Exposició "Instal·lació i obra gràfica" de Francesco Geronazzo
INSTAL·LACIÓ I OBRA GRÀFICA
de Francesco Geronazzo
29 de gener | 24 de febrer de 2009
Inauguració: Dijous 29 de gener, a les 19 hores.
Lloc: Segona planta del Mucbe.
Col·laboradors: Ashland, IFF, Ruralcaixa
El proper dijous dia 29 de gener, a les 19 hores, tindrà lloc la inauguració de l'exposició gràfica d'aquest jove artista Italià.
APUNTS PER A UNA TRAVESSIA.
Qui
busca tornar a la pàgina on jeuen els primerencs signes del
seu inici, comença una altra vegada en el sentit vertader de
la paraula: obri les pàgines buides on es graven les primeres
diferències, desenvolupa el pergamí viu que porta les
marques encara punxents del seu tatuatge particular*1.
L'obra de Francesco Geronazzo ens desvetlla una geografia de la consciència, de l'esperit, de la imaginació, dels pensaments, de la intuïció, construïda mitjançant fragments de línies, taques, empremtes, marques, fixades en la superfície del paper. El mateix ocorre en el forjament del volum, encarnació de la figura inicial, fecunda de l'origen.
És el fruit d'una exploració dels assumptes del temps, mitjançant els seus testimonis, que porten a l'autor a intervenir documents, llibretes, arxius, pàgines de llibres que narren històries pretèrites, també a dissenyar aparences que són l'espill d'una arquitectura universal, el model de tot l'existent.
Un viatge, sabut és, implica la troballa d'un coneixement. Si la vida és una travessia pels quefers del món, la carta que Francesco ens presenta no és cap altra que la del seu propi itinerari, traçat a partir de la pregunta sobre la procedència, representada per el monument a la llavor i la reiteració de les formes orgàniques, també per la simulació de la pàtina sobre la superfície dels objectes, com si fóra aquesta el rastre de la mirada que els indaga.
Aquesta
inquietud respon al nervi ancestral per comprendre, del que són
viva herència la paraula i l'art, sorgits en el fragor de la
humana convivència i en la interacció amb l'espai,
infinit des dels somnis més primerencs.
El desafiament de la continuïtat, de la permanència, una i una altra vegada ens reitera els interrogants, ens torna als buits, als escenaris primordials, contenidors dels secrets oferts al bon i savi observador, construïts de terra, aigua, foc i aire, de cel i profunditat.
Per a Francesco Geronazzo, escoltar la intensitat que posseeix la veu de l'antic, implica una delectació, un aprenentatge, recorregut i retornat, per a fer de la matèria una insígnia, un atribut de les coses que han traspassat les edats, utilitzant tècniques gràfiques com la litografia, calcografia i monotípia.
Natura, millor artista i mestra als ulls de l'artista, és l'alba i el crepuscle de tota travessia. Estan en ella continguts, els secrets de l'existència i només caldria desxifrar els codis de la seua bastimentada, per a comprendre l'escriptura dels llibres sagrats. És potser la tasca que s'ha proposat Francesco.
Pedro Pablo Bustos. Historiador de l'Art. Octubre de 2008.
Notes:
*1- Sloterdijk, Peter. Venir al mundo, venir al lenguaje. Ed. Pre–Textos. Espanya. 2006. Cap. I, págs. 51 – 52.