Barrets, màscares i lligadures

Barrets, màscares i lligadures

Col·lecció particular de Mario Onieva

22 NOVEMBRE | 24 FEBRER 2008

____________________________________________________________________

Exposició didàctica que reuneix diverses peces per al cap datades entre els segles XIX i XX, tant masculines com femenines, que procedeixen de la Xina, França, Rússia, Àfrica de Sud, Canadà, Argentina o Xile.

La mostra acull més de 50 peces que il·lustren al visitant sobre l'evolució d'aquestes peces per al cap, seguint un ordre etnogràfic i geogràfic. En aquesta selecció s'han triat aquelles peces que millor representen cada període, a banda d'altres models interessants per la seva espectacularitat, curiositat o per contenir elements en els que l'evolució i la identitat cultural dels seus portadors és més evident.

Entre els múltiples elements de la indumentària que l'home ha utilitzat al llarg de la història, cap ha aconseguit en varietat de materials, diversitat de tipus i riquesa de significats, als que es col·loquen sobre el cap.

Com a demostració de poder, com a identificació de jerarquies, per higiene, protecció, abric, seducció, diferenciació social o simple coqueteria, tant l'home com la dona han emprat elements per a cobrir-se el cap, anomenats barrets, capells, boines, lligadures, mocadors, pintes, agulles, flors, cintes, perruques, etc. Tots aquests, testimonis d'un passat que desafia el present.

En les troballes prehistòriques de tombes dels homes de Cromanyó, milers d'anys abans de la nostra era, apareixen ja alguns caps coberts amb casquets fabricats amb petites closques marines, i en pintures rupestres llevantines, els caps adornen els seus caps amb plomalls. Des d'aquest moment, tots els pobles i cultures, en una total temporalització tant temporal com espacial, han creat els seus propis objectes per cobrir els caps. En les tombes reials d'Ur han aparegut magnífiques pintes d'or per a dones, i bonets per als homes. Els antics egipcis duien al cap un casquet de cuir o tela, molt freqüentment també perruca, i el faraó supèrbies corones. Els sacerdots jueus vestien un barret cònic, alt i de color blanc.

Però el primer barret conegut, amb ales, és del segle V a. de C., i va aparèixer a Grècia. S'anomenava petat i s'amarrava a sota de la barbeta. Era utilitzat per caçadors i viatgers per a protegir-se del sol i la pluja i, quan no es gastava, es penjava a l'esquena. Aquest barret després va ser emprat pels etruscs i romans, i es va difondre durant tota l'Edat Mitjana per tot Europa. Al llarg de la història, ha tingut múltiples variants, passant pels barrets fantàstics del segle XVIII, carregats de plomes i adorns, d'una mesura immensa, fins a l'aparició, en el segle XIX, dels tipus apropiats per a les més diverses ocasions; el de copa alta per a cerimònies, el bolet de feltre negre i copa redona, per al carrer, el canotier de palla, per a la platja i espectacles musicals, l'hamburg, de copa irregular per al vespre, la gorra per a l'esport, etc.

D'altra banda, des del Paleolític, l'home ha utilitzat màscares, els materials de les qual han estat diversos i han variat a través del temps, doncs s'han confeccionat amb fusta, palla, cortesa d'arbres, fulles de blat, tela, pell, cranis d'animals o humans, cartró i molts altres materials. Moltes civilitzacions antigues han utilitzat màscares funeràries per a perpetuar amb aquestes els rostres dels morts. En Egipte es tractava d'imitar els trets del difunt de la manera més fidel possible, pintant-se de manera molt realista. Encara que la majoria eren de cartró o de fusta pintada, segons la classe social del mort, podia arribar a ser fins i tot d'or. També els fenicis les utilitzaven i els aqueus i altres pobles orientals.

En Grècia, els actors les empraven per representar els trets físics i psicològics dels personatges que estaven interpretant. En Roma, es duien les màscares, eren portades pels actors que representaven als difunts perquè se'ls reconeguera i recordara, en els seguicis fúnebres. I ràpidament es va adoptar el seu ús en les festes saturnals; s'hi utilitzaven amb caràcter festiu i van donar origen al que avui en dia és el nostre carnaval. Les caretes actuals, producte de la fantasia, la imaginació i la creativitat, formen part de les festes de tot el món.

Segons les diferents cultures, aquestos símbols han variat en les seves formes, mesures, decoracions característiques, realisme o abstracció. Així doncs, algunes s'han utilitzat per cobrir el cos, com per exemple les enormes peces del tipus ritual d'Oceania, algunes de les quals, com les dels papues de Nova Guinea, arriben a mesurar més de sis metres d'alt. En canvi, d'altres són diminutes, com les de les dones esquimals.

Molts pobles primitius han utilitzat les màscares i caretes per a realitzar els seus rituals, i aquestes representen deïtats, sers màgics o esperits malignes, o als déus i dimonis. En cada cas els significats cerimonials són distints. Si la màscara emprada és d'animals, pot simbolitzar la seguretat de l'èxit en la caça. També hi ha pobles que utilitzen màscares per espantar pestes i malalties.