Convent de Sant Francesc

2.Construcció

10/08/2011

La construcció del Convent

El Convent de Sant Francesc de Benicarló estava aïllat, situat en una parcel·la rectangular. El Convent tenia un hort que devia ocupar una extensió al voltant dels 2000 m2. L'edifici tenia una superfície aproximada de 800 m2 i la façana principal va estar construïda orientada al mar, a l'est i no respon a la façana que veiem avui en dia, ja que es va reformar al segle XVIII. L'organització general de l'edifici girava al voltant d'un petit claustre central, que en aquell moment sols tenia una planta. El claustre estava construït totalment amb fàbrica de rajola revocada amb morter i cals, amb simples pilastres quadrats, arcs de mig punt i algunes moldures. En la reforma del segle XVIII es va reestructurar elevant-se una planta més, construint-se les columnes. El sostre es va construir a base de bòvedes de creueria d'aristes vives, encara que en la realitat aquesta va ser una intervenció posterior que oculte un forjat de bigues de fusta i bovedilles. En la zona sur es situarien la cuina, el refectori o menjador, els tallers, les celes, la comunitat i fora l'hort. Possiblement l'edifici en el seu origen sols tingués dos plantes i la línia de la façana estava més enrere. Es creu que la línia actual de la façana podia correspondre a alguna tanca.

L'església, situada al nord del claustre i separada d'ell per un mur, originalment no arribava fins la línia actual de la façana i la capella de la Comunió estava oberta a la Rambla. El sostre de l'església era més baix i de fusta, pla i sols hi havia dos altars menuts molts pobres en decoració.

En la Crònica del Pare Panes de 1665 es diu sobre l'Església i el Convent;

“ha conservat aquesta casa en la mateixa forma que va ser edificada al principi; i així en ella campeja molt bé l'esperit d'humilitat, i pobresa, que tenien els que la plantaren. No es veu en l'Església rastre algun de curiositat, ni superfluïtat, docs de ser molt menuda, sense creuer, sense col·laterals, ni Capella alguna, sinó dos altars en el cos de fora, tot el sostre és enfustat, menys la capella major, que és de volta amb ben poc art. D'aquesta traça és tot el Convent, i ajude a que parega més pobre, i humil, el no haver en ell ni un sols sostre, excepte el que cobria l'Església”

En general l'aspecte tant en l'origen com posteriorment en la reforma del segle XVIII era molt senzill, sense riqueses i molt auster, fins i tot l'església. Aquesta absència de riqueses és la que justifica el constant oblit que historiadors i estudiosos de l'art han tingut al llarg de la història respecte a l'edifici. Per exemple, Cavanilles, en les seves “Observacions”, del 1797 no fa ninguna referència al Convent. Pascual Madoz, en el seu “Diccionari”, cita textualment “res hi ha de notable respecte les preciositats i riqueses del citat edifici”.