CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària 16/2009 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 24 de setembre de 2009, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 16/2009 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 24 DE SETEMBRE.-

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21:05 hores del dia 24 de setembre de 2009 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sr. Utiliano Martínez Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Begoña Ayza Mascarell

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Excusen la seua absència la Sra. Raquel Durà Bou.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 14/2009, DE 13 D'AGOST.- Per unanimitat dels assistents, s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió que, amb caràcter extraordinari, va tenir lloc el dia 13 d'agost.

PUNT 2n.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS DE BENICARLÓ I CORT D'HONOR ANY 2010.- Vista la proposta de la Junta Local Fallera i el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda ratificar els següents nomenaments:

Fallera Major de Benicarló 2010,

Blanca Carceller Bellvís

Fallera Major Infantil de Benicarló 2010,

Eva Vicent Marcoval

Cort d'Honor de la Fallera Major de Benicarló 2010,

Lara Moliner Domingo

Pili Mallén Julve

Gemma Paradas Caballero

Tamara Forés Salvador

María Ramón Masip

Lorena Gallén Mundo

Judit Adell Baca

María Sansano Peinado

Mª. José Caldés Baradat

Marta Llopis López

Patricia Ramón Querol

Cort d'Honor de la Fallera Major Infantil de Benicarló 2010,

Marina Beltrán Bel

Carla Arrufat Foix

Raquel Bayarri Forés

Olga Barreda Alves

Malena Pavessa Maurel

Ainhoa Núñez López

Laura Febrer Rico

Sheila Doménech Martínez

Cristina García Forés

Ana Mª. Quixal Orero

L'alcalde fa ús de la paraula per dir: «Primer que res felicitar les dos falleres majors: Blanca, Fallera Major, i Eva, Fallera Major Infantil. Acabem de finalitzar les nostres festes d'agost i ja ens veiem inclosos en el que seran les properes festes més populoses de la ciutat, com són les Falles de Benicarló. Desitjar-los, a elles dos, de part de tota la corporació, un any que serà inoblidable per a elles i per a tota la seua Cort d'Honor.»

PUNT 3r.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RECOLÇAMENT A LA INICIATIVA DE LA FVMP DE SOL·LICITAR AL MINISTERI DE MEDI AMBIENT L'ACTUALITZACIÓ DE LA LLEI DE COSTES.-Estudiat l'escrit de data 30 de gener de 2009 del Servei Provincial de Costes a Castelló on remet a l'Ajuntament de Benicarló les Bases Generals per a l'elaboració, tramitació i seguiment del Pla de Serveis de Temporada 2009 en domini marítim-terrestre, el quals inclouen:

—En la base setena, sobre criteris de situació de les instal·lacions, que les edificacions del servei de platja s'ubicaran preferentment fora d'aquesta.

—En la base vuitena, sobre criteris de mesura de les diferents instal·lacions, que els quioscs, bars de platja o similars tindran un ocupació màxima de 20 m2 i es col·locaran amb una separació mínima de 100 metres de qualsevol altra instal·lació fixa o desmuntable.

Vist que el Pla Municipal de Serveis de Temporada 2009 en les platges de Benicarló inclou tres instal·lacions de les següents característiques:

—Platja de la Mar Xica: Restaurant de 150 m2

—Platja del Morrongo: Quiosc de venda de gelats de 65 m2

—Platja de la Caracola: Quiosc de venda de begudes de 150m2

Vist l'escrit de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, de data 23 de juliol de 2009, amb número de registre d'entrada 13201 i de data 6 d'agost de 2009 on es remet la Circular informativa de la moció sobre l'actualització de la Llei de Costes.

La Federació Valenciana de Municipis i Províncies ha estimat oportú sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient que es procedisca a l'adequació de la Llei 22/88, de 28 de juliol de Costes, així com el Reial Decret 1471/89, de l'1 de desembre, pel qual s'aprove el Reglament General per al desenvolupament i execució de la Llei de Costes, vigent des de fa més de dos dècades a la situació reial de la Comunitat Valenciana, incidint especialment, en l'impacte que aquesta supose al sector turístic.

En conseqüència, de conformitat amb la proposta de la regidora delegada de l'Àrea de Turisme i el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport, la corporació, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer.- Donar suport a la iniciativa de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de sol·licitar al Ministeri de Medi Ambient l'actualització de la Llei de Costes.

Segon.- Sol·licitar a la Generalitat Valenciana que inste el Govern Central perquè paralitze les actuacions de desallotjament dels quioscs i xiringuitos de la platja per raons mediambientals, cultuals i econòmiques.

Tercer.- Remetre una còpia del present acord a la Presidència de la Generalitat i a la Presidèncua de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'ACORD DE L'ENCOMANDA DE GESTIÓ DE LA REPARACIÓ I MANTENIMENT DE LA INFRAESTRUCTURA HIGIÈNICA I LÚDICA INSTAL·LADA PER L'AGÈNCIA VALENCIANA DE TURISME A LES PLATGES DE BENICARLÓ.- Vista la proposta de la regidora delegada de l'Àrea de Turisme de data 12 d'agost de 2009 on s'especifica que l'Agència Valenciana de Turisme al llarg dels darrers anys ha dotat les platges de Benicarló de diversa infraestructura, una de caràcter higiènic, com els rentapeus amb aigua tractada de mar, amb les seues conduccions i estacions de bombeig, sistemes de captació d'aigües, passarel·les, màquines per a la neteja de l'arena, etc.; i una altra de caràcter ludicoesportiu, com els jocs infantils i juvenils i elements esportius, les xarxes de volei, porteries de futbol-platja, senyalització, cartells i altres elements. Així mateix, el manteniment de la diversa infraestructura turística de Benicarló s'ha realitzat per l'Agència Valenciana de Turisme fins la temporada 2008.

Atès l'escrit de l'Agència Valenciana del Turisme, de data 3 de juny de 2009, en registre d'entrada número 9710, de 10 de juny de 2009, on la Conselleria de Turisme manifesta que estima convenient descentralitzar la seua gestió, control i manteniment a favor de la corporació local de Benicarló, per obtenir una major eficiència, coordinació i un control més directe de les actuacions de reparació i manteniment per part del municipi.

L'Agència Valenciana del Turisme, com a administració encomanant, procedirà al pagament de l'import de la comanda de gestió a l'Ajuntament de Benicarló fins a una quantitat total màxima de 16.000 €, IVA inclòs, que haurà de destinar-se al pagament de les contractacions de serveis, despeses de personal, honoraris, reposicions necessàries, mitjans auxiliars, transport, taxes, impostos, i altres despeses corrents necessàries per al desenvolupament de l'actuació de reparació i conservació de la infraestructura turística de litoral.

Vist l'informe de la tècnica de Turisme de data 30 de juny de 2009,

Vist l'ofici del viceinterventor de data 14 de juliol de 2009.

Vist l'informe de la tècnica de Turisme, de data 7 d'agost de 2009, en el qual s'inclouen aspectes jurídics de la signatura de l'acord i de la competència pe a la seua aprovació.

Vist l'informe número 254, de data 11 d'agost de 2009 del viceinterventor.

La corporació, de conformitat amb la proposta de la regidora delegada de l'Àrea de Turisme i el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar la proposta d'acord d'encomanda de gestió de la reparació i manteniment de la infraestructura higiènica i lúdica instal·lada per l'Agència Valenciana de Turisme a les platges de Benicarló.

Segon.- Facultar l'alcalde, per a signar els acords i documents que es deriven d'aquest acord.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 5é.- PROPOSICIÓ DE NOMENAMENT DE COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D'URBANITZACIÓ DE L'ÀMBIT DE SÒL URBANITZABLE DEL PLA PARCIAL SECTOR II MERCAT.-

Relació de fets

I.- Per providència del tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de 5 de febrer de 2009 es nomena coordinador de seguretat de les obres d'urbanització del Polígon Industrial Sector II Mercat del PGOU de Benicarló l'enginyera tècnica municipal d'obres públiques, Beatriz González Porcar.

II.- Per Decret del tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de 28 d'agost de 2009 s'eleva a definitiu l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament el 30 de juliol de 2009, d'adjudicació provisional a la mercantil PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA, SA de les obres d''urbanització de l'àmbit de sòl urbanitzable del Pla Parcial Sector II Mercat.

II.- El 3 de setembre de 2009, emet l'arquitecte municipal, Luís Pérez Lores, un informe en el qual es proposa com a coordinador de seguretat per a les obres d'urbanització del Polígon Industrial Sector II Mercat José Ángel Pueyo Rodríguez, enginyer de Camins, Canals i Ports de l'empresa INDECAS, S.L.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Nomenar José Ángel Pueyo Rodríguez, enginyer de Camins, Canals i Ports de l'empresa INDECAS, S.L. coordinador de seguretat i salut de les obres d'urbanització del Polígon Industrial Sector II Mercat.

Segon.- Notificar la present resolució al coordinador de seguretat i salut itraslladar-la a Urbanisme i al director de les obres.

Del present acord es donarà compte a la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni en la primera sessió que tinga lloc, a l'empara del que disposa l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 6é.- PROPOSICIÓ DE DESISTIMENT EN EL PROCEDIMENT D'ADJUDICACIÓ DE LA CONCESSIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI D'ESTACIONAMENT VIGILAT DE VEHICLES EN LA VIA PÚBLICA AMB LIMITACIÓ HORÀRIA.-

Relació de fets

Vist que per acord plenari de 30 de juliol de 2009 s'aprova l'expedient de contractació 29/2009, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que han de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària en règim de concessió.

Vist que el corresponent anunci de licitació es publica en el BOP núm. 99 de 15 d'agost de 2009.

Vist l'informe subscrit per l'enginyer tècnic municipal el 14 de setembre de 2009, en el qual s'indica que la fórmula polinòmica d'aplicació per a calcular el cànon en funció de la recaptació no està bé escalonada d'acord amb l'estudi de viabilitat econòmica realitzat i en el qual es proposa desistir en l'actual procediment d'adjudicació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària.

Vist que el 14 de setembre de 2009 es reuneix la Mesa de Contractació per a donar compte de l'informe de l'enginyer tècnic municipal de 14 de setembre de 2009. Vist que la Mesa, a la vista d'aquest informe, acorda elevar a l'òrgan de contractació la proposata de desistir en l'actual procediment d'adjudicació.

Fonaments de dret

Atès que l'art. 139 de la Llei de Contractes del Sector Públic estableix que en el cas que l'òrgan de contractació renuncie a concertar un contracte per al qual haja efectuat la corresponent convocatòria o decidisca reiniciar el procediment per a la seua adjudicació, ho notificarà als candidats o licitadors, informant també, en el supòsit de la seua publicació, en el Diari Oficial que corresponga. L'apartat segon del referit precepte estableix el límit màxim perquè l'òrgan de contractació puga acordar la renúncia o desistiment si escau, establint que podrà acordar-se en qualsevol fase, però amb anterioritat a l'adjudicació provisional.

Segons s'estableix en l'apartat quart de l'art. 139, el desistiment del procediment haurà d'estar fundat en una infracció no esmenable de les normes de preparació del contracte o de les reguladores del procediment d'adjudicació i ha de justificar-se en l'expedient la concurrència de la causa. L'últim incís preveu que el desistiment no impedirà la iniciació immediata d'un nou procediment de licitació.

Atesa l'atribució conferida al Ple de la corporació, com a òrgan de contractació, en virtut del punt 2 de la disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Desistir en el procediment d'adjudicació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària, per haver incorregut en incompliment de l'article 75 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, en relació amb el preu del contracte.

Segon.- Anunciar el desistiment en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer.- Iniciar un nou expedient per a contractar, mitjançant procediment obert i tràmit ordinari, la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària, i procedir a la conservació d'aquells actes i tràmits el contingut dels quals s'haguera mantingut igual si no s'haguera comès la infracció.

Quart.- Que s'incorpore a l'expedient de contractació el plec de prescripcions tècniques, redactat per l'enginyer tècnic municipal.

Cinquè.- Que es redacte el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir el contracte, i requerir els informes preceptius de Secretaria i Intervenció, així com la certificació d'existència de crèdit i aprovació de la despesa.

Sisè.- Contra el present acord que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Alternativament, podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant un Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós Administratiu. Tot això, sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre que estime oportú.

Del present acord es donarà compte a la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni en la primera sessió que tinga lloc, a l'empara del que disposa l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

PUNT 7é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DELS CONVENIS DE CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS AFECTATS PEL PROJECTE DE CONDICIONAMENT DEL VIAL PENÍSCOLA-BENICARLÓ, SUBSCRITS AMB ELS SEUS PROPIETARIS.- Se sotmet a consideració de la corporació la proposta d'Alcaldia de data 7 d'agost de 2009, així com proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 14 de setembre de 2009, en relació amb la proposta de ratificació dels convenis de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte de condicionament del vial Peníscola-Benicarló, subscrits amb els seus propietaris.

Relació de fets

I. La corporació municipal, en la sessió plenària que va tindre lloc el dia 26 de febrer de 2009, va acordar aprovar el model de conveni urbanístic, relatiu a la cessió gratuïta de les finques situades en sòl no urbanitzable, i urbà i/o urbanitzable, afectades parcialment pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló, promogut per la Conselleria d'Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana.

II. L'anterior acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló de data 16 de maig de 2009, així com, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, del 4 de maig al 4 de juny de 2009.

III. Vist que s'han subscrit diversos convenis urbanístics per a l'obtenció de terrenys en sòl no urbanitzable i en sòl urbà del PGOU de Benicarló, afectats pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló.

La corporació, de conformitat amb els dictàmens de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Ratificar els següents convenis urbanístics subscrits per a l'obtenció de terrenys en sòl no urbanitzable del PGOU de Benicarló, afectats pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló:

Segon.- Ratificar els següents convenis urbanístics subscrits per a l'obtenció de terrenys en sòl urbà del PGOU de Benicarló, afectats pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló:

Tercer.- Comunicar aquest acord als departaments de Patrimoni i Intervenció municipals, perquè en tinguen coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 8é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS REALITZADES, EN RELACIÓ AMB L'OBRA D'EXECUCIÓ D'UN APARCAMENT SOTERRANI A LA UA 19 DEL PLA GENERAL.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 3 de setembre de 2009.

Relació de fets

Vist el Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell, pel qual es constitueixen i doten tres plans especials de suport destinats a l'impuls dels sectors productius, l'ocupació i la inversió productiva en municipis, i s'aproven crèdits extraordinaris per a atendre al seu finançament.

Vista la resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació de data 29 de maig de 2009, pel qual s'autoritza el finançament a càrrec del Pla de Suport a la Inversió Productiva del projecte d'execució d'aparcament subterrani en la Plaça UA 19, per un import finançable de 1.346.789,37 euros i un termini d'execució de 20 mesos.

Vistes les recomanacions tècniques per a la redacció dels projectes d'obres del citat Pla, remeses per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, s'ha redactat un nou projecte per la mercantil Indecas S.L., en concret per l'enginyer de Camins, Canals i Ports, el Sr. Pablo Peña Rambla.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Quedar assabentada i ratificar les gestions realitzades per l'Alcaldia Presidència perquè la Conselleria d'Infraestructures i Transport porte a terme en el municipi l'obra d'execució d'aparcament subterrani en la plaça UA 19, el finançament de la qual a càrrec del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana va ser autoritzada mitjançant la Resolució de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació de data 29 de maig de 2009.

I a aquest efecte:

1) Aprovar l'objecte d'aquestes actuacions.

2) Declarar la conformitat amb el projecte d'execució definitori de les referides actuacions manifestant que aquest comprèn la documentació legalment exigible i compleix la normativa tècnica general i sectorial que li és d'aplicació i en particular la de caràcter urbanístic vigent en el municipi, tot això sense perjudici de les correccions i esmenes que, motivades en la supervisió a realitzar per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, siga necessari realitzar.

3) Autoritzar la realització de l'obra per a l'execució de les esmentades actuacions, que resulten necessàries per a dur a efecte el programa municipal.

Segon. Delegar en aquesta Conselleria l'exercici de les competències necessàries per a la gestió i contractació d'aquesta obra, conformement al projecte d'execució que s'aprove d'acord amb el procediment legalment establit, fins a la seua liquidació, havent de quedar a càrrec de l'Ajuntament a partir de la seua recepció, a l'acte de la qual assistirà un representant municipal que signarà una acta de cessió i aquesta corporació municipal es considerarà subrogada en les accions derivades del contracte, per vicis ocults i altres incompliments, una vegada que haja transcorregut el termini de garantia i s'haja efectuat la devolució de la garantia.

En el cas que no compareguera cap representant de l'Ajuntament al citat acte de recepció de l'obra i s'impedira així la formalització de l'acta de cessió, aquesta se li remetrà per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, perquè ho firmara l'Alcaldia, entenent-se, d'acord amb l'establit en l'article 188.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, rebuda als tres mesos si no s'ha produït resposta administrativa expressa o des que l'obra quede oberta a l'ús públic.

A partir de la cessió de l'obra, les despeses de conservació seran a càrrec de l'Ajuntament. La cessió s'entén sense perjudici de les accions, fins i tot civils, que assistisquen a l'Ajuntament o als administrats, per danys derivats de vicis ocults.

Tercer. Autoritzar a la citada Conselleria per a la plena disponibilitat real de tots els terrenys que resulten necessaris per a l'execució de l'obra considerada, d'acord amb la comprovació del replanteig del projecte que resulte aprovat; terrenys la titularitat jurídica dels quals correspon a l'Ajuntament.

Quart. Realitzar totes les actuacions que siguen necessàries per a la reposició dels serveis que es vegen afectats per l'execució de les obres autoritzades, així com les gestions necessàries destinades a aquest fi amb les corresponents companyies subministradores.

Cinquè. Assumir com a administració promotora, la responsabilitat patrimonial que poguera derivar-se de l'execució de la referida obra, d'acord amb l'establit pel Reial Decret 429/1993, de 26 de març, que regula els procediments en matèria de Responsabilitat Patrimonial.

Sisè. Procedir al cofinançament de l'obra expressada en la sol·licitud d'autorització del projecte i conformement a les condicions i procediments administratius que s'establisquen referent a això.

Setè. Elaborar els corresponents plans de contractació plurianuals, que legalment siguen exigibles, amb la finalitat de preveure i definir l'execució de la totalitat de les fases o projectes específics i complementaris que per la seua naturalesa i complexitat requerisca l'actuació.

PUNT 9é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS REALITZADES, EN RELACIÓ AMB L'OBRA DE REURBANITZACIÓ DE L'AV. DE IECLA.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 3 de setembre de 2009.

Relació de fets

Vist el Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell, pel qual es constitueixen i doten tres plans especials de suport destinats a l'impuls dels sectors productius, l'ocupació i la inversió productiva en municipis, i s'aproven crèdits extraordinaris per a atendre al seu finançament.

Vista la resolució del conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació de data 29 de maig de 2009, pel qual s'autoritza el finançament a càrrec del Pla de Suport a la Inversió Productiva del projecte de reurbanització de l'avinguda de Iecla, per un import finançable de 1.154.137,24 euros i un termini d'execució de 11,5 mesos.

Vistes les recomanacions tècniques per a la redacció dels projectes d'obres del citat Pla, remeses per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, els arquitectes municipals, el Sr. Luis Pérez Lores i la Sra. Mª Concepción Mora Martínez han redactat un nou projecte.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Quedar assabentada i ratificar les gestions realitzades per l'Alcaldia Presidència perquè la Conselleria d'Infraestructures i Transport porte a terme en el municipi l'obra de reurbanització de l'avinguda de Iecla, el finançament de la qual, a càrrec del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana, va ser autoritzat mitjançant la Resolució de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació de data 29 de maig de 2009.

I a aquest efecte:

1) Aprovar l'objecte d'aquestes actuacions.

2) Declarar la conformitat amb el projecte d'execució definitori de les referides actuacions manifestant que aquest comprèn la documentació legalment exigible i compleix la normativa tècnica general i sectorial que li és d'aplicació i en particular la de caràcter urbanístic vigent en el municipi, tot això sense perjudici de les correccions i esmenes que, motivades en la supervisió a realitzar per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, siga necessari realitzar.

3) Autoritzar la realització de l'obra per a l'execució de les esmentades actuacions, que resulten necessàries per a dur a efecte el programa municipal.

Segon. Delegar en aquesta Conselleria l'exercici de les competències necessàries per a la gestió i contractació d'aquesta obra, conformement al projecte d'execució que s'aprove conforme al procediment legalment establit, fins a la seua liquidació, havent de quedar a càrrec de l'Ajuntament a partir de la seua recepció, a l'acte de la qual assistirà un representant municipal que signarà una acta de cessió i aquesta corporació municipal es considerarà subrogada en les accions derivades del contracte, per vicis ocults i altres incompliments, una vegada que haja transcorregut el termini de garantia i s'haja efectuat la devolució de la garantia.

En el cas que no compareguera cap representant de l'Ajuntament al citat acte de recepció de l'obra i s'impedira així la formalització de l'acta de cessió, aquesta se li remetrà per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, per a la seua signatura per l'Alcaldia, entenent-se, d'acord amb l'establit en l'article 188.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, rebuda als tres mesos si no s'ha produït resposta administrativa expressa o des que l'obra quede oberta a l'ús públic.

A partir de la cessió de l'obra, les despeses de conservació seran a càrrec de l'Ajuntament. La cessió s'entén sense perjudici de les accions, fins i tot civils, que assistisquen a l'Ajuntament o als administrats, per danys derivats de vicis ocults.

Tercer. Autoritzar la citada Conselleria per a la plena disponibilitat real de tots els terrenys que resulten necessaris per a l'execució de l'obra considerada, d'acord amb la comprovació del replanteig del projecte que resulte aprovat, terrenys la titularitat jurídica dels quals correspon a l'Ajuntament.

Quart. Realitzar totes les actuacions que siguen necessàries per a la reposició dels serveis que es vegen afectats per l'execució de les obres autoritzades, així com les gestions precises destinades a tal fi amb les corresponents companyies subministradores.

Cinquè. Assumir, com a Administració promotora, la responsabilitat patrimonial que poguera derivar-se de l'execució de la referida obra, d'acord amb l'establit pel Reial Decret 429/1993, de 26 de març, que regula els procediments en matèria de Responsabilitat Patrimonial.

Sisè. Procedir al cofinançament de l'obra expressada en la sol·licitud d'autorització del projecte i conformement a les condicions i procediments administratius que s'establisquen referent a això.

Setè. Elaborar els corresponents plans de contractació plurianuals, que legalment siguen exigibles, amb la finalitat de preveure i definir l'execució de la totalitat de les fases o projectes específics i complementaris que per la seua naturalesa i complexitat requerisca l'actuació.

PUNT 10é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LES ACTUACIONS REALITZADES, EN RELACIÓ AMB L'OBRA DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER CÈSAR CATALDO.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 3 de setembre de 2009.

Relació de fets

Vist el Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell, pel qual es constitueixen i doten tres plans especials de suport destinats a l'impuls dels sectors productius, l'ocupació i la inversió productiva en municipis, i s'aproven crèdits extraordinaris per a atendre el seu finançament.

Vista la resolució del Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació de data 29 de maig de 2009, pel qual s'autoritza el finançament a càrrec del Pla de Suport a la Inversió Productiva del projecte de reurbanització del carrer de César Cataldo, per un import finançable de 1.431.065,15 euros i un termini d'execució de 17 mesos.

Vistes les recomanacions tècniques per a la redacció dels projectes d'obres del citat Pla, remeses per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, els arquitectes municipals, el Sr. Luis Pérez Lores i la Sra. Mª Concepción Mora Martínez han redactat un nou projecte.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Quedar assabentada i ratificar les gestions realitzades per l'Alcaldia Presidència perquè la Conselleria d'Infraestructures i Transport porte a terme en el municipi l'obra de reurbanització del carrer de César Cataldo, el finançament del qual a càrrec del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana va ser autoritzada mitjançant la Resolució de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació de data 29 de maig de 2009.

I a aquest efecte:

1) Aprovar l'objecte d'aquestes actuacions.

2) Declarar la conformitat amb el projecte d'execució definitori de les referides actuacions manifestant que aquest comprèn la documentació legalment exigible i compleix la normativa tècnica general i sectorial que li és d'aplicació i en particular la de caràcter urbanístic vigent en el municipi, tot això sense perjudici de les correccions i esmenes que, motivades en la supervisió a realitzar per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, siga necessari realitzar.

3) Autoritzar la realització de l'obra per a l'execució de les esmentades actuacions, que resulten necessàries per a dur a efecte el programa municipal.

Segon.- Delegar en aquesta Conselleria l'exercici de les competències necessàries per a la gestió i contractació d'aquesta obra, d'acord amb el projecte d'execució que s'aprove conforme al procediment legalment establit, fins a la seua liquidació, havent de quedar a càrrec de l'Ajuntament a partir de la seua recepció, a l'acte de la qual assistirà un representant municipal que signarà un acta de cessió i aquesta corporació municipal es considerarà subrogada en les accions derivades del contracte, per vicis ocults i altres incompliments, una vegada que haja transcorregut el termini de garantia i s'haja efectuat la devolució de la garantia.

En el cas que no compareguera cap representant de l'Ajuntament al citat acte de recepció de l'obra i s'impedira així la formalització de l'acta de cessió, aquesta se li remetrà per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, per a la seua signatura per l'Alcaldia, entenent-se, d'acord amb l'establit en l'article 188.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, rebuda als tres mesos si no s'ha produït resposta administrativa expressa o des que l'obra quede oberta a l'ús públic.

A partir de la cessió de l'obra, les despeses de conservació seran a càrrec de l'Ajuntament. La cessió s'entén sense perjudici de les accions, fins i tot civils, que assistisquen a l'Ajuntament o als administrats, per danys derivats de vicis ocults.

Tercer. Autoritzar la citada Conselleria a la plena disponibilitat real de tots els terrenys que siguen necessaris per a l'execució de l'obra considerada, d'acord amb la comprovació del replanteig del projecte que resulte aprovat, terrenys la titularitat jurídica dels quals correspon a l'Ajuntament.

Quart. Realitzar totes les actuacions que siguen necessàries per a la reposició dels serveis que es vegen afectats per l'execució de les obres autoritzades, així com les gestions necessàries destinades a aquest fi amb les corresponents companyies subministradores.

Cinquè. Assumir com a administració promotora, la responsabilitat patrimonial que poguera derivar-se de l'execució de la referida obra, d'acord amb l'establit pel reial decret 429/1993, de 26 de març, que regula els procediments en matèria de Responsabilitat Patrimonial.

Sisè. Procedir al cofinançament de l'obra expressada en la sol·licitud d'autorització del projecte i conformement a les condicions i procediments administratius que s'establisquen referent a això.

Setè. Elaborar els corresponents plans de contractació plurianuals, que legalment siguen exigibles, amb la finalitat de preveure i definir l'execució de la totalitat de les fases o projectes específics i complementaris que per la seua naturalesa i complexitat requerisca l'actuació.

PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'EXPOSICIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL, RELATIVA A LA INCORPORACIÓ COM A ÚS COMPTATIBLE EN L'ÀMBIT D'ACCIÓ DE LA CLAU 5, INDUSTRIAL, D'ÚS HOTELER, ÚS TERCIARI.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 14 de setembre de 2009.

Relació de fets

I. Vist l'escrit presentat en data 14 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.849), pel Sr. Ernesto Peraire Edo, amb NIF 18.908.317-V, mitjançant el qual presenta un projecte de modificació del Pla General d'Ordenació Urbana vigent, relativa a la incorporació com ús compatible en l'àmbit d'acció de la clau 5, Industrial, de l'ús hoteler, ús terciari.

II. Vist l'informe de l'arquitecte municipal, Sr. Luis Pérez Lores, de data 20 de juliol de 2009:

«Que s'ha presentat davant aquest Ajuntament un projecte de modificació puntual del PGOU relatiu a la incorporació com a ús compatible en l'àmbit d'acció de la clau 5, industrial, l'ús hoteler, ús terciari, que com a ús genèric ja està permès en altres modalitats. Concretament, es troba permès el comercial i l'hostaler, en tots els seus nivells.

La modificació només planteja un objectiu, la incorporació de l'ús hoteler entre els terciaris compatibles, sense increment de l'edificabilitat, ni modificació d'altres paràmetres.

En opinió d'aquest tècnic municipal, no existeix una actuació transformadora d'urbanització, ni de dotació ja que no existeix una nova urbanització, ni el nou ús compatible implica la necessitat d'implementar les dotacions públiques de l'àmbit, en ser una mera permenorització d'usos existents o compatibles.

La modificació es justifica en la necessitat de preveure establiments que permeten pernoctar als usuaris de les zones industrials, que es troben allunyades de la població, i el vehicle dels quals han de romandre en el lloc, sense possibilitat de desplaçament. L'objecte és dotar d'un servei complementari a la zona industrial, sense cap objectiu de caràcter turístic.

La modificació proposada, d'acord amb l'establit en els articles 36 i 37 LUV, constitueix la introducció d'una nova classe d'ús dins del terciari ja compatible, per la qual cosa no altera l'ús global previst pel planejament, industrial, constituint un mer desenvolupament d'un ús detallat, per tant es tracta d'una modificació de procediment purament municipal.

D'altra banda, a l'efecte d'avaluar la modificació establida, incorporant un nou ús, acudirem als següents articles de la legislació vigent i els seus reglaments:

Article 141.f. ROGTU:

“Les modificacions de planejament per a transformar ús industrial a terciari en sòl urbà no podran incrementar el sostre construït autoritzat pel planejament, sense perjudici de les reserves que procedisca efectuar per a aparcament o l'ampliació de vials públics requerits pels nous usos implantats.”

No es produeix increment d'edificabilitat, d'una banda i, d'altra, la modificació no constitueix una alteració de l'ús industrial, sinó la incorporació dins de l'ús terciari permès, de l'ús hoteler.

Article 131 ROGTU:

En relació amb la vialitat dels sectors, no s'introdueix una modificació d'usos substancial que obligue a plantejar modificacions d'aquesta en relació amb les amplàries exigibles per canvi d'ús global, que es manté.

Article 209.3 ROGTU:

S'exigeix una reserva mínima d'1 plaça d'aparcament per cada 100 m2 d'edificabilitat terciària.

Aquesta reserva és equivalent a la ja exigible per l'actual PGOU.

Article 212.2 ROGTU:

“Com a regla general, l'ordenació modificada complirà o mantindrà els estàndards urbanístics de l'ordenació vigent, referits a l'àmbit de la modificació...”

En no existir increment d'edificabilitat, no existeix necessitat d'incrementar les dotacions públiques.

Article 63.2.a. LUV:

“En zones consolidades, el volum atribuït a les parcel·les només podrà superar el característic de l'edificació que, dins d'ordenació, existisca en el seu entorn, quan això no redunde en detriment del millor compliment dels estàndards legals de dotacions públiques.”

Igualment que en la justificació del compliment de l'article anterior, no existeix edificabilitat complementària, per la qual cosa no resulta necessari equilibrar-lo amb dotacions publiques.

Article 63.2.b. LUV:

Quan en un barri o nucli de població l'edificabilitat bruta ja siga superior a un metre quadrat de sòl, mai ho augmentarà respecte a les previsions del planejament anterior...”

Si bé, al meu entendre, aquests límits d'edificabilitat han de fer referència a usos residencials, no resultaria, igualment, aplicable en aquest cas, ja que no es produeix increment d'edificabilitat en aquest cas.

A la vista de tot això, s'INFORMA FAVORABLEMENT la modificació a l'efecte de la seua exposició al públic i posterior aprovació definitiva, excepte al·legacions, ja que s'hi compleixen les condicions legals per a poder portar-la a terme, constituint la introducció d'un nou ús detallat entre els terciaris ja compatibles en l'àmbit de la clau 5, en la qual l'ús global és l'industrial, sense alteració d'edificabilitat, ni d'altres paràmetres edificatoris.»

III. Vists els antecedents, i de conformitat amb el previst en els articles 94.1, 90.2, 83.2.a) i 101.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, l'art. 223.5 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, així com, els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

Vist que per part de Secretària s'indica que aquest punt requereix la majoria absoluta per a la seua aprovació, vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, amb el vot favorable dels 20 membres assistents, que formen la majoria absoluta legal de nom legal de membres de la corporació, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment el projecte de modificació del Pla General d'Ordenació Urbana vigent, relativa a la incorporació com a ús compatible en l'àmbit d'acció de la clau 5, industrial, de l'ús hoteler, ús terciari, redactat per l'arquitecte municipal al juny de 2009, sol·licitada en data 14 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.849), pel Sr. Ernesto Peraire Edo.

Segon.- Obrir un període d'informació pública que s'anunciarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) i en un diari no oficial de gran difusió en la localitat, que durarà un mes, comptadors des de l'endemà de la publicació del referit anunci en el DOCV. Durant aquest termini, les persones interessades poden consultar el document en el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en la web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, així com, presentar les al·legacions que consideren oportunes.

Tercer.- Suspendre l'atorgament de llicències en aquelles àrees del territori objecte del projecte de planejament exposat al públic, les determinacions del qual suposen modificació del règim urbanístic vigent.

PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'INFORME MUNICIPAL, EN RELACIÓ AMB LA SOL·LICITUD DE DECLARACIÓ D'INTERÉS COMUNITARI FORMULADA PER FRUDEX, S.L. PER A LA INSTAL·LACIÓ D'UNA NAU DE FRUITES I VERDURES A LA PARTIDA PUIG, POL·LÍGON 3, PARCEL·LES 370 I 327.- Se sotmet a consideració de la corporació proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 2 de setembre de 2009.

Relació de fets

Atès l'ofici tramés pel Servei Territorial d'Urbanisme, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol de 2009 (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 12.318, de 21 de juliol de 2009), pel qual es sol·licita a l'Ajuntament de Benicarló l'emissió d'un informe municipal sobre la sol·licitud de declaració d'interés comunitari, formulada per la mercantil Frudex S.L., per a la instal·lació de nau d'emmagatzematge, manipulació, envasat i comercialització de fruites i verdures a la partida del Puig, pol·lígon 3, parcel·la 370 i 327 de Benicarló.

Atès l'informe emés per l'arquitecte municipal, el 27 de juliol de 2009.

D'acord amb allò previst als articles 33 i següents de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del sòl no urbanitzable.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Assumir l'informe emés per l'arquitecte municipal el 27 de juliol de 2009, en relació amb la sol·licitud de declaració d'interés comunitari, formulada per la mercantil Frudex S.L., per a la instal·lació de nau d'emmagatzematge, manipulació, envasat i comercialització de fruites i verdures a la partida del Puig, pol·lígon 3, parcel·la 370 i 327 de Benicarló, el qual es pronuncia en els següents termes:

«Es tracta de la sol·licitud de Declaració d'Interès Comunitari per a la implantació d'una activitat de caràcter productiu, activitat de manipulació i comercialització de producte del sector primari. Concretament, es tracta d'instal·lar una nau d'emmagatzemat, manipulació, envasat i comercialització de fruites i verdures.

A.- PONDERACIÓ REQUISITS ARTICLE 33.1 I 38.1 LSNU

—POSITIVA VALORACIÓ DE L'ACTIVITAT SOL·LICITADA.

L'activitat que es pretén implantar es troba entre les compatibles en sòl no urbanitzable a Benicarló, perquè tractant-se de la primera transformació —manipulació i envasat— d'un producte del sector primari, es trobaria inclosa entre les activitats permeses pel Pla General en el seu article 211 (modificació núm. 6 i modificació relativa a l'adaptació del PGOU a la legislació urbanística autonòmica) en el nivell 3 del seu sòl no urbanitzable comú.

Per altra banda, la seua implantació constitueix un suport a la comercialització dels productes del sector agrícola, potenciant un sector tradicional en l'economia bàsica del municipi, el que hauria de valorar-se positivament com element dinamitzador del sector primari.

—NECESSITAT D'EMPLAÇAMENT EN EL SÒL NO URBANITZABLE.

No existeix, en la documentació aportada, la justificació de la seua necessària implantació en sòl no urbanitzable.

Sí es fa referència a la ja actual ubicació d'aquesta activitat en sòl no urbanitzable, en el camí de Sant Gregori, al costat de la CN-340. Es tracta, per tant, d'una reubicació d'aquesta, a fi d'evitar l'ús de la carretera per a accedir-hi, posicionant-se en un lloc geomètricament més equilibrat respecte dels itineraris que han de realitzar els subministradors agrícoles que disposa.

Aquesta qüestió i la compatibilitat que ofereix el Pla General i la pròpia Llei per a la implantació d'aquest tipus d'activitats en el sòl no urbanitzable, justificaria per si mateixa, al meu entendre, la seua implantació en aquest tipus de sòl.

—INCIDÈNCIA DE L'ACTIVITAT EN EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ECONÒMIC I SOCIAL, EN EL MEDI NATURAL I EN LES XARXES D'INFRAESTRUCTURES O SERVEIS PÚBLICS EXISTENTS.

Tractant-se d'una activitat potenciadora del sector primari, ja que es nodreix d'aquest i manipula i comercialitza els seus productes, ha de considerar-se la seua positiva incidència en el desenvolupament sostenible econòmic i social en el medi natural. La seua existència ha de comportar un millor comportament del sector agrícola, considerat bàsic i necessari per al sosteniment econòmic del municipi i el seu desenvolupament.

La incidència de l'activitat sobre les xarxes d'infraestructures existents només pot ser tinguda en compte en relació amb les vies agrícoles de distribució pel terme (camins rurals) i la seua adequada comunicació posterior amb la carretera. La posició sol·licitada per a l'activitat resulta adequada des d'aquest punt de vista, perquè tant els camins rurals (mínima amplària de 6,00 m i asfaltats) que la comuniquen amb el territori sobre el que actua, com el nus de comunicació amb la CN-340 que haurà de naturalment utilitzar, estan adaptats i resulten suficients i segurs per al seu ús pels vehicles agrícoles. No es considera que vaja a produir-se un major tràfic a través d'aquests a causa de la implantació de l'activitat, ja que no es genera un tràfic addicional a l'existent i es redueix la distància respecte de la que existeix fins a l'actual ubicació de l'activitat.

No s'ha fet una anàlisi del tràfic pesat generat per l'activitat, ni la seua freqüència que circularà per camins rurals. Per tant, no es pot avaluar la incidència d'aquest tràfic sobre aquests. Haurà d'adjuntar-se juntament amb els documents de la llicència un estudi que determine la limitació dels vehicles vinculats amb l'activitat i la necessitat o no de presentar un aval que garantisca la reposició, en cas de necessitat del ferm d'aquests camins.

El medi natural no es troba afectat per tractar-se d'una implantació en sòl no urbanitzable no protegit i es manté pràcticament la major part de l'actual explotació agrícola.

—RACIONAL UTILITZACIÓ DEL TERRITORI.

El Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló estableix entre els usos compatibles en sòl no urbanitzable els previstos per les pròpia legislació autonòmica sobre la matèria. Això és així sobre la base d'una modificació puntual del pla que harmonitzava la normativa urbanística a la legislació vigent. Aquesta modificació no contradeia, d'altra banda, els usos previstos prèviament pel propi pla en el seu article 211, entre els quals també figurava el d'instal·lacions especials en els nivells 3 i 4, com ara les necessàries per a la primera transformació de productes naturals o del sector primari. Mancant, d'altra banda, de protecció especial la zona en la que es pretén implantar l'activitat, aquesta potenciarà la preservació de l'espai natural en potenciar el sector.

En relació amb els paràmetres edificatoris establits en la sol·licitud, existeix un error en els mateixos, ja que el PGOU no limita l'edificabilitat a 0,20 m2T7m2s, sinó a 0,30m2t/m2s per a aquestes instal·lacions de caràcter especial establides en l'article 211. Això no altera, no obstant això, el compliment per part de la sol·licitud de les determinacions del Pla.

Es considera, per això, que la implantació no altera l'ús racional del territori, analitzat des de l'òptica del planejament vigent i permet una correcta vertebració del territori en implantar una activitat vinculada a l'ús natural en la qual se situaria.

L'actual esborrany de concert previ en tramitació per a la revisió del PGOU, per altra banda, no estableix una contradicció amb la implantació de l'activitat sol·licitada, ja que aquesta se situaria sobre sòl previst com no urbanitzable sobre el que es preveia una protecció agrícola actualment rebutjada, que haguera resultat compatible amb l'activitat, per estar relacionada amb aquesta.

B.- ESTIMACIÓ DEL CÀNON D'APROFITAMENT

Per al càlcul de l'aprofitament, l'article 34 LSNU estableix que aquest s'estimarà per quantia corresponent al cost econòmic que es derivaria de la transformació d'un sòl urbanitzable per a l'obtenció d'una parcel·la de superfície, ús i aprofitament equivalent a la vinculada per la declaració.

Per a això, l'Ordre de 3 de novembre de 2008 de la Conselleria de Mig Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge regula dit cost de transformació.

L'article 2.1. Activitats industrials, estableix que la superfície ocupada serà la que es trobe edificada i/o dispose de qualsevol tipus d'urbanització.

El cost de transformació serà de 30€/m2 per a les ocupacions per construcció, que excepcionalment podria reduir-se, si bé no es troba motivació per a això; i de 20€/m2 per al viari.

Per part de l'interessat, se sol·licita el pagament ajornat en cinc anualitats a partir de la data de la concessió de la llicència municipal.

C.- TERMINI DE VIGÈNCIA.

La sol·licitud estima un termini de 30 anys. No s'aporta justificació d'aquest.

Aquest termini és el màxim possible segons la legislació urbanística.

Per no haver interferència amb les previsions del Concert Previ i tractar-se d'una activitat potenciadora del sector primari i vinculada a aquest, es considera oportú el termini de 30 anys sol·licitat, ja que la seua implantació no impedeix l'execució del planejament en el sòl no urbanitzable comú d'ús agrícola.

Per tot això, en tractar-se d'una activitat de manipulació i comercialització de productes del sector primari, que a més, es reubica dins del sòl no urbanitzable, prop de l'origen dels que resulta convenient que s'emplace, s'informa FAVORABLEMENT la sol·licitud presentada en les condicions establides: paràmetres edificatoris de la sol·licitud i limitació del tràfic dels vehicles de transport de producte finalitzat, que haurà de garantir la preservació del paviment de camins rurals. Per a això, haurà d'adjuntar-se, juntament amb els documents de la llicència, un estudi que determine la limitació dels vehicles vinculats amb l'activitat i la necessitat o no de presentar un aval que garantisca la reposició, en cas de necessitat del ferm d'aquests camins. Les propostes de cànon i termini són:

Cànon d'urbanització.- 43.667,40 €.

Termini de vigència.- 30 anys. »

Segon.- Comunicar aquest acord al Servei Territorial d'Urbanisme, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, de la Generalitat Valenciana, en qualitat de dictamen de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes previstos en els articles 33 i següents de la Llei 10/2004, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, del sòl no urbanitzable.

PUNT 13é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DELS RECURSOS DE REPOSICIÓ INTERPOSATS CONTRA L'ACORD DE PLE DE 28 DE DESEMBRE DE 2006, D'APROVACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA UE PLA PARCIAL SECTOR 11 COLLET II, EN RELACIÓ AMB EL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ.- Es sotmet a consideració de la corporació l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 7 d'agost de 2009.

Relació de fets

I.- Al febrer de 2005 els serveis tècnics municipals redacten l'alternativa tècnica del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució Pla Parcial Sector 11-Collet II, consistent en una memòria del Programa, justificant acreditatiu de la sol·licitud de cèdula d'urbanització i projecte d'urbanització, i està acompanyat del projecte de reparcel·lació i pla parcial de millora, referits tots aquests al sector 11-Collet II.

II.- Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme d'1 de març de 2005, se sotmet la documentació anterior al preceptiu tràmit d'informació pública, mitjançant la publicació d'un anunci en el DOGV (núm. 4.974, de 3 de març de 2005), en el periòdic Mediterraneo de data 21 de març de 2005, i al tauler d'edictes de l'Ajuntament.

III.- En data 26 de gener de 2006, el director general de Planificació i Ordenació Territorial de la Conselleria de Territori i Habitatge expedeix la corresponent cèdula d'urbanització.

IV.- En data 6 de novembre de 2006, el conseller de Territori i Habitatge resol informar favorablement la modificació d'emplaçament de zones verdes en el Pla Parcial de Millora Sector 11-Collet II, en compliment de l'article 55.4 de la llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU).

V.- El Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc el 28 de desembre de 2006, va acordar estimar i desestimar les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública, segons l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 1 de juny de 2005, i ordenant la seua incorporació al projecte de reparcel·lació en tot el que resulte procedent; així mateix, va acordar aprovar el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de l'OI Pla Parcial Sector 11-Collet II, el projecte d'urbanització i el pla parcial de millora, així com, designar com modalitat de gestió la directa, assumint l'Ajuntament de Benicarló la condició d'agent urbanitzador.

VI.- Notificat l'anterior acord als interessats, s'hi han interposat els següents recursos de reposició:

a) ISABEL SÁNCHEZ BALLESTEROS, NIF 18.991.124, amb domicili a l'efecte de notificacions al pg. Febrer Soriano núm. 112, en data 16 de febrer de 2007 (registre d'entrada núm. 2.918), quant als següents extrems:

—Reproducció de les al·legacions presentades al maig de 2005, excepte els punts que han estat estimats.

—Il·legalitat de la inclusió de la parcel·la de la seua propietat en l'àmbit de la unitat d'execució, perquè es tracta d'una parcel·la que ja ha adquirit condició de solar i en la qual existeix una edificació patrimonialitzada.

—Error en la superfície de la parcel·la inicial núm. 2.

—Disconformitat amb les indemnitzacions proposades en el projecte de reparcel·lació. Ha de mantenir-se o indemnitzar-se el dret de passada i d'aqüeducte existent sobre la finca inicial núm. 1.f, propietat de IFF.

—Inviabilitat econòmica del desenvolupament de l'actuació.

—Desproporció de l'actuació urbanística amb els objectius que amb aquesta es pretenen arribar.

—Anunci de sol·licitud de dictamen arbitral de perits sobre els costos d'urbanització.

b) JOSÉ FUENTES FUSTER, NIF 73.370.332-X, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de los Olivos núm. 2-2n, i JAVIER FUENTES FUSTER, NIF 18.907.167-V, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. de Mossén Lajunta núm. 22, de Benicarló, en data 19 de febrer de 2007 (registre d'entrada núm. 2.959), quant als següents extrems:

—Després de la proposta de modificació del pla parcial de millora, —en el sentit d'establir com usos prohibits, entre d'altres, el residencial en totes les seues categories, llevat de la zona 6.11.d, per la qual cosa segueix permetent-se compatibilitat d'usos en aquesta zona, sense establir-se coeficients de ponderació—, l'ús residencial té majors rendiments econòmics que l'ús industrial i, per tant, major aprofitament.

—La ubicació de l'EDAR en el sector, per tractar-se d'una infraestructura d'interès general prioritari, ha de quedar clarament establida o exclosa dels instruments de planejament, a fi que es complisca amb el principi de seguretat jurídica. Es vulnera el principi d'equitat, ja que els propietaris del sector han de suportar el cost d'una instal·lació que aprofita a la generalitat de la població del municipi.

c) JUAN FRANCISCO ESTELLER ARÍN, DNI 18.889.787, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. de Magallanes núm. 1 de Benicarló, i SANTIAGO ESTELLER ARÍN, DNI 18.906.364, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. de Magallanes núm. 1 de Benicarló, en data 19 de febrer de 2007 (registre d'entrada núm. 2.968), quant als següents extrems:

—Sol·licitud de suspensió cautelar de la programació del sector fins que s'haja aprovat la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló.

—Inviabilitat econòmica del desenvolupament de l'actuació.

—Desproporció de l'actuació urbanística amb els objectius que amb aquesta es pretenen arribar.

Anunci de sol·licitud de dictamen arbitral de perits sobre els costos d'urbanització.

VII.- En data 16 de març de 2007, l'arquitecte Municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe del següent tenor:

“ASSUMPTE: CONTESTACIÓ RECURSOS APROVACIÓ PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA SECTOR 11 COLLET II I PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ.

Havent finalitzat el termini per a la presentació de recursos en relació amb l'aprovació del Pla parcial sector 11 Collet II i l'adjudicació per gestió directa del PAI corresponent, els següents titulars hi han presentat tres recursos:

Mª ISABEL SÁNCHEZ BALLESTEROS.

JUAN FRANCISCO ESTELLER ARÍN i SANTIAGO ESTELLER ARÍN, en representació d'ESTELLER IMPORT, SL.

JOSÉ FUENTES FUSTER i JAVIER FUENTES FUSTER.

RECURS DE Mª ISABEL SÀNCHEZ BALLESTEROS

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió, sense aportació d'arguments nous sobre els procediments en curs.

Com que no s'han aportat nous arguments als contestats en l'informe d'aquest tècnic municipal de data 1 de juny de 2005, es reprodueixen les contestacions a l'al·legació llavors presentada, que es va dictaminar per la Comissió d'Urbanisme i es va incorporar a l'acord d'aprovació de Ple de 28 de desembre de 2006.

RECURS DE JUAN FRANCISCO ESTELLER ARÍN i SANTIAGO ESTELLER ARÍN, en representació d'ESTELLER IMPORT, SL.

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió, sense aportació d'arguments nous sobre els procediments en curs, excepte la referència que es realitza sobre la contradicció que considera el recurrent sobre l'aprovació d'un procés urbanístic quan, en l'actualitat, s'està procedint a la revisió del Pla General i no considera procedent el manteniment d'ús industrial del sector.

La contestació que es va realitzar en l'informe d'al·legacions es manté per a aquest informe en el que fa referència a les al·legacions que el recurrent ha reiterat, amb la següents matisacions en referència a l'existència d'una indústria química i la possible implantació de l'EDAR MUNICIPAL en el sector, la qual cosa es considera que són elements dissuasoris per a la futura implantació de noves indústries. Els usos industrials i terciaris de possible implantació en el sector estan limitats a aquells que no puguen produir efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Per altra banda, és intenció de la corporació, en l'actualitat, no implantar l'EDAR en l'àmbit del sector i traslladar la seua ubicació al nivell 4 del sòl no urbanitzable, per a això s'està redactant el corresponent planejament especial que permeta aquesta implantació. Per tant, queden així desvirtuats els arguments referents a la dificultat que suposava per a la implantació de noves activitats el fet que existiren en el sector activitats que, per les seues característiques molestes o perilloses, pogueren ser un obstacle per a les noves iniciatives empresarials.

Respecte de la improcedència de la programació del sector en el moment que s'està portant a terme la revisió del Pla General, tan sols matisar que en els documents provisionals del concert previ no s'ha alterat la classificació, ni qualificació del sector que s'està programant, per la qual cosa el desenvolupament del Pla general vigent no entra en contradicció amb els treballs de revisió del Pla.

Com que no s'han aportat nous arguments, per tant, i sobre la base de l'explicat anteriorment, quant a la procedència de gestionar el PAI paral·lelament a la revisió del pla i la impossibilitat d'implantar activitats molestes o perilloses i el fet que l'EDAR ja no és previsible que s'implante en el sector, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el recurs presentat.

RECURS DE JOSÉ FUENTES FUSTER i JAVIER FUENTES FUSTER.

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió referent a la necessitat d'aplicar coeficients correctors per diferents usos previstos en el sector i sobre la improcedència d'implantar una EDAR MUNICIPAL en el seu àmbit.

Referent a la necessitat d'aplicar coeficients correctors per diferents usos en el sector, s'informa de forma similar a la contestació realitzada en l'informe anterior de data 1 de juny de 2005, sobre l'al·legació que existeixen aprofitaments que puguen donar lloc a rendiments econòmics molt diferents, tal com estableix l'article 65 LRAU. El manteniment del caràcter global de l'ús industrial en el sector limita considerablement els rendiments econòmics que pogueren derivar-se de la possible implantació d'usos residencials en una part menuda d'aquesta. Les implantacions industrials, si bé no han de ser incompatibles amb el veïnatge de residència, sí limiten el seu atractiu en el mercat immobiliari, eliminant el criteri establit en la llei de rendiments molt diferenciats, en reduir els rendiments econòmics possibles de forma clara. Això, encara més, és així quan en la resta del sector no estan prohibits la resta d'usos que estableix l'article 37 PGOU, excepte el residencial (habitatges unifamiliars i plurifamiliars) i el docent, així com tots aquells que puguen resultar nocius per a la salut i el medi ambient. En aquest sentit, sí són admissibles els usos que el recurrent esmenta com d'impossible implantació i que al·lega que la seua prohibició redueix l'aprofitament econòmic del sector. Si són admissibles en tot el sector els usos terciaris. És admissible l'hoteler, —que el recurrent esmenta que no és possible implantar—, el comercial, el d'oficina, el sanitari, el sociocultural, el recreatiu, etc. És a dir, usos que també produeixen rendiments econòmics diferenciats, encara que no prou com per a poder considerar-se, a l'efecte de la possibilitat que ofereix l'article 65 LRAU, rendiments molt diferents que aconselle aplicar coeficients diferenciadors d'usos.

Per altra banda, es recorre el fet que l'Ajuntament pretenga implantar una EDAR en el sector i això per tractar-se d'una infraestructura que dóna servei al conjunt de la població. D'una banda, això no és contradictori amb les determinacions que la legislació estableix sobre elements de la xarxa primària. La seua obtenció a càrrec d'un determinat sector es troba arreplegada en la legislació urbanística, article 201.2 ROGT actualment vigent. Però, d'altra banda, l'Ajuntament ha desestimat l'opció de la implantació de l'EDAR en el sector, tal com ja s'ha comentat en la contestació de l'al·legació anterior. Per tant, l'al·legació presentada en el seu moment queda buida en la seua argumentació.

En l'actualitat, el recurrent sol·licita que en el planejament quede clarament establida o exclosa la implantació de l'EDAR, a fi que els propietaris no vegen vulnerat el principi d'equitat que suposa la implantació d'un equipament, que s'integraria en la xarxa primària, sense les degudes compensacions municipals.

No exigeix la legislació urbanística que el planejament establisca l'ús a què ha de destinar-se l'equipament previst en el sector, en aquest cas una ID, infraestructura-servei urbà. La definició de t'aquest equipament o, si escau, la seua modificació per un nou equipament públic, s'establirà en funció de les necessitats que l'administració titular considere en cada moment.

Finalment, no és cert que no s'indemnitzen els sòls de cessió, ja que sí s'ha previst la compensació als propietaris del sector per aplicació de l'aprofitament subjectiu que els correspon sobre les seues parcel·les inicials en el moment de gestionar el sector, el que els proporciona una participació en els aprofitaments del sector, per al càlcul total del qual sí s'ha computat el sòl destinat a dotacions.

Per tot això, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el recurs presentat per no considerar-se l'existència d'usos que donen lloc a rendiments econòmics molt diferents, tal com exigeix la legislació urbanística, ni ser objecte de compensació aliena al propi procés de reparcel·lació l'obtenció per part de l'administració d'un sòl amb destinació dotacional públic adscrit al sector.

Es proposa, per tant, la desestimació dels recursos presentats, així com l'aprovació del projecte de reparcel·lació de la unitat d'execució del sector 11, Collet II, amb la consideració dels informes favorables emesos en data 1 de juny de 2005, la incorporació del qual al projecte es va acordar pel Ple de l'Ajuntament en data 28 de desembre de 2006.

S'adjunta un quadre de liquidació provisional en el qual s'incorporen les quantitats que van ser aprovades en aquest acord com indemnitzacions per destrucció d'elements no compatibles amb l'ordenació, per a la seua consideració en el moment de procedir a la seua liquidació definitiva.»

Fonaments de dret

Primer.- Atès que la normativa d'aplicació és la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU), en virtut de la disposició transitòria primera de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV), i d'acord amb el previst en els article 68 i següents de la LRAU.

Segon.- Quant al recurs de reposició presentat per Mª ISABEL SÀNCHEZ BALLESTEROS.

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió, sense aportació d'arguments nous sobre els procediments en curs.

Com que no s'han aportat nous arguments als contestats en l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 1 de juny de 2005, es reprodueixen les contestacions a l'al·legació llavors presentada, que es va dictaminar per la Comissió d'Urbanisme i es va incorporar a l'acord d'aprovació de Ple de 28 de desembre de 2006.

Tercer.- Quant al recurs de reposició presentat per JUAN FRANCISCO ESTELLER ARÍN i SANTIAGO ESTELLER ARÍN.

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió, sense aportació d'arguments nous sobre els procediments en curs, excepte la referència que es realitza sobre la contradicció que considera el recurrent sobre l'aprovació d'un procés urbanístic quan, en l'actualitat, s'està procedint a la revisió del Pla General, que no considera procedent el manteniment d'ús industrial del sector.

La contestació que es va realitzar en l'informe d'al·legacions es manté per a aquest informe en què fa referència a les al·legacions que el recurrent ha reiterat, amb la següents matisacions en referència a l'existència d'una indústria química i la possible implantació de l'EDAR MUNICIPAL en el sector, la qual cosa es considera que són elements dissuasoris per a la futura implantació de noves indústries. Els usos industrials i terciaris de possible implantació en el sector estan limitats a aquells que no puguen produir efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Per altra banda, és intenció de la corporació, en l'actualitat, no implantar l'EDAR en l'àmbit del sector, traslladant la seua ubicació al nivell 4 del sòl no urbanitzable, per a això s'està redactant el corresponent planejament especial que permeta aquesta implantació. Per tant, queden així desvirtuats els arguments referents a la dificultat que suposava per a la implantació de noves activitats el fet que existiren en el sector activitats que, per les seues característiques molestes o perilloses, pogueren ser un obstacle per a les noves iniciatives empresarials.

Respecte de la improcedència de la programació del sector en el moment que s'està portant a terme la revisió del Pla General, tan sols matisar que en els documents provisionals del concert previ no s'ha alterat la classificació, ni qualificació del sector que s'està programant, per la qual cosa el desenvolupament del Pla general vigent no entra en contradicció amb els treballs de revisió del Pla.

Com que no s'han aportat nous arguments, per tant, i sobre la base de l'explicat anteriorment quant a la procedència de gestionar el PAI paral·lelament a la revisió del pla i la impossibilitat d'implantar activitats molestes o perilloses i el fet que l'EDAR ja no és previsible que s'implante en el sector, s'informa desfavorablement el recurs presentat.

Quart.- Quant al recurs presentat per JOSÉ FUENTES FUSTER i JAVIER FUENTES FUSTER.

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió referent a la necessitat d'aplicar coeficients correctors per diferents usos previstos en el sector i sobre la improcedència d'implantar una EDAR MUNICIPAL en el seu àmbit.

Referent a la necessitat d'aplicar coeficients correctors per diferents usos en el sector, s'informa de forma similar a la contestació realitzada en l'informe anterior de data 1 de juny de 2005, sobre l'al·legació que existeixen aprofitaments que puguen donar lloc a rendiments econòmics molt diferents, tal com estableix l'article 65 LRAU. El manteniment del caràcter global de l'ús industrial en el sector limita considerablement els rendiments econòmics que pogueren derivar-se de la possible implantació d'usos residencials en una part menuda d'aquest. Les implantacions industrials, si bé no han de ser incompatibles amb el veïnatge de residència, sí limiten el seu atractiu en el mercat immobiliari, eliminant el criteri establit en la llei de rendiments molt diferenciats, en reduir els rendiments econòmics possibles de forma clara. Això, encara més, és així quan en la resta del sector no estan prohibits la resta d'usos que estableix l'article 37 PGOU, excepte el residencial (habitatges unifamiliars i plurifamiliars) i el docent, així com tots aquells que puguen resultar nocius per a la salut i el medi ambient. En aquest sentit, sí són admissibles els usos que el recurrent esmenta com d'impossible implantació i que al·lega que la seua prohibició redueix l'aprofitament econòmic del sector. Si són admissibles en tot el sector els usos terciaris. És admissible l'hoteler, —que el recurrent esmenta que no és possible implantar—, el comercial, el d'oficina, el sanitari, el sociocultural, el recreatiu, etc. És a dir, usos que també produeixen rendiments econòmics diferenciats, encara que no prou com per a poder considerar-se, a l'efecte de la possibilitat que ofereix l'article 65 LRAU, rendiments molt diferents que aconselle aplicar coeficients diferenciadors d'usos.

Per altra banda, es recorre el fet que l'Ajuntament pretenga implantar una EDAR en el sector, i això per tractar-se d'una infraestructura que dóna servei al conjunt de la població. D'una banda, això no és contradictori amb les determinacions que la legislació estableix sobre elements de la xarxa primària. La seua obtenció a càrrec d'un determinat sector es troba arreplegada en la legislació urbanística, article 201.2 ROGT actualment vigent. Però, d'altra banda, l'Ajuntament ha desestimat l'opció de la implantació de l'EDAR en el sector, tal com ja s'ha comentat en la contestació de l'al·legació anterior. Per tant, l'al·legació presentada en el seu moment queda buida en la seua argumentació.

En l'actualitat, el recurrent sol·licita que en el planejament quede clarament establida o exclosa la implantació de l'EDAR, a fi que els propietaris no vegen vulnerat el principi d'equitat que suposa la implantació d'un equipament, que s'integraria en la xarxa primària, sense les degudes compensacions municipals.

No exigeix la legislació urbanística que el planejament establisca l'ús al que ha de destinar-se l'equipament previst en el sector, en aquest cas una ID, infraestructura-servei urbà. La definició d'aquest equipament o, si escau, la seua modificació per un nou equipament públic, s'establirà en funció de les necessitats que l'administració titular considere en cada moment.

Finalment, no és cert que no s'indemnitzen els sòls de cessió, ja que sí s'ha previst la compensació als propietaris del sector per aplicació de l'aprofitament subjectiu que els correspon sobre les seues parcel·les inicials en el moment de gestionar el sector, el que els proporciona una participació en els aprofitaments del sector, per al càlcul total del qual sí s'ha computat el sòl destinat a dotacions.

Per tot això, s'informa desfavorablement el recurs presentat per no considerar-se l'existència d'usos que donen lloc a rendiments econòmics molt diferents, tal com exigeix la legislació urbanística, ni ser objecte de compensació aliena al propi procés de reparcel·lació l'obtenció per part de l'administració d'un sòl amb destinació dotacional públic adscrit al sector.

Cinquè.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

La corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, amb el vot favorable d'onze dels membres assistents i nou abstencions (representants del grup municipal socialista i del grup municipal del Bloc), acorda:

Primer.- En relació amb el recurs de reposició presentat per Mª ISABEL SÀNCHEZ BALLESTEROS, en data 16 de febrer de 2007 (registre d'entrada núm. 2.918), el recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió, sense aportació d'arguments nous sobre els procediments en curs.

Com que no s'han aportat nous arguments als contestats en l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 1 de juny de 2005, es donen per reproduïdes les contestacions a l'al·legació llavors presentada, que es va dictaminar per la Comissió d'Urbanisme i es va incorporar a l'acord de Ple de 28 de desembre de 2006.

Segon.- Desestimar el recurs de reposició presentat per JUAN FRANCISCO ESTELLER ARÍN i SANTIAGO ESTELLER ARÍN, en data 19 de febrer de 2007 (registre d'entrada núm. 2.968), atès que el recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió, sense aportació d'arguments nous sobre els procediments en curs, excepte la referència que es realitza sobre la contradicció que considera el recurrent sobre l'aprovació d'un procés urbanístic quan, en l'actualitat, s'està procedint a la revisió del Pla General i no considera procedent el manteniment d'ús industrial del sector.

La contestació que es va realitzar en l'informe d'al·legacions es manté per a aquest informe en el que fa referència a les al·legacions que el recurrent ha reiterat, amb la següents matisacions en referència a l'existència d'una indústria química i la possible implantació de l'EDAR MUNICIPAL en el sector, la qual cosa es considera que són elements dissuasoris per a la futura implantació de noves indústries. Els usos industrials i terciaris de possible implantació en el sector estan limitats a aquells que no puguen produir efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Per altra banda, és intenció de la corporació, en l'actualitat, no implantar l'EDAR en l'àmbit del sector i traslladar la seua ubicació al nivell 4 del sòl no urbanitzable, per a això s'està redactant el corresponent planejament especial que permeta aquesta implantació. Per tant, queden així desvirtuats els arguments referents a la dificultat que suposava per a la implantació de noves activitats el fet que existiren en el sector activitats que, per les seues característiques molestes o perilloses, pogueren ser un obstacle per a les noves iniciatives empresarials.

Respecte de la improcedència de la programació del sector en el moment que s'està portant a terme la revisió del Pla General, tan sols matisar que en els documents provisionals del concert previ no s'ha alterat la classificació, ni qualificació del sector que s'està programant, per la qual cosa el desenvolupament del Pla general vigent no entra en contradicció amb els treballs de revisió del Pla.

Com que no s'han aportat nous arguments, per tant, i sobre la base de l'explicat anteriorment, quant a la procedència de gestionar el PAI paral·lelament a la revisió del pla i la impossibilitat d'implantar activitats molestes o perilloses i el fet que l'EDAR ja no és previsible que s'implante en el sector, s'informa desfavorablement el recurs presentat.

Tercer. Quant al recurs de reposició presentat per RECURS DE JOSÉ FUENTES FUSTER i JAVIER FUENTES FUSTER.

El recurs reprodueix les al·legacions presentades en el període d'exposició al públic del planejament i del procediment de gestió referent a la necessitat d'aplicar coeficients correctors per diferents usos previstos en el sector i sobre la improcedència d'implantar una EDAR MUNICIPAL en el seu àmbit.

Referent a la necessitat d'aplicar coeficients correctors per diferents usos en el sector, s'informa de forma similar a la contestació realitzada en l'informe anterior de data 1 de juny de 2005, sobre l'al·legació que existeixen aprofitaments que puguen donar lloc a rendiments econòmics molt diferents, tal com estableix l'article 65 LRAU. El manteniment del caràcter global de l'ús industrial en el sector limita considerablement els rendiments econòmics que pogueren derivar-se de la possible implantació d'usos residencials en una part menuda d'aquesta. Les implantacions industrials, si bé no han de ser incompatibles amb el veïnatge de residència, sí limiten el seu atractiu en el mercat immobiliari, eliminant el criteri establit en la llei de rendiments molt diferenciats, en reduir els rendiments econòmics possibles de forma clara. Això, encara més, és així quan en la resta del sector no estan prohibits la resta d'usos que estableix l'article 37 PGOU, excepte el residencial (habitatges unifamiliars i plurifamiliars) i el docent, així com tots aquells que puguen resultar nocius per a la salut i el medi ambient. En aquest sentit, sí són admissibles els usos que el recurrent esmenta com d'impossible implantació i que al·lega que la seua prohibició redueix l'aprofitament econòmic del sector. Si són admissibles en tot el sector els usos terciaris. És admissible l'hoteler, —que el recurrent esmenta que no és possible implantar—, el comercial, el d'oficina, el sanitari, el sociocultural, el recreatiu, etc. És a dir, usos que també produeixen rendiments econòmics diferenciats, encara que no prou com per a poder considerar-se, a l'efecte de la possibilitat que ofereix l'article 65 LRAU, rendiments molt diferents que aconselle aplicar coeficients diferenciadors d'usos.

Per altra banda, es recorre el fet que l'Ajuntament pretenga implantar una EDAR en el sector i això per tractar-se d'una infraestructura que dóna servei al conjunt de la població. D'una banda, això no és contradictori amb les determinacions que la legislació estableix sobre elements de la xarxa primària. La seua obtenció a càrrec d'un determinat sector es troba arreplegada en la legislació urbanística, article 201.2 ROGT actualment vigent. Però, d'altra banda, l'Ajuntament ha desestimat l'opció de la implantació de l'EDAR en el sector, tal com ja s'ha comentat en la contestació de l'al·legació anterior. Per tant, l'al·legació presentada en el seu moment queda buida en la seua argumentació.

En l'actualitat, el recurrent sol·licita que en el planejament quede clarament establida o exclosa la implantació de l'EDAR, a fi que els propietaris no vegen vulnerat el principi d'equitat que suposa la implantació d'un equipament, que s'integraria en la xarxa primària, sense les degudes compensacions municipals.

No exigeix la legislació urbanística que el planejament establisca l'ús a què ha de destinar-se l'equipament previst en el sector, en aquest cas una ID, infraestructura-servei urbà. La definició de t'aquest equipament o, si escau, la seua modificació per un nou equipament públic, s'establirà en funció de les necessitats que l'administració titular considere en cada moment.

Finalment, no és cert que no s'indemnitzen els sòls de cessió, ja que sí s'ha previst la compensació als propietaris del sector per aplicació de l'aprofitament subjectiu que els correspon sobre les seues parcel·les inicials en el moment de gestionar el sector, el que els proporciona una participació en els aprofitaments del sector, per al càlcul total del qual sí s'ha computat el sòl destinat a dotacions.

Per tot això, es desestima el recurs presentat per no considerar-se l'existència d'usos que donen lloc a rendiments econòmics molt diferents, tal com exigeix la legislació urbanística, ni ser objecte de compensació aliena al propi procés de reparcel·lació l'obtenció per part de l'administració d'un sòl amb destinació dotacional públic adscrit al sector.

Quart. Aprovar el projecte de reparcel·lació de la unitat d'execució del sector 11, Collet II, amb la consideració dels informes favorables emesos en data 1 de juny de 2005, la incorporació del qual al projecte es va acordar pel Ple de l'Ajuntament en data 28 de desembre de 2006.

Cinquè.- Notificar aquesta resolució a les persones interessades i ordenar la seua publicació mitjançant un edicte en un diari d'informació general editat a la Comunitat Valenciana i en el Diari Oficial de la Generalitat, segons disposa l'article 69.1 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística, indicant que contra aquesta, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'Ajuntament en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei /1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú), o bé, un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló en el termini de dos mesos (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució en el DOCV.

PUNT 14é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA D'URBANISME DE 27 D'AGOST DE 2009, D'APROVACIÓ DE L'ESTUDI DE DETALL, RELATIU A LA PARCEL·LACIÓ DE LA FINCA SITUADA EN EL POLÍGON INDUSTRIAL EL COLLET, ILLA M3, PARCEL·LA 307, PRESENTAT PER BEYSO, S.L.-Se sotmet a consideració de la corporació proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 14 de setembre de 2009.

Relació de fets

I. En data 18 de juny de 2009 (registre d'entrada núm. 10.232), el Sr. Joaquín Bel Tena, en representació de la mercantil BEYSO, S.L., amb CIF B-12016226, presenta l'estudi de detall per a la concessió de llicència de parcel·lació de la finca situada en el Polígon Industrial El Collet de Benicarló, illa M3, parcel·la 307.

II. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 24 de juny de 2009, es va resoldre sotmetre el document a informació pública durant el termini d'un mes, comptador des de la publicació del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, que va tenir lloc el 23 de juliol de 2009 (DOCV núm. 6.063). Així mateix, es va publicar el corresponent anunci en el diari Levante de data 27/06/09, i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló.

Al Departament d'Urbanisme d'aquest Ajuntament no consta que, durant aquest període d'informació pública, s'hagen formulat al·legacions.

III. En data 25 de juny de 2009, l'arquitecte municipal, Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe:

«Que s'ha sol·licitat la segregació en dos parcel·les, de 2.1502 m2, una finca la superfície original de la qual és de 4.300 m2. Que aquesta segregació s'ha realitzat mitjançant la presentació d'un estudi de detall, tal com especifica l'article 4.4 del Pla Parcial El Collet.

Que les finques resultants tenen una façana superior a la mínima,18,00 m, i superfície mínima superior a 800 m2, paràmetres exigits per l'article 4.4 del Pla Parcial El Collet i queden en grandària i forma, edificables.

L'estudi de detall especifica que les infraestructures resultants de la divisió parcel·lària són assumides pel promotor de l'estudi de detall. Per al subministrament a parcel·les, no s'admet més que un accés de serveis d'aigua, gas, energia elèctrica, telefonia, etc. per parcel·la. Per tant, en l'aprovació de l'estudi de detall, si escau, s'indicarà que el subministrament d'aigua potable previst i el d'energia elèctrica haurà de realitzar-se per l'interior de les parcel·les, ja que cada parcel·la només serà susceptible d'obtenir un sol subministrament i una sola centralització de comptadors.

La divisió parcel·lària respecta la modulació de grups de parcel·les que queden definits entre els passadissos configurats pels retirs a fites laterals i del darrere grafiats en el Pla Parcial.

Es manté el retir obligatori de 10,00 m de façanes.

Per tot això s'INFORMA FAVORABLEMENT l'estudi de detall (...)»

IV. Mitjançant el Decret del Tinent d'Alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 27 d'agost de 2009, i a proposta del TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera, es va aprovar l'estudi de detall presentat en data 18 de juny de 2009 (registre d'entrada núm. 10.232), per BEYSO, S.L., per a la concessió de llicència de parcel·lació de la finca situada en el Polígon Industrial El Collet de Benicarló, illa M3, parcel·la 307.

V. De conformitat amb el disposat en els articles 79, 80, 90, 83.2.a) i 104 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

VI. D'acord amb l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, correspon al Ple de l'Ajuntament l'aprovació que pose fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació previstos en la legislació urbanística.

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Ratificar el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 27 d'agost de 2009, pel qual s'aprova l'estudi de detall presentat en data 18 de juny de 2009 (registre d'entrada núm. 10.232), per BEYSO, S.L., per a la concessió de llicència de parcel·lació de la finca situada en el Polígon Industrial El Collet de Benicarló, illa M3, parcel·la 307, amb els condicionaments indicats per l'arquitecte municipal en el seu informe de 25 de juny de 2009: «el subministrament d'aigua potable previst i el d'energia elèctrica haurà de realitzar-se per l'interior de les parcel·les, ja que cada parcel·la sol serà susceptible d'obtenir un sol subministrament i una sola centralització de comptadors i que es manté el retir obligatori de 10 metres de façanes.»

Segon.- Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, als efectes previstos en l'art. 104 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

Tercer.- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar-se amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la seua publicació, davant l'Ajuntament Ple. Així mateix, podrà interposar-se un recurs contenciósa dministratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, de conformitat amb el regulat en l'art. 10 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Igualment poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú.

PUNT 15é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'ESTUDI DE DETALL, ILLES M12 I M13 I PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL SECTOR 10-A EL POVET, DE SÒL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL.- Se sotmet a consideració de la corporació proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 14 de setembre de 2009.

Pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup socialista: «Gràcies, Sr. Alcalde. Dos matisacions. La primera per manifestar que nosaltres, lògicament, estem d'acord amb el fet que s'aprove esta reparcel·lació. Amb el fet que s'aprove el estudi de detall, perquè pensem, sempre hem pensat que la partida de Povet és una peça fonamental del desenvolupament de Benicarló i en eixa línia crec que sempre este grup ha treballat. Nosaltres, sobre votar a favor, volem matisar que entenem que en estos dos anys s'ha perdut la oportunitat de desenvolupar Povet, que vostés van preferir obrir els dos vials. Lògicament, això significa una millora, però evidentment, també dos anys després significa dificultats evidents per tirar endavant este tema i jo entenc que l'Ajuntament tindrà el terreny per al teatre i alguna altra cosa, però la urbanització jo crec que vorem com s'aparca. Per tant, nosaltres entenem que és importantíssim que este tema es tire per avant. Esperem que així siga ràpidament. Esperem que el presentiment que tenim no siga veritat i, a més, volíem que conste en acta que la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de València, que feia que s'inclogueren en els costos d'urbanització la indemnització que se li va donar a la urbanitzadora Vistamar (primera urbanitzadora) d'eixe sector i que, lògicament, s'ha d'incloure en els costos d'urbanització. Gràcies.»

Seguidament, intervé el Sr. Cuenca Caballero (portaveu del grup municipal del partit popular): «Gracias, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, el Ayuntamiento no ha perdido los dos años que usted hace referencia. Quiere decir, por una parte, que efectivamente es importante que se apruebe el proyecto de reparcelación y, por otra parte, nos hace culpables de estos dos años que se han perdido. Usted sabe que no es cierto, todo lo contrario. Ha sido precisamente este equipo de gobierno el que ha instado a la empresa para que presentara y hemos estado luchando con ella para que presentara el proyecto de reparcelación porque ellos ya se veían venir el problema que tenía la construcción. Los trabajos que se hicieron por parte del equipo de gobierno fue simplemente abrir los fondos de saco que había en la Partida Povet y eso costó exactamente y usted tiene a los técnicos que lo pueden comprobar, un mes de trabajo. Eso es lo que costó abrir los fondos de saco. Nada más. Lo demás, las modificaciones se le dieron hechas a la empresa y hemos estado luchando con la empresa para que presentara el proyecto de reparcelación en su totalidad hasta el último día. Es más, sabiendo que era una cosa que hemos estado continuamente luchando y desde principios de legislatura nos prometían que sí, que en tres meses, que en tres meses o en cuatro meses estaría y todo ha sido luchar. ¿ Por qué? Porque la empresa era consciente de la problemática que tenía. El proyecto de reparcelación se tenía que aprobar por muchos motivos, porque es la fase previa para que el proyecto de urbanización siga adelante. En cuanto al tema quenos ocupa de la Sentencia del Tribunal, el proyecto de reparcelación, el técnico tiene incluidos los gastos de ese proyecto. Los gastos de ese proyecto están incluidos. Lo que no podemos cargarle, desde el punto de vista técnico, es a los usuarios, es decir, a los propietarios, dos veces un mismo trabajo. Habrá que encontrar la fórmula y, por eso digo que conste en acta, que usted dice que conste en acta lo de la Sentencia. Yo digo: “que conste en acta que los propietarios del terreno no podrán pagar dos veces por una misma cosa”. Por lo tanto, si el Ayuntamiento ha tenido que pagar una Sentencia porque así le han condenado, no es justo que lo paguen los propietarios, que no tienen ninguna culpa de eso.”. Por lo tanto, habrá que buscar la forma y ver quién es el que tiene que cargar con ese coste. Pero, evidentemente, no le podremos cargar a un propietario que pague dos veces una misma cosa. Y eso síq ue tiene que quedar en acta. No podemos hacer eso si queremos ser ecuánimes y queremos ser justos. Por lo tanto, en este caso, aunque la Sentencia diga que se le gaste, la opinión de los técnicos es que los gastos de urbanización, es decir, del poryecto ya están incluidos y ahí esa Sentencia viene por los gastos del proyecto, porque según la Sentencia, la empresa que se iba a hacer cargo de la urbanización, iba a hacer uso de ese trabajo, a lo cual no parece que así haya sido y, por lo tanto, será una cosa que la dejaremos ahí y veremos a quién procede asignarle ese coste.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, l'Ajuntament no ha perdut els dos anys que vostè fa referència. Vol dir, d'una banda, que efectivament és important que s'aprove el projecte de reparcel·lació i, per altra banda, ens fa culpables d'aquests dos anys que s'han perdut. Vostè sap que no és cert, tot el contrari. Ha estat precisament aquest equip de govern el que ha instat l'empresa perquè presentara i hem estat lluitant amb ella perquè presentara el projecte de reparcel·lació perquè ells ja es veien vindre el problema que tenia la construcció. Els treballs que es van fer per part de l'equip de govern va ser simplement obrir els fons de sac que hi havia a la partida de Povet i això va costar exactament —i vostè té als tècnics que ho poden comprovar—, un mes de treball. Això és el que va costar obrir els fons de sac. Res més. La resta, les modificacions se li van donar fetes a l'empresa i hem estat lluitant amb l'empresa perquè presentara el projecte de reparcel·lació en la seua totalitat fins a l'últim dia. És més, sabent que era una cosa que hem estat contínuament lluitant i des de principis de legislatura ens prometien que sí, que en tres mesos o en quatre mesos estaria, i tot ha estat lluitar. Per què? Perquè l'empresa era conscient de la problemàtica que tenia. El projecte de reparcel·lació s'havia d'aprovar per molts motius, perquè és la fase prèvia perquè el projecte d'urbanització seguisca avant. Quant al tema que ens ocupa de la Sentència del Tribunal, en el projecte de reparcel·lació, el tècnic té incloses les despeses d'eixe projecte. El que no podem carregar, des del punt de vista tècnic, és als usuaris, és a dir, als propietaris, dos vegades un mateix treball. Caldrà trobar la fórmula i, per això dic que conste en acta, que vostè diu que conste en acta el de la Sentència. Jo dic: “que conste en acta que els propietaris del terreny no podran pagar dos vegades per una mateixa cosa”. Per tant, si l'Ajuntament ha hagut de pagar una Sentència perquè així l'han condemnat, no és just que ho paguen els propietaris, que no tenen cap culpa d'això. Per tant, caldrà cercar la forma i veure qui és el que ha de carregar amb eixe cost. Però, evidentment, no li podrem carregar a un propietari que pague dos vegades una mateixa cosa. I això sí que ha de quedar en acta. No podem fer això si volem ser equànimes i volem ser justs. Per tant, en este cas, encara que la Sentència diga que se li gaste, l'opinió dels tècnics és que les despeses d'urbanització, és a dir, del projecte ja estan inclosos i ací eixa Sentència ve per les despeses del projecte, perquè segons la Sentència, l'empresa que s'anava a fer càrrec de la urbanització, anava a fer ús d'eixe treball, la qual cosa no sembla que així haja estat i, per tant, serà una cosa que la deixarem ací i veurem a qui procedeix assignar-li aqueix cost.

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder: «No sé si m'he explicat malament: “con cargo al urbanizador”, no als veïns. La Sentència diu: “con cargo al urbanizador”. Per tant, quede clar qui ho ha de pagar, no els veïns. I la segona matisació, mire Sr. Cuenca, la partida de Povet no ha perdut dos anys, n'ha perdut deu. Des que vosté, estant vosté a este Ajuntament, va aprovar el projecte. Gràcies.»

Acte seguit, intervé de nou el Sr. Cuenca: Gracias Sr. Alcalde. Sí, efectivamente, se han perdido diez años, entre los cuales, entre los cuales, yo no quiero echar culpas a nadie, pero, evidentemente, eso demuestra que ha habido equipos que no han sabido gestionarlo. Cada barco, ¡eh! o cada palo que aguante su vela, pero que aquí, aquí el tema está en que usted quiere decirnos y eso sí que lo ha intentado por lo menos poner, que en esto se han perdido dos años. Y yo le digo que estos dos años no se han perdido. Se ha trabajado. Los dos años boyantes sí que lo han perdido ustedes, que era cuando realmente no había crisis y ustedes sí que lo hubieran podido llevar adelante. Esa es la realidad de los hechos. Ríase todo lo que quiera, porque la risa es buena y distiende los músculos, pero la realidad es la que es. Muchas gracias.

(Traducció)

Sí, efectivament, s'han perdut deu anys, i jo no vull tirar culpes a ningú, però, evidentment, això demostra que hi ha hagut equips que no han sabut gestionar-ho. A cadascú el seu, però que ací el tema està que vostè vol dir-nos —i això sí que ho ha intentat almenys posar—, que en açò s'han perdut dos anys. I jo li dic que aquests dos anys no s'han perdut. S'ha treballat. Els dos anys pròspers sí que els han perdut vostès, que era quan realment no hi havia crisis i vostès sí que ho hagueren pogut dur avant. Eixa és la realitat dels fets. Riga tot el que vulga, perquè el riure és bo i distén els músculs, però la realitat és la que és. Moltes gràcies.

Finalment, conclou el debat l'alcalde: «Bueno, se han hecho ya las dos intervenciones por grupo político. Yo creo que lo que tenemos que hacer es felicitarnos todos porque ya, de una vez por todas, después de diez años, vamos a llevar la reparcelación de la Partida Povet a Pleno y creo que incluso es uno de los puntos más importantes que avui se portava al Ple de l'Ajuntament. Crec que és una taca que teníem tots ací i crec que ens podem felicitar tots d'una vegada per totes que açò tire endavant i que per fi la partida Povet tire endavant.

(Traducció)

S'han fet ja les dos intervencions per grup polític. Jo crec que el que hem de fer és felicitar-nos tots perquè ja, d'una vegada per totes, després de deu anys, anem a portar la reparcel·lació de la partida de Povet a Ple i crec que, fins i tot, és un dels punts més importants que (...)

Relació de fets

I. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 29 d'octubre de 1998, va aprovar el pla parcial del sector de sòl urbanitzable 10 A Povet , delimitat en el PGOU de Benicarló.

II. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 27 d'abril de 2000, va acordar aprovar el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament i execució del sector de sòl urbanitzable 10 A el Povet, i adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil PROGRUP-96, S.L. , amb CIF B-12428389 (BOP de Castelló núm. 58, de 15 de maig de 2001).

III. En data 14 de febrer de 2001, l'Ajuntament de Benicarló i l'agent urbanitzador van subscriure el corresponent conveni urbanístic per al desenvolupament de l'actuació integrada sector 10 A el Povet.

IV. En data 16 de gener de 2002 (registre d'entrada núm. 616) i en data 25 de febrer de 2002 (registre d'entrada núm. 2.594), l'agent urbanitzador presenta els corresponents projectes de reparcel·lació i d'urbanització, respectivament, l'exposició pública de la qual es decreta mitjançant resolució d'Alcaldia de 14 de maig de 2002 i es publica el corresponent anunci d'exposició pública en el DOCV núm. 4.272, de 17 de juny de 2002.

V. En data 12 de juliol de 2002 (registre d'entrada núm. 12.810), l'agent urbanitzador presenta un estudi de detall, relatiu a la zona residencial extensiva 10 A-1, del sector 10 A Povet. En conseqüència, mitjançant Decret d'Alcaldia d'11 de setembre de 2002, es resol exposar al públic el document d'estudi de detall presentat, més els projectes d'urbanització i reparcel·lació presentats anteriorment,i es publica el corresponent anunci d'exposició pública en el DOCV núm. 4.342, de 24 de setembre de 2002.

VI. Una vegada conclòs el tràmit d'exposició pública i informades les al·legacions presentades durant aquest termini, mitjançant un acord del Ple de la corporació, de 28 de novembre de 2002, es va aprovar l'estudi de detall, relatiu a la zona residencial extensiva 10 A-1, del sector 10 A Povet, presentat per l'agent urbanitzador data 12 de juliol de 2002 (registre d'entrada núm. 12.810), així com, el projecte d'urbanització presentat 25 de febrer de 2002 (registre d'entrada núm. 2.594), aquest últim amb condicionaments.

VII. En data 12 de març de 2003 (registre d'entrada núm. 3.613), l'agent urbanitzador presenta la modificació del projecte de reparcel·lació, conforme a l'estimació d'al·legacions presentades durant l'anterior període d'exposició pública i a les decisions de forma de pagament dels propietaris afectats. Mitjançant el Decret d'Alcaldia de 27 de març de 2003, es resol exposar al tràmit d'informació pública el document presentat, i es publica-se el corresponent anunci en el DOCV núm. 4.482, de 16 d'abril de 2003.

VIII. En data 21 de gener de 2005, l'arquitecte i el TAG d'Urbanisme municipals, emeten un informe sobre les al·legacions presentades al projecte de reparcel·lació exposat al públic, el contingut del qual es trasllada a l'agent urbanitzador en data 25 de gener de 2005, a l'efecte que es realitzen les esmenes i comprovacions procedents.

IX. En data 27 d'abril de 2005 (registre d'entrada núm. 7.509), l'agent urbanitzador presenta un nou projecte de reparcel·lació, conforme a l'informe tecnicojurídic de data 21.01.05. En data 22 de juny de 2005, l'arquitecte municipal, després de revisar el document presentat, emet un informe sobre qüestions a resoldre-hi, amb caràcter previ a la seua tramitació.

X. En data 4 d'octubre de 2005 (registre d'entrada núm. 7.509), l'agent urbanitzador presenta un nou projecte de reparcel·lació, conforme a les rectificacions efectuades a instàncies dels serveis tècnics municipals. Mitjançant la resolució del tinent d'alcalde d'Urbanisme, de 7 d'octubre de 2005, es concedeix audiència als titulars registrals afectats per les modificacions introduïdes en el document presentat.

XI. Per altra banda, en data 12 de juliol de 2005 (registre d'entrada núm. 11.854), se sol·licita autorització per a cedir la condició d'agent urbanitzador a favor de la mercantil URBANIZADORA POVET, SL, amb CIF B-12552089. Aquesta cessió s'autoritza mitjançant un acord del Ple de la corporació de data 29 de setembre de 2005, condicionant la validesa de l'acord a la presentació per part del nou agent urbanitzador de garantia del mateix import que la dipositada en el seu moment per PROGRUP-96, S.L. El corresponent dipòsit s'acredita en data 22 de febrer de 2006.

XII. En data 15 de març de 2006, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet un informe sobre les al·legacions presentades durant el tràmit d'audiència del projecte de reparcel·lació presentat en data 4 d'octubre de 2005.

XIII. Així mateix, en data 16 de març de 2006, la TAG d'Urbanisme, la Sra. Elvira d'Alba Alonso, emet un informe relatiu a aspectes a resoldre en les descripcions de les finques inicials i de resultat, a l'efecte que el document reunisca els requisits que exigeix el Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol de 1997, per al seu posterior accés al Registre de la Propietat.

XIV. El contingut dels informes tècnics, de dates 15 i 16 de març de 2006, es remet a l'agent urbanitzador, en data 20 de març de 2006 (registre d'eixida 4.464, 20/03/2006), perquè realitze les modificacions i/o esmenes oportunes en el document de reparcel·lació per a la seua aprovació.

XV. En data 20 d'abril de 2007 (registre d'entrada núm. 6.813), l'agent urbanitzador presenta un nou projecte de reparcel·lació, conforme a les rectificacions efectuades a instàncies dels serveis tècnics municipals. Mitjançant la resolució del tinent d'alcalde d'Urbanisme, de 14 de maig de 2007, es concedeix audiència als titulars registrals afectats per les modificacions introduïdes en el document presentat.

XVI. En data 10 de setembre de 2007, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet informes de valoració de les diferents al·legacions presentades als diversos documents de reparcel·lació presentats al llarg del procediment, en els següents termes:

«REPARCEL·LACIÓ JUNY I OCTUBRE 2002.

Segons es desprèn del (...) expedient de programació del sector 10, POVET, en el Ple de 28 de novembre de 2002 es va procedir a aprovar el projecte d'urbanització i l'estudi de detall.

Aquests projectes van ser exposats al públic, juntament amb un primer projecte de reparcel·lació segons els decrets d'Alcaldia de 14 de maig de 2002, publicat en el DOGV en data 17 de juny de 2002, en primera instància, i en el DOGV de 24 de setembre de 2002, segons el Decret d'Alcaldia d'11 de setembre de 2002, en el qual s'incloïa un estudi de detall necessari per a poder determinar la vialitat que el pla parcial no definia, i remetia a aquest, en les illes que la tipologia edificatòria és residencial extensiva.

Com ja s'ha comentat, el Ple de novembre de 2002 aprova els documents d'urbanització i planejament, l'estudi de detall, i remet l'aprovació del projecte de reparcel·lació a la resolució dels problemes que en el document havien estat detectats. L'informe d'al·legacions, concretament, resolia les referents al projecte d'urbanització i a l'estudi de detall, i remetia les corresponents al projecte de reparcel·lació a nou informe, una vegada es considerara apte aquest projecte.

En data març de 2003, s'incorpora un nou projecte de reparcel·lació, que hem de considerar l'inici del procés de gestió ja que de les al·legacions presentades, una vegada estudiades, s'ha de deduir que el projecte que ja s'havia exposat al públic amb anterioritat ha de ser replantejat de nou i no utilitzar-lo com modificat de l'anterior.

En aquest sentit, les al·legacions presentades, en el que es referia a aquest primer projecte de reparcel·lació, ara ja definitivament rebutjat, han de considerar-se acceptades en el sentit de no considerar vàlid aquest projecte i resultar necessària la redacció del nou, que es va exposar al públic en el DOGV el 16 d'abril de 2003.

Les al·legacions presentades al projecte d'urbanització i a l'estudi de detall, ja van ser informades i dictaminades per a l'aprovació d'aquests.

Les al·legacions relatives al projecte de reparcel·lació, que fan referència a qüestions generals sobre aquest i la seua oportunitat, així com les que fan referència a superfícies i ubicació de parcel·les o la seua titularitat, si bé poden haver-se tingut en compte per a la redacció del nou projecte, han de considerar-se contestades mitjançant la seua anul·lació.

Les al·legacions presentades són de les següents persones:

Al primer projecte.-

Hilario Villarroya Traver

Francisco Roig, en representación de Carmen García y José García.

José Ángel Dieguez.

Mª Luisa Llorens Varó.

Concepción Palau Urquizu.

Hnos. Cornelles Soriano.

Vicente Guillem Torres.

Francisca Foix Bayarri.

Hnos. Bayarri Febrer.

Hnas. Loriente Forés.

Hnos. Serrano Añó.

Juan Manuel Coll Foix.

Pilar Cervera Compte.

Inmaculada Centelles Della.

Mª Inés Caldés Marzal.

Rosa Forés Egea.

Antonia Pellicer Ruiz.

Concepción Bayarri Lores.

Carmen Llorach Bayarri.

Nieves Centelles Della.

Francisca Gregori Foix.

Anselmo Ferreres García.

Ropsenda Timoteo Masip.

Joaquín Arnau Martínez.

Angela Caldés Marzal.

Vicente Cruselles y Ana Fresquet.

Eugenio Chau Salvador.

Romeo Piñana Lores.

Pascual Branchat Febrer.

José Arnau Gonzalbo.

Ana Mª Ávila Foix.

Carmen Ramón Albiol.

Hnos. París Marzá.

Felipe Berenguer Bengochea.

Josefina Loriente Sospedra.

Hnas. Soriano Ballester.

Hnos. Pellicer Moreno y Crescencia Moreno Pellicer.

Antonia Lluch Vallés.

Francisco Brau Climent.

Leonor García Sales.

Francisco Roig García.

Jaime Ferrer Vizcarro.

Jacinto Miguel Ferrer Foix.

Pascual Lluch Fresquet

Aquest projecte ha d'entendre's caducat d'acord amb la presentació del projecte de reparcel·lació publicat el 16 d'abril de 2003. En aquest sentit, a la vista de les al·legacions presentades i les modificacions que haurien de tenir-se en compte sobre la seua base, aquestes es consideren a l'efecte de caducar-lo i ordenar la presentació d'un projecte nou.

Al segon projecte.

Francisco Roig García.

Leonor García Sales.

Juan Manuel Coll Foix.

Luisa Mª llorens Vañó.

Francisca Foix Bayarri e hijos.

Ana Mª Ávila Foix.

Eugenio Chau Salvador.

Vicente Cruselles Cruselles.

Concepción Bayarri Lores.

Carmen Ramón Albiol.

Purificación Loriente Forés.

Inmaculada Centelles Della.

Francisca Gregori Foix.

Anselmo Ferreres García.

Hnos. Bayarri Febrer.

Juan Manuel Coll Foix.

Rosenda Timoteo Masip.

Nieves Centelles Della.

Pilar Cervera Compte.

Angela Caldés Marzal.

Mª Inés Caldés Marzal.

José Arnau Gonzalbo.

Joaquín Arnau Martínez.

Hnos. Pellicer Moreno.

Jesús Pellicer Moreno y Crescencia Moreno.

Hnos. París Marzá.

Romeo Piñana Lores y Hnos. Piñana Pellicer.

Pascual Branchat Febrer.

Carmen Llorach Bayarri.

Hnos. Forés Egea.

Hnos. Serrano Añó.

Antonia Pellicer Ruiz.

Felipe Berenguer Bengochea.

Pascual Lluch Fresquet.

José García Prieto.

Aquest projecte, que modificava l'anterior, ha d'entendre's, igualment, caducat juntament amb aquell d'acord amb la presentació del projecte de reparcel·lació publicat el 16 d'abril de 2003. En aquest sentit, a la vista de les al·legacions presentades i les modificacions que haurien de tenir-se en compte sobre la seua base, aquestes es consideren a l'efecte de caducar el projecte i ordenar la presentació d'un projecte nou.

REPARCEL·LACIÓ MARÇ 2003.

S'ha realitzat l'anàlisi de les al·legacions que es van presentar en el seu moment, durant la seua exposició al públic, al projecte de reparcel·lació del sector POVET de data març de 2003.

Les al·legacions llavors presentades van anar en part incorporades als successius canvis de projecte posteriors. Algunes d'aquestes s'han estat reproduint en les successives audiències, per la qual cosa la seua contestació es remet a l'informe definitiu. S'adjunta la seua anàlisi.

ANTONIO JUAN GARCÍA FLORES (I.- 22754A6 / F.- 81)

L'al·legació fa referència a la superfície de sòl tinguda en compte per a realitzar la reparcel·lació, ajustant-se al mesurament portat a terme per l'urbanitzador.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

CRESCENCIA MORENO LOPEZ I Gns. PELLICER MORENO (I.- 2275410 / F.- 56)

S'al·lega que la parcel·la adjudicada s'ha realitzat sobre parcel·la que no correspon al seu original i en proindivisió amb altres afectats.

La parcel·la adjudicada en el projecte definitiu s'haurà d'adjudicar, en la mesura del possible, sobre parcel·les de la seua antiga propietat i si disposa de parcel·la suficient per a poder adjudicar-se en solitari, haurà de trencar-se la proindivisió.

S'INFORMA FAVORABLEMENT pel que fa a la possibilitat d'adjudicació sense proindivisió i que s'intente adjudicar sobre el seu original.

FRANCISCO ROIG GARCÍA (I.- 2277930 / F.-part de 40)

L'al·legació ha estat contestada en l'informe corresponent a les al·legacions del PR abril 2007.

LEONOR GARCÍA SALES

L'al·legació ha estat contestada en l'informe corresponent a les al·legacions del PR abril 2007.

FRANCISCA FOIX BAYARRI (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

L'al·legació és similar, excepte error d'apreciació, a la que s'ha realitzat per altres membres de la mateixa família, copropietaris de la parcel·la original, en les exposicions a les modificacions del projecte d'octubre de 2005 i abril de 2007, per la qual cosa al que allí he contestat em remeto.

FRANCISCA FOIX BAYARRI (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

Al·lega que el període d'exposició al públic ha de ser l'establit en l'article 165.6 del RDL 1/92, és a dir, d'un mes i no de 20 dies com s'ha establit.

L'article 69 LRAU, per remissió a l'article 46, estableix el període d'exposició al públic dels projectes de reparcel·lació. Posteriorment a aquest període s'han succeït diverses audiències a interessats que, al meu entendre, garanteixen la defensa dels propietaris afectats. Aquests han presentat des de llavors fins a cinc al·legacions sobre el tema, el que no indueix a pensar en indefensió de l'administrat.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT

INVERSIONS SEQUIOL, S.L. (I.- 22754O7+89; 2277929+30+33 / F.- 74a+74b)

L'al·legació fa referència a una adjudicació que no permet obtenir el millor rendiment per la seua localització.

Aquest tècnic municipal desconeix els criteris que ha mantingut l'urbanitzador per a realitzar les adjudicacions. No obstant això, el projecte definitiu modifica la ubicació de les parcel·les sense que s'haja al·legat contra el nou posicionament.

JAIME FERRER VIZCARRO (I.- 22779O6 + 16 / F.- 29)

S'al·lega contra la liquidació portada a terme en el quadre de liquidació, per no aparèixer explicada en el projecte el mètode per a arribar-hi. També s'al·lega contra el fet que no s'explique si s'han tingut en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no es puguen conservar. Finalment, s'al·lega contra el fet que parteix de la seua parcel·la, en sòl urbà, siga expropiada de facto.

En relació amb el càlcul de les compensacions, aquestes han de portar-se a terme al preu mitjà en venda en el mercat immobiliari de les parcel·les del sector. No obstant això, la parcel·la adjudicada en l'últim PR no conté diferències d'adjudicació, ja que així li va ser ordenat a l'urbanitzador arran de les al·legacions.

En relació amb la indemnitzacions per elements a destruir, l'al·legació està contestada en l'informe al PR d'abril de 2007.

Igualment succeeix amb l'al·legació en relació amb els terrens propietat de l'al·legant que es troben fora de l'àmbit d'actuació.

GERMANS ARNAU MARTÍNEZ (I.- 2275460+68 / F.- 5)

L'al·legació versa sobre l'adjudicació de parcel·la sense façana al carrer del Port i sobre la forma irregular de la parcel·la adjudicada.

La prolongació que es produeix en el projecte definitiu fa impossible l'adjudicació de parcel·les amb façana al carrer del Port.

L'adjudicació haurà de, d'altra banda, resoldre el problema d'irregularitat de la forma, a fi de fer-la viable.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

ANSELMO FERRERES GARCÍA .

L'al·legació és contestada en l'informe a les al·legacions realitzat al projecte de reparcel·lació d'octubre de 2005.

FRANCISCO RICO FERRER (I.- 2275473/ F.- I)

L'al·legació fa referència que la seua propietat queda fora de l'àmbit del programa i que, per tant, no han de ser gravats per càrregues de forma idèntica que els propietaris de sòl urbanitzable.

La propietat dels al·legants sí que es troba inclosa en el programa d'actuació, si bé, com a parcel·la en sòl urbà. En aquest sentit, el càlcul dels costos d'urbanització del vial que dota la seua parcel·la de la condició de solar s'ha realitzat proporcionalment a l'aprofitament propi respecte del conjunt de l'aprofitament que posseeixen les parcel·les que recauen a dit vial. No entren en el repartiment de càrregues de l'àmbit del sòl urbanitzable en la mateixa proporció que la resta d'afectats, com de la seua situació de sòl urbà ha de derivar-se. D'altra banda, els propietaris d'aquestes parcel·les urbanes haurien igualment de contribuir a l'obtenció del vial a què recauen i els dotarà de la condició de solar. En cas contrari resultaria un repartiment desequilibrat, ja que la resta de propietaris del sector finançarien el sòl que els correspon cedir a aquests.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT

VICENTE CRUSELLES CRUSELLES, LUIS SAIZ, ANA ANCOSTA FORÉS I ELS SEUS CÒNJUGES (I.- 22754O5 / F.- A i 3)

L'al·legació fa referència a qüestions de caràcter general, d'una banda. I a unes altres de caràcter individualitzat, com ara la referència a la superfície de parcel·la original, l'adjudicació que ha fet el urbanitzador de part de parcel·les d'altres propietaris, els coeficients d'homogeneïtzació i, finalment, l'adjudicació, ja que l'al·legant afirma que l'Ajuntament va prometre donar preferència als propietaris per a triar parcel·la.

En relació amb les qüestions generals i tres primeres específiques, la contestació figura en l'informe al PR d'abril de 2007.

En relació a la ubicació de la parcel·la, aquesta s'ha localitzat sobre terrenys d'antiga propietat, en la millor situació possible.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

VICENTE CRUSELLES CRUSELLES, LUIS SAIZ, ANA ANCOSTA FORÉS I ELS SEUS CÒNJUGES (I.- 22754O5 / F.- A i 3)

L'al·legació referent a l'aplicació de costos d'urbanització es troba contestada en l'informe al PR d'abril de 2007.

ANTONIO LLORACH ESTELLER (Serveis Urbans Benicarló, S.L.; Serveis Immobiliaris Benicarló,S.L.; Edifici Brisamar, S.L.) (I.- 22754A7+2274947 / F.- 67)

L'al·legació fa referència a la superfície de parcel·la inicial i a la falta d'adjudicació de parcel·la al costat de la seua propietat.

L'al·legació es troba contestada en l'informe al PR d'abril de 2007.

MARÍA PARÍS MARZÁ

L'al·legació es refereix a les següents qüestions, de caràcter general:

Caducitat del programa.

Inadequació de l'estudi de detall per a la consideració de parcel·les com solar.

Costos d'urbanització.

Falta d'incorporació del compromís municipal d'aportació de costos d'urbanització.

Coeficients d'homogeneïtzació.

Adjudicació d'una borsa de sòl a l'urbanitzador, fins i tot de l'Ajuntament.

Forma de les parcel·les.

Parcel·les no situades sobre el seu original.

D'altra banda, es refereix al mesurament de la seua parcel·la original.

En relació amb la caducitat del programa, és una qüestió que no es refereix al projecte de reparcel·lació, que s'està informant. No obstant això, la caducitat del programa sol·licitada no produeix beneficis per a l'interès públic en relació amb la situació actual. L'Ajuntament considera més convenient per als interessos municipals la prossecució de l'expedient. Les raons de l'incompliment de terminis són, també, parcialment responsabilitat municipal.

En relació al fet que el ED no garanteix el compliment de la condició de solar del conjunt de les parcel·les, no és aquest el document de planejament que ha de portar a terme aquesta funció. Totes les parcel·les establides en el PR obtindran la condició de solar en desenvolupament de la urbanització, sense que el planejament limite la grandària màxima d'aquestes. Una altra manera de parcel·lar haguera limitat la llibertat d'implantació, tipologia i forma de les edificacions a construir, cosa que es va rebutjar per part de l'Ajuntament i dels propietaris al principi del procés.

El cost d'urbanització, mentre no s'autoritze cap altra cosa per part de l'Ajuntament, ha de ser l'aprovat al costat del programa, amb deducció de la menor vialitat que va suposar el primer estudi de detall, d'acord amb el criteri que va mantenir el Ple de la corporació. En relació amb l'aportació municipal que s'assegura es va comprometre per part de la corporació, no constitueix un aspecte que haja de resoldre el PR.

Respecte dels coeficients d'homogeneïtzació, aquests ja es van plantejar en el pla parcial. Si bé, aquests podrien ser avui dia modificats en el projecte de reparcel·lació, com s'indica en la nova legislació urbanística i els seus reglaments, no es produeix una justificació suficient per a realitzar aquest canvi, i aquest resulta, en aquests moments, absolutament contraproduent per al procés urbanístic que s'està culminant.

En relació amb les adjudicacions que s'aplica l'urbanitzador respecte dels excedents que corresponen a l'Ajuntament, aquests haurien d'adjudicar-se a l'administració mentre aquesta no autoritze altra cosa.

Respecte de la forma de determinades parcel·les, aquestes esdevenen del propi planejament i en no estar regulada en forma l'edificació definitiva sobre aquestes la reparcel·lació ha d'adjudicar parcel·les sobre les quals el propietari haurà de, si li interessa, realitzar la urbanització privada que considere convenient. En cas contrari, s'estaria limitant la llibertat d'edificació de l'àmbit en les illes d'edificació extensiva, predeterminant la tipologia, forma i situació de cada edificació.

En relació al criteri de superposició, aquest només és obligatori en determinats casos, sempre que siga possible.

Respecte de la superfície de la finca original, els serveis tècnics de l'urbanitzador han comprovat la seua realitat.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

ROSENDA TIMOTEO MASIP

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació amb la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, en el que fa referència a la necessitat d'explicitar la indemnitzacions d'elements que no puguen conservar-se.

PILAR CERVERA COMPTE

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació amb la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

En relació amb la total adjudicació de parcel·la, sense compensacions, si bé l'al·legant ja no és la propietària de la parcel·la, l'adjudicació al nou titular s'ha fet al 100% dels seus drets.

En relació amb la sol·licitud de superposició, l'adjudicació s'ha fet d'eixa manera, en la mesura del possible.

ANGELA CALDES MARZAL

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

En relació de la sol·licitud d'adjudicació en confrontació amb la seua germana, l'adjudicació s'ha realitzat seguint aquest criteri.

ANTONIA LLUCH VALLÉS

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

Gns. FORÉS EGEA

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació amb la superfície de la finca original, s'ha contestat en l'informe d'al·legacions al PR d'abril de 2007.

CARMEN RAMÓN ALBIOL

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

ROMEO PIÑANA LORES, ROMEO PIÑANA PELLICER ROSA Mª PIÑANA PELLICER I ANTONIA PELLICER RUIZ

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

FRANCISCA GREGORI FOIX

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

NIEVES CENTELES DELLA

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

Respecte de la superfície de la finca original, els serveis tècnics de l'urbanitzador han comprovat la seua realitat.

PASCUAL, VICENTA I SALVADORA BAYARRI FEBRER

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

ALICIA, JAVIER, JOSÉ ENRIQUE I VÍCTOR MANUEL SERRANO AÑÓ

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

FELIPE BERENGUER BENGOCHEA

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

PASCUAL BRANCHAT FEBRER

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació amb la superfície de parcel·la s'ha comprovat i s'ha incorporat el mesurament sol·licitat.

En relació a l'adjudicació, s'ha incorporat el 100% del seu dret.

En relació amb l'adjudicació en superposició, l'adjudicació s'ha realitzat, en la mesura del possible sobre l'illa de la seua antiga propietat. En cas d'impossibilitat, s'ha realitzat en la seua proximitat.

En relació amb l'edificació existent en la parcel·la original, aquesta es troba materialitzada i patrimonialitzada per la seua titularitat sobre aquesta, sense minvament de parcel·la adscrita. El tractament en la reparcel·lació s'ha resolt homogèniament i solidàriament amb la resta de propietaris.

MARÍA INÉS CALDÉS MARZAL

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

Respecte de la superfície de la finca original, els serveis tècnics de l'urbanitzador han comprovat la seua realitat.

En relació de la sol·licitud d'adjudicació en confrontació amb la seua germana, l'adjudicació s'ha realitzat seguint aquest criteri.

JOSÉ ARNAU GONZALBO

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la superfície de la finca inicial, el propietari actual ja no és el titular al·legant, sinó SOLASA, a qui ja se li ha contestat en l'informe corresponent al PR d'abril de 2007.

CONCEPCIÓN BAYARRI LORES

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració. No obstant això, les collites pendents d'arreplegar a valorar són les que hi havia, en qualsevol cas, en la data d'inici de l'expedient, sempre que no puguen fer-se efectives durant el procés, cosa que no succeeix en aquest cas.

GERMANES LORIENTE FORÉS

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

JOAQUIN ARNAU MARTÍNEZ

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

INMACULADA CENTELLES DELLA

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació a la sol·licitud de tindre en compte les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se en el procés d'urbanització, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

ANA Mª ÀVILA FOIX

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

JUAN MANUEL COLL FOIX

L'al·legació és similar a la de la Sra. París Marzá, en el que a qüestions generals es refereix, per la qual cosa m'hi remeto en la contestació.

En relació amb la part específica, la superfície amidada pels serveis tècnics de l'urbanitzador ha estat de 640,70m2, que s'han incorporat al projecte.

PILAR CERVERA COMPTE

Al·lega que la parcel·la adjudicada té poca façana i molt fons i sol·licita que li siga adjudicada la que forma cantó entre l'avinguda de Iecla i l'avinguda de les Balears.

L'urbanitzador ha arreplegat la sol·licitud en la parcel·lació del projecte definitiu d'abril de 2007.

LUISA MARÍA LLORENS VARO

La resposta a l'al·legació present es troba en l'informe relatiu a les al·legacions al PR d'abril de 2007.

JOSEFINA LORIENTE SOSPEDRA

Al·lega contra la superfície computada en el projecte com parcel·la inicial.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

ROSA CASTILLO SANZ

L'al·legació parla de l'interès públic i social de la reparcel·lació, indicant que no es justifica.

El contingut de l'al·legació no té gens que veure amb la pròpia reparcel·lació.

REPARCEL·LACIÓ OCTUBRE 2005.

S'ha procedit a donar audiència sobre el document de reparcel·lació presentat a l'octubre de 2005, al que s'han presentat una sèrie d'al·legacions que es passen a informar.

JUAN BTA. PELLICER PORCAR I J.Mª CARDONA LLATJE (Obramar Maestrat, S.L.) (I.- 2275415 / F.- 15)

L'al·legació versa sobre l'adquisició i consegüent canvi de titularitat de la parcel·la original de Pilar Cervera Compte, a favor de OBRAMAR MAESTRAT, S.L.

S'ha comprovat la transmissió.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, sense perjudici de la necessitat de modificar la titularitat registral original per a poder adjudicar la de resultat.

FERNANDO LADRÓN JIMÉNEZ I CARMEN RAMÓN ALBIOL (I.-2277936 / F.- 46)

L'al·legació sol·licita la regularització de la forma de la parcel·la.

La nova ordenació ja ha realitzat aquesta regularització.

S'INFORMA FAVORABLEMENT

PATRICIO CORNELLES (I.- 2275415 / F.- 25a)

L'al·legació fa referència a error en el percentatge de participació de la propietat que comparteix amb els Gns. Cornelles Soriano.

En les noves propostes ja ha estat corregit l'error.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

FRANCISCA GREGORI FOIX (I.- 2275450+51 / F.- 42)

Al·lega que no se li adjudica sobre el seu lloc d'origen.

L'adjudicació es produeix en la seua proximitat ―ja que resulta impossible encaixar el conjunt de propietaris sobre el seu lloc d'origen― sense que s'haja produït un minvament en la qualitat de l'adjudicació.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

FRANCISCA FERRER FOIX (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

Al·lega que falten documents i sol·licita nova exposició.

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

ANTONIO JUAN GARCÍA FLORES (I.- 22754A6 / F.- 81)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

PASCUAL BAYARRI FEBRER (I.- 2275435+37 / F.- 8)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

EVA FIBLA LLUCH (Representa a Antonia Lluch Vallés) (I.- 2277957 / F.- 52)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

JOSEFINA ARNAU SENAR (Hereva de Gns. Arnau Martínez) (I.- 2275460+68 / F.- 5)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del P.R. d'abril del 2007.

ROSA PALAU URQUIZU I VICENTE JOVANÍ BELTRÁN (I.- 2277959 / F.- 57)

Al·lega que existeix una dolenta posició de la seua parcel·la de resultat, ja que hauria de trobar-se al costat del vial Iecla, per estar allí el seu original.

El document definitiu ja ha solucionat aquesta situació.

S'INFORMA FAVORABLEMENT

GERMANES SORIANO BALLESTER (I.- 2277943 / F.- 76)

Manifesten la seua decisió de trencar la proindivisió una vegada adjudicada la finca de resultat.

Res que oposar a aquesta opció, que haurien de resoldre en l'àmbit privat. El document definitiu estableix una subdivisió amb dos grups de parcel·les equivalents en em2t homogeneïtzat.

VICENTE CRUSELLES CRUSELLES (I.- 22754O5 / F.- A i 3)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

VICENTE CRUSELLES CRUSELLES (I.- 22754O5 / F.- A i 3)

Al·lega que la ubicació de la seua parcel·la ha de realitzar-se sobre terrenys de la seua finca original.

Al·lega contra el coeficient de repartiment de càrregues urbanístiques, indicant que han de diferenciar-se entre tipologies.

Respecte de la primera al·legació, la parcel·la en el projecte definitiu, ja ha estat adjudicada d'acord amb la sol·licitud.

Quant al segon punt, el repartiment de càrregues es fa d'acord al dret homogeneïtzat de cada propietari, per la qual cosa no distingeix entre tipologies, ja que es tracta d'unitats d'aprofitament, independentment de com es transformaran posteriorment en cada tipologia.

S'INFORMA FAVORABLEMENT el canvi de situació de la parcel·la de resultat.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la modificació del criteri per a l'aplicació de càrregues per tractar-se del criteri establit en la legislació vigent.

JUAN MASIP FABREGAT (I.- 2275444 / F.- 47)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

FRANCISCO BRAU CLIMENT (Ana Forés Fuster) (I.- 2277934 / F.- 14)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

GERMANES CORNELLES SORIANO (I.- 2275415+16 / F.- 25a+25b)

Sol·licita l'acumulació de drets en una sola parcel·la, trencant la proindivisió de l'adjudicada en la parcel·la 25a.

Això ja s'ha realitzat en el projecte definitiu.

S'INFORMA FAVORABLEMENT

CARMEN LLORACH BAYARRI (I.- 2277942 / F.- 49)

Al·lega específicament sobre la seua propietat sobre la necessitat que la reparcel·lació li adjudique el 100% del seu dret, sense compensacions per diferències d'adjudicació. Al·lega, també sobre la forma de la parcel·la.

De forma general, al·lega les següents qüestions:

Caducitat del programa.

estudi de detall no garanteix la condició de solar de totes les parcel·les resultants.

Costos d'urbanització incorrectes per no haver-se ajustat al mandat del Ple en relació amb la reducció de costos derivada de l'estudi de detall.

No es reflecteix el compromís de l'Ajuntament d'aportar quantitats econòmiques que reduïren costos d'urbanització als propietaris.

Qüestiona els coeficients d'homogeneïtzació.

Al·lega contra l'adjudicació no autoritzada de sòl a l'urbanitzador.

Al·lega contra la forma de determinades parcel·les.

En contestació a tot això, s'estableix el següent:

La caducitat del programa sol·licitada no produeix beneficis per a l'interès públic en relació amb la situació actual. L'Ajuntament considera més convenient per als interessos municipals la prossecució de l'expedient. Les raons de l'incompliment de terminis són, també, parcialment responsabilitat municipal.

En relació amb que el ED no garanteix el compliment de la condició de solar del conjunt de les parcel·les, no és aquest el document de planejament que ha de portar a terme aquesta funció. Totes les parcel·les establides en el PR obtindran la condició de solar en desenvolupament de la urbanització, sense que el planejament limite la seua grandària màxima. Una altra manera de parcel·lar haguera limitat la llibertat d'implantació, tipologia i forma de les edificacions a construir, cosa que es va rebutjar per part de l'Ajuntament i dels propietaris al principi del procés.

El cost d'urbanització, mentre no s'autoritze cap altra cosa per part de l'Ajuntament, ha de ser l'aprovat junt al programa, amb la deducció de la menor vialitat que va suposar el primer estudi de detall, d'acord amb el criteri que va mantenir el Ple de la corporació. En relació amb l'aportació municipal que s'assegura es va comprometre per part de la corporació, no constitueix un aspecte que haja de resoldre el PR.

Respecte dels coeficients d'homogeneïtzació, aquests ja es van plantejar en el pla parcial. Si bé, aquests podrien ser avui dia modificats en el projecte de reparcel·lació, com s'indica en la nova legislació urbanística i els seus reglaments, no es produeix una justificació suficient per a realitzar aquest canvi, ja que aquest resulta, en aquests moments, absolutament contraproduent per al procés urbanístic que s'està culminant.

En relació amb les adjudicacions que s'aplica l'urbanitzador respecte dels excedents que corresponen a l'Ajuntament, aquests haurien d'adjudicar-se a l'administració mentre aquesta no autoritze altra cosa.

Respecte de la forma de determinades parcel·les, aquesta esdevé del propi planejament i al no estar regulada en forma l'edificació definitiva sobre les mateixes la reparcel·lació ha d'adjudicar parcel·les sobre les quals el propietari haurà de, si li interessa, realitzar la urbanització privada que considere convenient. En cas contrari, s'estaria limitant la llibertat d'edificació de l'àmbit en les illes d'edificació extensiva, predeterminant la tipologia, forma i situació de cada edificació.

En relació a l'al·legació particularizada sobre la seua adjudicació, aquesta s'ha modificat per a poder atorgar-li el 100% del seu dret. Respecte de la forma de la parcel·la, per tractar-se d'edificacions aïllades de caràcter residencial, no es considera un inconvenient o obstacle l'adjudicació de parcel·les amb poca façana en relació al fons, ja que l'edificació, en aquests casos, no es regeix en funció de la línia de façana. A més, la parcel·la original ja tenia una forma similar.

A la vista de tot això, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el relatiu a la sol·licitud de caducitat per resultar inoportuna i improcedent; la improcedència de les parcel·les establides pel ED per considerar-se aquest correctament desenvolupat; la necessitat de modificar els coeficients d'homogeneïtzació, per estar definits en el planejament i no resultar suficientment justificada aquesta acció; respecte de les formes de determinades parcel·les, per l'enunciat en l'explicació de l'al·legació i per no oposar-se aquesta forma a cap prescripció de planejament.

Per altra banda, S'INFORMA FAVORABLEMENT: el relatiu a la necessitat d'ajustar el cost d'urbanització a l'establit pel Ple municipal; per la qual cosa fa a l'autoadjudicació de parcel·les provinents de l'excedent a l'urbanitzador, aquestes haurien d'adjudicar-se a l'Ajuntament, mentre aquest no autoritze el contrari; i el concernent a l'adjudicació del 100% del seu dret.

ROSA ARÍN ROCA I ROSA BRANCHAT ARÍN (Pascual Brnachat Febrer) (I.- 2277941 / F.- 13)

Estableix, igual que l'al·legació anterior, una sèrie de consideracions de caràcter general relatives a caducitat, homogeneïtzació, cost, etc., i unes altres de caràcter específic sobre els seus drets, com ara superfície de la parcel·la que manifesten que ha de ser de 7.899m2; que es produïsca un resultat basat en el principi de superposició de finques; i se sol·licita la indemnització per 150 ametlers i arbres fruiters, amb una quantitat d'indemnització de 19.350€.

En relació a la part general de l'al·legació, ens remetem a la contestació donada a la Sra. Llorach Bayarri, anteriorment realitzada.

En relació amb la part específica, quant a la superfície de parcel·la s'ha computat l'aportada per les afectades; en relació amb l'adjudicació en superposició, això no és possible al 100%, per la qual cosa s'ha ordenat a l'urbanitzador i així s'ha portat a terme, que l'adjudicació es faça en parcel·les el més pròximes possible a la inicial, i, si és possible, com determina la norma, superposades. Referent a la indemnització per elements a destruir, l'urbanitzador no ha aportat la fitxa d'indemnitzacions i ha d'incorporar una fitxa descriptiva del bé a demolir i la seua valoració. La indemnització haurà d'incorporar-se al quadre de liquidació, en qualsevol cas, abans de la seua liquidació definitiva. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració. La nova configuració de parcel·les pot afectar els elements a destruir, ja que només són indemnitzables els que no puguen mantenir-se per incompatibilitat amb les obres d'urbanització o per recaure en parcel·les necessàriament no adjudicades al seu antic propietari.

S'INFORMA FAVORABLEMENT les qüestions relatives a la superfície de parcel·la inicial; les que fan referència a la possibilitat d'aproximar les parcel·les de resultat; i, finalment, al dret que assisteix a l'interessat a reclamar les indemnitzacions per aquells elements que hagen de destruir-se en el procés d'urbanització.

JUAN MANUEL COLL FOIX (I.- 2275427+30 / F.- 24)

Estableix, igual que l'al·legació anterior, una sèrie de consideracions de caràcter general relatives a caducitat, homogeneïtzació, cost, etc., i altres de caràcter específic sobre els seus drets, com ara superfície de la parcel·la que manifesten ha de ser de 700m2, en comptes de 635m2 i es produïsca un resultat basat en el principi de superposició de finques.

En relació a la part general de l'al·legació, ens remetem a la contestació donada a la Sra. Llorach Bayarri, anteriorment realitzada.

En relació amb la part específica, la superfície mesurada pels serveis tècnics de l'urbanitzador ha estat de 640,70m2, que s'han incorporat al projecte.

En relació amb l'adjudicació de parcel·la, la superposició de parcel·les en el conjunt de propietaris no és possible portar-la a terme en la seua totalitat. L'adjudicació ha estat realitzada en les proximitats del sòl original. Per altra banda, l'Ajuntament no ha realitzat negociacions amb l'afectat en l'últim projecte presentat, ja que aquest no ha interposat nova al·legació davant l'oferiment de l'Ajuntament de negociar la ubicació amb parcel·les adjudicades provisionalment a aquest.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT d'acord al mesurament realitzat per l'urbanitzador i l'acceptació per part de l'interessat de l'última proposta d'adjudicació.

PASCUAL LLUCH PRESQUET (I.- 2275432+34 / F.- 51)

Al·legació ja inclosa en les contestacions del PR d'abril del 2007.

ANSELMO FERRERES GARCÍA

Estableix una sèrie de consideracions de caràcter general relatives a caducitat, homogeneïtzació, cost, etc., i altres de caràcter específic sobre els seus drets, com ara l'adjudicació de la totalitat del seu dret en parcel·la única i aplicació del principi de superposició.

En relació a la part general de l'al·legació, ens remetem a la contestació donada a la Sra. Llorach Bayarri, anteriorment realitzada.

En relació a les qüestions específiques, si bé l'al·legant ha transmès la finca i ja no consta com a interessat, cal indicar que l'adjudicació dels seus drets s'ha realitzat en la seua totalitat, eliminant compensacions. D'altra banda, la finca original es trobava en més d'un 50% en sòl amb destinació dotacional públic, per la qual cosa no li és d'aplicació el criteri de superposició, però sí s'ha realitzat l'adjudicació en finca o parcel·la única, evitant la disgregacions.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, ja que sí s'han respectat les consideracions de l'interessat, excepte la de la superposició perquè, si escau, no resulta preceptiva.

VICENTE GUILLEM TORRES (I.- 2275457 / F.- 43)

Al·lega que l'adjudicació no s'ha realitzat sobre la seua finca original, ni tan sols parcialment.

L'adjudicació sí es troba enclavada en el projecte definitiu, bàsicament, sobre la finca original.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, i s'ha modificat l'adjudicació.

CRESCENCIA MORENO LOPEZ (I.- 2275410 / F.- 56)

Les al·legacions de la interessada fan referència a tres conceptes. En primer lloc, es discuteix el valor de les edificacions a derrocar que les avalua en 209.872,16€, quan en el quadre de liquidació figuren 142.552,18€. En segon lloc, s'al·lega contra la distribució de càrregues d'urbanització, adduint que han de corregir-se segons tipologies. Finalment, s'al·lega contra la superfície de la finca. Es manifesta que és de 2.064m2, quan en el projecte figuren 1.912m2.

En relació amb el primer apartat de l'al·legació, aquest tècnic manca de documentació suficient per a determinar el valor, davant la contradicció de valoracions entre la interessada i l'urbanitzador. Haurà d'aportar-se per l'urbanitzador un document individualitzat dels elements a indemnitzar. La indemnització haurà d'incorporar-se al quadre de liquidació abans de la seua liquidació definitiva. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

En relació amb la sol·licitud de modificació de criteris de repartiment de càrregues, el repartiment es fa d'acord al dret homogeneïtzat de cada propietari, per la qual cosa no distingeix entre tipologies, ja que es tracta d'unitats d'aprofitament, independentment de com es transformaran posteriorment en cada tipologia.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la inclusió de la indemnització real que es determinarà en el procés d'execució davant la situació que queden les finques de la interessada.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el relatiu a la modificació de la distribució de càrregues d'urbanització i el que fa referència a la dimensió de la parcel·la original.

PATRICIO CORNELLES (I.- 2275415 / F.- 25a)

Al·lega el percentatge de participació de l'interessat en la parcel·la original. Al·lega, també, contra la valoració establida en el PR per a les compensacions. La resta d'al·legacions es consideren opinions sobre el procés que s'està portant a terme.

Respecte del percentatge de participació en la proindivisió original, el tema ja s'ha solucionat en el PR definitiu.

Respecte de la valoració, efectivament, es considera inadequada. Havent-se modificat per l'urbanitzador a 457,70€/mth, es comprova que bàsicament és coincident amb l'estudiat pels serveis tècnics municipals i que s'estima en 440,93€/m2th, i s'ha de modificar el quadre a aquesta quantitat, llevat que es justifique adequadament.

S'INFORMA FAVORABLEMENT ambdues qüestions plantejades, arreplegant-se les mateixes en el projecte definitiu.

MARÍA PARÍS MARZÁ I GREGORIO PARÍS MARZÁ (I.- 22754A2 / F.- 61)

Al·lega contra conceptes generals de la reparcel·lació, com ara la quantitat de sòl que se cedeix o la no consideració per al repartiment o valor del fet que determinades finques contribuïren com urbanes i unes altres no.

S'al·lega, també, contra el fet que en fer la reserva d'aprofitament en el seu moment a favor de l'Ajuntament per a fer l'accés a la piscina, se'ls prometera edificar en la resta i això no s'ha complit.

Respecte dels dos primers apartats ha d'aclarir-se que els processos reparcel·latoris deriven del planejament aprovat, la quantitat de sòl que se cedeix és el resultant de l'aplicació estricta dels reglaments que regulen el procés. Per altra banda, el fet que determinades finques contribuïren segons el cadastre d'urbana o de rústica és una qüestió fiscal que, si bé ha de derivar-se de la situació urbanística real, no influeix en el resultat d'un procés reparcel·latori.

En relació amb la reserva d'aprofitament que es va realitzar en el seu moment, l'Ajuntament ha reconegut aquesta reserva i l'aprofitament corresponent a aquesta s'adjudica al seu titular indiscutiblement. L'Ajuntament no va poder afirmar mai que la resta de finca seria edificable, ja que això no és legal.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

Gns. FLEQUE DRAGO (I.- 22754C2 / F.- 81)

L'al·legació fa referència a la divisió de la seua finca original en dos parts, una de les quals, amb 77,00 m2 queda inclosa en l'àmbit del sector POVET. La segona al·legació fa referència al baix valor que s'estimen les compensacions per pèrdua diferències d'adjudicació.

En relació amb la primera al·legació, el sòl extern a l'àmbit, encara sent inferior a la parcel·la edificable, no pot formar parcel·la única amb el sòl inclòs en ell, ja que la seua classificació és diferent i els sistemes de gestió són distints. La suma del dret que li correspon en aquesta reparcel·lació i l'aprofitament que li resta fora del sector no permeten, tampoc, la formació d'una parcel·la edificable. La finca externa al sector haurà de completar-se amb mitjans aliens a la reparcel·lació.

Respecte de la valoració, efectivament, es considera inadequada. S'ha modificat per l'urbanitzador a 457,70€/mth, es comprova que bàsicament és coincident amb l'estudiat pels serveis tècnics municipals i que s'estima en 440,93€/m2th, i s'ha de modificar el quadre a aquesta quantitat, llevat que es justifique adequadament.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la sol·licitud de manteniment d'una única finca amb dos tipus de classificació distinta. La finca externa a l'àmbit haurà de completar-se per mitjans aliens a aquesta reparcel·lació.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la qüestió relativa al valor a compensar. No obstant això, els afectats es troben inclosos en una proindivisió en la parcel·la 81, en el qual es materialitzen la totalitat dels seus drets, amb l'objecte que, mitjançant la gestió de l'Ajuntament, puguen obtenir el millor preu possible.

Gns. FORÉS EGEA (I.- 2277917 / F.- 37)

Estableix una sèrie de consideracions de caràcter general relatives a caducitat, homogeneïtzació, cost, etc. i altres de caràcter específic sobre superfície de parcel·la i sobre la tipologia i ús sobre el qual se'ls realitza l'adjudicació.

En relació a la part general de l'al·legació, ens remetem a la contestació donada a la Sra. Llorach Bayarri, anteriorment realitzada.

Respecte de la resta de l'al·legació la seua contestació es troba realitzada en l'informe relatiu al PR d'abril de 2007 i s'ha acceptat parcialment la superfície sol·licitada i el canvi d'ubicació.

VICENTE PALAU URQUIZU (I.- 2277938+39+15+55+56+71+C0+C1 / F.- 58+59+60)

L'al·legació versa sobre la falta de justificació dels elements a indemnitzar per destrucció necessària per a executar la urbanització.

Efectivament, l'urbanitzador haurà d'aportar la relació i valoració justificada individualitzadament dels elements que es troben en aquesta situació. La indemnització haurà d'incorporar-se al quadre de liquidació abans de la seua liquidació definitiva. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

S'INFORMA FAVORABLEMENT en el sentit de la necessitat d'introduir una relació i valoració individualitzada de béns a destruir en el procés.

LUISA MARÍA LLORENS VARO (I.- 22754A3 i A5 / F.- 50)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del PR d'abril de 2007.

LEONOR GARCÍA SALES

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del P.R. d'abril de 2007.

ROMEO PIÑANA LORES, ROMEO PIÑANA PELLICER, ANTONIA PELLICER RUIZ I ROSA Mª PIÑANA PELLICER (I.- 2277958 / F.- 66)

L'al·legació és similar en la seua part general a la plantejada per Carmen Llorach Bayarri. En la seua part específica, els interessats al·leguen que la seua parcel·la s'adjudique sobre la seua parcel·la original i amb el 100% de drets que els corresponen.

En relació amb la part general de l'al·legació em remet al contestat a l'al·legació de la Sra. Llorach Bayarri.

Quant a la part específica, la proposta definitiva de reparcel·lació, que arreplega les al·legacions al PR d'abril de 2007, ha adjudicat el 100% dels drets de l'al·legant en parcel·la sobre la seua parcel·la original.

S'INFORMA FAVORABLEMENT en relació amb els drets de l'al·legant i la ubicació de la seua parcel·la.

ROMEO PIÑANA LORES, ROMEO PIÑANA PELLICER, ANTONIA PELLICER RUIZ I ROSA Mª PIÑANA PELLICER (I.- 2277958 / F.- 66)

La segona al·legació que presenten els al·legants fa referència a la superfície de la seua parcel·la inicial i es troba ja contestada en l'informe al P.R. d'abril de 2007, en el qual s'arrepleguen les pretensions dels al·legants.

FRANCISCA FERRER FOIX (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del P.R. d'abril de 2007.

CONCHITA BAYARRI LORES (I.- 2277913 / F.- 81)

L'al·legació fa referència al baix valor que s'estimen les compensacions per pèrdua diferències d'adjudicació.

Respecte de la valoració, efectivament, es considera inadequada. Havent-se modificat per l'urbanitzador a 457,70€/mth, es comprova que bàsicament és coincident amb l'estudiat pels serveis tècnics municipals i que s'estima en 440,93€/m2th, i s'ha de modificar el quadre a aquesta quantitat, tret que es justifique adequadament.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la qüestió relativa al valor a compensar. Els afectats es troben inclosos en una proindivisió en la parcel·la 81, en la qual es materialitzen la totalitat dels seus drets, amb l'objecte que, mitjançant la gestió de l'Ajuntament, puguen obtenir el millor preu possible.

FRANCISCO ROIG GARCÍA (I.- 2277930 / F.-part de 40)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del PR d'abril de 2007.

ANTONIO LLORACH ESTELLER (Servicios Urbanos Benicarló, S.L.; Servicios Inmobiliarios Benicarló,S.L.; Edifici Brisamar, S.L.) (I.- 22754A7+2274947 / F.- 67)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del PR d'abril de 2007.

FRANCISCA SORIANO BALLESTER (I.- 2277943 / F.-part de 76)

L'al·legació versa sobre qüestions generals de tipus conceptual com ara disseny de vials en l'alternativa tècnica, coeficients d'homogeneïtzació ja establits i aprovats, repartició sobre la base de tipologies edificatòries, obviant altres criteris d'ubicació. Específicament, s'al·lega reclamant la indemnització per una edificació existent en la parcel·la de l'al·legant, així com per aparèixer compensacions dineràries en la seua adjudicació, rebutjant-les. Finalment, es fa referència a la reserva d'aprofitament que es va realitzar en el seu moment a favor de la al·legant a fi de la transmissió al domini públic de l'actual vial d'accés a la piscina.

En relació amb els conceptes generals, no és objecte aquest informe d'anàlisi de les bondats dels instruments de gestió i els seus mecanismes homogeneïtzadors, com tampoc ho és de les qualitats tècniques del planejament en vigor.

Sí s'ha d'analitzar la qüestió de la indemnització per destrucció d'una edificació existent. S'al·lega que el seu estat és a causa de la seua situació de “fora d'ordenació”. L'edificació a la qual es refereix l'al·legant és una antiga construcció residencial en ruïna i, per tant, la seua valoració és nul·la. La seua situació no esdevé de l'estat de “fora d'ordenació”, ja que existeixen altres edificacions en l'àmbit i es troben en perfecte estat. La situació de ruïna esdevé de la falta de conservació de l'immoble i el seu abandó.

En relació amb les compensacions dineràries, el PR definitiu que arreplega les al·legacions del PR d'abril de 2007 ha eliminat aquestes compensacions per a la parcel·la de la al·legant, adjudicant-li el 100% del seu dret.

Finalment, el projecte sí que ha tingut en compte la reserva d'aprofitament que se sol·licita, atès que en el còmput de la parcel·la original s'inclou el sòl que va provocar aquesta reserva.

S'INFORMA FAVORABLEMENT l'eliminació de compensacions dineràries, adjudicant el 100% del dret.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió de ser indemnitzades per l'edifici existent en ruïna, així com l'asseveració que no s'ha inclòs la reserva d'aprofitament.

ALFREDO FOIX FERRER (Jaime Ferrer Vizcarro i Antonia Meseguer Ramón) (I.- 22779O6 + 16 / F.- 29)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del PR d'abril de 2007.

FERNANDO LADRÓN JIMÉNEZ I CARMEN RAMÓN ALBIOL (I.-2277936 / F.- 46)

L'al·legació fa referència a la forma de la parcel·la sol·licitant que aquesta, a tenor del descrit en la sol·licitud, que es proporcione.

La proposta definitiva adjudica a l'interessat una parcel·la d'aproximadament 15,00 m de façana per 28,00m de fons, resultant perfectament regular i de fàcil aprofitament.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, havent-se modificat la forma de la parcel·la.

VICENTE PRATS LLUCH (I.-2275433 / F.- 71)

El al·legant sol·licita que la seua parcel·la recaiga a dos carrers, ja que és la més gran de les que es troben en l'àmbit en el qual se situa.

El al·legant no té en compte que la seua parcel·la és part d'una única parcel·la, juntament amb altres dues, que el projecte ha dividit i, per tant, la parcel·la total sí recau a dos o més carrers. No obstant això, s'ha modificat la distribució final, de manera que el conjunt de propietaris de la parcel·la inicials 2275433 i 2275432 i 34, totes incloses en la mateixa illa, resulten amb una adjudicació tant en usos, com en distribució, equilibrada.

S'INFORMA FAVORABLEMENT tenint en compte que en la redistribució s'ha procurat dotar d'equilibri entre les parcel·les inicials esmentades.

CHAU GONZÁLEZ I CHAU SALVADOR (I.- 2275456, 56a, 56b, 56c / F.- 2)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del P.R. d'abril de 2007.

ANTONIO SÁNCHEZ ABAD (SOLASA,S.L. (I.- 2277922, 23 i 40 / F.- 4)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del P.R. d'abril de 2007.

INVERSIONS SEQUIOL, S.L.

No es tracta d'una al·legació purament aquesta, sinó d'un document de manifestació de l'elevació a públic de sengles convenis de cessió a l'Ajuntament de sòl amb reserva d'aprofitament.

JUAN BAUTISTA PELLICER SEGARRA (I.- 2275431 / F.- 21)

L'al·legació es basa en cinc punts. El primer esmenta la titularitat de la seua finca, que figura en el projecte a nom de Centelles Della. La segona part fa referència a una diferència entre el dret i el sostre adjudicat, a la qual no pensa renunciar l'al·legant. En tercer lloc, es manifesta la indefensió produïda per no descriure's els elements que es referencien com indemnitzables. Es manifesta, igualment, contra l'increment de costos d'urbanització que s'han reflectit en el quadre. Finalment, s'oposa a la cessió de l'aprofitament que correspon a l'Ajuntament a l'urbanitzador en canvi de la compensació dineraria.

En relació al primer punt, ja s'ha resolt l'error de titularitat.

En relació al segon, l'adjudicació és correcta en termes d'aprofitament. El al·legant confon el sostre real amb l'homogeneïtzat o unitats d'aprofitament a les quals té dret. Entre ambdues quantitats existeix identitat si s'efectua el càlcul. El sostre real en la tipologia adjudicada, residencial extensiva, està afectat per un coeficient d'homogeneïtzació de 1,10.

En tercer lloc, efectivament no apareixen els elements a indemnitzar i és obligació de l'urbanitzador descriure'ls individualizadamente. No obstant això, els elements que afecten a aquesta parcel·la es troben descrits en el conveni amb l'Ajuntament i s'han incorporat en el compte de liquidació amb un valor de 42.233,91€.

Respecte dels costos d'urbanització, l'urbanitzador, com així manifesta l'al·legant, no podrà modificar els costos aprovats, excepte retasació de càrregues, i així haurà de figurar en el document definitiu.

Finalment, la cessió de l'aprofitament municipal a l'urbanitzador en canvi de compensació econòmica, vinculada, lògicament, al patrimoni municipal de sòl, és una possibilitat establida en la legislació vigent. No obstant això, l'Ajuntament no ha autoritzat a l'urbanitzador a realitzar tal compensació, ni s'ha establit l'import definitiu, per la qual cosa mentre no siga així, l'ajuntament haurà de figurar com titular de les parcel·les sobre les quals radica l'excedent d'aprofitament l'Ajuntament.

S'INFORMA FAVORABLEMENT el relatiu a la titularitat; el dret a conèixer els elements indemnitzables i la seua forma de càlcul, la no possibilitat d'increment de costos d'urbanització, sense retaxació de càrregues i l'adscripció, fins que siga autoritzat, si escau, a l'Ajuntament de les parcel·les sobre les quals radica l'excedent.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la qüestió relativa a la diferència entre l'aprofitament a què es té dret i l'adjudicat, ja que és coincident.

GERMANES LORIENTE FORÉS (I.- 2275459 / F.- 54)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del PR d'abril de 2007.

JACINTO FERRER FOIX (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

L'al·legació es refereix a quatre punts. El primer es pregunta si les al·legacions anteriors s'han anul·lat o retirat, ja que no se li ha notificat cap resolució. El segon, fa referència a la ubicació de la seua parcel·la de resultat. El tercer, es refereix a les indemnitzacions. La quarta manifesta el seu interès per la modificació de les condicions d'ordenació.

En relació al primer, les al·legacions que fan referència al document que s'està treballant, o altres dels quals deriva, han estat analitzades i seran contestades junta a l'informe d'al·legacions del document d'abril de 2007, sense que el moment de la seua contestació reste validesa al projecte.

En relació al segon apartat, l'adjudicació es porta a terme d'acord amb l'article 90 RGU (RD3288/1978) per disposar d'un habitatge en la parcel·la i estar aquesta habitada. Se li ha oferit adjudicació d'acord a tota la seua reivindicació, però per a això cal incomplir l'article 90 el RGU, com ja s'ha comentat, i una conseqüència lògica d'això seria, a fi de no carregar les seues indemnitzacions sobre els altres propietaris en contra del que exposa tal article, la renúncia a la indemnització per l'edificació, ja que açò és el que s'interpreta com objectiu d'aquest article. No obstant això, l'al·legant no manifesta la seua disposició.

En relació amb les indemnitzacions, com al·legació tercera, la indemnització per la casa no és possible d'acord amb l'article ja esmentat. La resta d'indemnitzacions que es deriven de la seua impossibilitat de manteniment, que haurien de ser les estrictament legals, podran incorporar-se al quadre en qualsevol moment del procés, i s'han d'individualitzar i ser sotmeses a valoració contradictòria.

La quarta al·legació no fa referència a qüestions del projecte de reparcel·lació.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, excepte el referent a les indemnitzacions, i l'urbanitzador ha d'atenir-se al contestat en aquesta i altres al·legacions similars.

ANA TERESA PELLICER VERGE I AGUSTÍN ESTELLER RAMÓN (I.- 2275411+63+13+65 / F.- 63+65)

Les qüestions al·legades en l'escrit presentat se solucionen en l'informe corresponent a les al·legacions fetes al PR d'abril de 2007.

No obstant això això, al·lega que per tractar-se d'una proindivisió, les adjudicacions haurien de ser idèntiques en superfície i tipologies. La ruptura d'indivisos és possible mitjançant el procés reparcel·latori i l'adjudicació en diferents tipologies de cadascun d'antics copropietaris es porta a terme a fi d'agrupar finques menudes, el que no seria possible de la forma que ho sol·licita l'al·legant.

JUAN ANTONIO FERRER I FOIX (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

Les al·legacions presentades són similars a les presentades per la copropietària Francisca Ferrer Foix i que es reprodueixen en les presentades al projecte d'abril de 2007, per la qual cosa a la contestació a aquesta em remeto.

JOSÉ ENRIQUE O'CONNOR MIQUEL (I.- 22779O5 / F.- 10)

L'al·legació és similar a la realitzada a l'últim projecte presentat, per la qual cosa la contestació figura en l'informe sobre al·legacions del PR d'abril de 2007.

ROSA CASTILLO SANZ (I.- 22754C3 / F.- 81)

Sol·licita l'adjudicació en proindivisió de parcel·la, ja que no és propietària de parcel·la original suficient per a obtenir parcel·la mínima.

El document definitiu ha arreplegat aquesta pretensió.

S'INFORMA FAVORABLEMENT

REPARCEL·LACIÓ ABRIL 2007.

S'ha procedit a donar audiència sobre l'últim document de reparcel·lació presentat a l'abril de 2007, al qual s'han presentat una sèrie d'al·legacions que es passen a informar.

JOSEFINA ARNAU SENAR (Hereva de Gns. Arnau Martínez) (I.- 2275460+68 / F.- 5)

L'al·legació versa sobre la irregularitat de la parcel·la adjudicada, la núm. 5 del document.

També es fa referència a l'edificació existent en la mateixa, que no ha estat reflectida en el quadre d'indemnitzacions.

S'ha procedit a regularitzar la parcel·la en el document definitiu, adjudicant una completament regular.

L'urbanitzador haurà d'incorporar, si escau, una fitxa descriptiva del bé a demolir i la seua valoració. La indemnització haurà d'incorporar-se al quadre de liquidació, en qualsevol cas, abans de la seua liquidació definitiva.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

EVA FIBLA LLUCH (Representa Antonia Lluch Vallés) (I.- 2277957 / F.- 52)

L'al·legació fa referència a un possible error en la descripció de la titularitat de les finques de resultat. En cas contrari, al·lega que si la finca de resultat és la núm. 52, situada en zona terciària, manifesta la seua oposició per haver-se allunyat de la finca original (2277957)

L'adjudicació a l'Ajuntament de la zona terciària resulta, actualment, un objectiu d'aquest, permetent amb això, el trasllat dels actuals adjudicataris a sòls més pròxims a la seua parcel·la original.

L'adjudicació de parcel·la de resultat superposada a l'original no és d'aplicació en aquest cas per estar afectada la parcel·la original en més d'un 50% de la seua superfície per espais destinats a ús i domini públic.

S'adjudica, no obstant això, a la interessada una parcel·la residencial en la ubicació més pròxima possible al seu original, en zona d'edificabilitat extensiva, ja que la superfície original no resulta suficient per a obtenir parcel·la mínima en la zona residencial intensiva.

S'INFORMA FAVORABLEMENT l'al·legació en el sentit d'adjudicar una parcel·la més pròxima a la seua finca original.

ANTONIO JUAN GARCÍA FLORES (I.- 22754A6 / F.- 81)

L'al·legació es refereix a una apreciació per part del propietari d'una inexactitud en relació al percentatge d'adjudicació dels seus drets en la finca núm. 81. Considera l'al·legant que existeix un error entre el percentatge adjudicat en una proindivisió, 10,49%, i els m2 de parcel·la adjudicats.

D'altra banda, al·lega que li resta una parcel·la en sòl urbà, segregada de l'afectada pel sector Povet, que recau a l'espai de pati interior lliure, però d'ús privatiu, de l'illa M9. A causa d'eixe ús privatiu, la parcel·la restant, per tant, manca d'accés. El al·legant sol·licita siga solucionat aquest problema.

Finalment, sol·licita que siga el propi Ajuntament qui gestione la transmissió de la parcel·la 81 per facilitar així la resolució de la proindivisió.

En relació amb la primera part de l'al·legació, s'ha comprovat la concordança de m2t amb el percentatge de proindivisió que li correspon en la parcel·la 81 i és correcte. El al·legant confonia m2s amb m2t.

En relació amb la segona part de l'al·legació, efectivament, existeixen parcel·les que recauen al pati d'illa de la M9 que no disposen d'accés. Haurà d'inscriure's una servitud de pas o alguna figura jurídica anàloga que permeta accés a les parcel·les que es troben en la part del darrere del bloc que recau a Méndez Núñez. Per part d'aquest tècnic es proposa que el planejament arreplegue l'ús públic d'aquest espai, independentment de l'ús que es puga donar al subsòl de manera que se solucionen els problemes d'accés i vistes dels blocs que hi recauen.

Respecte de la gestió de la parcel·la 81, és opinió d'aquest tècnic que, ja que la solució d'adjudicar la proindivisió ha estat una proposta municipal, l'Ajuntament hauria de facilitar la seua gestió.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT l'apartat referent a la no coincidència de superfície i percentatge, per ser aquest correcte i sí existir aquesta coincidència.

S'INFORMA FAVORABLEMENT el relatiu a la necessitat de resoldre l'accés a la resta de parcel·les situades en la part del darrere del bloc que recau a Méndez Núñez a través del pati interior de l'illa M9, i es proposa el seu ús públic en superfície.

JUANA I JOSÉ FRANCISCO LLUCH ARNAU (Hereus de Gns. Arnau Martínez) (I.- 2275460+68 / F.- 5)

L'al·legació és idèntica a la realitzada per Josefina Arnau Senar i la contestació resulta, per tant, equivalent.

SANTIAGO DAVID RODA MARTÍNEZ (RESIDENCIAL RATLLAMAR, S.L.) (I.- 2277920+17+21 / F.- 30+31)

L'al·legació es divideix en tres apartats. El primer fa referència a la improcedència d'haver considerat titular de 1.300 m2 de sòl inicial (part de les parcel·les 2277920 i 21) a Construye Flos, S.L. i als germans Flos Ruiz, ja que ha recaigut una sentència judicial que resol el contracte de compravenda que aquests titulars van fer de la finca d'Anselmo Ferreres.

S'al·lega, també, que en el cas de resultar favorable als seus interessos el reconeixement de la titularitat de la finca inicial, es produïsca la concentració de finques de resultat.

S'al·lega contra la improcedència de donar audiència del projecte de reparcel·lació, sense haver contestat les al·legacions presentades amb anterioritat.

Sol·licita, també, l'adjudicació de parcel·les actualment adjudicades a l'Ajuntament per a compensar desequilibris que al·lega l'interessat.

Finalment, l'al·legant reitera al·legacions anteriors en el següent sentit:

—El compte de liquidació ha incrementat el cost d'urbanització.

—Han de replantejar-se els coeficients d'homogeneïtzació.

—Proliferen parcel·les amb molt de fons i poca façana, el que provoca la necessitat d'incrementar sobre aquestes el cost d'urbanització per vials interiors.

—Sol·licita que es definisca la privadesa o publicitat dels patis d'illa.

En relació, en primer lloc, a la improcedència del tràmit d'audiència, és opinió d'aquest tècnic que l'audiència facilita la tramitació del procediment, una vegada ja han estat analitzades les al·legacions d'exposicions anteriors, que seran contestades al costat d'aquest document, sense que el moment de la seua contestació reste validesa al projecte.

En segon lloc, respecte de l'adjudicació com titular de la família Flos en part de les parcel·les inicials, que ha de rectificar-se segons sentència judicial, aquest tècnic municipal entén que haurà de tenir-se com titular inicial aquell que figure en el Registre de la Propietat.

En el cas de confirmar-se respecte d'aquesta titularitat, l'al·legat, encara que en la legislació aplicable al present projecte, LRAU i RGU(3288/1978) no resulta aplicable el principi de concentració, a la vista de peculiaritat del cas, es proposa la concentració de les parcel·les en la núm. 30. Aquesta parcel·la és confrontant amb la parcel·la 82b, de l'Ajuntament, per la qual cosa podria ampliar-se en substitució de la 31, que s'adjudicarà a l'Ajuntament amb la numeració 82m, per a adjudicar l'aprofitament que li correspon a la inicial part litigiosa de la 2277920 i 21.

En relació amb l'oferiment que va realitzar l'Ajuntament d'utilitzar parcel·les municipals per a adjudicar parcel·les a propietaris que permetera resoldre determinats problemes, aquest oferiment es realitzava per a utilitzar aquestes adjudicacions com elements disponibles per a l'objectiu enunciat, no perquè cada propietari poguera triar la parcel·la que li interessara, ja que, evidentment, no existeix aquesta capacitat d'oferta municipal.

Finalment, en relació amb els quatre apartats de l'últim punt de l'al·legació, cal indicar:

El cost d'urbanització, mentre no s'autoritze cap altra cosa per part de l'Ajuntament, ha de ser l'aprovat junt al programa, amb deducció de la menor vialitat que va suposar el primer estudi de detall, d'acord amb el criteri que va mantenir el Ple de la corporació.

Els coeficients d'homogeneïtzació es van plantejar en el pla parcial. Si bé, aquests podrien ser avui dia modificats en el projecte de reparcel·lació, com s'indica en la nova legislació urbanística i els seus reglaments, no es produeix una justificació suficient per a realitzar tal canvi, i aquest resulta, en aquests moments, absolutament contraproduent per al procés urbanístic que s'està culminant.

Respecte de la forma de determinades parcel·les, aquesta esdevé del propi planejament i per no estar regulada en forma l'edificació definitiva sobre aquestes la reparcel·lació ha d'adjudicar parcel·les sobre les que el propietari haurà de, si li interessa, realitzar la urbanització privada que considere convenient. En cas contrari, s'estaria limitant la llibertat d'edificació de l'àmbit en les illes d'edificació extensiva, predeterminant la tipologia, forma i situació de cada edificació, de la qual cosa s'ha fugit en la definició d'aquest pla parcial.

En relació amb la titularitat de les parcel·les lliures interiors d'illa, aquests espais són privats i s'han adjudicat a les parcel·les edificables confrontants de manera que done un resultat coherent.

Per tot això, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT les qüestions relatives a la sol·licitud de nul·litat per improcedència de l'audiència concedida; la qual es refereix a l'adjudicació a elecció de l'afectat de parcel·les municipals, ja que això resultaria impossible donada la reduïda capacitat d'oferiment de parcel·les per part de l'Ajuntament; la qual fa referència a la modificació dels coeficients d'homogeneïtzació, per no trobar-se justificació suficient i produir crebants desproporcionats en el procediment que està culminant; respecte de la forma de les parcel·les, no es considera que això afecte l'edificació possible; i, finalment, sobre la titularitat dels patis d'illa, ja que aquesta titularitat figura en els documents del projecte.

S'INFORMA FAVORABLEMENT allò que fa referència a la titularitat de la parcel·la reclamada, segons afirmen, per sentència judicial, en el sentit que el titular final ha de ser el que figure inicialment en el Registre de la Propietat. També quant a la concentració d'adjudicació per resultar coherent en el cas que ens trobem. Finalment, també ha d'acceptar-se i així ha de figurar en el quadre de liquidació que el cost d'urbanització quede ajustat a les quantitats aprovades pel Ple, sense que es puga procedir a la seua modificació sense autorització municipal.

MARÍA FORÉS BAYARRI (I.- 2275448 / F.- 36)

Al·lega la propietària que, sent titular de la parcel·la inicial 2275448 i podent adjudicar-li parcel·la superposada, se li ha adjudicat la núm. 36, aliena a la seua posició inicial.

Existint la possibilitat d'adjudicar-li la parcel·la de resultat sobre el seu original, aquest canvi no resulta incompatible amb la proposta presentada.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, i se li adjudica una parcel·la equivalent en dret al que li correspon en la cantonada carrer del Port amb el carrer 4ª del POVET

NIEVES CENTELLES DELLA (I.- 2275431+35 / F.- 20)

Al·lega que és propietària de dos parcel·les, part de la 2275431 i 2275435, enfront del mar. Ara l'adjudicació es realitza en la part posterior del bloc que recau a l'avinguda Marquès de Benicarló, i no està d'acord amb això.

La al·legant disposa de les seues parcel·les en zones destinades a sòl terciari i sòl amb destinació pública en més del 50% de la seua superfície. Per tant, no existeix procedència d'aplicació de regla de superposició, ii resulta, a la meu entendre, correcta l'adjudicació realitzada.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

AGUSTÍN ESTELLER RAMÓN (I.- 2275411+63+13+65 / F.- 63+65)

Sol·licita ampliació de termini per no trobar la fitxa de la seua parcel·la.

La finca que correspon a l'interessat és la 2275411, 63, 13 i 65 i se li ha adjudicat en proindivisió al costat d'altres dos la finca núm. 65 i també la núm. 63, que posteriorment al·lega que existeix error i es resol favorablement.

GERMANES LORIENTE FORÉS (I.- 2275459 / F.- 54)

Al·leguen que la parcel·la que se'ls ha adjudicat no respon a les seues pretensions.

La parcel·la adjudicada no se situa sobre l'original, tot i poder-ho haver fet de forma racional. Per tant es procedeix a la seua modificació d'acord amb la sol·licitud presentada.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, i es trasllada la parcel·la de resultat a l'illa M5.

PASCUAL BAYARRI FEBRER (I.- 2275435+37 / F.- 8)

Al·lega que a parcel·la 2277935 i 37, de 2.005,49m2, no coincideix amb el mesurament portat a terme pel tècnic competent.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT

JUAN MASIP FABREGAT (I.- 2275444 / F.- 47)

Al·lega que és propietari de la parcel·la 2275444 i que la seua dimensió és 1.560m2 i no de 1.491m2.

Al·lega que la forma de la parcel·la adjudicada, la 47 és irregular, el que limita la seua construcció.

Al·lega que se situa darrere dels edificis construïts i que això no és bo per a la seua parcel·la.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

La irregularitat de la parcel·la no limita l'edificabilitat possible per tractar-se d'una edificació aïllada. No obstant això, s'ha procurat, en la mesura del possible, en l'adjudicació modificada regularitzar espais rectangulars en l'interior de la parcel·la i aproximar-la al seu original.

Finalment, l'al·legació respecte de la ubicació no se sosté ja que la parcel·la original ja es trobava situada en la part del darrere de les edificacions que recauen a l'avinguda del Marquès de Benicarló.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT l'al·legació presentada.

CRESCENCIA MORENO LOPEZ (I.- 2275410 / F.- 56)

L'al·legació és una condemna general del procés d'adjudicació.

No es fa referència a punts concrets de la reparcel·lació que puguen ser estudiats.

ANTONIO LLORACH ESTELLER (Servicios Urbanos Benicarló, S.L.; Servicios Inmobiliarios Benicarló,S.L.; Edificio Brisamar, S.L) (I.- 22754A7+2274947 / F.- 67)

L'al·legació reprodueix al·legacions d'exposicions anteriors i es basa en:

Caducitat del programa.

Estudi de detall que no garanteix la condició de solar de totes les parcel·les resultants.

Costos d'urbanització incorrectes per no haver-se ajustat al mandat del Ple en relació amb la reducció de costos derivada de l'estudi de detall.

No es reflecteix el compromís de l'Ajuntament d'aportar quantitats econòmiques que reduïren costos d'urbanització als propietaris.

Qüestiona els coeficients d'homogeneïtzació.

Al·lega contra l'adjudicació no autoritzada de sòl a l'urbanitzador.

Al·lega contra la forma de determinades parcel·les.

Al·lega contra la superfície inicial computada 587m2, que ha de computar-se, segons afirma, 738,31m2.

Al·lega contra la ubicació per desplaçament de la parcel·la inicial 22754A7, que ha passat d'estar confrontant amb parcel·les pròpies fora de l'àmbit, a la zona recreativa.

Finalment, s'al·lega que ha de produir-se el principi de concentració de parcel·les adjudicades.

En contestació a tot això, s'estableix el següent:

La caducitat del programa sol·licitada no produeix beneficis per a l'interès públic en relació amb la situació actual. L'Ajuntament considera més convenient per als interessos municipals la prosecució de l'expedient. Les raons de l'incompliment de terminis són, també, parcialment responsabilitat municipal.

En relació amb que el ED no garanteix el compliment de la condició de solar del conjunt de les parcel·les, no és aquest el document de planejament que ha de portar a terme aquesta funció. Totes les parcel·les establides en el PR obtindran la condició de solar en desenvolupament de la urbanització, sense que el planejament limite la seua grandària màxima. Una altra manera de parcel·lar haguera limitat la llibertat d'implantació, tipologia i forma de les edificacions a construir, cosa que es va rebutjar per part de l'Ajuntament i dels propietaris al principi del procés.

El cost d'urbanització, mentre no s'autoritze altra cosa per part de l'Ajuntament, ha de ser l'aprovat junt al programa, amb deducció de la menor vialitat que va suposar el primer estudi de detall, d'acord amb el criteri que va mantenir el Ple de la corporació. En relació amb l'aportació municipal que s'assegura es va comprometre per part de la corporació, no constitueix un aspecte que haja de resoldre el PR.

Respecte dels coeficients d'homogeneïtzació, aquests ja es van plantejar en el pla parcial. Si bé, aquests podrien ser avui dia modificats en el projecte de reparcel·lació, com s'indica en la nova legislació urbanística i els seus reglaments, no es produeix una justificació suficient per a realitzar aquest canvi, i aquest resulta, en aquests moments, absolutament contraproduent per al procés urbanístic que s'està culminant.

En relació amb les adjudicacions que s'aplica l'urbanitzador respecte dels excedents que corresponen a l'Ajuntament, aquests haurien d'adjudicar-se a l'administració mentre aquesta no autoritze altra cosa.

Respecte de la forma de determinades parcel·les, aquesta esdevenen del propi planejament i per no estar regulada en forma l'edificació definitiva sobre aquestes, la reparcel·lació ha d'adjudicar parcel·les sobre les que el propietari haurà de, si li interessa, realitzar la urbanització privada que considere convenient. En cas contrari, s'estaria limitant la llibertat d'edificació de l'àmbit en les illes d'edificació extensiva, predeterminant la tipologia, forma i situació de cada edificació.

En relació amb la superfície inicial de la parcel·la, els serveis tècnics de l'urbanitzador han comprovat que aquesta té, en l'àmbit d'actuació, 767,00m2, i s'ha corregit aquesta dada respecte de la inicial utilitzada.

Respecte de l'adjudicació de la parcel·la resultant de la 22754A7, s'ha modificat aquesta adjudicació situant-la al costat de les propietats de l'al·legant en sòl urbà.

Respecte de l'adjudicació corresponent a la parcel·la 2277947, que en l'actualitat s'adjudica en proindivisió en la parcel·la 81, no existeix inconvenient a modificar l'adjudicació unificant-la al costat de la 67, en detriment de la 82h-2, que pertany a l'Ajuntament i el dret del qual es materialitzaria en la proindivisió de la parcel·la 81. L'adjudicació corresponent a aquest dret ha passat a augmentar la parcel·la municipal núm. 82c.

A la vista de tot això, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el relatiu a la sol·licitud de caducitat per resultar inoportuna i improcedent; la improcedència de les parcel·les establides per el ED per considerar-se aquest correctament desenvolupat; la necessitat de modificar els coeficients d'homogeneïtzació, per estar definits en el planejament i no resultar suficientment justificada aquesta acció; respecte de les formes de determinades parcel·les, per l'enunciat en l'explicació de l'al·legació i per no oposar-se aquesta forma a cap prescripció de planejament.

Per altra banda, S'INFORMA FAVORABLEMENT el relatiu a la necessitat d'ajustar el cost d'urbanització a l'establit pel Ple municipal; pel que fa a l'autoadjudicació de parcel·les provinents de l'excedent a l'urbanitzador, aquestes haurien d'adjudicar-se a l'Ajuntament, mentre aquest no autoritze el contrari; en relació amb la superfície de la parcel·la inicial 22754A7, que s'estableix en 767,00m2, encara que es rebutja el mesurament aportat per l'interessat; finalment, respecte de l'adjudicació de les parcel·les per concentració, així com el respecte a la fita amb parcel·les externes a l'àmbit, s'ha modificat el plànol de parcel·les adjudicades en eixe sentit i l'Ajuntament queda com adjudicatari de la part proindivisa de la parcel·la 81 que s'havia adjudicat a l'al·legant i aquest aprofitament passa a la finca 82c.

MARÍA PARÍS MARZÁ

Sol·licita l'anul·lació del projecte de reparcel·lació. No estableix al·legacions concretes, excepte la de comentar que no s'han contestat encara les al·legacions a anteriors projectes.

Les contestacions al projecte de reparcel·lació, en el seu conjunt, es realitzen en el present document en el qual s'arrepleguen els canvis acceptats que s'aprovaren definitivament.

GERMANES CORNELLES SORIANO (I.- 2275415+16 / F.- 25a+25b)

Al·leguen que són propietàries el 50% de la parcel·la 25a, i així consta en el PR. Al·leguen, per tant, que són propietàries de les indemnitzacions que corresponguen als béns inclosos en aquesta parcel·la.

Efectivament, al meu entendre haurien de ser creditores del 50% de la indemnització que se li ha atribuït en exclusivitat al Sr. Patricio Cornelles. No obstant això, no es detecten obres indemnitzables en la parcel·la original.

S'INFORMA FAVORABLEMENT en el cas que hagen d'indemnitzar-se béns a destruir.

ANTONIO I Mª CARMEN FOIX SORLÍ (I.- 2275423+24+25+26+29 / F.- 33)

L'al·legació es basa que en el quadre de liquidació i en el plànol de parcel·les adjudicades figura una parcel·la adjudicada a l'urbanitzador en pagament en terrenys dels costos d'urbanització que corresponen a l'afectat, sense que res s'haja pactat sobre això.

L'urbanitzador no ha demostrat que s'haja arribat a un acord per a realitzar el pagament en metàl·lic, per la qual cosa la parcel·la 33-O haurà de ser adjudicada al que ostenta els drets inicials i el cost d'urbanització serà assumit per aquest en la seua integritat.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

PASCUAL LLUCH PRESQUET (I.- 2275432+34 / F.- 51)

En primer lloc s'al·lega contra la superfície de parcel·la, mantenint que són 4.602m2 i no 4.562m2 que consten en el projecte.

En segon lloc, al·lega que les adjudicacions rebudes per l'interessat, tant en posició, com en tipologia no resulten equitatives en relació amb el conjunt dels seus veïns, propietaris de parcel·les finals 69, 70 i 71, per la qual cosa sol·licita un repartiment més equilibrat, tant en posició, com en tipologia repartint equitativament el sòl residencial i el terciari en el conjunt de propietaris esmentats.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

Tots els propietaris esmentats provenen de la mateixa zona inicial i la parcel·la original d'aquests, excepte la de l'al·legant, única, és la 2275433. Per tant, no sembla lògica l'adjudicació de parcel·les que recauen a dos carrers per a totes les parts d'una mateixa parcel·la inicial, com va sol·licitar un dels seus cotitulars, que es divideix i deixar en pitjor posició la parcel·la del propietari que no participa del conjunt inicial. Idèntica situació succeeix amb la part de sòl terciari que s'adjudica, en el sentit que hauria d'haver-se repartit de manera proporcional en partir de situacions inicials similars.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la modificació de superfície inicial.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, en el sentit d'equilibrar les parcel·les de resultat 51, 69, 70 i 71, per partir de situacions similars.

Mª FRANCISCA SORIANO BALLESTER (I.- 2277943 / F.- 76)

Sol·licita la modificació de la forma de la parcel·la 76c o la seua substitució per la 82b de l'Ajuntament.

En opinió d'aquest tècnic municipal, la parcel·la 76c, per tractar-se d'una parcel·la per a tipologia residencial aïllada, pot perfectament ser base de l'edificació prevista.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

MANUEL ARÍN GARCÍA (I.- 2277925+26+27+27+30+32 / F.- 40)

Al·lega que les parcel·les adjudicades anteriorment a José García Pastor i Gns. García Sales han estat en l'última proposta adjudicades a Francisco Roig García, sense que s'hagen explicat els motius i sol·liciten la reversió a la situació titular anterior.

En principi, haurà de mantenir-se el criteri d'identitat entre la titularitat registral inicial i l'adjudicació amb l'objecte que en el document administratiu no es produïsquen transmissions encobertes.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, no en el canvi de titularitat, sinó en la necessitat que existisca identitat entre el titular registral i l'adjudicatari final. En qualsevol cas, haurà de figurar en el document administratiu que es derive del projecte aprovat la titularitat que procedisca del títol registral, llevat que existisca document legalment vàlid per a realitzar el canvi.

PILAR GARCÍA SALES (I.- 2277925+26+27+27+30+32 / F.- 40)

L'al·legació és exactament igual que l'anterior del Sr. Arín

FRANCISCO BRAU CLIMENT (Ana Forés Fuster) (I.- 2277934 / F.- 14)

Al·lega que la seua parcel·la mesura 1.997,89m2 i no 1.913,00m2.

Al·lega que la seua parcel·la té poca façana i molt de fons.

Al·lega que el carrer no té eixida.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

La parcel·la núm. 14 adjudicada resulta ser una parcel·la perfectament proporcionada.

S'ha modificat el vial d'accés eliminant el fons de sac i augmentant la seua amplària a 10 m.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, pel que fa a la superfície de parcel·la i la forma de la finca de resultat.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la sol·licitud de desaparició del fons de sac.

PIÑANA PELLICER – PIÑANA LORES – PELLICER RUIZ (I.- 2277958 / F.- 66)

Al·lega que la seua finca original (2277958) té 2.966,32m2 i no 2.610,00m2. Aporta un mesurament tècnic competent i afirma que la finca està perfectament delimitada.

Per part dels serveis tècnics de l'urbanitzador s'ha comprovat que existia un error de mesurament que es resol. Es modifica, conseqüentment, la superfície de la parcel·la 66 adjudicada.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

FERNANDO LADRÓN JIMÉNEZ I CARMEN RAMÓN ALBIOL (I.-2277936 / F.- 46)

L'al·legació versa sobre l'existència d'un vial d'accés a la seua parcel·les en fons de sac, en primer lloc. La falta d'indemnització de béns existents en la seua original propietat, en segon. I, finalment, sobre la superfície de la parcel·la.

En relació amb el vial en fons de sac, ha estat modificat, donant-li eixida al carrer del Port i ampliant-lo a 10 m.

En relació amb la indemnitzacions per elements a destruir, no figura una fitxa identificativa d'aquestes en el projecte

de reparcel·lació. L'urbanitzador haurà d'aportar aquest document. No obstant això, es detecta una important coincidència entre la parcel·la antiga i l'adjudicada, per la qual cosa els elements a destruir no són tots els que existeixen en la parcel·la, ja que s'hi conserven. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

Finalment, respecte de la superfície de parcel·la original, l'al·legant sol·licita que aquesta se li reduïsca. No obstant això, la superfície de la finca ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta. La propietat del camí que separa les finques 2277934, 35, 36, 37, 38, 39 i 40, de les 2277932, 30, 29, 28, 27, 26, 25, 24 i 22 ha estat discutida per tots els propietaris que hi fiten, per la qual cosa s'opta per considerar-se dubtosa. Si en el procés d'execució es demostra la seua propietat, els afectats seran compensats econòmicament per aquesta, en el cas de no haver-se inclòs aquesta superfície en la parcel·la.

S'INFORMA FAVORABLEMENT pel que fa a la desaparició del vial en fons de sac i el referent a les indemnitzacions en el sentit que aquestes hauran de quantificar-se en el cas que hagen de desaparèixer en execució de l'obra urbanitzadora.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT pel que fa a la superfície de la parcel·la original, que en qualsevol cas, podria considerar-se de dubtosa titularitat.

JOSÉ ENRIQUE O'CONNOR MIQUEL (I.- 22779O5 / F.- 10)

Al·lega que és el propietari registral de la finca d'origen 22779O5, que parcialment va ser gestionada en la UA12 del sòl urbà.

El titular final de les finques adjudicades ha de tenir identitat amb l'original registral per la qual cosa, en el cas que ens ocupa, excepte error, la finca de resultat 10 ha de ser adjudicada al Sr. O'Connor.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.

VICENTE CRUSELLES CRUSELLES, LUIS SAIZ, ANA ANCOSTA FORÉS I ELS SEUS CÒNJUGES (I.- 22754O5 / F.- A i 3)

L'al·legació fa referència al fet que la seua propietat queda fora de l'àmbit del programa i que, per tant, no han de ser gravats per càrregues de forma idèntica que els propietaris de sòl urbanitzable.

La propietat dels al·legants sí es troba inclosa en el programa d'actuació, si bé, com a parcel·la en sòl urbà. En aquest sentit, el càlcul dels costos d'urbanització del vial que dota a la seua parcel·la de la condició de solar s'ha realitzat proporcionalment a l'aprofitament que respecte del conjunt de l'aprofitament posseeixen les parcel·les que recauen a dit vial. No entren en el repartiment de càrregues de l'àmbit del sòl urbanitzable en la mateixa proporció que la resta d'afectats, com de la seua situació de sòl urbà ha de derivar-se. D'altra banda, els propietaris d'aquestes parcel·les urbanes haurien d'igualment contribuir a l'obtenció del vial a què recauen i els dotarà de la condició de solar. En cas contrari resultaria un repartiment desequilibrat, perquè la resta de propietaris del sector finançarien el sòl que els correspon cedir a aquests.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT

VICENTE CRUSELLES CRUSELLES, LUIS SAIZ, ANA ANCOSTA FORÉS I ELS SEUS CÒNJUGES (I.- 22754O5 / F.- A i 3)

L'al·legació fa referència als mateixos conceptes que es van estudiar en l'al·legació del Sr. Antonio Llorach Esteller sobre caducitat, estudi de detall, costos d'urbanització, coeficients d'homogeneïtzació, etc.

D'altra banda, al·leguen diferències de superfície entre l'establida en la parcel·la original per part de l'urbanitzador 4,416,00m2, i la superficiada per l'interessat, 4.738,42m2.

Finalment, consideren injust que se'ls adjudique la totalitat de la parcel·la en sòl residencial intensiu, per no estar d'acord amb els coeficients d'homogeneïtzació.

En relació amb les al·legacions generals que s'han anat repetint al llarg del procés de desenvolupament del PAI i que són coincidents amb les del Sr. Llorach Esteller, a la contestació a aquesta al·legació em remeto.

La superfície de la finca, en sòl urbanitzable, que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

En relació amb la tipologia d'edificació que es pot executar sobre la parcel·la adjudicada, l'adjudicació es realitza sobre terrenys de la seua propietat original per superposició. No existeix justificació per a afirmar la injustícia dels coeficients d'homogeneïtzació, i aquests estan fixats en el planejament, contra el qual no es va recórrer.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT

CHAU GONZÁLEZ I CHAU SALVADOR (I.- 2275456, 56a, 56b, 56c / F.- 2)

Sol·licita la caducitat de l'expedient per retard en les actuacions. Al·leguen sobre l'ordenació. Finalment, manifesten ser titulars registrals d'una finca de 280m2 que s'ha unit a una altra resultant un total de 1,109m2, i no resulten adjudicataris de la part proindivisa que els correspondria.

En relació amb la caducitat, aquesta no produiria beneficis per a l'interès públic en relació amb la situació actual. L'Ajuntament considera més convenient per als interessos municipals la prossecució de l'expedient. Les raons de l'incompliment de terminis són, també, parcialment responsabilitat municipal.

En relació amb el disseny urbanístic, no resulta objecte d'aquest expedient.

En relació amb el dret a rebre finca de resultat, l'adjudicació ha de tenir identitat de titularitat amb les finques registrals originals, per la qual cosa haurà d'incloure's aquesta adjudicació o la compensació corresponent, en la finca de resultat 2, junt a Agustina Albiol.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT en relació amb la caducitat del PAI i el disseny del sector.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, en relació amb la necessitat d'adjudicar finques de resultat amb identitat de titularitat amb les registrals inicials.

Gns. FORÉS EGEA (I.- 2277917 / F.- 37)

L'al·legació fa referència a la superfície de la seua parcel·la original. Estableix l'urbanitzador una superfície de 3.380m2, mentre l'interessat manté que té 4.841,90 m2. Per altra banda, s'al·lega contra l'adjudicació en sòl terciari; contra la improcedència del tràmit d'audiència; contra els costos d'urbanització establits per l'urbanitzador en el quadre de liquidació; contra els coeficients d'homogeneïtzació; contra la forma de determinades parcel·les que obliga a realitzar vials interiors privats i contra la falta de definició de les parcel·les interiors de pati d'illa.

En relació amb tot això, cal indicar:

Respecte de la superfície de la finca, l'urbanitzador ha realitzat el mesurament de la finca tenint en compte el criteri de delimitació del sector, de manera que gràficament aquest es troba delimitat i sobre la base d'això s'estableix la superfície de 3.380 m2. No obstant això, és cert que era intenció del planificador no excloure sòl privat entre la delimitació de l'àmbit i la llera pública del riu confrontant. Per tant, un nou mesurament de la finca tenint en compte el criteri de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a la determinació del domini públic hidràulic establiria una superfície de parcel·la de 3.957,05m2. Aquesta superfície és la que es considerarà com a superfície inicial, i ha de modificar-se el projecte en aquest sentit.

En relació amb la tipologia d'edificació que es pot realitzar sobre la finca adjudicada, aquesta està corregida i per tant és la correcta des del punt de vista de sostre homogeneïtzat. No obstant això, l'Ajuntament ha decidit conservar la propietat de la zona terciària existent al costat de les pistes d'atletisme, per la qual cosa es modificarà l'adjudicació a l'interessat atorgant-li un sòl amb destinació residencial extensiu.

En relació amb la resta d'aspectes de l'al·legació, aquests són coincidents amb els al·legats per Santiago David Roda Martínez (Residencial Rallamar, SL) per la qual cosa a la contestació allí realitzada em remeto.

FRANCISCA FERRER FOIX (Gns. Ferrer Foix) (I.- 2277944 / F.- 28)

La interessada presenta una al·legació composta per 106 punts.

Alguns d'aquests punts, com ara VIII, IX, X, XI, XII, XV, XVII, XX, XXI, XXIV, XXV, XXVII, XXVIII, XXXVII, XLVII, XLVIII, XLIX, L, LVI, LXXI, LXXVIII, LXXXIII, LXXXVIII, LXXXIX, XCII, XCIV, XCVI, XCVII, CV, excepte error, no fan referència al projecte de reparcel·lació, per la qual cosa no es procedeix a la seua contestació.

Les al·legacions I, II, VII, XIII, XIV, XVI, XIX, XXII, XXIII, XXXIV, XLIII, LI, LII, LIII, LIV, LXVII, LXVIII, LXX, LXXX, LXXXI, LXXXV, LXXXVI, LXXXVII, XC, XCI, CIV, estan resoltes en el document que s'al·lega, ja que es troben incorporades en l'última proposta definitiva.

En relació amb les al·legacions III, IV, V, VI, XXVI, XXXV, XXXVII, XXXVIII, XXXIX, LXI, LXII, LXIII, LXIV, LXV, LXVI, LXXIII, LXXIV, CIII, aquestes fan referència a les indemnitzacions per destrucció d'elements que no puguen conservar-se per a l'execució de la urbanització, sol·licita que se li indemnitze per la seua casa i al·lega que s'indemnitzen altres cases que s'enderroquen, com la de la parcel·la 61, la de la parcel·la 56 i la de la parcel·la 29 . Respecte d'aquest tema, hem d'estar al que s'estableix en el reglament sobre les indemnitzacions, les plantacions, obres, edificacions i instal·lacions que no puguen conservar-se es valoraran i el seu import se satisfarà als propietaris interessats en concepte de despeses d'urbanització, segons es defineix en l'article 98 RGU (RD3288/1978). Una ltra cosa és la indemnització per edificacions existents que es troben en el cas de l'article 90, els terrenys del qual s'adjudicaran íntegrament als seus antics propietaris i, per tant, no són susceptibles d'indemnització ja que sí poden conservar-se.

D'acord amb això, tots els elements que es troben afectats per la urbanització i no puguen conservar-se han de ser indemnitzats i inclosos en el quadre de liquidació. En aquest sentit, tant l'edificació per a la qual reclamen indemnització, com la de les parcel·les 61, de Gns. París Marzá, la 56, de Crescencia Moreno i la 29, de Ferrer Vizcarro, o totes les altres sobre les quals l'al·legant no emet opinió, haurien de ser indemnitzades o no, en funció de la no possibilitat del seu manteniment, o sí. Tant si han estat incloses en el quadre, com si no, el seu dret a indemnització es pot deduir i modificar, durant el procés d'execució de la urbanització, ja que es pot incorporar, en qualsevol moment del procés, al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració. L'urbanitzador haurà d'excloure d'indemnització totes les edificacions que pogueren haver estat mantingudes pels seus propietaris en les seues finques resultants. En el cas que ens ocupa, l'al·legant ha estat informada, a través dels seus suposats representants, de la possibilitat d'obtenir una millor ubicació dels seus terrenys resultants, dins de la seua finca, si no es procedeix a l'aplicació de l'article 90 del RGU, amb renúncia a la indemnització que haurien de sufragar la resta de propietaris, i ha de triar sobre això.

Les al·legacions XXX, XXXI, XXXII, XXXIII, XLI, XLII, XCIII, CII es refereixen a l'adjudicació de la seua parcel·la resultant, sol·licita que se li adjudiquen diferents tipologies, que se li permeta triar, que se li permeta trencar la seua proindivisió o que se li adjudique la parcel·la a l'avinguda de Iecla. Totes les reivindicacions que manifesta són perfectament lògiques, i així ho entén aquest tècnic informant. De fet, se li ha oferit l'adjudicació d'acord a totes aquestes reivindicacions, però per a això cal incomplir l'article 90 RGU, com ja s'ha comentat, i una conseqüència lògica d'això seria, a fi de no carregar les seues indemnitzacions sobre els altres propietaris en contra del que exposa aquest article, la renúncia a la indemnització per l'edificació, ja que açò és el que s'interpreta com objectiu d'aquest article. No obstant això, l'al·legant no manifesta la seua disposició.

En l'al·legació XXIX s'exposa la seua disconformitat amb la superfície de la finca original que consta en el projecte. La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta.

Les al·legacions XLIV, XLV, XLVI, LXXXII s'al·lega contra la no aplicació de coeficients d'homogeneïtzació, fins i tot per a diferenciar finques a l'hora de pagar costos d'urbanització per la seua ubicació, etc. Els coeficients aplicats per a diferenciar tipologies ja estaven definits en el pla parcial. El conjunt de propietaris no s'ha manifestat en contra d'aquests. La seua modificació no es troba justificada. Tampoc ho està la introducció de nous coeficients en funció dels múltiples criteris que es puguen establir per a diferenciar aspectes particulars de cada finca.

Les al·legacions XL, LV, LVII, LVIII, LIX, LXXII, LXXIX, LXXXIV, XCV, XCVIII, es refereixen a errors que l'al·legant manifesta existeixen en el document, com ara escales estranyes, titularitats equivocades, falta de documents, manifestacions que l'al·legant considera no procedents, dificultat que presenta l'al·legant per a entendre determinats quadres tècnics o abreviatures, etc. Aquestes al·legacions són de caràcter formal i, en la mesura del possible, han anat sent depurades durant tot el procés de confecció del PR. Per altra banda, l'al·legant ha estat informada a través dels seus suposats representants de tots els detalls de la reparcel·lació per als quals ha sol·licitat informació, amb independència que convé que els documents tècnics siguen sempre consultats amb l'ajuda d'algun tècnic en la matèria.

L'al·legació XVIII qüestiona la titularitat de l'aprofitament públic derivat de determinats espais públics. En el cas que ens ocupa, l'Ajuntament és titular de l'excés d'aprofitament que es deriva de l'aplicació del percentatge legal que sobre l'aprofitament tipus derivat de la DT5ª LRAU els correspon als propietaris inclosos en el sector. Per tant, l'atribució d'aquest aprofitament és legal.

Les al·legacions LX, LXXV, LXXVI, LXXVII, CVI, es refereixen a la falta de contestació d'al·legacions anteriors en diferents exposicions o audiències. Totes les al·legacions que fan referència al document que s'està treballant, o altres dels que deriva, han estat analitzades i seran contestades al costat d'aquest document, sense que el moment de la seua contestació reste validesa al projecte.

L'al·legació XCIX qüestiona el cost d'urbanització i manifesta si és l'autoritzat. El cost d'urbanització, mentre no s'autoritze cap altra cosa per part de l'Ajuntament, ha de ser l'aprovat junt al programa, amb deducció de la menor vialitat que va suposar el primer estudi de detall, d'acord amb el criteri que va mantenir el Ple de la corporació. Per tant, aquest serà el que haurà de figurar en el quadre de liquidació.

L'al·legació C qüestiona la forma d'obtenir el valor dels drets de taxació. El valor de taxació definitiu serà el que figura en l'annex al present informe, estimat pel valor residual de sòl, mètode estàtic, tal com s'indica en la legislació vigent. No obstant això, s'ha procurat suprimir totes les diferències d'aprofitament que derivaven en la necessitat de compensacions.

L'al·legació CI manifesta que els projectes no estan visats. El visat d'un projecte és una qüestió formal que serveix per a garantir a l'administració la titulació del redactor. L'Ajuntament sol·licita aquest visat en el moment que tots els documents es troben aprovats i es realitza el document refós i es redueixen així els innecessaris tràmits de documents que poden ser modificats.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT el conjunt de l'al·legació, excepte les que fan referència als errors formals de projecte, en el text refós del qual, que es derivarà de l'aprovació del document definitiu, haurien de quedar corregits; les que es refereixen a les indemnitzacions que haurien de ser les estrictament legals i que podran incorporar-se al quadre en qualsevol moment del procés, s'han d'individualitzar i ser sotmeses a valoració contradictòria; els elements que es contesten al llarg del conjunt del present informe i que han quedat incorporats al projecte; la valoració dels drets, que serà la que es deriva de l'annex a aquest informe; i el cost d'urbanització, que serà el que es derive de l'aprovació municipal.

ANTONIO SÁNCHEZ ABAD (SOLASA,S.L.) (I.- 2277922, 23 i 40 / F.- 4)

L'al·legació versa, en primer lloc, sobre la superfície de la finca original de 3.327,24m2, segons els propietaris, i 3.172,18 segons l'urbanitzador.

Per altra banda, s'al·lega contra la no aplicació del principi de concentració, segons s'indica en la LUV.

En tercer lloc, s'al·lega sobre la improcedència de l'audiència, el cost d'urbanització, els coeficients correctors, la forma de parcel·les, la no clarificació de la titularitat de parcel·les internes a illes, és a dir, es copia la mateixa al·legació presentada per altres propietaris, com p.e. la de Santiago Roda Martínez.

En relació amb la superfície de la parcel·la original, una vegada comprovada per l'urbanitzador, s'incorpora com a superfície original la de 3.274,24m2.

En relació amb el principi de concentració, la legislació aplicable és la corresponent a la LRAU i el RGU estatal, en els que no es recull aquest principi. No obstant això, la nova adjudicació sí que es realitzarà concentrant les finques de resultat, ja que això és possible i resulta coherent amb l'objectiu de desenvolupament de l'edificació del sector.

En relació amb la resta d'al·legacions, em remeto al contestat a l'al·legació del Sr. Roda Martínez.

S'INFORMA FAVORABLEMENT pel que fa a la superfície de parcel·la original, que serà de 3.274,24m2, i el que es refereix, també, a la concentració de parcel·les.

Respecte de la resta d'al·legacions, es remet el sentit de la contestació a la realitzada al Sr. Roda.

FRANCISCO ROIG GARCÍA (I.- 2277930 / F.-part de 40)

Al·lega contra la superfície de finca original, adduint que són propietaris d'almenys la meitat del camí que es troba entre les finques 2277934, 35, 36, 37, 38, 39 i 40, i les 2277932, 30, 29, 28, 27, 26, 25, 24 i 22.

Al·lega, també, per la no incorporació de la indemnització corresponent als corrals que afirma posseir en la parcel·la i que no poden mantenir-se a causa de les obres d'urbanització.

Finalment, s'al·lega contra la falta d'individualització del percentatge que l'afectat participa en la proindivisió dins de la finca núm. 40.

Respecte de la superfície de la finca inicial, ens trobem en el mateix cas que el plantejat en les al·legacions de Ladrón Jiménez i Ramón Albiol. La propietat del camí que separa les finques 2277934, 35, 36, 37, 38, 39 i 40, de les 2277932, 30, 29, 28, 27, 26, 25, 24 i 22 ha estat discutida per tots els propietaris que hi fiten, per la qual cosa s'opta per considerar-se dubtosa. Si en el procés d'execució es demostra la seua propietat, els afectats seran compensats econòmicament per aquesta, en el cas de no haver-se inclòs tal superfície en la parcel·la.

Respecte de la indemnització per destrucció de corrals o habitatges incompatibles amb vial, efectivament, no figura una fitxa identificativa de les mateixes en el projecte de reparcel·lació. L'urbanitzador haurà d'aportar aquest document. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es pot incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

Finalment, és cert que, si bé en la documentació escrita sí que figuren els proindivisos i els percentatges, aquests haurien de figurar, igualment, en el quadre de liquidació en el qual s'establira quina part individualitzada de costos d'urbanització i indemnitzacions corresponen a cada propietari. Per tant, l'urbanitzador haurà d'aclarir aquesta situació.

S'INFORMA FAVORABLEMENT pel que fa a les indemnitzacions en el sentit que aquestes han de quantificar-se en el cas que hagen de desaparèixer en execució de l'obra urbanitzadora.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT pel que fa a la superfície de la parcel·la original, que en qualsevol cas, podria considerar-se de dubtosa titularitat.

LEONOR GARCÍA SALES

L'al·legació és similar a l'anterior del Sr. Roig García, i m'hi remeto.

LUISA MARÍA LLORENS VARO (I.- 22754A3 i A5 / F.- 50)

L'al·legació es basa, en primer lloc, en la superfície de la finca original, que la considera errònia, ja que se li computen en l'àmbit 944,00m2, quan l'al·legant manifesta tenir 1.360,77 m2.

Per una altra part, manifesta que no se li han tingut en compte els m2t que es van reservar al seu favor en la cessió anticipada de l'accés a la piscina municipal, avinguda de Iecla.

En tercer lloc, al·lega la falta d'accés en què queda part de la seua propietat, ara en sòl urbà, si no habilita algun tipus de pas o servitud en l'espai de pati d'illa M9.

Finalment, al·lega contra l'adjudicació, en haver-se produït en un espai allunyat de la seua posició original. Al·lega que el mesurament de la seua finca en la part de sòl inclosa en el sector és major que la que s'ha estimat.

La superfície de la finca que figura en el projecte ha estat comprovada pels serveis tècnics de l'urbanitzador i resulta correcta. El al·legant basa els seus càlculs en deduccions de superfícies respecte d'una superfície cadastral la determinació de la qual no s'estableix físicament. Per tant, no constitueix, al meu entendre, base suficient per a intentar incloure m2 de superfície en un espai en el que no existeix.

Respecte de l'aprofitament reservat per l'Ajuntament en favor de l'al·legant, aquest ja es troba inclòs en l'adjudicació realitzada, ja que aquest aprofitament és el resultant de la cessió anticipada de sòl que, en l'actualitat, es computa com a propietat de l'al·legant en la seua finca original.

En relació amb la tercera part de l'al·legació, efectivament, existeixen parcel·les que recauen al pati d'illa de la M9 que no disposen d'accés. Haurà d'inscriure's una servitud de pas o qualsevol figura jurídica anàloga que permeta accés a les parcel·les que es troben en la part del darrere del bloc que recau a Méndez Núñez. Per part d'aquest tècnic es proposa que el planejament arreplegue l'ús públic d'aquest espai, independentment de l'ús que es puga donar al subsòl de manera que se solucionen us problemes d'accés i vistes dels blocs que hi recauen.

Finalment, l'adjudicació es realitza en una parcel·la de zona d'edificació extensiva, ja que en el lloc en el qual se situa la finca original la parcel·la mínima és superior a la qual li correspondria a l'al·legant pel seu dret.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la qüestió relativa a la superfície de parcel·la original, ja que aquesta es determina d'acord amb les dades físiques i gràfics que consten en aquest Ajuntament, com manifesta l'urbanitzador.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la qüestió al·legada sobre el còmput de la reserva d'aprofitament realitzada l'any 1998 per l'Ajuntament, ja que aquesta ja està computada en la superfície original.

S'INFORMA FAVORABLEMENT el relatiu a la necessitat de resoldre l'accés a la resta de parcel·les situades en la part del darrere del bloc que recau a Méndez Núñez a través del pati interior de l'illa M9 i es proposa el seu ús públic en superfície.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT l'al·legació relativa a la ubicació de la parcel·la de resultat, ja que no és possible adjudicar cap parcel·la pròxima a l'original ja que la quantia del dret no arriba per a parcel·la mínima en eixa tipologia edificatòria.

ALFREDO FOIX FERRER (Jaime Ferrer Vizcarro i Antonia Meseguer Ramón) (I.- 22779O6 + 16 / F.- 29)

L'al·legació es basa, en primer lloc, en una qüestió de falta de superposició de la parcel·la de resultat sobre l'original, quan això si és possible.

En segon lloc, sobre la falta de compensació pel sòl vial que anara de la delimitació del sector afecta a la seua propietat.

En tercer lloc, es manifesta la falta d'explicació sobre les indemnitzacions a portar a terme per destrucció d'elements existents en la seua propietat incompatibles amb la urbanització.

Finalment, manifesta qüestions relatives al disseny del viari del sector.

En relació amb la qüestió de la superposició de finques finals, es procedirà a modificar el document final a fi de donar satisfacció a aquesta pretensió per considerar-se ajustada a dret. Les noves finques adjudicades se situaran part en sòl residencial intensiu en el lloc en què es produeix l'adjudicació actual, vial núm. 1, que fiten amb actuals sòls edificables del mateix propietari en sòl urbà. La resta s'adjudicarà en sòl residencial extensiu en la cantonada entre el vial núm. 12 i l'avinguda de Iecla.

En relació amb la falta de compensació en l'àmbit extern al sector, els procediments de gestió per a l'obtenció d'aquest sòl són aliens al projecte de reparcel·lació de l'àmbit del PAI.

En relació amb el càlcul de les indemnitzacions, aquestes haurien de ser explicitades per l'urbanitzador. En qualsevol cas, durant el procés d'execució de la urbanització es poden incorporar al quadre de liquidació aquells elements que no ho hagen estat en el quadre provisional i hagen de ser destruïts, amb procés contradictori de valoració.

En relació amb qüestions relatives al disseny del pla parcial, no és objecte d'aquest procediment.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la pretensió de la ubicació de parcel·les per superposició i la necessitat d'obtenir una justificació explícita dels càlculs per a determinar les indemnitzacions. En el cas que ens ocupa, l'urbanitzador haurà d'analitzar la posició de l'edificació existent, calculant la indemnització i incorporant-la al quadre de liquidació definitiva, en el cas de no mantenir-se en l'interior de la parcel·la adjudicada.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió d'obtenir compensacions econòmiques a càrrec del sector per la vialitat externa que se situa sobre la seua propietat.

AGUSTIN ESTELLER RAMÓN (I.- 2275411+63+13+65 / F.- 63+65)

Manifesta l'al·legant que la parcel·la 63 resultant ha d'adjudicar-se exclusivament a Ana Teresa Pellicer Verge i a Agustín Esteller Ramón, excloent Teresa Pellicer Miquel, ja que l'aprofitament corresponent a aquesta propietària ja es troba adjudicat en la parcel·la 64.

La correspondència de parcel·les finals amb les inicials ha de respondre a un criteri d'identificació registral. En el cas que ens ocupa, la parcel·la 63 ha d'adjudicar-se a qui figure com titular de la parcel·la registral. Si aquesta parcel·la original es troba en proindivisió i ha estat dividida la resultant, es tindrà especial cura per part de l'urbanitzador a controlar que no es produeixen duplicitats d'adjudicació.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, l'urbanitzador ha de comprovar la possible duplicitat realitzada en l'adjudicació a la Sra. Pellicer Miquel.

RICARDO BLASCO MARTÍNEZ

Al·lega que disposa de 31,40m2 de finca original en el sector POVET, resta d'una finca situada en la UA19 en la seua major part.

Aquest tècnic municipal va emetre informe en data 6 d'octubre de 2006, en el qual s'identificava la finca restant de l'al·legant en el sector POVET, que constituïa una franja de terreny d'aproximadament 31,40m2, que haurien de ser compensats adequadament o inclosos en la proindivisió de la parcel·la 81.

S'INFORMA FAVORABLEMENT l'al·legació havent de ser compensat o inclòs en la proindivisió de la finca núm. 81.

Mª LUISA JORDÁN VILLACAMPA (I.- 22754O5 / F.- 3)

Al·lega que és copropietària per una banda indivisa de la finca inicial de la Sra. Villacampa Mancho, sense que haja estat referenciada com a tal.

Efectivament, els germans Jordán Villacampa figuren com a copropietaris de la parcel·la resultant 3. La seua no convocatòria a reunions ha de deure's a un error administratiu.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, i està inclòs en la relació de propietaris.

ROSA CASTILLO SANZ (I.- 22754C3 / F.- 81)

Al·lega que sent propietària en proindivisió per una banda de la parcel·la 81, siga l'Ajuntament qui, en nom d'un bon resultat final i enteniment col·lectiu, realitze les gestions que permeten l'obtenció dels rendiments econòmics provinents d'aquesta finca.

En opinió d'aquest tècnic municipal, aquesta seria la forma correcta d'actuar a fi d'assolir l'objectiu desitjat d'execució del Programa.

S'INFORMA FAVORABLEMENT.»

I. En data 12 de desembre de 2007 (registre d'entrada núm. 20.169), l'agent urbanitzador presenta l'estudi de detall (illes M12 i M13) del Sector 10 A Pove”, l'exposició pública del qual es decreta mitjançant resolució del tinent d'alcalde d'Urbanisme, de 9 de gener de 2008, i es publica el corresponent anunci d'exposició pública en el DOCV núm. 5.700, d'11 de febrer de 2008, en el periòdic Mediterraneo de 17 de gener de 2008, i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, del 10/01/08 al 29/02/08. Durant aquest període d'exposició pública, es van presentar les següents al·legacions:

—11/03/2008, Josefina Loriente Sospedra (r.i. 4943)

—12/03/2008, Jose-Vicente Agost Ballester (r.i. 5053)

II. En data 2 de juliol de 2008, el TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera, emet un informe en relació amb les al·legacions presentades a l'estudi de detall presentat en data 12 de desembre de 2007:

«(...)

Segon.- En relació amb l'al·legació presentada per la Sra. JOSEFINA LORIENTE SOSPEDRA, hem d'indicar que se centra a indicar que es produeix una ampliació de les cessions el que provoca que no es complisquen els deures urbanístics de cessió i equidistribució del sòl viari entre tots els propietaris del sector i que el citat estudi de detall no té justificació, ni aporta millores al projecte d'urbanització.

Aquestes al·legacions, no es troben protegides, per proves contundents que demostren palmàriament el manifestat en aquestes.

En canvi, en la memòria justificativa de l'estudi de detall que figura en l'expedient, sí s'indica amb claredat que no s'incrementa l'edificabilitat ni el volum del pla parcial ni de la zona 10 A 1; que s'ajusta al previst en l'article 79 de la LUV i que es perllonguen els vials interns de les illes M12 i M13, de manera que s'aconsegueix una millor configuració per a la posterior parcel·lació d'aquestes que quedarà definida en el projecte de reparcel·lació definitiu. D'aquesta forma, la superfície de les finques finals de les citades illes, redueixen lleugerament la seua superfície i incrementen també el seu índex d'edificabilitat neta, amb la finalitat de mantenir l'edificabilitat assignada a aquestes.

Per tot això i tenint en compte que els estudis de detall tenen per objecte, entre altres coses, ordenar els volums d'acord amb les especificacions del Pla General, al que queden supeditats pel principi de jerarquia normativa, de manera que si el que hi disposa s'ajusta a les determinacions del planejament que els serveix de suport no escau denegar la seua aprovació. Per la qual cosa procedeix la desestimació de les al·legacions presentades.

Tercer.- En relació amb l'al·legació presentada per JOSÉ-VICENTE AGOST BALLESTER, hem d'indicar que es presenta fora del termini establit a aquest efecte. El termini d'informació pública era d'un mes, des de la publicació en el DOCV, per tant, finalitzava l'11 de març de 2008, ja que conforme a una sostinguda i unànime doctrina del Tribunal Suprem (12 de maig de 1989, 30 d'octubre de 1990 i 26 de febrer de 1991, entre altres), en els terminis computats per mesos, el dia inicial és el següent al de la legal notificació o publicació de l'acte, concloent el termini, el dia del mes corresponent designat amb la mateixa xifra que identifica el dia de la notificació o publicació, llevat que aquest siga inhàbil, en aquest cas serà l'endemà.

No obstant això, atès que les activitats dirigides, a dur alguna dada al procediment, que siga útil per a conèixer el fons de l'assumpte que s'hi debat, reben el nom genèric d'al·legacions, i que el coneixement d'aquestes, així com la seua valoració, ajuden a la bona praxi administrativa, és per això que procedim a la seua anàlisi.

En essència, la funció de l'activitat d'al·legació en el procediment administratiu, és purament instructora, aportant elements o dades a tenir en compte en el seu moment per l'òrgan decisori.

Així l'al·legació es planteja, en la necessitat que a l'estudi de detall, l'acompanye un estudi d'integració paisatgística, tal com estableix l'article 48.4 del Decret 120/2006, d'11 agost, pel qual s'aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, relatiu als estudis d'integració paisatgística, que disposa:

“4  Conseqüentment haurien d'anar acompanyats d'un estudi d'integració paisatgística:

a) l planejament urbanístic de desenvolupament recollit en els apartats b, c, d i f de l'article 38 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana”.

L'article 38 apartat f) de la Llei 16/2005, de 30 desembre, Urbanística Valenciana, relatiu als instruments de planejament de caràcter espacial, estableix que:

“El territori de la Comunitat Valenciana s'ordenarà mitjançant els instruments regulats en la legislació autonòmica sobre ordenació del territori i protecció del paisatge i els següents:

f) estudis de detall, que completen o adapten determinacions establides pels plans generals o parcials”.

Pel que sembla evident que aquesta al·legació, sí ha de ser estimada.”

Quart.- L'expedient no s'ha tramitat amb la totalitat de les formalitats legals pertinents per la qual cosa, en mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació i abans de la seua elevació per a ser aprovat pel Ple de la corporació, s'haurien d'emetre els informes tècnics favorables, així com la incorporació a l'expedient del corresponent estudi d'integració paisatgística (...)»

III. En data 21 de novembre de 2008, l'agent urbanitzador aporta l'estudi d'integració paisatgística relatiu a l'estudi de detall presentat en data 12 de desembre de 2007, el qual s'incorpora a l'expedient.

IV. En data 24 de juliol de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet un informe favorable a l'a l'estudi de detall, illes M12 i M13, presentat per l'agent urbanitzador en data 12 de desembre de 2007:

«(...) L'estudi compleix amb les determinacions establides per a aquesta figura de planejament per l'article 79 LUV.

A la vista de tot això s'INFORMA FAVORABLEMENT l'estudi de detall que determina la prolongació de la vialitat interior de les illes M12 i M13, amb manteniment de l'aprofitament previst pel pla.»

V. En data 15 de setembre de 2008 (reg. d'entrada 16658) l'agent urbanitzador aporta fitxes d'indemnitzacions per a la seua inclusió en la documentació definitiva.

VI. En data 6 d'octubre de 2008, l'Ajuntament de Benicarló requereix a l'agent urbanitzador perquè presente el projecte de reparcel·lació refós que incorpore tots els aspectes pendents d'esmena, conforme als successius informes tècnics municipals.

VII. A l'abril de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe, en relació a algunes al·legacions relatives al valor de compensació a aplicar a les diferències d'adjudicació que es puguen presentar en el document definitiu:

«(...) s'ha procedit a analitzar el valor existent en el conveni d'adjudicació de la condició de urbanitzador, el qual s'establia a l'efecte d'establir els coeficients d'intercanvi.

A la vista de l'estipulat en l'article 27 del TRLS 2/2008, de 290 de juny, es dedueix que el valor establit per la legislació valenciana a l'efecte de realitzar els intercanvis no es correspon amb el concepte de l'article esmentat per a valoració de sòl en règim d'equidistribució de beneficis i càrregues. El valor a aplicar, d'altra banda, seria el que s'haguera establit en el moment de l'exposició al públic del projecte de reparcel·lació. No obstant això, això també aniria en contra del concepte d'aquest article, ja que no es compensaria el propietari afectat amb un valor que realment estiguera valorant la pèrdua o guany involuntari d'un aprofitament, sinó un valor referit al valor inicial del sòl, concepte aliè a l'establit en el TRLS.

Per tant, encara havent pràcticament desaparegut les diferències d'adjudicació en el document definitiu, es va a procedir a realitzar una valoració estimativa d'acord amb el precepte legal vigent, article 27 TRLS:

“2. En el cas de propietaris que no puguen participar en l'adjudicació de parcel·les resultants d'una actuació d'urbanització per causa de la insuficiència de la seua aportació, el sòl es taxarà pel valor que li correspondria si estiguera acabada l'actuació, descomptades les despeses d'urbanització corresponents incrementats per la taxa de risc i la prima de risc.”

Per a això, anem a realitzar el càlcul del valor de repercussió de sòl sobre la base del mètode residual estàtic (article 24 TRLS):

Valor en venda producte acabat.- 1.900€/m2t (sistema d'indicadors GVA. 4tT 2008)

Marge de benefici del promotor (b).- 21% (ECO/805/2003)

PEM..- 468,45€/m2t (CTAC, barem per a any 2006)

VBR.- Vv x (1-b) – Ci = 1.900€/m2t x (1-0,21) – 938,33€/m2t = 562,67€/m2t

Una vegada obtingut el valor de repercussió específic per a l'ús residencial col·lectiu, hauríem d'estimar els metres quadrats de sostre destinat a cadascun dels usos resultants de la reparcel·lació i homogeneïtzar-los mitjançant el coeficient establit en el pla parcial per a cadascun d'ells. Respecte de l'ús destinat a habitatge protegit a què s'ha de destinar el sostre adjudicat a l'Ajuntament, com a patrimoni públic que és, el seu valor de comparança s'establirà en relació amb el valor màxim en venda per al règim general en l'àrea en què es troba Benicarló (c1), 1.395€/m2tu, transformat en valor per metre quadrat construït. Sobre aquest s'ha aplicat el valor màxim possible de sòl i urbanització per a aquest tipus d'habitatges: 20%.-

0,20 x 1.395€/m2tu / 1,20 = 232,50€/m2t.

Atès que el sostre homogeneïtzat total és de 118.069,92m2th, el valor de repercussió per m2th serà:

57.496.069,80€/118.069,92m2th = 486,97€/m2th.

D'acord amb l'article 27 TRLS, a aquest valor se li ha de restar les càrregues pendents d'executar incrementades en la prima de risc (10%, mitjana 1ª i 2ª residència, ECO/805/2003) i la taxa lliure de risc (4,32%, any 2008).

Les despeses d'urbanització derivades del quadre de liquidació provisional són 4.755.325,51€. Per tant, el valor unitari és:

4.755.325,51€ / 118.069,92m2th = 40,27€/m2th.

Increment taxa lliure de risc i prima de risc: 40,27€/m2th x 1,1432 = 46,04€/m2th.

VALOR COMPENSACIÓ: 440,93€/m2th”

VIII. En data 6 de maig de 2009 (r.i. 7227), l'agent urbanitzador presenta la documentació que forma part del projecte de reparcel·lació: compte de liquidació provisional, parcel·lari de finques resultants i fitxes indemnitzacions. Aquesta documentació se substitueix per la que presenta en data 21 de juliol de 2009 (reg. d'entrada núm. 12280).

IX. En data 24 de juliol de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe, en relació amb el document de reparcel·lació presentat en data 20 d'abril de 2007 (registre d'entrada núm. 6.813), el qual es va sotmetre a audiència dels afectats, i complementat amb la documentació aportada per l'agent urbanitzador en data 21 de juliol de 2009 (reg. d'entrada núm. 12280):

«S'ha presentat en data 21 de juliol de 2009 el document modificatiu del projecte de reparcel·lació exposat al públic en data abril de 2007.

En aquest document s'han incorporat les modificacions derivades de les al·legacions estimades favorables presentades a aquella exposició. El document compta amb un plànol d'adjudicacions, el quadre de liquidació, amb adjudicacions i fitxes identificatives de les corresponents indemnitzacions per destrucció d'elements no conservables.

Aquesta documentació, juntament amb el projecte exposat al públic constitueix el document definitiu que se sotmet a aprovació.

Una vegada revisat i estudiades les al·legacions esmentades es conclou:

Que l'urbanitzador ha recollit les qüestions que s'han informat favorablement respecte de les al·legacions estudiades, havent d'incorporar en el document refós a presentar algunes modificacions que s'expliciten a continuació (...):

INDEMNITZACIONS PER DESTRUCCIÓ D'ELEMENTS NO CONSERVABLES.- L'urbanitzador haurà d'incorporar en el text refós les fitxes individualitzades dels elements que en cada finca no puguen ser conservats, valorant-los. L'Ajuntament donarà audiència a cadascun dels seus propietaris per a la seua valoració contradictòria, a fi d'incorporar-los en la liquidació definitiva.

La valoració unitària utilitzada per a l'obtenció del valor amb els coeficients de depreciació per antiguitat i estat és de 695€/m2. Aquesta resulta acceptable, en opinió d'aquest tècnic municipal, però haurà d'incorporar-se la justificació del seu càlcul.

Igualment, haurien de relacionar-se els coeficients per antiguitat i estat definits, així com la determinació individualitzada de la raó de la seua aplicació (antiguitat estimada i estat de cada element).

No obstant això, una vegada realitzat el replanteig de l'obra urbanitzadora i de la parcel·lació adjudicada es procedirà a realitzar una revisió completa dels elements que realment han de ser indemnitzats per la seua impossible conservació i s'haurien d'incorporar al quadre de liquidació. Aquests seran exclusivament aquells que descriu l'article 90 RGU i que no hagen pogut mantenir-se en la parcel·la del seu propietari. Aquests elements, encara no han estat inclosos en la liquidació, tractant-se aquesta d'una liquidació provisional, seran incorporats en el quadre de liquidació definitiu, després de la determinació de valor contradictori.

En aquest sentit, cal indicar que haurà de determinar-se la procedència o no d'indemnització per a la edificació existent en el vial 1 d'accés al sector, propietat del Sr. Jaime Ferrer Vizcarro i Antonio Messeguer Ramón.

D'altra banda, a la vista de l'edificació indemnitzada a favor de SOLASA, en opinió d'aquest tècnic municipal, aquesta es troba en ruïna, per la qual cosa la seua valoració és nul·la. L'urbanitzador procedirà a analitzar aquesta situació, havent d'excloure la indemnització en el cas que resulte així segons la documentació que consta en el seu poder relativa a la data a què s'ha de referir la valoració (primera exposició al públic del PR).

En relació amb la indemnització realitzada a favor de SEQUIOL per edificació existent en la seua antiga propietat no adjudicada a aquest, cal indicar dos qüestions. La primera fer referència a la situació de l'edificació en la fitxa individualitzada. Aquesta es troba fora de l'àmbit, en cas de no existir error. En segon lloc, si l'edificació és la que se situa en el camí denominat avinguda de les Balears, cal indicar que l'adjudicació a SEQUIOL sobre la parcel·la que conté l'edificació no es va dur terme perquè el propietari va sol·licitar la concentració de parcel·les. Conseqüentment, ha de rebutjar-se el dret a cobrar una indemnització per aquesta i ha de descomptar-se del quadre en el projecte refós.

IDENTITAT DE TITULARITAT.- La informació de titularitats del text refós a presentar haurà de realitzar una exacta identitat de titularitats entre les que figuren en el Registre de la Propietat i les dels adjudicataris de parcel·les finals. En el cas de ruptura de proindivisos de titularitats originals han de tenir-se en compte per a la seua aplicació els criteris i requisits establits en les normes de dret civil. El projecte ha d'identificar els drets dels proindivisos que s'hagueren desfet, així com els drets individualitzats, juntament amb els seus percentatges de propietat i càrregues individualitzades de cadascun dels copropietaris que mantinguen la seua proindivisió i/o es genere ex novo.

Per tant, el projecte refós ha de calcular el percentatge que correspon a cada parcel·la adjudicada en proindivisió, així com la quota corresponent a cada propietari. Aquest percentatge ha d'obtenir-se de la part que en siguen titulars d'acord amb la parcel·la original o el Registre de la Propietat.

Concretament, ha d'especificar-se aquesta circumstància per a la parcel·la 81 formada per propietaris provinents de parcel·les el dret de les quals no arriba a la parcel·la mínima. Igualment, ha de donar-se satisfacció a l'al·legació realitzada pel Sr. Roig García i establir el percentatge que correspon a cada copropietari.

COSTOS D'URBANITZACIÓ I VALORS COMPENSATORIS.- El text refós incorporarà al quadre de liquidació el cost d'urbanització aprovat per l'Ajuntament sobre la base dels acords adoptats pel Ple en l'adjudicació del Programa i les seues modificacions derivades dels estudis de detall que s'hagueren tramitat i que modifiquen la vialitat interna de les illes M12 i M13. No podrà alterar-se el cost definitiu, ni produir-se retaxació de càrregues o actualitzacions, sense l'autorització municipal.

L'actual quantitat de càrregues es deriva del valor cost original d'urbanització al qual se li va detraure la quantitat corresponent a la menor urbanització que s'havia de realitzar i que, actualment, amb l'aprovació del nou estudi de detall que perllonga les vies interiors i les transforma en vies de 10,00m, ha de tornar-se a incorporar aquest cost sobre la base de la nova superfície a executar.

Atès que s'ha aplicat un valor de compensació per diferències d'adjudicació similar a l'obtingut per l'Ajuntament, el text refós incorporarà com valor de compensació l'estimat en la valoració annexa al present informe obtinguda pels serveis tècnics municipals mitjançant l'aplicació el mètode estàtic per a l'obtenció del valor residual que defineix la legislació vigent, excepte justificació legal en contra. El resultat d'aquesta és de 440,93€/m2th

ADJUDICACIÓ PAGAMENT URBANITZACIÓ AJUNTAMENT EN TERRENYS.- Mentre l'Ajuntament no autoritze el pagament dels seus costos d'urbanització en terrenys, tot l'excedent d'aprofitament resultant en el sector s'adjudicarà a l'Ajuntament.

ACCESSOS PARCEL·LES EN SÒL URBÀ.- Com a conseqüència de l'ordenació del sector i de les parcel·les ja existents en sòl urbà en l'illa M9, existeixen algunes propietats que necessiten accés a través de l'espai interior d'aquesta illa, per la qual cosa haurà d'arbitrar-se des de l'Ajuntament una servitud de pas i llums i vistes per a no minvar la situació urbanística d'aquestes parcel·les. Al meu entendre, ha de destinar-se el sòl municipal de l'interior d'illa M9 a usos públic de lliure accés, amb independència de l'ús del subsòl de titularitat municipal.

CONNEXIÓ AVINGUDA DE CATALUNYA.- L'urbanitzador, en execució de l'obra urbanitzadora, ha d'arbitrar els procediments legals corresponents (expropiació o cessió voluntària amb reserva d'aprofitament, o desenvolupament de programa d'actuació aïllada) per a l'obtenció del sòl necessari de connexió del vial núm. 1 amb l'avinguda de Catalunya.

A la vista de les al·legacions presentades i una vegada aprovat l'estudi de detall modificatiu de la vialitat interna de les illes M12 M13, pel qual aquesta vialitat s'àmplia a 10m i es perllonga fins als espais públics de connexió amb el carrer del Port, es proposa la desestimació definitiva del projecte de reparcel·lació de data juny de 2002, modificat en data octubre de 2002. S'INFORMA FAVORABLEMENT el projecte de reparcel·lació de data març de 2003, modificat a l'octubre de 2005 i abril de 2007, amb els canvis derivats de les al·legacions produïdes i ha d'introduir en el document refós les consideracions explicades en el present informe.

L'URBANITZADOR HA DE PRESENTAR EL TEXT REFÓS VISAT DEL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ CORREGIT D'ACORD AMB L'ESTABLIT EN AQUEST INFORME. EL PROJECTE CONTINDRÀ LA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA D'ACORD AMB ELS ARTICLES 175 I 176 LUV, AIXÍ COM L'ARTICLE 411 ROGTU. HA D'INCORPORAR-SE EL DOCUMENT ADMINISTRATIU RESULTANT DE LA REPARCEL·LACIÓ, AMB INCLUSIÓ DE LES FITXES REGISTRALS DE FINQUES ORIGINALS, DE TAL MANERA QUE EL AQUEST ES PUGA INSCRIURE EN EL REGISTRE DE LA PROPIETAT.

L'urbanitzador, abans de l'inici de l'obres d'urbanització, ha d'aportar tots els documents aprovats (projecte d'urbanització definitiu, estudi de detall definitiu i projecte de reparcel·lació definitiu amb el corresponent visat col·legial).»

Fonaments de dret

I. De conformitat amb el previst en els articles 169 i següents de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, vigent en data 20 d'abril de 2007, que es presenta el projecte de reparcel·lació que se sotmet a aprovació, i d'acord amb el previst en la disposició transitòria tercera del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística.

II. De conformitat amb el previst en els articles 79, 80 i 90 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, en relació amb el contingut i procediment d'aprovació de l'estudi de detall.

III. Vist que, de conformitat amb el disposat en l'article 22 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Estimar i desestimar les al·legacions presentades pels interessats, en relació amb l'estudi de detall (illes M12 i M13) del Sector 10 A Povet, presentat per l'agent urbanitzador en data 12 de desembre de 2007 (registre d'entrada núm. 20.169), de conformitat amb l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera, en data 2 de juliol de 2008, pels arguments exposats en el mateix.

Segon.- Aprovar l'estudi de detall (illes M12 i M13) del Sector 10 A Povet, presentat per l'agent urbanitzador en data 12 de desembre de 2007 (registre d'entrada núm. 20.169).

Tercer.- Estimar i desestimar les al·legacions presentades pels interessats, en relació amb els diversos projectes de reparcel·lació del programa d'actuació integrada del Sector 10 A Povet del PGOU de Benicarló, presentats per l'agent urbanitzador durant tot el procediment, de conformitat amb els informes emesos per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, en data 10 de setembre de 2007, pels arguments exposats en aquests.

Quart.- Aprovar el projecte de reparcel·lació del programa d'actuació integrada del Sector 10 A Povet del PGOU de Benicarló, presentat per l'agent urbanitzador en data 20 d'abril de 2007 (registre d'entrada núm. 6.813), sotmès a audiència dels afectats i complementat amb la documentació presentada per l'agent urbanitzador en data 21 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 12.280), amb les modificacions indicades per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, en el seu informe de data 24 de juliol de 2009.

Cinquè.- Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

Sisè.- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar-se amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la seua publicació, davant l'Ajuntament Ple. Així mateix, es podrà interposar-se un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, de conformitat amb el regulat en l'art. 10 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Igualment poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú.

PUNT 16é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE D'EXPROPIACIÓ PER TAXACIÓ CONJUNTA, DE TERRENYS AFECTATS PEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ D'UNA EDAR A LA PARTIDA VILAPERDIG.- Se sotmet a consideració de la corporació la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 17 de setembre de 2009.

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Guzmán Grau (portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià): «Moltes gràcies. Natros l'únic que volíem comentar és que en la Comissió, el vot del Bloc va ser l'abstenció, tenint en compte que, tal com ara ha comentat el Sr. secretari, estava a expenses que hi haguera consignació pressupostària. Com en aquell moment, el viceinterventor de la casa informava que no n'hi havia, natros vam dir que, de moment, votàvem abstenció fins que hi haguera una modificació de crèdit. Com siga que després, per urgència, vindrà la modificació de crèdit, volíem dir que, en este cas, natros canviem el vot i ara ho votarem favorablement. Moltes gràcies.»

Finalment, conclou l'alcalde: «Simplement dir que hi ha una modificació pressupostària pendent. Es porta avui per unes baixes d'uns altres projectes que ja estan finalitzats, en uns sobrants i es dote ja per a pagar definitivament els terrenys de la depuradora i poder tirar l'obra endavant.»

Relació de fets

I. Mitjançant acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, que va tindre lloc en data 25 de setembre de 2008, es va aprovar, amb caràcter provisional, el Pla Especial de reserva de sòl per a implantar equipament infraestructura-servei urbà, consistent en la instal·lació d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), a la partida Vilaperdig de Benicarló, redactat pels serveis tècnics municipals a l'abril de 2008 i modificat per aquests serveis tècnics al setembre de 2008, després de la valoració d'al·legacions presentades durant el tràmit d'exposició pública. La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, va acordar en data 15 de desembre de 2008, l'aprovació definitiva d'aquest Pla Especial (BOP de Castelló de 6 de gener de 2009).

II. A l'abril de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, va redactar el Projecte d'expropiació del conjunt de parcel·les dotacionals afectades per la implantació d'una EDAR a la partida Vilaperdig de Benicarló, per a la seua tramitació pel procediment de taxació conjunta, a l'efecte de l'adquisició dels terrenys necessaris per a executar aquesta instal·lació.

III. Mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 28 de maig de 2009, es va aprovar, amb caràcter inicial, la relació de béns i drets afectats per l'expropiació forçosa per taxació conjunta per a la implantació d'una EDAR en la partida de Vilaperdig de Benicarló, d'acord amb el projecte redactat per l'arquitecte municipal, obrint un tràmit d'exposició pública de quinze dies, perquè qualsevol persona interessada es rectificaren possibles errors o bé es formulara oposició a la necessitat d'ocupació. A aquest efecte, es va publicar el corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 86, de 16 de juliol de 2009, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 6.063, de 23 de juliol de 2009, en el periòdic Levante de Castelló de data 7 de juliol de 2009, i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, del 30/06/09 al 30/07/09.

En relació amb la descripció de béns i drets afectats per l'expropiació, s'han presentat les següents al·legacions:

IV. L'anterior acord es va notificar individualment als titulars de béns i drets, juntament amb el respectiu full d'estima municipal, perquè en el termini d'un mes des d'aquesta notificació, acceptaren o rebutjaren la valoració municipal dels drets afectats, formulant en l'últim cas la seua pròpia. En el termini concedit a aquest efecte, s'ha rebutjat la valoració municipal, amb aportació de valoració particular, per part de les següents persones interessades:

V. En data 11 de setembre de 2009 i per encàrrec de l'Ajuntament de Benicarló, l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres Camós, emet un informe sobre les al·legacions presentades, en relació amb els preus unitaris dels terrenys rústics afectats per l'expropiació, en els següents termes:

«(...) AL·LEGACIONS PRESENTADES PEL SR. MIGUEL BOSCH SORLÍ, PROPIETARI DE LA FINCA NÚM. 6 (PARCEL·LA 181 DEL POLÍGON 16)

Vistes les al·legacions presentades pels propietaris de la finca núm. 6 (parcel·la 181), per la qual se sol·licita l'expropiació de la finca restant consistent en una porció de 33 m2, així com que es procedisca a la valoració d'una caseta, una cisterna i una bassa situades en la parcel·la a expropiar, aquest tècnic PROPOSA:

a) Incloure la resta de finca no expropiada de 33 m2 en el projecte d'expropiació al preu unitari de la resta de finca expropiada (4,15 €/m2), per no arribar a aquesta la unitat mínima de cultiu (2,5 ha en secà, segons estableix el Decret 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina l'extensió de les unitats mínimes de cultiu) i ser inviable econòmicament.

b) Traslladar la petició de la valoració de la caseta, la cisterna i la bassa existents als Serveis Tècnics Municipals perquè procedisquen a la seua valoració atenent la seua antiguitat i l'estat actual de conservació i funcionalitat.

AL·LEGACIÓ PRESENTADA PEL SR. JOSÉ MAURA MARTÍNEZ, LA SRA. ANA MARÍA MAURA ALTABELLA I LA SRA. YOLANDA ROSA MAURA ALTABELLA, PROPIETARIS DE LA FINCA NÚM. 7 (PARCEL·LA 182 DEL POLÍGON 16).

De l'al·legació presentada pels propietaris de la finca núm. 7 (parcel·la 182), s'observa que, si bé s'accepta el valor unitari de terreny comunicat per l'Ajuntament (6,41 €/m2), se sol·licita afegir com elements indemnitzables els arbres de cítrics que actualment es troben plantats sobre els 1.384 m2 a expropiar de la parcel·la 182, no obstant això el que finalment es reclama és el benefici net que deixaran de produir els arbres afectats, segons l'informe de taxació subscrit per l'enginyer agrònom la Sra. Pilar Monfort Sales.

Analitzada l'al·legació presentada, aquest tècnic INFORMA:

a) L'article 23 “Valoració en el sòl rural” del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl estableix els següent, quant al mètode de valoració: “1. Quan el sòl siga rural a l'efecte d'aquesta Llei: a) Els terrenys es taxaran mitjançant la capitalització de la renda anual real o potencial, la que siga superior, de l'explotació segons el seu estat en el moment a què haja d'entendre's referida la valoració. La renda potencial es calcularà atenent el rendiment de l'ús, gaudi o explotació que siguen susceptibles els terrenys conforme a la legislació que els siga aplicable, utilitzant els mitjans tècnics normals per a la seua producció. Inclourà, si escau, com ingressos les subvencions que, amb caràcter estable, s'atorguen als cultius i aprofitaments considerats per al seu càlcul i es descomptaran els costos necessaris per a l'explotació considerada. (…)”

b) El mètode de capitalització de la renda o “mètode analític” és el mètode de valoració per “rendiment”, en el qual el valor d'un bé (finca) és una funció del rendiment (renda, benefici, guany, etc.) que produeix per al seu propietari; dit d'una altra manera, el valor d'un bé econòmic és igual a la suma de rendes futures que el bé genera per al seu propietari. El fonament científic del mètode es basa a considerar que al propietari del bé li ha de resultar indiferent disposar d'un bé econòmic que genera un corrent de rendes futures R durant n períodes de temps, que una quantitat de diners V capaç de generar un rendiment en els mercats financers similar al corrent anterior; és a dir, fa equivalent una inversió en finques rústiques a una inversió financera.

c) Les valoracions realitzades en l'informe tècnic redactat en data 27 d'abril de 2009 per a l'obtenció dels preus unitaris per a les diferents tipologies existents en l'àmbit objecte d'expropiació, visat en el Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms de Llevant amb data 04/05/2009 amb el núm. 0860/09/CS, es van realitzar per capitalització dels fluxos de caixa reals o potencials. Per tant, els preus allí obtinguts recullen el valor de la plantació incloent la terra que la conté, és a dir, valor del vol més sòl, en procedir a la capitalització dels fluxos de caixa reals o potencials de l'explotació agrícola.

d) Per tot això, no procedeix la indemnització sol·licitada dels beneficis nets que deixaran de produir els arbres afectats per ser aquesta contrària al propi mètode de valoració.

i) No obstant això l'anterior, l'article 45 de la Llei d'Expropiació Forçosa de 16 de desembre de 1954 estableix que “quan en el moment de l'ocupació existisquen collites pendents o s'hagueren efectuat tasques de guaret, s'indemnitzarà d'aquestes a qui corresponga”. Si bé, tal com s'ha indicat, no procedeix la indemnització dels beneficis nets que deixaran de produir els arbres existents en la zona a expropiar, escau la indemnització de la collita pendent en el moment de l'ocupació. Assumint les dades de producció en l'any 8 de 4.620 kg de taronja Lane late per als 66 arbres afectats al preu de 0,264 €/kg, dades aportades en l'informe tècnic que s'adjunta a l'al·legació presentada, s'estableix una indemnització per collita pendent de 1.219,68 €.

Per tot l'anteriorment exposat, aquest tècnic PROPOSA:

a)No acceptar com a concepte indemnitzable els beneficis nets que deixaran de produir els arbres existents en la zona a expropiar, i que estimen en la quantitat de 9.315,01 €, per ser contrari al propi mètode de valoració en l'obtenció dels valors unitaris.

b) Incloure en el full d'apreuament de l'Administració la quantitat de 1.219,68 € en concepte de collita pendent en el moment de l'ocupació, tal com recull l'article 45 de la Llei d'Expropiació Forçosa.

AL·LEGACIONS PRESENTADES PEL SR. JOSÉ MONROIG BORRÁS, PROPIETARI DE LA FINCA NÚM. 10 (PARCEL·LA 191 del POLÍGON 16).

Vistes les al·legacions presentades pel propietari de la finca núm. 10 (parcel·la 191), s'observa que presenta un nou full d'apreuament, segons l'informe tècnic emès per l'enginyer tècnic agrícola Carlos Parrado Abad, que no accepta, per tant, la valoració municipal; d'altra banda, sol·licita l'expropiació de la resta de finca no expropiada (1.150 m2) per considerar-lo inviable per al seu cultiu per la seua reduïda superfície i la seua forma irregular.

Analitzades les al·legacions presentades, aquest tècnic INFORMA:

a)L'informe tècnic elaborat per l'enginyer tècnic agrícola Carlos Parrado Abad realitza el càlcul per a l'obtenció del valor unitari de la finca per capitalització de les rendes reals futures del cultiu d'olivera de secà actualment existent en la parcel·la 191.

b)Per a l'elaboració del quadre de rendibilitat de l'explotació (€/m2), estima uns ingressos per a una producció de 7.500 kg/ha a un preu de l'oliva de 0,57 €/kg, preu unitari màxim establit per a l'oliva d'almàssera de la varietats Arbequina, Cornicabra i Empeltre en l'annex IV de l'ORDRE ARM/2772/2008, de 19 de setembre, per la qual es defineixen les produccions i els rendiments assegurables, les condicions tècniques mínimes de cultiu, l'àmbit d'aplicació, els períodes de garantia, les dates de subscripció i els preus unitaris de l'assegurança de rendiments d'olivar (collita 2009/2010), comprès en el Pla Anual d'Assegurances Agràries Combinats (BOE núm. 239 de 3 d'octubre de 2008).

c) Consultades les dades estadístiques del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MMARM), s'observa que els rendiments de les superfícies en producció per al olivar d'oliva de almàssera són els següents:

—Quadre 20.12.1.2. OLIVAR: Resum nacional de rendiment i producció, 2007 (Anuari Estadística Agrària 2008): 2.169 kg/ha

—Quadre 20.12.1.9. OLIVAR D'OLIVA DE ALMAZARA: Anàlisi provincial de superfície, arbres disseminats, rendiment i producció, 2007 (Anuari Estadística Agrària 2008): 1.215 kg/ha, per a la província de Castelló.

—Quadre 3.11.12 OLIVAR. Nombre de parcel·les aforades i rendiment (Enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius de l'any 2008 ESYRCE del MMARM): 1.261 kg/ha per a la província de Castelló, amb una mitjana per a la Comunitat Valenciana de 1.859 kg/ha, per a olivar d'oliva d'almàssera.

Per la qual cosa es desprèn que el valor de rendiment de 7.500 kg/ha adoptat per al càlcul dels ingressos en l'informe tècnic presentat no s'ajusta als valors a dalt indicats (màxim de 2.169 kg/ha). A més considera que l'explotació es troba en edat de plena producció, si bé pot apreciar-se que es tracta d'una explotació en formació (vegeu fotografies aportades en l'informe emès pel tècnic que subscriu en data 27 d'abril de 2009).

d) Quant al preu unitari adoptat per a l'oliva d'almàssera, s'adopta un preu de 0,57 €/kg, preu unitari màxim establit per a l'oliva d'almàssera de la varietats Arbequina, Cornicabra i Empeltre en l'annex IV de l'ORDRE ARM/2772/2008, de 19 de setembre, per la qual es defineixen les produccions i els rendiments assegurables, les condicions tècniques mínimes de cultiu, l'àmbit d'aplicació, els períodes de garantia, les dates de subscripció i els preus unitaris del segur de rendiments de olivar (collita 2009/2010), comprès en el Pla Anual d'Assegurances Agràries Combinats (BOE núm. 239 de 3 d'octubre de 2008). No obstant això, consultades les estadístiques de preus percebuts pels agricultors en els anys 2007-2009 del MMARM, s'obté un preu mitjà en l'última campanya (període des d'octubre de 2008 a maig de 2009) de 36,92 €/100 kg (0,3692 €/kg), molt per sota dels 0,57 €/kg adoptats pel perit de part.

e) Vists tot el que fins ara s'ha exposat, el tècnic que subscriu considera que la valoració aportada pel Sr. Monroig parteix, per tant, de valors inicials per al càlcul dels ingressos que no s'ajusten a la realitat del cultiu existent en la pròpia parcel·la 191 (plantació jove d'oliveres en secà) ni a les dades estadístiques de rendiments i preus elaborats pel MMARM dalt indicats. Per tot això, no poden acceptar-se els valors de rendibilitat indicats en el Quadre 3.4 de l'informe aportat, per la qual cosa es rebutja d'inici la valoració realitzada.

f) L'article 23 “Valoració en el sòl rural” del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl, estableix al punt 1.a) que “el valor del sòl rural així obtingut podrà ser corregit a l'alça fins a un màxim del doble en funció de factors objectius de localització, com l'accessibilitat a nuclis de població o a centres d'activitat econòmica o la ubicació en entorns de singular valor ambiental o paisatgístic, l'aplicació del qual i ponderació haurà de ser justificada en el corresponent expedient de valoració, tot això en els termes que reglamentàriament s'establisquen. En l'informe aportat es procedeix a l'obtenció del valor del factor corrector de localització a partir d'unes taules i metodologia elaborada pel propi tècnic redactor, si bé fins a la data no consta que s'haja elaborat cap normativa que reglamente la seua obtenció. No obstant l'anterior i tal com es justifica en l'informe tècnic emès en data 27/04/2009 pel tècnic que subscriu, es considera l'adopció d'un factor de correcció igual a 1.

g) Així mateix, dins dels conceptes indemnitzables, el tècnic inclou el valor de la plantació i que estima en 4,50 €/m2. Tal com ja s'ha indicat i justificat en la contestació a l'al·legació presentada per a la finca núm. 7, les valoracions realitzades en l'informe tècnic redactat per aquest tècnic en data 27 d'abril de 2009 per a l'obtenció dels preus unitaris per a les diferents tipologies existents, en l'àmbit objecte d'expropiació, es van realitzar per capitalització dels fluxos de caixa reals o potencials. Per tant, i atenent el propi fonament del mètode analític de valoració, els preus allí obtinguts recullen el valor de la plantació incloent la terra que la conté, és a dir, valor del vol més sòl, per la qual cosa no procedeix incloure en la valoració com element indemnitzable la plantació fruitera de forma individual (vol).

h) En l'al·legació presentada pel propietari de la finca núm. 10 (parcel·la 191) se sol·licita expressament l'expropiació total de la parcel·la per quedar una resta de parcel·la de 1.150 m2, que considera inviable per al seu cultiu per la seua reduïda superfície i la seua forma irregular. Vistes les dimensions de la finca restant i atenent que no arriba a la unitat mínima de cultiu (2,5 ha en secà), es considera l'expropiació total de la finca (2.867 m2).

i) L'article 45 de la Llei d'Expropiació Forçosa de 16 de desembre de 1954 estableix que “quan en el moment de l'ocupació existisquen collites pendents o s'hagueren efectuat tasques de guaret, s'indemnitzarà d'aquestes a qui corresponga”. En relació als béns indemnitzables de la parcel·la 191, sí procedeix la indemnització de la collita pendent en el moment de l'ocupació, atès que la citada parcel·la actualment es troba en producció. Adoptant les dades de rendiment (2.169 kg/ha) i preu unitari (0,3692 €/kg) justificats en els punts c) i d) d'aquest capítol, i acceptant la total expropiació de la finca (2.867 m2), s'estableix una indemnització per collita pendent de 229,59 €.

Per tot l'anteriorment exposat, aquest tècnic PROPOSA:

a) Mantenir com preu unitari de la finca núm. 10 (parcel·la 191) el valor de 4,15 €/m2, el càlcul de la qual queda justificat en l'informe de valoració emès pel tècnic que subscriu en data 27 d'abril de 2009, rebutjant els valors unitaris recollits en l'informe tècnic incorporat a l'al·legació presentada.

b) Procedir a l'expropiació total de la finca núm. 10 (2.867 m2), ja que la finca restant resultant no arriba a la unitat mínima de cultiu (2,5 ha en secà, segons estableix el Decret 217/1999, de 9 de novembre, del Govern Valencià, pel qual es determina l'extensió de les unitats mínimes de cultiu) i ser inviable econòmicament.

c) Incloure en el full d'apreuament de l'Administració la quantitat de 229,59 € en concepte de collita pendent en el moment de l'ocupació en la totalitat de la finca expropiada, tal com recull l'article 45 de la Llei d'Expropiació Forçosa.

AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER LA SRA. LUCRECIA ESTELLER LORES, PROPIETÀRIA DE LA FINCA NÚM. 9 (PARCEL·LA 190 DEL POLÍGON 16)

Vista l'al·legació presentada per la propietària de la finca núm. 9 (parcel·la 190), s'observa que presenta un nou full d'apreuament, segons l'informe tècnic emès per l'enginyer tècnic agrícola el Sr. José Fernando Campillo Gallego, que no accepta, per tant, la valoració municipal. En aquest informe, se sol·licita la inclusió com a bé indemnitzable el mur de tancament perimetral de maçoneria en sec, així com els demèrits sobre la resta de finca no expropiada.

Analitzada l'al·legació presentada així com l'informe tècnic que l'acompanya, aquest tècnic INFORMA:

a) L'informe tècnic elaborat per l'enginyer tècnic agrícola José Fernando Campillo Gallego realitza el càlcul per a l'obtenció del valor unitari de la finca per capitalització de les rendes potencials per a un cultiu de taronja Lane late i no adopta la capitalització de rendes reals per ser aquestes pràcticament inexistents. No obstant això, i vist el procediment de valoració seguit, s'estimen unes rendes plurianuals constants i periòdiques i il·limitades, alhora que es procedeix a la capitalització de fluxos de caixa constants en un període il·limitat o infinit (V=R/r), del valor obtingut de la qual es detrau el valor de plantació calculat.

b) Cal indicar que el cultiu de cítrics genera rendes plurianuals variables i periòdiques i limitades, ja que el rendiment de l'explotació depèn de l'edat de la plantació, sent aquest nul els primers tres anys, per a anar creixent fins a l'any 7 a partir de com es manté constant, per a disminuir a partir de l'any 23 fins a arribar pràcticament a 0 en l'any 25, moment aquest que el propietari ha de plantejar-se la renovació de la plantació (nova plantació, empelt, doblegat), tal com queda justificat en l'informe subscrit per aquest tècnic. Per tant, no poden considerar-se rendes constants i il·limitades per a la seua capitalització, sinó rendes variables per a un horitzó temporal limitat, tal com mostra la fórmula de capitalització utilitzada per a l'obtenció dels valors unitaris:

on:

V : valor unitari del terreny

R : renta unitària de la terra

r : factor de capitalització o actualització

n : horitzó temporal

a) Atenent que la metodologia emprada en el càlcul del valor unitari, si bé s'ajusta a l'establit en l'article 23 del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl, es considera erroni la capitalització dels fluxos potencials en cadascun dels anys de l'explotació considerant rendes constants i il·limitades, per la qual cosa no s'accepta el valor obtingut i proposat en l'informe emès de part i que acompanya l'al·legació presentada.

b) L'article 23 “Valoració en el sòl rural” del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl, estableix al punt 1.a) que “el valor del sòl rural així obtingut podrà ser corregit a l'alça fins a un màxim del doble en funció de factors objectius de localització, com l'accessibilitat a nuclis de població o a centres d'activitat econòmica o la ubicació en entorns de singular valor ambiental o paisatgístic, l'aplicació del qual i ponderació haurà de ser justificada en el corresponent expedient de valoració, tot això en els termes que reglamentàriament s'establisquen. En l'informe aportat es considera un valor del factor corrector de localització d'1,5, sense que aquest valor siga justificat. No obstant això i tal com arreplega l'informe tècnic emès en data 27/04/2009 pel tècnic que subscriu, es justifica l'adopció d'un factor de correcció igual a 1.

c) Pel que fa a la inclusió com a bé indemnitzable del mur de tancament perimetral de maçoneria en sec, es considera traslladar aquesta petició als Serveis Tècnics Municipals perquè procedisquen a la seua valoració atenent la seua antiguitat i estat actual de conservació i funcionalitat.

d) L'article 23 de la Llei d'Expropiació Forçosa estableix que “quan l'expropiació implique només la necessitat d'ocupació d'un part de finca rústica o urbana, de tal manera que a conseqüència d'aquella resulte antieconòmica per al propietari la conservació de la part de finca no expropiada, podrà aquest sol·licitar de l'Administració que aquesta expropiació comprenga la totalitat”. No obstant això, la propietària de la finca núm. 9 no ha procedit a sol·licitar expressament l'expropiació total de la finca, per la qual cosa, segons estable l'article 46 de la Llei d'Expropiació Forçosa, escau la inclusió en el preu just la indemnització pels perjudicis que es produïsquen a conseqüència de l'expropiació parcial de la finca. Adoptant els barems arreplegats en l'informe de part (taula de la pàgina 9) i considerant que els 1.085 m2 de finca restant sense expropiar suposen el 6,83% del total de la finca (15.878 m2), el valor unitari del demèrit produït sobre la finca restant s'estableix en 3,53 €/m2, 85% del valor unitari de 4,15 €/m2 adoptat per a la tipologia de la parcel·la 190 segons l'informe emès pel tècnic que subscriu. Per tant, el demèrit produït de la resta de finca no expropiada s'estima en 3.830,05 € (1.085 m2 x 3,53 €/m2).

Per tot l'anteriorment exposat, aquest tècnic PROPOSA:

a) Mantenir com a preu unitari de la finca núm. 9 (parcel·la 190) el valor de 4,15 €/m2, el càlcul de la qual queda justificat en l'informe de valoració emès pel tècnic que subscriu en data 27 d'abril de 2009, rebutjant els valors unitaris recollits en l'informe tècnic incorporat a l'al·legació presentada.

b) Incloure en el preu just la indemnització pels perjudicis que es produïsquen a conseqüència de l'expropiació parcial de la finca (demèrits) i que s'estimen en 3.830,05 €.

c) Traslladar als Serveis Tècnics Municipals la sol·licitud d'inclusió com a bé indemnitzable del mur de tancament perimetral de maçoneria en sec perquè procedisquen a la seua valoració atenent la seua antiguitat i estat actual de conservació i funcionalitat.

AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER EXCAVACIONES MARZÁ, SL, PROPIETÀRIA DE LA FINCA NÚM. 1 (PARCEL·LA 170 DEL POLÍGON 16), FINCA NÚM. 2 (PARCEL·LA 171 DEL POLÍGON 16), FINCA NÚM. 3 (PARCEL·LA 173 DEL POLÍGON 16) I FINCA NÚM. 4 (PARCEL·LA 178 DEL POLÍGON 16)

Vista l'al·legació presentada per la propietat de les finques núm. 1 (parcel·la 170), finca núm. 2 (parcel·la 171), finca núm. 3 (parcel·la 173) i finca núm. 4 (parcel·la 178), s'observa que es presenten nous fulls d'apreuament individualitzades, sobre la base dels respectius informes tècnics emesos per l'enginyer tècnic agrícola Claudio Moliner Riba, que no accepta, per tant, la valoració municipal.

Analitzada l'al·legació presentada així com l'informe tècnic que l'acompanya, aquest tècnic INFORMA:

a) L'informe tècnic elaborat per l'enginyer tècnic agrícola Claudio Moliner Riba mostra el càlcul per a l'obtenció del valor unitari de la finca per capitalització de les rendes potencials, atès que en les citades parcel·les no existeix cultiu algun en aquests moments, per a un cultiu de tarongers de regadiu, sense especificar varietat. Es considera una producció unitària de 40.500 kg/ha a un preu de 0,23 €/kg, amb uns costos totals de 2.309,10 €/ha. Després de detraure els beneficis, procedeix a capitalitzar la renda obtinguda al 4 %, per a, posteriorment, incrementar el valor obtingut per uns coeficients correctors Mu, Ki (influències addicionals) i K1 (càrregues addicionals). Tot i això, no queda justificat en l'informe aportat l'origen d'aquests coeficients ni els valors adoptats per a cadascun d'aquests.

b) A la vista del procediment de valoració seguit, s'estimen unes rendes plurianuals constants i periòdiques i il·limitades, alhora que es procedeix a la capitalització de fluxos de caixa constants en un període il·limitat o infinit (V=R/r). No obstant això, el cultiu de cítrics realment genera rendes plurianuals variables i periòdiques i limitades, ja que el rendiment de l'explotació depèn de l'edat de la plantació, sent és nul els primers tres anys, per a anar creixent fins a l'any 7 a partir del qual es manté constant, per a disminuir a partir de l'any 23 fins a arribar pràcticament a 0 en l'any 25, moment aquest que el propietari ha de plantejar-se la renovació de la plantació (nova plantació, empelt, doblegat), tal com queda justificat en l'informe subscrit per aquest tècnic. Per tant, no poden considerar-se rendes constants i il·limitades per a la seua capitalització, sinó rendes variables per a un horitzó temporal limitat.

c) Tal com mostren les fotografies preses en el mes de març de 2009 i que acompanyen l'informe realitzat pel tècnic que subscriu en data 27 d'abril de 2009, en aqueixes dates totes les parcel·les afectades, propietat d'EXCAVACIONS MARZA, SL, estaven ocupades per zones d'apilament i extracció d'àrids, amb grans desnivells i pendents, amb una cota mitja de 4,00 metres sobre el nivell del terreny original en el 40 % de la seua superfície.

d) L'article 36 de la Llei d'Expropiació Forçosa estableix que “les taxacions s'efectuaran conformement al valor que tinguen els béns o drets expropiables al temps d'iniciar-se l'expedient de preu just, sense tenir-se en compte les plusvàlues que siguen conseqüència directa del plànol o projecte d'obres que donen lloc a l'expropiació i les previsibles per al futur”. En el seu apartat 2, indica que “les millores realitzades amb posterioritat a la incoació de l'expedient d'expropiació no seran objecte d'indemnització, llevat que es demostre que eren indispensables per a la conservació dels béns” i que “les anteriors són indemnitzables, tret quan s'hagueren realitzat de mala fe”. Atès que aquest tècnic desconeix l'estat real de les parcel·les en el moment d'iniciar-se l'expedient de preu just, entés com a tal el moment de la notificació a l'interessat del full de valoració individualitzat (3 de juliol de 2009), s'adopta com a nou estat de les parcel·les, i per tant, estat per a la seua valoració, l'actualment existent i que arrepleguen les fotografies que acompanyen el present informe.

i) En l'al·legació realitzada s'indica que recentment s'ha procedit a la transformació de les parcel·les consistent en el canvi de cultiu de secà en regadiu, indicant que aquesta s'ha realitzat en totes les parcel·les de la seua propietat. En el moment de l'elaboració del present informe s'ha pogut observar que, efectivament, s'han realitzat operacions d'anivellació i rasanteig, amb eliminació de la pràctica totalitat de les zones d'apilaments, en la totalitat de la superfície de les parcel·les 170, 173 i 178 i en una porció d'uns 2.465 m2 de la parcel·la 171, quedant una porció de 4010 m2 de la parcel·la 171 amb idèntic estat a l'observat al març de 2009.

f) Vist l'exposat en l'al·legació presentada i a la vista de l'observat sobre el terreny, en les parcel·les afectades s'ha procedit a l'eliminació de zones d'apilaments d'àrids i igualat de rasants, sense realització les operacions d'aportació de terra vegetal, cavallonat i anivellació final per evacuar les aigües pluvials. Per tot això, no pot afirmar-se que sobre aquestes finques s'haja realitzat una transformació de secà en regadiu pròpiament dita, tal com afirma el tècnic Claudio Moliner Riba en els seus respectius informes.

g) Atès que, tal com s'ha indicat, la superfície expropiada de les parcel·les 170, 173 i 178 i una porció d'uns 2.465 m2 de la parcel·la 171 presenten una nova configuració, s'ha procedit a realitzar nou càlcul modificat de la TIPOLOGIA NÚM. 1, descrita en l'informe elaborat per aquest tècnic en data 27 d'abril de 2009, ja que, prèviament a la plantació, han de realitzar-se en aquestes zones operacions prèvies d'anivellació i rasanteig amb una cota de ± 0,50 m en el 100% de la seua superfície, i que inclou l'aportació de terra vegetal necessària per a la implantació del cultiu. En l'ANNEX NÚM. 1 que acompanya el present informe, es mostra càlcul dels fluxos de caixa per a la nova TIPOLOGIA NÚM. 1 (SETEMBRE 2009), atesos els treballs previs indicats, per al cultiu potencial de taronger Navelate, i amb els criteris i dades ja utilitzades en l'informe emès en data 27 d'abril de 2009. A la vista dels resultats obtinguts, per a la nova tipologia del terreny s'obté un valor unitari de 2,47 €/m2.

h) L'article 23 “Valoració en el sòl rural” del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl, estableix al punt 1.a) que “el valor del sòl rural així obtingut podrà ser corregit a l'alça fins a un màxim del doble en funció de factors objectius de localització, com l'accessibilitat a nuclis de població o a centres d'activitat econòmica o la ubicació en entorns de singular valor ambiental o paisatgístic, l'aplicació del qual i ponderació haurà de ser justificada en el corresponent expedient de valoració, tot això en els termes que reglamentàriament s'establisquen. En l'informe aportat de part es consideren uns coeficients correctors Mu, Ki (influències addicionals) i K1 (càrregues addicionals) l'obtenció de les quals i quantificació no queden justificades en l'informe aportat. No obstant això i tal com arreplega l'informe tècnic emès en data 27/04/2009 pel tècnic que subscriu, es justifica l'adopció d'un factor de correcció igual a 1.

Per tot l'anteriorment exposat, aquest tècnic PROPOSA establir com preus unitaris de les finques núm. 1, 2, 3 i 4 els que a continuació es relacionen:

Núm. finca	Superfície afectada (m2)	Valor unitari (€/m2)
170	469,00	2,47
171	2.465,00	2,47
	4.010,00	0,60
173	6.761,00	2,47
178	3.456,00	2,47

AL·LEGACIONS PRESENTADES PER LA SRA. JULIA ARNEDO ROMERO, EL SR. ISMAEL ARNEDO ROMERO, LA SRA. FRANCISCA RAQUEL ARNEDO ROMERO, LA SRA. ROCIO ARNEDO ROMERO, LA SRA. ADORACIÓN ARNEDO ROMERO i EL SR. FELIPE ARNEDO ROMERO, PROPIETARIS DE LA FINCA NÚM. 11 (PARCEL·LA 274 DEL POLÍGON 16)

Vistes les al·legacions presentades pels propietaris de la finca núm. 11 (parcel·la 274), per la qual se sol·liciten que s'incloga en la relació de béns indemnitzables el clos existent constituït per blocs de formigó amb una altura de 2,20 m, i una antiguitat superior als 5 anys, aquest tècnic PROPOSA traslladar als Serveis Tècnics Municipals la sol·licitud d'inclusió com a bé indemnitzable del clos, constituït per blocs de formigó amb una altura de 2,20 m i una antiguitat superior als 5 anys, perquè procedisquen a la seua valoració atenent la seua antiguitat i estat actual de conservació i funcionalitat.»

VI. En data 14 de setembre de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe, en relació amb les al·legacions presentades:

«Que ha finalitzat el termini d'audiència als interessats del Projecte d'expropiació per taxació conjunta de les parcel·les destinades a la construcció d'una EDAR.

Que durant el termini s'han presentat escrits d'al·legacions, amb valoració contradictòria i qüestions relatives a la relació de béns afectats.

—MIGUEL SORLÍ BOSCH(10505 i 11690)

—JOSÉ, ANA MARÍA I YOLANDA ROSA MAURA ALTABELLA(12004)

—JULIA, ISMAEL, FRANCISCA RAQUEL, ROCÍO, ADORACIÓN I FELIPE ARNEDO ROMERO (12866, 13807 i 13809)

—JOSÉ MONROIG BORRÁS (12956 i 12957)

—LUCRECIA ESTELLER LORES (13145)

—EXCAVACIONS MARZÁ (13188)

A la vista de les al·legacions presentades i atès que s'ha procedit a estudiar-les en relació amb les qüestions alienes al valor del sòl i s'ha recaptat l'informe sobre aquest valor del sòl al tècnic Francisco Javier Torres, enginyer agrònom, perit que va realitzar l'informe de valoració incorporat al projecte, s'estableixen les següents conclusions:

MIGUEL SORLÍ BOSCH(10505 i 11690)

La primera al·legació presentada per l'interessat fa referència, en primer lloc, a la seua titularitat, manifestant que l'al·legant és l'únic titular.

En segon lloc, l'al·legant sol·licita l'expropiació completa de la finca sobre la base de l'article 23 LEF.

En relació amb la propietat de la finca, haurà de recaptar-se del Registre de la Propietat la certificació que determine amb certesa la titularitat definitiva de la finca.

En relació amb la sol·licitud d'expropiació dels 33,00 m2 que resten per a completar la finca, d'acord amb l'article 33 LEF, aquest estableix els següent:

“Quan l'expropiació implique només la necessitat d'ocupació per una banda de finca rústica o urbana, de tal manera que a conseqüència d'aquella resulte antieconòmica per al propietari la conservació de la part de la finca no expropiada, podrà sol·licitar de l'Administració que aquesta expropiació comprenga la totalitat de la finca...”

D'acord amb l'exposat i davant la sol·licitud de l'interessat, es considera oportú procedir a incorporar en la finca expropiable la resta no inclosa, ja que constitueix una finca inferior a la mínima productiva. Aquesta resta es troba, també, qualificat com a dotacional en sòl no urbanitzable. Per tant, el seu valor és equivalent a l'establit per a la finca inicialment expropiable.

Posteriorment, l'al·legant presenta un nou escrit en el qual s'ha manifestat l'existència de tres elements de vol sobre la finca a expropiar que no es tenen en compte en la valoració rústica del sòl per tractar-se d'elements independents de l'ús agrícola del sòl. Aquests són: una edificació casa, una cisterna i una bassa.

S'ha procedit a l'anàlisi d'aquest elements i s'ha arribat a la següent conclusió:

L'edificació casa està constituïda per una construcció de 120 m2, amb dos crugies, una de tipologia edificatòria d'habitatge i l'altra de magatzem o porxos. L'antiguitat estimada és de 40 anys i un estat de conservació, ruïnós, sense possibilitat actual d'ús.

La bassa està formada per una superfície de 10 m2, datada amb una antiguitat de 40 anys, i un estat de conservació, ruïnós, sense possibilitat actual d'ús.

Finalment, existeix una cisterna de 12,50m2, amb una antiguitat de 30 anys i el seu estat de conservació és, també, ruïnós, sense possibilitat actual d'ús.

A la vista de tot això, es considera que el valor d'aquests elements és nul, ja que manquen de possibilitat d'ús efectiu.

Amb la incorporació de la nova superfície de finca, el seu valor serà:

S'INFORMA FAVORABLEMENT la inclusió en la superfície a expropiar de la part de finca restant (33,00m2) i, per tant, resulta un valor total de 40.039,20 €, inclosos en el full d'apreuament, més el premi d'afecció.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la inclusió la valoració dels elements sol·licitats, ja que aquests es troben abandonats, en molt deficient estat de conservació.

JOSÉ, ANA MARÍA I YOLANDA ROSA MAURA ALTABELLA(12004)

L'al·legació matisa que, si bé s'està d'acord amb l'estimació del valor de sòl, a aquest ha d'afegir-se el valor dels cultius existents.

D'acord amb l'informe realitzat pel tècnic agrònom, competent per raó de la matèria, no resulta procedent la inclusió de l'arbrat com a concepte indemnitzable.

No obstant això, el taxador incorpora com concepte indemmnitzable la collita pendent de recol·lecció, d'acord amb l'article 45 LEF, amb una quantia de 1.219,68€.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la inclusió de l'arbrat complementàriament al valor estimat per al sòl, d'acord amb l'informe de l'enginyer agrònom Sr. Torres.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la modificació del full d'apreuament amb inclusió del concepte d'indemnització per collites pendents, per valor de 1.219,68€.

JULIA, ISMAEL, FRANCISCA RAQUEL, ROCÍO, ADORACIÓN I FELIPE ARNEDO ROMERO (12866, 13807 i 13809)

L'al·legació fa referència a la necessitat d'incorporació en la valoració d'un mur bloc de formigó amb reforços de biguetes, amb una altura de 2,20m. Sol·licita, igualment, la indemnització d'una solera de formigó que cobrix el sòl i una figuera situada en l'interior de la finca.

En relació amb els elements la indemnització dels quals se sol·licita, cal distingir entre el relatiu al cultiu del sòl, concretament l'arbre fruiter existent, que no ha de tenir-se en compte doncs el valor atorgat a la finca és el relatiu a la capitalització de la renda real o potencial, la que siga superior, i això suposa haver tingut en compte els cultius existents, en el cas de la renda real o, en el cas de la renda potencial, el cultiu d'espècies agrícoles de major potencialitat econòmica, el que exclou el cultiu actual.

Per altra banda, s'hauran de tenir en compte aquells elements que s'afigen sobre el sòl com elements aliens a l'ús agrícola i que milloren les condicions econòmiques de la parcel·la. En aquest cas es troba la tanca de 2,20 m d'altura que delimita la parcel·la i que ha de ser reposada, encara no que consta en aquest Ajuntament cap llicència d'aquesta i no complix les determinacions pròpies de closos en sòl rústic. No així, la solera el pagament de la qual s'exigeix, a més d'haver-se realitzat sense llicència, sense possibilitat de ser detectada per l'administració, està oculta i constitueix una construcció que hauria de detraure's del valor del sòl, ja que impedeix l'obtenció de la major renda possible, renda la capitalització de la qual ha estat utilitzada per a l'obtenció del valor d'aquest.

Vist tot això, es procedeix a valorar el mur de bloc:

El seu valor unitari, sense afecció d'estat i antiguitat, es porta a terme sobre la base dels preus unitaris de l'IVE.

El valor del mur serà el resultat de multiplicar els ml afectats pel coeficient d'estat (1,00) i pel de antiguitat, que es pot estimar en 15 anys (0,74)

40mlx 84,18€/ml x 1,00 x 0,74 = 2.491,73€

S'INFORMA FAVORABLEMENT la inclusió de la indemnització pel mur en el full d'apreuament corresponent a la parcel·la de l'al·legant, amb un valor de 2.491,73€, més el premi d'afecció.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la resta de qüestions plantejades.

JOSÉ MONROIG BORRÁS (12956 i 12957)

L'al·legació s'ha presentat en dues parts diferenciades. La primera qüestiona la valoració portada a terme per l'Enginyer Agrònom encarregat per l'Ajuntament.

D'acord amb l'informe realitzat pel tècnic agrònom, competent per raó de la matèria, es rebutja la valoració realitzada en l'informe tècnic adjunt a l'al·legació.

Per ultime, en relació amb el demèrit, estableix la legislació expropiatòria, en el seu article 23 LEF, la necessitat de sotmetre a expropiació, també, els sòls que hagen esdevingut antieconòmics, si el propietari ho sol·licita. En el cas en el qual ens trobem, el propietari SÍ ha sol·licitat l'expropiació total, segons la sol·licitud de 3 d'agost de 2009, amb registre d'entrada núm. 12957.

Finalment, el taxador incorpora com a concepte indemnitzable la collita pendent de recol·lecció, d'acord amb l'article 45 LEF, amb una quantia de 229,59€.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, sobre la base de l'informe de l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres, la taxació aportada pel propietari.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la inclusió en l'expropiació de la totalitat de la finca. No obstant això, la superfície estimada ha de ser la real, ja que aquesta prima sobre la registral i s'ha superficiat un total de 2.867m2.

S'INFORMA FAVORABLEMENT la modificació del full d'apreuament amb inclusió del concepte d'indemnització per collites pendents, per valor de 229,59€.

D'acord amb això, la nova fitxa de valoració a introduir en el full d'apreuament serà:

LUCRECIA ESTELLER LORES (13145)

L'al·legació qüestiona el valor establit pel tècnic agrònom Francisco Javier Torres per a la determinació del full d'apreuament municipal. El taxador de l'al·legant introdueix diversos conceptes sobre el valor del sòl: factor de localització; mur de maçoneria; i demèrit per expropiació parcial.

D'acord amb l'informe realitzat pel tècnic agrònom, competent per raó de la matèria, es rebutja la valoració realitzada en l'informe tècnic adjunt a l'al·legació.

En relació amb el mur de maçoneria que se sol·licita siga abonat, aquest està constituït per un antic límit de pedra en deficient estat que no pot ser considerat, des del nostre punt de vista, indemnitzable.

La qüestió del demèrit prové de la situació d'expropiació parcial. La finca restant resulta tenir una superfície de 1.085m2, enfront dels 15.878m2 originals. No es tracta ací d'un demèrit, en la nostra opinió, ja que la finca resulta pràcticament no cultivable.

Estableix l'article 23 LEF la possibilitat de l'interessat de sol·licitar l'expropiació de la finca per resultar antieconòmica i només davant la negativa de l'administració per a procedir a això hauria d'aplicar-se una indemnització per depreci d'aquesta, d'acord amb l'article 46 LEF. L'al·legant no manifesta la seua intenció d'incorporar la finca restant, no conreada, en l'expropiació. Es rebutja, per tant, el concepte de demèrit com indemnitzable. En qualsevol cas, segons la valoració realitzada pel tècnic taxador municipal, el seu valor seria de 3.830,05€

S'adjunta l'informe de l'enginyer agrònom taxador del projecte.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, sobre la base de l'informe de l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres, la taxació aportada pel propietari.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la incorporació del mur de maçoneria existent en la parcel·la, ja que aquest es troba en deficient estat i necessita una total reconstrucció.

Finalment, no ha de considerar-se la qüestió del demèrit per finca restant, ja que aquesta, si bé té impossible rendibilitat, no s'ha acollit a la possibilitat que li ofereix l'article 23 LEF.

EXCAVACIONES MARZÁ (13188)

L'al·legació qüestiona el valor establit pel tècnic agrònom Francisco Javier Torres per a la determinació del full d'apreuament municipal. El taxador de l'al·legant qüestiona la valoració municipal “...al no haberse tenido en cuenta la transformación consistente en el cambio de cultivo de secano en regadío de todas y cada una de las parcelas.”

Manifiesta, també l'al·legant que “...la transformación ha supuesto una gran inversión a cargo de Excavaciones Marzá, S.L. para incrementar el rendimiento y calidad de los terrenos y pasar al cultivo cítrico...”

Cal indicar que en la finca no s'aprecia aquesta transformació manifestada per l'interessat, i és, en el moment de l'exposició al públic del Projecte d'expropiació per taxació conjunta, un sòl destinat a apilament de terres i enderrocs, sense ús agrícola algun.

No obstant això, d'acord amb la valoració realitzada per l'enginyer agrònom, Fco. Javier Torres Camós, es modifiquen els valors unitaris de les finques 170, 171 parcialment, 173 i 178, aplicant els valors unitaris derivats del mètode valoratiu establit en la legislació vigent per a l'actual situació, canvi que estava previst en el propi projecte d'expropiació en el cas de procedir a modificar l'estat inicial de la finca.

L'interessat no ha procedit, —tot i haver estat advertit de la necessitat de finalitzar l'apilament de terres i enderrocs—, a retirar-los completament.

D'acord amb això, les nova fitxes de valoració a introduir en els fulls d'apreuament seran:

Finca 170 (fitxa núm. 1)

Finca 171 (fitxa núm. 2)

Finca 173 (fitxa núm. 3)

Finca 178 (fitxa núm. 4)

S'INFORMA FAVORABLEMENT la modificació dels valors de la tipologia de cultiu potencial aplicable a les finques objecte d'expropiació, d'acord amb l'informe redactat per l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres Camós.»

VII. Vist l'informe del viceinterventor municipal, el Sr. Fernando Ferrer Galindo, emés en data 16 de setembre de 2009, en què indica que NO existeix un crèdit adequat i suficient en el pressupost general, per a fer front al cost total de les indemnitzacions previstes.

VIII. En data 17 de setembre de 2009, el TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera, emet el següent informe:

«Vist l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores de data 14/09/09, en relació a les al·legacions presentades al Projecte d'expropiació per taxació conjunta de parcel·les per a la construcció de l'EDAR, el tècnic de G. d'Urbanisme informa el següent:

Exposició de fets

I.- En data 5 d'agost de 2009 (registre d'entrada núm. 13.145) presenta al·legacions a l'expedient LUCRECIA ESTELLER LORES, NIF 73.358.041-R i domicili a l'efecte de notificacions a la partida de Sanadorlí núm. 25 de Benicarló.

II.- En data 14 de setembre de 2009, s'emet per part de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores informe sobre les al·legacions presentades per diversos interessats i per la Sra. Esteller Lores, en concret, a l'expedient relatiu al Projecte d'expropiació per taxació conjunta de parcel·les per a la construcció de l'EDAR i que literalment indica:

“LUCRECIA ESTELLER LORES (13145)

D'acord amb l'informe realitzat pel tècnic agrònom, competent per raó de la matèria, es rebutja la valoració realitzada en l'informe tècnic adjunt a l'al·legació.

En relació amb el mur de maçoneria que se sol·licita siga abonat, aquest està constituït per un antic límit de pedra en deficient estat que no pot ser considerat, des del nostre punt de vista, indemnitzable.

La qüestió del demèrit prové de la situació d'expropiació parcial. La finca restant resulta tenir una superfície de 1.085m2, enfront dels 15.878m2 originals. No es tracta ací d'un demèrit, en la nostra opinió, ja que la finca resulta pràcticament no cultivable.

Estableix l'article 23 LEF la possibilitat de l'interessat de sol·licitar l'expropiació de la finca per resultar antieconòmica i només davant la negativa de l'administració per a procedir a això hauria d'aplicar-se una indemnització per depreci d'aquesta, d'acord amb l'article 46 LEF. L'al·legant no manifesta la seua intenció d'incorporar la finca restant, no conreada, en l'expropiació. Es rebutja, per tant, el concepte de demèrit com indemnitzable. En qualsevol cas, segons la valoració realitzada pel tècnic taxador municipal, el seu valor seria de 3.830,05€

S'adjunta l'informe de l'enginyer agrònom taxador del projecte.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT, sobre la base de l'informe de l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres, la taxació aportada pel propietari.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la incorporació del mur de maçoneria existent en la parcel·la, ja que aquest es troba en deficient estat i necessita una total reconstrucció.

Finalment, no ha de considerar-se la qüestió del demèrit per finca restant, ja que aquesta, si bé té impossible rendibilitat, no s'ha acollit a la possibilitat que li ofereix l'article 23 LEF.”

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en les presents al·legacions, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, personalitat suficient i legitimació en la causa de les parts al·legants i interposició de les al·legacions dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- Estem d'acord amb les argumentacions emeses en el seu informe per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 14/09/09, en relació amb totes les al·legacions presentades, únicament hem de matisar, en relació amb l'al·legació presentada per la Sra. ESTELLER LORES, que el rebuig del concepte de demèrit com indemnitzable que indica l'arquitecte municipal,

“Estableix l'article 23 LEF la possibilitat de l'interessat de sol·licitar l'expropiació de la finca per resultar antieconòmica i només davant la negativa de l'administració per a procedir a això hauria d'aplicar-se una indemnització per depreci d'aquesta, d'acord amb l'article 46 LEF. L'al·legant no manifesta la seua intenció d'incorporar la finca restant, no conreada, en l'expropiació. Es rebutja, per tant, el concepte de demèrit com indemnitzable. En qualsevol cas, segons la valoració realitzada pel tècnic taxador municipal, el seu valor seria de 3.830,05€.”

i que fonamenta que l'al·legant no manifesta la seua intenció d'incorporar la finca restant, no conreada, en l'expropiació total, de conformitat amb l'establit per l'article 46 de la LEF, que aquest article, que literalment indica:

“En el supòsit de l'article 23, quan l'Administració rebutge l'expropiació total, s'inclourà en el preu just la indemnització pels perjudicis que es produïsquen a conseqüència de l'expropiació parcial de la finca”.

Solament és aplicable quan l'Ajuntament rebutge l'expropiació total (cosa que no ha estat demanada per la interessada) i que tal com s'indica pel Tribunal Suprem en la Sentència de/3 12/1999, la indemnització per demèrit com a conseqüència de la divisió o expropiació parcial d'una finca és diferent, per tenir causa distinta, de la indemnització prevista, per l'article 46 de la Llei d'Expropiació Forçosa de 16/12/1954, quan l'Ajuntament rebutge l'expropiació de la porció de finca, la conservació de la qual resulte antieconòmica al propietari, petició aquesta que el propietari no està obligat a formular per a reclamar el demèrit causat a la finca com a conseqüència de la divisió, raons per les quals, encara que la propietària de la finca no sol·licités a l'Ajuntament l'expropiació d'eixa porció, està legitimada per a reclamar la indemnització pel demèrit experimentat en aquesta si resulta degudament acreditat aquest.

Així doncs, veiem que la interessada pot sol·licitar la indemnització per demèrit de la finca restant, però tal com indica la Sentència citada del TS de/3 12/1999 i la de data 15/05/2001, ha de ser “proporcionada al perjudici real i si resulta degudament acreditat aquest”.

En el seu escrit d'al·legacions no apareix degudament acreditat aquest perjudici real, per la qual cosa entenem que no procedeix la indemnització per demèrit de la finca restant.

Tercer.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix adoptar l'acord d'estimar/desestimar les al·legacions de conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores de data 14/09/09, amb la matisació a l'al·legació de la Sra. Esteller Lores, perquè puga continuar la tramitació de l'expedient.»

Vista la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Estimar en part les al·legacions formulades en data 23 de juny de 2009 (reg. d'entrada 10.505) i en data 10 de juliol de 2009 (registre d'entrada 11.690), pel Sr. Miguel Sorlí Bosch, amb DNI 18.898.539-Z, i incloure en la superfície total a expropiar de la finca de la seua propietat, la porció de terreny que es va excloure en el projecte d'expropiació inicial (33,00m2), resultant un valor de 40.039,20 €, més el 5% corresponent al premi d'afecció, resultant un valor total d'expropiació de 42.041,16 euros. Quant a la petició d'inclusió en la valoració d'una casa, una cisterna i una bassa, es desestima, ja que aquests estan abandonats, en molt deficient estat de conservació. Finalment, quant a l'al·legació relativa a la titularitat de la finca, d'acord amb el Registre de la Propietat són titulars del ple domini de les finques núm. 7.855 i 1.144, afectes al present procediment d'expropiació forçosa, Miguel Sorlí Gil i Rosa Bosch Piñana, amb caràcter de béns de guany. En conseqüència, en el moment de procedir al pagament del corresponent preu just, l'interessat haurà d'acreditar el seu dret.

Segon.- Estimar en part les al·legacions formulades en data 16 de juliol de 2009 (r.i. 12.004), per José Maura Martínez, amb NIF 18.844.853-X, Ana María Maura Altabella, amb NIF 18.978.726-T i Yolanda-Rosa Maura Altabella, amb NIF 19.001.165-Z, quant a la modificació del full d'apreuament, amb inclusió del concepte d'indemnització per collites pendents, per valor de 1.219,68€. Quant a la inclusió de l'arbrat complementàriament al valor estimat per al sòl, es desestima, d'acord amb l'informe de l'enginyer agrònom el Sr. Torres.

Tercer.- Estimar en part les al·legacions formulades en data 30 de juliol de 2009 (reg. d'entrada 12.866), per José María Navas Esteller, en representació de Julia, Isamael, Francisca Raquel, Rocío, Adoración i Felipe Arnedo Romero, quant a la inclusió de la indemnització pel mur en el full d'apreuament corresponent a la parcel·la de l'al·legant, amb un valor de 2.491,73€, més el 5% de premi d'afecció. Quant a la resta d'al·legacions, desestimar-les pels arguments exposats per l'arquitecte municipal en el seu informe de data 14 de setembre de 2009.

Quart.- Estimar en part les al·legacions formulades en data 3 d'agost de 2009 (r. i. 12.957 i 12.956), per José Monroig Borràs, amb NIF 18.871.990-F, quant a la inclusió en l'expropiació de la totalitat de la finca, la superfície real de la qual, que preval sobre la registral, és de 2.867m2, i procedir a la modificació del full d'apreuament, amb inclusió del concepte d'indemnització per collites pendents, per valor de 229,59€, per tant, la valoració final d'aquesta finca és de 11.898,05 euros, més el 5% de premi d'afecció, que fan un total 12.492,95 euros. Quant a la resta d'al·legacions, desestimar-les pels arguments exposats per l'arquitecte municipal en el seu informe de data 14 de setembre de 2009.

Cinquè.- Desestimar les al·legacions formulades en data 5 d'agost de 2009 (reg. d'entrada 13.145), per Lucrecia Esteller Lores, amb NIF 73.358.041-R, i rebutjar la valoració particular aportada per la interessada, sobre la base de l'informe de l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres, per no considerar-se procedent la incorporació del mur de maçoneria existent en la parcel·la ja que es troba en deficient estat i necessita una total reconstrucció, ni l'apreciació del demèrit per finca restant, ja que aquesta, si bé té impossible rendibilitat, no s'ha acollit a la possibilitat que li ofereix l'article 23 LEF. Tot això, d'acord amb l'informat per l'arquitecte municipal en data 14 de setembre de 2009 i pel TAG d'Urbanisme en data 17 de setembre de 2009.

Sisè.- Estimar les al·legacions formulades en data 5 d'agost de 2009 (reg. d'entrada 13.188), per Ramon Ferre Gargallo, en representació d'EXCAVACIONES MARZÁ, SL, amb NIF B-12098521, i modificar els valors unitaris de les finques 170, 171 parcialment, 173 i 178, d'acord amb l'informe redactat per l'enginyer agrònom Francisco Javier Torres Camós, aplicant els valors unitaris derivats del mètode valoratiu establit en la legislació vigent per a l'actual situació, canvi que estava previst en el propi projecte d'expropiació en el cas de procedir a modificar l'estat inicial de la finca. D'acord amb això, les valoracions finals de les parcel·les cadastrals 170, 171, 173 i 178, seran respectivament, 1.158,43 €, 8.494,55 €, 16.699,67 € i 8.536,32 €, més el 5% de premi d'afecció en cadascuna, açò és, un total respectivament de 1.216,35 €, 8.919,28 €, 17.534,65 € i 8.963,14 €. Tot això, d'acord amb l'informat per l'arquitecte municipal en el seu informe de data 14 de setembre de 2009.

Setè.- Aprovar definitivament el projecte d'expropiació forçosa per taxació conjunta, per a la implantació d'una EDAR en la partida de Vilaperdig de Benicarló redactat per l'arquitecte municipal, Luis Pérez Lores, a l'abril de 2009, amb les modificacions introduïdes en aquest com a resultat de l'estimació de les al·legacions formulades per les persones interessades, segons l'informe d'aquest arquitecte municipal de data 14 de setembre de 2009. Aquesta aprovació queda condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost general de l'Ajuntament de Benicarló per al pagament de les corresponents indemnitzacions, d'acord amb la valoració municipal.

Vuitè.- Remetre l'expedient al Jurat de Provincial d'Expropiació Forçosa, perquè determine el preu just definitiu, en aquells casos en els quals la valoració municipal ha estat rebutjada expressament pels titulars de béns i drets afectats; es designa a aquests efectes Luis Pérez Lores, en qualitat d'arquitecte municipal, perquè, de conformitat amb l'art. 85 de la Llei d'Expropiació Forçosa, forme part, si escau, del Jurat Provincial d'Expropiació.

Novè.- Publicar aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i en un dels diaris de major circulació de la província de Castelló, així com al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló.

Desè.- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra el dispositiu 7é, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició, davant l'òrgan que el dicta, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació o publicació d'aquest acord, segons el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú. O bé, directament, poden un interposar recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló, en el termini de dos mesos, des de l'endemà a la notificació o publicació d'aquest acord, segons el previst en els articles 8.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Sense perjudici que poden interposar qualsevol altre recurs que consideren pertinent.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 17é.- PROPOSTA DEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR DE CANVI DEL SEU REPRESENTANT EN EL CONSELL ESCOLAR DEL CONSERVATORI MESTRE FELIU.- Atès que el Ple de data 26 de juliol de2007 va aprovar els representants dels diferents grups polítics per als consells municipals·

Atès que la representant nomenada pel grup municipal popular al Consell Escolar del Conservatori Mestre Feliu va ser la Sra. Raquel Durà Bou.

A proposta del portaveu del grup municipal popular, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda nomenar el regidor Sr. Ramón José Soriano Verge perquè substituïsca la regidora Raquel Durà Bou, com a representant de la corporació en l'òrgan col·legiat del Consell Escolar del Conservatori Mestre Feliu.

Del present acord es donarà compte a la Comissió Informativa de Cultura i Esport en la primera sessió que tinga lloc, a l'empara del que disposa l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

PUNT 18é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 21.09.09 i l'informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària núm. 11/09, amb una transferència de crèdit per import de 54.373,44 euros, la qual afecta a diferents grups de funció.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista: «Avui el que se'ns porta al Ple és esta modificació que anem a votar i la següent. Són dos modificacions pressupostàries: esta és la número 11 i a continuació ve la número 12, la qual cosa vol dir que en el que anem d'exercici, ja portem dotze modificacions pressupostàries. Natros, la votem, abans de res, he de dir que les votarem a favor. El Sr. regidor ja sap que ho votarem a favor. En esta primera ens vam abstindre per una qüestió de nomenclatura, que ha quedat aclarida i anem a votar-les a favor, i anem a votar-les a favor per un exercici de pura responsabilitat. Són dotze modificacions pressupostàries que nosaltres, quan es va fer el Ple de pressupostos, ja vam avançar que en eixos pressupostos que vostés ens presentaven difícilment no entraríem en este tipus de modificacions pressupostàries perquè era quasi obligatori. També he de recordar que eixe Ple de pressupostos va ser la primera vegada en la història de la democràcia a Benicarló que el partit majoritari de l'oposició no va votar en contra eixos pressupostos, per un exercici de responsabilitat. Avui farem el mateix. Vull dir que, d'estes dotze modificacions pressupostàries que van en el que va d'exercici, crec que totes les hem aprovades, si no em falla la memòria. Amb això, el que voldria recordar-los a vostés, és que en la nostra, en els anys que natros vam estar en el govern, les poquetes que vam fer, vostés no van aprovar-ne ni una, ni una. Obvia dir-los els comentaris que es deien a esta Sala, tant en els plens de pressupostos com en les modificacions pressupostàries, sobre la ruïna que representava el Partit Socialista cada vegada que entrava a governar, com deixava a l'Ajuntament d'arruïnat, com l'arruïnaríem una altra vegada, etc. I per això, era un no, no, no, no. Eixe era el discurs de vostés. L'altre, este, el nostre, el de responsabilitat és el nostre. Ja li vaig dir l'altre dia al Sr. regidor delegat d'Hisenda que, evidentment, esta és la nostra forma de procedir. Perquè després no fóra que tots el polítics són iguals. No. N'han uns des de la responsabilitat i uns altres des del “no”, la crítica, la desqualificació, el “vostés ens arruïnaran”, etc. Mire, estos pressupostos que vostés van aprovar, nosaltres ens vam abstindre i ja els vam dir que serien impossibles de complir. I ara, ja portem dotze modificacions pressupostàries i les que sortiran. Bé, no ho sé. Francament no ho sé, perquè en estes dotze ja estem repelant l'os, ja no ens queda res de molla en este Ajuntament. Jo no vull ser alarmista, però almenys, deixem que qualifique la situació de complicada, econòmicament complicada. Molt complicada i no ens queda res a repelar, perquè en estes modificacions, ja veuran vostés que de los crèdits afectats ja no ens ens queden. Repelem partides fins i tot de cèntims. És a dir, ja no ens queda res a repelar i ens queden tres mesos per a acabar l'exercici, però nosaltres ho aprovarem. Ho aprovarem perquè creiem que hem de fer-ho. Una altra cosa serà la crítica constructiva, les aportacions que natros, (que no ens escolten, però que ens dóna igual), que fem. Les desqualificacions que natros hem sofert a esta casa, de dir-nos de tot, que això que arruinaríem l'Ajuntament cada vegada que entràvem. I alguna vegada, jo he de lamentar que vosté, Sr. García, se li ha, alguna vegada, contagiat o li han contagiat eixe discurs. Vosté no és així, peró l'han contagiat. Ens ho ha recordat. A vostés, els recordo que ja a l'any 89 o 90 arruïnaven a esta casa, etc. Miren, vaig a dir-los una cosa i vaig a dir-los-ho des de la sinceritat. Vostés pensen el que vulguen, però jo ja li vaig dir a la Comissió que quan votaré que no, i quan voto que no, ho raono i ho explico i, si no estic convençut, li dic que sí. I com això estic convençut que és necessari, li ho dic. Vostés tenen la sort, una tremenda sort, una sort absolutament descomunal. Vostés, este equip de govern davant, tenen vostés avui una quantitat de diners per a inversió que no ha tingut mai cap Ajuntament des de la democràcia. Jo diria quasi que sumant totes les inversions des de fa els últims 15 anys, no sumen el que a vostés ara des del Govern Central i espero, —no hem vist ninguna pesseta des de la Generalitat, en el Pla Zapatero i en el Pla Camps—, ens ajudaran. Estem parlant que en estos dos anys, este any ja tenim quatre milions i mig de euros del Pla Zapatero, que eixos ja estan gastats. Les obres estan al carrer. Tenim per vindre els cinc milions, aproximadament, d'euros o cinc i mig, (ara no recordo exactament si són cinc o cinc i mig, perdonen la memòria), del Pla Camps per als dos pròxims anys, per a este i el que ve. I tenen vostés, encara, per al pròxim any un altre Pla Estatal que se n'anirà als tres milions d'euros. Estem parlant quasi de tretze milions d'euros que este Ajuntament rebrà per a inversions. És una quantitat tan escandalosament gran, que en este Ajuntament mai s'havia vist. La qual cosa vostés han tingut i tenen, l'oportunitat que, ja que vostés fan els pressupostos, el primer pressupost que van fer vostés el 2008 no tenien diners per a inversions. No que tenien diners per a inversions, van haver de recórrer a un crèdit de quatre milions d'euros i per al 2009 ja no tenien ni la possibilitat de recórrer a endeutament perquè ja ens n'anàvem a sortir pel fumeral, que és els que deien vostés. Natros, cada vegada que entràvem, el crèdit pel fumeral i el poble a la ruïna. Estem parlant d'una quantitat de milions que molts d'ells eren projectes que estaven ja en crèdits, en crèdits afectats per a realitzar. Alguns d'estos projectes, com ara natros els hem inclosos en estos plans i, aleshores, estan traient eixos diners, que ja tenien afectats, per a poder què? Per a poder sobreviure, per a pagar el que avui estem parlant ací. Que si poder tirar endavant el sector 7, per a poder construir l'escola, (que ja vorem si ho tirarem per avant, espero que sí), per a les indemnitzacions o expropiacions de l'EDAR, etc. És a dir, estem traient els diners que teníem ja destinats per a unes inversions que ara ens les estan fent gratis i eixos diners els estem emprant per a sobreviure en allò que no haguérem tingut diners per a realitzar. El sector 7 s'haguera pagat ara, les indemnitzacions s'hagueren quedat parades. Igual que no diu, exactament, d'on sortiran diners per a pagar les expropiacions en la carretera vella de Peníscola o en la carretera de Càlig, etc. És a dir, haguérem tingut esta gent paralitzada per falta de tindre diners i ara tenim eixa possibilitat. Però no s'enganyen, vostés faran totes les obres faraòniques del poble perquè dóna per a molt tretze milions d'euros, per a moltíssim. I les farem i el poble de Benicarló no ho ha de notar? Clar que ho notarà, però no s'equivoquen, perquè en els pressupostos del 2010 estarem exactament igual. No generant recursos l'Ajuntament per a inversions. Però bé, com estaran fetes de l'anterior, del nou i del deu, doncs bé, l'onze diem, va passem! I el dotze, passem! Però, mire, vosté té ací ara la possibilitat, durant tres o quatres anys capitalitzar-se. Si no ho fan, si seguixen pressupostant com pressuposten, ens trobarem, dins de a dotze anys, dins de quatre o cinc anys, que els pressupostos seran exactament igual. No tindrem recursos, no tindrem recursos. La despesa corrent se'ns menjarà, tal com fins ara i això ho estic anunciant ací. No estic fent una crítica, estic fent una advertència, perquè això ja ens ha passat en els pressupostos del 2008 i del 2009. Ara ha de ser meravellós perquè ens tiren els vents de fóra, ens plouen els diners. No s'han vist mai eixes quantitats de diners que ens estan caient a Benicarló, mai. Açò és una benedicció que este equip de govern s'ha trobat. Si vostés això no ho saben aprofitar en el tema pressupostari, no avançarem i pel que pareix, (ja veu vosté, dotze modificacions pressupostàries), en vindran més. I per a l'any que ve eixa és la nostra, jo no vull dir advertència: veu d'alarma. Jo no parlaré ni que vostés arruïnen, ni que són uns incompetents, ni que són uns... bé, això ho guardo per a vostés, que com li deia l'altre dia a la Comissió, jo prefereixo actuar així perquè al final sí que és, uns són d'una altra manera i els altres són d'una altra.»

Seguidament, intervé el Sr. García Bautista, regidor delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i representant del grup municipal popular: Sr. Sánchez. Bueno, iré por diferentes, se ha extendido usted aquí en varias cosas, aparte del punto que nos traía a colación, que es la modificación presupuestaria. En primer lugar, pues, usted dice que nos ha votado a favor prácticamente en todas las modificaciones presupuestarias y yo agradezco esa votación a favor nuestro. En el sentido de que usted dice que es un voto de responsabilidad, yo considero que también, en el sentido de que los momentos de dificultad económica por los que estamos, considero que es un voto responsable en este sentido. ¿No?. Pero bueno, yo también. Usted siempre ha hecho referencia que si anteriores legislaturas, que si el trato era diferente. Yo en anteriores legislaturas no estaba. Tampoco de los actos de otras personas, que yo, digamos, mi forma de actuar en estos dos años y medio, considero que ha sido responsabilidad en el área y le haré una reflexión en este sentido. Es, nos encontramos en una situación económica complicada, una bajada de ingresos espectacular que, como sucede en Benicarló, sucede en el resto de Ayuntamientos. Nos encontramos con que, además, me encuentro con la situación de que en su momento, seguramente en otros años, en anteriores legislaturas, habían determinadas tasas y algunos coeficientes, algunas tasas que se tenían que haber aumentado, regular, ponerlo a la algura de otros municipios de la provincia que, similares a Benicarló. En su momento no se hizo, en época considero yo de “vacas gordas”, que es cuando se deben subir las tasas porque es cuando a la gente menos le afecta y menos lo nota en su bolsillo. Y nos hemos encontrado, cuando nosotros llegamos a la legislatura y al Ayuntamiento, que la situación es al contrario. Estamos en una de las crisis que no se ha conocido, seguramente en toda la democracia porque, de hecho, a fecha de hoy estamos en período de deflación. Creo que sobre un menos uno por ciento, cosa que no se había conocido nunca. Quiero decir, siempre ha habido inflación y nos encontramos en un período de deflación. Entonces, considero que la responsabilidad de estos dos años y medio y la, digamos, labor económica que se ha llevado, creo que ha sido bastante responsable y bastante, desde luego, todos nos podemos equivocar. Yo el primero y errores cometemos todos. Pero, considero que es bastante responsable porque los coeficientes de endeudamiento del Ayuntamiento de Benicarló, seguramente, de los municipios de la provincia de Castellón, incluso yo me atrevería a decir de la Comunidad, seguro que estamos en unos coeficientes de endeudamiento que ya quisieran para sí la mayoría de municipios, la mayoría de Ayuntamientos, ya no de la Comunidad Valenciana, incluso de España. Muchos están al máximo de coeficiente de endeudamiento. Nosotros, el primer año, hicimos una línea de crédito como usted ha comentado de cuatro millones de euros. El año pasado, digamos, cuando se hizo el presupuesto del ejercicio 2009, aún quedaba dinero, digamos, de ese, casi la mitad del dinero, de ese crédito de cuatro millones y, entonces, consideramos responsabilidad el no tener que hacer más préstamos, a no ser necesario. Seguramente, incluso, sí ahora nos viéramos necesario hacer una operación de crédito, el Ayuntamiento de Benicarló está en condiciones de poder hacer esa operación de crédito. Entonces, considero que es una labor de responsabilidad. Quiero decir, no, es decir, no, no incluimos el presupuesto el mismo de inversiones. Había dinero y consideramos que, mientras no se hicieran efectivo ese, digamos, no sé, la totalidad del dinero que había del crédito anterior, digamos, se hubiera llevado a cabo, no era necesario endeudar al Ayuntamiento ni pagar unos intereses, seguramente, innecesarios. Después fue una baja de ingresos, como he comentado, espectacular en estos dos años. Creo que es una buena labor el hecho de que después de la liquidación del 2009 aún, digamos, pudiéramos sacar algo de remanentes y que, prácticamente, todas las facturas que, digamos, se habían quedado sin consignación, que no tenían crédito presupuestario del ejercicio 2008, se pudieran pagar. Lo cual quiere decir que, prácticamente, el Ayuntamiento de Benicarló, después de liquidar los remanentes, no quedaba ninguna factura en el cajón. Quiero decir que considero que, con una situación de la dificultad económica, porque los ingresos por ejemplo del ICIO, que todos sabíamos que era el sustento de la mayoría de los Ayuntamientos, sin embargo aquí en Benicarló bajó en picado, fue como en ningún municipio. Es más ya no era que ingresábamos el ICIO , sino que, además, se tenían, venían, habían constructores que no habían empezado las obras y pedían devoluciones. Quiero decir, ya no es que ingresabas, es que, encima, tenías que devolver dinero. Quiero decir que las dificultades han sido terroríficas. Yo considero que es más, usted me comentaba el tema de las propuestas de cara al presupuesto. Yo hace, esta semana pasada, hace unos días pasé a los grupos, a los dos grupos para que nos hicieran propuestas. Es más, sobre todo de cara a inversión. ¿Por qué? Porque de cara a inversión, desde luego, desde este equipo de gobierno, sea una propuesta buena de cara al tema de inversión, nosotros, es igual que el que usted habla del tema del Plan E nos ha venido. Ojalá vinieran planes cada año. Yo, “encantado de la vida”. Me da igual que venga el dinero de Madrid, que venga de Valencia. Que vio el Plan Camps. Además, está aprobado. Quiero decir, no ha venido el dinero, pero bueno, están las resoluciones. Yo, desde luego, no creo que sean tan irresponsables de que, después de haber hecho unas resoluciones, no vayan a cumplir con ese compromiso. Quiero decir, nosotros, la política, desde luego, de este equipo de gobierno, es pelearnos con la Administración que sea con tal de traer el máximo, en este caso, de recursos económicos y que las inversiones que vengan de fuera son recursos que el Ayuntamiento de Benicarló no tendrá que aportar. ¿Por qué? Porque los recursos del Ayuntamiento en materia de inversión son limitados como usted sabe Sr. Sánchez. Entonces, considero que, en este caso, además, vencía. Que llevamos doce modificaciones presupuestarias, es que es un mecanismo legal que está ahí porque, verdaderamente, muchas veces las partidas es difícil y más cuando se han ajustado tanto las partidas como es este año. Entonces, ya le digo, yo agradecerle, en este caso, el voto a favor, pero considero que nosotros también hemos hecho una labor responsable en estos dos años y medio que llevamos de gobierno.

(Taducció)

Sr. Sánchez, s'ha estés vostè ací en diverses coses, a part del punt que ens portava a col·lació, que és la modificació pressupostària. En primer lloc, vostè diu que ens ha votat a favor pràcticament totes les modificacions pressupostàries i jo agraïsc eixa votació a favor nostre. En el sentit que vostè diu que és un vot de responsabilitat, jo considere que també, en el sentit que els moments de dificultat econòmica en els quals estem, considere que és un vot responsable en aquest sentit. Però bé, jo també. Vostè sempre ha fet referència que si anteriors legislatures, que si el tracte era diferent. Jo en anteriors legislatures no estava. Tampoc dels actes d'altres persones, que jo, diguem, la meua forma d'actuar en aquests dos anys i mig, considere que ha estat responsabilitat en l'àrea. I li faré una reflexió en aquest sentit. Ens trobem en una situació econòmica complicada, una baixada d'ingressos espectacular que, com succeeix a Benicarló, succeeix a la resta d'Ajuntaments. Ens trobem amb el fet que, a més, em trobe amb la situació que en el seu moment, segurament en altres anys, en anteriors legislatures, havien determinades taxes i alguns coeficients que s'havien d'haver augmentat, regular, posar-los a l'altura d'altres municipis de la província similars a Benicarló. En el seu moment no es va fer, en època considero jo “de vaques grosses”, que és quan s'han de pujar les taxes perquè és quan, a la gent, menys els afecta i menys ho noten en la seua butxaca. I ens hem trobat, quan nosaltres arribem a la legislatura i a l'Ajuntament, que la situació és al contrari. Estem en una de les crisis que no s'ha conegut, segurament en tota la democràcia, perquè, de fet, a data d'avui estem en període de deflació. Crec que sobre un menys u per cent, cosa que no s'havia conegut mai. Sempre hi ha hagut inflació i ens trobem en un període de deflació. Llavors, considero que la responsabilitat d'estos dos anys i mig i la tasca econòmica que s'ha dut, crec que ha estat bastant responsable i bastant, (per descomptat, tots ens podem equivocar, jo el primer, i d'errors en cometem tots) responsable perquè tenim els coeficients d'endeutament de l'Ajuntament de Benicarló, segurament, dels municipis de la província de Castelló, (fins i tot jo m'atreviria a dir de la Comunitat), que ja volgueren per a si la majoria de municipis, la majoria d'Ajuntaments, ja no de la Comunitat Valenciana, fins i tot, d'Espanya. Molts estan al màxim de coeficient d'endeutament. Nosaltres, el primer any, vam fer una línia de crèdit com vostè ha comentat de quatre milions d'euros. L'any passat, quan es va fer el pressupost de l'exercici 2009, encara quedava diners, quasi la meitat dels diners, d'eixe crèdit de quatre milions i, llavors, vam considerar responsabilitat no haver de fer més préstecs, si no era necessari. Segurament, fins i tot, ara sí vorem necessari fer una operació de crèdit, l'Ajuntament de Benicarló està en condicions de poder fer eixa operació de crèdit. Llavors, considere que és una tasca de responsabilitat. És a dir, no incloem al pressupost el mateix d'inversions. Hi havia diners i vam considerar que, mentre no es feren efectius la totalitat dels diners que hi havia del crèdit anterior, no era necessari endeutar a l'Ajuntament ni pagar uns interessos, segurament, innecessaris. Després va ser una baixa d'ingressos, com he comentat, espectacular en estos dos anys. Crec que és una bona tasca el fet que després de la liquidació del 2009 encara poguérem traure una mica de romanents i que, pràcticament, totes les factures que s'havien quedat sense consignació, que no tenien crèdit pressupostari de l'exercici 2008, es pogueren pagar. La qual cosa vol dir que, pràcticament, l'Ajuntament de Benicarló, després de liquidar els romanents, no quedava cap factura al calaix. Vull dir que considere que, amb una situació de la dificultat econòmica, perquè els ingressos per exemple de l'ICIO, que tots sabíem que era el sustent de la majoria dels ajuntaments, ací a Benicarló va baixar en picat i va ser com en cap municipi. És més, ja no era que ingressàvem l'ICIO, sinó que, a més, hi havia constructors que no havien començat les obres i demanaven devolucions. Ja no és que no ingressaves, és que, damunt, havies de retornar diners. Vull dir que les dificultats han estat terrorífiques. Jo considere que és més, vostè em comentava el tema de les propostes de cara al pressupost. Jo, aquesta setmana passada, vaig passar als dos grups perquè ens feren propostes. És més, sobretot de cara a inversió. Per què? Perquè de cara a inversió, per descomptat, des d'aquest equip de govern, siga una proposta bona de cara al tema d'inversió. És igual que el que vostè parla del tema del Pla que ens ha vingut. Tant de bo vingueren plans cada any. Jo, encantat de la vida. Em dóna igual que vinguen els diners de Madrid, que vinguen de València. Que vorà el “Pla Camps”. A més, està aprovat. No ha vingut els diners, però estan les resolucions. Jo, per descomptat, no crec que siguen tan irresponsables que, després d'haver fet unes resolucions, no vagen a complir amb eixe compromís. La política, per descomptat, d'este equip de govern és barallar-nos amb l'administració que siga amb la condició de portar el màxim, en aquest cas, de recursos econòmics i que les inversions que vinguen de fora són recursos que l'Ajuntament de Benicarló no haurà d'aportar. Per què? Perquè els recursos de l'Ajuntament en matèria d'inversió són limitats com vostè sap, Sr. Sánchez. Llavors, considero que, en este cas, a més, vencia. Que duem dotze modificacions pressupostàries, que és un mecanisme legal que està ací perquè, veritablement, moltes vegades les partides és difícil i més quan s'han ajustat tant les partides com enguany. Llavors, agrair-li, en aquest cas, el vot a favor, però considero que nosaltres també hem fet una labor responsable en estos dos anys i mig que duem de govern.

Acte seguit, intervé l'alcalde: «Sí, Sr. Sánchez, li dono la paraula de seguida. Ara ja han fet els dos el seu discurs polític. Demanaria que ens cenyirem al punt. Als dos, no va per a vosté a soles, sinó que va per als dos. El Sr. Sánchez té la paraula.»

En un segon torn, pren la paraula el Sr. Sánchez: «Seré breu en la resposta del Sr. regidor, perquè penso que, en primer lloc, quan he parlat de pressupostos i la resta, quan estem parlant de modificacions pressupostàries, estem parlant de pressupost. No estem parlant d'una altra cosa, estem parlant de pressupostos. És a dir, que no me n'he anat per cap rama. Estic parlant de pressupostos, perquè les modificacions pressupostàries són conseqüència del pressupost. Evidentment, és un mecanisme legal que té l'Ajuntament. D'acord i jo l'accepto, però clar, quan eixe mecanisme legal l'usàvem natros, érem uns incompetents totals. Però, ara és un mecanisme. Dificultats econòmiques, cert. Dificultats econòmiques les tenim. Vosté ha dit o “anteriores legislaturas”. Se n'han afartat de parlar, vosté i tots. “Bajada de ingresos”, mire, vaig a dir-li una cosa: no. Al pressupost d'este any, els ingressos són superiors als de l'any 2008, els del 2008 són superiors al del 2007. I ha baixat un concepte, el de l'ICIO, però IBIS i transferències de l'Estat han pujat, de forma que el saldo és positiu. Els ingressos d'este any no poden parlar de crisis. Els ingressos del 2008 i del 2009 són superiors als del 2007 i 2006. Quant a la taxa d'impostos té vosté raó, estan endarrerides. Mire vosté, governen este Ajuntament des de l'any 91 fins al 2009. Si els números no em fallen, són divuit anys. De divuit anys, només n'han deixat de governar dos. Els altres setze governaven vostés. Vostés tenen responsabilitat de progressivament, “no cuando las vacas gorads” i, bé aprofitem ara que “hay vacas gordas” i pataclam. No, l'impost és una cosa progressiva i que va amb els anys. No ho han fet. Per favor, a mi no em miren.»

Torna a intervindre, per segona vegada, el Sr. Garcia: «Seré molt breu. Vosté deia que el tema dels ingressos no ha baixat. Jo recordo que es va fer una bona gestió, en el sentit que un dels primers temes que natros vam encomanar, va ser el tema de fer una revisió d'una empresa que es va contractar a través de la Diputació, per detectar aquelles irregularitats que hi havia a nivell de viviendes que no contribuïen a l'IBI. Va ser una bona labor perquè aquelles persones que, verdaderament, no estan pagant i, per primera, per justícia per aquells contribuents que sí verdaderament estan pagant el seu IBI. Aleshores, considero que ho vam incorporar, fins i tot, en el debat de pressupostos i, a més, vaig comentar que era un treball que s'anava incorporant, diguem, al Padró de l'IBI, que són uns ingressos i ha sigut una labor que no ha caigut del cel, sinó que ens vam anticipar, en el sentit que deiem que hi havia moltes irregularitats i, de fet, vam trobar mil i escaig expedients de persones que no estaven declarant el que havien declarar. Va ser el que es va fer. I, quant a la baixada d'ingressos, és clar, però com vosté sap, Sr. Sánchez, l'ICIO ha sigut un dels suports de la majoria dels ajuntaments, perquè natros hem passat, pràcticament, del fet que ací en Benicarló s'ingressaven més de dos milions, quasi a la vora de tres milions, i l'any passat ens vam quedar possiblement en dos-cents mil euros. Vull dir que dos milions d'euros de diferència en un Ajuntament com el de Benicarló, són molts diners i vosté sap que això dóna molta flexibilitat. Segurament, algunes de les modificacions pressupostàries que ara hem fet, no les haguérem hagut que fer. Res més.»

Finalment, conclou el debat, l'alcalde: «Ja per acabar, jo estic d'acord i natros estem d'acord, que, este any, ha vingut un Pla Estatal de diners, que estan totes les obres en marxa. També tenim un pla de confiança per part de la Generalitat que, per cert, ja tinc la cessió de dos obres a l'Ajuntament de Benicarló per a ja estar contractació redactant els plecs per a traure-ho a licitació. Però jo també considero que no han vingut eixes dos inversions soles, siní que n'han vingut moltíssimes més en estos dos anys. Jo crec que això és degut a un treball perquè podem parlar de tota la urbanització de l'avinguda de Catalunya, que l'ha pagada tota completa la Generalitat Valenciana, podem parlar del carrer d'Hernán Cortés, on hem tingut dos convenis, un amb la Conselleria de Comerç i l'altre amb la Diputació de Castelló, que s'han pagat, pràcticament, íntegrament. El carrer de Colón que també va vindre una subvenció per part de la Conselleria de Comerç de 250.000 euros. S'està fent el Centre Sanitari, tenim ja la depuradora en licitació, tenim aprovat també la subvenció de tota la il·luminació nova del carrer de Joan Carles I, per part de la Conselleria de Comerç. Per part de la Diputació, torno a dir que també s'ha pagat Hernán Cortés. Tenim totes les obres d'ampliació del Geriàtric de Benicarló. És que he de dir totes les inversions, no només de Zapatero. De la Diputació tenim el col·legi Ródenas, esperem que isca a licitació la carretera de Càlig i la carretera de Benicaró-Peníscola. Podem parlar de l'augment de la subvenció del Conservatori, el projecte sobre el dic que surt de la platja del Morrongo i no ha sigut només estos dos plans sinó que, en dos anys, este equip de govern ha tret diners i han vingut més diners per altres llocs, pel treball de l'equip de govern.»

Vista la proposta sobre el procediment de tràmit de l'expedient de la cap d'Ingressos.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als Pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 11/2009, amb el següent detall:

CRÈDITS EN DISMINUCIÓ

Partida	Descripció	Import
011.310000	Interessos op. prèstec	54.373,44
	Total	54.373,44

CRÈDITS EN AUGMENT

Partida	Descripció	Import
111.226020	Publicitat i propaganda	11.600,00
121.213000	Rep. maquinària, inst. utillatge	5.945,00
121.226020	Publicitat i propaganda	11.200,00
121.227060	Estudis i treballs tècnics	7.685,60
432.226030	Despeses jurídiques	3.942,84
443.221080	Productes neteja	1.000,00
443.221110	Material divers	1.000,00
451.489000	Altres transferències	6.000,00
622.226020	Publicitat i propaganda	3.000,00
622.226074	Activitats comercials	1.000,00
622.227060	Estudis i treballs tècnics	2.000,00
	Total	54.373,44

Segon.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que els interessats puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 19é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix, de nou, el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 22.09.09 i l'Informe favorable del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària núm. 12/09, amb la baixa de diversos projectes i un suplement de crèdit per import de 497.954,60 euros, finançat amb la seua baixa.

Pren la paraula el Sr. Sánchez Martí, regidor del grup municipal socialista, per dir: «Molt breu, Sr. Alcalde. És que jo tenia ací preparat un discurs perquè no em diguera vosté que era una intervenció política i que estic fóra de punt, jo li la cedeixo a vosté.»

L'alcalde respon: «No, jo ja he acabat. Vol fer algú més ús de la paraula?»

Vist, igualment, la proposta sobre el procediment de tràmit de l'expedient de la cap d'Ingressos.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als Pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 12/2009, amb el següent detall:

• Donar de Baixa el següents Projectes pels respectius imports i un total de 497.954,60 euros.

• Modificar el Pressupost de despeses amb un suplement de crèdit pel citat import de 497.954,60 euros, finançat amb les baixes mencionades, per a finançar els següents:

Suplement de crèdit:

Segon.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que els interessats puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 20é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 23 de setembre de 2009.

I. Mitjançant l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 24 de febrer de 2000, es va aprovar el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sòl urbà comprès entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola de Benicarló i s'adjudicava la condició d'agent urbanitzador a la mercantil VIBRESA, S.L.

II. Mitjançant un acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 12 de desembre de 2001, es va aprovar el corresponent projecte d'urbanització, que posteriorment va ser reformat amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa, per a instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, i es va aprovar dita modificada pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 28 de febrer de 2008.

III. Vist que en data 10 de febrer de 2006, la mercantil Mavipa Als terrers, SL, amb CIF B-12644845, va sol·licitar llicència urbanística per a la construcció d'un edifici al c. de Formentera, núm. 1 al 19, dins de l'àmbit de l'actuació, i que, com a condició prèvia a la concessió d'aquesta llicència, la citada mercantil va oferir la corresponent cessió de sòl dotacional a l'Ajuntament de Benicarló, integrada per 536,10 m2 destinats a vial públic, i 23,15 m2 destinats a infraestructura servei urbà. Aquesta cessió de terrenys va ser acceptada per la corporació municipal mitjançant acord de la Junta de Govern Local, en la sessió que va tindre lloc en data 18 d'agost de 2006 (exp. HO 61/2006).

IV. Vist l'informe emès en data 24 de setembre de 2009, per l'enginyer tècnic municipal, el Sr. Sergio Carda Mundo, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, en el qual descriu les instal·lacions elèctriques que s'han executat en aquesta urbanització, entre les quals es troba la següent: centre de transformació CT2, segons projecte: CT2, CS-33/09, ATASCT/2009/37/12. Tècnic redactor: Vicente Vinuesa Llorach, col·legiat núm. 9.011.

V. Vist que la finalització de la urbanització de l'àmbit del Programa d'Actuació Integrada del sòl urbà comprès entre el carrer de Peníscola i l'avinguda del Papa Luna es troba únicament pendent de la posada a la disposició del centre de transformació instal·lat a l'empresa subministradora d'energia elèctrica, i no pot demorar per més temps la recepció de les obres d'urbanització i la concessió de les corresponents llicències d'ocupació dels edificis construïts en l'àmbit.

La corporació, de conformitat am la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Cedir a Iberdrola Distribució Elèctrica SAU, el centre de transformació CT2: CS-33/09, ATASCT/2009/37/12, situat en l'àmbit del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del sòl urbà comprès entre av. del Papa Luna i el c. de Peníscola de Benicarló, segons el projecte d'urbanització modificat aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló en data 28 de febrer de 2008, així com concedir l'ús privatiu de la superfície de 22,41 m2 (mesurament real), sòl de domini públic municipal, amb destinació dotacional, infraestructura-servei urbà, en el qual s'ha instal·lat dita transformadora (segons els plànols adjunts).

Aquesta cessió es realitza lliure de càrregues i gravàmens, sense càrrec pendent per cap concepte, i sense que Iberdrola Distribución Eléctrica SAU se subrogue en cap obligació personal que l'Ajuntament de Benicarló haguera pogut contraure amb persones físiques, jurídiques o administracions públiques.

Segon.- Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en prengueu coneixement i als efectes oportuns.

Tercer.- Notificar aquest acord a la mercantil Iberdrola Distribución Eléctrica SAU, perquè en prengueu coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 21é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 24 de setembre de 2009.

Relació de fets

Vist que l'acord plenari de 30 de juliol de 2009 aprova l'expedient de contractació 29/2009, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que han de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària en règim de concessió.

Vist que en l'ordre del dia d'aquesta mateixa sessió plenària està inclosa la proposta de desistir en el procediment d'adjudicació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària i iniciar un nou procediment per a contractar la concessió.

Vist el plec de prescripcions tècniques subscrit per l'enginyer tècnic industrial i el plec de clàusules administratives, subscrit pel TAG d'Urbanisme, ambdós subscrits en data 17 de setembre de 2009, que han de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària en règim de concessió.

Vist l'estudi d'econòmic per a la concessió subscrit per l'enginyer tècnic industrial de 17 de setembre de 2009.

Vist l'informe emès pel secretari general, favorable a l'aprovació de l'expedient de contractació i dels plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques.

Vist el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, de data 17 de setembre de 2009, favorable a l'aprovació dels plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques.

Fonaments de dret

Atesa l'atribució conferida al Ple de la corporació, com a òrgan de contractació, en virtut del punt 2 de la disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i els informes emesos per la Secretària i la Viceintervenció, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar l'expedient 46/2009 que ha de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària.

Segon.- Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que han de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària.

Tercer.- Autoritzar la corresponent despesa a càrrec del pressupost municipal de 2009.

Quart.- Procedir a l'obertura del procediment d'adjudicació, amb la publicació de l'anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província i en el Perfil del Contractant, de conformitat amb el disposat en l'article 126 de la LCSP.

Cinquè.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació o a qui legalment el substituïsca per a signar tots els documents que procedisquen i per al compliment i efectivitat d'aquests acords.

PART DE CONTROL

PUNT 22é.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE JULIOL DE 2009 AL 15 DE SETEMBRE DE 2009.- Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de juliol al 15 de setembre de 2009. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 23é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 30 DE JULIOL DE 2009, EN VIRTUT DEL QUAL S'ACCEPTA LA DELEGACIÓ DE LA COMPETÈNCIA PER A LA REALITZACIÓ DE LES OBRES DE REHABILITZACIÓ DE L'ANTIC MAGATZEM DEL MAR.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 30 de juliol de 2009, pel qual s'accepta la delegació de la competència per a la realització de les obres de rehabilització de l'antic magatzem del mar, autoritzades per la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, dintre del marc del Pla Especial de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana, a l'empara del Decret-Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell.

PUNT 24é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 12 D'AGOST DE 2009, PEL QUAL ES NOMENA LA QUARTA TINENÇA D'ALCALDIA.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 12 d'agost de 2009, pel qual es nomena la quarta Tinença d'Alcaldia a favor de la regidora Sra. Maria Ortiz Roca.

PUNT 25é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 12 D'AGOST DE 2009, PEL QUAL ES CESSA I NOMENA MEMBRE DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 12 d'agost de 2009, en virtut del qual es cessa a la regidora Sra. Raquel Durà Bou i es nomena la regidora Sra. Maria Ortiz Roca com a membre de la Junta de Govern Local.

PUNT 26é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 12 D'AGOST DE 2009, PEL QUAL ES CONFEREIX DELEGACIÓ GENÈRICA EN MATÈRIA DE DE CULTURA I EDUCACIÓ.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 12 d'agost de 2009, en virtut del qual es confereix delegació genèrica en matèria de Cultura i Educació a favor de la regidora Sra. María Ortiz Roca.

PUNT 27é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 12 D'AGOST DE 2009, PEL QUAL ES CONFEREIX DELEGACIÓ ESPECIAL EN MATÈRIA D'EDUCACIÓ.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 12 d'agost de 2009, en virtut del qual es confereix delegació especial en matèria d'Educació a favor del regidor Sr. Ramón José Soriano Verge.

PUNT 28é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 12 D'AGOST DE 2009, PEL QUAL ES CONFEREIX DELEGACIÓ EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ MENOR.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 12 d'agost de 2009, en virtut del qual es confereix delegació en matèria de contractació menor a favor de la regidora Sra. María Ortiz Roca.

PUNT 29é.- DACIÓ DE COMPTE DE LA PROPOSTA DEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL POPULAR DE MODIFICACIÓ DE REPRESENTANTS EN DIVERSES COMISSIONS INFORMATIVES.- La corporació queda assabentada de la proposta del portaveu del grup municipal popular de data 4 de setembre de 2009, per la qual es comunica la substitució de la regidora Sra. Raquel Durà Bou, com a membre titular de les Comissions Informatives de Cultura, Benestar Social i Contractació i Patrimoni, pels següents regidors:

	— Comissió Informativa de Cultura : Sr. Ramón José Soriano Verge
	— Comissió Informativa de Benestar Social: Sr. Eduardo Arín Piñana
	— Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni: Sra. María Ortiz Roca

PUNT 30é.- DACIÓ DE COMPTE DE SENTÈNCIES DE DIVERSOS ORDRES JURISDICCIONALS.- 

—La corporació queda assabentada del contingut del Decret d'Alcaldia de data 15 de setembre de 2009, en virtut del qual s'executa la Sentència núm. 449/09, del Jutjat Social núm. 1 de Castelló, expedient 578/07, d'acomiadaments, de data 8 de setembre de 2009, per la qual va estar estimada la demanda presentada per la Sra. Ana María Meseguer Branchat, i es declara improcedent l'acomiadament de data 1 de juliol de 2007, així com es condemna a l'Ajuntament de Benicarló a la readmissió de la treballadora o al pagament de la indemnització de 24.012,00 euros, amb abonament dels salaris deixats de percebre des de la data d'acomiadament fins a la notificació de la sentència (14.09.2009), a raó de 69,60 euros/dia. Aquesta corporació opta per l'abonament de la indemnització i dels salaris de tramitació corresponents.

—Per altra banda, la corporació queda assabentada del contingut del Decret d'Alcaldia de data 29 de maig de 2009, d'execució de la Sentència núm. 237, de data 25 de maig de 2009, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló, en relació amb el recurs contenciós administratiu interposat per la mercantil IMPURSA, SA Unipersonal, en virtut de la qual es reconeix el dret a percebre l'esmentada mercantil l'import de 25.232,87 euros, en concepte de danys i perjudicis efectivament patits, com a conseqüència de la falta d'instal·lació de 9 monopals publicitaris a l'av. del Papa Luna, en contra d'allò disposat al contracte de data 31 d'octubre de 1995.

PUNT 31é.- PRECS I PREGUNTES.-

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal del Partit Socialista: «Gràcies. Nosaltres tenim dos preguntes. Una li la formularà la Sra. Miralles i l'altra jo mateix. La pregunta que jo li volia plantejar és sobre les repetides queixes que estan arribant sobre el tema de la neteja del Col·legi d'Educació Infantil i Primària Ángel Esteban. Sembla que hi ha algun tipus de problema amb l'empresa o, en definitiva, en el resultat final del treball contractat, que és que el col·legi estiga net i en condicions perquè l'ocupen els nostres xiquets i xiquetes. Quina és la situació i, evidentment, quines són les mesures que pensen prendre?

Seguidament, pren la paraula la Sra. Miralles Ferrando, regidora del grup municipal socialista: «Gràcies, Sr. Alcalde. La pregunta que jo vaig a fer és: Per què no s'han fet retirar les pancartes ofensives contra l'arquitecte municipal i contra representants dels ciutadans, que certa associació de propietaris va penjar en la zona nord de Benicarló?»

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22:00 hores.- En dono fe.-

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.