4. Les troballes, evidències de la vida d'un poble
LES TROBALLES: EVIDÈNCIES DE LA VIDA D'UN POBLE
Els més de vint-i-cinc anys de treballs arqueològics en el jaciment han aportat un interessant conjunt de materials que permeten apropar-se al tipus de vida que existia en aquesta població fa més de dos mil·lennis. Es pot dilucidar l'estructura social, conéixer alguns dels ritus religiosos i civils i esbrinar les diferents activitats de l'economia que va permetre l'existència durant diversos segles d'una població a la vessant del tossal.
Paisatge i explotació
El Puig de la Nau es trobava enclavat pràcticament en la mateixa orografia actual que veiem en el pla litoral, tan sols destacaríem certa variació de la línia de costa en els extrems, junt a la serra del Montsià i la d'Irta, on el mar banyaria les seues vessants. Quant al paisatge, indubtablement, el canvi ha estat molt significatiu, perquè el poblat ibèric es trobava rodejat d'un camp conreat majoritàriament amb gramínies, com el blat, l'ordi, el mill, algun arbre fruiter que no es pot especificar i l'olivera. S'ha localitzat també una llavor de raïm, cosa que indica la presència de la vinya, encara que segurament poca quantitat. Els podalls i la reixa d'arada trobats en les excavacions són les úniques mostres de les eines usades per a l'agricultura. Menys extensió ocupaven les hortes, que es concentrarien junt als barrancs actuals o alguna font actualment desapareguda. També en el sud-oest del poblat, prop de la localitat de Càlig, hi havia una zona cassetó. Aquests punts, a més, permetien l'existència d'una vegetació hidròfila, així com xicotets boscos de ribera. Més allunyats del poblat, especialment en les serres que rodegen el pla, es localitzaven els boscos de pins i alzines on es refugiava el gat salvatge, el teixó, el linx, la cabra i també en les muntanyes niava l'àguila. Entre els camps de conreu mencionats, creixerien xicotets boscos de pins i alzines on habitarien, aprofitant la proximitat dels camps, la perdiu, la llebre, el tudó, la blanca, la merla, el rabosot i el cérvol. La caça d'alguns d'aquests animals completaven la dieta alimentària dels ibers del Puig de la Nau, basada sobretot en la ingesta de vegetals. Als guarets i a les zones de pastura se situarien els ramats d'ovelles i les porcades, base de l'economia del poblat juntament amb l'agricultura. La situació junt al mar permetia, a més, una explotació dels recursos marins a través de la pesca amb ham i tal vegada també amb xarxa. El marisqueig pràcticament no existia, es limitava a la recol·lecció de petxines en les platges per a la decoració de les cases.
Comerç i comunicació
La ubicació costanera del poblat, la seua situació junt a camins que permetien una fàcil comunicació tant nord-sud com este-oest i els excedents agrícoles i ramaders, va fer-ne un centre d'activitat comercial important. De fet, van arribar fins al poblat productes del sud de França, com indiquen les àmfores massaliotes que transportaven l'apreciat vi d'aquella zona. També van arribar els atuells de luxe que procedien de la contornada d'Atenes. De punts més pròxims com ara l’actual Andalusia venien les saladures i olis, així com el vi de l'illa d'Eivissa. Per tant, en el poblat convergien el mercat púnic i el grec. Per a les necessitats més habituals existia el comerç regional, perquè els mercaders mediterranis tan sols portaven productes de luxe. Els atuells ceràmics podien arribar de la veïna terrisseria del Mas d'Aragó de Cervera. Fins i tot les pedres de granit venien de la contornada de Tarragona, un trasbals de mercaderies que facilitava l'adquisició d'elements per a la indumentària, com és el cas de les peces de bronze, sivelles dels cinyells, fíbules per a subjectar els mantells, anells, penjolls, collars i altres elements de plata i or com segells, arracades, penjolls i braçalets.
Societat i treball
El comerç mediterrani es trobava controlat pels components de la jerarquia social del poblat, el cap de la qual vivia en una casa situada junt a l'entrada de la població. Al poblat viurien els personatges més importants d'aquesta societat ibèrica, completament jerarquitzada, amb un estament aristocràtic de caràcter militar en la part alta de la piràmide social. Els encarregats del culte religiós també habitarien en el poblat. Agricultors, pastors i altres estaments socials de més baix nivell social, viurien en cases disseminades pel camp, junt a les terres de producció agrícola i acudirien a la població per a resoldre problemes comunitaris, tractar amb els dirigents o refugiar-se en cas d'algun tipus d'amenaça externa.
Dins de l'estructuració social pràcticament no
estan reflectits els artesans. Algunes mostres d'escòria de
ferro o de bronze denuncien l'existència d'escassa activitat
metal·lúrgica, però hi ha poques restes per a
parlar d'unes persones dedicades a aquesta tasca a temps complet.
Segurament les evidències relacionades amb la metal·lúrgia
són mostres de les reparacions d'algunes peces de caràcter
domèstic o la confecció d'elements per a ús de
la mateixa persona que realitza la peça. Altres elements de
caràcter productiu artesanal serien les fussaioles i els
contrapesos de teler. Les primeres servien perquè l'ús
amb què s'obtenia el fil de llana o lli poguera rotar
fàcilment. Els contrapesos del teler tenien la funció
de mantindre tensos les ordidures en el teler vertical típic
de la cultura ibèrica. Aquestes produccions de caràcter
tèxtil les realitzarien les dones de la família, per
tant, seria un treball de caràcter domèstic. Les teles
de major luxe com les tenyides amb púrpura provindrien del
comerç mediterrani i serien comprades per a la indumentària
dels aristòcrates. Dins del territori ilercavó, al qual
pertany el Puig de la Nau, i concretament en el poblat del Coll del
Moro de Gandesa, es va localitzar un taller de teixits de lli, el
qual per la seua capacitat de producció podria vendre les
teles allí confeccionades, almenys a través d'un mercat
regional, dins del qual entrarien com a potencials compradors els
estaments socials nobles del Puig de la Nau.
Els diferents treballs que es realitzarien, atesa la poca llum que hi hauria dins dels edificis, és de suposar que es durien a terme al carrer, a plena llum del dia, de manera que aquest espai públic es convertiria en prolongació de l'habitatge. Hi treballarien els artesans, teixirien les dones, prepararien el foc per a la llar i, fins i tot, el menjar, on les gramínies eren la base principal, per la qual cosa es necessitava moldre el gra, ja fóra per mitjà de molins de vaivé o rodons. Aquestes activitats o part d'aquestes, era freqüent que es realitzaren al carrer; es depositarien les matèries primeres i s'obririen les portes dels tallers, de manera que aquest espai de davant dels taller quedava pràcticament dins de la zona de treball de l'artesà. També és possible que part dels treballs es realitzaren a plena llum als terrats, ja que aquests oferirien la mateixa o més llum que hi havia al carrer i, fins i tot, seria un espai més ampli que el vial.
Ritus i creences
A través del registre arqueològic es poden
conéixer alguns aspectes més complexos de la societat
ibèrica, és el cas dels diferents ritus de caràcter
religiós o civil que es realitzaven els habitants d'aquest
poblat. Així, es poden mencionar les diferents restes de
nounats localitzats en els paviments de les cases i també en
la muralla, així com soterraments, tant primaris com
secundaris, és a dir, soterraments realitzats immediatament
després de la mort del nounat o com a depòsit d'ossos
de xiquets. També amb unes característiques semblants
es troben depòsits d'animals. Aquesta semblança ritual
ens porta a pensar que els ossos de xiquets o d'animals són
substitució del cos d'un xiquet acabat de morir i, per tant,
cabria la possibilitat que inicialment es tractara de sacrificis
propiciatoris i que els ossos de xiquets ja morts i els d'animals
substituïren el sacrifici del xiquet per a la realització
del ritu propiciatori i de protecció de l'edifici on es
trobava soterrat. Un altre element localitzat en el jaciment i que
suscita gran interés, són les restes de persones
adultes que estaven en els carrers. Aquestes restes es van trobar en
els nivells d'afonament, per la qual cosa es pot suposar que estarien
penjats en les parets, a manera d'exposició pública.
Aquesta exposició pública de cossos humans o de les
seues parts està documentada tant a través de les fonts
escrites com per l'arqueologia. L'exposició servia per
anunciar els enemics abatuts a qualsevol persona que passara per
davant i amb això augmentar el prestigi de qui havia realitzat
la gesta. Un altre depòsit ritual per a protecció de
béns mobles i immobles, és l'ocultació del
tresoret format per una moneda de plata ampuritana, dos parells
d’arracades d'or, un penjoll d'aquest mateix metall i un
braçalet de plata.
Encara que de forma casual i destruïda per la transformació agrícola pràcticament en la seua totalitat, al peu del tossal, en la seua part sud, es va localitzar la necròpolis del poblat. Es tracta com és normal en la cultura ibèrica, d'una necròpolis de cremació. Des de feia tres segles aproximadament, els soterraments d'inhumació en cova, propis de l'edat del bronze, van ser substituïts per la cremació del cos en una pira i les restes cremades arreplegades en una urna ceràmica i depositats en un camp obert, sense cap senyal exterior aparent, almenys que haja arribat fins als nostres dies. Junt amb l'urna, o dins d'aquesta, es depositava l'aixovar format per la indumentària que no s'havia cremat, com és lògic la metàl·lica, així doncs hi ha sivelles i fíbules, per exemple. També es soterraven les armes, llances i espases del finat, la qual cosa ens indicava la seua pertinença a l'aristocràcia militar. La necròpolis es situava junt al camí d'accés a la població.
(El Puig de la Nau – Benicarló- Visita d'un jaciment. Arturo Oliver Foix)