Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
EXPOSICIONS 2008

Exposició "El color de la llum" de Lluís Santapau.

Exposició de pintura

El color de la llum

Lluis Santapau

1906-1993

31 de juliol | 28 setembre

Inauguració el dijous 31 de juliol a les 19 hores.

_____________________________________________________________________

Catàleg

Lluís Santapau neix a Vinaròs el 1906, fill de Josep Santapau, sabater del barri de la Barceloneta, i d'Emília Egea, natural de Vinaròs. La infància de Santapau transcorre en l'ambient senzill de Vinaròs, on la seva curiositat innata i el seu instint creatiu, el fan il·lusionar-se per tot, pel color del cel, l'olor del camp, els pescadors, la mar, etc. curiositat que l'impulsa a interpretar la realitat.

Als 13 anys, acabada l'escola, entra a treballar com aprenent de pastisser. Als 15 anys es trasllada a Barcelona per treballar en diverses pastisseries. Allà busca superar-se continuadament i adquirir habilitats creatives en la decoració de pastissos, cosa que fomentaria el seu interés per la pintura.

A partir de 1930 comença a pintar assíduament els dies de festa. Realitza passeigs i caminades pels carrers de Barcelona, sobretot per les Rambles, el parc de la Ciutadella, la plaça de Catalunya, el Barri Gòtic i les zones del port i l'Eixample.

En els inicis es mostra interessat per les diferents tonalitats de la llum, per això observa el paisatge a diferents hores del dia. Després comença a treballar les formes per a passar més endavant a expressar. Així doncs, comença amb la tècnica de l'oli, material amb què continuarà al llarg de la seva vida, tot i que serà amb la cera quan la seua obra assoleix un grau de major interès.

Amb els transcurs dels anys, la seua vocació artística és imparable. Santpau acudeix com a col·laborador en les classes de dibuix i pintura que organitza l'acadèmia de Sanvisens, que es convertirà en un company inseparable amb qui sortir a pintar paisatges. És en aquesta època quan Barcelona viu una gran transformació artística. La ciutat aglutina les avantguardes europees, consolida els postimpressionistes, catapulta els surrealistes i potència els abstractes.

En 1952 s'inscriu com a soci en el Reial Cercle Artístic de Barcelona, on practicarà la figura i el retrat fins als últims anys de la seua vida. En el Cercle pintarà els nus integrals, els grups de dones nues, els nus d'estudi i els retrats. Ací va ser també on es va imbuir de la influència de Mestre Cabanas.

El tractament de la cera en calent, que aplicava decantant-la sobre l'obra pictòrica, va arribar a definir un cert estil Santapau. De fet, hom ha considerat aquesta característica una influència del seu treball en el món de la pastisseria.

Al principi dels anys seixanta, després de l'ampli desenvolupament de l'abstracció, retorna cap a la pintura figurativa, però amb la incorporació de noves actituds marcades pel neodadaisme, el neosurrealisme, el realisme-simbolista, el pop-art i la neofiguració. Aquest retorn està motivat per la necessitat de contactar amb la realitat exterior.

La pintura de Santapau aposta clarament pel mediterranisme, amb una visió de la natura influenciada pel fauvisme i el cubisme, que consolida una visió constructivista de l'entorn, sense arribar a ser geomètrica ni lineal.

Lluís Santapau ha treballat tota la seua vida pictòrica buscant-se a si mateix, tant en les sèries de paisatges com en els nus. Destaquen el tractament del color i la conceptualització de les formes. La seua vida mai ha sigut aventurera, arriscada, tumultuosa, tampoc posseeix una biografia escandalosa, sempre ha estat un home senzill, parc en paraules, creador i de dies tranquils.

Presentació

Home introspectiu i autodidacta per natura, no es mostrava excessivament partidari de comunicar els seus pensaments o de mostrar les seues innovacions i evolució pictòrica a la resta del món. Perquè Lluís va tenir poques hores per a dedicar-se a la pintura, ja que el seu ofici li absorbia molt de temps.

La mostra es presenta per temàtiques o grups, que ens faran un recorregut pel que va ser la trajectòria d'aquest artista. Les temàtiques són les següents:

Sèrie negra

La sèrie negra de paisatges presenta unes connotacions de dramatisme relacionades amb l'esperit inquiet i turmentat de l'artista.

Mitjançant l'oli diluït en aiguarràs, utilitzant el color negre o marró com a dominant, o conferint-li una lleugera capa de pigment groc emmarronit, l'artista utilitza una traça ràpida i àgil.

Paisatges d'interior

Una de les sèries mes personals de Lluís Santapau correspon a la temàtica que reflexa l'ambient dels pintors en les sessions amb les models en les dependències del Reial Cercle Artístic de Barcelona. En aquestes sèries l'artista reflexa no sols la model nua, sinó tot el conjunt d'artistes que intervenen en la pressa d'apunts.

L'actitud dels pintors es dinàmica i sense perspectiva, atès que són obres planes, que ressalten el simbolisme del que s'expressa. Santapau no descriu el que veu, sinó que ho interpreta.

Grups de dones

En el Reial Cercle Artístic de Barcelona es reuneix amb els pintors de la seua generació per realitzar composicions del natural a partir de models nues. No busca la traça figurativa, sinó la combinació dels materials. Mostra d'açò són els fons escassament treballats i les traces grosses i negres que delimiten les figures de les dones.

Els grups de dones nues estan formats per diverses col·leccions, caracteritzades cada una d'aquestes per incorporar una investigació determinada del color.

Retrats de dona

L'obra basada en els retrats, centrada quasi exclusivament en els rostres de dona, suposa una reafirmació de la seua personalitat, ja que concep la dona com el punt de referència de la seua recerca de la plasmació de la bellesa interior. Intenta reflectir estats d'ànim, actituds i trets culturals diversos, d'ací la seva preferència por les dones exòtiques, les dones orientals i les gitanes.

Viatge a París

La sèrie de paisatges de París pertany al 1962 i es centra en la descripció dels ambients urbans característics de la capital del Sena: el Moulin Rouge, Montmartre, la Torre Eiffel, el Sena, etc.

Plasma escenes urbanes de gran dinamisme, perfila les cases en negre, utilitzant les games de colors rosacis, violetes i verds. A més, treballa la densitat de la composició, buscant el relleu matèric i combinant la cera calenta i freda.

El port de Barcelona

El port de Barcelona és una altra de les constants temàtiques del pintor, en la qual no busca realitzar la clàssica marina, ni plasmar les barques dels pescadors, sinó que aborda aspectes parcials, mai vistes generals. Així doncs, presenta escenes de càrrega i descàrrega, vaixells ancorats encastats, diferents actituds dels pescadors preparant les labors de la feina, etc.

El tractament de la matèria és dens, estructurat por zones, amb una gama de colors austers i foscos, on la llum no és intensa i els cels grisos ens transmeten moments de tardor melancòlics.

Paisatges i rambles de Barcelona

Sobresurt la sèrie dedicada a les rambles de Barcelona, en la qual contrasta el violeta i el rosa, que combina amb els blaus, rojos, verds i grocs.

Treballa el color per zones, buscant la superposició dels colore, el que li permet ressaltar les textures. Tracta d'intensificar la sinuositat de les formes del paisatge humà multicolor, dels arbres i de les flors de les floristeries.

Aquesta sèrie comença a realitzar-la a partir de 1965-70 i presenta una coloració inusual, completament mediterrània que intenta copsar la mobilitat de la ciutat, representada pels nuclis de persones i la rapidesa dels taxis.

Dones i gitanes

Santapau es relaciona amb els plantejaments pictòrics de Nonell, artista que es caracteritza per presentar una perfecta simbiosi entre el tractament de la llum i del color amb la profunditat en els diferents grups socials, potenciant les característiques definitòries dels seus trets i de la seua cultura. Santapau pinta gitanes, en les quals ressalta el realisme tradicional espanyol complementat amb caràcters marcadament expressionistes.

Catàleg exposició "El color de la llum" de Lluís Santapau.

Creat per david el 29/07/2008
© 2000-2024 Equip Desenvolupament Web Imprimir