Exposició "Homenatge a José Altabella"

Exposició “Homenatge el pintor José Altabella Lluch.”

Del 13 d'octubre al 5 de novembre de 2006

Museu de la Ciutat de Benicarló

________________________________________

Nota de premsa

L'Ajuntament de Benicarló i l'Associació Benicarló Art homenatgen el pintor José Altabella Lluch amb una exposició que s'inaugurarà al Mucbe el proper 13 d'octubre a les 19h. La mostra, que estarà oberta fins el 5 de novembre, inclou aquarel·les i olis de paisatges del Maestrat realitzats pel pintor benicarlando.

José Altabella (1899-1992), també conegut en la seua faceta de sastre, va desenvolupar la major part de la seua activitat com a pintor i artista fins els anys cinquanta, una època en què els paisatges del seu entorn van marcar bona part de la seua obra. Sota la influència de l'impressionisme, Altabella va emprar com a tècniques l'oli i l'aquarel·la, tot i que també va experimentar altres disciplines, com ara l'escultura, el modelatge de cartells, el dibuix lineal, etc.

La seua afició per la pintura va començar quan tenia només vuit anys, tot i que la compaginava amb la seua feina de pintor de cases ajudant el seu pare. A pesar d'haver-se introduït en el món laboral des de tan jove, Altabella mai no va abandonar els estudis i va mantenir una bona formació i sobretot una excel·lent sensibilitat artística. Li agradava la música, el cinema i el teatre i tot i no haver tingut deixebles pròpiament dits, sí que va ajudar amb la seua experiència alguns joves que començaven, com els reconeguts Fernando Peiró o Pura Roig.

Biografia de José Altabella Lluch

José Altabella Lluch va néixer a Benicarló el 27 d'octubre de 1899. Fill de Francisco, de professió pintor i decorador, i de Pascuala, provinent d'una família de pescadors. Era una dona prou instruïda per a la seva època en la que predominava l'analfabetisme. Se sap que varen ser varis germans, però sols recorden quatre.

La seva afició per la pintura va començar quan tenia sols vuit anys. En aquells temps ja treballava amb el seu pare com a pintor de cases. S'aixecava de bon matí i amb la bicicleta i el seu cavallet anava a pintar Peníscola i al tornar emprenia la seva tasca diària.

La pintura no va ser l'única afició, igual d'important va ser la música per a ell, però es va decantar per la primera.

Del seu germà major Francisco va aprendre els secrets i les tècniques de la pintura i va col·laborar amb ell en la decoració d'esglésies i va aprendre entre altres coses l'or en l'ornamentació dels altars. Aquesta tècnica la va utilitzar més tard per a daurar els marcs dels seus quadres. Joaquina i Antonia varen ser les seves germanes més estimades i amb Juan, els més jove dels germans, va compartir el treball de pintor i decorador fins la guerra. Després d'aquesta, José va deixar el treball de pintor per a dedicar-se al de sastre.

Sent encara molt jove, per mediació del seu germà major, va començar el seu aprenentatge com a sastre al taller d'un amic seu. Més tard es va traslladar a Barcelona per a perfeccionar l'ofici i allí va viure catorze anys aprenent i treballant a la vegada. També va prendre lliçons de pintura i no va deixar de visitar “El Liceu” per la no oblidada afició per la música.

La major part de la seva activitat com a pintor i artista la va efectuar fins els anys quaranta - cinquanta, el tema des seus quadres varen ser els paisatges del seu entorn. Tenia un estil impressionista i les tècniques que va emprar varen ser l'oli i l'aquarel·la. També va experimentar altres camps com; l'escultura, el modelatge de cartells, el dibuix lineal, plànols, etc. Va fer un dibuix a vista d'ocell amb un traçat de perfecció sorprenent de la fàbrica de productes químics anomenada “Els Alemanys”, avui convertida en una multinacional. També va pintar un quadre de temàtica religiosa encarregat per la Parròquia de Benicarló on es representa una “Pietat”, però mai va poder ser entregat per la sobtada guerra.

Encara que va començar a treballar des de molt jove, no va abandonar mai els seus estudis, va tenir una bona formació, però sobretot, una gran sensibilitat artística; entenia de música, li agradava el bon cinema i encara que no era tant aficionat al teatre, sabia apreciar una bona obra. La seva opinió en qualsevol d'aquestes arts tenia molt de pes, pes contrastat amb la veracitat del seu criteri.

No es pot dir que tingués deixebles, doncs mai es va dedicar a l'ensenyament, però si que va ajudar amb la seva experiència i consell a molts principiants com el reconegut Fernando Peiró, que ha seguit el seu estil, o Pura Roig.

Prou temps després que finalitzés la guerra va presentar dos quadres a un concurs en la capital de la província on no va obtenir cap premi. Aquestos mateixos quadres els va presentar a un altre concurs a Madrid, i aquest cop un dels seus quadres va estar premiat, sent aquest una de les seves millors obres. No es té constància de que presentara més quadres a altres concursos. Pintava per a crear i delitar-se, i el seu criteri en quant a les exposicions era molt particular.

Durant una estada a Utiel per a pintar conjuntament amb el seu germà Francisco l'església d'aquesta ciutat va conèixer a la que més tard seria la seva dona, Maria Castell Lavernia, natural d'Ulldecona i que es trobava allí acompanyant a una germana.

Desgraciadament la seva vida artística va estar truncada quan més podia donar de sí mateix per el desengany i un treball massa absorbent, però aquesta activitat la va reprendre anys més tard en una segona època, on va pintar un altra de les seves millors obres.

Una anècdota que sempre contava era que quan era xiquet, el seu germà gran, que li treia prous anys, li va ensenyar com entrar gratis al teatre falsificant l'entrada. Quan hi havia funció anaven a la taquilla per a veure de quin color era l'entrada, i com tenien paper de tots els colors sols havien de fer una còpia exacta de l'entrada.

José Altabella va morir el tretze de febrer de 1992, als noranta-tres anys