3. Estructura urbanística i arquitectònica del Poblat
L'ESTRUCTURA URBANÍSTICA I ARQUITECTÒNICA
En la nostra visita veurem un dels assentaments ibèrics
millor conservats, que tal com hem comentat, pertany a la segona
meitat del segle V a. de C., es construeix cap al 450 a. de C. i va
ser abandonat a principis del segle IV a. de C. Es tracta d'un poblat
fortificat, és a dir, defensat per una muralla i les seues
corresponents torres, encara que la destrucció que va produir
la pedrera pràcticament l'ha fet desaparéixer i tan
sols queda la part situada a l'extrem oest.
El lloc que ocupa el poblat es troba a la vessant, aprofitant alguna zona més plana i escalonant artificialment les parts que presentaven pendents pronunciats. L'assentament es va construir marcant primer amb la muralla el perímetre que es volia ocupar i a partir d'aquesta es van traçar els principals eixos viaris, prenent com a referència els cantons de la muralla o els centres de les torres. Catorze metres separen els carrers entre si, la qual cosa indica que hi ha un plantejament previ a l'hora d'estructurar l'urbanisme i, per tant, es necessita la direcció d'una persona qualificada per a dirigir el desenvolupament urbà. La construcció del poblat es realitza d'una sola vegada i, al llarg dels aproximadament cinquanta anys en què es troba actiu, a penes pateix cap variació. L'extensió ocupada pel poblat és difícil de quantificar, ja que gran part ha estat destruït per la pedrera, però és de suposar, per les dades obtingudes, que ocuparia al voltant d'uns set mil metres quadrats i que no arribava, per tant, a l'hectàrea de superfície. Dins del recinte envoltat per la muralla hi ha un entramat de carrers estrets i en alguns casos amb escalons, la qual cosa impedeix la circulació amb animals o amb qualsevol tipus de carro, per tant, tota la circulació que hi hauria seria a peu. La roca natural o la terra piconada formava el terra ferm dels carrers, que alhora que de zona de circulació i comunicació entre les diferents parts del poblat i els seus edificis, serviria per a desaiguar en cas de pluja. Tot això, encara que no se sap si aquesta aigua la traurien fora de les muralles mitjançant els corresponents desaigües com s'ha comprovat en algun poblat ibèric, o bé s'aprofitaria mitjançant la seua canalització cap a una cisterna, fet també documentat en l'arqueologia ibèrica.
Imatges de la reconstrucció del Poblat
Els carrers dividirien les diferents illes de cases on
s'aglomerarien les edificacions, partint d'un plantejament
rectangular, la qual cosa ja indica una racionalització de
l'espai urbà i, per tant, torna a denunciar un urbanisme
evolucionat i complex. La construcció de les cases es
realitzaria amb maçoneria, aprofitant les pedres de l'entorn
immediat al poblat. Pràcticament la majoria de les parets i en
la seua totalitat es construirien amb aquesta tècnica, però
en algunes ocasions la maçoneria serviria de base o sòcol,
per a continuar la paret amb atovó o fang. El més
destacable de l'arquitectura del Puig de la Nau és la
presència de dues altures, les quals estarien unides per
escales de maçoneria, de fusta o s'accediria a la part
superior aprofitant els desnivells del terreny. Les parets es
lluirien o s'emblanquinarien i, fins i tot, en algunes ocasions es
podien pintar a bandes de colors rojos o grocs. La sostrada de les
edificacions es realitza per mitjà de l'establiment d'un
embigat de fusta, sobre el qual es situava un encanyissat o un
entreteixit de branques, per a acabar la coberta amb una capa de fang
que impermeabilitzava i aïllava de les inclemències. La
coberta seria plana, lleugerament inclinada per evacuar cap al carrer
l'aigua de pluja. Les cases tindrien una compartimentació
interior amb diferents estances, algunes de les quals presenten llars
en el centre. Hi ha diversos tipus de distribució; hi ha
edificis d'una sola habitació, altres de dues i altres de tres
o més. A vegades les habitacions estan disposades en altura;
en altres, les habitacions no tenen comunicació directa si no
és el propi carrer.
Els estris localitzats, la distribució de les troballes dins de les edificacions, així com les diverses dades que ofereix el registre arqueològic, proporcionen informació respecte a la funcionalitat de l'edificació. Hi ha habitatges, amb habitacions que presenten usos diferenciats (descans, magatzem, producció), edificis per a l’emmagatzematge i la producció, edificis destinats al culte religiós i edificis per a la casa del jerarca i el govern del poblat.
Un espai complex i de gran interés ha estat el
defensiu, és a dir, el que presenta la muralla, formada pel
propi llenç construït amb maçoneria, amb baranes
amb la mateixa tècnica constructiva. La muralla es reforça
amb torres als cantons o als punts de major interés
estratègic. Davant d'aquesta estructura hi ha un altre mur que
conforma l'avantmuralla, la qual tenia com a funció impedir
que s'acostara maquinària de guerra a les muralles i pogueren
realitzar un assalt, cosa difícil si tenim en compte l'entorn
en què es troba el poblat. També servia aquesta muralla
per a crear un corredor que obligara l'assaltant o el que entrava a
la població a seguir un recorregut angost, el qual era fàcil
de vigilar durant tot el seu tram i, al mateix temps, resultava
difícil actuar-hi com a atacant. Davant de la porta que donava
accés a la població -una estreta obertura de 0'90
metres d'amplària, situada en un replec de la muralla, la qual
cosa permetia una defensa fàcil-, es trobava el cos de
guàrdia, que al mateix temps serviria per a vigilar i defendre
la casa principal del poblat, on segurament habitaria el jerarca, ja
que es troba junt a ell.
(El Puig de la Nau – Benicarló- Visita d'un jaciment. Arturo Oliver Foix)