6. Per a ser acreditades la Conselleria de Sanitat i Consum, estableix que han de complir els següent requisits:

   --Tenir ubicació adequada i estar senyalitzades

   --Estar obertes al públic un mínim de 25 hores setmanals

   --Pel que fa a personal, comptar amb 2 persones:

• Un tècnic que es dedique exclusivament a temes de consum.

• Una persona que faça funcions d'inspecció ( a temps parcial).

--Tenir aprovada una ordenança municipal reguladora dels serveis locals de consum.

6. Les oficines OMIC acreditades poden sol·licitar subvenció a la Conselleria competent en matèria de consum, tant pel que fa a despeses de personal, instal·lació i condicionament de local com per a la realització d'activitats de formació i educació adreçades als consumidors.

7. L'Oficina d'Informació al Consumidor a dalt proposada pot interactuar amb l'AFIC per a controlar el compliment de la normativa de c0nsum als comerços i facilitar, amb les visites d'inspecció, l'actualització de dades estadístiques.

8. L'existència d'aquest tipus de serveis des de l'AFIC es considera un complement indispensable perquè suposa incrementar la qualitat del comerç i serveis de la nostra ciutat, en posar a l'abast de les persones consumidores un serveis que els garanteix la defensa dels seus drets.

9. L'Àrea de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica ha portat a terme la redacció d'un esborrany d'Ordenança reguladora dels serveis locals de consum, amb l'objectiu de regular la protecció i defensa dels consumidors i usuaris, així com l'exercici dels seus drets.

Fonaments de dret

1. Llei Bases Regim Local 7/1985, article 25.2: «El municipi ha d'exercir, si escau, competències, en els termes de la legislació de l'estat i de les comunitats autònomes, en les següents matèries: g). Abastos, escorxador, fires, mercats i defensa d'usuaris i consumidors».

2. Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana:

Article 33. Competències dels municipis 3. Els municipis valencians tenen competències pròpies en les matèries següents: g) Comerç local, mercats i venda no sedentària i defensa dels usuaris i consumidors.

Article 34. Servicis mínims obligatoris: Els municipis, per si mateixos o associats, han de prestar com a mínim els servicis següents: c) En els municipis amb població superior a 20.000 habitants, a més: protecció civil, prestació de servicis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic i defensa d'usuaris i consumidors, en particular, l'assessorament i informació en matèria de consum.

3. Llei 1/2011, de 22 de març, de la Generalitat, per la qual s'aprova l'Estatut dels Consumidors i Usuaris de la Comunitat Valenciana:

Article 9. Agents del sistema. En l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana són agents del sistema de protecció i defensa dels consumidors: d) Les entitats locals amb seu a l'esmentat territori, especialment a través de les oficines d'informació al consumidor.

Article 13. Les entitats locals. 1 Correspon a les entitats local vetlar per la protecció i promoció dels drets dels consumidors i usuaris en l'àmbit del seu territori i respecte a la seua població.

Article 14. 1. Les oficines municipals d'informació al consumidor són establiments oberts al públic, creats per les entitats locals, que presten el servici d'assessorament i informació al consumidor i usuari i serveixen de via per a les seues reclamacions.

4. Decret 181/1992, de 10 de novembre, del Govern Valencià, mitjançant el qual es regula la creació i acreditació de les Oficines Municipals d'Informació al Consumidor.

5. Ordre de 21 de gener de 1997, de la Conselleria de Sanitat i Consum, per la qual estableix el procediment per a l'acreditació de les oficines municipals d'informació al consumidor.

6. Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, art. 4.1 estableix que correspon als municipis, en la seua qualitat d'administracions públiques de caràcter territorial, les potestats reglamentaries i d'autoorganització.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. La creació del servei d'Oficina d'Informació al Consumidor (OMIC) a l'Ajuntament de Benicarló.

Segon. L'aprovació de l'Ordenança reguladora dels Serveis Locals de Consum que s'annexa a este acord.

Tercer. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades per termini de trenta dies, als efectes que puguen examinar-lo i formular les reclamacions o suggeriments que estimen pertinents, mitjançant la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

Quart. En el cas de presentar-se suggeriments o reclamacions contra l'aprovació inicial, el Ple ha de resoldre'ls i aprovar definitivament la modificació del Reglament.

Cinquè. En el cas que no es presente cap reclamació o suggeriment, s'entendrà definitivament adoptat l'acord fins aleshores provisional.

Sisè. L'acord definitiu s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i s'hi ha de fer constar que aquest no tindrà validesa fins que no s'haja portat a terme la publicació esmentada i haja transcorregut el termini previst de 15 dies des de l'endemà de la seua publicació. Aquesta publicació ha d'incloure l'acord provisional elevat a definitiu i el text sencer de la modificació del Reglament».

PART DE CONTROL

PUNT 7é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE NOVEMBRE DE 2011 AL 15 DE GENER DE 2012. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 8é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

En primer lloc fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a manifestar que el seu grup farà unes quantes preguntes ja que són les nou i set minuts i els punts de l'ordre del dia ja els han acabat. A aquest respecte, considera que, en una ciutat com Benicarló de 27.000 habitants, un ple que dura set minuts és una mica preocupant.

Dit això, pregunta sobre el deute de la Generalitat Valenciana amb l'Ajuntament de Benicarló. Concretament, fa referència al avantprojecte dels pressupostos del 2012, al qual van tindre accés fa uns dies. Explica que, com sempre fan, han demanat l'estat d'execució del pressupost de l'Ajuntament de Benicarló de l'any 2011 i que aquest estat d'execució a 31-12-2011 i que, en l'apartat de transferències de la Comunitat Autònoma, en drets reconeguts hi ha una sèrie de quantitats i hi ha també unes altres quantitats a compte, però hi ha una columna que diu «pendiente de cobro». Diu que ells s'han preocupat de sumar tots els diners que deu la Generalitat Valenciana a l'Ajuntament de Benicarló i, tal com diu a l'estat d'execució, la quantitat a apuja a 909.117 EUR. Manifesta que ells saben que aquestes quantitats a vegades arriben durant el primer trimestre del 2o12, però el que els agradaria saber és quin és el deute històric, com a mínim dels últims cinc anys. És a dir, la Sra. Miralles considera que ells poden saber quin és el deute respecte al pressupost del 2011, però si que les quantitats del pressupost del 2010 o del 2009, que arriben als primers trimestres de l'any, no les tenen a cap apartat. Per tant, reitera la seua petició de saber quin és el deute de la Generalitat en els últims cinc anys amb l'Ajuntament de Benicarló, perquè ha parlat amb el viceinterventor i el viceinterventor li ha dit que això ho ha de mirar. A més, la Sra. Miralles indica que no sap si això es va arrossegant, perquè això són partides que estan al pressupost, de manera que això correspon només al que està pressupostat enguany.

Seguidament, el Sr. Añó Lores, representant del grup municipal socialista, indica que els han fet arribar la necessitat d'un espai per part de la Coordinadora de Penyes, ja que estan usant el Casal Municipal i se'ls ha quedat menut, tot i que fa anys que estan demanant un local. Aleshores, la seua pregunta és si es podrà solucionar aquest problema que ja porten els joves de les penyes arrossegant durant molts d'anys.

A continuació, la Sra. Marzá Caldés, representant del grup municipal socialista, intervé dient que una vegada inaugurat i traslladat tot l'equip sanitari personal i material al nou centre de salut integrat, en estos moments ja s'hi denoten mancances. A aquest respecte, els agradaria saber si l'equip de govern ja ha iniciat les mesures per a recuperar les instal·lacions de l'antic centre de salut al carrer de Peníscola i quin ús pensen donar a eixe centre, ja que, com tots saben, els terrenys són de propietat municipal com totes les instal·lacions que allí es van construir fa quasi trenta anys.

Arribat aquest punt, la Sra. Romero Gadea, representant del grup municipal socialista, expressa que: «Desde hace tiempo más de un año la plaga del picudo rojo ataca las palmeras de Benicarló, aunque las del patrimonio municipal aún no han sido afectadas. Sabemos que es sólo cuestión del tiempo y de muy poco tiempo además. Como entendemos que es una responsabilidad del gobierno municipal tomar medidas para proteger el patrimonio local y dado el valor natural y el gran atractivo paisajístico para nuestra ciudad, nos gustaría saber si se piensan tomar medidas a este respecto, ya que hasta ahora no se ha tomado ninguna, y en vista que los presupuestos del 2012 todavía no han sido aprobados, si se incluirá una partida económica para solucionar este problema».

(Traducció)

«Des de fa temps, més d'un any, la plaga del morrut roig ataca les palmeres de Benicarló, encara que les del patrimoni municipal encara no han estat afectades. Sabem que és només qüestió del temps i de molt poc temps, a més. Com entenem que és una responsabilitat del govern municipal prendre mesures per a protegir el patrimoni local i atès el valor natural i el gran atractiu paisatgístic per a la nostra ciutat, ens agradaria saber si es pensen prendre mesures referent a això, ja que fins a ara no se n'ha pres cap, i en vista que els pressupostos del 2012 encara no han estat aprovats, si s'inclourà una partida econòmica per a solucionar aquest problema.»

A continuació, el senyor alcalde comenta que hi havia dues preguntes del Ple passat i una era de la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, en relació amb el tema de l'Agenda 21.

Seguidament, fa ús de la paraula la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, per a indicar que ella és regidora de Participació Ciutadana i, a més, porta Sanitat i Normalització Lingüística. Per altra banda, indica que respecte al present i al futur de la participació ens trobem en un moment en el qual estem en una fase d'estudi durant aquests sis mesos inicials. Explica que s'ha estat valorant l'anterior sistema i per què no va funcionar. Per altra banda, diu que sap que ells van posar-hi moltes ganes i moltes il·lusions amb el projecte, però després el projecte va caure i, sense entrar en qüestions polítiques, --ja que suposa que ells ho atribuiran a la voluntat política--, s'està estudiant per què va fallar el sistema i el que són els reglaments i tota l'estructura que es va muntar. En aquest sentit, manifesta que s'han detectat diverses mancances que s'hauran de modificar i d'adaptar. De fet, explica que s'està analitzant la situació de cadascuna de les àrees per a intentar adaptar els models de participació i els canals de participació. En primer lloc, --diu-- perquè cada àrea entenga la participació com una part més de la seua àrea i no com una cosa imposada, ja que la majoria de la gent de la casa no va assumir les seues dinàmiques de treball. En aquest sentit, s'està treballant per revisar els sistemes de relació que la ciutadania té amb cada departament per a intentar adaptar la participació a cada àrea i donar una forma molt concreta i a mesura de cada àrea. En segon lloc, manifesta que s'està treballant en la mesura d'incorporar les iniciatives ciutadanes a l'activitat municipal. De fet, ella considera que si se construeix una casa i ens deixem els fonaments, possiblement la casa ens caurà i ella creu que va ser un dels principals problemes del sistema de participació que es va implantar. Per tant, els membres de l'equip de govern estan treballant des del fons, intentant suplir les mancances que hi havia. Després,--afirma-- que també s'està respectant i promovent les associacions com a vies de participació perquè entenen que Benicarló té un teixit associatiu molt gran i que formen part del nostre dia a dia i, per tant, entenen que han de formar part de tot el sistema de la participació i no les poden deixar de costat. En tercer lloc, explica que també s'està treballant per a definir quin és el pla per a incorporar les persones individuals en les processos de la participació. Diu que creuen que no saben si la manera que es va plantejar era la més adequada, ja que hi ha diferents vies. Aleshores, explica que intentaran des de l'Àrea treballar perquè els grups que es formen de participació siguen el més neutrals possibles i no tinguen res a veure amb el polític que estiga en eixe moment. Insistix en el fet que es vol muntar un sistema de participació en el qual s'implante la participació en l'Ajuntament, de manera silenciosa però efectiva. Finalment, conclou dient que eixe és el seu objectiu principal i en aquests anys, des de l'Àrea principal que ha gestionat en aquests últims quatre anys, que és Benestar Social, s'han intentat implicar les vies de participació i estan intentant adaptar-ho a totes les altres àrees.

En un nou torn, la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, matisa que ella, en un principi, el que volia dir és que, el dia 27 de gener de 2004, el Ple de l'Ajuntament es va adherir a la Carta d'Aalborg i es va adquirir un compromís que es va iniciar amb l'Agenda 21. A més, explica que ella mateixa va participar en un dels consells de participació i que en cap moment era polític. Diu que allò era voluntat d'escoltar al poble i, en un principi, es va estar treballant i després no s'ha fet res. Considera que s'ha de ser realista perquè només cal anar al web de l'Ajuntament i entrar a Participació Ciutadana, on l'únic que hi ha és una bústia per a coses particulars. Creu que això res té a veure amb la participació ciutadana. Creu, a més, que la participació ciutadana és per a tota la gent, estiga associada o no estiga associada. A més, considera que cada associació mira pel seu bé i demana les seues subvencions per als seus projectes d'eixa associació, en canvi la participació ciutadana mira per al poble. Explica també que si s'entra a la web de l'Ajuntament, es poden veure recomanacions per a tancar aixetes per a no perdre aigua, una visita virtual pels jardins de la localitat, un enllaç d'una campanya per a compartir cotxes (encara que diu que Benicarló sembla que no pertany al conjunt de municipis que duen a terme aquesta campanya). Considera que són una sèrie d'enllaços que no funcionen, uns horaris d'autobusos que no estan actualitzats, un estudi d'avaluació d'aigua que es va fer al 2005, impostos que es tenen previstos per a l'any que ve de 1300 EUR. En canvi, ella creu que es podrien fer moltes coses que no caldrien diners, com ara l'hort de gent major o altres projectes que es van plantejar i només es necessitava voluntat de fer-ho. A més, explica com a curiositat que al web hi ha un espai on diu «compromís municipal en la participació ciutadana» i si s'entra es troba la pàgina en blanc. Ella creu que amb això es deixa ben clar quin és el projecte que hi ha. Per tant, pensa que s'haurien de mirar els treballs que es van presentar des de l'Agenda 21 i posar-los en marxa.

A continuació, la Sra. Vallés manifesta que l'adhesió a la Carta d'Aalborg és clarament una declaració d'intencions en què únicament es treballa perquè Benicarló tinga un desenvolupament sostenible, un desenvolupament que es va dur a terme entre una empresa que va vindre, que va fer un estudi sociambiental i que consta a l'Àrea d'Urbanisme. Per altra banda, continua dient que entén que quan es parla del desenvolupament sostenible del municipi es parla de tot, de l'economia, de la societat. En canvi, explica que la majoria d'actuacions són ambiental i si ens centrem en les propostes d'actuació que té l'estudi, de totes les propostes que la Sra. Agut li parla, del fòrum que es va fer, les línies d'actuació no nomenen pràcticament res. Amb això vol dir que en l'àmbit social hi ha 10 actuacions i en l'àmbit mediambiental n'hi ha de tres-centes a cinc-centes. Aleshores, ella creu que els altres ho van fer i molt bé, però ella creu que el sistema que es va emprar en eixe moment no s'adapta a la situació que es té en l'actualitat i reitera que és un projecte que no pot dependre de la voluntat política. Ella creu que les coses s'han de fer des de dins, regular-ho a nivell de departament i que els departaments ho entenguen com una cosa pròpia. De fet, ella creu que un sistema de participació no s'implanta a través d'un tècnic de participació, que és l'únic que entén la participació ciutadana, quan la resta de tècnics no l'han incorporat dins de les seues dinàmiques de treball i, a més, creu que és la base principal perquè els polítics i els tècnics tinguen molt clar què és la participació. Per altra banda, manifesta que la Sra. Agut diu que les associacions no són representantives del poble, perquè elles miren per les subvencions i miren per ells. Aquesta afirmació a la Sra. Vallés li sembla lamentable, ja que Benicarló té un teixit associatiu molt gran i són el motor de l'activitat de Benicarló i, pe això, són representatius de la gent. Per altra banda, demana a la Sra. Agut que no diga que ella no té ni idea, perquè la Sra. Agut pot revisar el reglament i li dirà si en el Reglament de Participació Ciutadana consta en algun moment quina és la composició dels consells, ja que allí es pot veure que és la que a l'equip de govern d'aleshores li va interessar en aquell moment. Continua dient que caldria que la Sra. Agut mirara els models tipus de participació que presenta la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la composició que marca, ja que aquesta és totalment respectuosa amb les associacions que formen part d'aquests consells. Tanmateix, ella considera que en el sistema que es va implantar les associacions no existien, de fet, indica que només cal revisar eixos documents que la Sra. Agut diu, que estan tots a Participació Ciutadana, i es poden comprovar totes les actes de reunió, tota la gent que estava i totes les accions que es van aprovar i no hi havia cap associació. Aleshores, considera que tenim un reglament que, per una banda, diu que s'ha de fomentar el voluntariat i l'associacionisme i, per l'altra, no li dóna via. A més, creu que s'està muntant un sistema paral·lel de persones individuals que en un moment donat acabaran menjant-se els consells municipals que hi ha en l'actualitat en l'Ajuntament. Ara bé, el que no adment és que es diga que no hi ha participació, ja que diu que no hi ha participació del tipus que ells van plantejar, però que l'equip de govern està revisant el que es va fer i el per què eixe sistema va caure i consideren que un sistema no pot caure perquè un polític vulga o no vulga. Ella creu que les coses en els ajuntaments s'han de fer amb les suficients garanties i aprovades i que sempre es puga recórrer a ells perquè funcionen a soles, independentment que el polític vulga o no vulga. I afirma que eixe és el seu compromís i això és el que ella pensa fer. A més, creu que, independentment que avui estiga ella o demà estiga la Sra. Agut o un altre, eixe sistema de participació ha d'estar i la gent ha de poder participar en la gestió municipal. Conclou dient que els membres de l'equip de govern no estan en contra d'això, encara que a al partit socialista li parega que sí i que saben que hi ha molta faena per fer.

Arribat aquest punt, l'alcalde manifesta que el Sr. Añó Lores va preguntar en quin procés està el Pla Municipal de Joventut.

La Sra. Martínez Roca, representant del grup municipal popular, contesta a la pregunta i pregunta al Sr. Añó si vol que li diga que no estan treballant i que són són uns dropos i no fan res. Ella diu que és tot el contrari ja s'està treballant i s'està fent des de les diferents àrees (esport, cultura, benestar social, medi ambient, educació...). Quant a les activitats que es faran, diu que no li ho explicarà ací tot el Pla Municipal de Joventut perquè no és el moment i que ja li ho explicarà a la reunió, en la comissió o en el ple pertanyent. A més, perquè no li diga que no li diu cap activitat que està recollida en el pla, posarà un exemple. Concretament, explica que en l'Àrea d'Educació i Formació han considerat organitzar cursos de formació per a joves. D'altra banda, pel que fa a la pregunta del Sr. Añó sobre quina publicitat es farà al respecte, respon que a través dels mitjans de comunicació, a través de les xarxes socials, a través de la pàgina de l'Ajuntament i que demana al Sr. Añó que estiga tranquil que es donarà tota la difusió necessària perquè tot jove benicarlando s'assabente del contingut del Pla, perquè serà el primer de la democràcia de Benicarló. A més, li assegura que d'això s'encarregarà ella personalment. I, quant a la pregunta del Sr. Añó sobre de quina manera ha estat enfocat el Pla de cara als joves, li diu que a un Pla Municipal de Joventut, de jubilacions, segur que no en parlaran. Li explica que hi ha unes àrees, com ja li ha dit, com esports, benestar quant a voluntarietat, cultura i educació, que estan molt vinculades amb la joventut. Finalment, diu que hi ha uns objectius i unes actuacions concretes per a seguir, que són per a cobrir les necessitats més transcendentals de la joventut.

Seguidament, el Sr. Añó expressa que tot això ho ha dit la Sra. Martínez i que ell no li ha dit res de tot això. Però, simplement, afirma que la seua pregunta era si tenien el Pla en marxa, perquè considera que un pla local de joventut no es fa en dos dies i que durant cinc mesos que porten governant, no sap què han fet de joventut. Diu que potser algun programeta, algun curset, però poca cosa més. En canvi, el Sr. Añó considera que un pla de joventut consta de més coses, com ara que els joves es reunisquen, que decidisquen, que tinguen algunes activitats.

La Sra. Martínez fa ús de la paraula i li recorda al Sr. Añó que ell va preguntar: «En quin procés està el pla? Estem treballant o no estem treballant?». Per tant, la Sra. Martínez considera que estaven qüestionant si l'equip de govern treballava o no treballava. Respecte a eixe dubte, ella afirma que és clar que estan treballant. Tot i això, les activitats ara no va a explicar-li-les perquè cal modificar-les i cal consensuar-les també amb l'oposició, ja que també formen part d'aquest procés.

A continuació, l'alcalde dóna la paraula al Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, en relació a la pregunta formulada per la portaveu del grup municipal socialista, la Sra. Miralles Ferrando, respecte del deute de la Generalitat Valenciana amb l'Ajuntament de Benicarló.

El Sr. Serrano s'adreça a la Sra. Miralles i li diu que no tinga cap dubte que tota la informació que apareix el la full de càlcul que es va enviar als membres de la Comissió d'Hisenda, s'envia perquè es demana i l'equip de govern no té cap interés d'amagar res. A més, el Sr. Serrrano considera que sembla que de la manera com ho ha dit la Sra. Miralles és com si s'haguera sorprés que la Generalitat deu a l'Ajuntament 909.117 EUR. A aquest respecte, el Sr. Serrano confirma que efectivament l'import que deuen és 909.117 EUR. A més, indica que, com sempre fa i continuarà fent-ho, abans de la setmana que ve li donarà al Sr. Sánchez, --representat del grup socialista a la Comissió d'Hisenda--, tot el deute detallat que té la Generalitat amb l'Ajuntament de Benicarló, partida per partida perquè és una informació que l'oposició la demana i ella la donaran.

A continuació, la Sra. Miralles diu al Sr. Serrano que en cap moment ha dit que l'equip de govern vol amagar informació. Precisament, explica que li ha sorprés que ella té la informació de l'estat d'execució del pressupost a 31 de desembre i ha vist el deute que té la Generalitat. Simplement, li demana que li diga quin és el deute històric de la Generalitat, com a mínim, en aquests últims cinc anys, perquè afirma que és lamentable que el senyor alcalde diga que s'arrossega el deute d'un any a l'altre. Ella considera que això no és així, ja que ella està parlant de l'estat d'execució del pressupost a 31 de desembre, és a dir, no està parlant del 2010 ni del 2009. D'altra banda, respecte al que ha manifestat el Sr. Serrano sobre que els donarà la informació li dóna les gràcies. Ara bé, manifesta que té la curiositat de saber quin és el deute de la Generalitat, ja que aquests dies s'està parlant del deute de la Generalitat a tots els nivells i, --explica-- que per això possiblement estan una mica més sensibilitzats en aquest tema. Concretament, li agradaria saber el que, a nivell d'Educació, la Generalitat deu als centres o als centres de dependents, als centres de malalts, als hospitals. És a dir, demana saber quin és el deute de la Generalitat amb els ajuntaments, ja que considera que els ajuntaments estem finançant la Generalitat Valenciana. Finalitza la intervenció reiterant el seu agraïment pel que ha dit el Sr. Serrano sobre que els donarà la informació abans del que esperen, encara que li pareix lamentable que es diguen certes coses, ja que això ens mostra una mica de desconeixement de com funciona el tema.

En un nou torn, fa ús de la paraula el Sr. Serrano per a assegurar a la Sra. Miralles que manté el que li ha dit abans. Per altra banda, manifesta que a ell li ha donat la sensació, --i suposa que a molta gent també--, com si a la Sra. Miralles li estranyara la informació. A aquest respecte, el Sr. Serrano explica que l'estat d'execució del pressupost és el que hi ha en eixos moments i si hi ha 900.000 EUR hi ha 900.000 EUR. Afegeix que hi ha el que hi ha i el deute històric del que parla, no serà deute històric, seran capítols que encara no ha cobrat l'Ajuntament de Benicarló que estan pendents perquè no s'han cobrat. Tot i això, insistix que no cal es preocupen que ell, al Sr. Sánchez, li donarà tota la informació com sempre han fet quan el Sr. Sánchez els ha demanat informació.

L'alcalde s'adreça a la Sra. Miralles per a dir-li que ell el que li pot dir és que torna a baixar el deute perquè al mes de gener, a les partides de benestar social de subvencions, han arribat diners, concretament, al voltant d'uns cinc-cents mil euros. Per tant, informa que el deute es rebaixa a més de la meitat.

A continuació, la Sra. Martínez, en relació a la pregunta formulada pel Sr. Añó, respecte a la necessitat d'un espai per a la Coordinadora de Penyes, manifesta que sí que és cert Sr. Añó que van estar parlant amb el president de la coordinadora i va sol·licitar l'Espai Jove i li va dir que si li urgia molt, li podien facilitar l'espai. Explica, però, que li va dir que no, que disposaven de temps i que no era d'avui per a demà. A més, manifesta que l'Espai Jove estan tramitant-lo i estan a l'espera del certificat de les instal·lacions. De fet, diu que, en el pressupost que s'aprovarà en breu, hi ha un apartat d'inversions que destinaran per al mobiliari de l'Espai Jove. Per tant, la Sra. Martínez assegura que, quan ho tinguen, entraran ells. A més, indica que així ho va comunicar a la Coordinadora i que aquests li van dir que no els urgia, perquè si els hagués urgit, ella ja ho hagués menejat per tal d'oferir-li un espai. Per tant, manifesta que estan treballant en això.

Seguidament, el Sr. Añó indica que no sap si els urgix o no, però segur que tots els anys li ho demanen i a dia d'avui encara no el tenen. Conclou dient que si no els urgix i tots els anys ho demanen, per alguna cosa serà.

De nou, la Sra. Martínez, en relació amb les manifestacions del Sr. Añó, li contesta que se'ls ha facilitat un espai i el Sr. Añó ho sap, perquè al Casal disposen d'un local on es reuneixen tots els dilluns. La Sra. Martínez admet que és menut, però ella li va dir al president que si li urgia i que si havia de deixar material o si estava al mig de la plaça, que algun lloc li buscaria, però li va dir que no li anava d'un mes ni de dos. Finalment, reitera que estan treballant i una vegada s'obra l'espai jove i estiga condicionat, el primer que faran serà demanar-los a ells que es traslladen de lloc.

L'alcalde, en referència a l'antic Centre de Salut del carrer Peníscola, diu que en aquests moments encara està la planta de dalt ocupada per salut pública, ja que és un servei comarcal. A més, explica que encara estan tots els arxius del centre de salut en el mateix lloc perquè és material molt sensible que sembla que cada metge ha de portar a la seua consulta progressivament. Per altra banda, està també tota l'àrea d'ambulàncies i hi ha locals que estan també ocupats per entitats locals, com l'Associació contra el Càncer. Per tant, indica que en el moment que estiga desallotjat definitivament, cal estudiar si salut pública interessa que es quede a Benicarló i que ell creu que sí. Per això, manifesta que parlaran amb la Conselleria per tal de saber què es fa d'eixe centre de Salut o d'eixes dependències o del que reste de totes eixes dependències.

La Sra. Marzá expressa que ells tenen en compte i parteixen de la base que potser el Centre de Salut Pública és interessant que estiga a Benicarló. Ara bé, considera que és cert que la instal·lació és molt més extensa. Aleshores, creu que cal valorar tota la resta. En aquest sentit, manifesta que està d'acord amb tot el que el senyor alcalde ha explicat. També diu que saben que al Centre actual hi ha moltes sales que encara estan buides. Per tant, creu el que és el material es pot anar traslladant i es pot ja utilitzar el material, que per això és material de la Generalitat i és un edifici de la Generalitat. Així doncs, indica que li sembla fantàstic que el senyor alcalde comente que eixe edifici encara té coses que estan en vigor i, per tant, ho deixen allí pendent. Ara bé, torna a preguntar que, tenint en compte que és espai municipal, quin ús li pensen donar una volta tot això estiga traslladat. El motiu, --explica-- és perquè volen que des de l'Ajuntament es preocupen per unes instal·lacions que són municipals.

Arribat aquest punt, l'alcalde matisa que de gent interessada en les instal·lacions no en falta. En segon lloc, explica, encara que siga un espai municipal, a l'Ajuntament de Benicarló, no li suposa cap cost perquè no estan pagant ni el manteniment ni les instal·lacions. De fet, manifesta que en aquests moments encara no ho estan pagant, perquè encara ho paga l'administració autonòmica. A més, assegura que l'equip de govern sí que té un pla per al que es vol fer allí, però Salut Pública també està allí i també interessa que Salut Pública estiga a Benicarló per al servei de tota la comarca i també de Benicarló, ja que considera que dóna molt de servici, encara que no ho parega. De fet, creu que Salut Pública és una cosa molt desconeguda, però que té molta importància i que a Benicarló li ve molt bé. Aleshores, insisteix en el fet que són instal·lacions municipals però que no les manté l'Ajuntament de Benicarló, ni l'antic centre de salut ni el nou, i que Salut Pública està en tota la primera i la Coordinadora d'Ambulàncies està encara a la part de baix, a més de tot l'arxiu que tenen els metges que aniran passant cada metge d'un centre de salut a l'altre. També torna a repetir que hi ha entitats en les sales que estan buides i hi ha entitats que cal buidar per part de l'administració autonòmica. Conclou dient que, quan es tinga clara la destinació definitiva de l'espai, és comunicarà públicament.

A continuació, el Sr. López González, representant del grup municipal popular, en relació amb la pregunta formulada per la Sra. Romero Gadea, representant del grup municipal socialista, respecte del morrut roig, sobre si hi hauria alguna consignació econòmica en el pressupost, explica que ja sabem quin és el modus operandi d'aquest petit escarabat i que la qüestió és que és el responsable del deteriorament que estan sofrint tots els palmerars de la Península Ibèrica. Tanmateix, indica que a Benicarló no estan totes les palmeres afectades (només una o dos) i són de propietat privada, ja que les de propietat municipal encara no han tingut cap problema. Per altra banda, continua dient que saben quines són les ferramentes que hi ha per a poder frenar-lo i també saben que no són definitives i, en este sentit, el Departament de Medi Ambient està treballant per a poder incloure aquest pròxim any tots els tractaments que estiguen al nostre abast. En aquest sentit, li pot dir també que tenim la col·laboració de la Federació de Municipis i Províncies, la qual ens ha ofert tota la informació que tenen al respecte i s'està recollint al llarg de tota la Comunitat Valenciana. Amb aquestes ferramentes que tenim clares, explica que el Departament de Medi Ambient ha emès els informes corresponents i ,a partir d'una consignació econòmica que li pot dir que sí que estarà en els pressupostos de l'any que ve, es farà el tractament d'inici. A més, indica que s'està negociant amb l'empresa que porta el tema dels jardins perquè siga aquesta la que continue els tractaments. Per tant, fet tot això, indica que només queda esperar que la plaga no entre més dins de Benicarló. D'altra banda, en relació amb el que ha dit sobre si s'estan prenent mesures o no s'estan prenent mesures, manifesta que sí que s'estan prenent mesures. Concretament, explica que aquest estiu les palmeres del passeig de Ferreres Bretó no es van podar i això va causar una molèstia a una terrasseta d'un bar perquè soltaven una floreta que ho deixava tot blanc. De fet, explica que el morrut roig es veu cridat per la resina que cau de les palmeres quan aquestes es poden i, per tant, es va decidir no tocar-les, si bé és cert que es va fer una poda mínima per la part de fora perquè causava molta molèstia als vianants, però automàticament es va posar el primer tractament que teníem a l'abast perquè el morrut roig no entrara a les palmeres del passeig de Ferreres Bretó. Conclou dient que actualment no tenim cap palmera a Ferreres Bretó amb símptomes que li haja entrat el morrut roig.

Seguidament, la Sra. Romero manifesta el següent: «Le agradecemos mucho la información, pero somos conscientes de que este Ayuntamiento durante el año pasado no ha procedido de ninguna de las maneras para remediarlo. Hay que seguir un protocolo, que es el que adopta la Generalitat y este Ayuntamiento no lo ha seguido. Y puede que si este año no tomamos las medidas, pues, estarán totalmente perdidas las palmeras porque, una vez las ataca hay que cortarlas y se va trasladando de una a otra. Y también la pregunta del presupuesto era porque hemos visto el borrador de presupuestos y no hemos visto ninguna consignación y era por eso, pues, sugerir que se hiciese una consignación porque sabemos que el tratamiento tiene que ser durante un año por lo menos para que sea efectivo, porque no vale hacer sólo un tratamiento puntual porque tiene que ser seguido durante un año y sabemos que es caro. Entonces, también sabemos que tenemos aproximadamente unas setecientas palmeras y que eso va a costar mucho dinero hacerlo. Pues era saber si se iba a consignar una partida específica o no. Nada más. Muchas gracias.».

(Traducció)

«Li agraïm molt la informació, però som conscients que aquest Ajuntament durant l'any passat no ha procedit de cap de les maneres per a remeiar-lo. Cal seguir un protocol, que és el que adopta la Generalitat i aquest Ajuntament no ho ha seguit. I pot ser que si enguany no prenem les mesures, doncs, estaran totalment perdudes les palmeres perquè, una vegada les ataca cal tallar-les i es va traslladant d'unes a unes altres. I també la pregunta del pressupost era perquè hem vist l'esborrany de pressupostos i no hem vist cap consignació i era per això, doncs, suggerir que es fera una consignació perquè sabem que el tractament ha de ser durant un any almenys perquè siga efectiu, perquè no val fer només un tractament puntual perquè ha de ser seguit durant un any i sabem que és car. Llavors, també sabem que tenim aproximadament unes set-centes palmeres i que això costarà molts diners fer-ho. Per tant, era saber si s'anava a consignar una partida específica o no. Res més. Moltes gràcies.»

A continuació, el Sr. López s'adreça a la senyora Romero per a dir-li que, com ja havia dit abans, consignaran una partida per a això, per al que és el primer tractament i després continuaran, ja que estan negociant amb l'empresa concessionària de jardins, per tal que siguen ells els que continuen el tractament sense augmentar el que serà el preu que se li ha de pagar en aqueix contracte. Per tant, manifesta que l'Ajuntament sí que tindrà una partida i sí que està fent coses. Indica, a més, que de moment poden donar gràcies a Déu que no tenen cap palmera afectada. Continua dient que sí que s'està seguint el protocol, encara que no s'injecte ara mateix el que serien els productes adequats, perquè no farien res ja que eixos productes el que fan és matar la larva i, si no hi ha larva, doncs no cal matar res. De fet, explica que, en el moment que una palmera està afectada, es veu de seguida quines són les patologies que presenta.

L'alcalde, tot seguit, indica que en el pressupost sí que hi ha consignació al respecte. D'altra banda, indica que en alguns llocs s'ha procedit al corresponent tractament i les palmeres s'han mort igualment, la qual cosa vol dir que no sabem amb total seguretat si és efectiu el tractament. No obstant això, afirma que sí que s'ha seguit el protocol.

Finalment, el Sr. Serrano manifesta que el capítol sí que està posat en el pressupost, perquè es faça el tractament, el que ocorre és que no està posat de forma específica.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 21.53 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.