Exposició 'Mundos Fantásticos' de Marina Sailer
Exposició: «Mundos Fantásticos»
Marina Sailer
Del 2 fins al 30 de setembre de 2022
Lloc: Mucbe
Organitza: Regidoria de Cultura.
El proper divendres 2 de setembre, a les 12.00h., tindrà lloc la inauguració de l'exposició «Mundos Fantásticos» de l'artista Marina Sailer. La mostra es podrà visitar fins al proper dia 30 de setembre de 2022.
L'ALETEIG DE LA PAPALLONA DE LA SORT
Sobre l'obra de Marina Sailer
Escenaris com els dels antics mestres? Marina Sailer té massa imaginació al cap com per a quedar-se en això. Tot espenta cap a fora, clama per ser atrapat: històries, esdeveniments, situacions, esquinçalls de somnis, records, embulls de colors i déjà vus. Les seues ganes de contar històries són realment infinites i la seua formació acadèmica artística és la millor eina per a oferir-li una plataforma perfecta a la seua obra. Ens revela simultàniament alguna cosa que ja coneixíem al costat d'una cosa increïblement nova. Jo, que rebo cada dia centenars d'imatges de totes les formes hagudes i per haver, mai he vist res igual.
Els qui tendeixen a ficar tot en calaixos tindran problemes amb aquesta mena d'obra pictòrica, ja que no hi ha calaix que valga.
Perquè, encara que a vegades ens trobem amb escenaris surrealistes, continua considerant-se surrealisme l'anul·lació absoluta de tota llei de la naturalesa? A l'artista li és igual. Alegre. Ple de color. Marina Sailer és una narradora postmoderna que prescindeix de les paraules i utilitza les imatges (internes i externes) per a crear mons propis completament nous. Cosmos únics que fan que l'espectador, una vegada dins, desitge poder ser allí, formar part d'ells.
En aquest moment em sent tot sol. Però també sent una infinita curiositat, immers en un ambient que és pura experiència, a vegades poblat per persones, sentint-me obligat a submergir-me en la situació amb una tranquil·litat contemplativa. Ara estic dins. Mons que fan sentir bé, que compten acuradament dels tresors, que suposen experiències de la joia de la corona, sense que els encegue la melancolia. Són més aviat savis, curulls de saviesa i experiència. La flora s'obri pas reclamant un terreny ja cedit amb una força suau, dolça i així i tot estoica.
Els protagonistes de la fauna han sigut triats amb cura. No, el mico no és una metàfora de l'estupidesa, sinó el símbol d'aqueixa part humana que és lliure. Representa més aviat el sentiment del que reprimim massa sovint: Perseguir els nostres desitjos sense límits, de manera pueril i amb una levitat conscient. El mateix ocorre amb la papallona que trobem amb freqüència en els seus quadres. El preocupa la seua efímera existència? No, voleteja feliç entre les infinites imatges de Sailer, lliure! És precisament en aquestes escenes on es troba l'esperit de Marina Sailer, que s'aferra amb un somriure radiant al final positiu i feliç de cada història.
Mai intente discutir sobre els perills de la vida amb aquesta irremeiable optimista desbordant. Més que feliç, els restarà importància. No obstant això, sap on està la realitat. Sap molt bé que el perill també existeix en qualsevol de les seues formes.
Sí, Marina Sailer és una realista intel·ligent. Les seues imatges ho són també, amb un increïble impuls cap al bo. No és el final feliç, bonic i superficial d'una descolorida pel·lícula de Hollywood dels anys 60. És la seua pròpia anàlisi de la vida, en el qual, per descomptat, també han deixat petjada experiències difícils. Això sí, sempre transformades en pensaments bons, amables i positius amb el mateix resultat.
La pintora no és en absolut una escenògrafa que il·lustra escenaris. És, més ben dit, una arquitecta amb enginy especialitzada en construccions bidimensionals sobre llenç sota un dosser emocional i un vocabulari de creació aparentment interminable, ple d'ornamentació rica en significat.
Qui conega a l'artista, l'estimarà. I qualsevol que s'involucre amb el seu treball, es prenga temps, se submergisca una mica i s'òbriga, acabarà estimant també la seua obra, es xoparà d'ella i sentirà que és una aquesta d'imatge i color. Una aquesta que es respira.
Aquesta no és l'única raó per la qual l'obra de Marina Sailer destaca de grat entre un exèrcit d'acròbates del pinzell. M'agraden especialment aqueixos artistes que tenen el seu propi traç. No sols perquè s'han tornat molt excepcionals. M'encanten i els admire perquè es concentren en l'essencial, perquè són capaços d'expressar amb total idiosincràsia, amb una imaginació inesgotable i una habilitat magistral. Combinen l'artesania perfecta amb saviesa, esperit, energia i amb un poder de decisió carregat d'humor. Indefugibles i amb un desinterés total per a qui puguen agradar o no.
És veritat que pot ser que l'haja lloada massa: No era la meua intenció. Volia escriure sobre l'obra de Marina Sailer, però què fer si em desperta tanta empatia i afecte.
Michael Marius Marks, historiador d'art i galerista.
----