La Flora del Puig de la Nao

LA FLORA DEL PUIG DE LA NAO

Romà Senar Lluch

El Puig de la Nau és una xicoteta muntanya situada a l’extrem nord del terme de Benicarló. De naturalesa calcària, té el seu origen al període cretaci i forma part d’un extrem del Sistema Ibèric.

La climatologia àrida del mediterrani, amb un sòl calcari esquelètic i sumat als incendis provocats durant el passat, fan que la vegetació dominant que hi apareix no siga molt exuberant i frondosa. Esta vegetació, la majoria de vegades, passa desapercebuda i menyspreada per uns ulls poc observadors, però a l’igual que altres ecosistemes mediterranis, el Puig de la Nau, amaga una gran riquesa de plantes rares i endèmiques.

La vegetació dominant del Puig de la Nau està formada per un dens coscollar xèric que viu sobre el prim sòl, situat al damunt i entre els clavills de les roques. Este coscollar està format per un centenar de plantes estrictament mediterrànies, entre les quals destaquen el coscoll (Quercus coccifera), el margalló (Chamaerops humilis), la matissa (Pistacia lentiscus), el romer (Rosmarinus officinalis), el timonet (Thymus vulgaris) o l’argilaga (Ulex parviflorus) entre d’altres.

Entre estes plantes tan familiars es donen llocs on el sòl és més pobre, prim i degradat, es reuneixen unes condicions molt dures per a poder viure. L’escassesa de sòl, una gran insolació i les poques pluges d’estiu, fan que només unes poques plantes ben adaptades (de vegades endèmiques) puguen colonitzar estos llocs. Són llocs pseudostèpics, dominats pel fenàs i plantes de vida efímera, amb bulbs, tubercles o amb fulles suculentes per a poder emmagatzemar aigua.

Al Puig de Benicarló es dona este tipus d’ambient, les plantes que hi podem trobar són la majoria endèmiques, i fins fa pocs anys no es coneixia la seua presència al Puig de la Nau. Tulipes (Tulipa australis), un gerani endèmic de la Serra d’Irta (Erodium sanguis-christi), cinc espècies d’orquídies (Anacamptis pyramidalis, Ophrys fusca, O. scolopax, O. tenthredinifera i Orchis fragrans), quatre espècies de nadaletes (Narcissus assoanus, N. dubius, N. serotinus i N. pujoli) i altres endemismes de matollars com l’espígol dentat (Lavandula dentata), el gitam (Dictamnus hispanicus) i un iris (Iris xiphium), entre altres. Totes estes espècies i moltes més les podem trobar al Puig de la Nau, omplint de valor florístic este bell paratge benicarlando, per a molts oblidat.

El Puig de la Nau, junt amb altres matollars i coscollars del Maestrat (com les Soterranyes de Vinaròs, el pla de Bustal de Traiguera, els matollars de Sant Jordi...) són uns dels últims llocs on podem trobar estos ambients verges i xèrics amb una flora tant rica, situats al nord del País Valencià. Uns ambients que malauradament són destruïts i van desapareixent a causa de les transformacions del paisatge, construccions urbanístiques, camps de golf i l’extensió dels cultius de cítrics.