1. Biografia

Miguel García Lisón neix a Sobradiel (Saragossa) l’1 de juny de 1941. El seu pare, Miguel García Ochoa, obté la plaça de mestre a Benicarló l’any 1944. Miguel, les seves dues germanes i la seva mare, Natividad Lisón Ezquerra, es traslladen amb ell a Benicarló, tot i que continuen mantenint un fort vincle amb la seva ciutat natal. Durant els estudis de batxillerat, Miguel resideix a Saragossa i el 1963 inicia els estudis d’arquitectura a Barcelona. Resideix al Col·legi Major Loyola, on és l’encarregat de les activitats culturals, en especial les de pintura, teatre i cinema. L’any 1969 obté la segona menció en la VII edició del Premi Internacional de Dibuix Joan Miró i paral·lelament als seus estudis realitza algunes exposicions.

El 1970 finalitza la carrera i des d’un bon principi mostra especial interès per la restauració i per l’ensenyament del dibuix, la seva gran passió. Entre les restauracions que duu a terme destaquen les del Santuari de la Mare de Déu de la Penya a Graus; l’ermita romànica de Sant Pere de Castellfort, realitzada juntament amb A. Zaragozá; el Santuari de la Font de la Salut a Traiguera, feta juntament amb l’Escola Taller; les muralles i el campanar de l’església arxiprestal de Sant Mateu, i l’església parroquial de Peníscola, municipi on també ocupa el càrrec d’arquitecte conservador.

Durant gran part de la seva vida estudia i dibuixa l’arquitectura popular i de pedra en sec del Maestrat. Dels seus dibuixos, alguns dels quals es poden veure en aquesta exposició, sorgeixen les publicacions —realitzades la majoria en col·laboració amb A. Zaragozá— del Centre d’Estudis del Maestrat i la seva participació en congressos internacionals sobre pedra en sec.

El Col·legi d’Arquitectes de València li va concedir l’any 2004 el Premi Especial a l’Aportació a la Arquitectura.