Exposició 'No pesa. Multiplica l'espai, com la Mar' de Marià Garrañana
Exposició: «No pesa. Multiplica l'espai, com la Mar»
Marià Garrañana
Del 6 d'agost fins al 26 de setembre de 2021
Lloc: Mucbe.
Organitza: Regidoria de Cultura.
A partir del proper divendres, 6 d'agost de 2021, es podrà visitar l'exposició 'No pesa. Multiplica l'espai com la Mar' de Marià Garrañana, un pintor valencià amb una llarga trajectòria artística i que realitzarà una mostra de les seues obres a les sales del Mucbe des del 6 d'agost fins al 26de setembre de 2021.
EL PAISATGE (SEMPRE EFÍMER)
Una de les activitats més importants que poden exercir les persones, al llarg de la historia, és la de pintora/pintor. Des de fa molts milers d'anys, sobre la paret de les coves, sobre pedres, fusta i os, i també altres materials com l'ivori, tant de les balenes (dentadura/ballestes) com dels elefants, mitjançant gravats o pintant directament, han representat les activitats quotidianes. A voltes la representació es un paisatge. La cova de Lascaux (20.000 anys). A França (exemple) té moltes figures d'animals i també signes geomètrics.
Dia Kandinsky, que ell no veia diferencia entre l'art figuració i l'abstracte, considerava que tot era ART. Al Paleolític pareix que ja pensaven això.
El paisatge és canviant, el paisatge de Franz Marc "Caballos rojos en Posterlounge" era efímer, ja no existeix aquell prat, les platges de Sorolla: verges, ara plenes de xiringuitos. I el que és pitjor baix de tones i tones de ciment i claveguerams. Els artistes de totes les èpoques han volgut representar allò que veien els seus ulls. L'artista que a Pompeia, representà una parella fornicant en un llit, ens va deixar un magnífic paisatge intimista. Pompeia com sabeu va ser una ciutat efímera.
La vida, i l'art deuen ignorar les manifestacions pretensioses, (no sempre passa). Les obres artístiques precises, esforçades, a les que una gran magnitud de mitjans materials no ajuden, al confondre i marejar (avui sol passar). Quan veiem una marina de Turner, darrere les boires i el fum, sabem que hi ha un vaixell, que desapareix a un altre apunt, el vaixell es efímer. Al construir des de la geometria, i bàsicament el Quadrat i el Cub, paisatges/marins, intente fer vore el que mai s'hauria vist abans, la seva realitat invisible. El punt engendra una línia, desplaçant al punt. Segons Kandinsky al referir-se a la representació de la natura en l'art . "Cap mestre havia arribat a la bellesa dels models naturals". Podem afegir els models son efímers-.
Marià Garrañana. Pintor- Maig 2021
- - - - - - - - - -
Com a regidor de Cultura de l'Ajuntament de Benicarló és un plaer presentar l'exposició d'un artista amb una trajectòria tant dilatada com la de Marià Garrañana.
Un dels objectius principals del Museu de la Ciutat de Benicarló és la difusió de l'art en totes les seues manifestacions, així com donar a conèixer i promocionar els treballs dels artistes de la nostra terra.
Marià Garrañana, resident a Godella, és l'exemple d'un artista valencià amb una reconeguda trajectòria artística des dels anys setanta, quan desenvolupa treballs de recerca sobre la relació entre la música contemporània i la pintura (a la pràctica, música dodecafònica i pintura amb clares connotacions constructivistes, support-surfaces i abstracció nord-americana).
A partir dels anys noranta s'introdueix a un altre moviment artístic, el Grup Raima, on realitza diferents treballs, entre els quals destaca Sobre l'obra perduda de Jusep Torres Campalans.
Marià treballa en la línia del constructivisme, on busca els límits i la mescla de conceptes i abasta una nova perspectiva, una nova dimensió i on també afegeix els principis de la cultura zen japonesa.
Amb diverses exposicions individuals i col·lectives realitzades des dels anys setanta arreu de la Comunitat Valenciana i l'Estat espanyol, Marià Garrañana ens presenta ara l'exposició «No pesa. Multiplica l'espai, com la Mar» que tindrà lloc a les sales del Mucbe del 6 d'agost fins al 26 de setembre de 2021.
Només em queda expressar tota la meua gratitud a Marià Garrañana pel seu interès a exposar les seues obres a la nostra ciutat i esperem que en la seua estada a Benicarló es puga sentir acollit com a casa seua.
Pedro Manchón Pau
Regidor de Cultura, Museus i Patrimoni Cultural
- - - - - - - - - - -
MARIÀ GARRAÑANA - pintor
Aquest escrit és un somni. El somni de mantindre l'art de la pintura amb vida. En un espai temporal acotat, (des dels anys 70 del segle XX) assistim a la irrupció de noves tecnologies aplicades a les Arts.
Si bé és cert que creadors com John Cage, Joseph Beuys, o Marcel Duchamp planejaven amb el seu treball sobre les trinxeres de la Vanguardia més combativa del segle passat. Es - la irrupció del video-art, performance, l'escultura cinètica, art-generatiu i evolutiu, art-digital disseny 3D, robòtica, etc. El que posa a la pintura en una situació límit, per a la seva vida. Assetja sempre des de la tecnologia més emergent. Formes i textures que converteixen els codis i algoritmes en simples instruments. Són els anomenats "New media" per a la creació de les pràctiques artístiques més actuals.
En este escenari immens, imparable. La pintura ocupa una roca (no una illa) en mig de l'Oceà, i es defensa (molt mal). A la pintura, pàgina fonamental al Llibre de les Arts, de no estar ben construïda, i de forma sòlida, ja no li queden defenses.
La pintura ací al País Valencià, tradicionalment molt vinculada a Madrid, amb individualitats molt serioses (Ximo Michavila, Vicente Fuenmayor, Julio Bosque) que si marquen eixe principi fonamental, que és la investigació.
Leonardo Da Vinci y Bruno Munari amb quatre segles de diferencia, plantegen el quadrat com mida de l'home, el quadrat, forma geomètrica de quatre costats iguals, es/pot ser una via d'investigació i de creació.
Marià Garrañana, pintor. Que avui exposa a les sales del MUCBE a Benicarló, va adoptar aquesta forma geomètrica, i a partir d'ella, divideix i multiplica, obre línies que són portes a allò desconegut, construint i de-construint camps de color. Color pensat, tamisat entre línies, per veure mes enllà (a vegades ho permet) Per donar sentit al quefer de la pintura .
Jean Michel Perzel
Ex-conservador Museu de St.Ives (England)
- - - - - - - - - - -
Marià Garrañana - Curriculum abreviat
València desembre 1949. -Historia de l'Art- Universitat València.
Mostres individuals
1974 Sala Cite València
1975 Sala PROVINCIA Diputación Leon
1975 Sala CAM Altea1978
1978 Galeria Viciana-València
1983 Centre Cultura Ajuntament Torrent
1983 Galeria Val i 30 València
1987 Villa Eugenia - Godella
1989 Galeria Nave 10-València
1992 La Torreta - Godella
1996 sala CAM Torrent
2010 Societat Coral el Micalet- València
2013 Centre Cultural Villa Eugenia- Godella
2021 MUCBE Benicarló
Mostres Colectives
1972 Sala Noel València
1973 II Bienal de León
II Jornadas información Arte Contemporaneo
1976 I Bienal d'Oviedo
1979 L'Ultima Generació Pintura Valenciana- Museu Belles Arts . València
1982 "5 Pintors Abstractes Valencians" Pavellones Arte Ciudadela. CA Pamplona
1983 "5 Pintors Abstractes Valencians" Caja Ahorros Bilbao.
1998 FIRA Interart València
1999 "Sobre la Obra Perdida de Josep Torres Campalans" Fundació Max Aub- Segorb.
Centre Cultural Bancaixa-València.
2000 "La Cabeza de Juan Gris" Fundaciò Max Aub- Segorb
2005 Mostra Inaugural Galeria Dogma- Montcada de L'Horta
2012-2020 "Espai Propi" Centre D'Art Villa Eugenia- Godella
Premis
1980 Finalista Premi Senyera - València
1982 Primer Premi- Biennal Montcada
1983 Primer Premi - Certamen D'Art Picanya
2000 Finalista Premi Todisa - Madrid
2010 Finalista Premi de la UNED. Cuenca.
Publicacions
1977 Poesia visual- "Trapos viejos, nuevos, limpios" Edició limitada,numerada.València 2000 Il·lustracions "Caminos de la Palabra" (poesia) Fundació Max Aub- Segorb. 2010 "4 Poemes+1 Còmic" Edició limitada
2020 "ATOVÓ- Projecte D'Artefacte" . Amb el fotògraf Jordi Durà- Edició limitada i numerada. Edició Ajuntament Foios.
Crítics
Juan Manuel Bonet. Ex Director Museo Reina Sofia Madrid - Romà de La Calle. Catedràtic d'Estètica de la Universitat de València. Antonio Gamoneda- Premi Cervantes Poesia.
Col·leccions
Museu Art Contemporani LEON. STUDIO Montespecchio Arte Contemporaneo (MODENA) Italia. Fundació Max Aub SEGORB (Castelló). Ajuntaments de Foios,Godella, Picanya, Montcada, València, i Massamagrell.
Arxius i Biblioteques
Museu Nacional D'Art de Catalunya - Barcelona
Universitat Miguel Hernández - Alacant
Universitat Complutense - Madrid
Biblioteca Nacional de España - Madrid
Arxiu Artistes Espanyols Abstractes - Fundació Juan March - Madrid
Biblioteca Museu Belles Arts - València
marianogodella@hotmail.com