Pla de formació lingüística de l'Ajuntament de Benicarló
22/07/2005
Pla de formació lingüística de l'Ajuntament de Benicarló
(aprovat, per unanimitat, en la sessió de 14 de gener de 2004 de la Comissió Informativa de Governació)
El 30 d’octubre de 2003, el Ple de l’Ajuntament va aprovar, amb el vot unànime dels 20 membre presents, l’adhesió al manifest “Compromís pel valencià”. Aquest manifest propugna 50 mesures per a la defensa de la llengua dels valencians en diferents àmbits. En l’àmbit administratiu insta, entre altres accions, a “valencianitzar la totalitat dels avisos, les publicacions i les activitats de les administracions públiques” i a “oferir, amb finançament públic i en un horari adequat, el nombre suficient de cursos de formació per a tots els treballadors i treballadores de l’administració pública i de les empreses privades que atenguen serveis públics.”
Així doncs, amb aquesta moció es referma el compromís amb l’ús del valencià dins de les administracions local de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i del Reglament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Benicarló. Concretament, aquest Reglament recorda que “la redacció de tots els documents públics es farà preferentment en valencià” (art. 4t) i que “el personal al servei de l’Administració Local (o òrgans que en depenen) haurà de posseir un coneixement lingüístic simètric (valencià-castellà) adequat a les funcions que ha d’exercir, que faça possible d’atendre el ciutadà en la llengua que aquest sol·licite” (art. 5é).
Ara per ara, la llengua usada majoritàriament per l’Ajuntament de Benicarló en els seus usos oficials és el castellà. Només 7 dels 23 Serveis Municipals utilitzen el valencià en els seus escrits. Contràriament, podem dir que el valencià és la llengua parlada habitual (amb l’administrat, amb els companys de feina, a casa…) del 90% del personal de l’Ajuntament.
D’aquestes dades es pot deduir que existeix un coneixement lingüístic asimètric, en detriment del valencià. De fet, l’única formació lingüística que han rebut els treballadors per part de l’Ajuntament consisteix en un curset de nivell elemental l’any 1986. Ara bé, hi ha un sector de treballadors no massa elevat que pel seu compte ha continuat la seua formació lingüística.
L’Oficina Municipal de Normalització Lingüística té, entre les seues funcions, resoldre els dubtes lingüístics dels treballadors de l’Ajuntament que usen el valencià en els seus escrits.
Lamentablement, aquest servei s’empra per un nombre reduït de treballadors, ja que normalment s’opta per remetre els documents en castellà a l’Oficina perquè es traduesquen. Aquesta pràctica ocasiona que el Servei només puga atendre les traduccions (que moltes vegades no poden sortir a temps, per acumulació de treballs) i no donar el suport necessari a les persones que empren el valencià.
El motius de la no utilització del valencià és, en la majoria dels casos, l’escassa formació lingüística rebuda. Per tant, cal promoure al més aviat possible un pla de formació en coneixements de valencià per als treballadors.
En aquest sentit, l’Ajuntament ha d’engegar un Pla de formació lingüística que siga l’instrument per a l’impuls d’un canvi generalitzat que ha d’abastar tot el funcionament lingüístic de l’administració local. Un Pla progressiu amb una temporalització concreta, que permetrà que la planificació lingüística s’inseresca adequadament en altres plans i processos d’actuació de l’Ajuntament.
Aquest Pla ha de suposar, doncs, un canvi ambiciós, on serà indispensable el suport i compromís dels òrgans de govern i la implicació participativa de tot el col·lectiu que constitueix l’administració local benicarlanda..
Per tant, l’Oficina Municipal de Normalització Lingüística proposa engegar un Pla de formació lingüística, amb una temporalització de quatre anys, basat en les següents accions:
Organització de cursos de llengua general dirigits a facilitar l’assoliment del nivell de coneixement requerit pel lloc de treball que s’ocupa (perfils lingüístics): valencià elemental, mitjà o superior.
Organització de cursos específics de llengua adreçats a millorar les habilitats comunicatives aplicades al lloc de treball i a promoure l’autosuficiència i l’autoaprenentatge en valencià: llenguatge administratiu, producció de textos, noves tecnologies aplicades a la llengua (traductors automàtics, diccionaris en línia…), etc.
Afavorir l’autoprenentatge com a metodologia de formació continuada: organitzar cursos de formació autodirigits i tutoritzats al futur Centre d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL) per tal d’aprofitar el recursos d’aquest centre, organitzar grups de conversa a través del CAL, etc.
Dotar el personal dels recursos necessaris per tal de garantir l’ús del valencià en la gestió administrativa (instal·lació de correctors i traductors informàtics, difusió de models i criteris de llenguatge administratiu, assessorament lingüístic personalitzat…).
Aquests objectius es concreten en les següents propostes per al 2004:
1: Programa de formació lingüística per als treballadors de l’Ajuntament
L’objectiu d’aquesta proposta és formar en coneixements de valencià el personal de l’Ajuntament.
Per establir un pla de formació lingüística efectiu, l’Oficina Municipal de Normalització Lingüística vol començar distribuint una sèrie d’enquestes sobre el coneixement de valencià i actituds lingüístiques (vegeu model adjunt). Mitjançant aquestes enquestes aconseguirem saber quines són les necessitats o mancances reals dels treballadors pel que fa als seus coneixements de valencià. També coneixerem quina disponibilitat tenen per començar un curs de llengua.
A partir d’aquestes dades cal establir una sèrie d’accions formatives que consisteixen, bàsicament, en:
Organització de cursos de llengua general.
Els nivells que es poden ofertar són l’elemental, mitjà i superior. L’oferta real, doncs, dependrà de les dades que extraiem de les enquestes.
L’assistència a aquests curs és convenient per a aquelles persones que no disposen de cap coneixement de valencià o que, tot i tenir-lo, no es troben capacitades per a utilitzar-lo en a les seues tasques a l’Ajuntament. Depèn també de les dades obtingudes de les enquestes actitudinals, plantejar-se l’adopció de mesures polítiques per a la regulació d’aquests cursos.
Pel que fa a l’horari i durada, aquests cursets tindran lloc en horari laboral i una programació d’entre 60 i 80 hores. Per tant, cal establir un calendari que perjudique el menys possible el funcionament dels diferents serveis de l’Ajuntament. I, de nou, cal extreure de les enquestes les preferències dels alumnes.
Finalment, el professorat pot ser extern o intern. Aquest fet dependrà del nombre d’alumnes o cursets que es decidesca organitzar i de la càrrega de treball de l’Oficina Municipal de Normalització Lingüística en el moment de realitzar-los. En tot cas, el pressupost 2004 de l’Oficina destina un apartat a la formació lingüística.
Organització de cursos específics de llengua.
Els cursos que es poden oferir en aquest apartat són diversos i molt interessants pel que fa la possibilitat que ofereixen els alumnes de perfeccionar els coneixements ja adquirits.
Per al 2004, l’Oficina Municipal de Normalització Lingüística proposa un curs sobre noves tecnologies aplicades al coneixement lingüístic.
La programació d’aquest curs anirà encaminada a mostrar els alumnes el recursos que ofereixen les noves tecnologies per a l’aprenentatge de valencià. Així doncs, es mostrarà l’ús de traductors i correctors automàtics, l’accés a bases de dades terminològiques o a diccionaris en línia, etc.
De la docència d’aquest curs pot encarregar-se la tècnica auxiliar de Normalització Lingüística, ja que els continguts s’adaptarien als recursos informàtics que disposa l’Ajuntament i a les necessitats lingüístiques del dia a dia de l’administració local.
Afavorir l’autoaprenentatge
El Centre d’Autoaprentatge de Llengües (CAL) de la Biblioteca de Benicarló és un projecte de l’Oficina Municipal de Normalització Lingüística que s’espera posar en funcionament a finals de 2004. Aquest Centre oferirà una àmplia gamma de possibilitats per a completar la formació lingüística i fomentar l’autonomia en l’aprenentatge de llengües. Per tant, cal promoure una campanya de difusió per a la seua utilització i recursos. Aquesta formació es pot oferir mitjançant unes jornades breus o introduint una sèrie d’hores destinades a l’autoaprenentatge al CAL dins dels cursos de llengua general.
2: Elaboració de models dels documents de l’Ajuntament.
A l’Ajuntament de Benicarló, la multiplicació de serveis administratius, com a conseqüència del seu creixement com a administració pública, ha comportat l’augment de la complexitat de la gestió administrativa i, en ocasions, la proliferació de documents i impresos elaborats amb criteris de disseny i de redacció divergents. Aquesta documentació, que amb el temps s’ha anat assimilant i s’ha convertit en documentació model, trenca la necessària homogeneïtat, sistematització i coherència que exigeix la documentació administrativa.
Per tant, urgeix elaborar un recull dels models textuals administratius mitjançant l’aplicació sistemàtica d’uns criteris consensuats concordants amb les tendències actuals de renovació del llenguatge administratiu.
El procediment que s’haurà de seguir és el següent:
Estudi de cadascun dels documents.
Redacció de la plantilla.
Introducció de la plantilla de forma gradual als diversos departaments.
El servei oferirà assistència individualitzada per a facilitar la incorporació de la plantilla al sistema de treball del personal.
Amb aquesta proposta es pretén, d’una banda, unificar tota la documentació que genera l’Ajuntament sota un mateix criteri tant de redacció com de forma. D’altra, afavorir l’ús del valencià entre els treballadors de l’Ajuntament i facilitar-los el màxim possible aquesta tasca.
En aquest projecte es pot sol·licitar la col·laboració del Departament d’Informàtica de l’Ajuntament, que ajudaria en l’elaboració de la plantilla i estudiaria la possible automatització en la generació de diversos documents.
Seria interessant també que, al mateix temps, es regulés i s’unifiqués la documentació generada en castellà per tal d’aconseguir major uniformitat, establir un criteri únic i agilitar-ne la redacció. D’aquesta manera es podria assolir una imatge corporativa homogènia i un estil propi.