CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 6/2011 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter extraordinari, el dia 4 de maig de 2011, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA NÚM. 6/2011 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 4 DE MAIG.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21. 00 hores del dia 4 de maig de 2011 es reuneixen, amb caràcter extraordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. Jaime Mundo Alberto

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sr. Utiliano Martínez Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. María Begoña Ayza Mascarell

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 2/2011, DE 17 DE FEBRER, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 4/2011, DE 31 DE MARÇ I DE L'ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 5/2011, DE 26 D'ABRIL. Per unanimitat dels assistents assistents s'acorda aprovar l'esborrany de les actes de la sessió extraordinària núm. 2/2011, de 17 de febrer, de l'acta de la sessió ordinària núm. 4/2011, de 31 de març i de l'acta de la sessió extraordinària núm. 5/2011, de 26 d'abril.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA DISCREPÀNCIA, EN RELACIÓ AMB LA CONTRACTACIÓ DEL SERVEI DE PREVENCIÓ DE LEGIONEL·LAALS EDIFICIS, INSTAL·LACIONS I LOCALS DE TITULARITAT MUNICIPAL DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 5 d'abril de 2011, sobre la resolució de la discrepància de la Intervenció municipal per manca de crèdit.

En primer lloc, pren la paraula la Sra. Miralles Romero, portaveu del grup municipal socialista, per a indicar que el seu grup s'abstindrà, ja que, encara que consideren que el servei és necessari, el problema és que no hi ha dotació pressupostària i ja van dir que no alçarien cap objecció d'Intervenció.

En segon lloc, fa ús de la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per a manifestar que, en la mateixa línia que han seguit sempre i atès que existix un informe d'Intervenció que diu que no hi ha consignació pressupostària, el seu grup també s'abstindrà.

Finalment, el Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal popular, indica que, tal com es va comentar en la Comissió Informativa i en la Mesa de Contractació quan es va fer l'adjudicació, tots sabien que no hi havia crèdit suficient o necessari per a poder a portar terme la contractació. Per això, el regidor d'Hisenda ho va portar a l'anterior modificació pressupostària que, en breu, -diu-, estarà en vigor. Per tant, considera que, atès que és un tema important, cal alçar l'objecció per a poder tindre consignació i poder adjudicar.

Relació de fets

Vistos els documents que es troben en l'expedient 1/20 10, relatiu a la contractació, mitjançant procediment obert i tràmit ordinari, de l servei de prevenció de legionel·losis als edificis, instal·lacions i locals de titularitat municipal de Benicarló.

Vist l'informe, de 04/03/10 que emet el viceinterventor en el qual informa que «en el pressupost prorrogat de 2009 NO existeix crèdit adequat i suficient per a la contractació del servei a què s'ha fet referència, de manera que se suspèn la tramitació d'aquest, en virtut del que disposen els art. 214 a 217 del TRLRHL».

Vist l'escrit del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, de 01/04/2010, en el qual s'adjunta l'expedient de contractació administrativa núm. 1/2010 amb la finalitat que un cop hi haja crèdit adequat i suficient per a aquesta contractació, informe al departament de Contractació sobre aquesta circumstància per continuar amb la tramitació de l'expedient.

Vist l'escrit del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda, de 06/04/2010, en què indica que «en el TRLRHL, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, únicament figuren com a funcions d'intervenció, la fiscalització prèvia dels expedients, i no així seua tramitació i/o custòdia».

Vist l'informe, de 01/12/10, que emet el viceinterventor en el qual informa que «si escau l'aplicació de la tramitació anticipada de l'expedient, qüestió que no és competència de la Intervenció municipal, considero necessari que prèvia a l'adjudicació i formalització d'aquest contracte en el EXERCICI 2011, s'entén que per a una major seguretat jurídica davant d'un tercer, s'ha de, previ a l'adjudicació, emetre un informe per aquesta Viceintervenció, d'existència de crèdit adequat i suficient. En cas contrari i per aplicació del precepte esmentat, el Ple ha de comprometre el crèdit en el moment de la seua adjudicació».

Vist que, en la reunió de la Mesa de Contractació, de data 14/03 /11, s'acorda «declarar vàlida la licitació, assumir en la seua integritat l'informe emès pel tècnic de Medi Ambient, de 14/03/11 i, en conseqüència, adjudicar a la mercantil SERVI ECOLOGÍA Y TRATAMIENTO DE AGUAS, SL, el servei de prevenció de legionel·losis en els edificis, instal·lacions i locals de titularitat municipal de Benicarló, per un import de 38. 581,20 euros, IVA exclòs, per ser l'oferta que major puntuació ha obtingut d'acord amb els criteris de valoració establerts en el plec de clàusules administratives».

Vist l'escrit, de 15/03/11, pel qual es remet l'expedient de contractació administrativa núm. 1/2010 a Intervenció per tal que procedisca a la retenció de crèdit d'aquest.

Vist l informe del viceinterventor, de data 28 de març de 2011, en el qual indica que: «En data de l'emissió d'aquest informe, NO hi ha crèdit adequat i suficient en el pressupost prorrogat de 2010. No obstant això, es troba en procés d'aprovació l'expedient de modificació pressupostària núm. 1 de 2011, que habilitarà crèdit adequat i suficient per a la contractació d'aquests serveis. Per això, se suspèn la tramitació de l'expedient, en virtut del que disposen els art. 214-217 del TRLRHL, tot i que correspon al Ple resoldre la discrepància per continuar aquesta tramitació».

Fonaments de dret

Atès el que disposa l'article 217 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, en virtut del qual és competència del Ple resoldre la discrepància formulada per Intervenció, quan estableix expressament que:

«1. Quan l'òrgan a què afecte l'objecció no estiga d'acord amb aquest, correspon al president de l'entitat local resoldre la discrepància, i la seua resolució executiva. Aquesta facultat no és delegable en cap cas.

2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, correspon al Ple la resolució de les discrepàncies quan les objeccions:

1. Es basin en insuficiència o inadequació de crèdit.

2. Es referisquen a obligacions o despeses l'aprovació de les quals siga de la seua competència».

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, per dotze vots a favor i nou abstencions -- representants dels grups municipals socialista i del Bloc --, acorda resoldre la discrepància en relació amb l'objecció que efectua la Viceintervenció sobre l'existència de crèdit adequat i suficient per contractar, mitjançant procediment obert i tràmit ordinari, el servei de prevenció de legionel·losis en els edificis, instal·lacions i locals de titularitat municipal de Benicarló, en el sentit de continuar la tramitació de l'expedient i, en conseqüència, que es procedisca per part de l'òrgan de contractació a l'adjudicació de l'esmentada contractació.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82. 3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 3r. PROPOSICIÓ A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA DE CONTRACTACIÓ I PATRIMONI, DE DATA 20 D'ABRIL DE 2011, RELATIU AL QUIOSC UBICAT AL JARDÍ DEL CARRER DE VALÈNCIA. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni de data 26 d'abril de 2011.

Vist el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 20 d'abril de 2011, del següent tenor literal:

«Relació de fets

I. Vist que per acord de l'Ajuntament Ple, de data 24 de febrer de 2011, s'acorda aprovar la incoació de l'expedient de cessió contractual del quiosc ubicat al jardí del carrer de València de Benicarló a favor de la Sra. Maria Claustre Junyent.

II. Vist l'escrit amb registre d'entrada núm. 5. 179, de data 5 d'abril de 2011, en el qual el Sr. Santiago Espinosa Tugues exposa que la seua esposa, la Sra. Maria Claustre Tugues Junyent, ha mort el 26 febrer de 2011 i demana expressament que «me sea transferido el derecho de la concesión, asumiendo la responsabilidad del pago de la deuda que tiene contraída Dª Maria del Carmen Merlo Mellado, en concepto del canon del 2010, así como todas las obras de adecuación a las que se comprometió».

Fonaments de dret

Atès el que disposa l'art. 114, denominat «cessió dels contractes», del text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny:

«1. Els drets i obligacions dimanants del contracte poden ser cedits a una tercera persona sempre que les qualitats tècniques o personals de la part cedent no hagen estat raó determinant de l'adjudicació del contracte.

2. Perquè les persones adjudicatàries puguen cedir els seus drets i obligacions a terceres persones s'han de complir els requisits següents:

a) Que l'òrgan de contractació autoritze expressament i amb caràcter previ la cessió.

b) Que el cedent tinga executat almenys un 20% de l'import del contracte, o realitzada l'explotació almenys durant el termini d'una cinquena part del temps de durada del contracte si aquest fos de gestió de serveis públics.

c) Que la part cessionària tinga capacitat per contractar amb l'Administració i la solvència exigible de conformitat amb els articles 15 a 20, a més d'estar degudament classificat si aquest requisit ha estat exigit a la part cedent.

d) Que es formalitze la cessió, entre la part adjudicatària i la part cessionària, en escriptura pública.

3. La part cessionària queda subrogada en tots els drets i obligacions que corresponen a la part cedent.

4. L'Administració no ha d'autoritzar la cessió del contracte en favor de persones que hagen incorregut en suspensió de classificacions o inhabilitades per a contractar.»

Ateses les facultats que li van ser delegades al tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni, per decret d'Alcaldia d'1 de juny de 2010.

Atès el que disposa l'escrit registre d'entrada núm. 5. 179, de data 05/04/11, en què el Sr Espinosa assumeix la responsabilitat del pagament del deute que ha contret l'anterior adjudicatària, la Sra. Maria del Carmen Merlo Mellado, en concepte de cànon de l'any 2010, així com a executar totes les obres d'adequació a què aquesta es va comprometre.

En virtut del que s'ha exposat, RESOLC:

Primer. Modificar el titular de la cessió relativa al quiosc situat al jardí del carrer de València a favor del Sr. Santiago Espinosa Tugues, el qual ha d'acreditar el pagament de la quantitat de 778,85 euros, en concepte de recàrrec i 80,48 euros, en concepte d'interessos, corresponents a la liquidació del cànon de l'any 2010, i executar les obres d'adequació del local a les quals es va comprometre l'anterior adjudicatària, la Sra. Maria del Carmen Merlo Mellado.

Segon. Notificar el present acord a la persona interessada i traslladar-lo a Intervenció i Tresoreria.

Tercer. Ratificar la present resolució en la primera sessió plenària que tinga lloc.

Quart. Contra el present acord que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Alternativament, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que en puga exercitar qualsevol altre que estime oportú.»

La corporació, per unanimitat dels membres assistents, acorda ratificar l'esmentat Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 20 d'abril de 2011, en els termes en què ha estat redactat.

Se sotmet, inicialment, al Ple de la corporació la ratificació de la inclusió en l'ordre del dia del punt 4, a l'empara de l'art. 82.3 del del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF).

El Sr. Sànchez Martí, representant del grup municipal socialista, entén que les propostes s'han de presentar de forma raonada i no solament la proposta, sinó que han de venir acompanyades d'un informe de contractació i, fins i tot, d'un informe d'Hisenda de fiscalització que puga suposar el tema econòmic. És per això que demanen que es retire aquest punt de l'ordre del dia i que vinga al Plenari, com a mínim, informat.

El Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal popular, manifesta que aquesta proposta es va retirar de l'anterior Ple i que és un tema que ha passat per Comissió. A més, explica que ha tingut lloc una reunió amb els departaments afectats, concretament els departaments de Tresoreria, Policia i Secretaria per tal d'aclarir una qüestió d'interpretació del plec que va regir la contractació.

El Sr. Sánchez creu que l'explicació que li ha donat el Sr. Marzal no és el que de Tresoreria interpretaven, ja que ell considera que de Tresoreria diuen que no és una interpretació, sinó una modificació del contracte. A més, el Sr. Sánchez diu que un Ajuntament té uns procediments i no se'ls poden saltar i quan afecten temes econòmics han d'haver-hi els informes pertinents. És per això que no poden donar suport a la inclusió d'aquest punt en l'ordre del dia, perquè entenen, en primer lloc, que és una modificació i no una interpretació i, en segon lloc, perquè qualsevol proposta que vinga d'un regidor delegat ha de vindre avalada pels informes corresponents.

A continuació, el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, pregunta si estan en l'apartat de la inclusió.

El Sr. Marzal torna a fer ús de la paraula per a dir al Sr. Sánchez que no l'entén. D'altra banda, li torna a explicar que va haver una reunió i que no porta cap proposta perquè els tècnics no donen el vistiplau . Explica que, en aquest cas, el secretari va dir que era una interpretació del plec. Per això, atès que està present el secretari, el Sr. Marzal li demana que assessore la corporació.

Tot seguit, el secretari manifesta que: «D'acord amb el criteri seguit per l'Ajuntament en aquesta modalitat de contractació durant els anys anteriors, simplement és un aclariment del que diu el plec de condicions, que ja s'aplicava, de fet, però que sembla ser que hi havia certa discrepància de la Tresoreria respecte a la seua aplicació. Aleshores, s'aclareix i s'unirà al contracte firmat per ambdues parts com a annex i com a aclariment del contingut del contracte.»

Sotmesa a votació la ratificació, la corporació, per catorze vots a favor i set en contra -representants del grup municipal socialista-, acorda la seua inclusió en l'ordre del dia:

PUNT 4t. PROPOSICIÓ A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA DE CONTRACTACIÓ I PATRIMONI DE DATA 18 D'ABRIL DE 2011, EN RELACIÓ AMB EL CONTRACTE ADMINISTRATIU DEL SERVEI D'ESTACIONAMENT DE VEHICLES VIGILATS EN LA VIA PÚBLICA AMB LIMITACIÓ HORÀRIA. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni de data 26 d'abril de 2011.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a dir que està una mica farg qud diga el Sr. Marzal que «nosaltres ho hem portat al senyor secretari i el senyor secretari ens ha dit que...». El Sr. Sánchez considera que no pot comprometre el secretari ni ací ni en cap lloc, ja que ací les les coses s'escriuen. En aquest cas, creu que, si hi ha discrepància i correspon a Tresoreria, doncs que faça l'informe Tresoreria. A més, afegeix que ell no s'hagués atrevit a fer eixa pregunta al secretari. I torna a insistir que el que ells volen volem és que totes les propostes estiguen avalades pels informes corresponents. Per tant, avança el seu vot contrari en aquest punt.

Seguidament, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per indicar que ells no entraran en el fons de la qüestió, simplement en la forma. Considera que aquesta qüestió no ha passat per cap Comissió, per tant, ni la seua companya ni ell ni el grup han estat informats del que aquí pareix que és una interpretació de les parts afectades. Per tant, el Sr. Guzmán diu han d'entendre que això és una interpretació particular del grup popular i dels tècnics corresponents o de l'empresa afectada. Així doncs, tenint en compte ja que, de tot això, el grup municipal del Bloc no en sap res, que no hi ha cap informe que puga aclarir documentalment quina és la proposta que volen tirar endavant i si realment és així o no és així, el seu grup votarà en contra. Tot i això, considera que, si les coses hagueren vingut ben fetes i amb la informació com cal, possiblement hagueren votat a favor.

A continuació, el Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal popular, destaca que això és un plec aprovat per tots al Ple i, com que hi havia un problema d'interpretació, van portar ací un Decret que, fins i tot, el van passar per Comissió i el van portar al Ple, però el van retirar perquè van tindre una reunió amb les parts implicades perquè era l'única forma de salvar eixe buit legal que donava el plec. D'altra banda, explica que li ho ha preguntat al secretari perquè estava present i diu que el Sr. Sánchez també li pot preguntar les vegades que vulga. A continuació, el Sr. Marzal torna a informar al Sr. Sánchez que no s'ha modificat res del plec i que l'únic que s'ha fet és, tal com ha dit el secretari, és interpretar el plec perquè no hi haja problemes, perquè s'estaven acumulant al Departament de Tresoreria tots els informes que passaven de Policia per a fer la liquidació corresponent amb l'empresa. Per això, diu que la solució va ser fer seure les parts i trobar la solució tècnicament per interpretar el plec. Per tant, diu que no s'ha canviat absolutament res del ple i que l'únic que s'ha fet ha sigut interpretar, que no és el mateix que modificar. A més, afegeix que ell ho porta absolutament tot, a les comissions. D'altra banda, considera que aquesta proposta és del dia 26 d'abril i que han tingut temps per poder preguntar al secretari, a la tècnica de Contractació o a la tècnica de Tresoreria. Tot i això, ell no té cap problema de portar-ho a la Comissió, perquè seria absolutament el mateix. De fet, diu que si els tècnics hagueren donat una altra solució, doncs hagueren portat eixa solució, perquè el que no es volia és que això estiguera paralitzat en diferents departaments i sense solució.

De nou, torna a intervindre el Sr. Sánchez per dir que ell ha vingut ací per a demanar-los que facen les coses en estrictament d'acord amb la llei i no d'acord amb el li ha dit un o l'altre. Diu que el Sr. Marzal no fa més que repetir el mateix. D'altra banda, vol deixar clar que ell no ve ací a donar lliçons a ningú, que no és un mal educat ni ha insultant ni menyspreat ningú, per tant, diu que no li tolera, al Sr. Marzal, ni li admet que li vulga donar lliçons d'educació, perquè ell es comporta amb tota l'educació i respecte del món.

Finalment, el Sr. Marzal respon al Sr. Sánchez que ell mateix s'ha contestat i que, com li ha dit al principi, el que volia mantindre era la total educació i no li ha dit en cap moment que fóra un mal educat. Explica que el que ha dit el Sr. Sánchez s'ho ha dit ell mateix, com ho fa moltes vegades. A més, li diu que ell no ha de repassar l'acta perquè sap el que diu, en canvi considera que el que ha de repassar l'acta és el Sr. Sánchez, perquè creu que el punt ha quedat suficientment clarificat.

Vist el Decret d'Alcaldia de data 18 d'abril de 2011, del següent tenor literal:

«Relació de fets

Vist l'acord II del contracte subscrit el 9 d'abril de 2010 amb la mercantil JUAN JOSÉ SÁNCHEZ LOPEZ, SA, relatiu a la gestió indirecta del servei d'estacionaments vigilats de vehicles a la via pública amb limitació horària en què s'estableix que el preu del contracte s'estableix en la quantitat de 98. 779,50 euros mensuals.

Vist que l'oferta econòmica presentada per l'empresa, document que s'adjunta com a annex III al contracte, és la següent:

--Cànon oferit: 0,75 euros/l plaça-dia.

--Nombre de places 486, nombre de dies a l'any: 271; total cànon: 98. 779,50

Vist que durant l'execució del contracte la concessionària presenta liquidacions mensuals del cànon corresponents a les places efectivament disponibles i no a les 486 places contractades ja que per motius aliens a l'empresa, com ara: existència de terrasses, contenidors, obres, carrers tallats, etc., el nombre de places disponibles oscil·la durant el període d'execució del contracte.

Fonaments de dret

Atès l'article 21 del plec de clàusules administratives particulars que estableix que l'Ajuntament té la prerrogativa d'interpretar el contracte, resoldre els dubtes que oferisca el seu compliment, modificar-lo per raons d'interès públic, acordar la seua resolució i determinar els efectes d'aquesta. Els acords corresponent posen fi a la via administrativa i són immediatament executius.

Atès l'article 194 de la LCSP que estableix que «Dins dels límits i amb subjecció als requisits i efectes assenyalats en aquesta Llei, l'òrgan de contractació té la prerrogativa d'interpretar els contractes administratius, resoldre els dubtes que oferisca el seu compliment, modificar-los per raons d'interès públic, acordar la seua resolució i determinar els efectes d'aquesta.

Per a la interpretació de les clàusules del contracte s'ha d'acudir al que disposen els articles 1282-1 2 89 del Codi Civil, segons el que disposa l'article 19. 2 de la LCSP, davant l'absència de normes específiques en l'àmbit del dret administratiu.

L'article 1289 del Codi Civil estableix que «quan absolutament siga impossible resoldre els dubtes per les regles establertes en els articles precedents, si aquelles recauen sobre circumstàncies accidentals del contracte, i aquest és gratuït, s'han de resoldre en favor de la menor transmissió de drets i interessos. Si el contracte fóra onerós, el dubte s'ha de resoldre a favor de la major reciprocitat d'interessos.

Si els dubtes, la resolució dels quals es tracta en aquest article, recauen sobre l'objecte principal del contracte, de manera que no puga conèixer-se quina va ser la intenció o voluntat dels contractants, el contracte és nul.»

No obstant això, en la pràctica de la interpretació de les esmentades clàusules d'un contracte no pot en cap cas arribar a conclusions que pugnen amb l'aplicació dels principis propis de la contractació pública, com ara la igualtat, no discriminació i transparència ni introduir modificacions contractuals contràries a les disposicions de la Llei de Contractes del Sector Públic o a la doctrina consolidada del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (informe 2/2010, de 23 de juliol de 2010, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l'Estat).

Atesa l'atribució conferida al Ple de la corporació, com a òrgan de contractació, en virtut del punt 2 de la disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

Atès el que estableix l'art. 21. s) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, en el qual es confereix a l'alcalde l'exercici de les accions «que expressament li atribueixin les lleis i aquelles que la legislació de l'Estat o de les comunitats autònomes assignen al municipi i no atribueixen a altres òrgans municipals»

En virtut del que s'ha exposat, RESOLC:

Primer. Interpretar l'acord II del contracte administratiu subscrit el 9 d'abril de 2010 amb la mercantil JUAN JOSÉ SÁNCHEZ LÓPEZ, SA en el sentit que es transcriu i, en conseqüència, adjuntar un ANNEX V a l'esmentat document administratiu:

«El preu del contracte s'estableix en la quantitat de (98. 779,50 euros) anuals, noranta-vuitmilset-cents setanta-nou euros i cinquanta cèntims anuals.

El cànon ha de ser abonat per la concessionària a l'Ajuntament mensualment en liquidacions a compte pel total de places que resulte de la diferència del nombre total de places (486) contractades i del nombre total de places no disponibles durant el mes per motius aliens al contractista, segons la liquidació presentada per la concessionària conformada per la Policia local respecte a les places no disponibles, a raó de 0,75 euros/plaça-dia».

Segon. Notificar la present resolució a la concessionària i traslladar-la a la Policia local, Intervenció i Tresoreria.

Tercer. Ratificar la present resolució en la primera sessió plenària que tinga lloc.

Quart. Contra la present resolució que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant l'Alcaldia, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació.

Alternativament, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la notificació, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que en puga exercitar qualsevol altre que estime oportú.»

La corporació, amb el vot favorable de dotze dels membres assistents i nou en contra --representants dels grups municipals socialista i del Bloc--, acorda ratificar l'esmentat Decret d'Alcaldia de data 18 d'abril de 2011, en els termes en què ha estat redactada.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET DE DATA 24 DE MARÇ DE 2011, D'APROVACIÓ DE LA INCORPORACIÓ DE ROMANENTS DE CRÈDIT. La corporació queda assabentada del contingut del Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda, de data 24 de març de 2011, que aprova la incorporació de romanents de l'exercici 2010.

PUNT 6é. DICTAMEN A L'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 2/2011. Se sotmet a consideració de la corporació proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda, així com l'Informe favorable que emet el viceinterventor municipal, ambdós de data 14 d'abril de l'any en curs, en relació a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdit.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a dir que en aquest punt el seu grup s'abstindrà, perquè ací s'està fent el reconeixement extrajudicial de crèdit d'unes factures que han aparegut i si aquestes no han portat la tramitació ordinària, serà l'equip de govern el qui aprove la inclusió en l'extrajudicial. Afegeix que si fóra el pagament, ho votarien en contra, però com parlen de la inclusió en l'extrajudicial, s'abstindran.

A continuació, el Sr. García Bautista, representant del grup municipal popular, comunica al Sr. Sánchez que ací el que s'ha fet ha sigut donar de baixa alguns projectes, ja que encara tenien import suficient i es donen d'alta altres projectes.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per dotze vots a favor i nou abstencions --representants dels grups municipals socialista i del Bloc--, acorda aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 16. 348,10 euros, i que corresponen a factures que s'aplicaran al Pressupost de 2011, condicionades a l'aprovació de l'expedient de modificació pressupostària núm. 3/11, a finançar amb la baixa parcial dels Projectes 1210 i 1410 i amb romanent de Tresoreria afectat de l'exercici 2010, en les partides corresponents.

PUNT 7é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 3/2011. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 14 d'abril de 2011 i l'informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, amb la baixa parcial dels projectes 1210 i 1410 i modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit i crèdit extraordinari per a finançar els projectes que es relacionen.

Vista, igualment, la proposta de la cap d'ingressos de data 14 d'abril de 2011, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177. 2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22. 2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per dinou vots a favor i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 3/2011, amb el següent detall:

--Donar de baixa parcial els següents projectes:

Proj.	Denominació	Import
1210	Mobiliari S. Socials	17. 077,51
1410	Millora serveis assistencials	2758,66

Total 19. 836,17

--Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 8. 862,68 euros i un crèdit extraordinari per import de 10. 973,49 euros, finançats amb les baixes parcials dels projectes 1210 i 1410, per finançar els següents:

Suplement de crèdit:

Progr.	Econom.	Proj.	Denominació	Import
232	62200	1110	Accesib. Edif. S. Socials	4. 259,13
232	62300	1310	Maquinària Serveis Socials	4. 603,55
			Total	8. 862,68

C rèdit extraordinari :

Progr.	Econom.	Proj.	Denominació	Import
232	63200	1111	Reforma Club 3ª Edat	10. 035,38
312	63200	1211	Cond. Habitatge tutelat	938,11
			Total	10. 973,49

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 8é. DICTAMEN A LA DACIÓ DE COMPTE DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT I DE L'ORGANISME AUTÒNOM DE CENTRES SOCIALS ESPECIALITZATS, CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE 2010. En compliment del que disposa la Base 79 de les d'execució del pressupost, la corporació queda assabentada de l'estat d'execució del pressupost d'ingressos i de despeses, corresponent al quart trimestre de 2010, i que consta de 81 pàgines, l'execució d'ingressos i 211 pàgines l'execució de despeses.

PUNT 9é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DEVOLUCIÓ D'IMPORTS DE MATRÍCULES DE CURSOS DE LA UP 2010/2011. Se sotmet a consideració de la corporació proposta d'Alcaldia de data 25 de febrer de 2011, sobre devolució de l'import de matrícula dels cursos de la UP.

Vist l'informe de la tresorera núm. 43/11-GT de 17 de febrer de 2011, desfavorable a les citades devolucions, ja que no estan motivades en causes imputables a l'Ajuntament de Benicarló, d'acord amb el disposat en l'article 6 de l'Ordenança reguladora del preu públic per matrícula en la Universitat Popular.

Vist l'informe del viceinterventor núm. 59/11-GT de 23 de febrer de 2011, en el qual fiscalitza amb objecció l'expedient, i en el qual s'indica que donada l'Ordenança en vigor que li és d'aplicació al supòsit plantejat, no procedeixen les devolucions dels imports de les matrícules proposades.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Resoldre la discrepància en relació a l'objecció efectuada per la Viceintervenció sobre la devolució de matrícules de cursos de la UP 2010/2011 (Marta Andrés Febrer, Carmen Arín Marzal i Laura Corella Garrido), en el sentit de continuar l'expedient.

Segon. Reconèixer el dret a la devolució dels imports de les matrícules de cursos de la UP 2010/2011 a favor dels alumnes que es relacionen a continuació:

Nom	NIF	Import a retornar
Marta Andrés Febrer	73. 395. 213-M	19,60 EUR
Carmen Arín Marzal	73. 377. 773-E	61,20 EUR
Laura Corella Garrido	20. 488. 853-Q	45,90 EUR

Tercer. Notificar el present acord a les persones interessades i traslladar-lo al Departament de Cultura.

Quart. Contra el present acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs de reposició davant l'Ajuntament en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació de la present resolució, com requisit previ a la interposició del recurs contenciós administratiu, segons el que es disposa en l'article 14. 2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

PUNT 10é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA FISCAL I-4 SOBRE L'ICIO. Vistos els antecedents d'aquest expedient, relatiu a la proposta de modificació de la citada Ordenança efectuada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda en data 11 d'abril de 2011; la qual consisteix en incloure una nova bonificació del 95% per a l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, quan realitzen construccions, instal·lacions i obres destinades a la prestació d'un servei públic.

Vist l'informe emès per la tresorera en data 11 d'abril de 2011, fiscalitzat de conformitat pel viceinterventor municipal.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Modificar la següent Ordenança fiscal i modificar, per tant, la disposició final, d'acord amb la proposta que efectua el tt. d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda en data 11 d'abril de 2011. El text de l'Ordenança modificada queda com segueix:

«ARTICLE 6é. EXEMPCIONS I BONIFICACIONS

1. OBRES D'ESPECIAL INTERÈS O UTILITAT MUNICIPAL

1. 1. Són d'especial interès o utilitat per al municipi de Benicarló, per raons de caràcter social, cultural, historicoartístic i de foment de l'ocupació, d'acord amb l'article 103. 2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, les construccions, o altres obres destinades a:

1. Construccions o ampliació d'hotels o d'instal·lacions hoteleres. Tenen també aquesta consideració les piscines, garatges, equipaments esportius i similars. No tenen aquesta consideració les obres de mera reparació.

2. Ampliació, reforma o reparació d'immobles catalogats pel planejament com immobles protegits.

3. Construcció o ampliació d'instal·lacions turístiques de lleure. Tenen també aquesta consideració els parcs temàtics, parcs d'atraccions, parcs aquàtics, minigolfs, pistes de kàrting i similars.

   La concessió de la bonificació s'ha d'aplicar sobre la quota de l'impost mitjançant un acord de la Junta de Govern Local per delegació del Ple de la corporació i requereix la prèvia sol·licitud de la persona interessat que ha de presentar-se conjuntament amb el projecte de construcció, instal·lació o obra que es tracte. L'obtenció de la bonificació requereix la declaració expressa d'interès social de la construcció, instal·lació o obra.

   L'import de la bonificació s'estableix en els quadres en funció del tipus d'activitat:

1. Per a construccions, instal·lacions i obres en hotels, en funció del nombre d'estrelles i nombre d'habitacions.

BONIFICACIÓ	CATEGORIA
%	2 ESTRELLES	3 ESTRELLES	4 ESTRELLES	5 ESTRELLES
95				Més de 200 hab.
85				151-200 hab.
75			Més de 125 hab.	101-150 hab.
65		Més de 100 hab.	101-125 hab.	Fins a 100 hab.
55		81-100 hab.	81-100 hab.
45		61-80 hab.	Fins a 80 hab.
30	Més de 40 hab.	40-60 hab.
20	21-40 hab.
10	Fins a 20 hab.

2. Per càmping, en funció de la seua categoria i nombre de places:

CATEGORIA	PERCENTATGE DE BONIFICACIÓ %
	10	15	20
1ª	Fins a 100	101-300	Més de 300
2ª	Fins a 300	Més de 300
3ª	Més de 300

3. Per a parcs temàtics, en funció de la seua superfície en m2:

S UPERFÍCIE	BONIFICACIÓ %
Fins a 10. 000	75
10. 001-50. 000	85
Més de 50. 000	95

1. 2. Tenen bonificació del 95% les construccions, instal·lacions i obres destinades a hospitals, ambulatoris i a l'educació infantil, primària i secundària.

1. 3. Una bonificació del 90% en la quota de l'impost per a aquelles obres de rehabilitació previstes en el capítol V de la Secció primera del Decret 92/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià en matèria d'habitatge i sòl, d'immobles situats al nucli antic de la ciutat inclosos en l'àmbit d'àrees de rehabilitació.

1. 4. Tenen bonificació del 95% l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals per a aquelles construccions, instal·lacions i obres destinades a la prestació d'un servei públic.»

Segon. La tramitació de l'expedient de modificació de l'anterior Ordenança s'ha de realitzar de conformitat amb l'establert per la legislació vigent, d'acord amb el següent procediment:

1. Per complir el que disposa l'article 16é del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisenda locals, s'acorda, amb caràcter provisional, la modificació de l'ordenença indicada.

2. De conformitat amb el disposat en l'article 17é del mateix RDL, el present acord provisional, així com el text de l'Ordenança modificada que figura en l'expedient, s'exposarà al públic al tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament durant un termini de trenta dies hàbils, com a mínim, a fi que les persones interessades puguen examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes.

3. Aquesta exposició al públic s'ha d'anunciar en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de major difusió de la província.

4. En el cas que no es presentessen reclamacions, l'acord de modificació provisional de l'ordenança s'entendrà definitivament adoptat. En cas contrari, el Ple ha de resoldre totes les reclamacions i suggeriments i adoptar l'acord definitiu, publicant l'acord definitiu, o el provisional elevat a definitiu, en el Butlletí Oficial de la Província, que no entrarà en vigor fins que s'haja portat a terme aquesta publicació.

PUNT 11é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DEL PREU PÚBLIC PROGRAMACIÓ CULTURAL PRIMAVERA-ESTIU 2010. Se sotmet a consideració de la corporació proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 11 d'abril de 2011, sobre la liquidació del compte recaptador presentat amb motiu de la programació cultural primavera-estiu de 2010, així com l'informe favorable que emet la tresorera general en data 8 d'abril de 2011.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels membres assistents, acorda aprovar la rendició de comptes que ha realitzat el tècnic de Cultura, Rafael Sánchez, i els ingressos efectuats, corresponents a la recaptació de la Programació Cultural Primavera i Estiu de 2010, que ascendeix a un import total de 1. 340,00 euros.

PUNT 12é. DICTAMEN ALA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DEL PREU PÚBLIC PROGRAMACIÓ CULTURAL TARDOR 2010. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que emet el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 11 d'abril de 2011, sobre la liquidació del compte recaptador presentat amb motiu de la programació cultural de tardor 2010, així com l'informe favorable que emet la tresorera general en data 11 d'abril de 2011.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda aprovar la rendició de comptes que ha realitzat el tècnic de Cultura, Rafael Sánchez, i els ingressos efectuats, corresponents a la recaptació de la Programació Cultural de Tardor 2010, que ascendeix a un import total de 1. 521,00 euros.

PUNT 13é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DE LA TAXA D'OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA CORRESPONENT A LA FESTIVITAT DE SANT GREGORI 2010. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 11 d'abril de 2011, sobre la liquidació del compte recaptador que presenta el Sr. Juan Arán Luján, amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Gregori, el 9 de maig de 2010, així com l'informe favorable que ha emés la tresorera general en data 7 d'abril de 2011.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda aprovar la liquidació del compte per recaptació de la Taxa d'ocupació de la via pública que ha realitzat el funcionari, el Sr. Juan Arán Luján, amb motiu de la Festivitat de Sant Gregori 2010, i el resum de la qual és el següent:

Total rebuts utilitzats	37	2. 142, 00 euros
Ingressos justificats mitjançant taló d'ingrés		1. 68 0,00 euros
Total ingressos		3. 822, 00 euros

PUNT 14é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ D'UN NOU MODEL DE DECLARACIÓ D'ACTIVITATS I BÉNS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ. Vist que la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat Valenciana, de Règim Local de la Comunitat Valenciana en el seu art. 131 disposa:

«1. Els representants locals, així com els membres no electes de les Juntes de Govern Local han de formular una declaració sobre causes d'incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcione o els puga proporcionar ingressos econòmics».

Han de formular, així mateix, la declaració dels seus béns patrimonials i de la participació en societats de tot tipus, amb informació de les societats per elles participades i de les liquidacions dels impostos sobre la Renda, Patrimoni i, si s'escau, societats.

Aquestes declaracions, efectuades en els models aprovats pels plens respectius, s'han de dur a terme abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament i al final de mandat, així com quan es modifiquen les circumstàncies de fet.

2. Les declaracions anuals de béns i activitats s'han de publicar amb un caràcter anual i, en tot cas, en el moment de la finalització del mandat, en els termes que fixe l'estatut municipal.

Aquestes declaracions s'han d'inscriure en els registres d'interessos:

La declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats que proporcionen o puguen proporcionar ingressos econòmics s'han d'inscriure en el Registre d'Activitats constituït en cada entitat local, que ha de tindre caràcter públic.

La declaració sobre béns i drets patrimonials s'ha d'inscriure en el Registre de Béns Patrimonials de cada entitat local, en els termes que establisca el seu respectiu Estatut, i ha de tindre caràcter públic, d'acord amb els següents criteris:

Poden accedir al registre:

Els òrgans judicials per a la instrucció o resolució de processos que requerisquen el coneixement de les dades que consten en el registre, de conformitat amb el que disposa la normativa processal.

El Ministeri Fiscal quan realitze activitats de recerca en l'exercici de les seues funcions que requerisquen el coneixement de dades que consten en el Registre, d'acord amb el que dispose la normativa processal.

El defensor del poble o el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana en els termes previstos en les seues lleis de creació.

En la resta de casos, l'accés al registre s'ha de referir al contingut de les declaracions de béns i drets patrimonials ometent, en relació amb els béns patrimonials, aquelles dades referents a la seua localització i salvaguardant la privacitat i seguretat dels seus titulars. Aquestes declaracions, amb les excepcions assenyalades, són objecte de publicació en el Butlletí Oficial de la Província en els termes previstos reglamentàriament.

3. Els representants locals i membres electes de la Junta de Govern Local respecte als quals, en virtut del seu càrrec, resulte amenaçada la seua seguretat personal o la dels seus béns o negocis, la dels seus familiars, socis, empleats o persones amb qui tinguen relació econòmica o professional poden realitzar la declaració dels seus béns i drets patrimonials davant el secretari o la secretària de la diputació provincial. Aquestes declaracions s'han d'inscriure en el Registre Especial de béns patrimonials, creat a aquests efectes en aquelles institucions.

En aquest supòsit, han d'aportar al secretari o secretària de la seua respectiva entitat una mera certificació simple i succinta, acreditativa d'haver realitzat les seves declaracions, i que aquestes estan inscrites en el Registre especial a què es refereix el paràgraf anterior, que ha de ser expedit pel funcionari o funcionària encarregat d'aquest.

4. Produïda una causa d'incompatibilitat, correspon al Ple la seua declaració, que ha de ser comunicada a la persona interessada perquè en el termini dels deu dies següents a que la reba puga optar entre la renúncia a la condició de membre de la corporació local o l'abandonament de la situació d'incompatibilitat.

Si no manifesta la seua opció transcorregut aquest termini, s'entén que renuncia a la condició de membre de la corporació local».

En desenvolupament d'aquest articulat s'aprova en el Decret 191/2010, de 19 de novembre, del Consell, pel qual es regulen les declaracions d'activitats i de béns dels membres de les corporacions locals de la Comunitat Valenciana.

Vist que la Conselleria de Solidaritat i Ciutadania de la Generalitat Valenciana ha elaborat un model tipus de declaració de béns i activitats.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana i per unanimitat dels membres assistents, acorda aprovar un nou model de declaració d'activitats i béns dels membres de les corporacions locals, adaptat al Decret 191/2010, de 19 de novembre, del Consell.

PUNT 15é. DICTAMEN A LA RATIFICACIÓ DELS DECRETS D'ALCALDIA DE DATES 10 DE MARÇ DE 2011 I DE 5 D'ABRIL DE 2011, EN VIRTUT DELS QUALS S'EXERCITA EL DRET DE DEFENSA JURÍDICA EN EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU (PROCEDIMENT ORDINARI NÚM. 1/000306/2010-AT) DAVANT DE LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. Se sotmet a consideració de la corporació el Decret d'Alcaldia de data 10 de març de 2011, relatiu a la interposició davant la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (reg. núm. 2 758/21. 02. 201 1 ) recurs contenciós administratiu, procediment ordinari núm. 1/000306/2010-AT, per la representació processal de la mercantil Bancaja Habitat, SL, contra l'acord plenari de data 22/12/2009, desestimatori del recurs de reposició formulat contra l'acord plenari de 30/07/2009, pel qual es declara la finalització sense adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al Desenvolupament de la Unitat d'Execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar (Exp. PAII/435 d'Urbanisme), que disposa:

«Primer. Comparèixer i personar-se en el procediment judicial núm. 1/000306/2010- AT de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1a, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en qualitat de demandat.

Segon. Encomanar indistintament als lletrats Pedro Mª García Capdepón, Jose Vicente Belenguer Mula, Antonio Lon García i Arantxa Forn Bagó, com a membres del despatx de J&A Garrigues, SLP, la defensa dels interessos de l'Ajuntament en l'esmentat procediment judicial i conferir-los, igualment, la representació a qualsevol dels procuradors que es reflecteixen en l'escriptura de poder atorgada el 26 octubre 2010 davant del notari Luís Alberto Terrón Manrique amb el núm. 1150 de protocol.

Tercer. Notificar el present acord a totes les persones que puguen resultar afectades per la interposició del recurs, perquè puguen en les actuacions, en qualitat de demandats, en el termini de 9 dies, si al seu dret convé, assistides per un advocat i representades per un procurador, i remetre'l a la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la justificació del compliment d'aquest tràmit.

Quart. Que l'Ajuntament Ple ratifique la present resolució en la primera sessió que se celebri»

Vist que endecret anterior, s'encomana indistintament als lletrats Pedro Mª García Capdepón, Jose Vicente Belenguer Mula, Antonio Lon García i Arantxa Forn Bagó, com a membres del despatx de J & A Garrigues, SLP, la defensa jurídica d'aquest Ajuntament en el recurs contenciós administratiu 1/000306/2010-AT delTribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV, d'ara endavant), interposat per la mercantil BANCAJA HABITAT, S L contra l'acord plenari de data 22/12/09, desestimatori del recurs de reposició formulat contra l'acord plenari de 30/07/09, que declara la finalització sense adjudicació del PAI per al Desenvolupament de la Unitat d'Execució núm. 2 de l'àmbit Vistamar.

Vist que la mercantil J & A Garrigues, SLP ha manifestat la concurrència d'un possible conflicte d'interessos d'assumir la defensa jurídica d'aquest procediment per mitjà dels seus lletrats.

Atès que l'article 551. 3 de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial, preveu que la representació i defensa dels ens locals correspon als lletrats que servisquen en els seus Serveis Jurídics, llevat que designen un advocat col·legiat que els represente i defense.

Atès el que disposa la disposició addicional segona 1. 2. a) de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat, en relació amb el que estableix l'article 54. 3 del RD LEG 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, pot entendre's que la Secretaria General es considera integrada en els Serveis Jurídics Municipals, doncs a aquest funcionari li incumbeix l'assessorament legal preceptiu i informar els acords per a l'exercici d'accions necessàries en defensa dels béns i drets de les entitats locals i, per tant, es dicta el Decret d'Alcaldia de data 5 d'abril de 2011, on disposa:

«Primer. Deixar sense efectes la designació indistinta dels lletrats Pedro M. García Capdepón, Jose Vicente Belenguer Mula, Antonio Lon García i Arantxa Forn Bagó en el procediment 1/000306/2010-AT del TSJCV, realitzada per Decret d'Alcaldia de 10/03/11.

Segon. Designar el Sr. Carlos Bravo Sánchez, llicenciat en dret i secretari general d'aquest Ajuntament, per a la defensa jurídica de l'Ajuntament de Benicarló en el referit procediment judicial.

Tercer. Notificar la present resolució a J & A Garrigues, SLP i al S secretari general d'aquest Ajuntament».

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana i per unanimitat dels membres assistents, acorda ratificar el contingut dels Decrets d'Alcaldia de dates 10 de març de 2011 i 5 d'abril de 2011, en els termes en què han estat redactats.

PUNT 16é. DICTAMEN A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 28 DE MARÇ DE 2011, EN VIRTUT DEL QUAL S'INTERPOSA RECURS D'APEL·LACIÓ CONTRA LA SENTÈNCIA NÚM. 162, DE DATA 8 DE MARÇ DE 2011, DICTADA PEL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 2 DE CASTELLÓ, EN RELACIÓ AMB EL RECURS DE LESIVITAT NÚM. 357/2009. Se sotmet a consideració de la corporació el Decret d'Alcaldia de data 28 de març de 2011, relatiu a la Sentència núm. 162, De 8 març 2011, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló (notificada l'11 /03/11 ), per la qual es desestima el recurs de lesivitat que interposa l'Ajuntament de Benicarló contra el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de 6 novembre de 2007, pel qual es va declarar que la mercantil Proeor, SA havia obtingut per silenci administratiu llicència d'obres per a la construcció d'una nau industrial al carrer de Sant Mateu núm. 1.

Vist que contra aquesta sentència es pot interposar un recurs d'apel·lació en el termini de 15 dies des de la notificació.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana, per dinou vots a favor i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda ratificar el contingut del Decret d'Alcaldia de data 28 de març de 2011 en els termes en què ha estat redactat i que respon al següent detall en la part dispositiva :

«Primer. Interposar un recurs d'apel·lació contra la Sentència núm. 162, de 8 març 2011, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Castelló, que desestima el recurs de lesivitat que interposa l'Ajuntament de Benicarló contra el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de 6 novembre de 200 7, pel qual es declara que la mercantil Proeor, SA havia obtingut per silenci administratiu llicència d'obres per la construcció d'una nau industrial al carrer de Sant Mateu núm. 1.

Segon. Encomanar al lletrat Sr. Fernando Badenes-Gasset Ramos la interposició del recurs i conferir, igualment, la representació a qualsevol dels procuradors que es reflecteixen en l'escriptura de poder atorgada el 12 de juliol de 2000 davant el notari José María Giner Ribera amb el número 1. 155 de protocol.»

PUNT 17é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT CONTRA L'ACORD DE PLE DE 25 DE FEBRER DE 2010, D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU, AMB LA INTRODUCCIÓ DELS ARTICLES 133BIS I 136BIS. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 12 d'abril de 2011, sobre el recurs interposat contra l'acord plenari de 25 de febrer de 2010.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per a dir que aquest punt arranca del Ple del mes de febrer de 2010, on es porta una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, que es va aprovar per unanimitat. A continuació, una persona presenta un recurs de reposició i els tècnics l'estudien i el valoren consideren que té raó. A més, explica que Comerç ha demanat a la Conselleria un informe i la Conselleria ha enviat un informe que no no ve firmat per cap tècnic. Diu que es tracta d'un informe de la Generalitat, en el qual no se sap qui és el que diu que allò realment és el que toca, per més que hi haja un escrit adjunt signat per la consellera. A més, diu que dubta que la consellera se l'haja llegit. D'altra banda, explica que ell va preguntar en Comissió al tècnic que havia fet l'informe per veure si es mantenia en la seua posició i aquest li va dir que sí. Per tant, el seu grup votarà en contra.

En segon lloc, intervé el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per dir que l'exposició ja l'ha feta ja el portaveu del grup municipal del Bloc. És a dir, ell també considera que en el seu dia van dir tots que sí a l'ordenança, però va ser recorreguda per un ciutadà de Benicarló, que va guanyar el seu recurs, perquè els tècnics de l'Ajuntament li van donar la raó. A més, arriba un informe de Conselleria, que no està firmat per ningú i ningú es fa responsable del que allí diu. Diu, per tant, que no sabem si és una redacció o algú que ho ha tret d'algun calaix. Explica, doncs, que, davant d'eixa inseguretat, el seu grup no té més que, si els tècnics de la casa han dit que no és així -i pareix ser que fins i tot normes internacionals europees ho diuen-, el seu grup no té res a dir més i votaran en contra.

A continuació, pren la paraula la Sra. Ortiz Roca, representant del grup municipal popular, per a manifestar que l'informe i l'escrit de Conselleria va ser en base al recurs de reposició interposat pel Sr. Sergi Pitarch Piñana. Explica que eixe recurs el van portar a Conselleria, perquè quan van fer la proposta sí que vam estar mirant les possibilitats i si era competència del municipi portar a terme una regularització de l'ordenació urbana. Aleshores, diu que el recurs es va regir estrictament per la nova Llei de Comerç, però l'ordenació urbana no es regeix per la nova Llei de Comerç, sinó que és competència de l'Ajuntament i l'informe que s'ha portat a terme en la Conselleria està fet pels tècnics de la Generalitat.

En un segon torn, el Sr. Guzmán ressalta que no li ha agradat que es diga del nom de qui ha presentat el recurs de reposició, perquè fins ara, -que ell recorde-, no s'ha dit mai. Tanmateix, diu que no té cap problema que es sàpiga, ja que és públic, però li ha fet gràcia que ara, casualment, ha sortit el nom i és un exregidor del Bloc. Ara bé, considera que la Sra. Ortiz no els ha aclarit res i tornen a estar igual que estaven. Diu que uns tècnics de la Conselleria, però ell vol saber quins tècnics, els seus noms. De fet, afirma que si li aclareix qui firma l'informe, ell votarà a favor.

Seguidament, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez per a dir que ell no pot votar a favor, perquè no pot aclarir qui és el tècnic de la Conselleria que ho firma, perquè, de fet, no hi ha cap firma ni cap tècnic que es faça responsable. Per tant, considera que és un paper en blanc que no té valor.

De nou, torna a intervindre la Sra. Ortiz per manifestar que ha dit el nom perquè, com es pot dir el nom i res més i que si el vol és polèmica, doncs, que endavant. A continuació, diu que el Sr. Cuenca els aclarirà aquesta qüestió, ja que aquest recurs es regeix per la normativa nova de Comerç, però l'ordenació urbana és competència de l'Ajuntament, per tant, no té res a veure amb la Llei nova de Comerç.

Finalment, el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular, indica que, efectivament, l'ordenança que en el seu dia es va fer va regular distints sistemes de comerç, distàncies i zones i es va aprovar amb unanimitat. Ara bé, explica que atesa la circumstància que es va interposar un recurs en el qual s'indicava que no s'adaptava a la normativa europea, era lògic que s'acceptara. A partir d'aquí, diu que Comerç va remetre un informe, que no és cert que no vinga firmat per ningú, ja que l'escrit ve firmat per la directora general de Comerç i Consum, la senyora Silvia Ordiñaga Rigo i, amb aquest escrit, ella fa seu l'esmentat informe. Aleshores, indica que hi ha dues posicions que discrepen entre si: la del nostre tècnic que entén que no s'adapta i la de la Direcció General de Comerç i Consum que entén que sí que és factible que l'ordenança que s'ha dissenyat puga ser utilitzada sense cap tipus de problema. És per això que, si el recurrent considera que els seus drets estan lesionats, pot interposar un recurs contenciós administratiu i si els tribunals li donen la raó haurem d'assumir-ho. Per tant, entén que la Direcció General de Comerç i Consum i el Departament Jurídic de la Conselleria és base més que suficient com perquè es respecte el que l'ordenança estableix.

Relació de fets

I. ElPle de l'Ajuntament, en la sessió que té lloc en data 25 de febrer de 2010, aprova definitivament el document de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, per al'establiment de limitacions de distància o prohibicions d'ús per a determinades activitats dins de les considerades com comercials o de serveis a les zones d'eixample i/o casc antic, determinades en els nous articles 133 bis «Excepcions a les condicions d'ús de nucli antic» i article 136 bis «Excepcions a les condicions d'ús d'eixample» del PGOU, que consta en l'expedient MPG/647 d'Urbanisme.

II. En data 3 de juliol de 2010, apareix publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló (número 79), el text íntegre del'acord plenari esmentat en l'expositiu anterior, i de la normativa del PGOU modificada, a efectes de la seua entrada en vigor.

III. En data 15 de juliol de 2010 (registre d'entrada número 11913), el Sr. SERGIO PITARCH PIÑANA, amb NIF núm. 18. 970. 074-L, interposa un recurs de reposició, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 25 de febrer de 2010, pels següents motius:

«Que en el Boletín Oficial de la Provincia de fecha 3 de julio del presente año aparece publicada la aprobación definitiva del Plan General de Ordenación Urbana, mediante la cual se introducen en la normativa del mismo los artículos 133 y 136 bis.

Dicha modificación viene justificada en los siguientes términos:

"Se ha considerado oportuno intervenir sobre la compatibilidad de determinados usos terciarios que desequilibran el mercado y actúan sobre la actividad comercial de manera negativa al impedir el uso en horario comercial habitual al conjunto de los locales de la vía. La modificación que se pretende llevar a cabo resulta de urgente realización. La actuación de rehabilitación del vial no provocará los efectos deseados de potenciación del tejido comercial urbano si no se adoptan medidas que favorezcan la implantación de actividades revitalizadoras, evitando la implantación de otras que enquistan el desarrollo comercial en un determinado horario ajeno a la necesidad vital del vial".

Como consecuencia, y dentro del ámbito establecido en la propia modificación:

Se prohíben las Actividades que comporten algún tipo de limitación del acceso universal o generalizado de los ciudadanos, tanto si pertenecen al sector comercial como al de servicios (incluidos los usos recreativos).

Se condiciona la implantación a la existencia de una distancia superior a 100 metros entre servicios financieros, actividades inmobiliarias, administradores de fincas, gestorías, empresas de seguros y empresas de trabajo temporal.

Se condiciona la implantación a la existencia de una distancia superior a 250 metros entre servicios de telecomunicaciones y locutorios telefónicos.

Durante la tramitación de esta modificación del PGOU ha entrado en vigor la Ley 17/2009 de 23 de noviembre sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio mediante la cual se procede por el legislador estatal a dar cumplimiento a las obligaciones establecidas en la directiva 2006/123/CE, del Parlamento y del Consejo de 12 de diciembre de 2006, relativa a los servicios en el mercado interior, también llamada «Directiva Bolkestein".

Esta ley establece:

Art. 4. 1: "Los prestadores podrán establecerse libremente en territorio español para ejercer una actividad de servicios, sin más limitaciones que las establecidas de acuerdo con lo previsto en esta Ley."

Art. 10: "En ningún caso se supeditará el acceso a una actividad de servicios en España o su ejercicio al cumplimiento de lo siguiente: ... e ) Requisitos de naturaleza económica que supediten la concesión de la autorización a la prueba de la existencia de una necesidad económica o de una demanda en el mercado, a que se evalúen los efectos económicos, posibles o reales, de la actividad o a que se haga una apreciación de si la actividad se ajusta a los objetivos de programación económica fijados por la autoridad competente o a que se comercialicen productos o servicios de un tipo o procedencia determinada."

Y en especial el artículo 11. 1 de la citada ley, el cual establece que: "La normativa reguladora del acceso a una actividad de servicios o de su ejercicio no deberá supeditar dicho acceso o ejercicio a: Restricciones cuantitativas o territoriales y, concretamente, límites fijados en función de la población o de una distancia mínima entre prestadores. Los fines económicos, como el de garantizar la viabilidad económica de determinados prestadores, no podrán invocarse como justificación de restricciones cuantitativas o territoriales."

Bien es cierto que el apartado dos del mismo artículo establece que "No obstante excepcionalmente, se podrá supeditar el acceso a una actividad de servicios o a su ejercicio al cumplimiento de alguno de los requisitos del apartado anterior cuando, de conformidad con el artículo 5 de esta Ley, no sean discriminatorios, estén justificados por una razón imperiosa de interés general y sean proporcionados." Pero no es menos cierto que: Tal circunstancia debe de ser comunicada a la Comisión Europea a través del Ministerio de Asuntos exteriores antes de su aprobación, actuación que no consta se haya practicado.

En todo caso el concepto de "razón imperiosa de interés general" viene expresamente definido en el propio texto de la Ley en su artículo 3. 11, en los siguientes términos: "Razón definida e interpretada la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas, limitadas las siguientes: el orden público, la seguridad pública, la protección civil, la salud pública, la preservación del equilibrio financiero del régimen de seguridad social, la protección de los derechos, la seguridad y la salud de los consumidores, de los destinatarios de servicios y de los trabajadores, las exigencias de la buena fe en las transacciones comerciales, la lucha contra el fraude, la protección del medio ambiente y del entorno urbano, la sanidad animal, la propiedad intelectual e industrial, la conservación del patrimonio histórico y artístico nacional y los objetivos de la política social y cultural".

Resulta manifiesto que, en la tramitación de la modificación del PGOU ninguna de estas razones ha sido puesta de manifiesto, ni se ha dado traslado de la propuesta municipal restrictiva de la prestación de servicios a la Comisión Europea.

El artículo 62. 2 de la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común sanciona con la nulidad radical aquellas disposiciones que, como la presente, vulneren la ley.

Por lo anteriormente expuesto

SOLICITA

Que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y, por lo en él expuesto, por interpuesto RECURSO DE REPOSICIÓN contra la modificación del PGOU cuya aprobación definitiva fue objeto de aprobación en BOP del pasado 3 de julio y, previos los trámites oportunos, reconozca la nulidad de la misma por vulnerar lo establecido en la Ley 17/2009 de 23 de noviembre sobre libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio.

Así mismo, y tratándose de un motivo de nulidad, se solicita de forma expresa, al amparo de lo previsto en el 111 de la Ley 30/1992, la suspensión de la resolución aprobatoria recurrida, así como la publicación de la misma en el correspondiente boletín.»

IV. En data 26 de novembre de 2010 (registre d'entrada número 18. 976), el recurrent, el Sr. SERGIO PITARCH PIÑANA, emparant-se en el que preveu en l'art. 111 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, demana de nou la suspensió de l'eficàcia de la resolució aprovatòria de la modificació del PGOU que ha estat recorreguda en via administrativa en data 15 de juliol de 2010, fins a la resolució d'aquest recurs.

Fonaments de dret

I. Hem de partir de la premissa que els plansgenerals d'ordenació urbana i, per extensió, les seues modificacions, són disposicions de caràcter general, per tant, d'acord amb el que preveu l'art. 107. 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJAP-PAC), no escau contra aquelles recurs en via administrativa, de manera que tampoc és d'aplicació l'art. 111 d'aquesta Llei que estableix la possibilitat de suspendre la seua eficàcia fins a la resolució del recurs.

No obstant això, cal tenir en compte que l'acord d'aprovació definitiva d'un pla d'urbanisme (d'una modificació d'un pla, en aquest cas), té un aspecte d'acte administratiu (l'acord en si adoptat pel Ple de l'Ajuntament, amb els seus requisits de procediment, de quòrum, etc. ), i un altre aspecte de disposició de caràcter general (el propi Pla, o modificació de Pla, que s'aprova). Doncs bé, el recurs en via administrativa és admissible contra l'acord plenari d'aprovació, en l'aspecte que té d'acte administratiu, però no pel que fa al fet que s'impugne la mateixa disposició, ja que en aquest últim cas l'article 107. 3 de la LRJAPPAC estableix que únicament hi ha la via jurisdiccional.

En el present cas, el recurrent impugna el contingut de la modificació del Pla, no aspectes del mateix acte d'aprovació i, per tant, no utilitza correctament el recurs de reposició que s'indicava en la publicació de l'acte, ja que aquest recurs es pot interposar únicament contra l'acte administratiu d'aprovació i no contra el contingut de la disposició general que s'està aprovant.

Les disposicions generals o normes reglamentàries, amb el seu mer pronunciament i necessària publicació, esgoten la via administrativa, sense necessitat d'interposar contra aquests cap recurs administratiu a aquest fi i, per tant, és obligada la seua directa impugnació en la via jurisdiccional. Dit d'una altra manera, les disposicions reglamentàries, --que són l'expressió de la potestat administrativa ordenadora del mateix nom--, en integrar-se i formar part de l'ordenament jurídic i regular, amb caràcter genèric i general, un aspecte sectorial d'aquest, no poden quedar pendents, quant a la seua concreta eficàcia normativa, de la possible impugnació individual o particularitzada per part d'algun recurrent, ni de bon tros comptar amb l'expressada eficàcia en relació amb un sector de la població o dels seus destinataris, i no en relació amb els que hagen procedit a la seua impugnació al recer d'una suposada manca d'esgotament de la via administrativa, ja que la inseguretat jurídica en l'àmbit de la potestat reglamentària seria manifesta.

II. No obstant això, en data 7 de desembre de 2010, el TAG d'Urbanisme municipal, Jesús Hernández Lahera, entrant a valorar els arguments que esgrimeix el recurrent contra el contingut de la modificació del Pla General aprovada, emet un informe del següent tenor literal:

«(...) Com molt bé diu el recurrent en el seu escrit, durant la tramitació d'aquesta modificació del PGOU, ha entrat en vigor la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, per la qual procedeix el legislador estatal a complir les obligacions establertes en la directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, també anomenada Directiva Bolkestein.

L'exposició de motius de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, disposa que el Tractat de la Comunitat Europea, consagra, ja el 1957, tant la llibertat d'establiment com la llibertat de circulació de serveis dins de la Comunitat, que permeta als prestadors, en particular a les petites i mitjanes empreses, estendre les seues operacions més enllà de les seues fronteres nacionals i beneficiar-se plenament del mercat interior i que al mateix temps oferisca als consumidors més transparència i informació, per proporcionar més possibilitats d'elecció i uns serveis de qualitat a preus més baixos.

La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, respon a aquesta situació, en establir una sèrie de principis d'aplicació general per la normativa reguladora de l'accés a les activitats de serveis i el seu exercici dins de la Unió Europea.

La fi (d'aquesta Llei) és impulsar la millora de la regulació del sector serveis, reduint les traves injustificades o desproporcionades a l'exercici d'una activitat de serveis i proporcionant un entorn més favorable i transparent als agents econòmics que incentive la creació d'empreses i genere guanys en eficiència, productivitat i ocupació en les activitats de serveis, a més de l'increment de la varietat i qualitat dels serveis disponibles per a empreses i ciutadans. Així doncs, la Llei estableix com a règim general, el de la llibertat d'accés a les activitats de serveis i el seu lliure exercici en tot el territori espanyol i regula com excepcionals els supòsits que permeten imposar restriccions a aquestes activitats.

És important destacar que la Llei es refereix únicament a les activitats de serveis per compte propi que es realitzen a canvi d'una contraprestació econòmica.

No s'aplica aquesta Llei, seguint la Directiva, entre altres, als serveis financers i als serveis de les empreses de treball temporal.

Els règims d'autorització són un dels tràmits més comunament aplicats als prestadors de serveis i constitueixen una restricció a la llibertat d'establiment.

La Llei estableix un principi general, segons el qual l'accés a una activitat de serveis i el seu exercici no estan subjectes a un règim d'autorització.

Únicament poden mantenir règims d'autorització prèvia quan:

• no siguen discriminatoris,

• estiguen justificats per una raó imperiosa d'interès general,

• i siguen proporcionats.

En particular, es considera que no està justificada una autorització quan siga suficient una comunicació o una declaració responsable del prestador, per facilitar, si cal, el control de l'activitat.

Amb això es promou un efecte positiu per a l'activitat econòmica, ja que les limitacions a l'eficàcia territorial de les comunicacions, declaracions responsables i autoritzacions, suposen una càrrega addicional per als prestadors que limita la seua mobilitat geogràfica i creixement. Només es pot limitar el nombre d'autoritzacions quan estiga justificat per l'escassetat de recursos naturals o físics o per limitacions de les capacitats tècniques a utilitzar en el desenvolupament de l'activitat.

Aquesta Llei disposa que les administracions públiques no poden exigir requisits, controls o garanties amb finalitat equivalent a la d'aquells als quals ja estiga sotmès el prestador en un altre Estat membre.

Això es complementa amb l'enumeració d'una sèrie de requisits prohibits (article 10), al compliment dels quals, per tant, no pot supeditar-se en cap cas l'accés a una activitat de serveis o el seu exercici.

Es tracta de requisits discriminatoris o excessivament restrictius que han de ser eliminats i no ser reintroduïts en el futur.

Finalment, el capítol II recull (en el seu article 11) determinats requisits que constitueixen obstacles greus a la llibertat d'establiment, per la qual cosa han de ser d'aplicació excepcional i subjectes a una avaluació prèvia que demostre la seua justificació per al supòsit concret que es tracte.

L'exigència d'aquests requisits només es pot justificar quan:

• no siguen discriminatoris,

• estiguen justificats per una raó imperiosa d'interès general,

• i siguen proporcionats.

Sembla evident, per tant, després de la lectura dels nous articles (el 133 bis i el 136 bis) que modifiquen el PGOU de Benicarló, que amb aquests es pretén l'establiment de limitacions de distància o prohibicions d'ús, per a determinades activitats, dins de les considerades com comercials o de serveis, a les zones d'eixample i/o nucli antic, una mica prohibit per l'article 11. 1. a) de la Llei 17/2009, el qual estableix que:

«La normativa reguladora de l'accés a una activitat de serveis o del seu exercici no ha de supeditar aquest accés o exercici a:

a) Restriccions quantitatives o territorials i, concretament, límits fixats en funció de la població o d'una distància mínima entre prestadors. Els fins econòmics, com el de garantir la viabilitat econòmica de determinats prestadors, no poden invocar com a justificació de restriccions quantitatives o territorials.»

Aquests requisits constitueixen obstacles greus a la llibertat d'establiment i en molts casos poden substituir-se per mitjans menys restrictius (Sentència de 29 d'abril de 2004, Comissió contra Portugal (EDJ 2004/12088)).

Per poder establir aquests requisits cal avaluar si compleixen les condicions de no discriminació, que estiguen justificats per una raó imperiosa d'interès general, i que estiguen proporcionats, en aquest cas s'ha d'establir que són compatibles amb la Directiva de Serveis.

Com hem dit el mateix article 11, en el seu apartat 2 de l'esmentada Llei 17/2009, permet, excepcionalment, que puga supeditar l'accés a una activitat de serveis o al seu exercici al compliment d'algun dels requisits de l'apartat anterior (article 11. 1) quan, de conformitat amb l'article 5 d'aquesta Llei, no siguen discriminatoris, estiguen justificats per una raó imperiosa d'interès general i siguen proporcionats.

I de l'expedient sembla que es dedueix, que la modificació del PGOU de Benicarló proposta, no està justificada per una raó imperiosa d'interès general, per la qual cosa procedeix l'estimació del recurs de reposició presentat.

I encara més, tal com diu Gutiérrez Colomina en el seu article «Los efectos de la entrada en vigor de la Directiva de Servicios, 2006/123/CE, en el urbanismo», podem afirmar que la planificació urbana que tinga com a objectiu la protecció del medi ambient i l'entorn urbà i que hi haja restriccions a la llibertat d'establiment, sempre que siguen proporcionades i no discriminatòries no van en contra de la Directiva de Serveis.

En efecte, tal com assenyalen Salvador Armendáriz i Villarejo Galende, en el seu treball La Directiva de Servicios y la Regulación de los grandes establecimientos comerciales de Navarra: «és discutible que les raons de política comercial, com la protecció del petit comerç enfront de la gran distribució que els estats s'addueixen per exigir l'obtenció d'una autorització administrativa especial als grans formats comercials puguen emmarcar-se en el concepte de raó imperiosa d'interès general».

Per tant, l'urbanisme comercial ha de descansar en altres plantejaments, com poden ser (entre d'altres): «l'ordenació del territori, que afavorisca el comerç de proximitat i fomente l'equilibri social i urbà entre el centre i la perifèria, entre zones urbanes i rurals, la protecció del medi ambient, el desenvolupament sostenible i la qualitat de l'urbanisme des del punt de vista estètic i paisatgístic».

En definitiva, com diu Gutiérrez Colomina en el seu article esmentat, la planificació urbana i rural podrà establir restriccions a la llibertat d'establiment, però han d'estar justificades pel compliment dels principis que constitueixen les bases del règim del sòl en el text refós de la Llei de Sòl, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, ja que si no fos així i tingués uns objectius diferents de caràcter econòmic, prevaldria el dret fonamental del Tractat de la Unió Europea a la llibertat de l'establiment.

Així mateix, tal com s'indica en l'exposició de motius de la Llei 1/2010, d'1 de març, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista, aquesta s'inspira en el principi de llibertat d'empresa i té com a finalitat facilitar el lliure establiment de serveis de distribució comercial i el seu exercici, a través dels diferents formats comercials, garantint que les necessitats dels consumidors siguen satisfetes adequadament. El petit i mitjà comerç, juntament amb els grans establiments comercials, han de desenvolupar en règim de lliure competència perquè aquest sector mantinga el seu paper fonamental com a motor econòmic en un context de continus canvis provocats pels avenços tecnològics, la major mobilitat ciutadana i el deteriorament del medi ambient, entre altres factors.

Així mateix, l'ordenació comercial pren com a punt de partida la necessitat que en l'àmbit de la distribució es respecte i garantisca la lliure competència entre els diferents operadors comercials en el context d'una economia de mercat. Les modificacions que introdueix la llei giren entorn de les següents qüestions fonamentals:

En primer lloc, per tal d'adaptar la regulació del sector a la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, es modifica la Llei 7/1996, de 15 de gener, en matèria d'establiments comercials.

Amb caràcter general, la instal lació d'establiments comercials no està subjecta a règim d'autorització. No obstant, d'acord amb el que estableix la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, les autoritats competents poden establir un règim d'autorització administrativa per a la instal·lació d'establiments comercials únicament quan estiga justificat per raons imperioses d'interès general emparades per la normativa de la Unió Europea i d'acord amb requisits i procediments que s'han de justificar d'acord amb el principi de proporcionalitat. A més, les comunitats autònomes han d'identificar en els seus respectives regulacions, de forma objectiva i previsible, les raons que motiven l'establiment d'aquests règims i l'impacte estimat d'aquests. Els requisits que s'establisquen per a l'atorgament d'aquestes autoritzacions han d'atendre conjuntament criteris basats en raons imperioses d'interès general relacionades amb la distribució comercial, com són la protecció del medi ambient i l'entorn urbà, l'ordenació del territori, la conservació del patrimoni historicoartístic i la protecció dels consumidors, entesa d'acord amb el que disposa el Text Refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris.

Atès que, per ser contraris a la Directiva 2006/123/CE, en cap cas es poden establir requisits de naturalesa econòmica, se suprimeixen els criteris econòmics d'atorgament de l'autorització. A més, els criteris que en el seu cas s'establisquen per a la concessió de l'autorització han de ser clars i inequívocs, predictibles, transparents, accessibles i fets públics amb antelació, tal com exigeix la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el Lliure Accés a les Activitats de Serveis i el seu Exercici.

Per tot això, procedeix l'estimació del recurs i ha declarar-se nul l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament, en la sessió que té lloc en data 25 de febrer de 2010, on s'aprova definitivament el document de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, per a l'establiment de limitacions de distància o prohibicions d'ús per a determinades activitats dins de les considerades com comercials o de serveis a les zones d'eixample i/o nucli antic, determinades en els nous articles 133 bis «Excepcions a les condicions d'ús de nucli antic» i article 136 bis «Excepcions a les condicions d'ús d'eixample» del PGOU, que es troba en l'expedient MPG/647 d'Urbanisme.»

III. D'altra banda, s sol·icitatl'informe a la Conselleria d'Indústria, Comerç i Innovació, de la Generalitat Valenciana, sobre si l'Ajuntament pot aprovar instruments de planejament que establisca limitacions territorials a la implantació de determinades activitats econòmiques, en data 2 de febrer de 2011 es remet un informe elaborat pels Serveis Tècnics de la Direcció General de Comerç i Consum, en el qual es conclou que és incorrecta l'aplicació al cas plantejat del que disposa la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, ja que les decisions municipals han estat adoptades en exercici de la seua inqüestionable competència en matèria de planificació urbanística que, en el cas de l'ordenació detallada, té assignada i reconeguda per la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, amb caràcter d'exclusivitat:

«(...) Aquesta Llei 17/2009, en l'article 10. e), estableix com a requisits prohibits que no puguen ser tinguts en compte per atorgar autoritzacions, "requisits de naturalesa econòmica que supediten la concessió de l'autorització a la prova de l'existència d'una necessitat econòmica o d'una demanda en el mercat, que s'avaluen els efectes econòmics, possibles o reals, de l'activitat o que es faça una apreciació de si l'activitat s'ajusta als objectius de programació econòmica fixats per l'autoritat competent o que es comercialitzen productes o serveis d'un tipus o procedència determinada. Les raons imperioses d'interès general que s'invoquen no poden encobrir requisits de planificació econòmica.»

No obstant això, aquest precepte que podria ser de referència, no ha de ser tingut en compte per al cas que ens ocupa, ja que si bé l'objecte de la qüestió plantejada són les activitats econòmiques, aquí es tracta de dilucidar si la seua implantació pot dependre de criteris estrictament urbanístics, i no econòmics.

En el mateix text legal trobem un altre precepte que també podria incidir en la qüestió, concretament l'article 11, que estableix que:

«1. La normativa reguladora de l'accés a una activitat de serveis o del seu exercici no ha de supeditar aquest accés o exercici a: Restriccions quantitatives o territorials i, concretament, límits fixats en funció de la població o d'una distància mínima entre prestadors. Els fins econòmics, com el de garantir la viabilitat econòmica de determinats prestadors, no poden invocar com a justificació de restriccions quantitatives o territorials.»

Igual que en el supòsit anterior, aquestes limitacions estan lligades a la planificació econòmica, encara que es vincule a elements com la població, ja que equipara les restriccions quantitatives a les territorials per, a continuació, justificar l'exclusió d'aquests extrems perquè podrien servir per afavorir a determinats fins econòmics o prestadors.

Sense perjudici del que s'ha exposat anteriorment, l'apartat 2 de l'esmentat article 11, matisa que: «No obstant això, excepcionalment, es pot supeditar l'accés a una activitat de serveis o al seu exercici, al compliment d'algun dels requisits de l'apartat anterior quan, de conformitat amb l'article 5 d'aquesta Llei, no siguen discriminatoris, estiguen justificats per una raó imperiosa d'interès general i siguen proporcionats.»

Aquest precepte, amb independència de les excepcions anteriorment apuntades, es refereix a la possibilitat d'incorporar excepcions degudament justificades, proporcionals i no discriminatòries per una raó imperiosa d'interès general.

La «raó imperiosa d'interès general» és un concepte que s'esgrimeix des la Directiva 2006/123/CE, com a referent per justificar règims d'autorització administrativa o excepcionalment, donar cabuda a restriccions prohibides amb caràcter general. L'abast d'aquest queda definit en la Directiva i en els textos de la seua transposició a l'ordenament general. Així doncs, l'article 3 de la Llei 17/2009, dedicat a les definicions, estableix: «Raó imperiosa d'interès general: raó definida i interpretada per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, limitades a les següents: l'ordre públic, la seguretat pública, la protecció civil, la salut pública, la preservació de l'equilibri financer del règim de seguretat social, la protecció dels drets, la seguretat i la salut dels consumidors, dels destinataris de serveis i dels treballadors, les exigències de la bona fe en les transaccions comercials, la lluita contra el frau, la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, la sanitat animal, la propietat intel·lectual i industrial, la conservació del patrimoni històric i artístic nacional i els objectius de la política social i cultural.»

Figura expressament en la definició transcrita la referència a «la protecció dels consumidors», a «la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà», i «els objectius de la política social i cultural». Els aspectes subratllats, igual que la resta dels que preveu la definició, no estan vinculats a criteris econòmics, per aquest motiu s'accepten per fonamentar les excepcions. En aquest mateix sentit es manifesta, com no podia ser d'una altra manera, la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista, després de la seua modificació per la Llei 1/2010, d'1 de març, l'article 6 fa referència a «raons imperioses d'interès general relacionades amb la distribució comercial» per justificar un règim d'autorització administrativa. A continuació, l'apartat 2 d'aquest article 6 disposa que «Els requisits que s'establisquen per a la instal·lació d'establiments comercials atendran conjuntament criteris basats en raons imperioses d'interès general, relacionades amb la distribució comercial, com la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, l'ordenació del territori i la conservació del patrimoni històric i artístic. En tot cas els requisits, i, si s'escau, els criteris de concessió d'autorització, han de ser proporcionats, no discriminatoris, clars i inequívocs, objectius, fets públics amb antelació, predictibles, transparents i accessibles.»

Tot l'anterior s'ha d'entendre sense perjudici de les competències en matèria de planificació urbanística, que en cap moment són qüestionades, ni per la Directiva de Serveis, ni per les disposicions legals per les quals es materialitza la seua transposició a l'ordenament jurídic espanyol. De fet, a títol d'exemple la disposició addicional desena de la Llei 1/2010, d'1 de març, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista, el títol és «Planificació urbanística dels usos comercials», encomana a les autoritats competents en el disseny de la planificació urbanística atendre adequadament els problemes creats per les concentracions comercials fora dels nuclis urbans, així com facilitar la satisfacció de les necessitats de compra en un entorn de proximitat, entre d'altres comandes.

Cal argumentar aquí, que les determinacions adoptades per l'Ajuntament de Benicarló entren de ple en aquestes facultats reconegudes pel planejament urbanístic, ja que la seua pretensió és assegurar la funcionalitat dels espais urbans comercials centrals per fer-los viables i competitius, amb relació a les polaritats comercials externes al municipi, alhora que mitjançant la constitució d'una barreja d'activitats comercials adequades reforcen la seua capacitat d'atracció i assenten la seua capacitat d'atendre les necessitats comercials dels residents en condicions de proximitat, evitant la generació de desplaçaments innecessaris contraris a les polítiques de desenvolupament sostenible.

Aquestes polítiques de desenvolupament sostenible estan contingudes igualment en la recentment aprovada Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell) en la qual es contenen un conjunt de directrius d'aplicació pro els ajuntaments, a l'hora de dissenyar les seues estratègies de planejament urbà.

Caldria afegir que la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de Modificació de Diverses Lleis per a la seua adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, no modifica cap norma de la legislació urbanística.

Per tant, cal concloure que la referència al que estableix la Llei 17/2009, de Lliure Accés a les Activitats de Serveis és incorrecta en la seua aplicació per a recórrer les decisions de planificació de l'Ajuntament de Benicarló, les quals han de ser jutjades en atenció al que preveu la legislació valenciana d'ordenació del territori i urbanisme.

En aquest sentit, convé recordar que la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, estableix a l'article 46 «Directrius relatives a la qualitat de vida ciutadana», que: «Les directrius definitòries de l'estratègia d'evolució urbana i ocupació del territori han de fixar criteris i objectius que tinguen per finalitat la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i, en concret, com a mínim, respecte de: 1. La millora dels entorns urbans: d) Criteris urbanístics per als plans parcials i de reforma interior que afavorisquen la millora de la qualitat de l'ambient urbà, l'adequada implantació de les diferents activitats, fomentant la seua integració, i la qualitat de l'ordenació urbanística i de l'arquitectura o jardineria que la materialitze.»

Per la seua banda, el recent Decret 1/2011, de 13 de gener, pel qual s'aprova l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, conté, igualment, una sèrie de principis que han de regir l'ordenació urbanística, dedicant el capítol IV del títol IV a l'ordenació de les activitats econòmiques. Al que interessa per al present informe, s'ha de prendre en consideració que entre les directrius d'ocupació de sòl es fa referència a criteris d'aplicació preferent com el creixement de les ocupacions, s'estableix un índex màxim d'ocupació de sòl per a activitats econòmiques i es fixen emplaçaments preferents com la proximitat a teixits urbans residencials. És a dir, en definitiva, es recomana l'aplicació de diferents limitacions, exclusions i restriccions a aquestes activitats, en benefici d'una ordenació territorial adequada.

No pot cabre cap dubte en la competència municipal i la seua responsabilitat en matèria d'ordenació de l'activitat urbanística i de la utilització del sòl per al seu aprofitament racional, d'acord amb la seua funció social, responsabilitat compartida amb la Generalitat, com es reconeix en la Llei Urbanística Valenciana abans esmentada. En aquest repartiment de competències és meridià l'article 37 de la LUV, que atribueix al municipi les edicions sobre l'ordenació detallada del tipus de les que ha adoptat l'Ajuntament de Benicarló.

Basant-se en tot això, res sembla obstar que, com succeeix amb el Pla General de Benicarló, s'excloguen en determinades zones especialment transitades la instal·lació d'establiments que comercialitzen productes sexuals o prohibits als menors i establiments nocturns. Aquestes exclusions s'haurien de justificar en la conveniència d'elevar la protecció dels menors com, en general, dels usuaris d'aquestes vies cèntriques, és a dir, que el precepte podria quedar emparat, entre d'altres apartats, per la protecció dels consumidors i pels objectius de política social i cultural, aspectes contemplats com d'interès general.

A més, es tracta d'activitats que, com recull el tenor de les Normes Urbanístiques (articles 133bis i 136bis), restringeixen l'accés d'una part dels ciutadans, els menors, per a la qual cosa la seua proliferació en zones tradicionalment comercials i transitades podria desviar aquesta afluència i generar una gradual degradació de l'entorn urbà.

És aquest últim apartat el que també justifica la limitació d'implantació per a activitats com entitats financeres, agències immobiliàries i altres de serveis que, o bé només desenvolupen la seua activitat una part del dia, o reben molt poca afluència de clients, de manera que l'ocupació dels locals comercials per aquestes activitats restaria igualment atractiu a les esmentades zones, que perdrien una part dels visitants que tradicionalment realitzen les seues compres en aquestes amb el consegüent perill de desertització comercial d'unes àrees, fins ara consolidades i vertebradores del nucli urbà, que han estat objecte de rehabilitació recentment.

De la mateixa manera, les imposicions de distàncies mínimes als establiments especialitzats en serveis de telecomunicacions i locutoris, troben la seua lògica en el fet de garantir la consolidació d'una barreja d'activitats adequada que garantisca la funcionalitat d'un entorn urbà amb decidida vocació comercial, en el qual s'han invertit importants recursos públics i que té com a missió articular i sustentar el model comercial de ciutat adoptat per l'Ajuntament en ús de les seues competències urbanístiques.

A la vista dels tràmits portats a terme per l'Ajuntament de Benicarló en la modificació del PGOU que va introduir aquestes modificacions, i segons les interpretacions a què es poden prestar pels seus destinataris, s'estima que entren dins de les competències urbanístiques de l'Ajuntament i atenen a la funció característica i consubstancial del planejament de delimitar les possibilitats d'aprofitament, enquadrant dins de les ordenances municipals que modulen l'ordenació detallada d'usos, activitats, rasants, etc...

Per tant, l'aplicació del que preveu la Llei 17/2009 és incorrecta, encara que, en qualsevol cas, resultaria d'aplicació el que disposa l'apartat 2 de l'article 11, que permet excepcions, tot i que hauria d'haver-les justificat adequadament tenint en compte els arguments assenyalats en el present informe, perquè la motivació hagués quedat degudament emparada per la legislació aplicable en matèria d'ordenació urbanística i en les competències que corresponen a l'Ajuntament.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per dotze vots a favor, set abstencions --representants del grup municipal socialista-- i dos en contra --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Desestimar el recurs de reposició que interposa, en data 15 de juliol de 2010 (registre d'entrada número 11913), el Sr. SERGIO PITARCH PIÑANA, amb NIF núm. 18. 970. 074-L, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament, de data 25 de febrer de 2010, d'aprovació definitiva del documento de modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, per a l'establiment de limitacions de distància o prohibicions d'ús per a determinades activitats dins de les considerades com comercials o de servicis a les zones d'eixample i/o nucli antic, amb la introducció dels art. 133 bis i art. 136 bis, i en conseqüència, la sol·licitud de suspensió de l'eficàcia d'aquest acte administratiu, ja que els motius en què es fonamenta la impugnació tenen a veure amb el contingut de la modificació del Pla General, amb les seues concretes determinacions normatives, i no amb defectes formals de l'acte administratiu de la seua aprovació. Per tant, aquest contingut normatiu és únicament recurrible davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la publicació del text íntegre de la disposició impugnada, en virtut del que preveu l'art. 107. 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i l'art. 10. 1. b) i 46. 1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

En tot cas, el motiu d'impugnació del contingut de la modificació, basat en l'aplicació de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre Lliure Accés a les Activitats de Serveis i el seu Exercici, ha deser també desestimat, ja que aquesta normativa no és aplicable al present supòsit, perquè les limitacions d'usos que es preveuen amb aquesta modificació es basen en criteris estrictament urbanístics, d'ordenació del territori, i no econòmics, i ha o estat adoptada per l'Ajuntament en exercici de la seua inqüestionable competència en matèria de planificació urbanística que, en el cas de l'ordenació detallada, té assignada i reconeguda per la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, amb caràcter d'exclusivitat.

Segon. Notificar aquest acord a la persona interessada, indicant-li que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, en tractar-se de la resolució d'un recurs de reposició interposat contra l'acte administratiu d'aprovació d'una modificació del PGOU (acord del Ple de 25 de febrer de 2010), únicament es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que preveu l'art. 8. 1 i 46. 1 de l a Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

PUNT 18é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL CONVENI DE CESSIÓ GRATUÏTA AMB RESERVA D'APROFITAMENT, DE TERRENYS AFECTATS PEL PROJECTE PER A L'OBERTURA DEL VIAL ELS TERRERS, SUBSCRIT EN DATA 3 DE MARÇ DE 2011. Se sotmet a consideració de la corporació que la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 22 de març de 2011.

Vist que en data 3 de març de 2011, s'ha subscrit un conveni de cessió gratuïta de terrenys amb reserva de l'aprofitament corresponent, amb la Sra. Maria Berga Sastriques i la Sra. Francisca Berga Sastriques, propietàriesde la finca situada en aquesta ciutat de Benicarló, polígon 11, parcel·la 97 de Benicarló, afectats pel projecte d'obertura del vial denominat Els Terrers.

De conformitat amb el que preveu l'article 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Ratificar el següent conveni subscrit en data 3 de març de 2011, amb la Sra. Maria Berga Sastriques i la Sra. Francisca Berga Sastriques, de cessió gratuïta de terrenys, amb reserva de l'aprofitament, afectats pel projecte d'obertura del vial denominat Els Terrers:

«CONVENI

A la Casa Consistorial de Benicarló, el 3 març de 2011

ES REUNEIXEN:

D'una part:

La Sra. MARIA BERGA SASTRIQUES, major d'edat, amb DNI número 73. 358. 121-N, veïna de Peníscola, amb domicili a la partida de la Mercera, carretera vella de Peníscola, s/n.

La Sra. FRANCISCA BERGA Sastriques, major d'edat, amb DNI número 73. 350. 281-S, veïna de Benicarló, amb domicili al carrer de César Cataldo, núm. 25-3r 3a.

I de l'altra:

El Sr. ANTONIO CUENCA CABALLERO, major d'edat, amb DNI número 26. 169. 846-D, en nom i representació de l'Ajuntament de Benicarló, en qualitat de tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, que té per delegació atorgada mitjançant Decret d'Alcaldia de 19 de juny de 2007.

El Sr. CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, secretari general de la corporació, a efectes de donar-ne fe.

EXPOSEN:

Primer. Que la Sra. María i la Sra. Francisca Berga Sastriques són titulars, a parts iguals iguals indivises i amb caràcter privatiu, del ple domini de les finques:

1. "RÚSTICA. Porció de terreny improductiu situat a la partida de Sanadorlí del terme de Benicarló, d'extensió setanta-dos metres de fons, per cinc metres i vint centímetres de latitud. Límits: Nord, camí o carrer en projecte; sud, Joaquín Foix; est, amb finca propietat de la Sra. María i la Sra. Francisca Berga Sastriques i oest, amb finca de Lamberto Bielsa i altres".

   Inscrita en el Registre de la Propietat al tom 1. 214, llibre 319 de Benicarló, foli 45, finca núm. 7. 961.

2. "RÚSTICA. Porció de terreny improductiu situat a la partida de Sanadorlí del terme de Benicarló, comprensiva de noranta-tres metres i seixanta decímetres quadrats, és a dir, un metre i trenta centímetres de latitud, per setanta-dos metres de longitud. Límits: Nord, camí o carrer en projecte; sud, Joaquín Foix; est, amb la resta de finca i Oest, finca propietat de la Sra. María i la Sra. Francisca Berga Sastriques".

   Inscrita en el Registre de la Propietat al tom 1. 214, llibre 319 de Benicarló, foli 45, finca núm. 12. 478.

Referència cadastral: les dues finques registrals descrites corresponen a la parcel·la cadastral situada al polígon 11, parcel·la 97.

Els pertany per herència dels seus pares, el Sr. José Berga Soriano i la Sra. Francisca Sastriques Coscollano, en virtut d'escriptura pública d'operacions successòries atorgada a Benicarló, el dia 21 d'abril de 1999, davant el notari, el Sr. José María Giner Ribera (núm. 644 de protocol).

Segon. Que la finca descrita està situada en sòl classificat pel Pla General d'Ordenació Urbana com a urbanitzable no programat, sector número 6, clau 10 C. Aquest sector està dividit en dos subsectors, l'edificabilitat màxima bruta dels quals és, segons l'actual Pla General:

1. Subsector I: 0'75 m2t/m2s

2. Subsector II: 0,45 m2t/m2s

Aquests aprofitaments, amb els seus corresponents coeficients de ponderació, si escau, serviran per al càlcul de l'aprofitament tipus del sector, que aplicat sobre la totalitat de la finca cedida, ha de determinar l'aprofitament subjectiu o susceptible d'apropiació pel titular d'aquesta.

Tercer. Que l'Ajuntament de Benicarló pretén completar la urbanització del vial denominat dels Terrers així com, del vial semivianant a l'est de la parcel·la en què es troba el nou Centre de Salut de Benicarló, ubicat a la partida de Sanadorlí, a efectes de tancar el circuit d'accés a aquest, propiciant la seva comunicació, no només amb l'avinguda de Jacinto Benavente, sinó també amb el carrer de Peníscola. A aquests efectes, s'aprova per Decret d'Alcaldia de data 18 d'agost de 2010, i es ratifica per acord de Ple de la corporació de data 28 d'octubre de 2010, el Projecte d'urbanització d'un tram del carrer dels Terrers de Benicarló.

Quart. Que a l'empara del que disposa l'article 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre de la Generalitat Valenciana, Urbanística Valenciana, que regula les transmissions al domini públic de terrenys amb destinació dotacional, subscriuen el present conveni urbanístic subjecte a les següents

ESTIPULEN

Primera. La Sra. María i la Sra. Francisca Berga Sastriques, cedeixen a l'Ajuntament de Benicarló, amb reserva de l'aprofitament urbanístic corresponent, i amb la segregació a càrrec de la corporació municipal, les següents porcions de terreny per a viari públic, per a l'accés a la parcel·la en què s'ubica el nou Centre de Salut, de conformitat amb el projecte d'urbanització aprovat per Decret d'Alcaldia de data 18 d'agost de 2010, i ratificat per acord del Ple de la corporació de data 28 d'octubre de 2010 (vegeu plànol adjunt):

1. Porció de terreny de superfície 1 5, 95 m2, procedent de la finca de la seua propietat i nscrita en el Registre de la Propietat al tom 1. 214, llibre 319 de Benicarló, foli 45, finca núm. 7. 961, situada al nord d'aquesta. La porció que es segrega té els límits següents: al nord, carrer en projecte, al sud, finca de la qual es segrega propietat de les germanes Berga Sastriques, a l'est, una altra porció de terreny destinada a vial públic procedent d'una altra finca propietat de les germanes Berga Sastriques, i a l'oest, Teresa Forés Escuder.

   Després de la segregació practicada, la finca original subsisteix amb una cabuda de 358,37 m2, i els següents límits: al nord, porció de terreny segregada i cedida a l'Ajuntament de Benicarló, destinada a vial públic, al sud, Joaquín Foix Artola, a l'est, l'altra finca propietat de les germanes Berga Sastriques, i a l'oest, Teresa Forés Escuder i hereus de Julián Prades Gratiniano.

2. Porció de terreny de superfície 4, 15 m2 de la finca de la seua propietat inscrita en el Registre de la Propietat al tom 1. 214, llibre 319 de Benicarló, foli 47, finca núm. 12. 478, situada al nord d'aquesta. La porció que es segrega té els límits següents: al nord, carrer en projecte, al sud, finca de la qual es segrega propietat de les germanes Berga Sastriques, a l'est, Pascual Llorach Traver, i a l'oest, una altra porció de terreny destinada a vial públic procedent de l'altra finca propietat de les germanes Berga Sastriques.

   Després de la segregació practicada, la finca original subsisteix amb una cabuda de 358,37 m2, i els següents límits: al nord, porció de terreny segregada i cedida a l'Ajuntament de Benicarló, destinada a vial públic, al sud, Joaquín Foix Artola, a l'est, Pascual Llorach Traver, i a l'oest, l'altra finca propietat de les germanes Berga Sastriques.

Segona. Els drets i càrregues urbanístiques derivats del planejament vigent o del que resulte de la seua revisió, en relació amb la finca cedida, es mantenen dins de l'esfera jurídica dels cedents, amb especial referència al dret a l'aprofitament urbanístic que a la finca correspon, calculat d'acord amb l'apartat expositiu segon.

Tercera. L'Ajuntament de Benicarló, amb motiu de la transmissió al domini públic del terreny objecte del present conveni, amb destinació dotacional, i en virtut de la consegüent reserva d'aprofitament que manté les cedents, es compromet a no reduir l'aprofitament subjectiu que li correspon en desenvolupament del sector, calculat segons les edificabilitats esmentades en l'apartat expositiu 2n, i s'obliga a reubicar el seu defecte si, per causa de la Revisió del Pla General, no resultés almenys el que en la situació urbanística actual li correspondria.

Quarta. La Sra. María i la Sra. Francisca Berga Sastriques, autoritzen expressament la disponibilitat dels terrenys objecte d'aquesta cessió per l'Ajuntament, des de l'aprovació d'aquest document per l'Ajuntament Ple, sense perjudici de la posterior formalització en escriptura pública i de la constància en el Registre de la Propietat de la reserva d'aprofitament segons estableix l'article 186 esmentat. Les despeses que això origine són a càrrec de l'Ajuntament.

Cinquena. L'Ajuntament de Benicarló ha de restituir les tanques i serveis que siga necessari eliminar com a conseqüència de l'execució del projecte per ubicar sobre el sòl cedit, en les condicions en què es troben en aquest moment. Així mateix, totes les despeses de gestió derivades de la cessió són a càrrec de l'Ajuntament de Benicarló.

Ho subscriuen els compareixents en el lloc i data al principi expressats i, com a secretari, en dono fe.»

Segon. Ordenar que es realitzen les actuacions necessàries per procedir a la inscripció en el Registre de la Propietat la cessió i reserva d'aprofitament formalitzades mitjançant l'anterior conveni.

Tercer. Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en tinga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 19é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE TERRENYS AMB RESERVA D'APROFITAMENT PER A AMPLIACIÓ DE CAMÍ DE DATA 10 DE MARÇ DE 2011. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 14 d'abril de 2011.

I. Vist el Decret del tinent alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 16 de febrer de 2011, mitjançant el qual s'atorga a la mercantil Ashland CHEMICAL HISPANIA SL, amb NIF número B-12008389, llicència de segregació de 231'20 m ^2, de la finca inscrita al Registre de la Propietat al tom 471, llibre 139 de Benicarló, foli 88, finca número 15. 922, situada en sòl classificat en el PGOU de Benicarló com a sòl urbanitzable, sector 10, sense programa d'actuació aprovat, amb la condició que el sòl segregat siga cedit al municipi per a ampliació del camí, havent la interessada de procedir a la seua urbanització.

II. Vist que en data 10 de març de 2011, la mercantil Ashland CHEMICAL HISPANIA SL formalitzar en escriptura pública atorgada davant la notària de Benicarló, la Sra. Maria del Mar Gianni Masià (núm. de protocol 239), la cessió gratuïta de la referida porció de terreny a l'Ajuntament de Benicarló, amb reserva de l'aprofitament urbanístic corresponent a favor de la cedent, i que va ser acceptada per l'alcalde de Benicarló, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa, que ha comparegut en aquest acte, per subscriure la referida escriptura, en virtut de les competències que li confereixen la disposició addicional segona de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic i l'art. 21. 1. b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

III. De conformitat amb el que preveu l'article 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, la reserva d'aprofitament ha de ser aprovada per l'Ajuntament i s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat juntament amb la transmissió de la qual derive. La reserva es cancel·la, de la mateixa manera, quan es transferisca el seu aprofitament.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per dinou vots a favor i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Aprovar la cessió gratuïta a l'Ajuntament de Benicarló d'una porció de 231'20 m ^2, destinada a l'ampliació de camí públic, de la finca inscrita al Registre de la Propietat al tom 471, llibre 139 de Benicarló, foli 88, finca número 15. 922, situada en sòl classificat en el PGOU de Benicarló com a sòl urbanitzable, sector 10, amb reserva de l'aprofitament urbanístic corresponent a favor de la cedent, la mercantil Ashland CHEMICAL HISPANIA SL, amb NIF número B-12008389, i que va ser formalitzada en data 10 març 2011 mitjançant escriptura pública atorgada davant la notària de Benicarló, la Sra. Maria del Mar Gianni Masià (núm. de protocol 239 ).

Segon. Ordenar que es realitzen les actuacions necessàries per procedir a la inscripció en el Registre de la Propietat de la cessió i reserva d'aprofitament formalitzades mitjançant la referida escriptura pública.

Tercer. Comunicar aquest acord al Departament de Patrimoni d'aquest Ajuntament, perquè en tinga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 20é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA SOL·LICITUD FORMULADA D'ADQUISICIÓ DE PARCEL·LA PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, RESULTANT DE LA REPARCEL·LACIÓ DE LA UE SECTOR 15 SANT GREGORI. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula la tècnica de gestió de l'Àrea d'Urbanisme de data 6 d'abril de 2011, amb el vistiplau del TAG d'Urbanisme.

Relació de fets

1. L 'Ajuntament de Benicarló, en la sessió ordinària que té lloc en data 25 d'octubre de 2001, acorda aprovar el Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució Sector 15 Sant Gregori, del Pla General de Benicarló, i adjudicar la condició d'agent urbanitzador, per a la gestió indirecta, a la mercantil Desarrollo de Objetivos Inmobiliarios e Industriales del Mediterráneo, SL, amb CIF B-12501045 (BOP de Castellón núm. 76, de 21 de juny de 2003).

2. Mitjançant el Decret de l'Alcaldia, de data 2 de març de 2010, es resol aprovar el projecte de reparcel·lació del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució Sector 15 Sant Gregori, del Pla General de Benicarló presentat per l'agent urbanitzador en data 14 de juliol de 2009 (registre d'entrada núm. 11873), complementat amb l'escrit presentat en data 7 d'octubre de 2009 (registre d'entrada núm. 16154), amb modificacions resultat de l'estimació de legacions formulades durant el preceptiu tràmit d'informació pública del document. Aquesta resolució, a data d'avui, és ferma en via administrativa i estan pendents d'inscripció en el Registre de la Propietat les finques resultants de la reparcel·lació.

3. Vist l'escrit de data 4 de març de 2011, amb registre d'entrada en aquest Ajuntament número 3. 574, de la mateixa data, que presenta el Sr. Guillermo José Miralles Sanz, amb DNI núm. 18. 954. 883-P, i domicili al passeig de José Febrer Soriano, número 80 de Benicarló, en el qual manifesta que és el propietari de la finca resultant número 42 del projecte de reparcel·lació aprovat, de superfície de sòl 1. 184,64 m2, i demana a l'Ajuntament de Benicarló que li venga una superfície de 15,36 m2 de la finca resultant número A-2, confrontant a la de la seua propietat, per afegir-la a la seua, i obtenir així, una finca de 1. 200,00 m2, susceptible de dividir en dues parcel·les mínimes de 600 m2 cadascuna.

Fonaments de dret

1. La finca núm. A-2 que s'adjudica a l'Ajuntament de Benicarló, resultant del projecte de reparcel·lació de la Unitat d'Execució Sector 15 Sant Gregori, del Pla General de Benicarló, aprovat per Decret de l'Alcaldia, de data 2 de març de 2010, és un bé immoble de naturalesa patrimonial, i procedeix del 10% d'aprofitament tipus que estan obligats a cedir a l'Administració actuant els propietaris de sòl urbanitzable subjecte al procés de transformació, de conformitat amb el que preveu l'art. 23. b) de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, en relació amb l'art. 16. 1. b) del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, que aprova el text refós de la Llei del Sòl. Les parcel·les que per aquest concepte rep l'Ajuntament queden integrades en el patrimoni públic de sòl.

2. El patrimoni públic de sòl té caràcter finalista, de manera que els béns i recursos que l'integren, així com els ingressos obtinguts mitjançant l'alienació, permuta o cessió de terrenys i la substitució de l'aprofitament corresponent a l'administració pel seu equivalent econòmic, han de ser destinats a la construcció d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o, si així està establert en el planejament o quan la demanda d'habitatge protegit estiga satisfeta justificadament, a altres usos o actuacions d'interès social.

3. Els béns integrants del patrimoni públic de sòl únicament poden ser objecte de transmissió en els termes previstos en l'art. 264 de la referida Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana:

   a) Mitjançant alienació per concurs públic.

b) Mitjançant subhasta, quan els béns alienats no estiguen subjectes a límit en el preu d'explotació o no tinguen el preu taxat oficialment.

c) Directament, per preu no inferior al valor dels terrenys, a entitats de caràcter benèfic i social i a promotors públics, que promoguen la construcció d'habitatges de protecció pública.

El document públic en què conste l'alienació directa ha d'establir la destinació final dels terrenys transmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que l'administració considere convenients.

d) Mitjançant cessió gratuïta a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació de la referida cessió siga la construcció sobre el sòl cedit d'habitatges subjectes a algun règim de protecció pública.

La transmissió, en tot cas, observa la normativa estatal i comunitària en matèria de defensa de la competència, ajudes públiques i disciplina de mercat.

3. En conclusió, l'alienació de la finca de propietat municipal, de caràcter patrimonial, i integrant del patrimoni municipal de sòl, és possible, però no es pot transmetre directament a la persona interessada, sinó que el procediment per a l'alienació ha de ser, necessàriament, el concurs públic o subhasta. I, en qualsevol cas, la destinació final d'aquests béns ha de ser o bé la construcció d'un habitatge protegit o bé altres usos o actuacions d'interès social, si així s'ha establert en el planejament.

4. D'acord amb el que preveu l'art. 22. 2. l) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

La corporació, de conformitat amb la proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme, amb el vistiplau del TAG d'Urbanisme, i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels membres assistents acorda:

Primer. Denegar al Sr. Guillermo José Miralles Sanz, amb DNI núm 18. 954. 883-P, la sol·licitud presentada en data 4 de març de 2011, amb registre d'entrada número 3. 574, de venda directa d'una superfície de 15,36 m2 de la finca resultant número A-2 del projecte de reparcel·lació Sector 15 Sant Gregori, de propietat municipal, confrontant a la de la seua propietat, la finca resultant número 42, per afegir-la a la seua, ja que aquest immoble municipal està integrat en el patrimoni públic de sòl, i només pot ser alienat mitjançant un procediment de concurs o subhasta, i en tot cas, ha de ser destinat a la construcció d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o, si així està establert en el planejament o quan la demanda d'habitatge protegit estiga satisfeta justificadament, a uns altres o actuacions d'interès social.

Segon. Notificar aquest acord a la persona interessada, indicant-li que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar,en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la notificació, un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat o, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la notificació, un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat d'aquesta jurisdicció de Castelló, de conformitat amb el que disposa l'art. 116. 1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i l'art. 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que en puga exercitar qualsevol altre que estime oportú.

PUNT 21é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ, LA GENERALITAT VALENCIANA I LA CONFRARIA DE PESCADORS DE BENICARLÓ PER A LA PROMOCIÓ DELS PRODUCTES PESQUERS FRESCOS DEL LITORAL. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta del regidor d'Agricultura de data 25 de febrer de 2011.

D'acord amb les gestions davant la Direcció General d'Empreses Agroalimentàries i Desenvolupament del Medi Rural, dependent de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i aquest Ajuntament de Benicarló, a través de la Regidoria d'Agricultura i Pesca per dur a terme activitats de promoció dels productes pesquers frescos de la Comunitat Valenciana.

I, d'acord amb les reunions de treball amb representants de la Confraria de Pescadors de Benicarló, en les quals s'han requerit actuacions encaminades a seguir amb la promoció del sector pesquer a la nostra ciutat, iniciada en anys anteriors.

Atés, igualment, que la Conselleria pren novament la iniciativa per instrumentar mesures de suport institucional al sector per desenvolupar les esmentades actuacions de promoció de productes d'alt nivell de qualitat i el consum produeix un indubtable efecte positiu sobre la salut de la població, en tant que aquestes accions ocasionen un increment en la demanda dels productes.

El regidor d'Agricultura i Pesca, vistes les actuacions positives realitzades en anteriors exercicis i que són demandes de nou per ajudar i incentivar al sector pesquer, proposa que després dels informes i tramitacions necessàries, s'aprove la corporació municipal aprove aquest Conveni en la forma que ha sigut redactat.

Vist, igualment, l'informe del viceinterventor de data 9 de març de 2011.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda aprovar el Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i la Generalitat de la Comunitat Valenciana, per mitjà de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació i la Confraria de Pescadors de Benicarló, per a la promoció dels productes pesquers frescos del litoral de la Comunitat Valenciana a la nostra ciutat, limitant inicialment l'aportació de 3. 000 euros.

PUNT 22é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MEMÒRIA VALORADA DE REPARACIÓ DE COBERTES EN EL POLIESPORTIU. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 11 d'abril de 2011, sobre l'aprovació de la memòria referida.

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Romero, portaveu del grup municipal socialista, per a dir que el seu grup votarà a favor de la memòria valorada, però consideren que aquestes dues obres, -la d'aquest punt i la del següent-, no són prioritàries i consideren que la prioritat no està demostrada.

En segon lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per a manifestar que en aquestos dos punts, -el 22é i el 23é-, votaran a favor, però també pensen que aquestes dues obres no són prioritàries, tal com ja varen manifestar en l'aprovació dels pressupostos amb el seu vot en contra. Per altra banda, lamenta que en l'acta de la Comissió Informativa d'Urbanisme, que encara no s'ha portat a aprovació, no figuren comentaris molt sucosos per part de regidors de l'equip de govern i de l'oposició i li hagués agradat que figuraren en l'acta.

Seguidament, el Sr. Pérez Ollo, representant del grup municipal del Partit Popular, agraeix que aproven les memòries valorades. Per altra banda, indica que els membres de l'oposició quasi bé no passen per les zones esportives i que aquestos no estaran mai contents, encar que només siga pels ciutadans de Benicarló.

A continuació, la Sra. Miralles, en relació amb el comentari que ha fet el Sr. Pérez sobre que desconeixen les instal·lacions esportives municipals, li contesta que les coneix tant que viu davant mateix i també sap les hores que el Sr. Pérez passa o no passa. Considera que ell no sap si les coneixen o no, ja que potser les coneixen millor que ell, ja que moltíssimes vegades ha telefonat a l'Ajuntament si ha hagut algun problema per la nit, quan hi ha hagut gent que en feia un mal ús. Per tant, considera que a ella no li pot dir que no coneix les instal·lacions del Pavelló, perquè les coneix perfectament. D'altra banda, el Sr. Pérez sap que va tots els diumenges a veure el futbol sala i, fins i tot, va alguna vegada a veure el bàsquet. De fet, diu que va moltíssimes vegades al Pavelló i sap que el dia que plou allí hi ha goteres. A més, explica que ha estat presidenta d'un club esportiu i diu que el Sr. Marzal li ho pot explicar també. Per tant, li demana que no li diga que no coneix l'esport de Benicarló, perquè potser el coneix més que el Sr. Pérez. A més, afegeix que ella comprèn que al Sr. Pérez li semblen prioritàries aquestes inversions, perquè és el regidor d'esports, però diu que també ha de comprendre que ella opine que aquestes inversions no són les més prioritàries amb tota la desocupació que tenim en estos moments i que havent tantes necessitats que sí que són més prioritàries que aquestes. Diu que sap que són ells els que governen i els que destinen els diners on volen, però que també han de comprendre que tenen dret a dir que si els pareixen o no les inversions més prioritàries.

Arribat aquest punt, el Sr. Guzmán manifesta que li hagués agradat que el to en què se'ls ha contestat no hagués sigut des de dalt d'un pedestal. A més, pregunta que, si tal com es va dir a la Comissió d'Urbanisme, no existira «l'ens», s'hagueren fet estes modificacions.

En un nou torn, intervé el Sr. Pérez per a dir que no creu que s'hagen dit les coses des de dalt d'un pedestal, ja que creu que estan tots a la mateixa altura, un centímetre més amunt o més avall. Diu també que ell no sap qui és «l'ens» i que ell no va estar a la Comissió d'Urbanisme, per tant, si vol dir alguna cosa, diu que li ho ha de preguntar a qui va estar a la Comissió d'Urbanisme. Contestant a la Sra. Miralles, que diu que ella coneix el món de l'esport millor que ell, diu que és possible, però que això no s'ho creu ningú. Diu que no té massa importància que haja estat presidenta d'alguna associació, però ell ha treballat més amb entitats esportives del que que ella podrà treballar en tota la seua vida. Diu que ella coneix tant el futbol sala perquè va els diumenges als partits, tot i que es juguen els dissabtes (encara algun diumenge sí). Diu que ella que viu al costat i que hi ha alguna llumeta, però eixa feina que la fem tots. Diu que ella reconeix que hi ha goteres i s'ha de canviar el sostre i que hi ha tanta gent a l'atur, però el Sr. Pérez considera que dins del món de l'esport aquestes són les prioritats, de la mateixa manera que serveis socials té altres prioritats i cada departament en té unes altres de prioritats. A més, afegeix que per parlar de l'atur ja estan ells i els seus socis i que, de fet, ja tenim cinc milions d'aturats. Finalment, considera que aquest punt només és el dictamen a una memòria valorada i que si l'hagueren aprovat bé, ens haguérem estalviat tots els comentaris.

Finalment, intervé el Sr. Alcalde per dir que li sembla bé que s'hagen desfogat tots, perquè que a aquest punt només es porte les memòries i són les memòries valorades les que es porten a aprovació.

Examinada la memòria valorada de reparació de cobertes al Poliesportiu, redactada pels arquitectes municipals Luis Pérez Lores i M. Concepción Mora Martínez el març de 2011, el pressupost de la qual ascendeix a la quantitat de 98. 058,62 euros, (1 15. 709,17 euros IVA inclòs ).

Vist l'informe del viceinterventor d'aquest Ajuntament, de data 4 d'abril de 20 11.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. Aprovar la memòria valorada de reparació de cobertes al Poliesportiu, redactat pels arquitectes municipals Luis Pérez Lores i M. Concepción Mora Martínez el març de 2011, el pressupost de la qual ascendeix a la quantitat de 98. 058,62 euros, (1 15. 709,17 euros IVA inclòs ).

Segon. Ordenar la publicació de l'acord d'aprovació en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer. Contra aquest acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició davant el Ple d'aquest Ajuntament en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la seua notificació. Així mateix, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que regula l'art. 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs que s'estime oportú.

PUNT 23é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MEMÒRIA VALORADA DE REPARACIÓ DEL PAVIMENT EN EL POLIESPORTIU. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 11 d'abril de 2011, sobre l'aprovació de la memòria referida.

En primer lloc, pren la paraula la Sra. Miralles Romero, portaveu del grup municipal socialista, per a manifestar que el seu grup no està en contra que es faça cap obra al Pavelló Poliesportiu i que potser no s'ha explicat bé, perquè parla una mica apressa, però que creu que parla clar i català i que ha deixat ben clar que no estan en contra que es facen les obres al Pavelló. Considera que ella no ha parlat tan malament a ningú ni li ha faltat al respecte de la manera i en el to que ho fet el Sr. Pérez Ollo, i això que són companys. Diu que ella potser no sap d'esports, perquè ella no és professora d'educació física i segurament el Sr. Pérez Ollo, de matemàtiques, no en té ni idea i ella en sap més que ell. Però vol deixar clar que per ací no passa i que no pensa permetre que se li parle en eixe to. Creu que segurament ha estat degut al fet que haja pujat una mica de galons i se li haja apujat al cap, però li torna a repetir que ells no estan en contra que es facen les obres al Pavelló i que els pareix que la memòria valorada és necessària per al dia que es puguen escometre. Tot i això, conclou dient que considera que les prioritats en aquest poble podrien ser unes altres.

En segon lloc, fa ús de la paraula el Sr. Pérez Ollo, representant del grup municipal popular, per dir que no entrarà en eixa dinàmica, respecte al comentari si en sap o no en sap, de matemàtiques, perquè no paga la pena. Diu que es tracta d'una memòria valorada i, només estiguen els préstecs, començaran les obres. Respon també a la Sr. Miralles que a ell no se li ha pujat res en aquests quatre anys que porta i considera que encara no no es pot comprar amb ella pel que fa al món de l'esport. Finalitza la intervenció dient que, de matemàtiques, no en sap, però els n'ensenya als fills.

Examinada la memòria valorada de reparació del paviment al Poliesportiu, redactat pelsarquitectes municipals Luis Pérez Lores i M. Concepción Mora Martínez el març de 2011, el pressupost de la qual ascendeix a la quantitat de 96. 271,12 euros, (113. 599,92 euros IVA inclòs ).

Vist l'informe del viceinterventor d'aquest Ajuntament de data 4 d'abril de 2011.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar la memòria valorada de reparació de paviment al Poliesportiu, redactat pels arquitectes municipals Luis Pérez Lores i M. Concepción Mora Martínez el març de 2011, el pressupost de la qual ascendeix a la quantitat de 96. 271,12 euros, (113. 599,92 euros IVA inclòs ).

Segon. Ordenar la publicació de l'acord d'aprovació en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer. Contra aquest acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició davant el Ple d'aquest Ajuntament en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la seua notificació. Així mateix, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que regula l'art. 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs que s'estime oportú.

PUNT 24é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MEMÒRIA VALORADA DE PAVIMENTACIÓ D'UN TRAM DE VORERA A LA RATLLA DEL TERME. Se sotmet, seguidament, a consideració de la corporació la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 11 d'abril de 2011, sobre l'aprovació de la memòria referida.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a manifestar que aquí estem parlant d'una memòria valorada des de la rotonda fins al Papa Luna i que en lloc de gastar els 100.000 euros valorats aproximadament, seria millor donar solució al problema de la inundabilitat, perquè sinó quan s'escometa aquesta solució seran diners tirats.

En segon lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per a dir que el seu grup votarà en contra perquè entenen que davant l'expedient que van anar a veure, no hi havia cap informe. Explica que no hi havia una proposta per part de la Regidoria, sinó, -tal com li van dir a l'Àrea d'Urbanisme-, no se sabia res i simplement era que uns veïns havien vingut a parlar amb l'alcalde i l'alcalde havia arribat a un acord amb ells. És per això pel que entenen que això no és manera de funcionar davant uns veïns que vénen a demanar, perquè que això és un greuge comparatiu ja que s'haja d'urbanitzar unes altres voreres a la ciutat, els veïns són els que se'n fan càrrec. Per tant, no entenen el perquè d'aquests 100.000 EUR a invertir si és que s'invertiran algun dia allí en la construcció d'eixa vorera, o ha de pagar l'Ajuntament. Considera que és un cas paregut a les Corts Valencianes III, és a dir, una manera molt poc adequada de tirar els diners de les arques municipals i, per això, el seu grup votarà en contra.

Seguidament, intervé l'alcalde per dir que la part de Peníscola ja els ha fet la vorera i que l'únic que s'ha demanat és una memòria valorada per a saber quant els costarà aquesta vorera. Explica que no saben si es farà o no i que és una proposta dels veïns, perquè els cotxes aparquen davant els seus immobles i la gent ha de transitar pel mig de la Ratlla del Terme amb el perill que comporta per als vianants. Considera que tant de bo Costes els autoritzara i s'acabaren els problemes d'inundabilitat existents, perquè al projecte que va encarregar l'Ajuntament de Peníscola i els tècnics de l'Ajuntament de Benicarló li van donar el vistiplau i el varen presentar a Madrid al Ministeri i encara no han contestat. Creu que, com a mínim, haurien de contestar, perquè tant ell com el Sr. Cuenca han estat diverses vegades a Madrid al Ministeri i no els han dit res al respecte. De fet, explica que ja es va acordar que Benicarló i Peníscola assumirien els costos al 50% i, fins i tot, es van donar altres opcions, com portar l'aigua a la rambla d'Alcalà, segons el Sr. Montoya.

De nou, torna a intervindre el Sr. Sánchez per a dir a l'alcalde que ell no ha dit que els ajuntaments de Benicarló i Peníscola no estiguen disposats a pagar. Ell li ha dit que, ja que estan disposats a gastar diners, que els diners siguen per a solucionar el tema d'inundabilitat. Diu que ja sap que existix el problema de Costes i han d'intentar buscar una solució, que potser no siga Costes, de manera que quan s'escometa la solució, siga la que siga, no siguen diners tirats, sinó que formen part d'eixa solució.

Finalment, l'alcalde indica que tots van pel mateix camí i que únicament estan aprovant una memòria valorada d'una vorera, però les solucions no les han de buscar ells, perquè ells no són tècnics i suposa que si s'han de tirar les aigües a la rambla d'Alcalà, per exemple, el Ministeri de Medi Ambient, igual que Costes també tindran alguna cosa a dir. Tot i això, torna a repetir que encara no han contestat res al projecte que els han presentat. Considera, a més, que Costes s'ha portat prou malament amb la població de Benicarló, perquè com a mínim haurien de contestar si els sembla bé o no el projecte remés i validat pels ajuntaments de Benicarló i Peníscola.

Examinada la memòria valorada de pavimentació d'un tram de vorera a la ratlla del Terme, redactat pelsarquitectes municipals Luis Pérez Lores i M. Concepción Mora Martínez, el març de 2011, el pressupost de la qual ascendeix a la quantitat de 74. 725,36 euros, (88. 175,92 euros IVA inclòs ).

Vist l'informe del viceinterventor d'aquest Ajuntament, de data 4 d'abril de 2011.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per dotze vots a favor i nou en contra --representants dels grups municipals socialista i del Bloc--, acorda:

Primer. Aprovar la memòria valorada de pavimentació d'un tram de vorera a la ratlla del Terme, redactada pels arquitectes municipals Luis Pérez Lores i M. Concepción Mora Martínez el març de 2011, el pressupost de la qual ascendeix a la quantitat de 74. 725,36 euros, ( 88. 175,92 euros IVA inclòs ).

Segon. Ordenar la publicació de l'acord d'aprovació en el Butlletí Oficial de la Província.

Tercer. Contra aquest acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició davant el Ple d'aquest Ajuntament en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la seua notificació. Així mateix, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que regula l'art. 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs que s'estime oportú.

PUNT 25é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ D'AL·LEGACIONS A L'INICI DEL PROCEDIMENT DE CADUCITAT DE L'ADJUDICACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DE LA UE SANT ISIDRE DEL PGOU, ACORDAT PEL PLE DE DATA 25 DE SETEMBRE DE 2010. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 14 d'abril de 2011.

Relació de fets

1. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que té lloc en data 30 d'octubre de 2003, acorda aprovar, amb caràcter provisional, l'homologació i Pla de Reforma Interior Sant Isidre de la UE1 i UE -2 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, així com, el Programa d'Actuació Integrada per desenvolupament de la UE1 i la UE2 del sector Sant Isidre del PGOU de Benicarló per a la gestió indirecta, i adjudicar a la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló, amb NIF F-12009353.

2. En data 30 de gener de 2004, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló acorda aprovar definitivament l'homologació i el Pla de Reforma Interior Sant Isidre de la UE1 i UE -2 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló (BOP de Castellón núm. 32, de 13 de març de 2004 i DOCV núm. 4746, de 5 de maig de 2004).

3. En data 14 d'abril de 2004, l'Ajuntament de Benicarló i la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló subscriuen el corresponent conveni urbanístic per a la gestió del Programa d'Actuació Integrada de la UE1 i la UE2 del sector Sant Isidre del PGOU de Benicarló, i es compromet la referida Cooperativa a finalitzar les obres d'urbanització en un termini màxim de 35 mesos, comptadors des del dia de la publicació en el BOP l'acord d'aprovació i adjudicació definitiva i ferma del programa. En concret, es comprometia a l'execució material de les obres en el termini de 27 mesos, des de l'entrada en vigor del programa.

Així mateix, l'agent urbanitzador es comprometia a construir un aparcament sota l'espai públic (espais lliures i els seus elements de connexió, exclòs el viari convencional), en les condicions que havien de fixar-se en un estudi de detall que havia de presentar, així com, a la cessió de l'ús d'un local de 150 m2, en planta baixa o primera planta, destinat a usos d'interès general, garantint la seua utilització gratuïta.

4. L'agent urbanitzador diposita en data 14 d'abril de 2004 a la Tresoreria municipal, per respondre de les obligacions adquirides en virtut de l'anterior conveni, una garantia del 7% dels costos previstos de l'obra d'urbanització, en concret, un aval de l'entitat Caixa Rural de Benicarló, per import de 95. 676,84 euros (Referència 8. 667/2004).

5. En data 24 de febrer de 2005, s'aprova el Projecte d'Urbanització del PAI Sant Isidre (UE 1 i UE 2 del PRI Sant Isidre), presentat per l'agent urbanitzador en data 2 d'agost de 2004 (registre d'entrada número 11140), i exposat al públic mitjançant un anunci en el DOCV de data 26 de agost de 2004, amb les condicions que estableixen els serveis tècnics municipals, en informe de data 2 de febrer de 2005 (BOP de Castelló número 88, de 25 de juliol de 2006). Així mateix, s'aprova un estudi de detall per a la delimitació de l'ocupació del subsòl públic per al seu ús com a aparcament en l'àmbit de l'actuació, presentat per l'agent urbanitzador en data 28 de setembre de 2004 (registre d'entrada número 13742), i exposat al públic mitjançant un anunci en el DOCV de data 8 de novembre de 2004, segons les condicions que estableix l'arquitecte municipal en el seu informe de data 2 de febrer de 2005.

6. Mitjançant els decrets d'Alcaldia de dates 6 octubre 2005 i 10 de juliol de 2006, s'aproven els projectes de reparcel·lació de la UE1 i de la UE2 del PRI Sant Isidre, respectivament, presentats per l'agent urbanitzador (BOP de Castelló número 134, de 8 de novembre de 2005 i núm. 89, de 27 de juliol de 2006, respectivament).

7. En data 23 de juliol de 2007 es subscriu l'acta de replantejament i inici de les obres d'urbanització corresponents a la fase 1 (obertura del vial c. de la Tossa de Llevant i part del vial de l'av. del Maestrat i del c. d'Alcalà de Xivert, incloses en l'àmbit de l'actuació).

8. En data 29 de setembre de 2009 (registre de sortida núm. 16. 947, de 24 de setembre de 2009), es requereix l'agent urbanitzador perquè informe sobre l'estat d'execució de les obres d'urbanització, així com, perquè complisca amb les obligacions assumides mitjançant el corresponent conveni urbanístic, segons el calendari de terminis previst, i se li adverteix de la possibilitat de resoldre l'adjudicació de la gestió del programa.

9. En data 15 d'octubre de 2009 (registre d'entrada número 16568), la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló presenta un escrit, en el qual comunica a l'Ajuntament que l'obra d'urbanització corresponent a la UE2 es troba a aquesta data executada en la totalitat, «a falta de la subsanación de distintas cuestiones técnicas con la empresa Iberdrola», qüestió que és, al seu torn, causa d'impediment de l'inici de les obres corresponents a la UE1. Així, assenyala que, ja que la demora en l'execució de les obres en el calendari de terminis previst és aliena a la voluntat de l'urbanitzador, ja que depèn dels criteris d'Iberdrola, hauria de suspendre el còmput dels referits terminis. Finalment, comunica la voluntat de transmetre la condició d'agent urbanitzador a la propietària única dels terrenys que conformen la UE. 1.

10. En data 21 de maig de 2010 (registre d'entrada número 8617), la Cooperativa comunica la finalització de les obres d'urbanització corresponents a la UE2 i a part de la UE 1 del PRI Sant Isidre, aportant la documentació corresponent, i demana la recepció de les referides obres executades.

11. En data 22 d'octubre de 2010, els serveis tècnics municipals emeten el següent informe:

«Revisades les obres d'urbanització del PRI Sant Isidre, el promotor de les quals és la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló i l'arquitecte Jaume Ibáñez Masip, es comprova que les obres de la unitat d'execució número 2 estan totalment finalitzades. No passa el mateix amb les de la unitat d'execució número 1, en què, tot i que les voreres circumdants a la plaça es troben executades al 100%, juntament amb tots els serveis urbanístics previstos, jardineria i senyalització, no s'ha dut a terme cap obra a l'interior de la plaça projectada.

Les obres executades han estat revisades i s'observa que aquestes estan executades segons el seu projecte d'urbanització aprovat en aquest Ajuntament, a excepció de petites variacions que han estat aprovades pels tècnics municipals i s'han complit els condicionants indicats.

S'estima que l'obra es troba en condicions de ser recepcionada, ja que s'han reparat les deficiències detectades, l'obra està neta i en estat òptim per poder posar-se en funcionament. Tota la documentació necessària per a l'acceptació de les obres ha estat presentada, l'expedient de legalització d'enllumenat públic s'ha finalitzat i s'han presentat els plànols finals d'obra corresponents.»

12. En data 22 d'octubre de 2010, l'Ajuntament de Benicarló dóna per recepcionada l'obra d'urbanització executada, corresponent a la UE 2 i part de la UE 1, per a la seua destinació a l'ús o servei públic.

13. Mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 25 de novembre de 2010, rectificat per un acord del mateix òrgan de data 27 de gener de 2011, s'inicia el procediment de resolució de l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador que té la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló, pel transcurs de més de 41 mesos des de l'entrada en vigor del programa sense que s'hagen finalitzat totes les obres d'urbanització, per causa imputable al propi agent urbanitzador, i per tant, per incompliment del conveni urbanístic subscrit per dita mercantil amb l'Ajuntament de Benicarló en data 14 de abril de 2004. Aquest acord es notifica al'agent urbanitzador i a l'entitat avalista i se'ls concedeix un termini d'audiència de quinze dies hàbils, per formular al·legacions.

14. En data 12 de gener de 2011 (registre d'entrada número 447), el Sr. Florencio Herrero Celades, en representació de la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló, presenta al·legacions en les quals indica que no concorre cap causa de les previstes en el conveni urbanístic subscrit per a la resolució del Programa, i, d'altra banda, comunica que ha cedit la seua condició d'agent urbanitzador, en un document privat de data 11 de gener de 2011, a la mercantil Promotora del Vallès, SL, única propietària de la totalitat dels terrenys inclosos en l'àmbit de la UE 1 del PRI Sant Isidre, que és justament la unitat d'execució que falta per urbanitzar.

15. En data 8 de març del 2011 (registre d'entrada número 3748), el Sr. Jaume Farràs Hernández, en representació de la mercantil PROMOTORA DEL VALLÈS, SL, amb NIF número B-08253197, i domicili al carrer de Gràcia, núm. 33-4t-3a de Sabadell, presenta un escrit en el qual manifesta que la cessió de la condició d'agent urbanitzador que es va signar en document privat de data 11 de gener de 2011, va quedar condicionada a l'aprovació o autorització expressa d'aquesta per l'Ajuntament de Benicarló. Així mateix, manifesta que la situació d'estancament que està vivint el sector immobiliari en l'actualitat impedeix l'execució de les obres d'urbanització pendents en aquest moment, per la qual cosa demana l'ampliació dels terminis d'execució fins que es reactive el mercat, amb la signatura d'un nou conveni urbanístic. Mentrestant, proposa a l'Ajuntament la cessió temporal de l'ús dels terrenys de la seua propietat per a ser utilitzats com a zona d'aparcament públic.

Fonaments de dret

1. De conformitat amb el que preveu l'article 29. 11 de la extinta Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), aplicable al present cas, en virtut del que preveu la disposició transitòria primera de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana: «l'urbanitzador pot cedir --en escriptura pública-- la seua condició en favor de tercer que es subrogue en totes les seues obligacions davant l'Administració actuant. Aquesta ha d'aprovar la cessió i, si menyscaba l'interès general o suposa defraudació de la pública competència en l'adjudicació, l'ha de denegar o acordar la gestió directa. La cessió parcial, per tram o porció minoritària de l'actuació, requereix que entre cedent i adquirent assumeixin, solidàriament o mancomunadament, una programació degudament coordinada i un conjunt de compromisos que satisfacen les exigències de la programació originària. Perquè l'urbanitzador particular puga contractar prestacions accessòries de la seua gestió amb tercer, sense transmetre les seues responsabilitats davant l'Administració actuant, bastarà que en done compte a aquesta.»

2. D'acord amb el que preveu l'art. 105. 1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Deixar sense efecte l'acord del Ple de data 25 novembre 2010, rectificat per un acord del mateix òrgan de data 27 de gener de 2011, pel qual s'inicia el procediment de resolució de l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada per desenvolupament de la UE1 i la UE2 del sector Sant Isidre del PGOU de Benicarló que té la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló.

Segon. Autoritzar la cessió de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada per desenvolupament de la UE1 i la UE2 del sector Sant Isidre del PGOU de Benicarló que té actualment la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló, a favor de la mercantil PROMOTORA DEL VALLES, SL, amb NIF número B-08253197, i domicili al carrer de Gràcia, núm 33-4t-3r de Sabadell, subroga en tots els drets i obligacions contrets per aquella en virtut del conveni urbanístic subscrit en data 14 d'abril de 2004, amb l'Ajuntament de Benicarló.

Tercer. Condicionar l'eficàcia de l'anterior autorització, a la formalització de la cessió de la condició d'agent urbanitzador en escriptura pública, i a la constitució per la mercantil PROMOTORA DEL VALLES, SL d'una garantia per import de 74. 718,27 euros (corresponent al 10 % del cost d'urbanització de la UE 1, segons el projecte d'urbanització aprovat ). Aquesta garantia pot constituir-se en qualsevol de les formes admeses per la legislació vigent; si és l'aval bancari la forma triada, s'ha d'ajustar al model normalitzat d'aquesta Administració municipal. La constitució de la garantia expressada permet la devolució de la que té dipositada la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de Benicarló. El compliment d'aquests condicionants s'ha d'acreditar davant aquest Ajuntament en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació del present acord.

Quart. Una vegada siga eficaç l'autorització de la cessió, per haver-se acreditat el compliment dels condicionants anteriors, s'ha de subscriure un conveni urbanístic entre el nou agent urbanitzador i l'Ajuntament de Benicarló, complementari al de data 14 d'abril de 2004 que ha d'establir nous terminis d'execució del Programa, així com la cessió temporal dels terrenys inclosos en l'àmbit de la UE 1 per a ús de l'Ajuntament de Benicarló fins al moment en que s'inicie l'execució de la urbanització. El referit conveni urbanístic ha de ser objecte d'aprovació municipal, prèvia obertura d'un període d'informació pública per un termini de vint dies sobre el projecte de conveni.

Cinqué. Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte administratiu poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat d'aquesta jurisdicció de Castelló en el termini de dos mesos (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). Els esmentats terminis es computen des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.

PUNT 26é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 14 D'ABRIL DE 2011, DE MODIFICACIÓ DEL CALENDARI DE COBRAMENT DE QUOTES D'URBANITZACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DEL SECTOR 7. Se sotmet a consideració de la corporació la ratificació del Decret d'Alcaldia de data 14 d'abril de 2011, del següent tenor literal :

«Relació de fets

1. Vist que per acord del Ple de la corporació, de data 27 de novembre de 2008, s'aprova el Pla Parcial i el Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, integrat per la memòria, projecte d'urbanització i projecte de reparcel·lació, per a la gestió directa per l'Ajuntament de Benicarló.

2. En el projecte de reparcel·lació aprovat, apartat G, figura la memòria i el compte detallat i justificat de fixació de quotes d'urbanització, i s'ha aprovat, per tant, aquesta junt al projecte de reparcel·lació. En l'esmentat document es proposava un calendari de pagaments que, en base al termini d'execució d'obra proposat en el projecte d'urbanització, es dividia en cinc quotes; les quatre primeres giraven en els primers sis mesos de l'execució del contracte.

3. En data 25 de juny de 2009, a proposta de propietaris afectats, el Ple de l'Ajuntament acorda modificar el programa d'execució a fi d'executar les obres en tres fases, amb un termini màxim d'execució de 36 des de l'inici de les obres, establint la licitació, condicionada a la licitació de l'edifici escolar a executar per la Generalitat Valenciana en l'àmbit.

4. Mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 25 de febrer de 2010, es modifica el projecte de reparcel·lació del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, aprovat per acord del Ple de data 27 de novembre de 2008, pel que fa al calendari de cobrament de les quotes d'urbanització, en els termes:

   1a quota	Als sis mesos de la formalització del contracte d'obra.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa.
   2a quota	En finalitzar la primera fase, 1 any des de la formalització del contracte.	Equivalent a la liquidació de la primera fase. Ha d'incloure la liquidació definitiva de compensacions i indemnitzacions.
   3a quota	Als sis mesos de la segona fase. 2n any d'execució del contracte.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst per a l'execució d'obra d'urbanització.
   4a quota	En acabar la segona fase, 2 anys des de la formalització del contracte.	Equivalent a la liquidació de la segona fase.
   5a quota	Als sis mesos de la tercera fase. 3r any d'execució del contracte.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst per a l'execució d'obra d'urbanització.
   6a quota	En acabar la tercera fase i liquidar l'obra.	Equivalent a l'import resultant de la liquidació final de l'obra.

5. Vist que la Tresoreria municipal ha emès el març de 2011 les liquidacions corresponents a la primera quota de les previstes, en compliment de l'anterior calendari de cobraments de quotes d'urbanització.

6. Vist que en data 13 d'abril de 2011, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe:

«En data 27 de novembre de 2008 va ser aprovat definitivament el projecte de reparcel·lació del Sector 7 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló.

En aquest projecte, en l'apartat G figura la memòria i el compte detallat i justificat de fixació de quotes d'urbanització, per tant, s'ha aprovat aquesta junt al projecte de reparcel·lació. En l'esmentat document es proposava un calendari de pagaments que, en base al termini d'execució d'obra proposat en el projecte d'urbanització, es dividia en cinc quotes; les quatre primeres giraven en els primers sis mesos de l'execució del contracte.

En data 25 de juny de 2009, a proposta de propietaris afectats, el Ple de l'Ajuntament acorda modificar el programa d'execució a fi d'executar les obres en tres fases, amb un termini màxim d'execució de 36 des de l'inici de les obres, establint la licitació, condicionada a la licitació de l'edifici escolar a executar per la Generalitat Valenciana en l'àmbit.

En data 17 de setembre de 201 es subscriu un contracte amb l'empresa BM3 OBRAS Y SERVICIOS, en la qual s'estableix que les obres s'executaran en el primer any de contracte, obviant la programació per fases establerta, encara assumint l'empresa constructora el pagament d'aquestes en els terminis establerts d'acord amb les fases.

Durant els mesos de març i abril de 2011, coincident amb la necessitat, segons el calendari de quotes, de girar la primera quota, es produeix l'abandonament real de l'obra per part de l'empresa constructora adjudicatària d'aquestes. En l'actualitat es troba sense cap activitat l'àmbit d'actuació.

A la vista d'això, d'acord amb les negociacions dutes a terme per l'Ajuntament amb els propietaris afectats, s'ha arribat a l'acord de procedir a l'anul·lació del calendari de quotes aprovat en sessió de Ple que té lloc el dia 25 de febrer de 2010, inclosa la primera quota ja girada, i procedir a elaborar un nou calendari adaptat, d'una banda, a la nova situació creada per l'abandonament de l'obra pel contractista, mentre es porta a terme una nova contractació, i, per altra, a la proposta del contractista d'executar l'obra en una sola fase, el que suposa una millora del calendari d'obres, prescindint de la programació per fases inicial.

A fi d'establir un calendari de pagaments coherent amb aquesta nova situació, es proposa la modificació del calendari de pagaments de la manera:

1a quota	A la signatura de l'acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.
2a quota	Als 6 mesos de l'acte anterior.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional. A més, ha d'incloure la liquidació definitiva de compensacions i indemnitzacions.
3a quota	Als 12 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.
4a quota	Als 1 8 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, a la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.
5a quota	Als 24 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 50% de la quantitat que resti fins al cost total del programa, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.
6a quota	Als 30 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent a la resta del cost total del programa, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.

En el moment en què es produïsca la finalització de les obres, la seua recepció i es conega el definitiu resultat econòmic d'aquesta, s'ha de procedir a substituir la quantitat sobre la qual s'ha d'aplicar el percentatge de cada quota, de manera que a partir d'aquest moment, els percentatges de cada quota següent s'han d'aplicar sobre el cost real d'obra.

Al percentatge d'obra que s'estime en la primera quota que s'haja de girar després de la recepció de l'obra, se li ha d'afegir, a més, el cost de cànons i suplements que hagen o hagen estat abonats a organismes externs per part de l'Ajuntament. (EPSAR)

En les dues últimes quotes s'ha de regularitzar el conjunt de costos que hagueren estat pagats per l'Ajuntament anticipadament (col·lector avinguda Maestrat, Iberdrola, Honoraris)»

En virtut del que s'ha exposat, RESOLC:

Primer. Modificar el projecte de reparcel·lació del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, aprovat per acord del Ple de data 27 de novembre de 2008, i modificat pel que fa al calendari de cobrament de les quotes d'urbanització, per acord del Ple de data 25 de febrer de 2010, de conformitat amb el que ha informat l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, en data 13 d'abril de 2011:

1a quota	A la signatura de l'acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.
2a quota	Als 6 mesos de l'acte anterior.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional. A més, ha d'incloure la liquidació definitiva de compensacions i indemnitzacions.
3a quota	Als 12 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.
4a quota	Als 18 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.
5a quota	Als 24 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent al 50% de la quantitat que resti fins al cost total del programa, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.
6a quota	Als 30 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.	Equivalent a la resta del cost total del programa, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.

En el moment en què es produïsca la finalització de les obres, la seua recepció i es conega el definitiu resultat econòmic d'aquesta, s'ha de procedir a substituir la quantitat sobre la qual s'ha d'aplicar el percentatge de cada quota, de manera que a partir d'aquest moment, els percentatges de cada quota següent s'han d'aplicar sobre el cost real d'obra.

Al percentatge d'obra que s'estime en la primera quota que s'haja de girar després de la recepció de l'obra, se li ha d'afegir, a més, el cost de cànons i suplements que hagen o hagen estat abonats a organismes externs per part de l'Ajuntament. (EPSAR)

En les dues últimes quotes s'ha de regularitzar el conjunt de costos que hagueren estat pagats per l'Ajuntament anticipadament (col·lector avinguda Maestrat, Iberdrola, Honoraris).

Segon. Ordenar a la Tresoreria municipal que procedisca a anul·lar totes les liquidacions emeses al març de 2011 en concepte de 1a quota d'urbanització del Sector 7, en compliment del calendari aprovat per l'acord del Ple de data 25 de febrer de 2010.

Tercer. Proposar al Ple de la corporació la ratificació del contingut d'aquesta resolució en la propera sessió que tinga lloc.»

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per manifestar que el seu grup en este punt, evidentment, van a votar a favor, ja que el programa d'actuació que tenien en el Sector 7 ha quedat com ha quedat i, per tant, han de canviar el calendari de cobrament de les quotes als veïns, perquè no poden cobrar les quotes d'urbanització quan el carrer no s'urbanitza. Evidentment, estan d'acord en la modificació d'eixe calendari. Tot i això, demanen que, com que han aparegut ara en el programa nou unes càrregues addicionals com és el tema de l'EPSAR i el tema d'Iberdrola, es faça un estudi del que pot significar eixe cost, a fi de que els veïns siguen sabedors que, en el nou programa caldrà fer un nou càlcul de quotes, un nou càlcul de costos per als veïns.

En segon lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per dir que el seu grup, des del principi va presentar l'abstenció davant d'aquests terminis que es van marcar per al cobrament de les quotes i el van marcar bàsicament perquè, en un principi, entre els veïns van tindre discrepàncies, en relació a la proposta que es feia des de l'Ajuntament. Afegeix, a més, que ells no han estat en cap reunió d'aquestes, però alguna vegada han preguntat si els veïns estaven d'acord. Indica que ells només tenien l'opció de creure el que els deien, és a dir, que tot anava bé. Però saben que no era tant sí i per tant, com continuen sense saber tots aquests acords, a què l'equip de govern ha arribat en el cobrament i en els terminis. A més, vol dir que en un plenari, el grup municipal del Bloc va presentar una proposta a la qual els van dir que no i que ara és la mateixa que estan fent. Aleshores, els van dir que allò era il·legal i que no es podia fer i, per tant, van decidir continuar amb la seua proposta, que segons l'equip de govern s'havien acordat amb els propietaris afectats. Per tant, considera que, en aquell moment van votar en abstenció, ara també van a votar abstenció. D'altra banda, ja que este serà l'últim Ple d'esta legislatura, vol aprofitar el moment per acomiadar-se de tots els companys presents en la Sala, del públic que els ha acompanyat durant aquests quatre anys i també en els quatre anteriors. A més, agraeix la col·laboració i l'ajuda que els treballadors d'aquesta casa han prestat a ell personalment i al grup com a col·lectiu durant els vuit anys que ha estat. I, dins d'aquest comiat a totes els companys de consistori, fa una significació especial al senyor Mundo, a qui felicita especialment i diu que, malgrat que en algun moment ha tingut motius democràtics i legals per poder mostrar una mala cara o una mala paraula, en cap moment això s'ha produït i li agraeix, per tant, que haja sigut sempre una persona elegant políticament parlant i que sempre haja sabut estar a l'altura. Per tant, considera que mereix la seua felicitació, cosa que no pot dir de la resta de la corporació, concretament, de l'equip de govern.

Seguidament, l'alcalde s'adreça al Sr. Guzmán per dir-li que això és la seua opinió i l'equip de govern potser també opina altres coses que no van a dir ací. Respecte a la intervenció feta pel Sr. Sánchez, evidentment s'ha fet una modificació de quotes. Explica que va ser un acord amb els mateixos veïns i va ser una cosa coherent i lògica. Quant a l'empresa, no cal ni parlar-ne perquè ja saben com està la situació, ja que, fins i tot, s'han assabentat avui mateix que possiblement presentarà concurs de creditors. Per part, indica que el Departament de Contractació iniciarà en breu els tràmits per a la resolució del contracte i intentar que l'import de la fiança que se'ls va exigir en el seu moment pot cobrir els costos i no haver de passar cap quota acordada per este Ple, tot i que opina que molta gent ja s'imaginava el que passaria.

Finalment el Sr. Sánchez diu que només li cal dir amén.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per dinou vots a favor i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda ratificar el contingut de l'esmentat Decret d'Alcaldia de data 14 d'abril de 2011 en els termes en què ha estat redactat.

PUNT 27é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE MARÇ DE 2011 AL 15 D'ABRIL DE 2011. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia delegades dictats des del 16 de març de 2011 al 15 d'abril de 2011. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 28é. CONTESTACIÓ A LES PREGUNTES FORMULADES EN EL PLE ORDINARI NÚM. 4/2011, DE DATA 31 DE MARÇ DE 2011.

L'alcalde dóna la paraula al Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular perquè responga raonadament les preguntes formulades pel Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, al Ple ordinari que va tindre lloc el passat dia 31 de març de 2011.

El Sr. Cuenca fa ús de la paraula i, pel que fa a les xifres que va demanar el Sr. Sánchez sobre el nombre de municipis que vindran a portar l'escombraria a la planta de transferència de Benicarló, li indica que la planta de transferència va nàixer per als pobles de Benicarló, Vinaròs i Peníscola, perquè la major part de pobles de tot el consorci ja té resolt el problema de l'escombraria. Ara bé, el Sr. Cuenca explica que hi ha tres supòsits i dins d'eixos tres supòsits, l'escenari número 3 són vint-i-una poblacions que pertanyen a la zona dels Ports, que faran una planta a Vilafranca i explica, de fet, en el Pla zonal s'estableix una planta de transferència des de Vilafranca a la planta de Cervera. Per tant, aquesta planta ja s'està fent i està en funcionament per a portar els residus sòlids urbans provisionalment al lloc on VAERSA haja decidit. A continuació, explica que ningú ha dit taxativament que vindrà a Benicarló, ni Alcalà ni la resta, perquè molts pobles tenen resolt el problema del transport i ho estan portant pel seu compte, uns a la planta de Sogorb, altres a la planta de Vilafranca. Així doncs, en l'escenari número 2, seria Benicarló, Peníscola, Vinaròs, Sant Jordi, Càlig, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena, Alcalà de Xivert, Salzadella, Sant Mateu, la Jana, Traiguera i Sant Rafael del Riu. La resta de municipis, -explica-, pertany als Ports, que es reubicaran en la zona de Vilafranca. Finalment, l'escenari núm. 1 són els tres pobles, i aleshores indica que el nombre de vehicles recol·lectors són 6,9 i les plantes mòbils que desplaçaran els residus sòlids urbans són 3,4, en total, 10,3. D'altra banda, diu que, si s'afegeix tot l'escenari de població que actualment no han manifestat la seua intenció de portar els residus a la planta de Benicarló, però que lògicament poden optar per canviar el que estan fent i vindre a Benicarló, en aquest cas, el nombre de vehicles passaria a 9,8 i els pisos mòbils passarien a 4,5. A més, explica que el total de vehicles, en aquest cas, seria 14,3. Pel que fa a la pregunta del Sr. Sánchez respecte l'horari, indica que, segons l'horari que té del mes d'abril, aquests fluctuen des de les 0.15 hores fins les 4.25 hores, per als quilos i el nombre de vehicles de Benicarló. Explica també que els vehicles de les tres poblacions, 6,9 vehicles, faran ús de la carretera de Càlig i el tram que hi ha pel camí de Moliners fins a la planta. Per contra, en el primer supòsit serian 10,3 i en el segon supòsit 14,3 vehicles els que circularien en la trama horària de les 0.15 hores a les 4.25 hores, que pot allargar-se fins a les 4.46 hores 5.oo hores de la matinada, on pràcticament la recollida estaria acabada.

Arribat aquest punt, el Sr. Sánchez, vol saber quines poblacions portaran les seues escombraries a Benicarló, perquè els han dit que a part d'eixes 21 poblacions que abocaran a un altre lloc, les altres, a part de Vinaròs, segons Benicarló i Peníscola, serien les que vindrien a Benicarló. D'altra banda, el Sr. Sánchez diu al Sr. Cuenca que pren nota del que li ha dit i només li cal dir que espera que els 50.000 EUR que l'Ajuntament de Benicarló cobre a VAERSA siguen suficients per a compensar els desperfectes que puguen produir totes les escombraries que puguen vindre a la planta de transferència. Finalment, té el dubte de si eixe consorci, en este moment, té la garantia i la seguretat que el que ací entra el sendemà surt.

Finalment, el Sr. Cuenca contesta dient que és cert que la major part dels municipis tenen el problema resolt, però és evident i entenen que Vinaròs ha d'assumir un sobrecost enviant-ho a Sogorb, perquè està obligat, perquè ja no se li permetia. Aleshores, explica que una vegada que s'òbriga la planta de transferència de Benicarló, el més lògic és que la porte a Benicarló perquè tindrà menys sobrecost, perquè està garantit que l'empresa pública VAERSA reculla els residus sòlids urbans, ja que es va comprometre davant de tot el Consorci de portar-los diàriament. És a dir, que s'arreplegaran en la planta de transferència, encara que en un principi va nàixer originàriament per als tres pobles. Afegeix a més que, per suposat, que està garantit que l'empresa pública VAERSA arreplegue diàriament les escombraries i les trasllade a les plantes de reciclatge o abocadors que considere. Diu que nosaltres només tenim l'obligació de posar-la en la planta de transferència i, a partir d'ací, la responsable és VAERSA. Li indica també que, en l'informe tècnic que presentà VAERSA per a reposar les anomalies que es pogueren produir per al manteniment dels camins, l'import era de 35.000EUR i ells apujàrem fins als 50.000 EUR i que acceptaren. Finalment, li puc assegura que el poc que puguen destruir de camí, es podrà reparar sense problemes amb eixa quantitat, ja que tampoc es vol fer negoci amb això i simplement s'ha procurat que l'Ajuntament no haja de gastar recursos propis.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22. 35 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau
	L'alcalde
	Marcelino Domingo Pruñonosa
Benicarló, 5 de maig de 2011