Església de Sant Bartomeu

4.Cripta

18/08/2011

Els cementiris junts als murs de les esglésies i els enterraments a l'interior de les mateixes van ser molt comunes fins al segle passada, però per raons higièniques es van abandonar aquestes pràctiques. El temple es va obrir al culte per substituir a l'antic, dedicat també al Sant Patró de Benicarló. Els altars i les capelles laterals van ser construïts a poc a poc, moltes vegades a costa de donacions privades de les famílies de Benicarló, que tenien així la seva pròpia capella i que fins i tot enterraven als seus difunts en elles. La gran majoria dels enterraments dins de l'església es van fer en tres grans subterranis anomenats carners, “vas” en valencià (el vas dels eclesiàstics, el vas de La nostra Senyora del Rosari i el vas de les Ànimes o de la Verge del Carme) Segons el registre hi havia un total de 202 morts enterrats en aquests carners.Sota el presbiteri s'enterrava als sacerdots (vas dels eclesiàstics) que estava plena d'enderrocs a causa que l'església va ser transformada en mercat de proveïments en 1936, al principi de la Guerra Civil.La cripta ha estat restaurada recentment dotant-la d'una tapa allevadissa que permet la seva visita. És un recinte reduït i amb sostre abovedat, tot excavat en roca. S'accedeix per àmplia escala de 20 graons que baixa fins als nínxols construïts en maó. Les poques tombes que queden es recolzen en el sòl, però per damunt quedaven senyals que havien més. Segons els llibres de difunts, en van enterrar aquí 16 sacerdots.

El vas del Roser es troba enfront de l'altar de la Verge del Rosari i el vas de les Animes enfront del de la Verge del Carme. Tenien dos accessos subterranis que van ser posats al descobert recentment després de la renovació del paviment.Els dos compartiments estan units per un túnel i han servit de refugi contra els bombardejos en la Guerra Civil. Sabem també que durant la Guerra dels 7 anys l'església va servir de forta defensiu, causant l'admiració dels Carlistes, ja que de seguida es taponaven les bretxes obertes amb sacs plens de terra que es treia de dins de l'església. Això ens fa pensar que els subterranis construïts amb anterioritat podrien haver estat modificats.En el carner de La nostra Senyora del Rosari apareixen enterrades en els registres 74 persones, i en el de les Animes 21. A partir de 1787 no s'ha enterrat a ningú més en aquests carners, ja que s'utilitzava el cementiri del Convent de Sant Francesc.Van tornar a obrir-se en 1813, després del final de la Guerra de la Independència, ja que en haver-se enterrat a soldats francesos, es va pensar que s'havia profanat el cementiri.