Ple ordinari núm. 13/2009, de 30 de juliol.

30/07/2009

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària 13/2009 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 30 de juliol de 2009, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 13/2009 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 30 DE JULIOL.-

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21:00 hores del dia 30 de juliol de 2009 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Begoña Ayza Mascarell

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Excusen la seua absència la Sra. Raquel Durà Bou i el Sr. Utiliano Martínez Sánchez.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 12/2009, DE 25 DE JUNY.- Pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Nosaltres estem a favor de l'acta, de l'aprovació de l'acta. L'únic que volem és deixar constància que en el punt 19, que tractava de la resolució dels recursos de reposició contra l'acord plenari del 27 de novembre, sobre el tema de l'actuació integrada del Sector núm. 7, vam votar a favor quan no volíem votar a favor, volíem abstindre'ns. Per tant, volíem deixar constància que, ja sabem que l'acta no es pot modificar però, almenys, volíem deixar-ne constància. Gràcies.»

Seguidament, l'alcalde, acceptant el comentat pel Sr. Guzmán, sotmet a votació l'esborrany de l'acta de la sessió que, amb caràcter ordinari, va tenir lloc el dia 25 de juny de 2009, el qual és aprovat per unanimitat dels assistents.

L'alcalde, tot seguit, manifesta: «Abans de seguir amb el Ple, ja que són actes festius, també des de l'Ajuntament d'ací Benicarló volem fer una condemna expressa als atemptats esdevinguts avui a Mallorca, amb la mort de dos guàrdies civils per part de la banda terrorista ETA, i demà a les dotze del migdia es convoquen cinc minuts de silenci davant de la porta de l'Ajuntament en condemna als atemptats de la banda terrorista ETA.»

PUNT 2n.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DE LA REINA, DULCINEA, DAMES DE LA CORT D'HONOR DE LES FESTES PATRONALS 2009.- Vista la proposta que formula la Comissió de Festes en data 27 de maig de 2009 per al nomenament de la Reina, Dulcinea i Dames de la Cort d'Honor de les Festes Patronals 2009.

La corporació, de conformitat amb eixa proposta i amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports, per unanimitat dels assistentes acorda nomenar els càrrecs que es detallen a continuació:

Reina de les Festes Patronals 2009, Noemí Senar Simó.

Dulcinea de les Festes Patronals 2009, Andrea Gracia Benito.

Dames de la Cort d'Honor,

Ángela Gomez Blat.

Celeste Calvo Miravet.

Verónica Martín Fernández.

Verónica Marzá Chamorro.

Natalia Pérez Lluch.

Melani Ibáñez Villarino.

Ruth Fernández Molina.

Dames infantils:

Claudia Simó Tejedor.

Mónica Pitarch Ruiz.

Anna Redó Arenós.

Marina Fontanet Martí

Seguidament, intervé l'alcalde: «Abans de seguir amb el Ple, (permeteu-me que ho faça en castellà en deferència a la Dulcinea): felicitaros a todas, a tí Noemí, especialmente, que vas a ser Reina de las Fiestas y a ti como Dulcinea, que paséis unos días inolvidables. Los tenéis ahí a la vuelta de la esquina, ya con todas las Fiestas Patronales, que vais a tener un año, un año maravilloso, un año que va a ser asistir a muchísimos actos. En nombre de toda la Corporación y en nombre de toda la Ciudad, felicidades, que lo paséis bien y que disfrutéis de las Fiestas. Enhorabuena a todas.»

(Traducció)

(...) felicitar-vos a totes, a tu Noemi, especialment, que seràs Reina de les Festes i a tu, com a Dulcinea, que passeu uns dies inoblidables. Els teniu ací tocant, amb totes les Festes Patronals, tindreu un any meravellòs, un any que assistireu a moltíssims actes. En nom de tota la corporació i en nom de tota la ciutat, felicitats, que ho passeu bé i que gaudiu de les Festes. Enhorabona a totes.

PUNT 3r.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL PROGRAMA DE FESTES PATRONALS 2009.- La corporació coneix el contingut de la proposta que formula la Comissió de Festes en data 2 de juliol de 2009, corresponent a l'aprovació del Programa que han redactat per a les Festes Patronals de l'any 2009.

En un primer lloc, intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies, Sr. Alcalde. L'any passat nosaltres després de les Festes vàrem intervindre per a demanar a l'equip de govern, especialment a l'alcalde i al regidor de Festes, que hagueren hagut de donar un suport real a la Comissió de Festes i que, d'eixa manera, alguns actes hagueren sortit millor. Enguany, tenim la mateixa sensació o potser pitjor. Creiem que fa falta més atenció, per part de l'equip de govern, per part de vosté, Sr. Alcalde, per part del regidor de Festes, a la Comissió i al seu treball. Evidentment, no servix, no servirà allò de dir: "ells ho fan a soles, ells ja van fent, ells van treballant". Nosaltres volem significar, volem recordar que els membres de la Comissió són voluntaris i hem d'agrair-los contínuament tot el treball que estan fent. Per això, és més necessari el compromís, el suport incondicional de l'equip de govern. No val quan surten les coses malament, Sr. Alcalde, no val tirar pilotes fora. Nosaltres creiem que s'ha d'estar damunt d'eixos temes i donar-los tot el suport perquè l'èxit de la Comissió de Festes és l'èxit de tots nosaltres. Només em queda dir a la Comissió de Festes que tinguen èxit en l'empresa.»

Contesta el Sr. Salinas Llorach, regidor de Festes, dient: «Gràcies, Sr. Alcalde. Jo, Sr. Escuder, amb eixes paraules no sé a què se referix. Si és que algú li ha dit que l'Ajuntament no està donant suport a la Comissió de Festes o per quin motiu ho diu. Sincerament no ho sé. Tots sabem que estan ací voluntàriament, per suposat, però tot el que està dins de mi està en ells. Vull dir que, si algú li ha dit que l'Ajuntament no està donant-los suport, eixa informació no sé d'on l'ha treta. Li ho dic sincerament, Sr. Escuder, no sé d'on l'ha treta. Perquè jo crec que ací estan ells, també en estos moments o es pot reunir amb ells per a vore si realment tenen el suport de l'Ajuntament, en este cas, el de l'alcalde i el meu com a regidor o no el tenen.»

En un segon torn, el Sr. Escuder Arín diu: «Sr. Salinas, el suport no es demostra amb paraules, es demostre amb fets. Es demostra estant atents a totes les circumstàncies que estan al voltant de les Festes i no entrem en més detalls. Gràcies.»

El Sr. Salinas Llorach replica: «Aleshores, Sr. Escuder, si no entrem en detalls, com hem de saber si estan bé o estan malament, perquè si no vol entrar en detalls, jo és que no ho acabo de comprendre. En fets, en fets reals, què significa? Que les dames no acudixen als actes? Que la Comissió no està pendent de tots els actes i treballen per a fer actes i estem atenent contínuament les seues exigències i les seues necessitats? No sé per què se'n riu. Jo ho considero una cosa molt seriosa per a riu-me'n i jo estic molt seriós, i li ho dic sincerament, perquè pense que estem donant-los suport en tot moment i si no pot preguntar-los-ho a ells. Que sempre hi haja alguna cosa que s'escape, per suposat. A casa meua també se m'escapen coses i és casa meua i ho domino millor, potser. Gràcies, Sr. Alcalde.»

Finalment, l'alcalde finalitza dient: «Jo crec que ja és un punt que està prou debatut. Sr. Escuder, crec que ha tingut dos intervencions. Jo, simplement, dir que per part de la corporació municipal, per part de l'alcalde, per part del regidor de Festes sempre els hem agraït públicament a la Comissió de Festes el seu treball desinteressat. Sempre he dit que quan vinguen les crítiques, perquè normalment les crítiques no vénen de la corporació, vénen de la gent del carrer, que tinguen en compte que la Comissió de Festes ho fa tot voluntàriament i el suport per part de la corporació l'han de que tindre ja. Que tenen errades, la gent ho diu, però el que ha de pensar la gent és que la corporació, al menys a ells els dóna suport.»

Conclòs el debat, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, acorda aprovar el Programa de les Festes Patronals de l'any 2009, redactat i proposat per la Comissió de Festes.

PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DEL MANTENIDOR DE LES FESTES PATRONALS 2009.- Vista la següent moció de l'Alcaldia, de data 10 de juny de 2009, que proposa el nomenament del mantenidor del Pregó de les Festes Patronals 2009:

«El pròxim mes d'agost se celebraran les nostres Festes Patronals i, entre els seus actes, tindrà lloc la Imposició de Bandes a la Reina, Dulcinea i Dames de la Cort d'Honor.

Per a el Pregó de las Festes Patronals, aquesta Alcaldia proposa el nomenament del Sr. JUAN MANUEL TORRES SEGARRA com a mantenidor.

  • Nascut a Benicarló, en el núm. 6 del c. de Sant Antoni, lloc on estava ubicada anteriorment l'ermita del sant, el 6 de setembre de 1962.

  • Va cursar els seus estudis d'EGB a les Escoles públiques de Benicarló (ara CEIP Marqués de Benicarló).

  • Va cursar Batxillerat a l'IES Ramón Cid de Benicarló

  • Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València 1985.

  • Llicenciat en Psicologia per la Universitat Jaume I de Castelló 1990.

  • Màster en Teràpia Familiar i de Parella per l'Institut KINE de Barcelona.

  • Membre des de 1983 de l'Institut de Psicologia Evolutiva Defectiva de Tarragona.

  • Visitant d'honor de la xarxa de Centres de Serveis Socials de la Regió de París el 1990.

  • Auditor del Sistema Bàsic de Qualitat de la Generalitat Valenciana per a Centres de Servicis Socials.

  • Membre des de 2002 del Jurat del Guardó Accord a la Qualitat Social Empresarial de la Cambra de Comerç de Castelló.

  • Assessor en temes de discapacitat del Projecte Europeu Equal-Accord (2003-2005).

  • Assessor en temes de responsabilitat social empresarial del Projecte Europeu Equal-Compass (2006-2007).

  • Ponent en nombrosos congressos i fòrums sobre salut mental, discapacitat, integració social, etc...

  • Professor de cursos de formació de voluntariat, formació tècnica en matèria de discapacitat, de serveis socials, sobre família, etc...

  • Membre des de la seua fundació del Consell Municipal de Benestar Social de Benicarló.

  • Membre de Mans Unides des de 1977.

  • Membre d'AFANIAS- Benicarló des de 1.980.

  • Director del Centre Ocupacional IVADIS-El Maestrat des de 1988.

  • Jutge de Pau de Benicarló des de 2005.»

La corporació, de conformitat amb la moció i el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports, per unanimitat dels assistents, acorda nomenar el Sr. JUAN MANUEL TORRES SEGARRA com a Mantenidor de les Festes Patronals 2009.

Seguidament, l'alcalde manifesta, dirigint-se a la Reina, Dulcinea i Cort d'Honor: «Si volen, vos donem permís per abandonar el Saló de Plens, Reina, Dulcinea i dames. Moltes gràcies.»

PUNT 5é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'ADHESIÓ A LA DECLARACIÓ DEL COL·LECTIU DE LES SOCIETATS MUSICALS VALENCIANES COM A BÉ D'INTERÉS CULTURAL.- Vist l'escrit presentat per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, de data 19 de juny de 2009, pel qual es sol·licita l'adhesió de l'Ajuntament de Benicarló a la declaració de les societats musicals de la Comunitat Valenciana com Bé d'Interès Cultural en la seua tipologia de bé immaterial.

D'acord amb la proposta de l'Alcaldia, conscients del significatiu patrimoni del nostre poble que constituïxen les societats musicals, per la seua continua contribució a la conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià, per mitjà de les seues constants accions d'enriquiment, foment, protecció, coordinació, difusió i promoció de la música en els nostres pobles i ciutats, com a verdaderes expressions de les nostres tradicions en les seues manifestacions musicals i artístiques i la seua determinant contribució a l'ensenyança musical en tota la geografia valenciana, erigint-se com a autèntics eixos vertebradors i de cohesió social del nostre poble.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, acorda que, tot i d'acord a les prescripcions establertes a la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Patrimoni Cultural Valencià, en consonància al contingut de la Llei Valenciana de la Música, Llei 2/1998 de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, manifestar expressament el seu suport i la seua adhesió a la proposta de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, de declaració institucional de les societats musicals de la Comunitat Valenciana com Bé d'Interès Cultural (BIC) de la Comunitat Valenciana, en la tipologia legal de bé immaterial, paradigma de la idiosincràsia valenciana, representatiu del patrimoni etnològic del nostre poble, per la seua contribució, conservació i potenciació del patrimoni cultural valencià, mitjançant les seues accions d'enriquiment, foment, protecció, coordinació, difusió i promoció de la música als nostres pobles, com a significatives expressions de les nostres tradicions en les seues manifestacions musicals i artístiques i la seua determinant contribució a l'ensenyament musical a tota la geografia valenciana, constituint veritables eixos vertebradors i de cohesió social del poble valencià.

PUNT 6é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DE PERSONA DESTACADA EN L'ÀMBIT SOCIAL 2009.- A proposta del Consell Municipal de Benestar Social i de la regidora delegada de l'Àrea de Benestar Social, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Benestar Social i per unanimitat dels assistents, acorda nomenar Entitat Destacada en l'Àmbit de l'Acció Social per a l'any 2009 l'associació MANS UNIDES de Benicarló.

PUNT 7é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DE PERSONA DESTACADA EN L'ÀMBIT CULTURAL 2009.- D'acord amb el que disposa la base 1ª del Reglament que estableix les bases per al nomenament de la Persona Destacada en l'Àmbit Cultural de la Ciutat de Benicarló, s'ha fet la corresponent convocatòria, per tal que aquelles persones o entitats que vulguen presentar candidatures ho puguen fer.

Finalitzat el termini, el Plenari del Consell Municipal de Cultura, en la sessió de data 17 de juny de 2009, en compliment de la base 6ª de l'esmentat Reglament i una vegada analitzades les propostes presentades, proposa per al nomenament de Persona Destacada en l'Àmbit Cultural de la Ciutat de Benicarló 2009, el Sr.Francisco Arnau Escura, atesa la seua trajectòria personal i mèrits que consten al seu curriculum vitae.

En conseqüència, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, s'acorda nomenar el Sr. FRANCISCO ARNAU ESCURA, com a PERSONA DESTACADA EN L'ÀMBIT CULTURAL DE LA CIUTAT DE BENICARLÓ PER A L'ANY 2009.

PUNT 8é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENTS EN L'ÀMBIT ESPORTIU.- Vista la proposta formulada, de conformitat amb les propostes de les associacions esportives i votació realitzada pel Consell Consultiu d'Esport en data 25 de maig de 2009, pel regidor delegat d'Esport en data 26 de maig de 2009, corresponent al nomenament de la Millor Esportista, Millor Trajectòria Esportiva i Millor Entitat Esportiva de l'any 2008.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Nomenar Millor Esportista de l'any 2008, Inés Domingo Ortí (Club Mabel).

Segon.- Nomenar Millor Trajectòria Esportiva, Pablo Martinez Ruiz (Club Atletisme Baix Maestrat).

Tercer.- Nomenar Millor Entitat Esportiva de l'any, el Club Natació Benicarló.

PUNT 9é.- DICTAMEN A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA PEL QUAL S'ACORDA COMPARÈIXER I EXERCITAR EL DRET DE DEFENSA JURÍDICA EN EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 4/0000709/2009-BR.- A proposta de l'Alcaldia, per haver ja adoptat el corresponent acord en la sessió precedent que va tenir lloc el dia 25 de juny de 2009, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda retirar aquest punt de l'ordre del dia.

PUNT 10é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DE LES OBRES D'URBANITZACIÓ DE L'ÀMBIT DE SÒL URBANITZABLE DEL PLA PARCIAL SECTOR II MERCAT.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni en els següents termes:

Relació de fets

I- Per acord plenari de 2 d'abril de 2009 s'aprova l'expedient de contractació núm. 32/2008 i el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir la contractació en procediment obert i tràmit ordinari, de les obres d'urbanització de l'àmbit de sòl urbanitzable del Pla Parcial Sector II Mercat. I l'autorització de la despesa per import de 1.980.571,21 euros, IVA exclòs, a càrrec de la partida 511.4008.601000 del pressupost municipal.

II.- El 9 d'abril de 2009 es publica l'anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 43 i es publica aquest anunci en el perfil de contractant el 17 d'abril de 2009.

III.- El 8 de maig de 2009, es reuneix la Mesa de Contractació amb la finalitat de procedir a la qualificació dels documents (Sobre B) presentats pels tretze licitadors, i acorda requerir perquè resolguen determinats defectes a les següents empreses:

1r SEDESA, OBRAS Y SERVICIOS,S.A.

2n UTE: SOCIEDAD VALENCIANA DE SERVICIOS A LA CONSTRUCCIÓN, S.L.-(VASECO), S.L. - GESTIÓN Y CONSTRUCCIÓN DE OBRAS PÚBLICAS,S.A.

3r UTE: AUGIMAR OBRAS Y CONTRATAS, S.A.U.-INSTALACIONES ELÉCTRICAS BADENES,S.L.

4t UTE EIFFAGE INFRAESTRUCTURAS, S.A.U.-CONSTRUCCIONES ELÉCTRICAS BENICARLÓ, S.L.

5é BM3 OBRAS Y SERVICIOS,S.A.

6é BECSA, S.A.U.

7é UTE: CORSÁN-CORVIAM CONSTRUCCIÓN, S.A.-ISOLUX INGENIERÍA,S.A.

8é ELECNOR, S.A.

9é FERROVIAL AGROMÁN, S.A.

IV.- En la Mesa de Contractació de 14 de maig de 2009 es procedeix a donar compte de l'esmena de la documentació administrativa presentada pels licitadors que han estat requerits i s'acorda admetre els següents licitadors:

1r SEDESA, OBRAS Y SERVICIOS, SA.

2n UTE SOCIEDAD VALENCIANA DE SERVICIOS A LA CONSTRUCCIÓN, SL-(VASECO), SL- GESTIÓN Y CONSTRUCCIÓN DE OBRAS PÚBLICAS, S.A.

3r PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA, S.A.

4t BM3 OBRAS Y SERVICIOS,S.A.

5é BECSA, S.A.U.

6é CEINSA-CONTRATAS E INGENIERÍA, S.A.

7é- INFRAESTRUCTURAS TERRESTRES, S.A.(INTERSA)

8é UTE CORSÁN-CORVIAM CONSTRUCCIÓN, S.A.-ISOLUX INGENIERÍA,S.A.

9é ARCIÓN, S.A. CONSTRUCCIONES.

10é ELECNOR, S.A.

11é FERROVIAL AGROMÁN, S.A.

I no admetre:

--UTE AUGIMAR OBRAS Y CONTRATAS, S.A.U.-INSTALACIONES ELÉCTRICAS BADENES,S.L.

--UTE EIFFAGE INFRAESTRUCTURAS, S.A.U.-CONSTRUCCIONES ELÉCTRICAS BENICARLÓ,S.L.

V.- El 20 de maig 2009 la Mesa de Contractació es reuneix amb la finalitat de procedir a l'obertura del sobre C, corresponent als licitadors que han estat admesos, remetent la documentació posteriorment als Serveis Tècnics Municipals a fi de que emeten l'informe de la valoració corresponent.

VI.- La Mesa de Contractació es reuneix l'11 de juny de 2009 per a procedir a l'avaluació dels criteris que no són quantificables mitjançant la mera aplicació de fórmules corresponent a les proposicions admeses en la licitació i dóna compte de l'informe emès per l'arquitecte municipal de 29 de maig de 2009 del següent tenor literal:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'han admès 11 ofertes per a la urbanització del sector de referència.-

SEDESA.

FERROVIAL - AGROMAN, S.A.

ELECNOR.

ARCIÓN, S.A. CONSTRUCCIONES.

U.T.E.: ISOLUX - CORSÁN.

U.T.E.: VASECO - GYC.

BM3 OBRAS Y SERVICIOS, S.A.

PAVASAL.

BECSA.

CEINSA - CONTRATAS E INGENIERÍA, S.A.

INTERSA.

D'acord amb la clàusula 10 del Plec, la baremació, en aquesta primera fase, es realitzarà atenent els següents criteris, els quals no són quantificables mitjançant aplicació de fórmula objectiva.

GARANTIA D'EXECUCIÓ:

Compromisos de control de qualitat que assumeix el contractista al seu càrrec.

OCA i legalització de l'enllumenat públic (0,70p)

Pas de càmeres d'inspecció en la xarxa de pluvials i sanejament. (0,60p)

Mesurament amb megaòhmmetre de les xarxes elèctriques. (0,50p)

Realització de proves de pressió d'aigua. (0,30p)

Control de materials i assajos de compactació (0,10p)

Control de materials asfàltics i assajos (0,10p)

Control de materials i assajos de formigó (0,10p)

Control de materials i assajos paviments hidràulics (0,05p)

Inspecció i certificat d'acceptació de xarxes de serveis per les diferents companyies (0,05p)

Per a establir la baremació corresponent, a la vista de la proximitat entre les ofertes presentades s'ha recorregut a establir una sèrie de criteris diferenciadors:

En relació amb l'apartat referit a l'OCA i la legalització de l'enllumenat, açò només és possible fer-ho complet o no portar-ho a terme, per tant, només serà possible obtenir la puntuació màxima o no obtenir puntuació.

En relació amb el pas de càmeres per la xarxa de col·lectors, aquesta pot ser total o parcial. Si el concursant ha oferit analitzar la totalitat de la xarxa o a criteri de la direcció facultativa, la puntuació serà màxima. Si no manifesta això, se li atorgarà la meitat de la puntuació, per no existir certesa, prèviament al contracte, de l'entitat del control.

En relació amb el mesurament amb megaòhmmetre de xarxes elèctriques, aquest només pot ser completat a fi d'obtenir el vistiplau de la companyia subministradora. Per tant, la puntuació serà la màxima o nul·la.

En el cas de les proves de pressió en la xarxa d'aigua, la situació és similar a la del pas de càmeres. Per tant, la puntuació serà la màxima o la meitat d'aquesta, segons es manifeste sobre la totalitat de la xarxa o a criteri de la DF, o bé no es diga res sobre l'entitat del control.

En relació amb la resta d'assajos de materials, de terres, asfàltics, formigons i paviments hidràulics, s'ha atorgat la màxima puntuació a les empreses que, a més de presentar un pla, manifesten la seua disposició a assumir tots els assajos que determine la DF. Igualment, s'atorgarà la màxima puntuació a qui presente el pla més complet i adequat a un procés normalitzat. La resta d'ofertes han estat baremades de forma proporcional respecte de l'entitat del pla oferit, en relació amb qui ha estat considerat tenir el pla de major entitat. En el cas d'empreses que no indiquen un pla definit d'assajos, la puntuació s'ha establit en el nivell de la mínima de les restants, ja que no existeix certesa quins assajos s'ofereix portar a terme.

Finalment, en l'apartat d'inspecció i certificat d'acceptació de xarxes de serveis per les diferents companyies s'atorga la màxima puntuació a l'empresa que manifesta el seu compromís a assumir la completa gestió de totes les xarxes. S'atorga la meitat de la puntuació a la que ha presentat només un compromís parcial.

En aquest sentit, de forma general manifestar que l'UTE: ISOLUX - CORSÁN obté una puntuació nul·la, ja que no aporta cap tipus de compromís en la documentació que s'ha lliurat per a baremar.

En relació amb l'OCA i la legalització de l'enllumenat públic, la resta d'empreses obtenen la màxima puntuació.

En relació amb el pas de càmeres, SEDESA, ELECNOR, ARCIÓN, PAVASAL i BECSA assumeixen la inspecció de la totalitat de les xarxes. La resta no manifesta quina longitud o entitat tindrà el control.

En relació amb el mesurament amb megaòhmmetre de xarxes elèctriques, tots realitzen el complet mesurament.

En relació amb el control per pressió de la xarxa d'aigua, la situació és idèntica al del pas de càmeres.

En relació amb els assajos de materials, s'ha procedit a aplicar el sistema proporcional definit anteriorment. En el cas de l'oferta de l'empresa ARCIÓN s'ha aplicat, en establir un pla fent referència al PG3 i EHE, considerant el doble dels assajos que sobre la base d'aquests plecs i instruccions es puguen establir, però sense la seua definició exacta, ni estudi d'un pla, s'ha aplicat la major de les puntuacions de les obtingudes per la resta de les empreses, descomptades la màxima la puntuació de la qual s'ha obtingut per tenir un pla definit i haver oferit els assajos, si escau, que determine la DF o haver oferit el millor pla detallat.

Per a portar a terme la baremació s'han tingut en compte les següents qüestions:

En relació amb les millores valorades, totes s'han estimat en funció del pressupost aportat per a la seua realització, a la vista que totes suposen una millora possible de les mampares i dels envidraments, així com l'aportació de mobiliari, sense que en aquest moment es puga determinar amb exactitud quina és la millora més convenient a aplicar. Per a l'execució de la millora, es considerara l'import oferit i s'establirà el corresponent preu contradictori.

En el cas d'UMA, les millores aportades no es troben valorades, ni quantificades en superfície, per la qual cosa resulta impossible procedir al seu càlcul de valor i, per tant, a la seua estimació. No obstant això, en el cas dels envidraments, se li ha aplicat la puntuació més baixa de la resta de les aportades, per considerar que ofereix executar la millora, encara que aquesta no puga ser quantificada.

En el cas de l'empresa INCOEX, ofereix realitzar totes les millores proposades en el plec fins a un valor de 6.000 EUR. No descompon, ni aporta mesuraments de quina quantitat de materials són substituïbles. Per tant, per a poder valorar s'ha proporcionat la quantitat proposada en funció de la puntuació màxima de cadascuna de les millores possibles.

En relació amb la gestió mediambiental i de residus, s'ha aplicat la puntuació prevista en el plec a aquelles empreses que o bé han presentat una memòria d'anàlisi del tema o bé aporten certa quantitat econòmica assumint tal gestió.

De tot la qual cosa s'informa als efectes oportuns.

EMPRESA

OCA

CÀMERA SAN. I PL.

MESURAMENT ELECT.

PRESSIÓ AIGUA

TERRES

SEDESA

0,70

0,60

0,50

0,30

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,10

FERROVIAL

0,70

0,30

0,50

0,15

Compromís sense pla.

0,03

ELECNOR

0,70

0,60

0,50

0,30

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,05

ARCION

0,70

0,60

0,50

0,30

Compromís sense pla quantificat. Esmenta PG3.

0,05

UTE:ISOLUX CORSÁN

No

0

No

0

No

0

No

0

No s'esmenta aquest apartat.

0,00

UTE: VASECO GYC

0,70

0,30

0,50

0,15

Compromís sense pla

0,003

BM3

0,70

0,30

0,50

0,15

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,1

PAVASAL

0,70

0,60

0,50

0,30

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,1

BECSA

0,70

0,60

0,50

0,30

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,1

CEINSA

0,70

0,30

0,50

0,15

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,003

INTERSA

0,70

0,30

0,50

0,15

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,01

EMPRESA

ASFALTS

FORMIGONS

PAV. HIDR.

INSP. I CERT.

PUNTUACIÓ

SEDESA

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,10

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,10

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,05

0,05

2,500

FERROVIAL

Compromís sense pla.

0,01

Compromís sense pla.

0,01

Compromís sense pla.

0,03

0,05

1.780

ELECNOR

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,02

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,02

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,01

No

0,025

2,225

ARCION

Compromís sense pla quantificat.. Esmenta PG3.

0,03

Compromís sense pla quantificat. Esmenta EHE.

0,08

Compromís sense pla quantificat. Esmenta PG3.

0,04

0,05

2,350

UTE:ISOLUX CORSÁN

No s'esmenta aquest apartat.

0,00

No s'esmenta aquest apartat.

0,00

No s'esmenta aquest apartat.

0,00

No

0

0,000

UTE: VASECO GYC

Compromís sense pla.

0,01

Compromís sense pla.

0,01

Compromís sense pla.

0,003

0,05

1,726

BM3

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,1

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,08

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,05

0,05

2,030

PAVASAL

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,1

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,1

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,05

0,05

2,500

BECSA

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,1

Pla, sense perjudici de consideració D.F.

0,1

Pla, sense perjudici de consideració DF.

0,05

0,05

2,500

CEINSA

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,01

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,01

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,003

0,05

1,726

INTERSA

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,03

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,1

Fixa un nombre d'assaigs determinat.

0,04

0,05

1,880

SEDESA

Presenta un nombre d'assaigs corresponent a la normativa actual, segons es manifiesta. Però es remet, en definitiva, al nombre d'assaigs i comprovacions que estime la DF.

FERROVIAL

No s'estableix entidad de l'acció del control mitjançant càmeres i en pressió d'aigua. Manifesta que tots els assaigs correran a càrrec del contractista, però no estableix ni número ni classe d'assaig.

ELECNOR

En relació als essaigs de terres, asfalts, formigons i paviments, fixa un número determinat. Es considera, per tant, que això es el límit a què arribaria. En relació amb l'últim apartat, no esmenta altres companyies subministradores que no siguen les elèctriques.

ARCION

En relació als assaigs de terres, asfalts, formigons i paviments, estableix el doble del que s'establiria en base al PG-3 i a EHE, però no s'ha redactat un pla.

UTE:ISOLUX CORSÁN

No aporta relació d'assaigs, ni compromís de realitzar-los.

UTE: VASECO GYC

No s'estableix entitat de l'acció del control mitjançant càmeres i en pressió d'aigua.. En relació als assaigs de terres, asfalts, formigons i paviments, estableix una ràtio, però no s'estableix un pla determinat.

BM3

No s'estableix entitat de l'acció del control mitjançant càmeres i en pressió d'aigua.. En relació als assaigs de terres, asfalts, formigons i paviments, en fixa un nombre determinat. Es considera, per tant, que això és el límit a què arribaria.

PAVASAL

Presenta un nombre d'assaigs corresponent a la normativa actual, segons es manifesta. Però es remet, en definitiva, al nombre d'assaigs i comprovacions que estime la DF.

BECSA

Presenta un nombre d'assaigs corresponent a la normativa actual, segons es manifesta. Però es remet, en definitiva, al nombre d'assaigs i comprovacions que estime la DF.

CEINSA

No s'estableix entitat de l'acció del control mitjançant càmeres i en pressió d'aigua. En relació als assaigs de terres, asfalts, formigons i paviments, en fixa un nombre determinat.. Es considera, per tant, que això és el límit a què arribaria..

INTERSA

No s'estableix entitat de l'acció del control mitjançant càmeres i en pressió d'aigua. En relació als assaigs de terres, asfalts, formigons i paviments, en fixa un nombre determinat. Es considera, per tant, que això és el límit a què arribaria.

VII.- El 12 de juny de 2009 es reuneix la Mesa de Contractació amb la finalitat de procedir a l'obertura del sobre 3 corresponent a la proposició econòmica de tots els licitadors admesos i s'obté el següent resultat:

1r.- SEDESA, OBRAS Y SERVICIOS, SA.

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 mesos.

2n- UTE SOCIEDAD VALENCIANA DE SERVICIOS A LA CONSTRUCCIÓN, S.L. (VASECO), S.L. - GESTIÓN Y CONSTRUCCIÓN DE OBRAS PÚBLICAS, S.A.

1.742.902,66 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 meses.

3r- PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA, S.A.

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 meses.

4t- BM3 OBRAS Y SERVICIOS, S.A.

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 meses.

5é- BECSA, S.A.U.

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 meses.

6é- CEINSA-CONSTRATAS E INGENIERÍA, S.A.

1.480.571,21 euros IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 5 meses.

7é- INFRAESTRUCTURAS TERRESTRES, S.A.(INTERSA).

1.480.571,21 euros IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: no fija plazo.

8é- UTE CORSÁN-CORVIAM CONSTRUCCIÓN, S.A.-ISOLUX INGENIERÍA, S.A.

1.475.571,22 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 meses.

9é- ARCIÓN, S.A. CONSTRUCCIONES

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 3 meses.

10é- ELECNOR,S.A.

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 5 meses.

11é- FERROVIAL AGROMÁN, S.A.

1.480.571,21 euros, IVA exclòs.

Termini d'execució de les obres: 4,5 meses.

Tot seguit, la Mesa procedeix a l'avaluació de les ofertes quantificables mitjançant l'aplicació de fórmules. Així, d'acord amb la base VII.1.6. del Plec de clàusules administratives, la puntuació sobre la base del preu oferit i el termini d'execució s'estableix de la següent manera:

  • Preu: 1 punt per cada 10.000EUR de baixa sobre el tipus. Màxim 50p.

  • Termini: 2 punts per cada mes d'escurçament del termini; es computen les fraccions de mes de forma proporcional, considerant 30 dies per mes. Màxim 6p.

En afegir la puntuació de la primera baremació s'obté el següent resultat:

EMPRESA

PREU DE L'OBRA

1.980.571,21

TERMINI

6,00

FASE PRÈVIA

TOTAL

SEDESA

1.480.571,21

50,00

3,00

6,00

2,500

58,500

FERROVIAL

1.480.571,21

50,00

4,50

3,00

1,780

54,780

ELECNOR

1.480.571,21

50,00

5,00

2,00

2,225

54,225

ARCION

1.480.571,21

50,00

3,00

6,00

2,350

58,350

UTE:ISOLUX CORSÁN

1.475.571,22

50,00

3,00

6,00

0,000

56,000

UTE: VASECO GYC

1.742.902,66

23,77

3,00

6,00

1,726

31,496

BM3

1.480.571,21

50,00

3,00

6,00

2,030

58,030

PAVASAL

1.480.571,21

50,00

3,00

6,00

2,500

58,500

BECSA

1.480.571,21

50,00

3,00

6,00

2,500

58,500

CEINSA

1.480.571,21

50,00

3,00

6,00

1,726

57,726

INTERSA

1.480.571,21

50,00

6,00

0,00

1,880

51,880

Sobre la base de tot això, la baremació definitiva queda establida d'acord amb el quadre superior i hi resulta un triple empat entre les empreses SEDESA, PAVASAL i BECSA, amb 58,50 punts.

La Mesa de Contractació acorda dirimir mitjançant sorteig l'empat produït.

VIII.- La mercantil ISOLUX-CORSÁN, a través d'un escrit registre d'entrada 9.979, de 15 de juny de 2009, presenta al·legacions, que són desestimades per la Mesa de Contractació que va tindre lloc el 18 de juny de 2009, sobre la base de l'establit en el punt VII.I.2 del plec de clàusules administratives que regeix la referida contractació.

IX.- La Mesa de Contractació reunida el 23 de juny de 2009, després de dirimir el citat empat a través de sorteig, acorda proposar a l'òrgan de contractació declarar vàlida la licitació, i adjudicar provisionalment a la mercantil PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA, SA la contractació de les obres d'urbanització de l'àmbit de sòl urbanitzable del Pla Parcial Sector II-Mercat .

Fonaments de dret

Atesa l'atribució conferida al Ple de la corporació, com a òrgan de contractació, en ús de les atribucions conferides pel punt 2 de la disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

La corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer.- Declarar vàlida la licitació i, en conseqüència, adjudicar provisionalment a la mercantil PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA, SA la contractació de les obres d'urbanització de l'àmbit de sòl urbanitzable del Pla Parcial Sector II Mercat per import d'UN MILIÓ QUATRE-CENTS VUITANTA MIL CINC-CENTS SETANTA-UN EUROS I VINT-I-UN CÈNTIMS (1.480.571,21 euros), IVA (16%) exclòs, de conformitat amb les millores proposades i un termini d'execució de tres mesos.

Segon.- La citada mercantil provisionalment adjudicatària haurà de presentar en el termini de 15 dies hàbils, comptadors a partir de la publicació de la present adjudicació provisional en el perfil del contractant, els documents acreditatius d'estar al corrent amb les seues obligacions tributàries i de la Seguretat Social, d'haver constituït la garantia definitiva i haver abonat tots els anuncis de licitació.

Per a acreditar el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social ha de presentar originals o còpies autèntiques dels següents documents:

--Certificacions expedides pels òrgans competents en cada cas, amb la forma i amb els efectes previstos en els arts 13,14,15 i 16 del RGCLAP, acreditatives de trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries i de seguretat social imposades per les disposicions vigents.

--Certificat expedit per l'Ajuntament de Benicarló acreditatiu que no existeixen deutes de naturalesa tributària amb aquesta Administració.

--Alta en l'Impost d'Activitats Econòmiques, referida a l'exercici corrent, o l'últim rebut, completat amb una declaració responsable de no haver-se donat de baixa en la matrícula del citat impost.

Si en el termini anteriorment assenyalat no es rebera aquesta documentació o el licitador no justificara que es troba al corrent de les seues obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, la Mesa de Contractació proposarà com adjudicatari provisional el licitador o licitadors següents per ordre de les seues ofertes.

Tercer.- Publicar el present acord en el perfil del contractant, notificar-lo a l'empresa adjudicatària i a la resta de candidats, i traslladar-lo al Negociat d'Urbanisme, a la direcció facultativa de les obres, a la Intervenció i a la Tresoreria municipal als efectes oportuns.

Quart.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació o a qui legalment el substituïsca, per al compliment i efectivitat d'aquest acord i, especialment, per a l'elevació, si escau, a definitiva de la present adjudicació provisional.

PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ PER A LA CONCESSIÓ DEL SERVEI D'ESTACIONAMENTS VIGILATS DE VEHICLES EN LA VIA PÚBLICA AMB LIMITACIÓ HORÀRIA.- Es sotmet a consideració del Ple el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, referent a la proposta d'aprovació de l'expedient de contractació que ha de regir la concessió del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària.

Vists els informes de Secretària i de la Viceintervenció Tresoreria i en ús dels atribucions conferides per la disposició addicional segona 2 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP).

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni i per unanimitat dels assistents, acorda: .

Primer.- Aprovar l'expedient de contractació que ha de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària en règim de concessió (Exp. 29/2009).

Segon.- Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que ha de regir la contractació de la concessió de la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles en la via pública amb limitació horària en règim de concessió (Exp. 29/2009).

Tercer.- Autoritzar la corresponent despesa a càrrec del Pressupost Municipal de 2009.

Quart.- Procedir a l'obertura del procediment d'adjudicació, amb la publicació de l'anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província i, com que no està subjecte a regulació harmonitzada, haurà de publicar-se aquest anunci igualment en el perfil del contractant, de conformitat amb el disposat en l'article 126 de la LCSP.

PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER NATALIE PEIERO IRAOLA I ALTRES, EN RELACIÓ AMB EL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER A L'EXECUCIÓ DE LA URBANITZACIÓ DEL VIAL EN SÒL URBÀ, SITUAT ENTRE EL C. DE PENÍSCOLA I EL C. DE VALÈNCIA.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, sobre els recursos interposats contra l'acord plenari de data 27 de novembre de 2003 que va aprovar l'alternativa tècnica del Programa d'Actuació Integrada per a l'execució de la urbanització d'un vial ubicat en sòl urbà, entre el carrer de València i el carrer de Peníscola.

En primer lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies senyor alcalde. Nosaltres, el nostre grup, amb el informe que ens planteja el tècnic jurídic de la casa, estem completament d'acord perquè és un informe que està basat sobre una documentació a la qual ell ha tingut accés i que ha de valorar i ha d'emetre dictamen. Ara bé, una altra cosa seria parlar del procediment o els fets que han anat ocorrent des del novembre del 2003 que va funcionant el tema. Nosaltres, per suposat, que no som qui ho hem de jutjar. Nosaltres suposem que pels comentaris que ens han fet arribar, els veïns afectats, serà un jutge o algú altre qui haurà de dictar sentència sobre això. Per tant, sobre l'informe res a dir i anem a votar-lo a favor. A nosaltres l'únic que ens estranya de tot este tema és que, independentment de la raó o no raó que puguen tindre els al·legants, un recurs de reposició que es presenta el 17 d'agost de 2004 contra un acord de Ple de novembre de 2003, per a executar eixe PAI ha desaparegut i ningú sap on està ni ningú sap res, ni sap per què ha desaparegut ni sap qui l'ha fet desaparèixer, si és que és qui o què. Aleshores, a partir d'ací ve tot l'embolic i els propietaris afectats se senten agreujats perquè consideren que hi ha hagut ací una certa, no sé com es diria, una certa falta de rigor en tot això i, per tant, ells es consideren agreujats i que tal com ens ho han comentat, això anirà a juí. Per tant, l'únic que ens estranya és, com després de tant de temps i ells reclamar-ho per escrit també, no sé si va ser al març del 2005, com no apareix i no sap ningú res d'això. Aleshores, no ho sé i que sobre això es treballe i vinga tot un procés i damunt malament, doncs no ho sé. Només volíem deixar constància d'això. Res més. Moltes gràcies.»

A continuació, l'alcalde diu: «Simplement dir-li que el 2004 i el 2005 no puc contestar-li. El Sr. Cuenca té la paraula.»

Seguidament, intervé el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias Sr. Alcalde. Yo, usted sabe perfectamente que en esta legislatura, estas personas hicieron al Ayuntamiento, hicieron ver que habían presentado unas alegaciones. Intentamos buscar esas alegaciones para contestarlas. Como no se encontraron, pues lo que hicimos fue decirle que presentaran unas nuevas. Han sido analizadas por el técnico jurídico, el técnico jurídico ha emitido su informe y eso es lo que hemos hecho. ¿Qué pasó en el 2004, en el 2005, en el 2006 hasta el 2007 que llegamos nosotros? Pues, no lo sé. Evidentemente yo no estaba aquí. Por lo tanto, no le puedo contestar a esa pregunta. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Vosté sap perfectament que en esta legislatura, estes persones van fer a l'Ajuntament, van fer vore que havien presentat unes al·legacions. Intentàrem buscar eixes al·legacions per contestar-les. Com que no es trobaren, el que vam fer va ser dir-li que en presentaren unes noves. Han sigut analitzades pel tècnic jurídic, el tècnic jurídic ha emès el seu informe i això és el que hem fet. Què va passar en el 2004, en el 2006 fins al 2007 que vam arribar nosaltres? Doncs no ho sé. Evidentment jo no estava ací. Per tant, no li puc contestar eixa pregunta. Moltes gràcies.

En un segon torn, intervé el Sr. Guzmán: «Sí, vosté, efectivament no estava, però part del seu equip actual sí que estava. El Sr. Marzal estava, el Sr. Domingo estava, era el responsable de l'Àrea el Sr. Redorat en aquell moment. Aleshores, era per si sabien alguna cosa o què és el que havia passat. Era simplement per això. Moltes gràcies.«

Torna a intervindre el Sr. Cuenca: «Sí, Sr. Guzmán y usted también estaba ¿eh?. Los técnicos también estaban. Eran los mismos técnicos y ustedes tenían la responsabilidad en los dos últimos años y podían haberlo resuelto, pero lo hemos resuelto nosotros. Al final, hemos hecho lo que teníamos que hacer. Hemos dado satisfacción a las personas y así ha quedado. Bueno, bien, que no queden contentos, pues siempre le queda el recurso de presentar un contencioso en contra del Ayuntamiento y si los jueces le dan, digamos, el derecho a que se ejercite cualquier acción, pues, están en su derecho. Por lo demás, lo que a nosotros nos afecta, hemos cumplido el trabajo que teníamos encomendado. Gracias.»

(Traducció)

Sí, Sr. Guzmán i vostè també estava. Els tècnics també estaven. Eren els mateixos tècnics i vostès tenien la responsabilitat en els dos últims anys i podien haver-ho resolt, però ho hem resolt nosaltres. Al final, hem fet el que havíem de fer. Hem donat satisfacció a les persones i així ha quedat. Bé, que no queden contents, doncs sempre li queda el recurs de presentar un contenciós en contra de l'Ajuntament i si els jutges li donen, diguem, el dret que s'exercite qualsevol acció, doncs, estan en el seu dret. D'altra banda, el que a nosaltres ens afecta, hem complit el treball que teníem encomanat. Gràcies.

Relació de fets

I.- En data 13 de novembre de 2008 (registre d'entrada núm. 20.419), la Sra. NURIA ACOSTA DUARTE (NIE X-2872237-C), el Sr. JOSE LUIS ARTIFA MARTI (NIF 73377722-V) i la Sra. CARMEN JULIAN BIELSA, amb domicili a la partida de les Solades núm. 88 de Benicarló, actuant com a Junta Permanent, en nom dels copropietaris de l'Edifici Sagitario, presenten un escrit en el qual entre altres coses, recorden la presentació en data 17/08/04, d'un recurs de reposició, no resolt, contra l'acord de Ple de data 27/11/03, relatiu a l'expedient 272/2002 d'urbanisme, Programa d'Actuació Integrada (PAI) per a l'execució de la urbanització del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló.

Aquest recurs de reposició va ser interposat per la Sra. NATALIE PEIRO IRAOLA, (NIF 98063/30067), la Sra. ADELA VARGAS FERNANDEZ, (NIF 24284450-S), el Sr. JOSE LUIS ARTIGA MARTÍ, (NIF 73377722-V), el Sr. JUAN R. FONOLLOSA, (NIF 18860575-T), el Sr. FRANÇOIS CHOQUER, (NIF X-0331089-G), el Sr. SERGIO ARNAU SORIANO, (NIF 73383991-F), la Sra. VICENTA VILANOVA GUARDIOLA, (NIF 18869813-S), el Sr. JOSÉ PARAIRE PUIGENTELL, (NIF 39225955-F), el Sr. FERNANDO SALVADOR JULIAN, (NIF 18844801-G), el Sr. ANDRÉS SALVADOR JULIÁN, (NIF 18900813), la Sra. TRINITAT SALVADOR JULIÁN, (NIF 73364767), el Sr. RAFAEL ALBIOL PRADO, (NIF 18699229-I), el Sr. DIONISIO CARCELLER VIDAL, (NIF 18819636-R), amb domicili a l'efecte de notificacions a la partida de les Solades, núm. 88, de Benicarló, -havent-se hagut de notificar a la Sra. ELISA FABREGAT LORES, en data 17 d'agost de 2004 (no consta registre d'entrada)-, en relació amb l'expedient 272/2002 d'urbanisme, relatiu al Programa d'Actuació Integrada (PAI) per a l'execució de la urbanització del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló, que és l'agent urbanizador en l'actualitat, després de diferents cessions en la condició d'agent urbanizador, la mercantil CABILA VARESE, SLO, CIF B-12684940, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer del Ministre Bayarri núm. 24, entresòl, B, de Benicarló.

II.- Mitjançant un acord del Ple de la corporació de data 27 de novembre de 2003, es va acordar aprovar l'alternativa tècnica del Programa d'Actuació Integrada per a l'execució de la urbanització d'un vial situat en sòl urbà, entre el c. de València i el c. de Peníscola, així com adjudicar la condició d'agent urbanizador a la mercantil ACTIVIDADES TURÍSTICAS PAPALU, SL.

III.- En data 17 d'agost de 2004, (no consta registre d'entrada), la Sra. NATALIE PEIRO IRAOLA (NIF 98063/30067), la Sra. ADELA VARGAS FERNANDEZ (NIF 24284450-S), el Sr. JOSE LUIS ARTIGA MARTÍ (NIF 73377722-V), el Sr. JUAN R. FONOLLOSA (NIF 18860575-T), el Sr. FRANÇOIS CHOQUER (NIF X-0331089-G), el Sr. SERGIO ARNAU SORIANO (NIF 73383991-F), la Sra. VICENTA VILANOVA GUARDIOLA (NIF 18869813-S), el Sr. JOSÉ PARAIRE PUIGENTELL (NIF 39225955-F), el Sr. FERNANDO SALVADOR JULIAN,(NIF 18844801-G), el Sr. ANDRÉS SALVADOR JULIÁN, (NIF 18900813), la Sra. TRINITAT SALVADOR JULIÁN, (NIF 73364767), el Sr. RAFAEL ALBIOL PRADO, (NIF 18699229-I), el Sr. DIONISIO CARCELLER VIDAL, (NIF 18819636-R), amb domicili a l'efecte de notificacions a la partida de les Solades, núm. 88, de Benicarló, (havent-se de notificar a la Sra. ELISA FABREGAT LORES), en relació amb l'expedient 272/2002 d'urbanisme, relatiu al Programa d'Actuació Integrada (PAI) per a l'execució de la urbanització del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló, interposen un recurs de reposició contra l'acord del Ple de la corporació de data 27 de novembre de 2003, del següent tenor:

«Los propietarios de las fincas colindantes

Que estando afectados por el Programa de Actuación Integrada, Vial entre calle Valencia y calle Peñíscola, presentado por PAPALU SL.

Después de tener conocimiento de la Notificación publicada en el B.O. De Castellón, el 24 Julio de 2004 y firmada por el Sr. Redorat Fresquet, delegado del Área de Urbanismo en el Ayuntamiento de Benicarló, presentamos por el presente escrito, el siguiente

Recurso Potestativo de Reposición

1.- Cronología de los hechos:

27 de marzo 2003: Decreto de la Alcaldía poniendo en march el proceso de Exposición al Público.

Los documentos a disposición eran 3:

El proyecto técnico.

El proyecto de urbanización

El proyecto de reparcelación -compensación- liquidación.

El proyecto de urbanización, desglosa todas las obras a realizar, el coste de cada una, el presupuesto de ejecución material y el presupuesto total cifrado en 177.604,62 euros.

Las alegaciones se hicieron sobre la base de estos 3 documentos:

17 de abril 2003: publicación del Decreto en el DOGV.

20 de mayo 2003: PAPALU SL. Presenta al Registro de Entrada del Ayuntamiento, un sobre cerrado que contiene su proposición de Convenio Jurídico Financiero.

21 de mayo 2003: fecha límite para presentar alegaciones y alternativas técnicas.

23 de mayo 2003: celebración del "Acto de Apertura de Plicas".

El Acta dice que se procede a la apertura de la única Plica presentada, debidamente suscrita por el Sr. Angelo Cassissa en nombre de PAPALU SL. Con el precio de 334.010,40 euros, y se la da por válida.

29 de mayo de 2003: expira el plazo legal para presentar proposiciones jurídico-económicas o Plicas.

27 de noviembre 2003: Celebración del Pleno del Ayuntamiento que , en el punto 9 de la Orden del Día, toma decisiones sobre el P.A.I.. Entre otras adjudica a PAPALU SL. La ejecución de la urbanización del vial, por el importe de 334.010,40 euros.

El Acta del Pleno comporta la respuesta a las diversas alegaciones presentadas antes del día 22 de mayo de 2003.

24 de junio 2004: el Sr. Cassissa y el Sr. Rodorat firman el Convenio Jurídico Financiero que recoge el mismo precio de 334.010,40 euros. El Sr. Cassissa deposita el aval correspondiente al 7% de este precio, o sea 23.380,73 euros.

24 de julio 2004: Publicación en el BO de la Provincia de Castellón de las decisiones tomadas en el Pleno del 27 de noviembre de 2003.

2 Anomalías. Abusos.

1.- EL PRECIO.

El precio inicial propuesto por PAPALU SL. En el Proyecto de Urbanización y que sirve de base al Proyecto de Compensación-Liquidación ascendía a 177.604,62 euros.

Una de las alegaciones presentadas por los propietarios, el 21 de mayo de 2003, consideraba muy elevados los costes del Proyecto. Se refería, evidentemente, al precio inicial.

La respuesta a esta alegación, elaborada por los Servicios Técnicos de Urbanismo, dice:

<<... hay que señalar que los precios contenidos en el Proyecto de Urbanización, se estiman incluidos en un entorno de mercado, por lo que se informa "desfavorablemente" este apartado de la alegación...>>.

El precio de 334.010,40 euros, casi el doble del precio inicial, contenido en la Plica del mismo PAPALU SL. Y aprobado por el Pleno, carece de bases y lo rechazamos de lleno.

2.- LOS PLAZOS.

Antes del vencimiento del plazo para presentar alegaciones y alternativas técnicas (21 de mayo 2003) PAPALU SL. Deposita, el día 20 de mayo de 2003, su Proposición Jurídico-Económica con el nuevo precio sin ningún justificante. (Ver página 26 del Convenio).

Antes del vencimiento del plazo para presentar proposiciones Jurídico- Económicas (29 de mayo de 2003), se celebra, el 23 de mayo 2003, el Acto de Apertura de Plicas.

3.- CONCLUSIONES.

1.- Nosotros, los Propietarios afectados, nos opondremos por todos los medios a nuestro alcance a que se inicien los trabajos de ejecución del proyecto de urbanización aceptado por el Pleno del 27 de noviembre 2003 por un precio aleatorio, sin justificación y exorbitante, presentado por el Sr. Cassissa, el 20 de mayo de 2003, cuando supo -¿Cómo?- que no tenía competidor con otra alternativa técnica.

2.- Consideramos que no ha sido casual, la elección del momento para la publicación de las decisiones del Pleno en el BO., 24 de julio de 2004 en pleno periodo vacacional.

3.- Pedimos que se revoquen las decisiones tomadas en el punto 9 del orden del día por el Pleno del 27 de noviembre de 2003, por defectos de forma, incumplimiento de los plazos previstos y aceptación de un precio sin justificar.

4.- rechazamos la fórmula PAI como innecesaria y costosa, en el caso que nos concierne para la remodelación de un camino cuyas parcelas ribereñas están urbanizadas.

5.- Pedimos que la elaboración de un nuevo proyecto, o las modificaciones del proyecto técnico ya existente, se realicen en concertación con los interesados, que somos los que tenemos que pagar.

Y exigimos que se hagan públicas y que se nos comuniquen por escrito las rectificaciones que se imponen.

De nos ser así, nos reservamos el derecho:

- de pedir responsabilidades penales, para quien o quienes han contribuido, a sabiendas, o por negligencia, a generar la situación actual, proporcionando a los responsables que tomen decisiones, datos erróneos no verificados, no contrastados y no justificados, filtrando a PAPALU SL. Informaciones privilegiadas.

- de pedir la nulidad de todas las actuaciones realizadas dentro del conjunto del proceso por defecto de forma.

- Por lo expuesto solicitamos se tenga por INTERPUESTO en tiempo y forma RECURSO POTESTATIVO DE REPOSICION, contra la Adjudicación de la Obra de Urbanización del vial entre la calle Valencia y calle Peñiscola a PAPALU SL por el precio contenido en el Convenio Jurídico-Económico firmado el 24 de junio de 2004.»

IV.- Presentats el projecte d'urbanització i posteriorment el projecte de reparcel·lació, en data 5 d'abril de 2005 (registre d'entrada núm. 5.968) i posteriorment, el document d'esmena d'aquest projecte de reparcel·lació, en data 24 de maig de 2005 (registre d'entrada núm. 9.103) i sotmès el document al preceptiu tràmit d'informació pública, amb la publicació en el DOGV núm. 5.032, de data 21 de juny de 2005 i en el periòdic Mediterraneo el dia 9 de juny de 2005, es van presentar al·legacions entre unes altres, mitjançant escrits de dates 21 de març de 2005 (registre d'entrada núm. 5.226) i 31 de juliol de 2005 (registre d'entrada núm. 11.967) per la Sra. ELISA FABREGAT LORES, la Sra. CARMEN JULIAN BIELSA i el Sr. FRANÇOIS CHOQUER, que van ser informades per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en dates 29 d'agost de 2005 i 10 d'octubre de 2006.

L'informe de l'arquitecte municipal, Sr. Pérez Lores, de 29 d'agost de 2005, en la part que afecta els recurrents indica literalment:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació a l'assumpte de referència, INFORMA:

Havent-se finalitzat el termini d'exposició del projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació del PAI de referència, s'han presentat cinc al·legacions a aquests pels següents titulars:

--RAFAEL ALBIOL PRADO.

--ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA, FRANÇOIS CHOQUER, actuant com a Junta Permanent de l'Edifici Sagitario.

--DIONISIO CARCELLER VIDAL.

--LUISA CLIMENT ALBERICH.

--ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA, FRANÇOIS CHOQUER, en nom dels copropietaris de l'Edifici Sagitario.

Al projecte d'urbanització:

AL·LEGACIÓ D'ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA I FRANÇOIS CHOQUER, en representació de l'Edifici Sagitario.

L'al·legació s'estructura en quatre apartats.

El primer apartat fa referència al pressupost del projecte d'urbanització. S'hi qüestiona el nou pressupost d'urbanització respecte del projecte inicial, ja que aquest últim era inferior a l'actual; es pregunta sobre els percentatges a afegir a aquest pressupost; sol·licita un aclariment sobre el criteri pel qual els serveis tècnics analitzen el cost d'un projecte; quin pressupost és el que definitivament s'aplicarà; i, finalment, es reserven el dret a demanar el peritatge oportú.

El segon apartat fa referència a les peculiaritats de l'Edifici Sagitario, quant al fet que s'afirma pels al·legants que aquest es troba connectat en energia elèctrica i col·lector de sanejament amb les xarxes principals.

En tercer lloc, es manifesta un error en els plànols respecte de la parcel·la 66, al·legant que ja no existeix i que s'ha dividit i agregat a les parcel·les 67 i 65. Aquesta al·legació té com objectiu manifestar la no necessitat de subministrar serveis a la parcel·la 66 i que això abaratirà els costos d'urbanització.

Finalment, i en quart lloc al·leguen que ha de confirmar-se qui executarà les connexions que hagen de realitzar-se a l'avinguda de València.

En relació amb la primera al·legació.-

--Qüestió sobre el pressupost de projecte.

El projecte d'urbanització presentat i exposat al públic és el que es considera vàlid i és el que ha estat analitzat pels serveis tècnics municipals. L'anterior, com disposa l'acord plenari de 27 de novembre de 2003, només constituïa un avantprojecte d'urbanització. El pressupost d'execució material definitiu és de 142.113,40 euros.

El quadre de liquidació establit en el projecte de reparcel·lació ha introduït com costos d'urbanització (pressupost de contracta, sense IVA) un valor erroni, no coincident amb el del projecte d'urbanització, per la qual cosa l'urbanitzador haurà de clarificar aquest concepte.

--Percentatges a afegir al PEM

Els percentatges afegits al PEM són el 13% de despeses generals i benefici del constructor i, sobre el resultat, els percentatges de despeses i benefici per al promotor, establits en el conveni urbanístic per la labor de gestió i execució del vial que assumeix aquest.

--Criteri d'anàlisi dels preus de projecte.

Per a l'anàlisi dels preus que s'estableixen en els projectes d'urbanització que es presenten davant aquesta Administració, els serveis tècnics municipals utilitzen com barem, en el cas que no es realitze pública subhasta, els preus establits per l'Institut Valencià de l'Habitatge.

--Pressupost a aplicar.

D'acord amb el Projecte presentat, el pressupost d'execució material a aplicar serà el de 142.113,40 euros. Cal indicar que el total cost a repartir entre els afectats, sense indemnitzacions, és de 235.399,96 euros, un 29,52% inferior al pressupost màxim establit en el Conveni Urbanístic.

--Comunicació de sol·licitud de peritatge.

Els al·legants anuncien la seua intenció de sol·licitar un peritatge dels costos d'urbanització establits. Els assisteix la raó per trobar-se recollida aquesta possibilitat en l'article 67.4 LRAU.

Respecte d'aquesta primera al·legació, els quatre primers apartats són aclariments que es consideren contestats en els paràgrafs anteriors. Respecte de la sol·licitud de peritatge, és un dret que assisteix als propietaris, en la forma i moment que estableix la legislació esmentada. Per la qual cosa s'INFORMA FAVORABLEMENT aquest apartat, advertint als al·legants que han de procedir a la sol·licitud per a poder encarregar el peritatge, si escau.

En relació amb la segona al·legació.-

Es manifesta la disposició de serveis urbanístics en l'àmbit d'actuació, concretament, s'al·lega la disposició d'energia elèctrica i sanejament en l'Edifici Sagitario.

La disposició de serveis i infraestructures existents ha de considerar-se ja pagada pels seus propietaris, sempre que aquesta resulte útil per a la urbanització que s'executa i no haja de substituir-se en execució de la urbanització. La pàgina 4 de la memòria del projecte d'urbanització no estableix que no es vaja a substituir la xarxa elèctrica del vial i adequar-la a les necessitats d'aquest, sinó que el subministrament del transformador actual serà provisional fins a la construcció dels nous transformadors en el carrer de València. La direcció tècnica haurà d'establir la idoneïtat de les xarxes existents i la seua necessitat o no de substitució, havent d'adequar la quota d'urbanització en cas que aquestes siguen útils per a la urbanització. No obstant això, cal tenir en compte que, encara existint subministrament d'energia elèctrica en determinades parcel·les, aquest és aeri, provisional i necessita la seua substitució i la instal·lació dels nous CGP i línies subterrànies subministrades des dels CT previstos per la companyia.

S'INFORMA FAVORABLEMENT aquest apartat de l'al·legació, indicant a l'urbanitzador que ha d'avaluar la situació actual i comunicar a l'Ajuntament la necessitat o no de substituir les xarxes existents.

Respecte a la tercera al·legació.-

Es manifesta un error en els plànols i la no necessitat de dotar de serveis a la parcel·la 66.

S'ha de comunicar aquesta circumstància a l'urbanitzador perquè comprove la situació actual i procedisca a dotar de serveis a les parcel·les existents en l'àmbit.

Respecte de la quarta al·legació.-

S'al·lega la necessitat de preveure la connexió de les infraestructures amb els serveis que es desenvolupen a l'avinguda de València i que es confirme la connexió en el pressupost actual.

L'obra urbanitzadora de l'avinguda de València haurà d'incloure la connexió de tots els serveis a les xarxes generals que hi discórreguen. Costejar-ho correspondrà als propietaris de parcel·les, en el percentatge que es determine i que es troben inclosos en l'àmbit que en el seu moment es delimite. En l'actualitat, no pot preveure's la connexió d'unes obres a unes xarxes que no existeixen i que no es s'executaran en el desenvolupament d'aquest PAI. Les connexions definitives a les xarxes generals de l'avinguda de València i del carrer de Peníscola s'establiran en execució d'aquestes vies.

Al projecte de reparcel·lació.-

AL·LEGACIÓ D'ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA I FRANÇOIS CHOQUER, en representació de propietaris Edifici Sagitario.

L'al·legació s'estructura en tres apartats.

El primer fa referència al cost de les obres d'urbanització.

Aquesta al·legació, d'alguna manera, està resolta en la contestació a l'al·legació presentada pels mateixos afectats al projecte d'urbanització. Els costos d'urbanització són els que figuren en eixe projecte. L'urbanitzador haurà d'aclarir perquè es troben modificats en el projecte de reparcel·lació. No obstant això, els costos d'obra que podrà l'urbanitzador repercutir en els propietaris seran els efectivament executats i certificats d'acord amb el projecte d'urbanització aprovat.

S'INFORMA FAVORABLEMENT i l'urbanitzador haurà d'aclarir els costos establits en el projecte de reparcel·lació.

El segon apartat fa referència al qüestionament per part dels al·legants de la cessió de sòl portada a terme per cada propietari.

En la introducció de l'al·legació s'esmenta que el cost de l'obra es pretén repartir entre els propietaris en funció de les cessions fetes o previstes.

Ha d'aclarir-se que no és així. El cost d'urbanització ha de repartir-se i així s'ha comprovat que s'està fent, d'acord amb els aprofitaments que, d'acord amb el Pla, són materialitzables sobre cada parcel·la.

D'altra banda, el Ple de l'Ajuntament ja va tenir en compte el criteri de la majoria dels propietaris sobre les propietats antigues, d'acord amb l'informe emès pels tècnics municipals, una vegada realitzada la reunió amb els propietaris i analitzat l'escrit subscrit per la majoria d'aquests com a conseqüència d'un antic acte de cessió a l'ús.

No obstant això, no és l'Ajuntament el que ha de fixar la propietat dels terrenys afectats en un procés de reparcel·lació. L'Ajuntament es limita a indicar la interpretació que, de l'escrit de cessió esmentat i de les reunions mantingudes, conclou aquesta Administració. Ha de ser l'urbanitzador, pels seus mitjans tècnics, el que analitze i concloga quines són les parcel·les originals dels afectats.

En el cas de dubte, es recorrerà a l'ús del concepte de parcel·les litigioses establida en la legislació vigent i l'Ajuntament n'ostentarà la representació. En aquest cas, no escau aquesta consideració ja que l'Ajuntament, en cas d'haver d'arbitrar en el litigi, és de l'opinió que les parcel·les originals es corresponen amb el criteri establit en l'acord esmentat per l'al·legant.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la present al·legació ja que no correspon a l'Ajuntament la determinació de les parcel·les originals. I en el cas que se sol·licite el seu arbitri, es considera que el criteri de determinació d'aquestes és l'establit en l'acord de Ple de 27 de novembre de 2003, arreplegat en el projecte de reparcel·lació. Els arguments esgrimits per l'al·legant no invaliden aquell criteri, ja que no aporten dades en contra d'aquest. La sol·licitud de considerar les cessions fetes com prescrites no pot ser tingut en compte, ja que suposaria un trencament del criteri de repartiment equitatiu de càrregues, penalitzant al propietari que ja va complir, encara parcialment, amb l'obligació de cessió establida en la legislació aplicable.

Finalment, en el que fa referència a la tercera al·legació.-

Es reitera l'al·legació realitzada al projecte d'urbanització sobre l'existència de serveis urbanístics ja executats. I s'esmenta l'afecció de només dos parcel·les que recauen al carrer de Peníscola que haurien de fer cessió per a l'eixamplament d'aquesta.

Respecte de l'al·legació sobre l'existència de serveis urbanístics, es reitera el contestat al projecte d'urbanització, com a conseqüència de l'al·legació realitzada pels mateixos afectats.

Respecte de les cessions d'aquestes parcel·les al carrer de Peníscola. Efectivament, haurien de cedir la part de vial afectat per aquest carrer per tractar-se de propietaris que hi recauen, en la mateixa mesura que ho faran o han fet el conjunt de propietaris afectats per aquest carrer. L'àmbit del present PAI ja ha tingut en compte aquesta situació en haver delimitat les parcel·les afectes a les obligacions dels propietaris en sòl urbà per la bisectriu de l'angle que formen ambdós carrers.»

L'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 10 d'octubre de 2006, en la part que afecta els recurrents indica literalment:

«INFORME ARQUITECTE MUNICIPAL

ASSUMPTE: AL·LEGACIONS PAI VIAL PENÍSCOLA - VALÈNCIA.

El tècnic municipal que subscriu, en relació a l'assumpte de referència, INFORMA:

Que s'ha rebut de l'urbanitzador l'anàlisi de les al·legacions portades a terme pels afectats al projecte de reparcel·lació i urbanització del PAI de referència.

Que d'aquesta anàlisi no s'extrau cap altra conclusió diferent a l'aportada en l'examen d'al·legacions portat a terme per aquest tècnic municipal, per la qual cosa es considera vàlid a l'efecte de l'estimació o desestimació d'aquetes l'escrit de data 29 d'agost de 2005 i l'annex a aquest de data 31 d'agost de 2005. No obstant això, cal indicar les següents peculiaritats:

Respecte al Projecte d'Urbanització:

L'urbanitzador ha corregit la imputació de costos d'urbanització en el quadre de liquidació del projecte de reparcel·lació, adaptant-se a l'escrit de contestació d'al·legacions d'aquest tècnic municipal.

Respecte de les instal·lacions ja existents que s'al·lega per part de propietaris de l'edifici Sagitario i Carmen Segura, es confirma que si de l'execució de l'obra es dedueix la no necessitat d'adaptar aquestes instal·lacions, que han de considerar-se provisionals, perquè no formen part de la xarxa pública municipal i són aèries, aquestes instal·lacions seran descomptades dels costos d'urbanització dels propietaris que les van sufragar. En principi, després de l'anàlisi portat a terme pels tècnics redactors del projecte, aquests serveis no poden ser considerats adequats.

En relació amb la no existència de la parcel·la 66, per haver estat segregada i agregada a confrontant, l'urbanitzador afirma que aquesta circumstància ja ha estat tinguda en compte i els serveis urbanístics tinguts en compte són els que corresponen segons les propietats existents.

Respecte de la incorporació d'un clos per a la parcel·la de l'al·legant Sra. Climent, ja s'ha incorporat al projecte.

No s'han presentat els convenis amb les companyies subministradores de serveis, almenys no en la seua totalitat. Concretament, s'afirma que no es presenta el conveni amb Iberdrola per afirmar-se que s'estarà al subscrit per l'Ajuntament. En aquest cas, res que objectar, però no podrà aprovar-se el projecte d'urbanització, ni executar-se l'obra i, per tant, no concedir-se les autoritzacions per a ocupar les edificacions que es construïsquen en l'àmbit, mentre no se subscriga per Iberdrola que sobre la base del conveni subscrit per l'Ajuntament podrà subministrar potència suficient a l'àmbit, amb anterioritat que s'execute aquest conveni. En aquest cas, en no realitzar nous CT, no s'autoritzarà l'execució del present projecte d'urbanització fins que s'execute l'avinguda de València.

Respecte del projecte de reparcel·lació:

Respecte de modificacions de cessió de la parcel·la de la Sra. Segura Guerola, ha estat parcialment acceptada per l'urbanitzador en haver-se comprovat sobre el terreny, incorporant 51,05 m2 d'excés que han de ser compensats.

Per tant, S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ EN HAVER-SE CORREGIT I ACLARIT LES QÜESTIONS PLANTEJADES EN L'INFORME DE 29 D'AGOST I L'ANNEX DE 31 D'AGOST DE 2005.

Igualment, S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ EN HAVER-SE TINGUT EN COMPTE LES CONSIDERACIONS ESTABLIDES PELS SERVEIS D'ENGINYERIA MUNICIPALS I HAVER-SE CONSIDERAT LES QÜESTIONS RELATIVES A SERVEIS EXISTENTS, HAVENT DE MANTENIR I DESCOMPTAR, PER TANT, ALS PROPIETARIS QUE ELS SUFRAGAREN EN EL SEU MOMENT, ELS SERVEIS EXISTENTS VÀLIDS.

NO OBSTANT AIXÒ, EN NO HAVER-SE PRESENTAT ELS CONVENIS AMB LES COMPANYIES SUBMINISTRADORES, HA DE QUEDAR EN SUSPENS L'APROVACIÓ D'AQUEST PROJECTE, JA QUE NO QUEDA GARANTIT EL SUBMINISTRAMENT DE SERVEIS FINS A L'EXECUCIÓ DE L'AVINGUDA DE VALÈNCIA.»

V.- Finalitzat el període d'informació pública, la Sra. CARMEN SEGURA GUEROLA, presenta al·legacions al projecte de reparcel·lació, que procedeix a informar l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 31 d'agost de 2005.

VI.- En data 6 de setembre de 2005 (registre d'eixida núm. 13.018) es remet a l'agent urbanitzador una còpia de les al·legacions presentades, així com els informes emesos pels tècnics municipals, a l'efecte de resoldre els aspectes que s'assenyalen en aquests informes.

VII.- En data 19 de juliol de 2006 (registre d'entrada núm. 13.568), es presenta el projecte de reparcel·lació refós, que arreplega les indicacions realitzades pel tècnic municipal.

VIII.- En data 11 d'octubre de 2007, s'aprova per Decret d'Alcaldia, el projecte de reparcel·lació del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló, una vegada informades les al·legacions presentades.

IX.- En data 27 d'octubre de 2007, apareix publicat en el núm. 132 del BOP de Castelló, l'anunci d'aprovació del citat projecte de reparcel·lació.

X.- En data 15 de novembre de 2007 (registre d'entrada núm. 18.508), el Sr. MANUEL AYZA SANZ, NIF 18710221C, amb domicili a l'efecte de notificacions a la partida de les Solades, núm. 94, de Benicarló, completat amb documentació en data 13/02/08 (registre d'entrada núm. 3.120), interposa un recurs de reposició, contra el Decret d'Alcaldia de data 11/10/07, d'aprovació del projecte de reparcel·lació del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló.

XI.- En data 19 de novembre de 2007 (registre d'entrada núm. 18.697) la Sra. CARMEN SEGURA GUEROLA, NIF 18698414N i el Sr. DIONISIO CARCELLER VIDAL, NIF 18819636 R, amb domicili a l'efecte de notificacions en el carrer de Sant Còrdula núm. 1-1r, de Benicarló, interposen un recurs de reposició, contra el Decret d'Alcaldia de data 11/10/07, d'aprovació del projecte de reparcel·lació del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló.

XII.- En data 13 de febrer de 2008 (registre d'entrada núm. 3.120), el Sr. MANUEL AYZA SANZ, NIF 18710221 C, amb domicili a l'efecte de notificacions a la partida de les Solades, núm. 94, de Benicarló, aporta al·legacions i documentació complementàries al recurs de reposició presentat.

XIII.- En data 12 de març de 2008, l'arquitecte municipal, Sr. Pérez Lores, informa els recursos citats anteriorment.

XIII.- En data 20 de juny de 2008, la Junta de Govern, resol els recursos citats en els expositius IX i X.

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en el present escrit, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, personalitat suficient i legitimació en la causa de les parts recurrents, per a la presentació del recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- Dos són les qüestions centrals plantejades pels recurrents, dins del que denominen «Anomalías. Abusos.»

La primera, denominada «El precio».

En aquesta primera «anomalía», els recurrents consideren que el preu inicial proposat per la mercantil ACTIVIDADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, en el projecte d'urbanització, que serveix de base al projecte de compensació-liquidació ascendia a 177.604'62 euros i l'aprovat pel Ple de l'Ajuntament ascendeix a 334.010'40 euros, que és quasi el doble del preu inicial. Atès que aquest preu manca de bases i per això ho rebutgen.

Aquesta part del recurs ha estat indirectament ja resolta en data 11 d'octubre de 2007, mitjançant el Decret (notificat als recurrents en data 22/10/07) pel qual es van resoldre favorablement parteix de les al·legacions presentades per aquests en dates 21/03/05 i 13/07/05.

Així l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores de data 29/08/05, disposa que:

«Al projecte d'urbanització:

AL·LEGACIÓ D'ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA I FRANÇOIS CHOQUER, en representació de l'Edifici Sagitario.

L'al·legació s'estructura en quatre apartats.

El primer apartat fa referència al pressupost del projecte d'urbanització. S'hi qüestiona el nou pressupost d'urbanització respecte del projecte inicial, ja que aquest últim era inferior a l'actual; es pregunta sobre els percentatges a afegir a aquest pressupost; sol·licita un aclariment sobre el criteri pel qual els serveis tècnics analitzen el cost d'un projecte; quin pressupost és el que definitivament s'aplicarà; i, finalment, es reserven el dret a demanar el peritatge oportú (...).

En relació amb la primera al·legació.-

--Qüestió sobre el pressupost de projecte.

El projecte d'urbanització presentat i exposat al públic és el que es considera vàlid i és el que ha estat analitzat pels serveis tècnics municipals. L'anterior, com disposa l'acord plenari de 27 de novembre de 2003, només constituïa un avantprojecte d'urbanització. El pressupost d'execució material definitiu és de 142.113,40 euros.

El quadre de liquidació establit en el projecte de reparcel·lació ha introduït com costos d'urbanització (pressupost de contracta, sense IVA) un valor erroni, no coincident amb el del projecte d'urbanització, per la qual cosa l'urbanitzador haurà de clarificar aquest concepte.

--Percentatges a afegir al PEM

Els percentatges afegits al PEM són el 13% de despeses generals i benefici del constructor i, sobre el resultat, els percentatges de despeses i benefici per al promotor, establits en el conveni urbanístic per la labor de gestió i execució del vial que assumeix aquest.

--Criteri d'anàlisi dels preus de projecte.

Per a l'anàlisi dels preus que s'estableixen en els projectes d'urbanització que es presenten davant aquesta Administració, els serveis tècnics municipals utilitzen com barem, en el cas que no es realitze pública subhasta, els preus establits per l'Institut Valencià de l'Habitatge.

--Pressupost a aplicar.

D'acord amb el Projecte presentat, el pressupost d'execució material a aplicar serà el de 142.113,40 euros. Cal indicar que el total cost a repartir entre els afectats, sense indemnitzacions, és de 235.399,96 euros, un 29,52% inferior al pressupost màxim establit en el Conveni Urbanístic.

--Comunicació de sol·licitud de peritatge.

Els al·legants anuncien la seua intenció de sol·licitar un peritatge dels costos d'urbanització establits. Els assisteix la raó per trobar-se recollida aquesta possibilitat en l'article 67.4 LRAU.

Respecte d'aquesta primera al·legació, els quatre primers apartats són aclariments que es consideren contestats en els paràgrafs anteriors. Respecte de la sol·licitud de peritatge, és un dret que assisteix als propietaris, en la forma i moment que estableix la legislació esmentada. Per la qual cosa s'INFORMA FAVORABLEMENT aquest apartat, advertint als al·legants que han de procedir a la sol·licitud per a poder encarregar el peritatge, si escau. (...)

Al projecte de reparcel·lació.-

AL·LEGACIÓ D'ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA I FRANÇOIS CHOQUER, en representació de propietaris Edifici Sagitario.

L'al·legació s'estructura en tres apartats.

El primer fa referència al cost de les obres d'urbanització.

Aquesta al·legació, d'alguna manera, està resolta en la contestació a l'al·legació presentada pels mateixos afectats al projecte d'urbanització. Els costos d'urbanització són els que figuren en eixe projecte. L'urbanitzador haurà d'aclarir perquè es troben modificats en el projecte de reparcel·lació. No obstant això, els costos d'obra que podrà l'urbanitzador repercutir en els propietaris seran els efectivament executats i certificats d'acord amb el projecte d'urbanització aprovat.»

Aquestes al·legacions van ser informades de nou per l'arquitecte municipal en l'informe complementari de data 10/010/06, una vegada rebut de l'urbanizador l'anàlisi de les al·legacions presentades pels afectats al projecte de reparcel·lació i urbanització de l'expedient.

Així ho indica aquest tècnic:

«Que s'ha rebut de l'urbanitzador l'anàlisi de les al·legacions portades a terme pels afectats al projecte de reparcel·lació i urbanització del PAI de referència.

Que d'aquesta anàlisi no s'extrau cap altra conclusió diferent a l'aportada en l'examen d'al·legacions portat a terme per aquest tècnic municipal, per la qual cosa es considera vàlid a l'efecte de l'estimació o desestimació de les mateixes l'escrit de data 29 d'agost de 2005 i l'annex a aquest de data 31 d'agost de 2005. No obstant això, cal indicar les següents peculiaritats:

Respecte al projecte d'urbanització:

L'urbanitzador ha corregit la imputació de costos d'urbanització en el quadre de liquidació del projecte de reparcel·lació, adaptant-se a l'escrit de contestació d'al·legacions d'aquest tècnic municipal. (...).

Respecte al projecte de reparcel·lació:

Respecte de modificacions de cessió de la parcel·la de la Sra. Segura Guerola, ha estat parcialment acceptada per l'urbanitzador en haver-se comprovat sobre el terreny, incorporant 51,05 m2 d'excés que han de ser compensats.

Per tant, s'informa favorablement el projecte de reparcel·lació en haver-se corregit i aclarit les qüestions plantejades en l'informe de 29 d'agost i l'annex de 31 d'agost de 2005.»

Per tot el que s'ha anteriorment exposat en els informes tècnics municipals, entenem que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs, relativa al preu del projecte d'urbanització, ha que no manca de bases tal com afirmen els recurrents.

Tercer.- En la segona «anomalía», que forma part del recurs denominat «Los plazos», els recurrents demanen la nul·litat de totes les actuacions realitzades dins del conjunt del procés per defecte de forma.

Plantegen la necessitat de revocar els acords presos en data 27 de novembre de 2003 pel Ple de l'Ajuntament, en el punt 9 de l'ordre del dia, en el qual es va produir l'adopció dels següents acords:

--Aprovació de l'alternativa tècnica del PAI per a l'execució de la urbanització d'un vial situat entre el carrer de València i el carrer de Peníscola.

--Adjudicació de la condició d'urbanitzador del PAI per a l'execució de la urbanització d'un vial situat entre el carrer de València i el carrer de Peníscola, a la mercantil ACTIVITADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, per un import de 334.010'40 euros.

--Aprovació del Pla de reforma interior delimitatiu de l'àmbit del Programa, exposat al públic mitjançant el Decret d'Alcaldia de data 27/03/03.

Aquesta revocació dels acords adoptats pel Ple, se sol·licita per considerar els recurrents, que abans del venciment del termini per a presentar al·legacions i alternatives tècniques, (21 de maig de 2003) la mercantil adjudicatària ACTIVITADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, diposita el dia 20 de maig de 2003, la seua proposició juridicoeconòmica amb el nou preu sense justificant. I que abans del venciment del termini per a presentar proposicions juridicoeconòmiques (el 29 de maig de 2003, segons els recurrents), té lloc el 23 de maig de 2003, l'acte d'obertura de pliques.

No podem estar d'acord amb aquestes manifestacions, ja que el iter procedimental es va desenvolupar d'una altra forma.

El 17 d'abril de 2003 apareix publicat en el núm. 4.483 del DOGV, l'anunci de submissió a informació pública, del PAI per a l'execució de la urbanització d'un vial situat entre el carrer de València i el carrer de Peníscola.

En aquest anunci s'indica, que durant el termini de 20 dies hàbils comptadors de l'endemà de la publicació d'aquest anunci en el DOGV, podran formular-se tant al·legacions com alternatives tècniques a l'exposada al públic.

Les proposicions juridicoeconòmiques es presentaran durant els cinc dies següents al venciment del termini anterior.

L'acte d'obertura de pliques tindrà lloc en la següent data hàbil a la conclusió del termini per a presentar les proposicions juridicoeconòmiques.

És a dir, si el termini per a la presentació d'altres alternatives tècniques comença el 18 d'abril de 2003, els 20 dies hàbils següents, finalitzen en data, 15 de maig de 2003, (hem de descomptar la festa nacional del dia 1 de maig i la festa local del dia 9 de maig, també el divendres 18 d'abril i el dilluns 21 d'abril, de la Setmana Santa).

Si les proposicions juridicoeconòmiques es presentaran durant els cinc dies següents al venciment del termini anterior, és a dir, el 15 de maig de 2003, sembla evident que el termini per a la presentació d'aquestes proposicions finalitzava el dia 20 de maig de 2003.

Tenint en compte que la mercantil ACTIVITADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, diposita el dia 20 de maig de 2003, la seua proposició juridicoeconòmica i que l'acte d'obertura de les pliques es va realitzar en data 23 de maig de 2003, sembla evident que l'afirmació dels recurrents que: «antes del vencimiento del plazo para presentar proposiciones jurídico-económicas (el 29 de mayo de 2003), se celebra el 23 de mayo de 2003, el acto de apertura de plicas.», no és correcta. Per la qual cosa es procedeix a la desestimació d'aquesta al·legació.

Quart.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de la corporació l'adopció del pertinent acord.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Desestimar el recurs de reposició interposat en data 17 d'agost de 2004, (no consta registre d'entrada), per la Sra. NATALIE PEIRO IRAOLA (NIF 98063/30067), la Sra. ADELA VARGAS FERNANDEZ (NIF 24284450-S), el Sr. JOSE LUIS ARTIGA MARTÍ (NIF 73377722-V), el Sr. JUAN R. FONOLLOSA (NIF 18860575-T), el Sr. FRANÇOIS CHOQUER (NIF X-0331089-G), el Sr. SERGIO ARNAU SORIANO (NIF 73383991-F), la Sra. VICENTA VILANOVA GUARDIOLA (NIF 18869813-S), el Sr. JOSÉ PARAIRE PUIGENTELL (NIF 39225955-F), el Sr. FERNANDO SALVADOR JULIAN (NIF 18844801-G), el Sr. ANDRÉS SALVADOR JULIÁN (NIF 18900813), la Sra. TRINITAT SALVADOR JULIÁN (NIF 73364767), el Sr. RAFAEL ALBIOL PRADO (NIF 18699229-I), el Sr. DIONISIO CARCELLER VIDAL (NIF 18819636-R), amb domicili a l'efecte de notificacions a la partida de les Solades, núm. 88, de Benicarló, (havent-se notificar a la Sra. ELISA FABREGAT LORES), en relació amb l'expedient 272/2002 d'urbanisme, relatiu al Programa d'Actuació Integrada (PAI) per a l'execució de la urbanització del vial situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i el carrer de València de Benicarló, contra l'acord del Ple de la corporació de data 27 de novembre de 2003, fonamentat pels recurrents, en primer lloc, que el preu inicial proposat per la mercantil ACTIVIDADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, en el Projecte d'Urbanització, que serveix de base al Projecte de compensació-liquidació ascendia a 177.604'62 euros i l'aprovat pel Ple de l'Ajuntament ascendeix a 334.010'40 euros, que és quasi el doble del preu inicial, considerant que ha de rebutjar-se aquest preu perquè manca de bases que ho justifiquen. Són els arguments per a la seua desestimació el fet que aquesta part del recurs ha estat indirectament ja resolta en data 11 d'octubre de 2007, mitjançant Decret (notificat als recurrents en data 22/10/07) pel qual es van resoldre favorablement parteix de les al·legacions presentades per aquests en dates 21/03/05 i 13/07/05. Fonamentat en l'informe de l'arquitecte municipal, Sr. Pérez Lores de data 29/08/05, disposava que:

«Al projecte d'urbanització:

AL·LEGACIÓ D'ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA I FRANÇOIS CHOQUER, en representació de l'Edifici Sagitario.

L'al·legació s'estructura en quatre apartats.

El primer apartat fa referència al pressupost del projecte d'urbanització. S'hi qüestiona el nou pressupost d'urbanització respecte del projecte inicial, ja que aquest últim era inferior a l'actual; es pregunta sobre els percentatges a afegir a aquest pressupost; sol·licita un aclariment sobre el criteri pel qual els serveis tècnics analitzen el cost d'un projecte; quin pressupost és el que definitivament s'aplicarà; i, finalment, es reserven el dret a demanar el peritatge oportú (...).

En relació amb la primera al·legació.-

--Qüestió sobre el pressupost de projecte.

El projecte d'urbanització presentat i exposat al públic és el que es considera vàlid i és el que ha estat analitzat pels serveis tècnics municipals. L'anterior, com disposa l'acord plenari de 27 de novembre de 2003, només constituïa un avantprojecte d'urbanització. El pressupost d'execució material definitiu és de 142.113,40 euros.

El quadre de liquidació establit en el projecte de reparcel·lació ha introduït com costos d'urbanització (pressupost de contracta, sense IVA) un valor erroni, no coincident amb el del projecte d'urbanització, per la qual cosa l'urbanitzador haurà de clarificar aquest concepte.

--Percentatges a afegir al PEM

Els percentatges afegits al PEM són el 13% de despeses generals i benefici del constructor i, sobre el resultat, els percentatges de despeses i benefici per al promotor, establits en el conveni urbanístic per la labor de gestió i execució del vial que assumeix aquest.

--Criteri d'anàlisi dels preus de projecte.

Per a l'anàlisi dels preus que s'estableixen en els projectes d'urbanització que es presenten davant aquesta Administració, els serveis tècnics municipals utilitzen com barem, en el cas que no es realitze pública subhasta, els preus establits per l'Institut Valencià de l'Habitatge.

--Pressupost a aplicar.

D'acord amb el Projecte presentat, el pressupost d'execució material a aplicar serà el de 142.113,40 euros. Cal indicar que el total cost a repartir entre els afectats, sense indemnitzacions, és de 235.399,96 euros, un 29,52% inferior al pressupost màxim establit en el Conveni Urbanístic.

--Comunicació de sol·licitud de peritatge.

Els al·legants anuncien la seua intenció de sol·licitar un peritatge dels costos d'urbanització establits. Els assisteix la raó per trobar-se recollida aquesta possibilitat en l'article 67.4 LRAU.

Respecte d'aquesta primera al·legació, els quatre primers apartats són aclariments que es consideren contestats en els paràgrafs anteriors. Respecte de la sol·licitud de peritatge, és un dret que assisteix als propietaris, en la forma i moment que estableix la legislació esmentada. Per la qual cosa s'INFORMA FAVORABLEMENT aquest apartat, advertint als al·legants que han de procedir a la sol·licitud per a poder encarregar el peritatge, si escau. (...)

Al projecte de reparcel·lació.-

AL·LEGACIÓ D'ELISA FABREGAT LORES, CARMEN JULIÁN BIELSA I FRANÇOIS CHOQUER, en representació de propietaris Edifici Sagitario.

L'al·legació s'estructura en tres apartats.

El primer fa referència al cost de les obres d'urbanització.

Aquesta al·legació, d'alguna manera, està resolta en la contestació a l'al·legació presentada pels mateixos afectats al projecte d'urbanització. Els costos d'urbanització són els que figuren en eixe projecte. L'urbanitzador haurà d'aclarir perquè es troben modificats en el projecte de reparcel·lació. No obstant això, els costos d'obra que podrà l'urbanitzador repercutir en els propietaris seran els efectivament executats i certificats d'acord amb el projecte d'urbanització aprovat.»

Aquestes al·legacions van ser informades de nou per l'arquitecte municipal en l'informe complementari de data 10/010/06, una vegada rebut de l'urbanizador l'anàlisi de les al·legacions presentades pels afectats al projecte de reparcel·lació i urbanització de l'expedient.

Així ho indica aquest tècnic:

«Que s'ha rebut de l'urbanitzador l'anàlisi de les al·legacions portades a terme pels afectats al projecte de reparcel·lació i urbanització del PAI de referència.

Que d'aquesta anàlisi no s'extrau cap altra conclusió diferent a l'aportada en l'examen d'al·legacions portat a terme per aquest tècnic municipal, per la qual cosa es considera vàlid a l'efecte de l'estimació o desestimació de les mateixes l'escrit de data 29 d'agost de 2005 i l'annex a aquest de data 31 d'agost de 2005. No obstant això, cal indicar les següents peculiaritats:

Respecte al projecte d'urbanització:

L'urbanitzador ha corregit la imputació de costos d'urbanització en el quadre de liquidació del projecte de reparcel·lació, adaptant-se a l'escrit de contestació d'al·legacions d'aquest tècnic municipal. (...).

Respecte al projecte de reparcel·lació:

Respecte de modificacions de cessió de la parcel·la de la Sra. Segura Guerola, ha estat parcialment acceptada per l'urbanitzador en haver-se comprovat sobre el terreny, incorporant 51,05 m2 d'excés que han de ser compensats.

Per tant, s'informa favorablement el projecte de reparcel·lació en haver-se corregit i aclarit les qüestions plantejades en l'informe de 29 d'agost i l'annex de 31 d'agost de 2005.»

Per tot el que s'ha anteriorment exposat en els informes tècnics municipals, entenem que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs, relativa al preu del projecte d'urbanització, ha que no manca de bases tal com afirmen els recurrents.

Tercer.- En la segona «anomalía», que forma part del recurs denominat «Los plazos», els recurrents demanen la nul·litat de totes les actuacions realitzades dins del conjunt del procés per defecte de forma.

Plantegen la necessitat de revocar els acords presos en data 27 de novembre de 2003 pel Ple de l'Ajuntament, en el punt 9 de l'ordre del dia, en el qual es va produir l'adopció dels següents acords:

--Aprovació de l'alternativa tècnica del PAI per a l'execució de la urbanització d'un vial situat entre el carrer de València i el carrer de Peníscola.

--Adjudicació de la condició d'urbanitzador del PAI per a l'execució de la urbanització d'un vial situat entre el carrer de València i el carrer de Peníscola, a la mercantil ACTIVITADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, per un import de 334.010'40 euros.

--Aprovació del Pla de reforma interior delimitatiu de l'àmbit del Programa, exposat al públic mitjançant el Decret d'Alcaldia de data 27/03/03.

Aquesta revocació dels acords adoptats pel Ple, se sol·licita per considerar els recurrents, que abans del venciment del termini per a presentar al·legacions i alternatives tècniques, (21 de maig de 2003) la mercantil adjudicatària ACTIVITADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, diposita el dia 20 de maig de 2003, la seua proposició juridicoeconòmica amb el nou preu sense justificant. I que abans del venciment del termini per a presentar proposicions juridicoeconòmiques (el 29 de maig de 2003, segons els recurrents), té lloc el 23 de maig de 2003, l'acte d'obertura de pliques.

No podem estar d'acord amb aquestes manifestacions, ja que el iter procedimental es va desenvolupar d'una altra forma.

El 17 d'abril de 2003 apareix publicat en el núm. 4.483 del DOGV, l'anunci de submissió a informació pública, del PAI per a l'execució de la urbanització d'un vial situat entre el carrer de València i el carrer de Peníscola.

En aquest anunci s'indica, que durant el termini de 20 dies hàbils comptadors de l'endemà de la publicació d'aquest anunci en el DOGV, podran formular-se tant al·legacions com alternatives tècniques a l'exposada al públic.

Les proposicions juridicoeconòmiques es presentaran durant els cinc dies següents al venciment del termini anterior.

L'acte d'obertura de pliques tindrà lloc en la següent data hàbil a la conclusió del termini per a presentar les proposicions juridicoeconòmiques.

És a dir, si el termini per a la presentació d'altres alternatives tècniques comença el 18 d'abril de 2003, els 20 dies hàbils següents, finalitzen en data, 15 de maig de 2003, (hem de descomptar la festa nacional del dia 1 de maig i la festa local del dia 9 de maig, també el divendres 18 d'abril i el dilluns 21 d'abril, de la Setmana Santa).

Si les proposicions juridicoeconòmiques es presentaran durant els cinc dies següents al venciment del termini anterior, és a dir, el 15 de maig de 2003, sembla evident que el termini per a la presentació d'aquestes proposicions finalitzava el dia 20 de maig de 2003.

Tenint en compte que la mercantil ACTIVITADES TURÍSTICAS PAPALU, SL, diposita el dia 20 de maig de 2003, la seua proposició juridicoeconòmica i que l'acte d'obertura de les pliques es va realitzar en data 23 de maig de 2003, sembla evident que l'afirmació dels recurrents que: "antes del vencimiento del plazo para presentar proposiciones jurídico-económicas (el 29 de mayo de 2003), se celebra el 23 de mayo de 2003, el acto de apertura de plicas.", no és correcta. Per la qual cosa procedeix la desestimació d'aquesta al·legació

Tercer.- Notificar la present resolució als interessats, indicant-los que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjudici que puguen exercitar qualsevol altre recurs o acció que estimen procedent.

PUNT 13é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE L'AL·LEGACIÓ PRESENTADA PER JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ I DE FINALITZACIÓ SENSE ADJUDICACIÓ DEL PROCEDIMENT DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT DE L'OI 2 DE L'ÀMBIT VISTAMAR.- Es sotmet a consideració de la corporació el següent informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 25 de juny de 2009.

Vist l'escrit presentat pel Sr. Amadeo Porres Paltor, en nom i representació del Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, amb NIF 18.697.657-L, i domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, en data 2/06/09 (registre d'entrada núm. 9.163) en relació amb l'acord de l'Ajuntament Ple de data 26/02/09, pel qual es va estimar el recurs de reposició a la proposta de desistiment de l'execució del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la Unitat d'Execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme).

Exposició de fets

I.- En data 22 de desembre de 2004, mitjançant un escrit amb registre d'entrada núm. 18.458, la mercantil ACTURA, S.L., va presentar la proposta de Programació d'Actuació Integrada per al desenvolupament de l'OI núm. 2 de l'àmbit Vistamar, l'alternativa tècnica del qual estava integrada pel pla de reforma interior delimitatiu de l'OI, memòria, avantprojecte d'urbanització i rebut acreditatiu de la sol·licitud de cèdula d'urbanització.

II.- Aquesta documentació va ser sotmesa a exposició pública durant 20 dies, mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 20 d'abril de 2005, en el DOCV núm. 5.009, de data 19 de maig de 2005.

III.- En data 15 de juny de 2005, (reg. d 'entrada núm. 10.528) la mercantil ACTURA, SL, presenta la proposició juridicoeconòmica referent a l'alternativa tècnica exposada al públic, que s'obri en data 20 de juny de 2005 i estableix un termini de 10 dies perquè es puga consultar i presentar-hi al·legacions.

IV.- Durant el període d'exposició pública es van presentar escrits d'al·legacions:

a) 30/06/2005 (reg. d'entrada 11.164): el Sr. Ángel Mosteo Mercado i la Sra. Ana Mª Núñez Tregón

b) 01/07/2005 (reg. d'entrada 11.215): el Sr. Gonzalo Palacios Mondragón

c) 01/07/2005 (reg. d'entrada 11.269): el Sr. Amadeo Porres Paltor, en representació del Sr. José Mª Palau Añó.

V.- En data 12 de setembre de 2005, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores informa les al·legacions citades en l'expositiu anterior. Aquest informe es remet a la mercantil ACTURA, SL, en data 4 de novembre de 2005 (reg. de sortida núm. 15.703), i és rebut per la citada mercantil en data 8/11/05.

VI.- En data 10 de gener de 2006 (reg. d'entrada núm. 337), la mercantil ACTURA, SL, presenta un escrit contestant l'informe de l'arquitecte municipal citat en l'expositiu anterior.

VII.- En data 24 de gener de 2006, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores va informar l'escrit de la mercantil citat en l'expositiu anterior. Aquest informe va ser remès a la mercantil ACTURA, S.L., en data 13 de desembre de 2007 (reg. de sortida núm. 16.916), rebut per la mercantil BANCAJA HABITAT SL, en data 17/12/07.

VIII.- En data 25 de setembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament va adoptar l'acord de rebutjar la proposta de Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de l'OI núm. 2 de l'àmbit Vistamar, presentada per la mercantil ACTURA, S.L., en data 22 de desembre de 2004, per no oferir la proposta base adequada per a la seua aprovació i desistir de la programació dels terrenys d'aquest àmbit.

IX.- En data 28 de desembre de 2008 (registre d'entrada núm. 21.495, de data 2/12/08), el Sr. Jorge Marco Aguilar, en nom i representació de la mercantil BANCAJA HABITAT, SL, CIF B-46.644.290, amb domicili a l'efecte de notificacions al pg. de l'Albereda núm. 7, (46010) València, interposa un recurs de reposició, contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 25/09/08, pel qual es rebutjava la proposta de Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), presentada en data 22/12/04 (reg. d'entrada núm. 18.458) per la mercantil ACTURA, SL, per no oferir aquesta proposada base adequada per a la seua aprovació i desistir de la programació dels terrenys d'aquest àmbit.

X.- En data 26 de febrer de 2009, el Ple de l'Ajuntament estima el recurs de reposició citat en l'expositiu anterior.

XI.- En data 2 de juny de 2009 (registre d'entrada núm. 9.163), el Sr. Amadeo Porres Paltor, en nom i representació del Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, amb NIF 18697657 L, i domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, presenta al·legacions en relació amb l'acord de l'Ajuntament Ple de data 26/02/09, pel qual es va estimar el recurs de reposició a la proposta de desistiment de l'execució del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), del següent tenor:

«Primero.- El Ayuntamiento de Benicarló está tramitando el PAI propuesto por ACTURA, SL para el desarrollo de la Unidad de Ejecución número 2 del sector Vistamar del PGOU de Benicarló.

Segundo.- Dentro del citado expediente mi representado tiene la condición legal de interesado, al haberse personado en el mismo y presentado alegaciones a la propuesta de PAI presentada, en aplicación de lo establecido en el Art. 31. C de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Publicas y Procedimiento Administrativo Común.

Tercero.- En fecha 26 de mayo de 2005, se procedió a la apertura de las plicas presentadas, no existiendo a fecha de hoy acuerdo alguno de adjudicación del Programa.

Cuarto.- El apartado 8 del artículo 47 de la Ley 6/1994 Reguladora de la Actividad Urbanística establecía:

"8. El plazo para que el Ayuntamiento Pleno resuelva sobre la aprobación y adjudicación de un programa es de cuarenta días desde la fecha en que fuera posible adoptar el acuerdo correspondiente."

Tal y como se desprende del propio expediente, el 1 de febrero de 2006, fecha de entrada en vigor de la Ley Urbanística Valenciana:

1º No se había procedido a la aprobación definitiva del PAI por parte del Pleno del Ayuntamiento.

2º No había transcurrido el plazo para dictar por parte municipal resolución expresa, por cuanto no era aún posible adoptar acuerdo municipal alguno al estar pendiente aún de contestación el informe del arquitecto municipal de fecha 24 de enero de 2006.

Quinto.- La Ley 16/2005 Urbanística Valenciana, en su Disposición Transitoria Primera, apartado segundo, establece de forma expresa:

"Los programas de actuación integrada iniciados antes de la entrada en vigor de la presente Ley se regirán por la legislación anterior siempre que hubieran sido objeto de aprobación municipal o, no habiendo sido objeto de aprobación municipal, haya vencido el plazo máximo para emitir resolución expresa sobre dicha aprobación establecido en la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de la actividad urbanística. En caso contrario tendrán que tramitarse nuevamente conforme a lo que establece esta Ley, conservándose aquellos actos que por su naturaleza, contenido y finalidad sean compatibles con lo que dispone esta Ley".

En consecuencia, no dándose ninguno de los dos requisitos establecidos en la Disposición Transitoria, el procedimiento para el desarrollo de la UE-2 del sector Vistamar, el procedimiento para el desarrollo de la UE-2 del sector Vistamar de Benicarló no puede regirse por la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística.

Por ello, en aplicación de lo establecido en el último inciso del apartado 1º de la Disposición Transitoria 1ª de la LUV los trámites para la aprobación del PAI "tendrán que tramitarse nuevamente conforme a lo que establece esta Ley, conservándose aquellos actos que por su naturaleza, contenido y finalidad sean compatibles con lo que dispone esta Ley".

Sexto.- La Disposición Transitoria 5ª del Decreto del Consell 67/2006 establece:

"Disposición Transitoria Quinta. Procedimientos de programación iniciados antes de la entrada en vigor de la Ley Urbanística Valenciana, que no han sido objeto de aprobación municipal de forma expresa o implícita.

En los procedimientos de programación iniciados antes de la entrada en vigor de la Ley Urbanística Valenciana, en los que al producirse su entrada en vigor no se hubiera alcanzado el trámite de aprobación municipal o respecto a los que no hubiera vencido el plazo máximo para emitir resolución expresa sobre dicha aprobación, establecido en la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística, será necesaria la convocatoria de un nuevo concurso para la selección del urbanizador, ajustado a las previsiones de la Ley Urbanística Valenciana."

En el presente caso, no existe aprobación municipal expresa, ni tampoco implícita.

Séptimo.- El Art. 87.2 de la ley 30/92 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común establece la imposibilidad material de continuar un procedimiento por causas sobrevenidas produce la terminación del mismo, siendo causa sobrevenida las reformas legislativas.

Octavo.- Se extrae como consecuencia de lo expuesto que:

Por aplicación de lo establecido de la Disposición Transitoria Primera de la Ley 16/2005 Urbanística Valenciana, existe la obligación legal de someter el presente procedimiento a dicha ley.

Por aplicación de lo dispuesto en la Disposición transitoria Quinta del Decreto 67/2006 por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística, la tramitación del presente programa debe de reiniciarse mediante la convocatoria de un nuevo concurso para la selección de urbanizador, ajustado su contenido y determinaciones a las previsiones en la Ley Urbanística Valenciana.

Por lo anteriormente expuesto

S O L I C I T A

Que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y, por lo en el expuesto:

1º).- Se declare de forma expresa la finalización del procedimiento PAI/435 PAI para el desarrollo de la UE-2, Sector Vistamar.

2º).- En aplicación de la obligación legalmente establecida en la Disposición transitoria Primera de la LUV y la Disposición Transitoria Quinta del ROGTU, proceda a la convocatoria de un nuevo concurso para la selección de urbanizador, conforme al artículo 130 de la LUV.

3º).- Conforme a lo establecido en el párrafo 2º del artículo 42.4 de la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común, me sea dirigida comunicación, en el plazo de 10 días desde la presentación del presente escrito, la cual contenga:

1º.- La fecha de recepción por el órgano correspondiente de la presente solicitud.

2º.- El plazo máximo normativamente establecido para la resolución de la misma, así como para su notificación.

3º.- Los efectos que pueda producir el silencio administrativo.»

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part al·legant, per a la presentació de l'escrit d'al·legacions dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- L'article 47.1 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU), vigent en el moment d'inici de l'expedient, indicava que, concloses les anteriors actuacions (es referia a l'acte d'obertura de pliques arreplegades en l'article 46.5) l'Ajuntament-Ple pot aprovar un Programa.

El termini per a aquesta aprovació es fixa en l'article 47.8 de la LRAU, on s'estableix que:

«El termini perquè l'Ajuntament-Ple resolga sobre l'aprovació i adjudicació d'un Programa és de quaranta dies des de la data que siga possible adoptar l'acord corresponent.

El dret a executar un Pla o Programa s'adquireix, pels particulars, en virtut d'acte exprés que ha de ser publicat.»

El programa entra plenament en vigor als quinze dies de la seua publicació, segons disposava l'article 59.2 de la LRAU.

Tenint en compte que la mercantil ACTURA, SL, va presentar una proposició juridicoeconòmica, en data 15 de juny de 2005, referent a l'alternativa tècnica exposada al públic i que aquesta proposició va ser oberta en data 20 de juny de 2005, sense que conste en l'expedient cap acord posterior, sembla evident que s'ha sobrepassat a l'excés, el termini de 40 dies previst per la LRAU en el seu article 47.8, per a adoptar l'acord pel Ple de l'Ajuntament d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme).

Per la qual cosa procedeix declarar finalitzat el procediment sense adjudicació del citat Programa d'Actuació.

Tercer.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Estimar l'al·legació presentada pel Sr. Amadeo Porres Paltor, en nom i representació del Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, amb NIF 18.697.657-L, i domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, en data 2/06/09 (registre d'entrada núm. 9.163), i declarar finalitzat el procediment sense adjudicació, del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), a causa del fet que la mercantil ACTURA, SL, va presentar una proposició juridicoeconòmica, en data 15 de juny de 2005, referent a l'alternativa tècnica exposada al públic, i que aquesta proposició va ser oberta en data 20 de juny de 2005, sense que conste en l'expedient cap acord posterior, semblant evident que s'ha sobrepassat a l'excés, el termini de 40 dies previst per la LRAU en el seu article 47.8, per a adoptar l'acord pel Ple de l'Ajuntament d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme).

Segon.- Publicar aquesta resolució en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes oportuns.

Tercer.- Comunicar aquest acord a la conselleria competent en matèria d'urbanisme, perquè en tinga coneixement i als efectes oportuns.

Quart.- Notificar la present resolució a l'interessat i a la mercantil BANCAJA HABITAT, S.L., indicant-los que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'UN MES, comptador des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat.

Així mateix, cal indicar-los que poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent.

PUNT 14é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE DE CONVENI PER A L'OBTENCIÓ DE TERRENYS AFECTATS PER L'OBERTURA DEL VIAL ESTRUCTURAL PER A LA PROLONGACIÓ DE L'AV. DE LES CORTS VALENCIANES I LA MILLORA DELS ACCESSOS DE LA ZONA DOCENT DE L'IES RAMÓN CID DE BENICARLÓ.- Indica l'alcalde: «Anem a proposar la retirada del punt de l'ordre del dia. Es veu que falta alguna cosa que han de baixar del Departament d'Urbanisme. Ara el Sr. Cuenca els ho explicarà i ho portarem al pròxim Ple.»

Seguidament, el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular, indica: «Gracias, Sr. Alcalde. No, no falta nada. Lo que pasa es que la interpretación que hace el Sr. Secretario, que en este caso viene también a resolver la duda que tenía en otro pleno el Sr. Guzmán, es que para, hay un informe técnico en el que propone simplemente sustituir una palabra, una palabra del convenio. Concretamente dice que el aprovechamiento corresponde a la parcela de tierra que posea el propietario que, en este caso, se desarrolle y el técnico considera que debe de decir: "al proyecto que se desarrolle". Es decir, es simplemente cambiar una palabra, pero como el Sr. Secretario considera que eso es cambiar lo que se ha dictaminado y no se debe de cambiar, pues entonces, simplemente por esa palabra y llevarlo en el próximo pleno. Gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. No, no falta res. El que passa és que la interpretació que fa el Sr. Secretari, que en aquest cas ve també a resoldre el dubte que tenia en un altre Ple el Sr. Guzmán, és que hi ha un informe tècnic en el qual proposa simplement substituir una paraula, una paraula del conveni. Concretament diu que l'aprofitament correspon a la parcel·la de terra que posseïsca el propietari que, en aquest cas, es desenvolupe i el tècnic considera que ha de dir: "al projecte que es desenvolupe". És a dir, és simplement canviar una paraula, però com el Sr. Secretari considera que això és canviar el que s'ha dictaminat i no s'ha de canviar, llavors, simplement per eixa paraula i portar-ho en el pròxim Ple. Gràcies.

En conseqüència, s'acorda unànimement retirar aquest punt de l'ordre del dia.

PUNT 15é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PEL SR. JUAN LORES ESPINOSA CONTRA L'ACORD DE PLE DE 28 DE MAIG DE 2009, PEL QUAL ES VA APROVAR EL PROJECTE DE CONVENI URBANÍSTIC ENTRE IFF BENICARLÓ, SA I L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient al recurs interposat pel Sr. Juan Lores Espinosa contra l'acord plenari de 28 de maig de 2009, sobre el Conveni urbanístic entre IFF Benicarló i l'Ajuntament.

Fa ús de la paraula, en primer lloc, el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies Sr. Alcalde. Nosaltres des del principi hem estat en contra del conveni que es va portar a este Ple per a aprovar-se. Hem estat en contra i, evidentment, anem a continuar en la nostra posició en este punt i, evidentment, ho fem perquè la base a què es referix esta proposta de resolució de recurs, que és el conveni, entenem que és un document que no negocia res a favor de l'Ajuntament ni a favor dels ciutadans, que no ens beneficia absolutament en res, que manté i escampa la zona industrial de major perillositat mediambiental i, evidentment, condiciona pels segles el Pla General que es puga desenvolupar a Benicarló. És a dir, no acota en el temps la seua permanència. No acota, li dóna màniga ampla. Per tant, la nostra conclusió és que el conveni a què fa referència és una rendició en tota la regla per part d'este Ajuntament i, a més a més, en este moment, damunt, apareixen mocions quan no se'n van presentar cap. Nosaltres creiem que no hem d'entrar en eixe joc i, per tant, el que anem a fer era, com hem mantingut fins ara en el conveni, és votar en contra.»

Seguidament, intervé el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias Sr. Alcalde. Siempre decimos que están en su derecho de adoptar la posición que ustedes consideren más oportuna. Pero, evidentemente, ya sabemos que no coinciden en nada de lo que hacemos. Nosotros tenemos poca suerte en eso de hacer las cosas bien. Según su óptica, no hacemos nada bien. Pero yo tengo que decirle que sí que está acotado en el tiempo y está diáfanamente así reflejado. Es la primera vez que se pone un límite de tiempo al desarrollo de la actividad industrial y usted sabe que lo que hemos discutido muchas veces, que usted tiene su posición y nosotros tenemos la nuestra. Pero, yo tengo que recordarle lo que he recordado en muchas ocasiones. Es que la licencia de actividad que tiene la empresa IFF en Benicarló está dada a perpetuidad. Nadie puede quitarle la licencia, so pena que se le pague el valor que tiene la empresa, que usted sabe que es utópico pensar que el Ayuntamiento de Benicarló puede decir que mañana se quita la empresa y que le va a pagar el importe de la misma. Eso es utópico y como eso no es estar en la realidad y tratamos de hacer lo mejor para Benicarló y, con la que está cayendo, lo que ustedes trataban de incitar era la desaparición de la empresa IFF de Benicarló. Eso es lo que ustedes imponían a la empresa. Lo querrán adornar como quieran, pero esa es la realidad. Pero está claro que su posición está claramente expuesta y la nuestra ha sido muchas veces manifestada. Por lo tanto, yo entiendo que no es, no llega a nada seguir discutiendo este tema. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies Sr. Alcalde. Sempre diem que estan en el seu dret d'adoptar la posició que vostès consideren més oportuna. Però, evidentment, ja sabem que no coincideixen en res del que fem. Nosaltres tenim poca sort en això de fer les coses bé. Segons la seua òptica, no fem res bé. Però jo he de dir-li que sí que està acotat en el temps i està diàfanament així reflectit. És la primera vegada que es posa un límit de temps al desenvolupament de l'activitat industrial i vostè sap que el que hem discutit moltes vegades, que vostè té la seua posició i nosaltres tenim la nostra. Però, jo he de recordar-li el que he recordat en moltes ocasions: la llicència d'activitat que té l'empresa IFF a Benicarló està donada a perpetuïtat. Ningú pot llevar-li la llicència, sota pena que se li pague el valor que té l'empresa, que vostè sap que és utòpic pensar que l'Ajuntament de Benicarló pot dir que demà es lleva l'empresa i que li'n paga l'import. Això és utòpic i com això no és estar en la realitat i vam tractar de fer el millor per a Benicarló i, amb la que està caient, el que vostès tractaven d'incitar era la desaparició de l'empresa IFF de Benicarló. Això és el que vostès imposaven a l'empresa. Ho voldran engalanar com vulguen, però eixa és la realitat. Però està clar que la seua posició està clarament exposada i la nostra ha estat moltes vegades manifestada. Per tant, jo entenc que no és, no arriba a res seguir discutint este tema. Moltes gràcies.

En un segon lloc, manifesta el Sr. Escuder: «Mire, Sr. Cuenca, "diáfanamente acotado" no és que l'empresa després dels 20 anys, si les condicions econòmiques o després de 30 anys, si les condicions econòmiques ho aconsellen i li ho permeten. Què vol dir? Traduït al román paladino vol dir: "Si puc vendre la finca i la venc tan suficientment cara com a mi m'interesse, me n'aniré". Eixa és la lectura. Eixo és "lo suficientemente acotado". Quan vosté això ho fica en una clàusula d'eixe conveni, vosté ho ha escrit, vosté ho ha firmat. És a dir, quan vosté fique això, "diáfanamente acotado", "ni hablar del peluquín" i el de tractar de desaparèixer. Mire, nosaltres hem tingut responsabilitats de govern i sabem el que signifiquen els drets adquirits per una empresa i que hi ha una parcel·la allí d'urbà industrial que té tots els drets que li han donat els plans generals de Benicarló i, per tant, entrar en determinades dinàmiques, evidentment, poden suposar molts diners a l'Ajuntament de Benicarló. Però, d'ací a permetre-li escampar la zona industrial de major perillositat mediambiental, hi ha una distància important. A mi, el que realment em preocupa són estos convenis de rendició, perquè és que sembla que només ho fan davant dels poderosos. És a dir, quan es tracta dels veïns de l'ampliació de Corts Valencianes, del punt que acabem de tractar ara, que acabem de retirar fa un momentet, davant d'eixos veïns, el llenguatge és molt diferent. És: o cedixen o els expropio. Mire, és el que em surt del cor dir-li. És el que penso, és el que veig. La posició del nostre grup, en este cas, és un recurs, però la posició és, exactament, la mateixa que vam mantindre en el tema del conveni. Gràcies.»

En un segon torn, intervé el Sr. Cuenca: «Gracias Sr. Alcalde. Usted sabe y le consta perfectamente que eso que acaba de decir, que nosotros nos doblegamos ante los poderosos, no es cierto. Yo sí que le digo que ustedes sí que lo hacen. Ustedes sí que lo hacen porque ustedes han tenido posibilidad de ejecutar un convenio que tiene establecido el Ayuntamiento de Benicarló, eh¡. Y han tenido responsabidad de gobierno y no lo han ejecutado, pero sí instan por detrás a que lo ejecutemos y nosotros estamos en ello, trabajando. Y le recuerdo que usted está diciendo en este foro que estos señores van a escampar su actividad industrial que es nefasta para Benicarló obviando que hay una legislación medioambiental que le obliga a cumplirla y que, lógicamente, están continuamente haciendo mediciones de todo tipo para que se adapten y no incumplan la normativa que hay. Por tanto, no hagamos demagogia del tema porque lo que se hace sobre este particular es demagogia. Y no se escampa nada porque usted sabe que si estos señores, nosotros no hubiésemos llegado a un acuerdo, el contencioso que tenían con el Ayuntamiento de Benicarló, el Ayuntamiento de Benicarló, ustedes lo hubieran hipotecado para muchos años. Esa es la realidad porque parte de la planta que tiene licencia por este Ayuntamiento, ustedes le imponían restricciones que ellos iban a pedir daños y perjuicios a este Ayuntamiento y eso, afortunadamente, nosotros lo hemos parado y hemos conseguido reconducir esa situación. Ustedes no quieren reconocer que, en este caso, metieron la pata como en otras muchas cosas han metido la pata, pero no quieren reconocerlo, como imponerle a vecinos programas de actuación integrada que se querían desarrollar, viviendas de protección oficial, cuando no se la podían imponer. No se la podían imponer y ustedes han intentado decir a la ciudadanía que nosotros estamos en contra de las viviendas de protección pública. Nosotros no estamos en contra de las viviendas de protección pública porque le recuerdo que ustedes quieren apuntarse que las viviendas de protección pública que se van a sortear el día mañana, a las diez horas, eran iniciativa de ustedes y ustedes saben que eso es sencillamente el resultado de unos terenos que se han obtenido, porque se ha desarrollado un sector de Benicarló, que se desarrolló en el año 98. Y, ¡hombre! decir que el resultado de la obtención de esos terrenos y la propuesta es cosa de ustedes, hay que tener una desfachatez tremenda para hacerlo y esa es la realidad de los hechos. Y ustedes hacen demagogia con todo, pero yo aquí le diré las cosas claras y no consentiré demagogia y lo diré tal y como son. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Vostè sap i li consta perfectament que això que acaba de dir, que nosaltres ens dobleguem davant els poderosos, no és cert. Jo sí que li dic que vostès sí que ho fan, perquè vostès han tingut possibilitat d'executar un conveni que té establit l'Ajuntament de Benicarló i han tingut responsabilitat de govern i no ho han executat, però sí insten per darrere que l'executem i nosaltres estem en això, treballant. I li recorde que vostè està dient en aquest fòrum que aquests senyors escamparan la seua activitat industrial que és nefasta per a Benicarló obviant que hi ha una legislació mediambiental que estan obligats a complir i que, lògicament, estan contínuament fent mesuraments de tot tipus perquè s'adapten i no incomplisquen la normativa que hi ha. Per tant, no fem demagògia del tema perquè el que es fa sobre aquest particular és demagògia. I no s'escampa res perquè vostè sap que si amb aquests senyors, nosaltres no haguérem arribat a un acord, el contenciós que tenien amb l'Ajuntament de Benicarló, a l'Ajuntament de Benicarló, vostès l'hagueren hipotecat per a molts anys. Aqueixa és la realitat perquè parteix de la planta que té llicència per aquest Ajuntament, vostès li imposaven restriccions que ells anaven a demanar danys i perjudicis a aquest Ajuntament i això, afortunadament, nosaltres ho hem parat i hem aconseguit reconduir eixa situació. Vostès no volen reconèixer que, en aquest cas, van ficar la pota com en moltes altres coses han ficat la pota, però no volen reconèixer-ho, com ara imposar a veïns programes d'actuació integrada que es volien desenvolupar, habitatges de protecció oficial, quan no els en podien imposar. I vostès han intentat dir a la ciutadania que nosaltres estem en contra dels habitatges de protecció pública. Nosaltres no estem en contra dels habitatges de protecció pública, perquè li recorde que vostès volen apuntar-se que els habitatges de protecció pública que es van a sortejar el dia demà, a les deu hores, eren iniciativa de vostès i vostès saben que això és senzillament el resultat d'uns terrenys que s'han obtingut, perquè s'ha desenvolupat un sector de Benicarló, que es va desenvolupar en l'any 98. I per dir que el resultat de l'obtenció d'eixos terrenys i la proposta és cosa de vostès, cal tenir una barra tremenda i eixa és la realitat dels fets. I vostès fan demagògia amb tot, però jo ací li diré les coses clares i no consentiré demagògia i les diré tal com són. Moltes gràcies.

Finalment, l'alcalde conclou el debat dient: «Només demanaria una cosa. Quan parlen vostés, em pareix que tot el grup popular està callat i en respecte i en silenci. I demanaria que, quan parlem nosaltres, facen el mateix.»

Exposició de fets

I.- En data 27 de novembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, va adoptar l'acord, d'aprovació inicial del Conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil IFF Benicarló, SA, i la seua exposició al públic durant 20 dies hàbils.

II.- En el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 22, de 19 de febrer de 2009, apareix publicat l'anunci, a què es fa referència en el punt segon de l'acord plenari citat en l'expositiu anterior.

III.- En data 13 de març de 2009, (registre d'entrada nombre 4.342), el Sr. Sergio Pitarch Piñana, advocat col·legiat 2041 ICACS, amb domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, actuant en nom i representació del Sr. JUAN LORES ESPINOSA, presenta al·legacions contra l'acord citat en l'expositiu anterior.

IV.- En data 28 de maig de 2009, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló es pronuncia sobre les al·legacions citades en l'expositiu anterior i ho notifica a l'interessat en data 11 de juny de 2009, mitjançant l'escrit amb registre d'eixida núm. 10.467 de data 4/06/09.

V.- En data 2 de juliol de 2009, (registre d'entrada núm. 11.036), el Sr. Sergio Pitarch Piñana, advocat col·legiat 2041 ICACS, amb domicili a l'efecte de notificacions a la plaça del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, actuant en nom i representació del Sr. JUAN LORES ESPINOSA, interposa recurs de reposició contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 28/05/09, pel qual es va aprovar el projecte de conveni urbanístic entre l'empresa IFF Benicarló SA, i l'Ajuntament de Benicarló, del següent tenor:

«Que en fecha 11 de junio de 2009 le ha sido notificado el acuerdo de pleno de fecha 28 de mayo por el que se aprueba de forma definitiva el convenio entre el Ayuntamiento de Benicarló y la mercantil IFF Benicarló, SA.

Que ostenta la condición de interesado en dicho procedimiento, en el cual presentó alegaciones.

Estando pues debidamente legitimado mi representado para ello, y dentro del plazo legalmente establecido, presenta contra el citado acuerdo RECURSO DE REPOSICIÓN el cual fundamenta en los siguientes

MOTIVOS

1º El contenido del convenio viola el artículo 88 de la LUV

El apartado 8 de los antecedentes del convenio establece como

"las partes convienen que IFF presente ante el Excmo. Ayuntamiento de Benicarló un avance de planeamiento para la modificación puntual del Plan Parcial de Mejora del Sector 11 Collet-II de Benicarló".

Ello viene justificado, según el convenio, en que el artículo 81 de la LUV reconoce la posibilidad de que los particulares formulen avances de planeamiento.

Se oculta en el texto del convenio que el artículo 81 de la LUV se refiere única y exclusivamente a Planes Generales, no siendo en consecuencia de aplicación para los Planes Parciales para los que rige, como mas adelante se expondrá, el régimen establecido en el artículo 88 de la misma Ley.

Pretende también encontrar fundamento la pretensión de la multinacional química de imponer su modelo de planeamiento, en el artículo 6 del TRLS que, según el convenio, reconoce la iniciativa privada de los particulares respecto de la acción urbanística de los entes públicos.

Puede observarse como el proyecto de convenio omite de nuevo de forma clara el contenido real de la ley, por cuanto el artículo 6 del TRLS se limita a recoger el derecho de los particulares a actividad de ejecución de la urbanización.

En todo caso la iniciativa particular en la ordenación urbanística debe de interpretarse en los términos recogidos en la LUV, la cual, en su artículo 88.1 limita de forma taxativa la iniciativa de los particulares en la promoción de Planeamiento de desarrollo al establecer:

"Los particulares pueden promover planes en desarrollo de un Programa del que sean adjudicatarios o compitiendo por su adjudicación. Sólo la Administración de oficio puede promover y aprobar esos Planes con independencia y anterioridad respecto a los Programas."

En consecuencia IFF España, SA sólo puede promover un plan parcial en el caso de que resulte adjudicataria del programa que lo desarrolle o bien cuando pretenda competir para su adjudicación.

El artículo 38 de la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común recoge las formas de iniciación de los procedimientos administrativos, señalando dos posibilidades:

  • la iniciación de oficio, desarrollada en el artículo 69, conforme al cual solo puede entenderse como iniciación de oficio la que se produce por acuerdo del órgano competente, bien por su propia iniciativa, bien por orden superior, bien a petición razonada de otros órganos o, en último caso, por denuncia.

  • La iniciación a instancia de parte, a la que se refiere el artículo 70.

Por lo tanto, lo dispuesto en el antecedente 8 y la estipulación 2º del convenio sometido a información pública, conforme a los cuales la modificación del plan parcial se realizará de acuerdo con el avance de planeamiento que entregue la empresa IFF, viola el contenido del artículo 88 de la LUV.

Y ello es así por cuanto, tal y como se desprende del propio convenio, el procedimiento de modificación del planeamiento se inicia a través de un documento a facilitar por la multinacional química que, pese a catalogarse como avance, define de forma exhaustiva el contenido de la modificación.

En consecuencia el procedimiento de modificación del planeamiento no se inicia de oficio, sino, de forma manifiesta, a instancia de parte, estando ello, como anteriormente se ha puesto de manifiesto, expresamente prohibido por el artículo 88 de la LUV.

Estas manifestaciones, recogidas ya en las alegaciones, fueron desestimadas por parte municipal, quien entendió que se trata de un simple ejercicio del derecho de petición, restando aún pendiente toda la tramitación administrativa del Plan Parcial en sí por parte de Municipal.

Entiendo que la postura municipal olvida varios puntos fundamentales:

1º Que la obligación que asume en el convenio respecto del Planeamiento no es mera tramitación, sino que asume una obligación de resultado, es decir, la aprobación del planeamiento con un determinado contenido, establecido ya en el propio convenio.

2º Que, mediante el convenio, según su disposición séptima, por parte del Ayuntamiento se está asumiendo la obligación de indemnizar a IFF Benicarló, SA en caso de no aprobar el planeamiento propuesto por la empresa. En la disposición adicional séptima, de forma expresa, se califica dicha indemnización como de naturaleza contractual.

En consecuencia, a través del convenio se están asumiendo por parte municipal una obligación contractual de indemnizar a la mercantil en caso de no aprobar el planeamiento propuesto por la misma.

Dicha obligación, susceptible de ser evaluada económicamente, no ha sido objeto de informe de intervención, lo cual vulnera de forma manifiesta lo que establece el artículo 54 del RDLeg.781/1986. De hecho no tan siquiera existe una determinación del importe de la misma, lo cual supone una manifiesta infracción del principio de buena administración establecido en el artículo 25.1 de la Ley de Contratos del Sector Público.

En definitiva, la presunta libertad municipal para aprobar o no el planeamiento a presentar por la empresa, no es en absoluto tal por cuanto, subrepticiamente, se está estableciendo una auténtica clausula penal en caso de incumplimiento municipal, cuyo importe se oculta.

2º Incongruencia de la ordenación propuesta.

El apartado 1º de la estipulación segunda establece como parámetro urbanístico del sector

"El uso principal del sector seguirá siendo el industrial de escasa incidencia ambiental".

A continuación establece como uso compatible, el industrial sin limitación de categoría, el cual podrá establecerse en las áreas señaladas como 2 y 3 del plano incorporado al convenio.

La superficie de las áreas 2 y 3 es considerablemente superior a la superficie del área 4.

El artículo 74 del Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística de la Comunitat Valenciana, define el uso global como el predominante en las edificaciones de un área determinada.

En consecuencia, si el uso mayoritario del sector es industrial sin limitación de categoría, resulta manifiesto que el uso global o predominante del sector no es ya el industrial de escasa incidencia ambiental, sino el uso industrial sin limitación de categoría.

Ello comporta, de forma manifiesta, una modificación del uso global del sector o zona.

Conforme a los que establece el artículo 120.2 del ROGTU, está vedado a la ordenación pormenorizada el modificar el uso que corresponda globalmente al sector.

La propuesta contenida en el convenio supone, en consecuencia, un manifiesto fraude de ley, por cuanto, aun cuando formalmente dice mantener el uso principal del sector como industrial de escasa incidencia ambiental, en la práctica atribuye a la mayor parte del área afecta un uso distinto como el uso industrial sin limitación de categoría.

Se está camuflando pues, como una modificación de la ordenación pormenorizada lo que en realidad es una modificación de la ordenación estructural.

A este respecto la respuesta municipal hace referencia al art. 106 del ROGTU, el cual establece las zonas primarias de uso. Pero a la hora de transcribirlo limita a tres las categorías básicas (residencial, terciario e industrial), omitiendo el hecho de que, dentro del suelo industrial, el mismo artículo diferencia entre industria pesada, media y ligera.

Por tanto, la categoría básica, la que tiene naturaleza estructural, no es tan solo la industrial, sino también la catalogación de la misma como pesada, media o ligera.

Resulta manifiesto que, conforme al citado artículo 106 del ROGTU no solo constituye ordenación estructural la calificación como zona industrial, sino también, vía apartado 2.c del citado artículo, el destino a industria pesada, media o ligera.

Por lo tanto, siendo el uso estructural del sector la industria ligera ( de ninguna otra manera puede entenderse la expresión "de escasa incidencia ambiental"), supone un manifiesto fraude de ley la modificación de dicho aspecto estructural de la ordenación mediante la vía de entender uso como compatible con el uso industrial pesado (o, en la terminología del convenio "el industrial sin limitación de categoría").

3º El convenio incumple lo previsto en el artículo 63.3.b.3º del ROGTU.

El artículo 63 del Decreto 67/2006 por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística

"1. Los municipios contribuirán con aportaciones monetarias, en concepto de cuota de sostenibilidad, destinadas al Fondo para la Equidad Territorial en los términos establecidos en el art. 84.2 de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje, cuando su planeamiento urbanístico, siendo compatible con los criterios de ordenación del territorio establecidos en el Título I de dicha Ley, contuviera determinaciones cuya ejecución comporte la superación de alguno de los umbrales establecidos.

2. Los municipios contribuirán destinando anualmente y durante la vigencia del plan una cantidad cuyos parámetros de cuantía y forma en que debe calcularse la cuota de sostenibilidad se regularán mediante Decreto del Consell.

3. Afectará a los planes generales e instrumentos de desarrollo así como a cuantos modifiquen cualquier determinación que conlleve un incremento en uno o varios de los indicadores por encima del respectivo umbral establecido, y en particular:

a) ...

b) Modificaciones de la zonificación que conlleven alguno de estos efectos:

1º ...

2º ...

3º Incremento del consumo energético, o de la emisión de sustancias contaminantes a la atmósfera, en función del nuevo régimen de usos asignado o el generado por los vehículos de transporte como consecuencia del tráfico que generen.

4. Aquellos instrumentos que contuvieran determinaciones cuya ejecución comporte la superación de los umbrales establecidos, deberán aportar la cuota de sostenibilidad que le corresponda por cada uno de ellos."

La nueva ordenación que prevé el convenio supone un nuevo régimen de asignación de usos, permitiendo la instalación de todo tipo de industrias sin limitación alguna con el consiguiente incremento de emisión de sustancias contaminantes a la atmósfera.

En consecuencia, la modificación de planeamiento de desarrollo que comporta un incremento de este indicador de sostenibilidad, y debe de justificar si supera o no los umbrales establecidos y, en consecuencia, si debe de contribuir con aportaciones monetarias, al Fondo de Equidad Territorial.

Esta apartado no se ha previsto en el convenio, ni cuantificado el coste de la cuota de sostenibilidad a sufragar por el Ayuntamiento ni si este va a recibir compensación alguna en tal concepto de la multinacional química.

En consecuencia el convenio resulta incompleto por cuanto no ha previsto el cumplimiento o no de los índices de sostenibilidad establecidos.

A este respecto se contesta por parte municipal que la LOTPP no contiene un mandato imperativo con respecto de los umbrales sino mas bien una recomendación de buen hacer. Dejando de lado lo discutible de dicha afirmación, la respuesta municipal se centra en los indicadores de uso del suelo y energía, dejando sin contestar las alegaciones en lo referente a la emisión de contaminantes.

4º Ilegalidad del contenido propuesto para el artículo 5.2.3.

El artículo 49 de la LUV establece como

"1. Los Planes Generales dividirán el territorio en zonas diferenciadas por su uso global o dominante, entendiendo por tal, el mayoritario o el que defina su función urbana en relación con el conjunto del territorio. Para cada una de ellas se establecerán las zonas de ordenación compatibles.

2. Los usos asignados se corresponderán con los establecidos en el Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística y en la Ley del Suelo No Urbanizable."

Por lo tanto, pese al contenido del artículo 6 de la Orden de 26 de abril de mil novecientos noventa y nueve, dada la expresa remisión legal contenida en el apartado tercero del artículo 49 de la LUV, el contenido del Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística ha pasado a tener carácter obligatorio respecto de la definición de los usos asignados por el planeamiento.

El citado reglamento establece, en sus artículos 90 y 91 los usos industriales en manzana y aislados respectivamente. En ambos casos de recoge como usos incompatibles:

"Residencial: en todas sus modalidades, salvo que la ficha de zona permita viviendas destinadas a la residencia de la vigilancia de la industria"

En su redacción propuesta el artículo 5.2.3. establece como uso prohibido:

"el residencial en todas sus categorías salvo en la zona 6.11.d. También será compatible una vivienda por industria en el resto del sector para el servicio de vigilancia"

En consecuencia, y en aplicación de lo establecido en el citado reglamento, resulta manifiestamente ilegal la previsión de un uso residencial mas allá de las viviendas destinadas a al vigilancia de la industria, tal y como hace el convenio al redactar el artículo 5.2.3 en referencia a la zona 6.11.d

5º Nulidad en la toma del acuerdo recurrido

En la notificación recibida se pone de manifiesto que "La corporación, de conformidad con el dictamen de la Comisión Informativa de Urbanismo... acuerda:

Primero. Desestimar las alegaciones presentadas durante el trámite de información pública por Don Sergio Pitarch Piñana, en representación de Don Juan Lores Espinosa.

Segundo. Aprobar definitivamente el convenio urbanístico entre el Ayuntamiento de Benicarló y IFF España, SA para el desarrollo del Plan Parcial de Mejora del Sector 11 "Collet II" del PGOUY de Benicarló, de acuerdo con la redacción aprobada inicialmente en la sesión plenaria de fecha 27 de noviembre de 2008."

El informe con propuesta de resolución que fue objeto de dictamen por la Comisión Informativa de Urbanismo, y al ser aprobado por esta, aceptaba una de las alegaciones presentadas por esta parte.

Dicha aceptación desaparece en el acuerdo de pleno, sin que conste la presentación de enmienda alguna al dictamen de la comisión presentado por escrito. Así mismo, tampoco en el acta de la comisión informativa de urbanismo consta la presentación de voto particular alguno.

Por lo tanto el acuerdo del que se me ha dado traslado viola de forma manifiesta el procedimiento establecido para la formación de la voluntad de un órgano colegiado como es el Pleno de la corporación, lo cual no puede sino comportar, en aplicación de lo establecido en el artículo 62.e de la Ley 30/1992, su nulidad.

Por lo anteriormente expuesto

SOLICITO

Que teniendo por presentadas las siguiente alegaciones, y por lo en ellas expuesto, tenga por presentado recurso de reposición contra el acuerdo adoptado en el pleno de fecha 28 de mayo de 2009 de desestimar las alegaciones presentadas por esta parte, aprobando definitivamente el convenio urbanístico entre el Ayuntamiento de Benicarló e IFF España, SA, de acuerdo con la redacción aprobada inicialmente en la sesión plenaria de fecha 27 de noviembre de 2008.

De forma expresa, y en los términos del artículo 111 de la Ley 30/1992 se solicita la suspensión del acto recurrido dados los perjuicios de imposible reparación que comportaría el desarrollo ilegal de industria pesada toda vez establecida ésta, así como los defectos de nulidad radical de que adolece la resolución recurrida y que han sido puestos de manifiesto en el expediente.»

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, per a la presentació del recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- El primer dels motius se centra en el fet que el contingut del conveni viola l'article 88 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV), en concret l'apartat 8 dels antecedents del Conveni, quan indica, que les parts convenen que IFF present davant l'Ajuntament, un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló i que el Conveni assumeix una obligació de resultat, com és la d'indemnitzar IFF Benicarló SA en cas de no aprovar el planejament proposat per l'empresa i que aquesta obligació, susceptible de ser avaluada econòmicament, no ha estat objecte d'informe d'Intervenció, vulnerant l'article 54 del RDL 781/1986, així com de l'article 25.1 de la LCSP, per no estar determinat l'import d'aquesta.

Hem de recordar que l'article 6.1 de la LUV estableix que les persones privades podran formular iniciatives i propostes per al desenvolupament de l'activitat urbanística i col·laborar-hi en els termes de la present Llei.

L'activitat urbanística comprèn entre altres aspectes, el referit al planejament urbanístic, tal com s'estableix en l'article 3.2.a) de la mateixa LUV.

Per la seua banda l'article 87 de la LUV permet als particulars la promoció de plans de desenvolupament del pla general i les seues modificacions.

Sosté l'al·legant que el procediment de modificació del planejament no s'inicia d'ofici, sinó, de forma manifesta, a instància de part, i això està (segons el recurrent) expressament prohibit per l'article 88 de la LUV.

Aquest article 88, al punt 1 estableix que els particulars poden promoure plans en desenvolupament d'un Programa del que siguen adjudicataris o competint per la seua adjudicació. Aquest article és hereu (doncs té la mateixa redacció en aqueix punt) de l'article 52 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) i per això li és perfectament aplicable la Sentència núm. 1.038/2002, de 18 de juliol, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, quan disposa que aquest article 52 de la LRAU de cap manera impedeix la presentació d'iniciatives privades de planejament i tampoc impedeix que aquestes siguen assumides per l'Administració urbanística actuant, si aquesta ho considera oportú i que podria entendre's que estem davant una modalitat d'exercici del dret de petició.

«C) Major subtància, en aparença, podria tenir la referència que la demanda efectua en aquest punt a l'art.52 LRAU, que estableix que no són viables les iniciatives privades dels plans urbanístics llevat que, prèviament o simultàniament, els promotors hagen així mateix presentat iniciatives de programa. Referent a això, no obstant això, es poden fer diverses observacions. En primer lloc, que la Llei 6/98 (RCL 1998, 959), de règim del Sòl i Valoracions, en establir en el seu art.4 la possibilitat que els particulars promoguen iniciatives de planejament, assenyala que aquestes iniciatives podran verificar-se fins i tot per qui no ostente la seua propietat. Com és ben sabut, la gènesi d'aquest precepte va obeir la conveniència de no deixar sense contingut, precisament, la figura de l'agent urbanitzador prevista en la LRAU; però aquest no comporta l'exclusió sense més de la iniciativa dels propietaris a l'hora de formular iniciatives de plans. Per la seua banda, l'art.16.1 de la Llei 6/98 al·ludia a la iniciativa privada en la formulació dels plans sense subordinar-la a la presentació de programes; el que comportava una falta d'ajustament de la LRAU a la legislació bàsica estatal en aquest punt. No obstant això, l'art.16.1 de la Llei 6/98 es va declarar contrari a l'ordre constitucional de competències per la STS 164/01 (RTC 2001m 164); pel que aquest precepte no pot servir-nos en la nostra argumentació. Si és cert, no obstant això, que el que pretén l'art.52 LRAU és excloure el dret dels propietaris de sòl a formular iniciatives de planejament no acompanyades d'iniciatives de programa; però de cap manera el precepte impedeix la presentació d'aquestes iniciatives i que aquestes siguen assumides per l'Administració urbanística actuant, si aquesta ho considera oportú. Apurant el raonament, podria fins i tot entendre's que estem davant una modalitat d'exercici del dret de petició.»

Aquesta mateixa sentència indica en el mateix sentit ja expressat, que és possible que les Administracions competents finalment assumisquen les iniciatives de planejament dels promotors privats, si les consideren convenients als interessos generals:

«B) En segon lloc, pel que fa a l'afirmació que l'art. 2.5 LRAU no pressuposa de cap manera el dret dels promotors privats dels plans que les seues iniciatives siguen aprovades, aquest precepte, en sentit contrari, tampoc pot interpretar-se com una prohibició que les Administracions competents finalment assumisquen aquestes iniciatives, si les consideren convenients als interessos generals.»

Però hem de posar l'accent, que en els antecedents del Conveni, s'estableix que IFF presentarà un avanç de planejament, és a dir, es tracta d'una aportació res més. I això com hem vist, no està prohibit, ja que fins i tot el nostre Tribunal Suprem, en Sentència de 21 de gener de 1999, va assumir la tesi, en ocasió d'una proposta (instada per particulars) de modificació del Pla General de Burgos que tendia a l'obertura d'un vial, el tràmit del qual és indegudament denegat per l'Ajuntament.

«la petició de modificació d'un Pla per a la creació d'un vial és possible, en principi, qualsevol que siga la norma a modificar... encara que aquesta estimació significa solament el reconeixement del dret al tràmit de la modificació del Pla, però no a la modificació mateixa, la qual solament pot ser decidida després de la tramitació oportuna.»

Quant al fet que el Conveni assumeix una obligació de resultat, com és la d'indemnitzar IFF Benicarló SA en cas de no aprovar el planejament proposat per l'empresa i que aquesta obligació, susceptible de ser avaluada econòmicament, no ha estat objecte d'informe d'Intervenció, vulnerant l'article 54 del RDL 781/1986, així com de l'article 25.1 de la LCSP, per no estar determinat el seu import. Hem d'indicar que l'informe d'Intervenció no és preceptiu, llevat que es considere la necessitat de realitzar una funció de control i fiscalització interna de la gestió econòmica i pressupostària (article 4 RD 1.174/1987) derivada o continguda en el propi conveni urbanístic i no és el cas d'aquest expedient.

Per això hem de desestimar aquesta primera al·legació en el seu conjunt.

Tercer.- El segon dels motius se centra en la incongruència de l'ordenació proposada i que això suposa un manifest frau de llei, ja que, encara que formalment diu mantenir l'ús principal del sector com industrial d'escassa incidència ambiental, en la pràctica atribueix a la major part de l'àrea un ús distint com l'ús industrial sense limitació de categoria. Camuflant-se com una modificació de l'ordenació detallada el que en realitat és una modificació de l'ordenació estructural.

Per tant la qüestió a resoldre, se centra a definir si es modifica l'ús global actual del sector amb la proposta de Conveni de IFF i per a això, hem de saber com és aquest.

L'article 49 de la LUV regula la zonificació i els usos globals i hi disposa que els plans generals dividiran el territori en zones diferenciades pel seu ús global o dominant, entenent per això el majoritari o el que definisca la seua funció urbana en relació amb el conjunt del territori. Per tant no són cap altra cosa que els usos predominants de les edificacions en una àrea determinada.

Per a cadascuna d'aquestes s'establiran les zones d'ordenació compatibles.

Els usos assignats es correspondran amb els establits en el Reglament de Zones (aprovat per Ordre de 26 d'abril de 1999, del Conseller d'Obres Públiques, publicat en el DOGV núm. 3.488, de 5 de maig) i en la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl no Urbanitzable.

Aquest Reglament de Zones pot entendre's vigent quan no s'opose a les previsions de la LUV i del ROGTU.

La zonificació a què abans hem fet esment, constitueix la qualificació del sòl, operació bàsicament discrecional, encara que fundada en criteris tècnics.

En essència, la zonificació defineix entre altres coses: Els usos globals de cada zona (residual, industrial i terciari) i les seues incompatibilitats, pel que l'atribució d'algun d'aquests usos globals per al sòl urbà i urbanitzable, constitueix una determinació de caràcter estructural.

L'article 106 del ROGTU insisteix en aquesta idea, i introdueix un nou concepte en matèria de zonificació, al definir el concepte de zones primàries disposant que les zones d'ús global o dominant es denominaran zones primàries i que s'ajustaran a les següents categories bàsiques:

a) Ús residencial.

b) Ús terciari.

c) Ús industrial.

Per a cadascuna d'aquestes zones primàries s'establiran les zones d'ordenació detallada compatibles que es remetran al Reglament de Zones, segons el que es disposa en l'article 49.3 de la LUV.

El règim d'usos detallat es contindrà en cadascuna de les zones d'ordenació compatibles i tindrà caràcter d'ordenació detallada.

Definirà els usos preferents, els compatibles i els prohibits.

Cal ressaltar, per tant, el caràcter màximament definidor de l'ús global i de la seua intensitat (edificabilitat) com elements bàsics de la zonificació que s'atorguen, segons hem dit, pel Pla General, i són la resta de paràmetres d'ordenació detallada els que acaben per definir i caracteritzar les zones com són: la parcel·lació dels terrenys o definició del règim de parcel·lació, l'assignació d'usos i tipus detallats i la regulació de les condicions de l'edificació sobre i sota rasant, altura nombre de plantes, reculades, volums i altres anàlogues.

Per tant la qüestió a resoldre, que com hem vist se centra a definir si es modifica l'ús global actual del sector amb la proposta de Conveni de IFF, ha de ser contestada de forma negativa. És a dir, no es modifica l'ús global (ordenació estructural), ja que aquest segueix sent industrial. I qüestions com la preferència, la compatibilitat i la prohibició d'usos, són qüestions que afecten l'ordenació detallada, per la qual cosa és l'Ajuntament qui decideix sobre aquestes qüestions mitjançant el Pla Parcial.

Per això hem de desestimar aquest segon motiu del recurs de reposició.

Quart.- El tercer dels motius se centra que el Conveni incompleix el previst en l'article 63.3.b.3º del ROGTU, és a dir, que la nova ordenació que preveu el conveni (segons l'al·legant) suposa un nou règim d'assignació d'usos, permetent la instal·lació de tot tipus d'indústries sense limitació alguna amb el consegüent increment d'emissió de substàncies contaminants a l'atmosfera. I que, en conseqüència, la modificació de planejament de desenvolupament que comporta un increment d'aquest indicador de sostenibilitat, i ha de justificar si supera o no els llindars establits i, en conseqüència, si ha de contribuir amb aportacions monetàries, al Fons d'Equitat Territorial. Aquest apartat no s'ha previst en el conveni, ni quantificat el cost de la quota de sostenibilitat a sufragar per l'Ajuntament ni si aquest rebrà cap compensació en aquest concepte de la multinacional química. En conseqüència, per a l'al·legant, el conveni resulta incomplet, ja que no ha previst el compliment o no dels índexs de sostenibilitat establits.

La Llei 4/2004, de 30 de juny, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) introdueix en el seu títol IV sobre la Gestió Territorial i dins dels instruments de gestió (article 71) els denominats llindars de consum de recursos i emissió de contaminants a partir d'un sistema d'indicadors territorials i ambientals, que més avant denomina llindars de sostenibilitat (capítol III).

Els llindars de sostenibilitat, previstos en l'article 81 de la LOTPP, constitueixen un nou sistema pel qual la citada llei incideix en els pronunciaments bàsics en els quals se sustenta el pla urbanístic, ja que mitjançant un decret es procedirà a la fixació dels indicadors de consum de recursos, entre els quals figura el sòl, l'energia i l'emissió de contaminants, referit a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

La LOTPP no conté un mandat imperatiu en relació amb l'observança dels llindars, sinó mes bé una recomanació de bones pràctiques, que la seua inobservança apareix prevista i regulada en el seu article 84, en dir que per causa justificada el planejament urbanístic podrà sobrepassar els llindars establits, en aquest cas «els municipis contribuiran a la sostenibilitat destinant, anualment i durant la vigència del pla, una quantitat els paràmetres de la qual es determinaran per la normativa reglamentària a programes i projectes per a la sostenibilitat i qualitat de vida.»

L'article 96.4 del ROGTU determina que els plans generals i qualsevol instrument de planejament, han de fer constar «la seua relació amb els llindars establits que els afecten, justificant especialment aquells que sobrepassen», acompanyant per a aquests la proposta de liquidació de la corresponent quota de sostenibilitat.

En l'article 56 del ROGTU, s'indica que el Consell establirà, mitjançant un Decret, els indicadors de sostenibilitat (que serveixen a la gestió territorial per a la fixació de llindars de sostenibilitat) que considere necessaris per al compliment de la LOTPP i en particular els relatius al consum de recursos, especialment de:

--Aigua.

--Sòl.

--Energia.

I els relatius a l'emissió de contaminants al:

--Sòl.

--Aigua.

--Atmosfera.

S'ha establit de manera transitòria, fins que es fixen els indicadors per a la sostenibilitat, en l'annex I del ROGTU, els llindars de sostenibilitat per al consum de sòl. En concret, el llindar 1 relatiu al sòl ocupat per usos artificials en el conjunt de la Comunitat Valenciana, i el llindar 2 relatiu a l'increment de consum de sòl per creixement urbanístic municipal.

No estan previstos en l'actualitat els relatius al consum d'energia. El seu establiment no dependrà en cap cas de la política territorial o urbanística del municipi, sinó mes bé haurà de tractar-se a nivell d'ordenació territorial de les diferents àrees funcionals del territori valencià a fi d'analitzar, diagnosticar i prevenir les seues necessitats amb suficient antelació a nivell de demandes energètiques, qualitat i sostenibilitat del sistema productor.

Per això (tal com afirma Jesús Quesada Polo, en la seua ponència sobre els aspectes generals i instruments d'ordenació territorial de la LOTPP, desembre de 2006) els plans d'acció territorial sectorial d'ordenació d'infraestructures energètiques (articles 13.3 i 23.7 de la LOTPP) i la implantació de fonts d'energia renovables (article 24.1 de la LOTPP) seran fonamentals per a pal·liar els dèficits existents, però no des d'una òptica municipalista, sinó territorial, per la qual cosa els llindars haurien d'establir-se des dels plans d'acció territorial integrats i des d'ací establir les actuacions necessàries.

Atès que no estan previstos en l'actualitat per la legislació vigent els llindars relatius al consum d'energia, procedeix la desestimació d'aquest tercer motiu, ja que no són exigibles en el Conveni de IFF.

Cinquè.- El quart dels motius se centra en la il·legalitat del contingut proposat per a l'article 5.2.3, relatiu a usos compatibles i incompatibles, ja que s'estableix com ús prohibit el residencial en totes les seues categories, tret de la zona 6.11.d. És il·legal la previsió d'un ús residencial mes enllà dels habitatges destinats a la vigilància de la indústria, de conformitat amb el previst en els articles 90 i 91 del Reglament de Zones de 1999, que arreplega com usos incompatibles en illa i aïllats, el residencial en totes les seues modalitats, tret (com ja s'ha dit) que la fitxa de zona permeta habitatges destinats a la residència de la vigilància de la indústria.

Res que objectar a aquesta al·legació, és correcta la seua apreciació i hauria d'eliminar-se l'excepció establida en la zona 6.11.d, ja que és contrària al disposat en els articles 90 i 91 del citat Reglament de Zones, atès que els usos industrials en illa i aïllats són incompatibles amb l'ús residencial en totes les seues modalitats.

No obstant això la corporació ja s'ha pronunciat desestimant aquest motiu, en la sessió que va tindre lloc en data 28/05/09, per entendre que no té res a veure amb el contingut del Conveni.

Sisè.- El cinquè dels motius se centra en la nul·litat en la presa de l'acord recorregut, ja que en la notificació rebuda, (indica la part recurrent) es posa de manifest que:

(indica la part recurrent) es posa de manifest que:

"La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme, acorda:

Primer. Desestimar les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública pel Sr. Sergio Pitarch Piñana, en representació del Sr. Juan Lores Espinosa.

Segon. Aprovar definitivament el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i IFF España, SA per al desenvolupament del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet II del PGOU de Benicarló, d'acord amb la redacció aprovada inicialment en la sessió plenària de data 27 de novembre de 2008.»

L'informe amb proposta de resolució que va ser objecte de dictamen per la Comissió Informativa d'Urbanisme, i en ser aprovat per aquesta, acceptava una de les al·legacions presentades per eixa part.

«Dicha aceptación desaparece en el acuerdo de pleno, sin que conste la presentación de enmienda alguna al dictamen de la comisión presentado por escrito. Así mismo, tampoco en el acta de la comisión informativa de urbanismo consta la presentación de voto particular alguno.

Por lo tanto el acuerdo del que se me ha dado traslado viola de forma manifiesta el procedimiento establecido para la formación de la voluntad de un órgano colegiado como es el Pleno de la corporación, lo cual no puede sino comportar, en aplicación de lo establecido en el artículo 62.e de la Ley 30/1992, su nulidad.»

L'acta de l'acord plenari recorregut, indica literalment en aquest punt:

«En primer lloc intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies. Nosaltres, tal com vam manifestar quan se va discutir el document pensem que este conveni no negocia res a favor de l'Ajuntament de Benicarló. No ens beneficia des de la perspectiva de ciutadans ni des de la perspectiva de la institució, de l'Ajuntament. I nosaltres creiem, tal com vam manifestar, en este moment que no hem de donar suport a esta proposta i, per tant, votarem en contra. Gràcies.»

A continuació, pren la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Bien Sr. Escuder. Hemos debatido ampliamente esta posición. Soy muy libre de hacerla. Nosotros creemos que sí que, efectivamente, aclara una situación que, a última hora se había enquistado. Creemos que es bueno para Benicarló y, a pesar de que ustedes creen que no quedan prefijados los términos, quedan prefijados claramente y diáfanamente y, además son aceptados, que es lo más importante, sin ningún coste para el Ayuntamiento de Benicarló. Se ha fijado un plazo y, a partir de ahí, los que vivan entonces ya decidirán. Yo sí que quiero aclarar que en las alegaciones que se habían presentado y quería hacer una moción sobre este punto, es los términos de las alegaciones presentadas por los señores alegantes, que en el acta de la Comisión no queda reflejada, como piensa nuestro grupo, puesto que se acepta uno de los últimos puntos que no tiene nada que ver con el convenio y, por lo tanto, nosotros queremos que quede reflejada en acta como piensa nuestro grupo y queremos que quede claro nuestro rechazo al total de las alegaciones. Eso es todo, muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, hem debatut àmpliament aquesta posició. Sóc molt lliure de fer-la. Nosaltres creiem que sí que, efectivament, aclareix una situació que, a última hora, s'havia enquistat. Creiem que és bo per a Benicarló i, a pesar que vostès creuen que no queden prefixats els termes, queden prefixats clarament i diàfanament i, a més, són acceptats, que és el més important, sense cap cost per a l'Ajuntament de Benicarló. S'ha fixat un termini i, a partir d'ací, els que visquen llavors ja decidiran. Jo sí que vull aclarir que en les al·legacions que s'havien presentat i volia fer una moció sobre aquest punt, és els termes de les al·legacions presentades pels senyors al·legants, que en l'acta de la Comissió no queda reflectida, com pensa el nostre grup, ja que s'accepta un dels últims punts que no té res a veure amb el conveni i, per tant, nosaltres volem que quede reflectit en acta com pensa el nostre grup i volem que quede clar el nostre rebuig al total de les al·legacions. Això és tot, moltes gràcies.

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder: «Sr. Cuenca, perdone, però això és un capotaço terrible. És a dir, el que vosté no pot fer, com a responsable d'este Ajuntament, és dir que els que visquen d'ací 50 anys, ja decidiran, perquè vosté sap perfectament que la decisió del que acaba de parlar, sobre el termini de temps que vosté diu que hi ha conveniat i que hi ha ací fixat, està condicionat a les circumstàncies del mercat d'aquell moment. Per tant, li torno a repetir, de condició d'obligació per l'altra part, no cap. Totes les obligacions són per part de l'Ajuntament de Benicarló. Gràcies.»

En un segon torn, el Sr. Cuenca indica: «Sí, le aclaro Sr. Escuder. Usted sigue manteniendo su postura, pero, evidentemente, no estamos de acuerdo con ella. Está claramente prefijado las condiciones en el convenio. Yo no quiero decir, lo que he dicho de dentro de 50 años porque, evidentemente, a nosotros no nos corresponde aplicarlo, pero lo que sí queda claro es que a partir de los 30 años IFF cualquier ampliación que quiera hacerla tiene que hacerla fuera de los terrenos que actualmente tiene en uso y tiene, durante 20 años más, y así está definido. Si usted algo en blanco quiere decirlo en negro está en su derecho, pero esa es nuestra posición y, por lo tanto, no cabe debatir más. Desde nuestro punto de vista, claro está. Muchas gracias.»

(Traducció)

Vostè segueix mantenint la seua postura, però, evidentment, no hi estem d'acord. Estan clarament prefixades les condicions en el conveni. Jo no vull dir el que he dit de dins de 50 anys perquè, evidentment, a nosaltres no ens correspon aplicar-ho, però el que sí queda clar és que, a partir dels 30 anys, IFF qualsevol ampliació que vulga fer ha de fer-la fora dels terrenys que actualment té en ús i té, durant 20 anys més, i així està definit. Si vostè una cosa en blanc vol dir-la en negre està en el seu dret, però eixa és la nostra posició i, per tant, no cal debatre més. Des del nostre punt de vista, és clar. Moltes gràcies.

Finalment, conclou l'alcalde: «Ja passem el punt a votació. Ja ha sigut un punt que ha passat en el seu dia pel Ple i ja va haver-hi prou debat. El punt es proposa amb la rectificació del Sr. Regidor d'Urbanisme

(Intervé el secretari per concretar que en lloc d'estimar una al·legació es desestima).

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per onze vots a favor i nou en contra --representants del grup municipal socialista i grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Desestimar les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública per la Sra. Maria Josep Arayo Solà i el Sr. Sergio Pitarch Piñana, en representació del Sr. Juan Lores Espinosa.

Segon. Aprovar definitivament el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i IFF Benicarló, SA per al desenvolupament del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet II del PGOU de Benicarló, d'acord amb la redacció aprovada inicialment en la sessió plenària de data 27 de novembre de 2008.»

Sembla evident que durant la discussió del punt novè de l'ordre del dia, es va introduir verbalment una esmena, per part del regidor delegat de l'Àrea d'Urbanisme, per a rectificar el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme que va tindre lloc en data 6/05/09 i així, desestimar totes les al·legacions presentades, motivant la desestimació de l'última de les al·legacions perquè: «no tiene nada que ver con el convenio.»

Pel que procedeix la desestimació del recurs de reposició en aquest punt, ja que existeix motivació dins de l'acord plenari.

Setè.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor i vuit vots en contra --representants del grup municipal socialista i grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Desestimar el recurs de reposició interposat en data 2 de juliol de 2009, (registre d'entrada núm. 11.036), pel Sr. Sergio Pitarch Piñana, advocat col·legiat 2041 ICACS, amb domicili a l'efecte de notificacions a la plaça del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, actuant en nom i representació del Sr. JUAN LORES ESPINOSA, contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 28/05/09, pel qual es va aprovar el projecte de conveni urbanístic entre l'empresa IFF Benicarló SA, i l'Ajuntament de Benicarló, sobre la base de les consideracions reflectides en els fonaments de dret continguts en l'informe del TAG d'Urbanisme, eñ Sr. Hernández Lahera, de data 6 de juliol de 2009, que es transcriuen a continuació:

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, per a la presentació del recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- El primer dels motius se centra en el fet que el contingut del conveni viola l'article 88 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV), en concret l'apartat 8 dels antecedents del Conveni, quan indica, que les parts convenen que IFF present davant l'Ajuntament, un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló i que el Conveni assumeix una obligació de resultat, com és la d'indemnitzar IFF Benicarló SA en cas de no aprovar el planejament proposat per l'empresa i que aquesta obligació, susceptible de ser avaluada econòmicament, no ha estat objecte d'informe d'Intervenció, vulnerant l'article 54 del RDL 781/1986, així com de l'article 25.1 de la LCSP, per no estar determinat l'import d'aquesta.

Hem de recordar que l'article 6.1 de la LUV estableix que les persones privades podran formular iniciatives i propostes per al desenvolupament de l'activitat urbanística i col·laborar-hi en els termes de la present Llei.

L'activitat urbanística comprèn entre altres aspectes, el referit al planejament urbanístic, tal com s'estableix en l'article 3.2.a) de la mateixa LUV.

Per la seua banda l'article 87 de la LUV permet als particulars la promoció de plans de desenvolupament del pla general i les seues modificacions.

Sosté l'al·legant que el procediment de modificació del planejament no s'inicia d'ofici, sinó, de forma manifesta, a instància de part, i això està (segons el recurrent) expressament prohibit per l'article 88 de la LUV.

Aquest article 88, al punt 1 estableix que els particulars poden promoure plans en desenvolupament d'un Programa del que siguen adjudicataris o competint per la seua adjudicació. Aquest article és hereu (doncs té la mateixa redacció en aqueix punt) de l'article 52 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) i per això li és perfectament aplicable la Sentència núm. 1.038/2002, de 18 de juliol, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, quan disposa que aquest article 52 de la LRAU de cap manera impedeix la presentació d'iniciatives privades de planejament i tampoc impedeix que aquestes siguen assumides per l'Administració urbanística actuant, si aquesta ho considera oportú i que podria entendre's que estem davant una modalitat d'exercici del dret de petició.

«C) Major subtància, en aparença, podria tenir la referència que la demanda efectua en aquest punt a l'art.52 LRAU, que estableix que no són viables les iniciatives privades dels plans urbanístics llevat que, prèviament o simultàniament, els promotors hagen així mateix presentat iniciatives de programa. Referent a això, no obstant això, es poden fer diverses observacions. En primer lloc, que la Llei 6/98 (RCL 1998, 959), de règim del Sòl i Valoracions, en establir en el seu art.4 la possibilitat que els particulars promoguen iniciatives de planejament, assenyala que aquestes iniciatives podran verificar-se fins i tot per qui no ostente la seua propietat. Com és ben sabut, la gènesi d'aquest precepte va obeir la conveniència de no deixar sense contingut, precisament, la figura de l'agent urbanitzador prevista en la LRAU; però aquest no comporta l'exclusió sense més de la iniciativa dels propietaris a l'hora de formular iniciatives de plans. Per la seua banda, l'art.16.1 de la Llei 6/98 al·ludia a la iniciativa privada en la formulació dels plans sense subordinar-la a la presentació de programes; el que comportava una falta d'ajustament de la LRAU a la legislació bàsica estatal en aquest punt. No obstant això, l'art.16.1 de la Llei 6/98 es va declarar contrari a l'ordre constitucional de competències per la STS 164/01 (RTC 2001m 164); pel que aquest precepte no pot servir-nos en la nostra argumentació. Si és cert, no obstant això, que el que pretén l'art.52 LRAU és excloure el dret dels propietaris de sòl a formular iniciatives de planejament no acompanyades d'iniciatives de programa; però de cap manera el precepte impedeix la presentació d'aquestes iniciatives i que aquestes siguen assumides per l'Administració urbanística actuant, si aquesta ho considera oportú. Apurant el raonament, podria fins i tot entendre's que estem davant una modalitat d'exercici del dret de petició.»

Aquesta mateixa sentència indica en el mateix sentit ja expressat, que és possible que les Administracions competents finalment assumisquen les iniciatives de planejament dels promotors privats, si les consideren convenients als interessos generals:

«B) En segon lloc, pel que fa a l'afirmació que l'art. 2.5 LRAU no pressuposa de cap manera el dret dels promotors privats dels plans que les seues iniciatives siguen aprovades, aquest precepte, en sentit contrari, tampoc pot interpretar-se com una prohibició que les Administracions competents finalment assumisquen aquestes iniciatives, si les consideren convenients als interessos generals.»

Però hem de posar l'accent, que en els antecedents del Conveni, s'estableix que IFF presentarà un avanç de planejament, és a dir, es tracta d'una aportació res més. I això com hem vist, no està prohibit, ja que fins i tot el nostre Tribunal Suprem, en Sentència de 21 de gener de 1999, va assumir la tesi, en ocasió d'una proposta (instada per particulars) de modificació del Pla General de Burgos que tendia a l'obertura d'un vial, el tràmit del qual és indegudament denegat per l'Ajuntament.

«la petició de modificació d'un Pla per a la creació d'un vial és possible, en principi, qualsevol que siga la norma a modificar... encara que aquesta estimació significa solament el reconeixement del dret al tràmit de la modificació del Pla, però no a la modificació mateixa, la qual solament pot ser decidida després de la tramitació oportuna.»

Quant al fet que el Conveni assumeix una obligació de resultat, com és la d'indemnitzar IFF Benicarló SA en cas de no aprovar el planejament proposat per l'empresa i que aquesta obligació, susceptible de ser avaluada econòmicament, no ha estat objecte d'informe d'Intervenció, vulnerant l'article 54 del RDL 781/1986, així com de l'article 25.1 de la LCSP, per no estar determinat el seu import. Hem d'indicar que l'informe d'Intervenció no és preceptiu, llevat que es considere la necessitat de realitzar una funció de control i fiscalització interna de la gestió econòmica i pressupostària (article 4 RD 1.174/1987) derivada o continguda en el propi conveni urbanístic i no és el cas d'aquest expedient.

Per això hem de desestimar aquesta primera al·legació en el seu conjunt.

Tercer.- El segon dels motius se centra en la incongruència de l'ordenació proposada i que això suposa un manifest frau de llei, ja que, encara que formalment diu mantenir l'ús principal del sector com industrial d'escassa incidència ambiental, en la pràctica atribueix a la major part de l'àrea un ús distint com l'ús industrial sense limitació de categoria. Camuflant-se com una modificació de l'ordenació detallada el que en realitat és una modificació de l'ordenació estructural.

Per tant la qüestió a resoldre, se centra a definir si es modifica l'ús global actual del sector amb la proposta de Conveni de IFF i per a això, hem de saber com és aquest.

L'article 49 de la LUV regula la zonificació i els usos globals i hi disposa que els plans generals dividiran el territori en zones diferenciades pel seu ús global o dominant, entenent per això el majoritari o el que definisca la seua funció urbana en relació amb el conjunt del territori. Per tant no són cap altra cosa que els usos predominants de les edificacions en una àrea determinada.

Per a cadascuna d'aquestes s'establiran les zones d'ordenació compatibles.

Els usos assignats es correspondran amb els establits en el Reglament de Zones (aprovat per Ordre de 26 d'abril de 1999, del Conseller d'Obres Públiques, publicat en el DOGV núm. 3.488, de 5 de maig) i en la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl no Urbanitzable.

Aquest Reglament de Zones pot entendre's vigent quan no s'opose a les previsions de la LUV i del ROGTU.

La zonificació a què abans hem fet esment, constitueix la qualificació del sòl, operació bàsicament discrecional, encara que fundada en criteris tècnics.

En essència, la zonificació defineix entre altres coses: Els usos globals de cada zona (residual, industrial i terciari) i les seues incompatibilitats, pel que l'atribució d'algun d'aquests usos globals per al sòl urbà i urbanitzable, constitueix una determinació de caràcter estructural.

L'article 106 del ROGTU insisteix en aquesta idea, i introdueix un nou concepte en matèria de zonificació, al definir el concepte de zones primàries disposant que les zones d'ús global o dominant es denominaran zones primàries i que s'ajustaran a les següents categories bàsiques:

a) Ús residencial.

b) Ús terciari.

c) Ús industrial.

Per a cadascuna d'aquestes zones primàries s'establiran les zones d'ordenació detallada compatibles que es remetran al Reglament de Zones, segons el que es disposa en l'article 49.3 de la LUV.

El règim d'usos detallat es contindrà en cadascuna de les zones d'ordenació compatibles i tindrà caràcter d'ordenació detallada.

Definirà els usos preferents, els compatibles i els prohibits.

Cal ressaltar, per tant, el caràcter màximament definidor de l'ús global i de la seua intensitat (edificabilitat) com elements bàsics de la zonificació que s'atorguen, segons hem dit, pel Pla General, i són la resta de paràmetres d'ordenació detallada els que acaben per definir i caracteritzar les zones com són: la parcel·lació dels terrenys o definició del règim de parcel·lació, l'assignació d'usos i tipus detallats i la regulació de les condicions de l'edificació sobre i sota rasant, altura nombre de plantes, reculades, volums i altres anàlogues.

Per tant la qüestió a resoldre, que com hem vist se centra a definir si es modifica l'ús global actual del sector amb la proposta de Conveni de IFF, ha de ser contestada de forma negativa. És a dir, no es modifica l'ús global (ordenació estructural), ja que aquest segueix sent industrial. I qüestions com la preferència, la compatibilitat i la prohibició d'usos, són qüestions que afecten l'ordenació detallada, per la qual cosa és l'Ajuntament qui decideix sobre aquestes qüestions mitjançant el Pla Parcial.

Per això hem de desestimar aquest segon motiu del recurs de reposició.

Quart.- El tercer dels motius se centra que el Conveni incompleix el previst en l'article 63.3.b.3º del ROGTU, és a dir, que la nova ordenació que preveu el conveni (segons l'al·legant) suposa un nou règim d'assignació d'usos, permetent la instal·lació de tot tipus d'indústries sense limitació alguna amb el consegüent increment d'emissió de substàncies contaminants a l'atmosfera. I que, en conseqüència, la modificació de planejament de desenvolupament que comporta un increment d'aquest indicador de sostenibilitat, i ha de justificar si supera o no els llindars establits i, en conseqüència, si ha de contribuir amb aportacions monetàries, al Fons d'Equitat Territorial. Aquest apartat no s'ha previst en el conveni, ni quantificat el cost de la quota de sostenibilitat a sufragar per l'Ajuntament ni si aquest rebrà cap compensació en aquest concepte de la multinacional química. En conseqüència, per a l'al·legant, el conveni resulta incomplet, ja que no ha previst el compliment o no dels índexs de sostenibilitat establits.

La Llei 4/2004, de 30 de juny, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) introdueix en el seu títol IV sobre la Gestió Territorial i dins dels instruments de gestió (article 71) els denominats llindars de consum de recursos i emissió de contaminants a partir d'un sistema d'indicadors territorials i ambientals, que més avant denomina llindars de sostenibilitat (capítol III).

Els llindars de sostenibilitat, previstos en l'article 81 de la LOTPP, constitueixen un nou sistema pel qual la citada llei incideix en els pronunciaments bàsics en els quals se sustenta el pla urbanístic, ja que mitjançant un decret es procedirà a la fixació dels indicadors de consum de recursos, entre els quals figura el sòl, l'energia i l'emissió de contaminants, referit a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

La LOTPP no conté un mandat imperatiu en relació amb l'observança dels llindars, sinó mes bé una recomanació de bones pràctiques, que la seua inobservança apareix prevista i regulada en el seu article 84, en dir que per causa justificada el planejament urbanístic podrà sobrepassar els llindars establits, en aquest cas «els municipis contribuiran a la sostenibilitat destinant, anualment i durant la vigència del pla, una quantitat els paràmetres de la qual es determinaran per la normativa reglamentària a programes i projectes per a la sostenibilitat i qualitat de vida.»

L'article 96.4 del ROGTU determina que els plans generals i qualsevol instrument de planejament, han de fer constar «la seua relació amb els llindars establits que els afecten, justificant especialment aquells que sobrepassen», acompanyant per a aquests la proposta de liquidació de la corresponent quota de sostenibilitat.

En l'article 56 del ROGTU, s'indica que el Consell establirà, mitjançant un Decret, els indicadors de sostenibilitat (que serveixen a la gestió territorial per a la fixació de llindars de sostenibilitat) que considere necessaris per al compliment de la LOTPP i en particular els relatius al consum de recursos, especialment de:

--Aigua.

--Sòl.

--Energia.

I els relatius a l'emissió de contaminants al:

--Sòl.

--Aigua.

--Atmosfera.

S'ha establit de manera transitòria, fins que es fixen els indicadors per a la sostenibilitat, en l'annex I del ROGTU, els llindars de sostenibilitat per al consum de sòl. En concret, el llindar 1 relatiu al sòl ocupat per usos artificials en el conjunt de la Comunitat Valenciana, i el llindar 2 relatiu a l'increment de consum de sòl per creixement urbanístic municipal.

No estan previstos en l'actualitat els relatius al consum d'energia. El seu establiment no dependrà en cap cas de la política territorial o urbanística del municipi, sinó mes bé haurà de tractar-se a nivell d'ordenació territorial de les diferents àrees funcionals del territori valencià a fi d'analitzar, diagnosticar i prevenir les seues necessitats amb suficient antelació a nivell de demandes energètiques, qualitat i sostenibilitat del sistema productor.

Per això (tal com afirma Jesús Quesada Polo, en la seua ponència sobre els aspectes generals i instruments d'ordenació territorial de la LOTPP, desembre de 2006) els plans d'acció territorial sectorial d'ordenació d'infraestructures energètiques (articles 13.3 i 23.7 de la LOTPP) i la implantació de fonts d'energia renovables (article 24.1 de la LOTPP) seran fonamentals per a pal·liar els dèficits existents, però no des d'una òptica municipalista, sinó territorial, per la qual cosa els llindars haurien d'establir-se des dels plans d'acció territorial integrats i des d'ací establir les actuacions necessàries.

Atès que no estan previstos en l'actualitat per la legislació vigent els llindars relatius al consum d'energia, procedeix la desestimació d'aquest tercer motiu, ja que no són exigibles en el Conveni de IFF.

Cinquè.- El quart dels motius se centra en la il·legalitat del contingut proposat per a l'article 5.2.3, relatiu a usos compatibles i incompatibles, ja que s'estableix com ús prohibit el residencial en totes les seues categories, tret de la zona 6.11.d. És il·legal la previsió d'un ús residencial mes enllà dels habitatges destinats a la vigilància de la indústria, de conformitat amb el previst en els articles 90 i 91 del Reglament de Zones de 1999, que arreplega com usos incompatibles en illa i aïllats, el residencial en totes les seues modalitats, tret (com ja s'ha dit) que la fitxa de zona permeta habitatges destinats a la residència de la vigilància de la indústria.

Res que objectar a aquesta al·legació, és correcta la seua apreciació i hauria d'eliminar-se l'excepció establida en la zona 6.11.d, ja que és contrària al disposat en els articles 90 i 91 del citat Reglament de Zones, atès que els usos industrials en illa i aïllats són incompatibles amb l'ús residencial en totes les seues modalitats.

No obstant això la corporació ja s'ha pronunciat desestimant aquest motiu, en la sessió que va tindre lloc en data 28/05/09, per entendre que no té res a veure amb el contingut del Conveni.

Sisè.- El cinquè dels motius se centra en la nul·litat en la presa de l'acord recorregut, ja que en la notificació rebuda, (indica la part recurrent) es posa de manifest que:

(indica la part recurrent) es posa de manifest que:

"La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme, acorda:

Primer. Desestimar les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública pel Sr. Sergio Pitarch Piñana, en representació del Sr. Juan Lores Espinosa.

Segon. Aprovar definitivament el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i IFF España, SA per al desenvolupament del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet II del PGOU de Benicarló, d'acord amb la redacció aprovada inicialment en la sessió plenària de data 27 de novembre de 2008.»

L'informe amb proposta de resolució que va ser objecte de dictamen per la Comissió Informativa d'Urbanisme, i en ser aprovat per aquesta, acceptava una de les al·legacions presentades per eixa part.

«Dicha aceptación desaparece en el acuerdo de pleno, sin que conste la presentación de enmienda alguna al dictamen de la comisión presentado por escrito. Así mismo, tampoco en el acta de la comisión informativa de urbanismo consta la presentación de voto particular alguno.

Por lo tanto el acuerdo del que se me ha dado traslado viola de forma manifiesta el procedimiento establecido para la formación de la voluntad de un órgano colegiado como es el Pleno de la corporación, lo cual no puede sino comportar, en aplicación de lo establecido en el artículo 62.e de la Ley 30/1992, su nulidad.»

L'acta de l'acord plenari recorregut, indica literalment en aquest punt:

«En primer lloc intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies. Nosaltres, tal com vam manifestar quan se va discutir el document pensem que este conveni no negocia res a favor de l'Ajuntament de Benicarló. No ens beneficia des de la perspectiva de ciutadans ni des de la perspectiva de la institució, de l'Ajuntament. I nosaltres creiem, tal com vam manifestar, en este moment que no hem de donar suport a esta proposta i, per tant, votarem en contra. Gràcies.»

A continuació, pren la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Bien Sr. Escuder. Hemos debatido ampliamente esta posición. Soy muy libre de hacerla. Nosotros creemos que sí que, efectivamente, aclara una situación que, a última hora se había enquistado. Creemos que es bueno para Benicarló y, a pesar de que ustedes creen que no quedan prefijados los términos, quedan prefijados claramente y diáfanamente y, además son aceptados, que es lo más importante, sin ningún coste para el Ayuntamiento de Benicarló. Se ha fijado un plazo y, a partir de ahí, los que vivan entonces ya decidirán. Yo sí que quiero aclarar que en las alegaciones que se habían presentado y quería hacer una moción sobre este punto, es los términos de las alegaciones presentadas por los señores alegantes, que en el acta de la Comisión no queda reflejada, como piensa nuestro grupo, puesto que se acepta uno de los últimos puntos que no tiene nada que ver con el convenio y, por lo tanto, nosotros queremos que quede reflejada en acta como piensa nuestro grupo y queremos que quede claro nuestro rechazo al total de las alegaciones. Eso es todo, muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, hem debatut àmpliament aquesta posició. Sóc molt lliure de fer-la. Nosaltres creiem que sí que, efectivament, aclareix una situació que, a última hora, s'havia enquistat. Creiem que és bo per a Benicarló i, a pesar que vostès creuen que no queden prefixats els termes, queden prefixats clarament i diàfanament i, a més, són acceptats, que és el més important, sense cap cost per a l'Ajuntament de Benicarló. S'ha fixat un termini i, a partir d'ací, els que visquen llavors ja decidiran. Jo sí que vull aclarir que en les al·legacions que s'havien presentat i volia fer una moció sobre aquest punt, és els termes de les al·legacions presentades pels senyors al·legants, que en l'acta de la Comissió no queda reflectida, com pensa el nostre grup, ja que s'accepta un dels últims punts que no té res a veure amb el conveni i, per tant, nosaltres volem que quede reflectit en acta com pensa el nostre grup i volem que quede clar el nostre rebuig al total de les al·legacions. Això és tot, moltes gràcies.

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder: «Sr. Cuenca, perdone, però això és un capotaço terrible. És a dir, el que vosté no pot fer, com a responsable d'este Ajuntament, és dir que els que visquen d'ací 50 anys, ja decidiran, perquè vosté sap perfectament que la decisió del que acaba de parlar, sobre el termini de temps que vosté diu que hi ha conveniat i que hi ha ací fixat, està condicionat a les circumstàncies del mercat d'aquell moment. Per tant, li torno a repetir, de condició d'obligació per l'altra part, no cap. Totes les obligacions són per part de l'Ajuntament de Benicarló. Gràcies.»

En un segon torn, el Sr. Cuenca indica: «Sí, le aclaro Sr. Escuder. Usted sigue manteniendo su postura, pero, evidentemente, no estamos de acuerdo con ella. Está claramente prefijado las condiciones en el convenio. Yo no quiero decir, lo que he dicho de dentro de 50 años porque, evidentemente, a nosotros no nos corresponde aplicarlo, pero lo que sí queda claro es que a partir de los 30 años IFF cualquier ampliación que quiera hacerla tiene que hacerla fuera de los terrenos que actualmente tiene en uso y tiene, durante 20 años más, y así está definido. Si usted algo en blanco quiere decirlo en negro está en su derecho, pero esa es nuestra posición y, por lo tanto, no cabe debatir más. Desde nuestro punto de vista, claro está. Muchas gracias.»

(Traducció)

Vostè segueix mantenint la seua postura, però, evidentment, no hi estem d'acord. Estan clarament prefixades les condicions en el conveni. Jo no vull dir el que he dit de dins de 50 anys perquè, evidentment, a nosaltres no ens correspon aplicar-ho, però el que sí queda clar és que, a partir dels 30 anys, IFF qualsevol ampliació que vulga fer ha de fer-la fora dels terrenys que actualment té en ús i té, durant 20 anys més, i així està definit. Si vostè una cosa en blanc vol dir-la en negre està en el seu dret, però eixa és la nostra posició i, per tant, no cal debatre més. Des del nostre punt de vista, és clar. Moltes gràcies.

Finalment, conclou l'alcalde: «Ja passem el punt a votació. Ja ha sigut un punt que ha passat en el seu dia pel Ple i ja va haver-hi prou debat. El punt es proposa amb la rectificació del Sr. Regidor d'Urbanisme

(Intervé el secretari per concretar que en lloc d'estimar una al·legació es desestima).

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per onze vots a favor i nou en contra --representants del grup municipal socialista i grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Desestimar les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública per la Sra. Maria Josep Arayo Solà i el Sr. Sergio Pitarch Piñana, en representació del Sr. Juan Lores Espinosa.

Segon. Aprovar definitivament el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i IFF Benicarló, SA per al desenvolupament del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet II del PGOU de Benicarló, d'acord amb la redacció aprovada inicialment en la sessió plenària de data 27 de novembre de 2008.»

Sembla evident que durant la discussió del punt novè de l'ordre del dia, es va introduir verbalment una esmena, per part del regidor delegat de l'Àrea d'Urbanisme, per a rectificar el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme que va tindre lloc en data 6/05/09 i així, desestimar totes les al·legacions presentades, motivant la desestimació de l'última de les al·legacions perquè: «no tiene nada que ver con el convenio.»

Pel que procedeix la desestimació del recurs de reposició en aquest punt, ja que existeix motivació dins de l'acord plenari.»

Segon.- Notificar la presente resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, escau interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa en l'art. 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjudici que s'exercite qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 16é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER GRANJA VICENT, S.L., CONTRA L'ACORD DEL PLE DE DATA 27 DE NOVEMBRE DE 2008 PEL QUAL S'APROVÀ I ADJUDICÀ EL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA EN SÒL INDUSTRIAL SECTOR 8-B EL COLLET.- Se sotmet a la consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, en relació amb el recurs de reposició interposat pel Sr. Carmelo Vicent Codorniu, en representació de la mercantil GRANJA VICENT, S.L., contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 27/11/08, pel qual s'aprovà i adjudicà el Programa d'Actuació Integrada en sòl industrial, sector 8 B el Collet del PGOU de Benicarló.

En primer lloc, intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Nosaltres en este tema, la nostra posició està marcada ja. Creiem que, malgrat els tous informes jurídics que avalaven la proposta, nosaltres ens vam posicionar en contra. Pensem que ningú ens garantix la responsabilitat d'esta casa davant dels acords que es prenen i, en este cas, ja que és un informe tècnic de proposta de resolució, la nostra posició és d'abstenció. Gràcies.»

Seguidament, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Gràcies, senyor Alcalde. Nosaltres en principi no volíem intervindre ni en el punt anterior ni en este ni al que vindrà, però és que al final creiem que sí que ho hem de fer i ho hem de fer només per a indicar que, de voltes a la panera, li'n peguem tres-centes mil. Però, si tot el que s'ha dit, ja ho hem dit. I vinga repetir i torna a repetir i sempre estem igual. El que hem de fer és treballar i la nostra faena és fiscalitzar i controlar-los. I per a això estem. I, sobretot, el que hem d'anar és en la veritat per davant i el de les vivendes de protecció oficial, clar que sí que això arranca de quan el Sr. Mundo, però arranca de més prompte encara, de quan no sabem qui va tindre la bona idea de construir allí l'ermita de Sant Gregori i al costat uns terrenys i eixos terrenys els va comprar un senyor. Si allí hagueren edificat un hospital, avui no n'hi hauria, de vivenda de protecció oficial. Home, és que em ve en unes històries. Allò va estar parat anys i anys, a pesar que venia d'"un acuerdo y de un convenio", però va estar parat i va ser este equip de govern, que vosté diu tantes vegades, el que el va posar en marxa. No el senyor Redorat. Per tant, diguem les coses com són. Bé, com sempre vosté ha de tindre la raó. Com sempre l'ha de tindre i sabem que la tindrà, nosaltres donem la nostra opinió i el que volem manifestar és que, en el punt anterior, com ja no vam estar d'acord en el conveni ni en els dos punts, el que tractem ara ni el que vindrà, tampoc estem d'acord en la manera que vostés van procedir amb els propietaris de pràcticament tot el terreny que allí hi havia. Com ja vam votar en contra, ara no votem en contra sobre els informes, perquè ja estàvem en contra, primer pel conveni i pel procediment amb què vostés havien tractat este tema. Moltes gràcies.»

Tot seguit, intervé el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal del partit popular: Bien, gracias, Sr. Alcalde. Sí, efectivamente, para dir panera, dos hores. Es lo que se dice. Aquí, usted intenta siempre ridiculizar las cosas con mucha ironía, pero intenta ridiculizarlas. La Ciudad Senior ¡eh!, la Ciudad Senior nace porque en los alrededores de la ermita de San Gregorio hay una finca que tenía unas características especiales. Si esa finca hubiese estado en el Corral del Petiquillo, pues posiblemente, esa obra estaría en el Corral del Petiquillo o en el Puig de Benicarló. Entonces, no haga usted ironía de lo que son las cosas. Yo digo siempre la verdad y esa es una verdad donde dice usted mentira. Es usted, que usted públicamente, y ahí están las hemerotecas, ha dicho que las viviendas de protección pública eran iniciativa suya. Y yo he dicho que no son iniciativa suya. Son como resultado de una reparcelación que se hace y que los terrenos que se obtienen son por Ley, se tienen que dedicar a viviendas de protección pública. El que haya estado detenido o haya estado sin detener, le tengo que decir que actualmente el problema sigue existiendo porque está detenido todavía, no se ha recepcionado y se va a construir las viviendas porque tenemos la autorización del promotor, pero esa obra aún no está recepcionada por las situaciones de mercado. Pero dejemos las cosas en su sitio, aquí no intentemos ironizar para llevar las cosas donde nos interesa, aquí es la realidad.

(Traducció)

Sí, efectivament, per a dir "panera", dos hores. És el que es diu. Ací, vostè intenta sempre ridiculitzar les coses amb molta ironia, però intenta ridiculitzar-les. La Ciutat Sènior naix perquè als voltants de l'ermita de Sant Gregori hi ha una finca que tenia unes característiques especials. Si eixa finca haguera estat al corral del Petiquillo, doncs possiblement eixa obra estaria al corral del Petiquillo o al Puig de Benicarló. Llavors, no faça vostè ironia del que són les coses. Jo dic sempre la veritat i eixa és una veritat, on diu vostè mentida. És vostè, que públicament, i ací estan les hemeroteques, ha dit que els habitatges de protecció pública eren iniciativa seua. I jo he dit que no són iniciativa seua. Són el resultat d'una reparcel·lació que es fa i que els terrenys que s'obtenen són per llei, s'han de dedicar a habitatges de protecció pública. El que haja estat detingut o haja estat sense detenir, li he de dir que actualment el problema segueix existint perquè està detingut encara, no s'ha recepcionat i es construiran els habitatges perquè tenim l'autorització del promotor, però eixa obra encara no està recepcionada per les situacions de mercat. Però deixem les coses en el seu lloc, ací no intentem ironitzar per a dur les coses on ens interessa, ací és la realitat.

A continuació, intervé l'alcalde: «Simplement, anem a centrar-nos en el punt, perquè si, després d'això, ens n'anem al corral del Petiquillo, yo no crec que siga. El Sr. Guzmán ha fet referència, no ha detallat, ha exposat el punt que ha fet, però ja, referint-nos al punt que crec que ens hem de cenyir als punts. Mire, Sr. Escuder. No en acabar este ja, vosté no ha dit res.»

Seguidament, el Sr. Escuder diu: «Jo m'he cenyit al punt, cosa que no fa el Sr. Cuenca.»

L'alcalde diu: «Sr. Escuder, anem a vore una cosa, deixe'm parlar. Ací, el Sr. Cuenca simplement ha fet referència a unes contestacions, a uns comentaris fets pel Sr. Guzmán. No res més i ja he dit que, a partir d'ara, vosté se cenyirà al punt, en el seu moment, en la seua intervenció i dic que ja està bé. I, a partir d'ara, ens cenyim al punt i no res més.»

Després d'aquesta intervenció, el Sr. Escuder indica: «En el punt anterior, Sr. Alcalde, li haguera pogut demanar al Sr. Cuenca que se cenyira al punt, perquè se n'ha anat por los Cerros de Úbeda. Jo crec que vosté, Sr. Cuenca, està manifestant la seua veritat en tots els temes. Vosté està plantejant la seua veritat i no està disposat a acceptar altres posicionaments en estos temes. No està dispost, per què? Perquè el que hem de creure'ns és precisament la seua veritat sobre este punt o sobre qualsevol altre. I ha d'entendre que nosaltres tenim el dret de discrepar i, evidentment, ni tenim tota la veritat ni no en tenim gens. Jo crec que eixe és el tema fonamental del que s'ha de partir en un fòrum com el que estem. Per tant, eixes afirmacions dogmàtiques que vosté fa sobre la VPO o sobre altres qüestions, jo no ho entenc, no les puc entendre, ni vosté té l'ús de la paraula. Jo crec que el tema és que, amb eixes afirmacions, el que fa és, lògicament, ferir l'acció que l'altre grup haja pogut desenvolupar i a esta casa, la major part dels projectes, si no tots, però molt gran part dels projectes no s'acaben en una legislatura. Es continuen i, evidentment, una parcel·la d'eixos projectes li correspon a un equip i al que ve a continuació i al que hi havia abans. Per cert, no crec que vosté en el plantejament que fa d'eixos parades, i em refereixo ara a la VPO, del tema de les qüestions econòmiques, de les situacions econòmiques del mercat. Eixos plantejaments no es corresponen amb el criteri general, en el concepte general, del que és una vivenda social o una vivenda de VPO. L'Ajuntament ha de fer major esforços en eixe tema i, simplement, li vaticino que d'ací 5 anys, vosté no entregarà eixes vivendes. Tant de bo les entregara l'any que ve.»

Seguidament, el Sr. Cuenca manifesta: «Sr. Guzmán, yo estoy seguro que todas las personas que están en la Sala no se han enterado de nada de lo que usted ha querido decir. Fíjese lo que le digo, usted mezcla las churras con las merinas y hace un galimatías tremendo. Aquí estamos dictaminando el punto 13 y usted sigue hablando de las viviendas de protección pública. Está diciendo que no se harán dentro de 5 años. Yo la noticia que tengo es que mañana, perdón si he dicho Sr. Guzmán, perdón, perdón. Bien, un lapsus, reconozco el lapsus y pido perdón al Sr. Guzmán por haberle confundido. Bien, al tema que iba. La noticia que yo tengo es que mañana se hace el sorteo y que el señor que tiene adjudicadas las viviendas de protección pública las empieza en septiembre. Por lo tanto, tema finiquitado. En el tema que nos ocupa, que es otro, aquí hay, no lo que yo le digo, no es la visión que yo tengo. Nosotros tenemos que basarnos en los informes técnicos, tanto de unos, de los técnicos, como jurídicos y, en función de eso, nosotros obramos. Nosotros ni ponemos ni quitamos. Es decir, si hay una acción que se lleva a cabo, ésta tiene que estar adverada por los informes técnicos de unos y de otros. Y, a partir de ahí, se lleva porque no podemos determinarlo. Si usted quiere decir que somos nosotros los que instamos a que digan lo que tienen que hacer, pues, evidentemente, eso lo dice usted, no lo digo yo. Muchas gracias.»

(Traducció)

Sr. Guzmán, jo estic segur que totes les persones que estan a la sala no s'han assabentat de res del que vostè ha volgut dir. Fixe's el que li dic, vostè ho barreja tot i fa un galimaties tremend. Ací estem dictaminant el punt 13 i vostè segueix parlant dels habitatges de protecció pública. Està dient que no es faran dins de 5 anys. Jo la notícia que tinc és que demà, (perdó si he dit Sr. Guzmán, un lapsus i demane perdó al Sr. Guzmán per haver-li confós), es fa el sorteig i que el senyor que té adjudicats els habitatges de protecció pública, els comença al setembre. Per tant, tema liquidat. En el tema que ens ocupa, que és un altre. Nosaltres hem de basar-nos en els informes tècnics, tant dels tècnics, com dels jurídics i, en funció d'això, nosaltres obrem. Nosaltres ni posem ni llevem. És a dir, si hi ha una acció que es porta a terme, esta ha d'estar adverada pels informes tècnics d'uns i d'uns altres. I, a partir d'ací, es duu perquè no podem determinar-ho. Si vostè vol dir que som nosaltres els que vam instem que diguen el que han de fer, doncs, evidentment, això ho diu vostè, no ho dic jo. Moltes gràcies.

Finalment, conclou la intervenció l'alcalde: «Anem a passar el punt a votació. No vaig a permetre cap eixida més del punt perquè vostés no poden dir una cosa i demà, quan des de Secretaria se li envie al senyor que ha presentat el recurs el dictamen del Ple dirà: "què llegeixo ací?" És a dir, a partir d'ara, sentint-ho molt, al que se'n surta del punt, siga qui siga, li llevo la paraula. Passem el punt a votació.»

Exposició de fets

I.- En data 20 de juny de 2007 es va dictar Resolució de l'Alcaldia, en la qual s'admetia l'alternativa tècnica del PAI en sòl industrial Sector 8 B el Collet del PGOU de Benicarló, presentada per les mercantils POVET INDUSTRIAL, SL i DEURCOM, SL, s'ordenava recaptar els informes tècnics municipals previstos en l'article 299 del ROGTU, a l'efecte de valorar les alternatives tècniques presentades.

II.- En data 26 d'octubre de 2007, el tècnic de l'Àrea de Medi Ambient, el Sr. Vilanova Batalla, emet un informe tècnic, en relació amb el projecte d'urbanització del PAI en sòl industrial sector 8 B el Collet del PGOU de Benicarló.

III.- En data 19 d'octubre de 2007, la ITOP municipal, la Sra. González Porcar, l'IT municipal, el Sr. Carda Mundo (amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 24/10/07), emeten un informe.

IV.- En data 25 d'octubre de 2007, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores emet un informe tècnic, en el qual efectua la següent proposta:

"PROPOSTA.-

A la vista de tot això s'INFORMA FAVORABLEMENT el pla parcial Industrial proposat per la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL de la documentació de l'alternativa tècnica, amb les següents condicions, prèvies a la seua aprovació:

--S'ha de modificar el règim de "Fora d'ordenació" amb l'objecte de permetre que, en les activitats que siguen incompatibles amb l'ús industrial i puguen mantenir-se en activitat per no resultar nocives per al funcionament i els usuaris del sector, es puguen portar a terme actuacions i obres que, sense ampliació, permeten millorar el seu funcionament a tots els nivells.

--El promotor ha de modificar la disposició de les places d'aparcament i justificar el compliment de l'estàndard.

--El promotor incorporarà en la normativa del pla les condicions normatives establides en l'estudi d'integració paisatgística.

--Per trobar-se confrontant amb l'actual AP-7, haurà de sol·licitar-se un informe del Ministeri de Foment.

--Ha de presentar-se un document modificat i visat, una vegada aprovat el Pla. Haurà d'adjuntar-se la documentació definitiva del PP en suport informàtic (cartografia en DWG)

S'INFORMA FAVORABLEMENT el projecte d'urbanització presentat, integrant de l'alternativa tècnica, amb les següents condicions:

--L'urbanitzador ha d'incorporar en el projecte d'urbanització i executar, en cas de ser adjudicatari, el sistema de contenidors soterrats previst en les bases de programació, al seu propi càrrec.

--Ha d'aportar-se el quadre de preus descomposts prèviament a l'aprovació del projecte d'urbanització.

--Ha de realitzar-se una anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, a fi de demostrar la seua capacitat.

--Ha de complir el compromís de control mediambiental aportat i a les condicions d'enjardinament de la zona verda que ha assumit el possible urbanitzador.

--Ha de complir les condicions tècniques que figuren en l'annex.

--Prèviament a l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha d'obtenir-se la corresponent estimació d'impacte ambiental.

Per altra banda, es proposa L'ELECCIÓ DE L'ALTERNATIVA TÈCNICA DE L'ÚNIC CONCURSANT PROPONENT QUE HA SUPERAT LA PRESENT FASE, POVET INDUSTRIAL, S.L., per haver superat la puntuació mínima exigible per a documents d'ordenació per a la prossecució del procediment i ajustar-se als interessos municipals en relació al disseny del pla parcial i execució de l'obra urbanitzadora del sector. No obstant això, la documentació d'ordenació i execució haurà d'ajustar-se a les condicions establides en els punts anteriors.

En relació amb la proposta d'alternativa tècnica presentada per DEURCOM, S.L., aquesta ha hagut de ser no estudiada, ni baremada, ja que en la documentació no s'ha aportat el preceptiu document necessari per a realitzar l'estimació d'impacte ambiental que s'exigeix per a poder exposar al públic i aprovar, si escau, un projecte d'urbanització de desenvolupament de sector industrial, el planejament superior del qual no haja estat sotmès a avaluació d'impacte ambiental.»

V.- En data 6 de novembre de 2007, emet un informe el tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera.

VI.- En data 7 de novembre de 2007 la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme resol:

"Primer- Determinar que la proposta presentada per la mercantil DEURCOM, S.L., d'acord amb els criteris establits en la base XVII, supera la puntuació mínima fixada quant al document d'ordenació proposat, però no pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet, per incompliment de la base particular XII de la convocatòria, "prescripcions tècniques que haurien de respectar-se en la redacció del projecte d'urbanització", en relació amb la base particular XV, "documentació a presentar per a poder participar en el concurs", sobre 2, punt 2.1 "alternativa tècnica", per no aportar junt al projecte d'urbanització, el corresponent estudi d'impacte ambiental, per tractar-se del desenvolupament d'un sector industrial, d'acord amb el previst en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, que estableix el Reglament de desenvolupament de la Llei 2/1989, de 3 de gener, d'Impacte Ambiental, de la Generalitat Valenciana.

Segon.- Determinar que la proposta presentada per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., d'acord amb els criteris establits en la base XVII de la convocatòria, supera la puntuació mínima fixada quant al document d'ordenació proposat, i pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet per complir amb les bases que regulen el concurs.

Tercer.- Convocar la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L. per al pròxim dia 12 de novembre de 2007, a les 13.30 hores, al Saló noble de l'Ajuntament de Benicarló, per a procedir en acte públic, davant el secretari de la corporació, a l'obertura del sobre núm. 3 que integra la seua proposta de programació, i que conté la proposició juridicoconòmica.

Quart.- Publicar aquesta resolució al tauler d'edictes de l'Ajuntament de Benicarló, perquè tinga els efectes oportuns.

Cinquè.- Notificar aquesta resolució a les interessades, indicant-los que contra els dispositius primer i segon, que posen fi a la via administrativa, escau interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que els dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei /1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú); o bé directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció, en el termini de dos mesos (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

VII.- En data 12 de novembre de 2007, (registre d'entrada núm. 18.245), la mercantil DEURCOM, S.L interposa un recurs de reposició contra la resolució de la Tinença d'Alcaldia de data 7/11/07, pel qual sol·licita la suspensió de l'execució de l'acte recorregut i en particular de l'acte d'obertura de la proposició de POVET INDUSTRIAL, S.L., assenyalada per a les 13.00 hores i 30 minuts del dia 12/11/07.

VIII.- En data 21 de novembre de 2007, emet un informe el tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en relació amb el recurs de reposició citat en l'expositiu anterior pel qual es proposa, estimar el recurs de reposició presentat per la mercantil DEURCOM, S.L., en tots els seus termes, i se n'ha de dictar un altre pel qual es revoque el recorregut, s'admeta l'alternativa tècnica de la citada mercantil i es procedisca a l'obertura de la seua proposició jurídic econòmica.

IX.- En data 30 de novembre de 2007, mitjançant Decret, l'Alcaldia resol:

«1. Estimar el recurs de reposició interposat per Fernando Alfonso Montesinos, en representació de la mercantil DEURCOM, S.L. en data 12 de novembre de 2007 (registre d'entrada núm. 18.245), contra el Decret del tinent d'alcalde delegat d'Urbanisme de 7 de novembre de 2007, pels fonaments exposats pel tècnic jurídic en el seu informe de data 21 de novembre de 2007, i revocar el dispositiu primer d'aquesta resolució, quan declara que aquesta mercantil no pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet, per incompliment de les bases particulars que regulen la convocatòria.

2. Determinar que la proposta presentada per la mercantil DEURCOM, SL, d'acord amb els criteris establits en la base XVII de la convocatòria, supera la puntuació mínima fixada quant al document d'ordenació proposat, i pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet per complir amb les bases que regulen el concurs.

3. Convocar a les mercantils POVET INDUSTRIAL, S.L. i DEURCOM, S.L. per al pròxim dia 10 de desembre de 2007, a les 13.30 hores, al Saló noble de l'Ajuntament de Benicarló, per a procedir en acte públic, davant el secretari de la corporació, a obrir els sobres núm. 3 que integren les seues respectives propostes de programació, i que contenen les respectives proposicions juridicoeconòmiques.

4. Publicar aquesta resolució al tauler d'edictes de l'Ajuntament de Benicarló, perquè tinga els efectes oportuns.

5. Notificar el present acord a les interessades, indicant que contra aquest podran interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació, de conformitat amb l'establit en els articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Sense perjudici de la interposició de qualsevol altre recurs que estimen procedent al seu dret.»

X.- En data 31 de desembre de 2007 (registre d'entrada núm. 20.989), la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L interposa un recurs de reposició contra el Decret citat en l'expositiu anterior.

XI.- En data 28 de gener de 2008, emet un informe el secretari general, el Sr. Bravo Sánchez, en relació amb el recurs de reposició citat en l'expositiu anterior, en el qual es proposa la declaració d'inadmissibilitat tant del recurs de reposició com la sol·licitud de declaració d'ofici de nul·litat, formulats per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L.

XII.- En data 8 de febrer de 2008, mitjançant un Decret de l'Alcaldia, es desestima el recurs de reposició interposat per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., de conformitat amb el disposat en l'informe del secretari general citat en l'expositiu anterior.

XIII.- En data 4 de març de 2008, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet el següent informe:

«L'Ajuntament de Benicarló, en el desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana del municipi, ha publicat les bases de programació del denominat sector 8B, sòl urbanitzable de caràcter industrial.

En aquest sòl, en l'actualitat, es troba situada i en funcionament, una granja avícola per a la producció d'ous de gallina, sense que fins al moment s'hi hagen produït problemes de funcionament o en el seu entorn.

A aquest programa s'han presentat dos alternatives tècniques, una d'aquestes realitza una distribució del viari i de les illes edificables de manera que físicament és possible el manteniment de l'actual granja en les mateixes condicions actuals. L'altra dissenya un vial que travessa l'illa en la qual se situa la granja, la qual cosa obliga el seu desmantellament.

L'Ajuntament, independentment del disseny d'ordenació que puga considerar més oportú i correcte, es planteja les conseqüències econòmiques que sobre el titular de l'activitat de la granja, així com sobre la resta de propietaris afectats per l'actuació, puga tenir el manteniment o la desaparició de l'esmentada activitat, ja que el seu desmantellament, a més de comportar la desaparició d'una activitat productiva, obliga a la resta de propietaris a pagar la seua indemnització. Mentre que el seu manteniment obliga el seu propietari a assumir en un futur, en el moment que pretenga fer efectius els aprofitaments urbanístics que li corresponen, els costos de desmantellament de l'activitat, i , en l'actualitat, haver de pagar l'obra urbanitzadora.

A fi d'evitar crebants econòmics a cap de les dos parts, l'Ajuntament està considerant la possibilitat de dividir l'actuació en dos fases. D'aquesta manera, el propietari dels terrenys actualment ocupats per la granja no es veurà obligat a realitzar una inversió urbanística fins al moment que considere oportú desmantellar la granja.

Per altra banda, es planteja la possibilitat de coexistència de l'activitat avícola en l'espai d'un polígon industrial. D'aquesta manera la resta de propietaris del sector no es veuen obligats a indemnitzar el titular de l'activitat de granja pel seu desmantellament, ja que, si fóra possible, s'incorporaria el règim urbanístic necessari perquè aquesta activitat poguera mantenir el seu desenvolupament amb total normalitat, com ho ha fent fins a la data, encara que siga transitòriament.

Aquestes solucions només són possibles si l'activitat de granja avícola no és manifestament incompatible en l'àmbit d'un polígon industrial. És a dir, si la presència d'aquest tipus de granges en l'entorn de caràcter industrial pot ser compatible amb aquest sense crear-se mútuament cap tipus de problema de caràcter sanitari o higiènic.

Davant això, a fi de poder informar adequadament perquè la corporació puga adoptar la decisió més adequada, es considera oportú realitzar la següent consulta sobre el tema a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació:

--Resulta compatible amb l'activitat industrial, transitòria o definitivament, la coexistència d'una granja avícola de producció d'ous de gallina, en illa aïllada, en l'entorn d'un polígon industrial, sense que es produïsquen especials problemes de caràcter sanitari, higiènic o molest o, per contra, d'aquesta coexistència es derivarien problemes d'aquesta índole per a algun dels dos tipus d'activitat, el que, obligatòriament, ha de derivar cap al desmantellament de la granja?

De tot la qual cosa s'informa als efectes oportuns.»

XIV.- En data 17 d'abril de 2008 (registre d'entrada núm. 7.539), en resposta a la consulta efectuada en data 12/03/08 (reg. d'entrada núm. 4.943) a la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, aquesta emet el següent informe:

« 1.- L'explotació es troba registrada en el registre d'explotacions ramaderes des de la seua creació. En l'actualitat consta de quatre naus amb un total de 110.000 places de gallines reproductores.

2.- Es localitza en les coordenades X: 787.888'26 I: 4.482.000'18, en el fus 30, terme municipal de Benicarló, contigua a una zona industrial.

3.- Les activitats que es puguen instal·lar o, en aquest cas, mantenir en l'entorn del polígon industrial estan determinades per les condicions d'ús del sòl que s'establisquen en el corresponent PGOU; aquestes haurien de determinar els usos permesos i els usos exclosos.

4.- Des del punt de vista tècnic, el manteniment de les dos actuacions (explotació ramadera i polígon industrial) no és possible.

De fet, a data d'avui, l'explotació ja està afectada ja que la seua possible ampliació no estaria permesa.

5.- No obstant això, amb la finalitat d'evitar un perjudici econòmic del tot innecessari, entenem que la transitorietat del manteniment de l'explotació, que manifesta en el seu escrit l'Ajuntament de Benicarló, podria establir-se fins a l'obertura de les seues possibles indústries amb una incompatibilitat manifesta (bé per la qualificació de la seua activitat bé per la seua ubicació física dins del polígon industrial).

Tot això sense perjudici de les indemnitzacions que legalment li corresponguen com a conseqüència del cessament de l'activitat.»

XV.- En data 23 d'abril de 2008, emeten un informe conjunt els serveis tècnics municipals de l'Ajuntament, (ITOP, Sra. González Porcar, ITM, Sr. Carda Mundo i arquitecte Municipal, Sr. Pérez Lores).

XVI.- En data 16 de maig de 2008, emet informe el tècnic de Medi Ambient, el Sr. Vilanova Batalla.

XVII.- En data 19 de maig de 2008, emet un informe l'arquitecte Municipal, el Sr. Pérez Lores, en el qual s'efectua la següent proposta:

«PROPOSTA.-

A la vista de tot això s'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA presentada per POVET INDUSTRIAL, que es valora en 43,86 punts composta de pla parcial, estudi d'integració paisatgística, projecte d'urbanització i estudi d'impacte ambiental d'aquest últim, amb la següents condicions:

Respecte del pla parcial:

--Modificació del règim de "fora d'ordenació" o establiment de la normativa específica que permeta el funcionament normal de l'activitat existent en el sector, sempre que no es demostre que la mateixa resulta nociva per al funcionament i usuaris del polígon, com així sembla desprendre's de l'informe de la Conselleria d'Agricultura.

--El promotor haurà de modificar la disposició de les places d'aparcament i justificar el compliment de l'estàndard.

--El promotor incorporarà en la normativa del pla les condicions normatives establides en l'estudi d'integració paisatgística.

--Per trobar-se confrontant amb l'actual AP-7, haurà de sol·licitar-se informe del Ministeri de Foment.

--Haurà de presentar-se un document modificat i visat, una vegada aprovat el Pla. Haurà d'adjuntar-se la documentació definitiva del PP en suport informàtic (cartografia en DWG)

Respecte del projecte d'urbanització:

--L'urbanitzador ha d'incorporar en el projecte d'urbanització i executar, en cas de ser adjudicatari, el sistema de contenidors soterrats previst en les bases de programació, al seu propi càrrec.

--Ha d'aportar-se el quadre de preus descomposts prèviament a l'aprovació del projecte d'urbanització.

--Ha de realitzar-se una anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, a fi de demostrar la seua capacitat.

--Ha de complir el compromís de control mediambiental aportat i a les condicions d'enjardinament de la zona verda que ha assumit el possible urbanitzador.

--Ha de complir les condicions tècniques que figuren en l'annex 1.

--Prèviament a l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha d'obtenir-se la corresponent estimació d'impacte ambiental.

Igualment, s'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA presentada per DEURCOM, S.L., que es valora en 35,75 punts composta de pla parcial, estudi d'integració paisatgística i projecte d'urbanització, amb la següents condicions:

Respecte del pla parcial:

--El promotor incorporarà en la normativa del pla les condicions normatives establides en l'estudi d'integració paisatgística.

--Per fitar amb l'actual AP-7, ha de sol·licitar-se informe del Ministeri de Foment.

--Ha de presentar-se un document modificat i visat, una vegada aprovat el Pla. Ha d'adjuntar-se la documentació definitiva del PP en suport informàtic (cartografia en DWG)

Respecte del projecte d'urbanització:

--La xarxa de col·lectors de pluvials no està connectada a la xarxa pública. Com que no pot desguassar a la cuneta del camí Vell de Sant Mateu, ha de modificar al seu càrrec la connexió d'aquesta xarxa per a establir la connexió adequada.

--La xarxa de col·lectors d'aigües negres està resolta mitjançant una estació de bombament. Com que no es considera adequat aquest sistema, ha de reestudiar la xarxa per a connectar a l'existent per gravetat.

--Ha de realitzar-se una anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, a fi de demostrar la seua capacitat.

--Ha de complir el compromís de control mediambiental aportat.

--Ha de complir les condicions tècniques que figuren en l'annex 2.

--Ha de redactar-se i exposar-se al públic l'estudi d'impacte ambiental que falta per a poder aprovar, encara condicionat, el projecte d'urbanització.»

XVIII.- En data 10 de juny de 2008, es produeix l'acte d'obertura de les proposicions juridicoeconòmiques, per la Mesa de Contractació.

XIX.- En data 19 de juny de 2008, emet un informe l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en relació amb les proposicions juridicoeconòmiques citades en l'expositiu anterior, del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha procedit a l'obertura dels sobres que contenen la proposició jurídic econòmica a les alternatives tècniques presentades per les mercantils:

--POVET INDUSTRIAL, S.L.

--DEURCOM, S.L.

S'ha procedit a l'anàlisi d'ambdues proposicions prenent els elements a valorar segons la base XVII del programa. Aquests elements i la seua valoració són els següents:

Import total de les càrregues d'urbanització a repercutir sobre els propietaris en EUR/m2t homogeneïtzat.

15,00 punts

Coeficient de bescanvi.

10,00 punts

Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectats en el Registre de la Propietat a complir obligacions especials d'edificació

5,00 punts

Percentatge de propietat disposada a assumir o col·laborar en l'execució del programa.

5,00 punts

Menor percentatge de l'aprofitament que haja de ser posat a disposició de l'urbanitzador com retribució de tercers amb què no tinga contracte suficient.

5,00 punts

Per tant, per a realitzar la baremació s'han de prendre les dades referents a:

Import total de les càrregues d'urbanització en EUR/m2t.

Per a això s'ha comprovat el cost de contracta de les obres d'urbanització i despeses directes a aplicar sobre aquest (honoraris, etc.) sense impostos, aplicat sobre l'edificabilitat de cada programa. A l'efecte de comparança de les càrregues totals que afectaran els propietaris del programa, s'han considerat, també, les despeses variables. Es realitzen ambdues comparances a la vista que la qüestió de la indemnització per la desaparició d'una granja, que proposa una de les alternatives, constitueix la més important càrregues que té el programa, i aquesta és una qüestió determinant en funció de la la necessitat o no de desmuntar la granja existent en el sector.

La baremació es portarà a terme estimant la proposició més cara i assignant a cada EUR/m2t una càrrega d'urbanització i aplicant aquest valor unitari a la diferència entre ambdues proposicions.

Coeficient de bescanvi.

Aquest coeficient estableix el percentatge de terrenys que l'urbanitzador podrà obtenir en el cas de realitzar una permuta per assumir les càrregues d'urbanització. Per tant, la diferència fins al valor 100% seria el percentatge de propietat que mantindria el propietari i, consegüentment es valoraria proporcionalment a aquest valor atorgant 10,00 punts al coeficient 0% i 0,00 punts al coeficient 100%. La baremació es realitza extrapolant el coeficient entre aquests valors.

Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectes en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació.

És a dir, s'estimarà quin percentatge de propietat està disposada a assumir aquells compromisos addicionals que s'hagen establit per cada aspirant. La puntuació es realitzarà sobre la base de la regla proporcional que estimaria 5,00 punts al 100% de propietat afecta, i 0,00 punts a cap propietat compromesa.

Percentatge de propietat amatent assumir o col·laborar en l'execució del programa.

D'idèntica manera que en el cas anterior, s'estimarà quin percentatge de propietat ha manifestat el seu compromís amb alguna de les dos propostes i es realitzarà la baremació d'acord amb el criteri similar al del punt anterior.

Menor percentatge d'aprofitament que ha de ser posat a la disposició de l'urbanitzador com a retribució de tercers amb els quals no tinga contracte suficient.

Finalment, s'ha estimat quin aprofitament hauria de posar-se a la disposició de l'urbanitzador combinant el coeficient de bescanvi amb el percentatge de propietat no adherit a alguna de les propostes, en la situació en la qual els propietaris no adscrits com col·laboradors amb una de les propostes hagueren de pagar en terrenys. En aquest cas, si el percentatge és del 0,00%, és a dir, l'urbanitzador no rep percentatge d'aprofitament sobre el total del programa, la puntuació seria de 5,00 punts. En el cas que haguera de rebre el 100%, la puntuació seria de 0,00 punts.

De l'anàlisi es desprèn la següent conclusió:

Valoració de la totalitat de les càrregues d'urbanització (article 168 LUV), que inclou les càrregues que tots els propietaris han de retribuir, en comú, a l'urbanitzador i les despeses que no constitueixen remuneració a l'urbanitzador:

(amb consideració de despeses variables)

POVET INDUSTRIAL,S.L.

DEURCOM,S.L.

Total càrregues d'urbanització en EUR/m2t

42,76EUR/m2t

7,41p

84,50EUR/m2t

0,00p

Bescanvi

0,41

5,90p

0,4652673

5,35p

Terrenys afectats

-

0,00p

20%

1,00p

Col·laboració PAI

-

0,00p

75%

3,75p

Menor aprofitament a posar a disposició urbanitzador

41%

2,95p

11,63%

4,42p

TOTAL

16,26p

14,52p

Ateses únicament les càrregues que tots els propietaris han de retribuir en comú a l'urbanitzador, la puntuació seria la següent:

(sense consideració de despeses variables)

POVET INDUSTRIAL,S.L.

DEURCOM,S.L.

Total càrregues d'urbanització en EUR/m2t

42,06EUR/m2t

0,50p

43,50EUR/m2t

0,00p

Bescanvi

0,41

5,90p

0,4652673

5,35p

Terrenys afectats

-

0,00p

20%

1,00p

Col·laboració PAI

-

0,00p

75%

3,75p

Menor aprofitament a posar a disposició urbanitzador

41%

2,95p

11,63%

4,42p

TOTAL

9,35p

14,52p

A la vista d'ambdues valoracions, es conclou la següent puntuació total:

(amb consideració de despeses variables)

ALTENATIVA TÈCNICA

PROP. JURECON.

TOTAL

POVET INDUSTRIAL,S.L.

43,86p

16,26p

60,12p

DEURCOM,S.L.

35,75p

14,52p

50,27p

(sense consideració de despeses variables)

ALTENATIVA TÈCNICA

PROP. JURECON.

TOTAL

POVET INDUSTRIAL,S.L.

43,86p

9,35p

53,21p

DEURCOM,S.L.

35,75p

14,52p

50,27p

En definitiva, si considerem com càrregues únicament les derivades de les que han de retribuir-se a l'urbanitzador com remuneració pròpia, l'oferta més avantatjosa des del punt de vista de la puntuació establida en les bases és la de POVET INDUSTRIAL,S.L. amb 53,21 p, sobre els 50,27 p de l'oferida per DEURCOM,S.L. L'avantatge de la primera sobre la segona s'obté sobre la base de les condicions de disseny del propi pla parcial, així com de les de les propostes tècniques d'urbanització i terminis, pel que fa a l'alternativa tècnica i en el lleuger ajustament de preus i el coeficient de bescanvi que s'estableix en la proposició econòmica. Per contra, els avantatges de la proposta de la segona proposició s'obtenen per la capacitat de l'aspirant a urbanitzador a establir millors compromisos i major col·laboració de propietaris en l'execució del programa, ja que compta amb el suport del propietari majoritari.

En el cas de considerar el conjunt de càrregues d'urbanització, inclosos les despeses variables, la baremació és també favorable a POVET INDUSTRIAL,S.L. amb 60,12p, sobre els 50,27p obtinguts per DEURCOM,S.L. En aquest cas, la diferència s'incrementa pel notable increment de càrregues a assumir per la propietat en el cas de necessitar desmuntar la granja existent en el sector.

No obstant això, la prudència en l'estimació de les càrregues totals, en aquest cas concret, al meu entendre, hauria de decantar-se per l'apreciació d'una baremació que excloguera aquestes despeses variables, ja que podria donar-se el cas d'incompatibilitat per ús de la granja, en el cas de no introducció de normativa annexa al pla parcial que permetera el seu manteniment en la proposta de planejament presentada per POVET INDUSTRIAL.

S'adjunten, a continuació, els documents i condicionaments que han d'incorporar-se en el cas d'adjudicació en cadascuna de les propostes presentades.»

XX.- En data 20 de juny de 2008, emet un informe el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera.

XXI.- En data 3 de juliol de 2008, la Mesa de Contractació efectua la proposta d'aprovació del Programa d'Actuació Integrada del Sector de sòl urbanitzable industrial 8-B el Collet del PGOU de Benicarló, presentada en data 14/02/07 (registre d'entrada núm. 2.656) per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., l'alternativa tècnica de la qual està integrada per pla parcial, estudi d'integració paisatgística i projecte d'urbanització i l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador per a la gestió indirecta del PAI a la citada mercantil.

XXII.- En data 10 de juliol de 2008, (registre d'entrada núm. 13.327), el Sr. Vicente Javier Vicent Codorniu, en nom i representació de la mercantil GRANJA VICENT, S.L., presenta un escrit de consideracions sobre l'expedient.

XXIII.- En data 16 de juliol de 2008, la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, emet el dictamen per al Ple de l'Ajuntament, sobre la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B el Collet del PGOU de Benicarló.

XXIV.- En data 22 de juliol de 2008, emet un informe l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, on contesta l'escrit citat en l'expositiu anterior.

XXV.- En data 31 de juliol de 2008, el Ple de l'Ajuntament retira de l'ordre del dia, la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B el Collet del PGOU de Benicarló, presentada en data 14/02/07 (registre d'entrada núm. 2.656) per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., per a sol·licitar un informe extern a la Conselleria de Sanitat.

XXVI.- En data 12 de setembre de 2008 (registre d'eixida núm. 17.266), se sol·licita un informe extern a la Conselleria de Sanitat (rebut per aquesta en data 17/09/08).

XXVII.-En data 23 de setembre de 2008, (registre d'entrada núm. 17.230) la mercantil DEURCOM S.L., presenta al·legacions a l'expedient.

XXVIII.- En data 3 de novembre de 2008, (registre d'entrada núm. 19.717) la Direcció Territorial de Castelló, pertanyent a la Conselleria de Sanitat, remet un informe elaborat pel tècnic sanitari Javier Criado Juárez, en data 24/10/08.

XXIX.- En data 21 de novembre de 2008, emet un informe jurídic el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, on indica la necessitat d'adoptar l'acord pertinent sobre el PAI, una vegada rebut l'informe extern sol·licitat.

XXX.- En data 21 de novembre de 2008, la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, emet el dictamen per al Ple de l'Ajuntament, sobre la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B el Collet del PGOU de Benicarló.

XXXI.-En data 25 de novembre de 2008, (registre d'entrada núm. 21.037) VICENTE VICENT GASCO i NIEVES CODORNIU GISBERT, presenten un escrit pel qual sol·liciten la no presentació a Ple de la designació d'urbanitzador i la retirada del projecte.

XXXII.- En data 26 de novembre de 2008, (registre d'entrada núm. 21.131) VICENTE VICENT GASCO i NIEVES CODORNIU GISBERT, reiteren l'escrit citat en l'expositiu anterior.

XXXIII.- En data 27 de novembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament aprova la proposta de Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B el Collet del PGOU de Benicarló, presentada en data 14/02/07 (registre d'entrada núm. 2.656) per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., l'alternativa tècnica del qual està integrada per un pla parcial, un estudi d'integració paisatgística i un projecte d'urbanització. S'adjudica la condició d'agent urbanitzador per a la gestió indirecta del PAI la citada mercantil.

XXXIV.- En data 10 de març de 2009, Carmelo Vicent Codorniu, en representació de la mercantil GRANJA VICENT, S.L., i domicili a l'efecte de notificacions a la partida de Vilaperdig núm. 5 de Benicarló, presenta un recurs de reposició, davant l'oficina de Correus de Castelló de la Plana (registre d'entrada de l'Ajuntament de Benicarló, núm. 4.396 de data 13/03/09) contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 27/11/08, pel qual es va aprovar i va adjudicar el Programa d'Actuació Integrada en sòl industrial, sector 8 B el Collet del PGOU de Benicarló (expedient PAII/307), del següent tenor:

«ALEGACIONES

PRIMERA.- CUESTIONES PREVIAS.

Desde el principio, el presente procedimiento no ha estado exento de polémicas, como bien es sabido por este Ayuntamiento, desembocando en un final sin sorpresas, con la adjudicación a la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., como ya era sabido y se vaticinaba por esta parte.

No debemos remontarnos muy atrás para dar con un escrito de consideraciones al que dimos entrada, en el que se denunciaba como primera gran omisión, el hecho de que las Bases de Programación aprobadas por parte del Ayuntamiento nada indicaran sobre la preexistencia de la granja. Lamentablemente, continuaba diciendo dicho escrito, con ello la Corporación omitió también fijar los posibles criterios de mantenimiento de la granja que desde el prisma de la ordenación urbanística debían contener las Alternativas Técnicas a presentar durante el trámite de información pública, pues con dicha intervención probablemente se hubiera paliado la actual situación de inseguridad jurídica que hoy estamos viviendo.

Dicha gran omisión y error, no fue sino el principio y la causa de un procedimiento en el que efectivamente, la inseguridad jurídica y la sensación de estar peleando ante una decisión ya predeterminada, ha sido el denominador común.

A este respecto destaca, por ejemplo, la notificación practicada por el Ayuntamiento para subsanar la documentación administrativa presentada por la mercantil DEURCOM, S.L. al PAI del suelo industrial del Sector 8B Collet, cuya alternativa casualmente había sido apoyada por esta parte, y en la que se le requería sobre cuestiones que no se correspondían a ese momento temporal y procedimental, o bien resultaban de imposible cumplimiento. En este sentido, la certificación acreditativa de estar al corriente en el cumplimiento de las obligaciones con la Seguridad Social, no era exigible hasta el momento anterior a la adjudicación, y la incorporación en el acta notarial de la documentación relativa a la realización de un segundo intento de aviso a los titulares catastrales, resultaba de imposible cumplimiento, dado que al momento del requerimiento el trámite de información pública estaba iniciado pero no terminado.

Ese mismo requerimiento, se refirió a su vez, al hecho de que debían haberse presentado al menos dos informes de distintas entidades financieras, cuando de la literalidad de las Bases Particulares (Base XVI), se desprendía claramente la singularidad de la petición, lo cual, además de tendencioso resultaba contrario a la unánime jurisprudencia existente en materia de contratación administrativa, referida a los criterios que deben de ponderar al objeto de no frustrar el principio de libre concurrencia, del que parecía querer prescindirse a toda costa para que ya desde un principio, fuera una única la propuesta que valorar, cuando si hay algo que se persigue con el concurso público es la pluralidad de ofertas, y por ende, la pluralidad de opciones que valorar, todo ello en beneficio del interés general.

Afortunadamente, la actuación conjunta de esta parte junto con la mercantil DEURCOM, S.L., mediante la presentación de las alegaciones pertinentes, y la convocatoria de una reunión urgente con el Secretario del Ayuntamiento, impidieron que ya desde el inicio, dicha empresa quedara al margen de toda posibilidad para optar a la adjudicación, si es que en algún momento, gozó siquiera de dicha posibilidad.

Otro ejemplo en este largo y tortuoso procedimiento, lo fue también el Decreto del Teniente de Alcalde delegado del área de urbanismo de fecha 7 de noviembre de 2008, por el que se resolvió que la misma mercantil DEURCOM, S.L., a la que antes nos hemos referido, y cuya alternativa era la que apoyaba esta parte, no podía optar a la adjudicación del Programa de Actuación Integrada para el desarrollo del Sector Industrial 8 B Collet, y en consecuencia, quedaba una sola empresa en solitario (POVET INDUSTRIAL, S.L.), encarrilada en el camino hacia la adjudicación.

El motivo para dejar fuera a la "otra alternativa", a nuestro juicio la menos preferida para el Ayuntamiento, se fundamentó en el informe del técnico municipal de fecha 25 de octubre de 2007, el cual transcribimos parcialmente:

"El segundo documento proyectual que debe acompañar a la alternativa está constituido por el Proyecto de Urbanización (...) junto al documento expuesto al público, debería haberse expuesto el documento que permitiera hacer la Estimación de Impacto Ambiental. Tal circunstancia no se ha producido, como se deduce del acta notarial de protocolización y de la alegaciones presentadas por Povet Industrial a la alternativa de Deurcom (...) Por esta razón, en opinión de este técnico municipal, la Alternativa Técnica de DEURCOM, S.L. Carece de los documentos necesarios para su aprobación, por lo que debe ser rechazada".

La interposición de recurso potestativo de reposición en fecha 12 de Noviembre de 2007, RE. Nº 18245, contra el citado Decreto de exclusión, y la petición de suspensión que le acompañó, paralizó temporalmente el procedimiento que, de otro modo, hubiera traído consigo la apertura de plicas, entre las que no hubiera estado la de la mercantil DEURCOM, S.L., y con ello, la preclusión de actos con una difícil sino imposible marcha atrás.

A la vista del citado recurso, el criterio técnico municipal que había servido para rechazar la propuesta de DEURCOM, S.L., fue desestimado jurídicamente de conformidad con los puntos cuarto y quinto del informe del Técnico de A.G. de Urbanismo de fecha 21 de Noviembre de 2007, haciendo suyos los argumentos esgrimidos por esta parte, el cual traemos a colación como muestra de la sinrazón de una situación en la que tanto esta parte, como la mercantil proponente a la que se le había dado apoyo total, tuvieron que soportar sin tener el deber legal ni moral de soportarla.

"Cuarto.- En el caso que nos ocupa, tal y como afirman los recurrentes, el Plan Parcial debe ser sometido a Evaluación Ambiental Estratégica, para lo que es necesario la emisión del Informe de Sostenibilidad Ambiental y la Memoria Ambiental, que regula la Ley 9/2006, de 28 de abril; documentos que las Bases particulares del concurso no exigieron y ninguno de los dos concursantes presentó.

El Proyecto de Urbanización, una vez realizada la Evaluación Ambiental Estratégica y teniéndola en cuenta, se debe someter a Evaluación de Impacto Ambiental.

Tampoco debemos olvidar (y en ello hacemos nuestro el argumento de los recurrentes) que de conformidad con lo dispuesto por el artículo 31 del Decreto 162/1990, de 15 de octubre, el Estudio de Impacto Ambiental se someterá a información pública, conjuntamente con el proyecto y del resultado de esa información pública, habrá de darse cuenta a la Agencia de Medio Ambiente.

Según consta en el expediente, el anuncio insertado por la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., en el Diario Oficial de la Comunidad Valenciana (DOGV nº 5.449, de fecha 13/02/07) somete a información pública única y exclusivamente el plan Parcial y el Proyecto de Urbanización.

No queda acreditada en el expediente, la exposición pública del Estudio de Impacto Ambiental presentado por la citada mercantil POVET INDUSTRIAL S.L., siendo como hemos visto anteriormente una obligación legal.

Quinto.- Debemos hacer nuestro también el planteamiento realizado por los recurrentes, cuando en el folio número 7 de su escrito, indican que es razonable entender que cuando las Bases Particulares del concurso no exigieron ni el informe de sostenibilidad ambiental ni la memoria ambiental, relativos al Plan Parcial (que ninguno de los dos concursantes ha presentado), es porque estaban pensando en que el documento que presentaran los concursantes, debía ser considerado la versión preliminar del Plan Parcial a que se refiere el artículo 10.1 de la Ley 9/2006, de 28 de abril, de modo que, una vez seleccionado el concursante, debería completar el Plan Parcial, redactando el informe de sostenibilidad ambiental, para someterla al procedimiento de la citada Ley.

Y del mismo modo, cuando las Bases Particulares no exigieron, que el Proyecto de Urbanización tuviese los documentos necesarios para su Evaluación de Impacto Ambiental, es razonable entender, en ausencia de esa misma justificación expresa, que tuvieron presente el nuevo sistema, derivado de la Ley 9/2006, de 28 de abril, y en particular, su Disposición Adicional 3ª, que exige que la Evaluación de Impacto Ambiental, sea posterior a la Evaluación Ambiental Estratégica y tenerla en cuenta.

En mérito de lo expuesto, de conformidad con las disposiciones citadas y demás normativa de aplicación, se debe informar favorablemente el recurso presentado por la mercantil DEURCOM, S.L."

La estimación del recurso de reposición trajo consigo la admisión de la alternativa técnica que esta parte había apoyado, y arrojó un poco de luz sobre el obscuro proceso de selección de alternativas técnicas que estábamos presenciando. De todo lo cual podemos extraer el menos dos conclusiones claras. La primera, que si se pretendía atender a una interpretación estricta de la legalidad, ambas alternativas, deberían haber sido excluidas, y no únicamente la de Deurcom. Y segunda, como se verá en el expositivo tercero del presente recurso, la rigidez a la hora de establecer las consecuencias legales, por defectos en las Alternativas, trae distinta suerte si estamos ante una alternativa u otra, es decir, la finalmente seleccionada frente a la que no ha sido seleccionada.

En este sentido, y como ya decíamos, la inseguridad jurídica ha sido el denominador común que desde el inicio ha sobrevolado en el presente procedimiento de adjudicación. En todas y cada una de las decisiones administrativas en las que se ha generado ese temor, hemos visto como con la estimación de los distintos recursos se daba marcha atrás, no solo por cuestiones de forma, sino sobre la base de argumentos de peso que cuestionaban si cabe aún mas, las ya de por sí cuestionadas decisiones municipales, que dieron pie a la sucesión de recursos interpuestos bien por esta parte, o bien por la mercantil a la que esta parte había ofrecido su compromiso y apoyo.

La adjudicación por pleno de fecha 27 de Noviembre de 2008, a la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., de la condición de agente urbanizador para el desarrollo del suelo industrial Sector 8 B Collet, por los motivos de forma y de fondo que se expondrán, ha supuesto el quebranto definitivo de la confianza legítima que propugna el artículo 3 de la Ley 30/1992, de 26 de Noviembre, y que desarrollan varias Sentencias del Tribunal Supremo, entre otras, 10 de Mayo de 1999 y 17 de Junio de 2003.

Dicho principio, de construcción jurisprudencial según decimos, relacionado por el Tribunal Supremo con los principios de seguridad jurídica y buena fe en las relaciones entre la Administración y los particulares, ha sido recogido como principio al que está sometido el actuar de la administración. No obstante, en el presente caso, creemos ha sido desobedecido sistemáticamente, por comparativa al proceder que la misma ha referido hacia la alternativa seleccionada, y ello bien debiera servir para la anulación del acto hoy recurrido.

SEGUNDA.- NULIDAD DEL ART. 62 DE LA LEY 30/62 INFRACCIÓN DEL PROCEDIMIENTO.

a) El acto de apertura de las proposiciones jurídico-económicas se regula en el artículo 317 del Decreto 67/2006, de 19 de Mayo, del Consell, por el que se aprobó el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística Valenciana (en adelante ROGTU), en relación con el artículo 136 de la Ley 16/2005, de 30 de Diciembre, Urbanística Valenciana (en adelante LUV).

A su vez, establece el artículo 319 del ROGTU, que una vez celebrado el acto de apertura de plicas, el plazo para resolver sobre la adjudicación del programa de Actuación Integrada es de dos meses.

En el presente caso, dicho acto tuvo lugar en fecha 10 de Junio de 2008. En fecha 31 de Julio de 2008, se celebró el Pleno del Ayuntamiento de Benicarló, en el que debía acordarse como punto 11º del orden del día, la aprobación y adjudicación del referido PAI, no obstante, según consta en la exposición de hechos, dicho punto se retiró a petición de los grupos político del PSOE y BLOC, al objeto de que por el Ayuntamiento de Benicarló se recabaran los informes pertinentes de otras administraciones, que resolviesen acerca de la problemática de la compatibilidad de la actividad de la Granja Avícola existente en el ámbito, y de su mantenimiento.

Entendiendo dicho motivo, uno de los que recoge la Ley de Procedimiento, como causa de suspensión, en ese momento restaban del cómputo de plazo global de dos meses, 8 días, en los que debía dictarse el acto administrativo.

Según consta en el acuerdo notificado, en fecha 3 de Noviembre de 2008, RE. nº 19.717, se presentó escrito de la Dirección Territorial de la Consellería de Sanidad. Por lo que no habiéndose adoptado el acuerdo de aprobación y adjudicación hasta la fecha de 28 de Noviembre de 2008, es claro y notorio el incumplimiento del plazo de dos meses a que se refiere el artículo 319 del ROGTU, y en consecuencia procede la declaración de nulidad de conformidad con el artículo 62.1.e) de la Ley 30/92.

b) El artículo 135.2 de la LUV, establece que los criterios de adjudicación deberán valorar con carácter independiente los documentos correspondientes a la alternativa técnica y a la proposición jurídico económica.

En consonancia con lo anterior, las Bases Particulares del suelo industrial Sector 8 B Collet, establecieron (Base XVII), en relación a la Proposición Jurídico-Económica, los siguientes criterios:

- Importe total de las cargas de urbanización a repercutir sobre los propietarios en EUR/m2t homogeneizado. 15 puntos.

- Coeficiente de Canje. 10 puntos.

- Mayor porcentaje de terrenos propios o de asociados que quedarán afectos en el Registro de la Propiedad al cumplimiento de obligaciones especiales de edificación. 5 puntos.

- Porcentaje de propiedad dispuesta a asumir o colaborar en la ejecución del programa. 5 puntos.

- Menor porcentaje de aprovechamiento que deba ser puesto a disposición del urbanizador como retribución de terceros con los que no tenga contrato suficiente. 5 puntos.

El acuerdo recurrido, NO contiene absolutamente ninguna valoración ni ponderación de los criterios de adjudicación para cada una de las proposiciones presentadas, empleando idénticos términos a los referidos en el artículo 137.1 de la LUV, por lo que dicha omisión es causa de nulidad del acto, de conformidad con el artículo 62.1.e) de la Ley 30/92.

Que sepamos, tanto la alternativa técnica de la mercantil DEURCOM, S.L., como la de la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., fueron baremadas por sendos informes del Arquitecto municipal de fecha 19 de Mayo de 2008, y 25 de Octubre de 2007, respectivamente, superando ambas la puntuación mínima establecida en las bases. Por lo que según norma, lo que procedía era emitir el correspondiente informe sobre baremación de las proposiciones jurídico-económicas, del que se omite toda referencia en el acuerdo pleno de fecha 27 de Noviembre de 2008, y con ello, se quebranta absoluta y totalmente el procedimiento previsto para la aprobación y adjudicación de los Programas de Actuación Integrada, lo cual, tal y como anticipábamos, es de por sí razón suficiente para declarar su nulidad.

A mayor abundamiento, el acuerdo de adjudicación entendemos, es nulo de pleno derecho por infringir lo dispuesto en los artículos 53 y 54.2 de la Ley 30/92.

A tal efecto, el artículo 53 establece que: "1. Los actos administrativos que dicten las Administraciones Públicas, bien de oficio o a instancia del interesado, se producirán por el órgano competente ajustándose al procedimiento establecido. 2. El contenido de los actos se ajustará a lo dispuesto por el ordenamiento jurídico y será determinado y adecuado a los fines de aquellos."

Por su parte, el artículo 54.2 recoge: "2. La motivación de los actos que pongan fin a los procedimientos selectivos y de concurrencia competitiva se realizará de conformidad con lo que dispongan las normas que regulen sus convocatorias, debiendo, en todo caso, quedar acreditados en el procedimiento los fundamentos de la resolución que se adopte."

En el presente caso, las normas que regulan la convocatoria del concurso para la adjudicación del PAI suelo industrial Sector 8 B Collet, son las Bases Particulares aprobadas por el Ayuntamiento de Benicarló, así como la Ley 16/2005, de 30 de Diciembre, y su Reglamento de Desarrollo, según la Base XXI, dedicada al régimen jurídico aplicable al concurso.

Tal y como hemos visto, el acuerdo impugnado no ha sido motivado conforme a las pautas y baremos previstos en las Bases Particulares, por lo que ha contravenido claramente el régimen legal establecido para el proceso selectivo y de concurrencia competitiva para la designación de Agente Urbanizador de un Programa de Actuación Integrada, lo que supone además, que el acto dictado lo haya sido prescindiendo del procedimiento establecido para ello, lo cual trae causa de nulidad del mismo.

Efectivamente, la Administración está dotada de un poder de decisión llamado discrecional, y para su ejercicio pleno debe apoyarse en la correspondiente motivación, de manera que, el acuerdo que se adopte y mas cuando es con efectos de desestimación de un proceso selectivo, debe contener de todas cuantas justificaciones se crean necesarias y que hayan intervenido en la decisión, al objeto de no crear una situación de indefensión al administrado, el cual está legitimado y en su derecho de conocer cuales son las razones por las que la Administración deniega o desestima su petición.

A este respecto, esta parte como propietaria de la mayoría de los terrenos afectados por la actuación, desconoce cuales han sido los motivos económicos por los que se ha preferido una alternativa frente a otra, en tanto en cuanto, la desestimación de la alternativa por esta parte apoyada, se basa en el dictamen de la Comisión Informativa de Urbanismo que ni siquiera se reproduce parcialmente, y en la expresión de los votos de los distintos partidos políticos con representación en el Pleno de la Corporación.

Bien podríamos decir, en consonancia con la nulidad instada por falta de motivación, que desconocemos el porqué de los 12 votos favorables de los asistentes.

Por lo tanto, siendo definición doctrinal de la motivación del acto administrativo, "la exigencia de hacer públicas las razones de hecho y de derecho que fundamentan el acto", resulta probado que el acuerdo impugnado no hizo públicas dichas razones de hecho y de derecho, y en consecuencia, debe ser declarado nulo. Máxime, cuando es el propio artículo 137.3 LUV el que establece la obligatoriedad de motivar, en todo caso, la resolución municipal con referencia a los criterios de adjudicación establecidos en las bases.

Como doctrina jurisprudencial que refrenda este posicionamiento podemos citar, entre otras muchas, las siguientes Sentencias:

- (Sentencia del TSJCV Secc. 2ª de la Sala de lo Contencioso-Administrativo de 10 de Enero de 2005, nº 40/2005). "(Fundamento de Derecho Tercero) (...) El artículo 54 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre , dispone que los actos administrativos serán motivados, con sucinta referencia de hechos y fundamentos de derecho. Como tiene declarado la jurisprudencia, la motivación ha de ser en todo caso suficiente, es decir, que aún en el supuesto de ser sucinta o escuetamente breve, ha de contener la razón esencial de decidir, de tal modo que el interesado pueda conocer con exactitud y precisión el cuándo, cómo y porqué de lo establecido por la Administración, con la amplitud necesaria para su adecuada defensa, permitiendo también a su vez a los órganos jurisdiccionales el conocimiento de los datos fácticos y normativos que les permitan resolver la impugnación judicial del acto, en el juicio de su facultad de revisión y control de la actividad administrativa, sancionada en el art. 106 C.E . Por otra parte, la exigida motivación administrativa es clave para el logro de la seguridad jurídica que debe imperar, tanto a priori como a posteriori, en las relaciones entre la Administración y los administrados (T.S. 3ª, Sección 5ª, S. 15 de diciembre de 1.999 , entre otras).(...)".

- (Sentencia del TSJ Sala de lo Contencioso Administrativo, Sección 1ª, de 14 de Abril de 2003, nº 515/2003). "(Fundamento de Derecho Sexto) (...) El Tribunal Supremo viene declarando con reiteración, y un ejemplo de ello es la Sentencia de 27 febrero 1990 ( RJ 1990, 783), que si la Administración Pública ha de servir con objetividad los intereses generales, cual lo impone el artículo 103 de nuestra Constitución ( RCL 1978, 2836), es mediante la motivación de sus actos, pues sólo a través de ella es como se puede conocer si la actuación merece la conceptuación de objetiva por adecuarse al cumplimiento de sus fines, sin que tal motivación se pueda cumplir con fórmulas convencionales sino dando la razón plena del proceso lógico y jurídico que determine la decisión; a propósito del artículo 43 de la LPA ( RCL 1958, 1258, 1469, 1504 y RCL 1959, 585) (hoy artículo 54 de la Ley 30/1992, de 26 noviembre [ RCL 1992, 2512 y RCL 1993, 246], ha dicho el citado Tribunal, en sus Sentencias de 14 noviembre 1986 ( RJ 1986, 36) y 4 noviembre 1988 ( RJ 1988, 8629), recordando la doctrina sentada por el Tribunal Constitucional en la suya de 16 junio 1982 ( RTC 1982, 36), que la motivación es necesaria para el debido conocimiento de los interesados y para la posible defensa de sus derechos, y la misma debe darse con la amplitud necesaria para tal fin, pues sólo expresando las razones que justifiquen la decisión, es como puede el interesado después alegar cuanto le convenga para su defensa, sin subsumirse en la manifiesta indefensión que proscribe el artículo 24.1 de nuestra Ley Fundamental, también extensivo a las resoluciones administrativas".

A la vista de los hechos alegados, y los fundamentos de derecho traídos a colación, creemos con total certeza, que la falta de motivación en lo referente a las proposiciones jurídico-económicas del acuerdo recurrido, genera en esta parte una situación de indefensión tal, que sobre la base de los artículos 53 y 54 de la Ley 30/92, en relación al artículo 137.1 y 3 de la LUV, y en consonancia con los artículos 62.1.e) y artículo 63.2 de la Ley 30/92, debe ser declarado nulo de pleno derecho.

TERCERA.- TRATAMIENTO DISCRIMINATORIO.

El punto primero del acuerdo pleno de fecha 27 de Noviembre de 2008 establece: "Aprovar la proposta de Programa d'actuació integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8.B el cCollet del PGOU, presentada en data 14 de febrer de 2007 (registre d'entrada núm. 2.656), pel Sr. Mariano Ros Bodí, en representación de la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., amb CIF B12684437 (...) per ajustar-se, la proposició técnica, a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals (...) de conformitat i amb les condicions establides en l'informe técnic de data 20 de maig de 2008, que haurien de ser resoltes i aportades en un document refós, i condicionant els efectes de la seua aprobación a l'obtenció dels informes preceptius de les administracions sectorials que corresponguen."

Dichos condicionantes a la alternativa técnica de Povet Indutrial, S.L., son los que a continuación se enumeran:

Respecto del Plan Parcial:

- Modificación del régimen de "fuera de ordenación" o establecimiento de la normativa específica que permita el funcionamiento normal de la actividad existente en el sector, siempre que no se demuestre que la misma resulta dañina para el funcionamiento y usuarios del polígono, como así parece desprenderse del informe de la Consellería de Agricultura.

- El promotor deberá modificar la disposición de las plazas de aparcamiento y justificar el cumplimiento del estándar.

- Por encontrarse colindante con la actual AP-7, deberá solicitarse informe del Ministerio de Fomento.

Respecto del Proyecto de Urbanización:

- Deberá el urbanizador incorporar en el Proyecto de Urbanización y ejecutar, en caso de ser adjudicatario, el sistema de contenedores soterrados previsto en las bases de programación, a su propio cargo.

- Deberá aportarse el cuadro de precios descompuestos previamente a la aprobación del Proyecto de Urbanización.

- Deberá realizarse un análisis de la situación de la red de colectores a la que acomete la nueva urbanización, con objeto de demostrar su capacidad.

Al margen de las consideraciones que de un modo particularizado referiremos sobre cada uno de los condicionantes a la alternativa técnica seleccionada, lo cierto es que merece la pena llegados a este punto, traer de nuevo a colación una afirmación que ya recogíamos en el expositivo primero: "la rigidez a la hora de establecer las consecuencias legales por parte del Ayuntamiento, por defectos en las Alternativas, trae distinta suerte si estamos ante una alternativa u otra, es decir, la finalmente seleccionada frente a la que no ha sido seleccionada."

Afirmación del todo justificada si se piensa, por ejemplo, que la alternativa técnica seleccionada deberá modificar la disposición de las plazas de aparcamiento y justificar el cumplimiento del estándar, previsto conforme a los artículos 131.g y 210 del ROGTU, que al momento de resultar adjudicataria NO CUMPLE. Por lo que entendemos, está contraviniendo no solo la normativa urbanística aplicable, sino también las los objetivos a satisfacer con el desarrollo del Programa, determinados según las Bases Particulares (Base IV) para el suelo industrial Sector 8B Collet, por referencia al artículo 121.4.d): "Suplementar las infraestructuras y espacios públicos o reservas dotacionales en lo necesario para no menguar ni desequilibrar los niveles de calidad, cantidad o capacidad de servicio existentes y exigibles reglamentariamente.". Por igual motivo, la alternativa técnica incumple además las prescripciones técnicas en la redacción del Proyecto de Urbanización (Base XII): "Aparcamientos en vía pública".

Además, el urbanizador deberá incorporar según el informe técnico, en el Proyecto de Urbanización a ejecutar, el sistema de contenedores soterrados previsto en las bases de programación. Lo que de contrario supone entender que el Proyecto de Urbanización de la alternativa técnica seleccionada no recogía entre sus previsiones dicha obra de urbanización, pese a ser una obligación previsible, por contenerse en las propias Bases Particulares (Base XII), prescripciones técnicas que deberán respetarse en la redacción del Proyecto de Urbanización: Sistemas enterrados de recogida selectiva de residuos (1 isla de 5 linea). Y en Anexo II, Condiciones Técnicas Mínimas para el Desarrollo del Proyecto y Ejecución de la Urbanización, apartado de sistemas enterrados de recogida selectiva de residuos. Por igual razonamiento al anterior, la alternativa técnica seleccionada contravenía la Ley del Concurso, esto es, las Bases Particulares.

Por último, no por ello menos importante, es la obligación de aportar el cuadro de precios descompuestos. Dicha obligación, venía recogida en las Bases Particulares (Base XII), prescripciones técnicas que deberán respetarse en la redacción del Proyecto de Urbanización: Los Proyectos de Urbanización comprenderán los documentos indicados en el artículo 156 LUV, y artículos 349 y 350 ROGTU.

El artículo 156.1.g) LUV, establece: "1. Los proyectos de urbanización comprenderán los siguientes documentos: f) Cuadros de precios descompuestos."

Por su parte, el artículo 350.6 ROGTU, recoge que los proyectos de urbanización comprenderán los siguientes documentos: "Cuadros de Precios unitarios y descompuestos."

Pues bien, tal y como se aprecia en el informe técnico de fecha 20 de Mayo de 2008, dicho cuadro no figuraba entre las determinaciones de la alternativa técnica seleccionada, lo que supone el incumplimiento de las Bases Particulares, según se ha visto, así como de la normativa urbanística aplicable.

A la vista de lo expuesto, esta parte considera que el Ayuntamiento de Benicarló ha actuado de forma tremendamente laxa y flexible en este caso, frente a la contundencia mostrada con la exclusión de la alternativa técnica de Deurcom, S.L., mediante Decreto de Teniente Alcalde delegado de Urbanismo de fecha 7 de Noviembre de 2007, por no haber acompañado al Proyecto de Urbanización del correspondiente documento que permitiera hacer la Estimación de Impacto Ambiental, cuando las Bases Particulares no lo exigieron, según se estimó en el Informe del Técnico de A.G. Urbanismo de fecha 21 de Noviembre de 2007, apartado quinto del mismo.

A este respecto, tanto igual o mayor incumplimiento supone, el no presentar la documentación técnica exigible según las Bases Particulares, cuando además esta consta de manera expresa, o presentarla incompleta, como lo ha hecho POVET INDUSTRIAL, S.L., que no presentarla en las circunstancias expuestas, como es el caso de la alternativa técnica de DEURCOM, S.L., teniendo en cuenta a su vez, los razonamientos jurídicos del TAG de Urbanismo, como justificación mas que probada de la dudosa exigibilidad del documento a que se refiere el técnico municipal en relación con la Estimación de Impacto Ambiental.

Sin embargo, en su caso, con pulso firme y decidido se acordó excluir de la baremación a una alternativa, mientras que para el caso de la seleccionada, ha superado la imposición en el acuerdo de adjudicación, una serie de condicionantes a cumplir mediante la presentación de un Texto Refundido. Creemos que es evidente el trato discriminatorio que el Ayuntamiento de Benicarló ha ejercido en el procedimiento de selección, y es por ello que decimos se ha vulnerado el principio de la confianza legítima que propugna el artículo 3 de la Ley 30/1992, de 26 de Noviembre, y que desarrolla el Tribunal Supremo, relacionándolo con los principios de seguridad jurídica y buena fe en las relaciones entre la Administración. Lo cual según veíamos, trae causa de nulidad de las actuaciones, máxime, por encontrarnos en un procedimiento de los denominados de concurrencia competitiva, para la selección por una Administración Pública de una Agente Urbanizador.

Por idénticos motivos a los entonces empleados por el Ayuntamiento de Benicarló, instamos se excluya a la propuesta de la Alternativa Técnica de POVET INDUSTRIAL, S.L., por incumplimiento del contenido de las Bases Particulares, según hemos expuesto.

CUARTA.- RÉGIMEN DE FUERA DE ORDENACIÓN. INDEFENSIÓN.

Otro de los condicionantes que impone el acuerdo recurrido, es el referente a la modificación del régimen de "fuera de ordenación" o establecimiento de la normativa específica que permita el funcionamiento normal de la actividad existente en el sector, siempre que no se demuestre que la misma resulta dañina para el funcionamiento y usuarios del polígono, como así parece desprenderse del informe de la Consellería de Agricultura. Este punto, por la directa y lesiva ingerencia que dicho condicionante supone sobre los derechos de esta parte, merece un tratamiento al margen de los anteriores, y su estimación, redunda en la petición de nulidad instada, según se verá, ante la indefensión que sin parangón se está generando.

Según ha establecido el Tribunal Supremo, y se deduce de la norma, el régimen jurídico de "fuera de ordenación" está pensado para edificios con vocación de desaparecer.

Por lo tanto, resulta evidente que el mantenimiento de la granja avícola en los términos que plantea el acuerdo recurrido, es una situación transitoria sin vocación de futuro, que condena al irremediable cierre de una actividad cuyo ámbito idóneo es el suelo no urbanizable según recoge el artículo 53 de la Ley 6/2003 de Ganadería de la Comunidad Valenciana.

Dicha afirmación la refrenda el Informe de Consellería de Agricultura, Pesca y Alimentación de fecha 14 de Abril de 2008, que obra en el expediente administrativo, cuando en su punto 4º concluye: "De hecho, a fecha de hoy, la explotación, ya está afectada puesto que su posible ampliación no estaría permitida".

El desarrollo del planeamiento, como es el caso, debe contar según recoge el artículo 415 del ROGTU con la correspondiente tasación de los derechos, edificaciones, construcciones o plantaciones que deban extinguirse o destruirse con motivo de la ejecución del Plan.

El artículo 173.2 LUV, establece además: "Igual derecho corresponde a los titulares de las actividades, legalmente establecidas, que deban cesar o ser trasladadas como consecuencia de su incompatibilidad con el planeamiento de cuya ejecución se trata".

Resulta evidente que la granja avícola, deberá extinguirse con motivo de la ejecución del Plan, y en consecuencia con la norma aplicable, deberán preverse las correspondientes indemnizaciones.

Sin embargo, con el régimen de fuera de ordenación que prevé el informe técnico de fecha 20 de Mayo de 2008 y que aprueba el acuerdo pleno impugnado, se está condicionando el cese y desmantelamiento de la actividad a un hecho futuro e indeterminado. Por decirlo en lenguaje coloquial, se está dejando a la suerte de los acontecimientos un derecho previsto por Ley, lo cual resulta del todo contrario a Derecho y atenta contra los mas elementales principios de defensa.

Si las ordenanzas del Plan Parcial permiten que en un futuro, se implante una actividad de la que puede derivar una incompatibilidad con los usos de la granja avícola, es porque efectivamente esta actividad existente y consolidada (cuenta con todos los permisos) es incompatible con el planeamiento, y por lo tanto, susceptible de ser indemnizada. El hecho de que sea mas pronto o mas tarde cuando se de dicha incompatibilidad, es solo una circunstancia que deberá regir, llegado el caso, los plazos y calendario para el desmantelamiento de la actividad, no una razón que sirva de justificación para el mantenimiento indefinido y de la actividad, y con ello esquivar el pago de las cuantiosas indemnizaciones que ello supondría.

El razonamiento expuesto por esta parte coincide con los términos de transitoriedad referidos en el apartado 5º del Informe de fecha 14 de Abril de 2008 de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, el cual se hace eco a su vez de la procedencia de determinación de las indemnizaciones que legalmente correspondan por el cese de la actividad, y que desde luego, da por sentado el meritado informe, a la vista de la casuística expuesta y que nos afecta.

Si tal y como pretende argumentarse desde el Ayuntamiento de Benicarló, no será hasta el momento en el que se implante otra actividad, y siempre hasta que no se demuestre que la misma resulta dañina para el funcionamiento y usuarios del polígono, cuando se determine el cierre de la granja avícola, resulta que con ello se está contraviniendo el artículo 415 ROGTU y 173 LUV, pues el instrumento y procedimiento previsto por la norma, con trámite de audiencia y exposición pública, es el Proyecto de Reparcelación. La instalación de una actividad cuyos usos resulten incompatibles con los de la granja avícola, en buena lid, traerá consigo la previa urbanización del ámbito, y a su vez antes, la previa aprobación de un Proyecto de Reparcelación. Por lo que si el régimen de fuera de ordenación finalmente se aprobase en los términos propuestos, se daría la paradoja que al momento de redactar el Proyecto de Reparcelación, aún no sería posible la implantación de ninguna actividad, y con ello, la imposibilidad de conocer si dicha actividad conlleva además la incompatibilidad con los usos de la granja existente. En los términos expuestos, resulta materialmente imposible y queda lejos de toda lógica que pueda, en consecuencia, preverse la indemnización por cese de actividad. La pregunta que continúa es simple, qué legitimidad tendrá esta parte para exigir, precluido el trámite de la reparcelación, cualquier tipo de indemnización. La respuesta: NINGUNA.

El acuerdo impugnado, está previendo un régimen de fuera de ordenación claramente con "fraude de Ley", y tal flagrante quebranto del ordenamiento jurídico, no puede sino acarrear la nulidad conforme a Derecho del mismo, de conformidad con el artículo 62 de la Ley 30/92, de 26 de Noviembre, en la medida que se está soslayando un derecho, el de la indemnización, previsto por Ley.

La determinación de dicho régimen genera en el administrado un quebranto del derecho a la defensa, en la medida que limita e impide a este su exigencia cuando así está prevista por el Planeamiento, al permitir con infracción del procedimiento, que la determinación de las indemnizaciones lo sea fuera del plazo y al margen del instrumento que recoge la norma, lo cual, coarta y anula la legitimidad para su imposición al obligado a ello, en virtud del principio de equidistribución sobre el que descansa el Proyecto de Reparcelación.

Al margen de las anteriores consideraciones, lo cierto es que el Ayuntamiento de Benicarló ha adoptado un acuerdo de aprobación y adjudicación de la alternativa técnica, sobre la base de un Informe de Sanidad de fecha 24 de Octubre de 2008, del que dice resulta "FAVORABLE" el tenor del mismo, y obviando el Informe de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, de fecha 14 de Abril de 2008, en cuyo punto cuarto de manera tajante se decía: Desde el punto de vista técnico, el mantenimiento de las dos actuaciones (explotación ganadera y polígono industrial) no es posible.

Por el contrario, el tenor favorable del Informe de Sanidad, nace al hilo de "... creo que la permanencia de la granja en su ubicación actual es compatible con el desarrollo urbanístico del PAI que desea desarrollar el Ayuntamiento de Benicarló."

Al margen de la interpretación subjetiva que significa emplear en el contexto del informe referido, la forma conjugada del verbo "creer", el Técnico Sanitario que suscribe su contenido, creemos carece de la potestad que en materia de planeamiento compete en exclusiva y de manera compartida a los Ayuntamiento y a la Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, para emitir un juicio acerca de la compatibilidad de usos urbanísticos, en todo aquello que exceda de los términos de la normativa sobre Sanidad. Circunstancia que por el contrario, sí discierne el Informe suscrito por el Director Territorial de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, al remitirse en su punto tercero, al correspondiente PGOU. De ahí que, por aplicación de la legislación en materia de ganadería antes referida, sea imposible desde el punto de vista técnico, la compatibilidad de una actividad industrial, propia del suelo urbano, con una explotación ganadera, propia de un suelo no urbanizable.

Parece con ello, que el Ayuntamiento de Benicarló haya ido llamando a las puertas de las distintas Consellerias hasta que ha escuchado aquello que quería oír, y aún con "pinzas", lo ha hecho servir a su favor para razonar un acuerdo del todo punto, nulo de pleno derecho.

A mayor abundamiento, en relación directa con el aspecto de las indemnizaciones al que nos hemos referido en este expositivo, es de destacar que la alternativa técnica seleccionada no haya previsto entre su documentación la valoración por el cese de la actividad de la granja avícola, como parte del inventario preliminar de construcciones, plantaciones e instalaciones cuya demolición, destrucción o erradicación exija la urbanización, tal y como prevé el artículo 126.i) de la LUV. Cuando según se ha visto, resulta evidente que tarde o temprano dicha instalación deberá extinguirse, dada la naturaleza del régimen de fuera de ordenación, como figura prevista para algo con vocación de desaparecer.

Esta documentación, se debía haber previsto, de conformidad a su vez con la Base XV, Sobre 2, Alternativa Técnica y Proposición, 2.1 Alternativa Técnica, letra h: Inventario preliminar de construcciones, plantaciones e instalaciones cuya demolición, destrucción o erradicación exija la urbanización.

La falta de dicha documentación, en tanto en cuanto, es exigible y así lo ha previsto de forma expresa las Bases Particulares, debería suponer la exclusión de la alternativa técnica seleccionada, por incumplir la documentación a presentar de conformidad con las mismas.

A la luz de todo lo expuesto, carecen de fundamento declaraciones como la que consta en el acta transcrita del Pleno de fecha 31 de Julio de 2008, por las que se tilda de "paradoja", que la persona que tiene mas intereses es la que haya presentado la oferta mas cara, y además diga, que esta misma persona es la que pide la desaparición de la actividad de la granja avícola, mientras que la otra alternativa no contempla esa desaparición.

Y ello por cuanto, la desaparición, pese a la previsión de un régimen de fuera de ordenación "ilegal", es un hecho incuestionable. En segundo lugar, porque a la vista de que la alternativa técnica seleccionada no haya previsto, entre otras cuestiones, la recogida separada de residuos mediante contenedores soterrados, o haya previsto menor superficie destinada a zona verde, trae como consecuencia, que evidentemente el precio sea inferior, a costa del incumplimiento, a nuestro juicio, de las bases particulares, por cuanto estas preveían el sistema de contenedores soterrados de manera expresa, como contenido del proyecto de urbanización, que no se ha previsto, y por cuanto entre los objetivos a satisfacer estaban los de establecer una barrera medioambiental junto a las inmediaciones de la Autopista AP-7, frente por ejemplo, a la ampliación de u suelo dotacional externo al Sector, de coste de ejecución CERO.

Esta parte ha apoyado, por lo tanto, la alternativa que ha garantizado el mejor cumplimiento de los derechos previstos por Ley.

QUINTA.- DESESTIMACIÓN DE LAS ALEGACIONES AL TRÁMITE DE EXPOSICIÓN AL PÚBLICO. IMPUGNACIÓN DE LAS PUNTUACIONES.

El punto tercero del acuerdo impugnado prevé: "estimar las las alegaciones presentadas por la mercantil GRANJA VICENT, S.L., recogidas en los apartados F,H,I, y desestimar el resto".

Por lo tanto, será objeto de este apartado, la valoración de los fundamentos que se han hecho servir para desestimar el resto de pedimentos.

En relación con el punto C) del informe Técnico de fecha 25 de Octubre de 2007, el cual se recoge junto con el resto de informes técnicos, en el informe jurídico emitido por el TAG de Urbanismo en fecha 6 de Noviembre de 2007, se dice que debe desestimarse la alegación referida a la ubicación de dos Centros Transformadores en la parcela propiedad de Granja Vicent, S.L., puesto que no existe relación entre la instalación de CT y la manufacturación de productos primarios, por lo no se aprecia tal incompatibilidad.

No obstante, no parece corresponderse dichos criterios con los recogidos por la Guía de las Mejores Técnicas Disponibles que cita el Informe de Sanidad de fecha 24 de Octubre de 2008, en lo referente al apartado de ruidos, o campos electromagnéticos que dicha infraestructura puede generar, ni con la recomendación final dirigida a que la granja quede rodeada exclusivamente por viales y espacios verdes. Todo lo cual redunda en detrimento de la vida del animal, fuente de la actividad de la granja, por lo que debería haberse estimado dicha alegación.

Tampoco parece justificable la desestimación de la alegación referida al cumplimiento de la normativa en materia de anchura de viales, por cuanto con independencia de la capacidad del mismo sin contar con su anchura, (según contraalega el adjudicatario, y recoge el informe de los servicios técnicos), el criterio que debe preponderar es el que impone el Reglamento de Planeamiento, y no la supuesta o hipotética capacidad para desempeñar la función que le es inherente, que por otro lado tampoco justifica técnicamente.

A estos argumentos, debe sumarse un hecho significativo, junto al cual, y al resto de los expuestos en el cuerpo del recurso de reposición, veremos como también en el apartado de las puntuaciones, se produce un agravio comparativo, que rompe definitivamente con el principio de confianza legítima, y genera con ello indefensión.

En fecha 26 de Octubre de 2007, el Técnico del área de Medio Ambiente, Sr. Vilanova Batalla emite informe por el que se dice respecto a la zona ajardinada de la alternativa técnica finalmente seleccionada: "Las especies vegetales propuestas se entienden adecuadas, aunque no su distribución, apreciando ausencia de diseño y dimensionado del espacio ajardinado."

De forma imprevisible, dicha inedoneidad de la zona verde ajardinada (dotación pública), no supone una merma en la puntuación en el apartado de mejor estructuración de las dotaciones públicas y espacios libres, del que Povet Industrial obtiene 35 puntos. Por el contrario, se convierte en una mejora puntuable, una propuesta de esa misma alternativa que ya destacábamos en el apartado anterior: la previsión de una parcela con destino dotacional público no exigible por la legislación. Cuando lo razonable sería pensar, en consonancia con las bases particulares (Base IV) punto 6º, que si debía haber un mayor puntuación por aportar suelo dotacional no exigible por la legislación, era precisamente para dar un tratamiento homogéneo al suelo colindante con la Autopista AP-7, con preferente ubicación en estas áreas de espacios libres, a fin de establecer una barrera medioambiental. Esta solución fue la que adoptó la alternativa técnica por esta parte apoyada, y lejos de suponer una ventaja, se convirtió en un hándicap, obteniendo en este apartado 25 puntos.

Creemos que esta no era la actuación que el administrado esperaba, al momento de la puntuación, si lo verdaderamente debe valorarse es aquello que precisamente ha aprobado el propio Ayuntamiento al elaborar las Bases Particulares.

Igual suerte depara sobre la alternativa técnica seleccionada, cuando sin esperarlo, y contra todo pronóstico, obtiene una puntuación extra en el apartado de medidas de control de calidad y medio ambiental que esté dispuesto a asumir, porque se estima que el control medioambiental que va a llevar a cabo será mas estricto y reglado por parte de Povet Industrial, S.L., por haber aportado el obligado documento de evaluación ambiental. Todo lo cual deriva en una puntuación de 3 puntos para Povet Industrial, S.L., frente a 0,43 puntos para Deurcom, S.L., cuando del informe jurídico estimatorio del recurso de reposición interpuesto contra la exclusión de Deurcom, se reconoce que no se desprende de las bases el deber de aportar dicho documento al momento de la presentación de la alternativa, y en todo caso, siempre se estará en disposición de su presentación con posterioridad a la Evaluación Ambiental Estratégica a presentar junto con el Plan Parcial. Por lo que si el deber legal le es exigible a cualquiera de los postulantes a agente urbanizador, resulta injusto y contrario a derecho, que la sola aportación anticipada suponga una mejor y mayor puntuación.

Resulta curioso llegados a este punto, ver como la ausencia de la previsión de contenedores soterrados, o el incumplimiento en el cómputo de estándares referidos a la previsión de plazas de aparcamiento, por referir algunos ejemplos, no se hayan tenido en cuenta para graduar a la baja la puntuación obtenida por POVET INDUSTRIAL, S.L. En apartados como el de la mejor estructuración de dotaciones públicas y espacios libres, o la calidad técnica de la ordenación propuesta.

A mayor abundamiento, no solo resulta curioso, resulta además contrario al principio de confianza en la Administración, y una absoluta falta de objetividad en relación al esquema lógico y de enjuiciamiento que la propia administración ha mostrado de forma clara para el caso de la alternativa de Deurcom, S.L., al graduar una puntuación, atendiendo los ventajas y desventajas de la documentación presentada, e igual medida.

Lo que en definitiva supone entender contraria al interés general, y particular por lo que afecta a esta parte, la resolución adoptada por acuerdo pleno de fecha 27 de Noviembre de 2008, por lo que procede la estimación del presente recurso, con declaración de nulidad del acuerdo impugnado.

SEXTA.- IMPUGNACIÓN INDIRECTA DE LAS BASES PARTICULARES.

Todo lo anteriormente expuesto, y muy en particular, la previsión del régimen de fuera de ordenación "ilegal" que se ha acordado, genera en esta parte unos perjuicios económicos incalculables, además de dejar en una absoluta situación de indefensión e indeterminación a esta parte, por cuanto se desconoce si va a cobrarse o no una indemnización; de ser así, quién la va a hacer frente y cuándo; o que obras y/o mejoras van a poder realizarse en las instalaciones actuales, por citar algunas de las dudas que se generan.

Creemos estar en la razón al considerar que esta situación queda al margen de cualquier Estado de Derecho, y debe ser inmediatamente corregida por el Ayuntamiento de Benicarló.

Situación a la que se ha llegado por un hecho sustancial de trascendental importancia, tal y como decíamos en el escrito de consideraciones presentado ante el Ayuntamiento con anterioridad a la fecha de la aprobación, del cual extraemos las siguientes:

"Las Bases de Programación aprobadas por parte del Ayuntamiento, nada indicaron sobre la preexistencia de la citada granja, cuando en modo alguno puede pasar desapercibida, por ser esta una explotación que goza de cierto reconocimiento en el Sector, y que cuenta nada mas que con 120.000 uds de gallinas ponedoras.

Por lo tanto, lamentablemente, con ello se omitió también fijar por parte de la Corporación los posibles criterios de mantenimiento de la granja desde el prima de la ordenación urbanística que debían contener las Alternativas Técnicas a presentarse durante el trámite de información pública, pues dicha intervención siquiera hubiera paliado la situación actual de inseguridad jurídica que como consecuencia de lo anterior hoy estamos viviendo."

Es por ello, que siendo el acuerdo de aprobación y adjudicación de fecha 27 de Noviembre de 2008, el resultado de lo previamente establecido para su desarrollo por las Bases Particulares del suelo industrial Sector 8B Collet, impugnamos a través de este la aprobación de aquellas por Acuerdo Pleno de fecha 29 de Marzo de 2006, por vulnerar con su indeterminación los derechos que le asisten a esta parte.

A este respecto, el artículo 131 de la LUV establece que las bases reguladoras de la gestión indirecta de programas de actuación integrada, regularán todas aquellas cuestiones jurídicas, económicas y administrativas que afecten tanto al procedimiento de adjudicación como al despliegue y ejecución de los programas de actuación integrada por gestión indirecta.

La situación de indefensión, quebranto económico, y abuso al que esta parte está siendo sometida trae causa en el hecho consustancial de que las bases no recogieran ni los criterios de ordenación en relación a la granja, ni si quiera la misma existencia de esta, siendo una circunstancia que afectaba tanto al despliegue como a la ejecución del programa de actuación integrada del Sector 8 B Collet, tal y como se habrá podido observar.

De conformidad con lo anterior, instamos la nulidad de las Bases Particulares, y la retroacción de las actuaciones al momento inicial, a fin de que se pueda dar cabida a una ordenación y criterios urbanísticos que permitan excluir a la misma del Sector, o bien prevean con claridad suficiente la incompatibilidad de la actividad con la ordenación a ejecutar, así como la necesaria previsión de indemnizaciones, pues en modo alguno, los criterios que con el acuerdo aprobado se adoptan, definen las causas de incompatibilidad por las que el cese de una actividad como la que nos afecta, debe ser indemnizada por medio del Proyecto de Reparcelación.

SÉPTIMA.- Al objeto de no excedernos en mas de lo ya excedido, nos reiteramos en todos y cada uno de los escritos presentados y que obran en el expediente administrativo, tanto por esta parte como por parte de la mercantil a la que esta parte ha prestado su apoyo por escrito, según consta.

Finalmente, como última reflexión, queremos poner en conocimiento de este Ayuntamiento si la situación a la que irremediablemente aboca a esta parte el acuerdo adoptado, resulta justa en los siguientes términos.

1.- Nos preguntamos si esta parte va a poder hacer frente, amén del coste por el cese de la actividad que desde ya presuponemos, el pago de las cuotas de urbanización, por el total de metros que se le deban adjudicar con tal de mantener, curiosamente, dicha actividad.

2.- Resulta justa la situación por la que esta parte, para el caso de no poder hacer frente al pago en metálico, deba pagar en terrenos, cuyo aprovechamiento, por otro lado, y de acuerdo con las recomendaciones del Informe de Sanidad, deberían quedar libres de toda edificación.

En su virtud,

SOLICITO, tenga por presentado este escrito, se sirva admitirlo, por formalizado, en tiempo y forma RECURSO POTESTATIVO DE REPOSICIÓN contra el Acuerdo Pleno de fecha 27 de Noviembre de 2008, y previos los trámites legales oportunos, acuerde declarar la nulidad de las Bases Particulares aprobadas por acuerdo pleno de 29 de Marzo de 2006, con retroacción de las actuaciones a dicho momento. Para el caso de no estimarse la anterior petición, y sin perjuicio de la reserva de acciones legales que correspondan, acuerde declarar la nulidad del Acuerdo Pleno de fecha 27 de Noviembre de 2008, sobre aprobación y adjudicación del Programa de Actuación Integrada para el desarrollo del Sector 8 B Collet, del PGOU de Benicarló, de conformidad con los hechos y fundamentos contenidos en el cuerpo del escrito.»

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, i interposició del recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- La mercantil recurrent GRANJA VICENT S.L., sol·licita la declaració de nul·litat de:

--Les bases particulars aprovades per acord de Ple de 29 de març de 2006, amb retroacció de les actuacions a aquest moment.

--Acord de Ple de 27 de novembre de 2008, relatiu a l'aprovació i adjudicació del PAI per al desenvolupament del Sector 8 B Collet del PGOU de Benicarló.

Per a això la citada mercantil, argumenta en primer lloc, que l'adjudicació pel Ple de l'Ajuntament en data 27/11/08, de la condició d'agent urbanitzador a la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., ha suposat el crebant definitiu de la confiança legítima que propugna l'article 3 de la Llei 30/1992 (LRJPAC), i que desenvolupen diverses sentències del Tribunal Suprem, entre altres, la de 10/05/99 i 17/06/03.

El principi de protecció de la confiança legítima, que ha de ser aplicat, no només quan es produïsca qualsevol tipus de convicció psicològica en el particular beneficiat, sinó mes bé quan es basa en signes externs produïts per l'Administració prou concloents perquè l'induïsquen raonablement a confiar en la legalitat de l'actuació administrativa, unit al fet que, donada la ponderació dels interessos en joc --interès individual i interès general--, la revocació o l'abandó sense efectes de l'acte, fa créixer en el patrimoni del beneficiat que va confiar raonablement en aquesta situació administrativa, uns perjudicis que no té per què suportar derivats d'unes despeses o inversions que solament poden ser-li restituïts amb greus perjudicis per al seu patrimoni, per no ser tots ells de simple naturalesa econòmica.

El Consell d'Estat sobre aquest principi de confiança legítima ha assenyalat, en un dictamen de data 30/05/96, que quan el procedir de l'Administració genera una aparença i, confiat en ella, el ciutadà, de bona fe, ajusta el seu preocedir a eixa aparença, pesa sobre l'Administració l'obligació de no defraudar eixa confiança, i d'estar a les conseqüències de l'aparença per ella creada.

La mercantil recurrent aporta una sèrie de dades per a justificar el crebant del principi de la confiança legítima, com ara:

  • A este respecto destaca, por ejemplo, la notificación practicada por el Ayuntamiento para subsanar la documentación administrativa presentada por la mercantil DEURCOM, S.L. al PAI del suelo industrial del Sector 8B Collet, cuya alternativa casualmente había sido apoyada por esta parte, y en la que se le requería sobre cuestiones que no se correspondían a ese momento temporal y procedimental, o bien resultaban de imposible cumplimiento. En este sentido, la certificación acreditativa de estar al corriente en el cumplimiento de las obligaciones con la Seguridad Social, no era exigible hasta el momento anterior a la adjudicación, y la incorporación en el acta notarial de la documentación relativa a la realización de un segundo intento de aviso a los titulares catastrales, resultaba de imposible cumplimiento, dado que al momento del requerimiento el trámite de información pública estaba iniciado pero no terminado.

  • Ese mismo requerimiento, se refirió a su vez, al hecho de que debían haberse presentado al menos dos informes de distintas entidades financieras, cuando de la literalidad de las Bases Particulares (Base XVI), se desprendía claramente la singularidad de la petición, lo cual, además de tendencioso resultaba contrario a la unánime jurisprudencia existente en materia de contratación administrativa, referida a los criterios que deben de ponderar al objeto de no frustrar el principio de libre concurrencia, del que parecía querer prescindirse a toda costa para que ya desde un principio, fuera una única la propuesta que valorar, cuando si hay algo que se persigue con el concurso público es la pluralidad de ofertas, y por ende, la pluralidad de opciones que valorar, todo ello en beneficio del interés general.

  • Otro ejemplo en este largo y tortuoso procedimiento, lo fue también el Decreto del Teniente de Alcalde delegado del área de urbanismo de fecha 7 de noviembre de 2008, por el que se resolvió que la misma mercantil DEURCOM, S.L., a la que antes nos hemos referido, y cuya alternativa era la que apoyaba esta parte, no podía optar a la adjudicación del Programa de Actuación Integrada para el desarrollo del Sector Industrial 8 B Collet, y en consecuencia, quedaba una sola empresa en solitario (POVET INDUSTRIAL, S.L.), encarrilada en el camino hacia la adjudicación.

El motivo para dejar fuera a la "otra alternativa", a nuestro juicio la menos preferida para el Ayuntamiento, se fundamentó en el informe del técnico municipal de fecha 25 de octubre de 2007, el cual transcribimos parcialmente:

"El segundo documento proyectual que debe acompañar a la alternativa está constituido por el Proyecto de Urbanización (...) junto al documento expuesto al público, debería haberse expuesto el documento que permitiera hacer la Estimación de Impacto Ambiental. Tal circunstancia no se ha producido, como se deduce del acta notarial de protocolización y de la alegaciones presentadas por Povet Industrial a la alternativa de Deurcom (...) Por esta razón, en opinión de este técnico municipal, la Alternativa Técnica de DEURCOM, S.L. Carece de los documentos necesarios para su aprobación, por lo que debe ser rechazada".

  • La interposición de recurso potestativo de reposición en fecha 12 de Noviembre de 2007, RE. Nº 18245, contra el citado Decreto de exclusión, y la petición de suspensión que le acompañó, paralizó temporalmente el procedimiento que, de otro modo, hubiera traído consigo la apertura de plicas, entre las que no hubiera estado la de la mercantil DEURCOM, S.L., y con ello, la preclusión de actos con una difícil sino imposible marcha atrás.

A la vista del citado recurso, el criterio técnico municipal que había servido para rechazar la propuesta de DEURCOM, S.L., fue desestimado jurídicamente de conformidad con los puntos cuarto y quinto del informe del Técnico de A.G. de Urbanismo de fecha 21 de Noviembre de 2007, haciendo suyos los argumentos esgrimidos por esta parte, el cual traemos a colación como muestra de la sinrazón de una situación en la que tanto esta parte, como la mercantil proponente a la que se le había dado apoyo total, tuvieron que soportar sin tener el deber legal ni moral de soportarla.

La estimación del recurso de reposición trajo consigo la admisión de la alternativa técnica que esta parte había apoyado, y arrojó un poco de luz sobre el obscuro proceso de selección de alternativas técnicas que estábamos presenciando. De todo lo cual podemos extraer el menos dos conclusiones claras. La primera, que si se pretendía atender a una interpretación estricta de la legalidad, ambas alternativas, deberían haber sido excluidas, y no únicamente la de Deurcom. Y segunda, como se verá en el expositivo tercero del presente recurso, la rigidez a la hora de establecer las consecuencias legales, por defectos en las Alternativas, trae distinta suerte si estamos ante una alternativa u otra, es decir, la finalmente seleccionada frente a la que no ha sido seleccionada.

  • En este sentido, y como ya decíamos, la inseguridad jurídica ha sido el denominador común que desde el inicio ha sobrevolado en el presente procedimiento de adjudicación. En todas y cada una de las decisiones administrativas en las que se ha generado ese temor, hemos visto como con la estimación de los distintos recursos se daba marcha atrás, no solo por cuestiones de forma, sino sobre la base de argumentos de peso que cuestionaban si cabe aún mas, las ya de por sí cuestionadas decisiones municipales, que dieron pie a la sucesión de recursos interpuestos bien por esta parte, o bien por la mercantil a la que esta parte había ofrecido su compromiso y apoyo.»

No podem acceptar la tesi mantinguda en aquesta primera part del recurs, per la part recurrent, que tracta del crebant del principi de confiança legítima, ja que la mateixa recurrent admet, que li ha estat estimat el recurs de reposició que va interposar en el seu moment la mercantil DEURCOM, S.L., contra la inadmissió de la seua alternativa tècnica:

«La estimación del recurso de reposición trajo consigo la admisión de la alternativa técnica que esta parte había apoyado.»

I per tant no pareix acceptable entendre que existisca en eixa fase de l'expedient, inseguretat jurídica ni molt menys, crebant del principi de la confiança legítima. Amb el que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs de reposició.

Tercer.- La segona de les argumentacions de la part recurrent, se centra en l'incompliment del termini previst en l'article 319 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual es va aprovar el Reglament d'Ordenació, Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), per a la resolució sobre l'adjudicació del Programa, atès que aquest article, estableix que el Ple de l'Ajuntament disposarà d'un termini de dos mesos comptadors des de l'obertura de les proposicions juridicoeconòmiques per a adjudicar el Programa d'Actuació Integrada, i si no s'acorda l'adjudicació dins dels terminis màxims fixats, el concurs es declararà desert.

Únicament es podrà ampliar aquesta termini de dos mesos a sis, quan el concurs s'haguera iniciat sobre la base de l'aplicació del silenci positiu regulat en l'article 130.5 de la LUV, o que en les bases reguladores s'establisca un termini superior.

El termini establit en les Bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada, mitjançant gestió indirecta, aprovades pel Ple de l'Ajuntament en data 29/03/06 (BOP núm. 76 de 27/06/06), és de quatre mesos comptadors des de l'acte públic d'obertura de proposicions per a realització de les actuacions previstes en l'article 137 de la LUV i adjudicar el PAI o declarar desert el concurs.

Per la seua banda l'article 320 del ROGTU, estableix que en cas de recaptar-se informes de tècnics externs a l'Administració se suspendrà el termini per a resoldre sobre l'adjudicació del programa i que en cap cas la suspensió podrà tenir una durada superior a tres mesos.

L'acte d'obertura de proposicions juridicoeconòmiques es va produir en data 10 de juny de 2008.

El termini per a resoldre finalitzaria, sense intervenir peticions d'informes tècnics externs, el 10 d'octubre de 2008.

La petició d'informe a la Conselleria de Sanitat es va produir en data 12 de setembre de 2008 (registre d'eixida núm. 17.266, rebut per aquesta en data 17/09/08).

Així doncs, considerant que el termini de tres mesos de suspensió de l'expedient, comença a comptar-se des del 12 de setembre de 2008, el termini per a l'adopció de l'acord Pel ple de l'Ajuntament finalitzaria el 12 de desembre de 2008.

L'adjudicació del PAI es va produir pel Ple de l'Ajuntament, en data 27 de novembre de 2008. Dins del termini.

Sembla evident, que no s'ha sobrepassat el termini previst en l'article 320 del ROGTU i que, per tant, s'ha complit el termini legalment habilitat per a l'adopció de l'acord d'adjudicació del programa i això obliga a desestimar aquesta part del recurs.

Quart.- La tercera de les argumentacions de la part recurrent, se centra en la falta de motivació de l'acord plenari de data 27/11/08, en relació a les proposicions juridicoeconòmiques, que genera indefensió, per la qual cosa entén que ha de ser declarat nul de ple dret aquest acord plenari.

La mercantil recurrent afirma, que l'acte recorregut no conté absolutament cap valoració, ni ponderació, dels criteris d'adjudicació per a cadascuna de les proposicions presentades. Considerant que les alternatives tècniques van ser baremades mitjançant informes tècnics de dates 25/10/07 i 19/05/08, procediria, llavors, l'emissió del corresponent informe sobre baremació de les proposicions juridicoeconòmiques, del que diu, s'omet tota referència en l'acord de Ple de 27/11/08 i que això trenca el procediment previst per a l'aprovació i adjudicació dels programes d'actuació integrada, raó suficient per a declarar la seua nul·litat.

Entén la part recurrent, que l'acord impugnat no ha estat motivat conforme a les pautes i barems previstos en les Bases particulars i que això suposa, que l'acte dictat, ho haja estat prescindint del procediment legalment establit, per la qual cosa procedeix declarar la seua nul·litat de ple dret per infracció del disposat en els articles 53 i 54.2 de la Llei 30/92 (LRJPAC).

L'informe tècnic de baremació de les proposicions juridicoeconòmiques, va ser emès per l'arquitecte Municipal, el Sr. Pérez Lores en data 19 de juny de 2008 i figura en l'expedient.

L'acta de la Mesa de Contractació, que va tindre lloc en data 3/07/08, va efectuar la proposta al Ple de l'Ajuntament, d'aprovació de la proposta de PAI del sector de sòl urbanitzable industrial 8 B el Collet del PGOU de Benicarló, presentada per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., i s'hi indicava a manera de motivació, literalment el següent:

«(...) per ajustar-se, la proposició tècnica, a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny del Programa d'Actuació Integrada SÒL INDUSTRIAL SECTOR 8B-COLLET del PGOU de Benicarló i execució de l'obra urbanitzadora del sector, de conformitat i amb les condicions establides en l'informe tècnic de data 20 de maig de 2008, que haurien de ser resoltes i aportades en un document refós, i condicionant els efectes de la seua aprovació a l'obtenció dels informes preceptius de les administracions sectorials que corresponguen.»

Aquesta proposta efectuada per la Mesa de Contractació es va reproduir literalment en els dictàmens de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, que van tindre lloc en dates 16 de juliol i 21 de novembre de 2008, i que va ser elevada al Ple de l'Ajuntament per a l'adopció de l'acord, en data 27/11/08.

L'exigència de la motivació de les decisions administratives constitueix element essencial i fundant d'aquestes, sense el qual aquesta quedaria convertida en nua expressió de l'arbitrarietat.

En aquest sentit, la Sentència de la Sala 4ª del Tribunal Suprem, de 7 de maig de 1987, diu que:

«La motivació és, per una banda, la garantia que la decisió no es pren arbitràriament sinó fundada i raonablement; i d'una altra, és el mitjà que els altres interessats puguen combatre eixa fonamentació quan haja discorregut fora dels marges legals i jurídics (que l'Administració ha d'actuar conforme a la llei i al dret: article 103 de la Constitució) que el contingut decisional de tot actuar administratiu ha de moure's."

Sent açò així, és lògic que no baste amb que "s'emplenen" de qualsevol manera els fonaments que precedeixen la decisió, sinó que entre aquesta i el suport fàctic i normativa que el precedeix ha d'existir congruència. Perquè una resolució administrativa, igual que una sentència, és un conjunt coherent i solidari. Que no és altra cosa el que es vol expressar amb l'anomenat principi de congruència processal.

I donada la unitat d'essència que existeix entre el procés judicial i l'anomenat procediment administratiu és perfectament aplicable a aquest la doctrina que sobre la motivació de les sentències judicials ha arreplegat el Tribunal Constitucional en alguna sentència. Per exemple la de 13 de maig de 1987, quan disposa:

«Solament si la sentència està motivada és possible als tribunals que hagen d'entendre en el tràmit d'algun recurs, controlar la correcta aplicació del dret... una verificació d'aquesta naturalesa només és possible si la sentència fa referència a la manera que ha d'inferir-se de la llei la resolució judicial i exposa les consideracions que fonamenten la subsunció del fet sota les disposicions legals que aplica.»

Que la motivació puga ser succinta no obsta que haja de complir amb el deure de deixar clar l'iter mental a través del que es desemboca en el pronunciament terminal, així ho disposa la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de juny de 1995:

«La motivació dels actes administratius, és a dir, els motius de fet i de dret de l'acte, han de ser succints,però suficients, de manera que expliciten la raó del procés lògic i jurídic que va determinar la decisió administrativa.»

Sembla evident, que una anàlisi detallada de l'expedient en qüestió, ens duu a la conclusió que no es produeix cap indefensió, ja que en l'expedient consten els informes tècnics i jurídic (dotat aquest de la fonamentació jurídica suficientment motivada), que han servit de base i fonamentació, a l'adopció de l'acord plenari i el dota de la motivació necessària.

Podem citar en suport d'aquesta tesi les sentències del Tribunal Suprem de 19 novembre 2001 (RJ 2001\9791) que permet acudir a la documentació que consta en l'expedient per a justificar la motivació; la Sentència de 17 maig 2006 (RJ 2006\4469) que del conjunt dels raonaments inclosos en la resolució i de les circumstàncies que hi concorren en el cas pot inferir-se raonablement que l'òrgan judicial va tenir en compte la pretensió o la Sentència de 6 març 2009 (RJ 2009\1585) que encara que no siga exigible un raonament judicial exhaustiu i detallat ni s'haja de limitar l'enjudiciament del tribunal a la motivació sobre la legitimació, el Tribunal a quo ha d'expressar les raons jurídiques en les quals es dóna suport per a prendre la seua decisió partint del contingut de l'acte administratiu .

--Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, secció 4ª) Sentència de 19 novembre 2001 (RJ 2001\9791):

«CINQUÈ

(...) Ara bé, si aquest raonament es conté en la proposta de resolució que fa seu l'òrgan decisor a través de l'estampillat res impedeix que puga entendre's complida l'exigència constitucional i legal de motivació, fins i tot amb major claredat que en altres supòsits que així s'ha reconegut tant pel Tribunal Constitucional com per aquest Alt Tribunal. En efecte, una fonamentació per remissió a documents que consten en l'expedient no deixa de ser-ho ni de satisfer la corresponent exigència constitucional i legal, com tampoc deixa de ser-ho i de complir amb el requisit una fonamentació continguda en imprès si aquest no es limita a meres afirmacions apodíctiques i no es limita a contenir com argumentació meres consideracions formulàriess que apareguen desconnectades dels fets sancionats o de la normativa que aplica. I, no obstant això, en l'un i l'altre cas el coneixement de la motivació de la resolució administrativa exigeix una major esforç, que quan es tracta de la incorporació de l'assentiment per mitjà de l'estampillat a una proposta de resolució correctament formulada, ja que en aquells casos és necessari bé acudir a la documentació que consta en l'expedient o bé constatar que el contingut de l'imprès o del formulari es correspon realment amb el supòsit recollir i amb el procedir sancionat. Per contra, la proposta de resolució que fa seua l'òrgan decisor, si és adequada, incorpora en el propi i únic document les raons de la sanció i ho fa de manera individualitzada, ad hoc, per als fets objecte de l'expedient i per a la normativa aplicada, per la qual cosa no s'adverteix cap raó per a negar-li virtualitat, per falta de motivació, a la decisió que així s'adopta.

(...) O, dit en altres termes, no pot descartar-se com mecanisme vàlid per a expressar la voluntat de l'òrgan competent per a sancionar l'"estampillat" degudament diligenciat perquè puga fer-se d'ell un ús rutinari.»

- Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 6ª) Sentència de 17 maig 2006 (RJ 2006\4469):

«c) No tota absència de pronunciament exprés a les qüestions plantejades per les parts produeix una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, i pot admetre's, excepcionalment, la seua desestimació tàcita, sempre que del conjunt dels raonaments inclosos en la resolució i de les circumstàncies que concorren en el cas puga inferir-se raonablement que l'òrgan judicial va tenir en compte la pretensió i, examinant-la, va prendre la decisió de desestimar-la, ometent només el pronunciament exprés, però no la decisió desestimatòria (entre moltes altres, SSTC 29/1987, de 6 de març [ RTC 1987, 29], F. 3; 175/1990, de 11 de novembre [ RTC 1990, 175], F. 2; 3/1991, d'11 de març [ RTC 1991, 3], F. 2; 88/1992, de 8 de juny [ RTC 1992, 88], F. 2; 161/1993, de 17 de maig [ RTC 1993, 161], F. 3; 4/1994, de 17 de gener [ RTC 1994, 4], F. 2; 91/1995, de 19 de juny [ RTC 1995, 91], F. 4; 56/1996, de 15 d'abril [ RTC 1996, 56], F. 4; 26/1997, d'11 de febrer [ RTC 1997, 26], F. 4; 16/1998, de 26 de gener [ RTC 1998, 16], F. 4; 1/1999, de 25 de gener [ RTC 1999, 1], F. 1; 215/1999, de 29 de novembre [ RTC 1999, 215], F. 3; i 86/2000, de 27 de març [ RTC 2000, 86], F. 4)».

El Tribunal Constitucional ha precisat l'abast de la motivació de les sentències, així en la núm. 13/2001, de 29 de gener ( RTC 2001, 13) assenyala el següent: «convé recordar que el deure dels òrgans judicials de motivar les seues resolucions és una exigència implícita en l'art. 24.1 CE, que es fa palesa en una interpretació sistemàtica d'aquest precepte constitucional en relació amb l'art. 120.3 CE, ja que en un estat de dret cal donar raó del dret judicialment interpretat i aplicat, i que respon a una doble finalitat:

a) d'un costat, la d'exterioritzar el fonament de la decisió, fent explícit que aquesta correspon a una determinada aplicació de la Llei;

b) i, d'un altre, permetre el seu eventual control jurisdiccional mitjançant l'exercici dels recursos. Ara bé, d'acord amb una consolidada doctrina constitucional, des de la perspectiva del dret a la tutela judicial efectiva, com dret a obtenir una decisió fundada en dret, no és exigible un raonament judicial exhaustiu i detallat de tots els aspectes i perspectives que les parts puguen tenir de la qüestió que es debat, sinó que n'hi ha prou que el jutjador expresse les raones jurídiques en les quals es dóna suport per a prendre la seua decisió, de manera que han de considerar-se suficientment motivades aquelles resolucions judicials que tenen el suport de raons que permeten conèixer quins han estat els criteris jurídics essencials fondamentadors de la decisió, açò és, la ratio decidendi que determina aquella. No existeix, per tant, un dret fonamental del justiciable a una determinada extensió de la motivació, ja que la seua funció es limita a comprovar si existeix fonamentació jurídica i, si escau, si el raonament que conté constitueix, lògica i jurídicament, suficient motivació de la decisió adoptada, siga quina siga la seua brevetat i concisió, fins i tot en supòsits de motivació per remissió (per totes, SSTC 184/1998, de 28 de setembre [ RTC 1998, 184] , F. 2; 187/1998, de 28 de setembre [ RTC 1998, 187] , F. 9;215/1998, d'11 de novembre [ RTC 1998, 215], F. 3; 206/1999, de 8 de novembre [ RTC 1999, 206] , F. 3, 187/2000 F. 2)».

--Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, secció 5ª) Sentència de 6 març 2009 (RJ 2009\1585):

«Doncs bé, en el cas examinat, i encara que no siga exigible un raonament judicial exhaustiu i detallat ni haja de limitar el nostre enjudiciament a la motivació sobre la legitimació, el Tribunal a quo no expressa les raons jurídiques en les quals es dóna suport per a prendre la seua decisió partint del contingut de l'acte administratiu --denegatori d'una revisió d'ofici, en el cas de la revisió de dos ordres de 1995, i la no tramitació de la revisió d'altres dos acords de 2001 mitjançant la seua elevació al Consell de Govern--, en prescindir de l'al·legat en la contestació a la demanda que posava en relleu la falta dels requisits necessaris per a denegar la revisió d'ofici que s'instava. De manera que ha de considerar-se insuficientment motivada la sentència en la mesura que evita l'expressat pronunciament, que podria tenir clara incidència sobre la ratio decidendi de la sentència, és a dir, amb la concurrència d'una causa de revisió d'ofici.»

Per això no sembla evident, la vulneració dels articles 53 i 54.2 de la LRJPAC, en relació amb el 137.1 i 3 de la LUV, d'acord amb l'article 62.1.i) de la LRJPAC, de l'acord de Ple de 27/11/08, atès que aquest acte s'ajusta al procediment establit i consta en els informes que consten en l'expedient la motivació de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament. Per la qual cosa entenem que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs.

Cinquè.- La quarta de les argumentacions de la part recurrent, ha de ser contestada pels serveis tècnics municipals, ja que es refereix al tractament discriminatori amb vulneració del principi de la confiança legítima de l'article 3 de la LRJPAC, per incompliment del contingut de les bases particulars, ja que en l'acord plenari de 27/11/08, s'imposen condicions que denoten eixe incompliment, relatives al règim de fora d'ordenació, a les places d'aparcament, a la necessitat d'informe sectorial per fitar amb la AP-7, als contenidors soterrats, al quadre de preus descomposts, i a l'anàlisi de la xarxa de col·lectors. Se sol·licita per la recurrent l'exclusió de l'alternativa tècnica de POVET INDUSTRIAL, S.L., per incompliment del contingut de les citades Bases particulars.

Així l'arquitecte Municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en data 26 de juny de 2009, en relació amb aquesta part del recurs del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha sol·licitat que s'emeta informe sobre determinades qüestions tècniques que figuren en sengles recursos de reposició presentats a l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008.(...)

Carmelo Vicent Codorniu, en representació de GRANJA VICENT, S.L.

Apartat 3r del recurs.

Es refereix aquest apartat al tracte discriminatori que, segons manifesta el recurrent, s'ha mantingut respecte de la proposta de DEURCOM, S.L. respecte de la proposta de POVET INDUSTRIAL, S.L. en haver-se establit condicionaments modificatius al planejament i projecte d'urbanització proposat per la segona. Manifesta l'interessat que no es rep el mateix tracte respecte de les manques i/o modificacions que imposa l'administració a l'alternativa de POVET INDUSTRIAL en relació al que va rebre la concursant DEURCOM quan, inicialment, es va desestimar la seua alternativa per mancar d'estudi d'impacte ambiental.

Es refereix concretament a la imposició de:

--Arbitrar una modificació del règim de "fora d'ordenació" o establiment de normativa específica que permeta el funcionament normal de l'activitat existent en el sector. Això quedava condicionat que aquesta permanència de l'activitat no resultara nociva per al funcionament del sector.

Al meu entendre, el condicionament exposat, que persegueix evitar lesionar els interessos econòmics preexistents de l'al·legant, per cert, i permetre el seu normal funcionament, si això era possible, no suposa una alteració substancial del planejament, no s'altera l'ordenació urbanística del pla presentat, ni imposa condicions que l'aspirant a urbanitzador poguera haver tingut en compte, ja que no podia conèixer el criteri que sobre aquesta qüestió podia mantenir l'Ajuntament, ni el resultat dels informes externs que aquest ha recaptat.

--Modificació de la disposició de places d'aparcament i justificació del compliment de l'estàndard.

Efectivament, el planejament presentat en la seua justificació d'estàndards urbanístics, apartat 2.4.2., estableix un núm. d'aparcaments inferior a l'estàndard previst pel ROGTU, article 210, 1 plaça/200m2 d'edificació industrial i 1 plaça/1.500m2 d'edificació industrial per a aparcaments pesats que, justificadament, podrà establir-se de forma parcial en parcel·la privada. Al·lega el recurrent que sol·licitar la justificació del compliment de l'aparcament modificant la disposició de les places, si és necessari, suposa una alteració de les determinacions del pla parcial.

Al meu entendre, això no és així, ja que estudiat el Pla es va poder comprovar que en el viari establit allí sí era possible la implantació de la reserva exigible pel reglament, encara no havent-se implantat en el pla. L'ordenació de l'aparcament no incideix de forma directa en l'ordenació urbanística del pla. Cal indicar que des de l'Àrea de Tràfic de l'Ajuntament es produeixen modificacions de la disposició de places d'estacionament en via pública, sense que això supose una alteració del planejament, sempre que això no implique una disminució de les exigibles. Per tant, es considera una qüestió menor i s'exigeix que es modifique la disposició de les places per a donar lloc al compliment d'alguna cosa que si és possible i esmenables, sense que això haja de suposar una alteració urbanística.

--Respecte de la sol·licitud d'informe per fitar amb la AP-7.

Aquest condicionament suposa una imposició legal per trobar-se part del planejament realitzat en zona d'afecció establida en la Llei de Carreteres. Sense la seua aportació no serà possible l'aprovació definitiva i l'Ajuntament opta per l'opció d'exigir aquests informes una vegada s'ha superat la fase municipal, amb l'objecte que l'organisme corresponent per a la seua redacció ho emeta sobre una proposta i no sobre totes les que puguen presentar-se a un determinat concurs, ja que no resultaria operatiu.

--Respecte del sistema de contenidors soterrats, és correcte afirmar que la seua implantació deriva de les bases de programació, ja que és una exigència tècnica establida per l'Ajuntament i que el concursant no ha establit en la seua proposta. És aquesta la raó per la qual l'Ajuntament, considerant que es tracta d'una qüestió sense rellevància per a l'ordenació i urbanització i esmenable, ha establit el condicionament al proponent de la seua implantació al seu càrrec, és a dir, sense cost per a la resta de propietaris per no haver-se previst en la seua oferta econòmica, i és aquesta una qüestió que el concursant haurà d'acceptar i assumir com a càrrega pròpia si definitivament pretén ser l'adjudicatari.

--Respecte de l'aportació dels preus descomposts, es tracta ací de l'aportació d'un document de projecte que no altera la proposició econòmica, ja que el seu resultat no pot ser distint dels que s'estableixen com unitaris. Es tracta d'una documentació complementària.

Finalment, l'anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, per a poder així demostrar la seua capacitat, és això una mesura de precaució que l'Ajuntament exigeix per a evitar problemes posteriors i que el proponent podria haver realitzat amb anterioritat, si no ho ha fet ja en els seus estudis previs. Per tant, d'igual manera que en el cas dels contenidors soterrats, si es deriva la necessitat de modificar algun element ja existent en la urbanització confrontant, aquest haurà de ser realitzat a la seua costa, sense possibilitat de repercussió.

Per contra, enfront de la manifestació de tracte discriminatori, cal indicar que quan es va desestimar, en el seu moment, per part d'aquest tècnic municipal, la proposta de DEURCOM,SL es va fer per la falta d'un document bàsic, al meu entendre, per a la tramitació i aprovació del projecte d'urbanització, l'estudi d'impacte ambiental. Per tant, no es tracta d'un document que complemente el presentat, ni informes complementaris, ni obres que hagen d'executar, sinó d'un document obligatori i de necessària exposició al costat del projecte d'urbanització, sense l'aprovació de la qual no es podrà aprovar aquest i amb una transcendència que podria, encara que es puga presumir una altra cosa, alterar el document d'urbanització proposat. Això, per descomptat, sense perjudici d'altres opinions.

Per tant, no es tracta, al meu entendre d'una actuació "laxa i flexible" que haja produït un tracte discriminatori. A una alternativa se li estableixen determinats condicionaments d'aportació de justificació i de documents que no alteren bàsicament la proposta, tret que en el seu propi perjudici, per la qual cosa podrà no assumir-los i quedar rebutjat, mentre que l'altre va deixar de presentar un estudi d'impacte ambiental que, figurant o no en la bases de programació, al meu entendre, constitueix un document imprescindible, segons la legislació vigent, per a poder aprovar el projecte d'urbanització que ha de figurar en l'alternativa tècnica i que en cas de publicar-se posteriorment a l'exposició pública suposa una posició d'avantatge sobre el concursant que ja ha exposat tal document.

Per tot això, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió de l'al·legant d'existència de tracte discriminatori i que els condicionaments imposats a l'oferta POVET INDUSTRIAL suposen un incompliment no esmenables, ja que aquests condicionaments no suposen una alteració substancial de la proposta.»

Per això sembla evident, que procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Sisè.- La cinquena de les argumentacions de la part recurrent, es basa que l'acord impugnat està preveient un règim de fora d'ordenació clarament amb "frau de Llei", en la mesura que s'està esbiaixant un dret, el d'indemnització, previst en la Llei, per la qual cosa aquest flagrant crebant de l'ordenament jurídic no pot sinó implicar la nul·litat de l'acord plenari, de conformitat amb l'article 62 de la Llei 30/92 LRJPAC.

L'Ajuntament adopta l'acord d'aprovació i adjudicació del PAI, sobre un informe favorable de Sanitat de data 24/10/08, però obvia l'informe de la Conselleria d'Agricultura de data 14/04/08, en el qual es deia: «Des del punt de vista tècnic, el manteniment de les dos actuacions (explotació ramadera i polígon industrial) no és possible.»

Entén la mercantil recurrent que la determinació d'aquest règim de fora d'ordenació provoca un crebant del dret a la defensa, en la mesura que limita i impedeix a aquesta, la seua exigència, per permetre amb infracció del procediment, que la determinació de les indemnitzacions ho siga fora del termini i al marge de l'instrument que arreplega la norma, la qual cosa coarta i anul·la la legitimitat per a la seua imposició a l'obligat a això, en virtut del principi d'equidistribució sobre el qual descansa el projecte de reparcel·lació.

Aquesta al·legació ja va ser informada per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 25/10/07, en el següent sentit:

«En relació amb la incompatibilitat de l'activitat de granja avícola en el sector i la incoherència del règim de "Fora d'ordenació" amb la consegüent lesió dels interessos de Granja Vicent, S.L.

En opinió d'aquest tècnic municipal, la incompatibilitat que es manifesta d'un ús agropecuari en un sòl amb destinació industrial no procedeix de l'estat en què es troba en l'actualitat, en programació, sinó que deriva del propi ús i destinació que el Pla General va establir per a aquest sòl. La situació prèvia a les actuacions no establien, al meu entendre, cap altre règim, com, efectivament, ja vaig manifestar en el meu informe de 23/01/2007. En aquell informe ja s'exposava la situació d'incompatibilitat de l'ús agropecuari sempre que persistira la situació de programació i no s'establira una permenorització per a eixe ús en el desenvolupament del pla. Eixe desenvolupament ha establit, en el cas del pla parcial presentat per Povet Industrial, S.L., un règim de fora d'ordenació per a aquelles activitats incompatibles amb l'ús industrial, quan es puga deduir un problema de seguretat i/o de caràcter sanitari per als usuaris el polígon. Posteriorment, estableix quines actuacions estan permeses en aquelles activitats que, tot i ser incompatibles, puguen mantenir la seua activitat per no crear problemes de seguretat o sanitaris. Des del meu punt de vista, no existeix una incoherència en el planejament, encara que potser sí en la capacitat de maniobra a què aboca el règim d'obres establit. El pla parcial, amb el seu disseny, no impedeix la indemnització de l'activitat de Granja Vicent a càrrec del sector. Aquesta indemnització, que sembla ser que el promotor no considera necessària, es donarà en el cas que el manteniment de la granja siga nociu per a la resta del sector, cosa que no és qüestió que s'haja de debatre en aquest moment, sinó en el de la gestió i execució del Pla, si existeix discrepància sobre el tema, com sembla ser que es dóna. La granja, en principi, no ha generat cap problema conegut en el sector que es troba enfront d'ella, en el mateix carrer. Per tant, aparentment, la situació real respecte a altres indústries no s'altera, per la qual cosa no tindria cap raó procedir al seu desmantellament pel fet que es programe el sector, en el cas que aquesta activitat puga seguir funcionant sense alteració de la situació actual, mentre el seu titular considere oportú aquest manteniment, per evitar així crebants econòmics tant per a aquesta activitat si s'obliga a desmantellar, com per al sector que haja de, llavors, indemnitzar-la.

En definitiva, no és l'ordenació urbanística prevista pel pla parcial la que produeix la necessitat de desmantellar l'activitat, ja que el tractament donat a l'ordenació, al contrari que el donat per l'alternativa a què dóna suport el propietari de la granja, no afecta la seua actual situació física. Serà, si escau, la demostració que aquesta activitat és nociva o perillosa per al sector, el que produirà, si escau, el desmantellament, perquè és evident que si es dóna aquesta situació no resultaria coherent, ni racional, exposar a perills sanitaris els usuaris del sector. I això s'haurà de substanciar, incorporant, si això és necessari, les compensacions que es deriven de l'actuació, en el moment de la seua gestió, és a dir de l'exacta determinació de quins elements han d'indemnitzar-se i quins no.

Per tant, el planejament a aprovar no condemna l'activitat existent a mantenir-se, al contrari que l'altra alternativa, que sí condemnava aquesta activitat a desaparèixer. El seu manteniment i consegüent aplicació d'un règim de fora d'ordenació que li permeta un correcte funcionament dependrà de la qualitat que aquesta activitat tinga i de si es pot incloure o no entre les que el planejament considera com a tal, per no ser ni perillosa o nociva per a la salut. En cas que així siga, és a dir, que per les seues característiques pròpies, no perquè ho exigisca l'ordenació física, resulte inacceptable el seu manteniment per reunir característiques nocives per al sector, aquesta haurà de desaparèixer i ser indemnitzada al seu càrrec.

Si bé aquesta és l'opinió d'aquest tècnic municipal, també és cert que el règim d'obres possibles en les instal·lacions que resulten permeses, encara que en règim de fora d'ordenació, no resulta coherent. Al meu entendre, si una activitat, encara sent incompatible, existeix i és possible el seu manteniment perquè el seu funcionament no afecta el conjunt del polígon, el règim de fora d'ordenació hauria de permetre actuacions de millora, sense ampliació, de manera que es permeta desenvolupar l'activitat amb garanties. En cas contrari, en tractar-se d'activitats econòmiques, la no possibilitat de millora del seu sistema de producció o funcionament, les condemna a no poder ser competitives i, conseqüentment, a la seua desaparició.

Vist l'anterior s'INFORMA DESFAVORABLEMENT l'al·legació respecte de la lessivitat que exerceix el pla parcial sobre l'activitat existent, ja que no és l'ordenació que s'aprova la que estableix la necessitat de desplaçar la granja, sinó la pròpia activitat, que si resulta agressiva en el sector, haurà de cessar, llavors, en la seua activitat i ser indemnitzada. No ha de ser l'objectiu del planejament, ni la intenció municipal en planificar, produir crebants econòmics, ni resoldre voluntats de desaparició d'activitats, sinó regular l'ordenació del sector i establir, si és possible, el manteniment de les activitats econòmiques que no resultant totalment incompatibles amb el funcionament del sector, per no produir-hi cap dany, puguen quedar subjectes a algun règim de fora d'ordenació que els permeta el seu funcionament en situació equivalent a la present. No obstant això, al meu entendre, sí s'hauria de modificar el règim de "fora d'ordenació" amb l'objecte de permetre en aquestes activitats actuacions i obres que, sense ampliació, permeten millorar el seu funcionament a tots els nivells. En qualsevol cas, la legislació vigent garanteix l'al·legant, en desenvolupament del pla, que si la seua activitat resulta, i així es demostra, nociva per a la resta del sector, serà indemnitzat en la forma i manera que estableix la regulació en la matèria.»

Per tant, entenem que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs.

Setè.- La sisena de les argumentacions de la part recurrent, ha de ser contestada pels serveis tècnics municipals, ja que es refereix a la ubicació de dos centres de transformadors en la parcel·la propietat de Granja Vicent, S.L.; en complir la normativa en matèria d'amplària de vials, i en l'apartat de les puntuacions, es produeix (indica la mercantil recurrent) un greuge comparatiu.

Per tant, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en data 26 de juny de 2009, en relació amb aquesta part del recurs del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha sol·licitat s'emeta un informe sobre determinades qüestions tècniques que figuren en sengles recursos de reposició presentats a l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008.(...)

Carmelo Vicent Codorniu, en representació de GRANJA VICENT, S.L.

Apartat 5é del recurs.

--Es planteja en aquest apartat la qüestió de la ubicació dels CT. En la parcel·la propietat de Granja Vicent, S.L., al·legant que això redunda en detriment de la vida animal, font d'activitat de la granja.

No s'aporta cap argument legal complementari pel qual es puga considerar negativa per a la vida animal la presència de CT en la parcel·la de l'al·legant.

--S'al·lega, també, contra l'amplària de la vialitat, perquè no considera suficient el compliment del previst en el ROGTU.

La proposta d'ordenació no contradiu la legislació vigent. L'al·legació és una opinió de l'al·legant.

--S'al·lega contra la puntuació derivada de l'ordenació de la zona verda atorgada a POVET INDUSTRIAL, perquè en l'informe del tècnic de Medi Ambient es manifesta la inadequació de la distribució de l'arbrat.

No obstant això, sí resulta cert que la proposta planteja la construcció d'un jardí temàtic amb exposició d'elements industrials que dota aquest espai, al meu entendre, d'un valor afegit, i s'ha de valorar així enfront de la proposta alternativa.

--Respecte de la mesures de control ambiental, no sembla qüestionable que l'existència d'un estudi d'impacte ambiental en la proposta haja de valorar-se positivament enfront de la no existència d'aquest, sobretot si, quan ha plantejat i acceptat la corporació, que aquesta EIA no era obligatori i, per tant, és un document a valorar per aportació voluntària.

--Respecte de la millor estructuració de les dotacions públiques i espais lliures, o la qualitat de l'ordenació proposada.

Aquesta qüestió ja està perfectament explicada en l'informe de data 19 de maig de 2008.

No es consideren, per tant, acceptables, des del meu punt de vista, els arguments esgrimits en l'al·legació per a declarar la nul·litat de l'acord, ja que no se n'aporten altres que no siguen opinions subjectives contra la proposta aprovada i en favor de la proposta a què l'al·legant dóna suport. S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.»

Per això sembla evident, que procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Vuitè.- La setena de les argumentacions de la part recurrent es basa en la impugnació indirecta de les Bases particulars aprovades pel Ple de l'Ajuntament en sessió celebrada el 29 de març de 2006, per vulneració amb la seua indeterminació els drets que assisteixen a eixa part.

Aquesta al·legació ha de ser contestada pels serveis tècnics municipals, ja que es planteja que la situació d'indefensió, crebant econòmic i abús a què eixa part està sent sotmesa, porta causa en el fet consubstancial, que les bases no arreplegaren, ni els criteris d'ordenació en relació a la granja, ni tan solament la mateixa existència d'aquesta, que és una circumstància que afectava tant el desplegament com l'execució del programa d'actuació integrada del Sector 8 B Collet, tal com s'haurà pogut observar i s'insta la nul·litat de les Bases particulars i la retroacció de les actuacions al moment inicial, a fi que es puga donar cabuda a una ordenació i criteris urbanístics que permeten excloure-la del Sector, o bé prevegen amb claredat suficient la incompatibilitat de l'activitat amb l'ordenació a executar, així com la necessària previsió d'indemnitzacions, ja que, de cap manera, els criteris que amb l'acord aprovat s'adopten, defineixen les causes d'incompatibilitat per les quals el cessament d'una activitat com la que ens afecta, ha de ser indemnitzada per mitjà del projecte de reparcel·lació.

Així l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en data 26 de juny de 2009, en relació amb aquesta part del recurs del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha sol·licitat que s'emeta un informe sobre determinades qüestions tècniques que figuren en sengles recursos de reposició presentats a l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008.(...)

Carmelo Vicent Codorniu, en representació de GRANJA VICENT, S.L.

Apartat 6é del recurs.

Se sol·licita la nul·litat de les Bases particulars i la retroacció de les actuacions al moment inicial, a fi que es puga donar cabuda a una ordenació i criteris urbanístics que permeten excloure la parcel·la de l'al·legant del sector, o bé prevegen amb claredat suficient la incompatibilitat de l'activitat d'aquesta parcel·la amb l'ordenació a executar, així com la necessària previsió d'indemnitzacions.

En relació amb la presència d'una activitat en l'àmbit del sector, això és establit com a tal pel propi Pla General aprovat en l'any 1986, per la qual cosa no sembla que siga ara el moment procedimental per a plantejar-se la nul·litat d'unes bases que tan sols estableixen condicions de desenvolupament del Pla vigent. No obstant això, l'exclusió d'aquesta activitat del sector no alteraria de cap manera la situació de compatibilitat o incompatibilitat real d'aquesta activitat respecte de les quals puguen establir-se en el sector, ja que seguirien sent confrontants. Per tant, l'exclusió sol·licitada, sense entrar a valorar si això resultaria positiu o negatiu per al propi sector, no té una fonamentació urbanística.

La possibilitat de permanència de la granja des del punt de vista urbanístic, mantenint aquesta el seu estatus actual ja que no es trobava des de l'any 1986 en sòl no urbanitzable, ha estat apreciada pel Ple municipal, que va recaptar els corresponents informe sanitaris. Per tant, no resulta necessària la previsió d'indemnitzacions per desallotjar de l'àmbit l'activitat. Només serà necessari establir el seu règim de funcionament en l'àmbit.

Per tant, al meu entendre, no resulta acceptable retrotraure les actuacions al moment inicial per anul·lar les Bases particulars, ja que no existeix cap raó objectiva per a desplaçar aquesta activitat de l'àmbit per a poder executar-lo, ni era necessari arreplegar aquesta circumstància en les bases particulars, ni tan sols l'existència d'aquesta granja, ja que això és tasca de la informació urbanística que els proponents han d'obtenir a la seua costa. Les propostes presentades opten per ordenacions detallades diferents, una afecta amb el seu viari l'activitat i encareix, lògicament, l'actuació. L'altra permet, mitjançant la seua ordenació, el manteniment de la granja en el mateix estat que es troba en l'actualitat, és a dir, no situada en sòl no urbanitzable ja des de l'any 1986 i pròxima a un sector industrial, el confrontant d'iniciativa pública. I, a la vista dels informes externs d'Agricultura i Sanitat obtinguts que garanteixen la no incompatibilitat, a fi de garantir la seua permanència i no alteració econòmica, l'Ajuntament exigeix la introducció en el Pla del règim necessari per al seu funcionament normal, com si d'una activitat compatible en el polígon es tractara. S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.»

Per això sembla evident, que procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Novè.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor, sis abstencions -representats del grup municipal socialista- i dos en contra -representants del grup municipal del Bloc-, acorda:

Primer.- Desestimar el recurs de reposició interposat en data 10 de març de 2009, el Sr. Carmelo Vicent Codorniu, en representació de la mercantil GRANJA VICENT, S.L., i domicili a l'efecte de notificacions a la partida de Vilaperdig núm. 5 de Benicarló, presenta un recurs de reposició, davant l'oficina de Correus de Castelló de la Plana (registre d'entrada de l'Ajuntament de Benicarló, núm. 4.396 de data 13/03/09) contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 27/11/08, pel qual es va aprovar i va adjudicar el Programa d'Actuació Integrada en sòl industrial, sector 8 B l el Collet del PGOU de Benicarló (expedient PAII/307), sobre la base dels següents motius:

A) Indica la recurrent que l'adjudicació per Ple de data 27 de novembre de 2008, a la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., de la condició d'agent urbanitzador per al desenvolupament del sòl industrial sector 8 B Collet, pels motius de forma i de fons, ha suposat el crebant definitiu de la confiança legítima que propugna l'article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i que desenvolupen diverses sentències del Tribunal Suprem, entre unes altres, 10 de maig de 1999 i 17 de juny de 2003.

El Consell d'estat sobre aquest principi de confiança legítima ha assenyalat, en un dictamen de data 30/05/96, que quan el procedir de l'Administració genera una aparença i, confiat en ella, el ciutadà, de bona fe, ajusta el seu procedir a eixa aparença, pesa sobre l'Administració l'obligació de no defraudar eixa confiança i d'estar a les conseqüències de l'aparença per ella creada.

No podem acceptar la tesi mantinguda en aquesta primera part del recurs, per la part recurrent, que tracta del crebant del principi de confiança legítima, ja que la mateixa recurrent admet, que li ha estat estimat el recurs de reposició que va interposar en el seu moment la mercantil DEURCOM, S.L., contra la inadmissió de la seua alternativa tècnica:

«La estimación del recurso de reposición trajo consigo la admisión de la alternativa técnica que esta parte había apoyado.»

I per tant no pareix acceptable entendre que existisca en eixa fase de l'expedient, inseguretat jurídica ni molt menys, crebant del principi de la confiança legítima. Amb el que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs de reposició.

B) La segona de les argumentacions de la part recurrent, se centra en l'incompliment del termini previst en l'article 319 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual es va aprovar el Reglament d'Ordenació, Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), per a la resolució sobre l'adjudicació del Programa, atès que aquest article, estableix que el Ple de l'Ajuntament disposarà d'un termini de dos mesos comptadors des de l'obertura de les proposicions juridicoeconòmiques per a adjudicar el Programa d'Actuació Integrada, i si no s'acorda l'adjudicació dins dels terminis màxims fixats, el concurs es declararà desert.

Únicament es podrà ampliar aquesta termini de dos mesos a sis, quan el concurs s'haguera iniciat sobre la base de l'aplicació del silenci positiu regulat en l'article 130.5 de la LUV, o que en les bases reguladores s'establisca un termini superior.

El termini establit en les Bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada, mitjançant gestió indirecta, aprovades pel Ple de l'Ajuntament en data 29/03/06 (BOP núm. 76 de 27/06/06), és de quatre mesos comptadors des de l'acte públic d'obertura de proposicions per a realització de les actuacions previstes en l'article 137 de la LUV i adjudicar el PAI o declarar desert el concurs.

Per la seua banda l'article 320 del ROGTU, estableix que en cas de recaptar-se informes de tècnics externs a l'Administració se suspendrà el termini per a resoldre sobre l'adjudicació del programa i que en cap cas la suspensió podrà tenir una durada superior a tres mesos.

L'acte d'obertura de proposicions juridicoeconòmiques es va produir en data 10 de juny de 2008.

El termini per a resoldre finalitzaria, sense intervenir peticions d'informes tècnics externs, el 10 d'octubre de 2008.

La petició d'informe a la Conselleria de Sanitat es va produir en data 12 de setembre de 2008 (registre d'eixida núm. 17.266, rebut per aquesta en data 17/09/08).

Així doncs, considerant que el termini de tres mesos de suspensió de l'expedient, comença a comptar-se des del 12 de setembre de 2008, el termini per a l'adopció de l'acord Pel ple de l'Ajuntament finalitzaria el 12 de desembre de 2008.

L'adjudicació del PAI es va produir pel Ple de l'Ajuntament, en data 27 de novembre de 2008. Dins del termini.

Sembla evident, que no s'ha sobrepassat el termini previst en l'article 320 del ROGTU i que, per tant, s'ha complit el termini legalment habilitat per a l'adopció de l'acord d'adjudicació del programa i això obliga a desestimar aquesta part del recurs.

C)La tercera de les argumentacions de la part recurrent, se centra en la falta de motivació de l'acord plenari de data 27/11/08, en relació a les proposicions juridicoeconòmiques, que genera indefensió, per la qual cosa entén que ha de ser declarat nul de ple dret aquest acord plenari.

La mercantil recurrent afirma, que l'acte recorregut no conté absolutament cap valoració, ni ponderació, dels criteris d'adjudicació per a cadascuna de les proposicions presentades. Considerant que les alternatives tècniques van ser baremades mitjançant informes tècnics de dates 25/10/07 i 19/05/08, procediria, llavors, l'emissió del corresponent informe sobre baremació de les proposicions juridicoeconòmiques, del que diu, s'omet tota referència en l'acord de Ple de 27/11/08 i que això trenca el procediment previst per a l'aprovació i adjudicació dels programes d'actuació integrada, raó suficient per a declarar la seua nul·litat.

Entén la part recurrent, que l'acord impugnat no ha estat motivat conforme a les pautes i barems previstos en les Bases particulars i que això suposa, que l'acte dictat, ho haja estat prescindint del procediment legalment establit, per la qual cosa procedeix declarar la seua nul·litat de ple dret per infracció del disposat en els articles 53 i 54.2 de la Llei 30/92 (LRJPAC).

Sembla evident, que una anàlisi detallada de l'expedient en qüestió, ens duu a la conclusió que no es produeix cap indefensió, ja que en l'expedient consten els informes tècnics i jurídic (dotat aquest de la fonamentació jurídica suficientment motivada), que han servit de base i fonamentació, a l'adopció de l'acord plenari, dotant-lo de la motivació necessària. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

D) La quarta de les argumentacions de la part recurrent, ha de ser contestada pels serveis tècnics municipals, ja que es refereix al tractament discriminatori amb vulneració del principi de la confiança legítima de l'article 3 de la LRJPAC, per incompliment del contingut de les bases particulars, ja que en l'acord plenari de 27/11/08, s'imposen condicions que denoten eixe incompliment, relatives al règim de fora d'ordenació, a les places d'aparcament, a la necessitat d'informe sectorial per fitar amb la AP-7, als contenidors soterrats, al quadre de preus descomposts, i a l'anàlisi de la xarxa de col·lectors. Se sol·licita per la recurrent l'exclusió de l'alternativa tècnica de POVET INDUSTRIAL, S.L., per incompliment del contingut de les citades Bases particulars.

Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 26 de juny de 2009, ja que el condicionament exposat, que persegueix evitar lesionar els interessos econòmics preexistents de l'al·legant, per cert, i permetre el seu normal funcionament, si això era possible, no suposa una alteració substancial del Planejament, no s'altera l'ordenació urbanística del pla presentat, ni imposa condicions que l'aspirant a urbanitzador poguera haver tingut en compte, ja que no podia conèixer el criteri que sobre aquesta qüestió podia mantenir l'Ajuntament, ni el resultat dels informes externs que aquest ha recaptat.

Respecte de les places d'aparcament, estudiat el Pla es va poder comprovar que en el viari establit allí, sí era possible la implantació de la reserva exigible pel reglament, encara no havent-se implantat en el pla. L'ordenació de l'aparcament no incideix de forma directa en l'ordenació urbanística del pla. Cal indicar que des de l'Àrea de Tràfic de l'Ajuntament es produeix constantment la modificació de la disposició de places d'estacionament en via pública, sense que això supose una alteració del planejament, sempre que això no implique una disminució de les exigibles. Per tant, es considera una qüestió menor i s'exigeix que es modifique la disposició de les places per a donar lloc al compliment d'alguna cosa que si és possible i esmenable, sense que això haja de suposar una alteració urbanística.

Respecte a l'incompliment de la Llei de Carreteres per situar viari en zona de protecció, de la AP-7 cal indicar que això no és així, ja que no existeix aquesta limitació en aquesta Llei. En aquesta queda prohibida la implantació d'obres o usos en la zona de servitud (article 22 de la Llei de Carreteres), no en la zona d'afecció. La limitació que impedeix les reserves dotacionals computables en zones de protecció (100 m en el cas d'autopistes de titularitat autonòmica valenciana) es regula en la Llei de Carreteres de la Generalitat Valenciana per a la zona de protecció, que no és coincident amb la de l'Estat. No obstant això, l'aprovació definitiva del planejament ha d'estar, obligatòriament, condicionada a l'informe favorable de la demarcació de Carreteres de l'Estat a Castelló.

Respecte del sistema de contenidors soterrats, és correcte afirmar que la seua implantació deriva de les bases de programació, ja que és una exigència tècnica establida per l'Ajuntament i que el concursant no ha establit en la seua proposta. És aquesta la raó per la qual l'Ajuntament, considerant que es tracta d'una qüestió sense rellevància per a l'ordenació i urbanització i esmenable, ha establit el condicionament al proponent de la seua implantació al seu càrrec, és a dir, sense cost per a la resta de propietaris per no haver-se previst en la seua oferta econòmica, i és aquesta una qüestió que el concursant haurà d'acceptar i assumir com a càrrega pròpia si definitivament pretén ser l'adjudicatari.

Respecte de l'aportació dels preus descomposts, es tracta ací de l'aportació d'un document de projecte que no altera la proposició econòmica, ja que el seu resultat no pot ser distint dels que s'estableixen com unitaris. Es tracta d'una documentació complementària.

Finalment, l'anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, per a poder així demostrar la seua capacitat, és això una mesura de precaució que l'Ajuntament exigeix per a evitar problemes posteriors i que el proponent podria haver realitzat amb anterioritat, si no ho ha fet ja en els seus estudis previs. Per tant, d'igual manera que en el cas dels contenidors soterrats, si es deriva la necessitat de modificar algun element ja existent en la urbanització confrontant, aquest haurà de ser realitzat a la seua costa, sense possibilitat de repercussió. Per això procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

E) La cinquena de les argumentacions de la part recurrent, se centra que l'acord impugnat està preveient un règim de fora d'ordenació clarament amb "frau de Llei", en la mesura que s'està esbiaixant un dret, el d'indemnització, previst en la Llei, per la qual cosa aquest flagrant crebant de l'ordenament jurídic, no pot sinó implicar la nul·litat de l'acord plenari, de conformitat amb l'article 62 de la Llei 30/92 LRJPAC.

Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 25 d'octubre de 2007, ja que no és l'ordenació que s'aprova la que estableix la necessitat de desplaçar la granja, sinó la pròpia activitat, que si resulta agressiva en el sector, haurà de cessar, llavors, en la seua activitat i ser indemnitzada. No ha de ser l'objectiu del planejament, ni la intenció municipal en planificar, produir crebants econòmics, ni resoldre voluntats de desaparició d'activitats, sinó regular l'ordenació del sector i establir, si és possible, el manteniment de les activitats econòmiques que no siguen totalment incompatibles amb el funcionament del sector, per no produir cap dany a aquest, puguen quedar subjectes a algun règim de fora d'ordenació que els permeta el seu funcionament en situació equivalent a la present. No obstant això, al meu entendre, sí que s'hauria de modificar el règim de «fora d'ordenació» amb l'objecte de permetre en aquestes activitats actuacions i obres que, sense ampliació, permeten millorar el seu funcionament a tots els nivells. En qualsevol cas, la legislació vigent garanteix a l'al·legant, en desenvolupament del pla, que si la seua activitat resulta, i així es demostra, nociva per a la resta del sector, serà indemnitzat en la forma i manera que estableix la regulació en la matèria. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

F) La sisena de les argumentacions de la part recurrent, se centra en la ubicació de dos centres de transformadors en la parcel·la propietat de GRANJA VICENT, S.L.; en complir la normativa en matèria d'amplària de vials, i en l'apartat de les puntuacions, es produeix (indica la mercantil recurrent) un greuge comparatiu. Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 26 de juny de 2009, ja que no s'aporta cap argument legal complementari pel qual es puga considerar negativa per a la vida animal la presència de CT en la parcel·la de l'al·legant. S'al·lega, també, contra l'amplària de la vialitat, ja que no considera suficient el compliment del previst en el ROGTU. La proposta d'ordenació no contradiu la legislació vigent. L'al·legació és una opinió de l'al·legant. S'al·lega contra la puntuació derivada de l'ordenació de la zona verda atorgada a POVET INDUSTRIAL, SL, ja que en l'informe del tècnic de Medi Ambient es manifesta la inadequació de la distribució de l'arbrat. No obstant això, sí resulta cert que la proposta planteja la construcció d'un jardí temàtic amb exposició d'elements industrials que dota aquest espai, d'un valor afegit, i s'ha valorat així enfront de la proposta alternativa. Respecte de la mesures de control ambiental, no sembla qüestionable que l'existència d'un estudi d'impacte ambiental en la proposta haja de valorar-se positivament enfront de la no existència d'aquest, sobretot si, quan s'ha plantejat i acceptat per la corporació, que aquest EIA no era obligatori i, per tant, és un document a valorar per aportació voluntària. Respecte de la millor estructuració de les dotacions públiques i espais lliures o la qualitat de l'ordenació proposada, aquesta qüestió ja està perfectament explicada en l'informe de data 19 de maig de 2008. No es consideren, per tant, acceptables, els arguments esgrimits en l'al·legació per a declarar la nul·litat de l'acord, ja que no s'aporten altres que no siguen opinions subjectives contra la proposta aprovada i en favor de la proposta a què l'al·legant dóna suport. Per la qual cosa es procedeix a desestimar el recurs en aquest punt.

G) La setena de les argumentacions de la part recurrent, se centra en la impugnació indirecta de les Bases particulars aprovades pel Ple de l'Ajuntament en la sessió que va tindre lloc el 29 de març de 2006, per vulneració amb la seua indeterminació els drets que l'assisteixen a eixa part. Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 26 de juny de 2009, ja que en relació amb la presència d'una activitat en l'àmbit del sector, això és establit com a tal pel propi Pla General aprovat en l'any 1986, per la qual cosa no sembla que siga ara el moment procedimental per a plantejar-se la nul·litat d'unes bases que només estableixen condicions de desenvolupament del Pla vigent. No obstant això, l'exclusió d'aquesta activitat del sector no alteraria de cap manera la situació de compatibilitat o incompatibilitat real d'aquesta activitat respecte de les que puguen establir-se en el sector, ja que seguirien sent confrontants. Per tant, l'exclusió sol·licitada, sense entrar a valorar si això resultaria positiu o negatiu per al propi sector, no té una fonamentació urbanística. La possibilitat de permanència de la granja des del punt de vista urbanístic, mantenint aquesta el seu estatus actual ja que no es trobava des de l'any 1986 en sòl no urbanitzable, ha estat apreciada pel ple municipal, que va recaptar els corresponents informe sanitaris. Per tant, no resulta necessària la previsió d'indemnitzacions per desallotjar de l'àmbit l'activitat. Tan sols serà necessari establir el règim de funcionament de la mateixa en l'àmbit.

Per tant, no resulta acceptable retrotraure les actuacions al moment inicial, anul·lant les Bases particulars, ja que no existeix raó objectiva per a desplaçar aquesta activitat de l'àmbit per a poder executar-lo, ni era necessari arreplegar aquesta circumstància en les bases particulars, ni tan sols l'existència d'aquesta granja, ja que això és tasca de la informació urbanística que els proponents han d'obtenir a la seua costa. Les propostes presentades opten per ordenacions detallades diferents, una afecta amb la seua viari l'activitat i encareix, lògicament, l'actuació. L'altra permet, mitjançant la seua ordenació, el manteniment de la granja en el mateix estat que es troba en l'actualitat, és a dir, no situada en sòl no urbanitzable ja des de l'any 1986 i pròxima a un sector industrial, el confrontant d'iniciativa pública. I, a la vista dels informes externs d'Agricultura i Sanitat obtinguts que garanteixen la no incompatibilitat, a fi de garantir la seua permanència i no alteració econòmica, l'Ajuntament exigeix la introducció en el Pla del règim necessari per al seu funcionament normal, com si d'una activitat compatible en el polígon es tractara. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Segon.- Notificar el present acord a la interessada, indicant-li que contra el present acte pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent.

PUNT 17é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER DEURCOM, S.L., CONTRA L'ACORD DEL PLE DE DATA 27 DE NOVEMBRE DE 2008 PEL QUAL ES VA APROVAR I ES VA ADJUDICAR EL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA EN SÒL INDUSTRIAL, SECTOR 8-B EL COLLET.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, en relació amb el recurs de reposició interposat per Fernando Alfonso Montesinos, en representació de la mercantil DEURCOM, S.L., contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 27/11/08, pel qual es va aprovar i va adjudicar el Programa d'Actuació Integrada en sòl industrial, Sector 8 B El Collet del PGOU de Benicarló.

Exposició de fets

I.- En data 20 de juny de 2007, es dicta una Resolució de l'Alcaldia, en la qual s'admetia l'alternativa tècnica del PAI en sòl industrial Sector 8 B El Collet del PGOU de Benicarló, presentada per les mercantils POVET INDUSTRIAL, SL i DEURCOM, SL, s'ordenava recaptar els informes tècnics municipals previstos en l'article 299 del ROGTU, a l'efecte de valorar les alternatives tècniques presentades.

II.- En data 26 d'octubre de 2007, el tècnic de l'Àrea de Medi Ambient, el Sr. Vilanova Batalla emet un informe tècnic, en relació amb el projecte d'urbanització del PAI en sòl industrial Sector 8 B El Collet del PGOU de Benicarló.

III.- En data 19 d'octubre de 2007, la ITOP municipal, la Sra. González Porcar, l'IT municipal, el Sr. Carda Mundo (amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 24/10/07), emeten un informe.

IV.- En data 25 d'octubre de 2007, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe tècnic, en el qual efectuava la següent proposta:

«PROPOSTA.

A la vista de tot això s'INFORMA FAVORABLEMENT el Pla parcial industrial proposat per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L. de la documentació de l'alternativa tècnica, amb les següents condicions, prèvies a la seua aprovació:

--S'ha de modificar el règim de "Fora d'ordenació" amb l'objecte de permetre que, en les activitats que resulten incompatibles amb l'ús industrial i puguen mantenir-se en activitat per no resultar nocives per al funcionament i els usuaris del sector, es puguen portar a terme actuacions i obres que, sense ampliació, permeten millorar el seu funcionament a tots els nivells.

--El promotor ha de modificar la disposició de les places d'aparcament i justificar el compliment de l'estàndard.

--El promotor incorporarà en la normativa del pla les condicions normatives establides en l'estudi d'integració paisatgística.

--Per fitar amb l'actual AP-7, ha de sol·licitar-se un informe del Ministeri de Foment.

--Ha de presentar-se un document modificat i visat, una vegada aprovat el Pla. Ha d'adjuntar-se la documentació definitiva del PP en suport informàtic (cartografia en DWG).

S'INFORMA FAVORABLEMENT el projecte d'urbanització presentat, que integra l'alternativa tècnica, amb les següents condicions:

--L'urbanitzador ha d'incorporar en el projecte d'urbanització i executar, en cas de ser adjudicatari, el sistema de contenidors soterrats previst en les bases de programació, al seu propi càrrec.

--Ha d'aportar-se el quadre de preus descomposts prèviament a l'aprovació del projecte d'urbanització.

--Ha de realitzar-se una anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, a fi de demostrar la seua capacitat.

--Ha de complir-se el compromís de control mediambiental aportat i les condicions d'enjardinament de la zona verda que ha assumit el possible urbanitzador.

--Han de complir-se les condicions tècniques que figuren en l'annex.

--Prèviament a l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha d'obtenir-se la corresponent estimació d'impacte ambiental.

Per altra banda, es proposa L'ELECCIÓ DE L'ALTERNATIVA TÈCNICA DE L'ÚNIC CONCURSANT PROPONENT QUE HA SUPERAT LA PRESENT FASE, POVET INDUSTRIAL, SL, per haver superat la puntuació mínima exigible per a documents d'ordenació per a la prosecució del procediment i ajustar-se als interessos municipals en relació al disseny del pla parcial i execució de l'obra urbanitzadora del sector. No obstant això, la documentació d'ordenació i execució ha d'ajustar-se a les condicions establides en els punts anteriors.

En relació amb la proposta d'alternativa tècnica presentada per DEURCOM, SL, aquesta no s'ha estudiat, ni baremat, ja que en la documentació no s'ha aportat el preceptiu document necessari per a realitzar l'estimació d'impacte ambiental que s'exigeix per a poder exposar al públic i aprovar, si escau, un projecte d'urbanització de desenvolupament de sector industrial, el planejament superior del qual no haja estat sotmès a avaluació d'impacte ambiental.»

V.- En data 6 de novembre de 2007, el tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, emet un informe.

VI.- En data 7 de novembre de 2007, la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme resol:

«Primer- Determinar que la proposta presentada per la mercantil DEURCOM, SL, d'acord amb els criteris establits en la Base XVII, supera la puntuació mínima fixada quant al document d'ordenació proposat, però no pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet, per incompliment de la Base Particular XII de la convocatòria, "prescripcions tècniques que haurien de respectar-se en la redacció del projecte d'urbanització", en relació amb la Base Particular XV, "documentació a presentar per a poder participar en el concurs", sobre 2, punt 2.1 "alternativa tècnica", per no aportar juntament amb el projecte d'urbanització, el corresponent estudi d'impacte ambiental, en tractar-se del desenvolupament d'un sector industrial, d'acord amb el previst en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, que estableix el Reglament de desenvolupament de la Llei 2/1989, de 3 de gener, d'Impacte Ambiental, de la Generalitat Valenciana.

Segon.- Determinar que la proposta presentada per la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL, d'acord amb els criteris establits en la Base XVII de la convocatòria, supera la puntuació mínima fixada quant al document d'ordenació proposada, i pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet per complir amb les bases que regulen el concurs.

Tercer.- Convocar la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL per al pròxim dia 12 de novembre de 2007, a les 13.30 hores, al Saló Noble de l'Ajuntament de Benicarló, per a procedir en acte públic, davant el secretari de la corporació, a obrir el sobre núm. 3 que integra la seua proposta de programació, i que conté la proposició juridicoconòmica.

Quart.- Publicar aquesta resolució al tauler d'edictes de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes oportuns.

Cinquè.- Notificar aquesta resolució a les interessades, indicant-los que contra els seus dispositius Primer i Segon, que posen fi a la via administrativa, escau interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que els dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei /1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú), o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció, en el termini de dos mesos (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

VII.- En data 12 de novembre de 2007, (registre d'entrada núm. 18.245), la mercantil DEURCOM, SL, interposa un recurs de reposició contra la resolució de la Tinença d'Alcaldia de data 7/11/07, pel qual sol·licita la suspensió de l'execució de l'acte recorregut i en particular de l'acte d'obertura de la proposició de POVET INDUSTRIAL, S.L., assenyalada per a les 13 hores i 30 minuts del dia 12/11/07.

VIII.- En data 21 de novembre de 2007, el tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, emet un informe en relació amb el recurs de reposició citat en l'expositiu anterior pel qual es proposa, estimar el recurs de reposició presentat per la mercantil DEURCOM, SL, en tots els seus termes, i en dicta un altre pel qual es revoca el recorregut, s'admeta l'alternativa tècnica de la citada mercantil i es procedisca a l'obertura de la seua proposició juridicoeconòmica.

IX.- En data 30 de novembre de 2007, mitjançant un Decret, l'Alcaldia resol:

«1. Estimar el recurs de reposició interposat per Fernando Alfonso Montesinos, en representació de la mercantil DEURCOM, SL en data 12 de novembre de 2007 (registre d'entrada núm. 18.245), contra el Decret del tinent d'alcalde delegat d'Urbanisme de 7 de novembre de 2007, pels fonaments exposats pel tècnic jurídic en el seu informe de data 21 de novembre de 2007, i revocar el dispositiu Primer d'aquesta resolució, quan declara que aquesta mercantil no pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet, per incompliment de les bases particulars que regulen la convocatòria.

2. Determinar que la proposta presentada per la mercantil DEURCOM, SL, d'acord amb els criteris establits en la Base XVII de la convocatòria, supera la puntuació mínima fixada quant al document d'ordenació proposat, i pot optar a l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament del sector industrial 8-B Collet per complir amb les bases que regulen el concurs.

3. Convocar les mercantils POVET INDUSTRIAL, SL i DEURCOM, SL per al pròxim dia 10 de desembre de 2007, a les 13.30 hores, al Saló Noble de l'Ajuntament de Benicarló, per a procedir en acte públic, davant el secretari de la Corporació, a obrir el sobre núm. 3 que integra les seues respectives propostes de programació, i que contenen les respectives proposicions juridicoeconòmiques.

4. Publicar aquesta resolució al tauler d'edictes de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes oportuns.

5. Notificar el present acord a les interessades i indicar-hi que contra aquest podran interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà hàbil de la notificació, de conformitat amb l'establit en els articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contencioda Administrativa. Sense perjudici de la interposició de qualsevol altre recurs que estimen procedent al seu dret.»

X.- En data 31 de desembre de 2007 (registre d'entrada núm. 20.989), la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL, interposa un recurs de reposició contra el Decret citat en l'expositiu anterior.

XI.- En data 28 de gener de 2008, el secretari general, el Sr. Bravo Sánchez, emet un informe en relació amb el recurs de reposició citat en l'expositiu anterior, en el qual es proposa la declaració d'inadmissibilitat tant del recurs de reposició com la sol·licitud de declaració d'ofici de nul·litat, formulats per la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL.

XII.- En data 8 de febrer de 2008, mitjançant un Decret de l'Alcaldia, es desestima el recurs de reposició interposat per la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL, de conformitat amb el disposat en l'informe del secretari general citat en l'expositiu anterior.

XIII.- En data 4 de març de 2008, l'arquitecte Municipal, Sr. el Pérez Lores, emet el següent informe:

«L'Ajuntament de Benicarló, en el desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbana del municipi, ha publicat les bases de programació del denominat sector 8B, sòl urbanitzable de caràcter industrial.

En aquest sòl, en l'actualitat, es troba situada, i en funcionament, una granja avícola per a la producció d'ous de gallina, sense que fins al moment s'hagen produït problemes de funcionament en aquesta o en el seu entorn.

A aquest programa s'han presentat dos alternatives tècniques, una d'aquestes realitza una distribució del viari i de les illes edificables de tal manera que físicament és possible el manteniment de l'actual granja en les mateixes condicions actuals. L'altra dissenya un vial que travessa l'illa en la qual se situa la granja, la qual cosa obliga el seu desmantellament.

L'Ajuntament, independentment del disseny d'ordenació que puga considerar més oportú i correcte, es planteja les conseqüències econòmiques que sobre el titular de l'activitat de la granja, així com sobre la resta de propietaris afectats per l'actuació, puga tenir el manteniment o la desaparició de l'esmentada activitat, ja que el seu desmantellament, a més de comportar la desaparició d'una activitat productiva, obliga la resta de propietaris a pagar la seua indemnització. Mentre que el seu manteniment obliga el seu propietari a assumir en un futur, en el moment que pretenga fer efectius els aprofitaments urbanístics que li corresponen, els costos de desmantellament de l'activitat, i, en l'actualitat, haver de pagar l'obra urbanitzadora.

A fi d'evitar crebants econòmics a cap de les dos parts, l'Ajuntament està considerant la possibilitat de dividir l'actuació en dos fases. D'aquesta manera, el propietari dels terrenys actualment ocupats per la granja no es veurà obligat a realitzar una inversió urbanística fins al moment que considere oportú desmantellar la granja.

Per altra banda, es planteja la possibilitat de coexistència de l'activitat avícola en l'espai d'un polígon industrial. D'aquesta manera la resta de propietaris del sector no es veuen obligats a indemnitzar el titular de l'activitat de granja pel seu desmantellament, doncs, si fóra possible, s'incorporaria el règim urbanístic necessari perquè aquesta activitat poguera mantenir el seu desenvolupament amb total normalitat, com ho ha vingut fent fins a la data, encara que siga transitòriament.

Aquestes solucions només són possibles si l'activitat de granja avícola no és manifestament incompatible en l'àmbit d'un polígon industrial. És a dir, si la presència d'aquest tipus de granges en l'entorn de caràcter industrial pot ser compatible amb aquest sense crear-se mútuament cap tipus de problema de caràcter sanitari o higiènic.

Davant això, a fi de poder informar adequadament perquè la corporació puga adoptar la decisió més adequada, es considera oportú procedir a realitzar la següent consulta sobre el tema a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació:

--Resulta compatible amb l'activitat industrial, transitòriament o definitivament, la coexistència d'una granja avícola de producció d'ous de gallina, en illa aïllada, en l'entorn d'un polígon industrial, sense que es produïsquen especials problemes de caràcter sanitari, higiènic o molest o, per contra, d'aquesta coexistència es derivarien problemes d'aquesta índole per a algun dels dos tipus d'activitat, el que, obligatòriament, ha de derivar cap al desmantellament de la granja?

De la qual cosa s'informa als efectes oportuns.»

XIV.- En data 17 d'abril de 2008 (registre d'entrada núm. 7.539), en resposta a la consulta efectuada en data 12/03/08 (reg. de sortida núm. 4.943), a la Direcció Territorial de Castelló de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, aquesta emet el següent informe:

«1.- L'explotació està registrada en el registre d'explotacions ramaderes des de la seua creació. En l'actualitat consta de quatre naus amb un total de 110.000 places de gallines reproductores.

2.- Es localitza en les coordenades X 787.888'26 I: 4.482.000'18, en el Fus 30, terme municipal de Benicarló, contigua a una zona industrial.

3.- Les activitats que es puguen instal·lar o, en aquest cas, mantenir en l'entorn del polígon industrial estan determinades per les condicions d'ús del sòl que s'establisquen en el corresponent PGOU; aquestes haurien de determinar els usos permesos i els usos exclosos.

4.- Des del punt de vista tècnic, el manteniment de les dos actuacions (explotació ramadera i polígon industrial) no és possible.

De fet, a data d'avui, l'explotació ja està afectada ja que la seua possible ampliació no estaria permesa.

5.- No obstant això, amb la finalitat d'evitar un perjudici econòmic del tot innecessari, entenem que la transitorietat del manteniment de l'explotació, que manifesta en el seu escrit l'Ajuntament de Benicarló, podria establir-se fins a l'obertura de les seues possibles indústries amb una incompatibilitat manifesta (bé per la qualificació de la seua activitat bé per la seua ubicació física dins del polígon industrial).

Tot això sense perjudici de les indemnitzacions que legalment li corresponguen com a conseqüència del cessament de l'activitat.»

XV.- En data 23 d'abril de 2008, s'emet un informe conjunt per part dels serveis tècnics municipals de l'Ajuntament, (ITOP, Sra. González Porcar, ITM, Sr. Carda Mundo i arquitecte Municipal, Sr. Pérez Lores).

XVI.- En data 16 de maig de 2008, el tècnic de Medi Ambient, el Sr. Vilanova Batalla, emet un informe.

XVII.- En data 19 de maig de 2008, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en el qual s'efectua la següent proposta:

"PROPOSTA.-

A la vista de tot això s'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA presentada per POVET INDUSTRIAL, que es valora en 43,86 punts formada pel pla parcial, l'estudi d'integració paisatgística, el projecte d'urbanització i l'estudi d'impacte ambiental d'aquest últim, amb la següents condicions:

Respecte del pla parcial:

--Modificació del règim de "fora d'ordenació" o establiment de la normativa específica que permeta el funcionament normal de l'activitat existent en el sector, sempre que no es demostre que la aquesta resulta nociva per al funcionament i usuaris del polígon, com així sembla desprendre's de l'informe de la Conselleria d'Agricultura.

--El promotor ha de modificar la disposició de les places d'aparcament i justificar el compliment de l'estàndard.

--El promotor incorporarà en la normativa del pla les condicions normatives establides en l'estudi d'integració paisatgística.

--Per fitar amb l'actual AP-7, ha de sol·licitar-se un informe del Ministeri de Foment.

--Ha de presentar-se un document modificat i visat, una vegada aprovat el Pla. Ha d'adjuntar-se la documentació definitiva del PP en suport informàtic (cartografia en DWG)

Respecte del projecte d'urbanització:

--L'urbanitzador ha d'incorporar en el projecte d'urbanització i executar, en cas de ser adjudicatari, el sistema de contenidors soterrats previst en les bases de programació, al seu propi càrrec.

--Ha d'aportar-se el quadre de preus descomposts prèviament a l'aprovació del projecte d'urbanització.

--Ha de realitzar-se una anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, a fi de demostrar la seua capacitat.

--Ha de complir-se el compromís de control mediambiental aportat i les condicions d'enjardinament de la zona verda que ha assumit el possible urbanitzador.

--Han de complir-se les condicions tècniques que figuren en l'annex 1.

--Prèviament a l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització, ha d'obtenir-se la corresponent estimació d'impacte ambiental.

Igualment, s'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA presentada per DEURCOM, S.L., que es valora en 35,75 punts formada pel pla parcial, l'estudi d'integració paisatgística i el projecte d'urbanització, amb la següents condicions:

Respecte del pla parcial:

--El promotor incorporarà en la normativa del pla les condicions normatives establides en l'estudi d'integració paisatgística.

--Per trobar-se fitar amb l'actual AP-7, ha de sol·licitar-se informe del Ministeri de Foment.

--Ha de presentar-se un document modificat i visat, una vegada aprovat el Pla. Ha d'adjuntar-se la documentació definitiva del PP en suport informàtic (cartografia en DWG)

Respecte del projecte d'urbanització:

--La xarxa de col·lectors de pluvials no està connectada a la xarxa pública. Com que no pot desguassar a la cuneta del camí Vell de Sant Mateu, ha de modificar al seu càrrec la connexió d'aquesta xarxa per a establir la connexió adequada.

--La xarxa de col·lectors d'aigües negres està resolta mitjançant una estació de bombament i no es considera adequat aquest sistema, per tant, ha de reestudiar la xarxa per a connectar l'existent per gravetat.

--Ha de realitzar-se una anàlisi de la situació de la xarxa de col·lectors a la qual escomet la nova urbanització, a fi de demostrar la seua capacitat.

--Ha de complir el compromís de control mediambiental aportat.

--Ha de complir les condicions tècniques que figuren en l'annex 2.

--Ha de redactar-se i exposar-se al públic l'estudi d'impacte ambiental que falta per a poder aprovar, encara condicionat, el projecte d'urbanització.»

XVIII.- En data 10 de juny de 2008, la Mesa de Contractació procedeix a l'acte d'obertura de les proposicions juridicoeconòmiques.

XIX.- En data 19 de juny de 2008, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en relació amb les proposicions juridicoeconòmiques citades en l'expositiu anterior, del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha procedit a obrir els sobres que contenen la proposició juridicoeconòmica a les alternatives tècniques presentades per les mercantils:

--POVET INDUSTRIAL, SL.

--DEURCOM, SL.

S'ha procedit a l'anàlisi d'ambdues proposicions prenent els elements a valorar segons la base XVII del programa. Aquests elements i la seua valoració són els següents:

Import total de les càrregues d'urbanització a repercutir sobre els propietaris en EUR/m2t homogeneïtzat

15,00 punts

Coeficient de bescanvi

10,00 punts

Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectats en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació

5,00 punts

Percentatge de propietat disposat a assumir o col·laborar en l'execució del programa

5,00 punts

Menor percentatge d'aprofitament que haja de ser posat a disposició de l'urbanitzador com a retribució de tercers amb els quals que no tinga contracte suficient

5,00 punts

Per tant, per a realitzar la baremació s'hauran de prendre les dades referents a:

Import total de les càrregues d'urbanització en EUR/m2t.

Per a això s'ha comprovat el cost de contracta de les obres d'urbanització i despeses directes a aplicar sobre aquest (honoraris, etc.) sense impostos, aplicat sobre l'edificabilitat de cada programa. A l'efecte de comparança de les càrregues totals que afectaran els propietaris del programa, s'han considerat, també, les despeses variables. Es realitzen ambdues comparances a la vista que la qüestió de la indemnització per la desaparició d'una granja, que proposa una de les alternatives, constitueix la més important càrrega que té el programa, per tant, aquesta és una qüestió determinant en funció de la la necessitat o no de desmuntar la granja existent en el sector.

La baremació es portarà a terme estimant la proposició més cara i assignant a cada EUR/m2t una càrrega d'urbanització i aplicant aquest valor unitari a la diferència entre ambdues proposicions.

Coeficient de bescanvi

Aquest coeficient estableix el percentatge de terrenys que l'urbanitzador podrà obtenir en el cas de realitzar una permuta per assumir les càrregues d'urbanització. Per tant, la diferència fins al valor 100% seria el percentatge de propietat que mantindria el propietari i, consegüentment es valoraria proporcionalment a aquest valor atorgant 10,00 punts al coeficient 0% i 0,00 punts al coeficient 100%. La baremació es realitza extrapolant el coeficient entre aquests valors.

Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectes en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació

És a dir, s'estimarà quin percentatge de propietat està disposat a assumir aquells compromisos addicionals que s'hagen establit per cada aspirant. La puntuació es realitzarà sobre la base de la regla proporcional que estimaria 5,00 punts al 100% de propietat afecta, i 0,00 punts a cap propietat compromesa.

Percentatge de propietat disposada a assumir o col·laborar en l'execució del programa

D'idèntica manera que en el cas anterior, s'estimarà quin percentatge de propietat ha manifestat el seu compromís amb alguna de les dos propostes i la baremació es realitzarà d'acord amb el criteri similar al del punt anterior.

Menor percentatge d'aprofitament que haja de ser posat a la disposició de l'urbanitzador com a retribució de tercers amb els quals no tinga contracte suficient

Finalment, s'ha estimat quin aprofitament ha de posar-se a la disposició de l'urbanitzador combinant el coeficient de bescanvi amb el percentatge de propietat no adherit a alguna de les propostes, en la situació en la que els propietaris no adscrits com col·laboradors amb una de les propostes hagueren de pagar en terrenys. En aquest cas, si el percentatge és del 0,00%, és a dir, l'urbanitzador no rep percentatge d'aprofitament sobre el total del programa, la puntuació seria de 5,00 punts. En el cas que haguera de rebre el 100%, la puntuació seria de 0,00 punts.

De l'anàlisi es desprèn la següent conclusió:

Valoració de la totalitat de les càrregues d'urbanització (article 168 LUV), que inclou les càrregues que tots els propietaris han d'en comú retribuir a l'urbanitzador i les despeses que no constitueixen remuneració a l'urbanitzador:

(amb consideració de despeses variables)

POVET INDUSTRIAL,S.L.

DEURCOM,S.L.

Total càrregues d'urbanització en EUR/m2t.

42,76EUR/m2t

7,41p

84,50EUR/m2t

0,00p

Bescanvi

0,41

5,90p

0,4652673

5,35p

Terrenys afectats

-

0,00p

20%

1,00p

Col·laboració PAI

-

0,00p

75%

3,75p

Menor aprofitament a posar a disposició de l'urbanitzador

41%

2,95p

11,63%

4,42p

TOTAL

16,26p

14,52p

Considerant únicament les càrregues que tots els propietaris han de retribuir en comú a l'urbanitzador, la puntuació seria la següent:

(sense consideració de despeses variables)

POVET INDUSTRIAL,S.L.

DEURCOM,S.L.

Total càrregues d'urbanització en EUR/m2t.

42,06EUR/m2t

0,50p

43,50EUR/m2t

0,00p

Bescanvi

0,41

5,90p

0,4652673

5,35p

Terrenys afectats

-

0,00p

20%

1,00p

Col·laboració PAI

-

0,00p

75%

3,75p

Menor aprofitament a posar a disposició de l'urbanitzador

41%

2,95p

11,63%

4,42p

TOTAL

9,35p

14,52p

A la vista d'ambdues valoracions, es conclou la següent puntuació total:

(amb consideració de despeses variables)

ALTENATIVA TÈCNICA

PROP. JURECON.

TOTAL

POVET INDUSTRIAL,S.L.

43,86p

16,26p

60,12p

DEURCOM,S.L.

35,75p

14,52p

50,27p

(sense consideració de despeses variables)

ALTENATIVA TÈCNICA

PROP. JURECON.

TOTAL

POVET INDUSTRIAL,S.L.

43,86p

9,35p

53,21p

DEURCOM,S.L.

35,75p

14,52p

50,27p

En definitiva, si considerem com a càrregues únicament les derivades de les que han de retribuir-se a l'urbanitzador com a remuneració pròpia, l'oferta més avantatjosa des del punt de vista de la puntuació establida en les bases és la de POVET INDUSTRIAL,S.L. amb 53,21 p, sobre els 50,27p de l'oferida per DEURCOM,S.L. L'avantatge de la primera sobre la segona s'obté sobre la base de les condicions de disseny del propi pla parcial, així com de les de les propostes tècniques d'urbanització i terminis, pel que fa a l'alternativa tècnica i en el lleuger ajustament de preus i el coeficient de bescanvi que s'estableix en la proposició econòmica. Per contra, els avantatges de la proposta de la segona proposició s'obtenen per la capacitat de l'aspirant a urbanitzador a establir millors compromisos i major col·laboració de propietaris en l'execució del programa, ja que compta amb el suport del propietari majoritari.

En el cas de considerar el conjunt de càrregues d'urbanització, incloses les despeses variables, la baremació és també favorable a POVET INDUSTRIAL, SL amb 60,12 p, sobre els 50,27 p obtinguts per DEURCOM,SL. En aquest cas, la diferència s'incrementa pel notable increment de càrregues a assumir per la propietat en el cas de necessitar desmuntar la granja existent en el sector.

No obstant això, la prudència en l'estimació de les càrregues totals, en aquest cas concret, al meu entendre, hauria de decantar-se per l'apreciació d'una baremació que excloguera aquestes despeses variables, perquè podria donar-se el cas d'incompatibilitat per ús de la granja, en el cas de no introducció de normativa annexa al pla parcial que permetera el seu manteniment en la proposta de planejament presentada per POVET INDUSTRIAL.

S'adjunten, a continuació, els documents i condicionaments que han d'incorporar-se en el cas d'adjudicació en cadascuna de les propostes presentades.»

XX.- En data 20 de juny de 2008, el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, emet un informe.

XXI.- En data 3 de juliol de 2008, la Mesa de Contractació efectua la proposta d'aprovació del Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B El Collet del PGOU de Benicarló, presentada en data 14/02/07 (registre d'entrada núm. 2.656) per la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL, l'alternativa tècnica de la qual està integrada pel pla parcial, l'estudi d'integració paisatgística i el projecte d'urbanització; i l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador per a la gestió indirecta del PAI a la citada mercantil.

XXII.- En data 10 de juliol de 2008, (registre d'entrada núm. 13.327), el Sr. Vicente Javier Vicent Codorniu, en nom i representació de la mercantil GRANJA VICENT, SL, presenta un escrit de consideracions sobre l'expedient.

XXIII.- En data 16 de juliol de 2008, la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, emet el dictamen per al Ple de l'Ajuntament, sobre la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada del Sector de sòl urbanitzable industrial 8-B El Collet del PGOU de Benicarló.

XXIV.- En data 22 de juliol de 2008, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe que contesta l'escrit citat en l'expositiu anterior.

XXV.- En data 31 de juliol de 2008, el Ple de l'Ajuntament retira de l'ordre del dia, la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada del Sector de sòl urbanitzable industrial 8-B El Collet del PGOU de Benicarló, presentada en data 14/02/07 (registre d'entrada núm. 2.656) per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., per a sol·licitar un informe extern a la Conselleria de Sanitat.

XXVI.- En data 12 de setembre de 2008 (registre d'eixida núm. 17.266), se sol·licita un informe extern a la Conselleria de Sanitat (rebut per aquesta en data 17/09/08).

XXVII.- En data 23 de setembre de 2008, (registre d'entrada núm. 17.230) la mercantil DEURCOM SL, presenta al·legacions a l'expedient.

XXVIII.- En data 3 de novembre de 2008, (registre d'entrada núm. 19.717) la Direcció Territorial de Castelló, pertanyent a la Conselleria de Sanitat, remet un informe elaborat pel tècnic sanitari Javier Criado Juárez, en data 24/10/08.

XXIX.- En data 21 de novembre de 2008, el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, emet un informe jurídic on indica la necessitat d'adoptar l'acord pertinent sobre el PAI, una vegada rebut l'informe extern sol·licitat.

XXX.- En data 21 de novembre de 2008, la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient emet el dictamen per al Ple de l'Ajuntament, sobre la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B El Collet del PGOU de Benicarló.

XXXI.- En data 25 de novembre de 2008, (registre d'entrada núm. 21.037) VICENTE VICENT GASCO i NIEVES CODORNIU GISBERT, presenten un escrit pel qual sol·liciten la no presentació a Ple de la designació d'urbanitzador i la retirada del projecte.

XXXII.- En data 26 de novembre de 2008, (registre d'entrada núm. 21.131), VICENTE VICENT GASCO i NIEVES CODORNIU GISBERT, reiteren l'escrit citat en l'expositiu anterior.

XXXIII.- En data 27 de novembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament aprova la proposta de Programa d'Actuació Integrada del sector de sòl urbanitzable industrial 8-B El Collet del PGOU de Benicarló, presentada en data 14/02/07 (registre d'entrada núm. 2.656) per la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL, l'alternativa tècnica de la qual està integrada pel pla parcial, l'estudi d'integració paisatgística i el projecte d'urbanització. S'adjudica la condició d'agent urbanitzador per a la gestió indirecta del PAI a la citada mercantil.

XXXIV.- En data 26 de març de 2009, Fernando Alfonso Montesinos, en representació de la mercantil DEURCOM SL, CIF B-12.655.296 i domicili a l'efecte de notificacions a la Ciutat del Transport 2, carrer Grècia núm. 31 (12006) Castelló, presenta un recurs de reposició, davant la Subdelegació del Govern de Castelló de la Plana (registre d'entrada de l'Ajuntament de Benicarló, núm. 5.475 de data 2/04/09) contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 27/11/08, pel qual es va aprovar i va adjudicar el Programa d'Actuació Integrada en sòl industrial, sector 8 B El Collet del PGOU de Benicarló (expedient PAII/307), del següent tenor:

«MOTIVOS

PRIMERO.- Falta de motivación: indefensión. Nulidad de pleno derecho.

1.- Mi representada, el 23 de septiembre de 2008, presentó escrito de alegaciones en el procedimiento que ese Ayuntamiento tramitaba en relación con tal Programa y que ha finalizado con el acuerdo que se recurre.

Dicho acuerdo no resuelve tales alegaciones, pues ni siquiera cita el escrito a que se acaba de hacer referencia.

2.- Como consecuencia de lo anterior, el acuerdo indicado infringe del deber de motivación a que se refiere el art. 54 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (LRJPAC), en relación con el art. 89.1 de la misma, produciendo indefensión a mi representada que, al ignorar, por falta de resolución municipal cual ha sido la suerte de sus alegaciones, ninguna defensa de las mismas puede hacer si a su derecho conviene. Indefensión que por infringir el art. 24 de la Constitución, produce, en el acto recurrido, la nulidad de pleno derecho a que se refiere el art. 62.1.a) de la LRJPAC citada.

Y, sin perjuicio de ello, ante el silencio de ese Ayuntamiento, es procedente dar por reproducidas aquí las alegaciones no resueltas contenidas en tal escrito haciéndolas ahora motivos de recurso.

3.- En el mismo acuerdo, en su parte dispositiva (apartado tercero), se hace referencia a la estimación parcial de las alegaciones presentadas por el representante de GRANJA VICENT SL, el 14 de marzo de 2007.

Tampoco respecto de tal escrito de alegaciones se expresa en el acuerdo recurrido los motivos que han conducido a la estimación parcial de las alegaciones que, por cierto, tienen transcendencia para el contenido del Programa, al ordenarse al urbanizador que las recoja en el texto refundido de su propuesta aprobada, lo que, además de la observancia del deber de motivación genérica a que se refiere el número anterior, obligaba a ese Ayuntamiento a motivar la introducción de esas modificaciones en la propuesta del adjudicatario del contrato, a tenor del art. 137.3 de la Ley Urbanística Valenciana (LUV), para verificar si son acordes con los criterios de adjudicación establecidos en las bases.

La omisión de la motivación a que se está haciendo referencia, abunda en la conclusión anterior de que el acto recurrido es nulo de pleno derecho por las razones indicadas en el núm. 2 anterior.

4.- Y, finalmente, a la misma conclusión se llega si se toma en consideración que el acuerdo no contiene ninguna motivación en orden a verificar que la selección del urbanizador se acomoda a las prescripciones de las Bases del concurso, pues ninguna referencia se contiene en el mismo acerca de las puntuaciones asignadas a las alternativas técnicas y proposiciones jurídico-económicas presentadas al mismo, lo que vulnera el citado art. 137.3 de la LUV y lesiona el derecho de defensa de mi representada.

SEGUNDO.- Empleo, sin previa publicidad de sucriterios de valoración o ponderación de los criterios de valoración establecidos en las Bases: arbitrariedad. Anulabilidad.-

1.- Ya se ha dicho que el acuerdo recurrido no contiene expresión de la aplicación de los criterios objetivos de adjudicación del Programa contenidos en las Bases rectoras del concurso, con infracción del art. 137.3 de la LUV.

Pero, por si el Ayuntamiento entendiera que ello resulta de los informes técnicos obrantes en el expediente, se ha de señalar que las pautas seguidas en los mismos para la valoración de las proposiciones de los concursantes ignoran la legalidad.

En efecto, por ejemplo, en el informe de 19 de mayo de 2008 del arquitecto municipal se dice que, para la valoración del criterio de acortamiento del pazo global, se atribuye un valor a cada mes de reducción de plazo y se excluyen los plazos de edificación.

Las Bases no permiten ni una cosa (que el cómputo se efectúe por meses, y no por días, por ejemplo) ni otra (que se prescinda del plazo edificación).

Es solo un ejemplo.

2.- Ese modo de proceder es antijurídico.

En efecto, el contrato que vincula a la Administración con el urbanizador es un contrato administrativo especial tal como resulta de la LUV.

En cuanto contrato administrativo, es de aplicación al mismo la consideración de que las Bases Particulares del concurso son las rectoras del mismo y que, en relación con los criterios de adjudicación del contrato, el Ayuntamiento, al resolver sobre la misma, no puede apartarse de las Bases.

En expresión del Tribunal Supremo:

"Es tajante el art. 87 de la LCAP al establecer la necesidad de que los pliegos de cláusulas administrativas particulares del concurso fijen los criterios objetivos que han de servir de base para la adjudicación los cuales se indicarán por orden decreciente de importancia y por la ponderación que les atribuya. Tal exigencia obstaculiza la discrecionalidad administrativa en la adjudicación del concurso por cuanto la administración para resolverlo ha de sujetarse a la baremación previamente determinada. Su discrecionalidad solo juega con anterioridad a la adjudicación al decidir con libertad de criterio cuales son los criterios objetivos mas significativos respetando, eso si, las reglas esenciales que impregnan nuestra actual normativa sobre contratación administrativa: publicidad, libre concurrencia y transparencia administrativa" (STS 25.05.05).

Y precisando aún mas, por lo que ahora interesa, en relación con la utilización de subcriterios o reglas de ponderación, el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas, dice:

"36 Según la jurisprudencia, esta última disposición, interpretada a la luz del principio de igualdad de trato de los operadores económicos, recogido en el artículo 3, apartado 2, de la Directiva 92/50 ( LCEur 1992, 2431) , y de la obligación de transparencia que se desprende de éste, exige que los potenciales licitadores conozcan, en el momento de preparar sus ofertas, todos los factores que la entidad adjudicadora tomará en consideración para seleccionar la oferta económicamente más ventajosa y la importancia relativa de los mismos (véanse en este sentido, en relación con los contratos públicos en los sectores del agua, la energía, los transportes y las telecomunicaciones, la sentencia de de 25 de abril de 1996 [ TJCE 1996, 73] , Comisión/Bélgica, C-87/94, Rec. p.-2043, apartado 88; en relación con los contratos públicos de obras, la sentencia de 12 de diciembre de 2002 [ TJCE 2002, 369], Universale-Bau y otros, C-470/99, Rec. p.I-11617, apartado 98, y, en relación con los contratos públicos de servicios, la sentencia de 24 de noviembre de 2005 [ TJCE 2005, 345] , ATI EAC y Viaggi di Maio y otros, C-331/04, Rec. p.I-10109, apartado 24).

37 En efecto, los licitadores potenciales deben poder conocer la existencia y alcance de dichos elementos en el momento de preparar sus ofertas (véanse en este sentido, en relación con los contratos públicos de servicios, las sentencias, antes citadas, Concordia Bus Finland [ TJCE 2002, 251], apartado 62, y ATI EAC y Viaggi di Maio y otros [ TJCE 2005, 345] , apartado 23).

38 Por consiguiente, una entidad adjudicadora no puede aplicar reglas de ponderación o subcriterios relativos a los criterios de atribución que no haya puesto previamente en conocimiento de los licitadores (véase, por analogía, en relación con los contratos públicos de obras, la sentencia Universale-Bau y otros [ TJCE 2002, 369], antes citada, apartado 99).

39 Corrobora esta interpretación el objetivo de la Directiva 92/50 ( LCEur 1992, 2431) que tiene por objeto suprimir los obstáculos a la libre circulación de servicios y, por tanto, proteger los intereses de los operadores económicos establecidos en un Estado miembro que deseen ofrecer servicios a las entidades adjudicadoras establecidas en otro Estado miembro (véase en este sentido, en particular, la sentencia de 3 de octubre de 2000 [ TJCE 2000, 228], University of Cambridge, C-380/98, Rec. p. I-8035, apartado 16).

40 A tal fin, los licitadores deben hallarse en pie de igualdad a lo largo de todo el procedimiento, lo que implica que los criterios y condiciones que rigen cada contrato han de ser objeto de una publicidad adecuada por parte de las entidades adjudicadoras (véanse en este sentido, en relación con los contratos públicos de obras, las sentencias, antes citadas, Beentjes [ TJCE 1989, 26], apartado 21, y SIAC Construction [ TJCE 2001, 284], apartado 34, así como, en relación con los contratos públicos de servicios, la sentencia ATI EAC y Viaggi di Maio y otros [ TJCE 2005, 345], antes citada, apartado 22).

.../...

44 Procede constatar, en cambio, que en el litigio principal la Mesa de Contratación únicamente recogió en el anuncio de licitación los criterios de adjudicación y que determinó a posteriori tanto los coeficientes de ponderación como los subcriterios relativos a dichos criterios de adjudicación, tras la presentación de ofertas y el registro de las manifestaciones de interés. Pues bien, esto no se atiene manifiestamente a la obligación de publicidad establecida en el artículo 36, apartado 2, de la Directiva 92/50 ( LCEur 1992, 2431), interpretada a la luz del principio de igualdad de trato de los operadores económicos y de la obligación de transparencia.

45 Por tanto, habida cuenta de lo antedicho, debe responderse a la cuestión planteada que el artículo 36, apartado 2, de la Directiva 92/50 ( LCEur 1992, 2431), interpretado a la luz del principio de igualdad de trato de los operadores económicos y de la obligación de transparencia que se deriva de dicho principio, se opone a que, en un procedimiento de licitación, la entidad adjudicadora fije a posteriori coeficientes de ponderación y subcriterios relativos a los criterios de adjudicación establecidos en el pliego de condiciones o en el anuncio de licitación.(STJCEE de 24.01.08, asunto C-532/06)".

3.- Al haber ignorado la legislación y jurisprudencia citados, ese Ayuntamiento, aplicando criterios de ponderación o subcriterios previamente no anunciados, ha ejercido una facultad administrativa de manera arbitraria, cuyo resultado es que el acto correspondiente está viciado con la anulabilidad a que se refiere el art. 63 de la LRJPAC.

0TERCERO.- Infracciones sustantivas y de procedimiento en la proposición seleccionada. Anulabilidad.-

1.- Amén de lo anterior, al adjudicar a POVET INDUSTRIAL el contrato por selección de su alternativa técnica, el acto administrativo que se impugna se aparta nuevamente del ordenamiento jurídico, pues:

a.- Tal alternativa técnica no cumple el número de plazas de aparcamiento legal y reglamentariamente exigibles.

b.- Dicha alternativa incumple la legislación de carreteras, al no observar las reglas de posición del viario del sector en relación con las zonas de protección de la autopista A-7, como se recordó en el incontestado escrito de esta compañía al que se ha hecho referencia.

c.- El Estudio de Impacto Ambiental de esa alternativa no fue expuesto al público, sin que el acuerdo que se recurre adopte previsión alguna para que se haga, como tampoco hace ninguna consideración acerca de la aplicabilidad a este caso, en contradicción con otros actos dictados en este mismo procedimiento, de las previsiones de la Ley estatal 9/2006, de 28 de abril, de evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente.

2.- El acuerdo recurrido, por otro lado, modifica la proposición de la seleccionada POVET INDUSTRIAL con ocasión de la estimación de algunas alegaciones presentadas por el representante de GRANJA VICENT SL, de modo que, con ello: 1) alterna las Normas Urbanísticas del Plan Parcial propuesto por aquella; 2) reordena red viaria para mejorar la conexión del interior del sector con la red externa existente; y 3) subsana el defecto de contenedores enterrado.

De nuevo, procediendo de ese modo, el Ayuntamiento ignora que está en presencia de un contrato administrativo y que la introducción de modificaciones en las proposiciones de los licitadores, deba:

a.- Justificar que se ejerce la potestad a que autoriza el art. 321 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística (ROGTU), dentro de los límites de tal precepto, lo que, en una muestra mas de la falta de motivación del acuerdo, está ausente del mismo.

b.- Impedir que con la introducción de modificaciones en las proposiciones de los licitadores no se puede vulnerar el derecho a la igualdad de trato de los mismos que, si bien tiene trascendencia constitucional (art. 14 CE), en materia de contratos tiene especial relevancia como se ocupa de recordar ahora el art. 1 de la Ley de Contratos del Sector Público (LCSP). No es admisible que por la vía de modificaciones se corrijan defectos de las proposiciones que, de suyo, hubieran llevado aparejada su exclusión de la licitación y, además, vulnera la legalidad por infracción del principio de igualdad, que solo se modifique (corrigiéndola, para hacerla acorde a las exigencias legales y a las necesidades municipales) la proposición de uno de los licitadores discriminando a los demás.

Llama la atención, sin embargo, que en ese acuerdo no se modifique el régimen de plazos propuesto por POVET INDUSTRIAL y respecto del que en el escrito de mi representada, presentado el 23 de septiembre de 2008 e ignorado en el acuerdo que se recurre, ya se dijo que era inviable por proponer el plazo de 2 meses para la presentación del proyecto de reparcelación, ignorando que es incompatible con la práctica de las actuaciones previas a que se refiere el art. 166 de la LUV citada.

Y todavía es mas relevante que el acuerdo del Pleno no se ocupe del tratamiento, inadecuado e incompleto en el Plan Parcial de POVET INDUSTRIAL, de las edificaciones existentes, en particular de la granja, cuya presencia ha sido tan decisiva para la resolución del concurso. En este orden de cosas, se debe reparar en que el Plan Parcial debe referir la presencia de edificaciones (art. 158.1.d) del ROGTU) y analizar su eventual compatibilidad con la ordenación urbanística de acuerdo con los arts. 235 y 236 del ROGTU, a los efectos del art. 27.2 de la LUV que difiere al planeamiento de desarrollo, para las edificaciones existentes cuya consolidación sea compatible con la nueva urbanización, "bien el mantenimiento para ellas del régimen de Actuaciones Integradas, bien su remisión al régimen de Actuaciones Aisladas", efectuando, en su caso, la delimitación de las parcelas vinculadas de acuerdo con el art. 237 del mismo Reglamento y a los efectos del art. 29 de la LUV citada.

3.- Por ello, el acto recurrido es, de nuevo, anulable (art. 63 de la LRJPAC).

En su virtud,

SOLICITO tenga por presentado este escrito y por interpuesto recurso contra el acto al principio identificado y, en mérito de lo alegado en éste, lo estima y dicte otro por el que se adjudique la condición de urbanizador del expresado Programa a DEURCOM S.A.

OTROSI DIGO: Que al amparo del art. 111.2 de la LRJPAC interesa se acuerde la suspensión de la ejecución del acto recurrido, pues:

a.- El presente recurso se funda en causa de nulidad de pleno derecho.

b.- La ejecución de tal Resolución produciría los siguientes efectos lesivos:

- Para el interés general: Permitiría la ejecución de las previsiones de una proposición no acomodada a la legalidad, consolidando una serie de actuaciones irreversibles que podrían afectar a los derechos de los propietarios, cuya lesión daría lugar a la responsabilidad patrimonial de ese Ayuntamiento.

- Para el interés particular: El acto recurrido limitan la capacidad de actividad económica de mi representada, imposible de restablecer si ese Ayuntamiento prosigue con los trámites de la licitación.

Por ello,

SOLICITO acuerde la suspensión de la ejecución del acto recurrido.»

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, i interposició del recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- La mercantil recurrent DEURCOM, SL sol·licita l'adjudicació de la condició de urbanitzador del Programa a aquesta mercantil i que se suspenga l'execució de l'acte recorregut, a l'empara de l'article 111.2 de la LRJPAC. Per a això planteja tres grans grups d'al·legacions.

El primer grup d'al·legacions, se centra en la falta de motivació, indefensió i nul·litat de ple dret de l'acord de Ple de data 27/11/08. Que es desenvolupa en quatre punts.

En el primer d'aquests, s'indica que en data 23/09/08, la recurrent va presentar un escrit d'al·legacions que no ha estat contestat.

Com a conseqüència d'això, la recurrent entén que l'acord de Ple de data 27/11/08, infringeix el deure de motivació que es refereix l'article 54 de la LRJPAC, en relació amb l'article 89.1 d'aquesta i produeix indefensió que, en ignorar, per falta de resolució municipal com ha estat la sort de les seues al·legacions, cap defensa d'aquestes pot fer si al seu dret convé. Indefensió que, per infringir l'article 24 de la Constitució, produeix, en l'acte recorregut, la nul·litat de ple dret que es refereix l'article 62.1.a) de la LRJPAC citada.

Un altre punt de les al·legacions fa referència a l'estimació parcial de les al·legacions presentades per la mercantil GRANJA VICENT, SL, en data 14/03/07, per l'Ajuntament Ple en l'acord que es recorre de 27/11/08. En aquest acord no s'expressen els motius que han conduït a l'estimació parcial de les al·legacions i que s'ordena a l'urbanitzador que les arreplegue en el text refós de la seua proposta aprovada, el que, a més de l'observança del deure motivació genèrica que es refereix el número anterior, obligava l'Ajuntament a motivar la introducció d'eixes modificacions en la proposta de l'adjudicatari del contracte, a tenor de l'article 137.3 de la Llei Urbanística Valenciana (LUV), per a verificar si són acords amb els criteris d'adjudicació establits en les bases.

I, finalment, l'última al·legació indica que a la mateixa conclusió s'arriba si es pren en consideració que l'acord no conté cap motivació amb vista a verificar que la selecció de l'urbanitzador s'acomoda a les prescripcions de les Bases del concurs, ja que cap referència s'hi conté sobre les puntuacions assignades a les alternatives tècniques i proposicions juridicoeconòmiques presentades a aquest, el que vulnera el citat article 137.3 de la LUV i lesiona el dret de defensa de la recurrent.

L'informe tècnic de baremació de les proposicions juridicoeconòmiques, va ser emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores en data 19 de juny de 2008 i figura en l'expedient.

L'acta de la Mesa de Contractació, que va tindre lloc en data 3/07/08, va efectuar la proposta al Ple de l'Ajuntament, d'aprovació de la proposta de PAI del sector de sòl urbanitzable industrial 8 B El Collet del PGOU de Benicarló, presentada per la mercantil POVET INDUSTRIAL, S.L., i s'hi indicava a manera de motivació, literalment el següent:

«(...) per ajustar-se, la proposició tècnica, a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny del Programa d'Actuació Integrada SÒL INDUSTRIAL SECTOR 8B-COLLET del PGOU de Benicarló i execució de l'obra urbanitzadora del sector, de conformitat i amb les condicions establides en l'informe tècnic de data 20 de maig de 2008, que haurien de ser resoltes i aportades en un document refós, i condicionant els efectes de la seua aprovació a l'obtenció dels informes preceptius de les Administracions sectorials que corresponguen.»

Aquesta proposta efectuada per la Mesa de Contractació, es va reproduir literalment en els dictàmens de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, que van tindre lloc en dates 16 de juliol i 21 de novembre de 2008, i que va ser elevada al Ple de l'Ajuntament per a l'adopció de l'acord, en data 27/11/08.

L'exigència de la motivació de les decisions administratives constitueix element essencial i fundant d'aquestes, sense el qual aquesta quedaria convertida en nua expressió de l'arbitrarietat.

En aquest sentit, la Sentència de la Sala 4ª del Tribunal Suprem, de 7 de maig de 1987, diu que:

«La motivació és, per una banda, la garantia que la decisió no es pren arbitràriament sinó fundadament i raonablement; i d'una altra, és el mitjà que els altres interessats puguen combatre eixa fonamentació quan haja discorregut fora dels marges legals i jurídics (que l'Administració ha d'actuar conforme a la llei i al dret: article 103 de la Constitució) que el contingut decisional de tot actuar administratiu ha de moure.»

Sent açò així, és lògic que no baste amb que «s'emplenen» de qualsevol manera els fonaments que precedeixen la decisió, sinó que entre aquesta i el suport fàctic i normatiu que el precedeix ha d'existir congruència. Perquè una resolució administrativa, igual que una sentència, és un conjunt coherent i solidari. I no és cap altra el que es vol expressar amb l'anomenat principi de congruència processal.

I donada la unitat d'essència que existeix entre el procés judicial i l'anomenat procediment administratiu, és perfectament aplicable a aquest la doctrina que sobre la motivació de les sentències judicials ha arreplegat el Tribunal Constitucional en alguna sentència. Per exemple la de 13 de maig de 1987, quan disposa:

«Solament si la sentència està motivada és possible als tribunals que hagen d'entendre en el tràmit d'algun recurs, controlar la correcta aplicació del dret... una verificació d'aquesta naturalesa només és possible si la sentència fa referència a la manera que ha d'inferir-se de la llei la resolució judicial i exposa les consideracions que fonamenten la subsumpció del fet sota les disposicions legals que aplica.»

Que la motivació puga ser succinta no obsta que haja de complir amb el deure de deixar clar l'iter mental a través del que es desemboca en el pronunciament terminal, així ho disposa la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de juny de 1995:

«La motivació dels actes administratius, és a dir, els motius de fet i de dret de l'acte, han de ser succints,però suficients, de manera que expliciten la raó del procés lògic i jurídic que va determinar la decisió administrativa.»

Sembla evident, que una anàlisi detallada de l'expedient en qüestió ens duu a la conclusió que no es produeix cap indefensió, ja que en l'expedient consten els informes tècnics i jurídic (dotat aquest de la fonamentació jurídica suficientment motivada), que han servit de base i fonamentació a l'adopció de l'acord plenari, i l'ha dotat de la motivació necessària.

Podem citar en suport d'aquesta tesi les sentències del Tribunal Suprem de 19 novembre 2001 (RJ 2001\9791) que permet acudir a la documentació que consta en l'expedient per a justificar la motivació; la Sentència de 17 maig 2006 (RJ 2006\4469) que del conjunt dels raonaments inclosos en la resolució i de les circumstàncies que concorren en el cas pot inferir-se raonablement que l'òrgan judicial va tenir en compte la pretensió o la Sentència de 6 març 2009 (RJ 2009\1585) que encara que no siga exigible un raonament judicial exhaustiu i detallat ni s'haja de limitar l'enjudiciament del tribunal a la motivació sobre la legitimació, el Tribunal a quo ha d'expressar les raons jurídiques en les quals es dóna suport per a prendre la seua decisió partint del contingut de l'acte administratiu .

--Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4ª) Sentència de 19 novembre 2001 (RJ 2001\9791):

«CINQUÈ

(...) Ara bé, si aquest raonament es conté en la proposta de resolució que fa seu l'òrgan decisori a través de l'estampillat gens impedeix que puga entendre's complida l'exigència constitucional i legal de motivació, fins i tot amb major claredat que en altres supòsits que així s'ha reconegut tant pel Tribunal Constitucional com per aquest Alt Tribunal. En efecte, una fonamentació per remissió a documents que consten en l'expedient no deixa de ser-ho ni de satisfer la corresponent exigència constitucional i legal, com tampoc deixa de ser-ho i de complir amb el requisit una fonamentació continguda en imprès si aquest no es limita a meres afirmacions apodíctiques i no es limita a contenir com argumentació meres consideracions formulàries que apareguen desconnectades dels fets sancionats o de la normativa que aplica. I, no obstant això, en l'un i l'altre cas el coneixement de la motivació de la resolució administrativa exigeix una major esforç que quan es tracta de la incorporació de l'assentiment per mitjà de l'estampillat a una proposta de resolució correctament formulada, ja que en aquells casos és necessari bé acudir a la documentació que consta en l'expedient, o bé constatar que el contingut de l'imprès o del formulari es correspon realment amb el supòsit recollit i amb la conducta sancionada. Per contra, la proposta de resolució que fa seua l'òrgan decisor, si és adequada, incorpora en el propi i únic document les raons de la sanció i ho fa de manera individualitzada, ad hoc, per als fets objecte de l'expedient i per a la normativa aplicada, per la qual cosa no s'adverteix cap raó per a negar-li virtualitat, per falta de motivació, a la decisió que així s'adopta.

(...) O, dit en altres termes, no pot descartar-se com mecanisme vàlid per a expressar la voluntat de l'òrgan competent per a sancionar "l'estampillat" degudament diligenciat perquè puga fer-se d'aquest un ús rutinari.»

--Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 6ª) Sentència de 17 maig 2006 (RJ 2006\4469):

«c) No tota absència de pronunciament exprés a les qüestions plantejades per les parts produeix una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, i pot admetre's, excepcionalment, la seua desestimació tàcita, sempre que del conjunt dels raonaments inclosos en la resolució i de les circumstàncies concorrents en el cas puga inferir-se raonablement que l'òrgan judicial va tenir en compte la pretensió i, examinant-la, va prendre la decisió de desestimar-la, ometent només el pronunciament exprés, però no la decisió desestimatòria (entre moltes altres, SSTC 29/1987, de 6 de març [ RTC 1987, 29], F. 3; 175/1990, de 11 de novembre %[ RTC 1990, 175], F. 2; 3/1991, de 11 de març %[ RTC 1991, 3], F. 2; 88/1992, de 8 de juny [ RTC 1992, 88], F. 2; 161/1993, de 17 de maig [ RTC 1993, 161], F. 3; 4/1994, de 17 de gener [ RTC 1994, 4], F. 2; 91/1995, de 19 de juny [ RTC 1995, 91], F. 4; 56/1996, de 15 d'abril [ RTC 1996, 56], F. 4; 26/1997, d'11 de febrer [ RTC 1997, 26], F. 4; 16/1998, de 26 de gener [ RTC 1998, 16], F. 4; 1/1999, de 25 de gener [RTC 1999, 1], F. 1; 215/1999, de 29 de novembre [ RTC 1999, 215], F. 3; i 86/2000, de 27 de març [ RTC 2000, 86], F. 4).»

El Tribunal Constitucional ha precisat l'abast de la motivació de les sentències, així en la núm. 13/2001, de 29 de gener ( RTC 2001, 13) assenyala el següent: «convé recordar que el deure els òrgans judicials de motivar les seues resolucions és una exigència implícita en l'art. 24.1 CE, que es fa palesa en una interpretació sistemàtica d'aquest precepte constitucional en relació amb l'art. 120.3 CE, ja que en un estat de dret cal donar raó del dret judicialment interpretat i aplicat, i que respon a una doble finalitat:

a) d'una banda, la d'exterioritzar el fonament de la decisió, fent explícit que aquesta correspon a una determinada aplicació de la Llei;

b) i, d'una altra, permetre el seu eventual control jurisdiccional mitjançant l'exercici dels recursos. Ara bé, d'acord amb una consolidada doctrina constitucional, des de la perspectiva del dret a la tutela judicial efectiva, com a dret a obtenir una decisió fundada en dret, no és exigible un raonament judicial exhaustiu i detallat de tots els aspectes i perspectives que les parts puguen tenir de la qüestió que es debat, sinó que n'hi ha prou que el jutjador expresse les raones jurídiques en les quals es dóna suport per a prendre la seua decisió, de manera que han de considerar-se suficientment motivades aquelles resolucions judicials que tinguen el suport de raons que permeten conèixer quins han estat els criteris jurídics essencials fonamentadors de la decisió, açò és, la ratio decidendi que determina aquella. No existeix, per tant, un dret fonamental del justiciable a una determinada extensió de la motivació, ja que la seua funció es limita a comprovar si existeix fonamentació jurídica i, si escau, si el raonament que conté constitueix, lògica i jurídicament, suficient motivació de la decisió adoptada, qualsevol que siga la seua brevetat i concisió, fins i tot en supòsits de motivació per remissió (per totes, SSTC 184/1998, de 28 de setembre [ RTC 1998, 184], F. 2; 187/1998, de 28 de setembre [ RTC 1998, 187], F. 9; 215/1998, de 11 de novembre [ RTC 1998, 215], F. 3; 206/1999, de 8 de novembre [ RTC 1999, 206], F. 3, 187/2000 F. 2).»

--Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 5ª) Sentència de 6 març 2009 (RJ 2009\1585):

«Doncs bé, en el cas examinat, i encara que no siga exigible un raonament judicial exhaustiu i detallat ni haja de limitar el nostre enjudiciament a la motivació sobre la legitimació, el Tribunal a quo no expressa les raons jurídiques en les quals es dóna suport per a prendre la seua decisió partint del contingut de l'acte administratiu --denegatori d'una revisió d'ofici, en el cas de la revisió de dos ordres de 1995, i la no tramitació de la revisió d'altres dos acords de 2001 mitjançant la seua elevació al Consell de Govern--, en prescindir de l'al·legat en la contestació a la demanda que posava en relleu la falta dels requisits necessaris per a denegar la revisió d'ofici que s'instava. De manera que ha de considerar-se insuficientment motivada la sentència en la mesura que evita l'expressat pronunciament, que podria tenir clara incidència sobre la ratio decidendi de la sentència, és a dir, amb la concurrència d'una causa de revisió d'ofici.»

Per això no sembla evident, la vulneració dels articles 53 i 54.2 de la LRJPAC, en relació amb el 137.1 i 3 de la LUV, d'acord amb l'article 62.1.i) de la LRJPAC, de l'acord de Ple de 27/11/08, atès que aquest acte s'ajusta al procediment establit i consta en els informes que consten en l'expedient la motivació de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament. Per la qual cosa entenem que procedeix la desestimació d'aquesta part del recurs.

Tercer.- El segon grup d'al·legacions se centra en la utilització, sense prèvia publicitat de subcriteris de valoració o ponderació dels criteris de valoració establits en les Bases, donant lloc a l'arbitrarietat i per tant a l'anul·labilitat de l'acte recorregut. Que es desenvolupa en tres punts.

S'indica en el primer d'aquests que l'acord recorregut no conté expressió de l'aplicació dels criteris objectius d'adjudicació del Programa continguts en les Bases rectores del concurs i això infringeix l'article 137.3 de la LUV, i no és acceptable que es diga que això es deriva dels informes tècnics que consten en l'expedient, ja que aquests han aplicat subcriteris o regles de ponderació prohibides, citant la Sentència del Tribunal Suprem de 25/05/05 i la Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 24/01/08, assumpte C-532/06. I que això significa que ha exercit una facultat administrativa de manera arbitrària, el resultat de la qual és que l'acord de Ple de 27/11/08 està viciat amb l'anul·labilitat que es refereix l'article 63 de la LRJPAC.

El subcriteri que cita la mercantil recurrent a manera d'exemple, es desprèn de l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 19/05/08, en el qual es diu que per a la valoració del criteri d'escurçament del termini global s'atribueix un valor a cada mes de reducció de termini i s'exclouen els terminis d'edificació. Entén la part recurrent, que les Bases no permeten ni una cosa (que el còmput s'efectue per mesos, i no per dies) ni altra (que es prescindisca del termini d'edificació).

Aquesta part del recurs necessitaria d'un informe dels serveis tècnics municipals, que si es confirma aquest fet, donaria lloc a l'estimació d'aquesta part del recurs, per la prohibició existent d'aplicació de subcriteris, que no haja posat prèviament l'Ajuntament en coneixement dels licitadors.

Així doncs, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en data 26 de juny de 2009, en relació amb aquesta part del recurs del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha sol·licitat que s'emeta un informe sobre determinades qüestions tècniques que figuren en sengles recursos de reposició presentats a l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008. (...)

Fernando Alfonso Montesinos, en representació de DEURCOM,S.L.

Apartat 2n del recurs.

Es manifesta la utilització de subcriteris en la baremació del termini tant per haver aplicat un criteri de còmput de punts per mesos i haver rebutjat per a la baremació el termini establit per a l'execució de l'edificació.

El còmput dels terminis d'execució del programa no haguera alterat el resultat per haver-ho fet computant mesos, dies o anys. El calendari de terminis estava indicat en les bases en mesos i la seua baremació quantificada en punts i per a la baremació de la reducció que s'aportara per cada concursant, possibilitat que es deriva de les pròpies bases, "Acurtament del termini global", s'ha proporcionat aquesta reducció, ha que de la possibilitat d'acurtament del termini, ha d'entendre's, el contrari seria malintencionat, que a major reducció, major puntuació.

Respecte del no còmput del termini per a l'edificació, aquesta s'ha desestimat en les dos alternatives, ja que la reducció d'aquest termini no s'ha justificat, i no resulta possible assegurar la seua materialització, per no disposar de capacitat per a executar obra d'edificació en parcel·les alienes. Per tant, es tracta d'una falta de justificació de com es podrà aplicar la reducció de termini.

No es tracta per tant de subcriteris, sinó de l'aplicació de la proporcionalitat a la baremació establida en la bases. S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.»

Per això sembla evident, que procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Quart.- El tercer grup d'al·legacions se centra en l'existència d'infraccions substantives i de procediment en la proposició seleccionada, que dóna lloc a l'anul·labilitat de l'acte recorregut. Que es desenvolupa en tres punts.

En el primer d'aquests, s'indica que l'acord recorregut s'aparta de l'ordenament jurídic, ja que l'alternativa tècnica no compleix amb el nombre de places d'aparcament legalment i reglamentàriament exigibles i que s'incompleix així mateix la legislació de carreteres, per no observar les regles de posició del viari del sector en relació amb les zones de protecció de l'autopista AP-7. Aquesta al·legació ha de ser contestada pels serveis tècnics municipals, i si es confirmara aquest fet, donaria lloc a l'estimació d'aquesta part del recurs.

Així l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en data 26 de juny de 2009, en relació amb aquesta part del recurs del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha sol·licitat que s'emeta un informe sobre determinades qüestions tècniques que figuren en sengles recursos de reposició presentats a l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008.(...)

Fernando Alfonso Montesinos, en representació de DEURCOM,S.L.

Apartat 3r del recurs. 1.

Es fa referència ací, com en el recurs anterior, a les places d'aparcament reglamentàriament exigibles, així com a la legislació de carreteres que es manifesta incomplir per ocupar amb viari les zones de protecció.

Respecte de les places d'aparcament em remeto a la contestació donada en el recurs anterior sobre la consideració que això suposa una alteració de les determinacions del pla.

"Al meu entendre, això no és així, ja que estudiat el Pla es va poder comprovar que en el viari establit en el aquest sí era possible la implantació de la reserva exigible pel reglament, encara que no s'haguera implantat en el pla. L'ordenació de l'aparcament no incideix de forma directa en l'ordenació urbanística del pla. Cal indicar que des de l'Àrea de Tràfic de l'Ajuntament es produeix constantment la modificació de la disposició de places d'estacionament en via pública, sense que això supose una alteració del planejament, sempre que això no implique una disminució de les exigibles. Per tant, es considera una qüestió menor i s'exigeix que es modifique la disposició de les places per a donar lloc al compliment d'alguna cosa que si és possible i esmenable, sense que això haja de suposar una alteració urbanística."

Respecte a l'incompliment de la Llei de Carreteres per situar viari en zona de protecció, de la AP-7 cal indicar que això no és així, al meu entendre, ja que no existeix aquesta limitació en aquesta Llei. En aquesta queda prohibida la implantació d'obres o usos en la zona de servitud (art. 22 Llei de Carreteres), no en la zona d'afecció. La limitació que impedeix les reserves dotacionals computables en zones de protecció (100 m en el cas d'autopistes de titularitat autonòmica valenciana) es regula en la Llei de Carreteres de la Generalitat Valenciana per a la zona de protecció, que no és coincident amb la de l'Estat.

No obstant això, l'aprovació definitiva del planejament ha d'estar, obligatòriament, condicionada a l'informe favorable de la Demarcació de Carreteres de l'Estat a Castelló.

Per tant, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la sol·licitud de nul·litat per aquestes qüestions.»

Per això sembla evident, que procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Quant a l'al·legació relativa que l'estudi d'impacte ambiental de la mercantil adjudicatària no va ser exposat al públic, hem d'indicar que la informació pública del planejament s'ha de realitzar de forma simultània i conjunta amb la de l'estudi d'impacte ambiental.

En aquest punt, de l'expedient es dedueix que l'estudi d'impacte ambiental, va ser exposat al públic en el DOCV núm. 5.449, en data 13/02/07, com a annex 3 de l'alternativa tècnica.

Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest apartat.

El segon punt d'aquest tercer grup d'al·legacions es fonamenta en el fet que l'acord recorregut modifica la proposició de la mercantil adjudicatària, en acceptar-se algunes al·legacions presentades per la mercantil GRANJA VICENT, SL, i amb això l'Ajuntament ignora que està en presència d'un contracte administratiu i que la introducció de modificacions en les proposicions dels licitadors s'ha d'ajustar a l'establit en l'article 321 del ROGTU, cosa que no s'ha fet. Que està prohibida la introducció de modificacions en les proposicions dels licitadors per les quals es corregisquen defectes de les proposicions i que hagueren dut a l'exclusió de la licitació. Cosa que s'ha fet, segons la recurrent. Aquesta al·legació ha de ser contestada pels serveis tècnics municipals, que si confirmaren aquest fet, tindria lloc a l'estimació d'aquesta part del recurs.

Així l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en data 26 de juny de 2009, en relació amb aquesta part del recurs del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA.-

Que s'ha sol·licitat que s'emeta un informe sobre determinades qüestions tècniques que figuren en sengles recursos de reposició presentats a l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008.(...)

Fernando Alfonso Montesinos, en representació de DEURCOM,S.L.

Apartat 3r recurs. 2.

S'al·lega l'existència de modificacions introduïdes en la proposició de Povet Industrial que haurien d'haver dut a l'exclusió de la licitació. Concretament, es realitza aquesta afirmació en relació amb la introducció de: la necessitat de modificar el règim de "fora d'ordenació", la reordenació de la xarxa viària per a millorar la connexió del sector i resoldre el defecte dels contenidors soterrats.

Respecte de la segona manifestació sobre correcció de la xarxa viària per a connectar-la amb l'exterior, aquesta qüestió no s'ha plantejat mai, per la qual cosa ha de rebutjar-se l'afirmació.

Respecte de les altres dos qüestions, s'han contestat en el recurs anterior i ací es reprodueixen:

"Arbitrar una modificació del règim de 'fora d'ordenació' o establiment de normativa específica que permeta el funcionament normal de l'activitat existent en el sector. Això quedava condicionat al fet que aquesta permanència de l'activitat no resultara nociva per al funcionament del sector.

Al meu entendre, el condicionament exposat, que persegueix evitar lesionar els interessos econòmics preexistents de l'al·legant, per cert, i permetre el seu normal funcionament, si això era possible, no suposa una alteració substancial del planejament, no s'altera l'ordenació urbanística del pla presentat, ni imposa condicions que l'aspirant a urbanitzador poguera haver tingut en compte, ja que no podia conèixer el criteri que sobre aquesta qüestió podia mantenir l'Ajuntament, ni el resultat dels informes externs que aquest ha recaptat."

"Respecte del sistema de contenidors soterrats, és correcte afirmar que la seua implantació deriva de les bases de programació, ja que és una exigència tècnica establida per l'Ajuntament i que el concursant no ha establit en la seua proposta. És aquesta la raó per la qual l'Ajuntament, considerant que es tracta d'una qüestió sense rellevància per a l'ordenació i urbanització i esmenable ha establit el condicionament al proponent de la seua implantació al seu càrrec, és a dir, sense cost per a la resta de propietaris per no haver-se previst en la seua oferta econòmica, sent aquesta una qüestió que el concursant haurà d'acceptar i assumir com a càrrega pròpia si definitivament pretén ser l'adjudicatari."

Per tot això, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió de l'al·legant del fet que la introducció de les modificacions suposen una alteració que haguera hagut de suposar l'exclusió de la licitació, ja que aquests condicionaments no suposen una alteració substancial de la proposta i, o no podia ser conegut prèviament quin acord anava a prendre l'Ajuntament a la vista dels informes externs o, en el cas dels contenidors enterrats, el licitador haurà d'assumir a la seua costa i així acceptar-ho per a considerar vàlida l'adjudicació, aquesta infraestructura.»

Per això sembla evident, que procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Cinquè.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor, sis abstencions --representants del grup municipal socialista-- i dos abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer.- Desestimar el recurs de reposició interposat en data 26 de març de 2009, pel Sr. Fernando Alfonso Montesinos, en representació de la mercantil DEURCOM, SL, CIF B-12.655.296 i domicili a l'efecte de notificacions a la Ciutat del Transport 2, carrer de Grècia núm. 31 (12006) Castelló, davant la Subdelegació del Govern de Castelló de la Plana (registre d'entrada de l'Ajuntament de Benicarló, núm. 5.475 de data 2/04/09) contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de data 27/11/08, pel qual es va aprovar i va adjudicar el Programa d'Actuació Integrada en sòl industrial, Sector 8 B El Collet del PGOU de Benicarló (expedient PAII/307), que es fonamenta en tres grans grups d'al·legacions, sobre la base dels següents motius:

El primer grup d'al·legacions, se centra en la falta de motivació, indefensió i nul·litat de ple dret de l'acord de Ple de data 27/11/08. Que es desenvolupa en quatre punts.

Sembla evident, que una anàlisi detallada de l'expedient en qüestió ens duu a la conclusió que no es produeix cap indefensió, ja que en l'expedient consten els informes tècnics i jurídic (dotat aquest de la fonamentació jurídica suficientment motivada), que han servit de base i fonamentació a l'adopció de l'acord plenari, i l'ha dotat de la motivació necessària. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

El segon grup d'al·legacions se centra en la utilització, sense prèvia publicitat, de subcriteris de valoració o ponderació dels criteris de valoració establits en les Bases, donant lloc a l'arbitrarietat i per tant a l'anul·labilitat de l'acte recorregut. El subcriteri que cita la mercantil recurrent a manera d'exemple, es desprèn de l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 19/05/08, en el qual es diu que per a la valoració del criteri d'acurtament del termini global s'atribueix un valor a cada mes de reducció de termini i s'exclouen els terminis d'edificació. Entén la part recurrent, que les Bases no permeten ni una cosa (que el còmput s'efectue per mesos, i no per dies) ni altra cosa (que es prescindisca del termini d'edificació). Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte Municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 26 de juny de 2009, ja que en aquest indica que es manifesta la utilització de subcriteris en la baremació del termini tant per haver aplicat un criteri de còmput de punts per mesos i haver rebutjat per a la baremació el termini establit per a l'execució de l'edificació.

El còmput dels terminis d'execució del programa no haguera alterat el resultat per haver-ho fet computant mesos, dies o anys. El calendari de terminis estava indicat en les bases en mesos i el seu baremació quantificada en punts i per a la baremació de la reducció que s'aportara per cada concursant, possibilitat que es deriva de les pròpies bases "Acurtament del termini global", s'ha proporcionat aquesta reducció, ja que de la possibilitat d'acurtament del termini ha d'entendre's, el contrari seria malintencionat, que a major reducció, major puntuació.

Respecte del no còmput del termini per a l'edificació, aquesta s'ha desestimat en les dos alternatives, ja que la reducció d'aquest termini no s'ha justificat i no resulta possible assegurar la seua materialització, per no disposar de capacitat per a executar obra d'edificació en parcel·les alienes. Per tant, es tracta d'una falta de justificació de com es podrà aplicar la reducció de termini.

No es tracta per tant de subcriteris, sinó de l'aplicació de la proporcionalitat a la baremació establida en la bases. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

El tercer grup d'al·legacions se centra en l'existència d'infraccions substantives i de procediment en la proposició seleccionada, que dóna lloc a l'anul·labilitat de l'acte recorregut. Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 26 de juny de 2009, ja que en aquest indica que es fa referència a les places d'aparcament reglamentàriament exigibles, així com a la legislació de carreteres que es manifesta incomplir per ocupar amb viari les zones de protecció.

Respecte de les places d'aparcament, estudiat el Pla es va poder comprovar que en el viari establit en aquest, sí era possible la implantació de la reserva exigible pel reglament, encara que no s'haguera implantat en el pla. L'ordenació de l'aparcament no incideix de forma directa en l'ordenació urbanística del pla. Cap indicar que des de l'àrea de tràfic de l'Ajuntament es produeix constantment la modificació de la disposició de places d'estacionament en via pública, sense que això supose una alteració del planejament, sempre que això no implique una disminució de les exigibles. Per tant, es considera una qüestió menor i s'exigeix que es modifique la disposició de les places per a donar lloc al compliment d'alguna cosa que si és possible i esmenable, sense que això haja de suposar una alteració urbanística.

Respecte a l'incompliment de la Llei de Carreteres per situar viari en zona de protecció, de la AP-7 cal indicar que això no és així, ja que no existeix aquesta limitació en la Llei. En aquesta queda prohibida la implantació d'obres o usos en la zona de servitud (article 22 de la Llei de Carreteres), no en la zona d'afecció. La limitació que impedeix les reserves dotacionals computables en zones de protecció (100 m en el cas d'autopistes de titularitat autonòmica valenciana) es regula en la Llei de Carreteres de la Generalitat Valenciana per a la zona de protecció, que no és coincident amb la de l'Estat.

No obstant això, l'aprovació definitiva del planejament ha d'estar, obligatòriament, condicionada a l'informe favorable de la demarcació de Carreteres de l'Estat a Castelló. Per això procedeix la desestimació del recurs en aquest punt.

Quant a l'al·legació relativa que l'estudi d'impacte ambiental de la mercantil adjudicatària, no va ser exposat al públic, hem d'indicar que la informació pública del planejament s'ha de realitzar de forma simultània i conjunta amb la de l'estudi d'impacte ambiental.

En aquest punt, de l'expedient es dedueix que l'estudi d'impacte ambiental va ser exposat al públic en el DOCV núm. 5.449, en data 13/02/07, com a annex 3 de l'alternativa tècnica. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest apartat.

El segon punt d'aquest tercer grup d'al·legacions es fonamenta en el fet que l'acord recorregut modifica la proposició de la mercantil adjudicatària, en acceptar-se algunes al·legacions presentades per la mercantil GRANJA VICENT, SL i amb això l'Ajuntament ignora que està en presència d'un contracte administratiu i que la introducció de modificacions en les proposicions dels licitadors, s'ha d'ajustar a l'establit en l'article 321 del ROGTU, cosa que no s'ha fet. Que està prohibida la introducció de modificacions en les proposicions dels licitadors per les quals es corregisquen defectes de les proposicions i que hagueren dut a l'exclusió de la licitació. Cosa que s'ha fet, segons la recurrent. Procedeix la desestimació d'aquest grup d'al·legacions sobre la base de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 26 de juny de 2009, ja que s'al·lega l'existència de modificacions introduïdes en la proposició de la mercantil POVET INDUSTRIAL, SL, que haurien d'haver dut a l'exclusió de la licitació. Concretament, es realitza aquesta afirmació en relació amb la introducció de: la necessitat de modificar el règim de «fora d'ordenació», la reordenació de la xarxa viària per a millorar la connexió del sector i resoldre el defecte dels contenidors soterrats. Respecte de la segona manifestació sobre correcció de la xarxa viària per a connectar-la amb l'exterior, aquesta qüestió no s'ha plantejat mai, per la qual cosa ha de rebutjar-se aquesta afirmació. Respecte de les altres dos qüestions, arbitrar una modificació del règim de «fora d'ordenació» o establiment de normativa específica que permeta el funcionament normal de l'activitat existent en el sector. Això quedava condicionat al fet que aquesta permanència de l'activitat no resultara nociva per al funcionament del sector. El condicionament exposat, que persegueix evitar lesionar els interessos econòmics preexistents de l'al·legant, per cert, i permetre el seu normal funcionament, si això era possible, no suposa una alteració substancial del planejament, no s'altera l'ordenació urbanística del pla presentat, ni imposa condicions que l'aspirant a urbanitzador poguera haver tingut en compte, perquè no podia conèixer el criteri que sobre aquesta qüestió podia mantenir l'Ajuntament, ni el resultat dels informes externs que aquest ha recaptat.

Respecte del sistema de contenidors soterrats, és correcte afirmar que la seua implantació deriva de les bases de programació, ja que és una exigència tècnica establida per l'Ajuntament i que el concursant no ha establit en la seua proposta. És aquesta la raó per la qual l'Ajuntament, considerant que es tracta d'una qüestió sense rellevància per a l'ordenació i urbanització i esmenable, ha establit el condicionament al proponent de la seua implantació al seu càrrec, és a dir, sense cost per a la resta de propietaris per no haver-se previst en la seua oferta econòmica, i aquesta és una qüestió que el concursant haurà d'acceptar i assumir com a càrrega pròpia si definitivament pretén ser l'adjudicatari.

Per tot això, procedeix la desestimació de la pretensió de l'al·legant del fet que la introducció de les modificacions suposen una alteració que haguera hagut de suposar l'exclusió de la licitació, ja que aquests condicionaments no suposen una alteració substancial de la proposta i, o no podia ser conegut prèviament quin acord anava a prendre l'Ajuntament a la vista dels informes externs, o, en el cas dels contenidors enterrats, el licitador haurà d'assumir a la seua costa i així acceptar-ho per a considerar vàlida l'adjudicació, aquesta infraestructura. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs en aquest apartat.

Segon.- Notificar el present acord a la interessada, indicant-li que contra el present acte pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent.

PUNT 18é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'ACCEPTACIÓ DELS TERRENYS CEDITS PER LA MERCANTIL CAIGOR, S.L., EN LA UE 3 DEL POLÍGON INDUSTRIAL EL COLLET.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, sobre la proposta de cessió de terrenys en la UE 3 del Polígon Industrial el Collet formulada per la mercantil Caigor, SL.

Exposició de fets

I.- En data 20 de novembre de 2008 (registre d'entrada núm. 20728), Juan Antonio Febrer Marquès, en representació de la mercantil Caigor SL, NIF B12325569, amb domicili a l'efecte de notificacions a la carretera de Benicarló-Sant Mateu, Km. 2.200 (polígon industrial Collet) de Benicarló, presenta una sol·licitud de llicència municipal per a la construcció de quatre naus industrials (naus 1 a 4) en l'àmbit de la unitat d'execució núm. 3 del Pla Parcial el Collet (exp. HO. 2008/513, 514, 515 i 516).

II.- En data 17 de març de 2009 (registre d'entrada núm. 4591), Juan Antonio Febrer Marquès, en representació de la mercantil Caigor SL, presenta un escrit de cessió de terrenys destinats a espais lliures públics i equipaments, en una superfície de 9.656,35 m2, 42.890,15 m2 i 17.382,51 m2.

III.- En data 3 de juliol de 2009 els Serveis Tècnics Municipals emeten un informe favorable a la proposta de cessió.

Fonaments de dret

Primer.- Atès que és condició ineludible del titular d'una llicència urbanística d'edificació en sòl urbà, la prèvia transmissió a l'Administració del sòl dotacional necessari per a urbanitzar, per dotar la seua parcel·la de la condició de solar, segons disposen els articles 184.2 a) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Llei Urbanística Valenciana, i 14.2 a) de la Llei 6/1998 de 13 d'abril, sobre el Règim del Sòl i Valoracions.

Segon.- Atès que, en aplicació de l'establit per la disposició addicional 2ª.2 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, és competent el Ple per a l'adquisició de béns i drets, inclosa l'acceptació de cessions gratuïtes de sòl dotacional en compliment de càrregues urbanístiques.

La corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. Acceptar els terrenys cedits per Juan Antonio Febrer Marquès, en representació de la mercantil Caigor SL, NIF B12325569, amb domicili a l'efecte de notificacions a la carretera de Benicarló-Sant Mateu, Km. 2.200 (polígon industrial Collet) de Benicarló, en data 17 de març de 2009, que a continuació es relacionen:

--Finca de 9.656,35 m2 amb destinació a equipament públic. Parcel·la de terreny situada en el Polígon Industrial el Collet, UE3 de Benicarló. Fita al nord, sud, est i oest, amb una porció segregada de finca matriu destinada a vial. Ref. cadastral: 9499202BE7799N0001LA SU.

--Finca de 42.890,15 m2 amb destinació a espais lliures públics. Parcel·la de terreny situada en el Polígon Industrial el Collet, UE3 de Benicarló. Fita al nord, amb la rambla de Cervera; sud, amb la resta de finca matriu destinada a edificar, porció segregada destinada a vial; est, amb la resta de finca matriu destinada a edificar i amb zona urbana del Polígon Industrial Mercat d'Abastaments; i est, amb la rambla de Cervera i vial. Ref. cadastral: 9499202BE7799N0001SU.

--Finca de 17.382,51 m2 amb destinació a viari públic. Parcel·la de terreny situada en el Polígon Industrial el Collet, UE3 de Benicarló. Fita al nord, amb la resta de finca matriu destinada a edificar, amb porció segregada destinada a espais lliures i amb porció segregada destinada a equipaments públics; sud, amb porció segregada destinada a equipaments públics i amb vial de l'Ajuntament; est, amb porció segregada destinada a equipaments públics i amb zona urbana del Polígon Industrial del Mercat d'Abastaments; i est, amb la porció segregada destinada a equipaments públics, amb la resta de la finca matriu destinada a edificar, amb vial de l'Ajuntament. Ref. cadastral: 9499202BE7799N0001SU.

La finca original està constituïda per 28 finques que, una vegada agrupades, donen una superfície total de 146.157,39 m2.

Adquirides les finques per segregació en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Vinaròs el dia 12 de desembre de 2008, davant el notari Jesús María Gallardo Aragón, amb núm. de Protocol 2.384.

Inscripció 1ª, Tom 2225, Llibre 636, Folis 15, 17 i 19, data 25 de febrer de 2009.

Segon. Elevar la present cessió a escriptura pública; les despeses que se'n generen seran a càrrec dels cedents.

Tercer. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, Antonio Cuenca Caballero, o a qui legalment el substituïsca, per a signar tots els documents públics o privats que siguen necessaris per a l'acceptació dels terrenys cedits, el valor dels quals a efectes fiscals s'estima en:

--Finca de 9.656,35 m2: 552.265,97 euros.

--Finca de 42.890,15 m2: 2.452.973,46 euros.

--Finca de 17.382,51 m2: 994.140,51 euros.

Quart. Traslladar el present acord als departaments de Patrimoni i Intervenció municipals.

Cinquè. Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'UN MES, comptador des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat, de conformitat amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Així mateix, indicar-li que pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Igualment podrà interposar qualsevol altre recurs que considere oportú.

PUNT 19é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA LA MODIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL DE MILLORA DEL SECTOR 11 DE SÒL URBANITZABLE COLLET II.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, en relació amb l'expediente iniciat per a la modificació del Pla Parcial de Millora del Sector 11-Collet II, de sòl urbanitzable.

En primer lloc, intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies, senyor alcalde. Mire, a este poble diuen que s'agafa abans un mentider que a un coix. Mire, informe de l'arquitecte municipal sobre este tema, sobre el Sector 11, referit a IFF... i vosté sempre fa cas als tècnics, tat? Doncs, mire, vaig a llegir-li dos cosetes d'este informe del tècnic municipal, perquè veja. Primera, que ens llegim els informes i, segona, que no és veritat el que vosté ha dit. En l'informe cita explícitament l'article 17 i diu: "En relación con la ampliación de la industria compatible por uso, recoge el acuerdo del convenio de permitir la ampliación, en las zonas 5-11.d.2 y 5-11.d.3, durante 30 años, dentro del límite de edificabilidad previsto por el Plan, de la industria existente, siempre que las ampliación sea de actividades equivalentes desde el punto de vista ambiental a las permitidas actualmente en la denominada zona 1 (suelo urbano colindante) del convenio. La actividad de la parcela de la zona uno es urbano industrial de alta peligrosidad medioambiental. Quiere decir que las zonas dos y tres, también y el informe técnico continúa diciendo: "El avance recoge que tanto el uso compatible en la zona 5-11.d.2 y 3, como el régimen de ampliación de actividades industriales en dichas zonas, sólo sea posible para actividades equivalentes a las actualmente permitidas en la zona 1 del convenio (zona urbana), por contraposición a la sugerencia hecha por estos servicios técnicos." Repeteixo, per si no ho han sentit: "Por contraposición a la sugerencia hecha por estos servicios técnicos de que las ampliaciones, la compatibilidad o la ampliación sólo fueran posibles para la actual actividad." Vostés, com a equip de govern se rendixen i damunt no fan cas als tècnics. La nostra posició no pot ser d'altra manera. No pot ser d'altra manera, Sr. Cuenca. Faça-s'ho mirar, determinades afirmacions. El que diu el meu company. Si ells se'n van, com resulta que això està firmat per esta casa, si IFF se'n va, com la qualificació urbanística roman, allí es muntarà una altra empresa, d'ús industrial, nivell de perillositat 1. Gràcies. Sr. alcalde.»

(Traducció)

(...) En relació a l'ampliació de la indústria compatible per ús, arreplega l'acord del conveni de permetre l'ampliació, en les zones 5-11.d.2 i 5-11.d.3, durant 30 anys, dins del límit d'edificabilitat previst pel pla, de la indústria existent, sempre que les ampliació siga d'activitats equivalents des del punt de vista ambiental a les permeses actualment en la denominada zona 1 (sòl urbà confrontant) del conveni. L'activitat de la parcel·la de la zona u és urbà industrial d'alta perillositat mediambiental. Vol dir que les zones dos i tres, també i l'informe tècnic continua dient: "L'avanç recull que tant l'ús compatible en la zona 5-11.d.2 i 3, com el règim d'ampliació d'activitats industrials en aquestes zones, només siga possible per a activitats equivalents a les actualment permeses en la zona 1 del conveni (zona urbana), per contraposició al suggeriment fet per aquests serveis tècnics." (...)

Seguidament, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Sí, moltes gràcies. Jo seré molt breu. Simplement dir que, com a conseqüència d'eixe conveni, que nosaltres no estàvem d'acord amb IFF i el que tot això implica, també la modificació d'este sector, indubtablement, nosaltres votarem en contra. Moltes gràcies.»

A continuació, pren la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Sr. Escuder: Usted obvia, hay tres, tres zonas que están calificadas dentro del convenio, zona 1, que es la zona que ocupa actualmente IFF; zona dos, que es la zona que está fuera de ordenación, pero que tiene permiso concedido por el Ayuntamiento porque en un momento determinado hizo ampliaciones y las tuvo que hacer fuera de esa zona consolidada. Y,luego, después del convenio que nosotros le hemos establecido una limitación de espacio de 75 metros del eje de la carretera, 75 metros de la calle, 75 metros del río, queda un pequeño espacio que es mínimo, que se le da la posibilidad de poder ampliar, ampliar en esa tercera zona. Es el número tres si la volumetría que le corresponde a ese espacio la tiene consumidano la pueden hacer. La calificación que se le da es, evidentemente, que tiene que ser la misma que la tiene concedida y, por lo tanto, estamos redundando lo mismo. Nosotros hemos tenido que hacer ese convenio para evitar el contencioso porque se le había impuesto una limitación de usosa IFF en la zona que ya tenía licencia de actividad por parte del Ayuntamiento y eso hubiese originado ¿eh? Que el Ayuntamiento le hubiese tenido que indemnizar de todo el lucro cesante que esta empresa hubiese tenido que dejar de percibir. Y hemos creído que el acuerdo que hemos llegado es el más conveniente para los intereses municipales. Que ustedes no están de acuerdo, son muy libres, como digo, de hacerlo. Nosotros lo hemos hecho con la mejor intención y creo que es lo mejor y, por lo tanto, nos mantenemos en esa posición. Gracias. »

(Traducció)

«Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, Vostè obvia tres zones que estan qualificades dins del conveni: zona 1, que és la zona que ocupa actualment IFF; zona 2, que és la zona que està fora d'ordenació, però que té permís concedit per l'Ajuntament perquè en un moment determinat va fer ampliacions i les va haver de fer fora d'aqueixa zona consolidada; i, després del conveni, li hem establit una limitació d'espai de 75 metres de l'eix de la carretera, 75 metres del carrer, 75 metres del riu, queda un espai menut, que és mínim, i se li dóna la possibilitat de poder ampliar, ampliar en eixa tercera zona. En la número 3, si la volumetria que li correspon a eixe espai, la té consumida no la poden fer. La qualificació que se li dóna és, evidentment, que ha de ser la mateixa que la té concedida i, per tant, estem redundant el mateix. Nosaltres hem hagut de fer eixe conveni per evitar el contenciós perquè se li havia imposat una limitació d'usos a IFF en la zona que ja tenia llicència d'activitat per part de l'Ajuntament i això haguera originat que l'Ajuntament li haguera hagut d'indemnitzar de tot el lucre cessant que esta empresa haguera hagut de deixar de percebre. I hem cregut que l'acord a què hem arribat és el més convenient per als interessos municipals. Que vostès no estan d'acord, són molt lliures de fer-ho. Nosaltres ho hem fet amb la millor intenció i crec que és el millor i, per tant, ens mantenim en eixa posició. Gràcies.»

A continuació, intervé el Sr. Escuder: «Gràcies, Sr. Cuenca. Jo és que resulta que tècnic no sóc, però llegir els informes dels tècnics, sí. Aleshores, mire, és que hi ha una cosa que està molt clara. La zona 1 té una qualificació de màxima perillositat 1 mediambiental. La zona 2 és on es produïx una ampliació per part de l'empresa de manera il·legal, que després es va intentar anar arreglar pim, pam, pim, pam, però es queda allí, i la tercera zona és de baixa perillositat. Però és que resulta que en eixe conveni, vosté, esta corporació, el seu equip de govern, el que fa és obrir la porta, perquè així es manifesta en contra del tècnic municipal, i vostés aproven això, en el que a la zona 1, 2 i 3, --es a dir, uns 300.000 metres quadrats--, tindran dret a ser una zona industrial urbana de màxima perillositat. Doncs bé, eixe és el seu model. Eixe és el seu model de tractament de les empreses químiques a Benicarló. Vostés que defensen una integració i que necessiten que el sòl residencial estiga al voltant de l'eix de la 340. Vostés ens estan plantejant un model idíl·lic. És s dir, ens estan dient que van a permetre l'ampliació del sòl industrial de màxima perillositat per baix de IFF, no dic dalt de l'autopista com es preveia en el concert previ abans. No, per baix de IFF, màxima perillositat. No em diga vosté com va a integrar la zona residencial ni com va a integrar el geriàtric que esta casa ha firmat un conveni. És a dir, si resulta que augmentem en el sector 11, l'industrial de màxima perillositat, i resulta que diem que al costat farem una residència, un geriàtric, i després, igual que en elsector Batra, hem d'augmentar, al costat de l'eix que és la 340, hem de posar residencial. Sí senyor, així es fa el poble gran! Per una banda, utilitza un raonament i, per l'altra banda de la carretera de Càlig, me n'utilitza un altre. Mire, no ho entenc, no ho entenc. Devem de ser molt burrets, però no ho entenc. Jo no sé quin model de poble m'està vosté servint. Evidentment, la coherència no funciona en este aspecte i, després, hi ha un altre tema que no li consento: que diga que nosaltres hem advocat per la desaparició de l'empresa. Una cosa és controlar el creixement d'eixa empresa, exactament igual que el d'Ashland. Controlar el creixement d'eixes empreses i possibilitar-los el desplaçament a través del Pla General a un espai més allunyat del poble i una altra cosa és rendir-se i vosté i l'equip de govern el que han fet és rendir-se a les peticions d'eixes empreses, no negociar. Quan un negocia és perquè hi ha una contrapartida i, en este moment, de contrapartida, ací damunt no n'hi ha ni una, ni una. Tot benediccions per a l'empresa. En quina posició negociaran els benicarlandos de d'ací 50 anys amb IFF. En una posició d'absoluta debilitat. Eixa és la seua posició, davant d'eixa i d'altres posicions. Per tant, nosaltres volem que quede molt clar que els llocs de treball i les empreses són importants, però esta casa, com a garant de medi ambient de les qüestions urbanístiques, etc. no pot baixar el cap d'eixa manera com vostés ho han fet en el conveni i ara, en estos temes d'aplicació del conveni, Sr. Cuenca, m'ho apunto. És a dir, l'ús, la creença que vosté té en els informes tècnics, me'ls apunto. Gràcies.»

En un segon torn, intervé el Sr. Guzmán: «Moltes gràcies. Un xicotet comentari només perquè li servisca de reflexió, al Sr. Cuenca. I ho dic perquè la majoria de vegades que jo opino en este Ple, la seua resposta cap a la meua persona, --no cap al grup, sempre és cap a la meua persona--, és més bé rallant el desprestigi i sempre està en la meua ironia que si sóc un tiquismiquis i que si qual, que si sempre parlo en futur, que se sempre vaig més enllà. Jo li recordo que l'últim que jo vaig preguntar va ser si l'empresa LM3 ha reclamat 318.000 euros a l'Ajuntament, per tot el tema que vostés van modificar del PAI Batra, si això s'arriba a fer, com ho pagaran? Com ho pagarà l'Ajuntament? I vosté, bé, la seua ironia típica, em va contestar, --només vull fer-li una reflexió, la seua justificació per tot el que acaba de dir, acaba de dir--: "Se hubiera tenido que indemnizar a la empresa". Que ha fet el juí, vosté? Moltes gràcies.»

Seguidament, el Sr. Cuenca manifesta: Gracias, Sr. Alcalde. Yo. Sr. Guzmán, aunque usted se crea lo que acaba de decir, yo le prometo que no tengo ninguna animadversión hacia usted. Trato de responderle. Lo único que pasa es que a lo mejor tengo la mala suerte de detectar esa ironía que mucha gente la detecta también y, entonces, yo no la dejo pasar y a usted le moleste que no la deje pasar. Simplemente eso. En cuanto a lo que usted intenta decir de indemnización, no estamos en el mismo caso. No intente decir una cosa por qué y con esto no quiero decir que yo lo sepa más. Usted habla de que la empresa que presentó el programa del Pai Batra, pues, si se le hubiese tenido que indemnizar, pero usted sabe perfectamente que allí lo que había era una aprobación provisional y que el informe jurídico así se le ha desestimado porque hasta que no son definitivos no se tiene derecho a ninguna indemnización y eso, precisamente, se lo han aclarado hoy. Hoy se le han aclarado también con el tema que hemos llevado en el dictamen sobre el Pai El Palmar. Bien, dicho esto, paso al Sr. Escuder. Hablaré con más tranquilidad para no confundirme y usted hace hincapié para que todo el mundo se haga eco de la "màxima peligrositat" ¡eh! de la máxima peligrosidad. Perquè esa "màxima peligrositat" la tenemos desde el año 1924 y la tenemos que tener hasta el fin de nuestros días. Esa "màxima peligrositat" que usted hace referencia, porque usted es lo que le intenta plasmar a la gente, que nosotros permitimos la máxima peligrosidad. No. Es lo que intenta decir y esa "màxima peligrositat" está regulada por las Leyes, ¿eh? que rigen en nuestro país y la licencia que tiene concedida, la tiene concedida a perpetuidad y por mucho que nosotros querramos, si no pagamos, esa empresa, no se va a ir. Y no tenemos recursos para indemnizarlo y lo que hemos tratado y le aclaro, ¿eh?, Sr. Escuder, que hay dentro del convenio, hay cuatro sectores. No hay tres sectores. Hay cuatro sectores. El primero, que es el espacio donde está radicada actualmente la empresa. El 2, el 2 que es donde se hicieron ampliaciones con la cobertura, con la cobertura legal de la licencia que le fueron concedidas por el Ayuntamiento de Benicarló. Por lo tanto, no son ilegales. Están consolidadas con licencia del Ayuntamiento, que yo no se le he dado. ¿eh?. Y, luego, hay una tercera parte, que es un trozo de terreno que queda dentro de estos dos que para regular este espacio, también pueden regular si la volumetría, como he dicho antes, se lo permitiera. Y, luego, hay un cuarto sector, un cuarto sector que es el que delimita toda esta empresa, donde las actividades que se pueden desarrollar es de baja intensidad, de una profundidad de 75 metros, como he dicho antes, desde el Paseo Febrer Soriano, desde la calle que unirá Febrer Soriano con el Río y con lo que es la parte norte de la empresa. Por lo tanto, queda perfectamente acotado ese espacio y, efectivamente, ahí no sabemos si al final habrá o no habrá un centro para personas mayores, pero en este caso, los informes eran positivos y no había nada negativo al respecto. Lo digo porque es un convenio que teóricamente teníamos que haber firmado y por las condiciones de mercado, no se han firmado. Por eso, simplemente quiero dejar clara una cosa. No se aumenta la peligrosidad y lo único que hemos hecho es tratar de evitar un problema entre la empresa y que siga desarrollando su actividad dentro de la legalidad vigente y que perviva durante muchos años y tratando, lógicamente, del Ayuntamiento controlar lo que toca. Nada más. Muchas gracias.

(Traducció)

«Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, encara que vostè es crega el que acaba de dir, jo li prometo que no tinc cap animadversió cap a vostè. Tracto de respondre-li. L'única cosa que passa és que potser tinc la mala sort de detectar eixa ironia que molta gent la detecta també i, llavors, jo no la deixe passar i a vostè li molesta que no la deixe passar. Simplement això. Quant al que vostè intenta dir d'indemnització, no estem en el mateix cas. No intente dir una cosa perquè, (i amb açò no vull dir que jo ho sàpia més), vostè parla que a l'empresa que va presentar el programa del PAI Batra si se l'haguera hagut d'indemnitzar, però vostè sap perfectament que allí el que hi havia era una aprovació provisional i que l'informe jurídic així ho ha desestimat, perquè fins que no són definitius no es té dret a cap indemnització i això, precisament, li ho han aclarit avui. Avui se li ha aclarit també el tema que hem dut en el dictamen sobre el PAI El Palmar. Bé, dit açò, passo al Sr. Escuder. Parlaré amb més tranquil·litat per a no confondre'm i vostè posa l'accent perquè tot el món es faça eco de la "màxima peligrositat". Perquè aqueixa "màxima peligrositat" la tenim des de l'any 1924 i l'hem de tenir fins a la fi dels nostres dies. Eixa "màxima peligrositat" que vostè fa referència, (perquè vostè és el que li intenta plasmar a la gent que nosaltres permetem la màxima perillositat), està regulada per les lleis que regeixen en el nostre país i la llicència que té concedida, la té concedida a perpetuïtat i per molt que nosaltres vulguem, si no paguem, eixa empresa, no se n'anirà. I no tenim recursos per a indemnitzar-ho i el que hem tractat (i li aclarisc, Sr. Escuder), és que dins del conveni hi haja quatre sectors. No hi ha tres sectors. Hi ha quatre sectors. El primer, que és l'espai on està radicada actualment l'empresa. El 2 que és on es van fer ampliacions amb la cobertura legal de la llicència que li van ser concedida per l'Ajuntament de Benicarló. Per tant, no són il·legals. Estan consolidades amb llicència de l'Ajuntament, que jo no se li l'he donat, eh! I, després, hi ha una tercera part, que és un tros de terreny que queda dins d'estos dos que per a regular este espai, també poden regular si la volumetria, com he dit abans, li ho permetera. I, després, hi ha un quart sector, que és el que delimita tota esta empresa, on les activitats que es poden desenvolupar són de baixa intensitat, d'una profunditat de 75 metres, com he dit abans, des del pg. de Febrer Soriano, des del carrer que unirà Febrer Soriano amb el Riu i amb el que és la part nord de l'empresa. Per tant, queda perfectament fitat eixe espai i, efectivament, ací no sabem si al final hi haurà o no hi haurà un centre per a persones majors, però en este cas, els informes eren positius i no hi havia res negatiu referent a això. Ho dic perquè és un conveni que teòricament havíem d'haver signat i per les condicions de mercat, no s'han signat. Per això, simplement vull deixar clara una cosa: no s'augmenta la perillositat i l'única cosa que hem fet és tractar d'evitar un problema entre l'empresa i que seguisca desenvolupant la seua activitat dins de la legalitat vigent i que pervisca durant molts anys i tractant, lògicament, de l'Ajuntament controlar el que toca. Res més. Moltes gràcies.»

Finalment, conclou l'alcalde dient: «Passem el punt a votació, perquè el punt 19, (els informes se'ls llegixen, però és que algunes coses no se les llegixen), simplement era un dictamen a la proposta de sotmetre a informació pública. I compte amb el que hem amollat!»

Relació de fets

I. Vist que el Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc en data 28 de desembre de 2006, va acordar aprovar, per a la seua gestió directa, el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució Pla Parcial Sector 11-Collet II, l'alternativa tècnica del qual estava integrada per Pla parcial de millora del sector 11 Collet II de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació.

Així mateix, es va acordar la suspensió de l'execució dels epígrafs 5.2.1, 5.2.2 i 5.2.3 i el paràgraf 3r de l'epígraf 5.5 d'aquest Pla Parcial (apartats referents a usos i règim fora d'ordenació), fins que, respecte a dits apartats, s'emplenara un tràmit d'exposició pública de 20 dies. Aquest termini d'exposició pública es va obrir amb la publicació del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5.456, de 22 de febrer de 2007, durant el qual, es va presentar en data 15 de març de 2007 (registre d'entrada núm. 4.708), una al·legació per part d'Heliodoro Serrano González, en representació de la mercantil IFF BENICARLÓ, SA, amb CIF A-28/055101.

No s'han contestat les al·legacions anteriors, la mercantil IFF BENICARLÓ, SA va interposar un recurs contenció administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (procediment ordinari núm. 1/000208/2007), conta l'acord plenari de 28 de desembre de 2006, invocant, entre altres motius, el perjudici econòmic que la limitació d'usos introduïda en aquest Pla parcial de millora, provocaria a aquesta mercantil.

II. En data 24 de juny de 2009, l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil IFF BENICARLÓ, SA van subscriure un conveni urbanístic en relació amb el Pla parcial de millora del sector 11 Collet II, a l'empara de la disposició addicional quarta de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, per a la modificació d'aquest document d'ordenació, en els termes previstos en aquest conveni.

III. En data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.110), Heliodoro Serrano González, en representació de la mercantil IFF BENICARLÓ, SA i en virtut del conveni subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló, presenta una proposta-avanç de modificació del Pla parcial de millora del sector 11-Collet II del PGOU de Benicarló.

IV. Que en data 6 de juliol de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, ha emès el següent informe, en relació amb el document presentat:

«Que s'ha traslladat a aquest tècnic municipal l'avanç de Pla parcial modificatiu que presenta l'empresa IFF Benicarló, SA en desenvolupament del conveni subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló.

D'acord amb aquest conveni, el planejament que es pretén desenvolupar modifica el planejament vigent en les següents qüestions:

Article 1 i article 8.- Modifica el règim detallat d'usos, establint dues zones, la 5-11.d.2. i la 5-11.d.3., dins de la zona general 5-11.d, en les quals s'estableix com excepció a la regla general d'incompatibilitats del Pla Parcial, la introducció d'un règim de compatibilitat d'activitats equivalents des del punt de vista ambiental a les permeses actualment en la zona 1 (sòl urbà confrontant) del conveni.

Article 17.- En relació amb l'ampliació de la indústria compatible per ús, arreplega l'acord del conveni de permetre l'ampliació, en les zones 5-11.d.2 i 5-11.d.3, durant 30 anys, dins del límit d'edificabilitat previst pel pla, de la indústria existent, sempre que les ampliacions siguen d'activitats equivalents des del punt de vista ambiental a les permeses actualment en la denominada zona 1 (sòl urbà confrontant) del conveni.

Finalment, s'arrepleguen els suggeriments fets per l'Ajuntament sobre l'eliminació de les referències a l'EDAR que es troben en el planejament encara vigent, per no ser la seua regulació ja objecte del planejament parcial en el qual ens trobem. D'igual manera, es modifica l'article 3 sobre parcel·lacions, ja que el règim de propietat vigent fa inútil la regulació allí establida. També es modifica l'ús detallat residencial previst per a la zona 6-11.d, vinculant l'ús residencial possible en aquesta zona amb l'ús principal industrial de la parcel·la en la qual es pretenga implantar.

Els canvis establits en l'avanç de planejament proposat fan referència, per tant, a l'ordenació detallada, detallant en determinades zones l'ús global industrial previst pel planejament general i la compatibilitat dels residencials amb aquest.

L'avanç arreplega que tant l'ús compatible en la zona 5-11.d.2 i 3, com el règim d'ampliació de les activitats industrials en aquestes zones, només siga possible per a activitats equivalents a les actualment permeses en la zona 1 del conveni (zona urbana), per contraposició al suggeriment fet per aquests servei tècnics que les ampliacions la compatibilitat o l'ampliació només foren possibles per a l'actual activitat, aspecte a què es va oposar l'interessat.

Vist tot això, i excepte les apreciacions d'oportunitat de les determinacions previstes en el planejament que s'ha proposat, S'INFORMA FAVORABLEMENT l'avanç amb l'objecte de procedir a redactar el document que ha de tramitar-se.»

V. De conformitat amb el previst en l'art. 94.1 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, les modificacions dels plans es portaran a terme segons el procediment establit en cada tipus de Pla.

VI. De conformitat amb el previst en els articles 88, 90, 91 i 83.2.a) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor i vuit en contra --representants del grup municipal socialista i del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer.- Sotmetre a informació pública la modificació del Pla parcial de millora del sector 11-Collet II, de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, proposada en document d'avanç de planejament per la mercantil IFF Benicarló, SA en data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.110), en virtut del conveni urbanístic subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló en data 24 de juny de 2009, i informada favorablement per l'arquitecte municipal en data 6 de juliol de 2009.

A aquest efecte, es publicarà el corresponent anunci d'informació pública en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i en un diari no oficial d'àmplia difusió en la localitat, i durant el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la publicació de l'anunci en el DOCV. Les persones interessades poden examinar el document en les dependències d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis), així com formular les al·legacions que estimen convenients.

Segon.- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte de tràmit, no escau interposar cap recurs.

PUNT 20é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA LA MODIFICACIÓ DE LA NORMATIVA DEL PGOU DE BENICARLÓ, AMB LA INTRODUCCIÓ DELS ARTICLES 133BIS I 136 BIS, RELATIUS A LA LIMITACIÓ D'USOS EN CARRERS COMERCIALS.-Se sotmet a consideració de la corporació dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, sobre la proposta de modificació normativa del Pla General.

Relació de fets

I. Vista la proposta de regulació dels usos de les plantes baixes de determinades carrers comercials de Benicarló, formulada per la regidora delegada de Comerç i Mercats, la Sra. María Ortiz Roca, en data 8 de juny de 2009.

II. Vist el projecte de modificació de la normativa del vigent PGOU de Benicarló, relativa a la introducció de l'article 133 bis "Excepcions a les condicions d'ús de bucli antic" i de l'article 136 bis "Excepcions a les condicions d'ús d'eixample", com especialitat de limitació o prohibició de determinats usos dins de l'ús comercial admès en aquestes zones, redactat per l'arquitecte municipal al juny de 2009, i que constitueixen determinacions d'ordenació detallada.

III. Vists els antecedents, i de conformitat amb el previst en els articles 94.1, 90.2, 83.2.a) i 101.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, l'art. 223.5 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, així com els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Leyb 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim

Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels dinou membres assistents, els quals formen la majoria absoluta del nom legal dels seus membres, acorda:

Primer.- .Aprovar inicialment el projecte de modificació de la normativa del vigent PGOU de Benicarló, relativa a la introducció de l'article 133 bis "Excepcions a les condicions d'ús de nucli antic" i de l'article 136 bis "Excepcions a les condicions d'ús d'eixample", com especialitat de limitació o prohibició de determinats usos dins de l'ús comercial admès en aquestes zones, redactat per l'arquitecte municipal al juny de 2009.

Segon.- Obrir un període d'informació pública que s'anunciarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) i en un diari no oficial de gran difusió en la localitat, i durarà un mes, comptador des de l'endemà de la publicació del referit anunci en el DOCV. Durant aquest termini, les persones interessades poden consultar el document en el departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en la web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, així com presentar les al·legacions que consideren oportunes.

Tercer.-.Suspendre l'atorgament de llicències en aquelles àrees del territori objecte del projecte de planejament exposat al públic, les determinacions del qual suposen modificació del règim urbanístic vigent.

PUNT 21é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE CONFORMITAT AMB EL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE L'EDAR DE BENICARLÓ I CONSTRUCCIÓ DELS NOUS COL·LECTORS GENERALS DEL SISTEMA DE SANEJAMENT, AIXÍ COM A LA CESSIÓ DELS TERRENYS NECESSARIS.- Se sotmet a consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi ambient en els següents termes:

Relació de fets

I. Vists els projectes construcció de l'EDAR de Benicarló (Castelló) i construcció dels nous col·lectors generals del sistema de sanejament de Benicarló (Castelló), remesos per l'Entitat de Sanejament d'Aigües de la Comunitat Valenciana (EPSAR) en data 16 de juny de 2009.

II. Vist que mitjançant la inserció del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6.041, de 23 de juny 2009, va començar el tràmit d'exposició pública d'aquests documents, perquè, durant el termini d'un mes, les persones interessades pogueren examinar el document en les dependències de l'Ajuntament de Benicarló, així com, formular les al·legacions que estimaren oportunes.

III. Vist que no consta, a data d'avui, que s'hagen presentat al·legacions als documents referits.

IV. Vist que, mitjançant ofici de data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 11.729, de 10 de juliol de 2009), l'EPSAR sol·licita a aquest Ajuntament que preste la seua conformitat als projectes de construcció per a l'execució de les obres de l'EDAR a Benicarló, així com que pose a la disposició d'aquesta entitat els terrenys necessaris, per a poder seguir amb la tramitació del corresponent expedient de contractació.

V. Vist que l'Entitat de Sanejament d'Aigües (EPSAR), en virtut de les atribucions i funcions que confereix la Llei 2/1992, de 26 de març, de Sanejament de les Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, és un òrgan depenent de la Generalitat Valenciana, creat per a portar a terme de manera eficaç, entre altres activitats, l'execució d'aquelles obres de sanejament i depuració que l'Administració de la Generalitat determine, així com, aquelles altres que li puguen encomanar les entitats locals.

La corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Donar conformitat al projecte construcció de l'EDAR de Benicarló (Castelló), amb un pressupost base de licitació de 13.108.261,86 euros, al qual li correspon un IVA de 2.097.321,90 euros, i al projecte construcció dels nous col·lectors generals del sistema de sanejament de Benicarló (Castelló), i autoritzar, per tant, la contractació i execució d'ambdós projectes a través de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana.

Segon.- L'Ajuntament de Benicarló es compromet a posar a la disposició de l'Entitat de Sanejament d'Aigües els terrenys necessaris per a l'execució de les obres, cedint la seua titularitat a la Generalitat Valenciana, una vegada finalitzat el procediment administratiu per a la seua obtenció, que es troba actualment en tramitació.

Tercer.- La titularitat de les instal·lacions i la seua gestió correspondrà a la Generalitat Valenciana.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló es compromet a realitzar les gestions per a l'obtenció de les autoritzacions necessàries per a l'execució de les obres.

Cinquè.- Comunicar aquest acord a l'Entitat de Sanejament d'Aigües (EPSAR), perquè en tinguen coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 22é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L'EXERCICI 2008.- Donat que durant el període d'exposició al públic del Compte General de l'Ajuntament corresponent a l'exercici 2008, juntament amb l'informe de la Comissió Especial de Comptes de data 29.05.09, no s'hi han presentat reclamacions o al·legacions.

Vist el dictamen de la Comissió Especial de Comptes.

La corporació, de conformitat amb eixe dictamen i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar el Compte General de l'exercici 2008, integrat pel de l'Ajuntament i el de l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats.

Segon.- Rendir al Tribunal de Comptes l'esmentat Compte General, d'acord amb el que disposa l'article 212.5 del TRLHL.

Acte seguit, l'alcade diu: «Tenim sis urgències per al Ple d'avui. Tots tenen el llistat de les urgències que són i anem a votar la seua inclusió en l'ordre del dia. Si volen fer ús de la paraula sobre la inclusió.»

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies, senyor Alcalde. Jo només preguntar, perquè m'he quedat sorprés que no va el tema del PAI Palmar.»

Seguidament, intervé l'alcalde: Sr. Guzmán, l'ordre del dia que va al Ple només és de l'Alcaldia i l'alcalde decidix el que vol portar o no vol portar. També hi ha unes modificacions pressupostàries que tampoc no es porten i n'hi ha altres coses que no es porten.»

A continuació el Sr. Guzmán diu: «Però si ens ha dit que anava per a aprovar esta nit al Ple. Ens ho ha dit a la Comissió d'Urbanisme este matí.»

En aquest punt, l'alcalde manifesta: «Torno a repetir, portar els punts de Ple és d'Alcaldia.»

Insisteix el Sr. Guzmán: «Per això li ho pregunto, si em pot explicar que per què no està. Això és el que li pregunto.»

L'alcalde repetix: «L'Alcaldia ha decidit no portar eixe punt i uns quants més.»

El Sr. Guzmán, finalment, diu: «Doncs ja està, això és el que li preguntava. Molt bé, gràcies.»

PUNT 23é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dinou membres assistentes, que formen la majoria absoluta legal.

Vist l'escrit remès pel tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala Contenciosa Administrativa, secció primera, en relació amb el recurs contenciós administratiu, procediment ordinari núm. 1/000144/2009-AT interposat pel Sr. Vicente Vicent Gascó contra l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008, en virtut del qual s'aprova i adjudica el Programa d'actuació integrada per al desenvolupament del Sector 8B Collet, del PGOU de Benicarló per a la seua gestió indirecta.

Atès que, en aplicació del disposat per l'article 22.2.j) de la Llei 771985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, és atribució del Ple de la corporació l'adopció dels acords relatius a l'exercici de les accions judicials i administratives, així com la defensa de la corporació en matèries de competència plenària.

Vists els articles 48 a 50 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

La corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Remetre immediatament al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala Contenciosa Administrativa, secció primera, el corresponent expedient original o copiat i autenticat, foliat i acompanyat d'un índex autenticat dels documents que continga.

Segon.- Encomanar al lletrat Fernando Badenes-Gasset Ramos la defensa dels interessos de l'Ajuntament en aquest procediment judicial, conferint, igualment, la representació a qualsevol dels procuradors que es reflecteixen en l'escriptura de poder atorgada el 12 de juliol de 2000 davant el notari José María Giner Ribera amb el núm 1.155 del seu protocol, sense perjudici que el propi lletrat designat assumisca la representació de l'Ajuntament.

Tercer.- Notificar el present acord a totes les persones que puguen resultar afectades per la interposició del citat recurs, en qualitat de demandats, a l'efecte que puguen personar-se en actuacions en el termini de nou dies, assistits per un advocat i representats per procurador, remetent-se al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala Contenciosa Administrativa, secció primera, la justificació del compliment d'aquest tràmit.

PUNT 24é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dinou membres assistentes, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació, la proposta formulada per l'Alcaldia de data 30 de juliol de 2009.

Vist l'escrit remès pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló, en relació amb el recurs contenciós administratiu, procediment ordinari núm. 259/2009, interposat per Damián Añó Esbrí i María Pilar Añó Esbrí contra l'acord de Ple de data 27 de novembre de 2008, en virtut del qual s'aprova el pla parcial i el Programa d'actuació integrada per al desenvolupament del sector 7, de sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló per a la seua gestió directa.

Atès que, en aplicació del disposat per l'article 22.2.j) de la Llei 771985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, atribució del Ple de la corporació l'adopció dels acords relatius a l'exercici de les accions judicials i administratives, així com la defensa de la corporació en matèries de competència plenària.

Vists els articles 48 a 50 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

La corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Remetre immediatament al Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló, el corresponent expedient original o copiat i autenticat, foliat i acompanyat d'un índex autenticat dels documents que continga.

Segon.- Encomanar al lletrat Fernando Badenes-Gasset Ramos la defensa dels interessos de l'Ajuntament en aquest procediment judicial, conferint, igualment, la representació a qualsevol dels procuradors que es reflecteixen en l'escriptura de poder atorgada el 12 de juliol de 2000 davant el notari José María Giner Ribera amb el núm. 1.155 del seu protocol, sense perjudici que el propi lletrat designat assumisca la representació de l'Ajuntament.

Tercer.- Notificar el present acord a quants pogueren resultar afectats per la interposició del citat recurs, en qualitat de demandats, a l'efecte que puguen personar-se en actuacions en el termini de nou dies, assistits per un advocat i representats per un procurador, remetent-se al Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló, la justificació del compliment d'aquest tràmit.

PUNT 25é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dinou membres assistentes, que formen la majoria absoluta legal.

Vista la proposta formulada pel regidor delegat d'Esports, de data 24 de juliol de 2009, relativa a la modificació de l'Ordenança específica reguladora de la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament de Benicarló a entitats i clubs esportius que realitzen competicions esportives.

Vist l'informe favorable emès pel viceinterventor, en data 24 de juliol de 2009, així com l'informe del tècnic d'Esports de data 20 de juliol de 2009.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Modificar l'Ordenança per a la concessió de subvencions anuals per part de l'Ajuntament de Benicarló, a entitats o clubs esportius que realitzen competicions esportives, en el seus art. 2, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12 i en el seu pròleg, de la següent manera:

PRÒLEG

La Llei 4/1993, de la Generalitat Valenciana, de 20 de desembre, de l'Esport de la Comunitat Valenciana recull entre els seus principis rectors la funció social que compleix l'esport com manifestació cultural i activitat d'interès general.

L'Ajuntament de Benicarló pretén donar suport i dinamitzar la realització de l'esport competitiu i esport de base entre la pràctica esportiva dels seus ciutadans. A més per la seua tradició i foment de l'associacionisme esportiu, l'Ajuntament de Benicarló pretén fomentar i donar suport a entitats i clubs esportius com a agents principals d'aquesta dinamització.

Amb eixe objectiu, aquesta ordenança regula la concessió de subvencions a entitats i clubs esportius de Benicarló, per a la participació en competicions oficials a nivell local, provincial, autonòmic i nacional.

Article 1.- OBJECTE DE LA SUBVENCIÓ

La finalitat d'aquestes bases és regular la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament de Benicarló, a entitats o clubs esportius, per a la realització d'activitats que fomenten l'esport i l'ocupació del temps lliure en la nostra ciutat.

Aquestes ajudes, tenen per objecte col·laborar amb les entitats i clubs esportius de la ciutat en la promoció de competicions esportives, dirigides o que repercutisquen en la població de Benicarló, amb caràcter obert, desinteressada i sense exclusions ni discriminacions de cap tipus.

Article 2.- BENEFICIARIS

Seran beneficiaris d'aquestes subvencions, les entitats o clubs esportius que complisquen els següents requisits:

a) Estar constituïdes legalment com associacions.

b) Estar inscrites en el Registre Municipal d'Associacions.

c) No tenir finalitat lucrativa i no dependre econòmicament o institucionalment d'entitats lucratives.

d) Tenir domicili social o representació permanent en la ciutat de Benicarló, així com una estructura mínima que garantisca el desenvolupament del projecte sobre el qual se sol·licita subvenció.

i) Les entitats i clubs esportius solament podran sol·licitar aquesta subvenció per a una sola activitat.

f) No tenir subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló cap conveni per al desenvolupament de la mateixa activitat.

g) No podran tenir la condició de beneficiaris les persones o entitats en les quals concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'apartat 2 de l'article 13 de la Llei 38/2003.

h) No tenir cap informe negatiu de la Regidoria d'Esports, respecte al mal ús d'instal·lacions municipals, participació de membres de l'entitat en actes vandàlics en instal·lacions municipals o la no participació en actes convocats o promoguts per la Regidoria d'Esports o l'Ajuntament

i) Per a poder sol·licitar la present subvenció per realització de cursos esportius dins de la Campanya d'Estiu, aquests haurien de realitzar-se durant els mesos de juliol i agost, i tenir prevista l'assistència d'un nombre mínim de 15 alumnes per curs. No obstant això, la Regidoria d'Esports es reserva el dret a realitzar qualsevol activitat, en funció de l'interès i suport a l'esport minoritari, esport femení, esport paralímpic i per a discapacitats així com d'activitats esportives i d'oci dirigides a la tercera edat.

I les altres condicions determinades en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Article 4.- DOCUMENTACIÓ EXIGIDA

Les entitats o clubs esportius interessats hauran d'aportar la següent documentació:

a) Sol·licitud de la subvenció corresponent, segons el model que es proporcione des de la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló, en el qual es detallaran els diferents conceptes per als quals se sol·licite la subvenció segons els criteris indicats en l'article setè d'aquestes bases.

b) Descripció del projecte, en el qual s'incloga:

1.- Programa detallat del projecte de competició a realitzar.

2.- Objectius, àmbit de difusió, lloc de realització i nombre de socis de l'entitat o club esportiu. (Si no es disposara d'instal·lacions pròpies ni municipals per a realitzar les seues activitats, haurien d'indicar-ho).

3.- Pressupost detallat d'ingressos i despeses, on es relacionen de forma independent els diferents tipus de despeses previstes, en relació als criteris establits en l'article setè d'aquestes bases. (En cas que l'entitat o club haja sol·licitat subvencions a altres institucions i organismes amb la mateixa finalitat, ha de fer-ho constar, distingint entre les sol·licitades i les ja concedides). S'inclourà una relació dels desplaçaments previstos durant la temporada, distància en quilòmetres, així com el cost previst, havent de diferenciar-se les despeses derivades per desplaçaments a campionats d'Espanya.

4.- Nombre total d'esportistes federats, fent constar els menors de 18 anys. Cal aportar la documentació corresponent que acredite aquest punt.

5.- Publicitat en samarretes del club o en cartelleria o en disseny de la seua pàgina web o suports publicitaris, on figure el logotip de la Regidoria d'Esports com a entitat col·laboradora. En cas de no realitzar-se cartelleria i haver-hi notes de premsa als mitjans, s'haurà d'acreditar documentalment l'aparició de l'Ajuntament de Benicarló o de la Regidoria d'Esports de Benicarló, com a entitat col·laboradora.

NOTA: Com a norma general, en l'apartat de pressupostos, quedarà exclosa de tota justificació i subvenció les despeses referents a menjars, vins d'honor, àgapes, etc.

c) Aquelles entitats el president o representant de les quals sol·licite subvenció per primera vegada, han d'acompanyar la sol·licitud amb una còpia compulsada de la targeta d'identificació fiscal i de la documentació que acredite la representació del sol·licitant, així com el seu DNI i número de compte de l'entitat.

d) Certificat d'estar al corrent de pagaments amb la Seguretat Social, amb l'Agència Tributària i amb l'Ajuntament de Benicarló. Juntament als certificats s'adjuntarà la declaració degudament signada, acreditativa d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries amb l'Estat, amb la Seguretat Social i amb l'Ajuntament (annex III).

e) Declaració de l'entitat sol·licitant de no haver incorregut en cap de les causes de prohibició de l'art. 13 de la Llei 38/2003, General de Subvencions i apartat 5 i 6 de l'art. 4 de la Llei Orgànica 1/2002, reguladora del Dret d'Associació.

f) Declaració degudament signada, on es faça constar el compromís de l'entitat o club esportiu de donar la corresponent publicitat a l'Ajuntament de Benicarló, Regidoria d'Esports, com patrocinador, col·laborador, promotor o organitzador de l'esdeveniment segons procedisca .

Article 6.- PROCEDIMENT

La gestió dels expedients d'aquesta convocatòria es realitzarà per part de l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló. Rebudes les sol·licituds, es verificaran i es podran realitzar d'ofici totes les comprovacions que es consideren convenients per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut dels quals s'ha de produir la resolució.

El procediment d'atorgament de la subvenció es realitzarà en règim de concurrència competitiva, per mitjà de la comparança de les sol·licituds presentades, a fi d'establir una relació d'acord amb els criteris de valoració fixats en l'article setè.

A proposta de la Regidoria d'Esports, s'avaluaran les sol·licituds per una Comissió de Valoració, integrada pel tècnic o funcionari d'Esports i el Consell Consultiu d'Esports. La Comissió Informativa de Cultura, Esports i Benestar Social proposarà a l'òrgan competent la resolució de la convocatòria, concedint totalment, parcialment o denegant les sol·licituds presentades. L'òrgan competent per a la resolució de l'expedient és el tinent delegat de l'Àrea de Cultura i Esports.

Article 7.- CRITERIS

Els criteris que es tindran en compte per a l'atorgament de la subvenció anual a entitats esportives seran els següents:

1r. INSCRIPCIÓ I REGISTRE MUNICIPAL: Cada entitat o club esportiu que realitze competicions esportives i estiga inscrit en el Registre Municipal de l'Ajuntament de Benicarló, fins a la quantitat de 200 euros per entitat o club esportiu.

La quantitat en aquest concepte correspondrà al 5% de la partida pressupostària corresponent.

2n. PROMOCIÓ DE CATEGORIES BASE: Per a la promoció de les bases esportives fins a la categoria juvenil o 18 anys d'edat, es concedirà una subvenció que serà proporcional al nombre d'esportistes d'aquestes categories, federats en les entitats sol·licitants o inscrits en Jocs Esportius de la CV (NP 1, NP 2), així com en aquelles categories que no siguen subvencionades per altres línies de subvencions.

La quantitat assignada a aquest concepte, serà la corresponent al 35% de la partida pressupostària.

Nota 1: no es comptabilitzaran a aquests efectes, els esportistes inscrits en fases locals i comarcals de Jocs Esportius de la CV o els esportistes inscrits que ja siguen subvencionats per alguna altra línia de subvenció d'esport escolar.

Nota 2: Multiplicaran el nombre d'esportistes d'aquest apartat per un coeficient d'1,2, aquelles entitats amb seccions femenines o amb equips femenins. A l'efecte d'equiparar amb esports col·lectius els esports individuals, comptabilitzaran 1 equip cada 8 esportistes femenines.

Nota 3: Multiplicaran el nombre d'esportistes d'aquest apartat per un coeficient d'1,3, aquelles entitats que tinguen seccions esportives de discapacitats o d'esport adaptat siga quina siga la seua edat.

Nota 4: Multiplicaran el nombre d'esportistes d'aquest apartat per un coeficient d'1,2, aquelles entitats que col·laboren en programes d'esport escolar i activitats esportives extraescolars.

3r. DESPESES DE DESPLAÇAMENT: Com a compensació a les despeses per desplaçament, es tindrà en compte el total de despeses previstes per a desplaçaments efectuats mitjançant autobús, ferrocarril o mitjançant vehicles particulars, sent la despesa prevista per al cas d'autobús o ferrocarril el total del cost dels bitllets. La despesa prevista per al cas de vehicles particulars es valorarà en 0,17 euros per km recorregut i quatre ocupants esportistes per vehicle.

El total assignat per a aquest concepte correspondrà al 30% de la partida pressupostària corresponent.

Nota 1: També entraran en aquest apartat els coloms esportius i missatgers.

4t. MATERIAL ESPORTIU: Per material esportiu, a cada club o entitat esportiva que es trobe inscrit en el Registre Municipal d'Associacions, la quantitat resultant de dividir el 10% de la partida pressupostària corresponent, assignada a aquest concepte, entre el nombre total de clubs o entitats registrades. Cada entitat o club podrà presentar un màxim de fins a 4.000 euros.

5é. ESPORTISTES MAJORS DE 18 ANYS: Les entitats que no tinguen menors de 18 anys federats o si els tenen el seu nombre siga inferior a 10, tindran dret a la part proporcional de la quantitat destinada a aquest concepte que correspondrà al 3% de la partida pressupostària corresponent i no podran exigir l'establit en el segon punt d'aquests criteris.

6é. LLOGUER D'INSTAL·LACIONS: Les entitats sense instal·lacions pròpies ni municipals i que exerciten l'activitat un mínim de 5 dies a la setmana, es podran repartir la subvenció proporcional al pressupost del cost del lloguer de la instal·lació.

La quantitat assignada a aquest concepte correspon al 3% de la partida pressupostària corresponent.

7é. DESPLAÇAMENTS A CAMPIONATS D'ESPANYA: Els desplaçaments a campionats d'Espanya seran abonats a raó d'un màxim de 0,17 euros/km, si es realitzen en vehicles particulars o per l'import previst del preu del bitllet si es realitza amb tren o autobús, des de la nostra ciutat a l'instant de destinació, anada i tornada. (No es podran incloure aquells desplaçaments que es faça càrrec algun altre organisme o entitat).

La quantitat total assignada per aquest concepte correspon al 5% de la partida pressupostària corresponent.

8é. REVISIONS MÈDIQUES: Subvenció per revisions mèdiques. Les entitats/clubs podran presentar una previsió de despeses relatives a les despeses derivades de revisions mèdiques i d'una llista individual dels esportistes que requeriran aquestes revisions. S'estableix que es pagarà un màxim del 50% de les despeses presentades.

La quantitat total assignada per aquest concepte correspon al 5% de la partida pressupostària corresponent.

9é. TITULACIÓ I FORMACIÓ DE TÈCNICS: Per a la promoció de la formació entre tècnics de les entitats, es concedirà una subvenció que serà proporcional al nombre de punts que aquests sumen a raó del següent barem:

--Per cada monitor/a de temps lliure (1 punt)

--Per cada monitor/a federatiu/va (1 punt)

--Per cada TAFAD (2 punts)

--Per cada diplomat/da (3 punts)

--Per cada llicenciat/da en EF (4 punts)

--Per cada curs de formació esportiva realitzat en l'any en curs (10 punts).

El total econòmic per aquest concepte serà el corresponent al 4% de la partida pressupostària

Nota: Per a valorar aquest apart, cal demostrar la pertinença a l'entitat que s'ha d'acreditar amb la fitxa federativa i la fotocòpia de la titulació esportiva.

10é. En el cas que hi haja alguna quantitat sobrant en algun dels criteris anteriors, revertirà proporcionalment en els punts tercer "desplaçaments" i quart "material" d'aquests criteris.

11é. No seran subvencionades les despeses derivades de la participació en els Jocs Esportius Escolars organitzats per la Generalitat Valenciana.

12é. Totes les competicions en les quals participen les entitats o clubs esportius sol·licitants han de ser tutelades per la Federació Valenciana corresponent, pel Consell Valencià de l'Esport o per l'Ajuntament de Benicarló, segons siga el caràcter de la competició i procedisca.

Article 9.- RESOLUCIÓ

La resolució de la concessió de la subvenció comportarà el compromís de la despesa corresponent.

La resolució de concessió de la subvenció es notificarà a les entitats sol·licitants.

El pagament de la subvenció es realitzarà prèvia justificació, per la part beneficiària, de la realització de l'activitat, projecte o objectiu.

Es produirà la pèrdua del dret de cobrament total o parcial de la subvenció en el supòsit de falta de justificació. Per això, l'expedient queda subjecte a la fiscalització del Departament d'Intervenció i/o el Departament d'Esports, en el sentit de poder sol·licitar als beneficiaris tota la informació i documentació que consideren necessària per a la tramitació de l'expedient.

L'import total de les subvencions concedides no superarà l'import total assignat a la partida pressupostària corresponent del Pressupost General de l'Ajuntament, destinada a subvencions a entitats o clubs esportius que realitzen competicions esportives.

L'import de la subvenció atorgada a cada entitat, no podrà excedir aïlladament o en concurrència amb altres ajudes o subvencions, del cost total de l'activitat realitzada (art. 19 , Llei 38/2003, General de Subvencions).

Article 10.- OBLIGACIONS DELS BENEFICIARIS

Els beneficiaris de la subvenció estan obligats a:

--Realitzar l'activitat que fonamenta la concessió de la subvenció.

--Justificar la realització de l'activitat i compliment de la finalitat.

--Sotmetre's a les actuacions de comprovació i aportar tota la documentació que els siga requerida.

--Acreditar estar al corrent d'obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social.

--Comunicar, si escau, l'obtenció d'ajudes que financen les activitats subvencionades.

--Donar l'adequada publicitat del caràcter públic del finançament de l'activitat.

--Donar publicitat en els termes establits en aquestes bases a la col·laboració de l'Ajuntament de Benicarló i de la Regidoria d'Esports.

--Realitzar l'activitat per a la qual és concedida la subvenció assumint tota responsabilitat quant a les autoritzacions i assegurances pertinents. Al seu torn, seran del seu càrrec els mitjans humans i materials que es necessiten per al seu compliment, fins i tot el de les obligacions fiscals i de la Seguretat Social que se'n deriven.

--Comunicar qualsevol eventualitat en el desenvolupament de l'activitat que supose un canvi substancial en la planificació prevista.

--Utilitzar correctament les instal·lacions i els equipaments esportius municipals, aportant per a això si procedira els mitjans humans i materials necessaris (empreses o contractes de neteja, assegurances de responsabilitat civil, assegurances d'accidents esportius, etc.).

Si durant la realització de les activitat, en acabar aquestes, existiren desperfectes, actes vandàlics, falta de neteja, etc., i a causa dels membres de l'entitat, públic assistent, clubs esportius convidats, etc. l'Ajuntament de Benicarló es reserva el dret d'imputar els possibles costos de recondicionament de la instal·lació utilitzada pel beneficiari, a la quantitat econòmica concedida en la subvenció, sense perjudici de les accions legals que considere oportunes.

--Tota entitat beneficaria d'alguna subvenció municipal dependent de la Regidoria d'Esports, està obligada (excepte causa justificada que haurà d'acreditar per escrit) a participar en aquells actes que, per la seua especial transcendència i rellevància, convoque i organitze el consistori com són el Plenari del Consell Municipal d'Esports i la Gal·la de l'Esport, així com uns altres que per la seua importància decidira la Regidoria d'Esports.

Article 11.- JUSTIFICACIÓ

11.1.- El pagament de les subvencions s'abonarà en un termini únic, mitjançant una transferència bancària a nom de l'entitat sol·licitant, una vegada aprovada la resolució de concessió, i prèvia presentació de la següent documentació:

--Memòria valorada de la competició realitzada, segons model facilitat per l'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló, que contindrà:

a) Memòria detallada del programa de competició realitzat.

b) Memòria dels objectius i àmbit de difusió arribats, així com el lloc on s'hagen realitzat les competicions esportives.

c) Memòria detallada d'ingressos i despeses (en cas que l'entitat o club haja sol·licitat subvencions a altres institucions i organismes amb la mateixa finalitat, han de fer-ho constar, distingint entre les sol·licitades i les ja concedides).

En aquest apartat, les relacions haurien de presentar-se juntament amb el llistat corresponent i agrupades pels següents conceptes:

--Relacions per desplaçaments a competicions generals.

(S'ha d'acompanyar una relació de la despesa realitzada per desplaçaments en vehicles particulars, on es detalle el càlcul de la despesa per vehicle amb quatre esportistes a un cost de 0,17 euros per km recorregut, juntament amb l'acta de competició corresponent que justifique el desplaçament, així com les factures corresponents a les despeses realitzades per desplaçaments en altres mitjans de transport com trens, autobusos, etc.. )

--Relacions per desplaçaments a campionats d'Espanya.

(S'ha d'acompanyar una relació de la despesa realitzada per desplaçaments en vehicles particulars, on es detalle el càlcul de la despesa per vehicle amb quatre esportistes a un cost de 0,17 euros per km recorregut, juntament amb l'acta de competició corresponent que justifique el desplaçament, així com les factures corresponents a les despeses realitzades per desplaçaments en altres mitjans de transport com trens, autobusos, etc.. )

--Factures originals per compra de material esportiu.

(S'ha d'adjuntar una relació d'aquestes amb la suma total de la despesa, per un màxim de 4000 euros.)

--Factures originals per revisions mèdiques

(S'ha d'adjuntar una relació d'aquestes amb la suma total de la despesa, així com una relació d'esportistes que han requerit d'aquestes revisions).

--Altres factures de despeses de l'entitat, fins a un màxim de 3000 euros.

Les relacions i factures presentades per a la justificació de les despeses han de ser per import igual o superior a la subvenció concedida. Si no fóra així, l'ajuda es reduirà en la quantia que procedisca.

d) Relació d'esportistes federats de l'entitat o club esportiu; cal presentar una còpia de les fitxes i/o documentació que acredite aquest punt.

e) Exemplar de totes les edicions i publicacions relacionades amb l'activitat subvencionada, on figure el logotip de l'Ajuntament com a col·laborador, així com qualsevol altre document que servisca per a valorar el treball realitzat per part de l'entitat.

f) Qualsevol altra documentació que servisca per a valorar el treball realitzat per part de l'entitat o club esportiu.

11.2.- El termini per a la presentació de la citada documentació finalitzarà:

a) Per a activitats realitzades fins a l'1 de desembre de l'any en curs: es podran justificar despeses fins al dia 15 de desembre de l'exercici en curs.

b) Per a activitats realitzades entre l'1 de desembre i el 31 de desembre: es podran justificar despeses fins al dia 8 de gener, de l'exercici següent.

Transcorregut el termini establit de justificació sense haver-se presentat la documentació, es requerirà a la part beneficiària que en el termini improrrogable de quinze dies siga presentada. La falta de presentació de la justificació en el termini establit en aquest apartat comportarà la pèrdua de la subvenció i altres responsabilitats establides en la Llei General de Subvencions. La presentació de la justificació en el termini addicional establit en aquest apartat no eximirà la part beneficiària de les sancions que, conforme a la Llei General de Subvencions corresponguen.

11.3.- No es concedirà cap subvenció si l'activitat haja sigut subvencionada l'any anterior i no es va incloure en el material publicitari la col·laboració de l'Ajuntament de Benicarló i la Regidoria d'Esports o si no s'inclou en la documentació presentada en el material de l'any en curs.

11.4.- Per a les despeses de prestació de servicis per empreses de consultoria o assistència tècnica, que superen la quantitat de 12.000 EUR, la part beneficiària ha d'acreditar haver sol·licitat com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors. L'elecció es farà conforme a criteris d'eficiència econòmica i ha de justificar-se documentalment, quan no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa (art.31.3 de la Llei 38/2003, General de Subvencions).

11.5.- Queden exclosos de la possibilitat de justificació (per no ser conceptes subvencionables) les despeses ocasionades per:

a) Els interessos deutors dels comptes bancaris.

b) Interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals.

c) Les despeses de procediments judicials.

d) Adquisició d'immobilitzat.

i) Adquisició de béns destinats a la venda.

f) Tributs (excepte l'IVA no repercutit).

g) Aportacions a sistemes complementaris de pensions.

h) Bitllets emesos i no utilitzats.

i) Indemnitzacions per raó de servei que superen les quanties exceptuades de gravamen establides en la legislació vigent del IRPF.

j) Els recollits com a tals en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Article 12.- CONTROL FINANCER

Els procediments de control financer, reintegrament, infraccions i sancions administratives prevists en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, publicada en el BOE núm. 276, de 18 de novembre de 2003, resulten d'aplicació a les presents bases.

La no justificació dins del termini i en la forma escaient de les subvencions concedides, obligaran la part beneficiària al reintegrament d'aquestes, sense perjudici de les sancions que es puguen imposar conforme a la present ordenança i a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, així com de la normativa vigent.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades, durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments. L'Ordenança es considerarà definitivament aprovada, si transcorregut el termini assenyalat no s'ha presentat cap reclamació.

Tercer.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província, una vegada aprovat definitivament el text íntegre de l'Ordenança, la qual no entrarà en vigor fins que s'haja publicat i haja transcorregut el termini de quinze dies.

PUNT 26é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dinou membres assistentes, que formen la majoria absoluta legal.

Vista la proposta formulada pel regidor delegat d'Esports, de data 24 de juliol de 2009, relativa a la modificació de l'Ordenança específica reguladora de la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament de Benicarló a entitats i clubs esportius que participen en la Campanya Esportiva d'Estiu.

Vist l'informe favorable emès pel viceinterventor, en data 24 de juliol de 2009.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Modificar l'Ordenança per a la concessió de subvencions anuals per part de l'Ajuntament de Benicarló, a entitats o clubs esportius que participen en la Campanya Esportiva d'Estiu, en els seus art. 2, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12 i en el seu pròleg, de la següent manera:

PRÒLEG

La Llei 4/1993, de la Generalitat Valenciana, de 20 de desembre, de l'Esport de la Comunitat Valenciana, arreplega entre els seus principis rectors la funció social que compleix l'esport com manifestació cultural i activitat d'interès general.

L'Ajuntament de Benicarló pretén donar suport i dinamitzar la realització de l'esport recreatiu, no competitiu i la pràctica esportiva lliure dels seus ciutadans. A més, pel seu enclavament turístic, pretén oferir propostes d'oci, recreació, esport i temps lliure de qualitat i variades, fent partícips clubs i entitats de la població i la comarca, com agents participants en aquesta dinamització.

Amb aqueix objectiu, aquesta ordenança regula la concessió de subvencions a entitats i clubs esportius de Benicarló, per a l'organització i realització d'aquestes activitats en funció dels següents articles:

Article 2.- BENEFICIARIS

Seran beneficiaris d'aquestes subvencions, les entitats o clubs esportius que complisquen els següents requisits:

a) Estar constituïdes legalment com associacions.

b) Estar inscrites en el Registre Municipal d'Associacions.

c) No tenir finalitat lucrativa i no dependre econòmicament o institucionalment d'entitats lucratives.

d) Tenir domicili social o representació permanent en la ciutat de Benicarló, així com una estructura mínima que garantisca el desenvolupament del projecte sobre el qual se sol·licita subvenció.

e) Les entitats i clubs esportius solament podran sol·licitar aquesta subvenció per a una sola activitat.

f) No podran tenir la condició de beneficiaris les persones o entitats en les quals concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'apartat 2 de l'article 13 de la Llei 38/2003.

g) No tenir cap informe negatiu de la Regidoria d'Esports, respecte al mal ús d'instal·lacions municipals, participació de membres de l'entitat en actes vandàlics en instal·lacions municipals o la no participació en actes convocats o promoguts per la Regidoria d'Esports o l'Ajuntament

h) Per a poder sol·licitar la present subvenció per realització de cursos esportius dins de la Campanya d'Estiu, aquests haurien de realitzar-se durant els mesos de juliol i agost, i tenir prevista l'assistència d'un nombre mínim de 15 alumnes per curs. Tanmateix, la Regidoria d'Esports es reserva el dret a realitzar qualsevol activitat, en funció de l'interès i suport a l'esport minoritari, esport femení, esport paralímpic i per a discapacitats, així com d'activitats esportives i d'oci dirigides a la tercera edat.

I les altres condicions determinades en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Article 4.- DOCUMENTACIÓ EXIGIDA

Les entitats i clubs esportius interessats haurien d'aportar la següent documentació:

a) Sol·licitud de la subvenció corresponent, segons el model que es proporcione des de la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló.

b) Descripció del projecte, en el qual s'incloga:

1.- Programa de l'activitat on conste el nombre d'alumnes previst, nombre d'hores del curs a realitzar, calendari d'activitats, lloc de realització, nombre de monitors i edat a la qual va dirigida l'activitat.

2.- Objectius i àmbit de difusió del curs a realitzar.

3.- Pressupost detallat d'ingressos i despeses (En cas que l'entitat o club haja sol·licitat subvencions a altres institucions i organismes amb la mateixa finalitat, ha de fer-ho constar, distingint entre les sol·licitades i les ja concedides).

4.- Publicitat i cartelleria de l'esdeveniment on figure el logotip de la Regidoria d'Esports. Si no es realitza cartelleria i hi ha notes de premsa als mitjans, s'ha d'acreditar documentalment l'aparició de l'Ajuntament de Benicarló o la Regidoria d'Esports de Benicarló, com a col·laboradors, promotors, coorganitzadors o organitzadors de l'esdeveniment segons procedisca.

NOTA: En l'apartat de pressupostos, quedarà exclosa de tota justificació i subvenció les despeses referents a menjars, vins d'honor, àgapes, etc. que no siguen consultats prèviament amb la Regidoria d'Esports.

c) Aquelles entitats el president de les quals o representant sol·licite subvenció per primera vegada, haurien d'acompanyar la sol·licitud amb una còpia compulsada de la targeta d'identificació fiscal i de la documentació que acredite la representació del sol·licitant, així com el seu DNI i número de compte de l'entitat.

d) Certificat d'estar al corrent de pagaments amb la Seguretat Social, amb l'Agència Tributària i amb l'Ajuntament de Benicarló. Al costat de dites certificacions s'adjuntarà la declaració degudament signada, acreditativa d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries amb l'Estat, amb la Seguretat Social i amb l'Ajuntament.

e) Declaració de l'entitat sol·licitant de no haver incorregut en cap de les causes de prohibició de l'art. 13 de la Llei 38/2003, General de Subvencions i apartat 5 i 6 de l'art. 4 de la Llei Orgànica 1/2002, reguladora del Dret d'Associació.

f) Declaració degudament signada, on es faça constar el compromís de l'entitat o club esportiu de donar la corresponent publicitat a l'Ajuntament de Benicarló, Regidoria d'Esports, com a patrocinador, col·laborador, promotor o organitzador de l'esdeveniment segons procedisca.

Article 6.- PROCEDIMENT

L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló gestionarà els expedients d'aquesta convocatòria.

Una vegada rebudes les sol·licituds, es verificaran i es podran realitzar d'ofici totes les comprovacions que es consideren convenients per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'ha de produir la resolució.

El procediment d'atorgament de la subvenció es realitzarà en règim de concurrència competitiva, per mitjà de la comparança de les sol·licituds presentades, a fi d'establir una relació d'acord amb els criteris de valoració fixats en l'article setè.

A proposta de la Regidoria d'Esports, s'avaluaran les sol·licituds per una Comissió de Valoració, integrada pel tècnic o un/a funcionari/ària d'Esports i el Consell Consultiu d'Esports. La Comissió Informativa de Cultura, Esports i Benestar Social proposarà a l'òrgan competent la resolució de la convocatòria, concedint en tot o en part, o denegant les sol·licituds presentades. L'òrgan competent per a la resolució de l'expedient és el tinent delegat de l'Àrea de Cultura i Esports.

Article 7.- CRITERIS

Els criteris que es tindran en compte per a l'atorgament de la subvenció per participació en la campanya esportiva d'estiu, a entitats esportives seran els següents:

PRIMER.- NOMBRE D'ALUMNES: Cada entitat rebrà la part proporcional que resulte de l'aplicació del 25% de la partida pressupostària corresponent, al nombre d'alumnes que realitzaran l'activitat i al nombre de monitors necessaris per a l'activitat a desenvolupar.

SEGON.- HORES D'ACTIVITAT: Cada entitat rebrà la quantitat resultant de l'aplicació del 30% de la partida pressupostària corresponent entre el nombre total d'hores de l'activitat.

TERCER.- DIFICULTAT TÈCNICA D'ORGANITZACIÓ: Cada entitat rebrà la quantitat resultant de l'aplicació del 10% de la partida pressupostària corresponent, repartida segons la dificultat de l'activitat en l'organització per part de l'entitat o club esportiu de l'activitat proposada.

QUART.- DESPESES EN L'ORGANITZACIÓ: Cada entitat rebrà la part proporcional que resulte de l'aplicació del 20% de la partida pressupostària corresponent, a les despeses existents per l'organització de l'activitat.

CINQUÈ.- TITULACIÓ MONITORS: Cada entitat rebrà la quantitat resultant de l'aplicació del 15% de la partida pressupostària corresponent, repartida segons la titulació dels seus monitors.

SISÉ.- INNOVACIÓ DE L'ACTIVITAT: Cada entitat rebrà la part proporcional que resulte de l'aplicació del 10% de la partida pressupostària corresponent, a les despeses per innovació de l'activitat (activitat nova, utilització de nous materials, formats diferents als tradicionals, foment d'integració, respecte al medi ambient, dinamització turística, etc.)

Article 9.- RESOLUCIÓ

La resolució de la concessió de la subvenció comportarà el compromís de la despesa corresponent, i es notificarà a les entitats sol·licitants.

El pagament de la subvenció es realitzarà prèvia justificació, pel beneficiari, de la realització de l'activitat, projecte o objectiu.

Es produirà la pèrdua del dret de cobrament total o parcial de la subvenció en el supòsit de falta de justificació. Per a això, l'expedient queda subjecte a la fiscalització del Departament d'Intervenció i/o el Departament d'Esports, en el sentit de poder sol·licitar a la part beneficiària tota la informació i documentació que consideren necessària per a la tramitació de l'expedient.

L'import total de les subvencions concedides no superarà l'import total assignat a la partida pressupostària corresponent del Pressupost General de l'Ajuntament, destinada a subvencions a entitats o clubs esportius que realitzen competicions esportives.

L'import de la subvenció atorgada a cada entitat, no podrà excedir aïlladament o en concurrència amb altres ajudes o subvencions, del cost total de l'activitat realitzada (art. 19 , Llei 38/2003, General de Subvencions).

Article 10.- OBLIGACIONS DELS BENEFICIARIS

Els beneficiaris de la subvenció estan obligats a:

--Realitzar l'activitat que fonamenta la concessió de la subvenció.

--Justificar la realització de l'activitat i compliment de la finalitat.

--Sotmetre's a les actuacions de comprovació i aportar tota la documentació que els siga requerida.

--Acreditar estar al corrent d'obligacions tributàries i enfront de la Seguretat Social.

--Comunicar, si escau, l'obtenció d'ajudes que financen les activitats subvencionades.

--Donar l'adequada publicitat del caràcter públic del finançament de l'activitat.

--Donar publicitat en els termes establits en aquestes bases a la col·laboració de l'Ajuntament de Benicarló i de la Regidoria d'Esports.

--Realitzar l'activitat per a la qual es concedeix la subvenció assumint tota responsabilitat quant a les autoritzacions i assegurances pertinents. Així mateix, seran a càrrec de la part beneficiària els mitjans humans i materials que es necessiten per al seu compliment, fins i tot de les obligacions fiscals i de la Seguretat Social que se'n deriven.

--Comunicar qualsevol eventualitat en el desenvolupament de l'activitat que supose un canvi substancial en la planificació prevista.

--Utilitzar correctament les instal·lacions i els equipaments esportius municipals, aportant per a això , si procedira , els mitjans humans i materials necessaris (empreses o contractes de neteja, assegurances de responsabilitat civil, assegurances d'accidents esportius, etc.)

--Si durant la realització de l'activitat o en acabar aquesta, existiren desperfectes, actes vandàlics, falta de neteja, etc., i aquests foren realitzats per membres de l'entitat, públic assistent, o clubs esportius convidats, l'Ajuntament de Benicarló es reserva el dret d'imputar els possibles costos de recondicionament de la instal·lació utilitzada per la part beneficiària, a la quantitat econòmica concedida en la subvenció, sense perjudici de les accions legals que considere oportunes.

--Tota entitat beneficiària d'alguna subvenció municipal dependent de la Regidoria d'Esports, quedarà obligada (excepte causa justificada que haurà d'acreditar per escrit) a participar en aquells actes que per la seua especial transcendència i rellevància, convoque i organitze el consistori, com són el Plenari del Consell Municipal d'Esports i la Gal·la de l'Esport); així com uns altres que per la seua importància decidira la Regidoria d'Esports.

Article 11.- JUSTIFICACIÓ

11.1.-El pagament de les subvencions s'abonarà en un termini únic, mitjançant transferència bancària a nom de l'entitat sol·licitant, una vegada aprovada la resolució de concessió, i prèvia presentació de la següent documentació:

1.- Memòria valorada de l'activitat realitzada, que contindrà:

a) Memòria detallada de l'activitat realitzada, incloent data i durada.

b) Memòria on consten els objectius i àmbit de difusió arribats, així com el lloc on s'haja realitzat.

c) Memòria detallada d'ingressos i despeses (En cas que l'entitat o club haja sol·licitat subvencions a altres institucions i organismes amb la mateixa finalitat, ha de fer-ho constar, distingint entre les sol·licitades i les ja concedides).

Les factures presentades per a la justificació de les despeses han de ser per import igual o superior a la subvenció concedida. Si no fóra així, l'ajuda es veurà reduïda en la quantia que procedisca.

d) Exemplar de totes les edicions i publicacions relacionades amb l'activitat subvencionada, on figure el logotip de l'Ajuntament com col·laborador, així com qualsevol altre document que servisca per a valorar el treball realitzat per part de l'entitat.

11.2.- El termini per a la presentació de la citada documentació finalitzarà el dia 30 d'octubre de l'any en curs. Si transcorregut el termini establit de justificació no s'ha presentat la documentació, es requerirà a la part beneficiària que en el termini improrrogable de quinze dies siga presentada. La falta de presentació de la justificació en el termini establit en aquest apartat comportarà la pèrdua de la subvenció i altres responsabilitats establides en la Llei General de Subvencions. La presentació de la justificació en el termini addicional establit en aquest apartat no eximirà la part beneficiària de les sancions que, conforme a la Llei General de Subvencions corresponguen.

11.3.- No es concedirà la subvenció alguna en el cas de:

a) No haver justificat correctament la subvenció de l'any anterior, dins del termini i en la forma escaient .

b) Si l'activitat va ser subvencionada l'any anterior i no es va incloure en el material publicitari la col·laboració de l'Ajuntament de Benicarló i la Regidoria d'Esports o si no s'inclou en la documentació presentada en el material de l'any en curs.

11.4.- Per a les despeses de prestació de servici per empreses de consultoria o assistència tècnica, que superen la quantitat de 12.000 EUR, la part beneficiària haurà d'acreditar haver sol·licitat com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors. L'elecció es farà conforme a criteris d'eficiència econòmica, que s'haurà de justificar documentalment, quan no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa (art.31.3 de la Llei 38/2003, General de Subvencions).

11.5.- Queden exclosos de la possibilitat de justificació (per no ser conceptes subvencionables) les despeses ocasionades per:

a) Els interessos deutors dels comptes bancaris.

b) Interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals.

c) Les despeses de procediments judicials.

d) Adquisició d'immobilitzat.

e) Adquisició de béns destinats a la venda.

f) Tributs (excepte l'IVA no repercutit).

g) Aportacions a sistemes complementaris de pensions.

h) Bitllets emesos i no utilitzats.

i) Indemnitzacions per raó de servei que superen les quanties exceptuades de gravamen establides en la legislació vigent del IRPF.

j) Els recollits com a tals en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Article 12.- CONTROL FINANCER

Els procediments de control financer, reintegrament, infraccions i sancions administratives prevists en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, publicada en el BOE núm. 276, de 18 de novembre de 2003, resulten d'aplicació a les presents bases.

La no justificació dins del termini i en la forma escaient de les subvencions concedides, obligaran a la part beneficiària al seu reintegrament, sense perjudici de les sancions que es pogueren imposar conforme a la present ordenança i a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, així com de la normativa vigent.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades, durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments. L'Ordenança es considerarà definitivament aprovada, si transcorregut el termini assenyalat no s'ha presentat cap reclamació.

Tercer.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província, una vegada aprovat definitivament el text íntegre de l'Ordenança, la qual no entrarà en vigor fins que s'haja publicat i haja transcorregut el termini de quinze dies.

PUNT 27é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dinou membres assistentes, que formen la majoria absoluta legal.

Vista la proposta formulada pel regidor delegat d'Esports, de data 24 de juliol de 2009, relativa a la modificació de l'Ordenança específica reguladora de la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament de Benicarló a entitats i clubs esportius que realitzen activitats d'esport espectacle.

Vist l'informe favorable emés pel viceinterventor en data 24 de juliol de 2009.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Modificar l'Ordenança per a la concessió de subvencions anuals per part de l'Ajuntament de Benicarló, a entitats o clubs esportius que realitzen activitats d'esport espectacle, en els seus art. 1, 2, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13 i en el seu pròleg, de la següent manera:

PRÒLEG

La Llei 4/1993, de la Generalitat Valenciana, de 20 de Desembre, de l'Esport de la Comunitat Valenciana, arreplega entre els seus principis rectors la funció social que compleix l'esport com manifestació cultural i activitat d'interès general.

L'Ajuntament de Benicarló pretén donar suport l'organització d'esdeveniments esportius especials, com a vehicle per a promocionar l'esport i la imatge del municipi.

Amb eixe objectiu, aquesta ordenança regula la concessió de subvencions a entitats i clubs esportius de Benicarló, per a l'organització i realització d'aquests actes en funció dels següents articles:

Article 1.- OBJECTE DE LA SUBVENCIÓ

1.1.- La finalitat d'aquestes bases és regular la concessió de subvencions per part de l'Ajuntament de Benicarló a entitats i clubs esportius de la ciutat, per a la realització d'activitats especials i/o puntuals, relacionades amb l'esport espectacle a Benicarló.

1.2.- A l'efecte de la present ordenança s'entendrà per esport espectacle tota activitat esportiva realitzada pels clubs o entitats esportives que tinga lloc en la ciutat de Benicarló, fora del que són les seues activitats habituals, que supose una activitat extraordinària com esdeveniment esportiu, i que tinga alguna de les característiques següents :

a) Celebració de finals en campionats autonòmics.

b) Celebració de fases finals o semifinals en campionats d'espanya (i copes de SM el Rei o de la Reina)

c) Fases classificatòries o selectives per a campionats d'Europa, mundials o Jocs Olímpics.

d) Activitats o tornejos de relleu esportiu, bé per la qualitat contrastada dels participants o per tractar-se d'un esdeveniment que per les seues característiques resulte extraordinària la seua visió en la comarca.

i) Altres competicions d'àmbit nacional.

f) Competicions d'esports autòctons d'especial rellevància.

1.3.- El reconeixement del caràcter nacional s'adquiririà per la participació, com a mínim del 15% d'esportistes, clubs o seleccions, representatius d'altres comunitats autònomes. Així mateix, el caràcter internacional s'adquirirà per la participació, com a mínim , del 15% d'esportistes, clubs o seleccions, representatius d'altres països.

1.4.- S'agruparan dins la mateixa sol·licitud els esdeveniments esportius que puguen considerar-se dins d'un altre esdeveniment per aspectes organitzatius manifestament comuns, per ser etapes d'una mateixa competició, per coincidir en instal·lació i dates o circumstàncies similars. En eixe cas, la Regidoria d'Esports decidirà sobre la base de la complexitat tècnica dels esdeveniments per als quals se sol·licita subvenció, quina entitat haurà de ser la que la sol·licite.

Article 2.- BENEFICIARIS

Seran beneficiaris d'aquestes subvencions, les entitats o clubs esportius que complisquen els següents requisits:

a) Estar constituïdes legalment com associacions.

b) Estar inscrites en el Registre Municipal d'Associacions.

c) No tenir finalitat lucrativa i no dependre econòmicament o institucionalment d'entitats lucratives.

d) Tenir domicili social o representació permanent en la ciutat de Benicarló, així com una estructura mínima que garantisca el desenvolupament del projecte sobre el qual se sol·licita subvenció.

i) Les entitats i clubs esportius solament podran sol·licitar aquesta subvenció per a una activitat.

f) No podran tenir la condició de beneficiaris les persones o entitats en les quals concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'apartat 2 de l'article 13 de la Llei 38/2003.

g) No tenir cap informe negatiu de la Regidoria d'Esports respecte al mal ús d'instal·lacions municipals, participació de membres de l'entitat en actes vandàlics en instal·lacions municipals o la no participació en actes convocats o promoguts per la Regidoria d'Esports o l'Ajuntament, així com d'altres condicions determinades en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Article 4.- DOCUMENTACIÓ EXIGIDA

Les entitats o clubs esportius interessats haurien d'aportar la següent documentació:

a) Sol·licitud de la subvenció corresponent, segons el model que es proporcione des de la Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló.

b) Descripció del projecte, en el qual s'incloga:

1.- Programa detallat del projecte de l'activitat.

2.- Durada i data prevista per a la seua realització.

3.- Objectius, àmbit de difusió, repercussió de l'esdeveniment i lloc de realització.

4.- Pressupost detallat d'ingressos i despeses. En cas que l'entitat o club haja sol·licitat subvencions a altres institucions i organismes amb la mateixa finalitat, han de fer-ho constar, distingint entre les sol·licitades i les ja concedides.

c) Publicitat i cartelleria de l'esdeveniment, on figure el logotip de la Regidoria d'Esports. En cas de no realitzar-se cartelleria, i hi haja notes de premsa en mitjans, s'haurà d'acreditar documentalment l'aparició de l'Ajuntament de Benicarló o de la Regidoria d'Esports, com a col·laboradors, promotors, coorganitzadors o organitzadors de l'esdeveniment, segons procedisca.

d) Informe de la federació autonòmica corresponent, segons el model que figura en l'annex VI, d'aquesta ordenança.

NOTA: En l'apartat de pressupostos, quedarà exclosa tota justificació i subvenció les despeses referents a menjars, vins d'honor, àpats, etc. que no siguen consultats prèviament amb la Regidoria d'Esports.

e) Aquelles entitats el president de les quals o representant sol·licite subvenció per primera vegada, han d'acompanyar la sol·licitud amb una còpia compulsada de la targeta d'identificació fiscal i de la documentació que acredite la representació del sol·licitant, així com el seu DNI i número de compte de l'entitat.

f) Certificat d'estar al corrent de pagaments amb la Seguretat Social, amb l'Agència Tributària i amb l'Ajuntament de Benicarló. Al costat dels esmentats certificats s'adjuntarà una declaració degudament signada, acreditativa d'estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries amb l'Estat, amb la Seguretat Social i amb l'Ajuntament.

g) Declaració de l'entitat sol·licitant de no estar inclosa en cap de les causes de prohibició de l'art. 13 de la Llei 38/2003, General de Subvencions i apartat 5 i 6 de l'art. 4 de la Llei Orgànica 1/2002, reguladora del Dret d'Associació.

f) Declaració degudament signada, on es faça constar el compromís de l'entitat o club esportiu de donar la corresponent publicitat a l'Ajuntament de Benicarló, Regidoria d'Esports, com patrocinador, col·laborador, promotor o organitzador de l'esdeveniment, segons procedisca.

Article 6.- PROCEDIMENT

L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament de Benicarló gestionarà els expedients d'aquesta convocatòria.

Una vegada rebudes les sol·licituds, es verificaran i es podran realitzar d'ofici totes les comprovacions que es consideren adients per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades en virtut de les quals s'ha de produir la resolució.

El procediment d'atorgament de la subvenció es realitzarà en règim de concurrència competitiva, per mitjà de la comparança de les sol·licituds presentades, a fi d'establir una relació d'acord amb els criteris de valoració fixats en l'article setè.

A proposta de la Regidoria d'Esports, s'avaluaran les sol·licituds per una Comissió de Valoració, integrada pel personal tècnic o un/a funcionària d'Esports i el Consell Consultiu d'Esports, la Comissió Informativa de Cultura, Esports i Benestar Social, proposarà a l'òrgan competent la resolució de la convocatòria, concedint en tot o en part, o denegant les sol·licituds presentades. L'òrgan competent per a la resolució de l'expedient és el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Cultura i Esports.

Article 7.- CRITERIS

Els criteris que es tindran en compte per a l'atorgament d'aquesta subvenció a les entitats i clubs esportius de Benicarló per realització d'activitats esportives d'Esport Espectacle, seran els següents:

1r.- Les entitats esportives es repartiran per any la quantitat assignada a aquest concepte en la partida pressupostària corresponent per a la subvenció d'activitats esportives d'esport espectacle. (Aquesta quantitat variarà en funció de la partida pressupostària que s'aprove anualment en els pressupostos).

2n.- En la concessió de la subvenció, es valoraran els següents conceptes:

a) Pressupost de l'activitat (ingressos i despeses):

A aquests efectes, només seran comptabilitzat en el pressupost de despeses aquells conceptes que siguen justificats documentalment, mitjançant factures originals. No obstant això, la Intervenció municipal podrà requerir tots els documents que considere per a demostrar la veracitat de les despeses presentades per l'organitzador i la seua adequació als conceptes susceptibles de subvenció.

b) Aportació econòmica de l'entitat esportiva: (40% puntuació total)

Es podrà subcontractar l'organització de l'activitat en un percentatge no superior al 50% de les despeses assumides per la part beneficiària de la subvenció.

No obstant això, en la liquidació total de l'esdeveniment, no es podran incloure despeses abonades a altres entitats que figuren com organitzadores en la liquidació total de l'esdeveniment (factures entre organitzadors).

c) Categoria de l'esdeveniment: (25% puntuació total)

--(1 punt) Participació: seleccions nacionals o territorials, equips representatius de clubs o de caràcter individual

--Fase de la competició que es refereix: fase final (1 punt), fase de classificació o prova puntuable (0,5 punts)

--Categories: aleví (1 punt), infantil (2 punts), cadet (3 punts), juvenil (4 punts), sènior-absoluta (5 punts)

--Participació de clubs d'elit (2 punts)

--Promoció de l'esport paralímpic (3 punts)

d) Repercussió de l'esdeveniment a nivell mediàtic: (10% puntuació total)

--Internacional (7 punts)

--Europeu (6 punts)

--Nacional (5 punts)

--Autonòmic (4 punts)

--Provincial (3 punts)

--Comarcal (2 punts)

--Local (1 punt)

d)Dificultat d'organització (logística): (25% puntuació total)

--Baixa (1 punt)

--Mitjana (2 punts)

--Mitjana-alta (3 punts)

--Alta (4 punts)

--Molt alta (5 punts)

Article 9.- RESOLUCIÓ

La resolució de la concessió de la subvenció comportarà el compromís de la despesa corresponent.

La resolució de concessió de la subvenció es notificarà a les entitats sol·licitants.

El pagament de la subvenció es realitzarà prèvia justificació, pel beneficiari, de la realització de l'activitat, projecte o objectiu.

Es produirà la pèrdua del dret de cobrament total o parcial de la subvenció en el supòsit de falta de justificació. Per a això, l'expedient queda subjecte a la fiscalització del Departament d'Intervenció i/o el Departament d'Esports, en el sentit de poder sol·licitar als beneficiaris tota la informació i documentació que consideren necessària per a la tramitació de l'expedient.

L'import total de les subvencions concedides no superarà l'import total assignat a la partida pressupostària corresponent del Pressupost General de l'Ajuntament, destinada a subvencions a entitats o clubs esportius que realitzen competicions esportives.

L'import de la subvenció atorgada a cada entitat, no podrà excedir aïlladament o en concurrència amb altres ajudes o subvencions, del cost total de l'activitat realitzada (art. 19 , Llei 38/2003, General de Subvencions).

Article 10.- OBLIGACIONS DELS BENEFICIARIS

Els beneficiaris de la subvenció estan obligats a:

--Realitzar l'activitat que fonamenta la concessió de la subvenció.

--Justificar la realització de l'activitat i compliment de la finalitat.

--Sotmetre's a les actuacions de comprovació i aportar tota la documentació que els siga requerida.

--Acreditar estar al corrent d'obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social.

--Comunicar, si escau, l'obtenció d'ajudes que financen les activitats subvencionades.

--Donar l'adequada publicitat del caràcter públic del finançament de l'activitat.

--Donar publicitat en els termes establits en aquestes bases a la col·laboració de l'Ajuntament de Benicarló i de la Regidoria d'Esports.

--Realitzar l'activitat per a la qual és concedida la subvenció assumint tota responsabilitat quant a les autoritzacions i assegurances pertinents. Al seu torn, serà del seu càrrec els mitjans humans i materials que es necessiten per al seu compliment, fins i tot el de les obligacions fiscals i de la Seguretat Social que se'n deriven.

--Comunicar qualsevol eventualitat en el desenvolupament de l'activitat que supose un canvi substancial en la planificació prevista.

--Utilitzar correctament les instal·lacions i els equipaments esportius municipals, aportant per a això si procedira els mitjans humans i materials necessaris (empreses o contractes de neteja, assegurances de RC , assegurances d'accidents esportius, etc.)

--Si durant la realització de l'esdeveniment o en acabar aquest, existiren desperfectes, actes vandàlics, falta de neteja al terme de l'activitat, etc., l'Ajuntament de Benicarló es reserva el dret d'imputar els possibles costos de recondicionament de la instal·lació utilitzada pel beneficiari a la quantitat econòmica concedida en la subvenció, sense perjudici de les accions legals que considere oportunes.

--Tota entitat beneficiària d'alguna subvenció municipal dependent de la Regidoria d'Esports, quedarà obligada (excepte causa justificada que haurà d'acreditar per escrit) a participar en aquells actes que per la seua especial transcendència i rellevància, convoque i organitze el consistori (Plenari del Consell Consultiu d'Esports i Gal·la de l'Esport).

Article 11.- JUSTIFICACIÓ

11.1.-El pagament de les subvencions s'abonarà en un termini únic, mitjançant transferència bancària a nom de l'entitat sol·licitant, una vegada aprovada la resolució de concessió, i prèvia presentació de la següent documentació:

1.- Memòria valorada de l'activitat realitzada, que contindrà:

a) Memòria detallada de l'activitat realitzada, incloent data de realització i durada.

b) Memòria on consten els objectius i àmbit de difusió arribats, així com el lloc on s'haja realitzat.

c) Memòria detallada d'ingressos i despeses (en cas que l'entitat o club haja sol·licitat subvencions a altres institucions i organismes amb la mateixa finalitat, han de fer-ho constar, distingint entre les sol·licitades i les ja concedides).

Les factures presentades per a la justificació de les despeses han de ser per import igual o superior a la subvenció concedida. Si no fóra així, l'ajuda es reduirà en la quantia que procedisca.

d) Exemplar de totes les edicions i publicacions relacionades amb l'activitat subvencionada, on figure el logotip de l'Ajuntament com a col·laborador, així com qualsevol altre document que servisca per a valorar el treball realitzat per part de l'entitat.

11.2.- El termini per a la presentació de la citada documentació finalitzarà:

a) Per a activitats realitzades fins a l'1 de desembre de l'any en curs: es podran justificar despeses fins al dia 15 de desembre de l'exercici en curs.

b) Per a activitats realitzades entre l'1 de desembre i el 31 de desembre: es podran justificar despeses fins al dia 8 de gener, de l'exercici següent.

Si transcorregut el termini establit de justificació i la justificació no s'ha presentat, es requerirà a la part beneficiària que en el termini improrrogable de quinze dies siga presentada. La falta de presentació de la justificació en el termini establit en aquest apartat comportarà la pèrdua de la subvenció i altres responsabilitats establides en la Llei General de Subvencions. La presentació de la justificació en el termini addicional establit en aquest apartat no eximirà la part beneficiària de les sancions que, conforme a la Llei General de Subvencions corresponguen.

11.3.- No es concedirà cap subvenció alguna en el cas de:

a) Si l'esdeveniment va ser subvencionat l'any anterior i no es va incloure en el material publicitari la col·laboració de l'Ajuntament de Benicarló i la Regidora d'Esports o si no s'inclou en la documentació presentada en el material de l'any en curs.

b) Si l'esdeveniment, al seu torn forma part d'altre esdeveniment (proves puntuables o classificatòries), i l'esdeveniment superior és subvencionat.

11.4.- Per a les despeses de prestació de servicis per empreses de consultoria o assistència tècnica, que superen la quantitat de 12.000 EUR, la part beneficiària haurà d'acreditar haver sol·licitat com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors. L'elecció es farà conforme a criteris d'eficiència i econòmica i s'haurà de justificar-se documentalment, quan no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa (art.31.3 de la Llei 38/2003, General de Subvencions).

11.5.- Queden exclosos de la possibilitat de justificació (per no ser conceptes subvencionables) les despeses ocasionades per:

a) Els interessos deutors dels comptes bancaris.

b) Interessos, recàrrecs i sancions administratives i penals.

c) Les despeses de procediments judicials.

d) Adquisició d'immobilitzat.

e) Adquisició de béns destinats a la venda.

f) Tributs (excepte l'IVA no repercutit).

g) Aportacions a sistemes complementaris de pensions.

h) Bitllets emesos i no utilitzats.

i) Indemnitzacions per raó de servei que superen les quanties exceptuades de gravamen establides en la legislació vigent de l'IRPF.

j) Els recollits com a tals en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

Article 12.- CONTROL FINANCER

Els procediments de control financer, reintegrament i revisió d'actes previstos en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, publicada en el BOE núm. 276, de 18 de novembre de 2003, resulten d'aplicació a les presents bases.

La no justificació dins del termini i en la forma escaient de les subvencions concedides, obligaran a la part beneficiària al reintegrament d'aquests, sense perjudici de les sancions que es pogueren imposar conforme a la present ordenança i a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, així com de la normativa vigent.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades, durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments. L'Ordenança es considerarà definitivament aprovada, si transcorregut el termini assenyalat no s'ha presentat cap reclamació.

Tercer.- Publicar en el Butlletí Oficial de la Província, una vegada aprovat definitivament el text íntegre de l'Ordenança, la qual no entrarà en vigor fins que s'haja publicat i haja transcorregut el termini de quinze dies.

PUNT 28é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable d'onze dels membres assistentes, que formen la majoria absoluta legal, i vuit en contra --representants del grup municipal socialista i grup municipal BLOC--.

Se sotmet a la consideració de la corporació el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient a la proposta de remetre a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la documentació relativa al concert previ, als efectes de la revisió del Pla General.

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista: «A pesar que vostés no justifiquen la urgència, que seria el correcte, per part nostra tenen vostés la carta blanca per si volen tirar este punt endavant perquè, evidentment, el tiren endavant. El passat dilluns a la Junta de Portaveus, vosté, Sr. Alcalde, ens va anunciar, als portaveus dels grups que estàvem allí, que era la seua intenció portar avui al Ple, a aprovar ja definitivament el concert previ. Jo vaig preguntar-li quin concert previ i a on estava el concert previ i a on es podia vore el concert previ. El concert previ no estava a l'Ajuntament de Benicarló. Jo li vaig fer vore que eixes no eren formes de tractar un assumpte tan important com és el Pla General, en el qual, durant uns llargs mesos de tramitació, s'ha treballat des d'este Ajuntament. Suposo, i dic suposo, perquè només suposem, no sabem res en concret. I des de l'equip redactor, des de Xerés, resulta que, com vosté ens anuncia que vindria a este Ple d'avui, el Pla General o el seu concert previ no estava a l'Ajuntament de Benicarló. Li vaig demanar que per favor que tinguera en compte que nosaltres som representants d'esta casa dels ciutadans de Benicarló, que teníem dret a vore eixe concert, que no és qüestió de mirar-s'ho en un moment. Això requerix molta atenció. Han passat molts de mesos els tècnics redactant eixe projecte, modificant eixe projecte. Nosaltres havíem de tindre un temps llarg per a poder estudiar-ho tot, tot el que s'ha modificatl. Vosté no va tindre resposta. L'única resposta va vindre del Sr. Cuenca, que va dir que el fet que anara avui al ple era: "por los compromisos adquiridos por el Alcalde". Eixa va ser la única resposta que van donar-me en la Junta de Portaveus "compromisos adquiridos por el Alcalde". No va dir-me ni quins compromisos ni què. Bé, ahir, trenta minuts abans de tancar-se les oficines i dependències municipals, ahir pel matí, ens avisen, (que ja ens n'anàvem, només ja el Sr. Escuder quedava en la casa i eren les dos i pico), que si volíem vore el concert previ, estava a la nostra disposició. Ahir, trenta minuta abans de tancar-se les dependències municipals, quan la Comissió Informativa s'havia convocat per a avui a la una i mitja. Bé, avui a la Comissió Informativa jo he dit clarament el mateix que estic dient ací. La impossibilitat que hem tingut, el nostre grup, de vore i estudiar en amplitud un tema tan important com este, com és el concert previ que afecta tots els ciutadans de Benicarló i sabem la importància que té. Li he demanat una altra vegada el perquè d'esta pressa, perquè a més ens hem trobat avui a les dos i mitja, pràcticament de la tarda que no, hi havia més coses, anaven apareixent més coses. No, no és que a part del conveni hi ha més coses. Apareixia fins un conveni amb una empresa per a la creació de vivendes de protecció oficial de la zona de Sanadorlí. És a dir, que açò era ja: "mire, aquí tenemos otra cosa y aquí ahora hacemos otro convenio y ahora tenemos otra cosa, que bueno, esto va todo hoy al Pleno". Bé, és a dir, li hem demanat explicacions i la resposta del Sr. President de la Comissió, del Sr. Cuenca, ha sigut la mateixa que va donar-me en la Junta de Portaveus: "Esto son compromisos que tiene el Alcalde y, por lo tanto, compromisos que tiene el Alcalde y el Alcalde ha dado su palabra, tiene el compromiso y lo tiene que cumplir". Li he preguntat al Sr. Cuenca i constarà en acta, per què encara no està en acta, a quins compromisos es referia, quins eren eixos compromisos i amb qui, si eren compromisos amb alguns ciutadans o amb alguns particulars. La resposta és "no lo sé". He preguntat, un per un, als membres de la Comissió del seu partit, si algú sabia a quins compromisos es referia i no ningú ho sabia. Un per un, la resposta més propera que tinc és la que m'ha donat el Sr. Cuenca, que després m'ha dit el Sr. Marzal que : "Bé, això deu ser perquè en alguna roda de premsa s'haurà compromés a presentar-ho en juliol..." I així serà. (Sr. Cuenca, estic parlant jo, per favor no m'interrompa i no estic mentint perquè constarà en acta i no vull vindre ací en l'altra i tindre-la aparcada). D'acord, el que dic és textual. Vosté no m'ha donat ni una resposta. Vosté m'ha dit: "Si fuera por mí, le puedo asegurar que yo sí dejaría esto unos días para que ustedes estudiarlo y verlo, pero el Alcalde, por los compromisos que tiene, lo tiene que hacer". Paraules de vosté, Sr. Cuenca. I no li volia dir-li paraules de vosté, però vosté ara, m'obliga a dir-les. Que jo sóc molt respectuós en el que diu la resta a les comissions, prefereixo callar. He dit que vostés no han tingut resposta i en la resposta no és dir el que han dit, és simplement, no hi ha resposta. Per tant, no desvetllo res. Jo els he apel·lat a vostés. He dit que això era una falta de respecte, era una falta de democràcia. Que allí tots representàvem, que tots teníem els mateixos drets, representàvem els ciutadans tots i que nosaltres teníem dret a conèixer i saber. La resposta de vosté ha sigut: "Nosotros esto lo vamos a echar para adelante". Li he demanat últimament per favor que retirara el punt de l'orden del dia i vosté ha dit que: "no, que nosotros lo aprobamos y esta noche se aprobará en Pleno". El nostre grup, vista la falta de sensibilitat de vostés, (això no és falta de sensibilitat això és una falta del més sentit elemental democràtic, evidentment, que vostés no tenen) i el despreci que vostés estan mostrant-nos al que som i, sobretot, al que representem, que són els ciutadans de Benicarló, --tots els que ens voten i els que no ens voten--, i des de la serenitat, això sí, però des de la contundència i des de la responsabilitat, que eixa la vull remarcar, i en senyal de protesta, nosaltres, el nostre grup, abandonarà el Ple. Bona nit.» (S'absenten els 6 representants del grup municipal socialista).

Tot seguit, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies, senyor alcalde. Mire, el nostre grup entén que un Pla General d'Ordenació Urbana i el seu concert previ és un tema d'eixos que s'anomenen "cinc estrelles", en el que ha de treballar qualsevol dels Ajuntaments, que ha d'elaborar i, per això, entenem que el que no poden fer vostés avui és presentar-nos per urgència la seua aprovació. I més, quan esta documentació corresponent per al nostre estudi, no la vam tindre fins ahir a les tres i quart de la tarde. És a dir, menys de vint-i-quatre hores abans de la Comissió que hem fet avui a les dos. Per tant, això ja no mos pareix bé. Com s'ha dit fa un moment, el dilluns dia 20 vam tindre la primera notícia per part seua que aniria per urgència al Ple del dijous 30, perquè en teoria havia d'entrar a l'Ajuntament el divendres o el dilluns, que no ho sabien. Este dilluns dia 27, ens van dir que ja estava el concert previ, però que el tenien els tècnics perquè havien detectat uns errors i els estaven estudiant i això va fer que fins ahir a les dos de la tarde, a l'arquitecte, (nosaltres vam anar a demanar-li perquè fins a aquell moment no vam poder parlar amb ell, i els tècnics que hi havia a la casa o els treballadors, ens van dir que havia de parlar primer amb ell), se li va demanar permís a vore si podíem tindre una còpia. Vosté va acceptar i, bé, tot el temps que això tarda, vam acabar a les tres menys quart. Per tant, si això va entrar este dilluns, el vam tindre ahir, vostés creuen que és la millor manera de funcionar? Creuen que és la manera adequada perquè nosaltres ara puguem o este matí, (què havíem de dir este matí), puguem emetre un posicionament? Nosaltres creiem que no. A més a més és que no ho entenem ni que siga una manera cortés ni massa transparent de funcionar en un tema tan important com este. En la Junta de Portaveus del dia 27, sí, efectivament, es va argumentar tal com s'ha dit que el motiu de la urgència era el compromís que havia adquirit el senyor Alcalde. Això ho va dir el senyor Primer Tinent d'Alcalde, però no va quedar ahí. Era amb els veïns, no era un compromís del senyor Alcalde, era el compromís que tenia el senyor alcalde amb els veïns. Paraules que se'ns han tornat a repetir este matí quan ho hem preguntat. Jo el que pregunto és, amb quins veïns? Perquè almenys, amb mi, amb la meua companya, la Sra. Pili Bayarri, amb la gent que nosaltres representem no ha adquirit cap compromís. Per tant, no sé amb quins veïns. Seran amb uns veïns o amb alguns veïns. Per descomptat, amb nosaltres dos i amb la gent que representem, no. Per tant, entenem que esta manera de procedir per la seua part no és la correcta, de cara a aprovar un tema tan important, perquè hem tingut poquíssim temps per estudiar-ho. Però en este poquíssim temps que hem tingut per a estudiar-ho, sí que hem anat traient conclusions, però les hem acabades a les nou menys quart de la tarda. Perquè clar, cadascú també té la seua faena, i li dic això perquè hem observat que hi ha defectes de forma, que hi ha defectes de bulto i li ho dic també perquè el Sr. Guzmán, que li parla, i el seu grup no està preocupat només per si es col·loquen els cartells del "Plan Zapatero" o no, com vosté va dir en una roda de premsa. El senyor Guzmán, la senyora Bayarri i el seu grup estan intentant treballar tot el millor que saben i que poden per millorar aspectes d'esta ciutat. I, d'això, forma part este concert previ i formen part també els cartells del "Plan Zapatero", efectivament, però no només d'això, de més coses també. Però, és que damunt de tot això, el senyor regidor d'Urbanisme este matí, ens dóna la raó perquè exactament ens ha dit: "Yo no hubiera tenido inconveniente en estudiarlo con más detenimiento, pero el Sr. Alcalde tiene unos compromisos y hay que aceptarlos.". Per tant, ens dóna la raó i nosaltres entenem que, encara que no és preceptiu, no haguera estat de més que potser la gent, el poble haguera pogut saber quin és el document final que anem a enviar a la Conselleria per a la seua aprovació, que eixa és una altra. Ja vorem que ens diran del concert previ que els presentem, perquè com els he dit, en el poquet que hem anat mirant... Mire, l'article 215 del Decret del Consell 67/2006, en l'apartat 1 d), marca que els plànols presentats al concert previ seran a escala 1/10000 o 1/5000, mentre nosaltres els plànols els presentarem a escala 1/15000. Això és com el que es presenta a una oposició i resulta que per defecte de forma, perquè no ha presentat el DNI, el tiren cap arrere. Si això ho haguera fet un particular aquí a l'Ajuntament, li hagueren tirat arrere el seu projecte, però és que té defectes formals com és, per exemple, que als plànols diu una cosa i, tanmateix, en uns altres llocs, en el text que hi ha escrit, en diu una altra. Per exemple, diu al plànol que al sòl urbanitzable d'alta densitat serà de 60/65 vivendes per hectàrea i, al text, a la pàgina 66 i 67 diu que, en els espais de sòl urbanitzable d'alta densitat seran 75 vivendes per hectàrea. Però, és que la mitja densitat, el plànol que diu que seran de 40 o 50 vivendes per hectàrea, mentre que al text diu que seran 35 o 45. En el que sí que coincidixen és el de baixa densitat. Ací, en els dos casos coincidix de 10 a 15 vivendes per hectàrea. Per tant, considerem que són errades, no sé, molt de bulto, perquè nosaltres anem a tirar això endavant. No ho sé. D'altra banda, la línia dels 100 metres de la zona nord, deixa de ser urbanitzable quan s'havia comentat en moltíssimes ocasions que no ho seria i, en este moment, passa a ser sòl urbanitzable protegit. Això no sé com ho tenen vostés parlat. El document parla de zones que han declarat com de reserva per a incorporació posterior. A vore, el Decret, això no ho admet, només hi ha tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Aleshores, eixe terreny se suposa que no és urbanitzable, però no reserva. No ho sé, bé i alguna coseta més. La qüestió que no només per este contingut que, per exemple, l'hauríem de tindre més estudiat, perquè la veritat és que no hem pogut, sinó que això, afegit a les formes que vostés han mostrat en la manera d'actuar i pel despreci, (coincideixo també amb el Sr. Sánchez), que vostés vénen observant i vénen reiterant cap a la oposició i, més concretament, cap al nostre grup i, personalment, cap a la meua persona, nosaltres anem a demanar-los que retiren el punt per a un millor estudi i, si no, anem a votar-los en contra. Moltes gràcies.»

Seguidament, intervé l'alcalde: «Abans de donar-li la paraula al Sr. Cuenca, exactament donar-li la raó que no ha sigut com va dir el Sr. Sánchez este dilluns, sinó que el dilluns dia 20, en la Junta de Portaveus, jo els vaig comunicar que vindria el concert previ ací al Ple de l'Ajuntament. Quins són els compromisos adquirits? Compromís públic davant de tota la premsa, davant de tota la ciutadania de Benicarló, els que voten i els que no voten. En roda de premsa, jo vaig dir que este Ple es portaria el concert previ, perquè portem cinc anys, cinc. Fa vint dies se'ns deia que no érem capaços de tirar el concert previ endavant. Ara el tirem endavant i, quan el tirem endavant, l'hem de tirar arrere? Per això, nosaltres anem a tirar este concert, este document endavant. Que tire ja de una vegada per totes i a vore que no peguem tantes voltes, com ja vaig dir un dia, que ja portem cinc anys, que normalment el que hauria de durar tot un procés set, ací dura deu.»

Pren la paraula el Sr. Cuenca: «Gracias, señor Alcalde. Bien, yo quería matizar, efectivamente, las afirmaciones que ha hecho el Sr. Sánchez ante esta Sala, queriendo llevar a un cauce que yo no he establecido las declaraciones que él ha manifestado y que tengo a todos los compañeros de mi grupo y, usted estaba presente, y yo he aclarado que los compromisos del Alcalde eran ante la ciudadanía de Benicarló. Ante los vecinos, eh!, ante los vecinos de Benicarló, y lo he dicho varias veces y está recogido en el acta, que el Alcalde había hecho varias declaraciones públicas en rueda de prensa en las que se comprometía a llevar el concierto previo en el mes de julio. Así lo hemos manifestado y lo he dicho por activa y por pasiva. Que ustedes quieran ahora buscarle otra composición, están en todo su derecho. No lo digo. Luego, quiero también matizarle al Sr. Guzmán que, en cuanto al análisis del concierto previo, el concierto previo usted sabe que tuvimos una reunión de la Comisión de Seguimiento con los redactores del plan antes de para aceptar las alegaciones que se habían tenido por parte de las personas que habían hecho las alegaciones pertinentes y esas alegaciones se habían recogido junto con las de los técnicos y así quedaron en trabajar el concierto previo. Hemos estado y hace pocos días, veinte, veinticinco días, las delcaraciones suyas y del grupo socialista eran al contrario, que no estábamos haciendo nada en el concierto previo y que todo era, pues, que no hacíamos nada en ningún sentido y en otro. Ahora es todo lo contrario, ahora que queremos trabajar el concierto previo y queremos llevarlo adelante, porque no hemos tenido tiempo para estudiarlo, que hay incongruencias, que hay esto, que hay lo otro, que hay lo de más allá y en el concierto previo lo único que hay es una denominación distinta para aquellos espacios que creemos que eran excesivos y que nos lo iban a echar para atrás. Para que no nos lo llevaran para atrás hemos optado por hacer reserva de suelo para saber exactamente si se cumple y se colmata lo que es el concierto previo, una vez que se desarrolle el Plan General. Saber qué suelo es el que tenemos que desarrollar, eso es lo único. En cuanto a lo de la escala, Sr. Guzmán, no quiero corregirle. Usted dice que la escala incumple el artículo que usted ha nombrado, que yo ahora no recuerdo exactamente el número que ha dicho, pero que le vengo a decir lo siguiente: usted, los planos se presentan a escala, pero luego para hacer la interpretación, va todo cogido en un CD y en el CD se pueden sacar los planos a la escala que lógicamente se desee. Y, en cuanto a las densidades, estan establecidas por norma las densidades, está la media o la baja, la media y la alta densidad, que son entre, creo 10/15 hasta 40/45 y 70/75. Las densidades vienen establecidas y en el mapa general donde aparece el concierto previo, que es el mismo que hemos estado, yo he utilizado esta mañana la palabra "manosear", hemos estado continuamente manoseando y haciendo este y haciendo lo otro y que usted se ha sentido tan ofendido porque dice que usted no manosea. Yo le he aclarado que el término es sencillamente de usar el concierto previo, pues, vienen definido en los colores con el número. Eso no quiere decir que no haya en la lectura, de la parte de la memoria, pues, algún error de bulto, que no tiene ninguna trascendencia, porque le recuerdo que lo que estamos es aprobando el concierto previo, que a su vez tiene que remitirle a la Conselleria, que la Conselleria, tienen que analizarla eh!, con todos los técnicos, que se tienen que ver los recursos que se disponen, los recursos hídricos que no hablamos y que van a limitar el desarrollo en gran medida y, a partir de ahí, cuando se haga todo ese análisis, es cuando tendrán que remitirlo y ver si lo analizamos, si lo adaptamos o no adaptamos, si empezamos el Plan General, que luego sería la pormenorización del mismo. O sea, que queda un proceso muy largo y que aquí, en este caso, creemos que ya es hora de avanzar y es lo que hacemos. Por lo tanto, rasgarse las vestiduras de esa manera tan dramática y tratando de escenificar, pues, posiciones y situaciones que no vienen a cuento, pues, es hacer demagogia como nos está acostumbrado a hacer el partido socialista en los municipios, en la provincia y en el Estado. Y esa es la realidad de los hechos. O sea, el que quiera verlo que lo vea y el que no, pues, lógicamente, tiene todo el derecho del mundo a discrepar de lo que se dice. Pero esa es la realidad. Y aquí, pues, estamos intentando trabajar y llevar las cosas adelante. Ese es lo que nos anima. A partir de ahí, pues lógicamente, nos podemos equivocar como todas las personas se equivocan, pero evidentemente, nuestra intención es trabajar por mejorar la situación que nos encontramos. Nada más. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, senyor Alcalde. Jo volia matisar, efectivament, les afirmacions que ha fet el Sr. Sánchez davant esta Sala, volent dur a un punt que no he establit les declaracions que ell ha manifestat (i tinc a tots els companys del meu grup i, vostè estava present). Jo he aclarit que els compromisos de l'alcalde eren davant la ciutadania de Benicarló. Davant els veïns de Benicarló i ho he dit diverses vegades i està recollit en l'acta que l'alcalde havia fet diverses declaracions públiques en roda de premsa en les quals es comprometia a dur el concert previ al mes de juliol. Així ho hem manifestat i ho he dit per activa i per passiva. Que vostès vulguen ara buscar-li una altra composició, estan en tot el seu dret. No ho dic. Després, vull també matisar-li, al Sr. Guzmán, quant a l'anàlisi del concert previ, que el concert previ vostè sap que vam tenir una reunió de la Comissió de Seguiment amb els redactors del pla abans, per a acceptar les al·legacions que s'havien tingut per part de les persones que havien fet les al·legacions pertinents i eixes al·legacions s'havien arreplegat juntament amb les dels tècnics i així van quedar a treballar el concert previ. I fa pocs dies, (vint, vint-i-cinc dies), les declaracions seues i del grup socialista eren al contrari, que no estàvem fent res en el concert previ i que tot era que no fèiem res ni en un sentit ni en un altre. Ara és tot el contrari, ara que volem treballar el concert previ i volem dur-lo endavant, perquè no hem tingut temps per a estudiar-lo, que hi ha incongruències, que hi ha açò, que hi ha allò altre, que hi ha el de més enllà i en el concert previ l'única cosa que hi ha és una denominació distinta per a aquells espais que creiem que eren excessius i que ens ho anaven a tirar arrere. Perquè no ens ho tiraren arrere hem optat per fer reserva de sòl per a saber exactament si es compleix i es s'assolix el que és el concert previ, una vegada que es desenvolupe el Pla General. Saber quin sòl és el que hem de desenvolupar, això és l'única cosa. Quant a la qüestió de l'escala, Sr. Guzmán, no vull corregir-lo. Vostè diu que l'escala incompleix l'article que vostè ha nomenat, que jo ara no recordo exactament el número que ha dit, però que dic el següent: els plànols es presenten a escala, però després per a fer la interpretació, va tot en un CD i en el CD es poden traure els plànols a l'escala que lògicament es desitge. I, quant a les densitats, estan establides per norma les densitats, està la mitja i l'alta densitat, que són entre, crec, 10/15 fins a 40/45 i 70/75. Les densitats vénen establides i en el mapa general on apareix el concert previ, que és el mateix que, (jo he utilitzat aquest matí la paraula "toquejar"), hem estat contínuament toquetejant i fent açò i fent allò altre i que vostè s'ha sentit tan ofès perquè diu que vostè no toqueteja. Jo li he aclarit que el terme és senzillament d'usar el concert previ, doncs, vénen definits els colors amb el número. Això no vol dir que no hi haja en la lectura, en la part de la memòria, algun error d'embalum, que no té cap transcendència, perquè li recordo que el que estem és aprovant el concert previ, que al seu torn s'ha de remetre a la Conselleria, que la Conselleria han d'analitzar-lo, amb tots els tècnics, que es tenen que vore els recursos de què es disposa, els recursos hídrics que no parlem i que limitaran el desenvolupament en gran mesura i, a partir d'ací, quan es faça tota eixa anàlisi, és quan haurien de remetre'l i veure si ho analitzem, si ho adaptem o no adaptem, si comencem el Pla General, que després seria la seua permenorització. És a dir, que queda un procés molt llarg i que ací, en aquest cas, creiem que ja és hora d'avançar i és el que fem. Per tant, trencar-se les vestidures d'eixa manera tan dramàtica i tractant d'escenificar posicions i situacions que no vénen al cas, és fer la demagògia que acostuma a fer el Partit Socialista en els municipis, en la província i en l'Estat. I eixa és la realitat dels fets. És a dir, el qui vulga veure-ho que ho veja i el qui no, lògicament, té tot el dret del món a discrepar del que es diu. Però eixa és la realitat. I ací, estem intentant treballar i portar les coses avant. Això és el que ens anima. A partir d'ací, lògicament, ens podem equivocar com totes les persones s'equivoquen, però, evidentment, la nostra intenció és treballar per millorar la situació en què ens trobem. Res més. Moltes gràcies.

De nou, pren la paraula el Sr. Guzmán: «Moltes gràcies. Com el seu discurs ja ens l'imaginàvem, nosaltres, sobre això, ja li hem dit el que li havíem que dir, però sí que li volia matisar algunes cosetes. I és, per què no admet alguna volta que poden haver errors en la vida. Perquè li estic dient jo que a la pàgina 66 i 67 no coincidixen els números d'allà i encara ens en queden per a justificar. Diga: "Doncs sí, és possible, no ho he vist, ho mirarem i ja està". Li dic el plànols surt a 1/15000, no "esto es que el CD, usted lo puede sacar". Usted luego no puede sacar nada que bajo viene a escala a 1/15000, está escrito en el plano. I acabo i ja ens n'anem, i respecto a lo que usted decía para justificar lo que havia dit el senyor alcalde, vosté ha dit: "supongo". Com després ha reafirmat el Sr. Marzal, "supongo que debía ser por unas declaraciones que él hacía en rueda de prensa delante de la ciudadanía". Supongo no, que era eso Que no és el mateix voler tapar que... Moltes gràcies.»

(Traducció)

(...) Vosté no pot traure res que a sota ve a escala 1/15000, està escrit en el plànol.(...) Suposo no, que era això. (...)

Finalment, conclou la intervenció el senyor alcalde: «Simplement ja per acabar, jo crec que és un moment important per a la història del municipi, aprovar un nou concert previ. A partir d'ací, tots a treballar per a poder aconseguir un bon pla general i crec que és un moment ideal per a tirar açò endavant. Nosaltres anem a aprovar-ho. Creiem en ell i crec que ha sigut un tema portat cinc anys i crec que ja és el moment, que ja ens n'hem passat i tot, per portar-ho endavant.»

Relació de fets

I. Vist que el Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc, amb caràcter extraordinari, el 5 de febrer de 2008, va acordar sotmetre a informació pública el document per al concert previ amb la Conselleria, relatiu a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, redactat al desembre de 2007 per la mercantil Territorio y Ciudad, SL per encàrrec de l'Ajuntament de Benicarló, durant el termini d'un mes, així com sol·licitar els corresponents informes als diferents departaments i òrgans competents de les diverses administracions públiques, en funció de les seues respectives competències, especialment, en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

El corresponent anunci d'informació pública es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5.736, de 7 d'abril de 2008.

II. Vist que, finalitzat aquest termini d'exposició pública, es continuaven rebent suggeriments al document redactat i vista la demanda per part de diversos sectors de la ciutadania d'una prolongació del termini d'exposició pública, mitjançant un acord del Ple de la corporació, de 29 de maig de 2008, es va sotmetre per segona vegada al tràmit d'informació pública el document per al concert previ relatiu a l'expedient d'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, integrat pels documents previstos a l'art. 215 del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Comunitat Valenciana, que aprova el Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística, així com a l'art. 45 del Decret 120/2006, d'11 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana.

El corresponent anunci d'informació pública es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5.808, de data 17 de juliol de 2008.

III. Remeses els suggeriments formulats al document a la mercantil Territorio y Ciudad, SL, encarregada de la redacció del document, per al seu estudi i modificació, aquesta mercantil ha presentat al juliol de 2009 el document definitiu per a la seua remissió a la Conselleria competent en matèria de territori.

IV. Vist l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, el 30 de juliol de 2009, en relació amb la documentació presentada:

«L'esmentat document resulta del procés d'elaboració de dos esborranys anteriors, debat de les taules de participació i deliberacions de la Comissió de Seguiment, i s'ha exposat al públic l'últim d'aquests documents.

L'actual document arreplega els suggeriments que han estat presos en consideració per la corporació, segons les deliberacions realitzades en l'esmentada comissió, així com les indicacions de direcció política municipal.

Cal indicar que, segons aquestes indicacions, s'hauria d'haver inclòs en el document:

1. L'especificació d'un sector delimitat per l'eix de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, incloent el bucle de sòl reservat per a parc públic; el bulevard de la CN-340, en el seu tram d'accés previ a la caserna de la Guàrdia Civil; el vial, prolongació del camí de Genaro i el camí de Artolacom sòl d'alta densitat (0,75m2t/m2s) i l'especificació de destinació a habitatge protegit del 50% de les seues unitats residencials, tal com es va acordar oficiosament amb l'IVVSA. En l'actualitat, si bé si es preveu la destinació del 50% de les unitats a habitatge protegit, s'ha estimat en mitja densitat.

2. La classificació com sòl urbanitzable, tal com va acordar la direcció política amb l'associació de veïns corresponent, del sòl grafiat en la costa nord com SNUP 4: DPMT I ZONA DE SERVITUD, exclòs, lògicament, el domini públic, que ha de classificar-se com SNU protegit d'acord amb la legislació aplicable.

3. Reserva de sòl a incorporar segons l'estratègia d'evolució urbana per a sòl industrial d'indústria pesada a l'est de la AP-7, entre la CV-135 i la rambla de Cervera, com es va manifestar en la Comissió de Seguiment.

DOCUMENTACIÓ:

El document consta de :

Article 45. Decret 120/2006, d'11 d'agost. Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana.

--Documentació relativa al Pla de Participació Pública de l'estudi de paisatge.

--Plànol de les unitats de paisatge i de recursos paisatgístics a escala 1/40.000 (el reglament estableix que l'escala haurà de ser 1/20.000, sense perjudici que la documentació es troba en format digital)

--Plànol del sistema d'espais oberts (idèntica referència a l'escala)

Article 215. Decret 67/2006, de 12 de maig. Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial de la Comunitat Valenciana.

Memòria informativa, que inclou:

--Una anàlisi del medi fisiconatural, les condicions institucionals i antecedents. Document amb el grau de desenvolupament del planejament actual, amb plànol i quadre de superfícies.

--Succinta memòria d'infraestructures existents i en projecte.

Encara havent-se fet certa referència als riscos potencials, haguera estat clarificador haver inclòs un esquema de les afeccions del planejament pel PATRICOVA i l'ESTUDI DETALLAT D'INUNDABILITAT que afecta el municipi, ja que el planejament ocupa sòls afectats per aquest risc. Aquestes afeccions haurien de tenir-se en compte per a la delimitació definitiva dels sectors de planejament i les determinacions que els regiran per al seu desenvolupament.

Memòria justificativa, que inclou:

--El model territorial proposat i l'estratègia de desenvolupament.

Per sintetitzar i facilitar la seua comprensió, haguera estat convenient haver aportat una major concreció i esquematització sobre l'adequació del planejament proposat als Plans d'Acció Territorial, planejament de municipis que fiten i, concretament, als principis rectors de la LOT.

--Esquema de la xarxa primària i estructural, amb una quantificació global de la superfície d'espais verds i equipaments.

En l'actualitat s'està executant l'obra de la variant de la CN-340. El concert previ arreplega aquesta variant de manera aproximada, indicant com s'insereix en el territori. El document definitiu ha d'arreplegar el traçat exacte que s'està portant a terme.

--Taula de superfície inclosa en cada classe de sòl, amb determinació de la població global (2,10h/viv)

--Directrius definitòries de l'estratègia d'evolució urbana.

L'anàlisi quantitativa de cada tipus de sòl només se centra en el nou sòl de desenvolupament i s'hauria d'haver inclòs, al meu entendre, la taula comparativa respecte de l'actual sòl desenvolupat. S'annexa al costat del document la taula de superfícies on es manifesta la quantitat de sòl urbanitzat, en fase d'urbanització i sense urbanitzar que per a cada classe de sòl i ús global ha previst el Concert Previ.

Plànols:

--Informació gràfica del grau de desenvolupament del planejament vigent.

--Plànol d'ordenació estructural, a escala 1/15.000 (el reglament estableix que l'escala haurà de ser 1/10.000, sense perjudici que la documentació es trobe en format digital).»

Fonaments de dret

L'art. 83.2.a) de la Llei 16/2006, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, en relació amb l'art. 216 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor i dos en contra --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer.- Aprovar la remissió a la Conselleria competent en matèria de territori, de la Generalitat Valenciana, de la documentació per al concert previ, relativa a la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, redactada per la mercantil Territorio y Ciudad, SL al juliol de 2009, per encàrrec de l'Ajuntament de Benicarló, a la vista dels suggeriments presentats durant el tràmit d'exposició pública i juntament amb els informes sectorials emesos fins a la data, amb la introducció dels aspectes relacionats en l'informe de l'arquitecte municipal, de 30 de juliol de 2009:

1) L'especificació d'un sector delimitat per l'eix de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, inclòs el bucle de sòl reservat per a parc públic; el bulevard de la CN-340, en el seu tram d'accés previ a la caserna de la Guàrdia Civil; el vial, prolongació del camí de Genaro i el camí de Artola com sòl d'alta densitat (0,75m2t/m2s) i l'especificació de destinació a habitatge protegit del 50% de les seues unitats residencials, tal com es va acordar oficiosament amb el IVVSA. En l'actualitat, si bé si es preveu la destinació del 50% de les unitats a habitatge protegit, s'ha estimat en mitja densitat.

2) La classificació com sòl urbanitzable, tal com es va acordar per la direcció política amb l'associació de veïns corresponent, del sòl esgrafiat en la costa nord com SNUP 4: DPMT I ZONA DE SERVITUD, exclòs, lògicament, el domini públic, que ha de classificar-se com SNU protegit d'acord amb la legislació aplicable.

3) Reserva de sòl a incorporar segons l'estratègia d'evolució urbana per a sòl industrial d'indústria pesada a l'est de la AP-7, entre la CV-135 i la rambla de Cervera, com es va manifestar en la Comissió de Seguiment.

Segon.- Sol·licitar a la Conselleria que declare conclosa i superada la fase del concert previ, amb la finalitat de continuar amb els tràmits previstos per a l'aprovació del Pla General.

PART DE CONTROL

PUNT 29é.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE JUNY DE 2009 AL 15 DE JULIOL DE 2009.- Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de juny de 2009 al 15 de juliol de 2009. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 30é.- PRECS I PREGUNTES.-

Inicia la intervenció el senyor alcalde per dir que una pregunta era sobre les mocions que estaven presentant als plens, que si les pensàvem portar a Comissió: «La veritat és que sí, que penso portar-les a Comissió i, algunes, com la del Centre de Salut, hi estem treballant. Fins i tot, avui hem tingut una reunió i anem a portar-les a les comissions que faça falta i, si es tiren endavant, es portaran i, si no, es desestimaran i no aniran a Ple. Hi havia una altra pregunta del grup socialista que era sobre la participació ciutadana que li respondrà el Sr. Soriano.»

Seguidament, pren la paraula el Sr. Soriano Verge, representant del grup municipal popular: «Moltes gràcies, senyor Alcalde. Tan senzill com la resposta és que seguirem treballant, com hem seguit fins ara. És un tema molt complex, bastant complicat, però la nostra intenció és millorar, evidentment, i, per tant, enterrar-la, en absolut. Això mai ha sigut la nostra intencionalitat. Gràcies.»

Segueix l'alcalde: «La Sra. Bayarri, (eren unes preguntes del Bloc), hi havia una pregunta sobre l'Escola d'Estiu, per què s'havia repartit entre les tres escoles, l'Ángel i el Francesc Catalan, i no s'havia posat al col·legi Ródenas, que tenia millors condicions, eren noves. La Sra. Vallés li contestarà.»

Pren la paraula la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular: «Gràcies, senyor Alcalde. Li explico. Com en els anys anteriors, vosté sap, l'Escola d'Estiu s'havia ubicat en la Ludoteca, al Col·legi Marqués i al Francesc Catalan. La situació que teníem per al 2009 era la Ludoteca afectada per obres, on l'any anterior s'havia ubicat els xiquets de tres a cinc anys. El Marqués també afectat per obres, on l'any anterior s'havia ubicat els xiquets de tres a set anys, més el menjador. La novetat també del servei de cangur de vuit a nou del matí i l'augment de les inscripcions de places de menors de set anys. Les opcions que teníem era mantenir el Francesc Catalan, com ho havien fet durant els últims anys, en el Ródenas, i les opcions que se'ns van plantejar van ser utilitzar espais oberts i poques aules i espais, com el gimnàs i sales polivalents i, a més, una demanda que tenia la piscina municipal en el Ródenas, també de poder utilitzar les instal·lacions. Per l'altra part, el col·legi Ángel Esteban ens havia deixat utilitzar totes les aules, tant de primària com d'infantil i la part de menjador. Aleshores, es va valorar com era la majoria, eren xiquets menuts, era atenció a més de dos-cents xiquets en edats menudes, era millor ubicar-los en aules que no en espais oberts o en sales polivalents. Per tant, es va decidir que la millor opció era Ángel Esteban i es va mantindre el Francesc Catalán per la proximitat.»

A continuació, intervé la Sra. Bayarri Bellés, representant del grup municipal del Bloc: «La pregunta era (i això que m'has explicat ho sabia), per què no al Ródenas, quan el Ródenas està recent estrenat, gran i ara l'estan utilitzant unes altres persones que no tenen res a vore (bé, sí que tenen que vore, però que no és una cosa pública, és una cosa privada).

Contesta la Sra. Vallés: «Crec que en el que li he explicat li ho he dit. El que vam parlar amb el Ródenas va ser que ens deixava espais oberts i sales polivalents, no aules, i, precisament, nosaltres el que necessitàvem eren aules, perquè preferíem tindre grups més menuts, més reduïts de xiquets. Com sap vosté, suposo, els col·legis, normalment, a l'hora de cedir les aules, són bastant reticents, perquè el que ells volen és que les aules es mantinguen en les mateixes condicions que se les deixen. Avui per avui, eixa garantia no existix, sempre és subsidiari l'Ajuntament d'això. Aleshores, com ja vosté sap, en la Comissió Informativa s'està renovant el contracte per a traure a licitació l'Escola d'Estiu i és una de les garanties que es vol incorporar que, a nivell de qualitat i de garantia, perquè els col·legis puguen cedir espais a l'Ajuntament en la garantia que seran tornats en les mateixes condicions que es van deixar. I això, és una part que cal regular en el contracte que tinga l'empresa que resulte adjudicatària de l'Escola d'Estiu. I, avui per avui, això no està. No sé si ja li he contestat o vol alguna cosa més.»

Continua el senyor alcalde: «Després hi havia una altra pregunta de la Sra. Bayarri que era sobre el tema de les misses i processons que ja se li va contestar en el mateix Ple. Una altra era sobre el Reglament de Participació Ciutadana, que si pensàvem posar en marxa els mecanismes. El Sr. Soriano li contestarà.»

Pren, tot seguit, la paraula el Sr. Soriano: «Moltes gràcies, senyor Alcalde. Sra. Pilar, una pregunta molt interessant que m'agradaria que prengueren nota també els ciutadans, pel que vaig a dir. És cert que el Reglament de Participació Ciutadana al títol que vosté nomena, al 7, concretament, a l'article 41, està parlant de la possibilitat que tenen els ciutadans de poder participar al Ple i no només amb propostes per a poder intervindre al Pleno personalment i de viva veu, sinó també fer propostes a través d'escritsl. És un article que no està utilitzat, desgraciadament, però que està funcionant des del 2006. Cert és que l'article 40, sí que l'estem fent funcionar. Hi ha molts ciutadans i moltes organitzacions i institucions del poble que estan participant dins de les seues possibilitats en les diverses comissions informatives que s'estan fent i, tan de bo, que ací al Ple començarem a agafar la dinàmica que puguen participar els ciutadans i fer-se notar ací. Sí, efectivament. I, per tant, està molt bé, és una pregunta molt interessant. Jo li ho agraeixo que la faça pequè la gent prenga nota i dir-los que poden consultar el Reglament de Participació Ciutadana a través de la nostra web i que també poden pujar a la tercera planta de l'Ajuntament, a on està el nostre departament, i agafar estos llibrets a on s'especifica, de manera prou clara, quin és el funcionament de tot açò, per si algú de vostés té la intenció de participar ací als plens municipals. És possible que hi haja algun aspecte que calga millorar, alguna coseta on puga fer aigües este reglament que, jo crec que està prou ben confeccionat, els que el van fer al 2006. Però que si hi ha alguna coseta que vostés vulguen millorar, no hi ha cap problema a fer propostes i intentar millorar-lo el que calga millorar, perquè està molt bé. Vull dir, vostés pregunten si hi ha mecanismes perquè puguen intervenir i que si pensem ficar en marxa estos mecanismes i ja estan. Aleshores, anem a utilitzar-los. És un llançament públic que...»

Aleshores, la Sra. Bayarri manifesta: «Aleshores, em vol dir que a partir del pròxim Ple ja podrà participar la gent?»

A la qual cosa, el Sr. Soriano respon: «Sí, clar que ho poden fer, però és que ho podien fer a partir del 2006, a partir que es va aprovar el Reglament, sap? No s'ha fet, doncs perquè no s'ha fet, però que està el Reglament. Així està regulat i es pot fer. Jo invito la gent a fer-ho i vostés suposo que també, clar. Gràcies.»

A continuació, el senyor alcalde diu: «Després, també preguntaven en una pregunta sobre els guals del carrer de Francisco Pizarro, que també se li va contestar en el passat ple. Després, el Sr. Guzmán preguntava per l'A-68, que també se li va contestar al passat Ple, i preguntava sobre el Centre de Salut, sobre les obres del Centre de Salut, que si "es complirien els terminis anunciats per vosté per a la posada en funcionament". Jo, Sr. Guzmán, he de dir-li, simplement, que el que és el Centre de Salut és una obra com en totes les Administracions Públiques, surt per un plec de condicions, s'hi presenten unes empreses i unes empreses diuen quan comencen, quina és l'oferta, se'ls adjudica i el període d'acabament. Tota obra de l'Ajuntament s'acabara quan ho anuncie l'empresa que se li adjudique. Suposem que sí, així hauria de ser. El Centre de Salut és una obra que ni depèn de l'Ajuntament ni represento res. En el plec de condicions, --al qual una empresa es va presentar i se li va adjudicar entre diverses empreses dins d'un concurs públic--, hi havia uns terminis d'execució, un preu i unes obres i un termini per acabar. Si volen, li ho podem preguntar a l'empresa. Que jo me vaig comprometre, jo, simplement, dic la data que va donar l'empresa de finalització de l'obra. No puc dir res més en això. És així, Sr. Guzmán, no puc dir res més.»

En aquest punt, pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Molt bé, moltes gràcies. Ara sí que em toca. Nosaltres en això l'únic que volem dir és, pel que estem veient, quan ho vaig preguntar era perquè ho havia vist, i ara continuo fent un seguiment i continuo veient dos cascos blancs, un de groc i un de blau. Ja no n'hi ha més allí. Aleshores, només era perquè tinguen una mica en compte això, a vore si estarem allargant. Perquè estiguen una miqueta pendents, no res més. Moltes gràcies.»

Per tal de concloure, l'alcalde diu: «Simplement dir-li que ni jo, ni nosaltres responem d'eixa obra, ni és una obra municipal, simplement és un plec de condicions.»

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22.50 hores.- En dono fe.-

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Vist i plau

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa

Benicarló, 2 de setembre de 2009