Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
HISTÒRIA DE L'EDIFICI

5. Naixement de la Casa del Consell

5. EL NAIXEMENT DE LA CASA DEL CONSELL

La història dels municipis i de la construcció de cases consistorials va ser una lluita constant entre els poders feudals, religiosos o reals i l'autonomia que exigia el poble.Els ajuntaments són una creació arquitectònica de l'Europa occidental, que es contextualitzen en una època en la qual les ciutats, enriquides pel comerç, van ser adquirint progressivament de l'autoritat de la noblesa i dels reis, organitzant-se en comunes lliures. Les cases comunals es van construir per donar cabuda als següents usos:

  1. Una sala per a les reunions del Consell Comunal.

  2. Un vestíbul o un pòrtic obert en la planta baixa, que permetia el contacte entre el poble i el govern i que servia moltes vegades de mercat.

  3. Una finestra o una balconada per promulgar els edictes o dirigir-se al poble

Les cases comunals ocupaven un lloc destacat dins de les ciutats, amb una planta baixa amb arcades que acollien el mercat, i a dalt la gran Sala del Consell. En aquesta sala es reunien per deliberar el gran consell sota presidència del podestà. La planta baixa es considerava una prolongació del mercat, o millor dit, el local administratiu des del qual es dirigia la vigilància de les activitats mercantils, i on es regulaven els pesos i les mesures. Els béns privilegiats, com el ferro, el vi, les herbes, havien de vendre's sota aquestes arcades. Es pensa que se celebrarien les subhastes i allí tindrien els seus llocs els juristes, notaris, escriguis i taxadors oficials.

5.1 ORIGEN DEL "CONSELLS" A les COMARQUES SEPTENTRIONALS DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ

Les comarques del Maestrat i els Ports de Morella es registra un interessant grup de sales del Consell, encara que han sofert bastants transformacions. Durant el segle XVI, amb una evolució de les formes decoratives, es va crear la Sala consistorial de Benicarló.

Durant la Reconquesta, a mesura que els pobles anaven sent "alliberats" els monarques els atorgaven, a causa de l'ajuda rebuda d'ells i de la seva pròpia debilitat, les Cartes Pobla o Furs, les quals els conserven les peculiaritats que havien tingut durant la dominació àrab.

A la nostra regió, a partir de la conquesta de l'antic Regne de València pel Rei Jaume I, sorgeix un règim polític diferent fins al musulmà que hi havia anteriorment. La nova organització donava un important poder i responsabilitat polític administrativa als nuclis de població.

Els privilegis i les llibertats que atorgaven els van anar municipal, requerien d'un òrgan de govern que funcionés sota un poder executiu.

Primer es van constituir les assemblees veïnals, mitjançant els Consells oberts, posteriorment pel Consell, governat per un patriarcat urbà i a la fi del segle XIV els càrrecs municipals apareixien presos per nobles i famílies burgeses.

Així doncs, el sorgiment de la ciutat autogobernada va portar amb si una arquitectura pròpia de cases, tendes, magatzems gremials, edificis mercantils i el propi edifici del Consell.Abans de la construcció dels "Consells", se celebren les reunions en cases particulars, a les torres defensives, en els porxos o a l'interior de les esglésies. Però els governs municipals, orgullosos de les seves noves competències van apostar per reforçar la seva imatge i enfortir la seva imatge pública entre els ciutadans.

La majoria d'aquests edificis van ocupar un lloc preferent i privilegiat dins del nucli urbà, de fet l'edifici va ser construït en l'encreuament els "quatre cantons" que geogràficament era el centre del nucli urbà.

No se sap amb certesa l'any exacte de construcció de l'antiga Casa de el "Consell" de Benicarló, però totes les edificacions arquitectòniques del gòtic civil de les comarques septentrionals de la Comunitat Valenciana van tenir lloc entre els segles XIV i XVI.

L'edifici era concebut arquitectònicament com una estructura mixta, resultat de la combinació d'una llotja amb un habitatge senyorial. La part inferior, complia les funcions mercantils amb les activitats assemblearis. Es regulaven les peses, mesures i marques, assegurant-se de les provisions i la regulació dels preus. Hi havia tendes oficials que també tenien cabuda en aquests edificis, com a escorxadors, carnisseries, peixateries, forns o fleques. Per aquella època solament els forns de pa es contractaven amb particulars, cooperatives o parròquies, i que amb el temps es va estendre a la resta de serveis bàsics.

Mentre que la sala , situada en la part superior tenia finestres als carrers per poder dirigir-se als ciutadans. Les característiques de la sala eren idònies per a les reunions del Consell, el Tribunal de Justícia i recepcions extraordinàries.

Creat per llujan el 27/02/2014
© 2000-2024 Equip Desenvolupament Web Imprimir