Poblat Iber del Puig de la Nau

2. Desenvolupament d'un assentament protohistòric

11/08/2008

EL PUIG DE LA NAU DE BENICARLÓ: DESENVOLUPAMENT D'UN ASSENTAMENT PROTOHISTÒRIC.

Els primers pobladors

El jaciment que veurem en la nostra visita al poblat ibèric del Puig de la Nau correspon a un assentament iber de la segona meitat del segle V a. de C., però el lloc ja va estar ocupat des de molt abans per una població que, almenys des de principi del segle VII a. de C., es va instal·lar construint cabanyes de planta circular o oval. D'aquestes construccions han quedat poques mostres, només algun tros de sòcol amb forat per a subjectar els pals de les parets o forats excavats en la roca natural que també servirien per a aquest fi constructiu. Possiblement, les persones que es van assentar per primera vegada al tossal foren pastors transhumants del bronze final, que buscaven les suaus temperatures hivernals de la costa.

A mitjan segle VII a. de C., i ja dins d'un moment cultural diferent de l'anterior, ferro antic, s'alça un poblat estable construït amb edificacions de planta rectangular fetes amb maçoneria. Les poques restes constructives que s'han conservat relacionades amb aquest moment del jaciment, no permeten conéixer l'estructuració que tindria el poblat. Durant aquesta fase d'ocupació es produeixen els primers contactes comercials mediterranis, perquè es troben àmfores fenícies i plats trípodes provinents del sud peninsular, on els fenicis un parell de segles abans s'havien establert per a des d'allí crear una xarxa comercial que comprendria tot el Mediterrani occidental. La cultura material autòctona era una continuació del bronze final, amb atuells fets a mà i decorats amb incisions i acanalats.

El naixement de la cultura ibèrica

A partir del 575-550 a. de C. tota la costa mediterrània peninsular pateix un canvi cultural de gran importància. Apareix el que els historiadors denominen, a partir de les fonts escrites gregues, la cultura ibèrica i, amb aquesta, l'assentament del Puig de la Nau també presenta una nova remodelació constructiva. El material recuperat en aquesta fase del jaciment ja presenta ceràmica ibèrica realitzada a torn, decorada amb les bandes i filets típics ibèrics. Continua en aquest moment la presència de les ceràmiques fenícies. A més, apareix en el registre arqueològic un nou i dinàmic comerç, el grec, denunciat per l'existència de ceràmiques àtiques de figures negres inicialment i, més tard, pels atuells de vernís negre, així com per les primeres produccions d'àmfores de l'actual regió de Marsella. No obstant, la influència dels productes procedents del comerç fenici continua acaparant la principal demanda del mercat local.

L'apogeu del poblat

La primera meitat del segle V a. de C. resulta difícil d'identificar en els nivells estratigràfics de l'excavació, a causa, possiblement, d'un abandó momentani o del fet que els esmentats nivells van ser destruïts en desenvolupar-se la fase següent. Durant l'excavació han aparegut materials que es poden datar dins d'aquest mig segle, però apareixen en un context material posterior.

A mitjan segle V a. de C. l'assentament és motiu d'una completa remodelació i es realitza tota una nova estructuració urbanística que inclou el sistema defensiu, el qual desconeixem en les etapes anteriors. Aquest canvi és a causa de les noves perspectives econòmiques que s'obrien davant dels ulls dels ibers del Puig de la Nau, les quals estaven propiciades pel comerç del cereal. Aquesta fase es correspon amb una cultura ibèrica plena, perfectament desenvolupada i formada, caracteritzada per una ceràmica tornejada, amb una decoració de temàtica geomètrica complexa i elaborada. El poblat continua els seus contactes comercials amb les colònies gregues, mercat que pren major força, tal com indica el percentatge de ceràmica àtica de vernís negre i de figures roges, però que no arriba al mercat púnic, provinent especialment de l'illa d'Eivissa.

La fase de l'ibèric ple representa un moment esponerós que a dures penes va durar uns cinquanta anys, ja que cap al 400 a. de C. o pocs anys després, l'assentament és abandonat sense mostres de violència. La investigació especula sobre la possibilitat que aquest poblat fóra deshabitat a causa d'una degradació ecològica de l'entorn, per una hiperexplotació del camp. La forta pressió a què havia estat sotmesa la terra per a traure un alt rendiment agropecuari, va poder esgotar tant les terres de conreu com els recursos forestals, la qual cosa va ocasionar una caiguda en picat de la producció agrícola, una falta de menjar per al ramat i una desforestació que repercutiria negativament en altres aspectes econòmics. Davant d'això, els pobladors del Puig de la Nau no van tindre un altre remei que optar per l'abandó del poblat; van haver d'arreplegar tots els seus efectes i se'n van anar cap a altres zones més pròsperes, com ara l'actual província de Girona, el sud-est peninsular o l'Alt Guadalquivir.

L'estratigrafia mostra en alguns sectors una ocupació residual, per damunt dels nivells d'amortització dels recintes del segle V a. de C. Aquesta ocupació, que duraria escàs temps, constituiria l'última fase de vida de l'assentament i no tornaria a ocupar la zona fins al Baix Imperi Romà, moment al qual pertanyen alguns fragments de ceràmica localitzats en els camps de la vessant inferior del tossal, vestigis possiblement d'una modesta finca agrícola hispanoromana.

(El Puig de la Nau – Benicarló- Visita d'un jaciment. Arturo Oliver Foix)