÒTIC CIVIL

Fotografia: http://www.gothicmed.es/browsable/images/b1nqvkb6fvnul1ih73cu17cffgs574br.jpg

Fins a mitjan segle XIV l'espai civil cobert valencià va estar, gairebé exclusivament, format per estructures d'arc de diafragma i teulada de fusta. Avançant el segle XIV, el desenvolupament de la vida ciutadana, va precisar arquitectures més variades i complexes. El segle XV es caracteritza per desenvolupar un vast programa edilici d'arquitectura civil. És significatiu que l'arquitectura del segle XV a la ciutat de València s'inauguri amb la construcció de les torres de Serrans, edifici que més que defensar celebra la vida ciutadana. Aquest mateix segle es clausura amb la construcció de la Llotja dels mercaders, edifici que ha estat considerat com un temple del comerç.

La prosperitat material adquirida per la societat valenciana al segle XV es va traduir en una extraordinària activitat constructiva. Les viles van tenir la necessitat de realitzar obres públiques; aqüeductes, ponts per facilitar el transport, magatzems per al gra o mercaderies, etc. l'orgull urbà i l'ostentació de les riqueses va estimular la construcció d'edificis per a les institucions, com les Casa de la Vila

La majoria d'aquestes obres civils es van efectuar per mitjà d'una arquitectura de tendència eminentment horitzontal, de poca alçada, massissa i austera des del punt de vista decoratiu, i que serà abans de res pràctica. En l'actualitat existeixen exemples a Morella, Sant Mateu, Catí, Forcall i Olocau.

Els edificis gòtics civils dedicats a la funció municipal han sofert moltes transformacions constructives que poc deixen veure de les edificacions originals. Les rehabilitacions, les adaptacions a l'ús diari i les renovacions amb el pas de les generacions han suposat canvis decoratius i estructurals.