El jaciment arqueològic del Mas de Fabra suposa una troballa excepcional

22/09/2015

El jaciment arqueològic descobert a la partida del Mas de Fabra, datat del segle VII aC, suposa una troballa excepcional sense precedents en el litoral que va des de Tarragona fins a Castelló. Allò que el fa únic és el fet de trobar-se en una zona plana que hauria pogut servir d'emmagatzematge d'aliments i materials.

Els treballs de construcció de la variant de la N-340 han tret a la llum un jaciment arqueològic a la partida del Mas de Fabra datat del segle VII abans de Crist. Una troballa que els directors de la campanya arqueològica, Miguel Vicente i Ramiro Pérez, han qualificat d'«excepcional», no tant per la infraestructura o els materials descoberts sinó pel fet d'estar ubicat en una zona plana, al contrari que la majoria d'assentaments dels voltants, que estan en alt». De fet, segons els arqueòlegs, es tractaria de l'únic jaciment d'aquestes característiques localitzat en tota la costa que va des de Tarragona fins a Castelló. «En aquest cas, el jaciment és especialment valuós per la informació que ens aporta, perquè representaria la interactuació entre indígenes de la Península Ibèrica amb els primers fenicis que van arribar via marítima per a introduir els seus productes elaborats a canvi de matèries primeres».

Els treballs arqueològics que s'han dut a terme a la zona han estat uns treballs denominats d'urgència, donada la necessitat de compaginar-los amb les obres de la variant. Així i tot, s'han pogut documentar i georeferenciar les restes i a partir d'ara s'obre tot un procés d'estudi que permetrà contextualitzar el jaciment i determinar la seua funció i els seus possibles habitants. Segons l'arqueòleg Ramiro Pérez, «tenim l'oportunitat de començar a conèixer un altre tipus de jaciment, diferent del que hem vist sempre, que ens donarà una visió diferent d'aquest període i de la gent que hi va viure».

El regidor de Cultura, Josep Barberà, ha manifestat la voluntat de l'Ajuntament de posar en valor el nou jaciment. «Esperarem els resultats de les cates arqueològiques i dels estudis previs, però la nostra intenció és habilitar la zona per a les visites. Hem d'aprofitar el fet que aquest és un jaciment únic, que ens diferencia de la resta de jaciments de la zona, i ho hem d'explicar», ha dit Barberà.

De moment, no s'han donat les dades exactes de la ubicació del jaciment per evitar possibles espolis o visites de curiosos. El regidor de Cultura ha confirmat que «una vegada finalitzats els estudis necessaris, la zona es podrà visitar sense problemes».



Un jaciment vinculat al comerç amb els fenicis

Segons han explicat els arqueòlegs responsables de les excavacions, la cronologia del jaciment correspondria al segle VII abans de Crist, durant l'anomenada edat de ferro antic. Per les restes localitzades, l'assentament, ubicat a només 2 quilòmetres de la línia de costa, estaria vinculat amb el món fenici i amb els intercanvis comercials amb aquesta cultura del nord 'Àfrica.

En el jaciment s'han pogut determinar dos tipus d'estructures: muralles de pedra per una banda i forats excavats en el subsòl per una altra, que servirien per a emmagatzemar aliments o material. Pel que fa als materials localitzats, s'han trobat objectes de ceràmica, de metall, conxes marines i pedres de molí, entre d'altres.