Ple ordinari núm. 19/2009, de 29 d'octubre.
29/10/2009
|
|
|
|
|
|
JESÚS HERNÁNDEZ LAHERA, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI ACCIDENTAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,
CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària 19/2009 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 29 d'octubre de 2009, és del següent tenor literal:
ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 19/2009 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 29 D'OCTUBRE.-
A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 29 d'octubre de 2009 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:
President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa
Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero
Sr. Marcos Marzal Roca
Sra. Shara Vallés Burriel
Sr. Ramón Soriano Verge
Sr. Pedro Joaquín García Bautista
Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández
Sr. Eduardo Arín Piñana
Sra. María Ortiz Roca
Sr. Carlos Salinas Llorach
Sr. José Joaquín Pérez Ollo
Sr. J. Enric Escuder Arín
Sr. José Antonio Sánchez Martí
Sr. Utiliano Martínez Sánchez
Sra. Rosario Miralles Ferrando
Sra. Joaquina Bel Salvador
Sra. María Angeles Romero Gadea
Sra. Begoña Ayza Mascarell
Sr. José Luis Guzmán Grau
Sra. María Pilar Bayarri Bellés
Secretari accidental: Sr. Jesús Hernández Lahera
Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (Viceinterventor)
Excusen la seua absència la Sra. Raquel Durà Bou.
El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:
PART RESOLUTÒRIA
PUNT 1r.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I URGENT NÚM. 15/2009, DE 18 DE SETEMBRE, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 16/2009, DE 24 DE SETEMBRE I DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 18/2009, DE 16 D'OCTUBRE.-
En primer lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau (portaveu del grup municipal del Bloc), per tal d'indicar el següent: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Natros, a l'acta del 24 de setembre, a la pàgina 100 i 101, al punt núm. 30, que és dació de compte de sentències de diversos ordres, --quasi al final del punt, quan fa referència a la sentència sobre la Sra. Ana Meseguer Branchat--, diu que aquesta corporació opta per l'abonament de la indemnització i dels salaris de tramitació corresponents. Natros el que volíem dir és que tant la meua companya Pili com jo també ens considerem corporació i natros no hem optat per esta proposta. Eixa proposta natros ni l'hem dita ni l'hem aprovada ni hem fet res. Ni res, de res. Ni eixa ni cap. A natros, només se'ns va donar compte d'això. Per tant, el que diga allí que la corporació ha optat, natros almenys no hem optat per això. Això va ser una opció que va ser una decisió unilateral del primer tinent d'alcalde, en absència de vosté, del senyor alcalde, tal com ens va manifestar en la Junta de Portaveus del dia 28 de setembre i, per tant, a natros, no ens agrada que allí aparega que la corporació ha optat, perquè almenys natros dos no hem optat ni per eixa ni per cap i, per tant, voldríem que això es poguera modificar, perquè som corporació i no som, no hem tingut opció ni hem optat a això. Moltes gràcies»
Seguidament, intervé el Sr. Alcalde: «En eixe sentit, és simplement un Decret i donar compte quan es va donar. Ací en el Ple no se va fer cap manifestació en contra dels decrets, perquè no és modificar l'acta del Ple de l'Ajuntament, perquè era simplement una dació de compte dels decrets firmats, en este cas, per l'Alcaldia. En este cas jo estava de vacances, per l'alcalde en funcions, però simplement jo crec que no és l'òrgan a on ha de constar una modificació, en un acta, quan és simplement un Decret d'Alcaldia del que s'està donant compte i conste en l'acta un Decret d'Alcaldia.»
En un segon torn, intervé el Sr. Guzmán: «Sí, ho entenc, però clar que diga que la corporació ha optat... En tot cas hauria de figurar "l'equip de govern o el primer tinent d'alcalde ha optat". Natros, no. Ja entenc que és un Decret d'Alcaldia, però és que només es va donar compte, no va haver cap opció més. Gràcies.»
Finalment, intervé el Sr. Alcalde: «Simplement és un Decret. Torno a repetir-ho, s'inclou en l'ordre, es dóna compte ací en la corporació, ve imposat per una Sentència que hi ha en estos moments i que natros, en estos moments, hem recorregut. Això ja ha sortit més vegades, però simplement era un Decret i en el Ple de l'Ajuntament no va haver-hi cap intervenció per part de ningú. Aleshores, en l'acta ha de quedar reflectit tal com va ser, donar-se compte del Decret d'Alcaldia.»
Finalitzades les intervencions, la corporació, per unanimitat dels assistents, s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió que, amb caràcter extraordinari i urgent, va tenir lloc el dia 18 de setembre, així com l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 16/2009, de 24 de setembre i l'esborrany de l'acta de la sessió extraordinària núm. 18/2009, de 16 d'octubre.
La corporació, per divuit vots a favor i dos en contra --representants del grup municipal del Bloc--, acorda ratificar la inclusió en l'ordre del dia, d'aquest punt, l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:
En relació amb la inclusió d'aquest punt, es formulen les següents intervencions:
En primer lloc, el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, diu el següent: «Moltes gràcies, senyor alcalde. Natros no entenem que estos dos convenis hagen de vindre al Ple sense haver passat per cap Comissió amb la corresponent explicació i el possible debat que s'haguera pogut formar allí. Com que no ho entenem, per què ve amb tanta rapidesa, per què ningú ens ha donat cap explicació de res, natros, si no és per a ser pioners en el País Valencià i que això ens puga donar algun premi no ho entenem. Com no sabem el motiu, considerem que no ho hauríem d'incloure com a proposta i deixar-ho per a debatre-ho a una Comissió i després portar-ho al Ple. Gràcies.»
Seguidament, intervé l'alcalde: «Simplement, dir-li, quant a la referència del punt segon i tercer, el punt tercer se retira de l'ordre del dia. Ara bé, quant al punt segon, vam tindre una reunió amb los tècnics de l'Àrea d'Informàtica, amb el Sr. Taus, i és una proposta de conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i la Conselleria de Justícia per a la prestació de serveis d'assistència tecnològica. És a dir, que això per a l'Ajuntament de Benicarló no té cap cost i, fins i tot, els pareixia bé als tècnics, perquè davant de qualsevol problema, tenien una ajuda més on poder consultar i poder tirar endavant. I quant al punt tercer, que és el que retiraré de l'ordre del dia perquè vam estar comentant també amb el tècnic que, com anem a fer, hi haurà un trasllat d'este Ajuntament a l'edifici nou per part de alguns departaments i es pensa ubicar el servei d'assistència al públic només en la planta baixa. Aleshores, la prestació del servei de la firma electrònica, la idea que teníem l'Ajuntament és que per part del Registre de l'Ajuntament s'oferira eixe servei. Què vol dir? Aleshores, això sí que ho passarem per la Comissió. Farà un informe el mateix tècnic i, per això, retiro el punt tercer, però el segon, simplement és un conveni de col·laboració que per als serveis tècnics, tal com va manifestar el tècnic, sempre va bé, perquè no costa res, no val absolutament res, i sempre que puguem tindrem informació o aplicació i va dir que ho tiràrem endavant ja. És per això que el punt tercer sí que va a retirar-se, però el segon anem a tirar-lo endavant.»
PUNT 2n.- PROPOSICIÓ A L'APROVACIÓ DE CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS D'ASSISTÈNCIA TECNOLÒGICA.-Se sotmet a consideració de la corporació, la proposta de l'Alcaldia de data 21 d'octubre de 2009.
En primer lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies, senyor alcalde. En principi, jo m'havia plantejat com he dit, per la poca informació i com ara els ho diré, els dos punts, però ja que només en va un, el tema serveix igual per a un. Natros sobre este punt que avui ens porten a aprovar volem fer algunes matisacions i, en principi, el que volem és matisar la escassa informació que, de vegades, vostés ens donen. A vegades és escassa. A vegades és nul·la i li ho demostraré en este punt i també en una pregunta quan arribe el moment. Vosté, senyor alcalde, en la Junta de Portaveus del passat dia 19 ens va anunciar que l'endemà venia el secretari autonòmic de Justícia i Administracions Públiques, que venia per a parlar amb vostés a les onze del matí sobre la instal·lació d'una oficina de víctimes del delicte i sobre la instal·lació d'un espai destinat al punt d'encontre familiar. Res més. Tot això va ser la gran informació que ens van donar. Com és habitual en vostés, --perquè per això tenen la majoria absoluta esta, malentesa moltes vegades--, a la setmana següent, a la Junta de Portaveus no ens van fer ni el més mínim comentari d'esta visita. És com si este senyor no haguera passat per Benicarló. Afortunadament, comptem amb una bona premsa local, --encara que vostés, de vegades, els recriminen el que han de dir i el que no han de dir-- i, per això, sí que vam poder comprovar que este senyor havia estat a Benicarló i que va vindre a parlar, segons els documents gràfics que hem pogut vore i llegir que en la roda de premsa posterior només es parlava de la signatura d'uns convenis. De tot allò que vosté ens havia dit, res de res. Per tant, no enteníem què era ja esta desinformació a la qual ja ens estem habituant. Ara, clar, ens presenten això perquè ho aprovem. En principi, eren dos i, pels motius que vosté ara ha dit, ja només serà un, --que tampoc no ho sabíem-- i és portat aquí com a proposta, perquè han estat incapaços, des de el dia 20 fins al dia d'avui, de convocar una Comissió de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana, encara que fóra de manera extraordinària, igual com sí que ho van fer, per exemple, en la Comissió d'Hisenda, perquè això sí els urgia, els corria pressa perquè s'han d'aplicar, s'han d'aprovar les ordenances i poder-se aplicar a partir del dia u de gener Ací sí. És més, ací també van demostrar la poca coordinació que tenen entre vostés, perquè mentre a la Comissió d'Hisenda es deia que anaven per urgència en extraordinària perquè pogueren aprovar-se esta nit, després, cinc minuts més tard, vosté en la Junta de Portaveus ens deia que no, que no anaven i, de fet, així és, no van. Per tant, natros no enteníem res de tota esta poca informació. Natros, com ja hem dit, no tenim cap informació. No sabíem res. Només hi han uns convenis. En este cas, un conveni i l'hem llegit, però això és la lletra bonica. Natros, la realitat de tot això no sabem res. Ara vosté ens ha dit que no ens costarà un duro. Que això només és firmar el conveni, que això és una cosa interessant. Natros no ho dubtem que siga interessant, però, clar, davant de les seues manifestacions, quan li pregunten i li diuen quant ens costarà, que això què serà i vosté diu, "que bé, no ho sabem, no ho sabem. Això és una cosa a llarg termini". No sabem molta cosa, però ni sabem en què haurem de posar el factor humà dels treballadors de l'Ajuntament ni sabem en què se notarà a l'hora del treball diari, si això té alguna modificació per a posar-ho en marxa. No sabem res de res i això ho va declarar vosté, pràcticament dient que poca cosa sabien. Clar, avui natros el que volíem era, abans de poder donar el nostre vot, que ,--vosté potser per la gran quantitat de temes que porta entre mans, potser això no ho coneixia massa, però també estava present el regidor responsable d'Informàtica--, doncs que abans de poder donar el nostre vot, pues fóra el regidor d'Informàtica el que ens informara de tot açò, en què consistix i què és, ja que natros no podem donar el vot favorable a un tema que entenem que, des de el principi, no s'ha portat bé. Moltes gràcies.»
Seguidament, intervé l'alcalde: «Torno a repetir-li, Sr. Guzmán, que, primer que res, en la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques es van tractar estos temes i diversos temes més, perquè justament també el punt d'encontre de tot això depèn de la mateixa Conselleria, però, simplement, el que es va traure a llum, perquè de l'altre assumpte se seguix parlant, era d'estos dos temes. Li torno a repetir que natros en les reunions que hem mantingut amb els tècnics de la casa, amb el Sr. Taus, concretament, ell va ser el que va dir que sí, que tiràrem endavant este conveni, que era un conveni que a l'Ajuntament no li suposava cap cost i que els podria servir, fins i tot, d'ajuda als mateixos tècnics, però en el tercer, volem fer un estudi més detallat, per això es retira avui i es portarà a la següent Comissió. M'estava també comentant el tema de les ordenances, que se'ls va dir a la Comissió d'Hisenda. Jo, en la mateixa Junta de Portaveus, li vaig comunicar, a vosté i al portaveu, en este cas, del grup socialista, que va ser una decisió d'Alcaldia retirar-lo. No portar-lo per urgència, perquè em pareixia no coherent portar les ordenances i les taxes municipals per urgència i vaig dir que la setmana que ve es faria un Ple extraordinari a migdia sobre el mateix i va ser una decisió meua, perquè sí, en primer moment, el regidor tenia la intenció de portar-ho per urgència en este Ple, però la decisió meua és la que convoca el Ple, el que fica els punts o lleva els punts, i així els vaig comunicar que no me pareixia ètic o coherent portar punts tan importants per urgència, sobretot, en les taxes que vindran a donar el que serà el proper pressupost d'este Ajuntament. Ara, és simplement un conveni que se signe, torno a repetir, que no ens ha de costar un duro a este Ajuntament. El tercer sí que anem a analitzar-lo i passarà en un informe del tècnic, que va dir que faria esta setmana, en la propera Comissió de Policia que hi haurà. Allí es debatrà o, almenys, s'informarà per part del tècnic el que pot suposar per a l'Ajuntament i, una vegada estiga així, es tirarà endavant i, per això, ha sigut la meua idea, després de les conversacions mantingudes amb el tècnic de retirar una vegada convocada l'ordre del dia. Anem a seguir en este conveni, torno a repetir, no ens costa absolutament res i, a vegades, quan et venen coses d'estes, val aprofitar-les i no deixar-les passar.»
De conformitat amb l'establit en l'apartat 3 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, els principis de lleialtat, coordinació, cooperació i col·laboració han de regir l'actuació de les administracions públiques de la Comunitat així com les seues relacions amb les institucions de l'Estat i de les entitats locals.
La Generalitat, dins de la seua planificació estratègica en matèria de telecomunicacions avançades i societat tecnologia i del coneixement AVANTIC 2004-2010, ha desplegat una sèrie de projectes per formentar la cooperació i col·laboració interadministrativa en tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), així com la interoperabilitat entre les administracions de la Comunitat Valenciana i, especialment, entre l'administració de la Generalitat i les administracions locals.
Aquest Ajuntament s'esforça contínuament a consolidar-se també en el si de la seua organització, així com en el tot el municipi un ús normal i eficient de les TIC, en aquest sentit és de ressenyar l'interès i ferm compromís per arribar a en el seu si un nivell tecnològic en TIC elevat que garantisca la prestació de serveis públics eficients i de qualitat als veïns i a les empreses del municipi, per al qual estima convenient recaptar la col·laboració de l'administració de la Generalitat.
Així mateix, en virtut de l'art. 43 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, s'imposa a les administracions públiques l'obligació d'adoptar les mesures necessàries i d'incorporar en els seus respectius àmbits les tecnologies necessàries per a possibilitar la interconnexió de les seues xarxes amb la finalitat de crear una xarxa de comunicacions que interconnecte els seus sistemes d'informació i permeta l'intercanvi d'informació i serveis entre aquestes, permetent al temps la seua interconnexió amb les xarxes de les institucions de la Unió Europea i d'altres estats membres.
D'acord amb l'exposat i en nom d'assolir l'objectiu últim d'arribar a una administració pública valenciana coordinada, interrelacionada i interoperable i, en definitiva, eficient i de servei de cara a la ciutadania a qui atén, és d'interès subscriure el Conveni de col·laboració per a la prestació de serveis d'assistència tecnològica amb la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana.
La corporació, de conformitat amb la proposta d'Ajuntament i per divuit vots a favor i dos en contra --representants del grup municipal del BLOC--, acorda:
Primer.- Subscriure un Conveni de col·laboració per a la prestació de serveis d'assistència tecnològica amb la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques de la Generalitat Valenciana i aquest Ajuntament.
Segon.- Facultar l'Alcaldia per a signar tots els documents necessaris per a fer efectiu el Conveni.
Del present acord es donarà compte a la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana en la primera sessió que hi tinga lloc, de conformitat amb el disposat en l'article 126.2 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.
PUNT 3r.- PROPOSICIÓ A L'APROVACIÓ DE CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I LA CONSELLERIA DE JUSTÍCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES PER A LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE CERTIFICACIÓ DE FIRMA ELECTRÒNICA AVANÇADA.- A proposta de l'Alcaldia, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda retirar aquest punt de l'ordre del dia.
PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PÚBLIC CONSISTENT EN LA CONSTRUCCIÓ I POSTERIOR EXPLOTACIÓ DE L'ESCOLA INFANTIL DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació l'expedient tramitat per a la contractació, per procediment obert i tràmit ordinari, de la gestió del servei públic, consistent en les obres de reforma i posterior explotació de l'Escola Infantil de Benicarló.
En primer lloc, intervé la Sra. Miralles Ferrando, representant del grup municipal socialista: «Gràcies, Sr. alcalde. Este punt el defensaré jo. D'entrada li anuncio que anem a canviar el vot que vam donar el dia de la Comissió de Contractació, que vam votar a favor del plec de condicions i, avui, el nostre grup votarà en contra d'aquest expedient. Votarem en contra de l'expedient de contractació de la gestió del servei públic per a la reforma, que no construcció, i l'explotació d'una escola infantil municipal a la nostra ciutat i votarem en contra per dos motius que ara exposaré. D'entrada, creiem que el projecte d'escola infantil municipal és un projecte necessari per a conciliar la vida familiar i laboral, un projecte que nosaltres, igual que vostés, portàvem al nostre programa electoral i que considerem prioritari. A més, l'Ajuntament ha de promoure tota classe d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribuïsquen a cobrir totes les necessitats dels veïns i pot exercir competències en matèria de cooperació amb l'Administració Educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, tal com marca la Llei que regula les Bases de Règim Local. Ara bé, la forma en què vostés han gestionat este tema lliurant un servei públic a la gestió privada i els informes tecnicoeconòmics del projecte --que el dia de la Comissió, que va ser el dia 20 d'octubre, encara no estaven a l'expedient--, fan que el nostre grup estiga en contra d'este tema. Repeteixo que l'informe del senyor viceinterventor està datat en data 23 d'octubre. La Comissió va ser el dia 20 d'octubre. Este informe del viceinterventor encara no estava dins de l'expedient, de manera que ara que ha sigut quan ho hem estudiat i hem analitzat la situació és quan li ho dic que hem de votar en contra. Nosaltres, hem de defensar l'escola infantil municipal gratuïta, igual que defensem l'escola pública en totes les seues etapes de 0 a 18 anys. Una escola pública i de qualitat. Nosaltres defensem un model d'escola infantil gestionat a través d'una cooperativa de treballadors, d'un Patronat, d'una Fundació o d'un altre sistema en què l'escola siga gratuïta i no siga una càrrega afegida per a les famílies. Llavors sí que estaríem parlant d'un servei públic que esta Administració donaria als ciutadans. A més, no hi hauria una càrrega afegida en el capítol 1. Una escola infantil gratuïta en la seua escolaritat. No estic parlant d'altres serveis complementaris com, per exemple, el menjador, les hores extres, la ludoteca, etc., perquè si no és així, ja em diran quina és la diferència entre una escola pública infantil i una de privada? I quins són els avantatges de portar un xiquet o una xiqueta a una escola infantil pública o privada, si l'Ajuntament dóna la gestió d'aquesta escola infantil a una empresa privada i esta empresa cobra el mateix o més que les escoles, que les altres escoles infantils privades que hi ha a la nostra ciutat, doncs, no solucionem res. Se suposa que l'Ajuntament ha de cobrir amb les places públiques les necessitats d'aquelles persones que no poden fer ús d'una escola infantil privada pels seus costos. El dia de la Comissió, el Sr. Marzal, em va dir que totes les escoles infantils municipals estaven gestionades per empreses privades. Bé, Sr. Marzal, això no és cert. Ens hem posat en contacte en l'Ajuntament de Benicàssim, per exemple, i, concretament, amb el Sr. Alcalde, el Sr. Colomer, i ens ha informat que l'escoleta de Benicàssim és gratuïta per als usuaris, que els treballadors s'han constituït en una cooperativa i que reben les subvencions de la Conselleria corresponents, una aportació fixa que fa l'Ajuntament a l'any i tots els ingressos extres que paguen els usuaris. El dinar, el berenar, les hores extres, els dissabtes, els mesos d'estiu, etc., però repeteixo, l'escolaritat és gratuïta per als xiquets i les xiquetes que van allí, però no només a Benicàssim. Si ens n'anem més lluny, a Casp paguen una quota mínima. A Catalunya hi ha moltíssimes escoles infantils municipals gratuïtes. A la Comunitat de Madrid, que gestiona la seua amiga Esperanza Aguirre, també. Últimament, les han fet privades i fan pagar, però fins ara, eren escoles municipals infantils gratuïtes i este és el model que a natros ens agradaria per a l'escola infantil municipal i no el que vostés ens porten avui a aprovar aquí, que al nostre criteri, té unes llacunes bastant significatives. I no em diguen que l'escola infantil municipal serà menys cara que les privades, perquè tot l'informe econòmic i de viabilitat del projecte es basa en preus màxims i, així i tot, la seua rendibilitat és més que dubtosa. Segona qüestió: El plec de clàusules administratives per a la contractació de la gestió. Segons l'informe de l'arquitecte municipal, les despeses per a adaptar l'edifici de la Fundació Caixa Castelló i que ens cedix a l'Ajuntament, s'estimen aproximadament en 212.000 euros. Això d'entrada, ja. Aquesta despesa ha d'anar a càrrec de l'empresa concessionària. A més, el material, mobiliari, permisos, assegurances, etc. Però el més greu és que l'empresa que es faça càrrec de l'escola infantil ha d'assumir les despeses de cinc treballadores de la Fundació, en uns costos fixos anuals, comptant antiguitat, seguretat social, etc., de 163.806 euros i que, si abans del 31 de desembre del 2009 no s'adjudica l'escola municipal, haurà de pagar l'Ajuntament, a partir de l'1 de gener de 2010. Això ho tinc ací, al conveni que vostés van signar al mes de juny amb la Fundació Caixa Castelló. De manera que ja saben, tota aquesta despesa suposo que s'haurà de posar als pressupostos de l'any que ve. Quina empresa estaria disposada a invertir més de 200.000 euros en un edifici per a muntar un negoci, en una concessió de 10 anys, sense saber com anirà i que, a més, està gravat amb uns treballadors que no ha contractat i als quals ha de pagar, tant si vol com si no vol? A més, l'informe econòmic del senyor viceinterventor, està ací present, està fet en base a una ocupació del 90 i del 95 per cent els dos primers anys i del 100% la resta i sempre i que els usuaris paguen el màxim, que les subvencions de la Generalitat siguen les mateixes que actualment i que es puguen oferir tots els serveis complementaris habidos y por haber i, amb tot això, el full de càlcul del senyor viceinterventor ens dóna una rendibilitat negativa en estos deu anys. Però el més greu de tot això, i és el motiu principal per al nostre vot negatiu, és que no sabem el cost d'aquest model d'escola infantil municipal, que vostés han proposat, tindrà per a l'Ajuntament. En el plec de condicions, en el punt 33, l'apartat que parla sobre "la retribución del concesionario de la explotación", que és el que cobrarà el concessionari, el el paràgraf c), que és el tercer, diu que un d'estos ingressos és "las subvenciones que, en su caso, fuesen preciso conceder por parte del Ayuntamiento para el mantenimiento y/o restablecimiento del equilibrio económico del contrato definido en el pliego". És a dir, l'Ajuntament concedirà subvencions en el cas que l'explotació no siga rentable. Dit d'una altra manera, vostés ens venen el producte a la Comissió com que no suposarà cap despesa a l'Ajuntament, perquè ho gestionarà una empresa privada, però en el mateix plec de condicions parlen d'una subvenció que no està. És a dir, que a més quan ha de ser esta subvenció? Quin percentatge de dèficit, en el cas que es produïsca, anirà a càrrec de l'Ajuntament i quin a càrrec de l'empresa concessionària? On està escrit tot això? Vostés han pensat què passarà, si després del primer any, aquesta empresa, a la qual adjudicarem l'escola infantil municipal ve dient que allò que és rentable? Perquè, en lloc de ser-ne 48... Perdó, que allò que no és rentable i que en lloc de ser 48 xiquets, només n'hi ha la meitat. El forat que pot suposar per l'Ajuntament? Però, és que a més, el plec de condicions té unes clàusules que ens porten a baremació, quan hauria de ser d'obligat compliment per a les empreses aspirants. No es pot baremar unes normes de règim interior marcades pel propi Ajuntament, ja que si les dicta el mateix Ajuntament, aquestes normes són obligatòries. Per tant, nosaltres defensem un model públic i gratuït, que és factible i la prova està a Benicàssim, d'on vostés han copiat coses, però no el principal. És el model organitzatiu. Aquest model que vostés proposen, deixa segons l'informe dels tècnics, la porta oberta a un forat econòmic imprevisible perquè depèn de la matrícula, del preu, del que la Conselleria pague i de la bona o mala gestió de l'empresa concessionària. Per aquests motius, nosaltres votarem en contra.»
En segon lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Moltes gràcies. El punt que anem a dictaminar és un d'aquells que tampoc no caldria portar-lo ací per a parlar-lo, perquè de la mateixa manera que el regidor de Contractació em va recriminar haver donat la nostra opinió en roda de premsa, abans del Ple del mes de juny, vostés ja fa dies que també van sortir en premsa anunciant el que avui s'anava a aprovar. Per tant, seguint el mateix consell del senyor regidor de Contractació, tampoc no ens haguera calgut ni vindre al Ple, perquè llegint la premsa ja sabies el que s'anava a aprovar, què s'anava a dir i tot el que pensen sobre este punt. Almenys, el mateix que vosté ens va dir. S'haguera pogut esperar un poquet a fer el Ple, entenc jo. Així ho va dir. Bé, al final, entendrem que llegint la premsa val més la pena que vindre ací. Natros, en esta ocasió, vam fer cas, hem fet cas del que vosté ens va recomanar i no hem sortit en premsa a dir res. Vostés no han predicat amb l'exemple i han sortit. Però, bé, natros, mal que els pese a vosté, a vostés, estem ací per a donar la nostra opinió com a oposició i com a representants d'una part de veïnat, que són tan respectables com ho puguen ser els seus representats. El nostre punt de vista d'este tema, ja el vam donar quan en vam parlar al Ple del mes de juny i, per tant, continuem apostant pel mateix. Entenem que la gestió d'esta escola infantil ha de ser una gestió municipal directa i gratuïta, perquè només així entendríem que es vol donar un servei als veïns de la nostra ciutat. Al contrari, tal i com vostés plantegen la gestió privada, entenem que és muntar-li el negoci a algú perquè, sota el paraigua de l'Ajuntament, puga tindre una escola infantil, amb la qual cosa, encara que d'una banda, sí que s'ofereix un servei, per una altra banda, estem incorrent en un greuge comparatiu amb unes altres escoles privades de la ciutat que durant molt de temps, en les èpoques bones i en les èpoques roïnes, amb el seu esforç humà i econòmic, han tirat endavant el seu negoci i, en definitiva, li han tret les castanyes del foc a la Conselleria. Natros, també entenem que és un servei necessari. Necessari, potser, avui en dia, ja entre cometes, perquè les condicions actuals no són les que ens portarien a eixa conclusió, però bé, necessari, però no amb eixe tipus de gestió que vostés ens volen presentar. Per tant, natros, en no estar d'acord ja amb el plantejament bàsic i fonamental d'esta proposta, sense entrar a valorar si les bases són les que correspondria o no, si l'informe econòmic que presenta el viceinterventor de la casa és que li espera a l'Ajuntament és traure en uns números negatius a la llarga, davant de tot això, entenem que el nostre grup, com no, està en esta ocasió, com en moltes altres, compartint la seua voluntat política, també votarà en contra d'esta proposta. Moltes gràcies.»
Seguidament, intervé el Sr. Marzal Roca, regidor delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni i representant del grup municipal popular: «Sí, moltes gràcies, senyor Alcalde. Portem avui, penso, un tema important per a tots, penso que igual per al Partit Popular, com per vostés i com per al Bloc. Com vostés han dit, necessari, que tots portem al programa electoral i que, en definitiva, en esta cessió, en l'altra cessió ja vam portar totes les premisses que es volien i una de les premisses principal era que la Fundació Caixa Castelló, (que des d'aquí li hen d'agrair tots els grups que fera eixa cessió completament gratuïta, perquè si no, no estaríem ací parlant d'esta escola infantil de 0 a 3 anys), permetera que es fera esta cessió. A partir d'ací, vostés, igual que a l'altre Ple, van vendre que havia de ser un servici públic municipal. I serà un servici públic municipal. La diferència és que serà amb una gestió indirecta, una gestió indirecta com funcionen totes les guarderies, inclosa la de Benicàssim, (Sra. Miralles, si ha parlat amb el alcalde de Benicàssim, jo he parlat amb el gerent que porta la guarderia, perquè he quedat la setmana que ve per a parlar, si s'aprova el plec, amb ell, per a ensenyar-li les instal·lacions i per a ensenyar-li les diferents característiques que concorren al plec). Eixa empresa, que tinc aquí l'anagrama, m'ha explicat com ha funcionat i he parlat amb regidors i m'han explicat com ha funcionat. Eixa guarderia va començar estant el Partit Popular. Ara està el senyor Colomer i abans estava el Partit Popular, que va ser qui ho va començar i va començar pràcticament igual que a Benicarló. Eixa guarderia va començar, pràcticament, com a Benicarló: hi havia una guarderia que la portaven les mares, les ames de casa i l'Ajuntament en aquell temps, com li dic, governat pel Partit Popular, va tindre a bé, eixa guarderia, introduir-la dins l'Ajuntament. Com estem fent natros i gestionar-la com un servei indirecte, amb una empresa i van hi haver fins i tot manifestacions. No sé si perquè era el PP o perquè no volien que fóra, en este cas, una gestió indirecta. La gestió indirecta, la porta l'Ajuntament de Benicàssim, des que governa el PP i ara governa el PSOE, perquè per a estes coses entenc jo que, per a l'educació, el més important no és el color, sinó traure una escola infantil que realment fa falta per l'estudi de viabilitat que ací el tenen, que se n'han fet tres. Jo penso que deu ser l'escola infantil que més estudis de viabilitat s'han fet. Se'n va fer un el 28 d'abril, un altre l'1 de juny i l'últim el 15 de setembre. És a dir, que vull dir jo que l'estudi de viabilitat que s'ha fet, s'ha estat mirant, els tècnics han sigut els que l'han de valorar perquè natros no valorarem l'estudi de viabilitat i no ens ha costat un duro, perquè s'ha fet des de la casa. També és molt important, perquè vosté sap que els estudis de viabilitat valen molts diners. Pel que deiem, vosté li torna demà a telefonar al Sr. Colomer de Benicàssim. El grup es diu FERPUSER. Apunte-s'ho. Sona un poc estrany, però és un grup d'empreses i eixa empresa porta molts serveis, inclòs el de assistència a gent de la Tercera Edat, porta fins i tot esdeveniment i té fins i tot una empresa de gestió de viatges. Mire si en té de varietats. I dins de tota eixa varietat, --que ací tinc els anagrames, pot entrar vosté i mirar-ho, una empresa, com qualsevol empresa--, té l'empresa de gestió de guarderies infantils que gestiona, igual que les gestiona a València, la de Benicàssim, que es diu Cimater, Cimater Servicios, SL. I, si vol, li puc donar el telèfon del gerent de la guarderia i és un servei públic, com serà la nostra, la de l'Ajuntament de Benicarló, perquè nostra no ho serà, serà de tots. Amb una gestió indirecta d'una empresa que es va presentar a concurs i la va guanyar, però és més, l'Ajuntament de Benicàssim n'està fent una altra, de guarderia. N'està fent una altra, igual que n'està fent una l'Ajuntament d'Oropesa. L'Ajuntament de Castelló n'està fent tres. Vull dir jo que açò no és que natros tinguem una vareta màgica i ens ho inventem. És una demanda i una realitat, perquè a Benicarló, com ha vist a l'estudi de viabilitat, hi ha actualment en la guarderia que natros crearem, que són els mòduls corresponents, crearem 148 places. Actualment, a Benicarló existeixen en les guarderies privades 287 places i la demanda actual, com ha vist a l'estudi de viabilitat, és de 1.126 alumnes. Aleshores, ens queda una demanda potencial de 839 places, que hi ha gent de Benicarló, que pot entrar a les guarderies. Per això, fem una guarderia, perquè és una necessitat i una realitat de Benicarló. El tema de Benicàssim, l'únic que ha dit de realitat de Benicàssim és que és gratuïta, gratuïta completament, exceptuant l'horari que, si el xiquet entra més prompte d'un horari que té, si acaba més tard, el servei de comedor i la matrícula. Això l'Ajuntament de Benicàssim, (deixem acabar), és el que té, que el servei és públic amb una gestió indirecta. És gratuït, perquè l'Ajuntament assumix completament el cost d'eixa guarderia. Cada Ajuntament sap la seua realitat. Si natros li destinem eixos diners a la guarderia, els hem de retirar d'altres lloc, de serveis ocials, esports, cultura, el que fóra. És a dir, seria un debat polític, però natros intentem, en este cas, ser el més justos possible i, a través de la subvenció que dóna la Conselleria. Ací està també l'estudi, que en l'estudi de viabilitat que ha fet el viceinterventor, com qualsevol estudi, és un estudi, no s'ha tingut en compte si la Conselleria no donara diners. Per què? Perquè imagine's que un dia que no hi hagueren subvencions. Aleshores, no s'ha tingut en compte. El que vosté em diu que pose al plec, com a tots els plecs es posa, què se subvenciona. Natros no li donarem cap subvenció si hi ha una empresa que la gestione. Al plec, posa moltes coses perquè són genèriques. Els plecs els fan els tècnics i l'únic que diu allí és que "si en el caso de que hubiese posibles subvenciones", "posibles subvenciones". Vosté creu que van a haver subvencions, possibles subvencions? Això vol dir que hi hagen subvencions? Possibles subvencions? Home, per favor! És que també vol buscar! No obstant, també el que he de dir és que m'agradaria que a la Comissió Informativa que vam tindre, haguera donat tantes explicacions com ha donat avui, perquè m'ha deixat sorprés. S'ha informat, però nosaltres també ens hem informat. Jo he parlat amb empreses. L'alcalde també ha parlat i hem estat mirant d'intentar amb els tècnics de la casa, traure el plec el més adient possible. Tots li van, com estan acostumats, dictant, però bé, en definitiva, les obres com vosté ha dit estan valorades en 212.000 euros, perquè ho ha valorat, en este cas, el tècnic d'Urbanisme i eixes obres també les farà l'empresa adjudicatària. En definitiva, el que hem intentat és, en el plec, que la demanda potencial per a les guarderies infantils i els nascuts en la edat 0-3 anys, tinguen un lloc a on anar. Si eixe estudi de viabilitat no haguera sigut possible, evidentment, no haguérem fet la guarderia, però sabíem que a Benicarló hi ha una demanda potencial. Hi ha unes guarderies privades i, pues, a natros hem tret este plec. El que vosté em diu de preu i es preocupa de si tenim despeses, d'això que em diu de subvenció, però a vore, també s'ha llegit el informe de l'interventor que posa que compte amb l'oferta de no posar preus, perquè pot ser una oferta, en este cas, deslleial. També ho ha llegit, no? És a dir, competència deslleial. Molt bé, competència deslleial, gràcies per la seua declaració. Evidentment, diga vosté a les guarderies de Benicarló que l'Ajuntament va a posar-la gratuïta, quan sap vosté que als col·legis de Benicarló, --que la senyora de Serveis Socials, Shara, ho sap--, hem tingut problemes amb els col·legis, --perquè sap vosté que açò és un tema que l'Ajuntament porta endavant per una necessitat, però no és una obligació de l'Ajuntament traure una guarderia municipal--. Aleshores, traure este servei i que fóra gratuït, passaria com als col·legis, que tot este tipo de gent que té uns recursos limitats, --que deu ser al que vosté es referix--, que té unes necessitats impròpies que altres no tenen, anaven molts dirigits a un col·legi, que ací no vull nomenar i s'ha queixat. Per què? Perquè tenien getos, es formaven, diríem, necessitats o realitats socials que no convé i, en este cas, el que passa és la degradació del servei. Evidentment, natros, a través de Serveis Socials, anem a donar les ajudes que corresponguen. Ara mateix, a Benicarló, per necessitats, --li ho pot confirmar la regidora de Benestar Social--, hi ha sis xiquets que estan anant a una guarderia de Benicarló, que ho han tramitat a través de Serveis Socials. Doncs, si fa falta que siguen sis, aniran i si en fa falta deu, aniran, però seran els Serveis Socials. També està en el Reglament Intern de la guarderia, en el qual estan representat els tècnics, els regidors i el que haja posat el tècnic que ha realitzat eixa labor, que decidiran si hi ha un xiquet que hem de subvencionar. Al xiquet, no a l'empresa, perquè vaja a la guarderia, a banda de la subvenció de la Generalitat. Correcte. Després, també em parla vosté de l'estudi de l'interventor. Sí, l'estudi de l'interventor. Doncs sí, es va incorporar després, però igual que s'incorpora en altres expedients. En això, sí que li puc donar la raó, però bé s'ha incorporat i ací el té i vostés l'han tingut i està a l'expedient. Però bé, se l'han mirat, se l'han llegit, però jo no estic d'acord que em diga que l'estudi de viabilitat és negatiu. En això, sí que no hi estic d'acord, perquè l'estudi de viabilitat, amb los números que ha fet el viceinterventor, --en el qual no ens hem deixat res, perquè se n'han fet tres, per anar incorporant possibles pèrdues o depreciacions que hi havia en eixe estudi de viabilitat--, vosté s'ha fixat només en el resultat, però no s'ha de fixar només en el resultat. S'ha de fixar en el fet que posa que la retribució del concessionari que, com li posa a l'informe és un 6% màxim --màxim, perquè jo estic segur que en pot tindre més de benefici, però bé, un 6 %, ens diu l'interventor que un 6%, no anem a saltar-lo--. A un 6% i d'eixe benefici --que vosté té una filera assenyalada en negreta--, li ha de restar el resultat. Si és negatiu el resta i si és positiu, el suma. I eixe és el resultat. I fent eixa operació, a vosté, sense comptar la subvenció de la Generalitat, (li repeteixo, que no està apuntat a este informe), li sortiria que, al final dels deu anys, esta empresa, mirant les despeses, rallant pràcticament que foren unes despeses de càtering, posant preus de mercat un poquet més alts, sortiria que tindria un benefici de 481.800,23 euros. Això fent l'obra. Ací estan les despeses directes, indirectes, variables i totes les despeses que puguen haver, incloent els beneficis. Com vosté ha dit, en un primer any de 90 % d'ocupació, un segon any d'un 95% i a partir del tercer un 100% d'ocupació. Es produirà o no es produirà, però també diu que si es vol calcular i l'equilibri "econòmico-financiero", com diu a l'informe, es manté i es manté en 140 xiquets i té beneficis, és a dir, que a l'informe, (no diga que en eixe sentit), no li veig jo cap pega. A banda, l'any que més diners guanya, com veu, és el tercer any. L'únic que fa ell són una sèrie d'observacions al final de l'informe que, bé, es canvien al que és el plec de condicions. Natros no tenim cap problema i, per la resta, tampoc no li veig cap situació. També li he de dir que m'ha dit vosté que en la Comissió va votar a favor. Li he de dir que vosté, el seu grup, vosté no, es va abstindre. Es va abstindre, a l'igual que el Bloc. És a dir, que ara canvia, no a favor. Jo li vaig dir a la Comissió que esperava que el dia del Ple, s'ho pensara el Bloc, perquè és una cosa, jo penso que bona per a Benicarló, --perquè si no, no la portaríem ací--, i en ser bona per a Benicarló, li vaig dir que si el dia del Ple estirem un poquet tots del carro, encara que siga tirar del carro cap a un costat, però és que ara tiren cap arrere. Però bé, estem acostumats a quedar-nos a sols en les coses. Cal prendre decisions, som l'equip de govern i hem de tirar-ho endavant. Ho entenc i, a partir d'ací, vosté, com li deia, es va abstindre i ara han votat en contra i el nostre vot, posant les consideracions que ha posat el viceinterventor, serà favorable a la proposta. Pel que fa a la la resta, vosté em deia que a partir de l'1 de gener natros pagaríem a les persones que estan allí. Les persones que estan allí, que són les que més han pogut patir, en este sentit, són les que estan més a l'expectativa, perquè són treballadores i eixes persones, igual l'alcalde com qualsevol regidor, ha parlat amb elles i se'ls ha dit que tindran les mateixes condicions que tenien. D'ací a millor i que les assumirà l'empresa, però si no es presentara cap empresa o no s'adjudicara o el que fóra, seguirien treballant per a Bancaixa i l'Ajuntament no assumiria cap cost. No diga coses perquè Bancaixa no ens passarà cap personal a l'Ajuntament si no se'l queda cap empresa. Si el plec, ara en estos moments, es quedara desert ací pau i allà glòria i hauríem d'iniciar o mirar un altre procediment perquè la guarderia pública municipal amb gestió indirecta estiguera a Benicarló. Moltes gràcies.
Perdó, Sr. Guzmán, jo penso que vosté ha anat pel mateix sentit, el vot seu també va ser a la Comissió d'abstenció. Jo li vaig comentar, a la seua companya, que esperava que fóra positiu. En l'informe, li done la raó. Es va incorporar després, però penso que vostés, si estigueren ací, tenint l'oportunitat de poder gestionar la guarderia infantil i la Fundació Caixa Castelló ha cedit la instal·lació, doncs, penso que ja el que debatem ací és dir el que siga per no dir res. Moltes gràcies.»
En un nou torn, intervé la Sra. Miralles: «Sr. Marzal, jo em penso que sé llegir i que tinc el plec de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni i el conveni amb la Fundació Caixa de Castelló, en el punt cinqué: "El Ayuntamiento de Benicarló asumirá la titularidad de la nueva actividad de la escuela infantil, una vez adjudique mediante el procedimiento correspondiente, la contratación pública de la construcción de la obra y la explotación del servicio y obtenga los permisos y licencias preceptivos. A partir de dicho momento y no antes, el Ayuntamiento asumirá la titularidad de la nueva actividad y se llevará a cabo la denominada sucesión de empresas. Es decir, la subrogación en los derechos y obligaciones respecto de los actuales trabajadores de la "Escola del Mar Irta", por la Fundación Caja Castellón, especial sueldos, salarios, antigüedad, complementos, vacaciones. En todo caso, la subrogación por el Ayuntamiento no podrá ser posterior al 31 de diciembre de 2009." És a dir, que si l'adjudiquem abans del 31 de desembre, perfecte, però si no l'adjudiquem abans del 31 de desembre, vostés el dia 1 de gener, se n'han de fer càrrec d'això. Vostés diuen que no i natros diem que sí. Així de senzill. Després m'ha fet un discurs que m'ha fet gràcia, el que m'ha dit del fet que el plec de condicions són coses genèriques i que això no servix per a res. Què vol dir que no servix per a res? Al plec de condicions hi ha un punt on diu que l'Ajuntament podrà subvencionar l'escola infantil municipal en cas que tinga pèrdues. I això diu que no servix per a res? Doncs jo em penso que ací és a on ens podem agafar precisament, perquè ací és a on està el forat econòmic, on pot l'empresa concessionària dir que resulta que allò no és rentable i que vol que l'Ajuntament li pague les pèrdues. Això per començar i una altra cosa: m'està donant la raó en l'escola de Benicàssim. Ha dit que és mentira que l'escola de Benicàssim no és gratuïta i després em diu que era una sèrie d'empreses que porten allò, però que sí que és gratuïta. Aleshores, va a la meua: és gratuïta. Potser que aquelles empreses porten els serveis de menjador o porten unes altres coses, però l'escoleta de Benicàssim és gratuïta per als usuaris, que és el que natros prediquem. Que siga gratuïta per als usuaris. No em parle de discursos classistes, dient que allí vivien gent pobra i que la gent pobra no vol anar, perquè això em penso que està completament desfasat i, a més, té mala premsa. És a dir, no en diga que allí aniria gent amb poc poder econòmic, perquè no és així. Hi ha molta gent que està disposada a portar els seus fills a l'escola pública i l'escola pública i l'escola privada sempre han conviscut i no hi ha hagut cap problema. Continuarà havent gent voldrà portar els xiquets a l'escola privada, a una escola infantil municipal i uns altres que els voldran portar a una escola infantil privada. És a dir que, per suposat, hi haurà gent que voldrà portar a un lloc o a l'altre. I després no em diga que és una competència deslleial perquè natros vam donar la piscina a una empresa i així estem en la piscina. I, a més, hem anat al Jutjat, però la raó li l'han donada a l'Ajuntament. És a dir, que si és el mateix sistema que hem portat a la piscina doncs estem llestos. És a dir, nosaltres sí que estem a favor. Després em deia que les subvencions que podria donar l'Ajuntament s'haurien de llevar d'altres coses. Lògicament, això sí que és un discurs polític, però és que natros estem a favor de l'ensenyament. Tots els diners que s'invertisquen en educació no poden ser mai negatius. Els diners que s'invertixen en educació sempre són positius i rentables a llarg termini. Faltaria més. Moltes vegades es fan inversions a este Ajuntament i es donen diners a coses que tenen moltíssim menys utilitat que el que és educació i ensenyament. Per suposat natros estem a favor que l'Ajuntament es gaste els diners en educació. Faltaria més. I menys en altres coses i no em faça dir en inversions que, potser, són obres faraòniques·o el que faça falta, però és que damunt, "natros que estem a favor de l'educació". Que es poden, que s'haurien de llevar d'altres coses? Doncs, potser sí que s'haurien de llevar o s'haurien de replantejar unes altres coses. Però esta? Bé, això mai no és rentable. L'educació sempre és rentable a llarg termini i és un servei públic que oferiria l'Ajuntament. Una escola infantil i gratuïta. De totes maneres, no sabem si hi ha alguna empresa interessada. Potser estes empreses que vosté m'ha nomenat ja estan interessades en el tema, però aquesta empresa ha de saber que les subvencions es convoquen al maig, per a començar el curs al setembre. Durant un any haurà de pagar unes despeses de cinc treballadores que hi ha allí. És la veritat. Si es firma el conveni abans de l'1 de gener, esta empresa s'haurà de fer càrrec de les cinc treballadores, o no? Si el curs comença al setembre, d'ingressos, no n'hi haurà cap. Encara hem de fer les obres. Després, sobre les obres, natros també estaríem a favor que les obres s'hagueren amb càrrec als plans generals de l'Estat, Plan Zapatero (ja no li dic al Pla Camps, perquè no sabem quan arribaran les obres del Pla Camps ni quan les pagaran). De fet, les obres si s'hagueren carregat allí, la inversió de l'empresa que ho hagués hagut de fer, hagués sigut 0.»
En un nou torn, intervé el Sr. Marzal: «Seré breu. Gràcies, senyor Alcalde. Sra. Miralles, més o menys m'ha dit, pràcticament, el mateix. Jo li he dit que als plecs hi ha coses que són genèriques. Jo no li he dit que se posen coses que no valen per a res. Jo això no ho he dit. Poden haver-hi subvencions, però no les hi haurà. Ja li ho dic jo. Quines subvencions hem de donar si ja anem com es pot (i, vosté ho sap), per a donar subvencions a les entitats del poble? Eixa guarderia es finançarà amb la subvenció de la Generalitat, dient la diferència que hauran d'aportar els pares i si hi ha alguna necessitat social, serà Serveis Socials qui ens ho dirà a la Junta que formarà l'Ajuntament, --tal com diuen els propis Estatuts que vam aprovar ací al Ple municipal--, que dictaminarà si han d'anar cinc xiquets, perquè és que, potser, no han d'anar tots a esta guarderia, perquè hi ha un que viu a l'altra punta del poble i li va malament i li va més a prop una altra guarderia. Imagine's que els pares no poden portar-lo, doncs si té una guarderia al costat de casa, perquè ha d'anar a la guarderia que justament està davant de la Policia? Aleshores serà Serveis Socials. És que tampoc li veig sentit. Jo li he dit que la guarderia de Benicàssim és completament gratuïta. Té uns serveis alternatius que són pagant. Té un horari anterior i posterior a entrar, però jo li dic que cada Ajuntament sap les seues necessitats. Si vosté em diu quines són, o el seu grup, les necessitats que l'Ajuntament de Benicarló pot llevar perquè natros fem la guarderia pública municipal en gestió indirecta completament gratuïta, potser ho estudiem, però diga-m'ho. No em diga "hi ha coses que es poden llevar". Diga-ho, banye's, Sra. Miralles! Que és molt facilet dir que hi ha coses que es poden llevar. Diga-me-les, les estudiarem, però diga-me-les en veu alta. No me les diga en veu baixeta. No em faça allò de tirar la pedra i amagar la mà, perquè si si anem a les esportives, vosté no dirà que no. (Bé, jo no l'he interrompuda). No obstant, també li he de dir que al final tot és política. Vosté ja ha acabat amb el Pla Zapatero. El Pla Zapatero trau unes ajudes que van aprovar-se el dimarts, que açò que el plec de condicions de la guarderia fa pràcticament un any, que açò ha pegat tantes voltes que ja em penso que es cansa l'expedient, que està marejat d'anar per tants de departaments. I el que toca ja és tirar endavant, no per arrere. Però, també li he de dir que la Generalitat també en trau, d'ajudes de guarderies. Mire, que no ha vist que també en trau? A part de per als xiquets, també en trau. Mire: Generalitat Valenciana, del PROP, "solicitud de ayudas para la construcción, ampliación y equipamiento de escuelas infantiles de primer ciclo de educación infantil que supongan la creación de nuevas plazas escolares públicas". Això no ho ha dit, doncs, diga-ho tot. També en trau i si en trau Zapatero, ens acollirem l'Ajuntament i, segurament, com posa al pla ens haurem d'acollir al que allí pose i si hi ha temes socials que fan falta, i les necessitats, anirem a demanar la subvenció corresponent, però este pla també el trau la Generalitat i paga un 50% de subvenció del pla. Si vol, li ho passo després. El té vosté, i per què no ho ha dit? Li ho explico, o no? I després, hi hauria una altra cosa, perquè natros tirem endavant açò. El pla, tant de la Generalitat, (done igual el color), com el pla de l'Estat, el de Zapatero, este finançament és en un conveni de cessió, que jo també el tinc ací el conveni, l'alcalde també el té i l'hem portat a les Comissions corresponents, en una cessió de deu anys, que s'amplia si cap de les dos parts diu res, tàcitament, anualment. Vosté té clar que natros podríem fer una obra en un lloc. Si no és així, com ho hem de subvencionar per l'Estat o per la Generalitat. A mi, és que no em quadra molt, perquè aleshores vosté mateixa que està ací o el seu grup, ens diria que anem a fer obres a un lloc, en este cas, de "propiedad", com posa al conveni de la Fundació Caixa Castelló. És a dir, que el discurs seria completament així. No és que siga endeví és que segur que seria eixe discurs i volem tirar la guarderia endavant i anem a tirar-ho. I, per últim, dir-li que el conveni que va negociar l'alcalde, que moltes vegades va anar a Castelló, jo el vaig acompanyar també l'última vegada. Raquel, que en este cas no està ací present, també va anar a negociar este conveni. Li he de dir que, tranquil·la, l'Ajuntament quan ho adjudicarà o adjudicarà, quan es podrà demanar la subvenció es demanarà, però no haurà d'assumir el cost de les treballadores. Moltes gràcies.»
En aquest punt intervé l'alcalde: «Si vol alguna cosa, Sra. Miralles, molt breu.»
Torna a intervindre, finalment, la Sra. Miralles: «Molt breu. Sobre el que ha dit que la Generalitat també trau subvencions, Sr. Marzal, això és el Pla Educa 3, que és un plan del Govern Central, que es costeja al 50% entre les dos administracions. A la Comunitat Valenciana, li va correspondre la quantitat d'onze milions d'euros, que han de destinar-se obligatòriament a la construcció de centres públics d'educació infantil de 0 a 3 anys. Este és el plan, que trau ara, diu de la Generalitat. Este és el Pla Educa 3 del Govern Central. Ni més ni menys. I sobre el que diu que natros li haguerem protestat, si haguerem fet la inversió a aquell edifici, doncs no ho sé, però segurament allò és una inversió de l'Ajuntament i hagués sigut una inversió en una obra de l'Ajuntament. Per què haguérem protestat, si allí tenen una cessió per a deu anys? Per què no hagueren pogut fer les obres en càrrec a un pla del Govern Central? Jo penso que natros no ens haguéssem queixat, però així estem.»
En aquest punt, l'alcalde li diu al Sr. Marzal: «Molt curtet, d'acord?»
Finalment, conclou les intervencions el Sr. Marzal: «Sí, molt breu. Jo quan entro i busco una ajuda, el PROP, Generalitat Valenciana, d'on vénen em dóna igual i si són de l'Estat, gràcies a l'Estat i si són de la Generalitat, gràcies a la Generalitat, i si són de la Diputació, gràcies a la Diputació. Però ací hi ha una ajuda que es pot demanar i no res més. I ja li dic que no mirem tant els colors i mirem el que siga bo per a Benicarló. I anem a intentar que esta guarderia tire endavant, que tire cap a un costadet, que no tire cap arrere i anem a intentar que esta guarderia funcione i que d'ací uns anys diguéssem "ole guarderia que té Benicarló".»
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni i de conformitat amb l'informe emès per la Viceintervenció municipal i per onze vots a favor i nou en contra --representants dels grups municipals socialista i del BLOC--, acorda:
Primer.- Aprovar l'expedient de contractació que ha de regir la contractació, de la gestió del servei públic, consistent en les obres de reforma i posterior explotació de l'Escola Infantil de Benicarló (Exp. 42/2009).
Segon.- Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que ha de regir la contractació, de la gestió del servei públic, consistent en les obres de reforma i posterior explotació de l'Escola Infantil de Benicarló (Exp. 42/2009).
Tercer.- Autoritzar la corresponent despesa a càrrec del Pressupost Municipal de 2010.
Quart.- Procedir a obrir el procediment d'adjudicació, amb la publicació de l'anunci corresponent en el Butlletí Oficial de la Província; per no estar subjecte a regulació harmonitzada, ha de publicar-se aquest anunci igualment en el perfil del contractant, de conformitat amb el disposat en l'article 126 de la LCSP.
PUNT 5é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE COFINANÇAMENT DEL PROJECTE VEREDA , A L'EMPARA DE LA RESOLUCIÓ DE 16 DE JULIOL DE 2009, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'IMMIGRACIÓ DEL MTIN.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta formulada per la regidora delegada de l'Àrea de Benestar Social de data 15 d'octubre de 2009.
Relació de fets
Vista la Resolució de 16 de juliol, de la Direcció General d'Integració d'Immigrants, per la qual es convoca la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d'immigrants, amb referència a l'Ordre TIN/2158/2008, de 18 de juliol.
Vist l'informe de la coordinadora de serveis socials de data 18 de setembre que reflecteix la continuïtat per part d'aquest Ajuntament en la sol·licitud d'aquesta subvenció en les tres últimes convocatòries, la implementació d'un dels programes acollits a la convocatòria de 2008, i la redacció d'un nou projecte per a concórrer a la present. En aquest informe apareix reflectit l'import de aportació municipal relatiu al projecte VEREDA, per al qual se sol·licita subvenció.
Atenent el Decret d'aquesta Regidora, de data 18 de setembre, pel qual s'acorda sol·licitar la subvenció convocada a l'empara d'aquesta convocatòria.
A la vista de l'informe, de data 2 d'octubre, del viceinterventor municipal amb resultat de fiscalització favorable i indicació que haurà de consignar-se obligatòriament la quantitat aportada per aquesta entitat en el Pressupost de 2010.
En data 13 d'octubre de 2009 es rep un requeriment de la Direcció General d'Integració d'Immigrants en relació a la sol·licitud, en el qual se sol·licita certificat de compromís de crèdit per a cobrir l'aportació municipal del programa.
El termini per a resoldre aquesta documentació finalitza en data anterior a la prevista per a la celebració del pròxim Ple ordinari d'aquesta corporació, per la qual cosa aquesta regidora resol mitjançant el Decret de data 15 d'octubre de 2009 el compromís d'habilitació de crèdit suficient en el pressupost de 2010 per fer front a l'aportació municipal per al desenvolupament del projecte VEREDA, objecte d'aquesta subvenció, sense perjudici de traslladar-lo a la pròxima sessió del Ple Municipal per a la seua ratificació.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb la proposta de la regidora delegada de l'Àrea de Benestar Social i el dictamen de la Comissió Informativa de Benestar Social i per unanimitat dels assistents, acorda ratificar el contingut del Decret de la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Benestar Social de data 15 d'octubre de 2009, en virtut del qual es compromet l'habilitació de crèdit suficient en el pressupost municipal per a l'exercici 2010, per la quantitat d'11.300,00 euros, per al desenvolupament del Projecte VEREDA.
PUNT 6é.- DICTAMEN A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET D'APROVACIÓ DE SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ I COFINANÇAMENT DELS PROJECTES "HADA I ENLACES", A L'EMPARA DE LA RESOLUCIÓ D'1 DE JULIOL DE 2009, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'IMMIGRACIÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta formulada per la regidora delegada de l'Àrea de Benestar Social.
Relació de fets
Vista la Resolució de 6 de juliol de 2009, de la Direcció General d'Integració d'Immigrants i l'Ordre TIN/2158/2008, de 18 de juliol de 2009, per les quals es convoquen i estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors a favor de la integració d'immigrants.
Vist l'informe de la coordinadora de serveis socials de data 31 d'agost de 2009, referit a la proposta de subvenció per als programes HADA i ENLACES i el seu pressupost i finançament detallat.
A la vista de l'informe de data 10 de setembre de 2009 del viceinterventor municipal amb resultat de fiscalització favorable i indicació que hauria d'incorporar-se a l'expedient el detall dels imports corresponents als anys 2009 i 2010.
Atenent l'informe de la coordinadora de Serveis Socials de data 15 de setembre de 2009, en el qual apareixen clarament reflectides les quantitats de l'aportació municipal per a cada exercici.
A l'efecte d'atendre el requeriment de documentació de la Direcció General d'Integració d'Immigrants, aquesta tinenta d'alcalde acorda mitjançant el Decret de data 16 de setembre de 2009, aprovar la sol·licitud de subvenció, amb detall dels imports de cofinançament i el compromís d'habilitació de crèdit, així com l'acord de traslladar-lo a l'Ajuntament en Ple en la primera sessió que hi tinga lloc.
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta de la regidora delegada de l'Àrea de Benestar Social i el dictamen de la Comissió Informativa de Benestar Social i per unanimitat dels assistents, acorda ratificar el Decret de la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Benestar Social, de data 16 de setembre de 2009, en virtut del qual s'aprova la sol·licitud de subvenció al Ministeri de Treball i Immigració per als programes HADA i ENLACES promoguts per aquest Ajuntament, per un import total de 60.890,62 EUR (33.000,00 EUR projecte HADA i 27.890,62EUR projecte ENLACES). Per tant, el cofinançament de l'Ajuntament ascendeix a la quantitat de 20.296,88 EUR (11.000,00 i 9.296,88 respectivament), que representa en ambdós casos un percentatge del 75% respecte del cost total previst i, d'altra banda, es resol adoptar el compromís per a habilitar crèdit suficient en el pressupost d'aquesta entitat local per a l'exercici 2009, de les quantitats de 3.057,48EUR i 1.000,00EUR per al desenvolupament dels programes HADA i ENLACES respectivament, per als quals se sol·licita la subvenció.
PUNT 7é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'AUGMENT DEL CRÈDIT INICIAL DE LES PARTIDES PRESSUPOSTÀRIES 150000 I 151000.-La corporació coneix proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 16.10.09, on disposa que el Ple autoritze un augment dels crèdits inicials de les partides pressupostàries 150000 i 151000 per import de 144.105,48 i 42.742,19 euros, respectivament, en haver-se observat una possible falta de consignació pressupostària per a fer front als serveis que, si escau, s'efectuen fins a final d'any, realitzats fora de la jornada normal de treball.
Vist, igualment, l'informe del viceinterventor municipal de data 16.10.08, del següent tenor:
«El tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda, en la seua proposta de data 16 d'octubre de 2009, proposa un augment en la consignació pressupostària de les partides, la classificació econòmica de les quals siga "150000" (productivitat) i "151000" (gratificacions) per un import total de 144.105,48EUR i 42.742,16EUR respectivament, d'acord amb el següent detall:
|
Productivitat |
|||
|
Funcional |
Econòmic |
Desc. econòmic |
Import |
|
121 |
150000 |
Productivitat |
18.418,67 |
|
222 |
150000 |
Productivitat |
44.598,15 |
|
323 |
150000 |
Productivitat |
11.943,94 |
|
324 |
150000 |
Productivitat |
123,50 |
|
422 |
150000 |
Productivitat |
19.618,90 |
|
423 |
150000 |
Productivitat |
1.928,39 |
|
432 |
150000 |
Productivitat |
27.274,25 |
|
443 |
150000 |
Productivitat |
4.647,87 |
|
445 |
150000 |
Productivitat |
2.190,64 |
|
451 |
150000 |
Productivitat |
3.358,55 |
|
452 |
150000 |
Productivitat |
2.077,49 |
|
521 |
150000 |
Productivitat |
1.431,61 |
|
531 |
150000 |
Productivitat |
158,96 |
|
611 |
150000 |
Productivitat |
1.205,25 |
|
622 |
150000 |
Productivitat |
3.706,31 |
|
751 |
150000 |
Productivitat |
1.423,00 |
|
|
|
|
144.105,48 |
|
Gratificacions |
|||
|
Funcional |
Econòmic |
Desc. econòmic |
Import |
|
121 |
151000 |
Gratificacions |
1.127,50 |
|
222 |
151000 |
Gratificacions |
21.673,17 |
|
422 |
151000 |
Gratificacions |
604,80 |
|
423 |
151000 |
Gratificacions |
262,36 |
|
432 |
151000 |
Gratificacions |
17.564,65 |
|
445 |
151000 |
Gratificacions |
500,00 |
|
451 |
151000 |
Gratificacions |
615,73 |
|
452 |
151000 |
Gratificacions |
17,07 |
|
521 |
151000 |
Gratificacions |
723,82 |
|
531 |
151000 |
Gratificacions |
97,06 |
|
611 |
151000 |
Gratificacions |
1.109,46 |
|
622 |
151000 |
Gratificacions |
962,53 |
|
751 |
151000 |
Gratificacions |
702,94 |
|
|
|
|
42.742,16 |
Fonaments de dret
Primer.- De conformitat amb l'art. 214 del text refòs de la Llei reguladora d'Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004 (TRLHL), l'exercici de la funció interventora comprendrà la intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de valors.
Segon.- Correspon al Ple de la corporació determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l'assignació de productivitat als funcionaris dins dels límits màxims assenyalats en l'art. 7.2.b) del Reial Decret 861/1986 (30 per 100 de la massa retributiva) i a l'alcalde o president de la corporació l'assignació individual, amb subjecció als criteris que, si escau, haja establert el Ple, sense perjudici de les delegacions que puga conferir d'acord al que estableix la Llei 7/1985 reguladora de Bases de Règim Local. Aquest limit no se supera segons la següent taula:
|
Concepte-Productivitat |
Import |
|
Massa retributiva global pressupostada |
6.344.319,81 |
|
Personal laboral |
2.214.475,20 |
|
Massa retributiva funcionaris |
4.129.844,61 |
|
Retribucions bàsiques + cd |
2.624.496,39 |
|
Art.7.1) Reial Decret 861/1986 |
1.505.348,22 |
|
Limit legal productivitat 30% sobre massa retributiva funcionaris |
451.604,47 |
|
Concepte- Productivitat |
Import |
|
Productivitat total Pressupost |
414.637,96 |
|
Productivitat funcionaris pressupost |
271.002,12 |
|
Productivitat laborals pressupost |
143.635,84 |
|
Limit legal productivitat 30% |
451.604,47 |
|
Productivitat pressupost funcionaris |
271.002,12 |
|
Disponible sobre límit legal |
180.602,35 |
|
Proposta productivitat total |
144.105,48 |
Tercer.- Correspon al Ple de la corporació determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l'assignació de gratificacions als funcionaris dins dels límits màxims assenyalats en l'art. 7.2.c) del Reial Decret 861/1986 (10 per 100 de la massa retributiva) i a l'alcalde o president de la corporació l'assignació individual, amb subjeció als criteris que, si escau, haja establit el Ple, sense perjudici de les delegacions que puga conferir d'acord amb el que estableix la Llei 7/1985 reguladora de Bases de Règim Local. Aquest limit no se supera segons la següent taula:
|
Concepte- Gratificacions |
Import |
|
Massa retributiva global pressupostada |
6.344.319,81 |
|
Personal laboral |
2.214.475,20 |
|
Massa retributiva funcionaris |
4.129.844,61 |
|
Retribucions bàsiques + cd |
2.624.496,39 |
|
Art.7.1) Reial Decret 861/1986 |
1.505.348,22 |
|
Límit legal gratificacions 10% sobre massa retributiva funcionaris |
150.534,82 |
|
Concepte- Gratificacions |
Import |
|
Gratificacions total Pressupost |
113.900,00 |
|
Gratificacions funcionaris pressupost |
68.086,90 |
|
Gratificacions laborals pressupost |
45.813,10 |
|
Límit legal gratificacions 10% |
150.534,82 |
|
Gratificacions pressupost funcionaris |
68.086,90 |
|
Disponible sobre límit legal |
82.447,92 |
|
Proposta gratificacions total |
42.742,16 |
Quart. Si bé la Base d'Execució del Pressupost 9 que regula la vinculació jurídica dels crèdits, determina, en l'apartat 2n a), que per al capítol I (despeses de personal) la vinculació jurídica s'estableix a nivell de grup de funció (un dígit) i capítol (un dígit), no es pot utilitzar en aquest cas el mecanisme de la vinculació jurídica perquè l'alcalde té la competència per a l'assignació individual de la productivitat i de les gratificacions, però mai podrà aprovar una assignació per aquests conceptes que excedisca de la quantitat global que ha assenyalat el Ple de la corporació, ja que es tracta d'una competència que la llei atribueix al Ple.
Cinquè. En cas d'aprovar per part del Ple aquesta autorització, es tramitaran les modificacions pressupostàries oportunes per a dotar les partides que reporten eixes despeses de crèdit adequat i suficient, a través de transferències de crèdit entre partides de capítol I, i és competent per a la seua autorització l'alcalde president o tinent d'alcalde en qui delegue, en virtut de la Base d'Execució del Pressupost 18.4.
Segons l'exposat i en virtut de l'art. 214 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals RESULTAT DE LA FISCALITZACIÓ: Conformitat.»
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat del l'Àrea d'Economia i Hisenda i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda autoritzar l'augment dels crèdits inicials consignats a les partides pressupostàries 150000 "Productivitat" i 151000 "Gratificacions" per un import de 144.105,48 i 42.742,19 euros, respectivament, per a fer front als possibles serveis que s'efectuen fins a final de l'any, fora de la jornada normal de treball, pels treballadors de l'Ajuntament.
PUNT 8é- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL CONVENI DE CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS AFECTATS PEL PROJECTE DE CONDICIONAMENT DEL VIAL PENÍSCOLA-BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació, proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 2 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. La corporació municipal, en la sessió plenària que va tindre lloc el dia 26 de febrer de 2009, va acordar aprovar el model de conveni urbanístic, relatiu a la cessió gratuïta de les finques situades en sòl no urbanitzable, i urbà i/o urbanitzable, afectades parcialment pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló, promogut per la Conselleria d'Infraestructures i Transport de la Generalitat Valenciana.
II. L'anterior acord es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló de data 16 de maig de 2009, així com al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, del 4 de maig al 4 de juny de 2009.
III. Vist que en data 11 d'agost de 2009 s'ha subscrit aquest conveni amb Purificación Sorribes Alcalá i amb Francisco, José-Manuel, María-Mercedes i María-José Cruz Sorribes, propietaris de la parcel·la 139 del polígon 11, sòl no urbanitzable del PGOU de Benicarló, afectat pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Mig Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Ratificar el següent conveni urbanístic subscrit en data 11 d'agost de 2009 amb Purificación Sorribes Alcalá i amb Francisco, José-Manuel, María-Mercedes i María-José Cruz Sorribes, per a l'obtenció de terrenys en sòl no urbanitzable del PGOU de Benicarló, afectats pel projecte de condicionament de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló:
«CONVENI
A la casa consistorial de Benicarló, l'11 d'agost de 2009
ES REUNEIXEN:
D'una banda:
PURIFICACIÓN SORRIBES ALCALÁ, major d'edat, amb NIF núm. 19,149,239-Z i domicili a Benicarló, al c. de Pius XII, 20, 1.
FRANCISCO CRUZ SORRIBES, major d'edat, amb NIF núm. 18,929,466-I i domicili a Benicarló, al c. de Pius XII, núm. 20, 4, 4.
JOSÉ MANUEL CRUZ SORRIBES, major d'edat, amb NIF núm. 18,929,467-F, amb domicili a Benicarló, al c. de Pius XII, núm. 5, 1, 1.
MARIA-MERCEDES CRUZ SORRIBES, major d'edat, amb NIF núm. 73,384,232-H i domicili a Benicarló, a l'av.del Marqués de Benicarló, núm. 40, 4-B.
MARIA-JOSÉ CRUZ SORRIBES, major d'edat, amb NIF núm. 73384231-V i domicili a Castelló, al c. del Poeta Verdaguer, núm. 8, 2n-A.
D'altra banda:
MARCELINO DOMINGO PRUÑONOSA, major d'edat, amb NIF núm. 18.958.297-H, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat d'alcalde president de la corporació. Assistit per CARLOS BRAVO SANCHEZ, secretari general de la corporació, a l'efecte de donar-ne fe.
MANIFESTEN:
Primer.- Que Purificación Sorribes Alcalá és titular d'un dret d'usdefruit vitalici i de la nua propietat d'una meitat indivisa, i Francisco, José Manuel, Sra. Maria-Mercedes i Sra. Maria-José Cruz Sorribes, són titulars de la nua propietat de la restant meitat indivisa, per iguals parts indivises, de la següent finca:
"RÚSTICA.- Heretat de cabuda de quinze àrees, setanta-una i mitja centiàrees, amb oliveres, en la partida Sanadorlí del terme de Benicarló, i fita, nord, la restant meitat divisa que es ven a Maria Machordom Arín; sud, camí de Peníscola; est, Gregorio Soriano i oest, Roberto Llorach."
Inscrita en el Registre de la Propietat al Llibre 62 de Benicarló, foli 59, finca núm. 7.548.
Referència cadastral: polígon 11, parcel·la 139.
Aquesta finca pertanyia a Francisco Cruz Miralles, amb DNI núm. 19.110.710, i a Purificación Sorribes Alcalá, casats en règim de guanys, en virtut d'escriptura pública de compravenda, atorgada davant el notari de Benicarló, José Luis Vazquez Redonet, en data 18 de juny de 1970 (núm. de protocol 150). Francisco Cruz Miralles va morir en data 28 d'abril de 2009, havent atorgat últim testament mitjançant escriptura pública de data 10 de novembre de 1989, davant el notari de Benicarló, Vicente Micó Giner, en el qual llegava al seu cònjuge l'usdefruit vitalici de la seua herència, i instituïa i nomenava com únics i universals hereus, en igualtat de quotes, els seus quatre fills Francisco, José Manuel, Maria-Mercedes i Maria-José Cruz Sorribes.
Segon.- Que aquesta finca es troba situada en sòl no urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, i està afectada parcialment pel projecte d'execució de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló, en una superfície de 45,22 m2, qualificada en el Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló com a vial públic.
Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt, o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Quart.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
ESTIPULEN
Primer.- Purificacion Sorribes Alcalá i Francisco, José Manuel, Maria-Mercedes i Maria-José Cruz Sorribes, cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 45,22 m2 de la finca de la seua propietat (en tot cas, la superfície necessària per a l'execució d'aquesta via amb una amplària de 14 metres) situada a la partida de Sanadorlí de Benicarló, la superfície total de la qual és de 1571,50 m2, segons el Registre de la Propietat (llibre 62 de Benicarló, foli 59, finca núm. 7.548), que es troba afectada pel projecte d'execució de la carretera entre Benicarló i Peníscola, en el tram inclòs en el terme municipal de Benicarló, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.
Segon.- L'Ajuntament de Benicarló reconeixerà el dret del propietari de la finca matriu, o els seus futurs adquirents, de la qual haurà de segregar-se la porció afectada, a l'obtenció dels possibles aprofitaments que, si escau, es deriven del desenvolupament del planejament urbanístic que puguen estar prevists en la seua revisió, en els termes establits d'acord amb la legislació urbanística.
Tercer.- L'Ajuntament de Benicarló indemnitzarà (o restituirà a càrrec del projecte d'execució de la carretera) totes les edificacions i plantacions que puguen estar afectades en el desenvolupament del projecte, en les condicions que es troben en eixe moment, d'acord amb la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl, per al manteniment del funcionament de la finca en l'estat actual. Així mateix, totes les despeses de gestió derivats de la cessió (segregació, atorgament d'escriptures públiques, etc.) seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.
Quart.- La plena eficàcia d'aquest conveni es demora al moment d'acceptació de l'herència de Francisco Cruz Miralles per part de les persones que ho subscriuen com a cedents.»
Segon.- Comunicar aquest acord als departaments de Patrimoni i Intervenció municipals, perquè en prenguen coneixement i efectes oportuns.
PUNT 9é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL CONVENI DE CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS AFECTATS PEL PROJECTE DE CONDICIONAMENT DEL VIAL BENICARLÓ-CÀLIG.- Se sotmet a consideració de la corporació proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 2 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. Per acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 29 de novembre de 2007, es va aprovar el model de conveni per a l'adquisició de terrenys en sòl no urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, afectats pel projecte d'ampliació i millora de la CV-135, tram Benicarló-Càlig, promogut per la Conselleria d'Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana.
II. En data 15 de setembre de 2009 es va signar dit conveni amb Andrea Tena Gargallo, per a l'adquisició d'una superfície de 125 m2 de la finca de la seua propietat, situada a la partida del Collet, polígon 22, parcel·la 133 de Benicarló, inscrita en el Registre de la Propietat al Tom 51, llibre 17 de Benicarló, foli 163, finca 2.025, afectada pel projecte d'ampliació i millora de la CV-135, tram Benicarló-Càlig.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Ratificar el següent conveni per a l'adquisició de terrenys en sòl no urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, afectats pel projecte d'ampliació i millora de la CV-135, tram Benicarló-Càlig, promogut per la Conselleria d'Infraestructures i Transports de la Generalitat Valenciana, subscrit en data 15 de setembre de 2009 amb Andrea Tena Gargallo:
«CONVENI
A la casa consistorial de Benicarló, el 15 de setembre de 2009
ES REUNEIXEN:
ANDREA TENA GARGALLO, major d'edat, amb DNI 18.696.200-I, i domicili a la partida del Collet, núm. 352 de Benicarló.
ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb DNI núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, amb NIF P-1202700-I, i domicili al passeig de Ferreres Bretó, núm. 10 de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.
CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, a l'efecte de donar-ne fe.
MANIFESTEN:
Primer.- ANDREA TENA GARGALLO és titular, amb caràcter privatiu, del ple domini de la següent finca:
"RÚSTICA.- Heretat a la partida de Rives, del terme de Benicarló, destinada al cultiu de cereals, amb reg eventual, d'extensió cinquanta-cinc àrees (en l'actualitat és travessada pel camí de Sant Jordi). Fita: Nord, camí de Sant Jordi; sud, camí de Sant Mateu; est, porció adjudicada a Felipe Tena; i oest: Nieves Sorlí Fuster"
Referència cadastral: polígon 22 parcel·la 133.
Registre de la Propietat: inscrita al Tom 51, Llibre 17 de Benicarló, foli 163, finca núm. 2.025
La va adquirir en virtut d'escriptura pública d'operacions successòries i declaració d'obra nova, atorgada en data 30 de desembre de 2008, davant la notària de Benicarló, María del Mar Gianni Masià (núm. protocol 1.803).
Segon.- La finca descrita està situada en sòl no urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, en els marges de la carretera CV-135 entre Benicarló i Càlig, i els seus titulars manifesten conèixer la situació urbanística d'aquesta finca i l'afecció de part d'aquesta que es deriva de l'estudi per a l'ampliació de la carretera de Benicarló a Càlig.
Aquesta ampliació afecta la finca esmentada en una superfície de 125 m2. Això suposa una afecció equivalent a una franja de terreny delimitada pel domini públic actual i per una línia paral·lela a l'actual carretera situada aproximadament a 5,75 metres des de l'eix.
Tercer.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
ESTIPULEN
Primer.- ANDREA TENA GARGALLO cedeix gratuïtament, sense compensació econòmica, present o futura, pel seu valor rural, i lliure de càrregues, a l'Ajuntament de Benicarló, per a la seua posterior cessió a la Generalitat Valenciana, la superfície de 125 m2 de la finca de la seua propietat, de referència cadastral polígon 22 parcel·la 133 de Benicarló (inscrita en el Registre de la Propietat al Tom 51, Llibre 17 de Benicarló, foli 163, finca núm. 2.025), afectada per l'ampliació de la carretera CV-135 entre Benicarló i Càlig, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt. L'objecte d'aquesta cessió és facilitar els terrenys necessaris perquè es procedisca a l'ampliació de la carretera esmentada per part de la Conselleria d'Infraestructures i Transports.
Segon.- L'Ajuntament de Benicarló reconeix el dret del propietari de la finca matriu, o els seus futurs adquirents, de la qual haurà de segregar-se la porció afectada, a l'obtenció dels possibles aprofitaments que, si escau, es deriven del desenvolupament del planejament urbanístic que puguen estar prevists en la seua revisió, en els termes establits d'acord amb la legislació urbanística.
Tercer.- L'Ajuntament de Benicarló compensarà, per si mateix o a càrrec del Projecte d'ampliació i millora de la CV-135 aprovat per la Conselleria competent, totes les edificacions i plantacions que puguen estar afectades pel desenvolupament del projecte, en les condicions que es troben en eixe moment, d'acord amb la Llei del Sòl, 8/2007, per al manteniment del funcionament de la finca en l'estat actual.
Així mateix, tots les despeses de gestió derivats de la cessió (segregació, atorgament d'escriptures públiques, etc.) seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»
Segon.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme perquè subscriga tots els documents que es deriven de l'expedient i perquè realitze les gestions necessàries per al compliment d'aquest conveni.
Tercer.- Comunicar aquest acord al Departament d'Intervenció d'aquest Ajuntament, perquè en prenga coneixement i als efectes oportuns.
Quart.- Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en prenga coneixement i als efectes oportuns.
PUNT 10é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE CONVENIS DE CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS AFECTATS PEL PROJECTE D'OBERTURA DE LA PROLONGACIÓ DE L'AV. DE LES CORTS VALENCIANES.-
Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb María Forés Escura.- Se sotmet a la consideració de la corporació, la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 2 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que ha tingut lloc en data 13 d'agost de 2009, acorda aprovar definitivament el model de conveni per a l'adquisició de terrenys afectats per Pla Especial per a la concreció d'alineacions de l'av. de les Corts Valencianes i millora accessos IES Ramon Cid.
II. Vist que, en data 30 de setembre de 2009, s'ha subscrit el corresponent conveni amb María Forés Escura, propietària de la parcel·la 84 del polígon 11, afectada pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes.
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Ratificar el següent conveni subscrit en data 30 de setembre de 2009, amb María Forés Escura, per a l'adquisició de terrenys afectats pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes:
«CONVENI
A la casa consistorial de Benicarló, el 30 de setembre de 2009.
ES REUNEIXEN:
MARÍA FORÉS ESCURA, major d'edat, amb NIF núm. 18.694.818-G, i domicili a la pl. de Sant Vicent, 3 de Benicarló.
ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.
CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, a l'efecte de donar-ne fe.
MANIFESTEN:
Primer.- Que MARÍA FORÉS ESCURA, és propietària de les següents finques:
1) "RÚSTICA.- Heretat destinada a horta, que comprèn quatre àrees, situada a la partida de Sanadorlí del terme de Benicarló, i fita, nord i oest, Manuel Gellida Llorach; est, Enriqueta Lluch Forés i sud, Maria Vicente Brau García."
Inscrita en el Registre de la Propietat al Tom 56, Llibre 19 de Benicarló, foli 154, finca núm. 2.266, inscripció 2ª.
Li pertany en virtut d'escriptura pública d'herència i llegat, formalitzada a Benicarló, el dia 6 de març de 1970, davant el notari Ricardo Llosa Ortiz de Arri (núm. protocol 403).
2) "RÚSTICA.-Hereteu situada en el terme de Benicarló, partida Sanadorlí o Sequieta, terra horta, de cabuda set àrees, cinquanta centiáreas, lindante al Nord, Manuel Gellida; Sud, Pascual Brau; Aquest, Bartolomé Forés, i Oest, carretera."
Inscrita en el Registre de la Propietat al Tom 80, Llibre 26 de Benicarló, foli 246, finca núm. 3.278, inscripció 5ª.
Li pertany en virtut d'escriptura pública d'herència i llegat, formalitzada a Benicarló, el dia 6 de març de 1970, davant el Notari D. Ricardo Losa Ortiz de Arri (núm. protocol 403).
Les anteriors finques registrals constitueixen la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 84. Segons el Cadastre, aquesta parcel·la té una superfície total de 1.132,40 m2.
Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 520,00 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.
Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt, o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional, es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent a ells, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
ESTIPULEN:
Primer.- MARÍA FORÉS ESCURA cedeix a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 520,00 m2 de la finca de la seua propietat situada en la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 84 (finques registrals núm. 2.266 i 3.278), que està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.
Segon.- MARÍA FORÉS ESCURA es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.
Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.
Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»
Segon.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme perquè subscriga tots els documents que es deriven de l'expedient, i perquè realitze les gestions necessàries per al compliment d'aquest conveni.
Tercer.- Comunicar aquest acord al Departament d'Intervenció d'aquest Ajuntament, perquè en prenguen coneixement i als efectes oportuns.
Quart.- Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en prenga coneixement i als efectes oportuns.
Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb José Doménech Fornés i Josefa Signes Oliver, i Juan José Barceló Gimeno i Joaquina Foix Miquel.
Se sotmet a consideració de la corporació, la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 16 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 13 d'agost de 2009, va acordar aprovar definitivament el model de conveni per a l'adquisició de terrenys afectats per Pla Especial per a la concreció d'alineacions de l'av. Corts Valencianes i millora accessos IES Ramon Cid.
II. Vist que en data 6 d'octubre de 2009, s'ha subscrit el corresponent conveni amb Juan José Barceló Gimeno i Joaquina Foix Miquel, i José Doménech Fornes i Josefa Signes Oliver, propietaris de la parcel·la 62 del polígon 11, afectada pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes.
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Ratificar el següent conveni subscrit en data 6 d'octubre de 2009, amb Juan José Barceló Gimeno i Joaquina Foix Miquel, i José Doménech Fornes i Josefa Signes Oliver, per a l'adquisició de terrenys afectats pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes:
«CONVENI
A la casa consistorial de Benicarló, el 6 d'octubre de 2009.
ES REUNEIXEN:
JOSÉ DOMÉNECH FORNES, major d'edat, amb NIF núm. 28.991.444-J, i domicili al pg. de Febrer Soriano núm. 74-2n-D de Benicarló.
JOSEFA SIGNES OLIVER, major d'edat, amb NIF núm. 76.080.497-Q, i domicili al pg. de Febrer Soriano núm. 74-2n-D de Benicarló.
JUAN JOSÉ BARCELO GIMENO, major d'edat, amb NIF núm. 18.886.988-D, i domicili al c. de Manuel Alvar, 3-1r-D de Benicarló.
JOAQUINA FOIX MIQUEL, major d'edat, amb NIF núm. 73.370.279-A i domicili al c. de Manuel Alvar, 3-1r-D de Benicarló.
ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde Delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.
CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, a l'efecte de donar fe.
MANIFESTEN:
Primer.- Que JOSÉ DOMÉNECH FORNES i JOSEFA SIGNES OLIVER són propietaris quant a ½ (50%) del ple domini per a la seua societat a guanys així com JUAN JOSÉ BARCELO GIMENO i JOAQUINA FOIX MIQUEL són propietaris quant a ½ (50%) del ple domini per a la seua societat a guanys, de la següent finca:
"RÚSTICA.- Heretat que segons el Registre té una cabuda de cinquanta-sis àrees i quaranta centiàrees, i segons el títol ara presentat la seua cabuda és de sis mil cent vuitanta-un metres i trenta-cinc centímetres quadrats, improductiva i cereal aigua, situada al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí, de cinquanta-sis àrees i quaranta centiàrees que fita pel nord, amb Francisco Esteller; sud, amb Joaquín Febrer; est, Carmen Forés i oest, amb Santiago Forés."
Inscrita en el Registre de la Propietat al Tom 1645, Llibre 452 de Benicarló, foli 109, finca núm. 12345, inscripció 2ª.
Li pertany en virtut d'escriptura pública de compravenda, formalitzada a Benicarló, el dia 3 de febrer de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (núm. protocol 172).
L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 62. Segons el Cadastre, aquesta parcel·la té una superfície total de 5.953,85 m2.
Segon.- Que aquesta finca es troba situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 1.231,80 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.
Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt, o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional, es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent a ells, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
ESTIPULEN:
Primer.- Que JOSÉ DOMÉNECH FORNES i JOSEFA SIGNES OLIVER, així com JUAN JOSÉ BARCELÓ GIMENO i JOAQUINA FOIX MIQUEL cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 1.231,80 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 62 (finca registral núm. 12345), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.
Segon.- Que JOSÉ DOMÉNECH FORNES i JOSEFA SIGNES OLIVER, així com JUAN JOSÉ BARCELÓ GIMENO i JOAQUINA FOIX MIQUEL es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.
Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.
Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment, Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»
Segon.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme perquè subscriga tots els documents que es deriven de l'expedient, i perquè realitze les gestions necessàries per al compliment d'aquest conveni.
Tercer.- Comunicar aquest acord al Departament d'Intervenció d'aquest Ajuntament, perquè en prenguen coneixement i als efectes oportuns.
Quart.- Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en prenguen coneixement i als efectes oportuns.
Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb Joaquina Cerdà Piñana.
Se sotmet a consideració de la corporació, la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 16 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 13 d'agost de 2009, acorda aprovar definitivament el model de conveni per a l'adquisició de terrenys afectats per Pla Especial per a la concreció d'alineacions de l'av. Corts Valencianes i millora accessos IES Ramon Cid.
II. Vist que en data 6 d'octubre de 2009, s'ha subscrit el corresponent conveni amb Joaquina Cerdà Piñana, propietària de la parcel·la 199 del polígon 11, afectada pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes.
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Ratificar el següent conveni subscrit en data 6 d'octubre de 2009, amb Joaquina Cerdà Piñana, per a l'adquisició de terrenys afectats pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes:
«CONVENI
A la casa consistorial de Benicarló, el 6 d'octubre de 2009
ES REUNEIXEN:
JOAQUINA CERDÁ PIÑANA, major d'edat, amb NIF núm. 18.699.687-C, i domicili al c. de Clapissa, 24 de Benicarló.
ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.
CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, a l'efecte de donar-ne fe.
MANIFESTEN:
Primer.- Que JOAQUINA CERDÁ PIÑANA, és propietària de la següent finca:
"RÚSTICA.- Heretat al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí, terra horta, amb dret d'aigua per a reg de cabuda tretze àrees, vuitanta centiárees, cinquanta decímetres, limita nord Manuel Martínez, sud camí de Casabou, est Agustin Cerdá Bosch i est Consuelo Bosch Esteller.
Inscrita en el Registre de la Propietat al Tom 130, Llibre 44 de Benicarló, foli 74, finca núm. 5391, inscripció 1ª.
Li pertany en virtut d'escriptura pública de donació, formalitzada a Benicarló, el dia 20 de gener de 1954, davant el notari Ignacio Prada Gutierrez.
L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 199. Segons el Cadastre, aquesta parcel·la té una superfície total de 1.312,85 m2.
Segon.- Que aquesta finca es troba situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 84,35 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.
Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt, o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent a ells, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, rReguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
ESTIPULEN:
Primer.- JOAQUINA CERDÁ PIÑANA cedeix a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 84,35 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 199 (finca registral núm. 5391), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.
Segon.- JOAQUINA CERDÁ PIÑANA es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.
Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.
Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment, Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»
Segon.-Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme perquè subscriga tots els documents que es deriven de l'expedient, i perquè realitze les gestions necessàries per al compliment d'aquest conveni.
Tercer.- Comunicar aquest acord al Departament d'Intervenció d'aquest Ajuntament, perquè en prenguen coneixement i als efectes oportuns.
Quart.- Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en prenguen coneixement i als efectes oportuns.
PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA ESPECIAL DE CONCRECIÓ D'AL·LINEACIONS DE L'AV. DE LES CORTS VALENCIANES I MILLORA D'ACCESSOS A LA ZONA DOCENT IES RAMON CID.- Se sotmet a consideració de la corporació, l'informe proposta de la tècnica de gestió de l'Àrea d'Urbanisme, amb el vistiplau del secretari general de la corporació, de data 1 d'octubre de 2009.
Exposició de fets
I. Vist el Pla Especial de concreció d'alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, redactat pels serveis tècnics municipals al gener 2009, i que s'acompanya d'un estudi d'impacte ambiental i d'un estudi d'integració paisatgística, redactats per Francisco González Carrió, a l'abril de 2009, per encàrrec de l'Ajuntament de Benicarló.
II. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 28 de maig de 2009, va acordar sotmetre al tràmit d'informació pública aquests documents, durant un termini de 30 dies, amb la inserció dels corresponents anuncis en un diari no oficial d'àmplia difusió en la localitat, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOCV), comptador aquest termini des de l'endemà a la publicació en aquest últim.
III. Vist que els corresponents anuncis d'informació pública es van publicar en el periòdic Mediterraneo de data 10 de juliol de 2009, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, des de l'1 de juliol a l'1 d'agost de 2009, i en el DOCV núm. 6.063, de 23 de juliol de 2009.
IV.Vist que durant aquest període d'exposició pública, s'han presentat les següents al·legacions al contingut del document:
|
Data |
Núm. registre |
Persona interessada |
NIF |
|
09/07/2009 |
11.638 |
Javier Ignacio Tormo Gómez |
19.466.657-D |
|
21/07/2009 |
12.293 |
Ángel Agustín Igual Piñol |
19.006.645-C |
V. Vist que en data 17 de setembre de 2009, l'arquitecta municipal, M. Concepción Mora Martínez, emet el següent informe, en relació amb les al·legacions presentades:
«Finalitzat el període d'exposició pública del Pla Especial de concreció d'alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i millora dels accessos a la zona docent IES Ramon Cid, acompanyats dels corresponents estudis d'integració paisatgística i d'impacte ambiental, la tècnica que subscriu informa sobre les dues al·legacions que consten en l'expedient de tramitació d'aquest Pla Especial.
1.- Al·legació presentada per Javier Ignacio Tormo Gómez, amb registre d'entrada nombre 11.638 del dia 9 de juliol de 2009.
És un dels propietaris de la parcel·la 51 del polígon 11, afectada per l'avinguda de les Corts Valencianes, i sol·licita que es modifiquen les fites d'aquesta parcel·la, grafiades en el plànol núm. 6 del Pla Especial, perquè argumenta que no corresponen amb els plànols del Cadastre.
2.- Al·legació presentada per Ángel Agustín Igual Piñol, amb registre d'entrada núm. 12.293 del dia 21 de juliol de 2009.
Sol·licita que es revise la superfície de la parcel·la 138 del polígon 11, ja que afirma que la superfície de 1.538m2 que consta en el Pla especial no és correcta, que realment ronda els 1.800 m2.
Tal com s'explica en la memòria, un dels objectius del Pla consisteix en la concreció de les alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes, sent aquest de caràcter normatiu. Mitjançant aquesta concreció es delimita i separa el que ha de ser espai públic del que continuarà sent privat. No obstant això, l'estructura de la propietat, afectada per aquesta avinguda, només té caràcter informatiu, i la seua representació gràfica o fins i tot el seu mesurament de superfície no constitueix cap reconeixement sobre el dret de propietat. De fet, en aquest pla no s'inclouen ni les superfícies totals de parcel·la ni les afectades per l'avinguda.
Serà a posteriori, i en l'oportú document administratiu necessari per a l'obtenció dels terrenys afectats per l'avinguda (ja siga cessió voluntària, reparcel·lació o expropiació), en el qual es concrete la geometria i superfície dels terrenys objecte d'adquisició municipal. Serà durant la tramitació d'aquest document quan cada propietari podrà al·legar el que considere oportú sobre els seus dret de propietat.
Per tot l'exposat, s'informa desfavorablement sobre les al·legacions presentades.»
Fonaments de dret
I. De conformitat amb el previst en l'art. 96, en relació amb l'art. 83, i l'article 100.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
II. De conformitat amb el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes, així com, el Decret 162/1990, de 15 octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, que aprova el Reglament de la Llei 2/1989, de 3-3-1989, de l'Impacte Ambiental.
III. D'acord amb el previst en l'art. 58.1 del Decret 120/2006, d'11 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de paisatge de la Comunitat Valenciana.
IV. D'acord amb el previst en els art. 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, és competència del Ple de la corporació l'aprovació inicial del planejament general i l'aprovació que pose fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació previstos en la legislació urbanística. Així mateix, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per a l'adopció d'acords referents a la tramitació dels instruments de planejament general prevists en la legislació urbanística.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta emès per la tècnica de gestió de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per tretze vots a favor i set en contra --representants del grup municipal socialista--, acorda:
Primer.- Desestimar les al·legacions formulades per Javier Ignacio Tormo Gómez, amb NIF 19.466.657-D (registre d'entrada núm. 11.638, de 9 de juliol de 2009), i per Ángel Agustín Igual Piñol, amb NIF 19.006.645-C (registre d'entrada núm. 12.293, de 21 de juliol de 2009), al Pla Especial de concreció d'alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, redactat pels serveis tècnics municipals al gener 2009, acompanyat d'un estudi d'impacte ambiental i i un estudi d'integració paisatgística, i exposat al públic mitjançant el corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6.063, de 23 de juliol de 2009, pels motius expressats en l'informe emès per l'arquitecta municipal, M. Concepción Mora Martínez, en data 17 de setembre de 2009.
Segon.- Aprovar provisionalment el Pla Especial de concreció d'alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, redactat pels serveis tècnics municipals al gener de 2009, acompanyat d'un estudi d'impacte ambiental i un estudi d'Integració Paisatgística, i exposat al públic mitjançant el corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6.063, de 23 de juliol de 2009.
Tercer.- Remetre el document, juntament amb l'expedient tramitat, a la Conselleria competent en matèria d'urbanisme, perquè, d'acord amb el previst en l'article 21 del Decret 162/1990, de 15 octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, que aprova el Reglament de la Llei 2/1989, de 3 de març de 1989, d'Impacte Ambiental, sol·licite la corresponent declaració d'impacte ambiental, i una vegada emesa aquesta, procedisca a l'aprovació definitiva del document, d'acord amb el previst a l'art. 83.5 de la Llei 16/2006, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DECLARACIÓ DE LESIVITAT DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA D'URBANISME DE DATA 24 DE JULIOL DE 2008, EN VIRTUT DEL QUAL S'ACCEPTA LA PRESCRIPCIÓ DE LA INFRACCIÓ URBANÍSTICA COMESA PER OBRES REALITZADES A LA CN-340, KM. 133,4.- Se sotmet a la consideració de la corporació l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 22 de setembre de 2009.
En primer lloc, pren la praula el Sr. Guzmán Grau (portaveu del grup municipal del BLOC): «Moltes gràcies. Natros en este punt volíem deixar constància d'un dubte que se'ns planteja, després d'haver analitzat tot l'expedient, llarg expedient, i és en vore com al 2007, per a atorgar la llicència urbanística es va emetre un informe jurídic. Ara, en el cas de declarar la lesivitat, este informe jurídic no és el que, diguem, reforça la situació, sinó que està basat més en un informe tècnic que en el jurídic. Aleshores, natros, això ens planteja una dubte, perquè no sabem si davant d'estes situacions ha de prevaldre l'informe polític, ai perdó, l'informe jurídic o l'informe tècnic. Com no ho tenim clar, natros volíem preguntar-ho al senyor secretari, perquè ens poguera explicar, si en este cas de declarar lesivitat, no hauria de prevaldre l'informe jurídic sobre el tècnic. Com no ho sabem, natros deixem la pregunta en l'aire per si ens la poden contestar. És que no, no ho tenim clar. Ho desconeixem.»
Seguidament, intervé el secretari accidental, per tal d'assessorar a la corporació: «En principio, no es la forma de plantearlo aquí, pero, en cualquier caso, los informes son informes nunca vinculantes y la Corporación podrá decidir cuál le gusta o cuál no le gusta. Nunca se puede decir que un informe sea superior a otro, ni mucho menos porque uno es técnico y otro es jurídico.»
(Traducció)
En principi, no és la manera de plantejar-ho, ací, però, de totes maneres, els informes són informes mai vinculants i la corporació podrà decidir quin li agrada i quin no li agrada. Mai és pot dir que un informe siga superior a un altre, i encara menys perquè un és tècnic i l'altre és jurídic.
En un segon torn, el Sr. Guzmán diu: «Tinc l'explicació que haja pogut donar, el que no m'ha paregut bé és això de "no es la forma de plantearlo aquí". Jo suposo que, en este local del Ple també podrem plantejar els dubtes que puguem tindre. No sé si ara, que això després puga tindre una explicació o no, o no corresponga, però bé, natros només volíem deixar plantejat això en l'aire, igual que en la proposta que vindrà després, també. Com ja vam comentar en la Comissió, natros vam plantejar que ací, els propietaris afectats d'esta lesivitat, tenen una ordre judicial que és favorable als propietaris i també vam preguntar si això repercutiria, podia repercutir, si l'Ajuntament, en estos dos casos té les de guanyar o les de perdre. Aleshores, per això, com no ho teníem clar, ho preguntàvem. No per res més. Moltes gràcies.»
Finalment, el senyor alcalde manifesta el següent: «Sr. Guzmán, tots els fòrums són bons per a fer les seues preguntes. Pel que fa al següent punt, sí que n'hi ha una sentència, però que la té guanyada, però també li consta que per silenci administratiu de l'Ajuntament. Quant al segon punt que vosté parla, està parlant de l'habitatge, perquè van parlar amb mi i ho van vore, però no condiciona per a res tindre una sentència per un silenci administratiu que ha tingut l'Ajuntament en el seu temps, en els seus anys, no?»
Formalitzat el Decret d'Alcaldia de data 27 de juliol de 2009, que consta en l'expedient HO 314/2009 d'Urbanisme, pel qual s'inicia l'expedient de declaració de lesivitat de l'acord adoptat mitjançant el Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme de data 24 de juliol de 2009, pel qual es va declara que la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, amb CIF. A-12.028.007 i domicili a l'efecte de notificacions a la carretera nacional 340, km. 133'20 a Benicarló, havia consolidat i patrimonialitzat, (acceptant-se que s'ha produït la prescripció de la infracció urbanística, per haver transcorregut el termini de 4 anys des de la seua comissió) les obres, identificades com Zona B i Zona C en el Projecte que consta en l'expedient d'Urbanisme 171/93 (expedient de legalització d'obres 172/1994 d'Urbanisme) de la nau propietat de la citada mercantil, situades en el polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló, de conformitat amb el disposat en l'article 103 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, aquest tècnic de G. d'Urbanisme informa el següent:
Exposició de fets
I.- En data 27 de juliol de 2009, l'Alcaldia adopta la següent Resolució, que es transcriu literalment:
«Relació de fets
I.- Adoptat acord de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme, mitjançant el Decret de data 24 de juliol de 2008, que poguera ser lesiu per a l'interès públic i ha de procedir-se a la seua anul·lació i que literalment diu:
"I.- En data 18 d'agost de 1994 es dicta el següent Decret:
'S'ha denegat llicència d'obres a MUEBLES FUSTER, SA per acord de la Comissió de Govern de data 16 de desembre de 1993 (Exp. núm. 171/93); i tenint coneixement aquest Ajuntament que en la zona denegada s'han realitzat obres, per mitjà de la present es requerisca l'arquitecte municipal perquè evacue el preceptiu informe en el qual es faça constar, a la vista del construït i tenint en compte el principi in dubio pro reo, si les aquestes són o no legalitzables.'
II.- En eixa mateixa data (18/08/94) l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet un informe en el qual s'indica a manera de conclusió que:
'Es pot concloure que les naus construïdes sense llicència seran parcialment legalitzables mitjançant la corresponent sol·licitud de llicència d'obres amb un projecte visat pel col·legi oficial, és a dir, podria ser objecte de legalització el construït entre la línia formada per la nau de Muebles Fuster, SA (Exp. 38/82), la Zona A de la nau confrontant (Exp. 171/93) i l'alineació del Pla General, coincident en aquest lateral amb la del Pla Parcial que va desenvolupar el polígon, quedant la resta de l'edificat sense llicència FORA D'ORDENACIÓ, I NO POT SER OBJECTE DE LEGALITZACIÓ SEGONS EL PLANEJAMENT VIGENT PER ENVAIR L'ESPAI DESTINAT A VIAL PEL PLA GENERAL.'
III.- El mateix dia (18 d'agost de 1994) es dicta un Decret (rebut per l'interessat en data 29/08/94) pel qual es disposa:
'PRIMER.- Concedir a MUEBLES FUSTER, SA i a tots els responsables, el termini de DOS MESOS, comptadors a partir de l'endemà de la recepció de la notificació de la present Resolució, a fi que ajuste les obres realitzades en el polígon Industrial de la ctra. N-340, p.k. 133'40, a la denominada Zona A del projecte presentat per a la concessió de la llicència atorgada per la Comissió de Govern en data 7 d'octubre de 1993, o si escau sol·licite la llicència, de conformitat amb l'informe tècnic transcrit en la present Resolució, respecte de la zona legalitzable.'
IV.- En data 23 de setembre de 1994 (registre d'entrada núm..462) el Sr. José Luis Ferrer Llorach, en nom i representació de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, interposa un recurs de reposició contra el Decret citat en l'expositiu anterior, fonamentat en la impossibilitat de complir-lo, atès que resideix en seu jurisdiccional (recurs contenciós administratiu davant el TSJ de la Comunitat Valenciana, núm. 281/1994) la procedència o no de la denegació de la llicència que empara les obres a les quals el Decret es refereix. En l'expedient administratiu no consta cap Decret amb data posterior al dia 23/09/94, que acorde declarar il·legals les obres.
V.- En data 11 d'octubre de 1994, es dicta un Decret desestimatori del recurs de reposició interposat per la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, (rebut per l'interessat en data 14/10/94).
VI.- En data 14 de novembre de 1994 (registre d'entrada núm. 6.536), el Sr. José Luis Ferrer Llorach, en nom i representació de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, sol·licita expressament la legalització de les obres realitzades en la Zona B i Zona C del projecte que en el seu moment es va presentar, adjuntant el projecte en triple versió, degudament visat.
VII.- En data 29 de novembre de 1994, es dicta un Decret (rebut per l'interessat en data 1/12/94) pel qual es resol:
'Suspendre l'executivitat del Decret d'Alcaldia de data 18 d'agost de 1994 fins que el tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dicte sentència en relació amb els recursos interposats.'
VIII.- En data 12 de novembre de 2007 (registre d'entrada núm. 18.326), el Sr. José Luis Ferrer Llorach, en nom i representació de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, amb NIF A-12028007 i domicili a l'efecte de notificacions a la Carretera Nacional 340, km. 133'20, a Benicarló, presenta un escrit (acompanyat de 104 documents numerats del 2 al 104) i pel qual sol·licita, la rectificació de l'error que s'acredita en l'informe que acompanya (realitzat pel Sr. José Luis Ferrer Añó, enginyer industrial, en data 12/11/07) al seu escrit i que es procedisca a la legalització de les obres de l'expedient 172/94 d'Urbanisme, ja que l'alineació del construït, coincideix amb l'alineació que en el seu moment li va ser assenyalada a la mercantil MUÑEQUI, SA.
IX.-En data 4 de desembre de 2007, s'emet un informe del Tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en el qual es proposava atorgar a la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, llicència urbanística per a les obres realitzades en el Polígon Industrial de la Carretera Nacional 340, p.k. 133'40, consistents en la part de l'edifici marcat com Zona B i Zona C en el projecte que consta en l'expedient d'Urbanisme 171/93 (expedient de legalització d'obres 172/1994 d'Urbanisme), després d'una extensa argumentació.
X.-En data 7 de gener de 2008, s'emet un informe per part de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, pel qual es concloïa que l'alineació de la nau construïda per MUEBLES FUSTER, SA envaeix el vial previst en el planejament vigent i, conseqüentment, ha de considerar-se, en la situació urbanística actual, NO LEGALITZABLE. D'igual manera que succeeix amb altres naus ampliades o construïdes en el mateix sector pel mateix agent, a nom d'altres empreses a les quals representa o de les quals participa.
XI.-En data 5 de juny de 2008 (registre d'entrada nombre 11.154), el Sr. José Luis Ferrer Llorach, en nom i representació de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, presenta un escrit pel qual sol·licita la inclusió d'un informe jurídic emès pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Jaime I de Castelló, el Sr. RICARDO GARCÍA MACHO, que avala la pretensió deduïda davant l'Ajuntament per part de la mercantil, en el sentit que les obres, identificades com Zones B i C de la nau propietat de la mercantil, situades al polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló, són legalitzables i que adjunta, a l'expedient HO 172/94, amb la intenció que puga ser tingut en compte per a la resolució de l'expedient, que és del següent tenor:
'1ª. La cuestión que se plantea es la vía a seguir para la legalización de parte de una nave industrial perteneciente a Muebles Fuster, S.A., situada en la Carretera Nacional 340, Km 133,40, polígono CN-340, en Benicarló. Las que han sido identificadas como "Zonas B y C" de esa nave han seguido un iter procedimental al que se aludirá a lo largo de estas páginas, que ha desembocado en una no legalización por el Ayuntamiento de Benicarló de esa parte de la obra construida, que la sitúa en una especie de limbo jurídico, en la que no puede mantenerse. Esta situación, en efecto, le ocasiona al Ayuntamiento problemas jurídicos de calado, puesto que la Administración tiene la obligación de resolver, es decir, no puede permanecer inactiva, como lo ha hecho hasta ahora, tal como se examinará. También produce perjuicios patrimoniales a Muebles Fuster, S.A., que puede conducir a una responsabilidad del Ente local por funcionamiento anormal. Asimismo, esta actuación del Ayuntamiento de Benicarló produce inseguridad jurídica, lo que lesiona el principio de seguridad jurídica reconocido constitucionalmente.
Por todo ello, entendemos que esta situación debe encontrar una solución jurídica adecuada y ponderada, y en este sentido se plantea el Informe que se presenta.
2ª. En el Expediente 171/93 aparece la solicitud de Muebles Fuster, S.A. de dos licencias para la construcción de una nave en el polígono CN-340, km 133,40 con dos sectores diferenciados, la "Zona A" y la "Zona B". La que se refiere a la "Zona A" es otorgada, pero el Ayuntamiento deniega la licencia de la "Zona B" por considerar que invade vial, pues su anchura, según el Ayuntamiento, no son los 8,00 metros que en la Memoria del Proyecto de obras se presentaba. Por Resolución de 18 de agosto de 1994 el Ayuntamiento de Benicarló concede a Muebles Fuster, S.A. un plazo de dos meses para que ajuste las obras realizadas a la denominada "Zona A".
Frente a la resolución del Ayuntamiento de Benicarló que denegaba la licencia de la "Zona B", D. José Luis Ferrer en representación de Muebles Fuster, S.A. interpuso recurso de reposición con fecha 23 de septiembre de 1994, el cual es desestimado por el Ayuntamiento por resolución de 11 de octubre de 1994.
El 14 de noviembre de 1994 Muebles Fuster, S.A. solicita la legalización de las obras realizadas en las "Zonas B y C", y con fecha 29 de noviembre de 1994 se dicta un Decreto por el Ayuntamiento que suspende la ejecutividad del Decreto de 18 de agosto de 1994 hasta que el Tribunal de Justicia de la Comunidad Valenciana se dicte sentencia.
Finalmente, la Sala de lo contencioso-administrativo (Sección primera) del tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana dictó sentencia el 22 de mayo de 1997. Esta sentencia en su fundamento jurídico 3º no acepta la pretensión de Muebles Fuster, S.A. de que el vial tiene ocho metros de anchura, pues considera que ni del Plan Parcial ni del Plan General se deduce tal anchura. Sin embargo, en el fundamento jurídico 4º se refiere el Tribunal al dictamen pericial emitido en el sentido que el vial tiene unas edificaciones alineadas, en su mayor parte, con una anchura de ocho metros, estableciendo que "parece mas viable la solución de adecuar el vial existente a la realidad construida, aunque con ello resultara un sistema general viario de ocho metros, sin aceras y algo estrecho para el tráfico pesado que deberá soportar,...". Esta sentencia del TSJ es recurrida en casación por Muebles Fuster S.A., pero la Sala Tercera (Sección primera) del tribunal Supremo por Auto de 18 de mayo de 1998 lo inadmite.
3ª. A partir de la inadmisión del recurso de casación de Muebles Fuster, S.A. ante el Tribunal Supremo, y una vez notificado a todas las partes interesadas, el Ayuntamiento de Benicarló debería haber iniciado un expediente de demolición de lo construido sin licencia con el fin de proteger la legalidad urbanística.
En efecto, las potestades de protección de la legalidad urbanística tienen la finalidad de prevenir e impedir la transgresión de la legalidad jurídico-urbanística, y en caso de que se produzca, se debe remover con la mayor prontitud para restituir el ordenamiento establecido. Por otra parte, la disciplina urbanística es una de las competencias que corresponde ejercer al Municipio, tal como establece el artículo 25.2-d) de la LBRL (Ley 7/1985, de 2 de abril -Bases del Régimen Local). Se trata de una obligación legal, puesto que "en ningún caso podrá la Administración (en este caso el Municipio) dejar de adoptar las medidas tendentes a reponer los bienes afectados al estado anterior a la producción de la situación ilegal" (art. 52 RDU- Reglamento de disciplina urbanística- Real Decreto 1169/1978, de 22 de mayo).
También el artículo 38.1 de la LS/1992 establece que "la edificación realizada sin licencia o sin ajustarse a sus condiciones e incompatible con el planeamiento vigente será demolida sin indemnización, previa la instrucción del preceptivo expediente conforme a lo establecido en la legislación urbanística aplicable". En el caso concreto que nos ocupa, el de Muebles Fuster, S.A., la construcción no se ajustaba a la licencia concedida, por lo que debería haberse iniciado las acciones establecidas en el artículo 249.2 de la LS/1992. Conforme a ese precepto el Ayuntamiento dentro del plazo de cuatro años, previa la tramitación del oportuno expediente, requerirá al interesado para que ajuste la edificación a la licencia u orden de ejecución... .Desatendido el requerimiento, se dispondrá la expropiación o sujeción al régimen de venta forzosa del terreno correspondiente y las obras realizadas, de conformidad con la licencia u orden de ejecución que puedan mantenerse, deduciéndose del justiprecio los costes de las demoliciones precisas".
Parece evidente que el Ayuntamiento de Benicarló en ningún momento inició el oportuno expediente encaminado a la demolición del exceso de construcción de Muebles Fuster, S.A. en las "Zonas B y C", ello a pesar de que tenía un plazo de cuatro años para hacerlo, plazo en cualquier caso mas que suficiente, teniendo además en cuenta que el plazo para ese expediente de demolición del Ayuntamiento se elevó de uno a cuatro años por el Decreto-ley 16/1981, lo cual, por cierto, no es una buena práctica legislativa, y puede afectar al principio general del derecho de la seguridad jurídica, reconocido por el art. 9.3 de la Constitución española. En efecto, es un plazo muy amplio que no potencia la eficacia en la actuación de la Administración, y perjudica los intereses patrimoniales de las personas afectadas, dado que durante bastante tiempo se encuentran inmersos en una situación de inseguridad e incertidumbre.
4ª. El plazo de cuatro años que tenía el Ayuntamiento de Benicarló es de tal naturaleza que una vez transcurrido impide las actuaciones allí contempladas. Una vez transcurrido este plazo no será ya posible iniciar un expediente de demolición y en este sentido se ha manifestado la doctrina (vid. J. González Pérez, "Comentarios a la Ley del Suelo- Texto refundido de 1992"), a no ser que se produjeran las situaciones previstas en el artículo 255 LS/1992, lo que no es el caso para la situación jurídica en la que se encuentra Muebles Fuster, S.A.
También la jurisprudencia se ha manifestado en este sentido en relación con el plazo de los cuatro años. Así una sentencia del Tribunal Supremo (Sala de lo Contencioso- Sección 5ª) de 22 de noviembre de 1999, determina que "cuando se trata de una obra sin licencia, ya terminada, el requerimiento de legalización, y en su caso, la procedencia de la demolición conforme al antedicho artículo 184, solamente pueden desplegar sus efectos, tal como exige el artículo 185.1 de la propia Ley del Suelo, siempre que no hubiese transcurrido mas de un año desde la total terminación de las obras realizadas sin licencia, plazo ampliado a cuatro años conforme a lo dispuesto en el artículo 9 del Real Decreto Ley 16/1981, de 16 de octubre" (f.j. 4º). Aunque en esta sentencia se alude a la falta de licencia, el artículo 184.1 LS/1976 también incluye las situaciones en que no se hayan respetado las condiciones de la licencia (aplicable a Muebles Fuster, S.A.). Asimismo en esta sentencia se hace referencia a la LS/1976, y en el caso que nos ocupa la ley aplicable es la LS/1992. Sin embargo, el artículo 184.1 LS/1976 y el artículo 249 LS/1992 son muy semejantes en cuanto a su contenido, por lo que es perfectamente aplicable la sentencia referida a este precepto de la LS/1992. En este sentido debe recordarse que el artículo 249 fue declarado inconstitucional por la STC 61/1997, de 20 de marzo, y pasó a estar vigente el artículo 184 LS/1976. En cualquier caso, el precepto vigente para la época que se lleva a acabo el procedimiento de Muebles Fuster, S.A. es la LS/1992.
Otra sentencia posterior de 5 de julio de 2006, del Tribunal Supremo (Sala de lo Contencioso. Sección 5ª) realiza la misma interpretación respecto al plazo de cuatro años cuando establece que, "como correctamente lo ha entendido la Sala de instancia, es de cuatro años a partir de la terminación de la obra en virtud de la remisión que el apartado segundo del artículo 304 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1992 hace a los preceptos relativos al transcurso de los plazos para la adopción de las medidas de protección de la legalidad urbanística, fijado en cuatro años por el artículo 249 del mismo Texto Refundido de la ley del Suelo de 1992, de manera que, como el edificio cuyo ajuste a la legalidad urbanística pretendió la entidad demandante y ahora recurrente en casación, se había terminado seis años antes de que aquella ejercitase la acción pública, la Sala de instancia declaró caducada dicha acción por haber transcurrido con exceso el plazo de cuatro años, desestimando, por tanto, el recurso contencioso-administrativo interpuesto" (f.j. 1º). En este caso se hace referencia al artículo 249 de la LS/1992, pero, como se percibe de la argumentación, la interpretación es idéntica a la realizada en la sentencia anterior sobre el artículo 185 de la LS/1976, puesto que la explicación sobre el plazo de los cuatro años no se modifica.
5ª. Parece claro, por tanto, que en el caso de Muebles Fuster., S.A., el plazo de los cuatro años ha transcurrido ampliamente, por lo que ha caducado la acción que el Ayuntamiento de Benicarló tenía para iniciar un expediente de demolición de las "Zonas B y C", que constituían, según éste, a la luz del Plan General un exceso de edificación sobre la licencia concedida en su día. La situación jurídica planteada como consecuencia de la caducidad de ese plazo exige al Ayuntamiento de Benicarló una actuación, un hacer positivo, pues parece claro que la Administración municipal no puede permanecer inactiva ante la nueva posición jurídica que surge, tal como ha sido establecido doctrinalmente (M. Gómez Puente), además de que esa situación puede causar perjuicios tanto a intereses públicos como privados.
6ª. Teniendo en cuenta que en la situación concreta que nos ocupa debía haberse iniciado un expediente de demolición contra Muebles Fuster, S.A., y no se llevó a cabo, se ha producido una dejación de una potestad administrativa que tiene efectos jurídicos. En este sentido debería evaluarse si la falta de actuación del Ayuntamiento a partir del momento en que prescribió la posibilidad de ejercicio de las acciones de demolición, han causado algún perjuicio individualizado y económicamente evaluable en los intereses de Muebles Fuster, S.A., puesto que si así fuese, podría conducir a la responsabilidad del Ayuntamiento de Benicarló por su funcionamiento anormal.
En efecto, la falta de ejercicio de la acción de demolición dentro del período de cuatro años tiene dos efectos. De un lado afecta a la legalidad urbanística y, de otro, está lesionando derechos de los particulares. En este sentido el artículo 25.2-d) LBRL establece que la ordenación, gestión, ejecución y disciplina urbanística son competencias de los Municipios irrenunciables, que deben ser vistas vinculadas a los artículos 5.2 y 214 de la LS/1976 en relación también con los artículos 184 y 185 de la misma ley, tal como ha defendido el Tribunal Supremo en una sentencia de 22 de noviembre de 1989: "El ejercicio de estas competencias no es potestativo sino obligado para preservar la normativa urbanística; finalidad para la que la Ley del Suelo establece el ejercicio de la acción pública en su artículo 235" (f.j. 2º).
En esta última sentencia citada y en otras del Tribunal Supremo, como la de 27 de septiembre de 1991, el alto Tribunal examina si la falta de actuación de la Administración ha causado perjuicios a particulares que deban ser indemnizables. Desde la perspectiva de Muebles Fuster, S.A., el hecho cierto es que la prescripción de la acción de demolición y que posteriormente el Ayuntamiento de Benicarló no ha tomado ninguna decisión sobre el problema jurídico planteado, ha causado lesiones patrimoniales a Muebles Fuster, S.A. y muy probablemente a otros propietarios que en ese polígono se encuentran en situaciones jurídicas parecidas. En el caso concreto de Muebles Fuster, S.A. el Auto del Tribunal Supremo de inadmisibilidad de su recurso de casación es de 18 de mayo de 1998. A partir de ese momento el Ayuntamiento de Benicarló tuvo cuatro años para iniciar el procedimiento de demolición del exceso construido, o sea las "Zonas B y C". Por tanto, son ya bastantes años, en torno a seis, en los que ese Ayuntamiento permanece inactivo, sin dar ninguna solución a la situación planteada.
7ª. Transcurrido el plazo de los cuatro años para realizar la demolición y no llevada a cabo ésta, como ocurre en el caso concreto, la obra queda legalizada, y en este sentido se manifiesta la doctrina (por todos, J. González Pérez). También la jurisprudencia ha llevado a cabo una interpretación bien fundamentada sobre la cuestión, que pretende resolver los efectos jurídicos de una situación compleja, y que afecta a intereses jurídicos públicos y privados.
En este sentido una jurisprudencia constante del Tribunal Supremo del año 1980 (SSTS de 12 de mayo, de 19 de mayo y de 13 de junio de 1908) ha establecido que una vez transcurrido el plazo de los cuatro años (un año en aquella época) no cabe ya la posibilidad de demolición, pues ello afectaría al principio de seguridad jurídica, y en este sentido las tres sentencias son unánimes en su argumentación: "..., pues la falta de limitación temporal del primer precepto citado en cuanto a la posibilidad de demolición, no puede acogerse en absoluto, ya que con ello quebraría el principio de la seguridad jurídica al mantener indefinidamente todas las edificaciones carentes de licencia, al acuerdo demoledor de aquéllas sin la determinación legal de un plazo para llevar a cabo esta demolición (sentencia de 19 de mayo de 1980)".
8ª. Si no cabe la posibilidad de demolición de lo construido por la Administración una vez transcurrido el plazo para hacerlo, como se ha visto a lo largo de todo el Informe, hay que buscar una solución jurídica a la situación planteada, y esa solución es la legalización, teniendo en cuenta que queda prohibida la potestad de intervención de la Administración. Podrá tratarse de una legalización tácita, pero en cualquier caso con efectos jurídicos, y esa es la solución mas aceptable en el caso de Muebles Fuster, S.A. desde un punto de vista jurídico, sobre la base de las circunstancias concurrentes en esta situación concreta.
En efecto, la "Zona A" de Muebles Fuster, S.A., se construye conforme a la licencia concedida por el Ayuntamiento de Benicarló, y eso constituye una gran parte de lo construido, puesto que el volumen de lo edificado en las "Zonas B y C" es muy inferior. Es decir, se trataría, por tanto, de realizar una legalización tácita de sólo una parte pequeña del total, puesto que en la "Zona A" se puede llevar a cabo una legalización sin adjetivos.
9ª. Resumiendo ya, debe destacarse que sobre la base de los argumentos utilizados tanto por la jurisprudencia como por la doctrina queda nítidamente puesto de manifiesto que el Ayuntamiento de Benicarló sólo tenía al inicio de todo este proceso dos opciones reguladas por la legislación en los artículos 184 y 185 de la LS/1976 y asimismo en el artículo 249 de la LS/1992: o bien iniciaba los trámites para la demolición de lo construido en exceso sobre la licencia concedida en su día a Muebles Fuster, S.A., o bien instaba la legalización de lo construido sin licencia, o sea las "Zonas B y C".
Ha quedado puesto de manifiesto, y en este sentido la jurisprudencia es contundente, que no es posible ya en estos momentos la demolición, puesto que la acción para llevarla a acabo ha prescrito hace ya algunos años. Por tanto la única vía legalmente correcta, en mi opinión, para resolver el conflicto jurídico planteado es la legalización de lo construido en exceso sobre la licencia, o sea las "Zonas B y C". En este sentido de que la solución viable es la legalización, una vez que prescribe la acción de demolición, se manifiesta también la jurisprudencia. Así, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal Supremo (Sala de lo Contencioso- Sección 5ª) de 9 de noviembre de 2006 (f.j. 7º) y en la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Madrid (Sala de lo Contencioso- Sección 2ª) de 11 de mayo del 2000 (f.j. 3º).
10ª. Por otra parte, que la legalización de las "Zonas B y C" es la solución jurídicamente mas viable y adecuada es consciente el informe Jurídico con propuesta de Resolución de 4 de diciembre de 2007, elaborado por el Sr. J. Hernández Lahera, Técnico de A.G. de Urbanismo del Ayuntamiento de Benicarló. Pero es que, además, este Informe pone de manifiesto diversas cuestiones que deben ser aludidas.
Por un a parte, el Ayuntamiento de Benicarló en diversas épocas ha mantenido que el vial objeto de litigio tiene 8 metros y que el eje de dicho vial coincide con el eje del actual asfaltado. Por ejemplo, tal posibilidad se planteó en fecha 15 de noviembre de 1982 por parte de la Comisión Municipal Permanente. Muy posteriormente, en 2003, hay una propuesta de modificación de las ordenanzas del polígono Industrial Km 133,4 CN-340, estableciendo una anchura del vial de 8 metros, y un Informe jurídico del Técnico de A. G., Sr. Segarra Piñana con fecha 19 de febrero de 2003 que es favorable a la Modificación propuesta.
En una época posterior, la Comisión Informativa de Urbanismo en sesión celebrada el 21 de abril de 2004 dictaminó una propuesta en la que se fija la anchura del vial en 8 metros, y tal propuesta se elevó para que fuera aprobada por el Pleno del Ayuntamiento, que, sin embargo, en sesión celebrada el 29 de abril de 2004 no obtuvo la mayoría absoluta para la aprobación del dictamen de la citada Comisión Informativa. De nuevo, a instancias de la Comisión Territorial de Urbanismo de Castellón, la Comisión Informativa de Urbanismo en sesión celebrada el 16 de febrero de 2005 vuelve a dictaminar que la anchura del vial es de 8 metros. Sin embargo, una vez mas el Pleno del Ayuntamiento en sesión celebrada el 24 de febrero de 2005 no alcanzó la mayoría absoluta para la aprobación del dictamen de la susodicha Comisión Informativa.
Por otra parte, los Técnicos que han informado sobre el tema no se han puesto de acuerdo sobre la anchura del vial, o al menos no lo han hecho sobre las circunstancias que concurren en el caso que se examina, pero si han puesto de relieve algunas cuestiones, que se quieren destacar. Así el Ingeniero Industrial Sr. Ferrer Añó defiende que el polígono Ctra. N-340 no se rige por profundidad edificable, sino por alineación del vial, lo cual conduce a que la anchura de tal vial es de 8 metros, anchura existente desde el año 1978.
El arquitecto municipal Sr. Pérez Lores ha mantenido siempre el criterio de que el vial del polígono Ctra. N-340 no tiene 8 metros, sino al menos 10 metros. Sin embargo, en su Informe de 8 de enero de 2008 dice que en su Informe de 2003 pretendió "legalizar la situación irregular que dichas naves habían generado al ser construidas fuera de ordenación, aún a pesar de la incongruencia urbanística que se derivaba de realizar un vial de 8 metros en el que maniobran vehículos de gran tonelaje". El hecho cierto es que en el año 2003 el Arquitecto municipal Sr. Pérez Lores buscó la resolución de un problema jurídico que tiene el Ayuntamiento de Benicarló, que tiene que ser resuelto para evitar incurrir en responsabilidad de este Ente local por funcionamiento anormal, además de seguir lesionando otros bienes jurídicos, a los que se ha hecho alusión en este Informe.
El dictamen pericial del Sr. Escandell Tudela, Arquitecto Superior del Ilustre Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, dice en efecto, que no coincide el eje del asfaltado actual con el del vial definido en el Plan Parcial. Sin embargo, también establece que sería mas viable la solución de adecuar el vial existente a la realidad construida, y para ello dio una serie de argumentos, que tal vez en su momento deberían haber sido tenidos en consideración, aunque con ello resultara un sistema general viario de 8 metros, sin aceras y algo estrecho para el tráfico pesado que deberá soportar.
11ª. Parece claro que entre los Informes aludidos, que abordan el tema desde un punto de vista jurídico y técnico, hay diversidad de opiniones sobre el problema que se plantea, sin haber podido encontrar una solución al problema planteado, probablemente debido también a que estos Informes, tal como se plantearon, no podían encontrar una solución, con la excepción del que suscribe el Sr. Hernández Lahera, que si tiene como objetivo encontrar una vía de salida a la situación jurídica planteada, consciente de que es perentorio hacerlo así.
Llegados a este punto quisiera poner de relieve la necesidad perentoria, a la que se enfrenta el Ayuntamiento de Benicarló, de dar una solución a la situación jurídica planteada. En efecto, la acción para la demolición de las "Zonas B y C" de Muebles Fuster, S.A. ha prescrito hace ya bastantes años, por lo que esta vía es inviable, como de manera prácticamente unánime han puesto de manifiesto la doctrina y jurisprudencia.
El Ayuntamiento de Benicarló no puede seguir permaneciendo inactivo, como lo lleva haciendo desde hace ya bastante tiempo, puesto que esta situación infringe la legalidad, e incurre en una posible responsabilidad por funcionamiento anormal de la Administración.
Además, la permanencia en una situación de inactividad del ente local lesiona bienes jurídicos, como la seguridad jurídica, principio general del derecho reconocido constitucionalmente en el artículo 9.2 de la Constitución española. Asimismo, esta situación vulnera el servicio a los intereses generales, objetivo esencial que debe perseguir la Administración, lo que está reconocido en el artículo 103.1 de la Constitución española y en el artículo 3.1 d e la ley 30/92 (LRJ-PAC).
Teniendo en cuenta lo anterior, se ha puesto de manifiesto en este informe que la vía de solución es reiniciar por parte del Ayuntamiento de Benicarló el expediente de legalización de las "Zonas B y C" de Muebles Fuster, S.A. con los efectos jurídicos pertinentes.'
Fonaments de dret
Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en el present expedient, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, personalitat suficient i legitimació en la causa de la part reclamant.
Segon.- Atés que els expedients de protecció de la legalitat urbanística no tenen naturalesa sancionadora i la seua finalitat és la de restaurar l'ordre jurídic infringit.
Com assenyalen García de Enterría i Parejo Alonso, les mesures de protecció de la legalitat urbanística s'emmarquen en l'activitat administrativa d'intervenció dels actes d'edificació del sòl a través de la seua submissió a prèvia llicència.
En l'actualitat, els articles 219 a 231 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV) i 521 a 533 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), estableixen una regulació detallada del procediment de protecció de la legalitat urbanística, de les mesures cautelars a adoptar per a les obres en curs, així com els mitjans de restauració de la realitat física alterada.
La llicència sol·licitada a posteriori ha de ser atorgada o denegada a la vista del planejament vigent al moment d'adoptar-se l'acord o la resolució que procedisca. És doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentències de 17 de març de 1989, 19 de febrer de 1990 i de 10 d'abril de 1990) que l'ordenament urbanístic amb el qual el projecte d'obra de legalització ha de ser confrontat és el vigent al moment del seu atorgament, açò és, el vigent al moment de decidir-se sobre la seua legalització. No amb el planejament en vigor al moment de produir-se la infracció, si és distint a l'actual, ni amb el planejament futur perquè no està en vigor i es desconeix si prosperarà o no.
Tercer.- Atès que l'assumpte que es debat, (legalització o no, de les denominades Zona B i Zona C) després de la incorporació en l'expedient 172/94 d'Urbanisme, en data 5/06/08 (registre d'entrada núm. 11.154), de l'informe signat pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Jaime I de Castelló, el Sr. García Macho, de data 2/06/08, en paraules del citat catedràtic, és el següent:
'Las que han sido identificadas como "Zonas B y C" de esa nave han seguido un iter procedimental al que se aludirá a lo largo de estas páginas, que ha desembocado en una no legalización por el Ayuntamiento de Benicarló de esa parte de la obra construida, que la sitúa en una especie de limbo jurídico, en la que no puede mantenerse. Esta situación, en efecto, le ocasiona al Ayuntamiento problemas jurídicos de calado, puesto que la Administración tiene la obligación de resolver, es decir, no puede permanecer inactiva, como lo ha hecho hasta ahora.'
Quart.- Considerant els informes de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de dates 18/08/94, 9/11/94 i 7/01/08.
Cinquè.- Considerant la Sentència de data 22/05/97, dictada per la Secció 1ª, del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Sisè.- Considerant els informes del Tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, de dates 4/12/07 i 25/06/08.
En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i les facultats conferides a l'Alcaldia, per l'article 21.1.q) de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, delegades mitjançant Decret de 19 de juny de 2007 (BOP núm. 89, de 19/07/07), en aquesta Tinença d'Alcaldia, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient.
En virtut de tot això,
RESOLC:
Primer.- Estimar la sol·licitud formulada per la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, amb NIF A-12.028.007 i domicili a l'efecte de notificacions en la Carretera Nacional 340, km. 133'20, a Benicarló, mitjançant escrit de data 5/06/08 (registre d'entrada núm. 11.154) d'inclusió d'un informe jurídic emès pel catedràtic de dret administratiu de la Universitat Jaume I de Castelló, el Sr. Ricardo García Macho en l'expedient de legalització d'obres 172/1994 d'urbanisme.
Segon.- Considerar que les obres, identificades com Zona B i Zona C en el Projecte que consta en l'expedient d'Urbanisme 171/93 (expedient de legalització d'obres 172/1994 d'Urbanisme) de la nau propietat de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, situades en el polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló, estan consolidades i patrimonialitzades i, per tant, s'accepta que s'ha produït la prescripció de la infracció urbanística per haver transcorregut el termini de 4 anys des de la seua comissió.
Tercer.- Notificar la present resolució a la interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'UN MES, comptador des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat, de conformitat amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Així mateix, indicar-li que pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent."
Fonaments de dret
Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que de conformitat amb el disposat per l'article 69 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, els procediments s'iniciaran d'ofici per acord de l'òrgan competent.
Manifesta l'article 103.1 de la mateixa norma que les administracions públiques podran declarar lesius per a l'interès públic els actes favorables per als interessats que siguen anul·lables conforme al disposat en l'article 63 d'aqueixa Llei, a fi de procedir a la seua ulterior impugnació davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
Segon.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i les facultats conferides a l'Alcaldia, per l'article 21.1.l) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, com a òrgan que té atribuïda la iniciativa per a proposar al Ple, la declaració de lesivitat en matèries de la seua competència.
En virtut de tot això,
RESOLC:
Primer.- Que s'inicie l'expedient de declaració de lesivitat, de l'acord adoptat mitjançant Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme de data 24 de juliol de 2008, --pel qual es va declarar que les obres, identificades com Zona B i Zona C en el Projecte que consta en l'expedient d'urbanisme 171/93 (expedient de legalització d'obres 172/1994 d'Urbanisme) de la nau propietat de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, situades en el polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló, estan consolidades i patrimonialitzades i, per tant, s'accepta que s'ha produït la prescripció de la infracció urbanística per haver transcorregut el termini de 4 anys des de la seua comissió-- i una vegada instruït el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, es pose de manifest a l'interessat l'expedient, perquè en un termini de deu dies hàbils, al·legue i presente els documents que estime pertinents.
Segon.- Que s'informe per part del Tècnic de G. d'Urbanisme.
Tercer.- Que es dictamine per la Comissió Informativa d'Urbanisme.
Quart.- Que una vegada dictaminat, s'eleve al Ple de la corporació, perquè acorde el que estime procedent.»
II.- Aquesta Resolució, va ser notificada a la mercantil interessada en data 31 de juliol de 2009, i no s'ha cap presentat al·legació per escrit per la seua banda, si bé és cert, que la mercantil interessada a través del seu representant legal, el Sr. Ferrer Llorach, de forma verbal, ha sol·licitat que es tinga en compte, per al present expedient, l'escrit presentat en data 18/08/08 (registre d'entrada núm. 15.460), presentat com al·legació al concert previ del nou PGOU de Benicarló, del següent tenor:
«DICEN:
1º.- Que las empresas y propiedad a las que representan, son propietarias de varias parcelas en el Polígono Industrial Km. 133.4 de la N-340 de esta ciudad, sobre las que están construidas las naves en las que en la actualidad desarrolla la actividad.
Las parcelas a que se hacen referencia en el punto anterior, son todas ellas colindantes una con otra de forma sucesiva.
Consta en el Registro de la Propiedad en virtud de las correspondientes escrituras otorgadas en la notaría de D. J. María Giner Ribera, y Nº de Protocolo (142/82), (989/88), (1763/96), y (1425/1976), que tienen en común en lo referente al linde norte, "El linde Norte de la finca descrita, se extiende hasta el eje del vial y queda sujeto en la anchura correspondiente, a su destino de acceso a la calle alineado de manera análoga a las parcelas colindantes".
2º.- Este polígono industrial (Km. 133.4 N-340), fue aprobado definitivamente en el año 1971, y el P.G.O.U. Aprobado inicialmente por el Ilmº. Ayuntamiento Pleno el día 3 de enero de 1983, y definitivamente por la Comisión Provincial de Urbanismo el 29 de julio de 1986, lo asume en las condiciones dichas, y con las modificaciones en su vial a que se refiere en el certificado cuya fotocopia se acompaña, siendo dicho polígono, como así consta también en dicho certificado, de propiedad privada.
Es necesario hacer constar que respecto a la ubicación del vial asfaltado, existe desde 1971, y por los distintos informes que adjuntamos a la presente, emitidos como consta en los mismos en el año 1978, 1982, y en el expediente de concesión de licencia a Muñequi, s.a. de 1983, en la que como se puede observar en el informe técnico contenido en el expediente y cuya fotocopia se acompaña, se fija como alineación la determinada por la urbanización existente en 11/11/83. Como se puede observar todos ellos anteriores a 1990.
3º.- La iniciativa privada para el desarrollo del polígono, conllevó en su día la propiedad de los terrenos sobre los que se desarrolló el mismo, resultando ser copropietarios en general y propietarios directos en particular de parte de su vial, quienes suscriben la presente, según queda dicho en el punto Primero.
4º.- El Ilmº. Ayuntamiento de Benicarló, declinó en su día la aceptación de la oferta de cesión que referida al vial de éste polígono le fue hecha. (se adjunta documento que lo acredita).
5º.- A fecha de hoy, está en exposición pública el Concierto Previo del Nuevo Plan General de Ordenación Urbana de Benicarló.
6º.- En el B.O.E. nº 154 correspondiente al 26 de junio de 2008, se publica REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008 de 20 de junio por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Suelo. En su disposición Transitoria Quinta "Edificaciones Existentes" Final Primera "Título competencial y ámbito de aplicación", cita las condiciones aplicables a las edificaciones existentes con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 8/1990 de 25 de julio.
Dichos los puntos que preceden, y teniendo en cuenta antecedentes en el desarrollo del expediente que nos ocupa, es necesario presentar la siguiente,
ALEGACIÓN:
Que teniendo en cuenta la propiedad privada del vial del polígono Industrial Km. 133.4 de la N-340 de esta ciudad, edificado según consta en documentación que se acompaña, emitida por ese Ilmº. Ayuntamiento con anterioridad a la Ley 8/1990, y cuyos parámetros le son perfectamente conocidos, y verificables,
SOLICITO
Dando por recibido en tiempo y forme el presente escrito de alegaciones al concierto previo del nuevo P.G.O.U., tenga a bien ordenar su incorporación al expediente, y tenida en cuenta la petición que a continuación le formulo
Que habiendo sido incorporados por Real Decreto Legislativo 2/2008, al patrimonio de su titular la porción de VIAL ASFALTADO, (única edificación existente desde 1971 y hasta la fecha), edificado sobre terreno propiedad de Muebles Fuster. S.A. Y de Rosa María Borrás Forés, en particular y de otros en general, sean tenidos en cuenta en la confección de los planos y demás derechos en el desarrollo del concierto previo y nuevo P.G.O.U.. La alineación correspondiente a este lado del vial definida por el vial asfaltado y teniendo en cuenta que la edificación realizada está alineada con la señalada en su día a Muñequi, s.a. Según informe técnico de 11/11/1983, se respete con dicha alineación la edificación actualmente existente, hormigonada en suelo anterior a 1990, y la edificación posteriormente construida elevada sobre la anterior hormigonada, y consolidada por caducidad.
Se adjunta anexo 19 fotocopias (foto inicial del polígono y actual).»
Fonaments de dret
Primer.- La declaració de lesivitat constitueix una excepció al principi general de dret segons la qual ningú pot anar lícitament contra els seus propis actes, per la qual cosa aquesta situació d'excepció ha d'interpretar-se restrictivament.
L'article 103.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix que la declaració de lesivitat no podrà adoptar-se una vegada transcorreguts quatre anys des que es va dictar l'acte administratiu i exigirà la prèvia audiència de tots aquells que apareguen com interessats en aquest, en els termes establits per l'article 84 d'aquesta Llei.
Procedeix indicar que des de l'adopció de l'acord (24 de juliol de 2008) no han transcorregut els quatre anys citats, tal com exigeix l'article 103.2 de la LRJPAC.
Per tant, procedeix la continuació de l'expedient.
Segon.- L'acte a què fem referència va ser adoptat prenent en consideració els següents informes que consten en els diferents expedients d'obres relacionats amb el vial asfaltat existent en el polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló:
--Informes de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de dates 18/08/94, 9/11/94 i 7/01/08.
--Informes del Tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, de dates 4/12/07 i 25/06/08.
--Sentència de data 22/05/97, dictada per la Secció 1ª, del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
Tercer.- La competència és del Ple de l'Ajuntament, de conformitat amb l'establit per l'article 22.2.K de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local i el 103.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, havent de ser la declaració de lesivitat motivada, i per això ha de quedar constància demostrada que existeix infracció i que es fa necessària la seua anul·lació per a evitar crebant als interessos públics.
Semblant evident que la motivació de la declaració de lesivitat, recollida en la Resolució d'Alcaldia de data 27/07/09, es troba no en els informes d'aquest TAG d'Urbanisme que subscriu, de dates 4/12/07 i 25/06/08, sinó en els informes desfavorables emesos per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en dates 18/08/94, 9/11/94 i 7 de gener de 2008, que consta en l'expedient, en el qual s'indica que:
«En conclusió, aquest tècnic informant considera que l'alineació de la nau construïda per Muebles Fuster, SA. envaeix el vial previst en el planejament vigent i, conseqüentment, ha de considerar-se, en la situació urbanística actual, NO LEGALITZABLE. D'igual manera que succeeix amb altres naus ampliades o construïdes en el mateix sector pel mateix agent, a nom d'altres empreses a les quals representa o de les quals participa.»
Quart.- D'aquesta elemental exposició es pot concloure que l'actuat per l'Ajuntament en l'expedient de declaració de lesivitat, s'adequa a la legislació vigent i és procedent, per tant, seguir el procediment en els termes assenyalats.
En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.k) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
En conseqüència, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, la corporació, per divuit vots a favor i dos abstencions --representants del grup municipal del BLOC--, acorda:
Primer.- Declarar lesiu als interessos municipals, la Resolució adoptada mitjançant el Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme, de data 24 de juliol de 2008 pel qual es va declarar: «considerar que les obres, identificades com Zona B i Zona C en el Projecte que consta en l'expedient d'Urbanisme 171/93 (expedient de legalització d'obres 172/1994 d'Urbanisme) de la nau propietat de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, amb CIF. A-12.028.007 i domicili a l'efecte de notificacions en la Carretera Nacional 340, km. 133'20 a Benicarló, situades en el polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló, estan consolidades i patrimonialitzades i, per tant, s'accepta que s'ha produït la prescripció de la infracció urbanística per haver transcorregut el termini de 4 anys des de la seua comissió»; de conformitat amb els informes desfavorables emesos per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en dates 18/08/94, 9/11/94 i 7/01/08, en els quals s'indica, a manera de resum, que l'alineació de la nau construïda per MUEBLES FUSTER, SA envaeix el vial previst en el planejament vigent i, conseqüentment, ha de considerar-se, en la situació urbanística actual, NO LEGALITZABLE. D'igual manera que succeeix amb altres naus ampliades o construïdes en el mateix sector pel mateix agent, a nom d'altres empreses a les quals representa o de les quals participa.
Segon.- Interposar un recurs de lesivitat, contra la Resolució adoptada mitjançant el Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme, de data 24 de juliol de 2008 pel qual es declara: «considerar que les obres, identificades com Zona B i Zona C en el Projecte que consta en l'expedient d'Urbanisme 171/93 (expedient de legalització d'obres 172/1994 d'Urbanisme) de la nau propietat de la mercantil MUEBLES FUSTER, SA, amb CIF A-12.028.007 i domicili a l'efecte de notificacions en la Carretera Nacional 340, km. 133'20 a Benicarló, situades en el polígon industrial Km. 133'4 de la CN-340 de Benicarló, estan consolidades i patrimonialitzades i, per tant, s'accepta que s'ha produït la prescripció de la infracció urbanística per haver transcorregut el termini de 4 anys des de la seua comissió»; de conformitat amb els informes desfavorables emesos per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en dates 18/08/94, 9/11/94 i 7/01/08, en els quals s'indica, a manera de resum, que l'alineació de la nau construïda per MUEBLES FUSTER, SA, envaeix el vial previst en el planejament vigent i, conseqüentment, ha de considerar-se, en la situació urbanística actual, NO LEGALITZABLE. D'igual manera que succeeix amb altres naus ampliades o construïdes en el mateix sector pel mateix agent, a nom d'altres empreses a les quals representa o de les quals participa; mitjançant la corresponent demanda davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, de conformitat amb el disposat en l'article 45.4 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tercer.- Facultar l'Alcaldia Presidència perquè efectue el nomenament de procurador i advocat, per a la representació i defensa dels interessos municipals en el present expedient.
PUNT 13é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DECLARACIÓ DE LESIVITAT DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA D'URBANISME DE DATA 13 DE JULIOL DE 2009, EN VIRTUT DEL QUAL ES DECLARA L'OBTENCIÓ DE LLICÈNCIA, PER SILENCI ADMINISTRATIU, PER A LES OBRES DE DISTRIBUCIÓ DE LOCAL PER A HABITATGE.-Se sotmet a consideració de la corporació informe proposta formulat pel TAG d'Urbanisme de data 22 de setembre de 2009.
Formalitzat el Decret d'Alcaldia de data 14 de juliol de 2009, que cosnta en l'expedient HO 298/2009 d'Urbanisme, pel qual s'inicia l'expedient de declaració de lesivitat de l'acord adoptat mitjançant Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme de data 13 de juliol de 2009, pel qual es declara que la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N i domicili a l'efecte de notificacions a la ronda General Mitre núm. 184-186, ent. 3a de Barcelona, CP 08006, havia obtingut la llicència municipal, per a les obres de distribució d'un local per a habitatge, situat a la pl. de l'Ajuntament local núm. 2 de Benicarló (expedient LO 783/2005 d'Urbanisme) per silenci administratiu positiu, de conformitat amb el disposat en l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, per aquest Tècnic de G. d'Urbanisme s'informa el següent:
Exposició de fets
I.- En data 14 de juliol de 2009, l'Alcaldia adopta la següent Resolució, que es transcriu literalment:
«Relació de fets
I.- Adoptat l'acord per la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme, mitjançant el Decret de data 13 de juliol de 2009, que podria ser lesiu per a l'interès públic, havent de procedir-se a la seua anul·lació i que literalment diu:
"I.- En data 26 de desembre de 2005 (registre d'entrada núm. 6.264), la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N, sol·licita una llicència urbanística per a les obres de distribució d'un local per a habitatge a la pl. de l'Ajuntament núm. 2, a Benicarló, (expedient HO 783/2005 d'Urbanisme).
II.- En data 26 de desembre de 2005, la interessada ingressa l'ICIO, que ascendeix a 1.120 euros, segons la valoració realitzada pels Serveis Tècnics Municipals, que ascendeix a 40.000 euros.
III.- Una vegada examinada pels Serveis Tècnics Municipals la documentació que l'acompanya, en data 8 de febrer de 2006, s'emet un informe desfavorable per part de l'arquitecte tècnic municipal, el Sr. Vidal Mormeneo, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, (datat el 9/02/06) a la concessió de la llicència, i amb base als següents criteris:
-
OBRA:
DISTRIBUCIÓ DE LOCAL PER A HABITAGE
PETICIONARI:
LUISA MARÍA LÓPEZ PRATS
SITUACIÓ:
Pl. de l'AJUNTAMENT, 2
ENTRADA:
20736/05
EXPEDIENT:
783/05
'El tècnic que subscriu, després d'examinar els documents aportats, INFORMA:
La sol·licitud no compleix amb les determinacions del planejament vigent i les Normes d'Habitabilitat i Disseny de la Comunitat Valenciana, HD/91.
L'obra se situa en ZONA EIXAMPLE, CLAU 8g.
Els vials als quals dóna tenen la urbanització COMPLETA, o s'han d'urbanitzar mitjançant actuació_____________ .
El valor del sol·licitat, a l'efecte de la liquidació de taxes, ascendeix a la quantitat de: 40.000,00 euros.
En conseqüència s'estima que procedeix emetre un informe DESFAVORABLE.
Observacions:
Revisats expedients, Núm. 55/84 de PROJECTE BÀSIC D'ORDENACIÓ PLAÇA MARIA VICTÒRIA i l'expedient Núm. 157/84 DE CONSTRUCCIÓ D'EDIFICI en aquesta plaça, l'ús que es recull per a les plantes baixes tant en un cas com en l'altre, és de local comercial, per tant s'informa desfavorablement l'ús d'habitatge.'
IV.- Per Decret del Tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló de data 24 de febrer de 2006, es denega la llicència municipal per a la distribució de local per a habitatge a la pl. de l'Ajuntament núm. 2.
V.- En data 25 de març de 2008, la Secretaria Judicial del Jutjat núm. 2 Contenciós Administratiu de Castelló remet (a l'Ajuntament de Benicarló) testimoniatge de la Sentència núm. 141 de data 25-03-08, dictat en el procediment abreujat núm. 206/06, sent la part demandant, la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, i per la qual s'estima parcialment el recurs contenciós administratiu interposat contra el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló de data 24 de febrer de 2006, pel qual es denega la llicència municipal per a la distribució d'un local per a habitatge a la pl. de l'Ajuntament núm. 2 i, per tant, s'anul·la aquest, amb reconeixement exprés d'haver obtingut la llicència objecte del recurs per silenci administratiu positiu.
VI.- En data 29 de maig de 2009 (registre d'entrada núm. 8.996), la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N i domicili a l'efecte de notificacions a la ronda General Mitre núm. 184-186, ent. 3a de Barcelona, CP 08006, presenta la sol·licitud de llicència municipal per a les obres de distribució de local per a habitatge, situat a la pl. de l'Ajuntament local núm. 2 de Benicarló (expedient LO 783/2005 d'Urbanisme).
VII.- En l'expedient consta l'informe jurídic favorable del Tècnic de G. d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, de data 10 de juliol de 2009.
Fonaments de dret
Primer.- Que l'expedient es troba conclòs a tenor de l'assenyalat en l'article 177 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, aprovat per Reial Decret 2.568/1986, de 28 de novembre, i pot ser objecte de resolució.
Segon.- Que sense perjudici de la liquidació definitiva que poguera practicar-se de l'ICIO, prenent com a referència el cost real i efectiu de les obres, una vegada que finalitzen aquestes, procedeix la concessió de la present llicència, que s'entendrà atorgada excepte el dret de propietat i sense perjudici del de tercers.
Tercer.- Que la resolució que es dicte i pose fi de forma expressa al procediment ha de ser congruent amb el sol·licitat i estar adequadament motivada, conformement a l'establit en l'article 193 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i 489 i 490 del Decret 67/2006, que desenvolupa aquesta.
Quart.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i les facultats conferides a l'Alcaldia, per l'article 21.1.q) de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, delegades mitjançant el Decret de 19 de juny de 2007 (BOP nº 89, de 19/07/07), en aquesta Tinença d'Alcaldia, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient.
En virtut de tot això,
RESOLC:
Primer.- Declarar que la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N i domicili a l'efecte de notificacions a la ronda del General Mitre núm. 184-186, ent. 3a de Barcelona, CP 08006, ha obtingut la llicència municipal d'obres per a la distribució de local per a habitatge a la pl. de l'Ajuntament núm. 2 de Benicarló (expedient HO 783/2005 d'Urbanisme), per silenci administratiu positiu, de conformitat amb el disposat tant en la Sentència del Jutjat núm. 2 Contenciós Administratiu de Castelló, núm. 141 de data 25-03-08, com en l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per Llei 4/1999, de 13 de gener, amb subjecció a les condicions generals que a continuació es detallen:
1.- Condicions generals.
1.1.- Queda prohibit realitzar treballs que puguen transmetre sorolls a l'exterior del recinte de l'obra o local, en zona residencial en horari nocturn, és a dir, des de les 22 hores fins a les 8 hores i els caps de setmana des de les 13 hores del dissabte, així com festius durant tot el dia.
1.2.- Durant el mes d'agost, no es podran realitzar treballs que impliquen tancaments, ni tan sols parcials, de carrers, tant per al tràfic rodat com per als vianants.
1.3.- Connexió clavegueram aigües negres i pluvials.
En el projecte d'execució ha de dissenyar-se la instal·lació d'evacuació d'aigües de forma separativa, és a dir, les aigües pluvials i aigües residuals han de discórrer per derivacions, baixants i claveguerons de forma separada dins i fora de l'edifici.
Si existeix un sistema separatiu en la xarxa municipal de clavegueram, es tindrà especial cura a escometre igualment de forma separativa. Si el col·lector municipal és unitari, s'evitarà connectar la xarxa d'aigües pluvials de l'edifici al col·lector públic i les aigües s'hauran d'abocar a la calçada i passar el desguàs per sota de la vorera.
Ha de tenir-se especial cura a realitzar les connexions d'aigües netes i brutes als seus respectius i adequats col·lectors.
1.4.- Ha de senyalitzar convenientment la zona d'obres i protegir-la mitjançant barreres estables contínues, il·luminades amb llums roigs, engegats tota la nit i dotats de senyals acústics de baixa freqüència, de manera que puguen ser advertits amb antelació suficient per persones amb discapacitat. Aquestes barreres no poden realitzar-se amb materials que puguen presentar puntes perilloses cap a l'exterior (mallat). Tot recorregut o accés que, provisionalment, quede obstaculitzat, ha de ser substituït per un altre alternatiu de característiques que permeten l'ús per persones de mobilitat reduïda o limitació sensorial. Queda prohibida la substitució d'aquesta barrera per cordes, cables o similars.
1.5.- Ha de tenir exposada la placa identificativa de les obres, en lloc ben visible, durant tot el seu temps d'execució.
1.6.- Una vegada realitzada l'estructura de la planta primera, s'ha d'instal·lar una bastida amb túnel inferior per a pas de vianants protegit amb una amplària mínima de 120 cm.
1.7.- Una vegada finalitzades les obres, s'ha de posar en coneixement de l'Ajuntament perquè els serveis tècnics municipals procedisquen a comprovar la seua adequació a la llicència atorgada. En tot cas, transcorregut un any des de l'atorgament de la llicència, els serveis tècnics procediran a efectuar la inspecció corresponent.
Segon.- La llicència s'entén atorgada deixant fora de perill el dret de propietat i sense perjudici del de tercers.
Tercer.- Aprovar la liquidació provisional de l'ICIO, que ascendeix a la quantitat de 1.120 euros corresponents al 2'8 % del valor de l'obra (article 11 de l'Ordenança núm. I-4, reguladora de l'ICIO) segons la valoració realitzada pels serveis tècnics municipals, que ascendeix a 40.000 euros, sense perjudici de la liquidació definitiva que poguera practicar-se, prenent com a referencia el cost real i efectiu de les obres, una vegada finalitzen aquestes.
Quart.- Abans de l'inici de les obres i perquè aquestes puguen ser autoritzades, l'interessat ha de presentar davant l'Ajuntament (si no ho haguera fet ja), en un termini de 3 mesos:
--Un exemplar del projecte d'execució, visat pel col·legi professional corresponent o volant col·legial en el qual es faça constar que es compta amb el projecte d'execució complet i la data del seu visat.
--Un exemplar de l'estudi de seguretat i salut, a tenor de l'establit en el Reial Decret 1.627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.
--Un exemplar del projecte tècnic d'infraestructura comuna de telecomunicacions de l'edifici, a tenor de l'establit en la disposició addicional primera de l'Ordre de 14 de maig de 2003, per la qual es desenvolupa el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació en l'interior dels edificis i l'activitat d'instal·lació d'equips i sistemes de telecomunicacions, aprovat pel Reial Decret 401/2003, de 4 d'abril.
--El nomenament d'aparellador o arquitecte Tècnic, visat pel col·legi professional corresponent.
--El nomenament del contractista, així com fotocòpia del IAE o declaració censal, si escau, si no s'haguera presentat per a l'obtenció de la llicència.
Cinquè.- De conformitat amb el disposat en l'article 204.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, l'inici de les obres ha de tenir lloc en el termini de 6 mesos, comptadors des de la notificació de la Resolució dictada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme.
Una vegada iniciades, no s'interrompran durant termini acumulat superior a 6 mesos.
El termini màxim d'execució serà de 24 mesos, des de la data de concessió de la llicència.
Sisè.- Notificar la present resolució a la interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'UN MES, comptador des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat.
Així mateix, indicar-li que pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent."
Fonaments de dret
Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que de conformitat amb el disposat per l'article 69 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, els procediments s'iniciaran d'ofici per acord de l'òrgan competent.
Manifesta l'article 103.1 de la mateixa norma que les administracions públiques podran declarar lesius per a l'interès públic els actes favorables per als interessats que siguen anul·lables conforme al disposat en l'article 63 d'aqueixa Llei, a fi de procedir a la seua ulterior impugnació davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.
Segon.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i les facultats conferides a l'Alcaldia, per l'article 21.1.l) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, com a òrgan que té atribuïda la iniciativa per a proposar al Ple, la declaració de lesivitat en matèries de la seua competència.
En virtut de tot això,
RESOLC:
Primer.- Que s'inicie l'expedient de declaració de lesivitat, de l'acord adoptat mitjançant Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme de data 13 de juliol de 2009, pel qual es va declara que la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N i domicili a l'efecte de notificacions a la ronda General Mitre nombre 184-186, ent. 3a de Barcelona, CP 08006, ha obtingut la llicència municipal d'obres per a la distribució d'un local per a habitatge a la plaça de l'Ajuntament núm. 2 de Benicarló (expedient HO 783/2005 d'Urbanisme), per silenci administratiu positiu, de conformitat amb el disposat en l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per la Llei 4/1999, de 13 de gener, i una vegada instruït el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, es pose de manifest als interessats l'expedient, perquè en un termini de deu dies hàbils, al·leguen i presenten els documents que estimen pertinents.
Segundo.- Que s'informe per part del Tècnic de G. d'Urbanisme.
Tercer.- Que hi dictamine la Comissió Informativa d'Urbanisme.
Quart.- Que una vegada dictaminat, s'eleve al Ple de la corporació, perquè acorde el que estime procedent.»
II.- Aquesta Resolució, va ser notificada en data 21 de juliol de 2009, a la interessada i no s'ha ha presentat cap al·legació per la seua banda.
Fonaments de dret
Primer.- La declaració de lesivitat constitueix una excepció al principi general de dret segons la qual ningú pot anar lícitament contra els seus propis actes, per la qual cosa aquesta situació d'excepció ha d'interpretar-se restrictivament.
L'article 103.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix que la declaració de lesivitat no podrà adoptar-se una vegada transcorreguts quatre anys des que es va dictar l'acte administratiu i exigirà la prèvia audiència de tots aquells que apareguen com a interessats en aquest, en els termes establits per l'article 84 d'aquesta Llei.
Procedeix indicar que des de l'adopció de l'acord (13 de juliol de 2009) no han transcorregut els quatre anys citats, tal com exigeix l'article 103.2 de la LRJPAC.
Per tant, procedeix la continuació de l'expedient.
Segon.- L'acte a què fem referència infringeix l'ordenament jurídic, ja que consta en l'expedient d'obres, l'informe emès per l'arquitecte tècnic municipal, el Sr. Vidal Mormeneo, en data 8 de febrer de 2006, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores (de data 9/02/06), que és desfavorable, ja que revisats els expedients núm. 55/84 de PROJECTE BÀSIC D'ORDENACIÓ PLAÇA DE MARIA VICTÒRIA i l'expedient núm. 157/84 DE CONSTRUCCIÓ D'EDIFICI en aquesta plaça, l'ús que es recull per a les plantes baixes tant en un cas com en l'altre, és de local comercial, per tant, s'informa desfavorablement l'ús d'habitatge.
Tercer.- La competència és del Ple de l'Ajuntament, de conformitat amb l'establit per l'article 22.2. K de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local i el 103.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener, havent de ser la declaració de lesivitat motivada, i per això ha de quedar constància demostrada que existeix infracció i que es fa necessària la seua anul·lació per evitar crebant als interessos públics.
Sembla evident que la motivació de la declaració de lesivitat es troba en l'informe desfavorable emès pels Serveis Tècnics Municipals, en data 8 de febrer de 2006 que consta en l'expedient, en el qual s'indica que l'ús que es recull per a les plantes baixes tant en un cas com en l'altre, és de local comercial, per tant, s'informa desfavorablement l'ús d'habitatge.
Quart.- D'aquesta elemental exposició es pot concloure que l'actuat per l'Ajuntament en l'expedient s'adequa a la legislació vigent, per tant, és procedent seguir el procediment en els termes assenyalats.
En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.k) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
En conseqüència, de conformitat amb l'informe proposta emès pel TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per divuit vots a favor i dos abstencions --representants del grup municipal del BLOC--, acorda:
Primer.- Declarar lesiu als interessos municipals, la Resolució adoptada mitjançant Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme, de data 13 de juliol de 2009 pel qual es va declara que la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N i domicili a l'efecte de notificacions a la ronda General Mitre núm. 184-186, ent. 3a de Barcelona, CP 08006, ha obtingut la llicència municipal, per a les obres de distribució d'un local per a habitatge, situt en la plaça de l'Ajuntament local núm. 2 de Benicarló (expedient LO 783/2005 d'Urbanisme) per silenci administratiu positiu, de conformitat amb el disposat en l'article 43 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificat per Llei 4/1999, de 13 de gener; de conformitat amb l'informe desfavorable emès pels Serveis Tècnics Municipals, en data 8 de febrer de 2006 (que consta en l'expedient d'obres corresponent), en el qual s'indica que que l'ús que es recull per a les plantes baixes tant en un cas com en l'altre, és de local comercial, i que per tant s'informa desfavorablement l'ús d'habitatge.
Segon.- Interposar un recurs de lesivitat, contra la Resolució adoptada mitjançant el Decret de la Tinença d'Alcaldia delegada de l'Àrea d'Urbanisme, de data 13 de juliol de 2009 pel qual es va declara que la Sra. LUISA MARÍA LOPEZ PRATS, amb NIF 73.377.648-N i domicili a l'efecte de notificacions a la ronda General Mitre núm. 184-186, ent. 3a de Barcelona, CP 08006, ha obtingut la llicència municipal, per a les obres de distribució de local per a habitatge, situat en la plaça de l'Ajuntament local núm. 2 de Benicarló (expedient LO 783/2005 d'Urbanisme) per silenci administratiu positiu; mitjançant la corresponent demanda davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, de conformitat amb el disposat en l'article 45.4 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Tercer.- Facultar l'Alcaldia Presidència perquè efectue el nomenament de procurador i advocat, per a la representació i defensa dels interessos municipals en el present expedient.
PUNT 14é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE FULL D'APREUAMENT DE FINCA AFECTADA PEL PROCEDIMENT D'EXPROPIACIÓ FORÇOSA PER A L'EXECUCIÓ D'UN APARCAMENT PÚBLIC A L'AV. FELIPE KLEIN.-Se sotmet a la consideració de la corporació, la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 1 d'octubre de 2009.
Relació de fets
Per acord del Ple de la corporació de 4 de setembre de 2008, es va aprovar definitivament la relació de béns i drets afectats per l'expropiació forçosa per a l'execució d'un aparcament a la zona de l'estació de ferrocarril de Benicarló, en la qual figura com a bé immoble afectat per la dita expropiació, la finca situada a l'av. de Felipe Klein, número 3 de Benicarló, de referència cadastral 0785704, i inscrita en el Registre de la Propietat al tom 109, llibre 36 de Benicarló, foli 21, finca núm. 4.389. El ple domini de la dita finca és de la Sra. Manuela Sancho Gellida, amb NIF 73.358.192-Z, que la va adquirir amb caràcter privatiu, per herència formalitzada en Benicarló, el 24 de maig de 1983, davant el notari José M. Giner Ribera.
Atès que per Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de 8 de juliol de 2009, es va obrir peça separada per a determinar el preu just de la finca descrita, i es va resoldre requerir a la interessada perquè en el termini de vint dies formulara la corresponent valoració de la finca. La dita resolució es va notificar a la interessada el 14 de juliol de 2009.
Atès que el 30 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 12.825), la Sra. Manuela Sancho Gellida, presenta un escrit mitjançant el qual manifesta que estima que el valor de la seua finca afectada per l'expropiació ascendeix a 40.000 euros.
Atès l'informe emés per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, el 31 de juliol de 2009, favorable a la valoració proposada per la interessada, ja que considera que s'ajusta a la valoració municipal, perquè no es superior a la que s'obté per aplicació del mètode previst en el Reial Decret Legislatiu 2/2008, pel qual s'aprova el text refòs de la Llei del Sòl.
Atès l'informe de fiscalització favorable de la intervenció municipal, emés el 18 de setembre de 2009, en el que indica que existeix crèdit adequat i suficient per a l'adquisició i pagament de la dita indemnització.
D'acord amb allò previst a l'art. 24 de la Llei de 16 desembre de 1954, d'Expropiació Forçosa, l'Administració i el particular afectat per l'expropiació poden convenir l'adquisició dels béns o drets objecte de l'expropiació, lliurement i per mutu acord. En eixe cas, una vegada convinguts els termes de l'adquisició amistosa, es donarà per conclòs l'expedient iniciat. Els articles 25 a 27 del Decret de 26 d'abril de 1957, pel qual s'aprova el reglament de la llei d'expropiació forçosa, regulen els tràmits a seguir en el cas d'adquisició dels béns per mutu acord.
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda aprovar el full d'apreuament de la finca situada a l'av. de Felipe Klein, 3, propietat de la Sra. Manuela Sancho Gellida, afectada pel procediment d'expropiació forçosa per a l'execució d'un aparcament públic a l'av. de Felipe Klein, en els termes en què ha estat redactat.
PUNT 15é.-DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A EXPOSICIÓ PÚBLICA LA INTERPRETACIÓ DEL TEXT MODIFICAT DELS ARTICLES 69 I 79 DE LA NORMATIVA DEL PLA GENERAL, APROVAT DEFINITIVAMENT PEL PLE DE LA CORPORACIÓ DE DATA 30 D'ABRIL DE 2009, RELATIU AL DISSENY DE LES COBERTES DELS EDIFICIS.- Se sotmet a consideració de la corporació la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 2 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló va acordar, en la sessió que va tindre lloc en data 30 d'abril de 2009, aprovar definitivament la modificació dels articles 69 i 79 de la normativa del Pla General de Benicarló, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, a l'octubre de 2008, que tenia per objecte regular el disseny de les cobertes dels edificis, i el text dels quals va ser publicat íntegrament en Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 84, d'11 de juliol de 2009.
II. Vist l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, d'1 d'octubre de 2009:
«En relació amb la modificació de planejament relativa a l'altura reguladora màxima i nombre límit de plantes, la modificació aclaridora de les quals es va redactar a l'octubre de 2008 i que queda regulada en els articles 69 i 79 de la normativa del PGOU, i davant les interpretacions no ajustades a l'esperit de la norma que es pretenia establir mitjançant aquesta modificació, cal indicar que, a fi d'evitar interpretacions d'aquesta que comporten l'aparició de construccions per sobre de l'altura reguladora màxima la configuració física de la qual induïsca a tenir una imatge de l'edifici que, des de la via pública, supose l'aparició d'una planta més sobre el màxim permès, es proposa la incorporació en la modificació de la limitació que l'arrencada d'una coberta inclinada podrà ser des de l'altura màxima reguladora en la mitgera posterior de l'edifici, només quan la coberta inclinada que es propose es realitze a dos aigües. Amb això, es manté l'esperit de la modificació aprovada, en evitar que es tendisca a abocar directament sobre aquesta mitgera a fi d'obtenir una superfície habitable amb terrassa davantera que supose l'aparent establiment d'una planta més des de la perspectiva de la via pública.
Per tant, es proposa la incorporació de la frase "...en aquest segon cas, si es tracta de coberta a dues aigües..." en el text del primer apartat del punt 3 de l'article 69 i 79 de la normativa del PGOU, de tal manera que quan s'estableix la possibilitat d'utilitzar el plànol de mitgera de fons com referència de l'arrencada d'una coberta inclinada, això només siga possible si la coberta s'ha dissenyat a dues aigües.»
III. Vists els antecedents i de conformitat amb el previst en els articles 94.1, 90.2, 83.2.a) i 101.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, l'art. 223.5 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, així com, els articles 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Aprovar inicialment la interpretació del text modificat dels articles 69 i 79 del PGOU de Benicarló, aprovat definitivament pel ple de l'Ajuntament de Benicarló en data 30 d'abril de 2009, relatiu al disseny de les cobertes dels edificis, segons la proposta redactada per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, a l'octubre de 2009, amb la incorporació de la frase «... en aquest segon cas, si es tracta de coberta a dues aigües...» en el text del primer apartat del punt 3 de l'article 69 i 79 de la normativa del PGOU, de tal manera que quan s'estableix la possibilitat d'utilitzar el plànol de mitgera de fons com referència de l'arrencada d'una coberta inclinada, això només siga possible, si la coberta s'ha dissenyat a dues aigües.
Segon.- Obrir un període d'informació pública que s'anunciarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) i en un diari no oficial de gran difusió en la localitat, i durarà un mes,comptador des de l'endemà de la publicació del referit anunci en el DOCV. Durant aquest termini, les persones interessades poden consultar el document en el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en la web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, així com, presentar les al·legacions que consideren oportunes.
Tercer.- Suspendre l'atorgament de llicències en aquelles àrees del territori objecte del projecte de planejament exposat al públic, les determinacions del qual suposen modificació del règim urbanístic vigent.
PUNT 16é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DEL CALENDARI PER AL COBRAMENT DE QUOTES D'URBANITZACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA UE CORTS VALENCIANES II I ADJACENTS.- SSe sotmet a consideració de la corporació proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 1 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 30 de juny de 2005, aprova el Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització de la unitat d'execució Corts Valencianes i adjacents, del Pla General de Benicarló i adjudica la condició d'agent urbanitzador a l'Ajuntament de Benicarló, per a la seua gestió directa.
II. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 13 de febrer de 2006, aprova definitivament la memòria i el compte detallat de les quotes d'urbanització provisionals del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització de la unitat d'execució Corts Valencianes i adjacents.
III. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 26 d'abril de 2006, acorda establir un calendari per al cobrament d'aquestes quotes d'urbanització, en quatre terminis, prèvia aprovació de les corresponents certificacions d'obra realitzada, en els següents termes:
«El primer pagament correspondrà a l'obra realitzada durant el primer mes. Els dos pagaments següents correspondran a les obres realitzades en el període successiu de dos mesos. El quart pagament, al finalitzar l'obra, estarà determinat per la resta de certificacions, la liquidació de l'obra, i l'aplicació de les despeses de gestió no recollides en les certificacions d'obra.»
IV. Vist que les obres d'urbanització han estat finalitzades i recepcionades per l'Ajuntament de Benicarló en data 26 de juliol de 2007 i des d'aquesta data es lliuren a l'ús o servei públic a què estan destinades.
V. Vist que en data 16 d'octubre de 2007, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, informa el següent:
«Havent-se recepcionat les obres resultants del projecte d'urbanització de l'avinguda de les Corts Valencianes II i adjacents, s'ha procedit a liquidar l'obra i redactar el quadre de liquidació corresponent que ha de servir per al repartiment de quotes definitiu resultant d'aquesta obra.
En la liquidació final s'ha mantingut el valor d'expropiació dels vials que han pogut ser ocupats, sense perjudici del valor que estime el Jurat Provincial d'Expropiació o, si escau, instàncies superiors, com a resultat final del procés. Aquest valor resulta a compte del que es fixe definitivament (...)
Per tant, s'ha procedit a realitzar la liquidació de l'obra executada per LUBASA, tancant, d'eixa manera, l'obra concernent al contracte realitzat, sense que la liquidació puga considerar-se el tancament del programa, que es liquidarà, en funció del que acorde l'Ajuntament, una vegada establides les indemnitzacions definitives per expropiacions i el cànon d'urbanització comentat.»
VI. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 25 de juny de 2009, acorda aprovar definitivament el projecte d'expropiació forçosa per a l'obtenció del sòl qualificat com vial públic en l'àmbit del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització de la unitat d'execució Corts Valencianes i adjacents, així com remetre l'expedient al Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa, per a la determinació del preu just definitiu.
En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Modificar el calendari de cobrament de les quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització de la unitat d'execució Corts Valencianes i adjacents, aprovat per acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 26 d'abril de 2006, quant al quart pagament, que correspondrà a la liquidació definitiva de l'obra d'urbanització realitzada, i afegint un cinquè i últim pagament, que correspondrà a les indemnitzacions definitives que determine el Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa, en el procediment d'expropiació tramitat per a l'obtenció del sòl qualificat com vial públic en l'àmbit del programa, així com a l'aplicació de la resta de despeses de gestió del programa.
Segon.-Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.
Tercer- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la seua publicació en el BOP de Castelló, davant l'Ajuntament Ple. Així mateix, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat d'aquesta jurisdicció amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació en el BOP de Castelló, de conformitat amb el regulat en l'art. 10 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Igualment poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú.
PUNT 17é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DECLARACIÓ D'ESPECIAL INTERÉS MUNICIPAL LES OBRES DE REPARACIÓ DE GOTERES I DESPRENIMENT DE LES FAÇANES DEL CEIP MARQUÉS DE BENICARLÓ I CONCEDIR A LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA UNA BONIFICACIÓ DEL 95% DE LA QUOTA DE L'ICIO CORRESPONENT.- Se sotmet a consideració de la corporació proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 6 d'octubre de 2009.
Relació de fets
Vista la sol·licitud de la Conselleria d'Educació, de data 6 de febrer de 2009, amb registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 2279 de data 11 de febrer de 2009, de llicència d'obres per a la reparació de goteres i despreniment de façanes en el Col·legi Públic Marquès de Benicarló.
Vist que en el mateix escrit se sol·licita l'exempció del pagament de la taxa corresponent, per tractar-se d'una obra d'interès i ús públic de la qual es beneficiària la comunitat de ciutadans i ser el promotor la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, que actua sense ànim de lucre.
Vist l'informe de l'arquitecte tècnic municipal, de data 15 de setembre de 2009, de caràcter favorable a la concessió de la llicència urbanística per a les obres.
Vist l'informe de la tècnica de Promoció Cultural, de data 29 de setembre de 2009, de l'ús educatiu de l'immoble on està situat el Col·legi Públic Marquès de Benicarló, i es proposa la bonificació sol·licitada per tractar-se d'una obra d'especial interès municipal.
Vist l'article 6é (Exempcions i bonificacions) de l'Ordenança fiscal reguladora de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Declarar d'especial interès municipal les obres de reparació de goteres i despreniment de façanes en el Col·legi Públic Marquès de Benicarló.
Segon.- Concedir a la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana una bonificació del 95% de la quota de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres corresponent a les obres de reparació de goteres i despreniment de façanes en el Col·legi Públic Marquès de Benicarló.
Tercer.- Contra el present acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició davant el Ple d'aquest Ajuntament en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la seua notificació. Així mateix, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la seua notificació, de conformitat amb el regulat en l'art. 8 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això, sense perjudici que es puga exercitar qualsevol altre recurs que s'estime oportú.
PUNT 18é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'INICIACIÓ DE PROCEDIMENT PER A DECLARAR LA CADUCITAT DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA UE1 DEL PRI 6 DEL PGOU DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 16 d'octubre de 2009.
Relació de fets
I. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 23 de desembre de 2003, acorda aprovar el Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de l'OI 1 del PRI núm. 6 del Pla General de Benicarló, i amb caràcter provisional, el document d'homologació del sector PRI 6 i el Pla de reforma interior de millora (PRI) d'aquest àmbit. Així mateix, s'acorda adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil Proyectos y Promociones Urbahome, SL, amb CIF B-73182842, per a la seua gestió indirecta (BOP de Castelló núm. 139, de 18 de novembre de 2004).
II. En data 11 de març de 2004, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló acorda aprovar definitivament el Pla de reforma interior núm. 6, així com, la seua homologació sectorial (BOP de Castelló núm. 128, de 23 d'octubre de 2004 i DOCV núm. 4.903, de 15 de desembre de 2004).
III. En data 23 de setembre de 2004, l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil Proyectos y Promociones Urbahome, S.L. subscriuen el corresponent conveni urbanístic per a la gestió del Programa d'actuació integrada de l'OI 1 del PRI núm. 6 del Pla General de Benicarló, i aquesta mercantil es compromet a finalitzar les obres d'urbanització en un termini màxim de 36 mesos, comptadors des del dia de la publicació en el BOP de l'acord d'aprovació i adjudicació definitiva i ferma del programa. En concret, es compromet a l'execució material de les obres en el termini de 24 mesos, comptadors des que siga jurídicament possible actuar sobre els terrens objecte de la urbanització, açò és, a partir de l'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.
IV. L'agent urbanitzador diposita en data 23 de setembre de 2009 en la Tresoreria municipal, per a respondre de les obligacions adquirides en virtut de l'anterior conveni, una garantia del 7% dels costos previstos de l'obra d'urbanització, en concret, aval de l'entitat Cajamar, per import de 20.044,86 euros (Referència 22.543/2004).
V. Mitjançant l'acord del Ple de la corporació, de data 12 de maig de 2005, s'autoritza la cessió de la condició d'urbanitzador en favor de la mercantil MERITUR 2002, SL, amb CIF B-43694934, condicionada a la substitució de la garantia dipositada en el seu moment per a respondre de les obligacions contretes per l'anterior agent urbanitzador, que es va produir en data 14 de juliol de 2005 (referència Tresoreria 16.443/05).
VI. En data 14 de setembre de 2006, la mercantil MERITUR 2002, SL, en qualitat d'agent urbanitzador, presenta un nou Pla de reforma interior de millora del PRI-6, estudi de detall i projectes d'urbanització i reparcel·lació.
VII. Per acord del Ple de la corporació, de data 28 de setembre de 2006, s'aproven el Pla de reforma interior de millora i l'estudi de detall, presentats per l'agent urbanitzador en data 14 de setembre de 2006 (BOP de Castelló núm. 132, de 4 de novembre de 2006).
VIII. Mitjançant els decrets d'Alcaldia de dates 31 d'octubre de 2006 i 10 de novembre de 2006, s'aproven els projectes d'urbanització i de reparcel·lació, respectivament, presentats per la mercantil MERITUR 2002, SL, en qualitat d'agent urbanitzador (BOP de Castelló núm. 142, de 28 de novembre de 2006 i núm. 141, de 25 de novembre de 2006, respectivament).
IX. En data 10 de setembre de 2007, la mercantil MERITUR 2002, SL sol·licita que s'autoritze la cessió de la condició d'agent urbanitzador, en favor de la mercantil ARTE BENICARLÓ, S.L., con CIF B-64652365. Aquesta cessió s'autoritza mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 25 d'octubre de 2007, i s'acorda alhora, la substitució de la mercantil MERITUR 2002, S.L, com a titular actual de la garantia dipositada per a respondre de les obligacions subscrites per l'agent urbanitzador, per la mercantil ARTE BENICARLÓ, S.L.
X. En data 20 de maig de 2009 se subscriu una acta de comprovació del replanteig i es fixa aquella com a data de començament de les obres. S'estableix com a data de terminació d'aquestes el desembre de 2009.
XI. En data 29 d'abril de 2009, l'arquitecte municipal informa que les obres d'urbanització estan paralitzades, o almenys, s'executen a un ritme anormalment lent i, per tant, aquestes ocasionen un perill potencial per a les coses i/o les persones. En conseqüència, s'inicia el corresponent procediment d'ordre d'execució per a obligar a la interessada a complir amb els seus deures de conservació dels terrenys en les degudes condicions de seguretat. S'estableix finalment per Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 26 d'agost de 2009, l'execució subsidiària de l'ordre de tancat de l'àmbit del programa.
XII. Vist que en data 29 de maig de 2009 (registre d'eixida núm. 10.028), es requereix a la mercantil Arte Benicarló, SL que informe sobre l'estat actual de les obres d'urbanització, i el detall les causes de la seua paralització, sense que a data d'avui conste cap resposta per part d'aquesta mercantil.
XIII. Vist que, consultat el Registre Mercantil, consta la dissolució de la mercantil Arte Benicarló, SL, l'anotació de la qual ha tingut accés a aquest registre en data 26 d'agost de 2009 (BORME núm. 170, de 7 de setembre de 2009).
XIV. Vist l'informe de la tècnica de gestió de l'Àrea d'Urbanisme, de data 16 d'octubre de 2009.
Fonaments de dret
I. D'acord amb el previst en la disposició transitòria primera de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
II. D'acord amb el previst en les estipulació 10ª del Conveni urbanístic subscrit, en data 23 de setembre de 2004, per a la gestió indirecta del programa d'actuació integrada de l'OI 1 del PRI núm. 6 del PGOU de Benicarló, les relacions derivades de l'adjudicació d'aquest programa, en els aspectes no prevists en l'esmentat conveni, es regeixen per la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU), així com per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC), el text refós de la Llei del Sòl, RDL 1/1992, i la normativa reguladora de la contractació administrativa.
III. Segons l'estipulació 6ª del referit conveni urbanístic, la vigència del programa era de 36 mesos, comptadors des de la publicació en el BOP de l'acord de la seua aprovació i adjudicació. Aquesta publicació va tenir lloc en data 18 de novembre de 2004.
IV. La mateixa estipulació 6ª establia com a causes de resolució del Programa, entre d'altres, les següents:
--La negativa reiterada de l'urbanitzador a complir les seues obligacions urbanístiques legals, fins i tot les adquirides en virtut del conveni, en cas d'haver estat requerit a aquest efecte, per escrit i de forma motivada, per aquesta Administració.
--En el cas que l'urbanitzador enganye o oculte informació a l'Administració, respecte a fets rellevants per al desenvolupament del programa, comprometent greument el normal compliment de les previsions en ell estipulades.
--La comissió per l'urbanitzador d'infraccions urbanístiques tipificades com greus, dins del perímetre de l'àmbit del programa.
Així mateix, l'estipulació 6ª establia com causes d'extinció del contracte, entre d'altres, l'extinció de la personalitat jurídica de l'urbanitzador.
V. L'art. 29.10é de la LRAU preveia que: «L'incompliment del termini d'execució d'un Programa determinarà, excepte pròrroga justificada en causa d'interès públic, la caducitat de l'adjudicació. L'adjudicatari que incomplisca els seus compromisos pot ser objecte de les penes contractuals previstes en el propi Programa i ésser, en casos greus, privat de la seua condició d'urbanitzador.»
VI. Els efectes de la resolució del programa seran els previstos en l'art. 29.13é de la LRAU:
La resolució de l'adjudicació s'acordarà per l'Administració actuant, previ dictamen del Consell Superior d'Urbanisme, que podrà ser instat també per l'urbanitzador. Sense perjudici de les responsabilitats econòmiques que procedisquen, això determinarà la cancel·lació de la programació i la subjecció de l'àmbit de l'actuació a les previsions de l'article 10. El corresponent acord haurà de, a més i quan escaiga:
A) Declarar, de conformitat amb el referit dictamen, l'edificabilitat d'aquells solars el propietari dels quals haja contribuït suficientment a les càrregues d'urbanització.
B) Iniciar el procediment per a la reclassificació d'aquells terrenys en els quals, considerant l'avançat de les obres d'urbanització, siga possible concloure-les en el règim propi de les actuacions aïllades.
C) Incoar, si s'estima oportú, les actuacions necessàries per a acordar una nova programació del terreny en la qual el nou urbanitzador assumisca les obligacions de l'antic, afectant els béns i recursos resultants de la liquidació de la programació cancel·lada a executar la que la substituïsca o, en un altre cas, i excepte perjudici per a l'interès públic o tercer sense culpa, disposar:
1r. La devolució de la contribució a les càrregues d'urbanització, efectivament satisfetes i no aplicades a la seua destinació, als propietaris de terrenys en els quals no vaja a escometre's una nova programació, prèvia modificació pel mateix procediment seguit per a la seua adopció dels corresponents actes administratius dictats per a l'execució del programa cancel·lat; o
2n. La compensació que siga pertinent als propietaris que hagen contribuït a les càrregues d'urbanització a càrrec de l'execució de les garanties prestades per l'antic urbanitzador, quan aquesta procedisca.
D) Començar, si escau, la tramitació dels procediments declaratius de l'incompliment de deures urbanístics que siguen pertinents.
Vist tot això, la corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, i per unanimitat dels assistents, acorda:
Primer.- Iniciar el procediment per a la declaració, si escau, de la resolució de l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 1 del sector PRI núm. 6 del Pla General de Benicarló, que ostenta la mercantil Arte Benicarló, SL, en virtut de l'acord del Ple de la corporació, de 25 d'octubre de 2007, pel qual s'autoritza la cessió de la condició d'agent urbanitzador, pels següents motius previstos en l'estipulació 6ª del conveni urbanístic subscrit amb l'agent urbanitzador del programa el 23 de setembre de 2004:
--Negativa a complir les seues obligacions urbanístiques legals, després d'haver estat requerit a aquest efecte, per escrit i de forma motivada
--Dissolució de la mercantil, havent-se ocultat aquesta situació a l'Ajuntament de Benicarló i, en conseqüència, comprometent greument el normal compliment de les previsions en ell estipulades
La declaració de la resolució de l'adjudicació implicarà la corresponent confiscació de la garantia i el rescabalament de danys i perjudicis, si els hi haguera, i no fóra suficient la citada garantia.
Segon.- Comunicar aquest acord al Consell Superior d'Urbanisme, sol·licitant el dictamen previst a l'art. 29.13 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística, aplicable al procediment.
Tercer.- Sol·licitar un informe als Serveis Tècnics Municipals, així com a la Intervenció i Secretaria municipals, sobre la resolució de l'adjudicació.
Quart.- Notificar aquest acord a l'agent urbanitzador i a l'entitat avalista i concedir-los un termini d'audiència de quinze dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la recepció del present acord, perquè presenten les al·legacions i documents que consideren convenients.
PART DE CONTROL
PUNT 19é.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE SETEMBRE DE 2009 AL 15 D'OCTUBRE DE 2009.-Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de setembre al 15 d'octubre de 2009. Els seus membres en queden assabentats.
PUNT 20é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 30 DE SETEMBRE DE 2009, EN VIRTUT DEL QUAL ES DELEGA LA PRESIDÈNCIA EFECTIVA I VICEPRESIDÈNCIA DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DE CULTURA I ESPORTS.- La corporació queda assabentada del Decret d'Alcaldia de data 30 de setembre de 2009, en virtut del qual es delega la presidència efectiva de la Comissió Informativa de Cultura i Esports en la regidora i tinenta d'alcalde Sra. Maria Ortiz Roca, i es deixa, per tant, sense efectes la delegació conferida per Decret d'Alcaldia de data 10 de juliol de 2007, a favor de la regidora Sra. Raquel Durà Bou. Per altra banda, es designa vicepresident de l'esmentada Comissió el Sr. José Joaquín Pérez Ollo.
PUNT 21é.- PRECS I PREGUNTES.-
En primer lloc, intervé el Sr. Escuder Arín (portaveu del grup municipal socialista): «Gràcies. Tenim algunes preguntes els membres del grup. Jo li'n faré dos. Una és respecte als camins rurals i als camins rurals, especialment públics. La pregunta, encara que la resposta puga ser òbvia, és si estos camins han de ser de 4 o 6 metros de ample.
La segona, davant del conflicte de la ubicació de la bateria de contenidors al carrer de Joan XXIII, han pres alguna decisió? Gràcies.»
Seguidament, intervé el Sr. Martínez Sánchez (representant del grup municipal socialista): «Mi pregunta sería: Recientemente, hemos tenido los ciudadanos de Benicarló acceso a una información privilegiada, difundida por un medio de comunicación de la comarca, de una relación o relato de obras que el Teniente de Alcalde de Urbanismo difundió de viva voz. Como responsable del Área de Urbanismo en un corto tiempo, compartido con los compañeros del Bloc, yo diría que, después del largo año sabático o vacacional del partido popular, una época que el psicoanálisis del Teniente de Alcalde de Urbanismo, la proyecta en el tiempo, creo que contra opinión de algunos compañeros próximos y, sin embargo, amigos del alma que han intentado convencerme que tal relación no la ha soñado el Teniente de Alcalde de Urbnismo, que ha sido una ligereza, una cabezada o un canto de cisne, me confirma esta relación que fue un sueño dorado el que ha trascendido a los medios y guardar dicho sueño, guárdelo, no sea que el comprobar que en dichas obras sí han tenido parte el grupo municipal socialista y el Bloc, le produzca una situación psicofísica de desorientación y perplejidad, pero me crea una duda trascendental. Es trascendental y esta sería mi pregunta concreta. ¿Ha tenido los Servicios Técnicos del Ayuntamiento de Benicarló o el Teniente de Alcalde de Urbanismo, como técnico generalista, alguna responsabilidad en implantación y en construcción, ya sea de forma directa o indirecta, del Poblado del Puig, ya que la he echado en falta y los sueños, sueños son?»
(Traducció)
La meua pregunta seria: Recentment, hem tingut els ciutadans de Benicarló accés a una informació privilegiada, difosa per un mitjà de comunicació de la comarca, d'una relació o relat d'obres que el tinent d'alcalde d'Urbanisme va difondre de viva veu. Com a responsable de l'Àrea d'Urbanisme en un curt temps, compartit amb els companys del Bloc, jo diria que, després del llarg any sabàtic o de vacacances del Partit Popular, una època que la psicoanàlisi del tinent d'alcalde d'Urbanisme, la projecta en el temps, crec que, --contra opinió d'alguns companys pròxims i, no obstant això, amics de l'ànima que han intentat convèncer-me que esta relació no l'ha somiada el tinent d'alcalde d'Urbnisme--, que ha estat una lleugeresa, una becaina o un cant de cigne, em confirma aquesta relació que va ser un somni daurat el qual ha transcendit als mitjans. Guarde este somni, no siga que comprovar que en estes obres sí han tingut part el grup municipal socialista i el Bloc, li produïsca una situació psicofísica de desorientació i perplexitat. Però em crea un dubte transcendental i aquesta seria la meua pregunta concreta: han tingut els Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Benicarló o el tinent d'alcalde d'Urbanisme, com a tècnic generalista, alguna responsabilitat en implantació i en construcció, ja siga de forma directa o indirecta, del Poblat del Puig, --ja que l'he trobat a faltar-- i els somnis, somnis són?»
A continuació, intervé la Sra. Miralles Ferrando --representant del grup municipal socialista--: «Gràcies, senyor Alcalde. Jo li faré dos preguntes. La primera fa referència a les obres de remodelació de l'IES Ramon Cid i del nou centre de formació professional. L'última notícia que teníem era la que va dir el Sr. Cuenca en este Saló de Plens, que va dir un dia que estaven en marxa, concretament va dir això. Voldria saber en quin punt de la marxa estan i "si siguen en marcha"?
La segona pregunta: Fa uns mesos, van anunciar que vindria una extensió de la Unitat de Salut Mental de l'Hospital de Vinaròs i que es posarien als locals municipals del carrer del Tossal de la Figuera. Com està el tema?»
Seguidament, intervé el Sr. Sánchez Martí --representant del grup municipal socialista--: «Jo tinc dos preguntes. La primera, senyor Alcalde, és que, en el mes de maig, vosté va aparéixer als mitjans de comunicació anunciant que, pel que fa al Pla Confiança del Sr. Camps, teníem el plaer i la satisfacció a Benicarló de la primera obra que s'havia licitat d'eixe Pla Confiança en tota la Comunitat Valenciana, havia sigut el Magatzem de la Mar. El mes de maig, jo li ho puc ensenyar a vosté, en rodes de premsa en què vosté anunciava que s'havia licitat o estava en licitació l'obra del Magatzem de la Mar. Bé, la meua pregunta és la mateixa: Voldria saber en quin pla, en quin moment estan eixes licitacions?
I la segona pregunta és, en l'any 99, --és a dir, ja fa deu anys, sent, precisament, regidor d'Esports el Sr. Marzal--, es va traure a licitació, per gestió directa, la piscina municipal de Benicarló. Dic, per gestió directa, perquè és, exactament, el mateix que estem parlant ara de l'escola de 0 a 3 anys. A més, era bastant paregut. Cal dir que en aquell moment, igual que ara, el nostre grup va votar en contra d'eixa gestió directa, perquè pensàvem que eixa gestió directa era millor portar-la l'Ajuntament per motius i causes que en aquell moment ja vam explicar una i altra vegada. El cert és que al final la gestió no va ser directament de l'Ajuntament i se li va concedir a una empresa, en una licitació pareguda a esta, perquè no hi havia una quantitat per a la licitació, sinó el que hi havia era que l'empresa adjudicatària havia de fer una sèrie d'obres. Recordo que era un gimnàs, saunes, musculació, etc., --que en l'any 99 això estava valorat per més de cent milions de pessetes-- i es va aplicar un plan d'amortització. És a dir, l'empresa que en aquell moment feia la gestió directa cobrava totes les quotes de tots els afiliats a la piscina i havia de fer unes obres determinades durant eixos deu... no, perdó, tenia un termini de dos anys per a fer-les. Bé, deu anys després, les obres no estan. L'empresa concessionària inicial que va estar vuit anys, va cobrar totes les quotes, va agafar els diners i com aquell "cojo el dinero y corre" i va desaparèixer. No, no va desaparèixer. Millor dit, este regidor que li parle i vosté ho sap, va ser el que la va demandar i la va portar al jutjat. Perquè en els primers sis anys no s'havia fet res. És a dir, que durant vuit anys l'Ajuntament no va cobrar les quotes i no va invertir, no va portar ni un sol totxo. Després va hi haver una segona empresa concessionària, en les mateixes condicions des de fa dos anys. Tampoc hi ha un totxo col·locat. La meua pregunta és: com està la primera la situació avui d'eixes obres o d'eixa empresa que avui té la concessió? I, després, si vosté podria donar-me la valoració dels milions que eixa gestió directa i meravellosa que vostés van dir que faria, ens ha costat, ens està costant a l'Ajuntament. Gràcies.»
En aquest punt, intervé la Sra. Bayarri Bellés --representant del grup municipal del Bloc--: --Jo faré dos preguntes per part del Bloc. La primera és una repetició de les que ha fet Xaro. Sobre el servei de salut mental, voldríem saber com està el tema del servei de salut mental als locals municipals que vam adquirir el Bloc l'anterior govern al carrer del Tossal de la Figuera.
I la segona serà: Fa uns dies, vosté senyor Alcalde, reconeixia públicament que les obres del Centre de Salut Integrat estaven avançant molt lentament. Nosaltres ja li vam preguntar per este tema al mes de juny i ens va contestar que això no era qüestió de l'Ajuntament, que hi havia una empresa treballant que depenia de la Conselleria i que això els pertocava a ells. Ara, després de les manifestacions fetes per vosté, vol dir que ja està més preocupat i més damunt del tema que quan nosaltres li ho vam preguntar? Creu que inaugurarem en les dates que, més o menys, vosté ha anunciat en reiterades vegades?»
Finalment, intervé el Sr. Guzmán Grau --portaveu del grup municipal del Bloc--: «Continuaré jo amb una altra pregunta que diu: En què ha millorat la presència del valencià en la programació de la nostra emissora municipal des que vostés decidiren eliminar un programa de música en valencià i, a canvi, ens proposaren adherir-nos a la xarxa d'emissores valencianes? Quina és la subvenció que els donaran a l'Associació Musical Ciutat de Benicarló per la seua magnífica participació en el Certamen Internacional de Kerkrade, a Holanda? Ens informaran dels canvis que vostés, unilateralment, han efectuat al projecte de remodelació de la plaça de la Constitució i que, en el seu dia, vam aprovar tots els grups municipals o portaran el nou projecte a la Comissió per a la seua aprovació?
La següent és també una repetició: Davant de la problemàtica suscitada per la col·locació dels contenidors del carrer de Joan XXIII el passat dissabte, tenen ja decidit el lloc d'ubicació? I, l'ultima, al passat Ple de juny vam aprovar una moció de commemoració del Dia Internacional del Medi Ambient. Aquell mateix dia els espais naturals i alguns d'ells protegits del nostre terme, estaven fets un fàstic: Barranquet, oliveres, Basseta del Bovalar, Aiguadoliva... Però el pitjor de tot açò és que, malgrat que el regidor de Medi Ambient, en aquell Ple ens va dir que "El Ayuntamiento de Benicarló los está cuidando y se está preocupando mucho de esos espacios". Avui per avui, quatre o cinc mesos més tard, tots eixos espais continuen sent una vergonya, perquè estan com han estat tot l'estiu, plens de fem, de brutícia, descuidats i per a això, no cal anar molt lluny. Només cal que, en sortir, es peguen una volteta i miren els arbres de tota la plaça de la Constitució o que s'allarguen una miqueta més i que arriben allà, al palmeral aquell especial (allò del palmeral de moreres que no sabem com és això), del Barranquet, i voran com tenen els arbres. O ja que estan allí, poden mirar el Barranquet i voran la quantitat de brutícia que hi ha allí dins. Per tot això, el que volem preguntar és: Pensen netejar algun dia tots eixos espais naturals i donar compliment al que van aprovar en aquella moció del Dia del Medi Ambient? Moltes gràcies.»
A continuació, intervé l'alcalde: «Hi havia unes preguntes del Ple del mes passat, però algunes preguntes sí que vaig a contestar-les ja. Sobre la bateria de contenidors del carrer de Joan XXIII, els contenidors aniran i van i així estan fent-los on marca el projecte inicial que es va aprovar per este Ajuntament, que és a on estava en primer moment i que és a on van els contenidors, tal com es va quedar que anirien. Quant al de la de la salut mental que m'estaven preguntant vostés (i, espere un momentet Sr. Escuder), sí que hem mantingut conversacions amb el director de l'Hospital. Tenim una problemàtica, que ha d'anar la regidora amb el mateix director, pel que és l'obra que cal fer dins que. Per suposat, ja que l'Ajuntament no utilitza el servei, no hem de pagar-ho natros (la nostra lluita que estem tenint ací). Aleshores, estem a l'espera d'una visita de la regidora, que serà properament, a la Conselleria per a dir que tant les obres, com l'equipament ho paguen. Les obres també que les paguen ells, ja que l'Ajuntament fa prou en cedir el local i posar el de salut mental allí.
I, sobretot, li puc contestar sobre el del Magatzem de la Mar, que vosté m'ha dit. No era la licitació, era la Resolució. Això consta en l'hemeroteca, en tots els llocs, i el primer que va vindre és la Resolució i, en estos moments, ja hem tingut l'autorització par a traure-ho a licitació l'Ajuntament. És a dir, que ja Contractació portarà el plec properament per a poder licitar l'obra, però era la primera Resolució, no licitació. Licitació no n'hi ha cap. Resolució, sí. Doncs no cal que em porte a la premsa, Sr. Sánchez. Jo el que vull és el paper, el primer que va vindre ací és la primera Resolució, no la primera licitació.»
Seguidament, intervé el Sr. Marzal Roca --regidor delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni i representant del grup municipal popular--: «Gràcies, senyor alcalde. Li contestaré, al Sr. Sánchez, la de la piscina. Com vosté sap i s'ha preguntat a la Comissió de Contractació i es va dir que es portaria,-- perquè sap vosté que estan tots els temes al jutjat--, per part del Servei Jurídic s'està portant la valoració, perquè ací es reclama la valoració que han fet els tècnics de tot l'equipament que ells van deixar de portar, de les obres que no van realitzar, de l'interés que comporten eixes obres. I, realment, vosté va iniciar l'expedient, com vosté diu, i estant jo, en este cas al Departament de Contractació, ho vaig tirar endavant amb l'informe del servei jurídic consultiu. Quant a la segona pregunta que em fa de l'empresa d'ara, com vosté sap, l'empresa que es va adjudicar a posteriori, i una vegada que l'Ajuntament va rescatar la gestió de la piscina municipal, a esta empresa, al plec, no li posa cap obra que haja de fer. És a dir, era una empresa de forma transitòria fins que es tornara a traure el nou plec, a on es posaran les obres corresponents, que és el que s'està treballant ara per part del Departament d'Esports.
A continuació, intervé el Sr. Cuenca Caballero --portaveu del grup municipal popular--: «Gracias, Sr. Alcalde. Yo, contestar la pregunta que últimamente ha hecho el Sr. Guzmán, de los parajes que están totalmente abandonados. Ya estamos acostumbrados a sus mensajes catastrofistas, en cuanto a la actuación de este equipo de gobierno. Para usted, este equipo de gobierno es lo peor que hay en toda la comarca del Maestrat. No sabemos ni hacer la o con un canuto y todo lo hacemos fatal. Tengo que decirle que, a las afirmaciones que usted hace, una vez más tengo que desmentirlas y para eso le invito a que se vaya a la desembocadura del Barranquet, ahora mismo, después de terminar el pleno, y verá que aquello que usted define como un palmeral, que así fue definido al principio de la legislatura, que queríamos aprovechar todas las palmeras de las tres variedades que se crían en la zona y están definidas cómo se tienen que poner. Primero, lo que son las canariensis, segundo las que son las washintonias y no son las canadiensis, Sr. Escuder. ¿Eh?. Y, luego, al mismo tiempo surgió la posibilidad de poner todas las moreras que se iban a quitar de la Avenida Catalunya y, afortunadamente, puedo decirle que todas han brotado y se están cuidando como es lógico. Entonces, le invito a que vaya usted, vea que aquello está perfectamente limpio, que está completamente cuidado y también le invito para que le acompañe la prensa para que vea quién miente a quién. También le invito a que vaya usted a la Basseta del Bovalar,que es el otro paraje húmedo, húmedo permanente gracias a la propuesta que en su día hizo el partido popular, porque como usted sabe, era una zona que de humedad tenía, pues, la intermitencia que la climatología de la zona, pues, nos depara, pero que, evidentemente, se hizo a través de una concesión de agua, que en este caso, el equipo de gobierno del partido popular, que todo lo hace mal, pues, consiguió y, de esa manera, ese paraje es un humedal permanente. Por eso le invito a que vaya, que lo vea y pueda ver que la afirmación que usted hace aquí en este foro, pues, está totalmente falta a la verdad. Muchas gracias.»
(Traducció)
Gràcies, Sr. Alcalde. Contestaré la pregunta que últimament ha fet el Sr. Guzmán, dels paratges que estan totalment abandonats. Ja estem acostumats als seus missatges catastrofistes, quant a l'actuació d'este equip de govern. Per a vostè, este equip de govern és el pitjor que hi ha en tota la comarca del Maestrat. No sabem ni fer l'o amb un canut i tot ho fem fatal. He de dir-li que les afirmacions que vostè fa, una vegada més, he de desmentir-les i per a això el convido que se'n vaja a la desembocadura del Barranquet, ara mateix, després d'acabar el Ple, i veurà que allò que vostè defineix com un palmerar, que així va ser definit al principi de la legislatura, que volíem aprofitar totes les palmeres de les tres varietats que es crien a la zona i estan definides com s'han de posar. Primer, el que són les "canariensis", segon les quals són les "washintonies" (i no són les "canadiensis", Sr. Escuder). I, després, al mateix temps, va sorgir la possibilitat de posar totes les moreres que s'anaven a llevar de l'avinguda de Catalunya i, afortunadament, puc dir-li que totes han brollat i s'estan cuidant com és lògic. Llavors, el convido que vaja vostè, veja que allò està perfectament net, que està completament cuidat. I també el convide perquè l'acompanye la premsa perquè veja qui menteix a qui. També el convido que vaja vostè a la Basseta del Bovalar, que és l'altre paratge humit, humit permanent, gràcies a la proposta que en el seu moment va fer el Partit Popular, perquè, com vostè sap, era una zona que d'humitat tenia la intermitència que la climatologia de la zona ens ofereix, però que, evidentment, es va fer a través d'una concessió d'aigua que, en aquest cas, l'equip de govern del Partit Popular, que tot ho fa malament, va aconseguir i, d'eixa manera, eixe paratge és un aiguamoll permanent. Per això el convido que vaja, que ho veja i puga veure que l'afirmació que vostè fa ací en este fòrum falta totalment la veritat. Moltes gràcies.
A continuació, intervé el Sr. Escuder: «Gràcies, senyor Alcalde. Jo crec que que el més lògic seria que les preguntes tingueren la seua mecànica interna. És a dir, explicació seua, rèplica nostra i vosté tanque o qui crega convenient de cada una de les preguntes, perquè si no, resulta que fem una ensalada. En fi, jo li vull replicar al que jo he plantejat. El tema de la bateria de contenidors és una millora de l'obra. Per tant, no estava en el projecte. Aleshores, es va plantejar la setmana passada un conflicte: les obres estan, haurien, potser, d'haver-se acabat o a punt d'acabar-se i, per una banda, se li estava exigint a l'empresa celeritat en acabar les obres, --la qual cosa em pareix bé--, però el conflicte que planteja amb els veïns és de dir, "a vore, eixos contenidors a on van? Van ací?, Van allà? Els tècnics què diuen?". I de fet, el Sr. Cuenca va rebre els veïns i els va dir que, en funció del que els tècnics digueren, però suposo que eixa decisió al respecte, si està presa molt millor. Per tant, el que natros demanàvem era conèixer-la.»
En aquest punt, intervé l'alcalde: «Simplement, és la recomanació o no, el lloc que van dir els tècnics on hi havia uns problemes i es torna a posar, fins i tot, ja estan fent-ho i estan treballant ja en eixe sentit i en el mateix lloc.»
En un nou torn, intervé el Sr. Sánchez: «Quant a allò de Plan Confiança, vosté diu que no va parlar de licitació, i jo li dic que jo sí ho he llegit la premsa i no es preocupe que li la portaré i si està en marxa la licitació em pareix molt bé. No està en marxa?»
L'alcalde contesta: «No.»
Aleshores, el Sr. Sánchez diu: «No. D'acord, no està en marxa. Quant al tema de la piscina municipal, Sr. Marzal, tota la problemàtica i tota la qüestió referida a la piscina municipal no me l'explique, que jo ja me la sé. Imagine's, jo vaig entrar a esta casa de regidor de Patrimoni, --sobretot de Patrimoni, perquè això conferia a Patrimoni i a Contractació--. Sis anys després d'estar feta la concessió d'eixa piscina, a eixos senyors que se'ls havia adjudicat la gestió directa, no se'ls havia exigit mai que feren les obres que estaven obligats a fer, perquè els donaven una piscina feta, acabada i nova: "Ací tenen vostés, passen vostés les quotes i repleguen els diners, però, a canvi, facen-nos l'obra". Sis anys després, ells havien cobrat les quotes, havien gastat la piscina i d'obra de totxo, ni una. Jo sí que vaig preocupar-me, --vosté ho sap--, de cridar-los una i una altra i, a vosté, el vaig informar un dia i un altre. Vosté va estar a totes les reunions i, a més, vosté sap que personalment jo vaig estar comunicant, a banda, totes les gestions que s'estaven fent al respecte, fins que al final ja vaig haver de recórrer a uns advocats, Lorente Tallada, perquè no hi havia manera i van dir-me "esto, (el consell dels advocats), o lo tiran ustedes al juzgado y, aún así, vamos a ver si lo cobramos o esto no vamos a cobrarlo nunca. Esta gente a los cien años se irán y no cobrarán nada. ¿Por qué? Porque des de el principio, --va dir el Sr. Lorente Tallada--, no se les exigió cumplir lo que tenían que cumplir". I, per això, este regidor va iniciar eixe procés contra ells, jurídic. Vosté s'ho va trobar tot fet, ja estava tot acabat. Només va faltar la sentència. La sentència ha sigut favorable a l'Ajuntament. Ara bé, quan ens ha costat? Recuperarem eixos diners que a eixa gestió meravellosa, --que vostés van dir en acta, que era el millor, la gestió directa--, ací està la gestió directa d'eixa empresa: no li van ni exigir que complira el que havia firmat, el que tenia compromés, el que li exigia el plec de condicions --eixe que vosté diu que són genéricos, perdone, no n'hi ha cap genéricos, el que condiciona el contrat és, precisament, el que ell accepta, que és el plec de condicions i vosté, que és regidor de Contractació, ha de saber-ho--. I quan un senyor accepta el plec de condicions, es compromet a això i això és el que l'obliga, el plec de condicions, que és per allò que licite. I no són cuestiones genéricas. I ací, ara resulta que després de vuit anys, aquells senyors que tiren per avant la primera gestió, se'ls va tirar fora. Jo li he preguntat a vosté i no m'ho ha contestat. Li he preguntat, quants diners ens costarà això? És a dir, quina demanda li presentem a eixe senyor? Quants diners els estem reclamant, que és en realitat el que ens deuen, en el que l'Ajuntament s'ha vist perjudicat? Quant és eixe import? Eixa és la qüestió que vull que vosté em diga ací i després, els dos anys següents? Vosté em diu que sí, però és provisional, a falta que es traga un altre plec. És a dir, hi ha una altra empresa que està allí, cobrant les quotes, li deixen una piscina, li deixen les quotes, i què? Però, escolte, per a això, ho fem natros! No he de donar-li-ho a ningú. Què pague? Les quotes que cobra? Ho fa gratis? Ací és que ens agarren ja. Un és grandet i ens diu: fins que surta a licitació. Dos anys. Quan sortirà a licitació una altra vegada? Com ho farem? És que hi ha un problema que no sap resoldre'l ni vosté. Com està el plan d'amortitzacions de la primera? Fins a on es complirà? Fins a on es va incomplir? Quan falta? Sis anys? Quant el valorem? Eixa és la gestió directa que vostés defensen. Perquè yo recordo ací en el Ple --i vosté estava sentat ací i el senyor Cuenca també--, perquè al 99 estaven vostés dos i este que li parla. De la resta no havia eixit ningú, però natros sí que estàvem ací. No, parlo dels que estem ací, els que estan per allà no, els que estàvem. Natros tres. I vosté ho va defendre a mort, igual que la gestió directa. Això sí, després de tota la gestió, que facen el que vulguen, preocupar-me del fet que estos senyors facen el que han de fer i s'han compromés. Ni una sola gestió durant sis anys. I este senyor de què li parlo a vosté va haver de tirar la demanda al jutjat, perquè ja era impossible, a esta gent, cobrar-los absolutament res. Ni exigir-los fer les obres. Es van negar a tot. D'acord? Jo li pregunto: quant ens ha costat eixa gestió directa? I el que vull és que em done la xifra, és a dir, quina demanda li estem presentant, perquè ara haurem de presentar una demanda, perquè l'obra que havia de fer valia una quantitat determinada de milions i tenia unes amortitzacions per a setze anys i només eren deu el que estaven els primers. Doncs, en relació a això és la cantitat de diners que estos senyors ens deuen, més els interessos corresponents, etc. Diguem vosté quan és? Això és el que vull que em diga, no vull que m'ho diga ara. Ja m'ho dirà en el pròxim Ple.»
Torna a intervindre el Sr. Marzal: «Sr. Sánchez, eixa pregunta que vosté em fa ací, es va fer a la Comissió de Contractació i vosté, com li he dit, va iniciar el procediment i natros el vam acabar. I hi havia unes Comissions de seguiment en les quals es portava a terme i l'empresa ens va enganyar sistemàticament. I quan vosté estava portant contractació, es va demanar l'informe del Consell Jurídic Consultiu i quan va arribar eixe informe del Consell Jurídic Consultiu, --que ja estava, que és l'informe en el qual es deia que tiràrem això endavant--, va ser quan es va tirar i la valoració que se li ha demanat a l'empresa, --que va ser la que van valorar els tècnics, entre altres, la de més quantitat i li ho diré a la Comissió quan puge--, és l'obra més els interessos d'eixa obra, més tot el que els tècnics van considerar que l'empresa havia incomplit i havien deixat de gestionar la piscina municipal. El que passa és que vosté a l'altre Ple, (perdone, que jo no l'he interromput), va dir que no es podia mesclar la piscina amb una guarderia. Ara vol vosté, --li ha picat un poquet el de la piscina--, em mescla la piscina. Li dic que l'Ajuntament va rebre ja una notificació en què s'havia guanyat un plet, però n'hi ha diversos. Està en un procés judicial i aniran arribant i són els advocats que es van buscar i que li tocarà a l'empresa. S'ha confiscat ja la fiança definitiva que tenien, d'uns 30.o00 euros, i li repeteixo que les quantitats exactes que no les sé en este moment, però estan en els informes tècnics i s'han portat a este Ple, --estant jo al Departament de Contractació--, i tots els grups vam votar a favor de demanar eixa indemnització i seguix el seu procediment, però ningú sabia si eixa empresa anava a complir o no anava a complir quan es va adjudicar. És que pareix que vosté ens vulga tirar, Sr. Sánchez. Va presentar diversos projectes eixa empresa, es van fer unes modificacions, després van haver-hi altres alternatives i, al final, va ser quan ja es va vore que eixa empresa no estava complint amb el tema de les obres. Sí que estava complint amb el tema del servei. Quant a la segona empresa que està ara portant-ho, és de forma transitòria i li dic que no es tardarà massa a traure ja el plec per adjudicar-se el servei i les obres que es consideren oportunes. En eixe plec, els serveis tècnics van dictaminar un cànon i eixe cànon és el que està pagant l'empresa per portar la gestió en estos moments. I no n'hi ha res més. Tot el que vosté vulga mesclar en guarderia o escola infantil amb la piscina que no complixen, doncs hi ha empreses que no complixen i hi ha empreses que complixen molt i, si hem tingut la mala sort de passar això i vosté vol que li posem una medalla, doncs si volem li la ficarem o li farem algun dia un carrer, però això està en tema judicial i si està en tema judicial, --en la Comissió corresponent, el Sr. Escuder m'ho va preguntar--, li ho portarem a la Comissió. Ell no ve mai, però li ho portarem, li ho donarem i està als informes tècnics el que s'ha demanat i vosté pareix que sí, d'acord, ho va fer, en este cas, quan vosté portava el Departament. Quan vaig entrar jo, ho vaig portar i vosté va dir una frase ací. Tots hem anat de la mateixa mà a tirar açò endavant i això penso que va ser important, però ningú sabia ni volíem que l'empresa no complira i vam executar el que realment podíem fer, que va ser anar i, en este cas, quedar-nos amb la concessió l'Ajuntament, que vosté no va anar a la piscina el dia que, --el senyor, en este cas, Soriano portava la Policia i va ser molt desagradable--, vam haver de canviar els panys, traure a la gent que l'empresa estava forçant perquè no sortira i després, en fer una altra vegada el plec de condicions, (veus com també m'interrompen, Sr. Sánchez?) i, una vegada vam tindre clar el plec, el que es va voler va ser que els treballadors que volien continuar, que continuaren amb eixes condicions. Això va ser el que es va fer i, --com li dic--, sí, vosté té molt de mèrit, però no vulga traure-li més fum ni mesclar coses, que una cosa és una cosa i l'altra és una altra. I mala sort que esta empresa no ens complira i, en este cas, els jutjats decidiran i anirem perquè ens paguen la indemnització corresponent. Quan la cobrarem, aleshores donarem compte ací al Ple i ja està.»
Seguidament, intervé la Sra. Miralles Ferrando, representant del grup municipal socialista: «A vore, sobre la pregunta del Tossal de la Figuera, he entés bé que vosté ha dit que estan lluitant contra la Conselleria, perquè no vol fer les obres del local? Ho ha dit així? Ha dit que la Conselleria posarà el mobiliari, però que, a més que li cedim un local, no volen fer les obres corresponents i que ha d'anar la Sra. Vallés "a barallar-se en algú"? Ho he entés bé o ha dit això o com ho ha dit?»
A continuació, pren la paraula l'alcalde: «Vostés tenen una gràcia a pegar-li la volta a les coses que són massa. Ho he dit ben clar: falta l'obra i l'obra l'ha de pagar la Conselleria, no l'ha de pagar l'Ajuntament. Estem ara negociant la possibilitat de les obres que cal fer allí. Estem lluitant i estem aconseguint, Sr. Miralles, se'n recorda de la Conselleria de Comerç que havien de vindre 98.0o0 euros per a esta obra? Avui ha vingut. També hem lluitat fins a última hora i lluitem en tot.»
Acte seguit, intervé el Sr. Guzmán Grau: «Moltes gràcies. Per unes al·lusions molt directes que m'ha fet el senyor regidor d'Urbanisme, Medi Ambient i primer tinent d'alcalde, --perquè jo no parlo mai personalment, no sé si se n'hauran adonat, suposo que no perquè per al que volen estan sords-- que diu que: "para usted Sr. Guzmán, nosotros somos los peores del Maestrat". Efectivament, per a molts aspectes polítics són els pitjors del Baix Maestrat i més, però és que humanament són els pitjors de molts, molts llocs, humanament, d'acord? Ja saben a què em refereixo. Perquè ja estic fart del de mentider. A mi, la gent no cal que m'invite. Jo ja vaig a on vull anar jo i, a més, no cal que m'invite vosté. Jo avui he anat a la Basseta del Bovalar, a Aiguadoliva, al Barranquet... Jo he anat, igual que vaig anar el dia que ho vam parlar, el Dia del Medi Ambient, al mes de juny, vaig anar perquè ara, quan vosté em diga el de mentider, li ho puga tirar en cara i dir-li que el mentder serà vosté. I la prova la té només sortint ací, que l'invite també, però jo no vull invitar-lo. Si vol anar, ja farà el que voldrà. Va a la placeta de la Constitució i vorà allí com té els arbres. No cal que vaja allà, a vore aquells, allí vorà com té les fulletes i, després, arriba fins al Barranquet i mira tots els plàstics, tots els forespan blancs, totes les xarxes, totes les fustes, tot el que hi ha allí i tota la merda que estan patint els pobres patos aquells. I m'està dient a mi que sóc un mentider, "que soy un catastrofista". No, seré un realista, però catastrofista, no. Perquè ja està bé la cosa. Perquè jo les coses les faig políticament i les dic políticament. Mai personalment. I com un ja se'n cansa de repetir i sempre escoltar les mateixes històries, al final, salta i si hi ha algun mentider, s'ho haurà de fer mirar vosté i l'endeví que té al costat, però no jo. Moltes gràcies.»
Seguidament, intervé el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, es evidente que desde el punto de vista que usted habla, que usted dice que no personaliza, eso no se lo cree nadie, porque es evidente que usted ya da por hecho todo lo que yo afirmo. O sea, que la prueba es evidente. Usted ha mezclado dos cosas, ha mezclado el Barranquet, ¿Eh?, con la zona que nosotros tenemos plantadas las moreras y las palmeras. Son dos cosas diferentes. Ha dicho que aquello estaba hecho una porquería. Yo le digo que no. Que aquello está desde la semana pasada totalmente limpio. Yo le digo que ha dicho que el otro humedal está hecho una porquería. Yo le digo que no, que está totalmente limpio. Se ha limpiado precisamente esta semana pasada. Entonces, a eso que usted afirmaba, yo tengo que decirle que no es cierto y es una realidad. En cuanto al humedal del Barranquet, que le tengo que recordar, le tengo que recordar que esa zona no está metida dentro de lo que el Ayuntamiento tiene contratado para limpiar. ¿Eh?No está metido. Se limpia cada vez que hay una avenida de agua y mandamos a los servicios de limpieza a que hagan una limpieza de toda la zona aquella.Evidentemente, puede ser que sea mejorable. No le digo que no. Ahí no le voy a decir que no puede ser mejorable, pero en cuanto a lo que son zonas ajardinadas, como es la zona del palmeral que hay allí, de lo que era el Tordo y el Olivo y lo que es la Basseta del Bovalar, que usted ha hecho referencia, le tengo que decir claramente y contundentemente que no lleva razón. En cuanto a la Plaza de la Constitución, que usted dice que está hecho una porquería, yo no lo entiendo como tal. Ahí está. Se hace el mantenimiento que se hace en todas las zonas ajardinadas y yo, precisamente, ayer por la mañana, ayer por la mañana, estuve viendo como habían cambiado todos los maceteros esos grandes y se habían puesto especies nuevas porque las yucas que habían en algunos de ellos, pues, estaban deplorables y se habían cambiado y se han puesto laureles y se han puesto algunas otras especies. Por lo tanto, hay un seguimiento de las zonas ajardinadas. Que usted, evidentemente, tiene una idea totalmente distinta. Estoy de acuerdo en el sentido de que no vamos a coincidir nunca y, por supuesto, le voy a aclarar una cosa: Yo no personalizo en usted para nada. Usted puede tener la idea que quiera, pero es evidente una cosa, que no vamos a coincidir nunca porque usted ¿eh? Ya se encarga de hacerlo porque no le parecerá nunca nada bien de lo que hacemos porque usted es perfecto y nosotros somos imperfectos. Nada más. Muchas gracias.»
(Traducció)
Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, és evident que des del punt de vista que vostè parla, que vostè diu que no personalitza, això no s'ho creu ningú, perquè és evident que vostè ja dóna per fet tot el que jo afirmo. És a dir, que la prova és evident. Vostè ha barrejat dos coses: ha barrejat el Barranquet, amb la zona que nosaltres tenim plantades les moreres i les palmeres. Són dos coses diferents. Ha dit que allò estava fet una porqueria. Jo li dic que no. Que allò està des de la setmana passada totalment net. Jo li dic que ha dit que l'altre aiguamoll està fet una porqueria. Jo li dic que no, que està totalment net. S'ha netejat precisament esta setmana passada. Llavors, a això que vostè afirmava, jo he de dir-li que no és cert i és una realitat. Quant a l'aiguamoll del Barranquet, --que li he de recordar que eixa zona no està posada dins del que l'Ajuntament té contractat per a netejar-- es neteja cada vegada que hi ha una avinguda d'aigua i vam demanar als serveis de neteja que faren una neteja de tota la zona aquella. Evidentment, pot ser que siga millorable. No li dic que no. Ací no li vaig a dir que no pot ser millorable, però quant al que són zones enjardinades, com és la zona del palmerar que hi ha allí, --del que era el Tordo y el Olivo i el que és la Basseta del Bovalar, que vostè ha fet referència--, li he de dir clarament i contundentment que no té raó. Quant a la plaça de la Constitució, que vostè diu que està fet una porqueria, jo no ho entenc com a tal. Ací està. Es fa el manteniment que es fa en totes les zones enjardinades i jo, precisament, ahir al matí, vaig estar veient com havien canviat totes les jardineres grans i s'havien posat espècies noves, perquè les iuques que hi havia estaven deplorables i s'han canviat i s'han posat llorers i s'han posat algunes altres espècies. Per tant, hi ha un seguiment de les zones enjardinades. Que vostè, evidentment, té una idea totalment distinta. Estic d'acord en el sentit que no anem a coincidir mai i, per descomptat, li vaig a aclarir una cosa: jo no personalitzo en vostè per a res. Vostè pot tenir la idea que vulga, però és evident una cosa, que no anem a coincidir mai, perquè a vostè no li semblarà mai res bé del que fem, perquè vostè és perfecte i nosaltres som imperfectes. Res més. Moltes gràcies.
Finalment, conclou l'alcalde: «Simplement, en defensa del meu grup, potser natros pensem de vosté el mateix. He de dir-li-ho així de clar.
Sra. Bayarri: Allò del CSI que m'havia preguntat, ja m'ho havia preguntat una altra vegada. Anem a vore, jo no li dic quan s'inicien ni comencen unes obres que no depenen d'este Ajuntament. Hi ha un plec, hi ha una adjudicació, en una data d'inici i en una data final, igual que ací a l'Ajuntament de Benicarló hi ha una data d'inici dels carrers i una data d'acabament d'eixes obres dels carrers. És culpa de vosté? És culpa meua? No, veritat que no? Eixa obra tenia dos anualitats. Ja he parlat amb l'empresa INTERSA i tenen dos anualitats. Com passa amb moltes obres de les Administracions, el mateix en la N-340 té cinc o sis anualitats. Abans, la situació econòmica del país era una altra. En eixes anualitats anaven als bancs i els avançaven els diners, però, avui en dia, els bancs no avancen els diners a les empreses i es cenyixen a fer obra a les anualitats que tenen marcades. Jo confio i desitjo per al bé, no meu, --jo vaig lluitar molt perquè s'iniciara eixa obra--, que a la data estiga acabada, perquè els que seran els usuaris no serem natros, seran tots els benicarlandos i tota la gent que viu ací a la zona i hem d'esperar que es complisquen i que vagen endavant i que en la data estiga acabada. I no puc dir-li res més, però no em diga que vosté va anunciar la data i hi ha un plec de condicions, en una adjudicació, en una data d'inici i en una data d'acabament. Igual que en totes les obres, fins i tot les que fem a l'Ajuntament, s'acaben a la fecha? Doncs hi ha que s'avancen i hi ha que s'acaben més tard, que vosté ho sap, que ací hi haurà pròrrogues i hi ha que no s'han pogut acabar. Del Francisco Pizarro, vam aprovar fa poc una pròrroga. Doncs, en justificacions s'aprova una pròrroga. Sí, en la Junta de Govern es va aprovar.
Després, en l'últim Ple hi havia dos preguntes, una feta pel Sr. Escuder i l'altra feta per la Sra. Miralles. La primera era sobre "les repetides queixes que estan arribant sobre el tema de la neteja del Col·legi d'Educació Infantil Ángel Esteban.Sembla que hi ha algun tipus de problema amb l'empresa o, en definitiva, en el resultat final dels treballs contractats, que és que el Col·legi estiga net i en condicions, perquè l'ocupen els nostres xiquets i xiquetes. Quina és la situació? I evidentment, quines són les mesures que pensen prendre?"
El Sr. Soriano Verge, representant del grup municipal popular respon sobre aquest particular: Gràcies, Sr. Alcalde. Com vostés saben, l'Ajuntament de Benicarló va contractar amb una empresa, SERALIA, una empresa que porta la neteja de moltes instal·lacions ací a l'Ajuntament, al poble de Benicarló, el MUCBE, les Pistes d'Atletisme, el Cementeri, la Policia, molt llocs i també es dedique a netejar el Col·legi Ángel Esteban. Aleshores, hi ha hagut algunes queixes del centre Ángel Esteban, quant al fet que servei contractat per esta empresa no era l'adequat. Ràpidament, el servei tècnic municipal de Medi Ambient es va posar a fer una inspecció per les zones, controlant les coses que havia de fer esta empresa, i es va donar compte que, efectivament, hi havia uns defectes, defectes pels quals es va obrir un expedient que ara està en via administrativa, està en fase viva i del qual podria resultar una sanció prou forta. Li he de dir que, gràcies a tot este control fet pels tècnics municipals de Medi Ambient, la problemàtica suscitada en el seu dia s'ha solucionat. Tot continua per la seues vies normals. Cal dir també que, després d'haver-li fet les advertències necessàries, ha augmentat el nombre de gent que es dedica a la neteja dels centres i que és molt possible que després de l'expedient, com he repetit, a esta empresa, li puguem rescindir el contracte. La pregunta que vosté em fa final de quina és la situació actual i les mesures que pensem prendre, doncs bé, la situació actual és l'expedient sancionador que se li ha obert a esta empresa de neteja i els problemes s'han solucionat i hi ha possibilitats que a esta empresa se li rescindisca el contracte. Les mesures, doncs, invitem que el tècnic municipal que es dedique a fer la fiscalització de la neteja d'esta empresa o d'altres que puguen vindre en un futur, tinga el mateix interés que el que està fent-ho fins ara. Estem molt contents. Ens podem alegrar d'este control que s'està fent. Dic que, ràpidament, en este cas, del Centre Ángel Esteban, tan prompte es va posar en contacte, és a dir, va aparèixer la problemàtica, el Col·legi es va posar en contacte amb natros i, automàticament, va anar el tècnic i es va solucionar el problema i crec que poc més es pot dir. Continuarem en esta tònica, que crec que és l'adequada.»
Seguidament, intervé el Sr. Escuder: «M'alegro, Sr. Soriano, que la resposta de l'equip de govern siga eixa i no la que s'ha donat per la premsa. M'alegro perquè, lògicament, ací estem davant d'un contracte, davant d'uns costos econòmics municipals elevats, davant d'un incompliment d'un calibre important, considerant que portàvem mesos que havia algun dels espais on la neteja era, jo crec que més que deficitària, inexistent i, lògicament, el que vull deixar palés és que quan el grup socialista diu que hi ha hagut queixes sobre un centre, sobre algun espai que l'Ajuntament tinga competències, evidentment, ho diem en coneixement de causa. Ho diem perquè sabíem de l'existència de l'informe de la Direcció del centre i sabíem de les queixes que s'havien plantejat per part de pares i mares que porten allí els xiquets. Per tant, nosaltres el que creiem és que les mesures sobre la neteja dels locals municipals, pel compliment del contracte i per la gestió econòmica que això suposa, però també pels ciutadans que acudixen allí, que utilitzen eixos espais, eixa vigilància i eixe treball, s'ha d'extremar al màxim. Espero que així siga.»
En aquest punt, intervé el Sr. Soriano: «Molt breu, senyot Alcalde. Dir-li que allí en este centro va haver un enfrontament entre dos treballadores. Eixe problema es va solucionar. Era un problema més d'indole empresarial. No tenia res a vore l'Ajuntament, però jo li he de dir que hem de congratular-nos que des de l'Ajuntament, des del departament que li ha correspost solucionar este problema, s'ha fet la faena ben feta i, per tant, la gent, els ciutadans de Benicarló han de saber que el problema que es va suscitar, la neteja d'este col·legi, no va ser un tema que estava directament implicat l'Ajuntament. Era un problema més d'empresa i de centre i que se va solucionar. Nosaltres, com bé li he dit en la primera intervenció, tan prompte vam tindre coneixement d'esta problemàtica, ràpidament, li vam donar solució i, clar, dins de la nostra manera de ser, transparents, --sobretot jo, la meua persona, sóc totalment transparent--, he de fer referència, com no, a una carta que vam rebre des de la Direcció del centre Ángel Esteban, dirigida a l'Ajuntament que tinc l'obligació que tots els ciutadans la coneguen. Si vosté m'ho permet, Sr. Alcalde, a mi m'agradaria llegir-la. Seré breu. Esta carta entra el 20 d'octubre. És una carta que va ser publicada també a bastants mitjans de comunicació i que diu el següent: "Li remetem esta carta perquè els últims dies hem escoltat la carta de la Direcció del Centro Ángel Esteban. Els últims dies hem escoltat que el Col·legi Ángel Esteban és un col·legi que no està rebent l'atenció necessària. A més a més, s'ha dit que està molt brut i que la neteja no és l'adequada d'un centre escolar. Des de la Direcció del Centre volem deixar clar els següents punts: (Esta carta, cal dir-los a tots vostés que fa referència a unes manifestacions que vosté, concretament, Sr. Escuder, va fer en roda de premsa) La Direcció del Centre no ha rebut cap queixa del presumpte estat de brutícia. El seu nivell de neteja és el correcte i l'adequat actualment. El centre sempre ha estat atés per part de l'Ajuntament de Benicarló, de la forma més ràpida possible davant de qualsevol petició. Pensem que no és just que s'utilitze el centre com a arma política, donant informacions que no són veritat, ja que no ens beneficia res, oferint una imatge del col·legi que no és la que ens correspon. Fins ara, a l'Ajuntament de Benicarló, només li hem d'agrair els servicis prestats. Mire, jo no tinc res, a vore. Ací posa "Direcció del Centre", però jo li he de dir que els problemes que tinga vosté amb la Direcció del Centre, és un problema. Jo el que vull transmetre és que l'Ajuntament, --perquè ací es parla de l'Ajuntament, que està fent la seua faena ben feta i això vosté, com natros, com els ciutadans ho han de tindre clar--, està treballant bé i, per tant, jo respecto les manifestacions que va fer vosté en premsa, però jo l'he d'invitar que no continue per eixa línia. Jo crec que la crispació que vosté ha creat, el malestar que ha creat en este centre, frega el ridícul. Sincerament, sense acritud. Mire, ací està, Sr. Escuder, 20 d'octubre. Però, escolte, que això, ja li dic, que això no m'atapeix. L'important és que este centro, com la resta, ens agraïxen les atencions que estem prestant i la rapidesa amb què actuem i això és bo. Això és bo i així continuarem la línia este equip. Este equip de govern continuarà amb esta línea. Moltes gràcies, Sr. Alcalde.»
Seguidament, intervé l'alcalde: «Per últim hi havia una pregunta que era de la Sra. Miralles. La va fer perquè no s'havien retirat les pancartes, en principi, contra l'arquitecte municipal i contra els representants dels ciutadans, que esta associació de propietaris, van penjar a la zona nord de Benicarló.»
Aquesta pregunta la respon el Sr. Cuenca: «Gracias, Sr. Alcalde.Bien, sobre las pancartas que algunos vecinos de la Partida Río, Surrach y Aiguaoliva pusieron sobre la problemática que tiene la zona norte, habían unas que considerábamos que eran ofensivas para los trabajadores de esta Casa y cuando yo tuve noticias de ello, yo mandé retirarlas. Las otras, las otras, consideraba, las que quedan, que todavía se aprecian algunas, son una libre manifestación que entiende la gente que son de acciones que no se hacen sobre la costa y que denuncian y que no afectan a personas sino a Instituciones. Y, por lo tanto, yo no me he metido en ellas. Yo lo que sí me he metido son en aquellas que afectaban a trabajadores de esta Casa, que creo que eran injustas y así lo mandé hacer. Las demás, yo creo que entran dentro de la libertad de expresión de las personas y no nos debemos de meter en ese tema.»
(Traducció)
Gràcies, Sr. Alcalde. Sobre les pancartes que alguns veïns de la partida del Riu, de Surrach i d'Aiguadoliva van posar sobre la problemàtica que té la zona nord, hi havia algunes que consideràvem que eren ofensives per als treballadors d'aquesta casa i quan jo vaig tenir notícies d'això, jo vaig demanar que es retiraren. Les altres, que encara hi són algunes, són una lliure manifestació que entén la gent que són d'accions que no es fan sobre la costa i que denuncien i que no afecten persones sinó institucions. I, per tant, jo no m'he ficat amb elles. Jo el que sí m'he ficat són en aquelles que afectaven treballadors d'aquesta casa, que cree que eren injustes i així ho vaig demanar que es fera. Les altres, jo crec que entren dins de la llibertat d'expressió de les persones i no ens hem de posar en eixe tema.
Per una altra banda, intervé la Sra. Miralles: «Sr. Cuenca, el problema de contestar les preguntes a l'altre Ple, és a dir, d'un Ple per a l'altre, és que perden l'actualitat. Esta pregunta està una mica desactualitzada respecte quan es van posar les pancartes, perquè això ve d'este estiu. Pel que diu vosté que les va fer llevar immediatament, jo no estic d'acord. Van estar el temps suficient com perquè es feren fotos i sortiren a la primera plana de tots els setmanaris locals, pancartes ofensives a l'arquitecte municipal, concretament, era una pancarta que va sortir a la portada de tots els setmanaris locals. Em pareix una mica de vergonya i, per això mateix, també hi ha pancartes que vosté diu que no són ofensives, però que sí que estan en noms i cognoms. Concretament, a la zona de la Mar Xica, hi ha una pancarta ofensiva al delegat del Govern, a altres tècnics, a l'alcalde i a més persones i, una altra cosa: per esta regla de tres, cada associació de veïns o cada veí que vol molestar algú, doncs que penge pancartes pels balcons o que penge pancartes a qualsevol zona del terme de Benicarló i no es retiraran. Jo penso que això no és una forma de manifestar-se i, damunt, no em diga tampoc el de la llibertat d'expressió, perquè la llibertat d'expressió, quan els afecta a vostés té una vara de mesurar i quan els afecta als altres en té una altra. No vull dir que li recorde l'episodi del Dissabte, però per ací anirien els tirs.»
A això, respon el Sr. Cuenca: «Gracias, Sr. Alcalde. Mire usted Sra. Miralles. No sé a qué se refiere usted del "Dissabte". Los medios de comunicación nos ponen verdes continuamente y nos aguantamos, que es como estamos acostumbrados a sufrir y ustedes siempre que salen es a ponernos verdes y yo repito que ustedes, vamos, nada que hacemos a ustedes les parece bien. O sea, que nosotros debemos de ser el desecho de tientas y todos los tentaderos que hay por ahí y, eso, evidentemente, ustedes pueden decirlo pero eso no se lo cree nadie. ¿Eh? No se lo creen ni ustedes, pero es evidente que ustedes pueden ser felices creyéndose eso y nada, de esa manera, que duerman tranquilos. En el tema de las pancartas, yo le digo que cuando yo me enteré que había algunas ofernsivas para el personal de esta Casa, yo mandé y tengo aquí al concejal de Obras y Servicios, que se lo dije y, además, tengo como testigo al propio arquitecto y lo hice desde su despacho. Aquello se puso en el momento que yo estaba, tengo que recordarle que estaba de vacaciones y cuando yo vine, bueno, pues, alguien tenía que haber tomado esa decisión, que tengo que decir que no es un tema que a mí me afecte. Yo soy de Urbanismo, yo no soy "Nostre Senyor", ¿Eh?. Aquí, el tema está, el tema está en que aquello que se ha considerado ofensivo, pues, lo hemos quitado. Lo que se considera desde nuestro punto de vista. Podemos estar acertados o desacertados, que pertenece a la libertad de expresión, pues, lo dejamos. Qué pasa, que en este caso afecta al Delegado del Gobierno y al Gobierno del Estado, pues, muy bien empleado. ¡Hombre!, porque tenemos que reivindicar, ya de una vez por todas, y voy a decir: "de una puñetera vez" que Vinaroz ha tenido un problema y en una semana se han puesto a resolvérselo y nosotros llevamos tres años y el Gobierno del Estado, después de cuatro visitas, no nos ha hecho ni caso y ustedes, que tenían que apoyarnos y estar con nosotros, no nos han acompañado ni han hecho fuerza para que la gente de su partido haga algo por Benicarló. Y le voy a recordar que el pueblo de al aldo ha recibido cuarenta millones de euros de inversiones y este pueblo no ha recibido ni una peseta todavía. O sea, que si quiere que le hable más claro, pues, agua.»
(Traducció)
Gràcies, Sr. Alcalde. Mire vostè, Sra. Miralles, no sé a què es refereix vostè del "Dissabte". Els mitjans de comunicació ens posen verds contínuament i ens aguantem, que és com estem acostumats a patir i vostès sempre que ixen és a posar-nos verds i jo repetisc que, a vostès, res del que fem els sembla bé. És a dir, que nosaltres hem de ser el rebuig de tots els corrals de prova que hi ha per ací i, això, evidentment, vostès poden dir-ho però no s'ho creu ningú. No s'ho creuen ni vostès, però és evident que vostès poden ser feliços creient-se això i d'eixa manera dormen tranquils. En el tema de les pancartes, jo li dic que quan jo em vaig assabentar que n'hi havia algunes ofernsives per al personal d'aquesta casa, jo vaig ordenar i tinc ací al regidor d'Obres i Serveis i, a més, com a testimoni al propi arquitecte i ho vaig fer des del seu despatx. Allò es va posar en el moment que jo estava de vacances (bé, algú hauria d'haver pres eixa decisió, que he de dir que no és un tema que a mi m'afecte, jo sóc d'Urbanisme, jo no sóc el Nostre Senyor). Ací, el tema està que allò que s'ha considerat ofensiu, doncs, ho hem llevat, --el que es considera des del nostre punt de vista podem estar encertats o desencertats--, que pertany a la llibertat d'expressió, doncs, ho deixem. Què passa, que en este cas afecta el delegat del Govern i al Govern de l'Estat, doncs, ben merescut! Perquè hem de reivindicar, ja d'una vegada per sempre, i vaig a dir "d'una punyetera vegada", que Vinaròs ha tingut un problema i en una setmana s'han posat a resoldre-se'l i nosaltres duem tres anys i el Govern de l'Estat, després de quatre visites, no ens ha fet ni cas i vostès, que havien de donar-nos suport i estar amb nosaltres, no ens han acompanyat ni han fet força perquè la gent del seu partit faça una mica per Benicarló. I li vaig a recordar que el poble del costat ha rebut quaranta milions d'euros d'inversions i este poble no ha rebut ni una pesseta encara. És a dir, que si vol que li parle més clar, doncs, aigua.
I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 23.02 hores.- En dono fe.-
I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.
|
|
Vist i plau |
|
|
L'alcalde |
|
|
|
|
|
Marcelino Domingo Pruñonosa |
|
Benicarló, 29 d'octubre de 2009 |
|