Ponència "Ràdio i Internet: una aposta per la proximitat"
05/12/2001
Ponència "Ràdio i Internet: una aposta per la proximitat"
RÀDIO I INTERNET: UNA APOSTA PER LA PROXIMITAT
Per Joan Peiró Ferer.Tècnic especialista en electrònica de comunicacions. Responsable tècnic de Ràdio Benicarló
Tener un flotador no garantiza saber nadar"
Ángel Faus
.
INTRODUCCIÓ
La comunicació radiofònica de proximitat, es a dir, la ràdio local, (que a Espanya és eminentment municipal), es troba davant d'un repte tan important com el que va significar fa algunes dècades la migració de l'ona mitjana a la FM o ja a la dècada dels 90 la informatització i incorporació de les noves tècniques digitals a les tasques d'edició i realització tècnica.
Avui, però, l'adaptació a les noves xarxes de comunicació va més lluny de la simple incorporació d'una nova tecnologia a la manera tradicional de "fer ràdio". Internet ha propiciat l'aparició d'un nou tipus d'oient que busca un complement de la programació local habitual, i d'altra banda ha fet possible informar-se d'allò que passa al nostre poble des de qualsevol part del món i a qualsevol hora del dia. La xarxa ha esdevingut una via vàlida per tal d'oferir serveis fins ara impensables per les ràdios locals, que no disposen de infrastructures de satèl.lit ni de la possibilitat d'incorporar-se clarament al nou fenomen de la ràdio digital per ones. Des d'aquest punt de partida, Internet és avui l'aposta tecnològica més sòlida que pot fer la ràdio local.
LA RÀDIO DIGITAL PER ONES (D.A.B.)
A l'estiu de 1996 va realitzar-se a Santander la primera experiència Espanyola d' Emissió digital per ones amb el patrocini de la UIMP i RNE. Els qui tinguérem la sort de poder assistir-hi ens sentíem com els qui envoltaven a Marconi el dia en que l'italià va realitzar la seva primera i exitosa transmissió radiofònica.
L'experiència va consistir en la instal.lació d'un emissor i un receptor als extrems de la sala on es realitzava la demostració. Vora l'emissor , els enginyers de la BOSCH alemanya havien instal.lat un "rack" amb cinc reproductors de "CD" i un ordinador. Les cinc cançons es transmetrien simultàniament a través del mateix canal. A més, cada música aniria acompanyada d'un canal paral.lel d'informació digital amb la caràtula del disc compacte i la lletra de cada cançó.
El receptor, de tamany no molt superior als d'automòbil, incorporava una pantalla LCD i una xicoteta antena parabòlica i hauria de discriminar la informació a criteri de l'oient. No cal dir que l'experiència fou un èxit i que vàrem sortir d'allí amb la sensació d'haver assistit al naixement de la ràdio del segle XXI.
Les jornades, adreçades a periodistes i tècnics, però, (una vegada superat l'entusiasme inicial) van deixar un regust agredolç als pocs representants de la ràdio local que allí estàvem. Els de les grans cadenes hi eren tots, i alguns se'n van anar també sense veure-ho clar del tot. M'explicaré:
- El sistema permet la transmissió simultània de cinc canals d'àudio amb qualitat CD i a cada canal s'associa informació digital. Pot ser un mapa meteorològic, que acompanya a la informació del temps, o un de carreteres de la zona per on es circula, o un de les vies urbanes menys congestionades en hora punta. Poseu-li imaginació, les possibilitats són enormes.
L'ample de banda de l'estàndard DAB es de 1'5 MHz, o el que és igual, traduït a flux d'informació, 2 Mb/s. En el mateix espai al dial que avui ocupa un programa de ràdio en tindríem cinc produïts per la mateixa emissora, que escoltaríem sense cap tipus d'interferència. A més se'ns permet triar a la carta el programa o contingut que volem escoltar.
- Es tracta d'una xarxa de freqüència única, que probablement utilitzarà les infrastructures dels repetidors de RETEVISIÓN, que hauran d'adaptar-se a les noves freqüències. El sistema permet la sintonia continua d'una cadena de ràdio per tota la geografia nacional sense haver de canviar de canal. Un automobilista no perdria mai la sintonia del seu programa preferit creuant el país d'extrem a extrem. El sistema però no permet les desconnexions locals, ni contempla un canal per a les ràdios que no emeten en cadena.(locals).
- S'optimitza en una relació de cinc a un el molt congestionat espectre radioelèctric: On cabien cinc emissores en cabran vint-i-cinc.
- Els estaments públics implicats en les telecomunicacions han manifestat que esperen que en una dècada s'haja produït la migració al nou sistema, que deixarà lliure la actual banda de FM (88-108 MHz) per a altres utilitzacions, encara que com es natural, es contempla un període de convivència.( I dos tipus diferents de receptors, els analògics i els digitals, perquè els sistemes son totalment incompatibles entre sí, a diferència de la TV en color, que també podia veure's als antics receptors de B/N.)
LA RADIO LOCAL I EL DAB
Després d'aquest breu resum de les possibilitats del DAB pot deduir-se que no tot són flors i violes, sobre tot per a la ràdio local.
Encara que la possible reserva d'un canal local no pot descartar-se, la qüestió es molt problemàtica. L'estàndard és el que és i està pensat per a mitjans amb gran capacitat de producció i inversió .Les freqüències utilitzades pertanyen a la gamma de les molt altes freqüències, i requereixen de nombroses xarxes de repetició de la senyal. Els amples de banda només podrien ser optimitzats per cadenes amb gran capacitat de producció de continguts. Aquest esforç seria difícilment assumible per a les ràdios locals que prou pateixen per omplir cinc o sis hores diàries de producció pròpia en els millors dels casos. I com l'espectre radioelèctric es un bé escàs , si no s'optimitza no és té dret a ocupar-lo.
Les plantilles de la ràdio local, generalment de tres o quatre persones, haurien de multiplicar el seu treball no només en la producció de programes de ràdio sinó també de continguts digitals.
D'altra banda el DAB implica la digitalització de tota la cadena de producció de programes, i la substitució dels emissors analògics de FM per emissors digitals en les noves bandes assignades a la ràdio digital per ones.
Les xarxes de repetidors locals no podrien ser les mateixes que les nacionals, perquè es tracta de xarxes de freqüència única.
La solució passaria perquè cinc ràdios locals o comarcals es posaren d'acord per tal de compartir un mateix canal. Com es resoldria aleshores el problema legal de les cobertures? Ens trobaríem davant el cas de la Ràdio Municipal (que per llei té cobertura exclusivament local) arribant amb la mateixa claredat on arriben les filials comarcals de les cadenes. Bo per a nosaltres, però dolent per a ells.
Hi haurà finalment un canal destinat a la ràdio local? O pot ser dos, un per a les filials de les cadenes i altre per les municipals i independents? Si és així: podrem optimitzar els amples de banda? Com es resoldrà el problema legal de l'abast de la cobertura en cas de compartir els canals? Necessitarem una antena per als canals nacionals, un altra per als comarcals d'abast similar i altra per les locals? Estarem en condicions de fer la forta inversió econòmica necessària per implementar el nou sistema? Quin fregit de preguntes!
LA RADIO DIGITAL PER ONES DES-DE EL PUNT DE VISTA DE L'OIENT
El meu avi Batiste era cuiner. Recordo la cuina de l'antiga fonda que regentava amb aquella vella ràdio a làmpades que l'àvia havia vestit amb una funda de "puntilles". Solemne, venerable i majestuosa descansava sobre un prestatge. L'avi Batiste l'havía batejada : "La fusta que cante". "Calleu, collons, i deixeu-me escoltar La Fusta Que Cante", cridava l'avi quan l'enrenou a la cuina no li permetia enterar-se del "parte" de Radio Nacional. "La fusta que cante".
És la millor definició de la ràdio que he sentit mai. Ho vaig dir al congrés de Santander, però no van fer-me gaire cas. Si oblido la meva deformació professional ho veig encara més clar.
En efecte, la ràdio es un objecte que canta, i a més no ens demanda una excessiva atenció. Treballem i escoltem la ràdio, ens dutxem i la fusta canta, estudiem i segueix cantant. Ara mateix escolto de fons les veus conegudes d'una tertúlia nocturna, però no en faig cas. Puc obviar-la perquè es sembla a un animal domèstic: acompanya però no molesta. Si vull escolto, i si no, només la sento. I si be de cas m'implico, participo, faig una telefonada, gaudeixo d'un bon programa, una acurada realització tècnica, un bon guió, una estupenda producció o una veu suggeridora, profunda, acaronadora, encisadora. És l'encant especial d'eixa fusta que canta que l'àvia vestia de puntilles.
I pot ser per això -i sempre segons les meves informacions - el DAB no ha provocat un gran entusiasme entre els privilegiats oients que han pogut rebre les primeres emissions en proves realitzades per la cadena SER y RNE per a zones restringides de Madrid.
Implica una nova actitud davant el receptor, en algun sentit no molt diferent de la que s'adopta front a un televisor. Ho dic amb totes les reserves: No serà fàcil que eixe canvi d'actitud "cale" entre una audiència acostumada a "la fusta que canta". Li veig un futur més clar a la televisió digital. Insisteixo, però: amb totes les reserves. Si m'equivoco ja m'ho retraureu al pròxim congrés comarcal.
L'APOSTA DE LA RÀDIO MUNICIPAL DE BENICARLÓ
Ràdio Benicarló va ser pionera a l'estat en incorporar les possibilitats d'Internet al seu esquema habitual de programació, i una de les primeres emissores en oferir el servei de ràdio a la carta a través de la xarxa. La pàgina web d'una emissora de Ràdio no serà un complement veritablement útil de la programació habitual si no incorpora continguts que l'internauta puga escoltar segons les seves preferències.
Al igual que els diaris digitals són edicions més o menys paral.leles de les edicions de paper, la ràdio local troba a Internet una via idònia per tal de complementar els continguts locals que s'emeten diàriament. Es tracta d'una aposta segura, perquè les preguntes que ens plantejàvem front al repte de la ràdio digital per ones ,tenen en aquest cas una resposta clara: Es possible fer-ho, i des de l'humiltat d'un mitja local, ho estem fent.
La fórmula, de moment es ben senzilla: Es tracta de publicar una sèrie de continguts (dels que considerem més atractius informativament ) que poden escoltar-se des de qualsevol part del món i a qualsevol hora del dia, i que prèviament han aparegut als espais diaris de producció pròpia.
Altres emissores ofereixen la possibilitat de seguir la seva programació habitual a través d'Internet. Des del punt de vista de les grans cadenes - que tenen la possibilitat de radiar importants esdeveniments esportius en directe, o d'oferir informació fidedigna d'allò que succeeix a qualsevol part del món al moment en que es produeix - aquest esquema de funcionament que obliga a l'oient a connectar-se a Internet en el moment en que s'emeten els continguts, està justificat des d'un criteri vàlid d'immediatesa i d'ampla cobertura. Aquest punt de vista no sembla vàlid des de l'òptica dels qui treballem a mitjans radiofònics locals. Les raons són diverses. Només en citaré dos: Una menor presència horària al dial i un nivell comparativament escàs de producció pròpia.
Internet presenta diversos avantatges que la Ràdio Local ha d'aprofitar:
- Dona resposta a la demanda d'un nou tipus d'oient: L'internauta vol escollir entre diverses possibilitats i triar finalment aquella que més li interessa. La ràdio a la carta a través de la xarxa li permet fer-ho. Conseqüentment, l'oient és fidel a la pàgina.
- L'accés als continguts és possible a qualsevol hora del dia i des de qualsevol lloc.
- Per la naturalesa del sistema utilitzat els continguts s'escolten pràcticament de forma instantània, sense tedioses descarregues.
- Des del punt de vista de l'emissora, aquesta tecnologia és barata i les ferramentes necessàries fàcilment accessibles.
- Front als dubtes de la ràdio digital per Ones, la ràdio a la carta a través de la xarxa ofereix un marc segur, tant en l'aspecte tècnic com legal. I també es digital.
Per totes aquestes raons, Internet esdevé un mitjà i un complement indispensable per tal d'ampliar les possibilitats comunicatives de proximitat de la Ràdio Local. A més, la ràdio a la xarxa, a diferència del DAB, no crea un conflicte d'actituds a l'oient, més bé al contrari:. Dona satisfacció a l'internauta perquè li permet buscar, escollir i finalment escoltar i opinar.
UNA POSSIBILITAT DE FUTUR.
No es un desgavell pensar en un futur en que aquest servei permeta l'accés a qualsevol dels continguts de l'arxiu de l'emissora. Enregistraments de concerts, arxiu discogràfic, entrevistes o programes que sense ser d'actualitat poden tindre un notable valor documental, o si voleu, l'últim informatiu emès serien accessibles instantàniament amb el click del ratolí. Estaríem davant d'una interactivitat real i quasi total. L'oient tindria la possibilitat de convertir-se en realitzador i decidir què escolta primer i què després , quin estil de música li posa al programa o quina veu vol escoltar.
Per a fer-ho possible bastaria digitalitzar tot l'arxiu sonor de l'emissora i comptar amb un servidor amb suficient capacitat per tal d'albergar-lo. Tècnicament és perfectament factible, i val a dir que Ràdio Benicarló ha digitalitzat ja al voltant d'un 10% del seu arxiu, que només en música conte més de 10.000 CD.
LES LIMITACIONS.
El sistema adoptat per la Ràdio Municipal de Benicarló utilitza la tecnologia més escampada entre els oients de Ràdio a Internet, que es de moment la més estable: Real Audio, desenvolupat per l'empresa nord-americana REAL COM.
Microsoft, conscient de l'expansió del fenomen a Internet ha creat el seu propi sistema (WMA) i les darreres versions de Windows incorporen el reproductor necessari per tal d'accedir als continguts de Ràdio i TV.
Algunes emissores han adoptat el nou sistema, altres no ho han vist tan clar i han preferit esperar. Cal dir que el reproductor necessari per tal d'accedir als continguts de real audio o real video s'ha de descarregar des de la web de real.com, però la versió bàsica és gratuïta i funciona sense limitacions. Ràdio Benicarló continuarà utilitzant real audio per la seva fiabilitat i estabilitat, encara que no descarta canvis en el futur.
El sistema (en qualsevol de les dos versions), està limitat per l'ample de banda de la xarxa telefònica bàsica. Ara per ara l'escolta dels continguts és pràcticament immediata si es codifica amb velocitats de transferència de 16 Kb/s, (traduït a qualitat de so dona un resultat pròxim al d'una emissora d'ona mitjana), encara que amb una característica més telefònica, corregible amb un correcta equalització prèvia.
Un índex de codificació superior dona una major qualitat, però posa en perill la seguretat de la comunicació. Amb l'arribada del cable i la millora de les possibilitats de la xarxa telefònica bàsica es d'esperar que el panorama canvie en pocs anys, fent possible l'emissió estereofònica amb qualitat igual o superior a la de la FM.
Davant d'aquestes perspectives i en espera d'algunes respostes que ens portarà el futur, caldrà seguir apostant per Internet com la via que més possibilitats ofereix a curt termini.