L'exposició

Casa tradicional benicarlanda del carrer de Santa Càndida

Inaugurada: divendres 14 de febrer de 2014, a les 19.00 h

La pràctica de l'agricultura ha estat essencial per al desenvolupament del poble de Benicarló en totes les etapes de la seua història.

El treball al camp també ha anat creant un mode de viure i una tipologia d'arquitectura popular urbana determinada.

Aquesta casa és un exemple d'habitatge típic benicarlando de finals del s. XIX i que conserva encara la seua estructura tal com era en aquells temps.

Amb la visita a aquesta casa museu es pretén rememorar part d'aquesta cultura agrícola, on tot el treball es feia de manera manual, i que poc a poc s'està perdent amb el pas del temps.

Tots els elements que podran visitar dins d'aquesta casa han estat donats de manera desinteressada per ciutadans de Benicarló, gràcies als quals aquest projecte ha estat possible.

__________________________________________

La Visita

Per a visitar la casa, s'ha de realitzar la reserva prèvia al Mucbe, al telèfon 964460448 o bé al correu electrònic: correu.mucbe@benicarlo.org

La visita a aquesta casa de llauradors, exemple de l'arquitectura popular urbana de finals del segle XIX, ens aproparà en la cultura i tradicions Benicarló, des de una òptica actual.

A les primeries del segle XX la nostra societat - com la resta de societats agrícoles tradicionals- va patir una transformació incomparable respecta a la història anterior, de manera que una persona nascuda a mitjans del segle XIX va viure una vida molt pareguda a la de son pare, però molt diferent a la del seu fill.

Aquesta transformació fou conseqüència dels avanços científics i tecnològics, i en particular de la introducció de l'electricitat -i de tot un seguit d'invents relacionats amb ella-, en l'àmbit urbà i domèstic. I tingué com a resultat l'abandonament de les formes de vida tradicionals i la immersió progressiva en una societat plenament industrial, cada volta més globalitzada i homogènia. Les estructures socials i culturals tradicionals varen desaparèixer progressivament, encara que alguns elements socials i productius, es resistiren a la seua transformació, fins ben avançat el segle XX.

L'objectiu de l'exposició que visitaran a continuació és rememorar una part d'aquesta cultura, que fins fa ben poc perdurà en els costums dels nostres pares i avis, i traslladar-la a l'actualitat.

COMODITATS O NECESSITATS ?

A la primera meitat del segle XX es varen introduir a la nostra vida quotidiana una gran quantitat de nous productes i infraestructures que esdevingueren imprescindibles per al ciutadà modern fins al punt que, a hores d'ara, ens resulta difícil pensar que algú poguera viure sense elles. Entre aquestos invents trobem l'electricitat, els mitjans de comunicació de masses -telègraf, telèfon, ràdio i més endavant la tele- el water, els desaigües o els electrodomèstics, però també el paper higiènic les cremalleres o les llaunes de conserves.

Així, es va generar un nou mercat de productes destinat a l'àmbit domèstic i a les dones en particular. Tot un seguit d'aparells començaren a anunciar-se com els "alliberadors" de la dona. Però, aquestos nous productes: facilitaren el seu treball i les convertiren en dones més modernes i independents?, o perpetuaren el seu rol com a mestresses i esposes devotes, generant-hi noves necessitats?

ECONOMIA AGRÍCOLA: EL VI CARLÓN

Benicarló ha estat històricament relacionada amb la pràctica de l'agricultura, com a motor econòmic que va fer possible el seu desenvolupament. Inicialment es tractava d'una agricultura de subsistència que anà evolucionant cap una agricultura comercial, basada en l'exportació. I que va viure una etapa d'esplendor a la segona meitat del segle XIX amb el cultiu de les vinyes i la producció de vi.

Existeixen indicis de la producció de vins a Benicarló des de l'Antiguitat, però no tingué una veritable importància econòmica fins al segle XVI quan, el conegut com a VI CARLON es convertí en un producte d'exportació molt apreciat en Europa pel seu cos i sabor i per la seua capacitat de conservació.

En l'ultim terç del segle XIX es va produir un gran augment de la demanda, conseqüència de la malmesa de les vinyes franceses per l'arribada de la plaga de la fil·loxera. I Benicarló es va convertir en la principal exportadora i productora de vins de tota la comarca.

Aquest auge exportador va suposar una època daurada per a la ciutat, tant econòmicament com demogràfica. Les vinyes ocuparen pràcticament la totalitat del camp cultivat i desplaçaren altres cultius tradicionals com les oliveres.

A principis del segle XX la recuperació de les vinyes franceses i l'arribada de la fil·loxera acabaren amb aquesta etapa d'auge econòmic. Després d'unes dècades de recessió els llauradors trobaren la solució a la crisi en la reconversió cap l'horticultura, conformant un nou paisatge agrícola, dominat pels cultius comercials de la carxofa i la taronja.

TREBALLAR A CASA

En les societats tradicionals agrícoles no existia diferenciació entre el lloc de treball i la vida domèstica: les ferraments i estructures agrícoles, així com els animals utilitzats per a treballar el camp convivien en un mateix espai amb les activitats quotidianes.

Els cups són depòsits on es recull el suc estret del raïm després de ser trepitjat. Aquestes estructures també es feien servir con a magatzems d'altres productes destinats a l'abastiment de les famílies i els animals com les hortalisses i les garrofes.

Els animals eren la força del treball agrícola i amés a més proporcionaven adob per als cultiu i completaven l'economia d'autoconsum amb productes derivats com la llet, els ous o la carn. Era freqüent que les famílies de llauradors contaren, a més del matxo, amb alguns conills, ànecs, gallines, un porc, etc.

Els forts olors que desprenien la fermentació del vi i la quadra impregnaven la casa.

LA CUINA

La cuina és el centre de l'activitat domèstica, en ella es concentra tota la família i tenen lloc els esdeveniments més importants. En la cuina conflueixen tots els elements del treball i la vida domèstica, des de l'elaboració del menjar o la manipulació del foc, als rols que ocupen homes i dones.

La cuina tradicional anterior al segle XX, requeria d'un gran nombre d'objectes que han caigut en desús: el morter, les gerres, les setrilleres o el barral entre altres. A més dels utensilis per a manipular el foc o altres objectes destinats a la producció d'aliments que, a l'actualitat rara volta es fan a casa, com la pastera per a fer pa o els instruments per a la fabricació d'embotits després de la matança.

ELS MENJARS

La cuina tradicional de era sobretot de subsistència, feta amb els productes que es tenien a mà, quan es tenien, i estacional, tant en el sentit que aprofitava els productes de temporada com en el de la vinculació al cicle festiu religiós.

La diversitat dels productes locals de producció artesanal contrasta amb l'homogeneïtat del mercat actual, plenament industrialitzat i globalitzat. La introducció d'un model de cadena alimentària, basat en la producció industrial va tindre lloc al nostre territori als anys 20 del segle XX, amb l'augment de la demanda i l'auge econòmic.

LES HORES DE SON

Les hores de llum s'aprofitaven per al treball i les habitacions s'utilitzaven exclusivament durant la nit, per això era freqüent que l'arquitectura popular, plenament funcional, prescindira de les finestres en les habitacions, al considerar-les innecessàries.

A inicis del segle XX la moda higienista - sorgida de la preocupació de metges i polítics per la insalubritat de les ciutats i la propagació de la tuberculosi- va influir sobre l'arquitectura i l'urbanisme. Les finestres es feren més amples per a permetre l'entrada de llum i la ventilació, i a les ciutats començaren a instal·lar-se serveis d'evacuació d'aigües usades i aigua potable, recollida de brossa, banys públics, etc.

Història de la casa   Informació de visites i contacte