El Museu del Temps
El museu del temps
Projecte de José Antonio Portillo
Recorregut permanent.
Exposició fins el 31 de març de 2009. Lògia
___________________________
El Museu del Temps és un projecte permanent que es podrà visitar de manera guiada a partir del febrer de 2009, els visitants recorrerant els diferents enterraments que s'hi troben al Mucbe.
L'exposició del projecte es podrà visitar a la Lògia del Mucbe fins el 31 de març.
Aquest projecte ofereix el servei gratuït de visites guiades. Adreçar-se al Mucbe per a consultar dates.
___________________________
Passat el temps, després de llegir Momo i de veure moltes coses, he sabut que els homes grisos, no contents amb robar-nos el temps present i futur, volen també robar-nos el temps passat.
De nou, pensant per pensar, he trobat una fabulosa solució: rescatar de la nostra memòria algun objecte. Un objecte que guarde un record molt important de la nostra vida. Després, només caldrà enterrar-lo en algun lloc de la ciutat per a poder salvaguardar per a sempre aquest temps passat.
Si vols participar de la construcció del Museu del Temps del Món (col·lecció de moments), fes-nos arribar una fotografia d'aquest objecte rescatat de la teua memòria i la descripció del record que comporta l'objecte.
J.A. Portillo
____________________________
Amb aquesta carta de presentació s'iniciava a Benicarló el passat mes de novembre de 2008, El Museu del Temps de la Ciutat de Benicarló, un projecte dut a terme per la Regidoria de Cultura.
Mitjançant aquesta proposta didàctica, Benicarló s'ha convertit en una màquina del temps. Onze han estat ser els xiquets i xiquetes que han pogut enterrar els seus records als diferents espais del Mucbe i d'aquesta manera s'ha creat un museu dins d'un museu.
___________________________
Va ser una setmana de novembre de l'any dos mil vuit, quan onze xiquets i xiquetes van enterrar els seus objectes al Mucbe. Algú els havia dit que amagaren els seus objectes sota terra, perquè els "homes grisos" no pogueren robar-los la memòria que guardaven. Allí romandria per sempre eixe moment del temps passat. Vaig intentar no oblidar cap detall sobre les raons per les quals van decidir enterrar eixos records de les seues vides. La memòria amagada en aquests objectes ja no pertany a Claudia, Dana, David, Diego, Esteban, Iowa, Izán, Laura, Mara, Maria Victòria, Rafik. Ara aquesta memòria vos pertany.
___________________________
Fa ja... no recordo quants anys, al visitar
una ciutat situada al sud d'Italia, vaig trobar entre les
escombraries d'una casa en ruïnes, un estrany rellotge entre
peces i encenalls de ferro. Prop d'allí hi havia un cartell
trencat que deia: BENVINGUT A LA CASA DE CAP LLOC. Vaig preguntar a
un policia municipal que es trobava per allí si podia donar-me
alguna informació sobre aquella casa en ruïnes, o sobre
aquell rellotge. A això, el policia em va constestar,
senyalant amb el dit: “en eixa rellotgeria, que n'és
l'amo un emigrant alemany anomenat Michael Ende, et podran
respondre”. Vaig encaminar-me cap allí, i el senyor Ende
va escoltar amb molta amabilitat totes les meues preguntes sobre la
casa i el rellotge. Quan vaig acabar el meu relat, em va demanar que
li'l deixara per a investigar i poder trobar les respostes a les
meues nombroses preguntes.
Al cap d'un temps, em va telefonar dient-me: “Aquest rellotge va pertànyer a la col·lecció de rellotges del mestre Secundí Minuci Hora. Els col·leccionava amb una xiqueta que es deia Momo. Els guardava recelosament en sa casa de cap lloc per a protegir els temps dels homes grisos, que vivien obsessionats amb la idea de robar-li les hores als xiquets. Durant un dur enfrontament, aquells homes van destruir la casa del mestre i tots els rellotges. Tots no. Tu has tingut la fortuna de trobar l'únic rellotge de la col·lecció que es va salvar... i ara estic decidit a escriure un llibre a partir d'aquesta història... El titularé Momo.
Durant la conversa amb Michael Ende no vaig poder deixar de pensar en les terribles conseqüències que em podria ocasionar l'encontre amb un d'eixos homes grisos. Ara, cada cop que recordo aquest succés, sento una gran satisfacció; si no hagués trobat entre les escombraries d'una casa en ruïnes aquest estrany rellotge... Momo, no s'hagués escrit mai.