Menor import respecte de referències de quadres de preus de pràctica usual de les càrregues d'urbanització, expressat en EUR/m2t (quadres de preus IVE, barems orientatius col·legials d'honoraris, despeses generals segons la legislació contractes, etc...)	1,00 punts
Valoració dels terrenys a efectes de bescanvi. Coeficient de bescanvi.	6,00 punts
Major percentatge de terrenys propis o d'associats que estaran afectats en en Registre de la Propietat en el compliment al compliment d'obligacions especials d'edificació, si existeixen.	0,00 punts
Percentatge de propietat disposat a assumir o col·laborar en l'execució del programa, amb garantia suficient de compliment.	0,00 punts

La valoració del primer apartat s'estima en 1,00 punts, a la vista que no s'ofereix millor cost que el que es pot derivar de quadres de preus oficials. No obstant això, els honoraris proposats, excepte els que obligatòriament s'han de modificar per a poder obtenir l'adjudicació, si la corporació ho considera oportú, són lleugerament inferiors als orientatius col·legials.

Cal indicar en aquest apartat que les bases de programació estableixen: "En el cas que com a conseqüència de determinar-se que no es produeix reducció de costos respecte als quadres de preus, i, per tant, la valoració del primer apartat seria nul·la, això determinaria la impossibilitat d'adjudicació a aquesta proposta." En el cas que ens ocupa la valoració del primer apartat ha estat d'1,00 punt, ja que els honoraris relatius a l'arquitecte són lleugerament inferiors als barems col·legials, sempre que es rectifique, per condició imposada de l'adjudicació, els defectes anteriorment esmentats. No obstant això, no existeix una reducció de preus respecte a l'obra a executar, que només seria acceptable establint, com a condició per a l'adjudicació, que el preu final resulte d'un concurs en el qual prevalga la baixa sobre el preu de licitació i això puga ser fiscalitzat per l'Ajuntament.

En relació amb el segon apartat baremable, se li aplica una puntuació de 6,00 punts, en haver aplicat valors d'acord amb els resultants de l'aplicació del valor residual estàtic estimat pels SSTTMM. No és possible, no obstant això, --en ser l'única proposta--, establir comparança amb altres alternatives que la puguen millorar.

El tercer i quart apartat obtenen 0,00 punts, perquè no s'aporten propietats disposades a assumir o col·laborar en l'execució del programa i en els seus compromisos.

El segon apartat es valora en la meitat de la puntuació possible, ja que, si bé el coeficient de bescanvi no és avalat per aquest tècnic municipal perquè han de modificar-se les càrregues utilitzades per a la seua obtenció, sí es considera adequat el valor obtingut per al sòl brut.

Realitzada l'anterior baremació, l'aspirant a obtenir la condició d'urbanitzador arriba a una puntuació de 7,00 punts, sobre els 40,00 possibles. Per tant, la puntuació total és de 38,38 punts, sobre els 100,00 possibles. Aquesta puntuació no és comparable amb altres proposicions per ser l'única presentada i les bases de programació no establir llindars mínims.

Vistes les condicions en què s'ha presentat la proposició, --com ja s'ha analitzat anteriorment--, aquesta ha de ser modificada en relació amb els costos d'urbanització i les càrregues derivades dels honoraris, perquè en ambdós casos existeixen excessos de valor sobre el que s'esmenta en les bases de programació com a referència obligatòria (quadres de preus IVE, barems orientatius col·legials d'honoraris, despeses generals segons legislació contractes, etc.) Per tant, la corporació ha d'estimar si la proposta compleix amb els criteris establits en aquestes bases i haurà de deixar el concurs desert, en el cas que es considere que aquests excessos, encara que corregits, poden provocar la puntuació nul·la de l'apartat relatiu a menor import de l'oferta econòmica. En cas contrari, a la vista de les rectificacions portades a terme pel concursant i, ja que l'obra haurà de ser executada per un empresari-constructor seleccionat d'acord amb els criteris que haurien d'establir-se en un plec de clàusules administratives, de manera que es garantisca la selecció de la millor oferta, ES PROPOSARIA L'ADJUDICACIÓ DE LA CONDICIÓ D'URBANITZADOR A ESTUDI GMM,S.L., amb les condicions, --si la corporació ho considera oportú--, que s'estableixen a continuació:

A la vista de les circumstàncies comentades en aquest informe i els precedents, és opinió d'aquest tècnic, que l'adjudicació ha de realitzar-se sota les següents condicions, anàlogues i/o complementàries de les establides en l'informe de l'alternativa tècnica, i, per tant, resulta, en cas contrari, inadequada, al meu entendre, l'adjudicació:

En relació amb l'ALTERNATIVA TÈCNICA.-

S'adjunta l'informe emès en ocasió de la seua baremació:

"S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'obertura de l'avinguda de la Llibertat, amb els següents condicionaments:

-- Ha d'introduir-se en les determinacions del PRI la necessitat de redactar un estudi de detall que permeta la concreció de la volumetria de la parcel·la núm. 1 i l'aportació del corresponent estudi d'integració paisatgística. Alternativament, podrà establir-se aquesta definició volumètrica en el propi PRI, incorporant-hi l'estudi d'integració paisatgística.

-- No es consideren adequats els vols de la parcel·la núm. 1, ja que podrien impedir el normal funcionament de l'espai públic. Han de modificar-se les determinacions establides en el PRI respecte dels vols de la parcel·la núm. 1, que no podran incrementar-se respecte dels generals de la zona previst segons PGOU.

-- Ha de modificar-se la memòria del PRI. Les referències realitzades a l'articulat de la LRAU i RPCV, han de modificar-se en el sentit de referir-les a la legislació vigent, LUV i ROGTU.l

S'INFORMA FAVORABLEMENT, igualment, EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ, pendent de l'anàlisi detallada de les condicions tècniques que es deriven de l'estudi conjunt amb la proposició juridicoeconòmica.

• En el document de gestió que ho desenvolupe, la qüestió de manteniment d'accessos a les parcel·les de la partida de Sanadorlí, d'acord amb el comentat en l'anàlisi realitzada en el present informe. Això s'arreplegarà, igualment, en la urbanització.

• Han d'aportar-se els convenis respecte dels serveis urbanístics amb les seues companyies subministradores.

• Qualsevol obra que no haguera estat prevista, i haja estat possible fer-ho, ha de ser sufragada per l'urbanitzador sense possibilitat de repercussió sobre la propietat.

• La corporació ha de determinar la necessitat o no d'implantar l'illa de contenidors enterrats que es proposa en el projecte.

• A pesar que l'actuació urbanitzadora s'integra en sòl urbà i podria haver-se realitzat mitjançant actuacions aïllades, a la vista de la sol·licitud realitzada per l'entitat de sanejament, ha d'aportar-se l'informe de l'EPSAR relatiu a la connexió amb el clavegueram municipal i, si escau, integrar l'import del cànon en els costos d'execució.

• Consultats els serveis de la Policia Local, ha de modificar-se l'ordenació de l'encreuament amb el carrer d'Alcalà, per intentar implantar una rotonda que permeta regular amb major criteri el tràfic de l'encreuament. Per a això, la solució que s'aporte en el desenvolupament de la urbanització ha de ser consensuada amb la Policia Local.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades ha d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva."

En relació amb la PROPOSICIÓ JURIDICOECONÒMICA.-

Independentment del cost màxim establit en la proposició juridicoeconòmica de 750.746,08 EUR+IVA, s'ha de modificar per a l'obtenció de la condició d'urbanitzador, si la corporació ho considera adequat i oportú, el cost del projecte d'urbanització i el d'honoraris d'acord amb l'establit en el cos d'aquest informe, amb aplicació dels percentatges sobre el total obtingut segons aquests canvis. El projecte refós serà el que ha de figurar com a document definitiu per a la selecció de l'empresari-constructor. En les bases del concurs, en opinió d'aquest tècnic municipal, i a la vista de la no especialitat de l'obra urbanitzadora, ha de prevaldre l'oferta econòmica.

El coeficient de bescanvi no pot resultar avalat per l'Ajuntament, ja que és el resultat de l'aplicació de les fórmules de càlcul establides en el ROGTU amb una estimació de càrregues errònia. No obstant això, la proposició estableix una retribució en METÀL·LIC, per la qual cosa no es considera que afecte l'oferta.

Com ja s'ha comentat amb anterioritat, l'aspirant a urbanitzador ha d'acceptar les condicions imposades al projecte d'urbanització (art.155.6 LUV) i altres càrregues d'urbanització, que en opinió d'aquest tècnic municipal, aquestes últimes tenen el seu fonament en l'interès general, perquè constitueixen una millora en les condicions de finançament de l'obra per part dels propietaris afectats, sense que això supose minvament en la seua qualitat i en tractar-se d'una reducció de les condicions econòmiques suggerides per l'aspirant a urbanitzador, i com que és l'únic presentat, no suposen, al meu entendre, un falsejament dels principis de la lliure concurrència. Ha, igualment, d'aportar els documents corregits -incloses les consideracions establides pels serveis tècnics d'enginyeria municipals que s'adjunten en l'annex- i refosos prèviament a la signatura del contracte, de manera que els mateixos formen part de la documentació definitiva contractual que han de servir per a la selecció de l'empresari-constructor, sense que puga considerar-se el present informe positiu a l'adjudicació, si no es compleix això.

De la qual cosa s'informa als efectes oportuns.

ANNEX INFORME SERVEIS ENGINYERS MUNICIPALS

INFORME ENGINYERS

Els tècnics que subscriuen en relació amb l'assumpte de referència, informen.

Revisat el projecte d'urbanització de la unitat d'execució per a l'obertura de l'avinguda de la Llibertat realitzat pel Grupo Moya Arquitectos, S.L.P. i promogut per Estudi GMM, SL, s'han detectat determinades qüestions que s'indiquen a continuació i han de ser modificades, a més d'algunes que han de tenir-se en compte durant l'execució i per a la recepció de les obres.

GENERAL

-- L'acta de comprovació del replanteig de l'obra d'urbanització, segons ens marca la LUV, ha d'estar signada per un tècnic de l'Ajuntament.

--Han d'aportar-se els convenis subscrits amb les diferents companyies subministradores dels diferents serveis urbanístics (Iberdrola, Repsol o Cegas, Sorea, Ono i Telefónica), sobre el dimensionament de les instal·lacions projectades. En defecte d'això es presentarà un informe o el plànol acceptat per les companyies.

--El projecte final que s'aprovarà ha d'estar visat.

--Ha de considerar-se i portar-se a terme l'eliminació de totes les línies aèries, mitjançant el seu soterrament o adequada variació.

--Durant l'execució de les obres d'urbanització es notificarà als serveis tècnics de l'Ajuntament el seu desenvolupament perquè d'aquesta manera es puga efectuar un seguiment, fins i tot amb visita a obra.

--La totalitat dels materials emprats han d'estar homologats convenientment i presentar una resistència adequada a l'ús per al qual seran destinats.

--El resultat del pla de qualitat implantat ha de lliurar-se en un dossier d'assegurament de la qualitat abans de la recepció de l'obra.

--Per a la recepció de les obres és necessària la comprovació de l'adequada execució dels col·lectors i escomeses de sanejament i drenatge, i s'ha de realitzar un pas amb càmera d'inspecció que informe sobre pendents i estat de les canonades. Posteriorment, es lliurarà a l'Ajuntament un informe sobre els resultats d'eixa comprovació.

--S'exigiran els plànols definitius d'obra abans de procedir a la certificació final.

--De la mateixa manera que en l'anterior, abans de la recepció de l'obra es presentaran les actes d'acceptació de serveis urbanístics signades per les diferents empreses subministradores, mitjançant les quals s'indicarà que les canalitzacions i serveis han estat executats convenientment i d'acord als paràmetres exigits per aquestes empreses.

FERMS I PAVIMENTS

--Els pendents longitudinals del vial s'han de justificaran mitjançant els perfils de rasants, terreny existent i punts d'enllaç, els quals no s'ha inclòs en el document plànols.

--S'ha de continuarà amb la secció existent a l'av. Llibertat, encara que l'aparcament ha de ser de formigó, la secció tipus correcta serà la que compte amb una rigola que separe l'aparcament de la calçada amb embornals en la rigola. D'aquesta manera els pendents també s'han de modificar respecte a les existents en la secció del projecte, ja que el seu sentit ha de ser cap a la rigola amb un pendent de l'1% a l'1,5% en voreres i aparcament i d'un 2% en la calçada.

--La llosa de formigó per a la zona d'aparcament ha de ser d'HA-20 d'espessor mínim 18 cm i amb juntes de dilatació cada 4 m, o en defecte d'això de formigó HM-20 amb fibres, 20 cm d'espessor i juntes de dilatació cada 4 m.

--Les rigoles a instal·lar han de ser prefabricades i les vorades de doble capa de desgast.

--S'ha d'augmentar l'espessor de les capes asfàltiques, que passarà a ser de 7 cm la capa de base i de 5 cm la de rodolament i contindran àrids silicis o porfídics.

--Els accessos per a persones amb mobilitat reduïda han de comptar amb una banda de paviment senyalitzador que arribe fins a la propietat privada d'acord amb la normativa d'accessibilitat en el medi urbà en vigor, Ordre de 9 de juny de 2004 de la Conselleria de Territori i Habitatge.

SANEJAMENT I DRENATGE

--S'han de presentar els perfils dels col·lectors o s'han d'indicar els seus pendents, segons la cota del punt d'entroncament, que ha de ser en tots els casos majors del 0,5 % per a evitar sedimentacions i menors de l'1,5 % per a evitar erosions.

--S'ha de preveure un pou de registre cada 50 m com a màxim, per la qual cosa és necessari l'execució d'un nou en la xarxa de pluvials. De la mateixa manera, les canalitzacions han de començar a partir d'un pou, per la qual cosa és necessari l'execució de pous no recollits en el projecte, tant en la xarxa de residuals com en la de pluvials.

--Els embornals a instal·lar han de ser sifònics i amb sifó extraïble per a facilitar la seua neteja.

--Totes les escomeses han de coincidir amb pous de registre o s'han d'utilitzar peces especials d'unió per a la seua execució i no hi ha d'haver arqueta de registre d'escomesa en la via pública, perquè aquesta s'ha d'instal·lar en la parcel·la privada.

AIGUA POTABLE

--La instal·lació proposada ha de comptar amb l'aprovació de l'empresa gestora de l'aigua potable de Benicarló, Sorea, SL, sense l'aprovació de la qual no pot començar-se l'obra.

--El tipus de hidrant a instal·lar ha de ser enterrat sota rasant i instal·lar-se en una arqueta completa (per a evitar una instal·lació massa profunda), amb una tapa de ferro colat. Ha de complir la norma UNE-23.407 i ser d'entrada recta amb brida DIN PN-16, obertura amb quadrat de 25 mm, i disposar de dos eixides de 2-1/2" per a muntaràcords de 70 mm. A més ha d'indicar-se quina és la seua ubicació, ja que no s'inclou en els plànols.

TELECOMUNICACIONS

--Abans del començament de les obres, ha de presentar-se el conveni subscrit amb les operadores de telecomunicacions que operen en la població (Telefònica i Ono), en el qual s'indique la seua conformitat amb la instal·lació plantejada en el projecte o en defecte d'això la seua negació a la instal·lació la seua canalització en la urbanització.

--Els tècnics municipals han d'ubicar el pedestal i no es pot envair l'itinerari lliure per als vianants existent en les voreres, com ho fa la ubicació proposada, que es considera ubicació preferent en la zona de protecció d'aparcament allunyat de la línia de façana.

GAS

--S'han de complir els condicionaments requerits per l'empresa subministradora i lliurar el conveni subscrit amb aquesta abans del començament de l'obra, en el qual ha d'indicar la canalització que ha d'executar-se.

--Els punts de connexió han de ser els adequats i existir, tot i que no pot ser de moment al c. d'Alcalà, ja que allí no existeix xarxa en l'actualitat. Si ha de ser així, aquesta circumstància es comentarà per escrit i s'advertirà que no hi haurà servei fins que no s'execute la xarxa exterior.

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

PREVISIÓ DE CÀRREGUES.

En el document Memòria del projecte d'urbanització apartat "2.4 Infraestructura de mitja i baixa tensió, 2.4.2 necessitats ", no és correcta la hipòtesi de càlcul plantejada, els criteris per al càlcul es descriuen a continuació. Així mateix, s'ha de comunicar al redactor del projecte d'urbanització, que les instal·lacions en baixa tensió s'han d'adequar al RD 842/2002 Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió no al derogat Reglament exposat en la memòria RD2413/1973, per tant:

--Vists els projectes d'edificació que s'estan desenvolupant en el terme municipal de Benicarló, els habitatges construïts tenen en la majoria dels casos instal·lació o preinstal·lació d'aire condicionat (bomba de calor) per la qual cosa, amb la finalitat de dimensionar correctament el o els centres de transformació i no queden subdimensionaments s'ha d'adoptar una potència d'acord amb el tipus d'habitatge que s'està desenvolupant.

--A causa de l'anteriorment exposat perquè la zona a electrificar no es quede subdimensionada i d'acord amb el RD 842/2002, -pel qual s'aprova el vigent Reglament de Baixa Tensió, i seguint les prescripcions de la instrucció ITC-BT-10, referent a la previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió-, la previsió de potència en cada habitatge no serà inferior a P=9,2 Kw.

--En zones del projecte que no estiguen definits els habitatges, però se sap la seua edificabilitat, per a obtenir el nombre d'habitatges, a l'efecte de càlcul, s'ha d'estimar una superfície construïda de 70 m2 que és la mitjana de l'habitatge dels projectes d'edificació que s'estan desenvolupant en el terme municipal de Benicarló.

--Per a la concessió de la llicència d'obres d'edificació no s'autoritzarà un nombre major d'unitats d'habitatges que les tingudes en compte per al càlcul de les instal·lacions del projecte d'urbanització, excepte un informe favorable de la companyia subministrat d'energia Iberdrola SAU.

ENLLUMENAT PÚBLIC

--L'enllumenat públic no s'ha de connectar a la xarxa existent del c. d'Alcalà de Xivert, tal com s'indica en el plànol núm. 13; s'ha de connectar al quadre de comandament i protecció descrit en el document de mesuraments, el qual se situarà en la via pública en la posició que validaran els STM.

--Els circuits de AP que discorren pel tram de carrer executat de l'av. de la Llibertat des del c. d'Isaac Albeniz s'han de connectar a aquest sistema de distribució i de desconnectar del seu subministrament actual.

--La columna d'enllumenat públic és de 8 m d'altura no de 10 m, tal com s'indica en els mesuraments del projecte d'urbanització, així mateix ha de ser una columna d'acer galvanitzat amb diàmetre en punta de 60 mm, similar a l'instal·lat en les fases prèvies de l'av. de la Llibertat.

--La lluminària ha de ser similar a la ja instal·lada en en les fases prèvies de l'av. de la Llibertat, amb una potència de P=150 W de VSAP (no de 250 W que s'indica en el projecte) i del fabricant Carandini model Q-s5, no obstant això abans del muntatge s'ha de validar amb els STM.

--D'acord amb el RD 842/2002 les piquetes de coure de presa de terra han de ser d'1,5 m i no d'1m que indica el projecte.

--Els llums han de ser de fabricant de reconegut prestigi com ara Osram, Philips o similar. S'ha d'indicar el model del llum, fabricant i temperatura de color als STM abans de la seua instal·lació.

--S'ha de legalitzar la instal·lació d'enllumenat públic i aportar a l'Ajuntament el projecte de'AP, així com el butlletí d'instal·lació elèctrica en baixa tensió per a poder contractar amb la companyia subministradora.

Circuits, tubs, quadre de comandament i projecció:

--En el cas de tenir únicament un circuit elèctric, per cada rasa discorreran com a mínim dos tubs de 100 mm i un d'aquests ha de quedar de reserva. És a dir:

nre. de circuits = n

nre. de tubs per rasa = n+1.

--No s'ha de realitzar cap entroncament en les arquetes. Les 3 fases + el neutre del circuit han de pujar fins a la caixa registre de connexions del punt de llum on està situada la caixa de fusibles. Es connectarà a aquesta caixa la fase que li corresponga.

--La unió des de la caixa de fusibles a l'equip de la lluminària s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M3x2,5 mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N+TT).

--El circuit de comandament per al control del doble nivell s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M2x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N).

--Cada circuit ha de tindre una protecció per a contactes indirectes que ha de córrer a càrrec d'un diferencial tetrapolar de 300 Dt de sensibilitat superimmunitzat. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ha de córrer a càrrec d'un interruptor magnetotèrmic tetrapolar d'intensitat d'acord amb la càrrega que en depèn, per circuit. S'ha d'instal·lar igualment un contactor tripolar classe AC-3 de TEE de Schneider Electric, per a l'obertura i tancament automatitzat, per circuit. Igualment i per circuit s'han d'instal·lar tres interruptors unipolars un per cada fase per a labors de seguretat en el manteniment. L'aparell a utilitzar en el quadre de comandament i protecció ha de ser de Schneider Electric.

--S'ha d'utilitzar un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL de Himel de Schneider Electric per a la CGP I-10 i equip de mesurament.

--S'ha d'utilitzar un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL de Himel de Schneider Electric per a l'aparell destinat per al comandament i protecció dels diferents circuits.

Connexió de terra:

Totes les instal·lacions, siga quin siga, el material de les columnes o bàculs han de disposar aquesta instal·lació.

La connexió de terra dels suports s'ha de realitzar per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que partisquen del mateix quadre de mesurament, comandament i protecció que ha de córrer a càrrec d'un elèctrode compost per un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de coure que discorrerà per l'interior del tub, acompanyant al circuit o circuits al llarg de tot el traçat de l'enllumenat públic. A aquest cable, s'hi han de connectar piquetes d'1,5 m de coure en posició vertical 14 mm de diàmetre com a mínim. S'ha de clavar una piqueta per cada 3 suports de lluminària com a mínim.

L'enllaç de l'elèctrode de connexió de terra amb cada suport de lluminària s'ha de realitzar mitjançant un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de coure en l'interior de l'arqueta corresponent.

MOBILIARI URBÀ

--En la part d'enllaç de l'av. de la Llibertat amb el c. d'Alcalà, i ja que existeix suficient espai lliure, s'ha de disposar d'algun tipus de jardí o mobiliari urbà per a adequar l'entorn, i la pavimentació només s'ha d'executar com es desprèn del projecte.

--Per qüestions de manteniment i atès que solament es pretén completar la urbanització d'un vial ja existent en part, el mobiliari que s'ha d'incloure en el projecte d'urbanització ha de ser el mateix que utilitza la Brigada Municipal d'Obres en la població. Per tant, no es pot instal·lar el proposat en el projecte d'urbanització presentat.

--Qualsevol element de mobiliari urbà que continga fusta ha de tenir el certificat FSC.

SENYALITZACIÓ VIAL

--En el projecte presentat no s'inclou cap senyalització viària. Aquesta ha de seguir els requeriments de la Policia Local.

--Els pals de la senyalització vertical han de ser d'alumini.

INFORME DE MEDI AMBIENT

JARDINERIA

Alineacions

Vista la disposició dels exemplars d'arbrat d'alineació, no pot acceptar-se, vista la distància dels habitatges (<1m des del tronc), que és, a més, l'espècie proposada totalment inadequada.

Per tant, i encara que s'observarà una diferenciació d'espècies en el mateix vial, han d'incorporar-se espècies de port molt contingut, com és el cas de Ficus nitida.

Amb l'espècie proposada pel projectista (Robinia pseudoacacia) s'evidencia l'existència de molèsties futures als veïns i transeünts.

Els escocells han d'estar prevists d'un sistema de paviment drenant decoratiu en lloc de sòl descobert amb protector del tronc fabricat amb peces metàl·liques i el color de l'inert es consensuarà amb els servei tècnics municipals, d'acord amb la tonalitat del paviment de la plaça.

Tots els exemplars d'espècies llenyoses han de comptar amb un tutor de fusta tractada de 60 mm de diàmetre i 1800 mm d'altura, unit fermament a l'exemplar/patró mitjançant un element de fixació elàstic regulable i amb un ample mínim de 30 mm. Han d'eliminar-se totes les fixacions posades en un viver.

No s'han d'utilitzar exemplars que no complisquen les directrius comunitàries i les seues normes de desenvolupament en matèria fitosanitària.

Les plantes que s'utilitzen han d'estar en perfecte estat sanitari, sense colps, frecs ni magolaments que puguen resultar afectats. Tot exemplar que presente qualsevol dany en transport i manipulació no serà recepcionat i el contractista ha de substituir-lo a la seua costa, inclosa la realització de nou del paviment filtrant.

La seua grandària i sistema radicular ha de ser l'adequat per a un desenvolupament òptim del vegetal, sense desequilibris fisiològics que hi provoquen malalties.

La part aèria de l'arbre ha de presentar un desenvolupament de la creu adequat i definit, en forma preferentment arrodonida. No s'acceptaran exemplars en desenvolupament.

Preferentment, les plantacions han de realitzar-se en el moment de l'any més favorable i, en defecte d'això, el material vegetal ha de presentar les característiques de preparació en funció de l'estat vegetatiu que es trobe. S'acceptarà el trasplantament durant els mesos de novembre a març.

Les cures postplantació han de ser els adequats al condicionament anterior.

El contractista/promotor es fa càrrec de tots el regs i cures necessàries fins que se signe de l'acta de recepció.

Són d'aplicació obligatòria les directrius establides per les Normes Tècniques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ).

Tot el material vegetal ha de quedar sotmès a un termini de garantia d'èxit d'arrelament a un termini mínim d'un any, des de la signatura de l'acta de recepció.

Xarxa de reg i serveis

Les xarxes i elements de serveis (arquetes, pous, línies elèctriques, telefòniques, de sanejament, distribució d'aigua, gas, etc.) i els seus elements que hagen de travessar les zones verdes han de fer-ho de forma subterrània, degudament canalitzades i senyalitzades, per zones de trànsit i passeig.

No es pot envair el volum de l'escocell amb passos d'altres serveis, excepte el lateral o anell del reg localitzat.

Les xarxes municipals de reg seran d'ús únic i exclusiu per a la neteja i reg dels espais enjardinats. En cap cas s'han d'utilitzar per a un altre fi.

Ha d'existir només un punt de connexió a la xarxa general de proveïment municipal, que en aquest cas és en la zona de connexió amb la xarxa d'aigua potable del c. d'Isaac Albéniz. Per tant, no s'accepta el punt proposat annex a la zona de contenidors.

L'Ajuntament estableix una fiança o aval amb la finalitat de respondre als minvaments ocasionats pels defectes en origen o en la seua plantació del material vegetal aportat.

No es permet l'ús dels microtubs en el reg localitzat, com en el sistema proposat, per la qual cosa ha de ser substituït per anells circulars de lateral amb emissors autocompensants inserits en el lateral, tampoc s'accepten punxats, amb cabals de 4-8l/h.

Les línies de laterals i emissors han d'estar situades per sota de la capa de paviment drenant sense contacte amb la resina.

ESCOCELLS

En les alineacions d'espècies d'arbrat en voreres els escocells es finalitzaran amb un enrrasament amb la cota de la vorera.

El aquest cas es preveu la incorporació de paviment drenant per al farciment d'escocells, realitzat amb una base composta de capa de grava 6/20 de 40 mm d'espessor i morter compost d'àrids triturats, de color natural o tintat, de granulometria (4-7 mm o 7-10 mm) tractat, net i sec, lligat amb resina de tipus epoxi o similar en 40 mm d'espessor, amb capacitat de flexotracció de 23kp/cn2, capacitat de compressió 40kp/cm2 i una capacitat drenant de 800/m2/min, incorporant protectors contràctils amb elastòmers EPDM i SBR per a absorbir el creixement del tronc.

En tot cas s'ha de preveure un volum per al sistema radicular dels exemplars d'alineació d'1 m3, amb l'aportació de matèria orgànica a més d'un fertilitzant d'alliberament lent.

L'anell de reg localitzat amb els emissors s'ha de situar per sota de la capa d'aglomerat per evitar que s'omplin els emissors per la resina.

S'ha de preveure un anell de creixement de la base del tronc adequat a l'espècie.

TERRES DE CULTIU

Les terres que es preveuen destinar a zones enjardinades amb aportació o manteniment d'espècies vegetals han de complir:

En qualsevol cas, han d'estar exemptes de qualsevol contaminant químic i presència de residus i reunir els mínims següents.

Textura:

Arena: 50-80%

Llim: 30%

Argila: 20%

Granulometria:

Fraccions superiors a 2 mm inferiors al 15% i exempts de partícules de diàmetre superior a 25 mm.

Composició química:

Nitrogen: 15%.

Fòsfor: 14 mg g/kg

Potassi: 150 m kg/ kg

Carbonats totals: <10%

Matèria orgànica oxidable: 3%

Relació C/N: 10.

Conductivitat elèctrica: 2 mmho/cm

pH: entre 6-7,8

Humitat: 20-25%

Com a mínim s'ha de dotar amb un volum mínim per escocell d'1m3 de sòl, sense revestiment amb formigó en els laterals i/o fons.

En cap cas s'acceptarà el farciment amb residus petris, com es proposa en l'apartat de gestió de residus, ja que ha de ser amb terres vegetals d'acord a les característiques anteriorment descrites.

CONTENIDORS SOTERRATS (La corporació ha decidit que no instal·len a càrrec dels propietaris de l'àmbit, ja que no consta en les bases del programa)

Les illes de contenidors soterrats han de situar-se SEMPRE en el costat dret d'acord al sentit de circulació.

Vist el plànol de senyalització i el de proposta d'ubicació, l'illa no pot anar situada en la zona proposada, per la qual cosa ha de ser reubicada a un punt que permeta la càrrega pel costat dret del vehicle d'acord al sentit de circulació.

L'illa de soterrats ha d'anar proveïda de pilones que impedisquen l'accés dels vehicles a la plataforma amb altura no superior a 30 centímetres, situats en els cantons més 50 cm i alineats amb l'eix de la bústia. També ha de protegir-se el got de la bomba hidràulica. A més ha de senyalitzar-se tot el frontal de l'illa amb pintura groga contínua de color normalitzat.

No pot existir cap element que dificulte o obstaculitze el buidatge dels contenidors (mobiliari, fanals, senyals, etc..).

Escocells i albellons.

Els escocells a instal·lar són del tipus realitzats en fosa dúctil en un sol cos amb sifó extraïble complint les prescripcions de la norma EN-124 (Fosa Benito Dúctil model Delta ref. SF570D4 FD-400 resistència 400KN o similar).

Xarxa de sanejament i pluvials

Vista la distribució de la xarxa d'aigües residuals i pluvials i el plànol topogràfic, no ha de permetre's el sentit de circulació en contrapendent de la rasant, ni resoldre's aquesta amb diàmetres de gran importància.

Ha d'acreditar-se una velocitat de circulació d'almenys 0,4 m/s ni pendents inferiors de l'1%.

Mobiliari urbà amb fusta.

Tot el mobiliari que s'incorpore ha de comptar amb la certificació de producció en origen pel FCS, en el qual s'aportarà altre dels identificatius incorporats al mobiliari de tots aquells documents que certifiquen la cadena de custòdia.»

Fonaments de dret

Primer.- És d'aplicació a aquest expedient el disposat en els articles 299 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, en relació amb el 136 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Segon.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent, la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la informe del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels membres assistents acorda:

Primer.- En relació a les 4 al·legacions presentades a l'expedient contra l'alternativa tècnica de la mercantil ESTUDI GMM, SL, per part del Sr. Juan Antonio Mundo Martínez, el Sr. Fernando Vázquez Albert, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAO, el Sr. Losar Bretó Monfort, en representació de SANADORLÍ PROMOCIONS, SL i la Sra. Josefina Forés Escura, s'adopten els següents acords:

• Al·legació del Sr. JUAN ANTONIO MUNDO MARTÍNEZ, presentada en data 3/02/09 (registre d'entrada número 1.615).

L'al·legació s'articula en tres apartats: el primer pretén que no es tinguen en compte, als efectes d'indemnitzacions, les obres executades sense llicència; el segon, proposa que els contenidors soterrats siguen finançats per l'Ajuntament, tal com es fa en la resta del sòl urbà; finalment, se sol·licita que es mantinga el pas de l'antic camí de Sanadorlí.

En relació amb el primer apartat, estableix l'article 173.2 LUV que "... el propietari té dret que se li indemnitze, a càrrec de l'actuació, el valor de les plantacions, instal·lacions i construccions de la seua finca originària que siguen incompatibles amb l'actuació...", "... Les indemnitzacions i les altres càrregues d'urbanització es distribuiran entre els adjudicataris de les finques resultants d'acord amb el valor d'aquestes...".

Per tant, no esmenta la legislació vigent res sobre la procedència de no indemnitzabilitat de construccions realitzades sense llicència. Han d'indemnitzar-se, al meu entendre, totes aquelles que estiguen incorporades al patrimoni del titular. En aquest cas, sí queden excloses aquelles edificacions sense llicència que es troben en termini de promoure accions de restauració de la legalitat urbanística per part de l'administració, que, lògicament, no haurien de ser indemnitzades, sinó derrocades.

Es desestima l'al·legació, tret del que es refereix a aquelles edificacions sense llicència per a les quals no haja passat el termini per a la restauració de la legalitat urbanística, ja que l'urbanitzador ha de procedir a realitzar les indagacions corresponents en relació amb aquestes circumstàncies.

En relació amb el segon apartat, sobre el costejament de l'obra de soterrament de contenidors, l'Ajuntament no les ha establit en les bases de programació com a obres pròpies del vial que es pretén urbanitzar i, per tant, a repercutir com càrregues d'urbanització, una illa de contenidors enterrats.

L'Ajuntament ha pres la decisió sobre aquesta qüestió i s'estima la pretensió de l'interessat en aquest apartat.

En relació a la tercera qüestió, és a dir, el manteniment del pas conegut com a camí de Sanadorlí, aquest està constituït per un camí públic que dóna accés a parcel·les privades integrades en el sòl urbanitzable, el procés d'urbanització del qual no es porta a terme en aquesta actuació.

Per tant, d'alguna manera és necessari el manteniment d'aquestos accessos a les finques esmentades. Tot i això, l'execució del planejament ha de portar-se a terme d'acord amb les determinacions d'aquest i no és coherent modificar-lo per a mantenir un camí, la destinació final del qual és la seua desaparició per quedar integrat en la trama urbana.

En el cas que ens ocupa, aquest camí ha de mantenir-se fins a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes o la seua entrada alternativa. Per a això, l'urbanitzador mantindrà en la propietat de l'Ajuntament la parcel·la corresponent al camí. Aquesta serà alienada, en el moment oportú, a alguna de les parcel·les confrontants a fi de no deixar una parcel·la inedificable, perquè s'ocupe el vol de l'accés al camí deixant un passatge d'accés o, en el cas que aquest camí ja haja obtingut un accés alternatiu o haja desaparegut, puga edificar-se en la seua totalitat, per tant, ha d'estimar-se la pretensió de l'interessat en aquest apartat.

• Alegación del Sr. Fernando Vázquez Albert, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU, presentada en data 16/02/09 (registre d'entrada número 2.555).

L'al·legació es basa en cinc apartats: en el primer es manifesta la falta de sol·licitud de validació de l'alternativa tècnica per part de la societat que l'interessat representa; en el segon, l'interessat manifesta que s'ha de recepcionar per part de la seua societat la sol·licitud de l'estudi/informe que assegure la disponibilitat de potència elèctrica en l'àmbit; en el tercer apartat es manifesta la necessitat de tenir present en l'obra el trasllat de les infraestructures propietat d'Iberdrola que pogueren existir en l'àmbit; en quart lloc es manifesta que s'ha de procedir a realitzar la cessió de les instal·lacions d'energia elèctrica a l'empresa subministradora; i en el cinquè apartat s'estableix que s'ha de qualificar com a dotacional privat, el sòl destinat a centres de transformació per a la seua adjudicació a l'urbanitzador en el Projecte de reparcel·lació.

En definitiva, les al·legacions presentades per IBERDROLA poden quedar resumides en dos: les que fan referència a la falta d'un informe o conveni per a la implantació de la infraestructura elèctrica i les que fan referència a la previsió de centres de transformació i la resta d'instal·lacions d'energia elèctrica, així com la seua cessió a l'empresa subministradora.

En relació amb el primer grup de qüestions, és a dir, les que fan referència a la falta d'un informe o conveni, l'urbanitzador, efectivament, ha de recaptar de les empreses subministradores d'energia els requisits que es necessiten per a la correcta execució de l'obra d'urbanització. La falta de previsió d'aquells elements que hagueren pogut tenir-se en compte en el projecte d'urbanització i que hagen obligatòriament d'implantar-se, no podran ser retardats per l'urbanitzador i han de ser assumits per aquest.

S'estima l'al·legació, en el sentit que ha de preveure's un conveni amb les empreses subministradores de serveis per a la correcta i suficient execució d'aquests. Les obres no tingudes en compte en la fase de projecte que hagen posteriorment d'implantar-se i que haguera estat possible preveure, no podran ser retardades per l'urbanitzador i han de ser assumides per aquest.

En relació amb el segon grup, la determinació dels centres de transformació és una qüestió que es correspon amb les al·legacions del primer grup. No obstant això, la previsió de la cessió d'aquest sòl o el de les altres instal·lacions no és una determinació pròpia del projecte d'urbanització.

Es desestima l'al·legació, en aquest apartat, en el sentit que, si bé és necessari preveure els necessaris centres de transformació, la previsió de la seua cessió, així com la de les altres infraestructures elèctriques no és una determinació pròpia del projecte d'urbanització.

Per altra banda, advertir a les companyies subministradores que l'actuació que es porta a terme urbanitzant l'últim tram de l'avinguda de la Llibertat es realitza com actuació integrada a fi de la seua millor execució, i es pot, en el cas de desestimar-se la programació, executar mitjançant actuacions aïllades, per la qual cosa les exigències de les companyies no han de ser diferents en funció de la forma que es porte a terme una actuació urbanitzadora.

• Al·legació de la Sra. Losar Bretó Monfort, en representació de SANADORLÍ PROMOCIONS, SL presentada en data 23/02/09 (registre d'entrada número 3.069).

L'al·legació es basa, en primer lloc, en qüestions formals sobre la procedència de l'instrument de planejament emprat per a modificar l'alineació de l'encreuament entre l'avinguda de la Llibertat i el carrer d'Alcalà, així com la referència feta en els documents de l'alternativa tècnica a legislació no aplicable, LRAU i RPCV, en comptes de la LUV i ROGTU. Manifesta, igualment, la deficiència de la falta en el plec de condicions dels preus descomposts, que sí figuren en la web municipal. Finalment, s'al·lega contra el cost total de les obres d'urbanització, que considera desproporcionat.

En relació amb el document de planejament emprat per a la modificació de l'alineació de l'encreuament del c. de la Llibertat amb el carrer d'Alcalà, aquest estava previst en les bases de programació per a poder obtenir l'objectiu fixat en aquestes de millorar la circulació de l'encreuament. La inexistència de referències en la legislació a la possibilitat de modificació d'ordenació detallada mitjançant un PRI no invalida el document, doncs si aquest és capaç d'establir l'ordenació detallada ex novo, fins i tot de modificar l'estructural, ha de considerar-se vàlid, també, per a poder modificar-la. Alternativament, podria haver-se tramitat una modificació de pla per a la modificació d'elements de l'ordenació detallada, amb similars tràmits i idèntics efectes.

Es desestima l'al·legació en aquest apartat, de la consideració d'inadequació de la figura de planejament aplicada, per haver-se aplicat la prevista en les bases de programació i considerar-se perfectament vàlida.

En relació amb les referències a la LRAU i el RPCV, efectivament, no es correspon amb la legislació aplicable, i s'ha de modificar el document de planejament i fer-se referència a la LUV i el ROGTU en aquells apartats que corresponga.

S'estima l'al·legació, i s'ha de modificar la memòria del pla.

En relació amb la falta de preus descompostos, cal indicar que en l'alternativa tècnica, no hi han de figurar. La seua aparició en el web municipal és a causa d'un error en la publicació portada a terme per l'Ajuntament, no atribuïble a l'urbanitzador.

Es desestima l'al·legació, per no tractar-se de la fase en què hagen d'incloure's conceptes econòmics.

En relació amb la despesa desproporcionada de les obres, és aquesta una qüestió similar a l'anterior, en el sentit que en la fase en què es planteja l'al·legació, no es pot procedir a la seua baremació, ja que la proposta econòmica correspon analitzar-la en la segona fase de la baremació.

Es desestima l'al·legació, ja que la valoració de les obres s'ha de realitzar en la fase de proposició juridicoeconòmica, sense que haja de tindre's en compte en el moment procedimental en què va ser presentada. No obstant, el sentit desestimatori no significa conformitat amb els elements econòmics coneguts a través del web municipal.

• Al·legació de la Sra. JOSEFINA FORÉS ESCURA, presentada en data 23/02/09 (registre d'entrada núm. 3.056).

L'al·legació fa referència, en primer lloc, a la delimitació de l'àmbit, doncs es manifesta que en estar edificades les parcel·les de la interessada que recauen també al carrer d'Alcalà, hauria d'haver-se inclòs la totalitat de la parcel·la. A més, manifesta que, en no tractar-se de la primera implantació de serveis urbanístics, aquests no han de cobrar-se fins a la reedificació. En segon lloc, s'al·lega sobre la necessitat d'haver incorporat un estudi d'integració paisatgística acompanyant el document de PRI. En tercer lloc, que el cost d'execució de l'obra urbanitzadora és desproporcionat. En quart lloc, s'al·lega que han d'incloure's en la previsió d'indemnitzacions les corresponents a la totalitat de construccions existents en la unitat d'execució. Finalment, es manifesta l'existència de determinades qüestions sobre el projecte com ara: el pla núm. 4 del projecte d'urbanització té una imprecisió sobre l'altura de la parcel·la núm. 1, no coincident amb el PRI; el vol previst per a la parcel·la núm. 1 de tres metres desvirtua la cessió proposada; existeixen referències errònies a la LRAU i RPCV, ambdós derogats; es manifesta que en les bases particulars no se sol·licita la instal·lació de contenidors enterrats i que el seu mesurament, 1,45 u, és errònia, ja que no es tracta d'una unitat completa; es manifesta que el nombre d'escomeses de serveis previstes és excessiva a la vista dels propietaris existents.

En relació amb la primera al·legació, la delimitació està realitzada d'acord amb el criteris generals utilitzats per l'Ajuntament per a adscriure parcel·les edificables a una determinada obra urbanitzadora. La resta de parcel·la que l'al·legant sol·licita siga inclosa ja es troba edificada amb edificacions residencials, recau al carrer d'Alcalà i està ja urbanitzada.

D'altra banda, l'afirmació que la parcel·la ja compta amb serveis i, per tant, no es tracta de la primera implantació d'aquests, és errònia. L'obertura de l'avinguda de la Llibertat sí constitueix la primera implantació de serveis per a les parcel·les que hi recauen, ja que aquesta via no està oberta a l'ús públic i no conté cap servei.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, ja que la delimitació s'ha portat a terme d'acord amb el criteris generals municipals de delimitació d'unitats d'execució, adscrivint les parcel·les que obtindran benefici per transformar-se en solars a la via que els dota d'aquesta condició. Per altra banda, l'obertura d'aquesta via sí suposa la primera implantació dels serveis urbanístics, ja que aquests no hi existeixen.

En relació amb la necessitat d'incorporació d'un estudi d'integració paisatgística, en l'anàlisi del document de planejament portat a terme en la primera part de l'informe s'estableix la conveniència de relegar la conformació de la volumetria de la parcel·la núm. 1 a un estudi de detall i se li remet la necessitat de redactar l'esmentat EIP. En opinió d'aquest tècnic municipal, la modificació portada a terme no suposa una nova imatge urbana, tot i tractar-se d'un pla de reforma interior, ni es tracta d'una operació de renovació urbana a fi de moderar densitats, ni per a reequipar barris sencers, ni per a modernitzar la seua destinació urbanística o preservar el patrimoni arquitectònic i interès, per tant, no seria necessari l'estudi d'integració paisatgística. Aquest estudi es relega, com ja s'ha comentat, a la conformació del planejament de desenvolupament (estudi de detall) al qual, al meu entendre, ha de remetre's la conformació definitiva de l'edificabilitat bruta de la parcel·la.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, de la pretensió d'incorporar un estudi d'integració paisatgística, ja que es considera més oportú integrar-ho en el document que realment puga suposar una modificació de la imatge urbana, objectiu últim d'aquests documents.

En relació al cost de l'obra urbanitzadora i la seua desproporcionalitat, no es aquesta una qüestió que haja de debatre's en aquesta fase de procediment.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, perquè la valoració de les obres s'ha de realitzar en la fase de proposició juridicoeconòmica, sense que haja de tindre's en compte en el moment procedimental en què s'ha formulat. No obstant, el sentit desestimatori no significa conformitat amb els elements econòmics coneguts a través de la web municipal.

En relació a la necessitat d'incorporar totes les construccions existents en l'àmbit per a l'estimació preliminar d'indemnitzacions, això no és adequat, ja que les indemnitzacions per destrucció de béns a tindre en compte són les necessàries per a l'execució del planejament, i aquestes no inclouen, en aquest cas i de forma preliminar, és a dir, tret d'adjudicacions sobre parcel·les alienes, les edificacions existents la destrucció de les quals no siga necessària per a executar la urbanització.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, per no tractar-se d'edificacions que hagen de ser destruïdes per a l'execució de l'obra d'urbanització.

Per últim, en relació amb les qüestions plantejades sobre el projecte:

No concordança de l'edificabilitat prevista per a la parcel·la 1 en el plànol núm. 4 del PU.- No s'ha trobat aquesta discrepància. L'altura de la parcel·la núm. 1 és la de PB+5, sense perjudici de la modificació que puga derivar-se del ED que l'Ajuntament proposa redactar per a la definició de la conformació definitiva de la seua volumetria. Per tant, es desestima aquesta part de l'al·legació.

Existència de un voladís de tres metres.- L'Ajuntament no considera, en principi, adequat aquest voladís, tal com s'exposa en l'apartat d'anàlisis de l'ordenació establida, s'estima aquesta part de l'al·legació.

Existència de referències a legislació obsoleta.- L'urbanitzador ha de modificar aquestes referències i fer-les sobre legislació vigent. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Inexistència d'exigència de contenidors enterrats en les bases de programació.- L'al·legant té raó, ha de prescindir-se d'això, perquè els serveis urbanístics prevists en les bases tenen caràcter de mínims. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Inexactitud en el mesurament de l'illa de contenidors.- Efectivament, no pot realitzar-se com mesurament 1,45 u d'illa de contenidors. Ha d'aportar el preu descompost si es pretén incloure en l'obra civil en aquest mesurament i modificar-la a una unitat. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Sobre la quantitat d'escomeses.- Excepte un acord contrari, aquestes han de correspondre al nombre de parcel·les existents, sense que tinga rellevància el nombre de propietaris. No obstant això, si l'afectada sol·licita només la instal·lació d'una escomesa per al conjunt de les seues parcel·les, no existeix cap inconvenient en això i es redueix així el cost total de l'obra d'urbanització. Es desestima aquesta part de l'al·legació.

Segon.- Aprovar el PLA DE REFORMA INTERIOR, per a l'ordenació de l'àmbit de l'obertura de l'av. de la Llibertat, presentat per la mercantil ESTUDI GMM, SL, CIF B-12.302.501, amb els següents condicionants:

-- Ha d'introduir-se en les determinacions del PRI la necessitat de redactar un estudi de detall que permeta la concreció de la volumetria de la parcel·la núm. 1 i l'aportació del corresponent estudi d'integració paisatgística. Alternativament, podrà establir-se aquesta definició volumètrica en el propi PRI, incorporant-hi l'estudi d'integració paisatgística.

-- No es consideren adequats els vols de la parcel·la núm. 1, ja que podrien impedir el normal funcionament de l'espai públic. Han de modificar-se les determinacions establides en el PRI respecte dels vols de la parcel·la núm. 1, que no podran incrementar-se respecte dels generals de la zona previst segons PGOU.

-- Ha de modificar-se la memòria del PRI. Les referències realitzades a l'articulat de la LRAU i RPCV, han de modificar-se en el sentit de referir-les a la legislació vigent, LUV i ROGTU.l

Tercer.- Aprovar el PROJECTE D'URBANITZACIÓ, presentat per la mercantil ESTUDI GMM, SL, CIF B 12.302.501, amb els condicionants següents a més dels establits en l'annex-informe dels servicis d'enginyeria municipals, que consta en l'expedient.

• En el document de gestió que ho desenvolupe, la qüestió de manteniment d'accessos a les parcel·les de la partida de Sanadorlí, d'acord amb el comentat en l'anàlisi realitzada en el present informe. Això s'arreplegarà, igualment, en la urbanització.

• Han d'aportar-se els convenis respecte dels serveis urbanístics amb les seues companyies subministradores.

• Qualsevol obra que no haguera estat prevista, i haja estat possible fer-ho, ha de ser sufragada per l'urbanitzador sense possibilitat de repercussió sobre la propietat.

• No implantar l'illa de contenidors soterrats que es proposa en el projecte.

• A pesar que l'actuació urbanitzadora s'integra en sòl urbà i podria haver-se realitzat mitjançant actuacions aïllades, a la vista de la sol·licitud realitzada per l'entitat de sanejament, ha d'aportar-se l'informe de l'EPSAR relatiu a la connexió amb el clavegueram municipal i, si escau, integrar l'import del cànon en els costos d'execució.

• Consultats els serveis de la Policia Local, ha de modificar-se l'ordenació de l'encreuament amb el carrer d'Alcalà, per intentar implantar una rotonda que permeta regular amb major criteri el tràfic de l'encreuament. Per a això, la solució que s'aporte en el desenvolupament de la urbanització ha de ser consensuada amb la Policia Local.

• Una vegada resoltes les deficiències esmentades ha d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a la firma del contracte, amb la introducció de les següents condicions:

GENERAL

-- L'acta de comprovació del replanteig de l'obra d'urbanització, segons ens marca la LUV, ha d'estar signada per un tècnic de l'Ajuntament.

--Han d'aportar-se els convenis subscrits amb les diferents companyies subministradores dels diferents serveis urbanístics (Iberdrola, Repsol o Cegas, Sorea, Ono i Telefónica), sobre el dimensionament de les instal·lacions projectades. En defecte d'això es presentarà un informe o el plànol acceptat per les companyies.

--El projecte final que s'aprovarà ha d'estar visat.

--Ha de considerar-se i portar-se a terme l'eliminació de totes les línies aèries, mitjançant el seu soterrament o adequada variació.

--Durant l'execució de les obres d'urbanització es notificarà als serveis tècnics de l'Ajuntament el seu desenvolupament perquè d'aquesta manera es puga efectuar un seguiment, fins i tot amb visita a obra.

--La totalitat dels materials emprats han d'estar homologats convenientment i presentar una resistència adequada a l'ús per al qual seran destinats.

--El resultat del pla de qualitat implantat ha de lliurar-se en un dossier d'assegurament de la qualitat abans de la recepció de l'obra.

--Per a la recepció de les obres és necessària la comprovació de l'adequada execució dels col·lectors i escomeses de sanejament i drenatge, i s'ha de realitzar un pas amb càmera d'inspecció que informe sobre pendents i estat de les canonades. Posteriorment, es lliurarà a l'Ajuntament un informe sobre els resultats d'eixa comprovació.

--S'exigiran els plànols definitius d'obra abans de procedir a la certificació final.

--De la mateixa manera que en l'anterior, abans de la recepció de l'obra es presentaran les actes d'acceptació de serveis urbanístics signades per les diferents empreses subministradores, mitjançant les quals s'indicarà que les canalitzacions i serveis han estat executats convenientment i d'acord als paràmetres exigits per aquestes empreses.

FERMS I PAVIMENTS

--Els pendents longitudinals del vial s'han de justificaran mitjançant els perfils de rasants, terreny existent i punts d'enllaç, els quals no s'ha inclòs en el document plànols.

--S'ha de continuarà amb la secció existent a l'av. Llibertat, encara que l'aparcament ha de ser de formigó, la secció tipus correcta serà la que compte amb una rigola que separe l'aparcament de la calçada amb embornals en la rigola. D'aquesta manera els pendents també s'han de modificar respecte a les existents en la secció del projecte, ja que el seu sentit ha de ser cap a la rigola amb un pendent de l'1% a l'1,5% en voreres i aparcament i d'un 2% en la calçada.

--La llosa de formigó per a la zona d'aparcament ha de ser d'HA-20 d'espessor mínim 18 cm i amb juntes de dilatació cada 4 m, o en defecte d'això de formigó HM-20 amb fibres, 20 cm d'espessor i juntes de dilatació cada 4 m.

--Les rigoles a instal·lar han de ser prefabricades i les vorades de doble capa de desgast.

--S'ha d'augmentar l'espessor de les capes asfàltiques, que passarà a ser de 7 cm la capa de base i de 5 cm la de rodolament i contindran àrids silicis o porfídics.

--Els accessos per a persones amb mobilitat reduïda han de comptar amb una banda de paviment senyalitzador que arribe fins a la propietat privada d'acord amb la normativa d'accessibilitat en el medi urbà en vigor, Ordre de 9 de juny de 2004 de la Conselleria de Territori i Habitatge.

SANEJAMENT I DRENATGE

--S'han de presentar els perfils dels col·lectors o s'han d'indicar els seus pendents, segons la cota del punt d'entroncament, que ha de ser en tots els casos majors del 0,5 % per a evitar sedimentacions i menors de l'1,5 % per a evitar erosions.

--S'ha de preveure un pou de registre cada 50 m com a màxim, per la qual cosa és necessari l'execució d'un nou en la xarxa de pluvials. De la mateixa manera, les canalitzacions han de començar a partir d'un pou, per la qual cosa és necessari l'execució de pous no recollits en el projecte, tant en la xarxa de residuals com en la de pluvials.

--Els embornals a instal·lar han de ser sifònics i amb sifó extraïble per a facilitar la seua neteja.

--Totes les escomeses han de coincidir amb pous de registre o s'han d'utilitzar peces especials d'unió per a la seua execució i no hi ha d'haver arqueta de registre d'escomesa en la via pública, perquè aquesta s'ha d'instal·lar en la parcel·la privada.

AIGUA POTABLE

--La instal·lació proposada ha de comptar amb l'aprovació de l'empresa gestora de l'aigua potable de Benicarló, Sorea, SL, sense l'aprovació de la qual no pot començar-se l'obra.

--El tipus de hidrant a instal·lar ha de ser enterrat sota rasant i instal·lar-se en una arqueta completa (per a evitar una instal·lació massa profunda), amb una tapa de ferro colat. Ha de complir la norma UNE-23.407 i ser d'entrada recta amb brida DIN PN-16, obertura amb quadrat de 25 mm, i disposar de dos eixides de 2-1/2" per a muntaràcords de 70 mm. A més ha d'indicar-se quina és la seua ubicació, ja que no s'inclou en els plànols.

TELECOMUNICACIONS

--Abans del començament de les obres, ha de presentar-se el conveni subscrit amb les operadores de telecomunicacions que operen en la població (Telefònica i Ono), en el qual s'indique la seua conformitat amb la instal·lació plantejada en el projecte o en defecte d'això la seua negació a la instal·lació la seua canalització en la urbanització.

--Els tècnics municipals han d'ubicar el pedestal i no es pot envair l'itinerari lliure per als vianants existent en les voreres, com ho fa la ubicació proposada, que es considera ubicació preferent en la zona de protecció d'aparcament allunyat de la línia de façana.

GAS

--S'han de complir els condicionaments requerits per l'empresa subministradora i lliurar el conveni subscrit amb aquesta abans del començament de l'obra, en el qual ha d'indicar la canalització que ha d'executar-se.

--Els punts de connexió han de ser els adequats i existir, tot i que no pot ser de moment al c. d'Alcalà, ja que allí no existeix xarxa en l'actualitat. Si ha de ser així, aquesta circumstància es comentarà per escrit i s'advertirà que no hi haurà servei fins que no s'execute la xarxa exterior.

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

PREVISIÓ DE CÀRREGUES.

En el document Memòria del projecte d'urbanització apartat "2.4 Infraestructura de mitja i baixa tensió, 2.4.2 necessitats ", no és correcta la hipòtesi de càlcul plantejada, els criteris per al càlcul es descriuen a continuació. Així mateix, s'ha de comunicar al redactor del projecte d'urbanització, que les instal·lacions en baixa tensió s'han d'adequar al RD 842/2002 Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió no al derogat Reglament exposat en la memòria RD2413/1973, per tant:

--Vists els projectes d'edificació que s'estan desenvolupant en el terme municipal de Benicarló, els habitatges construïts tenen en la majoria dels casos instal·lació o preinstal·lació d'aire condicionat (bomba de calor) per la qual cosa, amb la finalitat de dimensionar correctament el o els centres de transformació i no queden subdimensionaments s'ha d'adoptar una potència d'acord amb el tipus d'habitatge que s'està desenvolupant.

--A causa de l'anteriorment exposat perquè la zona a electrificar no es quede subdimensionada i d'acord amb el RD 842/2002, -pel qual s'aprova el vigent Reglament de Baixa Tensió, i seguint les prescripcions de la instrucció ITC-BT-10, referent a la previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió-, la previsió de potència en cada habitatge no serà inferior a P=9,2 Kw.

--En zones del projecte que no estiguen definits els habitatges, però se sap la seua edificabilitat, per a obtenir el nombre d'habitatges, a l'efecte de càlcul, s'ha d'estimar una superfície construïda de 70 m2 que és la mitjana de l'habitatge dels projectes d'edificació que s'estan desenvolupant en el terme municipal de Benicarló.

--Per a la concessió de la llicència d'obres d'edificació no s'autoritzarà un nombre major d'unitats d'habitatges que les tingudes en compte per al càlcul de les instal·lacions del projecte d'urbanització, excepte un informe favorable de la companyia subministrat d'energia Iberdrola SAU.

ENLLUMENAT PÚBLIC

--L'enllumenat públic no s'ha de connectar a la xarxa existent del c. d'Alcalà de Xivert, tal com s'indica en el plànol núm. 13; s'ha de connectar al quadre de comandament i protecció descrit en el document de mesuraments, el qual se situarà en la via pública en la posició que validaran els STM.

--Els circuits de AP que discorren pel tram de carrer executat de l'av. de la Llibertat des del c. d'Isaac Albeniz s'han de connectar a aquest sistema de distribució i de desconnectar del seu subministrament actual.

--La columna d'enllumenat públic és de 8 m d'altura no de 10 m, tal com s'indica en els mesuraments del projecte d'urbanització, així mateix ha de ser una columna d'acer galvanitzat amb diàmetre en punta de 60 mm, similar a l'instal·lat en les fases prèvies de l'av. de la Llibertat.

--La lluminària ha de ser similar a la ja instal·lada en en les fases prèvies de l'av. de la Llibertat, amb una potència de P=150 W de VSAP (no de 250 W que s'indica en el projecte) i del fabricant Carandini model Q-s5, no obstant això abans del muntatge s'ha de validar amb els STM.

--D'acord amb el RD 842/2002 les piquetes de coure de presa de terra han de ser d'1,5 m i no d'1m que indica el projecte.

--Els llums han de ser de fabricant de reconegut prestigi com ara Osram, Philips o similar. S'ha d'indicar el model del llum, fabricant i temperatura de color als STM abans de la seua instal·lació.

--S'ha de legalitzar la instal·lació d'enllumenat públic i aportar a l'Ajuntament el projecte de'AP, així com el butlletí d'instal·lació elèctrica en baixa tensió per a poder contractar amb la companyia subministradora.

Circuits, tubs, quadre de comandament i projecció:

--En el cas de tenir únicament un circuit elèctric, per cada rasa discorreran com a mínim dos tubs de 100 mm i un d'aquests ha de quedar de reserva. És a dir:

nre. de circuits = n

nre. de tubs per rasa = n+1.

--No s'ha de realitzar cap entroncament en les arquetes. Les 3 fases + el neutre del circuit han de pujar fins a la caixa registre de connexions del punt de llum on està situada la caixa de fusibles. Es connectarà a aquesta caixa la fase que li corresponga.

--La unió des de la caixa de fusibles a l'equip de la lluminària s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M3x2,5 mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N+TT).

--El circuit de comandament per al control del doble nivell s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M2x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N).

--Cada circuit ha de tindre una protecció per a contactes indirectes que ha de córrer a càrrec d'un diferencial tetrapolar de 300 Dt de sensibilitat superimmunitzat. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ha de córrer a càrrec d'un interruptor magnetotèrmic tetrapolar d'intensitat d'acord amb la càrrega que en depèn, per circuit. S'ha d'instal·lar igualment un contactor tripolar classe AC-3 de TEE de Schneider Electric, per a l'obertura i tancament automatitzat, per circuit. Igualment i per circuit s'han d'instal·lar tres interruptors unipolars un per cada fase per a labors de seguretat en el manteniment. L'aparell a utilitzar en el quadre de comandament i protecció ha de ser de Schneider Electric.

--S'ha d'utilitzar un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL de Himel de Schneider Electric per a la CGP I-10 i equip de mesurament.

--S'ha d'utilitzar un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL de Himel de Schneider Electric per a l'aparell destinat per al comandament i protecció dels diferents circuits.

Connexió de terra:

Totes les instal·lacions, siga quin siga el material de les columnes o bàculs han de disposar aquesta instal·lació.

La connexió de terra dels suports s'ha de realitzar per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que partisquen del mateix quadre de mesurament, comandament i protecció que ha de córrer a càrrec d'un elèctrode compost per un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de coure que discorrerà per l'interior del tub, acompanyant al circuit o circuits al llarg de tot el traçat de l'enllumenat públic. A aquest cable, s'hi han de connectar piquetes d'1,5 m de coure en posició vertical 14 mm de diàmetre com a mínim. S'ha de clavar una piqueta per cada 3 suports de lluminària com a mínim.

L'enllaç de l'elèctrode de connexió de terra amb cada suport de lluminària s'ha de realitzar mitjançant un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de coure en l'interior de l'arqueta corresponent.

MOBILIARI URBÀ

--En la part d'enllaç de l'av. de la Llibertat amb el c. d'Alcalà, i ja que existeix suficient espai lliure, s'ha de disposar d'algun tipus de jardí o mobiliari urbà per a adequar l'entorn, i la pavimentació només s'ha d'executar com es desprèn del projecte.

--Per qüestions de manteniment i atés que solament es pretén completar la urbanització d'un vial ja existent en part, el mobiliari que s'ha d'incloure en el projecte d'urbanització ha de ser el mateix que utilitza la Brigada Municipal d'Obres en la població. Per tant, no es pot instal·lar el proposat en el projecte d'urbanització presentat.

--Qualsevol element de mobiliari urbà que continga fusta ha de tenir el certificat FSC.

SENYALITZACIÓ VIAL

--En el projecte presentat no s'inclou cap senyalització viària. Aquesta ha de seguir els requeriments de la Policia Local.

--Els pals de la senyalització vertical han de ser d'alumini.

INFORME DE MEDI AMBIENT

JARDINERIA

Alineacions

Vista la disposició dels exemplars d'arbrat d'alineació, no pot acceptar-se, vista la distància dels habitatges (<1m des del tronc), que és, a més, l'espècie proposada totalment inadequada.

Per tant, i encara que s'observarà una diferenciació d'espècies en el mateix vial, han d'incorporar-se espècies de port molt contingut, com és el cas de Ficus nitida.

Amb l'espècie proposada pel projectista (Robinia pseudoacacia) s'evidencia l'existència de molèsties futures als veïns i transeünts.

Els escocells han d'estar prevists d'un sistema de paviment drenant decoratiu en lloc de sòl descobert amb protector del tronc fabricat amb peces metàl·liques i el color de l'inert es consensuarà amb els servei tècnics municipals, d'acord amb la tonalitat del paviment de la plaça.

Tots els exemplars d'espècies llenyoses han de comptar amb un tutor de fusta tractada de 60 mm de diàmetre i 1800 mm d'altura, unit fermament a l'exemplar/patró mitjançant un element de fixació elàstic regulable i amb un ample mínim de 30 mm. Han d'eliminar-se totes les fixacions posades en un viver.

No s'han d'utilitzar exemplars que no complisquen les directrius comunitàries i les seues normes de desenvolupament en matèria fitosanitària.

Les plantes que s'utilitzen han d'estar en perfecte estat sanitari, sense colps, frecs ni magolaments que puguen resultar afectats. Tot exemplar que presente qualsevol dany en transport i manipulació no serà recepcionat i el contractista ha de substituir-lo a la seua costa, inclosa la realització de nou del paviment filtrant.

La seua grandària i sistema radicular ha de ser l'adequat per a un desenvolupament òptim del vegetal, sense desequilibris fisiològics que hi provoquen malalties.

La part aèria de l'arbre ha de presentar un desenvolupament de la creu adequat i definit, en forma preferentment arrodonida. No s'acceptaran exemplars en desenvolupament.

Preferentment, les plantacions han de realitzar-se en el moment de l'any més favorable i, en defecte d'això, el material vegetal ha de presentar les característiques de preparació en funció de l'estat vegetatiu que es trobe. S'acceptarà el trasplantament durant els mesos de novembre a març.

Les cures postplantació han de ser els adequats al condicionament anterior.

El contractista/promotor es fa càrrec de tots el regs i cures necessàries fins que se signe de l'acta de recepció.

Són d'aplicació obligatòria les directrius establides per les Normes Tècniques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ).

Tot el material vegetal ha de quedar sotmès a un termini de garantia d'èxit d'arrelament a un termini mínim d'un any, des de la signatura de l'acta de recepció.

Xarxa de reg i serveis

Les xarxes i elements de serveis (arquetes, pous, línies elèctriques, telefòniques, de sanejament, distribució d'aigua, gas, etc.) i els seus elements que hagen de travessar les zones verdes han de fer-ho de forma subterrània, degudament canalitzades i senyalitzades, per zones de trànsit i passeig.

No es pot envair el volum de l'escocell amb passos d'altres serveis, excepte el lateral o anell del reg localitzat.

Les xarxes municipals de reg seran d'ús únic i exclusiu per a la neteja i reg dels espais enjardinats. En cap cas s'han d'utilitzar per a un altre fi.

Ha d'existir només un punt de connexió a la xarxa general de proveïment municipal, que en aquest cas és en la zona de connexió amb la xarxa d'aigua potable del c. d'Isaac Albéniz. Per tant, no s'accepta el punt proposat annex a la zona de contenidors.

L'Ajuntament estableix una fiança o aval amb la finalitat de respondre als minvaments ocasionats pels defectes en origen o en la seua plantació del material vegetal aportat.

No es permet l'ús dels microtubs en el reg localitzat, com en el sistema proposat, per la qual cosa ha de ser substituït per anells circulars de lateral amb emissors autocompensants inserits en el lateral, tampoc s'accepten punxats, amb cabals de 4-8l/h.

Les línies de laterals i emissors han d'estar situades per sota de la capa de paviment drenant sense contacte amb la resina.

ESCOCELLS

En les alineacions d'espècies d'arbrat en voreres els escocells es finalitzaran amb un enrrasament amb la cota de la vorera.

El aquest cas es preveu la incorporació de paviment drenant per al farciment d'escocells, realitzat amb una base composta de capa de grava 6/20 de 40 mm d'espessor i morter compost d'àrids triturats, de color natural o tintat, de granulometria (4-7 mm o 7-10 mm) tractat, net i sec, lligat amb resina de tipus epoxi o similar en 40 mm d'espessor, amb capacitat de flexotracció de 23kp/cn2, capacitat de compressió 40kp/cm2 i una capacitat drenant de 800/m2/min, incorporant protectors contràctils amb elastòmers EPDM i SBR per a absorbir el creixement del tronc.

En tot cas s'ha de preveure un volum per al sistema radicular dels exemplars d'alineació d'1 m3, amb l'aportació de matèria orgànica a més d'un fertilitzant d'alliberament lent.

L'anell de reg localitzat amb els emissors s'ha de situar per sota de la capa d'aglomerat per evitar que s'omplin els emissors per la resina.

S'ha de preveure un anell de creixement de la base del tronc adequat a l'espècie.

TERRES DE CULTIU

Les terres que es preveuen destinar a zones enjardinades amb aportació o manteniment d'espècies vegetals han de complir:

En qualsevol cas, han d'estar exemptes de qualsevol contaminant químic i presència de residus i reunir els mínims següents.

Textura:

Arena: 50-80%

Llim: 30%

Argila: 20%

Granulometria:

Fraccions superiors a 2 mm inferiors al 15% i exempts de partícules de diàmetre superior a 25 mm.

Composició química:

Nitrogen: 15%.

Fòsfor: 14 mg g/kg

Potassi: 150 m kg/ kg

Carbonats totals: <10%

Matèria orgànica oxidable: 3%

Relació C/N: 10.

Conductivitat elèctrica: 2 mmho/cm

pH: entre 6-7,8

Humitat: 20-25%

Com a mínim s'ha de dotar amb un volum mínim per escocell d'1m3 de sòl, sense revestiment amb formigó en els laterals i/o fons.

En cap cas s'acceptarà el farciment amb residus petris, com es proposa en l'apartat de gestió de residus, ja que ha de ser amb terres vegetals d'acord a les característiques anteriorment descrites.

CONTENIDORS SOTERRATS (La corporació ha decidit que no instal·len a càrrec dels propietaris de l'àmbit, ja que no consta en les bases del programa)

Les illes de contenidors soterrats han de situar-se SEMPRE en el costat dret d'acord al sentit de circulació.

Vist el plànol de senyalització i el de proposta d'ubicació, l'illa no pot anar situada en la zona proposada, per la qual cosa ha de ser reubicada a un punt que permeta la càrrega pel costat dret del vehicle d'acord al sentit de circulació.

L'illa de soterrats ha d'anar proveïda de pilones que impedisquen l'accés dels vehicles a la plataforma amb altura no superior a 30 centímetres, situats en els cantons més 50 cm i alineats amb l'eix de la bústia. També ha de protegir-se el got de la bomba hidràulica. A més ha de senyalitzar-se tot el frontal de l'illa amb pintura groga contínua de color normalitzat.

No pot existir cap element que dificulte o obstaculitze el buidatge dels contenidors (mobiliari, fanals, senyals, etc..).

Escocells i albellons.

Els escocells a instal·lar són del tipus realitzats en fosa dúctil en un sol cos amb sifó extraïble complint les prescripcions de la norma EN-124 (Fosa Benito Dúctil model Delta ref. SF570D4 FD-400 resistència 400KN o similar).

Xarxa de sanejament i pluvials

Vista la distribució de la xarxa d'aigües residuals i pluvials i el plànol topogràfic, no ha de permetre's el sentit de circulació en contrapendent de la rasant, ni resoldre's aquesta amb diàmetres de gran importància.

Ha d'acreditar-se una velocitat de circulació d'almenys 0,4 m/s ni pendents inferiors de l'1%.

Mobiliari urbà amb fusta.

Tot el mobiliari que s'incorpore ha de comptar amb la certificació de producció en origen pel FCS, en el qual s'aportarà un altre dels identificatius incorporats al mobiliari de tots aquells documents que certifiquen la cadena de custòdia.

Quart.- Aprovar la proposta de Programa d'actuació integrada de la unitat d'execució de l'obertura de l'av. de la Llibertat de Benicarló (expedient PAII/346 d'Urbanisme), escollir l'alternativa tècnica del concursant que proposa, la mercantil ESTUDI GMM, SL, CIF B-12.302.501, amb domicili a efectes de notificacions a la pl. de l'Ajuntament número 6 de Benicarló, i, per tant, adjudicar-li la condició d'urbanitzador, per ajustar-se la proposició tècnica a les bases publicades i aprovades per l'Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny de l'esmentat Programa d'actuació integrada i d'execució de l'obra urbanitzadora del sector, sota les condicions, anàlogues i/o complementàries de les establides en l'informe tècnic de valoració de l'alternativa tècnica.

I a més, en concret, en relació amb la proposició juridicoeconòmica:

• Independentment del cost màxim establit en la proposició juridicoeconòmica de 750.746,08 EUR+IVA, s'ha de modificar per a l'obtenció de la condició d'urbanitzador, si la corporació ho considera adequat i oportú, el cost del projecte d'urbanització i el d'honoraris d'acord amb l'establit en el cos d'aquest informe, amb aplicació dels percentatges sobre el total obtingut segons aquests canvis. El projecte refós serà el que ha de figurar com a document definitiu per a la selecció de l'empresari-constructor.

• El coeficient de bescanvi no pot resultar avalat per l'Ajuntament, ja que és el resultat de l'aplicació de les fórmules de càlcul establides en el ROGTU amb una estimació de càrregues errònia. No obstant això, la proposició estableix una retribució en METÀL·LIC, per la qual cosa no es considera que afecte l'oferta.

• L'agent urbanitzador ha d'acceptar les condicions imposades al Projecte d'urbanització (art. 155.6 LUV) i la resta de càrregues d'urbanització, que tenen el seu fonament en l'interés general, atès que constitueixen una millora en les condicions de finançament de l'obra per part dels propietaris afectats, sense que això supose un minvament en la seua qualitat i, en tractar-se d'una reducció de les condicions econòmiques suggerides per l'aspirant a urbanitzador i ser l'únic presentat, no suposen un falsejament dels principis de la lliure concurrència. Per tant, ha de, igualment, aportar els documents corregits --incloses les consideracions establides pels servicis tècnics d'enginyeria municipals-- i refosos prèviament a la firma del contracte, de forma que aquests formen part de la documentació definitiva contractual.

Cinquè.- Traslladar el present acord a la Conselleria competent en Urbanisme i ordenar la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, perquè entre en vigor (article 104 LUV).

Sisè.- Ordenar la inserció d'un anunci on es done compte de l'adopció del present acord al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, en el Diari Oficial de la Unió Europea i en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Setè.- Requerir a la mercantil ESTUDI GMM, SL, CIF B 12.302.501, perquè, amb anterioritat a la formalització del contracte, acredite la constitució de la garantia definitiva, en la forma i quantia que s'estableixen en les bases reguladores del programa, d'acord amb el previst en l'article 138 de la LUV.

Vuitè.- Notificar el present acord als interessats, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.

PUNT 9é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ I ADJUDICACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DE LA U.E. 18 DEL PLA GENERAL.- Se sotmet a consideració de la corporació, l'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada de la UE 18 del Pla General.

Exposició de fets

I.- Mitjançant un acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 29 de maig de 2008, s'inicia el procediment de concurs per a l'aprovació i adjudicació del programa d'actuació integrada de la unitat d'execució núm. 18 del PGOU de Benicarló, per a la seua gestió indirecta, i s'aproven les bases particulars que han de regir la convocatòria.

II.- En data 22 de gener de 2009 (registre d'entrada núm. 959), dins del termini previst a aquest efecte en les bases particulars de la programació, la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, CIF B-97.608.855, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. del Marquès de Sotelo núm. 1-10ª (46002) València, presenta els sobres 1 i 2, que integren la seua proposta.

III.- Transcorregut el termini per a presentar proposicions, la Mesa de Contractació prevista en les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada mitjançant gestió indirecta en el municipi de Benicarló, es constitueix en data 6 de març de 2009, a l'efecte de procedir a l'obertura del sobre 1 «documentació administrativa», que integra la proposta de la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, única participant en el procediment de concurs referit. Examinat el contingut del sobre, la Mesa de Contractació comprova que s'ajusta a l'exigit en les bases generals i particulars que regulen la present convocatòria, i emeten la corresponent proposta de resolució.

IV.- En data 18 de març de 2009, es dicta un Decret de la Tinença d'Alcaldia d'Urbanisme, pel qual es resol:

«1.Declarar que la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, amb CIF B-97608855, reuneix els requisits de personalitat, capacitat i solvència, exigits en les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada mitjançant gestió indirecta, en el municipi de Benicarló, així com, en les bases particulars que regulen la convocatòria del procediment de concurs per a l'aprovació i adjudicació del programa d'actuació integrada de la unitat d'execució núm. 18 del PGOU de Benicarló.

2. Procedir a obrir el SOBRE 2 davant el secretari de la corporació, que conté l'alternativa tècnica que integra la proposta presentada per MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, i recaptar els informes tècnics municipals previs sobre aquesta i, si escau, els instruments de planejament que l'acompanyen, als quals es refereix l'article 136.3 de la Llei Urbanística Valenciana, que han d'emetre's en el termini màxim de tres mesos.

3. Requerir a la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL perquè aporte en el termini màxim de 20 dies, comptadors des de l'endemà de la recepció d'aquesta resolució, un informe sobre les al·legacions presentades a l'alternativa tècnica que integra la seua proposta durant el tràmit d'exposició pública de la mateixa, si escau.»

V.- En data 18 de maig de 2009, es va dictar un Decret de la Tinença d'Alcaldia d'Urbanisme, pel qual es resol:

«1.-Determinar que la proposta d'alternativa tècnica del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 18 del PGOU de Benicarló, presentada per la mercantil MECANO DEL MEDITERRRANEO, SL, amb CIF B 97608855, ha obtingut la següent puntuació, d'acord amb el previst en la base XVII de les particulars que regulen la convocatòria:

DOCUMENT DE PLANEJAMENT.-

Qualitat tècnica de l'ordenació urbanística proposada.	25,00 punts
Resolució de la integració urbanística en l'entorn.	5,00 punts
Millor estructuració de dotacions públiques i espais lliures.	10,00 punts
TOTAL	40,00 punts

Per a poder optar a l'adjudicació del Programa serà necessari que s'arribe a una puntuació en la baremació dels documents d'ordenació superior al 75% (37,50p) del màxim, i s'ha obtingut una puntuació de 40,00p.

S'ha reduït la puntuació derivada de la qualitat tècnica de l'ordenació, ja que aquesta no aporta cap benefici especial a l'ordenació pública. Manté els criteris del Pla sense aportar la possibilitat, una vegada es procedia a redactar el document no necessari, de protegir i preservar de la seua destrucció les edificacions existents en l'àmbit.

DOCUMENT D'EXECUCIÓ I LA RESTA D'ALTERNATIVA TÈCNICA.-

En relació a l'alternativa tècnica.
Connexió adequada de les obres d'urbanització en el seu entorn	30,00 punts
Qualitat tècnica de les solucions constructives.	0,00 punts
Qualitat i nombre d'habitatges protegits que es compromet a executar	0,00 punts
Inversions en programes de restauració paisatgística o d'imatge urbana	0,00 punts
Escurçament de termini global.	0,00 punts
Compromís d'execució simultània.	2,50 punts
Compromisos addicionals assumits per l'urbanitzador.	0,00 punts
Mesures de control de qualitat i medi ambiental que estiga disposat a assumir l'urbanitzador per damunt de las mínimes exigibles.	2,50 punts
TOTAL	35,00 punts

En relació amb la baremació de l'alternativa tècnica, s'ha obtingut una puntuació de 75,00 punts.

2. Fixar el pròxim dia 28 de maig de 2009, a les 13.00 hores, al Saló noble de l'Ajuntament de Benicarló, per a procedir en acte públic, davant el secretari de la corporació, a obrir el sobre tancat que conté la proposició juridicoeconòmica de la proposta presentada per la mercantil MECANO DEL MEDITERRRANEO, SL.

3. Publicar aquesta resolució al tauler d'edictes i en la pàgina web de l'Ajuntament de Benicarló, perquè tinga els efectes oportuns.

4. Notificar aquesta resolució a la interessada, indicant-li que contra el seu dispositiu primer, que posa fi a la via administrativa, escau interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú); o bé directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció, en el termini de dos mesos (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

VI.- En data 28 de maig de 2009 la Mesa de Contractació acorda:

«(...) El secretari de la corporació, Carlos Bravo Sánchez, procedeix en acte públic a l'obertura de la plica tancada que conté la proposició juridicoeconòmica que integra la proposta de la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, amb CIF B-97608855, única participant en el procediment de concurs per a l'aprovació i adjudicació del programa d'actuació integrada de l'OE 18 del PGOU de Benicarló.

Examinat el contingut de la plica, s'acorda per unanimitat, que s'emeten els informes tècnics i jurídics corresponents, a l'efecte de la seua valoració per aquesta Mesa de Contractació en una sessió posterior, en el termini màxim d'un mes, d'acord amb el previst en l'art. 317.3 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística (...). (...).»

VII.- En data 16 de novembre de 2009, els arquitectes municipals, la Sra. Mora Martínez i el Sr. Pérez Lores emeten un informe tècnic, del següent tenor:

«Els tècnics municipals que subscriuen, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMEN:

Una vegada analitzada la proposició juridicoeconòmica presentada per l'empresa aspirant a urbanitzador del programa que es gestiona i comprovades certes carències en aquesta, en data 3 de juliol de 2009, es sol·licita a l'empresa Mecano del Mediterraneo, SL l'esmena de la documentació prèviament a la seua baremació. El 29 de setembre de 2009 va entrar en el registre municipal la documentació sol·licitada.

A continuació s'informa sobre els aspectes modificats d'acord al requeriment municipal:

1.- Segons la documentació presentada, s'ha resolt l'apartat 1b "magnituds urbanístiques rellevants". La superfície mínima de terreny aportat per a resultar adjudicatari de parcel·la resultant és de 52,20 m2.

2.- Sobre l'apartat 1.D "preu del sòl brut a efecte de bescanvi" s'aporta un estudi de justificació del valor obtingut d'aquest sòl, realitzat d'acord a la legislació sobre valoracions del sòl.

3.- Sobre l'apartat 1.G.2. "indemnitzacions" s'al·lega que tant el palauet com els murs perimetrals han de ser indemnitzats a fi de complir amb el seu compromís, en cas de resultar adjudicatari del programa, d'edificar simultàniament a l'execució de les obres d'urbanització. Aquests tècnics municipals entenem que es tracta d'un compromís adquirit lliurement per Mecano del Mediterraneo SL, i que per tant és aquesta empresa la que ha d'assumir els costos que aquest compromís comporte. En l'anterior informe de sol·licitud d'esmena de documentació, ja s'esmenta que els béns que no siguen incompatibles amb l'actuació i, per tant, que siga possible conservar per subrogació real, no són indemnitzables, d'acord a l'article 173.2 de la LUV.

4.- Respecte a l'apartat 2 "Propietats afectes al compliment del programa" queden aclarides les finques registrals propietat de Mecano del Mediterraneo i les seues respectives superfícies, de les quals ja existia una còpia simple en la documentació aportada inicialment en la proposta juridicoeconòmica. Així mateix declara ser propietari, d'acord amb el mesurament topogràfic, d'un 65,32% de la superfície de l'àmbit, disponible per a quedar afecta al compliment del Programa, en cas de ser adjudicatari.

5.- Sobre l'apartat 3 "full de resum de dades econòmiques" es presenta un pressupost més detallat de les despeses previstes en projectes, tramitacions i adreça d'obra. Consultats els honoraris de referència del Col·legi Territorial d'Arquitectes de Castelló (CTAC) i comparats amb els proposats per Mecano del Mediterraneo, SL, aquests suposen un increment de més del 280 % sobre els del CTAC. (Segons la justificació del propi Col·legi, els barems de referència es calculen sobre la base d'estadístiques i referències de mercat dels preus mitjos d'aquests serveis professionals.)

6.- Pel que fa a la gestió de residus, es presenta l'estudi de gestió de residus sol·licitat com annex núm. 20 del Projecte d'Urbanització.

7.- Les bases particulars del programa estableixen la condició d'urbanitzar el carrer Tarragona en tota la seua amplària. Mecano del Mediterrani, SL es compromet a elaborar i presentar a tràmit una proposta d'actuació aïllada d'un àmbit que incloga l'últim tram del carrer de Tarragona, en la confluència amb el carrer de Sant Francesc, de manera que s'obtinga i urbanitze el vial en tota la seua amplària.

Resolts els anteriors punts, procedeix realitzar la baremació de la proposta juridicoeconòmica, d'acord amb els següents criteris, establits en les Bases Particulars del Programa:

Menor import respecte de preus IVE expressat en EUR/m2	25 punts
Coeficient de bescanvi	20 punts
Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectats en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació.	40 punts
Compromisos financers per a l'execució d'obligacions complementàries.	15 punts

Per tant, per a realitzar la baremació s'haurà de prendre les dades referents a:

1.- Menor import respecte de preus IVE expressat en EUR/m2:

El pressupost presentat per l'empresa Mecano del Mediterraneo, SL per a l'execució material de les obres d'urbanització en l'àmbit del Programa, ascendeix a la quantitat de 874.719,54 EUR. La superfície de l'àmbit és de 7.410,11 m2, per tant, resulta un preu de repercussió de 118,04 EUR/m2s.

Per a portar a terme la comparació amb preus de l'Institut Valencià de l'Edificació, IVE, s'han seleccionat aquelles partides de pressupost presentat (realitzat amb una base de preus diferent de la de l'IVE), que suposen més de l'1% sobre el pressupost total de l'obra, que representa el conjunt d'aquestes partides comparades un total del 37,74%.

Com a resultat d'aquest estudi, els preus de la proposta se situen per sota dels de l'IVE, que suposarien una repercussió de 132,23 EUR/m2s i resultaria una baixa del 10,73%.

En l'actualitat, s'han obtingut baixes respecte dels quadres de l'IVE pròximes al 40% en expedients d'obra similars, per tant, considerarem aquesta com la que li correspondrien els 25 punts màxims que es poden obtindre. Per tant, al percentatge de reducció de preus sobre els de l'IVE presentat per l'empresa aspirant, el 10,73%, li corresponen 6,71 punts.

2.- Coeficient de bescanvi.

Per al càlcul del coeficient de bescanvi, s'han considerat les següents càrregues d'urbanització, analitzades en els següents punts:

2.1.-Sobre el projecte d'urbanització i el seu pressupost.

D'acord amb el punt anterior sobre els preus aplicats per al càlcul del pressupost d'execució material de les obres, aquests es consideren acceptables, doncs se situen per sota dels de referència de l'IVE, del 2007-2008.

El PEM o pressupost d'execució material de l'obra ascendeix a la quantitat de 874.719,54 EUR.

2.2.- Sobre el cost dels projectes.

En aquest apartat de la proposta juridicoeconòmica s'ha calculat que els honoraris dels projectes i la tramitació i inscripció en el Registre d'aquests projectes, ascendeixen a la quantitat total de 306.771,12EUR, IVA inclòs. Consultats els honoraris de referència que estableix el Col·legi Territorial d'Arquitectes de Castelló i el Col·legi Oficial de Perits i Enginyers Tècnics Industrials, els ací aplicats es consideren desproporcionats i no habituals en el mercat lliure.

2.3.-Sobre les despeses de gestió.

La proposta juridicoeconòmica aplica un percentatge del 6% de despeses de gestió sobre la suma del pressupost d'obra i honoraris de projectes, i la quantitat resulten 78.322,45 EUR. El percentatge d'aplicació no es troba regulat en la legislació urbanística.

2.4.-Sobre el benefici de l'urbanitzador.

L'urbanitzador proposa un percentatge del 7% de benefici, inferior al 10% com a màxim permès per la LUV, en el seu article 127.2.d, que suposa la quantitat de 91.376,19 EUR.

En definitiva, d'acord a la Proposta presentada, la suma de totes aquestes càrregues repercutibles sobre els propietaris ens dóna com resultat la quantitat de 1.475,072,75 EUR. Tenint en compte que el preu del sòl d'origen calculat en la proposta juridicoeconòmica és de 617,50EUR/m2 i aplicades les fórmules previstes en l'article 306 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, resulta un coeficient de bescanvi de 0,24.

Com s'ha explicat en els punts anteriors, es consideren acceptables els preus del pressupost execució material i els percentatges aplicats de despeses de gestió i benefici de l'urbanitzador. No obstant això, sobre els honoraris de projectes, tramitacions i direccions d'obra, els tècnics que subscriuen els considerem excessius i per tant, en la nostra opinió no es pot avalar des de l'Ajuntament l'import definitiu de les càrregues d'urbanització, i per tant, el coeficient de bescanvi.

D'acord amb l'anterior, es valora amb zero punts: 0,00 punts.

3.- Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectes en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació.

Manifesta que disposa en propietat del 65,32% de la superfície total de l'àmbit i es compromet que queden afectes a l'execució del Programa en cas de resultar adjudicatari.

Sobre el màxim de 40 punts, el 65,32% suposa una puntuació de 26,13 punts.

4.- Compromisos financers per a l'execució d'obligacions complementàries.

No existeix compromís financer de les obligacions complementàries adquirides, consistents a simultanejar les obres d'urbanització amb les d'edificació, finalitzant aquestes com a màxim 2 anys després de la recepció de les obres d'urbanització.

Es puntua amb 0,00 punts.

El total de la puntuació obtinguda queda reflectida en el següent quadre:

CONCEPTE	PUNTUACIÓ MÀXIMA	PUNTUACIÓ OBTINGUDA
Menor import respecte de preus IVE expressat en EUR/m2	25 punts	6,71 punts
Coeficient de bescanvi	20 punts	0,00 punts
Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectats en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació.	40 puntos	26,13 puntos
Compromisos financers per a l'execució d'obligacions complementàries.	15 punts	0,00 punts
TOTAL PUNTUACIÓ OBTINGUDA	100 punts	32,84 punts

Realitzada l'anterior baremació, l'aspirant a obtenir la condició d'urbanitzador arriba a una puntuació de 32,84 punts, sobre els 100,00 possibles. Per tant, la puntuació total és de 107,84 punts, sobre els 250,00 possibles. Aquesta puntuació no és comparable amb altres proposicions, en ser l'única presentada i les bases de programació no establir llindars mínims.

Vistes les condicions que s'ha presentat la proposició, com ja s'ha analitzat anteriorment, aquesta ha de ser modificada en relació amb les càrregues derivades dels honoraris, ja que, en la nostra opinió, existeixen excessos de valor sobre el que s'estimen adequats d'acord amb els barems orientatius establits pels col·legis oficials. Per tant, la corporació ha d'estimar aquesta circumstància i proposar deixar el concurs desert si considera un excés de càrregues injustificable. En cas contrari, ES PROPOSARIA L'ADJUDICACIÓ DE LA CONDICIÓ D'URBANITZADOR A MECANO DEL MEDITERRANEO,S.L., que hauria de realitzar-se sota les següents condicions, anàlogues i/o complementàries de les establides en l'informe de l'alternativa tècnica, ja que resultaria, en cas contrari, inadequada, en la nostra opinió, l'adjudicació:

En relació amb l'ALTERNATIVA TÈCNICA.-

S'adjunta l'informe emès en ocasió de la seua baremació:

Respecte del Pla de Reforma Interior:

--Ha de presentar-se un document refós i visat, una vegada aprovat el Pla. Ha d'adjuntar-se la documentació definitiva del PRI en suport informàtic (cartografia en DWG).

--Ha d'incorporar-se com a normativa del Pla de Reforma la no compatibilitat de l'ús residencial en planta baixa, a l'efecte de complir amb la reserva del 15% de l'edificabilitat com usos terciaris/comercials.

--El document de gestió urbanística ha de determinar la cessió del 5% de l'aprofitament per a patrimoni municipal de sòl.

Respecte del Projecte d'Urbanització:

--Prèviament a l'anàlisi tècnica detallat de la implantació dels serveis, s'adjunta la present anàlisi per a completar el projecte.

--En relació amb l'illa de contenidors enterrats presentada, ha de determinar amb la policia municipal el sentit del carrer de Tarragona, ja que aquests contenidors han de quedar a la dreta del vehicle de recollida en el sentit de la marxa. En el cas que no es canvie aquest sentit respecte al suggerit en el projecte, ha d'executar la urbanització de forma simètrica respecte de l'eix del carrer de Tarragona perquè els aparcaments i, consegüentment, els contenidors queden a la dreta del sentit de la marxa.

--Han d'aportar els convenis i informes de les companyies de subministrament de serveis que garantisquen que el disseny de les xarxes s'adequa als criteris de les mateixes (Base XII).

--Han d'adjuntar l'informe EPSAR sobre la connexió xarxa de clavegueram municipal.

--Ha d'adjuntar, en el cas de no constar en la proposició juridicoeconòmica, els documents relatius als quadres de preus que figuren com preceptius en la Llei de Contractes del Sector Públic. Així mateix ha d'aportar l'estudi de gestió de residus.

En relació amb la PROPOSICIÓ JURIDICOECONÒMICA.-

--En relació amb l'estimació d'honoraris establits en la proposta, en opinió d'aquests tècnics municipals, com ja s'ha comentat, aquests no s'ajusten als barems col·legials orientatius, ja que suposen un increment aproximat sobre aquests del 280%. Tenint en compte que els honoraris professionals estan liberalitzats en l'actualitat, no es podria imposar una quantia des de l'Administració. No obstant això, sí és obligació de l'Administració vetlar perquè no es produïsquen abusos sobre els costos a repercutir sobre la propietat afecta al pagament de la urbanització. Conseqüentment, en la nostra opinió, si la corporació considera oportuna l'adjudicació del Programa a la proponent Mecano del Mediterraneo, SL podria optar per condicionar que la càrrega d'honoraris a repercutir sobre la propietat no ha de suposar una quantia superior als honoraris establits en els barems orientatius establits pels col·legis professionals, en les dates que s'aproven els diferents projectes, i l'urbanitzador ha d'assumir els honoraris que pacte amb els tècnics redactors a partir d'aquesta quantia.

--En coherència amb l'anterior, en cas de condicionar l'ajustament d'honoraris, es produeix una modificació de càrregues que altera el coeficient de bescanvi, per la qual cosa que no es pot avalar aquest coeficient des de l'Administració. No obstant això, la proposició estableix una retribució en METÀL·LIC, per tant, no es considera que afecte l'oferta.

--L'obra urbanitzadora ascendeix a una quantia de 1.040.916,25, més IVA. El termini d'execució del programa és l'establit en l'alternativa tècnica i les despeses generals i benefici de l'urbanitzador, un 6% i un 7%, respectivament. La quantia total del programa ascendeix a 1.475.072, més IVA. No obstant això, aquesta quantia s'estableix de manera provisional, ja que en la memòria i el compte de liquidació provisional prèvia a girar les quotes han de modificar-se les quanties d'honoraris repercutibles sobre la propietat en funció dels establits com orientatius en els barems dels col·legis oficials i han de justificar-se documentalment les altres despeses a professionals (notaria, registre, etc.) que es produïsquen.

--En relació amb les indemnitzacions a preveure en l'execució de l'obra urbanitzadora, no es podrà considerar la casa existent en la parcel·la privada com indemnitzable, encara a pesar del compromís d'edificar simultàniament a l'execució de les obres d'urbanització, ja que es tracta d'un compromís adquirit lliurement per Mecano del Mediterraneo SL, i que, per tant, és aquesta empresa la qual ha d'assumir els costos que aquest compromís comporte. Els béns que no siguen incompatibles amb l'actuació i, per tant, que siga possible conservar per subrogació real, no són indemnitzables, d'acord a l'article 173.2 de la LUV.

--En relació amb l'execució completa del vial, s'ha d'incloure el compromís de Mecano del Mediterraneo, SL a elaborar i presentar a tràmit una proposta d'actuació aïllada d'un àmbit que incloga l'últim tram del carrer de Tarragona, en la confluència amb el carrer de Sant Francesc, de manera que s'obtinga i urbanitze el vial en tota la seua amplària.

En relació amb el Projecte d'urbanització, s'adjunta un informe tècnic sobre els serveis previstos en aquest. Haurà de presentar-se, en cas d'adjudicació, text refós amb la introducció de les condicions fixades en aquests informes:

INFORME TÈCNIC D'ENGINYERIA.-

Revisat el projecte d'urbanització de la Unitat d'Execució núm. 18 del Pla General de Benicarló, redactat per l'arquitecte Juan Cano i promogut per Mecano del Mediterraneo, s'han detectat determinades qüestions que s'indiquen a continuació i que han de ser modificades, a més d'unes altres que han de tenir-se en compte durant l'execució i per a la recepció de les obres, les quals s'inclouen en el present informe.

GENERAL

--Abans del començament de les obres s'ha de presentar el projecte d'urbanització visat.

--Segons la LUV, l'acta de comprovació del replanteig de l'obra d'urbanització ha d'estar signada per un tècnic de l'Ajuntament.

--Tots els materials emprats estaran homologats convenientment i presentaran la resistència adequada a l'ús per al qual seran destinats.

--Ha d'incloure's un pla de gestió de residus que complisca amb el Reial Decret 105/2008, del Ministeri de la Presidència, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

--Es desmuntaran totes les línies aèries existents i no s'instal·larà en la unitat d'actuació ni fora d'aquesta cap pal sense l'autorització dels serveis tècnics d'urbanisme.

--Durant l'execució de les obres d'urbanització es notificarà als serveis tècnics de l'Ajuntament el seu desenvolupament perquè d'aquesta manera es puga efectuar el seu seguiment, fins i tot, amb visites a obra.

--Per a la comprovació de l'adequada execució dels col·lectors i escomeses de sanejament i drenatge s'ha de realitzar un pas amb càmera que informe sobre pendents i estat de les canonades i s'ha de lliurar a l'Ajuntament abans de la recepció de les obres un informe sobre els resultats d'aqueixa comprovació.

--És requisit necessari per a la recepció de les obres i per a l'aprovació de la certificació final, la presentació dels plànols finals d'obra i l'acta de recepció de les instal·lacions que no siguen públiques per part de les companyies subministradores.

FERMS I PAVIMENTS

--S'ha d'executar l'ample total de la via i en tota la seua longitud (des del pg. de Febrer Soriano fins al c. de Sant Francesc).

--El paviment de 40x40 projectat serà tipus "Benicarló" sense bisellar, de gra petri i en tons foscs, similar al col·locat en altres noves obres d'urbanització de la població.

--Atès que l'illa de contenidors enterrats ha d'estar en la part dreta del sentit de la circulació del vial, ha de canviar-se la zona d'aparcament i realitzar-se de forma simètrica a la plantejada.

--Les vorades que s'instal·laran seran de doble capa de desgast (bicapa).

--D'acord amb el Pla General de Benicarló es dissenyaran xamfrans en les edificacions existents en la confluència de vials amb els paràmetres determinats en les normes del pla.

SANEJAMENT I DRENATGE

--S'ha d'augmentar el pendent dels col·lectors en els casos que s'haja dissenyat menor del 0,5 %, augmentant-se fins al 0,5 % com a mínim per a evitar sedimentacions i facilitar la seua execució.

--És necessari incloure una canonada d'aigua residual més i dissenyar-se'n una per cada part de la via amb el traçat que discórrega per la vorera.

--En la xarxa d'aigües pluvials és necessari incloure escomeses per a tots els edificis, ja que en la part est del c. de Tarragona es detecta la falta d'aquestes i han de quedar totes les parcel·les incloses en l'àmbit amb la seua pròpia escomesa, tant d'aigües pluvials com d'aigües residuals.

--La partida U07C0101 de 8 unitats, no s'entén ja que solament hi ha una connexió a la volta i ja s'inclou després.

--Existeix una contradicció entre el plànol 5.2 full 1 de 3 i el 5.2 full 3 de 3, ja que un plànol s'indica que el diàmetre és de 400 i en uns altres i en el pressupost que els diàmetres són de 600 i de 500.

--Els embornals a més de ser sifònics han de ser de sifó extraïble.

AIGUA POTABLE

--La ubicació de la xarxa d'aigua potable ha de ser el més pròxima a la façana possible, i deixar la xarxa de gas i telefonia més pròxima al centre del vial.

TELECOMUNICACIONS

--La ubicació de la instal·lació ha de permetre l'execució dels altres serveis sense superposar-ne cap, retirant-la a la zona d'aparcament i calçada si és necessari.

--En el pressupost s'inclouen dos pedestals de telefonia que no s'indiquen en els plànols, per la qual cosa s'adverteix que la seua ubicació ha d'estar aprovada pels tècnics municipals.

MOBILIARI URBÀ

--Per a la recepció de l'obra és necessari presentar en aquest Ajuntament el certificat emès per FSC (Consell d'Administració Forestal) en el qual s'indique la procedència de la fusta i assegurar d'aquesta manera que procedeix de tales legals.

--La font que s'ha d'instal·lar no és la proposada en el projecte d'urbanització, sinó una font amb dos cassoletes a diferent altura, adaptada a minusvàlids i per a xiquets.

SENYALITZACIÓ VIAL

--Els pals dels senyals verticals han de ser d'alumini i no de galvanització com es proposa.

--En el pg. de Febrer Soriano falta un senyal que indique prohibit girar a l'esquerra al c. de Tarragona.

DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA EN MT i BT

--S'aporta en la memòria del Projecte d'urbanització un informe de la companyia subministradora d'energia elèctrica IBERDROLA SAU, en el qual s'indiquen les condicions de les infraestructures elèctriques a instal·lar. Cal aportar, quan estiga subscrit, el conveni que formalitza l'informe.

ENLLUMENAT PUBLIC

Connexió de terra:

Totes les instal·lacions, siga quin siga el material de les columnes o bàculs, han de disposar d'aquesta instal·lació.

La connexió de terra dels suports s'ha de realitzar per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que partisquen del mateix quadre de mesurament, comandament i protecció que ha de córrer a càrrec d'un elèctrode format per un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de Cu que discorrerà per l'interior del tub acompanyant als circuits al llarg de tot el traçat de l'enllumenat públic. A aquest cable s'hi han connectar piquetes d'1,5m de Cu en posició vertical 14mm de diàmetre com a mínim. S'ha de clavar una piqueta per cada 3 suports de lluminària com a mínim.

L'enllaç de l'elèctrode de connexió de terra amb cada suport de lluminària es realitzarà mitjançant un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de Cu en l'interior de l'arqueta corresponent.

Circuits, tubs quadre de comandament i projecció:

En el cas de tenir únicament un circuit elèctric, per cada rasa discorreran com a mínim dos tubs de 100 mm i un d'ells ha de quedar de reserva. És a dir:

nre. de circuits = n

nre. de tubs per rasa = n+1.

No s'han de realitzar entroncaments en les arquetes. Les 3 fases+el neutre del circuit han de pujar fins a la caixa registre de connexions del punt de llum on està situada la caixa de fusibles. S'ha de connectar a aquesta caixa la fase que li corresponga.

La unió des de la caixa de fusibles a l'equip de la lluminària s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M3x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N+TT)..

El circuit de comandament per al control del doble nivell s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M2x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N)

Cada circuit ha de tindre una protecció per a contactes indirectes que correrà a càrrec d'un diferencial tetrapolar de 300 Dt de sensibilitat superimmunitzat. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ha de córrer a càrrec d'un interruptor magnetotèrmic tetrapolar d'intensitat d'acord amb la càrrega que depèn d'ell, per circuit. S'ha d'instal·lar igualment un contactor tripolar classe AC-3 de TEE de Schneider Electric, per a l'obertura i tancament automatitzats, per circuit. Igualment i per circuit s'han d'instal·lar tres interruptors unipolars un per cada fase per a les tasques de seguretat en el manteniment. Els aparells que s'han d'utilitzar en el quadre de comandament i de protecció ha de ser de Schneider Electric.

La instal·lació s'ha de realitzar amb una estesa subterrània en tot el seu traçat amb conductors unipolars de coure amb aïllament 0,6/1KV sota tub (secció mínima 6 mm2) en sistema de de distribució trifàsic amb neutre. S'ha d'instal·lar un circuit per tub d'acord amb la ITC-BT-09 del vigent REBT. Els circuits de l'enllumenat han de ser distribuïts des d'un quadre de mesura, comandament i protecció normalitzat d'acord amb el REBT en el qual s'ha d'instal·lar igualment un rellotge astronòmic crepuscular.

Arquetes:

Tots els punts d'enllumenat públic han de tenir la seua arqueta normalitzada, al costat, per a permetre el pas dels circuits elèctrics i connexió des d'aquesta al punt de llum.

INFORME DEL TÈCNIC DE MEDI AMBIENT.

Revisat el projecte d'urbanització de la UA-18, s'indiquen a continuació diversos aspectes que cal tenir en compte abans de l'execució de les obres d'urbanització:

JARDINERIA.

Alineacions.

Vista la disposició dels exemplars d'arbrat d'alineació al carrer de Tarragona, no pot acceptar-se, atesa la distància dels habitatges o les seues projeccions de volades (<1m des del tronc). A més, l'espècie proposada és totalment inadequada.

Per tant, i encara que s'ha d'observar una diferenciació d'espècies en el mateix vial, han d'incorporar-se espècies de port molt contingut, com pot ser el cas de Fortunella margarida, Cercis siliquastrum, Prunus pisardii o Ficus nitida, per aquest ordre de prelació.

Amb l'espècie proposada pel projectista (Washingtonia robusta) s'evidencia l'existència de molèsties futures als veïns i transeünts, així com afeccions al paviment i serveis soterrats per agressions del sistema radicular.

Els escocells han de tindre previst un sistema de paviment drenant decoratiu en lloc de sòl descobert amb protector de tronc fabricat en peces metàl·liques. El color de l'inert s'ha de consensuar amb els servei tècnics municipals, d'acord amb la tonalitat del paviment de la plaça.

Tots els exemplars d'espècies llenyoses ha de comptar amb un tutor de fusta tractada de 60 mm de diàmetre i 1800 mm d'altura, unit fermament a l'exemplar/patró mitjançant un element de fixació elàstic regulable i amb un ample mínim de 30 mm. Han d'eliminar-se totes les fixacions posades als vivers.

No s'han d'utilitzar exemplars que no complisquen les directrius comunitàries i les seues normes de desenvolupament en matèria fitosanitària.

Les plantes que s'utilitzen han d'estar en perfecte estat sanitari, sense colps, frecs ni magolaments. Tot exemplar que presente qualsevol dany pel transport o la manipulació no serà recepcionat, i el contractista haurà de substituir-lo a la seua costa, i realitzar de nou el paviment filtrant.

La seua grandària i sistema radicular ha de ser l'adequat per a un desenvolupament òptim del vegetal, sense desequilibris fisiològics que li provoquen malalties.

La part aèria de l'arbre ha de presentar un desenvolupament de la creu adequat i definit, en forma preferentment arrodonida. No s'acceptaran exemplars en desenvolupament.

Preferentment, les plantacions han de realitzar-se en el moment de l'any més favorable, o en defecte d'això, el material vegetal ha de presentar les característiques de preparació en funció de l'estat vegetatiu que es trobe. S'acceptarà el trasplantament durant els mesos de novembre a març.

Les cures postplantació han de ser els adequades al condicionament anterior.

El contractista/promotor s'ha de fer càrrec de tots els regs i cures necessàries fins a la signatura de l'acta de recepció.

Seran d'aplicació obligatòria les directrius establides per les Normes Tècniques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ).

Tot el material vegetal ha de quedar sotmès a un termini de garantia d'èxit d'arrelament a un termini mínim d'un any, des de la signatura de l'acta de recepció.

Exemplars vegetals existents.

S'observa que en la zona d'actuació ja es disposa d'un patrimoni vegetal existent, per la qual cosa el tècnic que subscriu entén que s'ha de valorar:

1. L'aprofitament mitjançant la reordenació de l'edificació, per a la redistribució interna, amb l'objectiu d'intentar aprofitar el patrimoni vegetal existent, reubicant la zona destinada a zona enjardinada (c. de Tarragona).

2. La realització d'un estudi específic, atesa la presència d'exemplars vegetals que potencialment puguen gaudir de la protecció genèrica segons l'article 4 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de patrimoni arbori monumental.

3. S'observa la presència d'elements patrimonials urbanístics que poden resultar d'interès des d'un punt de vista cultural i paisatgístic, com és el cas d'una pèrgola o un aljub. Els departaments implicats han de realitzar un estudi específic.

En qualsevol cas i, d'acord a l'article 5.1 de l'Ordenança Municipal de Parcs i Zones Enjardinades, referent al disposat en el seu article 3 "Les alteracions dels elements i el seu suport natural, inherent a tot procés urbanitzador, no fa incompatible que les noves zones verdes mantinguen aquells elements naturals com la vegetació original existent, cursos d'aigua o zones humides, configuracions topogràfiques ecològiques de la zona, que serviran de suport als nous usos, que poden convertir-se, en casos específics, en condicionaments principals de disseny."

El tècnic que subscriu entén que aquest és un dels casos que el material vegetal existent, així com els elements urbanístics (pèrgola, aljub i altres valoritzables), han de ser condicionaments de disseny, que reordenen el sector.

No obstant això, en cas d'impossibilitat manifesta, justificada fefaentment per a adaptar l'organització i ordenació de l'edificació, tots els elements vegetals, sempre que no es troben sota protecció genèrica, han de ser respectats, prevalent el trasplantament i aprofitament dels exemplars existents a la introducció de nous elements vegetals.

La gestió de les noves zones urbanitzables de nova creació, fins i tot reurbanitzacions, s'han basat en la incorporació de nous exemplars joves, d'espècies d'ús comú en jardineria, per la qual cosa el municipi s'ha anat desprenent d'exemplars de valor ornamental i monumental, en substituir els exemplars existents en estat avançat estat de desenvolupament vegetatiu.

En aquest cas, cal plantejar la modificació de la zona enjardinada a la zona entorn on està actualment instal·la la pèrgola original, per tal de permetre el seu aprofitament en lloc d'instal·lar-ne una nova d'acer.

Xarxa de reg i serveis

Les xarxes i elements de serveis (arquetes, pous, línies elèctriques, telefòniques, de sanejament, distribució d'aigua, gas, etc.) i els seus elements que hagen de travessar les zones verdes han de fer-ho de forma subterrània, degudament canalitzades i senyalitzades, per zones de trànsit i passeig.

No es pot envair el volum de l'escocell amb passos d'altres serveis, excepte el lateral o anell del reg localitzat, tal com s'observa en els perfils transversals del projecte.

Les xarxes municipals de reg són d'ús únic i exclusiu per a la neteja i reg dels espais enjardinats. En cap cas poden usar-se per a una altra finalitat.

Ha d'haver un sol punt de connexió a la xarxa general de proveïment municipal, que en aquest cas ha de ser en la zona de connexió amb la xarxa d'aigua potable del passeig de Febrer Soriano. Per tant, no s'accepta el punt proposat annex a la zona de contenidors (en aquest cas dos, un per alineació).

Han d'eliminar-se els encreuaments per la calçada de la xarxa de reg.

L'Ajuntament ha d'establir una fiança o aval amb la finalitat de respondre als minvaments ocasionats pels defectes en origen o en la seua plantació del material vegetal aportat.

No es permet l'ús dels microtubs en el reg localitzat, per tant, s'han d'instal·lar anells circulars de lateral amb emissors autocompensants inserits en el lateral, tampoc s'accepten punxats, amb cabals de 4-8l/h. Els emissors no s'han inclòs en els mesuraments del pressupost.

Les línies de laterals i emissors han d'anar situades per sota de la capa de paviment drenant sense contacte amb la resina.

ESCOCELLS

En les alineacions d'espècies d'arbrat en voreres els escocells es finalitzaran amb enrasament amb la cota de la vorera.

El aquest cas s'ha de preveure la incorporació de paviment drenant per a farciment d'escocells, realitzat amb una base composta de capa de grava 6/20 de 40 mm d'espessor i morter compost d'àrids triturats, de color natural o tintat, de granulometria (4-7 mm o 7-10 mm) tractat, net i sec, lligat amb resina de tipus epoxi o similar en 40mm d'espessor, amb capacitat de flexotracció de 23 kp/cn2, capacitat de compressió 40 kp/cm2 i una capacitat drenant de 800/m2/min, incorporant protectors contràctil amb elastòmers EPDM i SBR per a absorbir el creixement del tronc.

En tot cas s'ha de preveure un volum per al sistema radicular dels exemplars d'alineació d'1 m3, amb l'aportació de matèria orgànica a més d'un fertilitzant d'alliberament lent.

L'anell de reg localitzat amb els emissors se situarà per sota de la capa d'aglomerat evitant la colmatació dels emissors per la resina.

S'ha de preveure un anell de creixement de la base del tronc adequat a l'espècie.

TERRES DE CULTIU

Les terres previstes per a ser destinades a zones enjardinades amb aportació o manteniment d'espècies vegetals han de complir el següent:

En qualsevol cas han d'estar exemptes de qualsevol contaminant químic i presència de residus i reunir els mínims següents.

Teixidura:

Arena: 50-80%

Llim: 30%

Argila: 20%

Granulometria:

Fraccions superiors a 2 mm inferiors al 15% i exempts de partícules de diàmetre superior a 25 mm.

Composició química:

Nitrogen: 15%.

Fòsfor: 14 mg g/kg

Potassi: 150 m kg/ kg

Carbonats totals: <10%

Matèria orgànica oxidable: 3%

Relació C/N: 10.

Conductivitat elèctrica: 2 mmho/cm

pH: entre 6-7,8

Humitat: 20-25%

Com a mínim s'ha de dotar d'un volum mínim per escocell d'1 m3 de sòl, sense revestiment amb formigó en els laterals i/o fons.

En cap cas s'acceptarà el farciment amb residus petris, com es proposa en l'apartat de gestió de residus, ja que ha de ser amb terres vegetals d'acord a les característiques anteriorment descrites.

CONTENIDORS SOTERRATS

El model de contenidors soterrats proposat no ha de ser acceptat, ja que els serveis públics municipals adscrits al servei de recollida de residus no disposa de vehicles recol·lectors dotats amb l'equipament necessari per a l'elevació i descàrrega, per tant, es tracta d'un model no vàlid.

Si escau, els contenidors soterrats han de ser de les següents característiques:

L'illa destinada al soterrament ha de ser de cinc contenidors, quatre de càrrega lateral de 4.000 litres i un de càrrega per ploma de 3.000 litres.

Els contenidors de càrrega lateral han d'estar composts per una plataforma elevadora accionada per cilindre/s hidràulic/s. Aquesta plataforma, en el moviment d'ascensió, eleva els contenidors a nivell de la vorera. El fluid hidràulic ha de ser subministrat per una central hidràulica també objecte del present subministrament. L'accionament del mòdul s'ha de realitzar mitjançant el control remot ja instal·lat en els camions de recollida del municipi de Benicarló. Sobre la tapa del sistema se situa la bústia d'abocament, fabricada íntegrament en acer i en color gris pxidon. La boca d'admissió de la bústia ha d'estar fabricada en acer inoxidable i disposar d'un sistema de tancament automàtic, estar dissenyada per a impedir la introducció, accidental o intencionada, d'elements amb volum superior a 80 litres. A més ha de disposar d'algun mecanisme que permeta el seu bloqueig manual i un sistema que evite el seu soroll d'obertura i tancament. La tapa del mòdul ha d'estar preparada amb un corrugat soldat per a col·locar-hi paviment d'acabat, que ha de tindre un espessor, entre material d'unió i rajola, de 60 mm. La tapa de l'equip ha de ser regulable per a no crear graons en la vorera on se situe, a més ha de suportar sense problemes el pas de vehicles per la seua superfície. Tot el mòdul ha de lliurar-se soldat i les soldadures han d'estar d'acord amb la norma ISO 4063. El temps màxim de pujada/baixada del mòdul ha de ser de 12 segons. El mòdul ha d'incorporar un sistema de rampes de desacceleració hidràuliques per a evitar el desgast de l'estructura i minimitzar la sonoritat de l'equip. Aquestes rampes provoquen que, quan la tapa de l'equip arriba al final del seu recorregut, disminuïsca la seua velocitat. Ha d'incorporar un sistema de senyalització òptic i acústic de seguretat per a evitar accidents durant els cicles d'obertura i tancament de l'equipament. Durant l'horari nocturn el senyal acústic s'ha de desconnectar automàticament.

S'ha de presentar un certificat expedit per organisme competent del compliment d'aquest pel que fa a la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació. Els contenidors de 4.000 litres estan inclosos. Inclou un mòdul prefabricat de formigó amb espessor mínim de 150 mm. Ha d'incloure el transport a obra.

El contenidor de 3000 litres de càrrega per ploma i buidatge mitjançant una doble comporta inferior, ha d'estar compost d'una tapa abatible accionada per cilindre/s hidràulic/s. Aquesta plataforma, en el moviment d'obertura, permet l'accés al contenidor descrit. El fluid hidràulic ha de ser subministrat pel camió de recollida prèvia connexió a un endoll ràpid que ha d'estar situat en el marc del mòdul. Sobre la tapa del sistema se situa la bústia d'abocament, fabricat íntegrament en acer i pintat en color gris oxidon. La boca d'admissió de la bústia ha d'estar fabricada en acer inoxidable i ha de disposar de sistema de tancament automàtic, i estar dissenyada per a impedir la introducció, accidental o intencionada, d'elements amb volum superior a 80 litres. A més ha de disposar d'algun mecanisme que permeta el seu bloqueig manual i un sistema que evite el seu soroll d'obertura i tancament. La tapa del mòdul ha d'estar preparada amb un corrugat soldat per a col·locar-hi paviment d'acabat, que tindrà un espessor, entre material d'unió i rajola, de 60 mm. La tapa de l'equip ha de ser regulable per a no crear graons en la vorera on se situe i a més ha de suportar sense problemes el pas de vehicles per la seua superfície. El temps màxim de pujada/baixada del mòdul ha de ser de 12 segons. S'ha de presentar un certificat expedit per un organisme competent del compliment d'aquest pel que fa a la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació. El contenidor ha de ser de plàstic de 3.000 litres i estar inclòs. S'ha d'incloure un mòdul prefabricat de formigó amb espessor mínim de 150 mm i el transport a l'obra.

Les fraccions a soterrar seran: RSU (2), paper, envasos i vidre (ploma).

Adaptació del camió.

Adaptació a realitzar en els camions actuals de recollida per al subministrament de fluid hidràulic per als mòduls de càrrega del darrere i de càrrega per ploma.

Comandament del control remot.

Comandament emissor col·locat fix en el camió amb funcions de maniobra de l'equip i funcions estadístiques de recollida de dades en ruta. Ha de ser digital i indicar a l'operari en tot moment la fase de funcionament en què es trobe el mòdul. Aquest comandament s'ha d'alimentar de les bateries del camió, per evitar d'aquesta manera el problema de les piles. Memorització de rutes per a simplificar l'ús del comandament. Ha d'acreditar l'ús de codis propis de comunicacions que facen el sistema totalment inviolable a falses maniobres i a obertures per personal no autoritzat. Tots els equips han d'estar preparats per a admetre comunicacions i serveis en temps real, en aplicacions presents i futures.

Central hidràulica.

Els mòduls de càrrega lateral han d'utilitzar fluid hidràulic per als moviments d'obertura de tapa, hissat de plataforma i tancament de tapa, el fluid hidràulic ha de ser subministrat per una central hidràulica col·locada al costat de cada equip. Per a això es soterrarà en una arqueta independent un sistema electrohidràulic de control compost per un conjunt de components combinats entre si per a aconseguir el control i accionament dels equips. Per al seu funcionament cal una escomesa elèctrica a peu d'obra de 380 v. 7,5Kw. Trifàsica.

Aquest sistema ha d'incloure:

--Armari de potència i maniobra: Construït en polièster de doble aïllament, amb quadre elèctric compost pels elements de protecció, potència i maniobra.

--Armari de control: Construït en polièster de doble aïllament, incorpora un paquet amb les targetes d'emissió i recepció de dades. Cada equip ha de disposar de la seua pròpia targeta de control.

--Central hidràulica: Component per al subministrament del fluid hidràulic necessari per al funcionament dels equips. Ha de comptar amb un dipòsit de 25 litres, motor elèctric i bloc d'electrovàlvules. Els connectors d'aquestes electrovàlvules se centralitzen en una caixa de connexions i, des de la mateixa caixa, ha de partir la mànega multifilar que estableix la interconnexió amb el quadre elèctric.

--Cablejat elèctric i mànegues hidràuliques per a la interconnexió del sistema electrohidràulic amb els equips.

--Tapa d'arqueta, marc i sistema d'obertura, mitjançant cilindres de gas, de la citada tapa.

--El sistema electrohidràulic ha d'estar preparat per a poder-se accionar a través d'un generador o a través d'una bomba hidràulica externa, en el cas de fallada del subministrament elèctric per a evitar deixar els contenidors plens sense arreplegar.

--Tota la instal·lació que pot estar en contacte amb el públic, com bústies, tapes, tambors, torretes, etc..., ha d'estar realitzada en baixa tensió per seguretat, de manera que l'usuari no podrà mai patir cap descàrrega accidental. El sistema ha d'incloure una tapa preparada per a col·locar en la seua superfície el paviment d'acabat (60 mm).

Mòduls prefabricats.

Mòdul compost per peces a acoblar en obra. Cal adjuntar en el moment de presentar les proposicions, una memòria tècnica dels mòduls prefabricats i assajos realitzats sobre aquests per entitats acreditadores de la seua qualitat i idoneïtat. Les característiques mínimes dels mateixos són les següents:

--Han de ser de formigó armat i vibrat, fabricació panellable, en els quals cadascuna de les parets i sòl ha de ser un panell independent, dotat de les adequades unions metàl·liques.

--Els elements de manipulació han de ser d'acer tipus DEHA i complir amb els coeficients de seguretat exigits en normes.

--Resistència del formigó: fck >= 40N/mm2.

--Ciment: Ha de complir la norma UNO- 80-301-95 d'alta resistència inicial, CEM I 52,5 R. Amb una resistència a la compressió mínima als dos dies de 30N/mm2 i als 28 dies 52,5N/mm2 (s'han de presentar les proves de laboratori).

--Àrids: Almenys el 90% de l'àrid ha de ser de grandària inferior a 12 mm.

--Armadures: Barres corrugades d'alta adherència B 500S segons UNEIX 36068 i malles electrosoldades corrugades de B 500T d'acord amb l'UNO 36092. Les característiques mecàniques, que són objecte de garantia, han de ser les següents: resistència a tracció Rm: 550 N/mm2, límit elàstic Re: 500 N/mm2, allargament de Trencament A5 (min.) 12%.

--Instrucció de formigó estructural EHE.

--Han de complir la Norma UNO 80-301-95 especificacions i característiques dels ciments.

Les illes de contenidors soterrats han de situar-se SEMPRE en el costat dret d'acord amb el sentit de circulació.

El model i fabricador ha de comptar amb l'aprovació prèvia de l'empresa concessionària del servei de recollida, que ha d'assumir, després de la recepció de la urbanització, el seu manteniment i conservació, d'acord amb les condicions establides en el contracte signat entre l'Ajuntament de Benicarló i l'empresa concessionària.

Vist el plànol de senyalització i el de proposta d'ubicació, l'illa no pot estar situada en la zona proposada, per la qual cosa ha de ser reubicada a un punt que permeta la càrrega pel costat dret del vehicle d'acord amb el sentit de circulació.

L'illa de soterrats ha d'estar proveïda de pilons que impedisquen l'accés dels vehicles a la plataforma amb altura no superior a 30 centímetres, situats en els cantons més 50 cm i alineats amb l'eix de la bústia. També ha de protegir-se el got de la bomba hidràulica. A més ha de senyalitzar-se tota la part frontal de l'illa amb pintura groga contínua de color normalitzat.

No pot existir cap element que dificulte o obstaculitze el buidatge dels contenidors (mobiliari, fanals, senyals, etc...).

Embornals i albellons.

Els embornals a instal·lar han de ser del tipus realitzats en fosa dúctil en un sol cos amb sifó extraïble complint les prescripcions de la norma EN-124 (Fosa Benito Dúctil model Delta ref. SF570D4 FD-400 resistència 400KN o similar).

Mobiliari urbà amb fusta.

Tot el mobiliari que s'incorpore ha de comptar amb la certificació de producció en origen pel FCS, en el qual s'aportarà un altre dels identificatius incorporats al mobiliari de tots aquells documents que certifiquen la cadena de custòdia.»

Fonaments de dret

Primer.- És d'aplicació a aquest expedient el disposat en els articles 299 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, en relació amb el 136 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Segon.- En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent, la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la informe del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer.- Aprovar el PLA DE REFORMA INTERIOR, amb els següents condicionaments:

• Ha de presentar-se un document refós i visat, una vegada aprovat el Pla. Ha d'adjuntar-se la documentació definitiva del PRI en suport informàtic (cartografia en DWG)

• Ha d'incorporar-se com normativa del Pla de Reforma la no compatibilitat de l'ús residencial en planta baixa, per complir amb la reserva del 15% de l'edificabilitat com usos terciaris/comercials.

• El document de gestió urbanística ha de determinar la cessió del 5% de l'aprofitament per a Patrimoni Municipal de Sòl.

Segon.- Aprovar el PROJECTE D'URBANITZACIÓ, amb els condicionaments següents a més dels establits en l'annex-informe dels serveis d'enginyeria municipals, que consta en l'expedient.

• En relació amb l'illa de contenidors enterrats presentada, s'ha de determinar amb la policia municipal el sentit del carrer de Tarragona, ja que aquests contenidors han de quedar a la dreta del vehicle de recollida en el sentit de la marxa. En el cas que no es canvie aquest sentit respecte al suggerit en el projecte, s'ha d'executar la urbanització de forma simètrica respecte de l'eix del carrer de Tarragona perquè els aparcaments i, consegüentment, els contenidors queden a la dreta del sentit de la marxa.

• S'han d'aportar els convenis i informes de les companyies de subministrament de serveis que garantisquen que el disseny de les xarxes s'adequa als seues criteris. (Base XII)

• S'ha d'adjuntar l'informe EPSAR sobre la connexió xarxa de clavegueram municipal.

• S'han d'adjuntar, en el cas de no constar en la Proposició juridicoconòmica, els documents relatius als quadres de preus que figuren com preceptius en la Llei de Contractes del Sector Públic. Així mateix s'ha d'aportar l'estudi de gestió de residus.

• S'ha de presentar el text refós amb la introducció de les següents condicions:

GENERAL

--Abans del començament de les obres s'ha de presentar el projecte d'urbanització visat.

--Segons la LUV, l'acta de comprovació del replanteig de l'obra d'urbanització ha d'estar signada per un tècnic de l'Ajuntament.

--Tots els materials emprats estaran homologats convenientment i presentaran la resistència adequada a l'ús per al qual seran destinats.

--Ha d'incloure's un pla de gestió de residus que complisca amb el Reial Decret 105/2008, del Ministeri de la Presidència, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

--Es desmuntaran totes les línies aèries existents i no s'instal·larà en la unitat d'actuació ni fora d'aquesta cap pal sense l'autorització dels serveis tècnics d'urbanisme.

--Durant l'execució de les obres d'urbanització es notificarà als serveis tècnics de l'Ajuntament el seu desenvolupament perquè d'aquesta manera es puga efectuar el seu seguiment, fins i tot, amb visites a obra.

--Per a la comprovació de l'adequada execució dels col·lectors i escomeses de sanejament i drenatge s'ha de realitzar un pas amb càmera que informe sobre pendents i estat de les canonades i s'ha de lliurar a l'Ajuntament abans de la recepció de les obres un informe sobre els resultats d'aqueixa comprovació.

--És requisit necessari per a la recepció de les obres i per a l'aprovació de la certificació final, la presentació dels plànols finals d'obra i l'acta de recepció de les instal·lacions que no siguen públiques per part de les companyies subministradores.

FERMS I PAVIMENTS

--S'ha d'executar l'ample total de la via i en tota la seua longitud (des del pg. de Febrer Soriano fins al c. de Sant Francesc).

--El paviment de 40x40 projectat serà tipus "Benicarló" sense bisellar, de gra petri i en tons foscs, similar al col·locat en altres noves obres d'urbanització de la població.

--Atès que l'illa de contenidors enterrats ha d'estar en la part dreta del sentit de la circulació del vial, ha de canviar-se la zona d'aparcament i realitzar-se de forma simètrica a la plantejada.

--Les vorades que s'instal·laran seran de doble capa de desgast (bicapa).

--D'acord amb el Pla General de Benicarló es dissenyaran xamfrans en les edificacions existents en la confluència de vials amb els paràmetres determinats en les normes del pla.

SANEJAMENT I DRENATGE

--S'ha d'augmentar el pendent dels col·lectors en els casos que s'haja dissenyat menor del 0,5 %, augmentant-se fins al 0,5 % com a mínim per a evitar sedimentacions i facilitar la seua execució.

--És necessari incloure una canonada d'aigua residual més i dissenyar-se'n una per cada part de la via amb el traçat que discórrega per la vorera.

--En la xarxa d'aigües pluvials és necessari incloure escomeses per a tots els edificis, ja que en la part est del c. de Tarragona es detecta la falta d'aquestes i han de quedar totes les parcel·les incloses en l'àmbit amb la seua pròpia escomesa, tant d'aigües pluvials com d'aigües residuals.

--La partida U07C0101 de 8 unitats, no s'entén ja que solament hi ha una connexió a la volta i ja s'inclou després.

--Existeix una contradicció entre el plànol 5.2 full 1 de 3 i el 5.2 full 3 de 3, ja que un plànol s'indica que el diàmetre és de 400 i en uns altres i en el pressupost que els diàmetres són de 600 i de 500.

--Els embornals a més de ser sifònics han de ser de sifó extraïble.

AIGUA POTABLE

--La ubicació de la xarxa d'aigua potable ha de ser el més pròxima a la façana possible, i deixar la xarxa de gas i telefonia més pròxima al centre del vial.

TELECOMUNICACIONS

--La ubicació de la instal·lació ha de permetre l'execució dels altres serveis sense superposar-ne cap, retirant-la a la zona d'aparcament i calçada si és necessari.

--En el pressupost s'inclouen dos pedestals de telefonia que no s'indiquen en els plànols, per la qual cosa s'adverteix que la seua ubicació ha d'estar aprovada pels tècnics municipals.

MOBILIARI URBÀ

--Per a la recepció de l'obra és necessari presentar en aquest Ajuntament el certificat emès per FSC (Consell d'Administració Forestal) en el qual s'indique la procedència de la fusta i assegurar d'aquesta manera que procedeix de tales legals.

--La font que s'ha d'instal·lar no és la proposada en el projecte d'urbanització, sinó una font amb dos cassoletes a diferent altura, adaptada a minusvàlids i per a xiquets.

SENYALITZACIÓ VIAL

--Els pals dels senyals verticals han de ser d'alumini i no de galvanització com es proposa.

--En el pg. de Febrer Soriano falta un senyal que indique prohibit girar a l'esquerra al c. de Tarragona.

DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA EN MT i BT

--S'aporta en la memòria del Projecte d'urbanització un informe de la companyia subministradora d'energia elèctrica IBERDROLA SAU, en el qual s'indiquen les condicions de les infraestructures elèctriques a instal·lar. Cal aportar, quan estiga subscrit, el conveni que formalitza l'informe.

ENLLUMENAT PUBLIC

Connexió de terra:

Totes les instal·lacions, siga quin siga el material de les columnes o bàculs, han de disposar d'aquesta instal·lació.

La connexió de terra dels suports s'ha de realitzar per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que partisquen del mateix quadre de mesurament, comandament i protecció que ha de córrer a càrrec d'un elèctrode format per un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de Cu que discorrerà per l'interior del tub acompanyant als circuits al llarg de tot el traçat de l'enllumenat públic. A aquest cable s'hi han connectar piquetes d'1,5m de Cu en posició vertical 14mm de diàmetre com a mínim. S'ha de clavar una piqueta per cada 3 suports de lluminària com a mínim.

L'enllaç de l'elèctrode de connexió de terra amb cada suport de lluminària es realitzarà mitjançant un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de Cu en l'interior de l'arqueta corresponent.

Circuits, tubs quadre de comandament i projecció:

En el cas de tenir únicament un circuit elèctric, per cada rasa discorreran com a mínim dos tubs de 100 mm i un d'ells ha de quedar de reserva. És a dir:

nre. de circuits = n

nre. de tubs per rasa = n+1.

No s'han de realitzar entroncaments en les arquetes. Les 3 fases+el neutre del circuit han de pujar fins a la caixa registre de connexions del punt de llum on està situada la caixa de fusibles. S'ha de connectar a aquesta caixa la fase que li corresponga.

La unió des de la caixa de fusibles a l'equip de la lluminària s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M3x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N+TT)..

El circuit de comandament per al control del doble nivell s'ha de realitzar amb una mànega de les següents característiques, com a mínim: M2x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N)

Cada circuit ha de tindre una protecció per a contactes indirectes que correrà a càrrec d'un diferencial tetrapolar de 300 Dt de sensibilitat superimmunitzat. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ha de córrer a càrrec d'un interruptor magnetotèrmic tetrapolar d'intensitat d'acord amb la càrrega que depèn d'ell, per circuit. S'ha d'instal·lar igualment un contactor tripolar classe AC-3 de TEE de Schneider Electric, per a l'obertura i tancament automatitzats, per circuit. Igualment i per circuit s'han d'instal·lar tres interruptors unipolars un per cada fase per a les tasques de seguretat en el manteniment. Els aparells que s'han d'utilitzar en el quadre de comandament i de protecció ha de ser de Schneider Electric.

La instal·lació s'ha de realitzar amb una estesa subterrània en tot el seu traçat amb conductors unipolars de coure amb aïllament 0,6/1KV sota tub (secció mínima 6 mm2) en sistema de de distribució trifàsic amb neutre. S'ha d'instal·lar un circuit per tub d'acord amb la ITC-BT-09 del vigent REBT. Els circuits de l'enllumenat han de ser distribuïts des d'un quadre de mesura, comandament i protecció normalitzat d'acord amb el REBT en el qual s'ha d'instal·lar igualment un rellotge astronòmic crepuscular.

Arquetes:

Tots els punts d'enllumenat públic han de tenir la seua arqueta normalitzada, al costat, per a permetre el pas dels circuits elèctrics i connexió des d'aquesta al punt de llum.

JARDINERIA.

Alineacions.

Vista la disposició dels exemplars d'arbrat d'alineació al carrer de Tarragona, no pot acceptar-se, atesa la distància dels habitatges o les seues projeccions de volades (<1m des del tronc). A més, l'espècie proposada és totalment inadequada.

Per tant, i encara que s'ha d'observar una diferenciació d'espècies en el mateix vial, han d'incorporar-se espècies de port molt contingut, com pot ser el cas de Fortunella margarida, Cercis siliquastrum, Prunus pisardii o Ficus nitida, per aquest ordre de prelació.

Amb l'espècie proposada pel projectista (Washingtonia robusta) s'evidencia l'existència de molèsties futures als veïns i transeünts, així com afeccions al paviment i serveis soterrats per agressions del sistema radicular.

Els escocells han de tindre previst un sistema de paviment drenant decoratiu en lloc de sòl descobert amb protector de tronc fabricat en peces metàl·liques. El color de l'inert s'ha de consensuar amb els servei tècnics municipals, d'acord amb la tonalitat del paviment de la plaça.

Tots els exemplars d'espècies llenyoses ha de comptar amb un tutor de fusta tractada de 60 mm de diàmetre i 1800 mm d'altura, unit fermament a l'exemplar/patró mitjançant un element de fixació elàstic regulable i amb un ample mínim de 30 mm. Han d'eliminar-se totes les fixacions posades als vivers.

No s'han d'utilitzar exemplars que no complisquen les directrius comunitàries i les seues normes de desenvolupament en matèria fitosanitària.

Les plantes que s'utilitzen han d'estar en perfecte estat sanitari, sense colps, frecs ni magolaments. Tot exemplar que presente qualsevol dany pel transport o la manipulació no serà recepcionat, i el contractista haurà de substituir-lo a la seua costa, i realitzar de nou el paviment filtrant.

La seua grandària i sistema radicular ha de ser l'adequat per a un desenvolupament òptim del vegetal, sense desequilibris fisiològics que li provoquen malalties.

La part aèria de l'arbre ha de presentar un desenvolupament de la creu adequat i definit, en forma preferentment arrodonida. No s'acceptaran exemplars en desenvolupament.

Preferentment, les plantacions han de realitzar-se en el moment de l'any més favorable, o en defecte d'això, el material vegetal ha de presentar les característiques de preparació en funció de l'estat vegetatiu que es trobe. S'acceptarà el trasplantament durant els mesos de novembre a març.

Les cures postplantació han de ser els adequades al condicionament anterior.

El contractista/promotor s'ha de fer càrrec de tots els regs i cures necessàries fins a la signatura de l'acta de recepció.

Seran d'aplicació obligatòria les directrius establides per les Normes Tècniques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ).

Tot el material vegetal ha de quedar sotmès a un termini de garantia d'èxit d'arrelament a un termini mínim d'un any, des de la signatura de l'acta de recepció.

Exemplars vegetals existents.

S'observa que en la zona d'actuació ja es disposa d'un patrimoni vegetal existent, per la qual cosa el tècnic que subscriu entén que s'ha de valorar:

1. L'aprofitament mitjançant la reordenació de l'edificació, per a la redistribució interna, amb l'objectiu d'intentar aprofitar el patrimoni vegetal existent, reubicant la zona destinada a zona enjardinada (c. de Tarragona).

2. La realització d'un estudi específic, atesa la presència d'exemplars vegetals que potencialment puguen gaudir de la protecció genèrica segons l'article 4 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de patrimoni arbori monumental.

3. S'observa la presència d'elements patrimonials urbanístics que poden resultar d'interès des d'un punt de vista cultural i paisatgístic, com és el cas d'una pèrgola o un aljub. Els departaments implicats han de realitzar un estudi específic.

En qualsevol cas i, d'acord a l'article 5.1 de l'Ordenança Municipal de Parcs i Zones Enjardinades, referent al disposat en el seu article 3 "Les alteracions dels elements i el seu suport natural, inherent a tot procés urbanitzador, no fa incompatible que les noves zones verdes mantinguen aquells elements naturals com la vegetació original existent, cursos d'aigua o zones humides, configuracions topogràfiques ecològiques de la zona, que serviran de suport als nous usos, que poden convertir-se, en casos específics, en condicionaments principals de disseny."

El tècnic que subscriu entén que aquest és un dels casos que el material vegetal existent, així com els elements urbanístics (pèrgola, aljub i altres valoritzables), han de ser condicionaments de disseny, que reordenen el sector.

No obstant això, en cas d'impossibilitat manifesta, justificada fefaentment per a adaptar l'organització i ordenació de l'edificació, tots els elements vegetals, sempre que no es troben sota protecció genèrica, han de ser respectats, prevalent el trasplantament i aprofitament dels exemplars existents a la introducció de nous elements vegetals.

La gestió de les noves zones urbanitzables de nova creació, fins i tot reurbanitzacions, s'han basat en la incorporació de nous exemplars joves, d'espècies d'ús comú en jardineria, per la qual cosa el municipi s'ha anat desprenent d'exemplars de valor ornamental i monumental, en substituir els exemplars existents en estat avançat estat de desenvolupament vegetatiu.

En aquest cas, cal plantejar la modificació de la zona enjardinada a la zona entorn on està actualment instal·la la pèrgola original, per tal de permetre el seu aprofitament en lloc d'instal·lar-ne una nova d'acer.

Xarxa de reg i serveis

Les xarxes i elements de serveis (arquetes, pous, línies elèctriques, telefòniques, de sanejament, distribució d'aigua, gas, etc.) i els seus elements que hagen de travessar les zones verdes han de fer-ho de forma subterrània, degudament canalitzades i senyalitzades, per zones de trànsit i passeig.

No es pot envair el volum de l'escocell amb passos d'altres serveis, excepte el lateral o anell del reg localitzat, tal com s'observa en els perfils transversals del projecte.

Les xarxes municipals de reg són d'ús únic i exclusiu per a la neteja i reg dels espais enjardinats. En cap cas poden usar-se per a una altra finalitat.

Ha d'haver un sol punt de connexió a la xarxa general de proveïment municipal, que en aquest cas ha de ser en la zona de connexió amb la xarxa d'aigua potable del passeig de Febrer Soriano. Per tant, no s'accepta el punt proposat annex a la zona de contenidors (en aquest cas dos, un per alineació).

Han d'eliminar-se els encreuaments per la calçada de la xarxa de reg.

L'Ajuntament ha d'establir una fiança o aval amb la finalitat de respondre als minvaments ocasionats pels defectes en origen o en la seua plantació del material vegetal aportat.

No es permet l'ús dels microtubs en el reg localitzat, per tant, s'han d'instal·lar anells circulars de lateral amb emissors autocompensants inserits en el lateral, tampoc s'accepten punxats, amb cabals de 4-8l/h. Els emissors no s'han inclòs en els mesuraments del pressupost.

Les línies de laterals i emissors han d'anar situades per sota de la capa de paviment drenant sense contacte amb la resina.

ESCOCELLS

En les alineacions d'espècies d'arbrat en voreres els escocells es finalitzaran amb enrasament amb la cota de la vorera.

El aquest cas s'ha de preveure la incorporació de paviment drenant per a farciment d'escocells, realitzat amb una base composta de capa de grava 6/20 de 40 mm d'espessor i morter compost d'àrids triturats, de color natural o tintat, de granulometria (4-7 mm o 7-10 mm) tractat, net i sec, lligat amb resina de tipus epoxi o similar en 40mm d'espessor, amb capacitat de flexotracció de 23 kp/cn2, capacitat de compressió 40 kp/cm2 i una capacitat drenant de 800/m2/min, incorporant protectors contràctil amb elastòmers EPDM i SBR per a absorbir el creixement del tronc.

En tot cas s'ha de preveure un volum per al sistema radicular dels exemplars d'alineació d'1 m3, amb l'aportació de matèria orgànica a més d'un fertilitzant d'alliberament lent.

L'anell de reg localitzat amb els emissors se situarà per sota de la capa d'aglomerat evitant la colmatació dels emissors per la resina.

S'ha de preveure un anell de creixement de la base del tronc adequat a l'espècie.

TERRES DE CULTIU

Les terres previstes per a ser destinades a zones enjardinades amb aportació o manteniment d'espècies vegetals han de complir el següent:

En qualsevol cas han d'estar exemptes de qualsevol contaminant químic i presència de residus i reunir els mínims següents.

Teixidura:

Arena: 50-80%

Llim: 30%

Argila: 20%

Granulometria:

Fraccions superiors a 2 mm inferiors al 15% i exempts de partícules de diàmetre superior a 25 mm.

Composició química:

Nitrogen: 15%.

Fòsfor: 14 mg g/kg

Potassi: 150 m kg/ kg

Carbonats totals: <10%

Matèria orgànica oxidable: 3%

Relació C/N: 10.

Conductivitat elèctrica: 2 mmho/cm

pH: entre 6-7,8

Humitat: 20-25%

Com a mínim s'ha de dotar d'un volum mínim per escocell d'1 m3 de sòl, sense revestiment amb formigó en els laterals i/o fons.

En cap cas s'acceptarà el farciment amb residus petris, com es proposa en l'apartat de gestió de residus, ja que ha de ser amb terres vegetals d'acord a les característiques anteriorment descrites.

CONTENIDORS SOTERRATS

El model de contenidors soterrats proposat no ha de ser acceptat, ja que els serveis públics municipals adscrits al servei de recollida de residus no disposa de vehicles recol·lectors dotats amb l'equipament necessari per a l'elevació i descàrrega, per tant, es tracta d'un model no vàlid.

Si escau, els contenidors soterrats han de ser de les següents característiques:

L'illa destinada al soterrament ha de ser de cinc contenidors, quatre de càrrega lateral de 4.000 litres i un de càrrega per ploma de 3.000 litres.

Els contenidors de càrrega lateral han d'estar composts per una plataforma elevadora accionada per cilindre/s hidràulic/s. Aquesta plataforma, en el moviment d'ascensió, eleva els contenidors a nivell de la vorera. El fluid hidràulic ha de ser subministrat per una central hidràulica també objecte del present subministrament. L'accionament del mòdul s'ha de realitzar mitjançant el control remot ja instal·lat en els camions de recollida del municipi de Benicarló. Sobre la tapa del sistema se situa la bústia d'abocament, fabricada íntegrament en acer i en color gris pxidon. La boca d'admissió de la bústia ha d'estar fabricada en acer inoxidable i disposar d'un sistema de tancament automàtic, estar dissenyada per a impedir la introducció, accidental o intencionada, d'elements amb volum superior a 80 litres. A més ha de disposar d'algun mecanisme que permeta el seu bloqueig manual i un sistema que evite el seu soroll d'obertura i tancament. La tapa del mòdul ha d'estar preparada amb un corrugat soldat per a col·locar-hi paviment d'acabat, que ha de tindre un espessor, entre material d'unió i rajola, de 60 mm. La tapa de l'equip ha de ser regulable per a no crear graons en la vorera on se situe, a més ha de suportar sense problemes el pas de vehicles per la seua superfície. Tot el mòdul ha de lliurar-se soldat i les soldadures han d'estar d'acord amb la norma ISO 4063. El temps màxim de pujada/baixada del mòdul ha de ser de 12 segons. El mòdul ha d'incorporar un sistema de rampes de desacceleració hidràuliques per a evitar el desgast de l'estructura i minimitzar la sonoritat de l'equip. Aquestes rampes provoquen que, quan la tapa de l'equip arriba al final del seu recorregut, disminuïsca la seua velocitat. Ha d'incorporar un sistema de senyalització òptic i acústic de seguretat per a evitar accidents durant els cicles d'obertura i tancament de l'equipament. Durant l'horari nocturn el senyal acústic s'ha de desconnectar automàticament.

S'ha de presentar un certificat expedit per organisme competent del compliment d'aquest pel que fa a la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació. Els contenidors de 4.000 litres estan inclosos. Inclou un mòdul prefabricat de formigó amb espessor mínim de 150 mm. Ha d'incloure el transport a obra.

El contenidor de 3000 litres de càrrega per ploma i buidatge mitjançant una doble comporta inferior, ha d'estar compost d'una tapa abatible accionada per cilindre/s hidràulic/s. Aquesta plataforma, en el moviment d'obertura, permet l'accés al contenidor descrit. El fluid hidràulic ha de ser subministrat pel camió de recollida prèvia connexió a un endoll ràpid que ha d'estar situat en el marc del mòdul. Sobre la tapa del sistema se situa la bústia d'abocament, fabricat íntegrament en acer i pintat en color gris oxidon. La boca d'admissió de la bústia ha d'estar fabricada en acer inoxidable i ha de disposar de sistema de tancament automàtic, i estar dissenyada per a impedir la introducció, accidental o intencionada, d'elements amb volum superior a 80 litres. A més ha de disposar d'algun mecanisme que permeta el seu bloqueig manual i un sistema que evite el seu soroll d'obertura i tancament. La tapa del mòdul ha d'estar preparada amb un corrugat soldat per a col·locar-hi paviment d'acabat, que tindrà un espessor, entre material d'unió i rajola, de 60 mm. La tapa de l'equip ha de ser regulable per a no crear graons en la vorera on se situe i a més ha de suportar sense problemes el pas de vehicles per la seua superfície. El temps màxim de pujada/baixada del mòdul ha de ser de 12 segons. S'ha de presentar un certificat expedit per un organisme competent del compliment d'aquest pel que fa a la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació. El contenidor ha de ser de plàstic de 3.000 litres i estar inclòs. S'ha d'incloure un mòdul prefabricat de formigó amb espessor mínim de 150 mm i el transport a l'obra.

Les fraccions a soterrar seran: RSU (2), paper, envasos i vidre (ploma).

Adaptació del camió.

Adaptació a realitzar en els camions actuals de recollida per al subministrament de fluid hidràulic per als mòduls de càrrega del darrere i de càrrega per ploma.

Comandament del control remot.

Comandament emissor col·locat fix en el camió amb funcions de maniobra de l'equip i funcions estadístiques de recollida de dades en ruta. Ha de ser digital i indicar a l'operari en tot moment la fase de funcionament en què es trobe el mòdul. Aquest comandament s'ha d'alimentar de les bateries del camió, per evitar d'aquesta manera el problema de les piles. Memorització de rutes per a simplificar l'ús del comandament. Ha d'acreditar l'ús de codis propis de comunicacions que facen el sistema totalment inviolable a falses maniobres i a obertures per personal no autoritzat. Tots els equips han d'estar preparats per a admetre comunicacions i serveis en temps real, en aplicacions presents i futures.

Central hidràulica.

Els mòduls de càrrega lateral han d'utilitzar fluid hidràulic per als moviments d'obertura de tapa, hissat de plataforma i tancament de tapa, el fluid hidràulic ha de ser subministrat per una central hidràulica col·locada al costat de cada equip. Per a això es soterrarà en una arqueta independent un sistema electrohidràulic de control compost per un conjunt de components combinats entre si per a aconseguir el control i accionament dels equips. Per al seu funcionament cal una escomesa elèctrica a peu d'obra de 380 v. 7,5Kw. Trifàsica.

Aquest sistema ha d'incloure:

--Armari de potència i maniobra: Construït en polièster de doble aïllament, amb quadre elèctric compost pels elements de protecció, potència i maniobra.

--Armari de control: Construït en polièster de doble aïllament, incorpora un paquet amb les targetes d'emissió i recepció de dades. Cada equip ha de disposar de la seua pròpia targeta de control.

--Central hidràulica: Component per al subministrament del fluid hidràulic necessari per al funcionament dels equips. Ha de comptar amb un dipòsit de 25 litres, motor elèctric i bloc d'electrovàlvules. Els connectors d'aquestes electrovàlvules se centralitzen en una caixa de connexions i, des de la mateixa caixa, ha de partir la mànega multifilar que estableix la interconnexió amb el quadre elèctric.

--Cablejat elèctric i mànegues hidràuliques per a la interconnexió del sistema electrohidràulic amb els equips.

--Tapa d'arqueta, marc i sistema d'obertura, mitjançant cilindres de gas, de la citada tapa.

--El sistema electrohidràulic ha d'estar preparat per a poder-se accionar a través d'un generador o a través d'una bomba hidràulica externa, en el cas de fallada del subministrament elèctric per a evitar deixar els contenidors plens sense arreplegar.

--Tota la instal·lació que pot estar en contacte amb el públic, com bústies, tapes, tambors, torretes, etc..., ha d'estar realitzada en baixa tensió per seguretat, de manera que l'usuari no podrà mai patir cap descàrrega accidental. El sistema ha d'incloure una tapa preparada per a col·locar en la seua superfície el paviment d'acabat (60 mm).

Mòduls prefabricats.

Mòdul compost per peces a acoblar en obra. Cal adjuntar en el moment de presentar les proposicions, una memòria tècnica dels mòduls prefabricats i assajos realitzats sobre aquests per entitats acreditadores de la seua qualitat i idoneïtat. Les característiques mínimes dels mateixos són les següents:

--Han de ser de formigó armat i vibrat, fabricació panellable, en els quals cadascuna de les parets i sòl ha de ser un panell independent, dotat de les adequades unions metàl·liques.

--Els elements de manipulació han de ser d'acer tipus DEHA i complir amb els coeficients de seguretat exigits en normes.

--Resistència del formigó: fck >= 40N/mm2.

--Ciment: Ha de complir la norma UNO- 80-301-95 d'alta resistència inicial, CEM I 52,5 R. Amb una resistència a la compressió mínima als dos dies de 30N/mm2 i als 28 dies 52,5N/mm2 (s'han de presentar les proves de laboratori).

--Àrids: Almenys el 90% de l'àrid ha de ser de grandària inferior a 12 mm.

--Armadures: Barres corrugades d'alta adherència B 500S segons UNEIX 36068 i malles electrosoldades corrugades de B 500T d'acord amb l'UNO 36092. Les característiques mecàniques, que són objecte de garantia, han de ser les següents: resistència a tracció Rm: 550 N/mm2, límit elàstic Re: 500 N/mm2, allargament de Trencament A5 (min.) 12%.

--Instrucció de formigó estructural EHE.

--Han de complir la Norma UNO 80-301-95 especificacions i característiques dels ciments.

Les illes de contenidors soterrats han de situar-se SEMPRE en el costat dret d'acord amb el sentit de circulació.

El model i fabricador ha de comptar amb l'aprovació prèvia de l'empresa concessionària del servei de recollida, que ha d'assumir, després de la recepció de la urbanització, el seu manteniment i conservació, d'acord amb les condicions establides en el contracte signat entre l'Ajuntament de Benicarló i l'empresa concessionària.

Vist el plànol de senyalització i el de proposta d'ubicació, l'illa no pot estar situada en la zona proposada, per la qual cosa ha de ser reubicada a un punt que permeta la càrrega pel costat dret del vehicle d'acord amb el sentit de circulació.

L'illa de soterrats ha d'estar proveïda de pilons que impedisquen l'accés dels vehicles a la plataforma amb altura no superior a 30 centímetres, situats en els cantons més 50 cm i alineats amb l'eix de la bústia. També ha de protegir-se el got de la bomba hidràulica. A més ha de senyalitzar-se tota la part frontal de l'illa amb pintura groga contínua de color normalitzat.

No pot existir cap element que dificulte o obstaculitze el buidatge dels contenidors (mobiliari, fanals, senyals, etc...).

Embornals i albellons.

Els embornals a instal·lar han de ser del tipus realitzats en fosa dúctil en un sol cos amb sifó extraïble complint les prescripcions de la norma EN-124 (Fosa Benito Dúctil model Delta ref. SF570D4 FD-400 resistència 400KN o similar).

Mobiliari urbà amb fusta.

Tot el mobiliari que s'incorpore ha de comptar amb la certificació de producció en origen pel FCS, en el qual s'aportarà un altre dels identificatius incorporats al mobiliari de tots aquells documents que certifiquen la cadena de custòdia.

Tercer.- Escollir l'alternativa tècnica del concursant proponent, la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, CIF B-97.608.855, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'av. del Marquès de Sotelo núm. 1-10ª (46002) València i adjudicar-li la condició d'urbanitzador, per ajustar-se la proposició tècnica a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució núm. 18 del PGOU de Benicarló (expedient PAII/323 d'Urbanisme) i d'execució de l'obra urbanitzadora del sector, sota les condicions, anàlogues i/o complementàries de les establides en l'informe tècnic de valoració de l'alternativa tècnica.

I a més, en concret, en relació amb la proposició juridicoeconòmica:

• En relació amb l'estimació d'honoraris la càrrega d'honoraris a repercutir sobre la propietat no ha de suposar una quantia superior als honoraris establits en els barems orientatius establits pels col·legis professionals, en les dates que s'aproven els diferents projectes, i ha d'assumir l'urbanitzador els honoraris que pacte amb els tècnics redactors a partir d'aquesta quantia.

• En coherència amb l'anterior, en cas de condicionar l'ajustament d'honoraris, es produeix una modificació de càrregues que altera el coeficient de bescanvi, per la qual cosa que no es pot avalar aquest coeficient des de l'Administració. No obstant això, la proposició estableix una retribució en METÀL·LIC, per tant, no es considera que afecte l'oferta.

• L'obra urbanitzadora ascendeix a una quantia de 1.040.916,25, més IVA. El termini d'execució del programa és l'establit en l'alternativa tècnica i les despeses generals i benefici de l'urbanitzador, un 6% i un 7%, respectivament. La quantia total del programa ascendeix a 1.475.072, més IVA. No obstant això, aquesta quantia s'estableix de manera provisional, ja que en la memòria i el compte de liquidació provisional prèvia a girar les quotes han de modificar-se les quanties d'honoraris repercutibles sobre la propietat en funció dels establits com orientatius en els barems dels col·legis oficials i han de justificar-se documentalment les altres despeses a professionals (notaria, registre, etc.) que es produïsquen.

• En relació amb les indemnitzacions a preveure en l'execució de l'obra urbanitzadora, no es podrà considerar la casa existent en la parcel·la privada com indemnitzable, encara a pesar del compromís d'edificar simultàniament a l'execució de les obres d'urbanització, ja que es tracta d'un compromís adquirit lliurement per Mecano del Mediterraneo SL, i que, per tant, és aquesta empresa la qual ha d'assumir els costos que aquest compromís comporte. Els béns que no siguen incompatibles amb l'actuació i, per tant, que siga possible conservar per subrogació real, no són indemnitzables, d'acord a l'article 173.2 de la LUV.

• En relació amb l'execució completa del vial, s'ha d'incloure el compromís de Mecano del Mediterraneo, SL a elaborar i presentar a tràmit una proposta d'actuació aïllada d'un àmbit que incloga l'últim tram del carrer de Tarragona, en la confluència amb el carrer de Sant Francesc, de manera que s'obtinga i urbanitze el vial en tota la seua amplària.

Quart.- Traslladar el present acord a la Conselleria competent en Urbanisme i ordenar la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, a efectes de la seua entrada en vigor (art. 104 LUV).

PUNT 10é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL DE MILLORA DEL SECTOR 11-COLLET II, DEL SÒL URBANITZABLE, DEL PLA GENERAL.- Es sotmet a consideració de la corporació, la resolució d'al·legacions presentades a la modificació del Pla parcial de millora del sector 11- Collet II, del sòl urbanitzable, del Pla General i l'aprovació de la modificació del Pla parcial de Millora del Sector 11- Collet II, del sòl urbanitzable.

En primer lloc, intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Este és un capítol més de la història del que nosaltres considerem la major hipoteca que un equip de govern pot deixar sobre el creixement de Benicarló i la nostra posició és la de no entendre, encara avui, a qui beneficia, quins són els interessos benicarlandos que surten beneficiats en este moviment que vostés proposen. No sabem quines són les contraprestacions. Per tant, la nostra posició és no a la rendició d'este Ajuntament en tota la regla a l'empresa IFF i espero que no se'ls ocorra dir el que van dir alguns en el seu moment, sobre que nosaltres volíem tirar fóra a l'empresa. Simplement, nosaltres el que volem és que l'empresa col·labore en els interessos de Benicarló i els interessos de Benicarló passen per donar un temps i passen per un trasllat a un espai que el concert previ programa. L'empresa va recórrer i va demanar la demora del programa i el Jutjat va dir que no. L'Ajuntament tenia competències per iniciar, programar i desenvolupar i el Jutjat va dir que no (primera negativa). Segona situació: l'empresa demana la suspensió del procediment i obtenen una suspensió del procediment. En eixe moment, que encara estem ara, resulta que negocien amb vostés este meravellós conveni per a Benicarló i obtenen l'aprovació per part del Ple, però resulta que l'empresa no contenta amb la firma d'eixe conveni, encara estan esperant l'aprovació definitiva per a desistir del procediment. La bona fe on està? Ara resulta que, quan esta casa desenvolupa el sector 11, una part del terreny que haurà d'agafar entre el sector urbà de IFF i Renfe, és propietat de IFF (sector urbà), i resulta que l'Ajuntament haurà d'indemnitzar l'empresa perquè això no està escrit en cap lloc. Això no està en cap conveni. És a dir, li permetem 30 anys, més el que vulga. És que és increïble! Que m'expliquen on estan les contraprestacions, perquè no ho entenc. Nosaltres, Sr. Alcalde, entenem que vosté hipotecarà Benicarló de cara a les generacions venidores perquè no hi haurà capacitat de maniobra. Estarem absolutament rendits als peus d'este Ajuntament que tenia la capacitat de maniobrar. I lamentem que no hi haja cap altra solució, pel que pareix. Ens agradaria saber quines són les contraprestacions que vostés trauen i els beneficis per a Benicarló, perquè no els veiem per cap part. I quan damunt t'assabentes que, si s'han d'agafar metres d'urbà de l'empresa, doncs potser ens toca indemnitzar, perquè no està posat al conveni, perquè suposo que vostés voldran urbanitzar el Sector 11. Potser ja ni convé. Per a què? Ja fan el que volen!»

Seguidament, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «Nosaltres, en este punt, com ja vam votar en l'anterior ocasió, estem totalment en contra perquè ja en l'anterior legislatura es va presentar un pla parcial per l'equip de govern PSOE-BLOC, en el qual es feia una restricció d'usos de cara a l'empresa en qüestió, però vostés van decidir, no sabem per quins motius, que això s'havia de canviar. No sabem les converses que vostés van tindre amb IFF, però quan ho van portar a aprovar, venien a portar un pla parcial totalment diferent al que estava aprovat en el seu dia, en l'anterior legislatura. Va canviar totalment i vam votar en contra i continuem votant en contra perquè entenem que no ha primat l'interés general sobre el particular. Estàvem tranquils, però ara, a més, la Sentència que ha dictat el Tribunal Suprem ratifica la decisió que havia pres, en el seu dia, l'equip de govern del PSOE-BLOC i, fins i tot, condemna l'empresa IFF a pagar les costes i li diu que no té raó en el que demanava. Per això, votarem en contra d'esta proposta que avui ens porten.»

En un primer torn, fa ús de la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Este tema se ha debatido hasta la saciedad. Las explicaciones que el equipo de gobierno ha dado han sido inalterables a lo largo de todos los debates que hemos tenido y vamos a ratificarnos en ellos. Evidentemente, no es cierto lo que usted dice Sr. Escuder. A estas alturas, usted está confundiendo el Sector 11 con todo el sector y la conexión que hay por detrás del sector 11 y son dos cosas distintas. El Sector 11 es el suelo industrial hasta la calle Industria y queda un espacio que es desde la calle Industria hasta la estación de ferrocarril y la conexión con el río que no pertenecen al desarrollo del Sector 11. Son dos obras totalmente distintas y le voy a recordar que el Sector 11 es un sector que tiene ya ese plan parcial de tiempo a. No es un plan parcial que este equipo de gobierno haya cogido, sino que ya se lo ha encontrado y lo único que hemos hecho ha sido tratar de activarlo. En relación con lo que dice el Sr. Guzmán, no tiene nada que ver la Sentencia, a la que aludía, con la interposición del recurso contencioso-adminsitrativo. Esa Sentencia lo único que dice es que el Ayuntamiento es dentro de su territorio, el responsable de organizar como considere pertinente y eso no se le puede quitar porque está reconocido por la Constitución. Si el contencioso hubiese ido adelante, el Ayuntamietno hubiese tenido que pagar todo el lucro cesante que esas instalaciones, que ha habían sido autorizadas, lógicamente, hubiesen dejado de tener. Entonces, no intentemos confundir las cosas. Usted dice que vamos a hipotecar a las generaciones venideras, Sr. Escuder, y usted sabe que está haciendo demagogia porque la licencia que tiene IFF está dada a perpetuidad. El Ayuntamientno no puede limitar la producción de IFF y, si se hubiese llevado a efecto la limitación que se hubiese hecho, al Ayuntamiento de Benicarló le hubiese costado mucho dinero, aunque ustedes no quieran reconocerlo. Y en cuento a contraprestaciones, yo creo que están claras en el convenio. Es que ellos se comprometen a estar trabajando treinta años en ese espacio y, a partir de esos treinta años, ellos harán el traslado de esas instalaciones. Ese es el espíritu que está en ese convenio y nosotros lo que hemos hecho ha sido defender el interés general y el desarrollo del Sector 11. Como digo, es algo que si podemos, queremos llevarlo dentro de este ejercicio, porque es algo que se tenía que haber desarrollado hace mucho tiempo y completarlo con lo que se quedó fuera de ese plan parcial, que es la conexión desde la calle Industria hasta la estación de ferrocarril y, luego, la conexión del ferrocarril con el río, con el fin de que haya entrada y salida de ese espacio y que tenemos el compromiso por parte de la empresa de que ellos harán la cesión de los terrenos sin ningún tipo de contraprestación. Por tanto, no digan algo que no es cierto y no confundan a estas alturas los términos del desarrollo de lo que es el plan parcial y lo que es la urbanización de la avenida Adrián y Klein. Nada más, muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Aquest tema s'ha debatut fins a la sacietat. Les explicacions que l'equip de govern ha donat han estat inalterables al llarg de tots els debats que hem tingut i anem a ratificar-nos-hi. Evidentment, no és cert el que vostè diu, Sr. Escuder. A hores d'ara, vostè està confonent el Sector 11 amb tot el sector i la connexió que hi ha per darrere del Sector 11 i són dues coses distintes. El Sector 11 és el sòl industrial fins al carrer de la Indústria i queda un espai que és des del carrer de la Indústria fins a l'estació de ferrocarril i la connexió amb el riu que no pertanyen al desenvolupament del Sector 11. Són dues obres totalment distintes i li vaig a recordar que el Sector 11 és un sector que té ja eixe pla parcial de fa temps. No és un pla parcial que aquest equip de govern haja agafat, sinó que ja se l'ha trobat i l'única cosa que hem fet ha estat tractar d'activar-lo. En relació amb el que diu el Sr. Guzmán, no té res a veure la Sentència, a la qual al·ludia, amb la interposició del recurs contenciós adminsitrativo. Eixa Sentència l'única cosa que diu és que l'Ajuntament és dins del seu territori, el responsable d'organitzar com considere pertinent i això no se li pot llevar perquè està reconegut per la Constitució. Si el contenciós haguera anat avant, l'Ajuntament haguera hagut de pagar tot el lucre cessant que eixes instal·lacions, que ha havien estat autoritzades, lògicament, hagueren deixat de tenir. Llavors, no intentem confondre les coses. Vostè diu que anem a hipotecar les generacions esdevenidores, Sr. Escuder, i vostè sap que està fent demagògia perquè la llicència que té IFF està donada a perpetuïtat. L'Ajuntament no pot limitar la producció de IFF i, si s'haguera dut a efecte la limitació que s'haguera fet, a l'Ajuntament de Benicarló, li haguera costat molts diners, encara que vostès no vulguen reconèixer-ho. I quant a contraprestacions, jo crec que estan clares en el conveni. És que ells es comprometen a estar treballant trenta anys en eixe espai i, a partir d'eixos trenta anys, ells faran el trasllat d'eixes instal·lacions. Eixe és l'esperit que està en eixe conveni i nosaltres el que hem fet ha estat defensar l'interès general i el desenvolupament del Sector 11. Com dic, és una cosa que volem fer dins d'aquest exercici, perquè és una cosa que s'havia d'haver desenvolupat fa molt temps i completar-ho amb el que es va quedar fora d'eixe pla parcial, que és la connexió des del carrer de la Indústria fins a l'estació de ferrocarril i, després, la connexió del ferrocarril amb el riu, amb la finalitat que hi haja entrada i eixida d'eixe espai i que tenim el compromís per part de l'empresa que ells faran la cessió dels terrenys sense cap tipus de contraprestació. Per tant, no diguen una cosa que no és certa i no confonguen a hores d'ara els termes del desenvolupament del que és el pla parcial i el que és la urbanització de l'avinguda d'Adrián i Klein. Res més, moltes gràcies.

Seguidament, intervé el Sr. Escuder: «Un miqueta me l'he mirat el Sector 11. Ja sé que arriba al rail de Renfe i que, més o menys, coincideix amb la paret, amb la tanca de Renfe, de IFF, perdó. Però, jo el que li estic dient és que pel traçat d'eixe vial, hi ha uns terrenys que faran falta per a eixe vialet. Jo no he vist enlloc que IFF es comprometa a cedir, si fan falta, un metre o dos-cents de l'actual sòl urbà de l'empresa que està per dins de la tanca per a fer eixe vial gratis. Vosté sap que el Pla General del 86 delimita un espai urbà industrial, però després hi ha un espai urbanitzable on l'empresa havia crescut i que possibilita, pel fet d'estar en urbanitzable, que, encara que es legalitze, l'Ajuntament negocie i tinga força a l'hora de negociar. Vosté això ho sap. La lectura del conveni és molt dura. Vosté sap perfectament que l'empresa demà se'n pot anar, però se'n pot anar d'ací cent anys i no hi haurà ningú, en base a eixe conveni, que li diga ni si 30, ni si 40, ni si 50. No hi ha ningú que li diga ni mu, perquè el conveni és absolutament light, obert, sense contraprestacions des del punt de vista de l'Ajuntament. Fes el que vulgues, com tu vulgues, quan tu vulgues i fins el dia que vulgues. Eixe és el conveni. Jo entenc que els llocs de treball són valuosos en l'època actual que ens trobem, però el futur dels ciutadans de Benicarló, el creixement de Benicarló, jo crec que s'ha de ficar damunt de la taula en una posició d'igualtat, no en una posició de debilitat.»

De nou, torna a intervindre el Sr. Guzmán: «O bé, el regidor d'Urbanisme té la mateixa sentència que jo o no ho entenc. La sentència diu: "El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat front als actes que denegaren la suspensió de l'execució del pla parcial impugnada pel recurrent. El Tribunal considera correcta la ponderació dels interessos generals, efectuada la instància, el desenvolupament urbanístic, la protecció del medi ambient i la seua conservació, sense que existisca la prevalença d'interessos particulars al·ludits per la recurrent, consistent en un hipotètic tancament i acomiadament dels treballadors, apreciacions subjectives de la mateixa empresa". Per tant, no entenem si és que vostés, quan ja van firmar este conveni, que recordo que va ser el 24 de juny, no sé si algú els havia amollat alguna campanada que això, possiblement, ho guanyara l'Ajuntament. És a dir, que IFF anava a sortir condemnada. És que no ho entenc, perquè tanta rapidesa, la signatura d'aquell conveni el 24 de juny, no ho entenem. Per tant, nosaltres continuem en la nostra proposta i només volíem fer referència a esta sentència que nosaltres tenim. Moltes gràcies.»

Finalment, conclou el Sr. Cuenca conclou les intervencions: «Gracias, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, yo quiero pensar que usted se basa en lo que tiene en la mano y con buena fe dice lo que conoce y, lógicamente, no puede hacer alusión a lo que desconoce. Usted sabe perfectamente y con ello también le responso al Sr. Escuder, que una de las condiciones que nosotros establecimos con la empresa IFF, que el contencioso sobre el lucro cesante que iba a dejar de percibir, en caso de que se le hicieran las limitaciones a que se hacía referencia, eso lo iba a presentar y eso no se iba a persentar si llegábamos a un acuerdo. Entonces, una cosa es lo que habían presentado contra las limitaciones que ustedes les habían impuesto en su sistema productivo y que, lógicamente, el Tribunal, con buen criterio, entiendo yo en este caso, los Ayuntamientos pueden establecer las limitaciones que les dé la gana dentro de su territorio, lo mismo que si este Ayuntamiento acordara por mayoría absoluta la desmantelación de IFF, no hay Tribunal que pueda decir que no, lo único que podrá decir es que hay que indemnizarle lo que vale para hacerlo. Entonces, seamos serios. La contraprestación ha sido para favorecer los intereses del Ayuntamiento. Usted hace demagogia, Sr. Escuder. Las limitaciones de las empresas están controladas por la Conselleria y está controlado el nivel de contaminación que tiene que haber en la atmósfera de todos los productos y cuáles son los productos que no tienen que echarse a la atmósfera y lo exige así la Ley de Contaminación Ambiental. ¿Usted dice que no hay leyes que regulen la emisión de gases a la atmósfera?. ¿Hombre, por favor!. Estos señores están sujetos a las Leyes que hay en nuestro país. Por tanto, decir lo contrario es hacer demagogia. ¿Qué duda cabe? Por otro lado, le tengo que decir que en cuanto a ese suelo, esa obra se tiene que hacer por contribuciones especiales y ahí la única propietaria es ella y las contribuciones especiales lo pagará el Ayuntamiento y la empesa que, en este caso, es la propietaria, pràcticamente, de todos los terrenos. Mi idea era hacerlo todo conjuntamente, pero los recursos económicos del Ayuntamiento no nos van a permitirlo hacerlo así. Entonces, si se saca a licitación, será no solamente el Sector 11, sino también la Avenida Adrián y Klein, desde lo que es la calle Industria hasta la Estación de Ferrocarril y dejar la segunda fase, que sería la conexión del Ferrocarril hasta el río para el próximo año. Nuestro planteamiento ha sido claramente expuesto. Hemos tratao de evitar pagar lucro cesante, que seguro nos hubiese tocado pagar y lo que es más importante, creíamos que con eso a esa empresa se le condenaba, porque ustedes, en ese sentido, fueron muy alegres. Creían que podían actuar de una forma tan clara sobre los temas que no se dan cuenta que las Leyes están ahía para defender a los usuarios, igual que en otros casos, ustedes impusieron cargas, como el imponer el 30 % de vivienda de protección pública, cuando no se podía poner con la antigua Ley y, así los Tribunales han dado la razón en algunos casos.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, jo vull pensar que vostè es basa en el que té a la mà i amb bona fe diu el que coneix i, lògicament, no pot fer al·lusió al que desconeix. Vostè sap perfectament, --i amb això també li responc al Sr. Escuder--, que una de les condicions que nosaltres vam establir amb l'empresa IFF, que el contenciós sobre el lucre cessant que anava a deixar de percebre, en cas que se li feren les limitacions que es feia referència, això ho anava a presentar i això no s'anava a presentar si arribàvem a un acord. Llavors, una cosa és el que havien presentat contra les limitacions que vostès els havien imposat en el seu sistema productiu i que, lògicament, el Tribunal, amb bon criteri, entenc jo en aquest cas, els ajuntaments poden establir les limitacions que els done la gana dins del seu territori, el mateix que si aquest Ajuntament acordara per majoria absoluta el desmantellament de IFF, no hi ha Tribunal que puga dir que no, l'única cosa que podrà dir és que cal indemnitzar-li el que val per a fer-ho. Llavors, siguem seriosos. La contraprestació ha estat per a afavorir els interessos de l'Ajuntament. Vostè fa demagògia, Sr. Escuder. Les limitacions de les empreses estan controlades per la Conselleria i està controlat el nivell de contaminació que ha d'haver en l'atmosfera de tots els productes i quins són els productes que no han de tirar-se a l'atmosfera i ho exigeix així la Llei de Contaminació Ambiental. Vostè diu que no hi ha lleis que regulen l'emissió de gasos a l'atmosfera? Home, per favor! Aquests senyors estan subjectes a les lleis que hi ha en el nostre país. Per tant, dir el contrari és fer demagògia. Quin dubte cap?

D'altra banda, li he de dir que quant a eixe sòl, eixa obra s'ha de fer per contribucions especials i ací l'única propietària és ella i les contribucions especials les pagarà l'Ajuntament i l'empesa que, en aquest cas, és la propietària, pràcticament, de tots els terrenys. La meua idea era fer-ho tot conjuntament, però els recursos econòmics de l'Ajuntament no ens permetran fer-ho així. Llavors, si es trau a licitació, serà no solament el Sector 11, sinó també l'avinguda d'Adrián i Klein, des del que és el carrer de la Indústria fins a l'Estació de Ferrocarril i deixar la segona fase, que seria la connexió del Ferrocarril fins al riu per al pròxim any. El nostre plantejament ha estat clarament exposat. Hem tractat d'evitar pagar el lucre cessant, que segur ens haguera tocat pagar i el que és més important, crèiem que amb això a eixa empresa se la condemnava, perquè vostès, en eixe sentit, van ser molt alegres. Creien que podien actuar d'una forma tan clara sobre els temes i no s'adonen que les lleis estan per a defensar els usuaris, igual que en altres casos, vostès van imposar càrregues, com imposar el 30 % d'habitatge de protecció pública, quan no es podia posar amb l'antiga Llei i, així els tribunals han donat la raó en alguns casos.

Relació de fets

I. Vist que el Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc en data 28 de desembre de 2006, va acordar aprovar, per a la seua gestió directa, el Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució Pla parcial sector 11-Collet II, l'alternativa tècnica del qual estava integrada per Pla parcial de millora del sector 11 Collet II de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació.

Així mateix, s'acorda la suspensió de l'execució dels epígrafs 5.2.1, 5.2.2 i 5.2.3 i el paràgraf 3r de l'epígraf 5.5 d'aquest Pla parcial (apartats referents a usos i règim fora d'ordenació), fins que, respecte a dits apartats, s'emplenara un tràmit d'exposició pública de 20 dies. Aquest termini d'exposició pública s'obri amb la publicació del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5.456, de 22 de febrer de 2007, durant el qual, es presenta en data 15 de març de 2007 (registre d'entrada núm. 4.708), una al·legació per part d'Heliodoro Serrano González, en representació de la mercantil IFF BENICARLÓ, SA, amb CIF A-28/055101.

Com que no s'han contestat les al·legacions anteriors, la mercantil IFF BENICARLÓ, SA interposa un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (procediment ordinari núm. 1/000208/2007), conta l'acord plenari de 28 de desembre de 2006, invocant, entre altres motius, el perjudici econòmic que la limitació d'usos introduïda en aquest Pla parcial de millora, provocaria a aquesta mercantil.

II. En data 24 de juny de 2009, l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil IFF BENICARLÓ, SA subscriuen un conveni urbanístic en relació amb el Pla parcial de millora del sector 11 Collet II, a l'empara de la disposició addicional quarta de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, per a la modificació d'aquest document d'ordenació, en els termes previstos en aquest conveni.

III. En data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.110), Heliodoro Serrano González, en representació de la mercantil IFF BENICARLÓ, SA, i en virtut del conveni subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló, presenta una proposta-avanç de modificació del Pla parcial de millora del sector 11-Collet Ii del PGOU de Benicarló.

IV. Que en data 6 de juliol de 2009, l'arquitecte municipal, Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe, en relació amb el document presentat:

«Que s'ha traslladat a aquest tècnic municipal l'avanç de Pla parcial modificatiu que presenta l'empresa IFF Benicarló, SA en desenvolupament del conveni subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló.

D'acord amb aquest conveni, el planejament que es pretén desenvolupar modifica el planejament vigent en les següents qüestions:

Article 1 i article 8.- Modifica el règim detallat d'usos, establint dos zones, la 5-11.d.2. i la 5-11.d.3., dins de la zona general 5-11.d, en les quals s'estableix com excepció a la regla general d'incompatibilitats del Pla parcial, la introducció d'un règim de compatibilitat d'activitats equivalents des del punt de vista ambiental a les permeses actualment en la zona 1 (sòl urbà confrontant) del conveni.

Article 17.- En relació amb l'ampliació de la indústria compatible per ús, arreplega l'acord del conveni de permetre l'ampliació, en les zones 5-11.d.2 i 5-11.d.3, durant 30 anys, dins del límit d'edificabilitat previst pel pla, de la indústria existent, sempre que les ampliació siga d'activitats equivalents des del punt de vista ambiental a les permeses actualment en la denominada zona 1 (sòl urbà confrontant) del conveni.

Finalment, s'arrepleguen els suggeriments fets per l'Ajuntament sobre l'eliminació de les referències a l'EDAR que es troben en el planejament encara vigent, per no ser la seua regulació ja objecte del planejament parcial en el qual ens trobem. D'igual manera, es modifica l'article 3 sobre parcel·lacions, ja que el règim de propietat vigent fa inútil la regulació allí establida. També es modifica l'ús detallat residencial previst per a la zona 6-11.d, vinculant l'ús residencial possible en aquesta zona amb l'ús principal industrial de la parcel·la en la qual es pretenga implantar.

Els canvis establits en l'avanç de planejament proposat fan referència, per tant, a l'ordenació detallada, detallant en determinades zones l'ús global industrial previst pel planejament general i la compatibilitat dels residencials amb aquest.

L'avanç arreplega que tant l'ús compatible en la zona 5-11.d.2 i 3, com el règim d'ampliació de les activitats industrials en aquestes zones, només siga possible per a activitats equivalents a les actualment permeses en la zona 1 del conveni (zona urbana), per contraposició al suggeriment fet per aquests servei tècnics que les ampliacions la compatibilitat o l'ampliació només foren possibles per a l'actual activitat, aspecte al qual es va oposar l'interessat.

Vist tot això, i excepte les apreciacions d'oportunitat de les determinacions previstes en el planejament que s'ha proposat, S'INFORMA FAVORABLEMENT l'avanç amb l'objecte de procedir a redactar el document que ha de tramitar-se.»

V. Vist que el Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc en data 30 de juliol de 2009, va acordar sotmetre a informació pública la modificació del Pla parcial de millora del sector 11-Collet II, de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, proposada en document d'avanç de planejament per la mercantil IFF Benicarló, SA, en data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.110), durant el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la publicació del seu anunci en el DOCV.

VI. A aquest efecte, es publica el corresponent anunci d'informació pública en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 6.121, de 13 d'octubre de 2009, en el periòdic Mediterraneo el 2 d'octubre de 2003, així com, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, des del 24/09/09 al 24/10/09.

VII. Durant el termini d'exposició pública del document, es presenten les següents al·legacions:

13/11/09, reg. d'entrada núm. 18.447: Sergio Pitarch Piñana, en representació de Juan Lores Espinosa.

VIII. En data 23 de novembre de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, informa:

«AL·LEGACIÓ DE SERGIO PITARCH PIÑANA, en representació de JUAN LORES ESPINOSA.

L'al·legació s'ha estructurat en dos apartats generals. El primer versa sobre defectes de procediment, que ha de ser analitzat des de l'òptica jurídica en el seu corresponent informe posterior. El segon, tracta de defectes de fons, que passem a analitzar en el present informe.

El primer punt de l'al·legació fa referència a la inclusió de l'ús residencial com compatible en la zona 6.11.d., que considera l'al·legant il·legal per no atenir-se al règim establit en el Reglament de Zones d'Ordenació Urbanística.

Estableix l'al·legant que l'article 49LUV transforma el reglament esmentat com obligatori en la redacció dels plans. A causa de això, en haver-se establit en els articles 90 i 91 d'aquest reglament com ús incompatible el residencial en zones d'ús global industrial, llevat que la fitxa de zona permeta habitatges destinats a residència de vigilància de la indústria, la inclusió de la compatibilitat que preveu el Pla Parcial del sector 11 en la zona 6.11.d. ha de considerar-se il·legal.

Com bé manifesta l'al·legant, el Reglament esmentat, en el seu article 6, estableix que aquest té caràcter orientatiu i és voluntària la seua aplicació. La LUV prescriu que s'establirà una correspondència entre els usos globals del pla amb els establits en aquest reglament. És a dir, en la redacció del planejament, i açò ha d'entendre's quan aquest siga global, ja que en cas contrari resultaria incoherent, es tindran en compte que els usos globals tinguen una relació amb els establits en el Reglament de Zones.

Una modificació puntual, d'una banda, ha d'actuar sobre els conceptes als quals afecta, sense que aquesta modificació haja d'alterar altres determinacions alienes a fi de la modificació. L'aplicació del Reglament de Zones en una modificació puntual dels usos detallats d'un planejament parcial suposaria una alteració que superaria el seu objectiu.

Per una altra, la voluntarietat de l'aplicació de les determinacions d'ordenació detallada, sense perjudici de la correspondència d'usos globals que puga imposar la LUV, permet regular pel municipi la compatibilitat o incompatibilitat dels usos detallats segons la capacitat planificadora del municipi, quedant això en l'àmbit de les seues competències.

No obstant això, i en relació amb la qüestió plantejada en l'al·legació presentada, sí s'ha detectat un error en el document que es pretén aprovar. El document de planejament havia de respondre a l'avanç de planejament que es va presentar davant aquesta administració per a regular els usos compatibles en determinades zones de l'àmbit del pla per part de l'empresa IFF,Benicarló, SA i que es va informar favorablement, d'acord amb el conveni que s'havia negociat entre aquesta i l'Ajuntament. El text de l'avanç, en el seu article 8, incloïa un paràgraf referent a la compatibilitat de les residències en la zona 6.11.d. Es limitava aquesta compatibilitat a aquelles residències que es trobaren vinculades a l'ús principal de la parcel·la, l'industrial (habitatges per a personal, residències per a treballadors, etc.). Això era resultat del criteri municipal ja establit en l'aprovació de l'informe sobre el Projecte de reparcel·lació de data 1 de juny de 2005. Aquest paràgraf ha estat eliminat del document que es tramita i ha alterat el document d'avanç.

El document definitiu, al meu entendre, ha de ser rectificat amb la incorporació del paràgraf que apareixia en el document d'avanç, que es va informar favorablement en data 31 de març de 2009, i que limitava l'ús residencial:

Article 8.- Usos compatibles i incompatibles (anteriorment, epígraf 5.2.3.)

1....

2....

3. En particular, queden prohibits els següents usos:

--El residencial en totes les seues categories, tret de la zona "6-11d". En aquesta podrà, excepcionalment, implantar-se aquest ús, sempre que es trobe vinculat a l'ús principal de la parcel·la, l'industrial (habitatges per al personal, residència per a treballadors, etc.). També serà compatible un habitatge per indústria en la resta del sector per al servei de vigilància.

--...

--...

--...

--...

--...

--...

Amb això es limita l'ús residencial en tot l'àmbit del Pla Parcial, compatibilitzant en la zona 6.11.d. aquells habitatges que estiguen al servei de la indústria i que no queden incorporats al mercat immobiliari lliure aliè a aquesta indústria que les promoga. Amb això, s'homogeneïtza encara més els rendiments econòmics de les diferents zones del sector i s'estableix una regulació per a l'ús residencial més coherent amb l'amplitud d'usos industrials que es porta a terme en la nova regulació del Pla.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió de remissió de la regulació de l'ús residencial al Reglament de Zones per considerar que aquest, en la regulació d'usos detallats, és d'aplicació voluntària pel municipi promotor del planejament.

Ha d'instar-se als tècnics redactors del Pla Parcial modificatiu perquè s'incorpore el paràgraf de l'article 8 de l'avanç de planejament presentat per l'empresa IFF Benicarló, SA i informat favorablement, segons els criteris establits per la corporació.

Cal indicar que la no aprovació de la modificació no remetria al règim d'incompatibilitat de l'ús residencial, ja que aquest ja figura, sense la limitació, en el planejament vigent.

El segon apartat de l'al·legació fa referència a la inexistència d'aprofitament sobre el jardí privat vinculat a l'edificabilitat de la parcel·la SP, article 10. El tercer, a les condicions a complir per a la preservació del medi ambient, establides en l'article 12. La quarta, a les determinacions sobre reserves d'aparcament de l'article 14.

Totes aquestes qüestions fan referència a normativa ja inclosa en el planejament vigent i que no es modifica, sense perjudici que s'haja de matisar el següent en relació amb les objeccions presentades:

La zona de jardí privat manca d'aprofitament objectiu, sense perjudici que aquesta sí haja estat tinguda en compte per al càlcul l'aprofitament tipus i l'estimació de l'aprofitament subjectiu corresponent al seu propietari. És una redundància del Pla, perquè, com a norma general, els espais lliures manquen d'aprofitament lucratiu.

Les condicions de preservació mediambiental requerida per legislació sectorial, i que manifesta l'al·legant que no s'inclouen en l'article 12 de la normativa del Pla parcial, han de complir-se independentment de la seua referència en el pl o no. Les determinacions del pla no exclouen l'obligatorietat de compliment de la llei.

En relació amb l'article 14, reserva d'aparcament no s'imposa ex novo en la normativa, ni és objecte de regulació modificativa, per la qual cosa ha de complir l'establida en la legislació vigent en el moment de la redacció del pla vigent. D'una altra manera, i segons eixe criteri, hem de, també, aplicar el ROGTU a la resta de zones del Pla General que no són modificades.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT els apartats segon, tercer i quart, per no estar actuant sobre aquestos en la modificació que es tramita, que es limita a regular usos detallats. A més, tal com s'ha exposat anteriorment, no es corresponen amb la realitat del document, que no incompleix la legislació que li és d'aplicació.

La cinquena al·legació es refereix a la redacció del règim d'ampliació de les indústries existents, que en l'apartat primer esmenta que serà possible sempre que les ampliacions siguen d'activitats equivalents des del punt de vista ambiental a les permeses actualment en la denominada zona 1 del conveni de data..............

Es refereix el document a les activitats vigents en el Pla General per a la zona grafiada com zona 1, que és la determinació que es fixa en el conveni. És a dir, en el conveni no es fixa l'ús, sinó la zona.

No obstant això, al meu entendre, resultaria oportú incloure en la documentació del Pla Parcial el document de conveni, ja que en la seua redacció s'hi fa referència.

S'INFORMA FAVORABLEMENT l'al·legació en el sentit que el planejament pot resultar confús per no haver inclòs el text del conveni a què fa referència.

Finalment, l'al·legació fa referència a l'aplicació de les dimensions de voreres que estableix el ROGTU.

Cal indicar en aquest apartat les mateixes argumentacions realitzades per a l'apartat quart, ja que no s'està modificant el planejament parcial en aquelles determinacions que es qüestionen. Aquestes són les que figuren en el planejament vigent, aspectes que no es modifiquen.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió d'aplicar el ROGTU sobre aspecte vigents en planejament aprovat amb anterioritat a aquest.

A LA VISTA DE TOT AIXÒ, ES PROPOSA L'APROVACIÓ DEL PLA PARCIAL QUE ES TRAMITA, AMB LA INTRODUCCIÓ DE LES DUES SEGÜENTS QÜESTIONS:

MODIFICACIÓ DEL PUNT 3, APARTAT 1r, DE L'ARTICLE 8 DE LA NORMATIVA DEL PLA PARCIAL, D'ACORD AMB L'INFORME DE DATA 31 DE MARÇ DE 2009, QUE ARREPLEGA L'ESTABLIT EN L'INFORME PER A L'APROVACIÓ DEL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ DE DATA 1 DE JUNY DE 2005, SOBRE QUIN TIPUS D'EDIFICACIÓ RESIDENCIAL ÉS COMPATIBLE EN LA ZONA 6.11.d.

En particular, queden prohibits els següents usos:

--El residencial en totes les seues categories, tret de la zona 6-11d. En aquesta podrà, excepcionalment, implantar-se aquest ús, sempre que es trobe vinculat a l'ús principal de la parcel·la, l'industrial (habitatges per al personal, residència per a treballadors, etc.). També serà compatible un habitatge per indústria en la resta del sector per al servei de vigilància.

INCORPORACIÓ AL PLA DEL DOCUMENT DE CONVENI ENTRE L'EMPRESA IFF Benicarló, SA I L'AJUNTAMENT, AIXÍ COM LA INCORPORACIÓ DE LA DATA DE LA SEUA APROVACIÓ EN AQUELLS PUNTS EN ELS QUALS S'HI FA REFERÈNCIA

PRESENTACIÓ D'UN TEXT REFÓS PER PART DELS REDACTORS DEL PLA PER A LA SEUA DILIGÈNCIA COM TEXT DEFINITIU. AIXÍ MATEIX, S'HA D'ADJUNTAR LA DOCUMENTACIÓ EN FORMAT DIGITAL.»

IX. En data 9 de desembre de 2009, el TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera, informa:

«(...) L'al·legant planteja defectes de procediment i defectes de fons de l'expedient. Ens referirem en primer lloc als defectes de procediment.

Sosté que els defectes de procediment, es basen en: A) la falta d'informació pública i B) en la falta d'informes preceptius.

A) Així indica, que durant la fase d'exposició pública de l'expedient, no s'ha disposat pels serveis tècnics municipals, de plànols de l'ordenació detallada en format digital, tal com entén que disposa l'article 154.1 del ROGTU. També considera l'al·legant, que en mancar de la documentació en format digital, aquesta no ha estat disponible en la pàgina web municipal durant el període d'informació pública. Sosté l'al·legant, que l'article 554.1.b del ROGTU obliga que els anuncis d'informació pública indiquen amb claredat la pàgina web en què pot consultar-se l'instrument de planejament. Per tant afirma que ni l'anunci publicat contenia referència al web on trobar la documentació sotmesa a informació pública, ni aquesta va estar exposada al públic a través del web municipal ni de cap altra i que aquest incompliment de l'obligació d'informació pública, comporta la nul·litat de tot el que des d'eixe moment s'actue.

En primer lloc hem d'aclarir, que l'article 154.1 del ROGTU, que indica l'al·legant, no fa referència alguna als plans parcials, sinó als plans d'ordenació detallada dels plans generals (en referència a l'article 64 de la LUV).

És en aplicació de l'article 90.1 de la LUV, que els plans parcials se sotmetran al règim establit en aquesta Llei per a l'aprovació dels programes d'actuació integrada.

També s'ha d'indicar que l'article 554.1.b del ROGTU, que cita l'al·legant, és erroni, ja que dit apartada no obliga que els anuncis d'informació pública indiquen amb claredat la pàgina web en què pot consultar-se l'instrument de planejament. Aquesta obligació està arreplegada en l'apartat i) del mateix article i hem d'indicar que l'al·legant no fa referència a la redacció completa del citat apartat i), ja que la seua redacció és la següent:

"Article 554. Participació ciutadana en la informació pública de procediments urbanístics (en referència a l'article 6 de la Llei Urbanística Valenciana). Els anuncis d'informació pública han d'indicar amb claredat:

i) La pàgina web on pot consultar-se l'instrument de planejament o la documentació de qualsevol procediment ja acabat."

Per tant afirmar, com fa l'al·legant, que ni l'anunci publicat contenia referència al web on trobar la documentació sotmesa a informació pública, ni que aquesta va estar exposada al públic a través del web municipal ni de cap altra i que aquest incompliment de l'obligació d'informació pública, comporta la nul·litat de tot el que des d'eixe moment s'actue, és erroni, ja que el citat apartat i) de l'article 554.1 del ROGTU es refereix a procediments ja acabats, no en tramitació.

I el suport d'aquesta tesi, el trobem en l'Ordre de 26 d'abril de 2007 de la Conselleria de Territori i Habitatge, per la qual es regula la inserció en Internet per part dels ajuntaments d'informació urbanística relativa al procediment de formulació i aprovació de programes per al desenvolupament d'actuacions integrades i projectes de reparcel·lació. Aquesta Ordre es dicta amb l'objectiu de regular, entre altres aspectes, el deure informació previst en l'article 6 de la LUV i en els articles 552 i següents del ROGTU.

L'únic format a què es refereix aquesta Ordre és el denominat PDF (acrònim de l'anglès portable document format, format de document portàtil), un format d'emmagatzematge de documents, desenvolupat per l'empresa Adobe Systems. De cap manera parla de format digital.

I en qualsevol cas, quan l'Ordre es refereix als instruments de planejament, ho fa en l'article 13, i és per a citar a aquells instruments de planejament d'aprovació definitiva autonòmica (que no és el nostre cas) i per a ordenar la inserció de l'instrument de planejament que acompanya al programa per l'Ajuntament després de la seua aprovació definitiva, en la pàgina web corresponent. No en el tràmit procedimental que ens trobem en l'actualitat. Per tant, procedeix la desestimació d'aquesta part de l'al·legació.

B) Quant a la segona part de l'al·legació, aquella que fa referència a la falta d'informes, l'al·legant indica que en l'anunci publicat en el DOCV en data 13/10/09 es fa referència a l'informe tècnic emès per l'arquitecte municipal en data 6/07/09, però no es fa cap referència a la inclusió del preceptiu informe jurídic, per la qual cosa considera que l'omissió d'eix tràmit essencial comporta la nul·litat de l'actuat.

Hem d'indicar que les al·legacions presentades, ho han estat contra d'un acte de tràmit, tal com s'indica en l'acord segon del Ple de la corporació de data 30 de juliol de 2009:

"Segon.- Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte de tràmit, no escau interposar cap recurs."

Per tant l'acord de Ple que ara s'està qüestionant, és un acte simplement encaminat a la preparació de la decisió definitiva, una vegada resoltes les eventuals al·legacions (com ho són les que s'estan analitzant en aquests moments); sent per això, un simple acte de tràmit, preparatori i antecedent de la resolució definitiva, però que en si mateix res resol i per això no necessita cap informe jurídic amb proposta de resolució, que serà preceptiu en una fase posterior del procediment. Per això hem de desestimar aquesta part de l'al·legació (...)»

X. De conformitat amb el previst en l'art. 94.1 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, les modificacions dels plans es portaran a terme segons el procediment establit en cada tipus de Pla.

XI. De conformitat amb el previst en els articles 88, 90, 91 i 83.2.a) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

XII. De conformitat amb el previst en l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor i nou en contra --representants del grup municipal socialista i del Bloc Nacionalista Valencià--, acorda:

Primer.- Desestimar parcialment i estimar parcialment les al·legacions formulades, en data 13 de novembre de 2009 (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 18.447), pel Sr. Sergio Pitarch Piñana, en representació del Sr. Juan Lores Espinosa, en relació amb el document de modificació del Pla parcial de millora del sector 11-Collet II, de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, proposada en un document d'avanç de planejament per la mercantil IFF Benicarló, SA, en data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.110), pels motius exposats per l'arquitecte municipal i el TAG d'Urbanisme, en els seus informes de dates 23 de novembre de 2009 i 9 de desembre de 2009, respectivament.

Segon.- Aprovar la modificació del Pla parcial de millora del sector 11-Collet II, de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, proposada en un document d'avanç de planejament per la mercantil IFF Benicarló, SA en data 3 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11.110), en virtut del conveni urbanístic subscrit amb l'Ajuntament de Benicarló en data 24 de juny de 2009, amb la introducció de les següents modificacions:

• Modificació del punt 3, apartat 1r, de l'article 8 de la normativa del Pla Parcial, sobre quin tipus d'edificació residencial és compatible en la zona 6.11.d. En particular, queden prohibits els següents usos:

  --El residencial en totes les seues categories, tret de la zona 6-11d. En aquesta podrà, excepcionalment, implantar-se aquest ús, sempre que es trobe vinculat a l'ús principal de la parcel·la, l'industrial (habitatges per al personal, residència per a treballadors, etc.). També serà compatible un habitatge per indústria en la resta del sector per al servei de vigilància.

• Incorporació al Pla parcial del document de conveni entre l'empresa IFF Benicarló, SA i l'Ajuntament, així com la incorporació de la data de la seua aprovació en aquells punts en els quals s'hi fa referència.

• Presentació d'un text refós per part dels redactors del pla per a la seua diligència com a text definitiu. Així mateix, s'ha d'adjuntar la documentació en format digital.

Tercer.- Remetre una còpia diligenciada a la Conselleria competent en matèria d'urbanisme (article 106 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana).

Quart.- Publicar a l'efecte de la seua entrada en vigor, el present acord en el Butlletí Oficial de la Província, juntament amb les normes urbanístiques de l'instrument aprovat, indicant que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, cal interposar un recurs de reposició, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la seua publicació en el BOP de Castelló, davant el mateix òrgan que l'ha dictat, de conformitat amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Així mateix, indicar-los que poden interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la seua publicació en el BOP de Castelló, de conformitat amb el disposat en l'article 10.1.a) de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjudici que puguen exercitar qualsevol altre recurs o acció que estimen procedent.

PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER LA MERCANTIL BANCAJA HABITAT, S.L. CONTRA L'ACORD PLENARI DE 30 DE JULIOL DE 2009.- Se sotmet a consideració de la corporació el recurs de reposició interposat pel Sr. Jorge Marco Aguilar, en nom i representació de la mercantil BANCAJA HABITAT, SL, CIF. B-46.644.290, amb domicili a l'efecte de notificacions al pg. de l'Albereda núm. 7, (46010) València, en data 6/11/09 (registre d'entrada núm. 17.981), contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 30/07/09, pel qual s'estima l'al·legació presentada pel Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, en data 2/06/09 (registre d'entrada núm. 9.163), i es declara finalitzat el procediment sense adjudicació, del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'Urbanisme).

Exposició de fets

I.- En data 22 de desembre de 2004, mitjançant un escrit amb registre d'entrada núm. 18.458, la mercantil ACTURA, SL, presenta una proposta de Programació d'actuació integrada per al desenvolupament de l'OI núm. 2 de l'àmbit Vistamar, l'alternativa tècnica del qual estava integrada pel Pla de reforma interior delimitatiu de l'OI, memòria, avantprojecte d'urbanització i rebut acreditatiu de la sol·licitud de cèdula d'urbanització.

II.- Aquesta documentació es sotmet a exposició pública durant 20 dies, mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 20 d'abril de 2005, en el DOCV núm. 5.009, de data 19 de maig de 2005.

III.- En data 15 de juny de 2005, (registre d'entrada núm. 10.528) la mercantil ACTURA, SL, presenta una proposició juridicoeconòmica referent a l'alternativa tècnica exposada al públic, que s'obri en data 20 de juny de 2005, i s'estableix un termini de 10 dies per a la seua consulta i presentació d'al·legacions.

IV.- Durant el període d'exposició pública es van presentar escrits d'al·legacions:

a) 30/06/2005 (reg. d'entrada núm. 11.164): Ángel Mosteo Mercado i Ana Mª Núñez Tregón

b) 01/07/2005 (reg. d'entrada núm. 11.215): Gonzalo Palacios Mondragón

c) 01/07/2005 (reg. d'entrada núm. 11.269): Amadeo Porres Paltor, en representació del Sr. José Mª Palau

V.- En data 12 de setembre de 2005, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, informa les al·legacions citades en l'expositiu anterior. Aquest informe es remet a la mercantil ACTURA, SL, en data 4 de novembre de 2005 (registre d'eixida núm. 15.703), rebut per la citada mercantil en data 8/11/05.

VI.- En data 10 de gener de 2006 (registre d'entrada núm. 337), la mercantil ACTURA, SL, presenta un escrit que contesta l'informe de l'arquitecte municipal citat en l'expositiu anterior.

VII.- En data 24 de gener de 2006, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, informa l'escrit de la mercantil citat en l'expositiu anterior. Aquest informe es remet a la mercantil ACTURA, SL, en data 13 de desembre de 2007 (registre d'eixida núm. 16.916), rebut per la mercantil BANCAJA HABITAT SL, en data 17/12/07.

VIII.- En data 25 de setembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament adopta l'acord de rebutjar la proposta de Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de l'OI núm. 2 de l'àmbit Vistamar, presentada per la mercantil ACTURA, SL, en data 22 de desembre de 2004, per no oferir la proposta base adequada per a la seua aprovació i desistir de la programació dels terrenys d'aquest àmbit.

IX.- En data 28 de novembre de 2008 (registre d'entrada núm. 21.495, de data 2/12/08), el Sr. Jorge Marco Aguilar, en nom i representació de la mercantil BANCAJA HABITAT, SL, CIF B-46.644.290, amb domicili a l'efecte de notificacions al pg. de l'Albereda núm. 7, (46010) València, interposa un recurs de reposició, contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 25/09/08, pel qual es rebutjava la proposta de Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'Urbanisme), presentada en data 22/12/04 (registre d'entrada núm. 18.458) per la mercantil ACTURA, SL, per no oferir aquesta proposta base adequada per a la seua aprovació i desistir de la programació dels terrenys d'aquest àmbit.

X.- En data 26 de febrer de 2009, el Ple de l'Ajuntament estima el recurs de reposició citat en l'expositiu anterior, (sobre la base de l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, de data 20/01/09) atès que l'acord de l'Ajuntament Ple de data 25/09/08, pel qual es rebutjava la proposta de Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), presentada en data 22/12/04 (reg. d'entrada núm. 18.458) per la mercantil ACTURA, SL, «per no oferir aquesta proposada base adequada per a la seua aprovació i desistir de la programació dels terrenys d'aquest àmbit», mancava d'una motivació raonada i suficient que permetera el rebuig del citat PAI.

XI.- En data 2 de juny de 2009 (registre d'entrada núm. 9.163), el Sr. Amadeo Porres Paltor, en nom i representació del Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, amb NIF: 18.697.657-L, i domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, presenta al·legacions en relació amb l'acord de l'Ajuntament Ple de data 26/02/09, pel qual s'estima el recurs de reposició a la proposta de desistiment de l'execució del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), del següent tenor:

«Primero.- El Ayuntamiento de Benicarló está tramitando el PAI propuesto por ACTURA, SL para el desarrollo de la Unidad de Ejecución número 2 del sector Vistamar del PGOU de Benicarló.

Segundo.- Dentro del citado expediente mi representado tiene la condición legal de interesado, al haberse personado en el mismo y presentado alegaciones a la propuesta de PAI presentada, en aplicación de lo establecido en el Art. 31. C de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Publicas y Procedimiento Administrativo Común.

Tercero.- En fecha 26 de mayo de 2005, se procedió a la apertura de las plicas presentadas, no existiendo a fecha de hoy acuerdo alguno de adjudicación del Programa.

Cuarto.- El apartado 8 del artículo 47 de la Ley 6/1994 Reguladora de la Actividad Urbanística establecía:

"8. El plazo para que el Ayuntamiento Pleno resuelva sobre la aprobación y adjudicación de un programa es de cuarenta días desde la fecha en que fuera posible adoptar el acuerdo correspondiente."

Tal y como se desprende del propio expediente, el 1 de febrero de 2006, fecha de entrada en vigor de la Ley Urbanística Valenciana:

1º No se había procedido a la aprobación definitiva del PAI por parte del Pleno del Ayuntamiento.

2º No había transcurrido el plazo para dictar por parte municipal resolución expresa, por cuanto no era aún posible adoptar acuerdo municipal alguno al estar pendiente aún de contestación el informe del arquitecto municipal de fecha 24 de enero de 2006.

Quinto.- La Ley 16/2005 Urbanística Valenciana, en su Disposición Transitoria Primera, apartado segundo, establece de forma expresa:

"Los programas de actuación integrada iniciados antes de la entrada en vigor de la presente Ley se regirán por la legislación anterior siempre que hubieran sido objeto de aprobación municipal o, no habiendo sido objeto de aprobación municipal, haya vencido el plazo máximo para emitir resolución expresa sobre dicha aprobación establecido en la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de la actividad urbanística. En caso contrario tendrán que tramitarse nuevamente conforme a lo que establece esta Ley, conservándose aquellos actos que por su naturaleza, contenido y finalidad sean compatibles con lo que dispone esta Ley".

En consecuencia, no dándose ninguno de los dos requisitos establecidos en la Disposición Transitoria, el procedimiento para el desarrollo de la UE-2 del sector Vistamar, el procedimiento para el desarrollo de la UE-2 del sector Vistamar de Benicarló no puede regirse por la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística.

Por ello, en aplicación de lo establecido en el último inciso del apartado 1º de la Disposición Transitoria 1ª de la LUV los trámites para la aprobación del PAI "tendrán que tramitarse nuevamente conforme a lo que establece esta Ley, conservándose aquellos actos que por su naturaleza, contenido y finalidad sean compatibles con lo que dispone esta Ley".

Sexto.- La Disposición Transitoria 5ª del Decreto del Consell 67/2006 establece:

"Disposición Transitoria Quinta. Procedimientos de programación iniciados antes de la entrada en vigor de la Ley Urbanística Valenciana, que no han sido objeto de aprobación municipal de forma expresa o implícita.

En los procedimientos de programación iniciados antes de la entrada en vigor de la Ley Urbanística Valenciana, en los que al producirse su entrada en vigor no se hubiera alcanzado el trámite de aprobación municipal o respecto a los que no hubiera vencido el plazo máximo para emitir resolución expresa sobre dicha aprobación, establecido en la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística, será necesaria la convocatoria de un nuevo concurso para la selección del urbanizador, ajustado a las previsiones de la Ley Urbanística Valenciana."

En el presente caso, no existe aprobación municipal expresa, ni tampoco implícita.

Séptimo.- El Art. 87.2 de la ley 30/92 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común establece la imposibilidad material de continuar un procedimiento por causas sobrevenidas produce la terminación del mismo, siendo causa sobrevenida las reformas legislativas.

Octavo.- Se extrae como consecuencia de lo expuesto que:

Por aplicación de lo establecido de la Disposición Transitoria Primera de la Ley 16/2005 Urbanística Valenciana, existe la obligación legal de someter el presente procedimiento a dicha ley.

Por aplicación de lo dispuesto en la Disposición transitoria Quinta del Decreto 67/2006 por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística, la tramitación del presente programa debe de reiniciarse mediante la convocatoria de un nuevo concurso para la selección de urbanizador, ajustado su contenido y determinaciones a las previsiones en la Ley Urbanística Valenciana.

Por lo anteriormente expuesto

S O L I C I T A

Que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y, por lo en el expuesto:

1º).- Se declare de forma expresa la finalización del procedimiento PAI/435 PAI para el desarrollo de la UE-2, Sector Vistamar.

2º).- En aplicación de la obligación legalmente establecida en la Disposición transitoria Primera de la LUV y la Disposición Transitoria Quinta del ROGTU, proceda a la convocatoria de un nuevo concurso para la selección de urbanizador, conforme al artículo 130 de la LUV.

3º).- Conforme a lo establecido en el párrafo 2º del artículo 42.4 de la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común, me sea dirigida comunicación, en el plazo de 10 días desde la presentación del presente escrito, la cual contenga:

1º.- La fecha de recepción por el órgano correspondiente de la presente solicitud.

2º.- El plazo máximo normativamente establecido para la resolución de la misma, así como para su notificación.

3º.- Los efectos que pueda producir el silencio administrativo.»

XII.- En data 19 de juny de 2009, s'emet informe per part de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en relació amb el present expedient, del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, informa.-

Atès que s'ha estimat el recurs de reposició presentat per la mercantil BANCAJA HABITAT, SL contra l'acord de Ple de 25 de setembre de 2008, pel qual es rebutja la proposta del PAI per al desenvolupament de la UE-2 Sector Vistamar presentada per ACTURA,SL, s'ha procedit a estudiar l'expedient a fi de determinar els documents tècnics necessaris per a poder acordar l'adjudicació del programa o el seu desistiment, si escau.

Analitzat aquest, s'ha pogut comprovar que en data 24 de gener de 2006 es va procedir a redactar per part d'aquest tècnic municipal un informe sobre aclariments relatius als costos d'urbanització.

Aquest informe es trasllada a l'interessat mitjançant un escrit de data 12 de desembre de 2007.

En aquest informe es fa referència a les condicions d'urbanització externes a l'àmbit, tant per a connexions, com per al seu possible dimensionament a fi de donar el servei compartit a altres fases de l'àrea urbana en la qual es troba el sector.

Concretament, es fa referència a la conveniència de redactar un estudi de vessaments derivats de la urbanització que es pretén portar a terme. Això tenia la seua justificació en la necessitat de garantir que les obres a portar a terme, al produir una modificació de la capa superficial de sòl, no anaven a produir problemes d'inundacions sobre els sòls situats aigua avall.

D'altra banda, l'urbanitzador havia prèviament manifestat el cost estimat de les obres d'urbanització externes o complementàries necessàries per a poder portar a terme la urbanització. Entre aquestes es trobaven el dipòsit d'aigua potable, l'EDAR i la canalització o creació de fosses d'absorció d'aigües pluvials, que suposaven un cost summament important per al sector que, en principi, en no haver-se realitzat els estudis necessaris, no pot considerar-se definitiu, sinó una estimació de màxims.

El procediment es troba en l'actualitat pendent d'adjudicació.

A la vista que per a la redacció del projecte d'urbanització serà necessari haver determinat definitivament la necessitat o no d'adoptar mesures correctores sobre el règim de vessaments, ha de procedir-se a aportar el següent document:

--Estudi dels vessaments derivats de l'obra urbanitzadora, així com de la necessitat d'arbitrar la solució adequada, si això és necessari, per a evitar inundacions en finques aigua avall. Informe de l'organisme de conca respecte de la solució adoptada.

Per al desenvolupament del projecte d'urbanització, l'interessat ha d'aportar els informes de les diferents companyies subministradores de serveis, inclòs el de disponibilitat de recursos hídrics, així com les solucions tècniques per al seu subministrament.

De la qual cosa s'informa als efectes oportuns.»

XIII.- En data 25 de juny de 2009, s'emet informe per part del TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en relació amb l'escrit citat en l'expositiu XI, en el qual es proposa l'estimació de les al·legacions presentades i la fonamentació jurídica de les quals és del següent tenor:

«Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part al·legant, per a la presentació de l'escrit d'al·legacions dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- L'article 47.1 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU), vigent en el moment d'inici de l'expedient, indicava que, concloses les anteriors actuacions (es referia a l'acte d'obertura de pliques arreplegades en l'article 46.5) l'Ajuntament Ple pot aprovar un Programa.

Fixant-se el termini per a aquesta aprovació, en l'article 47.8 de la LRAU, s'estableix que:

"El termini perquè l'Ajuntament Ple resolga sobre l'aprovació i adjudicació d'un Programa és de quaranta dies des de la data que fóra possible adoptar l'acord corresponent.

El dret a executar un pla o programa s'adquireix, pels particulars, en virtut d'un acte exprés que ha de ser publicat".

El programa entra plenament en vigor als quinze dies de la seua publicació, segons disposava l'article 59.2 de la LRAU.

Tenint en compte que la mercantil ACTURA, SL, va presentar una proposició juridicoeconòmica, en data 15 de juny de 2005, referent a l'alternativa tècnica exposada al públic, i que aquesta proposició va ser oberta en data 20 de juny de 2005, sense que conste en l'expedient cap acord posterior, sembla evident que s'ha sobrepassat a l'excés, el termini de 40 dies previst per la LRAU en el seu article 47.8, per a adoptar l'acord pel Ple de l'Ajuntament d'aprovació i adjudicació del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme).

Per la qual cosa procedeix declarar finalitzat el procediment sense adjudicació del citat Programa d'actuació.»

XIV.- En data 30 de juliol de 2009, el Ple de l'Ajuntament adopta els següents acords:

«Primer.- Estimar l'al·legació presentada pel Sr. Amadeo Porres Paltor, en nom i representació del Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, amb NIF 18.697.657-L, i domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. 1-4t-A, de Benicarló, en data 2/06/09 (registre d'entrada núm. 9.163), i declarar finalitzat el procediment sense adjudicació, del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), ja que la mercantil ACTURA, SL va presentar una proposició juridicoeconòmica, en data 15 de juny de 2005, referent a l'alternativa tècnica exposada al públic i que aquesta proposició va ser oberta en data 20 de juny de 2005, sense que conste en l'expedient cap acord posterior. Per tant, sembla evident que s'ha sobrepassat a l'excés, el termini de 40 dies previst per la LRAU en el seu article 47.8, per a adoptar l'acord pel Ple de l'Ajuntament d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'Urbanisme).

Segon.- Publicar aquesta resolució en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes oportuns.

Tercer.- Comunicar aquest acord a la conselleria competent en matèria d'urbanisme, perquè en tinga coneixement i als efectes oportuns.

Quart.- Notificar la present resolució a l'interessat i a la mercantil BANCAJA HABITAT, SL, indicant-los que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'UN MES, comptador des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat.

Així mateix, indicar-li que pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent.»

XV.- En data 6 de novembre de 2009 (registre d'entrada núm. 17.981), s'interposa un recurs de reposició pel Sr. Jorge Marco Aguilar, en nom i representació de la mercantil BANCAJA HABITAT, SL, CIF B-46.644.290, amb domicili a l'efecte de notificacions al passeig de l'Albereda núm. 7, (46010) València, contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 30/07/09, citat en l'expositiu anterior, del següent tenor:

«En fecha 7 de Octubre del presente año 2.009, se ha recibido notificación del Ayuntamiento de Benicarló, del acuerdo adoptado en sesión plenaria de 30 de julio de 2.009, en relación al: "Dictamen a la propuesta de resolución de la alegación presentada por D. José María Palau Añó y de finalización sin adjudicación del procedimiento del Programa de Actuación Integrada para el desarrollo de la UE 2, del ámbito Vistamar".

Acordando el Ayuntamiento de Benicarló, de conformidad con el informe elaborado por el TAG de Urbanismo y el dictamen de la Comisión Informativa de Urbanismo y Medio Ambiente, por unanimidad de los asistentes, se acuerda, entre otros, el siguiente acuerdo:

"Primero.- Estimar la alegación presentada por D. Amadeo Porres Paltor, en nombre y representación de D. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, amb NIF: 18.697.657-L, i domicili a efectos de notificaciones en la Plaza del Mercado número 1-4º-A, de Benicarló, en fecha 2/06/09 (registro de entrada número 9.163), y declarar finalizado el procedimiento sin adjudicación, del Programa de Actuación Integrada para el desarrollo de la Unidad de Ejecución número 2 del ámbito Vistamar (expediente PAII/435 de urbanismo), debido a que la mercantil ACTURA, S.L., presentó una proposición jurídico-económica, en fecha 15 de junio de 2005, referente a la alternativa técnica expuesta al público, y que esta proposición fue abierta en fecha 20 de junio de 2005, sin que conste en el expediente ningún acuerdo posterior, pareciendo evidente que se ha sobrepasado en exceso, el plazo de 40 días previsto por la LRAU en su artículo 47.8, para adoptar el acuerdo por el Pleno del Ayuntamiento de aprobación y adjudicación del Programa de Actuación Integrada para el desarrollo de la Unidad de Ejecución número 2 del ámbito Vistamar (expediente PAII/435 de urbanismo).

Notificado el mencionado acuerdo, este mercantil muestra su total disconformidad con el mismo, e interpone dentro del plazo establecido el correspondiente RECURSO DE REPOSICIÓN, con base a los siguientes Hechos y Fundamentos de Derecho:

I.- HECHOS sustanciales a tener en cuenta en relación al presente recurso de reposición.

Por parte del Ayuntamiento de Benicarló, se reconoce de manera expresa, en la notificación del acuerdo los siguientes:

• Que por parte de la mercantil Actura, S.L., se presentó ante el Ayuntamiento de Benicarló, escrito de fecha 22 de Diciembre de 2.004, con registro de entrada número 18.458, adjuntando la documentación correspondiente a la Alternativa Técnica del Programa de Actuación Integrada, de la Unidad de Ejecución, número 2, del ámbito Vistamar.

• Que por parte de la mercantil ACTURA, S.L., se presentó, la Proposición Jurídico Económica del Programa de Actuación Integrada, en fecha 15 de Junio de 2.005.

• Que la Proposición Jurídico-Económica fue abierta, el día 20 de Junio de 2.005.

• Que desde la abertura de la citada proposición, por parte del Ayuntamiento no se dictó, ninguna resolución o acuerdo expreso, en relación al Programa de Actuación Integrada, dentro del plazo previsto en el Artículo 47.8 de la LRAU.

• Se reconoce de manera expresa que dentro del plazo establecido por el Artículo 47.8, de la LRAU, es decir desde los 40 días, a partir de la apertura de la Proposición Jurídico-Económica, por parte del Ayuntamiento de Benicarló, no se dictó ningún acto o acuerdo expreso, en relación a la aprobación y adjudicación del Programa de Actuación Integrada.

• Que la Alternativa Técnica del Programa de Actuación Integrada, se integró por los documentos Memoria, Anteproyecto de Urbanización, Plan de Reforma Interior a los solos efectos de delimitar la Unidad de Ejecución, sin que se modifique la ordenación prevista en el PGOU, Anteproyecto de Urbanización y recibo acreditativo de haber interesado la expedición de la Cédula de Urbanización.

• La Cédula de Urbanización se expidió por parte de la Comisión Territorial de Urbanismo en fecha 16 de Marzo de 2.005, informando que la Alternativa Técnica no modifica ninguna de las determinaciones previstas en el PGOU.

  Asimismo, de acuerdo con los datos y hechos contenidos en la notificación y en el propio expediente administrativo, por el propio Ayuntamiento se reconoce de manera expresa los siguientes hechos y trámites, así como las fechas de los mismos:

• Que, siendo abierta la proposición jurídico-económica, el día 20 de Junio de 2005, se estableció un plazo de diez días, para su consulta y presentación de alegaciones.

• Que las alegaciones presentadas lo fueron entre los días 30 de Junio a 1 de Julio de 2.005.

• Que en fecha 12 de Septiembre por parte del Arquitecto Municipal, informó las alegaciones, remitido por el Ayuntamiento a la mercantil Actura, S.L., el mismo en fecha 4 de Noviembre de 2.005 y recibido por la citada mercantil el 8 de Noviembre de 2.005.

• En fecha 10 de Enero de 2.006, por parte de la mercantil Actura, S.L., presenta escrito contestando el informe emitido por el Arquitecto Municipal.

• En fecha 24 de Enero de 2.006, por parte del Arquitecto Municipal se informa del escrito presentado por la mercantil Actura, S.L., y sobre le contenido de al documentación presentada por la mercantil, en la que se analiza la documentación, los servicios incluidos en el programa y el criterio con que deben ser ejecutados, siendo remitido el mismo por parte del Ayuntamiento a la citada mercantil, el 17 de Diciembre de 2.007 (es decir mas de veintitrés meses mas tarde).

• El 12 de Septiembre se remite informe por la técnica de urbanismo, a través del cual, la Comisión de Urbanismo dictamina la propuesta de resolución, acordando por parte del Ayuntamiento en sesión plenaria de 25 de Septiembre de 2.008, la desestimación del Programa de Actuación Integrada presentado por Actura, S.L.

• En fecha 2 de Diciembre de 2.008, por parte de la mercantil Actura S.L., presentó Recurso de Reposición, contra el acuerdo adoptado el 25 de Septiembre de 2.008, siendo estimado el mismo mediante acuerdo de fecha 26 de Febrero de 2.009.

Los hechos y demás actos relacionados anteriormente, contradicen y se oponen de manera palmaria al acuerdo adoptado por el Ayuntamiento de Benicarló de fecha 30 de Julio de 2.009, conforme a la interpretación que de los mismos se hace y además en lo relativo a la estimación de la alegación presentada por D. José María Palau Añó, y en consecuencia, la declaración de entender por finalizado el procedimiento sin adjudicación del Programa de Actuación Integrada, para el desarrollo de la Unidad de Ejecución nº 2, del ámbito Vistamar.

Y ello, por los siguientes:

FUNDAMENTOS DE DERECHO

I.- Conforme se desprende de la valoración jurídica efectuada por el Ayuntamiento de Benicarló, contenida en la resolución que ha sido notificada, en la misma se concluye:

"Por aplicación de lo dispuesto en la disposición transitoria quinta del Decreto 67/2.006, por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística, la tramitación del presente programa debe reiniciarse mediante convocatoria de un nuevo concurso para la selección de urbanizador, ajustando su contenido y determinaciones a las previsiones en la Ley Urbanística Valenciana".

Y ello, por cuanto, conforme lo dispuesto en la Disposición Transitoria Primera de la L.U.V.: "Los Programas de Actuación Integrada iniciados antes de la entrada en vigor de la presente Ley (L.U.V.), se regirán por la legislación anterior siempre que hubieran sido objeto de aprobación municipal o, no habiendo sido objeto de aprobación municipal, haya vencido el plazo máximo para emitir resolución expresa sobre dicha aprobación establecido en la Ley 6/1.994, de 15 de Noviembre, de la Generalitat Valenciana reguladora de la Actividad Urbanística. En caso contrario tendrán que tramitarse nuevamente conforme lo que establece esta Ley, conservándose aquellos actos que por su naturaleza, contenido y finalidad sean compatibles con los que dispone esta Ley".

Teniendo en cuenta lo dispuesto en la citada Disposición Transitoria Primera, apartado 2, de la L.U.V., y la Disposición Transitoria Quinta del ROGTU, teniendo en cuenta además, lo dispuesto en el Artículo 47.8 de la LRAU, en cuanto al plazo máximo para resolver la adjudicación y programación (plazo máximo de resolución impuesto a la Administración Pública de manera expresa por la legislación vigente en aquel momento), la interpretación que se alcanza, al tener en cuenta los hechos reconocidos por el propio Ayuntamiento de Benicarló, es totalmente a todas luces distinta y contraria a la adoptada en el acuerdo.

El mencionado Artículo 47.8, dispone:

"8.- El plazo para que el Ayuntamiento resuelva sobre la aprobación y adjudicación de un Programa es de cuarenta días, desde la fecha en que fuera posible adoptar el acuerdo correspondiente".

Como se ha expuesto en la relación de hechos contenida en el presente escrito de reposición, por parte de la mercantil Actura S.L., se presentó la Proposición Jurídico Económica ante el Ayuntamiento el día 15 de Junio de 2.005, procediéndose a su apertura el día 20 de Junio de 2.005, por lo que, en un primer lugar, tomando como fecha de partida para calcular los "díes a quo", la misma, el plazo para resolver por parte del Ayuntamiento, plazo que debe de ser interpretado como expreso, obligatorio y máximo, concluyó el día 28 de Julio de 2.005.

Los cuarenta días previstos en el Artículo 47.8, de la LRAU, deben entenderse como naturales, de acuerdo a la aplicación supletoria del Artículo 76, del TRLCAP, vigente en aquel momento, en su relación por llamada jurídica que del mismo efectúa el Artículo 29.13, de la LRAU.

A mayor abundamiento la aprobación del Programa de Actuación Integrada, competía única y exclusivamente al propio Ayuntamiento, por cuanto la Comisión Territorial de Urbanismo emitió la correspondiente Cédula de Urbanización, el día 16 de Marzo de 2.005 y conforme a lo previsto en los Artículos 56 y 52.2, de la LRAU, corresponde aprobar los Programas de Actuación Integrada a los Ayuntamientos cuando los mismos cuenten con la correspondiente Cédula de Urbanización, al no modificar la Alternativa Técnica ninguna determinación urbanística de las contenidas en el PGOU.

Desde el día de la apertura de la Proposición Jurídico Económica (20 de Junio de 2.005, hasta el día en que se cumplían los cuarenta días naturales (28 de Julio de 2.005), por parte del Ayuntamiento, no se dictó resolución o acuerdo expreso alguno, estando en disposición de poderlo hacer, por lo que, debe entenderse que el Programa de Actuación Integrada presentado por la mercantil Actura, S.L., correspondiente a la Unidad de Ejecución nº 2 del ámbito Vistamar, se encuentra aprobado y adjudicado implícitamente, al ser único el proponente la mercantil Actura, S.L., y ello, conforme lo previsto en el Artículo 47.8, de la LRAU, en relación con la Disposición Transitoria Primera, apartado 2, de la L.U.V.

A mayor abundamiento, si se adopta como plazo de suspensión, el período de diez días que preveía el Artículo 46.5, de la LRAU, y se inicia el cómputo de los "dies a quo" una vez finalizada la audiencia antes indicada, el término de los cuarenta días concluye el día 11 de Agosto de 2.005, sin que dentro del citado término o tiempo por parte del Ayuntamiento de Benicarló se hubiese dictado acuerdo o resolución alguna, por lo que, también en el supuesto comentado, nuevamente debe entenderse como aprobado y adjudicado el Programa de Actuación Integrada por aprobación implícita.

Así pues, de conformidad con lo dispuesto en la Disposición Transitoria Primera, punto 2, a la entrada en vigor de la L.U.V.,el 1 de Febrero de 2.006, en la tramitación del expediente administrativo para la aprobación y adjudicación del P.A.I., por parte del Ayuntamiento de Benicarló, se dio lugar al transcurso del plazo máximo para resolver, transcurriendo los cuarenta días de manera ininterrumpida, y en consecuencia, se dejó transcurrir y vencer el plazo máximo otorgado por el Artículo 47.8, de la LRAU, para que el Ayuntamiento emitiera una resolución expresa, por lo que, transcurrido el mismo sin emitir acuerdo o resolución expresa, se produce "ope legis", la aprobación tácita en sede municipal del Programa de Actuación Integrada y su adjudicación a favor del único postulante a urbanizador, pues, durante el plazo de cuarenta días, el Ayuntamiento SI pudo decidir sobre la programación.

Como se valorará en el apartado posterior, la interpretación a "sensu contrario", de lo dispuesto en la Disposición Transitoria Primera, apartado 2, de la L.U.V., conlleva en dar verdadera carta de naturaleza de carácter positivo a un proceder administrativo contrario a la normativa que lo regula, pues, no debe olvidarse que la LRAU en su Artículo 47.8, fijaba un plazo máximo de cuarenta días para que la Administración emitiese resolución expresa y en el caso que nos ocupa, se produce la aprobación tácita de la programación y su adjudicación, pues, habiéndose emitido la Cédula de Urbanización por la Comisión Territorial de Urbanismo el 16 de Marzo de 2.005, únicamente dependía del Ayuntamiento de Benicarló la adjudicación y aprobación del Programa de Actuación Integrada.

Por tanto, dado que de conformidad con el artículo 43 de la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, en la redacción otorgada por la Ley 4/1999, el acto obtenido por silencio administrativo se podrá hacer valer ante cualesquiera terceros y Administraciones Públicas, el Ayuntamiento si quiere revocar el acto producido tendrá que acudir a la vía de la revisión de oficio del artículo 102 de la citada Ley o a la declaración de lesividad y posterior impugnación ante la jurisdicción contencioso administrativa. En estos momentos la resolución en contra del silencio producido no es posible de conformidad con el artículo 43.

II.- El primer informe que se emite en sede municipal data del 12 de Septiembre de 2.005, cuando el plazo máximo para decidir sobre la programación finalizó para el Ayuntamiento el día 28 de Julio de 2.005 o en su caso, tal como se ha expuesto, el día 11 de Agosto de 2.009, sin que en dicho informe y en los posteriores del Sr. Arquitecto, de fechas 26 de Enero de 2.006, se infiera ningún impedimento para la aprobación y adjudicación del P.A.I., pues, se está refiriendo a cuestiones de orden al proyecto de urbanización, el cual debía redactarse una vez aprobado el P.A.I., dado que, en la documentación referente a la Alternativa Técnica no se aportó un Proyecto de Urbanización y si un Anteproyecto de Urbanización.

A mayor abundamiento tal como en el propio expediente administrativo, por parte del Ayuntamiento de Benicarló se remitió a la mercantil Actura, S.L., el referido informe del Arquitecto Municipal de 26 de Enero de 2.006, el 17 de Diciembre de 2.007, es decir, caso dos años después de su emisión.

En definitiva, el mal funcionamiento de los servicios públicos, no puede afectar a los derechos legítimos de los administrados y, habiendo presentado en su momento la mercantil Actura, S.L., la totalidad de la documentación que correspondía, tanto en cuanto a la Alternativa Técnica, como a la Proposición Jurídico Económica, todo ello conforme lo dispuesto en el Artículo 32 de la LRAU y conforme al fin urbanizador perseguido por la misma, corresponde en aplicación directa de la Disposición Transitoria Primera, apartado 2, en relación con el Artículo 47.8, de la LRAU, debe entenderse como aprobado el P.A.I., por haber vencido el plazo máximo de cuarenta días desde que fuera posible por el Ayuntamiento adoptar el acuerdo correspondiente.

En su virtud;

SUPLICO A V.I., que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y, en méritos a lo en el expuesto, por interpuesto en tiempo y forma RECURSO DE REPOSICIÓN contra el acuerdo adoptado por el Ayuntamiento de Benicarló de fecha 30 de Julio de 2.009 y previos los trámites que sean necesarios, en su momento de lugar al mismo mediante su estimación íntegra, reponiendo el acuerdo recurrido en el sentido de entender de aplicación lo dispuesto en la Disposición Transitoria Primera, apartado 2, de la Ley Urbanística Valenciana (Ley 16/2.005, de 30 de Diciembre) y en tal sentido, ser aplicación la Ley Reguladora de la Actividad Urbanística, al haber vencido, a la entrada de la Ley Urbanística Valenciana, el plazo máximo para emitir la resolución expresa sobre la aprobación y adjudicación de la programación, que preveía el Artículo 47.8 de la LRAU y en todo caso, de conformidad con la legislación actual vigente, se le aplique al Programa de Actuación Integrada, lo dispuesto en la Disposición Transitoria Tercera del Decreto 67/2.006, de 19 de Mayo, Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística.

Y, por ello, además el acuerdo o resolución que se emita por el órgano competente, además de resolver estimando el Recurso de Reposición, disponga y acuerde entender por aprobado de manera implícita el Programa de Actuación Integrada, de la Unidad de Ejecución número 2, del ámbito Vistamar, conforme a la propuesta de Alternativa Técnica y Proposición Jurídico Económica presentada en su momento por Actura, S.L., o en su caso, de manera alternativa, acuerde proceder a su aprobación expresa por parte del Ayuntamiento de Benicarló, elevando la aprobación implícita que por mandato "ope legis" se ha producido, a aprobación expresa, otorgando la condición de urbanizador a la mercantil Bancaja Habitat, S.L.»

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, per a la presentació del recurs de reposició dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- La mercantil recurrent, entén que el Programa d'actuació integrada presentat per aquesta mercantil Actura, SL, corresponent a la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar, es troba aprovat i adjudicat implícitament, en ser únic el proponent la mercantil Actura, SL, i això, conforme el previst en l'article 47.8, de la LRAU, en relació amb la disposició transitòria primera, apartat 2, de la LUV.

Si la recurrent és partidària d'aquesta teoria (de l'aprovació implícita, de la seua aprovació per silenci administratiu), tal com sostenen Luciano Parejo Alfonso i Francisco Blanc Clavero, en la seua obra Derecho Urbanístico Valenciano (Editorial Tirant lo Blanc, 1997) quan indiquen que:

«Si l'Ajuntament no resol dins de termini i solament s'ha presentat una única iniciativa de programació, aquesta s'entendrà aprovada, en seu municipal, per silenci administratiu. No hi ha silenci positiu si hi ha diverses iniciatives en pugna.»

Convindrà amb nosaltres que també ha d'acceptar la resta de la seua argumentació, quan els citats autors consideren que:

«Al nostre judici tampoc cal aplicar silenci positiu si hi ha hagut al·legacions contra l'única iniciativa presentada, ja que tant dret té el promotor a rebre resposta de l'Administració, com els al·legants. El silenci positiu solament és aplicable quan ningú formule oposició al fet que s'aprove l'única alternativa presentada i l'Ajuntament deixe transcórrer els terminis sense resoldre.»

Per això entenem que no és possible entendre que s'ha produït l'aprovació per silenci administratiu del Programa d'actuació integrada, presentat per aquesta mercantil Actura, SL, corresponent a la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar, pel mer fet de deixar transcórrer i vèncer, l'Ajuntament de Benicarló, el termini màxim atorgat per l'article 47.8, de la LRAU, perquè aquest emetera una resolució expressa, per la qual cosa procediria la desestimació del recurs interposat, sobre la base d'aquesta argumentació, sense mes, però existeix un altre argument que definitivament dóna suport aquesta tesi i és el que sosté el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, (Sala Contenciosa Administrativa, secció 1ª) en la seua Sentència núm. 465/2009, de 24 abril [RJCA 2009\552], en el fonament dret cinquè de la qual, indica que, respecte de la possible estimació per silenci positiu d'una proposta de programa de conformitat amb el disposat en el 43.2 de la Llei 30/92 per haver transcorregut el termini previst en el 47.8 de la Llei reguladora de l'Activitat Urbanística, sense que l'Ajuntament haja dictat resolució expressa, aquesta Sala ja s'ha pronunciat amb anterioritat rebutjant aquesta possibilitat, així en Sentència 930, de 31 de juny de 2004, considera que cap particular, siga o no propietari dels terrenys, que elabore i presente una proposta de programa i, fins i tot, encara que en l'expedient corresponent s'hagen conclòs totes les actuacions regulades en els articles 45 i 46 de la Llei Valenciana reguladora de l'Activitat Urbanística, gaudeix d'un dret subjectiu preexistent que s'aprove i adjudique el programa presentat; així com l'article 43.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre exceptua de l'estimació per silenci positiu les sol·licituds dels interessats l'estimació dels quals tinguera com a conseqüència que es transferisquen al sol·licitant facultats relatives al servei públic. Afig la sentència que aquesta doctrina és la que ha de ser assumida en la resolució del present procediment, tant pel principi d'unitat de doctrina com pel de seguretat jurídica recollit en l'article 9.3 del text constitucional.

Així diu la sentència:

«Com a primer motiu, denuncia la part actora que l'acord municipal denegatori de l'aprovació del programa d'actuació integrada és nul de ple dret, ja que aquest acord s'ha adoptat amb posterioritat al moment que el programa s'entén aprovat per silenci administratiu positiu, contravenint el dictat de l'article 43.4 de la Llei 30/1992, segons el qual, en els casos d'estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l'acte només podrà dictar-se si és confirmatòria d'aquest. Per tant, l'acord municipal denegatori posterior està viciat de nul·litat de ple dret.

(...) Per a la resolució de la qüestió suscitada per la demandant, com cita la Sentència d'aquesta Sala de 18 de juny de 2008, núm. 608 [JUR 2008, 301726], ha de ser tinguda en compte la naturalesa jurídica de la figura de l'urbanitzador, i consegüentment, la naturalesa de les relacions que la lliguen amb l'administració.

"Sobre aquesta matèria ja ha tingut ocasió de pronunciar-se aquesta Sala en nombroses ocasions --sentències de 8 de maig de 2003 de la seua Secció Primera (Recurs núm. 2123/1996) [RJCA 2004, 390] i de 25 de maig de 2007 de la seua Secció Segona (Recurs núm. 171/2005) [JUR 2007, 327966]-- sobre aquest particular cal recordar el que s'expressa en el fonament de dret cinquè de la primera d'aquestes:

'L'urbanitzador, quan no ho siga la pròpia Administració, és una persona, pública o privada, que assumeix la realització d'una funció pública com és la urbanització del sòl, la producció d'infraestructures públiques d'urbanització. Per això, ha de considerar-se aquesta figura partint d'aquesta fonamental premissa. I així, quan l'urbanitzador gestiona indirectament una funció pública, quan desenvolupa una activitat que és de servei públic, participa de la condició de concessionari d'un servei públic. Per altra banda, quan assumeix la realització de l'obra pública d'urbanització, l'objecte de la seua comesa serà el del contracte d'obres (...).'

Específicament recull la LCAP la figura del contracte de concessió d'obres públiques en el seu art.130 dient que queda subjecte a les normes generals dels contractes d'obres i, en particular, a les de publicitat d'aquestos, amb les especialitats previstes en l'art.139, i que el concessionari haurà d'ajustar-se en l'explotació de l'obra a l'establit en l'art.162 .

I per la seua banda, l'art.159-2 de la mateixa LCAP entén d'aplicació els preceptes establits per a la concessió d'obres públiques en el cas que el contracte de gestió de serveis públics incloga la realització d'obres.

(...) Que el vincle que existeix entre l'urbanitzador i l'administració és de naturalesa contractual, resulta del propi art. 29-13 de la LRAU quan diu que les relacions derivades de l'adjudicació del programa es regiran per les normes rectores de la contractació administrativa, si bé supedita l'aplicació d'aquestes normes al disposat en la Llei reguladora de l'Activitat Urbanística. I que aquesta relació contractual posseeix caràcter concessional resulta al seu torn, que l'urbanitzador, com ja es va dir, gestiona indirectament una funció pública. Segons el parer d'aquesta Sala, la connexió que existeix entre l'urbanitzador i el programa no pot justificar que, en nom de la competència que la Comunitat Autònoma ostenta en matèria d'urbanisme, la regulació de l'urbanitzador quede desvinculada de la legislació bàsica en matèria de contractes, i això atesos els termes que el Tribunal Constitucional, en la seua Sentència de 20 de març de 1997 [RTC 1997, 61], es va pronunciar respecte del que abastava la competència en matèria d'urbanisme.

(...) El contingut que acaba d'enunciar-se es tradueix en la fixació del que podem anomenar polítiques d'ordenació de la ciutat, mentre que amb elles es determina el com, quan i on han de sorgir o desenvolupar-se els assentaments humans, i al servei dels quals es disposen les tècniques i instruments urbanístics necessaris per a assolir aquest objectiu.

En raó de l'exposat, entén aquesta Sala, que l'empara que la regulació del programa per al desenvolupament de les actuacions integrades pot trobar en la competència que la Comunitat Autònoma ostenta en matèria d'urbanisme, no pot fer-se extensiu a la regulació que es fa de l'urbanitzador, que ha de quedar regulada en funció de la seua autèntica naturalesa.

És més, a dia d'avui, la qüestió de la naturalesa contractual de l'adjudicació d'un programa a un urbanitzador ha quedat resolta per la sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 12 de juliol de 2001 [TJCE 2001, 194] en entendre que l'adjudicació a un particular d'un pla d'urbanització que permet al seu titular la realització directa d'una obra publica és un contracte d'obra i ha de respectar-se en qualsevol cas la normativa comunitària sobre contractació administrativa, i per això entén que la normativa urbanística italiana, que permet al titular del sòl que sol·licita una llicència urbanística o al titular d'un pla, realitzar-lo per si mateix, sense complir la normativa comunitària en relació amb la contractació és contrària a la Directiva 93/1997/CEE, de 14 de juny de 1993 [LCEur 1993, 2560], sobre Coordinació dels Procediments d'Adjudicació dels Contractes Públics d'Obres".

I igualment ha de fer-se referència al raonat en la Sentència de la Secció Segona de 25 de maig de 2007 [JUR 2007, 327966] en el fonament de dret quart del qual s'argumenta el següent:

"La suposada infracció per les resolucions impugnades de l'art. 47.8 de la Llei Valenciana reguladora de l'Activitat Urbanística i de l'art. 43.2 de la Llei 30/92 han d'analitzar-se conjuntament. L'art. 47.8 assenyala: 'El termini perquè l'Ajuntament Ple resolga sobre l'aprovació i adjudicació d'un programa és de 40 dies des de la data que siga possible adoptar l'acord corresponent'. Per la seua banda l'art. 43.2 de la Llei 30/92 en la seua redacció donada per la Llei 4/99 assenyala: 'Els interessats podran entendre estimat per silenci administratiu les seues sol·licituds en tots els casos, llevat que la norma amb rang de llei o norma de dret comunitari europeu establisca el contrari. Queden exceptuats d'aquesta previsió... aquelles l'estimació de les quals tinguera com a conseqüència que es transcrigueren al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic...'"

Respecte de la possible estimació per silenci positiu d'una proposta de Programa de conformitat amb el disposat en el 43.2 de la Llei 30/92 per haver transcorregut el termini previst en el 47.8 de la Llei reguladora de l'Activitat Urbanística sense que l'Ajuntament haja dictat resolució expressa, aquesta Sala ja s'ha pronunciat amb anterioritat rebutjant aquesta possibilitat, així la Sentència 930, de 31 de juny de 2004, considera que cap particular, siga o no propietari dels terrenys, que elabore i presente una proposta de programa i, fins i tot, encara que en l'expedient corresponent s'hagen conclòs totes les actuacions regulades en els articles 45 i 46 de la Llei Valenciana reguladora de l'Activitat Urbanística, gaudeix d'un dret subjectiu preexistent al fet que s'aprove i adjudique el programa presentat; així com l'art. 43.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre exceptua de l'estimació per silenci positiu les sol·licituds dels interessats l'estimació de les quals tinguera com a conseqüència que es transferisquen al sol·licitant facultats relatives al servei públic. Aquesta doctrina és la que ha de ser assumida en la resolució del present procediment tant pel principi d'unitat de doctrina com pel de seguretat jurídica recollit en l'art. 9.3 del text constitucional.

El Tribunal Suprem també ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre l'aprovació per silenci de Pla Parcial, Sentència de 26-10-04, Ponent Pedro José Yagüe, que destaca en el seu fonament de dret novè:

"El Pla que es tracta era doncs, disconforme a dret, i, en conseqüència, amb independència del transcurs dels terminis no pot ser aprovat per silenci administratiu tal com disposen els articles 62.1.f) i 43.2.b) de la Llei 30/92 en la seua redacció originària".

Per tant, vist que l'art. 43.2 de la Llei 30/1992 exceptua de l'estimació per silenci positiu les sol·licituds dels interessats l'estimació de les quals tinga com a conseqüència que es transferiren al sol·licitant facultats relatives al servei públic, la pretensió de l'actora ha de ser rebutjada. El dret a executar un programa no pot ser obtingut per silenci administratiu sinó que, com disposa l'art. 47.8, paràgraf segon, incís primer, de la LRAU, s'adquireix en virtut d'acte exprés, fins i tot quan el proponent haja requerit a l'Ajuntament que procedisca directament conforme al disposat en l'últim incís del mateix precepte legal."

Sembla evident, (tal com assenyala la sentència), que el dret a executar un programa no pot ser obtingut per silenci administratiu sinó que, com disposa l'article 47.8, paràgraf segon, incís primer, de la LRAU, s'adquireix en virtut d'un acte exprés, que en el present expedient no s'ha produït. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs interposat.

Tercer.- No obstant l'anteriorment exposat, convé indicar que l'article 47.4 de la LRAU disposa que l'Ajuntament podrà rebutjar raonadament totes les iniciatives per a executar l'actuació, per considerar que cap d'aquestes ofereix base adequada per a això, resolent la no programació del terreny o programar-lo, sense adjudicació, optant per la seua gestió directa quan aquesta siga viable i preferible per als interessos públics municipals.

Per a això, el mateix article, continua indicant que els acords municipals en matèria de programació han de ser sempre expressament motivats i concretaran, raonadament, les prioritats públiques expressades en els números anteriors, temperant-les a les circumstàncies pròpies de cada actuació.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la informe del TAG d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer.- Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Jorge Marco Aguilar, en nom i representació de la mercantil BANCAJA HABITAT, SL, CIF B-46.644.290, amb domicili a l'efecte de notificacions al pg. de l'Albereda núm. 7, (46010) València, en data en data 6/11/09 (registre d'entrada núm. 17.981) contra l'acord de l'Ajuntament Ple de data 30/07/09, pel qual es va estimar l'al·legació presentada pel Sr. JOSÉ MARÍA PALAU AÑÓ, en data 2/06/09 (registre d'entrada núm. 9.163), i es va declarar finalitzat el procediment sense adjudicació, del Programa d'actuació integrada per al desenvolupament de la unitat d'execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (expedient PAII/435 d'urbanisme), atès que no cal aplicar la figura del silenci positiu, tal com ha establit el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, (Sala Contenciosa Administrativa, secció 1ª) en la seua Sentència núm. 465/2009, de 24 abril [RJCA 2009\552], en el fonament de dret cinqué del qual, indica que, respecte de la possible estimació per silenci positiu d'una proposta de programa de conformitat amb el disposat en el 43.2 de la Llei 30/92 per haver transcorregut el termini previst en el 47.8 de la Llei reguladora de l'Activitat Urbanística, sense que l'Ajuntament haja dictat resolució expressa, aquesta Sala ja s'ha pronunciat amb anterioritat rebutjant aquesta possibilitat, així en Sentència 930, de 31 de juny de 2004, es considera que cap particular, siga o no propietari dels terrenys, que elabore i present una proposta de programa, i fins i tot encara que en l'expedient corresponent s'hagen conclòs totes les actuacions regulades en els articles 45 i 46 de la Llei Valenciana reguladora de l'Activitat Urbanística, gaudeix d'un dret subjectiu preexistent que s'aprove i adjudique el Programa presentat; així com l'article 43.2 de la Llei 30/92, de 26 de novembre exceptua de l'estimació per silenci positiu les sol·licituds dels interessats l'estimació dels quals tinguera com a conseqüència que es transferisquen al sol·licitant facultats relatives al servei públic. Afegeix la sentència que aquesta doctrina és la que ha de ser assumida en la resolució del procediment, tant pel principi d'unitat de doctrina com pel de seguretat jurídica recollit en l'article 9.3 del text constitucional. Per tant, el dret a executar un programa no pot ser obtingut per silenci administratiu sinó que, com disposa l'article 47.8, paràgraf segon, incís primer, de la LRAU, s'adquireix en virtut d'acte exprés. Per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs interposat.

Segon.- Publicar aquesta resolució en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes oportuns.

Tercer.- Comunicar aquest acord a la conselleria competent en matèria d'urbanisme, perquè en prenga coneixement i tinga els efectes oportuns.

Quart.- Notificar la present resolució a la mercantil interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en els articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER LA MERCANTIL URBANITZADORA POVET, SL CONTRA L'ACORD PLENARI DE 24 DE SETEMBRE DE 2009.- A proposta de l'Alcaldia i per unanimitat dels assistents, s'acorda la retirada de l'expedient donat que van haver unes conversacions entre els al·legants i l'arquitecte. Esperem a què vinga l'arquitecte de vacances, per tal de portar-ho al proper Ple, una vegada es mantinga la reunió entre les tècnics i els representants de la urbanitzadora.

PUNT 13é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DEL CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I LA MERCANTIL UMA CVUNO, S.L. PER A FACILITAR INFORMACIÓ SOBRE L'ACCÉS A VIVENDES DE PROTECCIÓ OFICIAL PÚBLICA.-

Relació de fets

I. Vist l'esborrany del model de conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil UMA CVUNO S.L., per a establir tant el procediment per a facilitar informació a l'Ajuntament de Benicarló com la forma d'adjudicar, en venda o arrendament, els habitatges de protecció pública dels edificis la construcció dels quals siga promoguda per la mercantil UMA CVUNO, SL , dins del terme municipal de Benicarló.

II. Vist l'informe del TAG d'Urbanisme municipal, Sr. Jesús Hernández Lahera, sobre el contingut d'aquesta proposta de conveni:

«S'ha presentat per al seu informe, un model de conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil UMA CVUNO SL, per a establir tant el procediment per a facilitar informació a l'Ajuntament de Benicarló com la forma d'adjudicar, en venda o arrendament, dels habitatges de protecció pública dels edificis la construcció dels quals siga promoguda per la mercantil UMA CVUNO, SL , dins del terme municipal de Benicarló, el contingut del qual és el següent:

«A la casa consistorial de Benicarló (Castellón), a XXX de XXX de dos mil XXXX.

SE REUNEN:

DON ENRIQUE MARTÍNEZ PÉREZ, major d'edat, vecino de Benicarló (Castellón), amb domicili en Av. Papa Luna 32 bajo 1 (Pda. Solaes 790), provisto de D.N.I. no 72.793.678-N.

DON ANTONIO CUENCA CABALLERO, Concejal Delegado del Área de Urbanismo del Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló.amb domicili en , provisto de D.N.I. número.

INTERVIENEN:

DON ENRIQUE MARTÍNEZ PÉREZ de una parte y en nombre y representación de la mercantil Urna CVUno SL, amb domicili a Benicarló (Castellón), Av Papa Luna 32 bajo 1 (Pda. Solaes 790), de nacionalidad española, cuyo objeto social es "la construcción, promoción y venta de edificios en régimen de Protección Oficial".

Constituida por tiempo indefinido en virtud de escritura autorizada por el notario de Calahorra D. Miguel Ángel Estébanez López el 17 de Marzo de 2.003. Inscrita en el Registro Mercantil de Castellón, CIF n° B12608501.

Actúa en su calidad de Apoderado, cargo para el que fue designado el 6 de Mayo de 2.005 en virtud de la escritura número 802, que fue elevado a público mediante escritura autorizada por el Notario de Benicarló D. Luis A. Terrón Manrique e inscrita en el Registro Mercantil de Castellón en el Tomo 1.169, Libro 733, Folio 32, Hoja CS 20692, lnscripción 3ª. Se halla facultado para este acto a tenor de lo dispuesto dicho poder mercantil.

DON ANTONIO CUENCA CABALLERO, de otra parte, y en nombre y representación del Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló, al amparo de lo dispuesto en el artículo 124.1 .a) de la Ley 711985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

EXPONEN:

I -- D. Antonio Cuenca Caballero manifiesta que el Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló, que en este acto representa, dispone de una bolsa o registro de potenciales demandantes de vivienda protegida y que en las dependencias del departamento de urbanismo se facilita información a cualquier persona interesada en la compra o arrendamiento de viviendas de protección pública que se construyan en el término municipal de Benicarló con independencia de quien sea la persona promotora de las mismas.

II -- D. Enrique Martínez Pérez manifiesta que la mercantil que en este acto representa:

Tiene prevista la construcción de viviendas de protección pública en el término municipal de Benicarló, y está interesada en colaborar con el Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló, al objeto de que por el mismo se cumplan los fines indicados en el hecho expositivo l anterior.

Y los reunidos, declarando tener plena capacidad jurídica y de obrar, libre, espontáneamente, y por mutuo acuerdo, convienen en formalizar el presente convenio, que se regirá por las siguientes

ESTIPULACIONES

Primera.- Objeto del Convenio.

Es objeto del presente convenio establecer tanto el procedimiento para facilitar información al Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló como la forma de adjudicar, en venta o arrendamiento, de las viviendas de protección pública de los edificios cuya construcción sea promovida por la mercantil "UMA CVUNO, S.L." (en lo sucesivo PROMOTOR), dentro del término municipal de Benicarló.

Segunda.- Actuaciones.

Las actuaciones que se obligan a realizar las partes en relación con los edificios promovidos por el promotor dentro del término municipal de Benicarló, en los que existan o esté prevista la existencia de viviendas de protección pública, son las siguientes:

1. Promotor:

a) A entregar al Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló copia de los documentos relativos a la publicidad de la promoción.

Los citados documentos deberán cumplir lo establecido en el artículo 10 de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la Vivienda de la Comunidad Valenciana, sin perjuicio de cumplir, igualmente, cualquier otra normativa que sea de aplicación.

b) A entregar al Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló copia de los documentos relativos a la información para la venta o arrendamientos de las viviendas.

Los citados documentos deberán cumplir lo establecido en los artículos 11, 12, 13 y 14, según proceda, de la Ley 8/2004, de 20 de octubre, de la vivienda de la Comunidad Valenciana.

2. Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló:

a) A remitir a los promotores las solicitudes que sean presentadas a través del departamento de urbanismo, para la compra o arrendamiento de las viviendas de protección pública promovidas por el promotor.

b) A comprobar, cuando lo estime oportuno, si la documentación aportada por los solicitantes cumple los requisitos exigidos por la legislación vigente en cada momento, para la compra o arrendamiento de las viviendas de protección pública promovidas por el promotor.

Tercera.- Entrega de las viviendas.

La entrega de las viviendas de protección pública, tanto en venta como en arrendamiento se efectuará en presencia de la Alcaldía o persona en quien delegue la misma.

Cuarta.- Colaboración con el Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló.

Mediante la formalización del presente convenio, el promotor adquiere la condición de colaborador del Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló, circunstancia la referida que permitirá al mismo disfrutar de los beneficios que, en su día, establezca el Ayuntamiento con motivo de la citada colaboración.

Quinta.- Vigencia del convenio.

La vigencia del presente convenio será de cinco años, contados a partir de la fecha de formalización, renovándose tácitamente por períodos anuales, salvo en el caso de que cualquiera de las partes manifestara en forma fehaciente a la otra, con una antelación mínima de un mes al término de cada anualidad, su voluntad de rescindirlo.

Y en prueba de plena conformidad con el presente convenio, que se extiende por duplicado, lo firman los reunidos en el lugar y fecha arriba indicados.»

Fonaments de dret

Primer.- Els convenis urbanístics són acords subscrits entre l'administració i els particulars en l'àmbit de l'urbanisme que tenen per objecte la preparació d'un nou planejament, la modificació de l'existent o pretenen la gestió i l'execució de l'existent en vigor (STS de 23 desembre 2003).

Però no podem perdre mai de vista, que en els convenis no val tot ni són la solució a tot allò que, o bé no està en la llei o no ens agrada com ho regula la llei, sinó que són més aviat autolimitacions per part de les diverses administracions públiques i, ben utilitzats, una garantia per als particulars.

L'article 3 del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl (TRLS) (que ha derogat la Llei 8/2007 de 28 de maig, de Sòl), estableix que:

«L'ordenació territorial i la urbanística són funcions públiques no susceptibles de transacció que organitzen i defineixen l'ús del territori i del sòl d'acord amb l'interès general, determinant les facultats i deures del dret de propietat del sòl conforme a la destinació d'aquest. Aquesta determinació no confereix dret a exigir indemnització, llevat dels casos expressament establits en les lleis.»

En principi la redacció d'aquest article pot induir-nos a pensar en la impossibilitat de subscriure convenis urbanístics en parlar-se de «funcions públiques no susceptibles de transacció», en els termes de l'article 88 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC).

No obstant això l'article 16.3 del TRLS, es refereix als convenis de planejament en els següents termes:

«Els convenis o negocis jurídics que el promotor de l'actuació subscriga amb l'administració corresponent no podran establir obligacions o prestacions addicionals ni més oneroses que les que procedisquen legalment en perjudici dels propietaris afectats. La clàusula que continga aquestes regles serà nul·la de ple dret.»

A més la disposició addicional 9ª del TRLS, modifica la Llei reguladora de les Bases del Règim Local, per a afegir en l'article 22.2.c) l'aprovació dels convenis que tinguen per objecte l'alteració d'instruments de planejament com competència del Ple. A més és obligatori per a les administracions públiques tenir a la disposició dels ciutadans/es còpies dels convenis urbanístics (nou article 70 de la LBRL en el mateix sentit que l'article 11 del TRLS).

La STS de 30 d'abril de 1979, assenyala que estan fora del tràfic jurídic les potestats administratives d'exercici rigorosament reglat, que com a tal no poden ser objecte de contracte vàlid. García Enterria assenyala que, en no habilitar els convenis poders a l'Administració que aquesta no tinga per endavant, simplement la recobreixen amb un mantell negocial per a l'exercici de potestats en el camp d'actuació que venia utilitzant de forma tradicional.

La Llei 30/1992, LRJPAC, es limita a preveure aquesta possibilitat amb caràcter general, exigint a més per a la seua aplicació en una determinada matèria l'existència d'una norma especial (legal o reglamentària, estatal, autonòmica o local) que la regule per a eixe sector de l'activitat administrativa. Aquesta norma reguladora ha de precisar l'abast, els efectes i el règim jurídic específic dels acords, pactes, convenis o contractes que se subscriguen.

No ens trobem davant un contracte administratiu clàssic, ja que la pròpia legislació de contractes exclou a aquests de la seua aplicació, però tampoc ens trobem davant un contracte privat, atès que l'urbanisme és una potestat i funció pública, tal com s'encarregava d'assenyalar l'article 4.1 de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre el Règim del Sòl i Valoracions, derogada per la Llei 8/2007 de 28 de maig, de Sòl. Pot considerar-se al conveni com un tertium genus entre els contractes administratius clàssics o típics i els contractes privats, més proper als primers en la modalitat de contracte administratiu especial.

El precepte que serveix per a enfilar el concepte de conveni urbanístic és l'article 88 de la LRJPAC (articles 6 i 109 de la Llei 30/1992), en el qual s'al·ludeix als acords, pactes, convenis o contractes subscrits entre administracions i persones públiques o privades com una de les maneres de terminació dels procediments administratius. D'acord amb el tenor que es desprèn dels incisos d'aquest article, els actes convencionals citats seran vàlids i serviran com a tal instrument de clausura sempre que no siguen contraris a l'ordenament jurídic ni versen sobre matèries no susceptibles de transacció; tinguen per objecte satisfer l'interès públic que tenen encomanat; respecten l'abast, efectes i règim jurídic específic que en cada cas preveja la disposició que ho regule; establisquen com contingut mínim la identificació de les parts intervinents, l'àmbit personal, funcional i territorial, i el termini de vigència; i no suposen alteració de les competències atribuïdes als òrgans administratius (article 111 del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril).

Els convenis necessiten un suport juridicoadministratiu, ja que entren dins de l'àmbit del dret públic, controlables pels tribunals de justícia, en virtut dels principis dels articles 9 i 106 de la Constitució i article 2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. I en cas que els convenis manquen de valor obligacional per incórrer en nul·litat, es generarà responsabilitat patrimonial.

Aquestes característiques poden predicar-se perfectament dels convenis urbanístics que: han de ser acords amb l'Ordenament Jurídic, tindre per objecte satisfer l'interès públic urbanístic, estar subjectes a les determinacions de les normes urbanístiques i han de respectar, per tant, l'abast, efectes i règim Jurídic que aquestes preveuen en la seua relació i partir del respecte a les competències administratives prèvies.

La disposició addicional 4ª, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana Urbanística Valenciana regula els convenis urbanístics d'aquesta manera:

«1. La subscripció de convenis urbanístics per la Generalitat i les entitats locals de la Comunitat Valenciana, així com per les entitats de dret públic, societats i fundacions depenents o vinculades a aquestes, estaran subjectes als límits que, per a la subscripció de convenis administratius, s'estableixen en el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny. (En l'actualitat substituït per la Llei 30/2007, de 30 d'octubre de Contractes del Sector Públic).

2. La competència de la seua aprovació per part municipal correspondrà a l'Ajuntament Ple, prèvia obertura d'un període d'informació pública per termini de vint dies sobre el projecte de conveni.

3. Els convenis urbanístics que, per a l'execució del planejament, subscriguen els ajuntaments amb els particulars no podran substituir el procediment d'aprovació i adjudicació de programes regulat en aquesta Llei o prejutjar el seu resultat, ni podran alterar cap de les determinacions del pla o instrument de l'execució del qual es tracte, ni perjudicar drets o interessos de tercers.

4. (...)

S'exceptua l'aplicació de les regles 1 a 4 anteriors quan el conveni urbanístic se subscriga entre l'administració de la Generalitat, les empreses públiques d'aquesta dependents i els municipis, conjuntament o separadament, amb altres administracions públiques, organismes públics, societats de capital íntegrament públic, entitats o empreses en el capital de les quals participen majoritàriament, quan l'objecte del conveni siga el foment de la construcció d'habitatges subjectes a algun règim de protecció pública i eixe compromís s'establisca en el conveni.»

No obstant això, es corre el perill de deixar sense virtualitat la pròpia legitimitat d'aquests acords quan s'utilitzen els convenis, per part dels poders públics competents, com a mecanismes justificatius d'actuacions urbanístiques, emparant-se en l'aparent concert de voluntats que se'ls pressuposa inherent però encobrint, en realitat, un exercici unilateral, arbitrari i coactiu de les potestats administratives. I igualment ho seria l'eliminació de l'interès general que ha de presidir l'exercici de la funció pública urbanística en favor de profitosos avantatges singulars per a les parts del conveni.

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia dels Illes Balears, de 21 desembre de 2005, exposa que, sobre la base del ius variandi, l'administració pot desvincular-se de les previsions anteriors relatives a l'ús del terreny, perquè la potestat planificadora de l'administració urbanística no es troba limitada per les previsions de l'ordenament urbanístic anterior, ni per les expectatives o drets urbanístics particulars, ni pels possibles convenis urbanístics subscrits.

Motiu pel qual la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia de Màlaga, de 30 setembre de 2004, afirma amb rotunditat que les llicències atorgades a l'empara de convenis urbanístics dependents de futurs plans d'ordenació, manquen de cobertura legal, per no basar-se en instruments de planejament vigents que les emparen.

Quant a la legitimitat dels convenis urbanístics, una part de la doctrina veu un important obstacle en la necessitat que no versen sobre matèries no susceptibles de transacció: Alguns (Parada Vázquez) defensen la seua il·legalitat per entendre que els convenis urbanístics tenen com objecte l'exercici de potestats administratives quan aquestes són insusceptibles de transacció i indisponibles per als particulars. Uns altres (Huergo Lora), matisen la pròpia noció de indisponibilitat de les potestats administratives que configuren el seu objecte, en el sentit d'entendre que aquesta no determina a priori la impossibilitat de subscripció de l'acord i la seua consegüent invalidesa en cas de produir-se, sinó que suposa, en realitat, un límit al contingut del contracte per a garantir que l'administració respecte les condicions dins de les quals la Llei li atribueix les seues potestats.

Segons açò, els convenis urbanístics que suposen el desenvolupament de les potestats administratives d'acord amb l'ordenament Jurídic i l'ajuda a la consecució de les seus propis fins i a la defensa dels interessos generals seran admissibles (STS de 30 d'abril de 1990).

En síntesi, els marges dins dels quals s'enquadren els convenis urbanístics serien:

--Els convenis no han de resultar contraris a l'Ordenament jurídic i no poden versar sobre matèries no susceptibles de transacció. Hi ha una restricció quasi absoluta perquè l'Administració pública transigisca sobre els béns o drets del seu patrimoni (article 31 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques) i fora dels béns i dels drets patrimonials poques matèries serien susceptibles de transacció perquè no ho podrien ser ni les potestats administratives, excepte les discrecionals, ni les responsabilitats que corresponguen a les autoritats i funcionaris relatives al funcionament dels serveis públics (article 88 citat i STS 28 de març de 1998).

--Els convenis no poden alienar o condicionar les potestats públiques. És el principi de indisponibilitat de les potestats de planejament per via contractual. Per això, els convenis de planejament han de veure's sotmesos, a una implícita o explícita condició suspensiva que l'instrument definitivament aprovat faça possible el compliment del propi conveni.

--Cal respectar també les normes sobre tramitació dels diferents instruments d'ordenació urbanística i les relatives a l'elaboració, modificació o revisió d'aquests (STS 16 de febrer de 1993, i de 15 de març de 1997), les regles sobre competència dels òrgans administratius en matèria urbanística (STS 15 de novembre de 1988), el principi de jerarquia entre les diferents figures del planejament, els anomenats «estàndards urbanístics», el principi de justa distribució de les càrregues i beneficis, i, per descomptat, el principi de legalitat amb caràcter general.

--Els convenis no podran desatendre els controls de la discrecionalitat administrativa, les tècniques procedimentals i processals que garanteixen la interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, i entre elles, la justificació i motivació expresses de l'elecció per l'administració de la solució legal i més oportuna d'entre les limitades solucions possibles que li atorga la seua potestat discrecional: serà anul·lable tot conveni urbanístic que incórrega en desviació de poder (article 63 de la LRJPAC), entenent per tal l'exercici de potestats administratives per a fins distints dels fixats per l'ordenament jurídic (per totes, STS de 4 de març de 1996) (...).

Segon.- D'acord amb el previst en la disposició addicional quarta de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana i amb el disposat en l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil UMA CVUNO SL, per a establir tant el procediment per a facilitar informació a l'Ajuntament de Benicarló com la forma d'adjudicar, en venda o arrendament, dels habitatges de protecció pública dels edificis la construcció dels quals siga promoguda per la mercantil UMA CVUNO, SL, dins del terme municipal de Benicarló.

Segon.- Obrir un període d'informació pública de vint dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, durant el qual, les persones interessades podran consultar el projecte de conveni en el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, 10, 3r pis) i en la web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, així com presentar les al·legacions que consideren oportunes.

PUNT 14é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE CONVENIS DE CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS PER A L'EXECUCIÓ DE LES OBRES DE LA PROLONGACIÓ DE L'AVINGUDA DE LES CORTS VALENCIANES.-

I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 13 d'agost de 2009, va acordar aprovar definitivament el model de conveni per a l'adquisició de terrenys afectats pel Pla especial per a la concreció d'alineacions de l'av. de les Corts Valencianes i millora d'accessos de l'IES Ramon Cid.

II. Vist que s'han subscrit diferents convenis amb propietaris dels terrenys afectats pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per tretze vots a favor i set en contra -representants del grup municipal socialista-, acorda:

Primer.- Ratificar els següents convenis subscrits amb titulars de terrenys afectats pel projecte d'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes:

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb els senyors Joaquín Piñana Masip, Mª Dolores Coscollano Piñana i María Masip Foix (polígon 11, parcel·la 74).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el de octubre de 2009

ES REUNEIXEN:

JOAQUIN PIÑANA MASIP, major d'edat, amb NIF núm. 73.384.018-B, i domicili a la part. de les Solades, núm. 470, 6é de Benicarló.

MARIA DOLORES COSCOLLANO PIÑANA, major d'edat, amb NIF núm. 18,696,953-T, i domicili al c. de Madrid núm. 5, 1r-2ª

MARIA MASIP FOIX, major d'edat, amb NIF núm. 18,699,726-J, i domicili al c. d'Olivella núm. 4 de Benicarló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que JOAQUIN PIÑANA MASIP i MARIA DOLORES PIÑANA COSCOLLANO són propietaris cadascun d'ells, amb caràcter privatiu, de ½ (50%) de la nua propietat i MARIA MASIP FOIX és propietària amb caràcter privatiu, quant a ½ (50%) de l'usdefruit de la següent finca:

1) RÚSTICA.- Heretat horta situada en terme municipal de Benicarló, partida de Sanadorlí, amb dret a aigua per al seu reg de pou sínia de cabuda setze àrees i trenta-tres centiàrees. Està dividida en trossos que no fiten entre si. Un d'aquests, format per la parcel·la 74, que fita, al nord, amb la parcel·la 26 de Fernando Jovaní Àvila, al sud, amb la parcel·la 75 dels germans Bueno Caldes, a l'est, amb la parcel·la 76 de Josefa Maura Caldes, i a l'oest, amb el camí; i l'altre, format per la parcel·la 112, que fita, al nord, amb la parcel·la 75 dels germans Bueno Caldes, al sud, amb la parcel·la 113 dels germans Bueno Caldes, a l'est, amb la parcel·la 116 de Francisco Guimerá Meseguer, i, a l'oest, amb el camí.

Inscrita en el Registre de la Propietat al tom 958, llibre 248 de Benicarló, foli 62, finca núm. 1398, inscripció 4ª i 5ª.

Els pertany a JOAQUIN PIÑANA MASIP (50%)i a MARIA MASIP FOIX (l'usdefruit del 50%) en virtut d'escriptura pública d'herència i llegat, formalitzada a Benicarló, el dia 15 de gener de 2008, davant la notària Maria del Mar Gianni Masià (núm. protocol 75).

Li pertany a MARIA DOLORES COSCOLLANO PIÑANA (50%) en virtut d'escriptura pública d'herència i llegat, formalitzada a Benicarló, el dia 22 d'abril de 1994, davant el notari Javier Mico Giner (núm. protocol 574).

L'anterior finca registral constitueixen la parcel·la de referència cadastral, polígon 11, parcel·la 74, referència cadastral núm. 12027A011000740000YX. Segons el Cadastre, aquesta parcel·la té una superfície total de 847,00 m2.

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 4,80 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com a sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent a ells, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- JOAQUIN PIÑANA MASIP, MARIA DOLORES COSCOLLANO PIÑANA i MARIA MASIP FOIX, cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 4,80 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 74 (finca registral núm. 1398), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- JOAQUIN PIÑANA MASIP, MARIA DOLORES COSCOLLANO PIÑANA i MARIA MASIP FOIX es reserven en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb el Sr. Fermin Gellida Tregon i altres (polígon 11, parcel·la 82).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el 20 de novembre de 2009

ES REUNEIXEN:

FERMIN GELLIDA TREGON, major d'edat, amb NIF núm. 18.371.264-Z, amb domicili al c. de Ntra Sra de la Luz, 7-2n-A, 44003 Terol.

MARIA CONCEPCION GEA GELLIDA, major d'edat, amb NIF núm. 73.357.874-H, amb domicili a Benicarló, al c. de Jacinto Benavente, 10-4t-B.

JOSE MIGUEL GEA GELLIDA, major d'edat, amb NIF núm. 73.357.815-M, amb domicili a Benicarló, a l'av. de Catalunya, núm. 1.

MARIA LUISA GEA GELLIDA, major d'edat, amb NIF núm. 73.365.825-B, amb domicili a Benicarló, a la part. del Riu, 151.

MARIA PILAR GEA GELLIDA, major d'edat, amb NIF núm. 73.374.287-D, amb domicili a Benicarló, al c. del Grau, 23-3r-1ª.

MARIA REGINA GELLIDA LLUCH, major d'edat, amb NIF núm. 18.915.532-X, amb domicili al c. de lEstatut, núm. 53, 1A, 12560 Benicàssim.

MARIA LIDON GELLIDA LLUCH, major d'edat, amb NIF núm. 18.930.968-J, amb domicili al c. de Sant Pere núm. 29, 12100 del Grau de Castelló.

TERESA CINTA GELLIDA LLUCH, major d'edat, amb NIF núm. 18.949.162-Z, amb domicili a l'av. del Papa Luna, 10-4t-C, de Benicarló.

DAVID FERRERO GEA, major d'edat, amb NIF núm. 20.469.037-A, amb domicili a BenicarSANCHEZ, secretario general de la Corporación, a efectos de dar feló, a la part. Riu, 151.

ANA BELEN FERRERO GEA, major d'edat, amb NIF núm. 20.469.038-G, amb domicili a la part. del Riu, 151, de Benicarló.

MARIA TERESA LLUCH MARTI, major d'edat, amb NIF núm. 18.610.289-T, amb domicili a l'av. del Port 10-3-7, de Castelló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que la finca Registral núm. 6422, té la següent descripció:

«RÚSTICA.- Heretat situada al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí, destinada a horta, que comprèn vint-i-vuit àrees, cinquanta-dos centiàrees. Fites: Nord, vídua de Manuel Bayarri; sud, Jaime Arbó; est, Manuel Gellida; i oest, José Querol.»

Els titulars de l'anterior finca registral són els següents:

1.- FERMIN GELLIDA TREGON, amb NIF núm. 18.371.264-Z

a) Quant a ¼ (25%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per donació en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 19 de gener de 1958, davant el notari Ignacio de Prada Gutierrez.

Inscripció: 1ª tom 156, llibre 52, foli 218, data 26 de març de 1958.

b) Quant a 1/32 (3,13%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique. (protocol 396)

Inscripció: 5ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 14 de juny de 2004.

2.- MARIA CONCEPCION GEA GELLIDA, amb NIF núm. 73.357.874-H.

a) Quant a 1/16 (6,25%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 14 de juny de 1.984, davant el notari Jose Maria Giner Ribera.

Inscripció 4ª, tom 156, llibre 52, foli 219, data 14 de novembre de 1984.

b) Quant a 1/32 (3,13%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 396).

Inscripció 5ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 14 de juny de 2.004.

3.- JOSE MIGUEL GEA GELLIDA, amb NIF núm. 73.357.815-M.

a) Quant a 1/16 (6,25%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 14 de juny de 1984, davant el notari Jose Maria Giner Ribera.

Inscripció 4ª, tom 156, llibre 52, foli 219, data 14 de novembre de 1984.

b) Quant a 1/32 (3,13%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 396).

Inscripció 5ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 14 de juny de 2004.

4.- MARIA LUISA GEA GELLIDA, amb NIF núm. 73.365.825-B.

a) Quant a 1/16 (6,25%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 14 de juny de 1984, davant el notari Jose Maria Giner Ribera.

Inscripció 4ª, tom 156, llibre 52, foli 219, data 14 de novembre de 1984.

5.- MARIA PILAR GEA GELLIDA, amb NIF núm. 73.374.287-D.

a) Quant a 1/16 (6,25%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 14 de juny de 1984, davant el notari Jose Maria Giner Ribera.

Inscripció 4ª, tom 156, llibre 52, foli 219, data 14 de novembre de 1984.

b) Quant a 1/32 (3,13%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 396).

Inscripció 5ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 14 de juny de 2004.

6.- MARIA REGINA GELLIDA LLUCH, amb NIF núm. 18.915.532-X.

a) Quant a 1/32 (3,13%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 396).

Inscripció: 5ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 14 de juny de 2004.

b) Quant a 1/12 (8,33%) de la nua propietat amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 395).

Inscripció: 7ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 20 d'octubre de 2004.

7.- MARIA LIDON GELLIDA LLUCH, amb NIF núm. 18.930.968-J.

a) Quant a 1/32 (3,13%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 396).

Inscripció 5ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 14 de juny de 2004.

b) Quant a 1/12 (8,33%) de la nua propietat amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 395).

Inscripció: 7ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 20 d'octubre de 2004.

8.- TERESA CINTA GELLIDA LLUCH, amb NIF núm. 18.949.162-Z.

a) Quant a 1/32 (3,13%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 396).

Inscripció: 5ª Tom: 1671, llibre: 459, foli: 88, data: 14 de juny de 2.004.

b) Quant a 1/12 (8,33%)de la nua propietat amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 395).

Inscripció: 7ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 20 d'octubre de 2004.

9.- DAVID FERRERO GEA, amb NIF núm. 20.469.037-A.

a) Quant a 1/64 (1,56%)del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per donació en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 397).

Inscripció: 6ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 18 de juny de 2004.

10.- ANA BELEN FERRERO GEA, amb NIF núm. 20.469.038-G.

a) Quant a 1/64 (1,56%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Adquirida per donació en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 397).

Inscripció: 6ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 18 de juny de 2004.

11.- MARIA TERESA LLUCH MARTI, amb NIF núm. 18.610.289-T.

a) Quant a ¼ (25%) de l'usdefruit amb caràcter privatiu.

Adquirida per herència i llegat en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Benicarló, el dia 5 de març de 2004, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique (protocol 395).

Inscripció: 7ª, tom 1671, llibre 459, foli 88, data 20 d'octubre de 2004.

L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 82.

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 508,40 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt, o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent a aquests, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- Que FERMIN GELLIDA TREGON, MARIA CONCEPCION GEA GELLIDA, JOSE MIGUEL GEA GELLIDA, MARIA LUISA GEA GELLIDA, MARIA PILAR GEA GELLIDA, MARIA REGINA GELLIDA LLUCH, MARIA LIDON GELLIDA LLUCH, TERESA CINTA GELLIDA LLUCH, DAVID FERRERO GEA, ANA BELEN FERRERO GEA i MARIA TERESA LLUCH MARTI, cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 508,40 m2 de la finca de la seua propietat situada en la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 82, finca registral núm. 6422, que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- Que FERMIN GELLIDA TREGON, MARIA CONCEPCION GEA GELLIDA, JOSE MIGUEL GEA GELLIDA, MARIA LUISA GEA GELLIDA, MARIA PILAR GEA GELLIDA, MARIA REGINA GELLIDA LLUCH, MARIA LIDON GELLIDA LLUCH, TERESA CINTA GELLIDA LLUCH, DAVID FERRERO GEA, ANA BELEN FERRERO GEA i MARIA TERESA LLUCH MARTI, es reserven en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb els Srs. Pascual Añó Loriente i Marcos Antonio i Carlos Añó Monllau (polígon 11, parcel·la 673).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el 24 de novembre de 2009

ES REUNEIXEN:

PASCUAL AÑO LORIENTE, major d'edat, amb NIF núm. 18.844.628-S, i domicili a l'av. de la Llibertat, número 49, 1r-D de Benicarló.

MARCOS ANTONIO AÑO MONLLAU, major d'edat, amb NIF núm. 18,959,600-X, i domicili a l'av. de la Llibertat número 24, 4t-A de Benicarló.

CARLOS AÑO MONLLAU, major d'edat, amb NIF núm. 18.948.033-N i domicili a la partida de Sanadorlí número 373 de Benicarló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que MARCOS ANTONIO AÑÓ MONLLAU, és propietari quant al 1/2 (50%) de la nua propietat amb caràcter privatiu, de la finca descrita més abaix, CARLOS AÑÓ MONLLAU, és propietari quant a 1/2 (50%) de la nua propietat amb caràcter privatiu, de la finca descrita més abaix i PASCUAL AÑÓ LORENTE és titular de la totalitat de l'usdefruit amb caràcter privatiu de la finca descrita més abaix.

La finca, inscrita en el Registre de la Propietat al tom 1015, llibre 263 de Benicarló, foli 192, finca núm. 8694, inscripció 3ª, la descripció de la qual és la següent:

«RÚSTICA.- Porció de terreny o solar per a edificar al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí amb dret d'aigua en la proporció corresponent. Té dotze metres de latitud per vint-i-cinc de longitud, és a dir, tres-cents metres quadrats i fita a l'oest, per on té la seua entrada amb pas, dreta entrant o sud, resta de finca, esquerra o nord i esquena o est, amb Fernando Ibáñez. Cadastre. Polígon 11 parcel·la 673»

Els pertany en virtut d'escriptura pública d'herència i llegat, formalitzada a Benicarló, el dia 2 de febrer de 2006, davant el notari Luis Alberto Terrón Manrique, núm. de protocol 209.

L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 673.

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 43,50 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu que els correspon, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- Que PASCUAL AÑÓ LORENTE, MARCOS ANTONIO AÑÓ MONLLAU I CARLOS AÑÓ MONLLAU, cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 43,50 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 673 (finca registral núm. 8694), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- Que PASCUAL AÑÓ LORENTE, MARCOS ANTONIO AÑÓ MONLLAU I CARLOS AÑÓ MONLLAU, es reserven en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb el Sr. Felipe Bayarri Boix (polígon 11, parcel·la 80).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el 26 de novembre de 2009

ES REUNEIXEN:

FELIPE BAYARRI BOIX, major d'edat, amb NIF núm. 73.347.772-J, i domicili a l'av. de Méndez Núñez, núm. 2, baix, de Benicarló, actuant en nom propi i en representació de ROSA BOIX AMARGOS, major d'edat, amb NIF núm. 18.703.639-Q, i domicili a l'av. de Méndez Nuñez, núm. 2 de Benicarló, en virtut del poder de representació atorgat el 28 d'agost de 1986, a Peníscola, davant el notari del Col·legi de València Juan Manuel de Palacios Gil d'Antuñano, amb el núm. de protocol 732.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

JESUS HERNÁNDEZ LAHERA, secretari accidental de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que FELIPE BAYARRI BOIX i ROSA BOIX AMARGOS són propietaris del ple domini amb caràcter privatiu de la finca inscrita en el Registre de la Propietat al tom 1043, llibre 271 de Benicarló, foli 148, finca núm. 9592, inscripció 5ª, amb la següent descripció:

«RÚSTICA.- Heretat destinada a horta amb dret d'aigua per al seu reg i caseta de camp, a la partida de Sanadorlí, al terme de Benicarló, de divuit àrees, vuitanta-cinc centiàrees, que limita: nord, Juan Manuel Urquizu Caldes; sud, camí; est, Jaime Marza Pitarch i Manuela Mulet Gellida; i oest, senda. Polígon onze, parcel·la vuitanta.»

És propietari FELIPE BAYARRI BOIX, quant a 833333/1000000 (83,33%) del ple domini amb caràcter privatiu.

És propietària Rosa Boix Amargos, quant a 166667/1000000 (16,67%) del ple domini amb caràcter privatiu.

Els pertany a ambdós per liquidació de societat, en virtut d'escriptura pública, formalitzada a Peníscola, el dia 4 de desembre de 2007, davant el notari Manuel Sierra Murcia, amb el núm. de protocol 3472.

L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 80.

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 1.476,30 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu que els correspon, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- FELIPE BAYARRI BOIX i ROSA BOIX AMARGOS cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 1.476,30 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 80 (finca registral núm. 9592), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- FELIPE BAYARRI BOIX i ROSA BOIX AMARGOS es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb les germanes Sanz Ramon (polígon 11, parcel·la 129).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el 27 de novembre de 2009

ES REUNEIXEN:

FRANCISCA SÁNZ RAMON, major d'edat, amb NIF núm. 18.694.863-A, i domicili al c. de Ferreres Breto, núm. 36 de Benicarló.

CONCEPCION SÁNZ RAMON, major d'edat, amb NIF núm. 18.694.862-W i domicili al c. de Ferreres Bretó, núm. 36 de Benicarló.

TERESA SÁNZ RAMON, major d'edat, amb NIF núm. 18.694.861-R i domicili al c. de Pius XXII, núm. 8 -2n, de Benicarló.

JOSEFA SÁNZ RAMON, major d'edat, amb NIF núm. 18.697.749-Z i domicili al c. dels Germans de les Escoles Cristianes, núm. 28, 1r de Benicarló.

MARIA SÁNZ RAMON, major d'edat, amb NIF núm. 18.694.993-H i domicili al c. dels Germans de les Escoles Cristianes, núm. 28, 3r de Benicarló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que FRANCISCA SANZ RAMON, CONCEPCION SANZ RAMON, TERESA SANZ RAMON, JOSEFA SANZ RAMON i MARIA SANZ RAMON propietàries cadascuna d'elles quant a 1/5 (25%) del ple domini amb caràcter privatiu, de la següent finca, inscrita en el Registre de la Propietat al tom 398, llibre 120 de Benicarló, foli 191, finca núm. 14276, inscripció 1ª, amb la següent descripció:

«RÚSTICA.- Heretat de regadiu de pou sínia, al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí, amb cabuda per dos-cents cinquanta ceps o sis àrees, vint-i-vuit centiàrees, limita nord i oest, Manuel Negre, i sud i est, Manuel Gellida.»

Els pertany en virtut d'escriptura pública d'herència i llegat, formalitzada a Benicarló, el dia 6 de desembre de 1977, davant el notari Miguel Angel Bisbal Martínez.

L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 129.

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 415,50 m2, que estan inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu que els correspon, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- FRANCISCA SANZ RAMON, CONCEPCION SANZ RAMON, TERESA SANZ RAMON, JOSEFA SANZ RAMON i MARIA SANZ RAMON cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 415,50 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 129 (finca registral núm. 14276), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- FRANCISCA SANZ RAMON, CONCEPCION SANZ RAMON, TERESA SANZ RAMON, JOSEFA SANZ RAMON i MARIA SANZ RAMON es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb els Srs. José María Lluch Esbrí i Rosa Ayza Coll (polígon 11, parcel·la 139-part).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el 3 de desembre de 2009

ES REUNEIXEN:

JOSE MARIA LLUCH ESBRI, major d'edat, amb NIF núm. 18.695.205-T, i domicili a la partida de Sandorlí núm. 75 de Benicarló.

ROSA AYZA COLL, major d'edat, amb NIF núm. 18.695.201-L, i domicili en la Partida Sandorli nº 75 de Benicarló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que JOSE MARIA LLUCH ESBRI i ROSA AYZA COLL són propietaris quant a la totalitat del ple domini per a la seua societat a guanys de la finca, inscrita en el Registre de la Propietat al llibre 62 de Benicarló, foli 57, finca núm. 7547, inscripció 3ª, amb la següent descripció:

«RÚSTICA.- Heretat situada a la partida de Sanadorlí, del terme de Benicarló, de quinze àrees, setanta-una i mitjana centiàrees amb oliveres, que limita pel nord, amb Vicente Piñana ; sud, amb Rafael Porcar; est amb Gregorio Soriano i per l'oest amb Roberto Llorach. Aquesta finca té dret de passada amb carro a traves de la finca de Rafael Porcar, per la part dels ametlers, la servitud dels quals quedarà sense efecte i sense dret a reclamar cosa ni quantitat, si algun dia s'obri via publica o un camí que limite amb l'expressada finca o predi dominant.»

Els pertany en virtut d'escriptura pública de compravenda, formalitzada a Benicarló, el dia 18 de maig de 1979, davant el notari Jose Maria Giner Ribera.

L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 139 (oest).

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 480,50 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu que els correspon, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- JOSE MARIA LLUCH ESBRI i ROSA AYZA COLL cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 480,50 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 139 (oest) (finca registral núm. 7547), que està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- JOSE MARIA LLUCH ESBRI i ROSA AYZA COLL es reserven en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb la Sra. Josefa Maura Caldés (polígon 11, parcel·la 76).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, l'1 de desembre de 2009

ES REUNEIXEN:

JOSEFA MAURA CALDES, major d'edat, amb NIF núm. 73.370.715-W, i domicili a Benicarló, al c. de Mossén Lajunta, núm. 2 de Benicarló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que JOSEFA MAURA CALDES és propietària de la següent finca, inscrita en el Registre de la Propietat al tom 799, llibre 204 de Benicarló, foli 114, finca núm. 5437, inscripció 2, amb la següent descripció:

«RÚSTICA.- Heretat d'horta situada al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí, d'extensió trenta-tres àrees i setanta centiárees, amb una caseta de camp. Fites: nord, Fernando Jovaní, sud, Francisco Guimerá Meseguer, est, Vicente Jovani Beltran, i oest, Jose Bueno, germanes Victòria Coscollano i Fernando Jovaní.»

Li pertany en virtut d'escriptura pública de donació, formalitzada a Benicarló, el dia 26 de maig de 1990, davant el notari José María Giner Ribera.

L'anterior finca registral constitueix la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 76.

Segon.- Que aquesta finca es troba situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 865,10 m2, que estan inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu que els correspon, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN

Primer.- JOSEFA MAURA CALDES cedeix a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 865,10 m2 de la finca de la seua propietat situada en la partida Sanadorlí polígon 11, parcel·la 76 (finca registral núm. 5437), que es troba afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. dels Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- JOSEFA MAURA CALDES es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Conveni de cessió gratuïta de terrenys afectats pel projecte per a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, subscrit amb el Sr. Vicente Jovaní Beltrán i Rosa Concepción Palau Urquizu (polígon 11, parcel·la 77).

«CONVENI

A la casa consistorial de Benicarló, el 30 de novembre de 2009.

ES REUNEIXEN:

VICENTE JOVANI BELTRAN, major d'edat, amb NIF núm. 18.698484-J i domicili a la part. de Sanadorlí, 32 de Benicarló.

ROSA CONCEPCION PALAU URQUIZU, major d'edat, amb NIF núm. 18.844.846-A i domicili a la part. de Sanadorlí, 32 de Benicarló.

ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb NIF núm. 26.169.846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que ostenta per delegació atorgada mitjançant el Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, per donar-ne fe.

MANIFESTEN:

Primer.- Que VICENTE JOVANI BELTRAN i ROSA CONCEPCION PALAU URQUIZU són propietaris quant a una meitat indivisa amb caràcter de guany i VICENTE JOVANI BELTRAN és propietari amb caràcter privatiu quant a la restant meitat indivisa de la següent finca, inscrita en el Registre de la Propietat al tom 766, llibre 196 de Benicarló, foli 200, finca núm. 19.759, inscripció 1ª, amb la següent descripció:

«RÚSTICA.- Heretat d'horta al terme de Benicarló, partida de Sanadorlí o de la Sequieta, avui partida de Sanadorli, núm. setanta-set, que amida trenta-sis àrees i vint-i-tres centiàrees, dins de la qual existeix un habitatge unifamiliar, que compta amb una planta de soterrani, una planta baixa i una planta primera amb una superfície construïda total de cinc-cents setanta-sis metres quadrats, distribuïda en dependències pròpies d'habitatges. Fites: nord, Videncia Guillen Alegre, est, Antonio Foix, sud, Pascual Bosch Fresquet, avui Vicente Jovaní Beltran i Rosa Beltran Urquizu i oest, Francisco Quimera Meseguer i Sr. Maura Caldes.»

Li pertany en virtut d'escriptura pública de compravenda, formalitzada a Benicarló, el dia 25 de maig de 1990, davant el notari José María Giner Ribera.

Les anteriors finques registrals constitueixen la parcel·la de referència cadastral: polígon 11, parcel·la 77.

Segon.- Que aquesta finca està situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló i està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid, en una superfície aproximada de 697,30 m2, que es troben inclosos en sòl urbanitzable del vigent Pla General d'Ordenació Urbana.

Tercer.- Atès que la qualificació d'un terreny com sòl dotacional públic exigeix la cessió obligatòria i gratuïta de l'immoble en el seu conjunt o bé la seua expropiació conforme a la legislació aplicable, d'acord amb el previst en l'art. 60 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Quart.- Atès que, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional es pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu que els correspon, per a la seua posterior transferència, d'acord amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Cinquè.- En virtut del previst en l'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

ESTIPULEN:

Primer.- VICENTE JOVANI BELTRAN i ROSA CONCEPCION PALAU URQUIZU cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, gratuïtament i lliure de càrregues, i prèvia segregació a càrrec de la corporació municipal, una porció de 697,30 m2 de la finca de la seua propietat situada a la partida de Sanadorlí polígon 11, parcel·la 77 (finca registral núm. 19759), que està afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos de la zona docent IES Ramón Cid, tal com s'indica gràficament en el plànol adjunt.

Segon.- VICENTE JOVANI BELTRAN i ROSA CONCEPCION PALAU URQUIZU es reserva en la superfície afectada pel projecte, l'aprofitament urbanístic corresponent, per estar situada en sòl urbanitzable del vigent PGOU.

Tercer.- En el cas que l'obtenció del sòl destinat a l'execució del projecte d'execució del vial estructural corresponent a la prolongació de l'av. de les Corts Valencianes i la millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, s'obtinga finalment per transmissió onerosa (expropiació o compra), l'aprofitament es reservarà a favor de l'agent que haja realitzat el pagament per a la seua obtenció, i es procedirà a inscriure la reserva en el Registre de la Propietat. Aquest aprofitament es farà efectiu en el moment d'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

Quart.- L'Ajuntament de Benicarló restituirà els closos i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per situar-se sobre el sòl cedit, en les condicions que es troben en eixe moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió seran a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.»

Segon.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme perquè subscriga tots els documents que es deriven de l'expedient i perquè realitze les gestions necessàries per al compliment d'aquest conveni.

Tercer.- Comunicar aquest acord al Departament d'Intervenció d'aquest Ajuntament, perquè en prengueu coneixement i tinga els efectes oportuns.

Quart.- Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en prengueu coneixement i efectes oportuns.

PUNT 15é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE CONCESSIÓ DE SUBVENCIÓ A L'ASSOCIACIÓ MUSICAL CIUTAT DE BENICARLÓ.- Es sotmet a la consideració de la corporació l'aprovació de la concessió d'una subvenció nominativa a l'Associació Musical Ciutat de Benicarló.

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal BLOC: «Sense cap ànim de polemitzar res, només voldria deixar constància d'un fet que ja ho hem parlat massa vegades. No anem a parlar de quantitats, que si són estos diners, que si són aquells. Tal com va quedar manifestat en la pregunta que vam fer al Ple passat, se'ns va contestar al passat Ple i tal com vam manifestar en la Comissió de Cultura, l'Associació Musical Ciutat de Benicarló el que fa amb esta subvenció és renunciar a part dels compromisos que tenia en la concessió de material d'instruments i destinar-ho a una altra finalitat, que era la de sufragar o ajudar a sufragar el viatge a Kerkrade per part dels seus músics. Nosaltres el que volem deixar constància en acta, perquè ho puga saber tota la ciutat i tots els associats, sobretot, ja que tot s'ha de fer clarivident, transparent i tot això, és que l'Ajuntament de Benicarló, millor dit, l'equip de govern que està portant endavant la nostra ciutat, actualment, --a diferència d'altres Ajuntaments que han donat 24.000 euros o 60.000 euros o 90.000 euros a bandes que també van participar a Kerkrade--, a l'Associació Musical Ciutat de Benicarló no els ha donat ni un sol euro.

Seguidament, intervé la Sra. Ortiz Roca, representant del grup municipal popular: «Moltes gràcies. José Luis, la banda de música no ha renunciat absolutament a res en inversió, perquè en reunions que hem tingut amb ells els vam dir que la seua partida d'inversió està allí, però ells eren conscients de la situació que estem passant l'Ajuntament i tota la gent i van dir: "Farem la inversió per uns tres mil sis-cents i poc". Que era una necessitat que tenien urgent i no han hagut de renunciar i van ser ells els que van valorar l'esforç que va fer el company Pedro a donar-los eixos diners en efectiu, perquè si no, no hagueren pogut anar. Este equip de govern s'ha esforçat perquè ells puguenfer el viatge i no han renunciat, perquè nosaltres els vam oferir que eixa partida la podien consumir i ells van dir que solament farien ús d'eixa partida en les necessitats urgents que tenien. Eixes són les necessitats que nosaltres hem rebut per part de la Banda de Música.»

En un segon torn, pren la paraula el Sr. Guzmán: «El viatge, sense els seus diners, igual el van fer. Ho posar de la butxaca. Em diu que no han renunciat. En l'acta de la Comissió d'Urbanisme diu: "La Sra. María Ortiz explica que es va reunir i que, davant de ser conscients de la situació econòmica actual, van renunciar a part d'aquell import perquè no era necessari la totalitat". Doncs, ja ho he dit jo que ells van renunciar, però que no els han donat un duro de més, que és el que els tocava igual, i no els han donat ni un euro. La meua pregunta continua sent la mateixa de l'altra vegada: La Banda de Música cobrarà 16.000 euros, 13.000 euros i 10.400 euros? Sí o no? No. Moltes gràcies.»

Acte seguit, la Sra. Ortiz manifesta: «Sr. José Luis, tindrà pressa, però vosté vol fer polèmica. Vosté ha dit que no, però sí. Eixa renúncia l'han fet ells voluntàriament, no perquè l'equip de govern els haja fet renunciar. Ens vam reunir amb ells i van dir la situació. D'eixa partida poden fer-ne ús quan vulguen i ells van dir no. Sí que ens van dir una quantitat. No és el que vosté està dient. I ells han pogut fer el viatge perquè se'ls ha pogut donar en efectiu eixos diners.»

Finalment, l'alcalde conclou el debat, dient: «Suposo que el tema de la Banda de Música era a la Comissió de Cultura, perquè a Urbanisme no es porta. Per aclarir-ho, perquè potser després fem modificar l'acta.»

Vist l'escrit presentat per l'Associació Musical Ciutat de Benicarló, en data 21 de juliol de 2009, pel qual sol·licita una aportació econòmica per part de l'Ajuntament, per ajudar a sufragar les despeses que comporte la participació de la banda de música de l'associació al XVI WORL Music Contest 2009 (WMC).

Atès que el World Music Contest és mundialment reconegut com el més significatiu dels concursos per a bandes de música a nivell internacional.

Atès que per a participar en aquest festival només participen aquelles bandes de música que hagen superat un rigorós procés de selecció, en primer lloc, a nivell nacional i, posteriorment, a nivell internacional.

Atesa la gran repercussió mediàtica a nivell internacional per a la nostra població, ja que és un referent mundial quant a qualitat musical i organització en esdeveniments d'aquestes característiques.

Ateses les importants despeses que comporta la participació de la banda a l'esmentat festival.

Una vegada finalitzat l'expedient de modificació de crèdits per tal d'habilitar una partida suficient per a fer front a la despesa que es proposa.

Atès l'informe emès pel secretari, de data 19 de novembre de 2009.

Vist l'informe favorable emès pel viceinterventor, en data 20 de novembre de 2009.

Atesa l'existència de crèdit adequat i suficient per a la despesa en la partida 451.489000 del vigent pressupost.

Atès que s'han incorporat al conveni els extrems necessaris en compliment de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i el seu Reglament aprovat pel RD 887/2006, de 21 de juliol.

Atesa la proposta de concessió de subvenció formulada per la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Cultura de data 26 de novembre de 2009.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esport i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Concedir una subvenció nominativa l'Associació Musical Ciutat de Benicarló, per ajudar a sufragar les despeses que ha comportat la participació de la seua banda de música en el World Music Contest (WMC), que va tindre lloc a la ciutat holandesa de Kerkrade, per un import de 10.400,00 euros, la qual s'instrumentarà amb el corresponent conveni de col·laboració.

Segon.- Aprovar el conveni a subscriure a l'efecte amb l'Associació Musical Ciutat de Benicarló, del següent contingut:

«CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I L'ASSOCIACIÓ MUSICAL CIUTAT DE BENICARLÓ

A la ciutat de Benicarló a

PER UNA BANDA, MARIA ORTIZ ROCA, en la seua qualitat de tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Cultura, especialment facultat per a signar del present conveni.

D'ALTRA PART, CARLOS SÁNCHEZ REDORAT, major d'edat, amb domicili al carrer de Sant Francesc, 23-1r, de la ciutat de Benicarló (Castelló), amb CP 12580 o amb núm. de NIF núm. 20474514, intervenint en nom i representació de l'Associació Musical Ciutat de Benicarló, amb domicili al carrer de Cabanes, 16, i CIF G12036240, intervenint en la signatura del present conveni en la seua qualitat de president de l'Associació.

Es reconeixen ambdues parts amb plena capacitat i representació amb què actuen, formalitzen la seua voluntat de subscriure el present CONVENI, d'acord amb els següents ANTECEDENTS I PACTES:

ANTECEDENTS

1.- L'Associació Musical Ciutat de Benicarló (des d'ara l'associació), registrada en la Conselleria de la Generalitat Valenciana i en aquest Ajuntament, i que ha adaptat els seus estatuts a la legalitat vigent.

2.- La Banda de Música de l'Associació ha participat en la ciutat holandesa de Kerkrade, al XVI Worl Music Contest 2009 (WMC), durant els dies del 9 de juliol fins al 2 d'agost de 2009.

El World Music Contest és mundialment reconegut com el més significatiu dels concursos per a bandes de música a nivell internacional, i per a poder participar en aquest concurs s'ha de superar un rigorós procés de selecció, en primer lloc, a nivell nacional i, posteriorment, internacional.

Durant el seu transcurs, es reuneixen centenars de músics participants vinguts de diferents països dels cinc continents. El nombre de visitants que ascendeix a diversos milers i la gran difusió mediàtica a nivell internacional i el suport institucional que rep, fan d'aquest concurs, per la seua magnitud en tots els àmbits, un referent mundial quant a qualitat i organització en esdeveniments d'aquestes característiques.

Per la participació en aquest concurs de la Banda de Música Ciutat de Benicarló, hi ha una gran repercussió mediàtica a nivell internacional per a Benicarló.

3.- L'Ajuntament de Benicarló atenent a raons d'interès general i públic per al municipi, ha aprovat subvencionar la referida participació, sent l'objecte de la subvenció col·laborar en les despeses ocasionades, com suport a l'associació, la qual es troba avui participant en el més alt nivell referent al món de la música de banda, alhora que representa de forma directa a la ciutat de Benicarló promocionant-la internacionalment.

PACTEN

PRIMER.- L'Ajuntament de Benicarló acorda subvencionar a l'Associació Musical Ciutat de Benicarló per la seua participació en el XVI World Music Contest (WMC), a la ciutat de Kerskrade (Holanda). La subvenció acordada es materialitza a través de l'aportació de 10.400,00 euros, consignats en la la partida 451.489000 del vigent Pressupost.

L'abonament d'aquesta quantitat es farà efectiva quan l'associació presente la justificació de la seua participació en el Concurs, i existisca disponibilitat econòmica en la Tresoreria Municipal.

La justificació ha de realitzar-se d'acord amb els següents documents justificatius:

Factures originals justificatives de la participació de l'associació en el XVI Worl Music Contest.

No obstant això el previst en el paràgraf anterior, l'associació quedarà obligada a prestar col·laboració i facilitar tota la documentació que siga requerida en l'exercici de les funcions de control financer per part de la Intervenció Municipal. La negativa al compliment d'aquesta obligació es considerarà resistència, excusa, obstrucció o negativa als efectes previstos en l'article 37 de la Llei General de Subvencions, sense perjudici de les sancions que, si escau, pogueren correspondre.

Aquesta ajuda és compatible amb la concessió d'altres subvencions concedides per altres organismes o entitats.

SEGON.- Al present conveni li serà d'aplicació en matèria d'infraccions, sancions i reintegraments el disposat en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions.

TERCER.- No es realitzarà el pagament de la subvenció mentre l'associació no es trobe al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i amb la Seguretat Social o siga deutora per resolució d'un procediment de reintegrament.

QUART.- En cas de rescissió del present conveni no correspon cap indemnització per a cap de les dues parts.

CINQUÈ.- Amb renúncia a qualsevol altre fur que poguera correspondre a ambdues parts, se sotmeten a la jurisdicció dels Jutjats i Tribunals de la ciutat de Vinaròs, o superiors jeràrquics, així com a la jurisdicció, si escau, administrativa dels jutjats de Castelló.

En la data i lloc a l'inici indicat, se subscriu i aprova de conformitat i per duplicat el present conveni de subvenció cultural.»

Tercer.- Facultar la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Cultura per a firmar tots els documents que siguen necessaris per a tal fi.

Quart.- Traslladar aquesta resolució al Departament d'Intervenció Municipal i notificar als interessats, advertint-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'un mes comptador des de l'endemà d'haver rebut aquesta notificació davant l'Ajuntament. Així mateix, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu, amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors a partir de l'endemà de la recepció d'aquesta notificació, d'acord amb l'article 8 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. I igualment, pot interposar qualsevol altre recurs que considere oportú.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 14.45 hores, desitjant uns bons Nadals a tots.- En dono fe.-

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau
	L'alcalde
	Marcelino Domingo Pruñonosa
Benicarló, 30 de desembre de 2009