CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 6/2012 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 26 d'abril de 2012, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 6/2012 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 26 D'ABRIL.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 26 d'abril de 2012 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcaldessa accidental, la Sra. Shara Vallés Burriel:

Presidenta accidental: Sra. Shara Vallés Burriel

Regidors: Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sra. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Ángeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

Excusen la seua absència l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa, i el Sr. Pedro Joaquín García Bautista.

La presidenta declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 4/2012, DE 29 DE MARÇ I DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 5/2012, DE 4 D'ABRIL.

En primer lloc, intervé el Sr. Marzal Roca, regidor del grup municipal popular, per a manifestar que en el Ple ordinari de 29 de març de 2012, quan es va tractar la moció referida al rebuig unànime a la Resolució del Parlament Europeu de 16 de febrer de 2012, en relació a l'acord UE-Marroc sobre les mesures recíproques de liberalització del comerç de productes agrícoles i productes de pesca, i tal com es va tractar en el Consell Agrari per unanimitat de tots es va ometre posar l'organització agrària FEPAC-ASAJA, amb la qual cosa demana que s'incloga en l'acta corresponent.

En segon lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar que en la intervenció que va fer en el Ple de 29 de març de 2012, al final de l'acta, ell va dir que ho va demanar també per una tercera qüestió, que era per al·lusions, amb la qual cosa voldria que constara a l'acta pels tres conceptes (per fer un prec, per qüestió d'ordre i per al·lusions).

En conseqüència, per unanimitat dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 4/2012, de 29 de març i de l'acta de la sessió extraordinària núm. 5/2012, de 4 d'abril, amb les excepcions abans esmentades.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA REGULADORA DE LA CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS PER PART DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ A ASSOCIACIONS CULTURALS PER A LA REALITZACIÓ D'ACTIVITATS CULTURALS. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per la regidora delegada de Cultura de data 28 de març de 2012, relativa a la modificació de l'Ordenança específica reguladora de la concessió de subvencions a entitats culturals que realitzen activitats culturals.

Vist el text del Reglament redactat, del qual es proposa la seua aprovació.

Atesos los informes favorables emesos per la Secretaria i Viceintervenció Municipal, de data 23 i 30 de març de 2012 respectivament.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar la modificació de l'Ordenança específica reguladora de la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament de Benicarló a associacions culturals que realitzen activitats culturals.

Segon. Sotmetre l'aprovació de la modificació de l'Ordenança específica reguladora de la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament a entitats culturals a informació pública i audiència durant el termini de 30 dies, mitjançant anuncis en el BOP i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments.

Tercer. Publicar en el BOP, una vegada aprovat definitivament, el text íntegre de l'Ordenança sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de quinze dies.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE TRASLLAT DEL MERCAT DE VENDA NO SEDENTÀRIA DE PRODUCTES NO ALIMENTARIS DEL MERCAT DEL DIMECRES.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a manifestar que el seu grup voldria demanar la retirada d'aquest punt de l'ordre del dia, per dos motius fonamentals. En primer lloc, --manifesta--, perquè l'actual projecte que hi ha del mercat no està informat per la Policia, ja que el primer informe que hi ha de Policia és del mes de novembre i té unes característiques determinades i, posteriorment, s'ha modificat eixe projecte bloquejant carrers, per tant, pensen que eixe bloqueig i eixe tancament de carrers hauria d'estar informat per la Policia. En segon lloc, --explica--, perquè també en el mes de novembre va haver-hi un informe dels serveis tècnics d'Urbanisme en el qual l'arquitecte municipal feia una consideració que deia que: «El espacio de la Plaza de la Constitución es un "espacio libre o zona verde", clave E1, previsto por el Plan General». Per altra banda, --continua llegint el Sr. Sánchez--: «La instalación con regularidad semanal de una actividad que impida el uso de la plaza como espacio público, resultaría, en mi opinión, contrario al objetivo perseguido por el planeamiento y la normativa urbanística vigente...». Per tant, el Sr. Sánchez considera açò que vol dir que s'haurien de canviar els usos de la plaça a través d'una modificació del planejament. El Sr. Sánchez conclou dient que, per aquestes dues circumstàncies (és a dir, perquè no figura l'informe de Policia, que creuen que és fonamental en la mesura que es tallen carrers, i pel criteri de l'arquitecte municipal, segons el qual s'ha de canviar el planejament), els membres del grup municipal socialista demanen la retirada d'aquest punt de l'ordre del dia.

Seguidament, l'alcaldessa accidental, la Sra. Vallés Burriel, expressa que, en principi, els informes que esmenta el Sr. Sánchez Martí no són preceptius per a l'aprovació del punt.

Sotmesa a votació, la corporació per vuit vots a favor i onze en contra, representants del grup municipal popular, acorda no retirar aquest punt de l'ordre del dia.

A continuació, se sotmet a consideració de la corporació la proposta de la tinenta d'alcalde delegada de Comerç i Turisme de data 12 de març de 2012.

Relació de fets

1. Per part de la Regidoria de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Benicarló s'han dut a terme els tràmits necessaris per estudiar la modernització i millora de la gestió del mercat de venda no sedentària de productes no alimentaris que actualment es realitza a la zona del c. del Dr. Fléming i av. de València, consistent en les següents actuacions:

   --Traslladar el mercat a un altre emplaçament que es considere més idoni.

   --Definir les noves característiques que han de tindre les seues parades.

2. Per a portar a terme estes millores s'han mantingut reunions de treball amb l'Asociación de Vendedores Ambulantes del Mediterraneo, amb la Plataforma por la Dignidad y Subsistencia de los Mercadillos de la Comunitat Valenciana i amb diversos titulars de parades que no pertanyen a cap associació.

3. També s'ha sotmés la proposta al Consell Municipal de Comerç i Turisme, de data 13 de febrer de 2012, on va ser aprovada per les persones assistents amb 11 vots favorables i una abstenció.

Fonaments de dret

• L'article 8 de l'Ordenança reguladora de la venda no sedentària al municipi de Benicarló.

• L'article 2 del Reial Decret 199/2010, de 26 de febrer, mitjançant el qual es regula l'exercici de la venda no sedentària.

• L'article 45 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de Comerç de la Comunitat Valenciana.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a manifestar que ells en la comissió informativa corresponent ja es varen posicionar, no en contra del trasllat del mercat, sinó que de la ubicació a la plaça de la Constitució. Explica que entenen perfectament que el lloc on es posa el mercat, al final, és una molèstia per als veïns i la gent comença a cansar-se, per tant, cal agrair-los els anys que han estat suportant el mercat. Així doncs, el Sr. Sánchez fa referència a l'acta del Consell de Comerç de 27 d'octubre de 2011, on consta que no els pareixia el més adient la plaça de la Constitució per dues raons. D'una banda, --diu--, la plaça de la Constitució és el centre neuràlgic de la ciutat, on més tràfic s'hi concentra i hi ha dos col·legis que mouen més de cinc-cents alumnes diàriament, per tant, creuen que pot representar un perill per a les persones i cal buscar un altre lloc on es garantisca la seguretat de les persones. Afegeix que la seua missió com a regidor d'aquesta casa es vetllar pels interessos dels ciutadans de Benicarló i, per això, creu que no és el lloc adient, pel tràfic que concentra i per la seguretat de les persones. A més, explica que el dia 21 o 22 de novembre la Policia va emetre un informe, on --encara que la regidora diga que era favorable-- el Sr. Sánchez considera que posava una sèrie d'objeccions al fet que es posara el mercat a la plaça de la Constitució per motius com ara la gent, els centres escolars, els vehicles, etc. I, per altra banda, considera que l'informe de l'arquitecte també fa unes objeccions al respecte. De fet, el Sr. Sánchez considera que, com a conseqüència d'això, al mes de gener va haver una manifestació davant de l'Ajuntament per part dels venedors del Mercat. El Sr. Sánchez diu que l'alcalde eixe dia casualment no estava, però que, després, un dia els va rebre i els va dir que el dia que sortira el famós decret que havia de publicar la Generalitat sobre mercats i venda no sedentària, eixe dia es reuniria amb ells i parlarien del tema. El Sr. Sánchez considera que als venedors els dóna igual un lloc que un altre, perquè ells el que volen és desenvolupar la seua activitat econòmica. A més, indica que la regidora va dir que instal·lar-lo a la plaça de la Constitució dinamitzava el comerç de la ciutat. En canvi, ell creu que el dimecres al matí no es dinamitza el comerç de la ciutat, perquè no té res a veure una cosa amb l'altra. Però creu que, encara que tinguera una mínima influència, tant ell com els membres del seu grup en què ha de prevaldre fonamentalment la seguretat de les persones. A més, considera que si es talla la placeta dels Bous, Pius II i l'avinguda de Joan Carles I i hi ha un incendi, poden haver-hi problemes d'evacuació o de trànsit d'ambulàncies, per exemple. Finalment, recorda que ells van parlar de la zona de l'Auditori i de més llocs. Tot i això, manifesta que ells no tenen cap preferència i no volen dir on ha d'anar, ja que ho deixen a la lliure consideració de la regidora, però volen deixar clar que la plaça de la Constitució no els pareix un bon indret.

Seguidament, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a manifestar que ells també volen que el punt es retire de l'ordre del dia, tal com va manifestar en la Comissió de Comerç i de Policia. El motiu és que creu que els membres de l'equip de govern han de fer una reflexió d'on es posarà el Dimecres. De fet, ell creu que no han pensat en la sortida del col·legi de la Salle, ni en la sortida del col·legi del Marqués de Benicarló, ni en la parada dels autobusos, ni en la parada de taxis. A més, pel que fa al tall del carrer Joan Carles I, considera que, si ara ja tenim col·lapse al centre del poble, encara serà pitjor amb l'antic carrer de Sant Andrés tancat. Explica que creu que es tindran problemes sobretot els dies que plou o els dies que hi ha mercat, perquè creuar el poble des de l'avinguda de Catalunya fins la carretera de Peníscola costa molt als benicarlandos. Per això pensen que no és el lloc adequat i creuen que l'adopció d'aquesta mesura col·lapsarà el centre de la ciutat. A més, diu que, --tal com van manifestar a la Comissió de Comerç i de Policia--, no sap si la regidora els ha transmès la seua proposta i si ha reflexionat ella mateixa sobre la proposta que ells feien. En aquest sentit, el Sr. Ferrer explica que l'Ajuntament en aquests moments té la cessió d'uns terrenys, que són l'antiga cooperativa, que ni estan fora ni dins del poble, i ell considera que aquells terrenys es podrien condicionar i podrien servir perquè el Mercat del Dimecres estiguera situat allí. A més, creu que podria utilitzar-se per a moltes altres coses, com, per exemple, quan es plantegen situacions d'on s'instal·la un circ o la Fira de Falles. Continua dient que ells votaran en contra del trasllat del mercat, --tot i les reflexions que ha fet i tal com va dir a la Comissió de Comerç--, perquè creuen que es tindran molts de problemes i, com a benicarlandos i com a responsables d'aquest poble, els 21 que estan ací tindran molts de problemes. Per tant, reitera que els membres de l'equip de govern ho haurien de reflexionar i no tirar-ho endavant, ja que d'ací 20 anys no saben què passarà al món, però 20 anys són molts anys per ubicar això a un altre lloc.

A continuació, la Sra. Ortiz Roca, representant del grup municipal popular, indica que vol agrair al Sr. Ferrer la seua proposta i de la manera que es va dirigir als membres de l'equip de govern i també al que és la gestió del mercat. Però manifesta que, a l'inici de la intervenció del Sr. Ferrer, aquest ha dit que és qüestió de gustos. Ella pensa que això no és qüestió de gustos i que tampoc és un caprici seu, contràriament al que s'ha dit en declaracions en aquest respecte. Explica que en aquest assumpte hi ha una gestió que es porta dia a dia i s'ha fet una anàlisi de la situació del mercat. Per això, --diu--, van agafar un projecte i una proposta per a millorar el que és l'activitat comercial i del mercat no sedentari en el mercat a l'aire lliure. Respecte dels terrenys de l'antiga cooperativa, manifesta que ella no ho té tan clar perquè sempre han comentat amb l'Associació de Venedors del Mediterrani de traslladar-los a una zona més cèntrica perquè a l'extraradi perden i això ha estat demostrat. Respecte de la intervenció formulada pel representant del partit socialista, la Sra. Ortiz explica que aquesta proposta es porta perquè des de l'Àrea de Comerç s'ha detectat un problema, ja que els mateixos venedors li diuen que moren, perquè no és rendible el Mercat del Dimecres. De fet, diu que fa dos anys varen buscar un lloc per a fer el trasllat i tenien com a possible ubicació el carrer d'Ausiàs March. Aleshores, explica que es varen reunir amb els venedors per demanda d'ells i els ho van proposar i els van dir que no al canvi, perquè si estan al Dr. Fléming i estan morint, a l'Ausiàs March encara més. Aleshores, des del departament van començar a estudiar una ubicació possible més al centre del poble, que també repercutira en l'activitat del teixit empresarial de Benicarló. A més, torna a reiterar que no és un caprici seu, tal com deien membres del grup municipal socialista per la premsa, sinó que és un treball en què s'han detectat problemes de gestió de la seua activitat econòmica.

D'altra banda, la Sra. Ortiz afirma que, quan van portar l'assumpte al Consell, on està representat el teixit empresarial del poble i també la resta de partits polítics, el Sr. Sánchez, després d'aquest Consell, va fer declaracions a la premsa, quan ell mateix havia aprovat l'acta. Seguidament, llig el contingut de l'acta del Consell de data 27 d'octubre de 2011, del següent tenor literal: «El Sr. Sánchez pren la paraula per manifestar que té molts dubtes per la gestió del trànsit, motivat principalment per les entrades i sortides dels alumnes dels col·legis pròxims a la plaça. S'interessa per l'informe que ha emès la Policia». Aleshores, li recorda, al Sr. Sánchez, que es va dir que eixe informe encara no el tenien, perquè ho havien volgut consultar amb els empresaris i el poble i si ells ho veien bé, aleshores continuar treballant. També li diu que ella al Consell va comentar que, de totes formes, quan portaren aquesta proposta és perquè havien treballat amb totes les possibles ubicacions, tant per part dels tècnics, com de la policia. A més, indica que ella quan porta un tema al Consell pretén que siga cosa de tots, ja que els projectes han d'estar treballats per tots. A continuació, ressalta que en l'acta es diu: «El Sr. Sánchez proposa estudiar altres ubicacions com la plaça de Sant Bartomeu, Sant Joan, és a dir, algun punt del nucli antic». A aquest respecte, la Sra. Ortiz considera que la política d'aquest equip de govern és que si es detecten problemes, cal buscar solucions i, a la plaça de la Constitució, creu que s'evitarà moltes molèsties als veïns, ja que els residents tindran accés al seu habitatge i als seus pàrquings i hi haurà circulació, encara que sí que és cert que s'ha de tallar l'antic carrer de Sant Andrés, davant de l'Oficina d'Informació i Turisme. Però, afirma que, en eixe projecte, no hi ha el bloqueig d'entrada i eixida als habitatges i pàrquings. Finalment, conclou reiterant que açò no és un caprici seu, sinó que és un treball i una feina feta per un equip de professionals. De fet, explica que la tècnica de Comerç va assistir a unes jornades on es va exposar el tema i es va observar que la ubicació de la plaça de la Constitució era la més idònia, tant per als venedors en la seua revitalització de l'activitat econòmica, com també per al teixit empresarial de la zona.

Arribats aquest punt, el Sr. Sánchez s'adreça a la Sra. Ortiz per a dir-li que s'equivoca perquè l'acta esmentada en l'apartat anterior no l'ha aprovat ell, perquè en eixa acta no es reflecteix la seua primera proposta, que era la de la zona de l'Auditori, a la qual la Sra. Ortiz va respondre que no hi cabien. El Sr. Sánchez diu que en l'acta no està reflectit perquè en una acta no s'hi reflecteix literalment el que es parla i ell, en general, va parlar de molts de llocs i sí que és cert que la senyora Ortiz va dir que intentarien que fóra a una zona cèntrica, a la qual cosa ell va respondre que més cèntrica és la plaça de Sant Bartomeu, el carrer de Sant Joan i tota la zona. A açò, --explica-- li van contestar que allí no, perquè no podia passar l'ambulància. El Sr. Sánchez afegeix que això és així, excepte en festes d'agost, que posen la fira alternativa i la tenen tres o quatre dies i sembla que aleshores això no importa.

A continuació, afirma que sí que és cert que va eixir a la premsa i va dir que ells ja es varen posicionar. També diu que en el Consell va fer eixes declaracions, que la senyora Ortiz va desmentir. Concretament, manifesta que li va dir que era mentida, que ell no va fer eixes declaracions i que els informes de la Policia eren favorables. Per aquest motiu explica que va haver que sortir a dir-ho, perquè té tot el dret del món a opinar i a expressar-se i, fins i tot, l'obligació. Aleshores, explica que, quan va sortir a la premsa, va sortir amb les actes a la mà i eixa acta no la va aprovar ell, ja que, quan es va fer la la reunió del Consell de Comerç, ell estava fora i no va poder acudir. Diu que va acudir la seua companya i com ella no sabia el que ell havia dit, la va aprovar. En canvi, explica que si hagués anat ell li ho hagués fet rectificar. A més, manifesta que estan d'acord en el fet que s'ha de traslladar el mercat, però que la senyora regidora li diga que a la plaça de la Constitució això serà una benedicció, perquè al lloc on es pretén traslladar el mercat es concentra tot el trànsit del poble, hi ha col·legis amb 1.500 alumnes cada dia, autobusos, taxis, gent gran, xiquets, etc. Afirma que els membres del grup municipal socialista han parlat amb els tècnics i li han dit que els tècnics de la casa fan el que volen els polítics. De fet, ell considera que si volguera podria al·legar que estan fent un pla general i amb els informes contraris, però ací estaria. Respecte de la reunió, considera que el Decret va sortir el dia 20, però poc cas li han fet, ja que el Decret 65/2012, de 20 d'abril, del Consell, pel qual es regula la venda no sedentària en la Comunitat Valenciana, al capítol V, article 8é.2 diu: «La decisió municipal s'adoptarà ponderant fonamentalment criteris d'ordenació territorial i planificació urbanística, de sostenibilitat mediambiental i paisatgística i de protecció del medi urbà i del patrimoni historicoartístic. En tot cas, hauran de quedar garantides la protecció dels consumidors i consumidores, el millor servici a estos i la preservació de l'orde públic, la salut i la seguretat pública». Aleshores, el Sr. Sánchez creu que si la regidora considera que tot això que indica el decret queda garantit a la pl. de la Constitució més que en un altre lloc, que aprove l'equip de govern, perquè el seu grup no ho aprovarà.

Seguidament, torna a fer ús de la paraula el Sr. Ferrer, dient-li a la Sra. Ortiz que li agraeix que li agraïsca, ja que, des del Bloc-Compromís, estan per fer coses el millor que puguen pel poble i donar les idees que toquen i això que van a fer els membres de l'equip de govern és un pedaç a un problema. A més, diu que està convençut que molts dels seus companys, regidors, en aquests moments deuen pensar que en quin embolic els està ficant amb el canvia del mercat, però que votaran a favor. De fet, el Sr. Ferrer considera que serà un col·lapse de circulació, tal com diu l'informe de la Policia, el qual llegeix: «La plaza de la Constitución configura un núcleo de comunicación de nuestra población, existiendo en sus extremos dos centros escolares». Segons el Sr. Ferrer, aquest és el primer problema i continua llegint: «En consecuencia, a la ya habitual presencia de vehículos que acuden a dejar/llevarse alumnos.» Indica que aquest serà un segon problema i continua llegint el que per a ell seran problemes: «habrá que añadir a los vehículos de los vendedores (...) Alrededor de la plaza no hay espacio para que se pueda realizar la carga/descarga de los comerciantes (...), pues deberían ocupar parte de carriles de circulación (...) y la parada de taxis/autobús». Diu que la Sra. Ortiz ha parlat dels gustos i dels problemes que li ha plantejat, però considera que no els ha dit res. D'altra banda, creu hi ha un altre problema a afegir, que és la gent que vindrà de Peníscola a l'estiu i que cal reflexionar-hi, perquè serà un caos per a Benicarló. En canvi, opina que amb molt poca inversió es podria tindre un recinte ferial a la zona de la cooperativa, que està segur que l'informe de la Policia hi seria favorable, perquè allí no hi hauria problema de xiquets, ni col·lapse, ni res. A més, creu que és un lloc i una necessitat per a Benicarló i que, en un futur, es podria afegir als pressupostos el tema d'instal·lar allí un espai tancat perquè es poguera muntar la Fira de Sant Antoni o circs i els autobusos que a vegades no saben on posar-los. Ell creu que ho haurien de reflexionar i retirar-ho de l'ordre del dia, perquè creu que on volen posar el mercat no és el millor lloc pels problemes li ha comentat abans.

En un nou torn, la Sra. Ortiz incideix en el fet que en cap dels informes posa que no és favorable el trasllat del Mercat a la plaça de la Constitució. En canvi, afirma que sí que posen les objeccions i advertències que s'han d'observar per a un bon funcionament del que és l'activitat. A més, manifesta que els tècnics no fan el que els polítics volen i que eixa afirmació és una manipulació del Sr. Sánchez. La Sra. Ortiz assegura que els tècnics fan el treball amb tota la coherència i són professionals i l'últim que ella faria seria anar a un tècnic i obligar-li a fer alguna cosa. A més, afirma que no ha vist mai a cap company seu obligar un tècnic a fer un tipus d'informe.

D'altra banda, dirigint-se al Sr. Sánchez, li diu que ella no ha dit que ell haja aprovat l'acta, sinó que l'acta la va aprovar el partit socialista i, si tan companys són i veuen la problemàtica i estan tan disgustats i tan indignats, a la persona que va representar el seu partit se li diu, perquè el seu grup així actua, treballant amb professionalitat, amb comunicació i amb un treball en equip. Segueix la seua intervenció dient que ja sap que s'ha publicat el Decret, però la gestió del que és l'espai i la ubicació és competència de l'Ajuntament. Per altra banda, assegura que l'alcalde no ha enganyat ningú, ja que ell va dir que ens esperàrem a març i, si no sortia el decret, que ho portarem i així s'ha fet. I per acabar, insisteix en el fet que en els informes en indica cap no favorable. Diu que s'ha treballat i no és una gestió política, sinó que és un treball professional i de tècnics. A més, assegura que tot l'equip de govern està al corrent de tot el que és la proposta, perquè treballen en equip, analitzen, estudien els projectes i tots hi fan les seues aportacions.

Per al·lusions, fa ús de la paraula el Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal popular, per a dir que des de l'any 1970 fins ara hi ha hagut cinc trasllats del mercat a l'aire lliure i en cap hi ha hagut informe de la Policia. Explica que el primer era Joan XXIII/Hernán Cortés, el segon Jacinto Benavente, el tercer Mestre Serrano, Navarra, Bilbao, Tarragona, el quart av. de Catalunya i el cinquè al Dr. Fléming. Per tant, considera que en aquesta ocasió s'han fet tots els tràmits i informes de Policia, Secretaria, d'Urbanisme i de Comerç, els quals li agradaran més o menys, però ací estan. A més,recorda que en Comissió es va dir que si no es complien eixos condicionaments el mercat seria un fracàs. Indica també que, segons els tècnics comercials, la plaça de la Constitució és el lloc que Benicarló necessita. Ara bé, agraeix al Sr. Ferrer la proposta que ha fet.

Per altra banda, recorda que s'han mirat altres llocs on ubicar el mercat a l'aire lliure i en el lloc on està fixat actualment el mercat, s'han retirat 108 cotxes que s'han oblidat, 249 denúncies. A més, diu que, quan el Sr. Sánchez ha llegit el Decret, s'ha deixat el que posa al primer punt de l'article 8é : «La creación, modificación o traslado de manifestaciones agrupadas de venta no sedentaria deberá ser adoptada por el órgano competente del Ayuntamiento, oído el Consejo Local de Comercio...».

També per al·lusions, intervé el Sr. Sánchez, perquè considera que dir que ell ha parlat amb el cap de la Policia per a dir-li que es banye més amb els informes, això no és fer al·lusions. Doncs a aquest respecte, diu que quan ell ha parlat dels tècnics, no ha parlat dels informes dels tècnics. Explica que el que ell ha dit és que si es vol obrir un carrer o es vol posar una plaça allà, els tècnics faran el projecte. La segona cosa que manifesta és que al cap de la Policia no li ha dit mai que es banye en els informes, per respecte a eixe senyor, al que representa i al que és ell mateix en aquesta casa, ell no parlarà mai de converses privades que tinga amb cap funcionari de la casa. En canvi, diu que el Sr. Marzal sí, però que ell no ho farà mai, però afirma que li pot dir que l'informe dels dos carrers que es tallen no està a l'expedient.

Finalment, l'alcaldessa accidental manifesta que creu que el punt està prou debatut. Ella considera que és una aposta de l'Àrea de Comerç, en coordinació amb la resta d'àrees de l'Ajuntament i per suposat, des de l'equip de govern se li donarà suport.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica i el dictamen de la Comissió Informativa de Policia i Seguretat, per onze vots a favor i vuit en contra --representants dels grups municipals socialista i del Bloc Nacionalista Valencià--, acorda:

Primer. Aprovar el trasllat del mercat de venda no sedentària de productes no alimentaris de la zona del c. del Dr. Fléming/Av. de València a la zona de la pl. de la Constitució a partir del mes de juny 2012.

Segon. El nombre màxim de parades del mercat de venda no sedentària a la zona de la pl. de la Constitució serà de 95 i estaran distribuïdes segons el plànol adjunt. Es reserven un màxim del 10% de les parades per a ser ocupades per camions botiga.

Tercer. Les parades estaran subjectes a les següents dimensions, característiques i horaris:

Dimensions	Característiques
6 metres de llarg i 3 de profunditat, amb una separació entre parades de 0.50 m, excepte les parades situades al c. de Joan Carles I, que han de tindre 6 metres de llarg per 2 d'amplària.	Han de formar una carpa de 6 metres de llarg per 3 metres de profunditat Estes carpes han d'estar realitzades amb estructures lleugeres d'alumini o d'altres materials resistents a la corrosió. Els tendals i tancaments han de ser de lona o similar en color blanc. En cap cas es permetran elements autoconstruïts, ja que les estructures han de respondre a elements comercialitzats als mercat.

En cas de considerar-se necessari i de manera motivada, poden modificar-se els criteris estètics de les parades per decret d'Alcaldia. A a esta modificació se li ha de donar la deguda publicitat perquè les persones interessades siguen sabedores dels canvis efectuats.

Horaris:

Muntatge de les parades

Des de les 7.00 a les 8.30 h

Desmuntatge de les parades

A partir de les 13.30 h, no es podrà fer abans, excepte causa climatològica o de força major. La zona del mercat ha de quedar totalment lliure, com a màxim, a les 15.00 h

Accés al recinte: Sols es permetrà l'accés dels vehicles al recinte per a fer la càrrega i descàrrega de mercaderies.

Quart. Les transmissions de parada previstes a l'article 16.2 de l'actual Ordenança han d'efectuar-se entre persones que integren la llista d'espera prevista a l'article 18 de l'actual Ordenança, excepte quan es tracte de transmissions que impliquen la successió familiar de l'activitat.

Cinquè. Les parades a la nova ubicació de la pl. de la Constitució, s'assignaran en sorteig públic, extraient-se d'una borsa opaca el nom del titular i d'una altra el nom de la que li ha correspost. Des de l'endemà que tinga lloc el referit sorteig, el resultat del qual s'ha de donar a conèixer a través del tauler d'anuncis i del web municipal http://www.ajuntamentdebenicarlo.org, s'obrirà un termini de 10 dies perquè els titulars de les parades que han participat en el sorteig, formulen per escrit la seua sol·licitud d'ocupar la que els ha correspost en la nova ubicació, justificant el compliment dels requisits de documentació que recull l'Ordenança. Els llocs restants, o no sol·licitats, quedaran a disposició de l'Ajuntament. Aleshores, podrà optar a ocupar-los qualsevol persona interessada que integre la llista d'espera prevista a l'article 18 de l'actual Ordenança.

Sisé. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades durant un termini de trenta dies, als efectes que puguen examinar-lo i formular les reclamacions o suggeriments que estimen pertinents, mitjançant la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província i la pàgina web de l'Ajuntament de Benicarló.

Seté. En el cas de presentar-se suggeriments o reclamacions contra l'aprovació inicial, el Ple ha de resoldre'ls i aprovar definitivament la modificació de l'Ordenança. Si no es presenta cap reclamació o suggeriment, s'ha d'entendre definitivament adoptat l'acord fins aleshores provisional.

Vuité. L'acord definitiu s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i s'hi ha de fer constar que aquest no tindrà validesa fins que no s'haja portat a terme la publicació esmentada i haja transcorregut el termini previst de 15 dies des de l'endemà de la seua publicació. Aquesta publicació ha d'incloure l'acord provisional elevat a definitiu i el text sencer de la modificació de l'Ordenança.

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA T-11, REGULADORA DE LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D'ENSENYAMENT EN EL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA. Se sotmet a consideració de la corporació proposta de modificació de la citada Ordenança efectuada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 23 de març de 2012, la qual consisteix en:

• Canviar l'art. 1r amb la finalitat que el fet imposable s'adapte a la realitat de les classes que s'imparteixen en l'actualitat en el centre.

• Modificar l'art. 3r amb l'objecte d'adequar les quanties de les taxes als increments dels costos produïts en l'any 2006 (data de l'última revisió de tarifes, i

• Modificar igualment l'art. 5, per, atesa de la crisi econòmica existent en l'actualitat, facilitar el pagament als usuaris d'aquest servei.

En primer lloc, intervé la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a dir que el Partit Socialista surt a la premsa quan ho considera oportú, siga en el tema del Conservatori, que ara se'n parlarà, siga en el tema del mercat a l'aire lliure i en qualsevol tema, de la mateixa manera que ho fa el partit popular, que moltes vegades anuncia a la premsa coses abans que ho sàpiguen els grups municipals. Diu que els membres del grup municipal socialista també son representants dels ciutadans de Benicarló i tenen dret a dir també les seues opinions. D'altra banda, adreçant-se al Sr. Marzal, li diu que, als anys 70, desgraciadament Franco encara no s'havia mort, els ajuntaments no eren democràtics i difícilment podia governar el Partit Socialista. Per tant, manifesta que en aquell moment, de decisió no en van prendre cap, ni abans ni després, ja que diu que molt poc han governat ells a aquest Ajuntament. Respecte al punt de l'augment de la taxa del Conservatori, la Sra. Miralles anuncia que els membres del grup municipal socialista votaran en contra, tot i que pensen que no és moment d'apujar les matrícules un 30%, tal com estan les famílies avui en dia i les dificultats econòmiques que estan passant. Pensen que ja suposa un sacrifici en moltes famílies de la comarca portar els xiquets al Conservatori i ja és una despesa prou important, com per, damunt, ara apujar un 30%. A més, diu que tampoc entenen per què s'apugen un 30% aquestes taxes, quan en el pressupost de 2011, en l'apartat d'ingressos, els membres de l'equip de govern van consignar en taxes de Conservatori 105.000 EUR i enguany, en el mateix apartat, en el pressupost de 2012, 120.000 EUR. Per tant, la Sra. Miralles considera que això significa un augment del 14,3 %. Tanmateix, diu que apugen un 30% i, a més, de recaptació real, de drets reconeguts es van recaptar, en taxes de conservatori. 114.107 EUR, de manera que enguany s'han consignat 120.000 EUR. Així doncs, reitera no entendre com poden apujar aquest 30% i els agradaria saber quin criteri s'ha seguit per apujar este 30%. A més, diu que el nombre d'alumnes continua sent el mateix que enguany, en les mateixes assignatures i que, segons l'informe de la tresorera, la recaptació d'enguany seria de 154.379 EUR, amb les noves tarifes, amb la qual cosa hi hauria 34.000 EUR més que els que tenien pressupostat com a ingressos. Amb tot això, la Sra. Miralles considera que el que es demostra és que les apujades excessives de taxes són la política del Partit Popular en l'aspecte educatiu, sanitari o en el que siga. És a dir, creu que sempre apugen tot el que siga despeses educatives i sanitàries: les taxes universitàries, les del Conservatori, el copagament en la Sanitat, la privatització de l'educació desmantellant l'estat del benestar, etc.

D'altra banda, reitera, tal com ja va dir en el ple de pressupostos, que un centre educatiu mai es mesura pel rendiment econòmic, sinó pel que aporta a la societat en la qual està implicat. Considera que la cultura i la formació dels nostres joves és molt més important que el rendiment econòmic del Conservatori. A més, la Sra. Miralles pregunta a l'equip de govern si, des de l'any 97 que està aquest Conservatori a Benicarló, han reclamat a la Generalitat que es faça càrrec del Conservatori, tal com van prometre l'any 1997, que ens farien un edifici nou i que es farien càrrec del 100% de les despeses. En aquest sentit, la Sra. Miralles fa referència al que està pressupostat com aportació de la Generalitat, que són 79.375 EUR, que és el 10 % del que costa a l'Ajuntament de Benicarló el Conservatori Municipal. A banda, diu que hi ha una altra aportació de la Diputació per valor de 60.000 EUR, que diu que espera que ens paguen a bones, perquè de l'any passat a 31 de desembre, encara no l'havien pagat.

D'altre banda, afirma que l'any 2006 el PSOE-Bloc van posar en marxa les beques per als alumnes de Benicarló. A aquest respecte, la Sra. Miralles pregunta si han previst consignar un augment de les beques per enguany, perquè de moment només tenen prevists 9.500 EUR i ella considera que si apugen les quotes el 30%, també han d'apujar les beques un 30%. A continuació, fa referència a una moció de l'Alcaldia de data 2 d'agost de 2011, que l'alcalde va firmar i li van donar suport la resta de partits polítics, i llegeix: «Solicitar a la Conselleria de Educación de la Generalitat Valenciana la aprobación de un convenio a suscribir con este Ayuntamiento con el fin de financiar los gastos de personal del Conservatorio Profesional de Música dependiente del Ayuntamiento de Benicarló». La Sra. Miralles manifesta no saber res d'aquesta sol·licitud a hores d'ara ni de si s'ha firmat el conveni. Ara bé, diu que el que sí que saben és que els pares continuen pagant al Conservatori i el Conservatori Municipal de Benicarló costa molts de diners a l'Ajuntament, diners que hauria de sufragar al 100% la Conselleria, perquè és una promesa feta l'any 1997 i perquè és un centre educatiu i perquè així va sorgir aquest Conservatori. De fet, explica que, quan es va dir de fer aquest Conservatori, els grups de l'oposició van preguntar quant ens costaria aquest Conservatori i quines serien les despeses que hauria d'aportar l'Ajuntament. La Sra. Miralles continua dient que el Sr. Mundo va dir que estigueren tranquils, que en tres anys la conselleria se'n faria càrrec al 100% i passaria a ser com el Conservatori de Castelló. Tanmateix, la Sra. Miralles diu que això no ha sigut així i es continuem pagant les despeses del Conservatori. Per tant, per tot el que ha dit abans i perquè ara s'apugen les taxes un 30%, manifesta que al grup socialista li pareix excessiu i van a votar en contra.

En segon lloc, intervé el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a dir que la postura del Bloc en tots aquests aspectes sempre és la mateixa: votar que no. Diu que no estan disposats als increments que sofreixen tots els benicarlandos quant a impostos i aquest és un impost més, que a part de sofrir-lo els benicarlandos directament, el patix molta gent d'altres pobles del costat. A més, considera que l'increment del 30%, aproximadament, que fan els membres de l'equip de govern representa una diferència bestial quant a un curs complet per assignatura en ensenyança elemental respecte altres conservatoris que han estudiat, com per exemple el de Requena o Oriola, perquè a Requena està en 34,88 EUR i ací a Benicarló són 131 EUR. Manifesta que ell no sap si el Conservatori de Requena està subvencionat totalment per la Conselleria o no i per això tenim aqueixes tarifes. Amb este exemple, el Sr. Mascarell es pregunta si nosaltres no som tan valencians com els d'Oriola o Requena. Per això, demana que el tracte que tinguen amb nosaltres la Conselleria siga el mateix que tenen amb altres conservatoris, és a dir, que ens el subvencionen i que ens el paguen com es van comprometre a fer. A més, el Sr. Mascarell demana saber si quan es reuneixen els tres alcaldes tracten aquest tema, perquè la meitat d'alumnat és de fora. Creu també que si apugem aquestes tarifes ens podem trobar en el cas que no vinga ningú de fora, perquè no ho podran assumir. Per tant, diu que volen que Benicarló tinga un Conservatori com cal, com altres municipis, és a dir, que estiga subvencionat i que estiga regit per la Conselleria d'Educació, perquè pague tot el que tinga que pagar, ja que consideren que 131 EUR és molt car. Per acabar, reitera el seu vot en contra.

Tot seguit, fa ús de la paraula la Sra. Martínez Roca, representant del grup municipal popular, per a manifestar que, en primer lloc, vol dir que el tema del Conservatori és un tema molt complicat que es gestiona de la millor manera possible i és un tema que sobretot afecta les arques municipals, amb la qual cosa han de reduir el dèficit del nostre Conservatori i fer-lo viable en aquests moments tan difícils econòmicament. En relació amb la intervenció feta per la Sra. Miralles, li indica que el pressupost d'ingressos és una estimació i com no se saben els alumnes que hi haurà es fa una previsió en base a l'exercici anterior i això vol dir que, si es van ingressar 120.000 EUR, és que va hi haver un augment de l'alumnat. Per altra banda, en relació amb el criteri que s'ha seguit pel percentatge que s'ha augmentat, explica que, per a reduir el màxim possible el dèficit que es té al Conservatori, es va fer un estudi i es va considerar que augmentar un 30% ens ajudava un poquet amb els ingressos i reduir eixe dèficit. Això doncs, diu que es va considerar aquest percentatge com el més viable. A continuació, indica que és cert que participen la Conselleria en 75.000 EUR i la Diputació en 65.000 EUR i enguany també tenim la mateixa previsió, de manera que continuarem mantenint les beques. Per altra banda, manifesta que el Conservatori, quan es va crear l'any 1997, s'impartien les assignatures dels cursos del grau elemental i el primer del mitjà. Posteriorment, --explica--, es van anar incrementant les especialitats fins arribar a l'actualitat, on s'imparteixen la totalitat dels cursos del grau elemental i professional, la qual cosa implica un augment del nombre de professors, d'especialitats i d'assignatures. Per tant, considera que tots aquests creixements i canvis han generat un augment de la despesa. Respecte a la intervenció efectuada pel Sr. Mascarell, la Sra. Martínez diu que a Benicarló els alumnes que cursen primer i segon d'elemental tenen una matrícula de 393,30 EUR i a Sogorb de 576 EUR. Continua dient que els que cursen tercer i quart d'elemental aquí a Benicarló la matrícula els costa 525 EUR i a Sogorb, 768 EUR. En canvi, diu que, si agafem altres referències, com ara Sagunt, primer, segon, tercer i quart costa 855 EUR i aquí a Benicarló la matrícula costa 393 EUR. Continua esmentant Ribaroja, on primer, segon, tercer i quart d'elemental costa 702 EUR i aquí a Benicarló costa 393 EUR. D'altra banda, diu que, d'acord amb la conversa que ha mantingut recentment a Vinaròs amb el regidor de Cultura, s'està estudiant la possibilitat de fer beques o fer algun tipus de conveni de col·laboració, i a l'igual amb Peníscola.

En un nou torn, la Sra. Miralles expressa que, d'acord amb el que acaba de manifestar la Sra. Martínez, el criteri que ha seguit l'equip de govern ha estat augmentar més o menys el 30%, perquè no és ni poquet ni molt ni tot el contrari. Per tant, diu que no saben si l'any que ve tornaran a augmentar un 30, un 40 o un 50 %. Considera que això no és cap criteri i demana a la Sra. Martínez que no li parle de l'estudi del Sr. Serrano, perquè allò era un desgavell, ja que consistia a augmentar als alumnes de Benicarló un 10% i als de fora el 700 %. Continua dient que aquests números es feien tenint en compte que, si multipliquem per 7 el que paguem ara, aquells xiquets no vindran i si no vénen no tindrem alumnes i si no tenim alumnes no podrem ni mantindre ni els alumnes de Benicarló, perquè allò és inviable. La Sra. Miralles considera que aquest és un Conservatori comarcal, perquè entre tots mantenen el Conservatori i durant 15 anys ha primat més el servilisme dels alcaldes cap al Partit Popular que els interessos de l'Ajuntament durant 15 anys en època de bonança econòmica. Afegeix que no han estat capaços d'obligar a la Conselleria que es faça càrrec del Conservatori i ara tenim aquest problema. Ara bé, creu que diners sí que en tenen per a altres coses. En aquest sentit, diu que va a fer una mica de demagògia i llegeix el que es va publicar el dia anterior a El País: «El Consell paga 41.000.000 EUR a la Fórmula 1». Segons la Sra. Miralles, suposava que això anava a costar 0 EUR i diu que per això sí que tenen diners. A més, indica que, per una banda, se socialitza la Fórmula 1, però es privatitza i es fa pagar a les famílies el Conservatori, l'ensenyament i la sanitat. Considera que això és el que fa el Partit Popular i això és el que fa l'equip de govern aquí, apujant el 30%. Diu també que l'any que ve no se sap quan l'apujaran, però el que sí se sap és que el Conservatori de Benicarló continuarà pagant-lo l'Ajuntament de Benicarló. Ella, però, creu que és un Conservatori comarcal, amb la qual cosa se n'hauria de fer càrrec la Conselleria, que, segons la Sra. Miralles, per al que vol té de diners i en època de bonança econòmica no ha fet prou pressió. La Sra. Miralles conclou dient que el Partit Popular ha governat aquí, a Castelló, a València i ara, fins i tot, a Madrid, per tant, tenen el poder absolut i, en ser una competència de la Conselleria, ho haurien hagut de demanar.

Seguidament, el Sr. Mascarell indica que li sembla molt bé que la Sra. Martínez li haja posat d'exemples de Sogorb i Ribaroja, però hi ha, si no creu malament, 62 centres, 31 municipals i 31 privats. Ell considera que li n'ha dit dos i en poden haver 1o més i, dins d'eixos, està Benicarló. I diu que això és el que no vol ell: que Benicarló estiga dins d'eixos. Explica que ell vol ser igual que els de Requena o Oriola, perquè sembla que el Maestrat no existeix. Diu que abans era Terol, però ara pensa que és el Maestrat el que no existeix, fins i tot, dins de la Comunitat. D'altra banda, s'adreça a la Sra. Martínez i li fa la proposta d' acompanyar-la a ella, a l'Ajuntament, per anar a parlar amb el conseller d'Educació, juntament amb l'AMPA o representació dels pares per a fer força i perquè s'assabenten que hi ha molts pares que volen que el Conservatori funcione, perquè si no molts alumnes no podran acudir-hi i, al final, s'aconseguirà tancar el Conservatori si la Conselleria no se'n fa càrrec. El Sr. Mascarell conclou dient que, si l'equip de govern no té força, potser anant més gent, es fa més força i ens donen alguna cosa.

A continuació, la Sra. Martínez agraeix la postura del Sr. Mascarell i diu que li agafa la paraula i que ho estudiaran i ho parlaran. Per altra banda, indica que tots estan d'acord en el fet que tots els valencians han de ser iguals i rebre el mateix tracte, però avui per avui han de ser responsables i fer front a una realitat que tenen i és que el Conservatori, de moment, l'estem sufragant nosaltres i l'està sufragant l'Ajuntament. Explica que l'Ajuntament aporta un 60% del seu cost i, per tant, s'han de prendre una sèrie de mesures al respecte. A més, comunica que està a l'espera d'una reunió amb el diputat de Cultura per a tractar del tema del Conservatori.

Respecte a la intervenció realitzada per la Sra. Miralles, manifesta que està totalment d'acord en el fet que hauria de ser la Conselleria la que es fes càrrec del cost del Conservatori, ja que excedeix de les nostres competències municipals. Actualment, explica que ens costa uns 600.000 EUR/anuals i l'equip de govern vol fiançar aquest servei i, per això, es demana aquest esforç als usuaris del Conservatori. Indica que això s'ha fet d'igual manera que s'ha demanat un esforç a les diverses entitats culturals, esportives i socials, ja que en l'actualitat s'està travessant una situació econòmica molt complicada. Afirma també que són conscients de la situació econòmica actual i són conscients de l'esforç que estan demanant als nostres conciutadans. Per això, --explica--, que, per donar-los facilitats als usuaris del servei, podran realitzar el pagament de la matrícula en quatre fraccionaments, que fins ara n'eren dos.

Per altra banda, s'adreça al Sr. Mascarell per a dir-li que no s'han d'oblidar de la bonificació que gaudeixen els alumnes empadronats a Benicarló de fins el 40% de la matrícula. Explica que, si es fa la comparativa amb Sogorb, aquest bonifiquen els seus empadronats en un 15% i tenen les tarifes més elevades que a Benicarló. A més, diu que les beques del curs 2012/2013, que és el que afecta aquestes taxes, estam recollides al pressupost del 2013 i això ho tenen totalment en compte.

Seguidament, fa ús de la paraula el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per al·lusions, per aclarir dues coses. En primer lloc, es refererix al fet que al pressupost consten 120.000 EUR, la qual cosa vol dir, que, com que un curs va des del mes de setembre fins al mes de juny, l'augment agafa una part del curs 2011/2012 i una part del curs 2012/2013 i, si es calcula, es pot veure com l'augment no pot ser el 30% del que hi havia l'any passat, sinó només una part molt menudeta. Després s'adreça a la Sra. Miralles, i referint-se a les beques que se van donar l'any 2006, recorda que els membres de l'equip de govern d'aleshores varen apujar les taxes un 300% i el Partit Popular d'aleshores va donar suport a eixa pujada, perquè era necessari. Per tant, el Sr. Serrano considera que l'oposició hauria de ser conseqüent amb el que va votar el Partit Popular d'aleshores i fer el mateix a hores d'ara davant la conjuntura econòmica actual. En relació amb el desgavell a que feia referència la Sra. Miralles, el Sr. Serrano diu que ha fet molt bé de traslladar el que ell va dir a la Junta de Portaveus, és a dir que s'apujara un 700 %. En canvi, diu que el grup socialista no ha fet cap proposta, ja que en el fet de demanar que ho pague la Generalitat estan tots d'acord. A més, li assegura que, de viatges a València, n'han fet molts amb aquesta finalitat, encara que no s'haja aconseguit.

De nou, intervé la Sra. Miralles per a dir al Sr. Serrano que respecte a l'esmentat desgavell del seu informe, ella recorda que el Sr. Serrano els el va donar en una Junta de Portaveus i no els va demanar a ells que en feren cap de proposta, ja que simplement els va dir que era l'informe de la situació del Conservatori. A més, li recorda que en aquell moment allò va crear una alarma social en els alumnes del Conservatori amb els seus pares, perquè van dir que vostè volia tancar el Conservatori. Diu que no ha vaig dir ella, sinó que ho van dir els alumnes del Conservatori i que, a ella, de proposta, no li'n va demanar cap. Indica que aleshores simplement el Sr. Serrano li va donar un informe de la situació econòmica del Conservatori de Benicarló i la xifra del 700% l'ha dita la Sra. Martínez. Afegeix que, a més, la Sra. Martínez ha dit que era per a tots, però que la Sra. Miralles diu que no, que en l'informe tenia una previsió d'augment i hi havia tres supòsits. Concretament, explica que l'augment era pels alumnes de fora i ella considera que els alumnes del Conservatori dóna igual d'on siguen, igual que els alumnes de l'institut, igual que els alumnes de la universitat, ja que són alumnes d'un centre educatiu i no els hem de discriminar ni en preu ni en res. Per tant, reitera la seua opinió que, en aquell moment, d'acord amb aquell informe, la pujada era astronòmica. De fet, considera que allò era un desgavell i que el Sr. Serrano va crear una alarma social, que ara ha fet marxa enrere i d'este informe mai s'ha sabut res més i ara apugen unes quotes un 30%. Diu que ella, l'any 2006, no estava i no sap si en aquell moment van apujar el 300 %. En canvi, diu que sí que saps que el Sr. Serrano en eixe informe va fer un quadre, on indicava que el Conservatori va augmentar les despeses, perquè es va augmentar el nombre de professorat, van posar més cursos i es va passar a professional. Aleshores, --indica--, en augmentar el nombre de professorat i oferir més assignatures i més serveis, es va haver d'augmentar la matrícula i es van crear les beques per a bonificar aquest augment de taxes als alumnes de Benicarló. La Sra. Miralles considera, però, que si en aquell moment els van donar suport, que va estar molt bé, però ara creu que no és època, amb la crisi que hi ha. I conclou, adreçant-se a la Sra. Martínez, en relació amb el que ha dit que les famílies han de fer un esforç i que tots hem de fer un esforç, i li diu que pensa que les famílies ja en fan prou, d'esforç.

Finalment, l'alcaldessa accidental conclou el debat dient que és una pujada necessària i que molt gustosament li passarà a l'alcalde la proposta del Sr. Mascarell d'anar a la Conselleria juntament amb el Partit Socialista per tal de sumar esforços al respecte.

Vist l'informe emès per la Tresorera, en data 26/03/12, fiscalitzat de conformitat pel Viceinterventor municipal.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i Personal, per onze vots a favor i vuit en contra -representants dels grups municipals socialista i del Bloc Nacionalista Valencià-, acorda:

Primer. Modificar la següent Ordenança fiscal reguladora de la Taxa per la prestació del servei d'ensenyament en el Conservatori Municipal de Música, d'acord amb la proposta efectuada pel tt. d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, en data 23 de març de 2012. El text de l'Ordenança modificada queda com segueix:

«Article 1r. Fet imposable. El fet imposable el constitueix la prestació del servei d'ensenyament en el Conservatori de grau professional, elemental, les proves d'accés per a l'obtenció del certificat de superació del grau elemental, i la prova d'accés a l'ensenyament professional.

...

Article 3r. Quantia.

1. La quantia de la taxa regulada en aquesta Ordenança és la fixada en les tarifes que conté l'apartat següent, per cadascun dels diferents serveis o activitats.

2. Les tarifes d'aquesta taxa per assignatura i curs són les següents, expressades en euros:

Matricula (preinscripció)	20,8EUR
Ensenyament LOGSE:
Grau elemental: Curs complet, per assignatura	131,30EUR
Grau elemental: Assignatures pendents, per assignatura	157,30EUR
Grau elemental: Repetició de curs	170,30EUR
Prova per a obtenció del certificat de superació de grau elemental	66,30EUR
Prova d'accés a l'ensenyament professional	66,30EUR
Grau mitjà: Curs complet, per assignatura	196,30EUR
Grau mitjà: Assignatures pendents, per assignatura	256,10EUR
Grau mitjà: Repetició de curs, per assignatura	276,90EUR

Article 5é. Règim d'ingrés El pagament d'aquesta taxa pot efectuar-se a través d'una quota única que s'ha de pagar durant l'última setmana del mes d'octubre o fraccionar-se en quatre terminis i realitzant-ne el pagament durant l'última setmana dels mesos d'octubre, novembre, desembre i febrer.

El termini màxim per al pagament complet de la taxa es fixa en l'últim dia del mes de febrer i el seu incompliment suposa la pèrdua del dret a la prestació del servei d'ensenyament en el conservatori municipal de música Mestre Feliu. «

DISPOSICIÓ FINAL

La modificació de la present ordenança fiscal entra en vigor l'endemà de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.»

Segon. La tramitació de l'expedient de modificació de l'anterior Ordenança, s'ha de realitzar d'acord amb l'establert per la Legislació vigent i d'acord amb el següent procediment:

1. Per complir el que disposa l'article 16é del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, s'acorda, amb caràcter provisional, la modificació de l'Ordenança indicada.

2. De conformitat amb el disposat en l'article 17é del mateix RDL, el present acord provisional, així com el text de l'Ordenança modificada que figura en l'expedient, s'ha d'exposar al públic al tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament durant un termini de trenta dies hàbils, con a mínim, a fi que les persones interessades puguen examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes.

3. Aquesta exposició al públic s'ha d'anunciar en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de major difusió de la província.

4. En el cas que no es presenten reclamacions, l'acord de modificació provisional de l'ordenança s'ha d'entendre definitivament adoptat. En cas contrari, el Ple ha de resoldre totes les reclamacions i suggeriments i adoptar l'acord definitiu. Aleshores, s'ha de publicar l'acord definitiu o el provisional elevat a definitiu, en el Butlletí Oficial de la Província, que no entrarà en vigor fins que s'haja portat a terme aquesta publicació.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DELS RECURSOS DE REPOSICIÓ INTERPOSATS CONTRA L'ACROD DEL PLE DE 28(07/2011, PEL QUAL S'APROVA LA MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DEL PAI C. DE VALÈNCIA (TRAM ENTRE EL PG. MARÍTIM I C. DEL DR. FLEMING). Es sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 20 de febrer de 2012.

Vists els recursos de reposició interposats per:

• El Sr. FRANCISCO RAMALLO PENAS, NIF 73.383.240-S, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. del Doctor Fléming número 14-1r de Benicarló, en qualitat de president de la Comunitat de Propietaris de l'Edifici MARÍTIM, situat al c. de València número 20 de Benicarló, en data 16/09/11 (registre d'entrada número 15.554 de data 20/09/11).

• El Sr. JOAQUÍN FORÉS SANTACREU, NIF: 45.040.822 Z, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 29-1rB, de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici situat al carrer de València número 29 de Benicarló, en data 17/10/11 (registre d'entrada número 17.035).

• El Sr. FAUSTINO FERRÁNDEZ FERRANDO, en data 25/10/11 (registre d'entrada número 17.514).

• El Sr. JAIME AVILA MIQUEL, NIF: 18.701.607-P, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 22 de Benicarló, en data 21/11/11 (registre d'entrada número 18.761).

contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 28/07/11, pel qual es va aprovar: «la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming, redactat pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, que actualitza el pressupost d'execució de les obres, així com, la memòria i el compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització provisionals, que recull la retaxació de les càrregues d'urbanització corresponents, també redactada pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, amb la incorporació de les modificacions derivades de l'informe de la Viceintervenció municipal, de data 19 de novembre de 2010, així com de l'estimació d'al·legacions, de conformitat amb els informes de dates 8 i 28 d'abril de 2011, de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, i del TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera, respectivament.» (expedient PAID/1077 d'Urbanisme, relatiu al Programa d'Actuació Integrada Directa per a la urbanització del carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el c. del Doctor Fléming de Benicarló), per aquest tècnic de A. G. d'Urbanisme informa el següent:

Exposició de fets

I. En data 28 de juliol de 2011, el Ple de l'Ajuntament, al punt 18é, relatiu al «DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL MODIFICAT DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER A L'OBERTURA DEL CARRER DE VALÈNCIA (TRAM ENTRE EL PG. MARÍTIM I EL C. DEL DR. FLÉMING) I LA MEMÒRIA I EL COMPTE DETALLAT DE QUOTES D'URBANITZACIÓ PROVISIONALS QUE RECULL LA RETAXACIÓ DE LES CÀRREGUES D'URBANITZACIÓ, AIXÍ COM, D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL CANON D'URBANITZACIÓ», va adoptar els següents acords:

«Primer. Estimar les 30 al·legacions amb idèntic contingut, en les quals es demana que l'Ajuntament execute l'aval presentat en el seu dia per la mercantil SOLASA, promotora de la edificació que se situa en una de les parcel·les d'aquest vial i, per tant,es modifique el compte detallat de quotes d'urbanització provisionals, en el qual ha de figurar aquesta promotora com subjecta al pagament, fins a la quantia a què ascendisca la garantia prestada, i s'hi establisca,com a subjectes passius de la resta de l'import de quotes d'urbanització, els propietaris actuals de l'esmentada edificació, de conformitat amb el informat en data 28/04/11, pel TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera.

Segon. Desestimar l'al·legació que formula el Sr. Michel Diab Tawil ( r. e. 1.381), pels motius exposats en l'informe de data 28/04/11, del TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera.

Tercer. Estimar parcialment les al·legacions que formula Teresa Francisca i Mª Isabel Catalán Segarra (r. e. 2117), pel que fa a la pretensió de materialitzar documentalment la reserva de l'aprofitament al qual tenen dret els hereus de la Sra. Segarra Segarra, qui en el seu dia va realitzar la cessió gratuïta de sòl en l'àmbit de gestió que el PGOU ha previst com UA13, document que ha de materialitzar-se en una acta administrativa o escriptura pública, i ha de ser aprovat per la corporació municipal. La resta de legacions han de ser desestimades, pels motius exposats en l'informe de data 08/04/11, de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores.

Quart. Aprovar la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming, redactat pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, que actualitza el pressupost d'execució de les obres, així com, la memòria i el compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització provisionals, que recull la retaxació de les càrregues d'urbanització corresponents, també redactada pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, amb la incorporació de les modificacions derivades de l'informe de la Viceintervenció municipal, de data 19 de novembre de 2010, així com de l'estimació d'al·legacions, de conformitat amb els informes de dates 8 i 28 d'abril de 2011, de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, i del TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera, respectivament.

Cinquè. Aprovar expressament, amb caràcter definitiu, la redacció final del text de l'Ordenança municipal per a l'ordenació i imposició d'un cànon d'urbanització per la repercussió del cost de les obres d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada per a l'obertura del carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming, redactat pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, amb la incorporació de les modificacions derivades de l'informe de la Viceintervenció municipal, de data 19 de novembre de 2010, així com de l'estimació de legacions, de conformitat amb els informes de dates 8 i 28 d'abril de 2011, de l'arquitecte municipal, Luis Pérez Lores, i del TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera, respectivament.

Sisé. Publicat el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, així com en el Butlletí Oficial de la Província i de Castelló i al tauler d'anuncis municipal i incorporar en aquests últims el text íntegre de l'Ordenança municipal reguladora del cànon d'urbanització aprovada, a efectes de la seua entrada en vigor segons el que preveu l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Seté. Notificar el present acord a les persones titulars de drets afectats per l'actuació, indicant-los que és un acte que posa fi a la via administrativa, i contra aquest poden interposar:

a) en relació amb l'aprovació de la modificació del projecte d'urbanització del programa i la memòria i compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització provisionals, que recull la retaxació de les càrregues d'urbanització corresponents : alternativament, bé un recurs de reposició potestatiu, en el termini d'un mes, davant el Ple de la corporació, de conformitat amb els articles 116 i 117 de Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o bé, directament, un recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló, en el termini de dos mesos, de conformitat amb els articles 8.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Si s'optés per interposar el recurs de reposició potestatiu no pot interposar-se un recurs contenciós administratiu fins que aquell siga resolt expressament o se n'haja produït la desestimació per silenci.

b) en relació amb l'aprovació de l'Ordenança reguladora del cànon d'urbanització: recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, de conformitat amb els articles 10.1.b) i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Els terminis referits comencen a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el BOP de Castelló, o bé des de l'endemà de la seua notificació, si aquesta última és posterior.

Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen més convenient al seu dret.»

II. En data 18 d'octubre de 2011, apareix publicat en el número 128 del Butlletí Oficial de la Província de Castelló, un anunci relatiu a l'acord plenari citat en l'expositiu anterior.

III. En data 16 de setembre de 2011 (registre d'entrada número 15.554 de data 20/09/11), el Sr. FRANCISCO RAMALLO PENAS, NIF 73.383.240 S, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. del Doctor Fleming número 14-1r de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici MARÍTIM, situat al carrer de València número 20 de Benicarló, interposa un recurs de reposició contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, del següent tenor:

«Que el pasado día 28 de Julio de 2011 se aprobó por el Pleno del Ayuntamiento de Benicarló, el Programa de urbanización de actuación integrada para la apertura de la calle Valencia y la memoria y cuenta detallada de cuotas de urbanización provisionales, que recoge la retasación de las cargas de urbanización, así como, de aprobación definitiva del canon de urbanización, sin que se incluya el AVAL del Promotor PROMONOBE S.L. En el calculo de las cuotas de urbanización definitivas, pr ello, por medio del presente escrito, y dentro del plazo establecido al efecto, según el artículo 116 y 117 de la Ley 30/1992 de 26 de Noviembre, interpongo RECURSO POTESTATIVO DE REPOSICIÓN en base a las siguientes:

PRIMERO. Que el pasado 28 de julio de 2011 se aprobó el Programa de urbanización de actuación integrada para la apertura de la calle Valencia y la memoria y cuenta detallada de cuotas de urbanización provisional, que recoge la retasación de las cargas de urbanización, así como, de aprobación definitiva del canon de urbanización. Se acompaña al presente escrito como documento nº 1, copia del citado acuerdo plenario.

SEGUNDO. Que tras presentarse 30 alegaciones solicitando al Ayuntamiento ejecutar el aval presentado por SOLASA, en fecha 28 de Abril de 2011, el Sr. Jesús Hernández Lahera (TAG de Urbanismo) acordó tras citar la STS de 30-12-2005 sobre el principio de subrogación real (cito textualmente):

"No afectan al Ayuntamiento los acuerdos que al respecto hayan establecido los particulares; y por ello en principio, debe ser quien sea propietario en cada momento el que resulte obligado al pago.

No obstante, parece que no será de aplicación el principio de subrogación real, en los supuestos de promotores urbanizadores a los que se han otorgado las correspondientes licencias de edificación con carácter simultáneo a la urbanización de los terrenos, y que obviamente han prestado para ello las garantías correspondientes, en la parte que afecta a estas garantías prestadas. En estos supuestos, el incumplimiento del deber de urbanizar deberá hacerse efectivo en primer lugar con cargo a la fianza o aval prestado, y si esto no fuera suficiente, corresponderá hacerse cargo de la parte no cubierta, a quien sea propietario y que en cada momento resulte obligado al pago.

Por lo que procede estimar las 30 alegaciones."

TERCERO. La empresa PROMONOBE S.L. es la promotora de la obra del edificio Marítim sito en la Calle Valencia nº 20.

Para poder iniciar la construcción del edificio, el Ayuntamiento de Benicarló también le solicitó en concepto de garantías un aval previo al otorgamiento de las correspondientes Licencias de edificación, por lo que ésta parte se encuentra en la misma situación que las 30 personas que alegaron incluir el aval del promotor para el cálculo de la cuota de urbanización definitiva, estimándose las 30 alegaciones.

CUARTO. Por lo anteriormente expuesto, consideramos que si en su momento no se procedió a la urbanización pretendida y, es ahora cuando se va a ejecutar, aunque haya cambiado de propietario tampoco se nos debe aplicar el principio de subrogación real por haber cumplido el promotor entregado en su día, el oportuno aval para poder proceder a la urbanización proyectada.

Por todo lo anteriormente expuesto.

AL ILUSTRISIMO AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ SOLICITO, que tenga por presentado el presente escrito con los documentos adjuntos, se sirva admitirlo y por interpuesto RECURSO POTESTATIVO DE REPOSICIÓN, frente a la resolución de fecha 28 de Julio de 2011 que aprueba el proyecto de Urbanización del Programa de urbanización de actuación integrada para la apertura de la calle Valencia y la memoria y cuenta detallada de cuotas de urbanización provisionales, que recoge la retasación de las cargas de urbanización, así como, de aprobación definitiva del canon de urbanización, por no incluirse en el cálculo de la cuota de urbanización definitiva el aval entregado por el promotor PROMONOBE S.L., en concepto de garantía previa al otorgamiento de licencias de edificación del edificio.»

IV. En data 17 d'octubre de 2011 (registre d'entrada número 17.035), el Sr. JOAQUÍN FORÉS SANTACREU, NIF 45.040.822 Z, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 29-1r B, de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici situat al carrer de València número 29 de Benicarló, interposa un recurs de reposició contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, del següent tenor:

«PRIMERO: En referencia al acuerdo del pleno del 28 de julio 2011 en cuanto a la aprobación del tramo de urbanización de la calle Valencia, se expone en la correspondiente notificación que han sido estimadas 30 alegaciones con idéntico contenido, en las que se solicita que el Ayuntamiento ejecute el aval presentado en su día por la mercantil Solasa.

Subrayar que al menos dos de las alegaciones estimadas no corresponden a la mencionada promotora sino que son suscritas por propietarios de la comunidad Valencia 29.

A saber son los propietarios Jose María Pare Barrio (r.e. 2171) y el (sic) Marcos Domenech Cid (r.e. 2483).

SEGUNDO: La Mercantil responsable de la edificación cito (sic) en la calle valencia 29 es la Mercantil Mallobra SL.

En referencia a la Mercantil Mallobra SL, en ocasión de la anterior notificación de urbanización la comunidad solicito al ayuntamiento informara sobre la situación del correspondiente AVAL.

El ayuntamiento facilito copia de una notificación del banco Banesto de Peñiscola de fecha 13 de diciembre de 2003, donde se informa que con fecha 9 de mayo de 1990, el Banco Español de Crédito, S.A. Emitió aval bancario con las siguientes características:

BENEFICIARIO. Exmo Ayuntamiento de Benicarló

AVALADO: Mallobra S.L.

CUANTÍA: 1.125.481- Pesetas

OBLIGACIÓN GARANTIZADA: como garantía para la urbanización de la parte proporcional de la calle valencia.

INSCRIPTO (SIC) EN EL REGISTRO ESPECIAL DE AVALES CON EL NUMERO .0490

TERCERO: Por lo anteriormente mencionado, como presidente de la comunidad de propietarios solicitar la ejecución del correspondiente aval modificando la cuenta detallada de cuotas de urbanización provisionales, en las que deberá figurar dicha promotora como sujeta al pago, hasta la cuantía a la que ascienda la garantía prestada.

CUARTO: Solicitar con carácter de urgente dicha urbanización, ya que los vecinos estamos sujetos a inferioridad de condiciones a la limpieza, transito y usufructo del vial mencionado.

Es de notorio conocimiento del Ayuntamiento ya que así ha sido expresado en la entrevista mantenida con el anterior Concejal de Urbanismo Sr. Antonio Cuenca, la precariedad de la calle, con baches y orificios de dimensiones importantes que dificultan el transito peatonal y de vehículos. La precaria situación sanitaria de la calle con contenedores de basura expuestos frente a un terreno baldío donde se acumulan desperdicios, etc.

La postergación de dicha urbanización provoca no solo un encarecimiento diario de nuestra participación económica en el mismo sino una desvalorización de nuestros inmuebles.

QUINTO: Para que se proceda a la revisión adjunto copia de la carta citada y DNI.»

V. En data 25 d'octubre de 2011 (registre d'entrada número 17.514), el Sr. FAUSTINO FERRÁNDEZ FERRANDO, interposa un recurs de reposició contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, del següent tenor:

«En contestación a su escrito, con número de salida: 15784, recibido con fecha 5 de octubre de 2011, en la cual se exige el pago de una serie de cuotas por el acondicionamiento de la Calle Valencia, en el tramo comprendido entre las calles: Paseo Marítimo y Doctor Fleming.

Considerando que dichos trabajos son competencia del excelentísimo ayuntamiento de Benicarló, por tratarse de una vía pública, y tras los hechos manifestados por el ayuntamiento declarando ser esa su postura en misivas anteriores, como por ejemplo la recibida con fecha 6 de mayo de 2005, con número de salida: 7118.

Manifiesto al Ayuntamiento que mi postura es contraria al abono de dichas cuotas por los motivos expresados anteriormente.»

VI. En data 21 de novembre de 2011 (registre d'entrada número 18.761), JAIME AVILA MIQUEL, NIF 18.701.607 P, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 22 de Benicarló, interposa un recurs de reposició contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, del següent tenor:

«Primero. Que fecha 23-01-1971, compro una casa con número 92 del Paseo Marítimo de Benicarló, con una superficie de 114,37 m² (aporta copia escritura).

Segon. Que una vez presentados los planos para construcción de una vivienda, desde el Ayuntamiento se le hicieron modificar los mismos y retranquear hasta los 82 m² actuales.

Tercero. Que la actual casa era la primera que se construía en el tramo de la calle Valencia, y como se puede comprobar la calle es mas amplia a partir de esta.

Cuarto. Que desde el Ayuntamiento se le hizo saber que los metros que cedía compensaban la urbanización de la futura calle Valencia el día que esta se produjese.

Una vez expuesto cuanto antecede

SOLICITO A LA ALCALDÍA DEL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ que tenga por presentado el presente recurso y previos trámites legales oportunos, considere las presentes alegaciones y tenga en cuenta la compensación de los metros cedidos en su día.»

Fonaments de dret

Primer. Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en els presents recursos els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrents, i interposició dels recursos de reposició dintre del termini i en la forma escaient, excepte el recurs presentat en data 21/11/11, pel Sr. Jaime Àvila Miquel, per estar fora del termini legalment habilitat per fer-ho, per la qual cosa no pot ser admès a tràmit.

Segon. Analitzarem en primer lloc, el recurs de reposició presentat en data 16 de setembre de 2011 (registre d'entrada número 15.554 de data 20/09/11), pel Sr. FRANCISCO RAMALLO PENAS, NIF 73.383.240 S, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. del Doctor Fleming número 14-1r de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici MARÍTIM, situat al carrer de València número 20 de Benicarló, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, i que fonamenta que l'empresa PROMONOBE SL és la promotora de l'obra de l'edifici Marítim situat al carrer de València núm. 20 i que per poder iniciar la construcció de l'edifici, l'Ajuntament de Benicarló també li va sol·licitar, en concepte de garantia, un aval, previ a l'atorgament de la corresponent llicència d'edificació, per la qual cosa aquesta part es troba en la mateixa situació que les 30 persones que van al·legar incloure l'aval del promotor per al càlcul de la quota d'urbanització definitiva, i que els va ser estimada en l'acord plenari ara recorregut. Atès que ha d'incloure's en el càlcul de la quota d'urbanització definitiva l'aval lliurat pel promotor PROMONOBE SL, en concepte de garantia prèvia a l'atorgament de llicència d'edificació de l'edifici.

Quant a la possibilitat, sol·licitada pel recurrent, que l'Ajuntament cobre l'import de l'aval dipositat per la promotora de les obres, la mercantil PROMONOBE SL, hem de manifestar, de la mateixa manera que ja vam fer en el nostre anterior informe de data 28/04/11, el següent:

Davant la qüestió debatuda de a qui correspon l'obligació de satisfer les corresponents quotes d'urbanització, ha d'assenyalar-se, que constitueix responsabilitat de cadascun dels propietaris retribuir en metàl·lic la tasca de l'urbanitzador (art. 72 LRAU) i així ha estat considerat per la jurisprudència en aplicació del TRLS/76 i, posteriorment, a tenor dels art. 14 i 18 de la LS/98 (STS de 21-4-1989, RJ 3218), fins al punt que la STS de 24-1-1990, fa extensiva la condició de subjectes obligats, als que ostenten el dret de superfície, encara que en aquest cas la contribució als costos d'urbanització va lligada a una llicència d'obres.

Sobre aquest particular la STS de 30/12/2005 (Secció 5ª ponent exc. J. E. Pérez Morote), declara:

«El motiu de la cassació no pot prosperar perquè, com amb tota correcció ja va declarar abans la Sala d'Instància i nosaltres corroborem en la nostra Sentència de data de 31 de maig de 2005 (recurs de cassació 4427/2002), el principi de subrogació real imposa als adquirents de les parcel·les el deure assumir els costos de la urbanització d'acord amb el sistema que regeix l'estatut urbanístic de la propietat immobiliària, el qual no ha estat alterat pel que es disposa en l'art. 21 de l'esmentada Llei 6/1998, de 13 d'abril, amb independència que en els singulars contractes de compravenda de les parcel·les s'haja consignat o no aquest deure els adquirents, ja que aquest precepte imposa als futurs propietaris del deure complir els compromisos que el primer hagués contret amb l'Administració urbanística, entre els quals, en aquest cas, es troba executar les obres d'urbanització, com es declara en la sentència recorreguda, i que, no complit per aquell, es transmetés, en virtut de l'al·ludit principi de subrogació real recollit pel citat art. 21 de la Llei 6/1998, als adquirents, raó per la qual els actuals propietaris de les parcel·les han de pagar a l'Ajuntament els costos de les obres d'urbanització que aquell duga a terme en haver-se canviat, a petició d'ells mateixos, el sistema d'actuació pel de cooperació, sense perjudici de les accions que, com bé assenyala el Tribunal a quo en la seua sentència, tinguen aquests enfront del promotor i transmetent d'aquestes parcel·les, d'acord amb l'establert a l'apartat tercer d'aquest mateix precepte.

No s'està, per tant, davant el supòsit que recull l'art. 103 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, com pretén la representació processal dels recurrents, sinó davant l'efectivitat de l'al·ludit principi de subrogació real recollit per la nostra legislació urbanística (art. 71 de la Llei del Sòl de 1956, 88 del text refós de la Llei del Sòl de 1976, 22 del text refós de 1992 i 21 de la Llei 6/1988), sense que per això es conculque, sinó tot el contrari, el de seguretat jurídica, proclamat en l'art. 9.3 de la Constitució.

Aquesta Sala del Tribunal Suprem ha declarat, entre d'altres, en les seues sentències de 2 de novembre de 1993 (recurs d'apel·lació 9855/1990), 18 de gener de 1996 (recurs d'apel·lació 5782/1991), 29 de gener de 1996 (recurs d'apel·lació 5846/1991), 16 de juliol de 1996 (recurs d'apel·lació 8336/1991), 7 de juliol de 2000 (recurs de cassació 2769/1995) i 31 de maig de 2004 (recurs de cassació 4427/2002), que en els supòsits d'alienació de finques, l'adquirent queda subrogat en el lloc de l'anterior propietari en els compromisos que hagués contret amb les corporacions públiques respecte de la urbanització i edificació, d'acord amb el principi, sancionat legalment, de subrogació real, que congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària, amb independència de qui siga el seu titular propietari, evitant, d'aquesta forma, que el simple canvi en la titularitat dominical d'una finca pugui alterar, tant les limitacions i deures legals com els compromisos contrets amb l'Administració urbanística, doncs les normes urbanístiques i, per tant, els plans d'aquesta naturalesa, són dret necessari, que no pot ser desconegut pels particulars adquirents de finques sobre les quals pesen determinades limitacions o deures, encara que, per protegir el tràfic jurídic, el transmetent estiga obligat a fer constar expressament en el títol d'alienació les limitacions i altres circumstàncies urbanístiques, entre les quals es troben els compromisos que el propietari hagués assumit amb vista a la urbanització, autoritzant, en cas contrari, l'adquirent per resoldre el contracte o exercitar enfront d'aquell les accions de què es crega assistit davant la jurisdicció civil».

Se susciten freqüentment supòsits de novació subjectiva en la titularitat dominical i en aquests s'ha portat a col·lació el principi de subrogació real previst en l'art. 21 de la LS/98, apreciant la següent evolució de la doctrina jurisprudencial:

A. El principi de subrogació real o, si es prefereix, l'efecte subrogatori, que resulta de l'art. 88 LS/76, actual art. 19 del text refós de la LS de 2008, constitueix una obligació propter rem.

B. D'un costat, la subrogació real congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària i d'un altre, la transmissió de la propietat porta amb si la subrogació de l'adquirent en els drets i obligacions, en les potestats i deures. El canvi de propietari ha de resultar intranscendent i l'adquirent ha de quedar subrogat en la posició jurídica del transmetent.

C. Assentat el principi de subrogació, es matisa el moment en el qual hem d'entendre que opera aquest principi:

• Com estableix la STSJ de Catalunya, de 18 gener de 2001, resulta inaplicable als efectes administratius els acords entre particulars, sobre qui ha d'abonar els costos d'urbanització.

• Amb tot, no hem de perdre de vista que el principi de subrogació real, consagrat en la nostra legislació urbanística des d'antic (articles 70 LS/56, 88 LS/76, 22 LS/92, 21.1 LS/98 i 19 TRLS/2008) es va establir en benefici de l'Administració i no del promotor o propietari incomplidor de les obligacions que li imposa l'ordenament jurídic.

Per tant no afecten a l'Ajuntament els acords que sobre aquest tema hagen establert els particulars; i per això, en principi, ha de ser qui siga propietari a cada moment el que resulte obligat al pagament.

No obstant això,pareix que no serà aplicable el principi de subrogació real, en els supòsits de promotors urbanitzadors als quals s'han atorgat les corresponents llicències d'edificació amb caràcter simultani a la urbanització dels terrenys, i que òbviament han prestat per a això les garanties corresponents, en la part que afecta aquestes garanties prestades. En aquests supòsits, l'incompliment del deure urbanitzar ha de fer-se efectiu en primer lloc amb càrrec a la fiança o aval prestat per la mercantil PROMONOBE SL, i si això no fos suficient, correspon fer-se càrrec de la part no coberta a qui siga propietari i que a cada moment resulte obligat al pagament.

Per tant, procedeix l'estimació del recurs de reposició.

Tercer. Quant al recurs de reposició presentat en data 17 d'octubre de 2011 (registre d'entrada número 17.035), pel Sr. JOAQUÍN FORÉS SANTACREU, NIF 45.040.822 Z, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 29-1r B, de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici situat al carrer de València número 29 de Benicarló, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, i que fonamenta que la mercantil responsable de l'edificació situada al c. de València 29, és la mercantil MALLOBRA SL i que l'aval dipositat en el seu moment, ascendeix a 1.125.481 pessetes i que sol·liciten l'execució del corresponent aval modificant, el compte detallat de quotes d'urbanització provisionals, en les quals ha de figurar aquesta promotora com a subjecta al pagament, fins a la quantia a la qual ascendisca la garantia prestada.

Quant a la possibilitat, sol·licitada pel recurrent que l'Ajuntament cobre l'import de l'aval dipositat per la promotora de les obres, hem de manifestar igual que ja vam fer en el nostre anterior informe de data 28/04/11 el següent:

Davant la qüestió debatuda de a qui correspon l'obligació de satisfer les corresponents quotes d'urbanització, ha d'assenyalar-se, que constitueix responsabilitat de cadascun dels propietaris retribuir en metàl·lic la tasca de l'urbanitzador (art. 72 LRAU) i així ha estat considerat per la jurisprudència en aplicació del TRLS/76 i, posteriorment, a tenor dels art. 14 i 18 de la LS/98 (STS de 21-4-1989, RJ 3218), fins al punt que la STS de 24-1-1990, fa extensiva la condició de subjectes obligats, als que ostenten el dret de superfície, encara que en aquest cas la contribució als costos d'urbanització va lligada a una llicència d'obres.

Sobre aquest particular la STS de 30/12/2005 (Secció 5ª ponent exc. J. E. Pérez Morote), declara:

«El motiu de la cassació no pot prosperar perquè, com amb tota correcció ja va declarar abans la Sala d'Instància i nosaltres corroborem en la nostra Sentència de data de 31 de maig de 2005 (recurs de cassació 4427/2002), el principi de subrogació real imposa als adquirents de les parcel·les el deure assumir els costos de la urbanització d'acord amb el sistema que regeix l'estatut urbanístic de la propietat immobiliària, el qual no ha estat alterat pel que es disposa en l'art. 21 de l'esmentada Llei 6/1998, de 13 d'abril, amb independència que en els singulars contractes de compravenda de les parcel·les s'haja consignat o no aquest deure els adquirents, ja que aquest precepte imposa als futurs propietaris del deure complir els compromisos que el primer hagués contret amb l'Administració urbanística, entre els quals, en aquest cas, es troba executar les obres d'urbanització, com es declara en la sentència recorreguda, i que, no complit per aquell, es transmetés, en virtut de l'al·ludit principi de subrogació real recollit pel citat art. 21 de la Llei 6/1998, als adquirents, raó per la qual els actuals propietaris de les parcel·les han de pagar a l'Ajuntament els costos de les obres d'urbanització que aquell duga a terme en haver-se canviat, a petició d'ells mateixos, el sistema d'actuació pel de cooperació, sense perjudici de les accions que, com bé assenyala el Tribunal a quo en la seua sentència, tinguen aquests enfront del promotor i transmetent d'aquestes parcel·les, d'acord amb l'establert a l'apartat tercer d'aquest mateix precepte.

No s'està, per tant, davant el supòsit que recull l'art. 103 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, com pretén la representació processal dels recurrents, sinó davant l'efectivitat de l'al·ludit principi de subrogació real recollit per la nostra legislació urbanística (art. 71 de la Llei del Sòl de 1956, 88 del text refós de la Llei del Sòl de 1976, 22 del text refós de 1992 i 21 de la Llei 6/1988), sense que per això es conculque, sinó tot el contrari, el de seguretat jurídica, proclamat en l'art. 9.3 de la Constitució.

Aquesta Sala del Tribunal Suprem ha declarat, entre d'altres, en les seues sentències de 2 de novembre de 1993 (recurs d'apel·lació 9855/1990), 18 de gener de 1996 (recurs d'apel·lació 5782/1991), 29 de gener de 1996 (recurs d'apel·lació 5846/1991), 16 de juliol de 1996 (recurs d'apel·lació 8336/1991), 7 de juliol de 2000 (recurs de cassació 2769/1995) i 31 de maig de 2004 (recurs de cassació 4427/2002), que en els supòsits d'alienació de finques, l'adquirent queda subrogat en el lloc de l'anterior propietari en els compromisos que hagués contret amb les corporacions públiques respecte de la urbanització i edificació, d'acord amb el principi, sancionat legalment, de subrogació real, que congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària, amb independència de qui siga el seu titular propietari, evitant, d'aquesta forma, que el simple canvi en la titularitat dominical d'una finca pugui alterar, tant les limitacions i deures legals com els compromisos contrets amb l'Administració urbanística, doncs les normes urbanístiques i, per tant, els plans d'aquesta naturalesa, són dret necessari, que no pot ser desconegut pels particulars adquirents de finques sobre les quals pesen determinades limitacions o deures, encara que, per protegir el tràfic jurídic, el transmetent estiga obligat a fer constar expressament en el títol d'alienació les limitacions i altres circumstàncies urbanístiques, entre les quals es troben els compromisos que el propietari hagués assumit amb vista a la urbanització, autoritzant, en cas contrari, l'adquirent per resoldre el contracte o exercitar enfront d'aquell les accions de què es crega assistit davant la jurisdicció civil».

Se susciten freqüentment supòsits de novació subjectiva en la titularitat dominical i en aquests s'ha portat a col·lació el principi de subrogació real previst en l'art. 21 de la LS/98, apreciant la següent evolució de la doctrina jurisprudencial:

A. El principi de subrogació real o, si es prefereix, l'efecte subrogatori, que resulta de l'art. 88 LS/76, actual art. 19 del text refós de la LS de 2008, constitueix una obligació propter rem.

B. D'un costat, la subrogació real congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària i d'un altre, la transmissió de la propietat porta amb si la subrogació de l'adquirent en els drets i obligacions, en les potestats i deures. El canvi de propietari ha de resultar intranscendent i l'adquirent ha de quedar subrogat en la posició jurídica del transmetent.

C. Assentat el principi de subrogació, es matisa el moment en el qual hem d'entendre que opera aquest principi:

• Com estableix la STSJ de Catalunya, de 18 gener de 2001, resulta inaplicable als efectes administratius els acords entre particulars, sobre qui ha d'abonar els costos d'urbanització.

• Amb tot, no hem de perdre de vista que el principi de subrogació real, consagrat en la nostra legislació urbanística des d'antic (articles 70 LS/56, 88 LS/76, 22 LS/92, 21.1 LS/98 i 19 TRLS/2008) es va establir en benefici de l'Administració i no del promotor o propietari incomplidor de les obligacions que li imposa l'ordenament jurídic.

Per tant no afecten a l'Ajuntament els acords que sobre aquest tema hagen establert els particulars; i per això, en principi, ha de ser qui siga propietari a cada moment el que resulte obligat al pagament.

No obstant això,pareix que no serà aplicable el principi de subrogació real, en els supòsits de promotors urbanitzadors als quals s'han atorgat les corresponents llicències d'edificació amb caràcter simultani a la urbanització dels terrenys, i que òbviament han prestat per a això les garanties corresponents, en la part que afecta aquestes garanties prestades. En aquests supòsits, l'incompliment del deure urbanitzar ha de fer-se efectiu en primer lloc amb càrrec a la fiança o aval prestat per la mercantil MALLOBRA SL, i si això no fos suficient, correspon fer-se càrrec de la part no coberta, a qui siga propietari i que a cada moment resulte obligat al pagament.

Per tant, procedeix l'estimació del recurs de reposició.

Quart. Quant al recurs de reposició presentat en data 25 d'octubre de 2011 (registre d'entrada número 17.514), el Sr. FAUSTINO FERRÁNDEZ FERRANDO, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, en el qual considera que la urbanització del carrer de València és competència de l'Ajuntament de Benicarló, per tractar-se d'una via pública, i que és contrari a l'abonament d'aquestes quotes.

Procedeix la desestimació del recurs de reposició, ja que el mateix manca d'una mínima fonamentació jurídica i planteja meres opinions.

Cinqué . Quant al recurs de reposició presentat en data 21 de novembre de 2011 (registre d'entrada número 18.761), JAIME AVILA MIQUEL, NIF: 18.701.607-P, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 22 de Benicarló, interposa un recurs de reposició contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, que va ser publicat en el BOP de Castelló en data 18/10/11, aquest no pot ser admès a tràmit, per haver-se presentat fora del termini, atès que el termini del mes per a la seua interposició ha estat sobrepassat.

Sisé. En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Estimar el recurs de reposició, interposat en data 16 de setembre de 2011 (registre d'entrada número 15.554 de data 20/09/11), pel Sr. FRANCISCO RAMALLO PENAS, NIF 73.383.240-S, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. del Doctor Fleming número 14-1r de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici MARÍTIM, situat al carrer de València número 20 de Benicarló, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, de conformitat amb els motius exposats en el fonament de dret segon de l'informe del TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera de data 20/02/12, que figura en l'expedient.

Segon. Estimar el recurs de reposició, interposat en data 17 d'octubre de 2011 (registre d'entrada número 17.035), pel Sr. JOAQUÍN FORÉS SANTACREU, NIF 45.040.822 Z, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 29-1rB, de Benicarló, en qualitat de president de la comunitat de propietaris de l'edifici situat al carrer de València número 29 de Benicarló, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, de conformitat amb els motius exposats en el fonament de dret segon de l'informe del TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera de data 20/02/12, que figura en l'expedient.

Tercer. Desestimar el recurs de reposició, interposat en data 25 d'octubre de 2011 (registre d'entrada número 17.514), pel Sr. FAUSTINO FERRÁNDEZ FERRANDO, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, de conformitat amb els motius exposats en el fonament de dret segon de l'informe del TAG d'urbanisme, el Sr. Hernández Lahera de data 20/02/12, que figura en l'expedient.

Quart. No admetre a tràmit el recurs de reposició interposat en data 21 de novembre de 2011 (registre d'entrada número 18.761), pel Sr. JAIME AVILA MIQUEL, NIF 18.701.607 P, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de València número 22 de Benicarló, contra l'acord plenari de 28 de juliol de 2011, citat en l'expositiu I, de conformitat amb els motius exposats en el fonament de dret segon de l'informe del TAG d'urbanisme, el Sr. Hernández Lahera de data 20/02/12, que figura en l'expedient.

Cinqué . Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que es disposa en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 6é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'INFORME MUNICIPAL A LA SOL·LICITUD DE DECLARACIÓ D'INTERÉS COMUNITATI FORMULADA PER 12 EXPRÉS, S.L. PER A LA INSTAL·LACIÓ D'UNA ACTIVITAT D'ESTACIONAMENT I EMMAGATZEMATGE DE VEHICLES EN PARTIDA RIU, POLÍGON 19, PARCEL·LA 137. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 20 de març de 2012.

Relació de fets

1. Vist l'escrit de data 22 de febrer de 2012, amb entrada en aquest Ajuntament núm. 3.235, de data 1 de març de 2012, remès pel Servei Territorial d'Urbanisme de Castelló, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient, de la Generalitat Valenciana, mitjançant el qual es requereix a aquest Ajuntament perquè trameta, en el termini d'un mes, l'informe municipal previst en l'article 37.1 de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del Sòl No Urbanitzable, en relació amb la sol·licitud de declaració d'interès comunitari formulada per la societat mercantil 12 EXPRES, S.L. per a l'activitat d'estacionament de vehicles en la partida del Riu, polígon 19, parcel·la 137 de Benicarló.

2. Vist l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luís Pérez Lores, de data 16 de març de 2012, del següent tenor literal:

   «Que s'ha rebut de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambiente, una sol·licitud d'emissió d'informe previ sobre l'admissió a tràmit per a la Declaració d'Interès Comunitari d'una activitat d'ESTACIONAMENT I EMMAGATZEMATGE DE VEHICLES, promoguda per 12 EXPRES,S.L.

   La sol·licitud d'informe establix una proposta de no admissió a tràmit per tractar-se d'una actuació en sòl no urbanitzable que es porta a terme com auxiliar o secundària d'una activitat existent en una parcel·la ja edificada.

   En relació amb la proposta portada a terme per la Conselleria, aquesta manifesta que l'activitat sol·licitada ha d'entendre's, en fer-se referència en la legislació aplicable a "recinte voltat" (article 27.2.h LSNU), com activitat a portar a terme sobre una gran superfície a l'aire lliure i sense edificació, o aquesta ha de ser de reduïdes dimensions i secundària a l'activitat principal.

   Aquest tècnic municipal és de l'opinió que la interpretació realitzada per la Conselleria a la vista de l'enunciat de "...recinte, que ha de voltar-se adequadament i, com regla general, mitjançant pantalla vegetal...", si bé resulta raonable i perfectament coherent, podria ser qüestionada ja que es podria dir que no existeix en la legislació cap limitació de paràmetres d'edificació, excepte el compliment de la normativa del PGOU, d'una banda, i la necessitat d'alliberar almenys el 50% de la parcel·la d'edificació, tal com s'exposa en l'apartat 3 de l'article 27 LSNU.

   No obstant això, analitzada la sol·licitud, cal indicar que, tal com indica l'article 37 LSNU:

   Procediment:

   1. La instrucció i resolució del procediment correspon a la conselleria competent en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, la qual previ informe municipal, no ha d'admetre a tràmit aquelles iniciatives que no s'ajusten als pressupostos exigits per aquesta Llei i el planejament aplicable.

   En tot cas, l'admissió a tràmit de la sol·licitud no prejutja el sentit de la resolució definitiva que s'adopte.

   Conseqüentment, la sol·licitud ha de sotmetre's al compliment de les condicions establertes en la legislació, però també a les imposades pel planejament urbanístic.

   Comprovat aquest extrem, i atès que la sol·licitud està en sòl no urbanitzable, clau 13.1.b. nivell 2, les determinacions del Pla General estableixen un coeficient d'edificabilitat màxim de 0,2m3/m2 i l'edificació que es pretén, segons la documentació presentada, té una volumetria de 4.017,86m3, quan el màxim permès seria de 1.480,60m3 .

   Per tant, la sol·licitud no complix el planejament urbanístic vigent.»

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Informar desfavorablement l'admissió a tràmit de la sol·licitud de Declaració d'Interès Comunitari formulada per 12 EXPRES, SL per a la instal·lació d'una activitat d'estacionament i emmagatzematge de vehicles, a la partida del Riu, polígon 19, parcel·la 137 de Benicarló, perquè la sol·licitud no complix el planejament urbanístic vigent, en trobar-se en sòl no urbanitzable, clau 13.1.b. nivell 2, en el qual les determinacions del Pla General estableixen un coeficient d'edificabilitat màxim de 0,2m3/m2, i ja que l'edificació que es pretén, segons la documentació presentada, té una volumetria de 4.017,86m3, quan el màxim permès seria de 1.480,60m3, de conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 16 de març de 2012.

Segon. Comunicar aquest acord al Servei Territorial d'Urbanisme de Castelló, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de la Generalitat Valenciana, als efectes previstos en l'art. 37.1 de la LSNU.

PUNT 7é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE FIRMA D'UN CONVENI URBANÍSTIC DE NORMALITZACIÓ I AUTORITZACIÓ PROVISIONAL D'ÚS D'EDIFICIACIONS SENSE LLICÈNCIA EN SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT AMB PLÁCIDO HIDALGO CASTRO I MARÍA MATILDE BLASCO CIFRE. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 26 de març de 2012.

Relació de fets

1. El Ple de la corporació, en la sessió ordinària que va tindre lloc el 22 de febrer de 2007, va acordar aprovar el model de conveni urbanístic de normalització i autorització provisional de l'ús d'edificacions sense llicència municipal en sòl urbanitzable no programat.

2. En data 16 de març de 2012 (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 4.180), el Sr. Plàcid Hidalgo Castro, amb NIF núm. 18.942.820-C, i domicili a l'efecte de notificacions a la partida del Collet-Cooperativa, núm. 13, de Benicarló, presenta un escrit en el qual manifesta que és titular, juntament amb la seua esposa, la Sra. María Matilde Blasco Cifre, amb NIF núm. 73.384.066-J, en règim de guanys, del ple domini d'una finca situada a la partida del Collet, polígon 12, parcel·la 418, i inscrita en el Registre de la Propietat al tom 1.528, llibre 410 de Benicarló, foli 207, finca núm. 13.410 en la qual s'ha construït un habitatge unifamiliar i una edificació auxiliar destinada a magatzem/traster, sense llicència municipal. Aquesta obra es troba situada en el Sector 3 de sòl urbanitzable no programat del vigent Pla General d'Ordenació Urbana i no és en l'actualitat legalitzable. A més, ha causat l'obertura dels corresponents expedients de restauració de la legalitat urbanística i sancionador.

   Manifesta, així mateix, que complix tots els requisits necessaris per a la subscripció del corresponent conveni urbanístic de normalització i autorització provisional de l'ús d'edificacions sense llicència municipal en sòl urbanitzable no programat i, per això, sol·licita subscriure aquest conveni. Aporta un certificat de l'arquitecte tècnic, el Sr. Cristóbal Hidalgo Castro, de data 10/02/2012, visat pel col·legi Oficial d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació, de Castelló, de data 13/03/2012, en el qual es descriu l'obra, així com, s'estima la seua data de terminació aproximada en l'any 2004.

3. Vist l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 22 de març de 2012

   «Fonaments de dret

   I. Dels antecedents relacionats, es deduïx que en el present cas es donen totes les circumstàncies previstes per a la subscripció del corresponent conveni urbanístic de normalització i autorització provisional de l'ús d'edificacions sense llicència municipal en sòl urbanitzable no programat, d'acord amb el model aprovat pel Ple de la corporació en data 22 de febrer de 2007.

   II. D'acord amb el previst en l'art. 556.2 i 3 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), el contingut dels convenis urbanístics té accés al Registre de la Propietat conforme al previst en la seua normativa específica. A més, seran inscrits en els registres urbanístics regulats en aquest Reglament.

   III. D'acord amb el previst en l'art. 556.4 del ROGTU, «a l'efecte de la publicitat dels convenis urbanístics, les administracions públiques que els subscriguin han de publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província dins del mes següent a la seua signatura i remetre un exemplar d'aquests al Registre d'Urbanisme de la Comunitat Valenciana.»

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Subscriure conveni urbanístic amb el Sr. Plácido Hidalgo Castro, amb NIF núm. 18.942.820 C, i la Sra. María Matilde Blasco Cifre, amb NIF núm. 73.384.066-J, per a la normalització i autorització provisional de l'ús de l'edificació realitzada sense llicència municipal a la partida del Collet, polígon 12, parcel·la 418 (sector 3 de sòl urbanitzable no programat del PGOU de Benicarló), el text del qual s'adjunta en annex.

Segon. Publicar aquest conveni en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, dins del mes següent a la seua signatura i remetre un exemplar d'aquest al corresponent Registre d'Urbanisme de la Comunitat Valenciana.

Tercer. Remetre aquest conveni al Registre de la Propietat, a l'efecte de la seva inscripció.

PART DE CONTROL

PUNT 8é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE MARÇ DE 2012 AL 15 D'ABRIL DE 2012. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de març de 2012 al 15 d'abril de 2012. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 9é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS

En primer lloc, el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, formula dues preguntes. La primera pregunta és sobre la notícia que han sentit des fa un temps que a Benicarló fan falta uns camps de gespa artificial Futbol 7, per a incrementar l'oferta futbolística. Diu que s'ha parlat, en principi, que podria anar al costat d'on està l'actual camp de futbol de Benicarló i després es va dir que podria anar a les pistes d'Atletisme. Indica que sap que això va causar malestar en el Club d'Atletisme, perquè entenien que si allò si es feia allí, no podrien practicar els llançaments. Explica també que sap que, des de la Regidoria es va dir que s'estava estudiant una possibilitat que era ampliar una zona darrere de les pistes esportives d'uns 2000 m2, on es munten les penyes. A aquest respecte, el Sr. Sánchez pregunta quina és la situació actual i en quin punt està este tema.

La segona pregunta del Sr. Sánchez és que des de fa cinc anys l'Ajuntament de Benicarló té un local tancat de quasi 400 m2 al c. del Tossal de les Figueres. El Sr. Sánchez, com que cada dia sent que hi ha més necessitat d'entitats que reclamen espais i locals públics per poder desenvolupar les seues activitats, pregunta què pensen fer amb el local. Demana saber, a més, si segueixen amb la idea que apuntava l'alcalde, de destinar eixe local a una extensió de l'Hospital de Vinaròs de salut mental.

A continuació, l'alcaldessa accidental, en relació amb les preguntes que va formular el Sr. Añó Lores al Ple del dia 29 de març de 2012, indica que, en primer lloc, cal rectificar on diu Sr. Lores, que ha de dir Sr. Añó. En segon lloc, respecte de la pregunta que va formular sobre la partida del mobiliari, li explica que aquesta està dins del pressupost de l'Àrea de Benestar Social. Concretament, diu que és una partida d'inversions des de l'any 2010, la funcional 232. Serveis Socials, en la partida 62500 i en el projecte 1210, que és específic per a mobiliari de Serveis Socials. Afegeix que la previsió de compra de material és de taules d'equipaments informàtics, perquè el local ja té una dotació inicial, així com taules desmuntables, 40 cadires apilables, prestatgeries, dos o tres taules de taller, mobiliari per a l'oficina de recepció i mobiliari per a l'oficina del despatx. A més, la Sra. Vallés vol aclarir dos qüestions. D'una banda, diu que el Sr. Añó planteja que la Coordinadora vol disposar d'aquest local per a reunir-se sense haver d'atenir-se a horaris com ara es fa al Casal municipal. Respecte d'això, la Sra. Vallés proposa al Sr. Añó que, si per les circumstàncies que siguen, té alguna relació amb la Coordinadora de Penyes, seria bo que els remetera a la Sra. Martínez, perquè ella directament mitjançara, ja que pensa que en cap moment s'ha plantejat que eixe espai siga una seu a ús i disposició de la Coordinadora de Penyes. Explica que, per exemple, l'Espai Jove és un espai, on s'ubicarà el servei municipal de Generacció i a part les activitats que es puguen fer des de Joventut. Aleshores, la Sra. Vallés considera que eixe espai es pot utilitzar perfectament per la Coordinadora de Penyes si vol reunir-se, però és una dependència municipal com una altra i no és un local que es puga utilitzar per a ús i gaudi d'una entitat exclusivament. A més, indica, pel que fa al magatzem, amb les condicions de l'espai, disposar de magatzem és pràcticament impossible. Conclou dient que s'està reballant realment per tindre el local en condicions per a tot el que s'ha de fer al local, que s'ha hagut de fer obra de reforma total d'accessibilitat (entrada del carrer, passadissos, portes, etc.) i que, per tant, s'ha hagut de fer una inversió, a més de tot el procés de legalització de l'espai perquè es puga posar en marxa al més prompte possible.

A continuació, el Sr. Añó Lores, representant del grup municipal socialista, manifesta que, respecte del mobiliari que està pressupostat i està pendent des del 201o, li agraeix saber-ho perquè no ho sabien ni en tenien constància. Després, en relació amb la Coordinadora de Penyes, indica que els consta que des de fa molts anys estan reclamant un local per a poder reunir-se i com este local està inaugurat des del mes de maig, des d'abans de les eleccions i encara està tancat, pensen que és un bon local perquè es reunisquen i puguen fer la seua activitat.

Seguidament, l'alcaldessa accidental indica que es va inaugurar el mes de maig l'obra que s'havia fet. A més, recorda al Sr. Añó que eixe espai el va posar en marxa el seu equip de govern, en la legislatura 2005-2007. La Sra. Vallés considera que si hagués esta ella qui hagués posat l'Espai Jove en les condicions que estava eixe local, la seua crítica, segurament, hagués sigut prou destructiva, perquè el local el local no complia cap normativa de seguretat, ni d'accessibilitat ni de res. Explica que era un local al qual no es podia accedir, perquè estava dins d'un bloc d'edificis i hi havia dos escales per accedir a la casa. A més, els passadissos ni les portes complien la normativa ni hi havia servici, és a dir, era una casa antiga que, tal com es va cedir al 50% entre l'OACSE i l'Ajuntament, l'Ajuntament la va moblar, la va condicionar, va posar la calefacció i la va posar en marxa. En canvi, la Sra. Vallés diu que ara per ara s'ha creat un reglament de règim intern per al funcionament de l'espai, s'ha fet accessible (entrada principal, sales a les quals es pot accedir des del carrer directament, etc.), s'ha fet la instal·lació elèctrica i s'ha fet la reforma integral (paviment, l'enfonsament del terrat del primer pis, etc.). A més, indica que s'ha legalitzat la instal·lació i tenim un comptador de llum d'alta i s'està redactant el corresponent pla d'emergència i evacuació, condició indiscutible per a tindre un local en condicions i tindre la corresponent llicència. D'altra banda, explica que s'han pressupostat equipaments a informàtica el 2011 i també l'any 2012 i ja està tot programat perquè s'instal·len. També indica que està prevista la instal·lació d'aire condicionat i calefactors, així com registrar el centre a Conselleria. A més, s'ha incorporat des de fa temps en el plec de neteja la dedicació de les hores de neteja al local i la cessió al 50%. Amb tot això, la Sra. Vallés indica que vol dir que l'equip de govern sembla que ens va fer la foto en l'Espai Jove i que no estan fent res i els que no van fer res en eixe local van ser el govern del partir del Sr. Añó, a qui, segons la Sra. Vallés, sí que els va sortir ben barata la inversió en eixe local. En canvi, considera que ells , per intentar fer les coses bé, han tingut un any i mig de tramitació, per al dia que s'obra.

Tot seguit, intervé la Sra. Martínez Roca, representant del grup municipal popular, per a demanar al Sr. Añó les més sinceres disculpes, per la seua intervenció en el ple del mes de gener, ja que ni el to utilitzat ni la forma d'expressar-se van ser les més adequades. Diu que en la vida de tot s'aprèn i estem per a rectificar, per tant, li demana disculpes. Per altra banda, li demana també que no tergiverse les seues paraules perquè ella en cap moment li va dir que duria a terme unes activitats en diferents àrees. En aquest sentit, indica que el que va dir va ser que les activitats es recollirien en el Pla Municipal de Joventut. Concretament, pel que fa a la pregunta del Sr. Añó sobre les iniciatives de la Regidoria de Joventut, en primer lloc, li diu que la joventut representa per a la societat un paper decisiu i un referent per al futur de qualsevol ciutat. Indica que plantejar-se la programació per a crear una regidoria dedicada a la joventut no és una tasca fàcil ja que, actualment, les necessitats de la gent jove engloben un gran nombre de conceptes i, per això, aquesta és molt transversal. Per aquest motiu, --explica--, una de les iniciatives de la Regidoria de Joventut d'aquest Ajuntament és oferir cursos, com el curs de monitor de temps lliure infantil i juvenil, el qual es dirigeix a joves des de 16 anys interessats a formar-se al camp de l'animació juvenil, el qual va tindre lloc des del mes d'octubre fins al mes de març, amb una gran acceptació. Continua dient que, seguint amb l'aposta per a la formació dels més joves del municipi, han ofert també el curs de monitor de temps lliure en menjadors escolars, que és un curs de formació especialitzada per adquirir nous coneixements i recursos educatius per al temps lliure en l'àmbit dels centres d'ensenyament i que tindrà lloc aquest més de maig. Respecte a aquest curs, la Sra. Martínez diu que ha tingut una gran acceptació, ja que van ser els propis alumnes del curs de monitor de temps lliure els que ho varen demanar. Continuant en la política educativa, explica que també tenen organitzat, per al mes d'octubre, el curs de formació de treball en equip en activitats d'animació de temps lliure, per interioritzar la importància del treball en equip, que és fonamental per a la consecució dels objectius dels grups de monitors.

D'altra banda, la Sra. Martínez afirma que aquest Ajuntament té una estreta col·laboració amb la Coordinadora de Penyes i indica que el passat mes de desembre van organitzar la Regidoria de Joventut, Creu Roja i la Coordinadora una recollida de joguines per a sensibilitzar els més joves i conscienciar la ciutadania sobre les situacions de desigualtat econòmica i social existent en el nostre municipi. En aquest sentit, s'adreça al Sr. Añó per dir-li que si hagués anat hagués gaudit d'una experiència inoblidable, en entrar a la seu de la Creu Roja i no poder accedir-hi de tants joguets que hi havia, gràcies a la col·laboració de la Coordinadora que va anar col·legi per col·legi a recollir les joguines. A més, la Sra. Martínez aprofita per recalcar que la col·laboració per part d'aquest Ajuntament amb la Coordinadora de Penyes és plena, ja que tenen el suport de l'equip de govern per a totes aquelles activitats que organitzen, com ara les esportives que estan organitzant. Explica, també que, el proper dia 5, gràcies a la Regidoria de Medi Ambient, s'ha organitzat una plantada d'arbres amb totes les penyes amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar els joves en la millora del medi ambient. A més, indica que les penyes col·laboren en gran quantitat d'actes durant la setmana de festes d'agost en col·laboració i coordinació contínua amb la Comissió de Festes de l'Ajuntament de Benicarló, on s'organitzen molts actes populars adreçats a gent jove i, en definitiva, a tota la ciutadania. En aquest sentit, la Sra. Martínez esmenta una penya, en concret, que participa amb l'Àrea d'Agricultura en la volta dels aljubs, per visitar el terme, col·laborant amb l'organització de l'acte i involucrant la gent jove. També explica que els alumnes de Batxillerat dels instituts de la nostra ciutat van col·laborar en l'engalanament del Mercat Central mostrant les seues creacions nadalenques, per la qual cosa la Regidoria de Comerç va estar molt agraïda. A més, indica que l'Ajuntament també va col·laborar en la VII Fira Intercomarcal d'Oferta Formativa, on es podia trobar tota la informació que els joves necessiten sobre les possibilitats de la comarca en matèria de formació professional ocupacional, accés a cicles de grau mitjà i accés a cicles de grau superior, així com també es va donar informació dels cursos que es duen a terme en la Regidoria de Joventut. Explica que aquesta fira va tindre lloc el passat mes de març. Finalment, la Sra. Martínez conclou l'explicació de la política en matèria juvenil que s'està portant a terme, dient que fa unes setmanes va estar a la Diputació parlant amb el diputat de Joventut, sobre unes beques de formació que pròximament es convocaran.

El Sr. Añó dóna les gràcies a la Sra. Martínez per la seua rectificació, perquè considera que és veritat que el Saló de Plens no és el lloc més idoni per a contestar de la manera que ella li va contestar. Per tant, diu que accepta les seues disculpes. Per una altra banda, indica que la Sra. Martínez els ha fet un discurs polític magistral d'activitats que no els vénen de nou, que ja es fan des de la passada legislatura, des de l'Àrea de Benestar Social. Per tant, manifesta estar al corrent de tot això i creu que és tan senzill com dir que no ha fet res de joventut, perquè encara estan a l'espera de saber amb quines associacions juvenils s'ha reunit. A més, indica que els va dir que els demanaria opinió a l'oposició i encara estan esperant a poder donar-li l'opinió. D'altra banda, diu que ara la Sra. Martínez els ha parlat de les ajudes que vénen de la Diputació i creu, gràcies a això, s'assabentaran els ciutadans de Benicarló d'aquestes ajudes. Finalment, creu que passa el temps i s'avança ben poc.

De nou, fa ús de la paraula la Sra. Martínez per a dir al Sr. Añó que no sap com pot dir que des de la Regidoria de Joventut en cap moment s'ha organitzat cap curs de temps lliure, cap curs de monitor, cap curs de treball en equip, que la recollida de joguines en cap moment es va fer amb joves ni tampoc s'ha donat a plantar arbres als joves. De fet, la Sra. Martínez considera que, des de la Regidoria de Joventut, sí que s'està fent partícips als joves d'aquest poble, ja que estan apostant molt per la seua formació i també per les seues sortides professionals. També indica que l'any passat no hi havia partida pressupostària en Joventut i, fins al mes d'abril, ella no ha pogut disposar del pressupost. Per tant, diu que el curs que es farà el mes de setembre el subvencionaran. A més, s'adreça al Sr. Añó, per dir-li que això que diu que ja ho feia Benestar Social no és cert, ja que això s'ho està treballant ella. Respecte a l'afirmació del Sr. Añó quan diu que no ha parlat amb cap associació juvenil, li contesta que ella el primer que va fer quan va entrar en aquest Ajuntament va ser anar al Registre d'Associacions que hi ha a l'Ajuntament, --el qual la Sra. Martínez recomana al Sr. Añó consultar--, per a veure quines associacions juvenils estaven registrades. Aleshores, explica que va poder comprovar que no hi ha cap associacions juvenils registrada. Diu que hi ha les penyes, que són associacions juvenils i ella ha anat a la Coordinadora de Penyes per coordinant-se i organitzar-se amb ells per a fer qualsevol tipus d'activitat. A més, li assegura, al Sr. Añó, que ella sí que està a l'espera de les seues propostes i considera que si el Sr. Añó fera tantes propostes com preguntes, tindrien moltes idees a aquest poble per a la joventut. Finalment, manifesta que no troba que haja d'anar ella a demanar al Sr. Añó les propostes, ja que pensa que hauria de ser ell qui les aportara, si tant d'interés té per la joventut.

Arribats aquest punt, l'alcaldessa accidental matisa que des de l'Àrea de Benestar Social no s'ha fet cap acció, en relació amb el que ha comentat la Sra. Rocío. Diu que se n'han fet d'altre tipus, però d'eixe caràcter no.

Seguidament, el Sr. Pérez Ollo, representant del grup municipal popular, respon la pregunta formulada en el present Ple per part del Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, respecte dels camps de gespa artificial. Per començar diu que li agraeix el to amb què el Sr. Sánchez ho ha preguntat i, a continuació, li contesta que, segons el que consta i figura a l'acta del Consell Consultiu d'Esports de data 21 de març de 2012, l'equip de govern ha estat totalment transparent en aquest tema i no es farà res que puga perjudicar l'atletisme,ni a curt ni a mitjà termini. Explica que el Sr. Pepe Ferrando, director tècnic del Club d'Atletisme Baix Maestrat, ho té clar i no té per què haver cap preocupació en eixe sentit. A més, el Sr. Pérez relata la consecució dels fets exposats en l'acta del Consell Consultiu abans esmentat, per a coneixement dels assistents.

A continuació, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez per agrair al Sr. Pérez el seu to, tot i que li diu que no ha entès res del que ha explicat en la introducció de la seua intervenció d'abans. Per altra banda, reitera que ell ha fet una pregunta i tota l'exposició que el Sr. Pérez li ha fet fins cap allà al final, no la vol ni sentir. Diu que tot el que ha passat al Consell Consultiu ja ho sap perquè hi ha una acta i el seu company també està al Consultiu. També diu que sap el de les rodes de premsa, perquè les ha vistes per la televisió, així com alguns comentaris que va fer el Sr. Pérez, que considera francament improcedents. A més, li indica que ell no ve ací a dir que el Sr. Pérez perjudicarà a l'atletisme, sinó que l'únic que vol és que li conteste la pregunta que li ha formulat sobre com estava eixa situació. De fet, assegura que ja sap que els membres de l'equip de govern han parlat d'eixes qüestions. També, manifesta el Sr. Sánchez que ell mateix ha parlat amb molta gent de l'esport i molta gent del futbol per saber què els pareixerien els camps de gespa artificial allà i li han contat les seues opinions i, fins i tot, li han l'opinió que té el Sr. Pérez. Explica que també li han parlat dels problemes dels costos, la dificultat que hi havia en una cosa i en l'altra. Per tant, diu que únicament demana al Sr. Pérez que li diga com està esta situació, perquè els del futbol els ho demanden, perquè sembla que el tema dels horaris del camp de futbol està molt just i és difícil canviar un dia perquè estan encaixats. Per altra banda, manifesta al Sr. Pérez que ell en cap moment ha parlat amb el Sr. Ferrando. Concretament, diu que ell ha parlat amb el seu company del partit, però és un tema que el preocupa. A més, assegura que ell ja suposa que el Sr. Pérez no vol perjudicar a l'atletisme. Per això, torna a reiterar la pregunta per saber com està esta qüestió, si tenen decidit si finalment va allà dalt ja no va i si és per una qüestió econòmica. En aquest sentit, el Sr. Sánchez indica que li han dit que és per una qüestió econòmica, ja que seria més econòmic fer-jo a les pistes d'atletisme que fer-lo allà dalt. Per això, demana al Sr. Pérez si té un estudi econòmic fet del que ens constaria allà dalt i ací baix, què ens costaria. De fet, assegura que si el Sr. Pérez li diu que hi estan treballant en la qüestió, ell s'ho creurà, perquè ha sentit moltes coses, fins i tot, que volen tancar la piscina i fer-ne una altra de nova. Afirma que no sap si és veritat o mentida i diu que no vol donar-li credibilitat a açò i prefereix preguntar ací. Considera, doncs, que el Sr. Pérez el que ha de fer és contestar-li.

Tot seguit, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, recorda el contingut de la proposta que es va formular al respecte, donada la circumstància que en el camp de futbol del Ramon Cid, en uns terrenys que hi ha contra l'Isaac Albéniz, que són de l'Ajuntament, hi ha suficient terreny per a fer-ho. Per tant, considera que no cal desfer una cosa per fer-ne una altra. A més, creu que és la solució i creu que això s'ha de mirar amb estima fer- ho allí. Indica també que està d'acord amb el regidor quan va ratificar davant dels membres de l'associació que no es perjudicaria ningú per fer una altra cosa. Per tant, demana al Sr. Pérez que s'ho mire amb estima, perquè on ell ha indicat cap de sobra i es té davant l'activitat que és futbol. Fins i tot, manifesta que li va parlar d'uns vestuaris d'aquests llogats, tipus casetes, que després els poden menejar i adaptar. Conclou reiterant que no s'ha desfer una cosa per a fer-ne una altra.

A la vista de les intervencions prèvies, intervé el Sr. Pérez per a dir al Sr. Ferrer que té raó amb el que ha dit i que eixa proposta està en estudi. De fet, explica que s'està analitzant per part de l'Àrea d'Urbanisme, donada l'existència d'una circumval·lació pròxima d'aquell espai. En relació amb el que li ha dit al Sr. Sánchez a l'inici de la seua intervenció, li diu que si vol que li ho diga amb sinceritat i sense acritud, evidentment, és que pensa que sí i que simplement és per donar satisfacció a la demanda del president cap el partit, per tal que això surta més endavant, perquè es seguisca parlant. Tot i això, assegura que li respectarà que ell pense així, perquè pensa per alguns comentaris de dirigents seus i de companys del Sr. Sánchez, que així fou. A més, diu que entén que haja parlat amb el Sr. Añó, perquè així estan les coses. Indica que són projectes i viabilitats de si es pot fer o de si no es pot fer i, a ell, el Sr. Sánchez no el coneix i no el confon amb ningú més. Per altra banda, manifesta que ell sí que va parlar amb el Sr. Ferrando, a qui es va invitar a través dels grups del consultiu a anar i donar una explicació i les possibles ubicacions, però mai es farà res per qüestions econòmiques. Finalment, conclou la seua intervenció dient que no es perjudicarà l'atletisme i que estan sempre intentant valorar, optimitzar els recursos sense perjudicar ningú, cosa que sap el Club, cosa que saben els seus tècnics, perquè han passat per l'Àrea d'Esports. A més, assegura que se segueix valorant la nova opció que va dir el representant del Bloc en aquella reunió, tot i que és una circumval·lació cap al centre del Ramon Cid. Per tant, creu que s'ha donat complida satisfacció al president del Club amb aquesta intervenció del dia d'avui feta aquí al Ple.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, la presidenta alça la sessió a les 23.05 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau,
Benicarló, 27 d'abril de 2012	L'alcalde Marcelino Domingo Pruñonosa