Ponència "Internet a Benicarló"

05/12/2001

Ponència "Internet a Benicarló"

• INTRODUCCIÓ
• MATERIAL I MÉTODES
• RESULTATS
• DISCUSSIÓ

INTERNET A BENICARLÓ

La incorporació a la Societat de la Informació

José R. Negre Peña responsable de continguts a www.numoge.com

INTRODUCCIÓ

Una enquesta de la SEDISI (1),(Taula 1) ens diu que el 75 per cent del mercat del sector TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) a Espanya, es reparteix entre Catalunya, Madrid i País Basc. A la Comunitat Valenciana li correspon un 4.3 %, molt per baix del 10% que som de població, ó del 11% del PIB del Estat Espanyol que produïm.

Des de Brussel.les (e-Europa), Madrid (InfoXXI) i València (Modernitza) s'estan posant en marxa iniciatives per tal de no perdre el tren de la incorporació a l'anomenada Societat de la Comunicació i del Coneixement. Tot són grans plans, i el destinatari d'aquestos plans ha de ser tant l'empresa (gran o petita), com el ciutadà. En aquesta jornada és el ciutadà benicarlando i la seva la incorporació a Internet i a la Societat del Coneixement, el que volem apropar-nos a conèixer.

MATERIAL I MÉTODES

A data d'avui tenim indexades 102 sites web a Benicarló. Es a dir, sites promogudes per persones, empreses o institucions radicades a Benicarló, i que estan actives, - es a dir incloent periòdicament nova informació o nous serveis -.

No incloem aquelles sites on sols es dedica una plana a Benicarló o a alguna activitat o ens físic o jurídic existent al municipi, dintre d'un directori d'activitats, o les que sols són una reserva de domini o les sites que han deixat de ser actives. Si incloguéssim aquestes arribaríem fins les 150 sites.

Totes aquestes sites les hem visitades per tal de conèixer:

- qui les promou (empresa, administració, associació ciutadana o un ciutadà);

- quin programari utilitzen:

- si són pàgines estàtiques o dinàmiques,

- si utilitzen llenguatges oberts (PHP) o llenguatges "propietaris" .

- quins serveis ofereixen

- i quines singularitats tenen.

RESULTATS

Benicarló té uns 21.000 habitants, i si creuem aquesta dada amb la donada a dalt (102 sites) obtenim un indicador de SITES PER 1000 HABITANS proper a 5 (4'86), o el que és el mateix, prop d'1 SITE PER 200 HABITANTS.

Els promotors de les sites els hem diferenciat en: empreses, administració i ciutadans, distingint dins d'aquest tipus el que són ciutadans pròpiament dits, de les associacions. (Taula 2).

Respecte del Internet promogut per les empreses ens hem fitxat en els serveis que aquestes sites ofereixen als possibles clients, i ens trobat amb en el que pot semblar una escalada en l'aposta per Internet.

Inicialment les empreses tenen "presència" a la xarxa, amb un o molts fitxers on diuen qui són, on estan, que fan, etc. Alguns inclouen una adreça de e-mail.

En un segon graó les empreses posen un formulari per rebre suggeriments, encomandes, peticions d'informació, etc.

En un tercer graó les empreses posen el seu "catàleg" de productes amb la seua descripció, fotografies, característiques tècniques, etc.

I al graó més elevat, pel moment, el trobem amb la presència d'una "cibertenda" on es pot comprar a la propia site. (Taula 3)

Un altra orientació del Internet empresarial és el de les empreses de serveis que han integrat Internet a la seua activitat, com un mitjà de comunicació amb el clients.

L'Internet dels ciutadans i associacions el representen 26 sites que donen idea de la rica vida associativa d'aquest municipi. Destacaríem, que tres sites estan hostatjades als servidors de la UJI (Universitat Jaume I) i set estan hostatjades als servidors de la FUT (Fundació Universitat de Tarragona).

Respecte del Internet de les Administracions Públiques (9 sites) destaquem la site de l'Ajuntament en la que es reflecteix una ferma aposta per fer una e-administració apropada al ciutadà, i en la que cada vegada se li permet resoldre més tasques sense la necessitat de personar-se a la seua seu. L'aposta per la filosofia GNU ens sembla molt interessant.

L'altre Internet de les administracions públiques, correspon fonamentalment a l'àmbit del ensenyament: Col.legis (3) i Instituts de Secundària (2). El que s'ofereix a aquestes sites és la presencia a Internet.

Respecte del programari emprat, en general son sites estàtiques, es a dir sites que no treballen sobre bases de dades ni incorporen programació, siga mitçant cgi's, java-scripts, etc., Sols la pàgina de l'Ajuntament està feta amb software GNU.

DISCUSSIÓ

Alguns recents informes (2) es centren a indicadors del tipus de nombre de llars amb ordinador, llars amb accés a Internet, usos del Internet, etc. etc.

Nosaltres no disposem d'aquestes dades sobre Benicarló i per tant no hem pogut fer comparacions.

Però, sí podem dir a que si al Estat espanyol es calcula que són 70.000 les sites (3), o que a la Comunitat Valenciana són 7000 (4) en ambdues fonts d'informació ens parlen d'UNA SITE PER CADA 570 PERSONES , o 1'7 SITES PER CADA 1000 PERSONES. Amb aquestes dades a Benicarló li correspondrien unes 35 sites.

Malgrat que podem tindre molts dubtes sobre la comparabilitat de les dades de dos fons tan diferents amb les nostres, sí creiem que es por dir que s'ha produït una important aposta per Internet a Benicarló. Les raons d'aquest fet se'ns escapen, però les situaríem en l'àmbit del esperit emprenedor d'aquest municipi.

Esperem que iniciatives com la posada en marxa de CEVALSI (5) , amb la important assignació pressupostaria que ha tingut a Modernitza, face possible fer estudis que ens permeten entre d'altres coses conèixer la situació de tots els municipis de la Comunitat Valenciana en relació a Internet i la Societat de la Informació.

(1) FUENTES ESTADISTICAS nº51, Feb. 2001, Penetración regional de las TIC, pag.19-20

(2)Observatori per la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Abril de 2001.

(3) Dades de Yahoo España

(4) Site promogut per la Universitat d'Alacant

(5) Centre Valencià per la Societat de la Informació