Exposició "Silencis i expressions" de Victor Mateo
   Silencis i
  expressions
Silencis i
  expressions
  VICTOR MATEO
  Del 28de
  setembre fins al 18 de
  novembre de
  2018.
  Lloc:
  Mucbe.
  El proper
  divendres, 28 de setembre, a les
  19.00 h, s'inaugura al Mucbe (Museu Ciutat de Benicarló)
  l'exposició «Silencis i
  expressions» de l'artista Victor
  Mateo,
  que romandrà oberta
  fins al dia 28 de
  novembrede
  2018.
  VÍCTOR MATEO. REFLEXIONS I SILENCIS
  GESTUALS
  «El
  fulgor de la pura
  oscuridad.
  Solo
  el negro, que apaga
  el
  ruidoso bullir
  de
  los colores
  y
  encuentra en el silencio
  de la
  noche más clara
  el
  esplendor ardiente
  de la
  luz.
  Pintura que es un fuego
  que
  todo lo consume
  y que
  todo lo niega,
  para
  afirmar lo único
  que
  importa.»
  (Ante
  una pintura de Pierre Soulages)
  El
  don de la ignorancia. José
  Corredor-Matheos
  El
  pintor francès Pierre Soulages, juntament amb l'artista
  nord-americà Franz Kline, estan considerats els màxims
  representants del tachisme, és a dir, de la taca o de
  l'actionpainting, tendència que destaca sobretot per una
  pinzellada natural, del degoteig i de les taques de pintura
  aplicades directament del tub a la tela. Ambdós utilitzen el
  color negre, gairebé, com a únic protagonista de les seues
  composicions, on també hi afegeixen una mena de gargots semblants
  a les cal·ligrafies orientals. Soulages afirma que «el negre és
  al mateix temps un color i un no color. Quan la llum es
  reflecteix en el negre, el transforma i transmuta. Obra un camp
  mental propi.» Tanmateix, altres artistes expressionistes
  abstractes com Jackson Pollock, amb els seus drippings -no
  emprava mai el pinzell-, William De Kooning, Clifford Still i
  Robert Motherwell, són els principals referents en la pintura de
  VíctorMateo, a la qual també podríem incloure el principal
  exponent de l'espacialisme abstracte, Mark Rothko, on el color
  apareix, segons Lourdes Cirlot, a través «d'unes immenses masses
  cromàtiques, amb intervenció de dos, tres o quatre colors com a
  molt, establint entre les diferents zones gradacions quasi
  imperceptibles per accentuació o disminució d'un color
  determinat.»
  Ens
  podríem preguntar per què Víctor Mateo segueix mantenint-se fidel
  als postulats expressionistes abstractes provinents dels Estats
  Units i, en canvi, no ho fa amb els seus coetanis informalistes
  europeus. Doncs l'explicació rau en la seua formació artística
  coincidint amb la seua llarga etapa al Canadà, on va anar a viure
  amb els seus pares quan només tenia 12 anys procedent de Tànger,
  i que li va permetre conèixer de prop una de les tendències que
  més han influït en l'art contemporani. S'hi va estar trenta anys,
  des del 1957 fins al 1986. Aquesta lleialtat a la no figuració
  obeeix al fet que sempre s'ha considerat una persona lliure
  segons la galerista Carme Espinet, a més del fet que les seues
  obres «comuniquen el seu estat d'ànim, que es podria definir amb
  aquestes paraules: nervi, geni, passió, anarquia...». En
  conseqüència, és lògic que se senta còmode amb l'abstracció i, en
  canvi, en la figuració no trobe la inspiració necessària que tot
  artista necessita per crear noves maneres d'expressar els seus
  sentiments.
  En el
  seu treball es barregen diversos factors, com són els seus
  orígens al Marroc, per tant, els que fan referència al món
  africà; els anys viscuts al Canadà on es va formar, tenint com a
  residència habitual Toronto, capital de la freda regió d'Ontàrio,
  ciutat on també va fer la primera exposició individual,
  concretament a la Kamen Fine Arts Gallery, el 1985; les
  exposicions realitzades a la càlida Califòrnia durant la dècada
  dels 90; la seua arribada a Barcelona on instal·larà
  definitivament l'any 1986, redescobrint la cultura mediterrània,
  i finalment, les diverses mostres que va presentar a la ciutat
  japonesa de Nagoya, a principis del 2000, i que li van servir per
  interessar-se per la cal·ligrafia, o el que és el mateix,
  l'estudi dels símbols japonesos per conéixer millor el seu
  significat. Aquest creuament de diferents cultures es percep en
  el seu treball, per això les gammes cromàtiques van canviant amb
  el transcurs dels temps, passant dels negres i marrons
  predominants a tonalitats on s'aprecia la llum, gràcies sobretot
  a l'aparició dels primaris i del càlids a les seues composicions,
  com és el cas dels grocs, els terrossos i els
  vermells.
  El
  meu primer contacte amb el seu treball va ser l'any 1987, quan va
  exposar per segona vegada a la Galeria Carme Espinet, abans
  anomenada Matisse. Per tant, he pogut observar de prop com ha
  anat transcorrent la seua trajectòria en aquestes tres dècades,
  on l'evolució és ben notòria, encara que siga de manera molt
  suau, sense gaires estridències o canvis sobtats, només els
  relacionats amb les seues estades a les ciutats on ha residit,
  però igualment la seua obra segueix sent molt homogènia. Tot això
  no solament ho veiem en els colors emprats, sinó també en la
  força del gest, l'agressivitat del traç o el grossor de la
  pinzellada que travessa una part del quadre evocant el treball
  dels grans mestres americans. També apareixen en les seues teles
  o fustes, tècniques més pròpies dels informalistes matèrics, com
  per exemple Antoni Tàpies, Josep Guinovart i Antoni Clavé, degut
  a aplicar el frottage o el grattage.
  En
  les primeres obres utilitzava més la matèria, principalment el
  collage, emprant materials com el filferro, el paper, el cartró o
  la roba. Els grafismes que sovint sorgeixen en els seus quadres,
  acrílics o tècnica mixta, són fines línies de color blanc, la
  majoria d'aquests quasi bé indesxifrables, el que demostra que no
  sols sent atracció per l'art oriental, sinó que també li
  serveixen per completar i ampliar el seu repertori
  signicogestual, tal com feien, per exemple, Soulages i Kline. De
  totes maneres, en el conjunt de la seua obra, no es percep una
  sensació d'horror vacui, sinó que deixa espais buits perquè
  respire l'obra. Per això, Isabel Saludes destaca dels quadres «el
  grafisme, el buit espacial i una pinzellada lliure, en són
  constants».
  En el
  seu treball hi ha una part d'intuïció i també de valentia,
  sobretot quan s'enfronta per primer cop a una tela en blanc, ja
  que no fa esbossos, sinó que treballa directament sobre aquesta.
  Ho fa amb energia, passió i emoció que, d'alguna manera, ens
  recorda el dripping de Pollock quan llença directament la pintura
  damunt la tela que es troba al terra, i gràcies al moviment de la
  mà, és a dir, al gest, es va configurant l'obra. Mateo no posa
  noms a les obres, només les titula amb números. Soulage tampoc ho
  feia. De fet, cadascú de nosaltres els podria posar qualsevol
  títol que ens vinga a la ment i de ben segur que no seria el
  mateix.
  Ramon
  Casalé Soler
  Associació Internacional de Crítics
  d'Art
  
  Catàleg de l'exposició "Silencis i
  expressions"
  ---
  ---
  VÍCTOR MATEO
  Català nascut a Tànger. Del 1957 fins al 1986
  viu a Toronto, Canadà.
  Des
  del 1986 viu i treballa a Barcelona.
  Víctor Mateo es formà artísticament a Canadà
  baix la influència de l'Action Painting, de l'expressionisme
  abstracte, i ha considerat sempre la pintura com la forma
  d'expressió més autèntica i instintiva.
  En
  les seues obres es poden observar els traços gestuals amb colors
  modulats i suggerents i apreciar el moviment ràpid del pinzell.
  Això li permet configurar unes peces ben estructurades, on
  l'espectador pot gaudir de l'espontaneïtat d'aquest artista que
  treballa sempre en pla. Fidel als principis bàsics del llenguatge
  no representatiu, la seua pintura se submergeix en la pròpia
  essència; deixa de banda tot allò superflu per quedar-se amb la
  pulsió del gest, amb el recorregut del pigment sobre el suport,
  amb el trànsit de l'empremta del pinzell, amb els subtils
  desplaçaments de la mà, amb la durada de la petjada que, segons
  el moment, serà més o menys matèrica, amb més o menys
  textura.
  Exposicions individuals:
  1985
  Kamen Fine Arts Gallery. Toronto (Canadà).
  1986
  Winters College Arts Gallery, York University. Toronto
  (Canadà).
  Leo
  Kamen Gallery, Toronto (Canadà).
  1987
  Galeria Matisse. Barcelona.
  Amagatotis Galeria d'Art.
  Barcelona.
  Institut d'Estudis Vallencs. Valls,
  Tarragona.
  1988
  Leo Kamen Gallery, Toronto (Canadà).
  1989
  Galeria Matisse. Barcelona.
  Leo
  Kamen Gallery, Toronto (Canadà).
  Berkeley University, Califòrnia
  (USA).
  1990
  Gallery 30. San Mateo, Califòrnia (USA).
  1991
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1992
  Sala d'Art Josep Bages. El Prat, Barcelona.
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1993
  Galeria d'Art Can Marc. Begur, Girona.
  Galeria Antoni Pinyol. Reus,
  Tarragona.
  1994
  Arret sur l'Image Galerie. Bordeus (França).
  1995
  Gallery 30. Burlingame- San Francisco, Califòrnia
  (USA).
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1997
  Galeria Can Marc. Girona.
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1999
  Sala Cultural CajaMadrid. Barcelona.
  2000
  A.C.S. Gallery. Nagoya (Japó).
  Galeria d´Art Can Marc. Begur,
  Girona.
  Galeria Carme Espinet.
  Barcelona.
  2001
  Centre Cultural Caixa Terrassa. Terrassa.
  2002
  A.C.S. Gallery. Nagoya (Japó).
  2003
  Galeria d'Art Can Marc. Begur, Girona.
  2004
  Galeria Carme Espinet. Barcelona.
  2005
  ACS Gallery. Nagoya (Japó).
  2006
  Galeria Carme Espinet. Barcelona.
  2007
  Galeria Collage. Lleida.
  2008
  Galeria Carme Espinet. Barcelona.
  2009
  Galeria Espai G. Terrassa.
  A.C.S. Gallery.Nagoya.
  (Japó).
  2010
  Sala d'Exposicions de la Casa de la Vila. Montcada i
  Reixac.
  Galeria Carme Espinet.
  Barcelona.
  2011
  Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar, Girona.
  2013
  Galeria Carme Espinet. Barcelona.
  2014
  Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar, Girona.
  Galeria Rosalia Sender.
  València.
  2015
  Espai Cavallers. Lleida.
  2016
  Galeria Antoni Pinyol. Reus, Tarragona.
  2017
  Auditori Municipal. Montcada i Reixac.
  2018
  Galeria Espai G. Terrassa.
  Exposicions col·lectives:
  1984
  Tatay Gallery. Toronto (Canadà).
  1985
  Kamen Fine Arts Gallery. Toronto (Canadà).
  1986
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1987
  Estol Galeria d'Art. Barcelona.
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1988
  Museo Nacional de Bellas Artes. La Habana
  (Cuba).
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1989
  Gallery 30. San Mateo, Califòrnia. (USA).
  Galeria D. Barcelona.
  1990
  Galeria Matisse. Barcelona.
  Seattle Centre Community Art Gallery. Artist to
  Artist. Seattle (USA).
  1991
  Galeria Matisse. Barcelona.
  Gallery 30. Burlingame. Califòrnia
  (USA).
  1992
  Tribeca Fine Art Gallery. Nova York (USA).
  1993
  Galeria Matisse. Barcelona.
  1994
  Galeria Rosa Ventosa. Barcelona.
  1995
  Galeria Matisse. Barcelona.
  AB
  Galeria d'Art. Granollers.
  1996
  La Caixa. Maó, Menorca.
  AB
  Galeria d'Art. Granollers.
  Centre Cultural Torre Vella. Salou,
  Tarragona.
  1997
  Instituto Cervantes. Exp. Itinerant. Tetuan, Tànger, Rabat
  (Marroc).
  1999
  Campo & Campo Gallery, Anvers (Bèlgica).
  2000
  Gallery Bankaku. Nagoya (Japó).
  Galeria Art Marina, Cambrils
  (Tarragona).
  2001
  Urban Gallery Ars Nostrum. Saragossa.
  Galeria d'Art Can Marc Ars Nostrum.
  Girona.
  Espai
  Blanc Ars Nostrum. Barcelona.
  Galeria del Palau Ars Nostrum.
  València.
  2002
  Gallery Bankaku. Nagoya (Japó).
  2003
  Courant d'Art Galerie. Chevenez (Suïssa).
  Col·lecció Testimoni La Caixa. Palacio Almudí.
  Múrcia.
  2004
  Galeria Collage. Lleida.
  2005
  Centre Cultural La Mercè (Mostra col·lectiva amb la Fundació
  Fandos). Borriana, Castelló.
  2006
  6 pintors i un fotògraf. Galeria Carme Espinet.
  Barcelona.
  2010
  UpStares Gallery. Squamish, Vancouver (Canadà).
  "Temps
  fugit". Casa de Cultura, Edifici La Nau. Tossa de
  Mar.
  "Temps
  fugit". Palau Moja. Barcelona.
  Certàmens:
  1987
  1a Biennal d'Arts Plàstiques. Centre Cívic de Sants.
  Barcelona.
  1a
  Biennal de Pintura Jaume Guasch. Barcelona.
  1991
  Mostra d'Art Contemporani. La Farga. L'Hospitalet,
  Barcelona.
  1994
  Art Jonction. Fira d'Art. Amb Galeria Matisse. Cannes
  (França).
  1996
  Artexpo´96. Amb Galeria Matisse. Barcelona.
  1997
  Artexpo´97. Amb Galeria Matisse. Barcelona.
  1999
  Artexpo´99. Amb Galeria Matisse. Barcelona.
  2000
  La Ruta del Cister vista pels artistes catalans. Monestir de
  Poblet.
  2001
  ART KUNTS KÖLN, amb Galeria Antoni Pinyol. Colònia
  (Alemanya).
  2003
  ARTEFIERA. Amb la Galeria Carme Espinet. Bolonya
  (Itàlia).
  2005
  ST'ART. Amb la Galeria Carme Espinet. Estrasburg
  (França).
  2007
  ARTMADRID. Amb la Galeria Carme Espinet.
  Madrid.
  
  
Creat per 
david el 
24/09/2018