Poblat Iber del Puig de la Nau

5. Guia per a visitar el jaciment

11/08/2008

ACCÉS I VISITA AL JACIMENT DEL PUIG DE LA NAU

L'accés al Puig de la Nau no presenta cap dificultat, perquè el jaciment es troba pròxim a vies principals de comunicació i es pot arribar fins a la porta amb qualsevol tipus de vehicle, perquè circularem per camins asfaltats que ens conduiran al peu mateix de les ruïnes. No obstant, abans d'anar-hi, com que es tracta d'una zona protegida, cal que ens posem en contacte amb el Museu de la Ciutat en el Centre Cultural del Convent de Sant Francesc, c/ Sant Francesc 95 de Benicarló, telèfon 964 460 448, per assegurar-nos que en el moment de la nostra arribada estarà el guia o concertar la visita.

Al jaciment s'arriba des de la ciutat de Benicarló, pel camí anomenat d'Ulldecona o del Puig, que s'inicia al punt quilomètric 1044,400 de la carretera N-340, el qual arriba al pont de l'autopista AP-7 al punt quilomètric 6. Aquest camí està degudament senyalitzat per arribar amb facilitat, però no hi està permesa la circulació d'autobusos.

Una altra via per a arribar és la carretera comarcal CS.V-5802, Vinaròs-Càlig, la qual parteix de la carretera N-232, Vinaròs-Vitòria al punt quilomètric 2'500; en el quilòmetre 2 d'aquesta carretera comarcal, es troba el pont que creua l'autopista AP-7 i immediatament després de sobrepassar-lo es pren el camí de servei en direcció nord, on s'inicia la pista d'accés a la pedrera on es troba el jaciment.

A partir del punt de trobada situat en una terrassa junt a les escales i la rampa d'accés, --des d'aquí es pot gaudir d'una agradable vista del pla litoral, que comprén des de la serra del Montsià fins a la d'Irta--, s'inicia el recorregut de visita al jaciment. Aquest recorregut està assenyalat per una icona que representa un genet ibèric indicador del sentit de la marxa. No hem de deixar l'itinerari prefixat i cal recordar que hi està prohibit pujar per les parets; hem de procurar que el jaciment puga complir altres dos mil cinc-cents anys més.

Al llarg del recorregut hi ha uns panells informatius que aniran explicant aspectes generals del jaciment i uns altres que donaran dades concretes sobre l'espai que s'està visitant en cada moment.

S'entra a les ruïnes prenent la xicoteta rampa que es troba a la dreta del punt de reunió del grup.

1.- La Casa del Pintor

La rampa d'accés ens conduirà directament al primer espai que visitem. Es tracta d'un edifici on les excavacions arqueològiques han aportat una sèrie d'evidències sobre la seua funcionalitat, perquè entre l'abundant material arreplegat, es va localitzar un fragment ceràmic que va ser aprofitat com a paleta de pintor, així com un atuell amb òxid de ferro, que era el producte amb el qual els ibers pintaven els atuells. És per això que esta construcció rep el nom de la Casa del Pintor. El treball de terrissaire i el de decorador d'atuells, segurament el realitzarien artesans diferents. Els forns de ceràmica estarien situats en l'exterior de les poblacions.

S'accedeix a l'edifici per una porta amb un llindar un poc elevat que impediria que entrara l'aigua en cas d'abundant pluja. Veiem una edificació completament feta de maçoneria, amb pedres del terreny unides amb fang, encara que originàriament aquestes parets es trobarien completament cobertes amb esquerdejats de fang o amb calç. A la nostra esquerra, només entrem, veiem una escala realitzada també amb maçoneria, la qual donava accés a una planta superior construïda amb toves. Al mig de la sala i desplaçada cap a la paret que la tanca per l'esquerra, veiem una base de pedra sobre la qual en el seu dia descansava una columna de fusta que subjectava la jàssera on descansaven les bigues que sustentava el sòl de l'estada superior. Al cantó de l'escala es troba, formant part d'aquesta, una altra pedra que correspon també a una base de columna per a la mateixa jàssera.

Com es pot comprovar l'estada inferior no tindria cap més ventilació i il·luminació natural que la pròpia porta, per la qual cosa el treball que es poguera realitzar en el seu interior seria molt restringit. En la planta superior, en una zona més aïllada, es trobaria l'espai particular del propietari de la casa, on tindria els efectes domèstics i el lloc de descans.

2.- La Casa del Cantó

En sortir de la Casa del Pintor, a la nostra dreta i en el mateix carrer, veiem una altra escala amb característiques paregudes a la visitada anteriorment, però en aquesta ocasió la part superior es troba construïda amb fang, a manera de tàpia. L'escala donaria accés a una estada que es localitzava en la part superior de la casa que fa cantó. Una estada que seria independent de la inferior, ja que per a entrar-hi hem de girar el cantó i accedir per la porta que s'obri al mig de la façana. Una vegada dins veiem un espai rectangular delimitat per parets de maçoneria, exceptuant la paret de davant que la separa de la Casa del Pintor, la qual està feta amb un sòcol de maçoneria, que és el que ens ha quedat i podem veure. Tot i això, la seua construcció continuaria amb fang, emprant una tècnica pareguda a la tàpia. Possiblement aquest espai i el primer que hem visitat formarien una mateixa estança i en un moment donat, tot i les poques variacions arquitectòniques que experimenta el poblat durant el seu mig segle de vida, es va dividir amb aquesta paret i va quedar un edifici de dos altures. Tanmateix, tal com hem comentat, eren independents l'una de l'altra.

3.- El carrer del Pintor de Pentesilea

La segona casa que hem visitat es troba en un carrer orientat d'est a oest, que anomenem del Pintor de Pentesilea, perquè s'hi va localitzar una copa grega de bona factura, amb representacions d'escenes de gimnàs, realitzada per aquest pintor de ceràmica grec cap al 460 a. de C. Aquesta peça és una mostra de l'important comerç que tenia el poblat amb els diferents mercats de l'antiguitat.

El carrer té una longitud de 20 metres i una amplària d'1'40 metres. Com a ferm del carrer serveix la pròpia roca natural del terreny. Els carrers a més de ser un espai de circulació servien com a desaigüe en els dies plujosos i també com a espai de treball, perquè ja hem comentat com en l'interior de les cases hi havia poca il·luminació per a realitzar activitats artesanes, per la qual cosa aquestes es durien a terme en l'exterior, en ple carrer, el qual seria una prolongació de l'espai domèstic, o en els terrats de les cases. Totes les portes que s'obrin al carrer es troben en el seu costat nord, per tant miren al sud, mentre que en la part sud del carrer no hi ha cap porta.

4.- Una casa en tres

Continuant pel carrer del Pintor de Pentesilea, trobem tres estances seguides que presenten unes característiques semblants quant a construcció i superfície. L'última d'aquestes està lleugerament reconstruïda en un dels cantons interiors, ja que va ser destruïda per la pedrera i fa cantó amb un altre carrer que ha desaparegut en la seua totalitat a causa també a l'extracció de pedra. Aquestes tres estances, construïdes amb maçoneria i la part superior amb fang, formarien una mateixa casa i el carrer seria l'espai d'unió de les habitacions. De nou el carrer torna a ser considerat una prolongació de l'espai privat i domèstic. Aquesta estructura la tornarem a trobar en un altre edifici pròxim a la muralla.

5.- El Celler del Vi d'Eivissa

Al cantó oposat a la casa que hem visitat, es troba un espai rectangular amb un extrem destruït per la pedrera. L'excavació arqueològica que s'ha realitzat ha proporcionat abundants àmfores ibèriques i d'Eivissa, per la qual cosa segurament seria un espai destinat a l’emmagatzematge de productes d'aquesta illa, possiblement de vi. Les àmfores es trobaven concentrades en la línia central de l'habitació, on també estava la llar. En la paret que tanca l'estança per l'oest, trobem un banc corregut fet de maçoneria, que seria usat per a depositar-hi alguns dels productes que es guardaven en la casa. Junt a les abundants àmfores es va localitzar un fragment de copa grega decorada pel pintor d'Hermonax, tal com es fa constar en el mateix fragment. La copa estaria decorada amb un tema de caràcter mitològic, el rapte d'Oritia, filla d'Erecteu, rei d'Atenes, i de Praxítea. La jove va ser arrabassada per Bòrees, déu del vent del nord, qui la va traslladar al país de Tràcia. Allí la va fer objecte dels seus amors i mare de quatre fills: dos dones, Cleòpatra i Quíone, i dos barons, Càlais i Zetes. En aquest espai trobem doncs, productes provinents de dos mercats diferents, el púnic, procedent d'Eivissa i el grec l'origen del qual es troba en la zona d'Atenes i que arribaria al poblat a través del port d'Empúries. El comerç púnic indicat per les àmfores del sud peninsular i les que hem comentat d'Eivissa abastirien de saladures de peix, vi i oli el poblat. Era el comerç predominant en la zona. El grec es limitava als atuells ceràmics de luxe i a algunes àmfores de vi procedents del sud de França, concretament de la zona de l'actual Marsella, que en el segle V a. de C. era un important punt comercial.

6.- Casa del Forn

Continuem el nostre recorregut en direcció oest, a la recerca de la muralla. A poca distància de l'últim edifici visitat, trobem un entrador a mà esquerra i, immediatament, de nou a mà esquerra, hi és l'entrada d'una altra construcció, on es passa després de baixar uns xicotets escalons. Es tracta d'un edifici de tres estances comunicades entre si i a les quals es pot accedir a través d'aquesta porta, o de la que recau en un altre carrer, ja que té una doble entrada. Aquesta edificació, tal com indiquen les restes localitzades durant l'excavació, tenia dos altures, per la qual cosa la superfície ocupada podria ser el doble que l'existent avui en dia. En la primera estança i en el sòl, davant de l'entrada, veiem les restes d'una solera realitzada amb pedres que pertanyen a un forn, del qual desconeixem què produïa. Junt al forn trobem la porta que dóna accés a una altra estança situada en el centre de l'edificació. Es tracta d'un espai que pràcticament no va oferir cap tipus de material en la seua excavació, per la qual cosa es desconeix quina activitat s'hi duia a terme. Davant de la porta d’entrada, trobem la que ens conduirà a través d'un corredor empedrat a la tercera estança, la qual també té accés per un altre carrer. Es tracta d'un espai amb parets construïdes amb maçoneria, exceptuant la que tanca per la part oest, i en la qual s'ha aprofitat la roca natural per a alçar l'edifici. En aquesta estança es va localitzar abundant material de caràcter domèstic, així com un parell de llars. És de suposar que tindria una funcionalitat d’emmagatzematge i producció de les necessitats diàries dels seus ocupants. En la paret que separa l'espai del carrer hi ha un tinell o banc corregut que serviria com a lloc de treball.

Ara tornarem per on hem entrat a la casa i sortirem novament al carrer principal que ens porta a la muralla.

7.- El Forn

Seguint en direcció oest, a l'esquerra i junt a la muralla, trobem dues estances. La primera està construïda amb maçoneria, encara que la part est està molt destruïda. Davant de la porta d'accés i al cantó es poden observar encara les restes d'un forn lleugerament alçat, mentre que al mig de l'estada es poden veure les abundants evidències de llars realitzades amb una solera de cudols i fang cuit, en algun cas rodejat amb pedres calcàries que formarien alguna estructura per al servei de la llar. Aquesta important presència d'elements de combustió, com són les cinc llars i el forn, així com els abundants molins localitzats durant l'excavació ens indiquen que segurament aquest espai es va dedicar a la preparació d'aliments panificables. També es van trobar en el sòl, les restes d'un xicotet porc soterrat junt a una de les llars. Aquestes restes pertanyerien a un sacrifici propiciatori, la qual cosa ens indica la importància de la funció que es realitzava en l'edifici.

A l'oest de l'edificació que hem comentat i separada d'aquesta per un mur de maçoneria, hi ha un espai que se situa pràcticament entre la muralla, ja que dues de les seues parets corresponen al sistema defensiu. S'hi ha reconstruït part de la coberta, on podem veure el tipus de teulada que tindrien les edificacions del poblat. En aquest espai i en un cantó hi ha una estructura rectangular destinada a la combustió, i en el centre es veuen les restes del que era un xicotet forn. Es van trobar diversos molins que després de la corresponent anàlisi es va comprovar que havien estat utilitzats per a moldre bellotes, guixa i ordi.

8.- La muralla

Sortint de la zona de forn pugem per l'escala de fusta que ens porta a la part superior de la muralla, on podem veure en la part més prominent la base d'una torre lleugerament arrodonida. En cada un dels seus costats, tant en direcció nord com sud, hi ha onze metres de llenç de muralla realitzat amb maçoneria, almenys les parts que ens han arribat fins a nosaltres. Aquesta muralla de considerables dimensions embolicaria completament tot el poblat per establir una defensa difícil de franquejar. Des de la muralla tenim una visió de conjunt de tot el jaciment.

9.- Magatzems

Una vegada baixem de la muralla i al peu de l'escala, davant dels forns, veiem un espai dedicat possiblement a l’emmagatzematge i a la producció de productes alimentaris. Es tracta d'edificacions rectangulars, que en alguns casos tindrien dues altures. Els abundants atuells de gran capacitat, així com la presència d'àmfores avalen la funció de magatzem. Al centre d'un d'aquests podem veure les restes d'una gran llar realitzada amb cudols i fang cuit. La presència en aquests edificis d'un depòsit votiu format per una moneda d'Empúries encunyada en plata, dos parells d’arracades d'or, un penjoll del mateix material, i un braçalet de plata, així com ofrenes d'animals soterrats en el paviment de la casa que en alguns casos es depositen junt a restes de xiquets de bolquers, ens parlen d'uns ritus propiciatoris realitzats per a la protecció i prosperitat de les funcions que es feien en l'interior dels edificis, la qual cosa és mostra de la importància que tenien per a la població les activitats que es realitzaven. Es desconeix el lloc exacte de l'accés a aquestes dependències, segurament per la seua banda est.

10.- Plaça d'Armes

Continuant la nostra visita ens trobem damunt d'una plaça sobre la muralla, que fa en aquest punt els onzes metres d'ample, en un espai delimitat pel llenç de la muralla i una torre interior, a la qual s'accediria per una escala exterior, de què només queda l'estructura. Per la part nord aquest espai es trobava delimitat per una torre, assenyalada per la primera línia de pedres, les úniques restes que han arribat a l'actualitat. La part est la delimitaven les edificacions del poblat. Des d'aquesta zona es podia distribuir la defensa de les muralles a qualsevol lloc, ja siguen els llenços o les torres.

Encara que no és un pas original, per la destrucció de la pedrera, continuarem la nostra visita per la passarel·la de fusta, que ens portarà a la part exterior del poblat.

11.- Vial d'accés a la població

Una vegada sortejada la muralla ens trobem en un estret corredor delimitat pel propi llenç de la muralla i per una avantmuralla, és a dir, una paret que es trobava per davant de la muralla. Ambdós estructures arquitectòniques conformaven un corredor que s'havia de seguir per arribar a la porta i accedir a la població. Mentre s'anava seguint el corredor en qüestió, des dels llenços de muralla i des de la torre es podia vigilar perfectament qui entrava i impedir-li el pas si no era una persona benvinguda. La pedrera ha destruït l'inici d'aquest corredor que no sabem on s'iniciava, però veiem que el seu recorregut ens porta al cos de guàrdia de la porta d'accés.

12.- Cos de guàrdia i porta d'accés

Seguint el corredor en què ens trobem arribem junt al tall de la pedrera i a l'esquerra trobem el cos de guàrdia. La muralla forma un reentrant, al cantó del qual es situaria en la part superior una torre, que vigilaria i protegiria la part esquerra, mentre que en la dreta existiria una altra estructura de la qual ens ha arribat tan sols part de la base. Possiblement seria una torre de tendència arrodonida, que defenia el flanc dret de l'entrada de la població. Al centre d'aquest espai format per l'estructuració de la muralla, trobem les restes d'una gran llar que donaria servei al cos de guàrdia. La llar està formada per una capa de cudols i per damunt d'aquests terra endurida i cremada pel foc que s'hi feia. Possiblement aquest espai tenia algun tipus de teulada o marquesina recolzada en la muralla. En el fons d'aquest cos de guàrdia es situa una obertura en la muralla que té una amplària de 0'90 metres i que era l'entrada a la població. No seria l'única, però sí l'única que s'ha conservat. La porta dóna a un estret corredor que presenta uns escalons que ens conduiran als carrers del poblat.

13.- Palau

Immediatament després de traspassar la porta d'accés a la població, a mà esquerra trobem un edifici que per les seues característiques arquitectòniques podem relacionar amb la residència del jerarca del poblat. En efecte, estem davant de l'habitatge més gran de la població, està dividida en quatre espais, més possiblement, unes estades superiors, a què s'accediria per una porta situada sobre la muralla al costat de la porta d'entrada de la població. Aquesta porta està assenyalada per un paviment de petxines. L'edifici és l'únic que presenta carreus en la seua construcció, encara que es trobarien en la part superior de la façana, perquè tots s'han localitzat en els nivells d'afonament. En l'altre costat de l'edifici, i comunicats amb aquest, veiem que estan les dos edificacions que anteriorment hem visitat i que tenien com a funcionalitat l'elaboració d'aliments panificables, indubtablement el personatge que vivia en aquesta casa controlava un element important de la població, l'alimentació. A l'edifici s'accediria per la seua banda est a través d'un corredor que uneix un carrer amb un altre i després de superar el desnivell del corredor mitjançant unes escales situades en el seu centre i davant de la porta.

14.- Edifici per al culte

Continuant el nostre recorregut descendirem per les escales que trobem després de la porta d'entrada a la població i arribem a uns dels carrers principals, on en la seua part dreta es localitza un edifici que presenta unes parets molt destruïdes. No obstant, la presència d'un escaló que envaeix el carrer per a accedir a la porta, així com un corredor enllosat davant d'aquesta, denuncia que l'edifici va ser un lloc d'importància i singular dins de la població. Entre els seus elements constructius destaca la paret oest, que està construïda amb dos grans lloses de pedra, fet que redunda en el prestigi de l'edificació. Durant les excavacions, en el centre de l'habitació, es va localitzar una estructura molt destruïda realitzada amb lloses i fang amb forma cúbica. Les poques dades que tenim ens porten a pensar en un altar, com l'aparegut en altres assentaments ibèrics, encara que el seu estat de conservació no permetia moltes conjectures. Si això fóra així ens trobaríem en l'interior d'un temple i d'ací l'interés de singularitzar l'edifici com abans hem vist. A més, en el paviment d'aquesta habitació es va localitzar el soterrament de restes de dos xiquets de bolquers. Es tracta d'una sepultura secundària i possiblement estiguem davant d'un ritual fundacional de l'edifici. L'espai que es situa al costat est formaria part del complex templari, encara que potser seria un espai a cel obert.

15.- Habitatge

Davant del temple que hem vist es troba la porta d'accés a un altre habitatge. Com és habitual la porta presenta un llindar alt, la qual cosa impedia l'entrada de l'aigua, perquè tal com hem vist els carrers servien de desaigüe per a evacuar l'aigua de pluja. La porta ens dóna accés a una xicoteta dependència que formaria el vestíbul de l'habitatge i des d'on accedim a una més àmplia que servia per al descans dels seus habitants, al voltant d'una llar. Des d'aquesta dependència arribem a una altra situada en el centre de l'illa de cases, és a dir, no dóna a l'exterior, per tant està completament rodejada d'altres edificacions. Ací, s'hi va localitzar la gran part dels atuells de l'habitatge, així com una llar en el centre, per la qual cosa es considera que va servir de magatzem de l'habitatge. A més, com que estava rodejat d'altres edificacions, no estaria exposat tan directament a les inclemències del temps, per la qual cosa podria mantindre una temperatura més estable i afavorir la conservació dels productes que es guardaven en l'interior.

16.- L'entorn

Continuem el recorregut de la visita i arribarem novament a les escales d'entrada al jaciment. Des d'aquest mirador podem veure al peu del tossal un camp d'oliveres de forma triangular junt a l'autopista, situat on fa dos mil·lennis i mig es trobava la necròpolis del poblat. El cementeri era com correspon al ritual funerari ibèric, de cremació. El mort amb la seua indumentària era cremat en una pira, i després les seues restes òssies s'arreplegaven i rentaven per a posar-les dins d'una urna ceràmica, i juntament amb algunes de les seues pertinences soterrar-lo en el cementeri, que com era habitual se situava junt als camins d'accés a les poblacions. Aquest camí que travessava tot el pla venia de la vall de l'Ebre, ja fóra d'Amposta o Tortosa, aquesta última la principal població de la regió ilercavona, a la qual pertanyia el Puig de la Nau, per a dirigir-se cap al sud, a les ciutats d'Onussa i Sagunt.

(El Puig de la Nau – Benicarló- Visita d'un jaciment. Arturo Oliver Foix)