CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ

CERTIFICO : Que l'acta de la sessió plenària núm. 4/2014 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 27 de febrer de 2014, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 4/2014 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 27 DE FEBRER

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 27 de febrer de 2014 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

Presidenta: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sr. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA NÚM. 2/2014, DE 30 DE GENER I EXTRAORDINÀRIA NÚM. 3/2014, DE 19 DE FEBRER. Per assentiment dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de les actes de les sessions ordinària núm. 2/2014, de 30 de gener i extraordinària núm. 3/2014, de 19 de febrer.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 2n. PROPOSICIÓ A LA MODIFICACIÓ DE LA DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI ON ES SITUA L'AUDITORI MUNICIPAL QUE CONSTA EN L'ACORD DEL PLE DE DATA 26 DE JULIOL DE 2012. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni de data 13 de febrer de 2014.

Relació de fets

I. Vist l'expedient PAT 8/2012 del Departament de Patrimoni la fi del qual és la inscripció en el Registre de la Propietat l'obra nova i divisió horitzontal de l'edifici on se situa l'Auditori Municipal.

II. Havent-se remès al Registre de la Propietat de Benicarló, la certificació administrativa de l'acord de l'Ajuntament Ple de 26 de juliol de 2012, amb la finalitat que es procedisca a aquest Registre de la Propietat aquesta inscripció d'obra nova i divisió horitzontal, la registradora de la Propietat, mitjançant un escrit amb núm. de registre d'entrada 13.797, de 23/09/2013, efectua diverses observacions a la descripció de l'immoble que consta en el citat acord, a fi que s'esmenen.

III. Vist l'informe de l'arquitecte municipal d'1 d'octubre de 2013 modifica el seu anterior informe de 27 d'agost de 2013, d'acord amb les observacions executades per la registradora de la Propietat,

en el qual s'estableix:

DESCRIPCIÓ D'EDIFICI
Edifici de planta sensiblement rectangular, acabat amb coberta inclinada a quatre aigües de teula plana. L'edifici es compon de planta baixa i pis i una planta coberta, dividida planta baixa estructuralment en dos naus, i la planta pis en un únic espai distribuït en petites sales. L'edifici està qualificat en el PGOU de Benicarló com a equipament publicoadministratiu.
Superfície en planta.	1.200,80 m2
Superfície total construïda.	2.438,48 m2
Fites:
Front	Carrer de València, per on té el seu accés principal
Dreta	C. d'Hernán Cortés
Esquerra	Plaça de la Comunitat Valenciana
Fons	Carrer del Grau
L'edificació té una ocupació de la parcel·la sobre la que se situa del 100%.

USOS EXISTENTS I CONFIGURATS COM A ELEMENTS PRIVATIUS

núm. 1 AUDITORI. On s'accedeix a través del vestíbul general de l'edifici mitjançant esglaons i rampa des de l'esmentat vestíbul. Una vegada superats els esglaons, a través de porta de vidre, s'accedeix al vestíbul propi de l'auditori, en el qual lateralment es disposen lavabos per a tots dos sexes. Des d'aquí, creuant dos portes metàl·liques tallafocs, s'accedeix al pati de butaques, i al fons d'aquest està l'escenari. En el lateral esquerre de l'escenari, a través d'una porta oberta en el mur central de l'edifici, es troba l'accés al magatzem i vestuaris. El primer, en planta baixa, té el seu accés directe des de la part posterior de l'escena. El segon, en un altell situat sobre la planta baixa i el primer pis, ubicat sobre el magatzem, té el seu accés per una escaleta que parteix des de la zona de magatzem. Els límits d'aquest altell, situat a mitja altura, entre la planta baixa i la planta alta, són: Front: Sala annexa segona referenciada amb el número 4. Dreta: Sala auditori. Esquerra: Pl. de la Comunitat Valenciana. Fons: C. del Grau. Des de l'Auditori es té sortida per portes d'emergència al carrer d'Hernán Cortés i al carrer del Grau. Igualment, es pot accedir per un forat, que ha estat recentment obert en el seu mur lateral dret entrant, al passadís de distribució d'accés a altres sales annexes. Els límits d'aquest espai són: Front. Vestíbul d'accés general a l'edifici. Dreta. C. d'Hernán Cortés. Esquerra. En part del passadís de distribució de sales annexes, en part, plaça de la Comunitat Valenciana i, en part, amb l'altell integrat en el seu propi volum. Fons. Carrer del Grau.

núm. 2. BAR AUDITORI. Com a complement a l'auditori, es va projectar i va construir un bar cafeteria, amb lavabos propis, cuines i magatzem. A la dreta del vestíbul general de l'edifici existeix una porta de doble fulla, a través de la qual, i després de creuar un petit vestíbul de distribució, s'accedeix al recinte del bar. Aquest recinte també disposa d'accés directe des de la plaça de la Comunitat Valenciana. En aquest es disposa una barra de bar situada en el costat oposat a la façana que dóna al carrer de València. Darrere de la zona de barra, separats per un envà de fàbrica de maó, es disposa un petit magatzem, cuina i els lavabos propis del bar. Els límits d'aquest espai són: Front. C. de València. Dreta. Vestíbul general de l'edifici. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Sales annexa primera annexa a l'auditori.

núm. 3. SALA ANNEXA PRIMERA A L'AUDITORI. En la nau de planta baixa que dóna a la plaça de la Comunitat Valenciana, hi ha dos sales d'usos diversos. Dins del recinte d'aquestes, individualitzats per a cadascuna d'aquestes, trobem petits magatzems annexos i petites sales d'administració amb vinculació directa a cadascuna d'ambdues sales. La primera: Es troba actualment destinada per a ús propi de la Coral. És susceptible d'ús independent, però no disposa de lavabos. A aquesta sala primera d'usos diversos, actualment destinada també a activitats musicals, s'accedeix a través del passadís que des del petit vestíbul d'accés al bar parteix longitudinalment el mur de separació de les naus en les quals la planta baixa està dividida. Des d'aquesta sales, igualment, es té accés directe a la plaça de la Comunitat Valenciana. Els límits d'aquest espai són: Front. Espai destinat a bar Dreta. Passadís d'accés Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana Fons. Sala segona annexa a l'auditori

destinada a l'assaig de l'agrupació de Bombos i Danses

núm. 4. SALA ANNEXA SEGONA A l'AUDITORI. En la nau de planta baixa que dóna a la plaça de la Comunitat Valenciana, hi ha dos sales d'usos diversos. Dins del recinte d'aquestes, individualitzats per a cadascuna d'aquestes, trobem petits magatzems annexos i petites sales d'administració amb vinculació directa a cadascuna d'ambdues sales. La segona: Es troba actualment destinada a l'assaig de l'agrupació de Bombos i Danses.. És susceptible d'ús independent, però no disposa de lavabos. A aquesta sala segona d'usos diversos, actualment destinada també a activitats musicals, s'accedeix a través del passadís que des del petit vestíbul d'accés al bar parteix longitudinalment el mur de separació de les naus en les quals la planta baixa està dividida. Des d'aquesta sales, igualment, es té accés directe a la plaça de la Comunitat Valenciana. Els límits d'aquest espai són: Front. Sala primera annexa a l'auditori. Dreta. Passadís d'accés. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Auditori en la seua part destinada a magatzem.

Núm. 5. CONSERVATORI. Partint del vestíbul general de l'edifici, pujant per una escala de pedra artificial situada en el seu lateral esquerre i dividida en dos trams, s'accedeix a la planta alta de l'edifici, en la qual se situa actualment el Conservatori de Música, Mestre Feliu. Aquesta escala disposa de plataforma salvaescales per facilitar l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Al final d'aquesta escala, després de la porta d'accés, està el distribuïdor principal d'aquesta planta alta. A través d'aquest s'accedeix a les zones d'administració del conservatori, lavabos, biblioteca i diferents sales destinades a aules, a algunes d'aquestes últimes a través d'un petit passadís. Els límits d'aquest espai són: Front. C. de València. Dreta. C. d'Hernán Cortés. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Carrer del Grau.

ELEMENTS COMUNS. S'han considerat elements comuns dels diferents espais inclosos a l'edifici, els següents: Vestíbul o hall d'entrada, des del qual s'accedeix a tots els espais principals. Vestíbul d'accés cafeteria, i passadís lateral. Des d'aquests espais s'accedeix al bar de l'auditori, a les sales annexes a aquest i al magatzem i camerinos de l'auditori. Escala lateral. Escala que, des del vestíbul principal, dóna accés a la planta alta de l'edifici, en la qual, actualment, es troba el Conservatori. SOTA COBERTA. Des d'una de les aules del Conservatori, la sala 3, a la qual s'accedeix des del vestíbul, i per una oculta escaleta, s'accedeix a la zona ubicada sota de la coberta. Aquesta està inclinada a quatre aigües. En aquest espai s'han disposat tots els mecanismes de control i mesura dels panells solars que se situen en la coberta no accessible de l'edifici. Aquest espai no és habitable, i només s'utilitza, en ser un espai residual, com a espai per albergar instal·lacions. No resulta computable com a superfície construïda.

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES.	Superfície	% participació
AUDITORI	562,28 m2	26,10%
BAR CAFETERIA	141,95 m2	6,59%
SALA ANNEXA PRIMERA CORAL	144,06 m2	6,68%
SALA ANNEXA SEGONA BOMBOS I DANSES	137,54 m2	6,38%
CONSERVATORI	1.169,05 m2	54,25%
ELEMENTS COMUNS	283,60 m2
Total	2.438,48 m2

IV. Vist que a través d'un escrit amb núm. de registre de sortida 12.915, de 2/10/2013, es remet al Registre de la Propietat de Benicarló un informe emès per l'arquitecte municipal en el qual es descriu el citat edifici, on es fan constar les observacions efectuades per la registradora de la Propietat.

Fonaments de dret

Atès que l'òrgan competent és el Ple de la corporació.

Atès l'establert en l'article 36.1 del Reglament de Béns de les Entitats Locals: «Les corporacions locals han d'inscriure en el Registre de la Propietat els seus béns immobles i drets reals, d'acord amb el previst en la legislació hipotecària».

Atès l'art. 206.2 de la Llei Hipotecària, text refós segons Decret de 8 de febrer de 1946, en el qual s'estableix que «mitjançant una certificació administrativa, (...) poden inscriure's la declaració d'obra nova, millores i divisió horitzontal de finques urbanes, i, sempre que no afecten a tercers, les operacions d'agrupació, divisió, agregació i segregació de finques de l'Estat i dels altres ens públics estatals certificants.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni i per assentiment dels membres assistents, acorda:

Primer. Modificar la descripció de l'edifici on se situa l'Auditori Municipal que consta en l'acord del Ple de data 26 de juliol de 2012, en el següent sentit:

On diu:

DESCRIPCIÓ DE L'EDIFICI:
Edifici de planta sensiblement rectangular, acabat amb coberta inclinada a quatre aigües de teula plana. L'edifici es compon de planta baixa i pis, dividida planta baixa estructuralment en dos naus, i la planta pis en un únic espai distribuït en petites sales. L'edifici està qualificat en el PGOU de Benicarló com a equipament publicoadministratiu.
Superfície en planta.	1.200,80 m2
Superfície total construïda.	2.438,48 m2
Fites:
Front.	Carrer de València, per on té el seu accés principal
Esquerra.	C. d'Hernán Cortés
Dreta.	Plaça de la Comunitat Valenciana
Fons.	Carrer del Grau
L'edificació té una ocupació de la parcel·la sobre la que se situa del 100%.
USOS EXISTENTS:
AUDITORI. On s'accedeix a través del vestíbul general de l'edifici mitjançant esglaons i rampa des de l'esmentat vestíbul. Una vegada superats els esglaons, a través de porta de vidre, s'accedeix al vestíbul propi de l'auditori, en el qual lateralment es disposen lavabos per a tots dos sexes. Des d'aquí, creuant dos portes metàl·liques tallafocs, s'accedeix al pati de butaques, i al fons d'aquest està l'escenari. En el lateral esquerre de l'escenari, a través d'una porta oberta en el mur central de l'edifici, es troba l'accés al magatzem i vestuaris. El primer, en planta baixa, té el seu accés directe des de la part posterior de l'escena. El segon, en un altell situat sobre el magatzem, té el seu accés per una escaleta que parteix des de la zona de magatzem. Des de l'Auditori es té sortida per portes d'emergència al carrer d'Hernán Cortés i al carrer del Grau. Igualment, es pot accedir per un forat, que ha estat recentment obert en el seu mur lateral dret entrant, al passadís de distribució d'accés a altres sales annexes.
BAR AUDITORI. Com a complement a l'auditori, es va projectar i va construir un bar cafeteria, amb lavabos propis, cuines i magatzem. A la dreta del vestíbul general de l'edifici existeix una porta de doble fulla, a través de la qual, i després de creuar un petit vestíbul de distribució, s'accedeix al recinte del bar. Aquest recinte també disposa d'accés directe des de la plaça de la Comunitat Valenciana. En aquest es disposa una barra de bar situada en el costat oposat a la façana que dóna al carrer de València. Darrere de la zona de barra, separats per un envà de fàbrica de maó, es disposa un petit magatzem, cuina i els lavabos propis del bar.
SALES ANNEXES A L'AUDITORI. En la nau de planta baixa que dóna a la plaça de la Comunitat Valenciana, es troben dos sales d'usos varis. Dins del recinte d'aquestes, individualitzats per a cadascuna d'aquestes, trobem petits magatzems annexos i petites sales d'administració amb vinculació directa a cadascuna d'ambdues sales. Una de les sales està destinada per a ús propi de la Coral. L'altra està destinada a l'assaig de l'agrupació de Bombos i Danses. Ambdues sales són susceptibles d'ús independent, però cap de les dues disposa de lavabos. A aquestes sales d'usos varis, actualment destinades també a activitats musicals, s'accedeix a través del passadís que des del petit vestíbul d'accés al bar parteix longitudinalment el mur de separació de les naus en les quals la planta baixa està dividida. Des d'aquestes sales, igualment, es té accés directe a la plaça de la Comunitat Valenciana.
CONSERVATORI. Partint del vestíbul general de l'edifici, pujant per una escala de pedra artificial situada en el seu lateral esquerre i dividida en dos trams, s'accedeix a la planta alta de l'edifici, en la qual se situa actualment el Conservatori de Música, Mestre Feliu. Aquesta escala disposa de plataforma salvaescales per facilitar l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Al final d'aquesta escala, després de la porta d'accés, està el distribuïdor principal d'aquesta planta alta. A través d'aquest s'accedeix a les zones d'administració del conservatori, lavabos, biblioteca i diferents sales destinades a aules, a algunes d'aquestes últimes a través d'un petit passadís.
SOTA COBERTA. Des d'una de les aules del Conservatori, la sala 3, a la qual s'accedeix des del vestíbul, i per una oculta escaleta, s'accedeix a la zona ubicada sota de la coberta. Aquesta està inclinada a quatre aigües. En aquest espai s'han disposat tots els mecanismes de control i mesura dels panells solars que se situen en la coberta no accessible de l'edifici. Aquest espai no és habitable, i només s'utilitza, en ser un espai residual, com a espai per albergar instal·lacions. No resulta computable com a superfície construïda.
ELEMENTS COMUNS. S'han considerat elements comuns dels diferents espais inclosos a l'edifici, els següents: Vestíbul o hall d'entrada, des del qual s'accedeix a tots els espais principals. Vestíbul d'accés cafeteria, i passadís lateral. Des d'aquests espais s'accedeix al bar de l'auditori, a les sales annexes a aquest i al magatzem i camerinos de l'auditori. Escala lateral. Escala que, des del vestíbul principal, dóna accés a la planta alta de l'edifici, en la qual, actualment, es troba el Conservatori.

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES.	Superfície	% participació
AUDITORI	562,28 m2	26,10%
BAR CAFETERIA	141,95 m2	6,59%
SALA ANNEXA CORAL	144,06 m2	6,68%
SALA ANNEXA BOMBOS I DANSES	137,54 m2	6,38%
CONSERVATORI	1.169,05 m2	54,25%
ELEMENTS COMUNS	283,60 m2
Total	2.438,48 m2

Ha de dir:

DESCRIPCIÓ D'EDIFICI
Edifici de planta sensiblement rectangular, acabat amb coberta inclinada a quatre aigües de teula plana. L'edifici es compon de planta baixa i pis i una planta coberta, dividida planta baixa escructuralment en dos naus, i la planta pis en un únic espai distribuït en petites sales. L'edifici està qualificat en el PGOU de Benicarló com a equipament publicoadministratiu.
Superfície en planta.	1.200,80 m2
Superfície total construïda.	2.438,48 m2
Fites:
Front.	Carrer de València, per on té el seu accés principal.
Dreta.	C. d'Hernán Cortés.
Esquerra.	Plaça de la Comunitat Valenciana.
Fons.	Carrer del Grau.
L'edificació té una ocupació de la parcel·la sobre la que se situa del 100%.

USOS EXISTENTS I CONFIGURATS COM A ELEMENTS PRIVATIUS:

núm. 1 AUDITORI. On s'accedeix a través del vestíbul general de l'edifici mitjançant esglaons i rampa des de l'esmentat vestíbul. Una vegada superats els esglaons, a través de porta de vidre, s'accedeix al vestíbul propi de l'auditori, en el qual lateralment es disposen lavabos per a tots dos sexes. Des d'aquí, creuant dos portes metàl·liques tallafocs, s'accedeix al pati de butaques, i al fons d'aquest està l'escenari. En el lateral esquerre de l'escenari, a través d'una porta oberta en el mur central de l'edifici, es troba l'accés al magatzem i vestuaris. El primer, en planta baixa, té el seu accés directe des de la part posterior de l'escena. El segon, en un altell situat sobre la planta baixa i el primer pis, ubicat sobre el magatzem, té el seu accés per una escaleta que parteix des de la zona de magatzem. Els límits d'aquest altell, situat a mitja altura, entre la planta baixa i la planta alta, són: Front: Sala annexa segona referenciada amb el número 4. Dreta: Sala auditori. Esquerra: Pl. de la Comunitat Valenciana. Fons: C. del Grau. Des de l'Auditori es té sortida per portes d'emergència al carrer d'Hernán Cortés i al carrer del Grau. Igualment, es pot accedir per un forat, que ha estat recentment obert en el seu mur lateral dret entrant, al passadís de distribució d'accés a altres sales annexes. Els límits d'aquest espai són: Front. Vestíbul d'accés general a l'edifici. Dreta. C. d'Hernán Cortés. Esquerra. En part del passadís de distribució de sales annexes, en part, plaça de la Comunitat Valenciana i, en part, amb l'altell integrat en el seu propi volum. Fons. Carrer del Grau.

núm. 2. BAR AUDITORI. Com a complement a l'auditori, es va projectar i va construir un bar cafeteria, amb lavabos propis, cuines i magatzem. A la dreta del vestíbul general de l'edifici existeix una porta de doble fulla, a través de la qual, i després de creuar un petit vestíbul de distribució, s'accedeix al recinte del bar. Aquest recinte també disposa d'accés directe des de la plaça de la Comunitat Valenciana. En aquest es disposa una barra de bar situada en el costat oposat a la façana que dóna al carrer de València. Darrere de la zona de barra, separats per un envà de fàbrica de maó, es disposa un petit magatzem, cuina i els lavabos propis del bar. Els límits d'aquest espai són: Front. C. de València. Dreta. Vestíbul general de l'edifici. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Sales annexa primera annexa a l'auditori.

núm. 3. SALA ANNEXA PRIMERA A l'AUDITORI. En la nau de planta baixa que dóna a la plaça de la Comunitat Valenciana, hi ha dos sales d'usos diversos. Dins del recinte d'aquestes, individualitzats per a cadascuna d'aquestes, trobem petits magatzems annexos i petites sales d'administració amb vinculació directa a cadascuna d'ambdues sales. La primera: Es troba actualment destinada per a ús propi de la Coral. És susceptible d'ús independent, però no disposa de lavabos. A aquesta sala primera d'usos diversos, actualment destinada també a activitats musicals, s'accedeix a través del passadís que des del petit vestíbul d'accés al bar parteix longitudinalment el mur de separació de les naus en les quals la planta baixa està dividida. Des d'aquesta sales, igualment, es té accés directe a la plaça de la Comunitat Valenciana. Els límits d'aquest espai són: Front. Espai destinat a bar. Dreta. Passadís d'accés. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Sala segona annexa a l'auditori

destinada a l'assaig de l'agrupació de Bombos i Danses.

núm. 4. SALA ANNEXA SEGONA A l'AUDITORI. En la nau de planta baixa que dóna a la plaça de la Comunitat Valenciana, hi ha dos sales d'usos diversos. Dins del recinte d'aquestes, individualitzats per a cadascuna d'aquestes, trobem petits magatzems annexos i petites sales d'administració amb vinculació directa a cadascuna d'ambdues sales. La segona: Es troba actualment destinada a l'assaig de l'agrupació de Bombos i Danses.. És susceptible d'ús independent, però no disposa de lavabos. A aquesta sala segona d'usos diversos, actualment destinada també a activitats musicals, s'accedeix a través del passadís que des del petit vestíbul d'accés al bar parteix longitudinalment el mur de separació de les naus en les quals la planta baixa està dividida. Des d'aquesta sales, igualment, es té accés directe a la plaça de la Comunitat Valenciana. Els límits d'aquest espai són: Front. Sala primera annexa a l'auditori. Dreta. Passadís d'accés. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Auditori en la seua part destinada a magatzem.

Núm. 5. CONSERVATORI. Partint del vestíbul general de l'edifici, pujant per una escala de pedra artificial situada en el seu lateral esquerre i dividida en dos trams, s'accedeix a la planta alta de l'edifici, en la qual se situa actualment el Conservatori de Música, Mestre Feliu. Aquesta escala disposa de plataforma salvaescales per facilitar l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Al final d'aquesta escala, després de la porta d'accés, està el distribuïdor principal d'aquesta planta alta. A través d'aquest s'accedeix a les zones d'administració del conservatori, lavabos, biblioteca i diferents sales destinades a aules, a algunes d'aquestes últimes a través d'un petit passadís. Els límits d'aquest espai són: Front. C. de València. Dreta. C. d'Hernán Cortés. Esquerra. Plaça de la Comunitat Valenciana. Fons. Carrer del Grau.

ELEMENTS COMUNS. S'han considerat elements comuns dels diferents espais inclosos a l'edifici, els següents: Vestíbul o hall d'entrada, des del qual s'accedeix a tots els espais principals. Vestíbul d'accés cafeteria, i passadís lateral. Des d'aquests espais s'accedeix al bar de l'auditori, a les sales annexes a aquest i al magatzem i camerinos de l'auditori. Escala lateral. Escala que, des del vestíbul principal, dóna accés a la planta alta de l'edifici, en la qual, actualment, es troba el Conservatori. SOTA COBERTA. Des d'una de les aules del Conservatori, la sala 3, a la qual s'accedeix des del vestíbul, i per una oculta escaleta, s'accedeix a la zona ubicada sota de la coberta. Aquesta està inclinada a quatre aigües. En aquest espai s'han disposat tots els mecanismes de control i mesura dels panells solars que se situen en la coberta no accessible de l'edifici. Aquest espai no és habitable, i només s'utilitza, en ser un espai residual, com a espai per albergar instal·lacions. No resulta computable com a superfície construïda.

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES	Superfície	% participació
AUDITORI	562,28 m2	26,10%
BAR CAFETERIA	141,95 m2	6,59%
SALA ANNEXA PRIMERA CORAL	144,06 m2	6,68%
SALA ANNEXA SEGONA BOMBOS I DANSES	137,54 m2	6,38%
CONSERVATORI	1.169,05 m2	54,25%
ELEMENTS COMUNS	283,60 m2
Total	2.438,48 m2

Segon. Que s'inscriguen en l'Inventari de Béns Municipals les citades modificacions en cadascun dels referits béns.

Tercer. Procedir a la inscripció en el Registre de la Propietat dels citats béns, d'acord amb el previst en l'article 36 del Reglament de Béns de les Entitats Locals, per a la qual cosa es remetrà al Registre una certificació emesa pel Secretari de la corporació del present acord.

Donar compte del present acord en la primera sessió que tinga lloc de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, de conformitat amb el que es disposa en l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 3r. PROPOSICIÓ A L'APROVACIÓ DE LA PRIMERA PRÒRROGA DEL CONTRACTE SUBSCRIT 30 DE MAIG DE 2006 AMB LA MERCANTIL FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.A., SOBRE LA CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ INDIRECTA DEL SERVEI PÚBLIC DE NETEJA VIÀRIA, DIPÒSIT, RECOLLIDA, TRANSPORT I ELIMINACIÓ DE RESIDUS URBANS A BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 20 de febrer de 2014.

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a indicar que avui se sotmet a la seua aprovació la pròrroga del contracte subscrit amb Fomento de Construcciones y Contratas, SA en data 30 de maig de 2006, que va ser un contracte de 8 anys amb dret a dues pròrrogues d'un any cadascuna. Indica que els membres del seu grup votaran a favor, ja que no veuen cap problema tècnic, però manifesta que els hagués agradat que aquest punt s'hagués portat i explicat en una comissió informativa, perquè es tracta d'una decisió política. Fins i tot, --diu-- que els hagués agradat analitzar si era convenient traure-ho a licitació o no i fer un plec de condicions on el contracte fóra més econòmic. Per a la Sra. Miralles, es tracta d'un contracte de milió i mig d'euros a l'any i, per tant, pensa que és un contracte molt important i diu que, segons el Sr. Sánchez, és el més important que avui en dia té l'Ajuntament de Benicarló. Així doncs, insistix en el fet que aquest assumpte no s'haja portat a comissió i diu que no entén per què, en els mesos de gener i febrer, el regidor d'Hisenda i Contractació només ha convocat una comissió d'Hisenda i cap de Contractació. Per tant, la Sra. Miralles reitera que este és un tema tan important com per debatre'l en una comissió i que els tècnics expliquen quines són les raons de la pròrroga d'este contracte i es puga valorar si hagués valgut la pena traure-ho a licitació o no. Tot i això, conclou dient que els membres del grup socialista no hi veuen cap problema, encara que sí que critiquen al Sr. Serrano que no s'haja portat a comissió l'assumpte.

En segon lloc, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per a preguntar al Sr. Serrano si s'ha fet algun informe sobre el que costaria un nou contracte i quins beneficis podrien tindre. Continua dient que eixe informe podrien tindre'l i saber si milloraria eixa nova licitació. En canvi, considera que és més fàcil no fer res. Per altra banda, recorda que en l'expedient hi ha un escrit presentat per l'empresa on diu que no se'ls ha contestat en relació a si l'empresa està al corrent de pagaments i comuniquen que l'Ajuntament els deu 461.000 EUR. Per tant, el Sr. Ferrer considera que l'equip de govern s'ha acomodat i no sap si és per la pressió que l'Ajuntament deu quasi mig milió d'euros a l'empresa. Per aquest motiu, el Sr. Ferrer avança que els membres del grup municipal Compromís votaran en contra d'esta pròrroga, perquè pensen que haurien de tenir eixe informe dels tècnics per a valorar si mereix la pena de fer una pròrroga d'un any o fer una nova licitació amb la qual es podrien beneficiar tots els benicarlandos, ja que --considera-- que al final són els benicarlandos els que paguen un servei primordial per a la ciutat, perquè si no la ciutat estaria bruta.

Seguidament, el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, en primer lloc, s'adreça a la la Sra. Miralles per dir-li que la naturalesa jurídica de la Comissió Informativa de Contractació no es pot equiparar amb la resta de les comissions, perquè a la Comissió Informativa de Contractació pràcticament la gran majoria d'assumpte que es porten és per donar compte i hi ha molt poques coses que han de passar per comissió. Tot i això, indica que, normalment, la comissió es fa i es dóna compte de tot el treball. Continua explicant, que l'informe del tècnic és del dia 17 de febrer i no s'ha convocat cap comissió al respecte. Per altra banda, indica que la informació d'estar l'empresa al corrent dels pagaments amb l'Ajuntament se sol·licita telemàticament per part del departament corresponent i Gestió Tributària l'ha d'enviar al departament. En aquest sentit, el Sr. Serrano explica que, efectivament, eixa informació no s'ha enviat des de Gestió Tributària al Departament de Contractació. Respecte de les factures pendents de pagament, el Sr. Serrano diu no sap què pinta ací i què té a veure això amb l'obligació que tenen d'aportar una documentació. Ara bé, manifesta que vol deixar clar que ni a l'equip de govern ni a ell, particularment, com a regidor de Contractació, mai ningú l'ha pressionat ni es deixarà pressionar per ningú i li és igual que siga FCC que el sursuncorda. Conclou dient que potser, al Sr. Ferrer, el pressionava algú, però indica que a ell fins ara no l'ha pressionat ningú i li diu que en el cas que pressione algú ja li avança que el despatxarà en un punt.

En un nou torn, la Sra. Miralles s'adreça al Sr. Serrano per a dir-li que donar compte també és important. De fet, ressalta que el Sr. Serrano ha convocat una Comissió per al dilluns on tots els punts són donar compte. Per altra banda, es refereix al que ha dit el Sr. Serrano sobre que l'informe va arribar el dia 17 de febrer i que no ha convocat cap comissió. Per a la Sra. Miralles, això és el mateix que dir que no vol convocar la comissió i prou. Tot i això, la Sra. Miralles insistix en el fet que els membres del grup socialista hi votaran a favor, perquè no hi ha cap problema tècnic i, a més, consideren que este contracte es va firmar precisament quan governava el Partit Socialista i el Sr. Sánchez era el regidor de Contractació i, segons ell diu, era un contracte molt ben fet.

De nou, el Sr. Ferrer indica que l'únic que està demanant al Sr. Serrano és que els tècnics de l'Ajuntament hagueren fet un informe per a saber si este contracte que fa vuit anys que està i que tenim la possibilitat de prorrogar-lo un any més, si és millor que el que podríem licitar en estos moments i eixe informe no el tenim. Per altra banda, manifesta que s'alegra moltíssim que el Sr. Serrano no tinga pressió. A més, li pregunta, que ja que el Sr. Serrano diu que es basa en informes tècnics i ell li demana un informe, en quin informe es basa per dir si ens convé més una altra contractació o si ens convé més prorrogar esta. De fet, diu que entén com el Sr. Serrano diu que es basa en els informes, però este informe no el tenim. Per tant, el Sr. Ferrer indica que com eixe informe no s'ha fet, ell té els seus dubtes, tot i que creu que, si per enguany no ha pogut ser, potser per a l'any que ve sí que es pot tenir. Per tot això, reitera que, com no tenen la informació, els membres del seu grup votaran en contra.

Finalment, el Sr. Serrano conclou el debat al·legant que ell creu que tots els contractes que fa l'Ajuntament i que fan els tècnics els fan ben fets. Una altra cosa, --indica--, és que hi hagen alguns que potser puguen sortir millor o pitjor o que es puguen millorar basant-se en l'experiència d'algunes contractacions que s'han fet. Continua dient que en l'expedient hi ha un informe del tècnic de Medi Ambient, que és qui valida les factures i és la persona encarregada del contracte, i és ell qui considera que el contracte s'ha de renovar o no s'ha de renovar. Així doncs, el Sr. Serrano cita l'informe, on diu: "Por tanto, el técnico que suscribe no evidencia que se incurran circunstancias que desaconsejen la procedencia de la prórroga solicitada, por lo que procede emitir informe favorable a la solicitud presentada". Per tant, el Sr. Serrano assegura que ell ha fet el que li ha dit el tècnic. No obstant això, el Sr. Serrano indica que a partir de demà iniciarà el procediment per a tornar a licitar el contracte. Finalment, manifesta que no entén que es vote en contra un procediment amb totes els informes i benediccions pertinents.

Relació de fets

Vist que per acord de l'Ajuntament Ple de data 26 d'abril de 2006, es va adjudicar la concessió de la gestió indirecta del servei públic de neteja viària, dipòsit, recollida, transport i eliminació de residus urbans en el terme municipal de Benicarló, a la mercantil Fomento de Construcciones y Contratas, SA, per un import d'1.246.470,62 euros/any, IVA inclòs i que aquesta contractació es va formalitzar el 30 de maig de 2006.

Vist que la durada del citat contracte és de vuit anys amb efectes des de la data de formalització del contracte, prorrogables d'any en any fins a un màxim de dues pròrrogues, de tal forma que la durada màxima del contracte no excedirà en cap cas de deu anys.

Vist que segons l'acord tercer d'aquest contracte, les pròrrogues s'efectuaran previ consentiment exprés de les parts, manifestat amb una antelació mínima de tres mesos a la finalització del contracte.

Vist que per acord de l'Ajuntament Ple de data 27 de juny de 2013 s'aprova la revisió de preus del citat contracte per al període comprès de l'1 de juliol de 2010 al 30 de juny de 2011 i que s'estableix l'import anual, a partir de l'1 de juliol de 2010, en 1.464.987,24 euros.

Vist que a través d'escrit, amb núm. de registre d'entrada 1.634, de 4/02/2014, la citada mercantil manifesta el seu interès a prorrogar el referit contracte per un any i sol·licita l'aprovació de la seua pròrroga.

Vist l'informe del tècnic de l'Àrea de Medi Ambient, de data 12 de febrer de 2014, favorable a l'aprovació de la pròrroga sol·licitada.

Vist que mitjançant l'escrit amb núm. de registre de sortida 2.122, de 20/02/2014, es requereix a la contractista que aporte la documentació necessària per poder acordar la pròrroga del referit contracte.

Fonaments de dret

Atés el que disposa en la clàusula III del contracte administratiu subscrit el 30 de maig de 2006, i en l'article 5é del plec de clàusules administratives particulars que regeix la contractació, en els quals s'estableix que: «El contracte tindrà una durada de vuit anys amb efectes des de la data de formalització del contracte, prorrogables d'any en any fins a un màxim de dues pròrrogues de tal forma que la durada màxima del contracte no excedirà en cap cas de deu anys. Les pròrrogues s'efectuaran previ consentiment exprés de les parts, manifestat amb una antelació mínima de tres mesos a la finalització del contracte.»

Atés el que disposa l'article 5 i concordants del Reial Decret Llei 5/2011, de 29 d'abril, de mesures per a la regularització i control de l'ocupació submergida i foment de la rehabilitació d'habitatges, relatius a l'afiliació i alta en la Seguretat Social dels treballadors adscrits al contracte.

Atés que dels documents que consten en l'expedient l'òrgan competent per a l'aprovació de la present pròrroga és el Ple.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, per dinou vots a favor i dos vots en contra --representants del grup municipal Compromís--, acorda:

Primer. Aprovar la primera pròrroga del contracte subscrit el 30 de maig de 2006 amb la mercantil Foment de Construccions i Contractes, SA, relatiu a la concessió de la gestió indirecta del servei públic de neteja viària, dipòsit, recollida, transport i eliminació de residus urbans en el terme municipal de Benicarló, per un termini d'un any més, amb efectes des del dia 31 de maig de 2014 fins al 30 de maig de 2015, quedant condicionada l'efectivitat del present acord al lliurament de la documentació sol·licitada a aquesta mercantil mitjançant escrit amb núm. de registre de sortida 2.211, de 20/02/2014.

Segon. Notificar la present resolució a la contractista i traslladar-la al Departament de Medi Ambient, Intervenció i Tresoreria.

Tercer. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació o a qui legalment el substituïsca per a complir l'acordat.

Quart. Contra aquest acord que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant del mateix òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Alternativament, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que puga exercitar-se qualsevol un altre que estime oportú.

Donar compte del present acord en la primera sessió que tinga lloc de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, de conformitat amb el que es disposa en l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 4t. PROPOSICIÓ A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 30 DE DESEMBRE DE 2013, D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 8/13. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per l'Alcaldia en data 20 de febrer de 2014, de ratificació del Decret d'Alcaldia de data 30 de desembre de 2014, en virtut del qual s'aprovava la modificació pressupostària núm. 8/13.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar que, de la mateixa manera que ha indicat la Sra. Miralles en el punt anterior, no estan d'acord en el fet les proposicions que es porten al Ple no passen abans per comissió perquè es dictaminen. Considera que les coses no es fan així, ja que el Ple va aprovar quantes comissions informatives s'havien de fer i, fins i tot, l'hora en què havien de ser. Tot i això, assegura que els regidors de l'equip de govern només estan convocant al voltant del 60 % de les comissions, quan donar compte és important i és necessari, sobretot, si estes qüestions han de vindre a Ple. Segons el Sr. Sánchez, és obligatori convocat les comissions informatives, perquè és un dret que de participació que té l'oposició, ja que tenen veu i vot i el el dret de conèixer els assumptes. Continua dient que esta és una modificació pressupostària i que este matí el viceinterventor li ha estat explicant la qüestió, --com és, d'on deriva i d'on ve, per què es fa--, però que no hauria de ser així. El Sr. Sánchez considera que, encara que sap que té el dret d'anar al viceinterventor i ell l'obligació d'informar-lo, això no ha de funcionar així. Per al Sr. Sánchez, el Ple és un parlament i les comissions són un lloc de debat, on s'han de portar els temes per després dictaminar-los. I creu que això és així en els ajuntaments democràtics i que, encara que hi haja majoria absoluta, els ajuntaments també han de ser democràtics, perquè l'oposició té tot el dret a saber i conèixer perquè també és representant del poble. Així doncs, avança que el grup socialista s'abstindrà en este punt, perquè els membres de l'equip de govern han decidit fer eixa operació i, per tant, com l'han decidida ells, és la seua responsabilitat. Finalment, conclou reiterant, que és molt lamentable que a este Ajuntament de Benicarló s'estiguen convocant només el 60% de les comissions.

En segon lloc, el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, s'adreça al Sr. Sánchez per a explicar-li el perquè d'aquesta ratificació del Decret d'Alcaldia, que es va haver de fer el dia 30 de desembre de 2013 i no hi havia temps material per a convocar una comissió informativa per a explicar el que s'havia de fer.

En un segon torn, el Sr. Sánchez indica que el perquè ja el sap i l'entén. Ara bé, critica que el Sr. Serrano no haja donat eixes explicacions en cap comissió, ja que des del 30 de desembre de 2013 fins al dia d'avui ha tingut temps de convocar-ne.

Seguidament, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, ressalta que els membres del seu grup l'explicació ja la coneixen. Ara bé, considera que el Sr. Serrano no pot dir que no ha tingut temps de convocar una comissió. A més, creu que les coses s'han de fer així i demana que se'ls informe a les comissions. Tot i això, indica que està clar que es va decidir pagar els proveïdors abans que posar els diners als bancs i, en aquest sentit, manifesta que el grup Compromís hi estem totalment d'acord. No obstant això, creu que el Sr. Serrano hagués pogut convocar una comissió abans del Ple si hagués volgut.

Finalment, el Sr. Serrano conclou el debat dient que pot acceptar que no s'haja convocat una comissió per a explicar este tema, però repetix que no es podia convocar una comissió el dia 30 de desembre de 2013 per explicar el que s'anava a fer, ja que encara que hagués convocat una comissió hagués sigut per a donar compte.

La referida proposta és del següent tenor literal:

«DECRET

Transferència de crèdit. Amortització préstecs.

Relació de fets

Atés que ha de procedir-se a l'increment del crèdit en l'aplicació pressupostària 011.91300 (amortització préstecs), d'acord amb la proposta del tt. d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 30/12/13 i vist l'informe emès pel viceinterventor municipal, a data d'avui.

Fonaments de dret

• Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

• Reial decret 500/90, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa el capítol primer del títol sisè del TRLHL.

• Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre, per la qual s'aprova la instrucció del model normal de comptabilitat local.

• Base 18a d'execució del pressupost vigent.

• Article 21.1.f. de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

En virtut de tot això,

RESOLC:

Primer. Aprovar la modificació de crèdits mitjançant transferència, amb el següent detall:

Crèdits en disminució.

Aplicació		Descripció	Import
334	21300	Promoció cultural rep. maquinària, inst. utilll.	600,00
334	22100	Promoció cultural energia elèctrica.	6.200,00
431	22100	Comerç energia elèctrica.	9.900,00
431	22620	Comerç activitats comercials	1.000,00
434	22602	Promoció econòmica publicitat i propaganda.	5.271,40
434	22606	Promoció econòmica reunions, conferències i	2.000,00
434	22699	Promoció econòmica altres despeses diverses.	3.000,00
434	22706	Promocion Economica Estudios y trabajos técni	20.500,00
930	12100	Adm. Financera i Tribut complement de destinació	12.500,00
		Total	60.971,40

Crèdits en augment

Aplicació		Descripció	Import
011	91300	Deute Públic Préstecs m/l termini exter.	60.971,40
		Total	60.971,40

Segon. Ratificar l'aprovació d'aquesta transferència pel Ple de la corporació.

Tercer. Remetre una còpia de la modificació pressupostària a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia, per tretze vots a favor i vuit abstencions --representants dels grups municipals socialista i Compromís--, acorda:

Primer. Ratificar el Decret d'Alcaldia de data 30 de desembre de 2013, d'aprovació de la modificació pressupostària núm. 8/13.

Segon. Donar compte del present acord en la primera sessió que tinga lloc de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, de conformitat amb el que disposa l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'INFORME MUNICIPAL SOBRE LA SOL·LICITUD DE DECLARACIÓ D'INTERÉS COMUNITARI PER A LA INSTAL·LACIÓ D'UN CAMPAMENT DE TURISME-CARAVANING, A LA PARTIDA AIGUAOLIVA. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 12 de febrer de 2014.

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a dir que els membres del seu grup en este punt s'abstindran, tal com ho van fer en la comissió informativa. Explica que estan d'acord amb la declaració d'interés comuntari del càmping de turisme caravàning a la partida d'Aiguadoliva, però no estan d'acord amb els motius que es donen per a la vigència del cànon, que en lloc que donar-se per a 30 anys es dóna per a 10 anys. Concretament, diu que l'explicació que es dóna és per no comprometre el "desarrollo futuro de la zona". En aquest sentit, la Sra. Miralles considera que els membres del grup municipal socialista no entenen què volia dir "desarrollo posible futuro de la zona" i que per això ho van preguntar en la Comissió, i creu que segurament s'està parlant de conversacions extraoficials amb la Conselleria i s'està parlant parla del PGOU, del qual el grup socialista no té a hores d'ara coneixement. De fet, la Sra. Miralles indica que sempre critiquem que el PGOU porta 10 anys en tramitació, per això que en este punt s'abstindran, perquè no saben si 10 anys és molt o poc ni si pensen desenvolupar el PGOU abans ni si s'aprovarà el PGOU ni per què. Per tant, com que hi ha conversacions de les quals els membres del grup municipal socialista no tenen coneixement i ells són representants dels ciutadans, s'abstindran en este punt.

En segon lloc, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, expressa que estan totalment d'acord amb la instal·lació que es pretén fer a la partida d'Aiguadoliva, però el que no troba correcte és s'haja d'assabentar de l'existència d'unes conversacions extraoficials i que no es tracte d'aquest tema en les comissions corresponents. Així doncs, el Sr. Ferra pensa que s'ha de ser més transparent, ja que, d'acords extraoficials, se n'han fet moltíssims i després no han servit per a res. A més, recorda que en el discurs d'investidura de l'alcalde, este deia que volia comptar amb tots. Tanmateix, el Sr. Ferrer es pregunta que, si no els dóna la informació, com ha de comptar amb tots. Conclou dient que este tipus d'assumptes s'han de portar a comissió per discutir-se, ja que donar compte és importantíssim, perquè si no es dóna compte, no ens donem compte de res.

A continuació, el Sr. López González, representant del grup municipal popular, recorda que este tema es va discutir en comissió informativa. Indica que el document de referència en el Pla General era molt clar i deia que no es pot passar de la Rambla. Així doncs, assegura que els membres de l'equip de govern estan treballant perquè el document que es de l'Ajuntament isca tal com es volia, i això, --diu--, no és tan fàcil com sembla. El Sr. López continua dient que en comissió es va preguntar si els pareixia bé i com estava redactat en base a un criteri tècnic, tothom hi donar el vistiplau. A més,assegura que si es demana informació en les comissions informatives es dóna, ja que no hi ha res a amagar. Simplement, --explica-- s'està tramitant i treballant per aconseguir la proposta inicial del Pla General i, a partir d'ací, tot allò que puga afectar el Pla General es posa damunt de la taula en la comissió, que és el lloc on s'ha de posar i es discuteix.

En un nou torn, intervé la Sra. Miralles per a manifestar que això està dictaminat en comissió informativa, però que el Sr. López ha parlat de converses amb la Generalitat. En aquest sentit, considera que si el Sr. López convoqués una Comissió de Seguiment del Pla General, que s'ha de convocar, no hi hauria cap problema sobre eixa qüestió. De fet, la Sra. Miralles recalca que està parlant d'un altre tipus de comissions, les comissions de seguiment del Pla General. A més, considera que l'equip de govern està incomplint tots els acords i totes les lleis de que estan tramitant el Pla General i van entrar a este Ajuntament. Segons la Sra. Miralles tenen, com a oposició, el dret a saber en quin punt està el Pla General i que si a ella la premsa li ho pregunta i ella diu que no té ni idea. Afegeix que des que va arribar el document de referència no s'ha convocat cap comissió de seguiment del Pla General i la Sra. Miralles creu que és allí és on el Sr. López podria explicar les converses que està tenint i com està el tema. Així doncs, conclou demanant al Sr. López que convoque les comissions de seguiment per parlar de l'assumpte, ja que si no les convoca, hi ha sospites.

A continuació, el Sr. Ferrer ressalta que els informes són tècnics i les decisions són polítiques. Per tant, diu que si no amaga res es pregunta per què no ho posa a la vista. A més, diu al Sr. López que si vol aprovar un Pla General per unanimitat, així no ho aconseguirà, ja que l'oposició representa una part del poble i, si no poden opinar sobre el Pla General, possiblement les aportacions que els puguen fer els veïns o votants al Pla General, no li les hauran pogut fer, i el Pla s'haurà d'aprovar per la majoria absoluta. Per tant, el Sr. Ferrer demana que se'ls informe respecte i que es convoquen eixes comissions de seguiment.

Finalment, el Sr. López González s'adreça a la Sra. Miralles per a dir-li que és cert que les comissions de seguiment no s'han convocat, però el que no pot dir és que està desinformada, perquè la Sra. Miralles té la mateixa documentació que té ell al seu despatx, ja que, cada vegada que els redactors del pla han vingut en un document nou, se n'ha fet còpia sempre. A continuació, reitera que els membres del grup municipal popular aspiren a tindre una mica més del que els tècnics de la Conselleria estaven disposats a donar-nos i estan treballant en això. Finalment, assegura que no hi ha res a amagar i no poden dir que estan desinformats, perquè tenen la mateixa informació que els membres de l'equip de govern.

Relació de fets

Vist l'ofici emès pel Servei Territorial d'Urbanisme, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de la Generalitat Valenciana, de 25 d'abril de 2013 (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 435, de 13 de gener de 2014, pel qual se sol·licita a l'Ajuntament de Benicarló l'emissió d'un informe municipal sobre la sol·licitud de declaració d'interès comunitari, formulada per TURAM RESIDENCIAL, SL, per a la instal·lació d'UN CAMPAMENT DE TURISME CARAVANING a la partida d'AIGUADOLIVA, polígon 7, parcel·la 20,32,33 i 186 de Benicarló (referència cadastral 12027A007000200000YQ, 12027A007000320000YD, 12027A007000330000YX, 12027A700186000YM respectivament.

Vist l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 11 de febrer de 2014.

D'acord amb el previst en els articles 33 i següents de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del Sòl no Urbanitzable.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per quinze vots a favor i sis abstencions, --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Emetre un informe municipal en relació amb la sol·licitud de declaració d'interès comunitari, formulada per TURAM RESIDENCIAL, SL, per a la instal·lació d'UN CAMPAMENT DE TURISME CARAVANING a la partida d'AIGUADOLIVA, polígon 7, parcel·la 20,32,33 I 186 de Benicarló (referència cadastral 12027A007000200000YQ, 12027A007000320000YD, 12027A007000330000YX, 12027A700186000YM respectivament, de conformitat amb l'informat per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 11 de febrer de 2014, el qual es pronuncia en els següents termes:

«Que el Servei Territorial d'Urbanisme ha demanat l'emissió d'un informe municipal referit als aspectes de l'art. 33.1 I 38.1 de la LSNU, 10/2004, de la Generalitat Valenciana, sobre sòl no urbanitzable, i que s'ha procedit a estudiar l'expedient i s'ha arribat a les següents conclusions:

Es tracta de la sol·licitud de Declaració d'Interès Comunitari per a la implantació a Benicarló d'un CAMPAMENT DE TURISME CARAVANING, en les parcel·les 20, 32, 33 I 186 del polígon 7.

A. PONDERACIÓ REQUISITS ARTICLE 33.1 I 38.1 LSNU

• POSITIVA VALORACIÓ DE L'ACTIVITAT SOL·LICITADA.

  L'activitat que es pretén implantar es troba regulada en el PGOU de Benicarló mitjançant la seua modificació del mateix: "Adaptació a la legislació urbanística autonòmica, interpretació i aclariment de determinats articles de la normativa del Pla General d'Ordenació Urbana". En aquesta normativa s'estableix, en l'article 211 que són compatibles amb caràcter general en la totalitat del sòl no urbanitzable comú els usos previstos en la Llei 4/92, de 5 de juny de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl no Urbanitzable, excepte les granges i indústries de caràcter especial, definides com a tals en el PGOU, que estan prohibides en els nivells 1 i 2.

  S'ha d'entendre que aquesta regulació, en haver estat substituïda aquesta legislació per la Llei 10/2004, es refereix a la regulació d'aquests usos establerta en aquesta segona Llei i la seua modificació derivada de la Llei 10/2010, de 21 de juliol.

  Per tant, la compatibilitat de la implantació d'aquest ús en el sòl no urbanitzable del terme de Benicarló està condicionada per la possibilitat que aquesta legislació establisca per a la seua implantació.

  Atés la legislació esmentada inclou entre els usos terciaris autoritzables mitjançant la Declaració d'Interès Comunitari, en l'article 27c, el"Campaments de turisme i instal·lacions similars o equivalents de caràcter turístic que complisquen els requisits que els impose la seua regulació específica i no propicien, per les seues característiques i emplaçament, la formació de nuclis de població o de característiques urbanes.", cal entendre que la implantació de l'activitat sol·licitada sí que resulta compatible amb el sòl no urbanitzable.

  L'activitat sol·licitada té com a objectiu la implantació d'un campament de turisme, principalment destinat a caravaning en les parcel·les 20, 32, 33 i 186 del polígon 7, la qual cosa implica adaptar l'espai actual a les noves necessitats turístiques de la instal·lació, millorant l'oferta per a un tipus de turisme tradicional molt arrelat en visitants d'origen europeu que, sense necessitat de desenvolupaments urbanístics molt costosos i difícils d'assumir en l'actualitat, poden cooperar al desenvolupament econòmic oferint places suficients d'acampada que no proliferen al territori del municipi.

  Ha de, per tant, al meu entendre, valorar-se positivament l'activitat sol·licitada en la mesura en què aporta una oferta turística sostenible, alternativa a aquella que necessita de costosos i inútils, en l'actualitat, desenvolupaments urbanístics, propiciant un turisme més proper al territori en el seu estat natural.

• NECESSITAT D'EMPLAÇAMENT EN SÒL NO URBANITZABLE

  La implantació en sòl no urbanitzable es justifica sobre la base de la pròpia relació que aquest tipus d'instal·lacions mantenen amb el mitjà natural, sent l'alternativa al turisme purament urbà.

  No existeixen al territori, sobre sòl que no sigui no urbanitzable, parcel·les aptes per a aquest tipus d'instal·lació. A més, les existents en sòls no rústics no han estat dissenyades per a la seua destinació no residencial, industrial o terciari en categories alienes a la de campaments de turisme.

  Les parcel·les sobre les quals es pretén situar l'activitat disposen d'un accés directe, o relativament proper, des de la CN-340, la qual cosa els proporciona un valor afegit sobre aquelles que hagen d'utilitzar sòls urbans consolidats o vialitat rural per a això la seva comunicació amb les vies de circulació principals.

• INCIDÈNCIA DE L'ACTIVITAT EN EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ECONÒMIC I SOCIAL, EN EL MEDI NATURAL I EN LES XARXES DE INFRAESTRUCTURES O SERVEIS PÚBLICS EXISTENTS.

  En relació amb l'ocupació i la situació economicosocial, al meu entendre, l'activitat desenvolupada en el campament que es pretén implantar complementa l'oferta turística en incrementar les places destinades a un tipus de turisme europeu, generalment de tercera edat, que permet una certa desestacionalització d'aquesta activitat econòmica, potenciant el sector fora de la temporada estival tradicional.

  El medi natural, de valor agrícola, que mereix un especial esment des del punt de vista paisatgístic, no es troba afectat en relació a la seua situació actual, ja que és improductiu des del punt de vista agrícola. No obstant això, cal destacar, com ja s'ha comentat, per les seues característiques paisatgístiques, el territori existent entre la CN-340 i el mar, sobretot els sòls agrícoles a l'est del camí que discorre entre Benicarló i Aiguadoliva, ja que aquests tenen una proposta, acordada extraoficialment amb la GV de classificació com a sòl no urbanitzable protegit i reservat per a futures actuacions d'excel·lència, que podria xocar frontalment amb l'existència d'activitats alienes a l'ús rústic del sòl en aquest àmbit.

  La implantació de l'activitat, per la seua ubicació propera a vies interurbanes, carretera nacional, i per l'escàs nivell de tràfic generat, manca d'incidència sobre les infraestructures i serveis existents al territori, i no afecta altres serveis públics.

• RACIONAL UTILITZACIÓ DEL TERRITORI

  El Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló estableix entre els usos compatibles en sòl no urbanitzable els previstos per la pròpia legislació autonòmica sobre la matèria. Això és així en base a una modificació puntual del pla que harmonitzava la normativa urbanística a la legislació vigent.

  Es considera, per això, que la implantació no altera l'ús racional del territori, analitzat des de l'òptica del planejament vigent.

  El sòl a ocupar no es troba en aquests moments en producció.

  Sobre la base d'això, no es considera que la implantació de l'activitat sol·licitada, en el punt concret previst, resulte inoportuna des del punt de vista de la correcta vertebració del territori.

  No obstant això, com ja s'ha comentat anteriorment, l'àmbit a ocupar es troba en un territori sobre el qual la revisió del Pla General està plantejant un sòl no urbanitzable protegit amb alt valor paisatgístic per l'existència de sòls agrícoles de tipus horta extensiva al costat del mar, sobre penya-segats d'una certa altura.

  A la vista de les dimensions i edificació prevista per a la implantació de l'activitat, aquesta compleix les determinacions del Pla General i resulta un sostre inferior a l'autoritzable en la clau 1 del sòl no urbanitzable del PGOU de Benicarló.

  B. ESTIMACIÓ DEL CÀNON D'APROFITAMENT

  Per al càlcul de l'aprofitament, l'article 34 LSNU estableix que aquest s'estima per quantia corresponent al cost econòmic que es derivaria de la transformació d'un sòl urbanitzable per a l'obtenció d'una parcel·la de superfície, ús i aprofitament equivalent a la vinculada per la declaració.

  D'acord amb el que estableix el Decret Llei 2/2010, de 28 de maig, del Consell de mesures urgents per agilitzar el desenvolupament d'activitats productives i la creació d'ocupació, s'ha produït la derogació de l'Ordre de 3 de novembre de 2008 reguladora del càlcul del cànon per declaracions d'interès comunitari, remetent, en aquests casos, al propi Ajuntament per fer propostes motivades per la determinació de la quantia d'aquest cànon, a cada expedient de tràmit de DIC.

  En data 28 de juny de 2010, es redacta un informe amb una proposta d'aplicació de mòduls per a l'estimació del cànon de les diferents activitats que puguen obtenir una DIC. Els seus mòduls s'han anat actualitzant posteriorment en relació amb l'IPC. Sobre la base del mateix, el cànon estimat per a l'ampliació de l'activitat que se sol·licita, resulta:

Edificacions	578,90m2	31,92EUR/m2	18.478,48EUR
Altres elements a nivell de rasant.	821,08m2	18,08EUR/m2	14.845,13EUR
Vialitat	3600,00m2	8,50EUR/m2	30.600,00EUR
Total			63.923,61EUR

El sol·licitant ha proposat un cànon de 34.658,24 EUR per aplicació dels mòduls que utilitza l'Ajuntament, però reduint els valors per a una vigència de 15 anys.

Sol·licita el promotor el pagament fraccionat durant els 30 anys de vigència.

No obstant això, si la vigència fora 10 anys, com posteriorment es proposarà, el cànon seria segons els mòduls municipals, el següent:

Edificacions	578,90m2	10,64EUR/m2	6.156,50EUR
Altres elements a nivell de rasant.	821,08m2	5,33EUR/m2	4.376,36EUR
Vialitat	3600,00m2	5,33EUR/m2	19.188,00EUR
Total			29.720,86EUR

C. TERMINI DE VIGÈNCIA

La sol·licitud estima un termini de 30 anys. No s'aporta justificació d'aquest.

Aquest termini és el màxim possible segons la legislació urbanística.

No obstant això, en tractar-se de sòl la vocació del qual en la revisió del pla, segons el criteri acordat extraoficialment amb l'administració autonòmica, és la de sòl no urbanitzable protegit condicionat a possibles futurs usos amb caràcter d'excel·lència que permeten l'alçament de la condició de protegit, hauria de limitar-se el termini de vigència a un període més raonable a l'efecte de no hipotecar el desenvolupament d'aquest sector amb usos lucratius que suposen una càrrega econòmica superior a l'actual quan es produïsca, si escau, aquest desenvolupament.

Es planteja més proporcionat, per tant, un termini de vigència de 10 anys. En aquest cas el cànon es veuria reduït a la quantitat de 29.720,86 EUR.»

Per tot això, es proposa emetre un informe FAVORABLE sobre la sol·licitud presentada, per tractar-se d'un ús autoritzable en sòl no urbanitzable, que permet la potenciació d'un turisme sostenible alternatiu al turisme que requereix processos d'urbanització massiva i, al seu torn, desestacionalitza l'oferta. Es considera que no es produeix impacte sobre el medi natural sobre el qual se situa i no s'afecta negativament el desenvolupament racional del territori. No obstant això, es proposa una limitació del termini de vigència a 10 anys, ja que la revisió del pla acordada, en principi, amb la Generalitat proposa la classificació d'aquest sòl com NO URBANITZABLE PROTEGIT AMB POSSIBLES DESENVOLUPAMENTS FUTURS D'EXCEL·LÈNCIA, la qual cosa, sota un criteri de prudència, hauria de limitar els usos lucratius que hagen de ser, posteriorment, indemnitzables en imports superiors als actuals.

Cànon d'urbanització. 29.720,86 EUR (segons informi arquitecte municipal)

Termini de vigència 10 anys (segons l'informe de l'arquitecte municipal)

Segon. Comunicar aquest acord a la Conselleria competent de la Generalitat Valenciana, als efectes previstos en els articles 33 i següents de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Sòl no Urbanitzable.

PUNT 6é. DICTAMEN ALA PROPOSTA D'INFORME MUNICIPAL SOBRE LA PROPOSTA DE REVISIÓ DEL PATRICOVA, EL QUAL ES TROBA EN FASE DE PARTICIPACIÓ I CONSULTA PÚBLICA. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 24 de gener de 2014.

Relació de fets

1. Rebut en aquesta Ajuntament l'escrit de data 17 de desembre de 2013, reg. d'entrada núm. 18040, de la Consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, on es comunica la publicació i inici de la fase de participació i consulta pública, aquesta amb data 25 de novembre, de la revisió del PATRICOVA. En aquesta comunicació se sol·licita el dictamen sobre aquest Pla, en el termini màxim de dos mesos.

2. Vist l'informe de l'arquitecte municipal de data 21 de gener de 2014, amb el següent literal:

   «Que en data 17 de desembre de 2013, entra en aquest Ajuntament l'escrit de la Conselleria de referència, on es comunica la publicació i inici de la fase de participació i consulta pública, aquesta amb data 25 de novembre, de la revisió del PATRICOVA.

   En aquesta comunicació s'insta l'Ajuntament de Benicarló a dictaminar sobre aquest Pla, en el termini màxim de dos mesos, a fi de coordinar i col·laborar administrativament per gestionar adequadament el risc natural sobre el qual es treballa.

   Comprovada la documentació publicada i la cartografia de riscos d'inundació elaborada, cal indicar que aquesta no coincideix, a Benicarló, amb l'estudi d'inundabilitat redactat detalladament per a Benicarló per l'Ajuntament d'aquesta població, l'any de 2003.

   Efectivament, en data desembre 2003, l'enginyer de Camins, Pedro Abel Portolés Prats, redacta l'Estudi d'Inundabilitat del terme de Benicarló, amb l'objecte, d'acord amb l'article 16 del PATRICOVA vigent, aprovat per acord del Consell de la Generalitat Valenciana, de 28 de gener de 2003, de concretar el risc d'inundació en el terme municipal de Benicarló a una escala més pròpia del planejament municipal, detallant els riscos amb una delimitació més precisa.

   Aquest estudi és remès al Servei d'Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge, que el rep en data 17 de març de 2004.

   El conseller de Territori i Habitatge resol aprovar aquest Estudi d'Inundabilitat, en data 6 d'abril de 2005, després d'haver recaptat i obtingut, en data 21 de juliol de 2004, un informe favorable de la Comissaria d'Aigües de la CHJ i haver estat informat favorablement, en data 14 de setembre de 2004, pel Servei d'Ordenació Territorial de la pròpia Conselleria de Territori.

   Conseqüentment, havent-se detallat els riscos d'inundació a escala 1:2000 per al municipi de Benicarló, sense perjudici de les modificacions, que hauria d'introduir el nou document, derivades de l'execució d'obres estructurals de defensa i prevenció d'inundacions i introducció en el document definitiu del PATRICOVA de les noves zones definides com de risc per la seua perillositat morfològica, és opinió d'aquest tècnic municipal que el nou document hauria de recollir les conclusions derivades de l'estudi d'inundabilitat municipal, aprovat per aquesta Conselleria, i ser considerat com a base per al desenvolupament de la revisió del PATRICOVA en el terme municipal de Benicarló.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Emetre un dictamen sobre aquest Pla d'Acció Territorial, en contestació al requeriment de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, la Sra. Isabel Bonig Trigueros, en el qual, tal com indica en el seu informe de data 21 de gener de 2014 l'arquitecte municipal Luis Pérez Lores, havent-se detallat els riscos d'inundació a escala 1:2000 per al municipi de Benicarló, sense perjudici de les modificacions, que hauria d'introduir el nou document, derivades de l'execució d'obres estructurals de defensa i prevenció d'inundacions i introducció en el document definitiu del PATRICOVA de les noves zones definides com de risc per la seua perillositat morfològica, el nou document hauria de recollir les conclusions derivades de l'Estudi d'Inundabilitat municipal, aprovat per aquesta Conselleria, i ser considerat com a base per al desenvolupament de la revisió del PATRICOVA en el terme municipal de Benicarló.

Segon. D'acord amb els articles 41 i 60 de la Llei 4/2004, del Consell, d'ordenació del territori i protecció de paisatge, notificar el contingut d'aquest dictamen a la Consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient.

PUNT 7é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA D'URBANISME DE DATA 4 DE JUNY DE 2013, PEL QUAL ES RESOLIA INICIAR EL PROCEDIMENT PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU, A PETICIÓ DE LA SOCIETAT MERCANTIL TANATORIOS Y SERVICIOS, S.A. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 14 de gener de 2014.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar al Sr. López que en el Pla General porten 10 anys amb ell, --per a vergonya de l'equip de govern del Partit Popular--, i que això porta conseqüències. Concretament, indica que se suposa que, quan es fa una modificació del planejament, esta està basada o ha d'estar basada en l'interés general. Tanmateix, diu que ara va a fer-se un dotacional privat, per tant, el Sr. Sánchez creu que, si és d'interés general, el més lògic és que siga l'Ajuntament qui crega que això és bo, que és d'interés i que diga el propi Ajuntament faça eixa requalificació a un dotacional públic. És a dir, --explica, el Sr. Sánchez-- l'Ajuntament posa un terreny a disposició per a aquelles empreses que vulguen i liciten col·locar-se allí i així estalviar amiguismes i amics del partit que "compran y venden fincas y se llevan 20 millones a la pera". Tot i això, el Sr. Sánchez creu que això l'equip de govern no ho vol i que, encara que la Conselleria diga que és que ella qui aconsella. A més, el Sr. Sánchez afig que els tanatoris haurien d'anar a un polígon industrial, com es fa a tot Espanya i a totes les comunitats autònomes, o com s'ha fet a Vinaròs, que se li al tema quant als usos. Però, en este cas, --segons el Sr. Sánchez--, no es defensa l'interés general, ja que es defensen els interessos particulars. Així doncs, recorda que l'altra vegada ja van dir no a eixa requalificació i assegura que si s'actua així es pot arribar a prevaricar. Finalment, conclou dient que si és d'interés públic, que hi haja pública concurrència i reitera que el seu grup, a esta requalificació, igual que a l'anterior, li diran que no, perquè no es defensa l'interés general.

En segon lloc, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per a manifestar que en la Comissió Informativa es van abstenir perquè creuen que aquesta qüestió fa olor des del primer dia. De fet, considera que això és el que porten els amiguismes i recorda al Sr. López que, com li va dir en l'anterior Ple, s'ha ficat en un embolic i no sap com sortir-ne, perquè no té cap company que li ajude. Continua la seua intervenció preguntant al Sr. López per què no s'urbanitza tot el sector si hi ha gent que està interessada a urbanitzar-lo. A més, es pregunta com quedaran les propietats. De fet, el Sr. Ferrer manifesta que, per als membres del grup municipal Compromís, això és un tema d'Urbanisme a la carta i en un poble sempre fa mal, perquè resulta que hi ha gent que per a fer-se un xalet en el terme se'ls demanen milers i milers de documents i resulta que, quan interessa, es diu que sí de seguida. Per altra banda, indica que la gent parla i l'altre dia deien que l'alcalde anava ensenyant terrenys pel Matadero. Tot i això, el Sr. Ferrer diu que ell no s'ho creu, però que la gent parla.

El Sr. Ferrer continua reiterant que això és conseqüència de l'Urbanisme a la carta i les normes han de ser per a tots i li diu, al senyor López, que ell sap que quan les coses es porten bé, el seu grup les vota a favor, com el punt sisé d'este Ple, però això no ho poden votar a favor. Així doncs, avança que votaran en contra del punt, perquè no creuen que els membres de l'equip de govern estiguen actuant amb tota la lleialtat i amb tota la satisfacció que mereix este poble. Conclou dient que tenen molts dubtes i que pensen que açò ha començat malament i acabarà malament.

A continuació, pren la paraula l'alcalde per demanar al Sr. Ferrer que no diga mentides com la que acaba de dir que l'alcalde anava ensenyant terrenys per la zona del Matadero. Demana, per tant, que afirmacions com eixes, li les diga a ell personalment, però que les mentides no s'han de dir davant del Ple.

Seguidament, el Sr. López González, representant del grup municipal popular, s'adreça al Sr. Sánchez per a dir-li que si hi hagués amiguisme no portaria una segona proposta de dos activitats que serveixen per al mateix. A més, recalca que ell no té amiguisme amb cap de les propostes i indica al Sr. Sánchez que, quan una empresa ve a Benicarló, intenta crear una nova activitat i hi ha una única proposta, --com va ocórrer en aquell moment, ja que la segona va vindre mesos després--, es demana una informació urbanística i es dóna des del Departament d'Urbanisme, firmada per un tècnic, ja que el Sr. López admet que ell, malauradament, no se sap totes les normes. Continua la seua intervenció reiterant que eixa informació només la pot donar un tècnic qualificat i que, quan algú fa una proposta per a instal·lar-se dintre del municipi, se l'atén i se li diu que es farà on l'Ajuntament i com l'Ajuntament diga. Per tant, el Sr. López considera que, en ser una concessió, el primer que pot passar és que la persona s'espante i no entenga que si porta una proposta i l'Ajuntament vulga fer-la pública i, com a resultat, se'n vaja al poble del costat. Així doncs, el Sr. López diu que el s'ha fet és mirar quines ferramentes es tenien per a poder fer que una activitat d'este tipus es poguera quedar en el nostre municipi, perquè el Sr. López assegura que està convençut que és un molt bon servei, que podria no quedar-se simplement en l'àmbit municipal, sinó estendre's a tota la comarca. Per tant, considera que fer una concessió, de primeres, no seria per a ell valorable, perquè eixa empresa que ha vingut amb la proposta podria guanyar o no la concessió i, si la guanya i té alguna idea d'expandir-se i d'aportar noves propostes al municipi, anirà reticent a l'ajuntament a posar-la damunt la taula, perquè no sap de quina manera podrà actuar eixe municipi i si no guanya, segons el Sr. López, eixa empresa ja no torna. Quant a la situació de Vinaròs que el Sr. Sánchez ha dit que és diferent i que se n'ha anat al polígon, el Sr. López manifesta que no s'ha preocupat de saber on han anat, però diu que també han hagut de modificar el Pla General i adaptar l'activitat al lloc on se n'han anat, segons li ha dit el director general de la Conselleria. Per tant, es pregunta que si en Vinaròs han hagut de fer una modificació si resultarà que allí també son amics i que ací tots som amics. A continuació, el Sr. López es referix al fet que el Sr. Sánchez ha esmentat sobre que el més lògic seria l'activitat se n'anara al Polígon Industrial, el Sr. López indica al Sr. Sánchez que si busca una miqueta per Internet li sortiran documents interessant, com un del Defensor del Pueblo Andaluz, en el qual fa un recull de 10 comunitats autònomes que tenen alguna norma que regula aquest tipus d'activitats. Continua explicant que en esta la resolució hi diu: "que con respecto a los requisitos para la instalación de crematorios se exija que estos se encuentren ubicados con carácter preferentemente en cementerios y edificios anexos a él". Per tant, el Sr. López considera que no estaven tan mal encaminat, quan es va proposar aquella parcel·la, ja que no era una mala ubicació pel que sembla. Tot i això, assegura que el polígon també que es va proposar i es va posar damunt de la taula, però reitera que no és una mala proposta on s'ha ubicat, encara que el Sr. Sánchez considere millor que estiguen allí dalt. Considera que és només qüestió de criteris i que, per això, no entén que ho voten en contra, tal com van fer en una comissió, ja que és una activitat que generarà llocs de treball i riquesa i que això només pot fer que augmenten els serveis i, en alguns casos, s'apliquen serveis nous que ara no tenim. Conclou dient que votar ara en contra d'això no té cap tipus de sentit.

En un segon torn, intervé el Sr. Sánchez per a dir al Sr. López que eixe discurs seu de crear llocs de treball és impresentable. A més, li demana que actue des de la legalitat simplement i amplie el polígon industrial i no requalifique per als amics. Per altra banda, diu al Sr. López que no està faltant-li, sinó que és el Sr. López el que falta a la veritat, perquè la Comunitat Valenciana és una de les que té aprovada la normativa d'instal·lació de tanatoris en polígons industrials. Afegeix que el Sr. López ha entrat en un carreró sense sortida o l'han portat a un carreró sense sortida, segurament perquè el Sr. López és més dúctil i mal·leable que l'anterior regidor que hi havia al seu lloc. Per tant, segons el Sr. Sánchez, el Sr. López se salta els informes dels tècnics a la torera i, concretament, li diu que si és veritat que els funcionaris de la casa tarden un any a posar-li un paper damunt la taula, cal que comence a liquidar gent per incompetents. De fet, es pregunta si és possible que li hagen posen els papers un any després i que el regidor els firme quan li'ls posen, quan ja han prescrit i s'està creant indefensió a la gent. Segons el Sr. Sánchez, això no s'ho creu ningú i, per això, els membres del grup municipal socialista li votaran que no.

Seguidament, el Sr. Ferrer puntualitza en relació amb el que ha dit al final el Sr. López sobre que no entén per què es vota en contra una proposta com esta i diu que perquè està mal feta des del primer dia i el Sr. López ho sap.

De nou, pren la paraula el Sr. López per a recalcar que entén que s'hagen mostrat reticències a la primera proposa que es va portar, perquè hi havia coses que estaven mal fetes i després es van rectificar. Però, torna a dir que no entén per què se li diu que no a esta segona proposta, encara que té alguna pista dels motius. Per altra banda, diu al Sr. Sánchez que tampoc no entén per què el menysprea dient-li "impresentable".

En aquest moment, interromp el Sr. Sánchez per matisar que ell ha dit que "el seu discurs és impresentable", no que el regidor és impresentable.

Continua la seua intervenció el Sr. López dient que, quan el Sr. Sánchez qualifica en este to tan sever i de la manera que ho fa, ell no pot dir res al Sr. Sánchez. No obstant això, creu que en un debat no caldria arribar a estos termes i que els arguments que li dóna el Sr. Sánchez no el convencen. Amb això indica que el que vol dir és que estem parlant d'una iniciativa privada, en la qual si no és una, serà l'altra i ell el que vol és que este servei es quede al poble pels motius que ha esmentat abans. Per tant, reitera que no entén que voten en contra, ja que considera que és una postura que ni la mateixa oposició se la creu, perquè en algunes manifestacions que van fer públiques i que estan enregistrades deien que donarien suport a qualsevol iniciativa que vinguera d'una empresa o que donarien suport a les empreses, però, segons el Sr. López, sembla que on deien blanc ara diuen negre. Finalment, el Sr. López conclou dient que considera el Sr. Sánchez vota en contra perquè si votara a favor després d'haver ficat el nom de "José Antonio Gellida Coscollano" en cadascuna una de les seues intervencions, ara se li estaria veient el plumero al Sr. Sánchez.

Relació de fets

1. Vist l'escrit de data 13 de maig de 2013, amb entrada en aquest Ajuntament en data 15 de maig de 2013 (registre d'entrada núm. 7643), que presenta el Sr. Fernando Muiño Martinez-Moras, amb DNI 40.932.655 S, en representació de la societat mercantil Tanatorios y Servicios, SA, amb NIF A43102474, en el qual sol·licita la tramitació d'una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, relativa a la reclassificació i requalificació dels terrenys situats a la partida del Convent de Benicarló, parcel·les 86, 87, 88, 89, 90 i 199 del polígon 20, al costat del cementeri municipal, per a ús de serveis funeraris amb cremació, i que adjunta eñ projecte tècnic de la modificació, datat al maig de 2013 i subscrit per José Ignacio García Campa, arquitecte, i Joaquin Llidó Silvestre, advocat.

2. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient, el Sr. Pedro López González, de data 4 de juny de 2013, s'inicia el procediment per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà i qualificar per al seu ús com a dotacional, de caràcter privat, les parcel·les 86, 87, 88, 89, 90 i 199 del polígon 20, situada a la partida del Convent del terme municipal de Benicarló, en les quals es pretén la instal·lació i posterior exercici d'una activitat de serveis funeraris amb cremació, proposada pel Sr. Fernando Muiño Martinez-Mores, amb DNI 40.932.655 S, en representació de la societat mercantil Tanatorios y Servicios, SA, amb NIF A43102474, en escrit de data 13 de maig de 2013, amb entrada en aquest Ajuntament en data 15 de maig de 2013 (registre d'entrada núm. 7643), i segons el projecte tècnic d'aquesta modificació, datat al maig de 2013 i subscrit per José Ignacio García Campa, arquitecte, i Joaquin Llidó Silvestre, advocat.

3. Mitjançant un escrit de data 22 de maig de 2013, amb entrada en aquest Ajuntament en data 22 de maig de 2013 (registre d'entrada núm. 8018), el Sr. Fernando Muiño Martinez-Mores, amb DNI 40.932.655 S, en representació de la societat mercantil Tanatorios y Servicios, SA, amb NIF A43102474, presenten un estudi d'integració paisatgística corresponent a aquesta modificació del PGOU.

4. En data 24 de juny de 2013, sol·licitem un informe a l'òrgan ambiental competent de la Generalitat Valenciana, a l'efecte del previst en l'article 3 de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plànols i programes en el medi ambient, i es remet, a aquest efecte, una còpia del projecte tècnic d'aquesta modificació, datat al maig de 2013 i subscrit per José Ignacio García Campa, arquitecte, i Joaquin Llidó Silvestre, advocat, així com còpia de l'estudi d'integració paisatgística presentat.

5. Vist que, sol·licitat al Registre de la Propietat de Benicarló, la corresponent informació registral sobre les finques núm. 8311 i finca núm. 5559.

6. Vist que en data 15 d'octubre de 2013 (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 14.966), s'ha rebut l'acord de la Comissió d'Avaluació Ambiental, de data 19 de setembre de 2013, on en la seua proposta de doble acord, al punt I..2) considera que si l'Ajuntament desitja seguir tramitant, a l'efecte de la seua avaluació ambiental, la modificació del PGOU de Benicarló, que es pretén la implantació d'un ús dotacional privat al cementeri en les parcel·les 87, 88, 90 i 199 del polígon 20, han d'aportar una sèrie de documentació que en aquest punt relacionen.

7. En data 2 de gener de 2014, Tanatorios y Servicios, SA, presenten un nou document que atén a les observacions indicades per la Comissió d'Avaluació Ambiental en el seu acord de data 19 de setembre de 2013 a dalt indicat.

8. Vist que es considera convenient que siga el Ple de la corporació l'òrgan que decidisca sobre la procedència per a l'interès general de l'inici del procediment, a l'efecte de la modificació proposada.

Finalment, l'alcalde recalca que, ja que no compra terrenys, es passa el punt a votació.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per tretze vots a favor i 8 vots en contra --representants dels grups municipals socialista i Compromís--, acorda:

Primer. Ratificar el contingut del Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient, el Sr. Pedro López González, de data 4 de juny de 2013, s'inicia el procediment per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà i qualificar per al seu ús com a dotacional, de caràcter privat, les parcel·les 86, 87, 88, 89, 90 i 199 del polígon 20, situada a la partida del Convent del terme municipal de Benicarló, en les quals es pretén la instal·lació i posterior exercici d'una activitat de serveis funeraris amb cremació, proposada pel Sr. Fernando Muiño Martinez-Mores, amb DNI 40.932.655 S, en representació de la societat mercantil Tanatorios y Servicios, SA, amb NIF A43102474, en escrit de data 13 de maig de 2013, amb entrada en aquest Ajuntament en data 15 de maig de 2013 (registre d'entrada núm. 7643), i segons el projecte tècnic d'aquesta modificació, datat al maig de 2013 i subscrit per José Ignacio García Campa, arquitecte, i Joaquin Llidó Silvestre, advocat.

Segon. Ordenar l'obertura d'un període d'informació pública de la proposta de modificació presentada, mitjançant la publicació d'anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) i en un diari no oficial de gran difusió en la localitat, i que durarà un mes, comptador des de l'endemà de la publicació del referit anunci en el DOCV. Durant aquest termini, les persones interessades poden consultar tota la documentació en el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en el web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, així com presentar les al·legacions que consideren oportunes.

PUNT 8é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE CESSIÓ A IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU D'INSTAL·LACIONS REALITZADES EN L'ÀMBIT DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA SECTOR 5 «SOLAES». Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 19 de febrer de 2014.

Finalitzada la urbanització corresponent a la urbanització del sòl urbanitzable del PAI PARTIDA SOLADES I AVINGUDA DE VALÈNCIA del PGOU (FASE1) ubicat en aquest terme municipal, procedeix portar a terme la cessió a la societat distribuïdora d'energia elèctrica, de les infraestructures d'aquest caràcter que han sigut finalitzades, d'acord amb l'expedient d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SAU Exp 9028300484.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Cedir a Iberdrola Distribución Eléctrica SAU amb domicili a l'efecte de notificacions a Castelló, avinguda dels Germans Bou, número 239, i amb domicili fiscal al C. Gardoqui, 8 , 48088 de Bilbao, les següents instal·lacions realitzades per l'urbanitzador, per a la urbanització del PAI PARTIDA SOLADES I AVINGUDA VALÈNCIA (FASE1) que estan d'acord amb el Projecte d'Urbanització aprovat.

a) LÍNIA SUBTERRÀNIA TRIFÀSICA a 20 KV (240 mm²).

segons projecte CS- 28/13. (ATLINE/2013/49/12) Projecte VISAT pel COITI CASTELLÓ CS01378/13 núm. 004975200212

a) CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

segons projecte CT CS- 29/13. (ATASCT/2013/31/12).

Projecte VISAT pel COITI CASTELLÓ CS01377/13 núm. 004971590182

c) XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ.

segons projecte presentat.

Projecte VISAT pel COITI CASTELLÓ CS01379/13 núm. 004978810242

Segon. La cessió es realitza lliure de càrregues i gravàmens sense càrrec pendent per cap concepte i sense que Iberdrola Distribución Eléctrica SAU se subrogue en cap obligació personal que l'Ajuntament de Benicarló hagués pogut contreure amb persones físiques, jurídiques o administracions públiques.

Tercer. Notificar-ho a la mercantil IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SAU en la forma legalment establerta.

PUNT 9é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pels tres portaveus dels grups municipals Compromís, popular i socialista de data 24 de febrer de 2014 (escrit amb registre d'entrada núm. 2922/24.02.2014), del següent tenor literal:

«Exposició de motius

La privatització del ferrocarril i la supressió del seu caràcter públic ja no és una amenaça, sinó un fet que s'ha anat concretant des de l'aprovació de la Llei del Sector Ferroviari, de novembre de 2003, que obligava a l'escissió de RENFE en dos empreses, Adif y Renfe Operadora, que es materialitzà, el 2005, en el RDL 22/2012, de 20 de juliol, i en el Pla d'Infraestructures, Transport i Habitatge, PITVI 2012-2014.

El passat 1 de gener de 2014 s'avança cap a la privatització de les empreses públiques ferroviàries segregant Adif en dos (Adif Alta Velocidad i Adif Convencional) i Renfe Operadora en una entitat publicoempresarial i quatre SA (viatgers, mercaderies, fabricació i manteniment i lloguer de material rodant).

La història ferroviària de les últimes dècades està caracteritzada per una política dels diferents governs enfocada a la segregació, externalització, privatització i desmantellament dels serveis públics i que en el cas del ferrocarril es mescla amb el foment injust d'un nou model de transport que promou un ferrocarril elitista, que elimina el ferrocarril convencional, que és el que ofereix servei a una majoria de la població.

Com a part d'este procés de desmantellament del ferrocarril, s'han eliminat serveis, s'han tancat estacions, s'ha destruït plantilla estable i deteriorat condicions laborals, s'ha eliminat el manteniment de la infraestructura i s'han reorientat les inversions en seguretat per a fins economicistes.

Adif, concretament la Subdirecció de Recursos Humans de la Direcció General d'Explotació i Construcció té en projecte, entre altres, reduir el nombre de bases de manteniment repartides per tot el territori estatal pràcticament a la meitat, basant-se en un suposat estalvi econòmic del qual no han presentat dades objectives.

En estes bases es concentra el personal operatiu especialitzat en les diferents instal·lacions (electrificació, subestacions, senyalització, via, telecomunicacions, etc.) que realitza el manteniment preventiu i correctiu dels seus respectius àmbits, assegurant així la fiabilitat i SEGURETAT de la circulació ferroviària.

Una de las bases afectada pel tancament seria la de Benicarló, que compta amb 24 treballadors de totes les especialitats que realitzen el manteniment i atenen les avaries de les instal·lacions des d'Orpesa fins a l'Aldea les 24 hores del dia i als quals es pretendria traslladar a les bases de Castelló i l'Ametlla de Mar, que disten entre elles 150 quilòmetres.

El perjudici per als treballadors i les respectives famílies és obvi, però també ho és per a la qualitat del servei que s'ha d'oferir als usuaris del tren. Actualment el temps de resposta en cas d'incidència o avaria es mínim, però, ¿quan es tardarà a arribar i reparar una avaria quan els tècnics estiguen lluny de la instal·lació? ¿qui en pagarà les conseqüències? Els usuaris pels previsibles retards i els treballadors per la pressió a la qual es veuran sotmesos.

Una altra qüestió que ens afecta ací, a la comarca, són les obres que pròximament començaran entre Castelló i Tarragona que adaptaran la via i altres instal·lacions, perquè puguen circular trens amb ample europeu.

Actualment las estacions de Vinaròs i Benicarló-Peníscola tenen infraestructura suficient para poder circular, maniobrar i estacionar tant trens de viatgers i mercaderies com trens de treballs, vehicles de via, vagonetes, etc.

En els plànols als quals hem pogut accedir, Benicarló-Peníscola quedaria només amb dos vies (un simple baixador), amb la qual cosa, l'antiga pretensió que el tren Regional diari que ix de Vinaròs a les 7.10 h cap a Barcelona poguera eixir de Benicarló-Peníscola es truncaria definitivament, de la mateixa manera que l'accés de la vagoneta de l'equip de manteniment d'electrificació. Vinaròs quedaria amb tres vies, insuficients per a estacionar el Regional i els trens Intercity que fan el trajecte Madrid-Vinaròs i viceversa.

De vegades, quan es parla del sud (països del sud, regions del sud, etc.) es vol donar a entendre que són les zones més deprimides. Sembla que la província de Castelló és l'excepció a esta regla: al nord (Baix Maestrat), amb més de 80.000 habitants, no tenim autovies i trens de rodalies, i la freqüència de regionals és baixa, açò, només per referir-nos al problema del transport.

Per totes aquestes raons, proposem a l'Ajuntament Ple l'adopció dels següents ACORDS:

Primer. Instar els ajuntaments de Benicarló i Peníscola que aproven mocions en el mateix sentit que el que esta planteja.

Segon. Instar la Diputació de Castelló, la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes a treballar en favor d'esta moció.

Tercer. Sol·licitar al Ministeri de Foment i a l'empresa Adif la retirada del Projecte de Reorganització de les Bases de Manteniment, almenys en l'àmbit de competència.

Quart. Sol·licitar al Ministeri de Foment i a l'empresa Adif un nou estudi per a evitar la supressió d'infraestructures, ans el contrari, millorar-les perquè fomenten el desenvolupament de la nostra comarca.

Cinqué. Sol·licitar al Ministeri de Foment i a Viajeros SA del Grup RENFE que oferisquen un servei de trens regionals de qualitat, d'acord amb les necessitats de la comarca i que ens unisquen amb Catalunya i València amb freqüències adequades a la demanda.»

En conseqüència, la corporació, per assentiment dels membres assistents, acorda aprovar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

PART DE CONTROL

PUNT 10é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE GENER DE 2014 AL 15 DE FEBRER DE 2014. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de gener de 2014 al 15 de febrer de 2014. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 11é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME DE COMPLIMENT DE LA LLEI DE MOROSITAT CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE 2013. La corporació queda assabentada del contingut de l'informe que han emès el viceinterventor i la tresorera de data 28 de gener de 2014, en relació amb el compliment de la Llei de Morositat del quart trimestre de 2013, d'acord amb el que disposa l'article 4.4 de l'esmentada Llei.

PUNT 12é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME RELATIU AL PLA D'AJUST CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE 2013. La corporació queda assabentada del contingut de l'informe que ha emès el senyor viceinterventor de data 28 de gener de 2014, relatiu al seguiment del Pla d'Ajust aprovat pel Ple de la corporació en data 28 de juny de 2012, respecte del quart trimestre de 2013.

PUNT 13é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

En primer lloc, la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, formula tres preguntes.

La primera d'elles fa referència a una pregunta que ja van tractar en el ple anterior, relativa a l'expedient de restauració de la legalitat RL/754. Concretament, indica que en el Ple passat ella va exposar tots els documents que li havien arribat a través d'uns ciutadans de Benicarló que es trobaven indefensos davant d'una infracció urbanística i el Sr. López va afirmar que compta amb la paraula del veí per traure la paret de blocs i que si no era així es posarien tots els mecanismes oportuns, perquè eixos 20 centímetres deixen de molestar al veí. A més, la Sr. Miralles diu que el regidor d'Urbanisme va assegurar que la persona perjudicada veuria complida la seua petició i que ell s'encarregaria personalment. Així doncs, la Sra. Miralles diu que ha passat un mes des que es va dir això i pregunta si s'ha parlat amb l'infractor. A més, demana saber com està el tema i si el regidor pensa complir la paraula que va donar en el Ple anterior.

La segona d'elles fa referència al col·legi Ángel Esteban, i esmenta un document de la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, de data 1 de febrer de 2014, on , --segons la Sra. Miralles--, fent-se autobombo, la Generalitat diu que construeix 27 col·legis nous en dos anys i que la Generalitat ha construït 27 col·legis nous des de l'inici de la legislatura. Explica que s'hi parla de les tres províncies, Castelló, València i Alacant, i hi diu que a Castelló s'ha construït una escola a la Vall d'Uxó, una altra a Betxí, una altra a Vila-Real, una altra més a Vila-Real i una a Castelló. També indica que hi consta que hi ha set centres inaugurats este curs en les tres províncies. I per últim, --segons la Sra. Miralles--, hi diu que abans d'acabar la legislatura el Consell construirà 14 centres en tota la Comunitat i parla d'Almàssera, Almassora, Montserrat, Nàquera, Paiporta, Sueca,València, Beniarbeig, Vila-Joiosa, Borriana, la Vall d'Uxó, Vinaròs i Oriola. Així doncs, la Sra. Miralles remarca que en este document de la Conselleria, on parla del que han construït, estan construint i del que construiran, el col·legi Ángel Esteban no apareix i assegura que això els té una mica preocupats. De fet, indica que ella ha fet un recull de tot el que l'alcalde els ha anat dient i recorda una manifestació contundent del 28 de febrer d'ara fa un any, on va dir que el dia 2 d'abril, després de les vacances de Setmana Santa, començarien les obres. A continuació, la Sra. Miralles afegix que eren unes obres perquè no tenien llicència, perquè la llicència es va concedir al mes de novembre i que, de moment, l' escola no ha començat. Conclou dient que el grup socialista fins ara no ho havien preguntat, perquè sempre han confiat amb la paraula de l'alcalde, però ara, després d'haver vist el document de la Generalitat, de la Conselleria d'Educació, volen saber quan començaran les obres.

La tercera d'elles fa referència a una inversió del Consell, on fa dos anys l'equip de govern, també amb una mica d'autobombo --segons la Sra. Miralles--, va anunciar que el Consell assumiria la construcció d'una estació d'autobusos a Benicarló. Recorda que es va dir que aniria ubicada darrere del Centre de Salut i per la zona de les Corts Valencianes III. A més, indica que es va anunciar i es va publicar en premsa el dia 3 de febrer de 2012, dient que allò valia 600.000 EUR. Tot i això, la Sra. Miralles diu que, d'estació d'autobusos, no n'han vist cap i que han passat dos anys i no saben absolutament res, --segons la Sra. Miralles--, com de tantes i tantes inversions de la Generalitat que al final no ens arriben.

Seguidament, el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, formula una pregunta referida al tanatori. Concretament, indica que, en data 3 d'octubre de 2012, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el Sr. López González, dicta la següent resolució i llegeix literalement: "Otorgar licencia para la segregación (...) con la condición de que el uso para el que se ha solicitado licencia, (...), sea implantado en un plazo no superior a un año. En caso contrario, la segregación deberá ser anulada, volviendo ambas fincas a formar una única finca registral." Seguidament, recorda que eixa llicència que es va sol·licitar i després es va retirar. Així doncs, el Sr. Sánchez pregunta, en primer lloc, per què el regidor d'Urbanisme, el 3 d'octubre de 2013 no va actuar, d'acord amb la llei. A més, indica que com el regidor no va fer-ho, a l'Ajuntament es va presentar per part d'un ciutadà de Benicarló un recurs i eixe recurs es va estimar pels serveis jurídics de la casa, que van dir que s'havia de revocar la llicència de segregació concedida en data 3 d'octubre de 2012 al Sr... En aquest moment, el Sr. Sánchez atura la seua intervenció i diu que no vol die el nom, perquè el Sr. López diu que el repeteix moltes vegades. Aleshores, el Sr. Sánchez llegeix literalment: "dado que ha transcurrido el plazo de un año desde su otorgamiento sin que haya sido implantado el uso para el que fue solicitada la licencia (condición de la misma), volviendo las fincas afectadas a formar una única finca registral". El Sr. Sánchez continua explicant que li van dir al regidor que fera el decret i que això va ser el dia 5 de febrer i estem a 27 de febrer. A més, el Sr. Sánchez indica que té una nota manuscrita del funcionari corresponent que diu: "traslado al concejal el día 6 de febrero de 2014". Finalment, el Sr. Sánchez indica que fa 21 dies i eixe decret anul·lant eixa segregació no s'ha fet i, per tant, pregunta per què no s'ha fet.

A continuació, intervé la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, per a indicar que en el Ple del mes de maig de 2012 van demanar una furgoneta nova per a l'OACSE, perquè la que tenen conjuntament amb AFANIAS era menuda, incòmoda i insuficient. Continua explicant que aquell dia els van dir que segurament dins de l'any la tindríem, perquè es podia canviar el vehicle perquè s'havia incorporat per dos vies de subvenció i que pràcticament era segur que dins de l'any es canviaria. Per tant, pregunta si li poden dir per a quan eixa furgoneta serà una realitat.

D'altra banda, intervé, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per a preguntar si hi ha finques ocupades sense permís dels propietaris per a la instal·lació de les canonades de la depuradora, concretament, a la partida del Povet.

El Sr. López González, representant del grup municipal popular, en relació amb la pregunta formulada pel Sr. Sánchez de per què no s'ha fet el decret que anul·le eixa segregació, li contesta que vaja demà mateix al registre de sortida i li diran que això ja està en Secretaria.

Acte seguit, el Sr. Sánchez diu al Sr. López que el dia 3 d'octubre de 2013 ja hagués hagut d'haver fet eixe decret, perquè ja havia transcorregut l'any. Tanmateix, el Sr. Sánchez indica que ha fet falta un informe jurídic de persones que presenten al·legacions preguntant per què l'Ajuntament se salta la legalitat i per què no es fan les coses. A la qual cosa, segons el Sr. Sánchez, el tècnic jurídic ha de que és veritat i, encara que no diu el senyor regidor, es diu senyor que presenta l'al·legació diu que té raó i s'haguera hagut de fer l'octubre de 2013. Per tant, el Sr. Sánchez diu que no sap si el Sr. López ho ha fet o no, però que ell va estar ahir pel matí veient els expedients i no hi havia res fet. Ara bé, el Sr. Sánchez manifesta que el que no entén és per què el regidor espera que el tècnic jurídic li diga com ha d'actuar. És a dir, per al Sr. Sánchez, s'havia complit un any i no s'havia fet i ha hagut de ser a base de gent que ha presentat recursos i han sigut estimats per Serveis Jurídics. Per tant, el Sr. Sánchez diu que segurament s'haurà fet avui, perquè ahir no ho va fer. Aleshores, el Sr. Sánchez pregunta que, encara que el Sr. López ho haja fet avui, per què no es va fer quan tocava i, tot i l'informe jurídic, s'ha fet 21 dies després.

En un nou torn, el Sr. López s'adreça al Sr. Sánchez per a dir-li que si hagués d'estar ell darrere de la gestió dels papers, no farien falta tècnics, ja que ho faria tot ell. De fet, es pregunta si ha d'estar ell darrere de tots els procediments. Per altra banda, indica que este document ha sigut firmat este matí, 20 dies després perquè a petició informal de l'interessat li ha comentat si era improrrogable i si s'havia de fer d'eixa manera. Aleshores, el Sr. López explica que han parlat amb els Serveis Tècnics Jurídics i se li ha fet entendre a esta persona que això havia d'anul·lar-se i així ha sigut. Per tant, el Sr. López assegur que han passat eixos dies perquè els interessats han anat a parlar amb els tècnics a veure com estava, però no perquè el Sr. López es salte la llei. De fet, el Sr. López insistix que l'interessat ha consultat Urbanisme i Urbanisme és un edifici que està obert a tot el món i si hi ha un dubte, en el moment que arriba, es consulta.

Seguidament, l'alcalde indica que és ell qui atorga els torns de la paraula als regidors per tal que puguen intervindre en la sessió plenària i no han de ser els regidors qui es contesten mútuament.

Així mateix, l'alcalde, en relació a la pregunta que va formular la Sra. Miralles el Ple passat sobre quines gestions s'havien efectuat per part de l'equip de govern en el tema d'ADIF, indica que, --tal com se'ls va comunicar en la Junta de Portaveus--, s'ha parlat amb gent de Madrid per a saber què estava passant i els han convocat a una reunió a Madrid per al dia 6 de març. Per tant, l'alcalde assegura que ja els informarà al respecte a la Junta de Portaveus.

En un nou torn, pren la paraula la Sra. Miralles per a dir que això ja els ho va comentar l'alcalde a la Junta de Portaveus i, de fet, es va dir que igual presentaríem la moció. És més, la Sra. Miralles pensa que l'alcalde pot presentar al Ministeri de Foment la moció o, fins i tot, els acords que ha llegit el Sr. Mascarell, amb els quals, --indica--, els membres del grup municipal socialista estan completament d'acord. Però, a banda d'això, la Sra. Miralles diu que tenen un document del Ministeri de Foment, on es parlava de totes les instal·lacions ferroviàries que han d'anar a la Comunitat Valenciana i, concretament, a hi diu que la Generalitat Valenciana havia planificat una "red de 9 nodos logísticos, cuyas instalaciones enlazarán el territorio de la Comunidad en toda su extensión geográfica para permitir la distribución de mercancías desde y hacia el resto de España y Europa". Concretament, --explica, la Sra. Miralles--, un dels nodes interiors era Vinaròs i Benicarló. Per tant, demana a l'alcalde que pregunte també per este node, perquè això estava aprovat per la Generalitat i això ja estava fins i tot en el Ministeri de Foment amb el vistiplau de la Generalitat Valenciana. És a dir, la Sra. Miralles demana que pregunte què contempla el Ministeri de Foment en esta plataforma logística Vinaròs-Benicarló, quins motius han impulsat al Ministeri de Foment a eliminar els servicis de manteniment i les vies secundàries de la nostra estació de Benicarló i quines previsions temporals hi ha per a executar la reorganització dels 5 desviaments i els 2 escapadors de l'estació de Benicarló.

Seguidament, l'alcalde matisa, quant al node, que ell sabia perfectament, --de fet, indica que recentment ha aparegut als mitjans de comunicació--, que un node ha d'anar entre Benicarló i Vinaròs i que, fins i tot, es pot dir que dins del terme municipal de Benicarló. Per tot això, indica que preguntaran i que es reuniran amb ADIF, encara que no sap si ADIF tindrà les competències per a saber alguna cosa sobre els nodes. De fet, creu que potser ADIF s'encarrega més de la part manteniment que de viatgers. Tot i això, assegura que si els poden contestar perfecte, però que si no, ja ho preguntaran al més prompte possible.

En un altre ordre de qüestions, en relació amb el col·legi Ángel Esteban, l'alcalde indica a la Sra. Miralles que no es preocupen i que no ha sigut problema de la Conselleria, ja que ha sigut problemes d'empresa i de pagaments, que ja estan resolts des del divendres passat, tal com s'ha comunicat per part de la Direcció de l'Obra a la Direcció del centre. Per tant, l'alcalde manifesta que espera que en el proper ple que es tinga lloc a l'Ajuntament, les obres ja estiguen iniciades.

A continuació, la Sra. Miralles s'adreça al senyor alcalde per a manifestar-li que el grup municipal socialista s'alegrarà moltíssim que comencen les obres i que la seua intervenció no pretenia molestar ningú. Simplement, explica que la pregunta estava motivada pel document que té la Conselleria penjat en la seu web, on no consta el col·legi de Benicarló, cosa que era preocupant. Continua dient que els problema este de l'empresa el que fa és endarrerir les obres i això a qui perjudica és els xiquets, els professors, l'escola i els pares. Ara bé, demana d'una vegada per totes saber quan comencen les obres, perquè --assegura-- la realitat és que les obres no han començat. Tot i això, la Sra. Miralles repetix que el seu grup s'alegrarà moltíssim si abans del proper ple comencen i que, si no és així, al proper ple li ho tornaran a preguntar.

Dit açò, l'alcalde matisa a la Sra. Miralles que ell ha dit que tan de bo el proper ple hagen començat les obres i, de fet, espera que siga així. Tot i això, indica que les obres no les ha d'iniciar l'Ajuntament. A més, recalca que l'Ajuntament la faena que ha hagut de fer ja l'ha feta i en el seu moment. Explica que han tingut moltes reunions i moltes conversacions i, al final, han arribat a bon terme. Continua dient que és una obra que està adjudicada a una empresa, la qual ha dipositat totes les garanties exigides per l'ordenament vigent, i que hi ha hagut un problema, quant a la direcció de l'obra, però que ja està resolt, segons se li ha comunicat a la Direcció del centre el divendres passat. Indica que el solar està tancat, que ja estan les casetes i que l'Ajuntament el que havia de fer era posar a disposició de la Conselleria els terrenys i s'hi van posar, de la mateixa manera que es va fer en el seu dia en el col·legi Eduard Martínez Ródenas. Per tant, l'alcalde indica que espera que el col·legi siga una realitat al més prompte possible, com en el cas de la depuradora.

Finalment, l'alcalde indica que les altres preguntes que s'han formulat seran contestades en el proper ple.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22.40 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau,
Benicarló, 28 de febrer de 2014	L'alcalde Marcelino Domingo Pruñonosa