La carxofa (Cynara Scolymus) es
cultiva
sobretot a les regions
mediterrànies i a les zones que gaudeixen d'un clima suau. El seu
consum data de més de dos mil anys. Aquestes plantes van ser
considerades ja pels antics com un apreciable aliment, i es recomanava
especialment amb coriandre, vi, oli d'oliva i garum, nom d'una cèlebre
salsa de peix usada en l'antiguitat. És un card gran, com ho indiquen
les arrels àrabs del seu nom "espina de terra".
Aquest card gran apareix en l'escut de la ciutat de Benicarló com a reflex de la importància que tenia aquest producte, ja des de l'antiguitat a la nostra zona.
A Benicarló sempre ha tingut un fort arrelament entre els agricultors i,
des de fa diversos anys, se celebra la Festa de la Carxofa, amb una
sèrie d'actes socioculturals que culminen amb una grandiosa torrada de
carxofes.
Entre les qualitats de la carxofa, la seua part comestible proporciona un 12% de glúcids, la sexta part de la qual la constitueix un sucre molt peculiar, la inulina, que la toleren bé fins i tot els diabètics.
A més, se li atribueixen propietats medicinals tradicionals, però sense base científica, per exemple, es considera que produeixen un efecte favorable en les funcions hepàtiques i renals.