Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
EXPOSICIONS 2006

Exposició "Escultures dels llauradors de Benicarló"

Exposició “Escultures dels Llauradors de Benicarló”

José Antonio Caldés

26 maig | 18 juny de 2006

Inauguració 26 de maig a les 19 hores

Aquesta mostra tracta del procés de realització de l’escultura dels llauradors de Benicarló, el qual s’ha dividit en 9 fases des de la realització dels esbossos inicials fins a l’acabat final. Per a il·lustrar aquest procés s’han utilitzat diversos recursos expositius com esbossos originals, fotografies, motles, reproduccions, textos explicatius i un audiovisual.

L’exposició és una producció del Mucbe, patrocinada per la Fundació Caixa Benicarló. El material fotogràfic utilitzat ha sigut cedit per J.A. Caldés, Nicole Crutzen i David Palau (Cromàtic Fotografia). L’audiovisual ha estat realitzat i cedit per Mediarec. La resta de material exposat pertany a l’escultor J.A. Caldés i a la Fundació Caixa Benicarló.

Introducció exposició

L'escultura dels llauradors de Benicarló és «un homenatge a tots els llauradors, amb gratitud i afecte pels seus valors, pel seu treball de sol a sol i perquè gràcies al seu esforç han contribuït a la realitat econòmica i social que avui gaudim». (Placa inaugural de l'escultura. Benicarló, 1 d'octubre de 2005).

El procés de realització d'aquestes escultures ha tingut una duració aproximadament de 9 mesos, entre la conceptualització del projecte per part de Nicole Crutzen, la formalització de l'encàrrec per la Fundació Caixa Benicarló, l'execució de les figures originals per l'escultor J.A. Caldés i la seua fabricació artesanal en la fosa mitjançant la tècnica de fosa a la cera perduda.

0. Esbossos

Aquests dibuixos al llapis són esbossos originals realitzats per José Antonio Caldés a partir de models reals i van suposar el punt de partida per a la realització de l'escultura. En aquesta primera fase del procés creatiu, la composició, el gest, l'expressió… comencen a prendre forma amb força.

1. Modelatge en fang

Una vegada definida la idea en els esbossos previs, J. A. Caldés va realitzar una primera figura de fang a escala reduïda de la que seria la futura escultura. Comença així un laboriós procés per a definir amb precisió tots els detalls espacials. Aquesta imatge tridimensional serà el model per a l'escultura final.

2. Fosa a la cera perduda

En la fosa comença el procés de reproducció de la peça, mitjançant la tècnica de fosa a la cera perduda.

El procés de fosa a la cera perduda permet reproduir qualsevol superfície amb gran fidelitat, que donen lloc a peces de bronze de gran qualitat, còpia exacta de l'obra que va sortir de mans de l'artista.

El primer pas en el procés consistix a realitzar una rèplica d’algeps de les figures originals de fang a escala reduïda realitzades per l'escultor en el seu estudi. Aquestes figures d’algeps s'utilitzaran per a reproduir a escala real les figures definitives de fang utilitzant el sistema de punts.

3. Realització de motles

A partir de les figures definitives de fang a escala real es realitza un motle negatiu amb silicona, que s'utilitzarà per a fer l'original de cera (positiu).

Sobre les parets interiors del motle de silicona s'aplica cera calenta líquida que, en refredar-se, es fixa formant una capa de certa grossària. Aquesta operació es repetix fins que la capa de cera fixada al motle és del grossor que es desitja donar al bronze. Si els motles són grans o pesats i difícils de manejar, la cera s'aplica amb pinzell.

Una vegada aconseguida la capa de cera del grossor desitjat en el motle, aquest s'ompli d'una matèria refractària líquida que en solidificar-se constituïx el «mascle» interior. El motle s'obri de nou i apareix la figura de cera en què es reproduïx exactament el model original. En aquest moment, l'escultor intervé per a efectuar retocs sobre la cera, elimina imperfeccions i obté el «model retocat».

Com que es tracta d'escultures de gran format, les figures de cera es realitzen en diverses peces (tronc, cames...), ja que d'aquesta manera es garantix que en fases posteriors el bronze fos arribe perfectament a tots els racons del motle.

En les figures de cera es col·loca estratègicament una xarxa de canals de colada i respiradors també de cera, que són entrades per a introduir el bronze fos i sortides per a la cera i els gasos.

4. Motle de fosa i cremat de la cera

Una vegada retocades les figures de cera i omplides de material refractari (»mascle» interior) es procedix a l’emprimació, consistent a recobrir la cera progressivament amb una matèria refractària molt fina que s'adapta amb gran fidelitat a tots els detalls de les figures de cera. S'apliquen noves capes de material refractari més grosses que la primera fins aconseguir un motle compacte que aguantarà les altes temperatures del bronze en fondre. D'aquesta manera les figures queden dins d'un gran bloc de refractari que posteriorment s'introduirà en el forn, primer a una temperatura aproximada de 300 graus centígrads, per tal que es desfaça la cera, surta a l'exterior i quede lliure la cavitat que ocuparà posteriorment el bronze líquid, d'ací el nom de la tècnica de fosa a la cera perduda. Posteriorment la temperatura ascendix a 600 graus centígrads i s’aconseguix l'enduriment del motle i del «mascle» interior.

5. Colada del bronze. Refredat i solidificació.

El procés de colada del bronze consistix en l'abocament del bronze fos en l'interior del motle de fosa a través dels orificis situats en la part superior del cilindre. Per a poder colar el bronze, aquest es calfa a 1.250 graus centígrads en el forn de fondre.

En aquest procés, és de gran importància que el bronze líquid arribe a tots els racons de la figura, ja que en cas contrari aquesta sortiria defectuosa i caldria repetir el procés.

El motle es deixa refredar 1 o 2 hores, fins que solidifique totalment.

6. Desemmotlament i desbarbamentEn/na bayarri fresquet, sara ha escrit:

Una vegada refredat el metall i solidificat es procedix a trencar amb molta cura la matèria refractària perquè quede al descobert la peça. També s'eliminarà el “mascle” de refractari interior. Es realitza manualment una completa neteja tant interior com exterior per eliminar completament els materials adherits i que queden les figures perfectament netes i buides. Comença el treball de desbarbar (consistent en l'eliminació de conductes d'alimentació i rebaves), serrar, soldar, repassar i cisellar.

En aquest procés s'unixen totes les parts de les figures mitjançant la soldadura i es polixen, incidint especialment en les imperfeccions (rebaves, juntes...), però amb cura de no eliminar les textures.

7.Patinació

Finalment i per a finalitzar el procés, la fase d'acabat mitjançant la patinació aconseguix potenciar la qualitat noble del metall i donar el to que desitja l'artista. En el cas de l'escultura dels llauradors el to triat va ser el cuir vell. Per a aconseguir-ho es realitza una pàtina dissolent diferents àcids en aigua, la qual s'aplica a l'escultura per sotmetre-la a diferents intensitats de temperatura utilitzant un bufador.

L'escultura queda completament acabada i preparada per a ser transportada i instal·lada.

Creat per llujan el 01/04/2008
© 2000-2024 Equip Desenvolupament Web Imprimir