Ple ordinari núm. 7/2012, de 31 de maig.

31/05/2012

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 7/2012 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 31 de maig de 2012, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 7/2012 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 31 DE MAIG.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 31 de maig de 2012 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sra. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Ángeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 6/2012, DE 26 D'ABRIL. Per unanimitat dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 6/2012, de 26 d'abril.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA RESOLUCIÓ DEL DRET REAL D'ÚS EFECTUAT A FAVOR DE LA TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I, EN CONSEQÜÈNCIA, PROCEDIR A LA REVERSIÓ DE LA PLANTA BAIXA DEL CENTRE MUNICIPAL DE SALUT SITUAT AL CARRER DE PENÍSCOLA, 27 DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni de data 15 de maig de 2012 del següent tenor literal:

«Vist l'informe de la tècnica de Contractació de data 16 de febrer de 2012, del següent tenor:

I. En data 15 de febrer de 2012, el Departament de Patrimoni rep un dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, de data 18 de gener de 2012, relatiu a l'escrit presentat pel Centre de Salut Pública (reg. d'entrada núm. 19.549, de 5 de desembre de 2011) que literalment exposa: «El president indica que l'ús de l'edifici va ser cedit a la Generalitat, per la qual cosa s'ha d'estudiar el contingut de la cessió realitzada, per comprovar si aquesta cessió s'extingia o no amb la finalització de l'ús per al qual va ser cedit».

II. En els expedients de referència consta la següent informació sobre aquest tema:

--Acord plenari, de data 20 de juliol de 1982, pel qual s'adjudica definitivament el concurs subhasta convocat per a l'execució de les obres de construcció d'un centre municipal de salut (incloses en el Pla Provincial d'Obres i Serveis per 1982), a l'empresa PROYECTOS DE HORMIGON, SA (PROHOSA), per la quantitat de 45.443,728 pessetes.

--Acord plenari, de data 24 de febrer de 1984, pel qual s'aprova cedir a la Tresoreria General de la Seguretat Social, l'ús gratuït d'aquella part de l'edifici denominat Centre Municipal de Salut, que era necessari perquè l'Insalud pogués prestar-hi els servicis que li són propis. Queda condicionada aquesta cessió a la instal·lació i prestació efectiva dels servicis i que es faça així mateix càrrec de les despeses de neteja, conservació i manteniment. Així mateix, s'acorda advertir a la Tresoreria General de la Seguretat Social que la cessió d'ús queda condicionada a la instal·lació efectiva en l'esmentat edifici dels servicis propis de l'Insalud i que s'hi mantindran mentre efectivament s'hi presenten aquests servicis. En cas contrari, revertirà novament a l'Ajuntament el ple ús i gaudi de la totalitat de l'edifico, per ser un bé de propis municipal.

--Escriptura, de data 9 de febrer de 1996, per la qual l'Ajuntament de Benicarló constitueix gratuïtament un dret real d'ús a favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social sobre la finca següent: Planta baixa del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina, núm. 27 de Benicarló, que ocupa una superfície construïda de 961,74 m2, consta d'oficina d'administració, secretaria, direcció, sala de cures d'urgència, recepció, set sales d'espera, local d'ambulàncies, dues habitacions, sala de guàrdia, despatx mèdic, dos vestuaris, cambra d'arxiu, deu sales de cures, deu despatxos, unitat de fisioteràpia, unitat de electroteràpia i passadís, sota les següents condicions:

--La finca ha de destinar-se a la instal·lació d'un centre de salut subcomarcal.

--El dret real d'ús que es constitueix ha de tindre una durada de cinquanta anys, comptadors des de la data de la seua constitució, però si abans de complir-se el termini de durada establert deixen de prestar-se en la finca gravada els serveis per la prestació dels quals s'ha constituït, quedarà resolt el dret d'ús.

--Que les despeses de neteja, conservació i manteniment del cedit, han de ser sufragats per l'INSALUD.

--Acord plenari de data 8 d'agost de 1986 pel qual s'aprova cedir l'ús gratuït de part de les dependències de la segona planta del Centre Municipal de Salut a la Conselleria de Sanitat i Consum per realitzar-hi les activitats pròpies del Centre Comarcal de Salut Comunitària amb les següents condicions:

  • La cessió d'ús s'ha de mantindre mentre s'hi presten efectivament els serveis, i en cas contrari revertirà novament a l'Ajuntament el ple ús i gaudi de les dependències, per estar en un bé de propis municipals.

  • Que les despeses de neteja, conservació i manteniment de les dependències que se cedeixin en ús, siguen sufragats per la Conselleria de Sanitat i Consum.

--El 24 de novembre de 1987 es va formalitzar l'escriptura número 1.179, en la qual entre d'altres, es procedeix a dividir l'immoble descrit en propietat horitzontal, i es creen les finques independents que a continuació es descriuen:

NÚMERO U. Semisoterrani del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina núm. 27 de Benicarló que ocupa una superfície construïda de 219 m2 i consta de rebost, cuina-office, dos vestuaris, bugaderia, cambra de planxa, cambra de màquines/magatzem de farmàcia, cambra de comptadors, cambra de material mèdic i passadís.

NÚMERO DOS. Planta baixa del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina núm. 27 de Benicarló, que ocupa una superfície construïda de 961,74 m2 i consta d'oficina d'administració, secretaria, direcció, sala de cures d'urgència, recepció, set sales d'espera, local d'ambulàncies, dues habitacions, sala de guàrdia, despatx mèdic, dos vestuaris, cambra d'arxiu, deu sales de cures, deu despatxos, unitat de fisioteràpida, unitat de electroteràpia i passadís.

NÚMERO TRES. Planta primera del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina núm. 27 de Benicarló, que ocupa una superfície construïda de 1.040 m2 i consta de dos oficines d'assistència social, set sales d'espera, lavabos, laboratori d'investigació i d'anàlisi, sales de raigs X, arxiu, edat, oncologia, planificació familiar, estudis, difusió mèdica, material, cambra obscura, presa de mostres, control d'alimentació, control del medi ambient, administració i propaganda oncològica, otorinolaringòleg, radiologia, aparell digestiu, oftalmologia, dermatologia, aparell respiratori, reumatologia, cardiovascular, psiquiatria juvenil, alcoholisme i toxicomania.

--Així mateix, consta el certificat de data 7 d'octubre de 1992 de l'informe de l'arquitecte municipal de data 22 de juliol de 1992, en relació amb la correspondència de la planta cedida en part a Conselleria de Sanitat i Consum del Centre de Salut amb la finca núm. 3 de l'escriptura de divisió horitzontal, del següent tenor literal:

«Personat a l'edifici de referència s'observa que aquest està compost de planta soterrani, planta baixa i planta primera. Aquesta última és la descrita en el número 3 de l'escriptura de divisió horitzontal i inscrita en el tom 671, llibre 180, foli 82, finca 18.615, inscripció 1ª de Benicarló, el Registre de la Propietat de Vinaròs.

Aquesta primera planta és parcialment ocupada pel Servei Valencià de Salut, per cessió de l'Ajuntament a la Conselleria de Sanitat i Consum.

S'accedeix a aquesta planta a través d'escala comuna del Centre Municipal de Salut i consta de dues ales d'11 m d'amplària amb passadís central i una sala d'actes en la façana principal de l'edifici de 61,25 m2 construïts.

El conjunt de la planta té una superfície de 1.040 m2, dels quals 787 m2 estan cedits i ocupats pel Servei Valencià de Salut, 25,56 m2 corresponen a elements comuns de comunicació vertical i 227,44 m2 pertanyen a l'Ajuntament amb accés independent, situats en l'extrem est de l'ala nord.»

Finalment, consten els següents acords:

--Acord de Ple de data 23 de febrer de 1989 pel qual s'aprova cedir l'ús a precari de dos locals del Centre Municipal de Salut planta 1ª a la Creu Roja local, per a desenvolupar-hi les seues activitats. L'esmentada cessió és d'ús a precari i la Creu Roja Espanyola ha de deixar lliures les dependències que ocupa en un termini prudencial de temps, sempre que siga requerit per l'Ajuntament, per necessitar aquest els esmentats locals per a altres usos o per a ampliació dels serveis del Centre de Salut Comunitària.

--Acord de l'Ajuntament Ple de data 29 d'octubre de 1992 pel qual s'aprova cedir a l'Associació Espanyola de la Lluita contra el Càncer, en la seua Junta Local de Benicarló, el dret d'ús d'un local de la planta primera del Centre Municipal de Salut, que fa uns anys va estar ocupat pel Gabinet Psicopedagògic municipal, a fi que puguen establir-hi la seua seu social, condicionada al fet que el material, utillatge i manteniment de dita local, siguen a càrrec d'aquesta associació.»

Vist l'escrit subscrit per la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Benestar Social, Participació Ciutadana i Sanitat, de data 20 d'abril de 2012, en el qual s'indica que «des del 15 de desembre de 2011, la prestació del servei d'atenció primària de salut s'efectua en la noves dependències del carrer dels Boters, per la qual cosa s'ha desallotjat la planta baixa del local municipal del carrer de Peníscola.»

Vista la naturalesa de «bé de propis» del Centre Municipal de Salut, finca inscrita en l'Inventari General de Béns i Drets amb el número d'ordre 54, en virtut de l'acord plenari de 17 de juny de 1984.

Atès que en virtut de l'escriptura pública de data 9 de febrer de 1996, número 200, davant el notari del Col·legi de València, el Sr. Miguel Angel Bisbal Martínez, l'Ajuntament de Benicarló, per complir els acords del Ple de la corporació, de 24 de febrer de 1984 i 24 de juny de 1993, constituí gratuïtament un dret real d'ús sobre la següent finca, a favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social, sota les següents condicions:

FINCA:

Planta baixa del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina, núm. 27 de Benicarló, que ocupa una superfície construïda de nou-cents seixanta-un metres i setanta-quatre decímetres quadrats consta d'oficina d'administració, secretaria, direcció, sala de cures d'urgència, recepció, set sales d'espera, local d'ambulàncies, dues habitacions, sala de guàrdia, despatx mèdic, dos vestuaris, cambra d'arxiu, deu sales de cures, deu despatxos, unitat de fisioteràpia, unitat de electroteràpia i passadís. Fita: mirant des de la façana de l'edifici, dreta entrant, parcel·la 141 del polígon 10 ; esquerra, tàpia de l'asil residència d'ancians, fons, guarderia infantil de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castelló i enfront, jardí comú, zona accés al c. de la República Argentina, bar cafeteria, distribuïts, escala i muntalliteres.

CONDICIONS:

--La finca ha de destinar-se a la instal·lació d'un centre de salut subcomarcal.

--El dret real d'ús que es constitueix ha de tindre una durada de cinquanta anys, comptadors des de la data de la seua constitució,però si abans de complir-se el termini de durada establert, deixaren de prestar-se en la finca gravada els serveis per la prestació per als quals s'ha constituït, quedarà resolt el dret d'ús i només caldrà per fer constar la resolució en el Registre de la Propietat l'acreditació mitjançant una acta notarial la cessació en la prestació dels serveis pactats.

--Que les despeses de neteja, conservació i manteniment del cedit, siguen sufragats per l'INSALUD.

Vista la nota simple informativa del Registre de la Propietat de Benicarló, de data 15 de maig de 2012, acreditativa de la propietat de l'Ajuntament de Benicarló de la finca descrita, adquirida per divisió, formalitzada a a Benicarló el dia 24 de novembre de 1987 (Vicente Micó Giner); inscripció 1A, tom 671, llibre 180, foli 80, data 10 de març de 1988 i del dret real d'ús del ple domini a favor de la Generalitat Valenciana, adquirida per cessió en virtut d'instància, inscripció tercera, tom 671, llibre 180, foli 80, data 21 de gener de 2006.Hi consta com a observació que mitjançant el Reial Decret 1612/87, de 27 de novembre, en matèria de sanitat, s'inscriu el dret real d'ús sobre aquesta finca a favor de la Generalitat Valenciana, pel seu títol de cessió d'ús i per destinar-lo a CENTRE SUBCOMARCAL DE SALUT.

Atès que ha quedat acreditat en l'expedient que en la finca gravada han deixat de prestar-se els serveis per als quals es va constituir el dret real d'ús, és a dir, CENTRE SUBCOMARCAL DE SALUT.

Fonaments de dret

Atès que l'òrgan competent és l'Ajuntament Ple.

Atès el que disposa l'art. 23 de la Llei Hipotecària i 56, 174 i la regla 6ª de l'art. 175 del Reglament Hipotecari.

En virtut de tot l'exposat, el tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni eleva al Ple, previ dictamen de la Comissió informativa de Contractació i Patrimoni, la següent:

Proposta

Primer. Resoldre el dret real d'ús efectuat en favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social, (avui Generalitat Valenciana, en virtut del Reial Decret 1612/1987, de 27 de novembre, sobre traspàs a la Comunitat Valenciana de les funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut) i, en conseqüència, procedir a la reversió de la finca que a continuació es descriu, per haver quedat acreditat en l'expedient que s'ha deixat de prestar-hi els serveis per als quals es va efectuar el citat dret, és a dir, CENTRE SUBCOMARCAL DE SALUT:

FINCA:

Planta baixa del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina, núm. 27 de Benicarló, que ocupa una superfície construïda de nou-cents seixanta-un metres i setanta-quatre decímetres quadrats consta d'oficina d'administració, secretaria, direcció, sala de cures d'urgència, recipció, set sales d'espera, local d'ambulàncies, dues habitacions, sala de guàrdia, despatx mèdic, dos vestuaris, cambra d'arxiu, deu sales de cures, deu despatxos, unitat de fisioteràpia, unitat de electroteràpia i passadís. Fita: mirant des de la façana de l'edifici, dreta entrant, parcel·la 141 del polígon 10 ; esquerra, tàpia de l'asil residència d'ancians, fons, guarderia infantil de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castelló i enfront, jardí comú, zona accés al c. de la República Argentina, bar cafeteria, distribuïts, escala i muntalliteres.

Dades registrals:

Adquirida per divisió, formalitzada a Benicarló el dia 24 de novembre de 1987 (Vicente Micó Giner); inscripció 1a, tom 671, llibre 180, foli 80, data 10 de març de 1988 i del dret real d'ús del ple domini a favor de la Generalitat Valenciana, adquirida per cessió en virtut d'instància, inscripció tercera, tom 671, llibre 180, foli 80, data 21 de gener de 2006, constant com a observació que mitjançant Reial Decret 1612/87, de 27 de novembre, en matèria de sanitat, s'inscriu el dret real d'ús sobre aquesta finca a favor de la Generalitat Valenciana, pel seu títol de cessió d'ús i per destinar-ho a CENTRE SUBCOMARCAL DE SALUT.

Segon. Notificar la present resolució a la Generalitat Valenciana i traslladar-la al Departament de Benestar Social.

Tercer. Que s'acredite mitjançant una acta notarial la cessació en la prestació dels serveis pactats a l'efecte d'instar en el Registre de la Propietat l'immoble a favor de l'Ajuntament per dret de reversió dimanant de l'incompliment de la condició expressada.

Quart. Inscriure en l'Inventari Municipal de Béns i Drets i en el Registre de la Propietat la resolució del dret real d'ús de la Generalitat Valenciana sobre la finca descrita.

Cinqué. Facultar el tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni per executar tots els anteriors acords i per firmar tots aquells documents que escaiguen.»

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Resoldre el dret real d'ús efectuat en favor de la Tresoreria General de la Seguretat Social, (avui Generalitat Valenciana, en virtut del Reial Decret 1612/1987, de 27 de novembre, sobre traspàs a la Comunitat Valenciana de les funcions i serveis de l'Institut Nacional de la Salut) i, en conseqüència, procedir a la reversió de la finca que a continuació es descriu, per haver quedat acreditat en l'expedient que s'ha deixat de prestar-hi els serveis per als quals es va efectuar el citat dret, és a dir, CENTRE SUBCOMARCAL DE SALUT:

FINCA:

Planta baixa del Centre Municipal de Salut situat al c. de la República Argentina, núm. 27 de Benicarló, que ocupa una superfície construïda de nou-cents seixanta-un metres i setanta-quatre decímetres quadrats. Consta d'oficina d'administració, secretaria, direcció, sala de cures d'urgència, recepció, set sales d'espera, local d'ambulàncies, dues habitacions, sala de guàrdia, despatx mèdic, dos vestuaris, cambra d'arxiu, deu sales de cures, deu despatxos, unitat de fisioteràpia, unitat de electroteràpia i passadís. Fita: mirant des de la façana de l'edifici, dreta entrant, parcel·la 141 del polígon 10; esquerra, tàpia de l'asil residència d'ancians, fons, guarderia infantil de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castelló i davant, jardí comú, zona accés al c. de la República Argentina, bar cafeteria, distribuïts, escala i muntalliteres.

Dades registrals:

Adquirida per divisió, formalitzada a Benicarló el dia 24 de novembre de 1987 (Vicente Micó Giner); inscripció 1a, tom 671, llibre 180, foli 80, data 10 de març de 1988 i del dret real d'ús del ple domini a favor de la Generalitat Valenciana, adquirida per cessió en virtut d'instància, inscripció tercera, tom 671, llibre 180, foli 80, data 21 de gener de 2006. Hi consta, com a observació, que mitjançant el Reial Decret 1612/87, de 27 de novembre, en matèria de sanitat, s'inscriu el dret real d'ús sobre aquesta finca a favor de la Generalitat Valenciana, pel seu títol de cessió d'ús i per destinar-ho a CENTRE SUBCOMARCAL DE SALUT.

Segon. Notificar la present resolució a la Generalitat Valenciana i traslladar-la al Departament de Benestar Social.

Tercer. Acreditar, mitjançant una acta notarial, la cessació en la prestació dels serveis pactats a l'efecte d'instar en el Registre de la Propietat l'immoble a favor de l'Ajuntament per dret de reversió dimanant de l'incompliment de la condició expressada.

Quart. Inscriure en l'Inventari Municipal de Béns i Drets i en el Registre de la Propietat la resolució del dret real d'ús de la Generalitat Valenciana sobre la finca descrita.

Cinquè. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni per executar els anteriors acords i per a signar tots aquells documents que escaiguen.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 2/2012. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 16/05/12, de modificació pressupostària amb un crèdit extraordinari finançat amb la baixa parcial de varies aplicacions pressupostàries, per un total de 15.900,00 EUR.

Vist l'Informe favorable del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposta.

Vista la proposta de la cap d'ingressos de data 16/05/12, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i Personal i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 2/2012, amb el següent detall:

--Donar de baixa parcial les següents aplicacions pressupostàries:

Progr.

Econom.

Denominació

Import

434

22606

Reunions i conferències

6.900,00

434

22699

Altres despeses

9.000,00

Total

15.900,00

--Modificar el pressupost de despeses amb un crèdit extraordinari pel citat import de 15.900,00 EUR, finançat amb les baixes parcials, per finançar el següent:

Crèdit extraordinari:

Progr.

Econom.

Denominació

Import

434

48900

Altres transferències

15.900,00

Total

15.900,00

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar-hi reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NORMES D'AGERMANAMENT PER A LA CIUTAT DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta subscrita pel regidor delegat d'Agricultura, Camins i Pesca de data 3 d'abril de 2012 sobre les normes d'agermanament per a la ciutat de Benicarló.

Vista la relació existent amb la ciutat Italiana de Ladispoli que està sent molt fructífera, a través de les diferents visites que han realitzat mútuament totes dos ciutats, el nexe d'unió de les quals va començar amb la nostra carxofa i actualment ja hem tingut diverses actuacions a les àrees de cultura, esports i festes.

Vista la relació establerta amb la ciutat bretona de Sant Pol de Léon, amb visites a totes dos ciutats, que han donat motiu novament a tramitar i aprovar un agermanament entre les dos, el nexe comú del qual ha estat novament la carxofa.

Dins del marc de les relacions que uneixen els pobles de Ladispoli i Cupello (Itàlia), Castroville (Califòrnia-EUA) i Sant Pol de Léon (França) amb la ciutat de Benicarló, i desitjosos d'enfortir no solament aquests agermanaments, sinó de realitzar-ne en un futur proper amb altres ciutats que puguen convenir i per a les quals es donarà un contingut.

Animats pel propòsit d'impulsar i donar creixent contingut als vincles naturals d'agermanament establerts per les característiques socials culturals, històriques i especialment agrícoles dels pobles i convençuts que les col·laboracions que així s'estableixen han de contribuir a l'enfortiment dels valors de la democràcia i a la consolidació d'un esperit d'integració que siga model de convivència pacífica i desenvolupament solidari.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Declarar formalment l'interès de la ciutat Benicarló en l'agermanament amb altres ciutats, com a demostració d'un comú sentiment de cooperació i harmoniosa convivència entre els pobles.

Segon. Establir programes d'acció que permeten l'establiment d'un sistema permanent d'intercanvi d'informacions amb la finalitat d'ampliar el coneixement recíproc a través de la cooperació a les àrees d'agricultura, social, cultural, comercial i turística, així com promoure l'intercanvi i difusió d'informacions referents a activitats de les dos comunitats a les diverses àrees d'organització o d'altres que resulten d'interès per a alguna de les parts.

Tercer. Fomentar la capacitació i l'intercanvi de recursos humans en programes d'interès comú, els quals s'identificaran i portaran endavant de comú acord.

Quart. Gestionar recíprocament, en general, estudis i investigacions en el desenvolupament de programes de cooperació d'interès per a totes dos ciutats i en particular per a l'agricultura benicarlanda.

Cinqué. Promoure l'assistència i participació de representants de l'altra part als congressos i conferències de caràcter internacional que tinguen lloc dins de les respectives jurisdiccions i, en cas que aquesta assistència no pogués fer-se efectiva, remetre a la part interessada els principals documents d'aquestes reunions.

Sisé. Fomentar el desenvolupament de projectes de cooperació en àrees d'interès comú podent, fins i tot, buscar fonts externes de finançament per a la consecució d'aquestos.

Seté. Facilitar els contactes de professionals amb les institucions que regeixen el tema a cada ciutat, visant a la identificació, difusió i acompanyament d'oportunitats de cooperació empresarial, comercial i turística.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'AGERMANAMENT DE BENICARLÓ AMB EL MUNICIPI DE SAINT-POL-DE-LÉON. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Turisme de data 15 de desembre de 2011.

Relació de fets

  1. Atès que l'any 2010 la ciutat de Saint-Pol-de-Léon visita Benicarló amb motiu de la festa de les Falles.

  2. Atès que al mes de juliol de 2010, la confrarie de l'Artichaut de Saint-Pol-de-Léon nomena confrere el regidor delegat d'Agricultura de Benicarló, convertint-se en el primer espanyol a ser distingit amb este títol.

  3. Atès que, a l'igual que Benicarló, Saint-Pol-de-Léon és una ciutat d'enorme tradició agrícola i el seu atractiu turístic és un dels punts forts de la localitat, tot i que l'agricultura representa també un puntal en l'economia del poble.

  4. Atesos els intercanvis realitzats entre les dos ciutats i les relacions excel·lents mantingudes amb els representants dels sectors comercials, culturals, turístics i d'educació de les dos ciutats.

  5. Atès l'interès comercial per obrir noves perspectives per a la comercialització de la carxofa i altres productes que es cultiven a Benicarló.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Declarar el municipi de Benicarló agermanat amb la ciutat de Saint-Pol-de-Léon (França).

Segon. Facultar l'alcalde per a la signatura del protocol d'agermanament corresponent i de tots aquells documents necessaris per a este fi.

PUNT 6é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA RECTIFICACIÓ DEL COMPTE DETALLAT PROVISIONAL DE QUOTES D'URBANITZACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DEL SECTOR 7, DE SÒL URBANITZABLE. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta subscrita per el tinent d'alcalde, delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 20 d'abril de 2012.

Relació de fets

  1. Mitjançant l'acord del Ple de la corporació, de data 27 de novembre de 2008, s'aprova el Programa d'actuació integrada per al desenvolupament del Sector 7 de sòl urbanitzable del Pla General de Benicarló, integrat pel pla parcial, la memòria del programa, el projecte d'urbanització i el projecte de reparcel·lació, per a la seua gestió directa per part de l'Ajuntament de Benicarló (BOP de Castelló, núm. 24, de 24 de febrer de 2009).

  2. En el projecte de reparcel·lació aprovat, apartat G, figura la memòria i el compte detallat i justificat de fixació de quotes d'urbanització, i s'ha aprovat, per tant, aquesta junt al projecte de reparcel·lació. En l'esmentat document es proposava un calendari de pagaments que, sobre la base del termini d'execució d'obra proposat en el projecte d'urbanització, es dividia en cinc quotes, amb previsió de liquidació de les quatre primeres en els primers sis mesos de l'execució del contracte.

  3. En data 25 de juny de 2009, a petició dels propietaris afectats, el Ple de l'Ajuntament acorda modificar el programa a fi d'executar les obres en tres fases, amb un termini màxim d'execució de 36 mesos des de l'inici de les obres i s'estableix la licitació condicionada a la licitació de l'edifici escolar a executar per la Generalitat Valenciana en l'àmbit.

  4. En data 29 de novembre de 2009, es procedeix al pagament i/o consignació de les quantitats fixades en el compte de liquidació provisional aprovada, en concepte de compensacions a totes aquelles persones que hi figuraven com a creditores netes, a l'efecte de procedir a la legítima ocupació dels terrenys per a l'execució de la urbanització, de conformitat amb el previst en l'art. 176 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana, i l'art. 415.5 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.

  5. Mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 25 de febrer de 2010, es modifica el projecte de reparcel·lació del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló, aprovat per acord del Ple de data 27 de novembre de 2008, quant al calendari de cobrament de les quotes d'urbanització.

  6. En data 8 d'octubre de 2010, l'empresa adjudicatària de l'execució de les obres, la mercantil BM3 OBRAS Y SERVICIOS, SA realitza la comprovació del replanteig i inicia les obres d'urbanització. No obstant això, el desenvolupament de l'execució de les obres no és el previst al programa, per causa imputable a l'adjudicatària, per la qual cosa, després de la instrucció del corresponent procediment, l'Ajuntament resol el contracte amb aquesta, i l'adjudica a la societat mercantil PAVASAL.

  7. Mitjançant el Decret d'Alcaldia de 14 d'abril de 2011 (ratificat pel Ple de la corporació en data 4 de maig de 2011), es modifica per segona vegada el calendari de cobrament de les quotes d'urbanització, que és el vigent en l'actualitat:

«(...)

1a quota

A la signatura de l'acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.

Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.

2a quota

Als 6 mesos de l'acte anterior.

Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.

A més, ha d'incloure la liquidació definitiva de compensacions i indemnitzacions.

3a quota

Als 12 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.

Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.

4a quota

Als 18 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.

Equivalent al 16,50% del cost provisional total previst en el programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.

5a quota

Als 24 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.

Equivalent al 50% de la quantitat que resti fins al cost total del programa, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.

6a quota

Als 30 mesos de la signatura de la nova acta de comprovació de replanteig o document anàleg que done represa a les obres.

Equivalent a la resta del cost total del programa, amb l'actualització corresponent que figura en el plec.

En el moment en què es produïsca la finalització de les obres, la seua recepció i es conega el definitiu resultat econòmic d'aquesta, s'ha de procedir a substituir la quantitat sobre la qual s'ha d'aplicar el percentatge de cada quota, de manera que a partir d'aquest moment, els percentatges de cada quota següent s'han d'aplicar sobre el cost real d'obra.

Al percentatge d'obra que s'estime en la primera quota que s'haja de girar després de la recepció de l'obra, se li ha d'afegir, a més, el cost de cànons i suplements que hagen o hagen estat abonats a organismes externs per part de l'Ajuntament. (EPSAR)

En les dues últimes quotes s'ha de regularitzar el conjunt de costos que hagueren estat pagats per l'Ajuntament anticipadament (col·lector avinguda Maestrat, Iberdrola, Honoraris)(...)»

  1. En data 19 de setembre de 2011, la nova adjudicatària, PAVASAL, reinicia les obres d'urbanització en el punt en què es van deixar, i l'Ajuntament va procedir a la liquidació de la primera de les quotes previstes al calendari, equivalent al 16,50% del cost provisional total previst al programa, en la columna cost d'urbanització del compte de liquidació provisional.

  2. Vist l'informe de l'arquitecte municipal, Sr. Luis Pérez Lores, de data 6 de març de 2012, que és del següent tenor literal:

«Que d'acord amb el calendari de pagaments aprovat per a la liquidació de les quotes del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del Sector 7 del PGOU de Benicarló, s'ha procedit a liquidar definitivament les quantitats determinades per a les indemnitzacions i compensacions derivades del procés de reparcel·lació de l'àmbit, una vegada comprovades les existents en el terreny, una vegada iniciada l'obra.

En relació amb el cost d'obra, la quantitat sobre la qual ha de repercutir-se el percentatge aprovat en aquest calendari, 16,50%, «cost provisional total previst al programa», per determinar la segona quota del Programa d'Actuació Integrada Sector 7, d'acord amb el calendari de pagaments aprovat per l'Ajuntament en data 25/02/10, aquesta quantitat és de 2.645.000EUR, més IVA, cost provisional del programa, ja que encara no s'ha establert la liquidació definitiva de l'obra.

Per tant, com ja s'ha comentat, tenint en compte que el cost provisional del programa és de 2.645.000EUR, més IVA, i aquest és l'import corresponent a l'última columna, «Total subjecte a IVA», és aquesta sobre la que s'ha d'aplicar el percentatge de la primera quota. No obstant això, cal indicar que, en haver-se determinat per Tresoreria que les «compensacions per diferències d'adjudicació» no estan subjectes a IVA, s'ha detret aquesta quantitat de l'import que cada afectat tenia incorporat en aquesta columna «total subjecte a IVA», per a la seua liquidació en la columna «total no subjecte a UVA».

S'adjunta un quadre amb el desglossament de quotes, a fi de facilitar la seua determinació per Tresoreria.»

  1. Vist que mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 26 de març de 2012, es resol sotmetre a un tràmit d'audiència de deu dies dels titulars de drets afectats la rectificació del compte de liquidació provisional de quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Sector 7 del PGOU de Benicarló, per a la determinació definitiva dels imports de les indemnitzacions i compensacions derivades de la reparcel·lació, a l'efecte del cobrament de la 2a quota d'urbanització, de conformitat amb el calendari de cobrament vigent en l'actualitat, aprovat per Decret d'Alcaldia de 14 d'abril de 2011 (i ratificat pel Ple de la corporació en data 4 de maig de 2011), i segons la proposta redactada per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 6 de març de 2012 (document adjunt).

    L'anterior resolució es notifica individualment a les persones interessades, juntament amb la proposta de rectificació, sense que conste, a data d'avui, la presentació d'al·legacions.

  2. Vist que, d'acord amb el previst en l'art. 181.1 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, les quotes d'urbanització i la seva imposició han de ser aprovades per l'administració actuant, sobre la base d'una memòria i un compte detallat i justificat, que s'ha de sotmetre's a una audiència prèvia de les persones afectades o tramitar-se juntament amb el projecte de reparcel·lació.

  3. D'acord amb el previst en l'art. 84 de la Llei 30/1992, de 26 d'abril, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, durant el tràmit d'audiència, les persones interessades, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, poden al·legar i presentar els documents i justificacions que estimen pertinents.

  4. D'acord amb el que preveu l'art. 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Aprovar la rectificació del compte de liquidació provisional de quotes d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada Sector 7 del PGOU de Benicarló, per a la determinació definitiva dels imports de les indemnitzacions i compensacions derivades de la reparcel·lació, a l'efecte del cobrament de la 2ª quota d'urbanització, de conformitat amb el calendari de cobrament vigent en l'actualitat, aprovat per Decret d'Alcaldia de 14 d'abril de 2011 (i ratificat pel Ple de la corporació en data 4 de maig de 2011), i segons la proposta redactada per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 6 de març de 2012 (document adjunt).

Segon. Comunicar aquesta resolució, una vegada ferma en via administrativa, a la Intervenció i Tresoreria municipals, a l'efecte que es procedisca al cobrament efectiu de la quota d'urbanització núm. 2, prevista al calendari vigent del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 de sòl urbanitzable del PGOU de Benicarló.

Tercer. Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar, amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà al de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat, de conformitat amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Així mateix, poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això sense perjudici que puguin exercitar qualsevol altre recurs o acció que estimen procedent.

PUNT 7é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NO ADMISSIÓ A TRÀMIT DE DIVERSOS RECURSOS EXTRAORDINARIS DE REVISIÓ INTERPOSATS CONTRA L'ACORD DEL PLE DE 28/02/2008, RELATIU AL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA EN SÒL URBÀ AMB EMPLAÇAMENT ENTRE L'AVINGUDA DEL PAPA LUNA I EL CARRER DE PENÍSCOLA.

7.1. Se sotmet a consideració l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 3 d'abril de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord del Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), interposat per ABUC I PROMOCIONS, SL.

Vist l'escrit que presenta en data 23 de març de 2012, (registre d'entrada número 4.487) el Sr. Pascual Cherta Pauner, actuant en representació de la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, CIF B 12554481, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Mallorca número 75, baixos, a Benicarló, pel qual interposa un recurs extraordinari de revisió, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008 pel que fa al PAII/497 i comunicat a la interessada en data 1 d'abril de 2008, pel qual s'acorda l'aprovació del reformat del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló adoptar el següent acord(notificat a la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, en data 1/04/08):

«Relació de fets

I. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 24 de febrer de 2000, es va aprovar el Programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola i es va adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil VIBRESA, S.L.

II. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 12 de desembre de 2001, es van aprovar els projectes d'urbanització i de reparcel·lació de dit PAI.

III. En data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742), Vicent Vinuesa Fabregat, en representació de la mercantil VIBRESA, S.L. presenta reformat del Projecte d'urbanització del programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de procedir a modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, que modifica la previsió inicial de càrregues estimada anteriorment en el Programa.

IV. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de 27 d'octubre de 2007, se sotmet a informació pública la documentació presentada per VIBRESA, SL en data 25 de setembre de 2007, mitjançant la publicació d'un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 5.630, de 31 d'octubre de 2007, així com, en el periòdic Mediterraneo de Castelló.

V. Durant el termini d'informació pública d'un mes, comptador des de la publicació de l'anunci en el DOGV, consta en l'expedient de referència que s'han presentat les següents al·legacions:

El 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, manifesta que: les càrregues derivades de la Urbanització del PAI VIBRESA referides a la finca propietat de la mercantil BENIMENORCA, S.L. han de ser dirigides a Mª Teresa Lores Avila, ja que segons l'escriptura pública de compravenda d'aquesta finca atorgada el 25 de gener de 2002, havia de ser la venedora qui satisfera totes les despeses relatives a la finca venuda, derivats de la preceptiva urbanització i parcel·lació. Hi adjunta una còpia de la referida escriptura de compravenda.

VI. En data 23 de gener de 2008, l'enginyer tècnic municipal, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, emet un informe favorable a la modificació del projecte d'urbanització i corresponent retaxació de càrregues d'urbanització, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007.

Fonaments de dret

I.- En relació a l'al·legació presentada per BENIMENORCA, S.L. referent al subjecte obligat al pagament de les quotes d'urbanització derivades de les instal·lacions objecte de la modificació del projecte d'urbanització aprovat en el seu moment, cal indicar que l'article 18 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl, estableix que la transmissió de finques no modifica la situació del titular respecte dels deures del propietari conforme a aquesta Llei i allò establit per la legislació de l'ordenació territorial i urbanística aplicable o exigible pels actes d'execució d'aquesta, de manera que el nou titular queda subrogat en els drets i deures de l'anterior propietari.

El principi de subrogació real, en virtut del qual l'alienació d'una finca no altera la seua situació objectiva, que està fixada per l'estatut urbanístic de la propietat immobiliària, suposa que l'adquirent se subroga en els drets i obligacions del transmetent, ja que aquests tenen caràcter ob rem, pel qual segueixen a la cosa (a la finca o bé immoble) i no a la persona. Aquest principi està establit en la nostra legislació urbanística a la Llei del Sòl de 12 de maig de 1956 (art. 71), posteriorment en els textos refosos en la matèria de 1976 (art. 88) i de 1992 (article 22), així com a la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de Règim del Sòl i Valoracions (art. 21). Actualment està reflectit en l'art. 18 de la nova Llei 8/2007, de 28 de maig. Així mateix, ha estat arreplegada per la jurisprudència en reiterades ocasions (a títol d'exemple, la STS de 30 de desembre de 2005, RJ2006\4285).

Per tant, el principi de subrogació real congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària, amb independència de qui siga el titular propietari. D'aquesta forma s'evita que el simple canvi en la titularitat dominical d'una finca puga alterar tant les limitacions i deures legals com els compromisos contrets amb Administració urbanística.

L'anterior ha d'entendre's, sense perjudici de les accions civils que, si escau, l'interessat adquirent de la finca en qüestió pot exercir enfront del venedor, per l'eventual incompliment de les obligacions derivades de la relació jurídica entre ells, contretes en aquest cas mitjançant compravenda celebrada davant notari en data 25 de gener de 2002.

II.- D'acord amb el previst en la disposició transitòria tercera del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU).

III.- D'acord amb el previst en els articles 53, en relació amb els articles 45 i següents, de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), aplicable a l'aprovació del modificat del Projecte d'Urbanització aprovat.

IV. D'acord amb el previst en els articles 168 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i 389 i següents del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, que regulen els expedients de retaxació de càrregues.

V. Vist que el Projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, va ser aprovat pel Ple de la corporació en data 12 de desembre de 2001, es proposa a aquest òrgan, previ dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, l'adopció del següent acord:

Proposta

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, S.L., pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, presentat per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, podran interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació , en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 23 de març de 2012, (registre d'entrada número 4.487) presenta un escrit el Sr. Pascual Cherta Pauner, actuant en representació de la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, CIF B-12554481, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Mallorca número 75, baixos, a Benicarló, pel qual interposa un recurs extraordinari de revisió, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008 pel que fa al PAII/497 i comunicato a la recurrent en data 1 d'abril de 2008, citat en l'expositiu anterior, que és del següent tenor:

«ALEGACIONES

Primero. Que al dictar dichos actos se ha incurrido en error de hecho, en cuanto a la determinación de los sujetos obligados al pago de las cuotas de urbanización, derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, ignorándose el principio de subrogación real, en virtud del cual la transmisión de un inmueble supone que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente.

En consecuencia, las cuotas de urbanización derivadas de la pretendida retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada, cumpliendo con el principio de equidistribución de cargas y beneficios entre los afectados,a los cuales además en ningún momento se les notificó el inicio del expediente de retasación de cargas, de ahí que el error a que se refiere el art. 118 de la Ley 30/1992 de carácter fáctico, numérico o de circunstancias, en este supuesto incide decisivamente sobre el fondo de la cuestión a debatir y en consecuencia, los afectados no han podido debatir sobre la procedencia de la retasación, ni cuestionar si nos encontramos ante un caso de aparición de circunstancias sobrevenidas que faculten al Agente Urbanizador a repercutir dichos costes a los diferentes propietarios afectados, o si por el contrario se trata de una imprevisión del Urbanizador que se pretendió remediar mediante la solicitud de la retasación de cargas, todo lo cual evidentemente esta ocasionando una total indefensión ya que tal y como refleja la resolución de la Junta de Gobierno Local, al recurso de reposición planteado por esta parte, el Agente Urbanizador podrá instar la ejecución de las cuotas impagadas a los actuales titulares, reconociéndoles expresamente el carácter de interesados, y por tanto, obligados al pago de las cuotas, lo cual implica que la cuota que se nos reclama es errónea, y con ello, la cuenta de liquidación definitiva, al ser excesiva, debiendo proceder nuevamente a una liquidación donde se incluyan todos los propietarios, e incluso donde se concrete y determine el derecho al reintegro de las instalaciones de la red de distribución que quedan de propiedad de la compañía suministradora y que constituyen la base de su negocio, de tal modo, que solo deben imputarse a los usuarios los gastos de acometida individual de forma que conste determinado este derecho. Actualmente se nos imputa la totalidad de las cuotas de urbanización derivadas de la retasación, imputándonos la condición de propietarios de una serie de viviendas, cuando es evidente que ello no es así, pues es un hecho cierto y así le consta al Ayuntamiento de Benicarló, la titularidad de aquellos propietarios que adquirieron diversas viviendas en el edificio AbMar I,II, y III, al haber solicitado cada uno de ellos la licencia de primera ocupación, donde acreditan su titularidad, concediendo el Ayuntamiento las correspondientes a AbMar I, por disponer incluso de conexión a la red eléctrica. Se acompañan las cédulas de habitabilidad de los propietarios del edificio AbMar I, las cuales fechan de abril de 2004, así como los boletines de instalación eléctrica, por lo tanto, debieron ser incluidos en la cuenta de liquidación imputándoles la parte correspondiente de las cargas, restando.

Segundo. Como de manera reiterada ha señalado la jurisprudencia se precisa que en la apreciación del error de hecho éste se caracteriza como aquél que versa sobre un hecho, cosa o suceso, esto es, sobre una realidad, (la condición de propietario) independientemente de toda opinión, criterio particular o calificación, siendo de apreciar la concurrencia de error de hecho cuando la resolución administrativa haya partido de un hecho que con posterioridad se haya demostrado inexistente o incierto (la condición de propietario y por tanto, la liquidación de cuotas), o cuando haya omitido un hecho cuya ponderación habría conducido necesariamente a un resultado distinto como es la imputación de las cuotas de urbanización determinante de la decisión administrativa (STS 3ª, Sección 7ª, de 1 de julio de 2009 -rec. núm. 3514/2005-, y otras muchas).

Por todo lo cual, y conforme a lo dispuesto en los artículos 108, 118 y 119 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común,

SOLICITO: Que se tenga por presentado el presente escrito y los documentos que lo acompañan, sea admitido a trámite el recurso de revisión, y se acuerde la procedencia del mismo y en su momento, y conforme a los trámites procedentes, se dicte resolución por la que se declare la nulidad de la resolución administrativa impugnada y de las que traigan causa de la misma de conformidad con lo expuesto, y con demás pronunciamientos favorables, y se proceda asimismo a la suspensión cautelar de la ejecución de las resoluciones que se recurren en tanto no se resuelva el presente recurso, habida cuenta de que dicha ejecución acarrearía a esta parte graves perjuicios de imposible o difícil reparación

Fonaments de dret

Primer. Des del punt de vista jurídic, cal manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrents, i interposició del recurs dins del termini i en la forma pertinent.

Segon. El recurs extraordinari de revisió escau interposar-lo davant de resolucions que han posat fi a la via administrativa. Ara bé, quan s'ha interposat un recurs ordinari administratiu, s'entén d'actes que s'hagen impugnat en via administrativa per causes diferents a les quals permeten la interposició del recurs de revisió, ja que si en via administrativa s'ha resolt sobre les mateixes causes, no és possible interposar aquest recurs extraordinari, ja que s'ha tingut oportunitat a l'accés al control de legalitat que correspon en via administrativa. La fermesa a què que es refereix actualment la LRJPAC és l'administrativa i no la judicial. Així es desprèn de la redacció de l'article 118. El Tribunal Suprem en la Sentència de 7 de juny de 2005, diu:

«Estem davant un recurs administratiu extraordinari, quan només poden fer-se valer a través d'aquest els concrets motius d'il·legalitat de l'acte que s'estableixen en la pròpia Llei (art. 118) i també quan reobre la possibilitat d'impugnació davant l'Administració respecte d'actes "ferms en via administrativa"».

En conseqüència, el recurs de revisió, donada la seva naturalesa excepcional i extraordinària, no pot ser eficaçment interposat mes que per algun dels motius taxativament assenyalats en les normes concretes que els regulen, els quals han de ser interpretats estrictament sense possibilitat d'aplicació analògica o extensiva.

El recurs de revisió només és viable contra actes administratius, quan concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'article 118 de la LRJPAC.

En la Sentència del Tribunal Suprem d'1/07/09 (recurs número 3.514/2005) s'indica:

«3. Ha de recordar-se que l'essència dels tres primers motius del recurs extraordinari de revisió regulats en l'article 118.1 de la Llei 30/1992 responen al propòsit comú d'esmenar les conseqüències de l'error de fet en què puga haver incorregut l'actuació administrativa impugnada i quan aquest error fàctic siga constatat per les diferents vies que s'hi indiquen (el propi expedient; els documents de valor essencial que no van estar a la disposició de les persones interessades i posteriorment hagen estat recobrats; i la declaració judicial de falsedat dels documents o testimoniatges que van ser decisius per a la resolució administrativa).

També ha d'assenyalar-se que serà d'apreciar aquest error quan la resolució administrativa haja partit d'un fet que amb posterioritat s'haja demostrat inexistent o incert, quan haja omès un fet la ponderació del qual hauria conduït necessàriament a un resultat diferent.»

La primera de les circumstàncies previstes en l'article 118 LRJPAC és, que en dictar-los s'hagués incorregut en error de fet, que resulte dels propis documents incorporats a l'expedient.

La Sentència de 16 febrer 2005 del Tribunal Suprem, en la seua fonamentació jurídica estableix que:

«QUART

Fem nostres les raons expressades per la Sala sentenciadora per considerar que no s'està davant un supòsit de revisió recollit en l'article 118 de l'esmentada Llei 30/92, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. En primer lloc perquè, com amb tota lògica indica aquesta Sala, els documents en qüestió eren coneguts per a la interessada i els va haver d'aportar al seu moment per estar al seu abast obtenir-los...

CINQUÈ

No s'està, per tant, davant un procediment de revisió previst en l'article 118 de l'al·ludida Llei 30/1992, sinó davant un subterfugi per qüestionar en via administrativa i en seu jurisdiccional, després, un acte administratiu consentit i ferm, raó per la qual el primer motiu de cassació, igual que els altres dos, no pot prosperar.

Aquesta Sala en la seua Sentència de 26 d'abril de 2004 (recurs de cassació 2259/2000 [RJ 2004, 2822], fonament jurídic quart) ha declarat que «el recurs extraordinari de revisió previst en l'article 118 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre és un recurs excepcional que, a part d'una interpretació estricta dels motius invocats --només els enumerats en aquest precepte--, impedeix examinar qüestions que van haver d'invocar-se en la via dels recursos ordinaris o en el jurisdiccional contra l'acte que va posar fi a la via administrativa, doncs el contrari atemptaria, com dèiem en les recents sentències de 16 i 24 de març passat, contra la seguretat jurídica, deixant en suspens sine die la fermesa dels actes administratius, alhora que permetria esbiaixar la via dels recursos ordinaris, per la qual cosa no escau l'admissió de cap argument dels continguts en la demanda que supose l'examen, més enllà dels motius específics invocats en el recurs extraordinari, de la concurrència d'altres possibles circumstàncies que puguen afectar la situació dels recurrents en aquest tipus de recursos».

En aquesta mateixa Sentència (fonament jurídic cinquè), aquesta Sala va declarar que no cal considerar document aparegut amb posterioritat a la resolució administrativa el que es confecciona amb posterioritat, sense que s'estiga davant el supòsit recollit en la causa segona de l'article 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, quan el fet existeix per endavant i va ser conegut per l'interessat, qui va poder perfectament aportar-ho al seu moment, com va assenyalar amb tota correcció la Sala d'Instància en la sentència recorreguda.

El succeït es concreta senzillament en el fet que qui va consentir la decisió administrativa, ha comprovat després, a la vista de les decisions judicials recaigudes en altres casos equivalents, que tenia motius per impugnar-la amb èxit i ho ha intentat a través de la interposició d'un improcedent recurs extraordinari de revisió.»

La part recurrent tracta de forma indirecta, d'entendre que concorre la circumstància de l'article 118.1.2, de la Llei 30/1992, és a dir, de l'aparició de documents de valor essencial per a la resolució de l'assumpte que, encara que anteriors, evidencien l'error de la resolució recorreguda, mitjançant la presentació de fotocòpies de les cèdules d'habitabilitat de primera ocupació dels anys 2003 i 2004, així com de les fotocòpies dels butlletins d'instal·lacions elèctriques de l'any 2002 dels habitatges.

Però hem d'insistir, que no estem davant el supòsit recollit en la causa segona de l'article 118.1 de la Llei 30/1992, quan el fet existeix per endavant i va ser conegut per l'interessat, qui va poder perfectament aportar-ho al seu moment.

En el mateix sentit, la sentència de l'Audiència Nacional, Sala Contenciosa Administrativa, secció 4a, de data 21 juny de 2006, (rec. 55/2005, Ponent: Martín Valero, Ana Isabel, de recurs: 55/2005) ha disposat que:

«FONAMENTS DE DRET

Tercer. L'article 118 de la Llei 30/1992, estableix que "contra els actes que esgoten la via administrativa o contra els que no s'haja interposat recurs administratiu dins de termini, pot interposar-se el recurs extraordinari de revisió davant l'òrgan administratiu que els va dictar, quan concórrega alguna de les causes següents:

1. Que en dictar-los s'hagués incorregut en error de fet, que resulte dels propis documents incorporats a l'expedient.

El recurs de revisió té naturalesa de recurs extraordinari, ja que aquest només escau contra actes administratius ferms i pels motius taxats per la Llei, motius que, atès el caràcter excepcional del recurs han de ser objecte d'una interpretació estricta sense que puga donar lloc a interpretacions extensives, ja que, com estableix el Tribunal Suprem en la seua sentència de 20 de juny de 1.992, cal tenir en compte que la via que obre el nostre Ordenament jurídic en establir la possible interposició del recurs administratiu de revisió ha de considerar-se una excepció a la fermesa dels actes administratius i al principi de defensa de la validesa d'aquestos.

Quart. (...)

En relació amb aquesta causa, prevista en el núm. 1 article 118 de la Llei 30/1992, cal assenyalar que per a la seua apreciació són necessaris dos requisits:

1. Que en dictar-los s'hagués incorregut en un error de fet (en cap cas de dret), havent assenyalat la jurisprudència que l'error de fet és aquell "que verse sobre un fet, cosa o succés, és a dir alguna cosa que es refereix a una realitat independent de tota opinió, criteri particular o qualificació" (STS 29 d'abril de 1993) i queda exclòs del seu àmbit "tot allò que es referisca a qüestions jurídiques, apreciació de la transcendència o abast dels fets indubtables, valoració de les proves i interpretació de disposicions legals i qualificacions que puguen establir-se (STS 14 de maig de 1965 , 4 d'octubre de 1993).

2. Que aquest error de fet resulte de documents que consten en l'expedient».

Tals circumstàncies no concorren en el supòsit del present recurs, ja que, les fotocòpies aportades juntament amb l'escrit d'interposició del recurs, de les cèdules d'habitabilitat de primera ocupació dels anys 2003 i 2004, així com de les fotocòpies dels butlletins d'instal·lacions elèctriques de l'any 2002 dels habitatges, que assenyala la part recurrent, com a element per justificar de forma indirecta, la concurrència de la circumstància de l'article 118.1.2 de la LRJPAC, no té enquadrament en l'error de fet citat pel 118.1.1, ja que hem vist que són necessaris dos requisits.

Que existisca error de fet i que aquest resulte dels propis documents que consten en l'expedient.

I interpretar que les fotocòpies aportades (corresponents a cèdules d'habitabilitat de primera ocupació dels anys 2003 i 2004, així com de les fotocòpies dels butlletins d'instal·lacions elèctriques de l'any 2002 dels habitatges), eren documents que consten en l'expedient original, és incert.

Per això hem de considerar-les com documents nous i que, per tant, no figuraven en l'expedient inicial, és a dir, no eren documents que consten en l'expedient, requisit imprescindible per poder apreciar la causa prevista en l'article 118.1.1 de la LRJPAC.

I sent que dels dos requisits exigits per l'article 118 de la LRJPAC, per a l'admissió del recurs d'extraordinari de revisió, en falta en principi un, no podem admetre el recurs interposat.

Així mateix, encara admetent en hipòtesi, que aquests documents nous aportats puguen ser valorats jurídicament, hem d'indicar que, atès que es tractaria d'una qüestió jurídica, consistent a examinar si, d'acord amb la normativa aplicable, el principi de subrogació real és aplicable o no, estaríem excedint-nos de l'àmbit restringit del recurs extraordinari de revisió, tal com ho ha establert la Sentència de l'Audiència Nacional que citem, de 21 juny de 2006:

«és una qüestió que implica valorar les proves que consten en l'expedient i realitzar una qualificació jurídica dels fets resultants d'aquesta valoració, la qual cosa és objecte del corresponent recurs ordinari, excedint de l'àmbit restringit del recurs extraordinari de revisió».

Pel que sembla evident que l'acord plenari impugnat, ha de considerar-se ajustat a dret i ha d'inadmetre's el recurs extraordinari de revisió, tenint en compte que no és possible en aquest recurs reproduir qüestions que van haver de ser ventilades en l'expedient originari i que necessàriament ha de basar-se en una de les causes establertes en l'article 118.1 de la LRJPAC, causes que encara que certament s'al·leguen per la part recurrent, no es donen com es dedueix dels raonaments anteriors.

Per tot això procedeix la inadmissió del recurs d'extraordinari de revisió.

Tercer . En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer . No admetre a tràmit el recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008 pel que fa al PAII/497, pel Sr. Pascual Cherta Pauner, actuant en representació de la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, CIF B-12554481, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Mallorca número 75, Baixos, a Benicarló, pel qual s'acorda l'aprovació del reformat del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742), de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret segon de l'informe emès pel tècnic d'AG, el Sr. Hernández Lahera, que consta en l'expedient.

Segon . Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

7.2. Se sotmet a consideració l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 20 d'abril de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord del Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), que interposa el Sr. José Vicente Castro Marín.

Vist l'escrit que presenta en data 29 de març de 2012, (registre d'entrada número 4.772) el Sr. JOSÉ VICENTE CASTRO MARÍN, NIF 73.374.220-B, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 59-3rA , a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a l'aprovació de la reforma del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló adoptar el següent acord(notificat a la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, en data 1/04/08):

«Relació de fets

I. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 24 de febrer de 2000, es va aprovar el Programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola i es va adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil VIBRESA, S.L.

II. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 12 de desembre de 2001, es van aprovar els projectes d'urbanització i de reparcel·lació de dit PAI.

III. En data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742), Vicent Vinuesa Fabregat, en representació de la mercantil VIBRESA, S.L. presenta reformat del Projecte d'urbanització del programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de procedir a modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, que modifica la previsió inicial de càrregues estimada anteriorment en el Programa.

IV. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de 27 d'octubre de 2007, se sotmet a informació pública la documentació presentada per VIBRESA, SL en data 25 de setembre de 2007, mitjançant la publicació d'un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 5.630, de 31 d'octubre de 2007, així com, en el periòdic Mediterraneo de Castelló.

V. Durant el termini d'informació pública d'un mes, comptador des de la publicació de l'anunci en el DOGV, consta en l'expedient de referència que s'han presentat les següents al·legacions:

El 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, manifesta que: les càrregues derivades de la Urbanització del PAI VIBRESA referides a la finca propietat de la mercantil BENIMENORCA, S.L. han de ser dirigides a Mª Teresa Lores Avila, ja que segons l'escriptura pública de compravenda d'aquesta finca atorgada el 25 de gener de 2002, havia de ser la venedora qui satisfera totes les despeses relatives a la finca venuda, derivats de la preceptiva urbanització i parcel·lació. Hi adjunta una còpia de la referida escriptura de compravenda.

VI. En data 23 de gener de 2008, l'enginyer tècnic municipal, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, emet un informe favorable a la modificació del projecte d'urbanització i corresponent retaxació de càrregues d'urbanització, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007.

Fonaments de dret

I.- En relació a l'al·legació presentada per BENIMENORCA, S.L. referent al subjecte obligat al pagament de les quotes d'urbanització derivades de les instal·lacions objecte de la modificació del projecte d'urbanització aprovat en el seu moment, cal indicar que l'article 18 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl, estableix que la transmissió de finques no modifica la situació del titular respecte dels deures del propietari conforme a aquesta Llei i allò establit per la legislació de l'ordenació territorial i urbanística aplicable o exigible pels actes d'execució d'aquesta, de manera que el nou titular queda subrogat en els drets i deures de l'anterior propietari.

El principi de subrogació real, en virtut del qual l'alienació d'una finca no altera la seua situació objectiva, que està fixada per l'estatut urbanístic de la propietat immobiliària, suposa que l'adquirent se subroga en els drets i obligacions del transmetent, ja que aquests tenen caràcter ob rem, pel qual segueixen a la cosa (a la finca o bé immoble) i no a la persona. Aquest principi està establit en la nostra legislació urbanística a la Llei del Sòl de 12 de maig de 1956 (art. 71), posteriorment en els textos refosos en la matèria de 1976 (art. 88) i de 1992 (article 22), així com a la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de Règim del Sòl i Valoracions (art. 21). Actualment està reflectit en l'art. 18 de la nova Llei 8/2007, de 28 de maig. Així mateix, ha estat arreplegada per la jurisprudència en reiterades ocasions (a títol d'exemple, la STS de 30 de desembre de 2005, RJ2006\4285).

Per tant, el principi de subrogació real congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària, amb independència de qui siga el titular propietari. D'aquesta forma s'evita que el simple canvi en la titularitat dominical d'una finca puga alterar tant les limitacions i deures legals com els compromisos contrets amb Administració urbanística.

L'anterior ha d'entendre's, sense perjudici de les accions civils que, si escau, l'interessat adquirent de la finca en qüestió pot exercir enfront del venedor, per l'eventual incompliment de les obligacions derivades de la relació jurídica entre ells, contretes en aquest cas mitjançant compravenda celebrada davant notari en data 25 de gener de 2002.

II.- D'acord amb el previst en la disposició transitòria tercera del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU).

III.- D'acord amb el previst en els articles 53, en relació amb els articles 45 i següents, de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), aplicable a l'aprovació del modificat del Projecte d'Urbanització aprovat.

IV. D'acord amb el previst en els articles 168 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i 389 i següents del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, que regulen els expedients de retaxació de càrregues.

V. Vist que el Projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, va ser aprovat pel Ple de la corporació en data 12 de desembre de 2001, es proposa a aquest òrgan, previ dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, l'adopció del següent acord:

Proposta

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, S.L., pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, presentat per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, podran interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació , en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 15 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 47 del Butlletí Oficial de la Província de Castelló (documento número 213 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu anterior.

III. En data 24 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 5.749 del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (document núm. 214 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu primer.

IV. En data 29 de març de 2012, (registre d'entrada número 4.772) presenta un escrit elSr. JOSÉ VICENTE CASTRO MARÍN, NIF 73.374.220 B, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 59-3rA, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a l'aprovació de la reforma del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742), citat en l'expositiu primer, que és del següent tenor:

«Que en los procedimientos referidos, tramitados ante este Ayuntamiento, se ha dictado un acto administrativo que habiendo puesto fin a la vía administrativa, es nulo de pleno derecho al amparo del apartado 1 del artículo 62 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Todo ello, sin perjuicio de actos anteriores y posteriores a dicha aprobación, de los cuales los ahora instantes igualmente deberían haber sido notificados, comportando igualmente dicha ausencia la nulidad de las presentes actuaciones.

Concretamente, se trata del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba reformar el Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y lineas de baja tensión, así como, la correspondiente retasación de cargas. E igualmente, los actos administrativos anteriores y posteriores a dicha aprobación, los cuales han sido tramitados con irregularidades y defectos en su procedimiento, por lo que no cabe otra consecuencia que decretar la nulidad de las actuaciones. Dicha nulidad se fundamenta en las siguientes:

ALEGACIONES

PRIMERA. Tal y como la mercantil Abuc i Promocions, S.L. - promotora del edificio donde radican las viviendas de los ahora instantes - nos ha comunicado, el Ayuntamiento de Benicarló ha dictado una resolución donde se resuelve el recurso de reposición planteado por la Promotora, y donde consta la posibilidad del Agente Urbanizador de proceder al cobro de las cuotas de urbanización impagadas, derivadas de la presente actuación a los actuales titulares de los inmuebles, amparándose en el principio de subrogación real, otorgándonos únicamente el plazo previsto por la ley para su pago voluntario, sin posibilidad de efectuar alegaciones sobre el fondo.

En primer lugar a este respecto, poner de relieve que los titulares que ahora suscriben, al igual que la mayoría de los restantes titulares de inmuebles de las diferentes promociones existentes dentro del ámbito de la actuación, son los titulares registrales con anterioridad al inicio del expediente de retasación de cargas, por lo que el Ayuntamiento era perfecto conocedor de dichas titularidades.

La parte dispositiva del acuerdo aprobatorio de la retasación dispone aprobar el reformado del Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y líneas de baja tensión, así como también procede a la aprobación del Proyecto de Retasación de Cargas presentado por el Agente Urbanizador con fecha 25 de septiembre de 2007.

Es evidente que los ahora instantes tenían y siguen ostentando un interés directo y legítimo en tener conocimiento y formular las alegaciones y manifestaciones pertinentes en todo lo relativo a dicho procedimiento de retasación de cargas, ya que en caso de que finalmente fuese procedente la misma, los que ahora suscriben y demás propietarios de inmuebles afectados, se constituyen como sujetos obligados y responsables - sus viviendas - del pago de las cuotas de urbanización derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, todo ello de conformidad con el principio de subrogación real.

En virtud del meritado principio, la enajenación de una finca implica que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente. Por tanto, en base al principio de subrogación real el simple cambio en la titularidad dominical de un inmueble no puede alterar los deberes urbanísticos, ni los compromisos concretos con la Administración y el Agente Urbanizador.

Por lo expuesto, las cuotas de urbanización derivadas de la eventual retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada.

SEGUNDA. Y precisamente en atención a lo expuesto, debiendo ser finalmente los propietarios de los inmuebles los que deben soportar las cargas urbanísticas derivadas de la retasación, o recaer sobre sus inmuebles la garantía del pago de las mismas, debió ser igualmente preciso poner en conocimiento la incoación del expediente de retasación de cargas a fin de que los mismos procedieran a manifestar todo aquello que estimaran conveniente. A este respecto, es preciso tener en cuenta que la propia Administración Local es plenamente conocedora de la identidad de los diferentes titulares de los inmuebles promovidos en la actuación, puesto que los mismos efectuaron en nombre propio las diferentes solicitudes a los fines de obtener las Licencias de Primera Ocupación o Cédulas de Habitabilidad y ello ya desde el ejercicio 2004, adjuntando las correspondientes escrituras de propiedad.

El ahora instante (y la mayoría de los titulares de las viviendas de los edificios promovidos por Abuc i Promocions, S.L.) lo eran en el momento en que se inició el expediente de retasación de cargas por parte del Agente Urbanizador. En este sentido, venimos en aportar como documento nº 1 nota simple correspondiente a la vivienda de su propiedad, siendo público y notorio nuestra condición de propietarios.

Asimismo, tal y como se aprecia tras la lectura de dicho nota simple, constan debidamente inscritas y en primer lugar en el orden de las cargas vigentes, las cargas urbanísticas derivadas del Expediente de Reparcelación del Programa de Actuación Integrada Unidad de Ejecución del Ámbito Territorial Suelo Urbano entre Avenida Papa Luna y calle Peñíscola.

La referida inscripción en el Registro de la Propiedad de las cargas urbanísticas, en relación con el principio de afección real, comporta, tal y como el Tribunal Supremo ha declarado, entre otras, en sus Sentencias de 2 de noviembre de 1993 (recurso de apelación 9855/1990), 18 de enero de 1996 (recurso de apelación 5782/1991), 29 de enero de 1996 (recurso de apelación 5846/1991), 16 de julio de 1996 (recurso de apelación 8336/1991) y 7 de julio de 2000 (recurso de casación 2769/1995), que en los supuestos de enajenación de fincas, el adquirente quedará subrogado en el lugar y puesto del anterior propietario en los compromisos que hubiese contraído con las Corporaciones Públicas respecto de la urbanización y edificación, de acuerdo con el principio, sancionado legalmente, de subrogación real, que congela el régimen urbanístico de la propiedad inmobiliaria, con independencia de quien sea su titular propietario, evitando, de esta forma, que el simple cambio en la titularidad dominical de una finca pueda alterar tanto las limitaciones y deberes legales como los compromisos contraídos con la Administración urbanística, pues las normas urbanísticas y, por tanto, los planes de esta naturaleza, son derecho necesario, que no puede ser desconocido por los particulares adquirentes de fincas sobre las que pesan determinadas limitaciones o deberes, aunque, para proteger el tráfico jurídico, el transmitente venga obligado a hacer constar expresamente en el título de enajenación las limitaciones y demás circunstancias urbanísticas, entre las que se encuentran los compromisos que el propietario hubiese asumido en orden a la urbanización, autorizando, de lo contrario, al adquirente para resolver el contrato o ejercitar frente a aquel las acciones de que se crea asistido ante la jurisdicción civil.

Esta doctrina se reitera en los diversos tribunales superiores siendo expresión de la misma, las sentencias del TSJ de Cataluña de 25 de octubre de 2006; de Madrid de 20 de enero de 2006; y de Castilla la Mancha de 29 de marzo de 2008.

Pero es que además, el artículo 2.1 de la Ley 6/98, se ha limitado en este punto a clarificar lo que venía sentando la jurisprudencia al respecto de los efectos de la inscripción en el Registro de la Propiedad, de forma que, constando la inscripción registral de las cargas de urbanización en los inmuebles resultantes de los nuevos adquirentes, surtirá efecto sobre los mismos.

Esta misma doctrina se mantiene en la sentencia de 4 de marzo de 2008 del Tribunal Supremo, que dice: «Así pues, los ahora recurrentes, como propietarios de las distintas parcelas, están obligados a contribuir a las obras de urbanización llevadas a cabo por el Ayuntamiento, tras sustituir como urbanizador a la empresa inicialmente seleccionada. Y tal obligación de contribuir deriva de su condición de propietarios del suelo e independientemente de que sobre los mismos se hayan llevado a cabo o no construcciones, en este caso viviendas unifamiliares». Máxime y con toda claridad cuando las cargas de urbanización constan debidamente inscritas en el Registro de la Propiedad.

TERCERA. En atención a todo lo expuesto, es evidente que los titulares de los inmuebles afectados por la retasación de cargas debíamos haber tenido conocimiento del inicio, tramitación y aprobación de dicho procedimiento de retasación, según todo lo invocado y en base al principio de afección real, el cual faculta que debamos soportar dichas cargas contempladas en el artículo 67 LRAU, hasta el punto de poder practicar nueva afección sobre nuestras propias viviendas a instancias del Urbanizador, en atención a la facultad que establece el artículo 71.1 c) LRAU, para cubrir el importe total adeudado.

Resulta obvio que la ausencia de actuación en tal sentido nos comporta un grave perjuicio en calidad de interesados y en este caso titulares de inmuebles afectos directamente a dicha obligación, tramitándose el procedimiento de retasación sin la observancia de las normas previstas en la legislación urbanística, pero además infringiendo principios básicos que rigen nuestro ordenamiento, como lo es por ejemplo, el principio de seguridad jurídica, provocando indefensión a los propietarios afectados que no hemos podido hacer valer nuestros derechos, ante el Agente Urbanizador, pese a ser propietarios en el momento de la retasación, y asi consta debidamente inscritos nuestra titularidad en el Registro Público de la Propiedad, viéndonos finalmente obligados a garantizar e incluso efectuar una serie de pagos en atención a unas cargas de urbanización cuyo origen no hemos podido conocer ni considerar.

En primer lugar, dejar sentado que en el presente expediente de retasación de cargas resulta de aplicación la L.R.A.U., y ello dado que la aprobación del correspondiente Programa de Actuación Integrada del que deriva la misma se llevó a cabo mediante Decreto de 24 de febrero de 2000. El art. 67.3 LRAU contempla la posibilidad de retasación de cargas iniciales del Programa «con motivo de la aprobación del proyecto de urbanización o de sus reformados», siendo para ello necesario tramitar un reformado para la retasación de cargas de urbanización cuando las mismas no se deriven directamente del Proyecto de Urbanización. El acto que ahora se impugna no es conforme a derecho en base a lo dispuesto en el art. 62.1 LRJAP-PAC, por lo que es nulo de pleno derecho al haberse prescindido del procedimiento establecido para la modificación del Proyecto de Urbanización y que da cobertura al expediente de retasación de cargas, y especialmente, en lo referente al trámite esencial de información a los afectados del modificado o reformado del Proyecto de Urbanización originario. O dicho de otra manera, la relevancia de la omisión de una nueva información pública, junto con el hecho evidente de no seguir el procedimiento establecido, se reputa como un vicio de nulidad de pleno derecho en base al art. 62.1 e) LRJAP-PAC.

Y siguiendo esas argumentaciones, e incidiendo en la falta de información a los afectados, es preciso poner de relieve que las obras que constituyen el objeto de la retasación no pueden incardinarse en el supuesto previsto en el art. 53 LRAU último párrafo, al no tratarse de obras de mera reparación, renovación o mejoras, al incluirse en el proyecto final de obra importantes partidas de obras no previstas al iniciarse la actuación, en consecuencia los proyectos debieron ser sometidos a nueva información pública y comunicarlo a los interesados antes de su aprobación por la Administración demandada. Y de hecho, en el presente procedimiento, se llevó a cabo en cierta forma la exposición pública del Proyecto de Retasación de cargas, si bien OLVIDANDO COMPLEMENTE LA COMUNICACIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS A LOS QUE LA MISMA AFECTABA DIRECTAMENTE, PROPIETARIOS QUE ADEMÁS APARECÍAN DEBIDAMENTE INSCRITOS EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD, siendo por tanto obligación, tanto de la Administración Local como del Agente Urbanizador proceder a su llamada a los fines del trámite de información pública, siendo por el contrario, que se prescindió total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, ESTANDO POR ELLO ANTE UNA CAUSA DE NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LAS DEL ART. 62.1 E) LRJAP-PAC, AL CAUSAR UNA EVIDENTE INDEFENSIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS OBLIGADOS A SOPORTAR Y GARANTIZAR MEDIANTE SUS INMUEBLES EL PAGO DE LAS CARGAS DE URBANIZACIÓN.

La relevancia en los trámites del acto aprobatorio de esa falta de requisito de forma como es la información a los afectados se ha reputado por la jurisprudencia del Tribunal Supremo como un «trámite esencial» y «hasta sagrado» que da lugar a la anulación del acto recurrido, y por ello nos encontramos ante un defecto de forma, de los previstos en el art. 63.2 LRJAP-PAC que ha producido indefensión a los interesados, los cuales hasta el presente momento, no hemos tenido conocimiento ni posibilidad de debate sobre unas cantidades que finalmente se nos pueden repercutir.

La importancia de la información pública es evidente, sirviendo para permitir la participación ciudadana y a la vez facilitar a la Administración numerosos puntos de vista, que le permitan adoptar la solución mas adecuada y oportuna, que tenga en cuenta el adecuado equilibrio de intereses. Constituye en realidad una audiencia a los interesados con una finalidad de defensa de los mismos que en el supuesto que nos ocupa fue obviada.

Este es precisamente el caso: estamos ante un proyecto de retasación de cargas que no solo modifica las condiciones previstas en el Programa sino que lo hace de manera sustancial, no siendo de mera reparación o reforma o adecuación las obras pretendidas, extremo por el que no siendo de aplicación el art. 53 LRAU, ello obligaba a someter el proyecto reformado a una nueva información pública al objeto de que los afectados hiciesen las alegaciones oportunas, pero al no haberse hecho así, causa una indefensión real o material ya que los ahora instantes y muchos otros propietarios no tuvieron la oportunidad de alegar frente a ese proyecto por desconocimiento del mismo. Y la propia Administración Local reconoce la necesidad de tal exposición pública, sometiendo el proyecto de retasación a la misma, si bien olvidando por completo a la mayoría de los afectados, como son los ahora instantes, propietarios con efectos erga omnes, sobre los cuales tanto la Administración Local como el Urbanizador tenían el debe de notificar, en aras a no vulnerar -como de facto ha ocurrido- el derecho de defensa de los ahora instantes y causarles una evidente indefensión.

Es significativo como esta inquietud de salvaguardar los derechos de los propietarios afectados, tiene fiel reflejo en el artículo 168.3 de la actual Ley Urbanística Valenciana cuando se refiere al procedimiento de retasación de cargas estableciendo que «A tal efecto, la retasación de cargas exigirá la tramitación de un procedimiento administrativo que especifico (sic) con notificación y audiencia de todos los propietarios afectados».

Igualmente, el artículo 390 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística Valenciana, establece que «El procedimiento por el que deberá tramitarse, en su caso, los expedientes de retasación de cargas que tengan su origen en el artículo anterior, será el siguiente:

1. Se redactará por parte del Urbanizador una memoria de la retasación de cargas que deberá justificar: [...]

2. La memoria así redactada será presentada ante la Administración actuante y se someterá a información pública mediante:

a) NOTIFICACIÓN a quienes figuren como interesados en el expediente y, EN CUALQUIER CASO, A LOS TITULARES REGISTRALES DE DERECHOS REALES INSCRITOS SOBRE FINCAS AFECTADAS. [...].»

En el presente caso no se ha dado cumplimiento a la normativa urbanística vigente en dicho momento puesto que la Administración Local ni siquiera procedió a la averiguación de los que eran titulares registrales en el momento de dicha retasación, y en consecuencia considerando como propietaria de la totalidad de los inmuebles a la promotora ABUC I PROMOCIONS S.L., a pesar de disponer de dicha información, procediendo a la notificación - UNICAMENTE - de aquellas entidades que eran inicialmente titulares en el momento anterior de la tramitación del Proyecto de Urbanización y Programa de Actuación. Es evidente que se ha infringido un precepto fundamental en la tramitación del presente procedimiento de retasación de cargas y de las cuotas de urbanización resultantes (art. 72.1 LRAU), el cual ha impedido que los propietarios tengan acceso al expediente a los fines de hacer constar sus manifestaciones, en relación con unos importes relativos a cargas de urbanización a los que finalmente quedan afectos los inmuebles de su propiedad. Dicha falta de notificación a los titulares registrales - tal y como establece la legislación - en el momento de la información pública de la memoria del proyecto de retasación de cargas, además de constituir per se una clara infracción de la normativa reguladora de dicho procedimiento, provoca una clara indefensión al administrado, al no poder hacer valer nuestros derechos ante el total desconocimiento de la existencia de un procedimiento que sin duda nos afecta, por lo que ello supone la nulidad radical del posterior acuerdo probatorio.

En este sentido, y según Jurisprudencia del Tribunal Supremo (STS de 24 de febrero de 1997) cabe entender como uno de los trámites considerados esencialísimos y fundamentales, el mencionado en el artículo 105 de nuestra Constitución, y directamente vinculado al derecho fundamental de defensa del artículo 24 del mismo texto legal, es decir, el trámite de audiencia al interesado, en el que se comprende la falta de notificaciones individuales a los interesados, todo lo cual provoca una auténtica indefensión a los instantes.

En la Jurisprudencia mas actual sobre la omisión de trámites esenciales, la STS de 28 de febrero de 2007, consideró nulo de pleno derecho en base al artículo 62.1.e) de la Ley 30/1992 la falta de audiencia a propietarios integrantes de una Junta de Compensación urbanística para la aprobación de un Proyecto de Compensación, puesto que dicho trámite estaba contemplado no solo en los Estatutos de dicha entidad urbanística sino también por el Reglamento de Gestión Urbanística, y además en el expediente administrativo no constaba que dicho Proyecto fuese sometido a la audiencia de todos los afectados, considerando, por ende, el Tribunal Supremo, la nulidad de pleno derecho del acuerdo aprobatorio del Proyecto. Muy conectada con la aprobación de instrumentos de Reparcelación y la notificación a los interesados está la doctrina -ya consolidada- según la cual, la aprobación definitiva de estos instrumentos vulnerando el principio de equidistribución de beneficios y cargas derivados del planeamiento supone la nulidad radical del acuerdo aprobatorio. Así, la STSJ de Cataluña de 18 de mayo de 2007:

«no puede predicarse cuando en un instrumento urbanístico, se afecta, desde un principio, el justo equilibrio entre cargas y beneficios, al ignorar la existencia de titulares de las fincas afectadas, cuando la aprobación definitiva resulta viciada de nulidad por haber prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido en su elaboración y aprobación, ignorando a sus partícipes, que se sanciona con la nulidad de pleno derecho del art. 62.1.e) de la repetida Ley 30/92, sin posibilidad de convalidación alguna por una vía espuria producida con posterioridad al acto relevante que fue la aprobación definitiva de la reparcelación el 13 de agosto de 2001 sin conocimiento ni intervención de una afectada, lo que acarrea indefensión, procediendo declarar la nulidad de tal aprobación y retrotrayendo las actuaciones al momento anterior a la misma tal y como se solicita en la demanda, por total inexistencia de acreditamiento fehaciente de que es de preveer que volvería a producirse un acto administrativo igual al que se anula, infringiendo el principio de tutela judicial efectiva (art. 24 C.E.)».

Igualmente, en el sentido expuesto, la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, de fecha 10 de junio de 2004, en un supuesto de retasación de cargas, dispone en sus fundamentos de derecho que no constituiría nulidad de actuaciones la falta de alguna publicación a los efectos del artículo 62 de la Ley 30/92 pues se trataría de un requisito subsanable, oponiendo que en dicho caso no existe indefensión al haberse notificado debidamente a los afectados: «... de faltar alguna publicación, ello no comporta la nulidad, a la vista del art. 62 de la Ley 30/92 EDL 1992/17271: se trataría de un requisito subsanable. Tampoco hay indefensión para los actores, que han sido debidamente notificados». Y precisamente la notificación a la que se refiere la citada Sentencia es la que se ha obviado en el presente supuesto, de forma que la indefensión causada es palpable, siendo en este caso consecuente y pertinente la nulidad de las actuaciones y la retroacción de las mismas hasta el momento en que fue presentada la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas al Ayuntamiento, a fin de que se proceda en forma a la notificación de los titulares registrales, tal y como hoy ya contemplan y obligan los artículos 168.3 de la L.U.V. Y 390 del R.O.G.T.U., además de subsanar de esta forma la vulneración del derecho de audiencia a los interesados previsto en el artículo 105 de nuestra Constitución y en aras a la salvaguarda del derecho fundamental de defensa contenida en el artículo 24 del mismo texto legal.

En suma, TANTO EL AGENTE URBANIZADOR COMO EL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ, EN EL MOMENTO DEL INICIO DEL PROCEDIMIENTO DE RETASACIÓN DE CARGAS, DEBÍAN HABER PROCEDIDO A LA AVERIGUACIÓN DE LOS TITULARES REGISTRALES DE LAS FINCAS AFECTADAS (DE IGUAL FORMA QUE SE PREVÉ EN LOS PROYECTOS DE REPARCELACIÓN) OBTENIENDO POR SUS MEDIOS DICHAS TITULARIDADES, QUE EL AYUNTAMIENTO YA DISPONÍA EN SUS ARCHIVOS, A LOS FINES DE DIRIGIRSE Y NOTIFICAR A CADA UNO DE LLOS LA TRAMITACIÓN DEL REFERIDO EXPEDIENTE DE RETASACIÓN Y A LOS FINES DE OTORGAR EL DERECHO DE AUDIENCIA A LOS AFECTADOS, EXTREMOS QUE EN ESTE SUPUESTO SE HA OBVIADO TOTAL Y ABSOLUTAMENTE.

CUARTA. Y al hilo de los expuesto, sin perjuicio de las alegaciones que se puedan efectuar en el momento oportuno en cuanto dispongamos del trámite de audiencia legalmente previsto, y a la vista de la totalidad del expediente del Proyecto de Urbanización, es preciso poner ya de manifiesto que la elevación del precio de las obras de ejecución consideramos que no atiende a causas imprevisibles del proyecto original, sin que por lo tanto, deban repercutirse a los propietarios, sino que deben recaer sobre el Agente Urbanizador, pues para ello asume el riesgo y ventura y obtiene por ello el correspondiente beneficio industrial.

Consideramos que en el presente caso no se trata de que a la hora de ejecutar el Proyecto de Urbanización se encuentren problemas que no hayan podido preverse en el momento de su redacción, sino ante una insuficiencia inicial del mismo en cuanto al abastecimiento eléctrico, teniendo en cuenta las futuras necesidades de la actuación. Y ello, desde luego, no es imprevisible en modo alguno, sino que por el contrario constituye un mecanismo del Agente Urbanizador a fin de que los propietarios acaben sufragando el error del agente urbanizador por una total y absoluta falta de estudio y por ende de previsibilidad del suministro eléctrico que era realmente necesario (sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana de 10 de junio de 2004 entre muchas otras).

Y en este sentido, tal y como igualmente ha manifestado la Jurisprudencia al respecto, es preciso que el Agente Urbanizador consulte con las empresas suministradoras de electricidad, telefonía, gas, etc, y en su caso, si es posible, alcance los acuerdos y convenios previos necesarios que puedan incidir económicamente en la proposición económica a presentar a posteriori. Es decir, el diseño de las redes, puntos de entronque, centros de transformación, depósitos u otros elementos similares, es muy conveniente consensuarlos previamente con las compañías suministradoras por la fuerte incidencia económica que pueden tener en la actuación. Resulta evidente, que si en el caso que nos ocupa esto se hubiera llevado a efecto por el Agente Urbanizador, no habría sido preciso el aumento de los costes del inicial Proyecto de Urbanización, y por ello precisamente alegamos la previsibilidad de los costes reclamados en vía de retasación.

En suma, debe quedar perfectamente acreditado para que proceda la retasación que la misma es consecuencia de causas totalmente imprevisibles, pues en caso contrario nos encontraríamos ante un mecanismo que permitiría ir incluyendo de forma totalmente arbitraria todos aquellos supuestos de aumentos de presupuesto, quedando en todo momento el Urbanizador -que no olvidemos que es quien asume el riesgo como empresario, cobrando por ello el correspondiente beneficio industrial - eximido de obligaciones pecuniarias que finalmente pesarán sobre los propietarios afectados, lo cual evidentemente no puede tolerarse ya que nos aboca a la existencia de Agentes Urbanizadores los cuales no asumen sus obligaciones como tal, con una falta de diligencia por su parte al conocer que cualquier error cometido por los mismos podrá ser posteriormente subsumido mediante el correspondiente procedimiento de retasación. Igualmente, tal proceder provoca la presentación de Proyectos de Urbanización carentes de detalle y previsión por parte del Agente urbanizador, con la intención de que con posterioridad podrá subsanar cualquier falta de que adolezca el mismo mediante el procedimiento de retasación, lo cual es a todas luces intolerable.

QUINTA. Además de todo lo expuesto, esta parte ha tenido conocimiento de que la promotora Abuc i Promocions, S.L., suscribió algún tipo de convenio con el Urbanizador en relación con la presente actuación urbanística y las cargas de urbanización que a todos afectan. Y en este sentido, EL ARTÍCULO 16.3 DEL REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008, DEL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DEL SUELO, DECLARA QUE TODA CLÁUSULA EN UN CONVENIO CELEBRADO POR EL PROMOTOR DE LA ACTUACIÓN URBANÍSTICA CON LA ADMINISTRACIÓN A TRAVÉS DE LA CUAL IMPONGA SOBRE LAS FINCAS COMPRENDIDAS EN LA UNIDAD DE ACTUACIÓN OBLIGACIONES SUPERIORES A AQUELLAS QUE EXIGE LA LEY ES NULA EN CUANTO PERJUDIQUE A LOS PROPIETARIOS.

Es claro que en el presente caso el convenio suscrito por el Urbanizador y la promotora Abuc i Promocions, S.L. (ya sin ser propietaria) es nulo de pleno derecho, por incidir el mismo sobre fincas comprendidas en la unidad de actuación, perjudicando a los propietarios de las mismas, sin que se les haya dado a los mismos trámite de audiencia alguno a los fines de poder mostrar su conformidad o bien oponerse al mismo. Es decir, no se ha permitido a los propietarios cualquier posibilidad de incidir válidamente sobre el estatuto o situación jurídico-real (como prevé el art. 19.1 del mismo TRLS 2008), sino que, propiamente, se han establecido límites o cargas sobre nuestras titularidades, por parte de aquel sujeto que promueve y ejecuta las actuaciones transformadoras del suelo sobre fincas de ajena pertenencia.

En suma, y tal y como ya se ha adelantado en las primeras alegaciones, en el mismo sentido se halla redactado el artículo 16 del Texto Refundido de la Ley del Suelo (RD Legislativo 2/2008, de 20 de junio) precisamente en relación con los deberes de promoción de las actuaciones de transformación urbanística que pesan sobre los propietarios del suelo, en cuanto contenido del derecho de propiedad (art. 9 TRLS 2008) -deberes que relaciona en su número 1 para señalar en su número 2 que los terrenos incluidos en el ámbito de actuación que señalen los correspondientes instrumentos de planeamiento o de ejecución del mismo quedan afectos, «con carácter de garantía real» al cumplimiento de tales deberes-, dispone al efecto, número 3, que «los convenios o negocios jurídicos que el promotor de la actuación celebre con la Administración correspondiente, no podrán establecer obligaciones o prestaciones adicionales ni mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados. La cláusula que contravenga estas reglas será nula de pleno derecho».

También el artículo 19 del mismo Texto Refundido de la Ley del Suelo, artículo 19.12, afirma de manera inequívoca, al igual que lo hicieron sus precedentes normativos mas inmediatos, el denominado «principio de subrogación real» de las fincas en los límites y vinculaciones derivadas de la ordenación urbanística, distinguiendo al efecto entre los «deberes del propietario» -de los que se afirma indudablemente que son exigibles frente a cualquier propietario, sea el originario o sucesivos por cualquier título de aquél-, y aquellas obligaciones voluntariamente asumidas por un determinado propietario con la Administración, por vía convencional, que al no tener la naturaleza de deberes legales sólo pueden fundarse en aquel convenio suscrito.

Por lo expuesto, procede igualmente la declaración de nulidad del convenio suscrito entre el Urbanizador, la Administración y la promotora Abuc i Promocions, S.L. - la cual no ostentaba ninguna representación de los propietarios - en tanto en cuanto en el mismo se contienen obligaciones o prestaciones adicionales mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados; reiterando que además los propietarios afectados no han tenido ni siquiera el derecho de poder manifestarse al respecto de todo ello debido al absoluto desconocimiento sobre el presente expediente dada la ausencia de notificación a los mismos pese a ser titulares registrales debidamente inscritos en el Registro Público de la Propiedad.

SEXTA. A su vez debemos poner de manifiesto que tampoco se ha podido poner de manifiesto el derecho, según establece el artículo 67 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, reguladora de la Actividad Urbanística en la Comunidad Valenciana, que ostentamos los propietarios afectados a reintegrarnos los costes que se sufraguen para extensiones de las redes de suministros con cargo a las compañías que prestan el servicio, salvo la parte correspondiente a las acometidas propias de la Actuación. Existe toda una normativa legal -amparada por una reiterada doctrina de nuestra jurisprudencia- en el sentido que el coste de las mencionadas instalaciones debe ser sufragado por la empresa distribuidora, tanto en lo referente a las redes de alta y baja tensión como a los centros de transformación que aquellas alimentan, siempre excepto en la parte que corresponde al usuario final, y una vez que se realice la cesión de las instalaciones a Iberdrola, cesión que se impone obligatoriamente por el artículo 23 del Real Decreto 2949/82, de 15 de octubre, referente a las Acometidas Eléctricas, de ahí que nos cuestionemos si realmente la Urbanizadora ha percibido alguna cantidad por dicho concepto y realmente cual es la parte del coste que deberíamos sufragar en el supuesto que finalmente procediese la retasación, y su repercusión a los propietarios.

Por todo lo expuesto,

AL ÓRGANO ADMINISTRATIVO SUPLICO: Que teniendo por presentado este escrito, lo admita y, en virtud de lo que en el mismo se contiene, previa la tramitación prevista en el artículo 102 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, declare:

1. La nulidad de pleno derecho del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba la correspondiente retasación de cargas relativa al procedimiento PAI/291/99 VIAL ENTRE AVENIDA PAPA LUNA Y CL. PEÑISCOLA; y ello con motivo de la ausencia absoluta de la notificación de la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas a los titulares registrales afectados.

2. Consecuencia de lo anterior, se acuerde retrotraer todas las actuaciones al momento en que tuvo lugar la presentación por parte del Agente Urbanizador de la memoria presentada ante la Administración Pública, a fin de que se proceda en legal forma a la información pública de dicho documento, mediante la notificación a los titulares registrales dejando sin efecto cuantas resoluciones deriven de las resoluciones cuya nulidad de predica.

3. La nulidad del convenio urbanístico que el urbanizador haya suscrito con la promotora Abuc i Promocions, S.L., por contener el mismo obligaciones mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados en las que no han tomado parte los propietarios afectados.»

Fonaments de dret

Primer i únic. Des del punt de vista jurídic, hem de manifestar que no procedeix l'admissió a tràmit de la present sol·licitud de declaració de nul·litat de l'acord plenari de 28/02/08,per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), que formula el Sr. JOSÉ VICENTE CASTRO MARÍN.

L'interessat sol·licita la declaració de nul·litat de ple dret de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 28/02/08, de conformitat amb el que es disposa en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), invocant com a causa de nul·litat de ple dret, la prevista en l'article 62.1.i) de la citada LRJPAC.

Aquest article 102 de la LRJPAC, estableix en relació amb la revisió de disposicions i actes nuls, el següent:

«1. Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la persona interessada, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si ho hi hagués, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagen posat fi a la via administrativa o que no hagen estat recorreguts en termini, en els supòsits previstos en l'article 62.1.

(...)

3. L'òrgan competent per a la revisió d'ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds que formulen les persones interessades, sense necessitat de recaptar un dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu de la comunitat autònoma, quan aquestes no es basen en alguna de les causes de nul·litat de l'article 62 o manquen manifestament de fonament, així com en el cas que s'hagueren desestimat quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.»

El citat article 62.1.i) de la LRJPAC, disposa en relació amb la nul·litat de ple dret que:

«1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

    e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.»

La inadmissió a tràmit té el seu fonament, tal com ha establert el Tribunal Suprem en la Sentència de 21 febrer 2006 [RJ\2006\5200], que el defecte d'audiència (esgrimit pel Sr. Castro Marín, en el seu escrit de 29/03/12) d'un dels propietaris, en un expedient, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, prevista a l'apartat i) de l'article 62.1, de la LRJPAC, perquè a les persones interessades se'ls va notificar l'acord plenari de 28/02/08, mitjançant la publicació d'edictes, tant en el Butlletí Oficial de la Província, en data 15 d'abril de 2008, com en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en data 24 d'abril de 2008, no sent susceptible de generar la nul·litat de ple dret de l'expedient ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992.

Així la citada sentència del TS de 21/02/06, estableix que:

«SISÉ

Finalment s'addueix, com a causa de nul·litat de ple dret de l'esmentada Ordre ministerial aprovatòria de la partió, que en el procediment a aquest efecte seguit no va ser sentit el propietari d'una finca confrontant, que després va passar a ser titularitat de la recurrent.

Tal defecte no està recollit en l'apartat i) de l'article 62 .1 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, ja que no constitueix una falta total del procediment determinant de la nul·litat radical de l'acte, sinó un defecte formal causant d'indefensió, previst en l'article 63.2 d'aquesta mateixa Llei com a causa d'anul·labilitat, i, per tant, no susceptible de generar la nul·litat de ple dret de la partió practicada ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la qual cosa va portar al Consell de Ministres, sense necessitat de demanar dictamen al Consell d'Estat, a acordar motivadament la inadmissió a tràmit de la sol·licitud formulada, segons el que es disposa a l'apartat 3 del citat article 102.

Insistim que el defecte d'audiència d'un dels propietaris confrontants, malgrat el que es disposa en l'article 12.2 de la vigent Llei de Costes, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, perquè a les persones interessades se'ls va convocar mitjançant la publicació d'edictes al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de San Bartolomé de Tirajana, en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari denominat La Provincia, mentre que van ser sentits aquells propietaris que el referit Ajuntament va informar a l'Administració de l'Estat que eren titulars de finques confrontants, circumstàncies totes que impedeixen considerar que l'Ordre ministerial, la revisió de la qual es va demanar al Consell de Ministres, es dictés prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, de manera que reiterem que no concorre la causa de nul·litat radical prevista a l'apartat i) de l'article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.»

Hem de recordar que consten en l'expedient recorregut, els documents núm. 213 i 214.

Aquests documents són fotocòpies de l'anunci, que apareix publicat tant en el BOP de Castelló, número 47, de data 15 d'abril de 2008 i en el DOCV, número 5.749, de data 24 d'abril de 2008 [en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, en relació amb l'aprovació de la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en Sòl Urbà, entre l'avinguda del Mar i el carrer de Peníscola, per a la instal·lació d'un nou transformador i línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues (expedient PAII/497, antic PAI/291/99)] en el qual es recull l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló en la sessió que va tindre lloc en data 28 de febrer de 2008 (ara impugnat), d'aprovació del reformat del projecte d'urbanització i de la retaxació de càrregues.

Per tant, tal com s'ha posat de manifest per la STS de 21/02/06, la falta d'audiència no provoca la nul·litat absoluta de l'acord plenari, per la qual cosa es considera adequada la declaració d'inadmissió de la sol·licitud de revisió d'ofici.

Is per això que no pot estimar-se de cap manera, que hi haja hagut una absència absoluta de la notificació (com afirma l'interessat ) i per tant una omissió total i absoluta dels tràmits preceptius, per la qual cosa, sense necessitat d'entrar en el fons de l'assumpte, pot concloure's que no escau la revisió d'ofici sol·licitada per l'interessat.

En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. No admetre a tràmit l'escrit que presenta en data 29 de març de 2012, (registre d'entrada número 4.772) el Sr. JOSÉ VICENTE CASTRO MARÍN, NIF: 73.374.220-B, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 59-3r A , a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07, de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret primer i únic, de l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en data 20 d'abril de 2012, que consta en l'expedient.

Segon. Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

7.3. Se sotmet a consideració l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 20 d'abril de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord del Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), que interposa el Sr. Carlos Ferrer Aguilar.

Vist l'escrit que presenta en data 5 d'abril de 2012, (registre d'entrada número 5.119) el Sr. CARLOS FERRER AGUILAR, NIF 18.977.028-G, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 77-3r C, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAI/291/99 (actual PAII/497), prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (r.i. número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló adopta el següent acord (notificat ala mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, en data 1/04/08):

«Relació de fets

I. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 24 de febrer de 2000, es va aprovar el Programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola i es va adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil VIBRESA, S.L.

II. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 12 de desembre de 2001, es van aprovar els projectes d'urbanització i de reparcel·lació de dit PAI.

III. En data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742), Vicent Vinuesa Fabregat, en representació de la mercantil VIBRESA, S.L. presenta reformat del Projecte d'urbanització del programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de procedir a modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, que modifica la previsió inicial de càrregues estimada anteriorment en el Programa.

IV. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de 27 d'octubre de 2007, se sotmet a informació pública la documentació presentada per VIBRESA, SL en data 25 de setembre de 2007, mitjançant la publicació d'un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 5.630, de 31 d'octubre de 2007, així com, en el periòdic Mediterraneo de Castelló.

V. Durant el termini d'informació pública d'un mes, comptador des de la publicació de l'anunci en el DOGV, consta en l'expedient de referència que s'han presentat les següents al·legacions:

El 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, manifesta que: les càrregues derivades de la Urbanització del PAI VIBRESA referides a la finca propietat de la mercantil BENIMENORCA, S.L. han de ser dirigides a Mª Teresa Lores Avila, ja que segons l'escriptura pública de compravenda d'aquesta finca atorgada el 25 de gener de 2002, havia de ser la venedora qui satisfera totes les despeses relatives a la finca venuda, derivats de la preceptiva urbanització i parcel·lació. Hi adjunta una còpia de la referida escriptura de compravenda.

VI. En data 23 de gener de 2008, l'enginyer tècnic municipal, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, emet un informe favorable a la modificació del projecte d'urbanització i corresponent retaxació de càrregues d'urbanització, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007.

Fonaments de dret

I.- En relació a l'al·legació presentada per BENIMENORCA, S.L. referent al subjecte obligat al pagament de les quotes d'urbanització derivades de les instal·lacions objecte de la modificació del projecte d'urbanització aprovat en el seu moment, cal indicar que l'article 18 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl, estableix que la transmissió de finques no modifica la situació del titular respecte dels deures del propietari conforme a aquesta Llei i allò establit per la legislació de l'ordenació territorial i urbanística aplicable o exigible pels actes d'execució d'aquesta, de manera que el nou titular queda subrogat en els drets i deures de l'anterior propietari.

El principi de subrogació real, en virtut del qual l'alienació d'una finca no altera la seua situació objectiva, que està fixada per l'estatut urbanístic de la propietat immobiliària, suposa que l'adquirent se subroga en els drets i obligacions del transmetent, ja que aquests tenen caràcter ob rem, pel qual segueixen a la cosa (a la finca o bé immoble) i no a la persona. Aquest principi està establit en la nostra legislació urbanística a la Llei del Sòl de 12 de maig de 1956 (art. 71), posteriorment en els textos refosos en la matèria de 1976 (art. 88) i de 1992 (article 22), així com a la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de Règim del Sòl i Valoracions (art. 21). Actualment està reflectit en l'art. 18 de la nova Llei 8/2007, de 28 de maig. Així mateix, ha estat arreplegada per la jurisprudència en reiterades ocasions (a títol d'exemple, la STS de 30 de desembre de 2005, RJ2006\4285).

Per tant, el principi de subrogació real congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària, amb independència de qui siga el titular propietari. D'aquesta forma s'evita que el simple canvi en la titularitat dominical d'una finca puga alterar tant les limitacions i deures legals com els compromisos contrets amb Administració urbanística.

L'anterior ha d'entendre's, sense perjudici de les accions civils que, si escau, l'interessat adquirent de la finca en qüestió pot exercir enfront del venedor, per l'eventual incompliment de les obligacions derivades de la relació jurídica entre ells, contretes en aquest cas mitjançant compravenda celebrada davant notari en data 25 de gener de 2002.

II. D'acord amb el previst en la disposició transitòria tercera del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU).

III. D'acord amb el previst en els articles 53, en relació amb els articles 45 i següents, de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), aplicable a l'aprovació del modificat del Projecte d'Urbanització aprovat.

IV. D'acord amb el previst en els articles 168 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i 389 i següents del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, que regulen els expedients de retaxació de càrregues.

V. Vist que el Projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, va ser aprovat pel Ple de la corporació en data 12 de desembre de 2001, es proposa a aquest òrgan, previ dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, l'adopció del següent acord:

Proposta

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, S.L., pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, presentat per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, podran interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació , en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 15 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 47 del Butlletí Oficial de la Província de Castelló (documento número 213 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu anterior.

III. En data 24 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 5.749 del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (document núm. 214 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu primer.

IV. En data 5 d'abril de 2012, (registre d'entrada número 5.119) presenta un escrit elSr. CARLOS FERRER AGUILAR, NIF: 18.977.028-G, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 77-3rC, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a l'aprovació de la reforma del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742), citat en l'expositiu primer, que és del següent tenor:

«Que en los procedimientos referidos, tramitados ante este Ayuntamiento, se ha dictado un acto administrativo que habiendo puesto fin a la vía administrativa, es nulo de pleno derecho al amparo del apartado 1 del artículo 62 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Todo ello, sin perjuicio de actos anteriores y posteriores a dicha aprobación, de los cuales los ahora instantes igualmente deberían haber sido notificados, comportando igualmente dicha ausencia la nulidad de las presentes actuaciones.

Concretamente, se trata del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba reformar el Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y lineas de baja tensión, así como, la correspondiente retasación de cargas. E igualmente, los actos administrativos anteriores y posteriores a dicha aprobación, los cuales han sido tramitados con irregularidades y defectos en su procedimiento, por lo que no cabe otra consecuencia que decretar la nulidad de las actuaciones. Dicha nulidad se fundamenta en las siguientes:

ALEGACIONES

PRIMERA. Tal y como la mercantil Abuc i Promocions, S.L. - promotora del edificio donde radican las viviendas de los ahora instantes - nos ha comunicado, el Ayuntamiento de Benicarló ha dictado una resolución donde se resuelve el recurso de reposición planteado por la Promotora, y donde consta la posibilidad del Agente Urbanizador de proceder al cobro de las cuotas de urbanización impagadas, derivadas de la presente actuación a los actuales titulares de los inmuebles, amparándose en el principio de subrogación real, otorgándonos únicamente el plazo previsto por la ley para su pago voluntario, sin posibilidad de efectuar alegaciones sobre el fondo.

En primer lugar a este respecto, poner de relieve que los titulares que ahora suscriben, al igual que la mayoría de los restantes titulares de inmuebles de las diferentes promociones existentes dentro del ámbito de la actuación, son los titulares registrales con anterioridad al inicio del expediente de retasación de cargas, por lo que el Ayuntamiento era perfecto conocedor de dichas titularidades.

La parte dispositiva del acuerdo aprobatorio de la retasación dispone aprobar el reformado del Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y líneas de baja tensión, así como también procede a la aprobación del Proyecto de Retasación de Cargas presentado por el Agente Urbanizador con fecha 25 de septiembre de 2007.

Es evidente que los ahora instantes tenían y siguen ostentando un interés directo y legítimo en tener conocimiento y formular las alegaciones y manifestaciones pertinentes en todo lo relativo a dicho procedimiento de retasación de cargas, ya que en caso de que finalmente fuese procedente la misma, los que ahora suscriben y demás propietarios de inmuebles afectados, se constituyen como sujetos obligados y responsables - sus viviendas - del pago de las cuotas de urbanización derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, todo ello de conformidad con el principio de subrogación real.

En virtud del meritado principio, la enajenación de una finca implica que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente. Por tanto, en base al principio de subrogación real el simple cambio en la titularidad dominical de un inmueble no puede alterar los deberes urbanísticos, ni los compromisos concretos con la Administración y el Agente Urbanizador.

Por lo expuesto, las cuotas de urbanización derivadas de la eventual retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada.

SEGUNDA. Y precisamente en atención a lo expuesto, debiendo ser finalmente los propietarios de los inmuebles los que deben soportar las cargas urbanísticas derivadas de la retasación, o recaer sobre sus inmuebles la garantía del pago de las mismas, debió ser igualmente preciso poner en conocimiento la incoación del expediente de retasación de cargas a fin de que los mismos procedieran a manifestar todo aquello que estimaran conveniente. A este respecto, es preciso tener en cuenta que la propia Administración Local es plenamente conocedora de la identidad de los diferentes titulares de los inmuebles promovidos en la actuación, puesto que los mismos efectuaron en nombre propio las diferentes solicitudes a los fines de obtener las Licencias de Primera Ocupación o Cédulas de Habitabilidad y ello ya desde el ejercicio 2004, adjuntando las correspondientes escrituras de propiedad.

El ahora instante (y la mayoría de los titulares de las viviendas de los edificios promovidos por Abuc i Promocions, S.L.) lo eran en el momento en que se inició el expediente de retasación de cargas por parte del Agente Urbanizador. En este sentido, venimos en aportar como documento nº 1 nota simple correspondiente a la vivienda de su propiedad, siendo público y notorio nuestra condición de propietarios.

Asimismo, tal y como se aprecia tras la lectura de dicho nota simple, constan debidamente inscritas y en primer lugar en el orden de las cargas vigentes, las cargas urbanísticas derivadas del Expediente de Reparcelación del Programa de Actuación Integrada Unidad de Ejecución del Ámbito Territorial Suelo Urbano entre Avenida Papa Luna y calle Peñíscola.

La referida inscripción en el Registro de la Propiedad de las cargas urbanísticas, en relación con el principio de afección real, comporta, tal y como el Tribunal Supremo ha declarado, entre otras, en sus Sentencias de 2 de noviembre de 1993 (recurso de apelación 9855/1990), 18 de enero de 1996 (recurso de apelación 5782/1991), 29 de enero de 1996 (recurso de apelación 5846/1991), 16 de julio de 1996 (recurso de apelación 8336/1991) y 7 de julio de 2000 (recurso de casación 2769/1995), que en los supuestos de enajenación de fincas, el adquirente quedará subrogado en el lugar y puesto del anterior propietario en los compromisos que hubiese contraído con las Corporaciones Públicas respecto de la urbanización y edificación, de acuerdo con el principio, sancionado legalmente, de subrogación real, que congela el régimen urbanístico de la propiedad inmobiliaria, con independencia de quien sea su titular propietario, evitando, de esta forma, que el simple cambio en la titularidad dominical de una finca pueda alterar tanto las limitaciones y deberes legales como los compromisos contraídos con la Administración urbanística, pues las normas urbanísticas y, por tanto, los planes de esta naturaleza, son derecho necesario, que no puede ser desconocido por los particulares adquirentes de fincas sobre las que pesan determinadas limitaciones o deberes, aunque, para proteger el tráfico jurídico, el transmitente venga obligado a hacer constar expresamente en el título de enajenación las limitaciones y demás circunstancias urbanísticas, entre las que se encuentran los compromisos que el propietario hubiese asumido en orden a la urbanización, autorizando, de lo contrario, al adquirente para resolver el contrato o ejercitar frente a aquel las acciones de que se crea asistido ante la jurisdicción civil.

Esta doctrina se reitera en los diversos tribunales superiores siendo expresión de la misma, las sentencias del TSJ de Cataluña de 25 de octubre de 2006; de Madrid de 20 de enero de 2006; y de Castilla la Mancha de 29 de marzo de 2008.

Pero es que además, el artículo 2.1 de la Ley 6/98, se ha limitado en este punto a clarificar lo que venía sentando la jurisprudencia al respecto de los efectos de la inscripción en el Registro de la Propiedad, de forma que, constando la inscripción registral de las cargas de urbanización en los inmuebles resultantes de los nuevos adquirentes, surtirá efecto sobre los mismos.

Esta misma doctrina se mantiene en la sentencia de 4 de marzo de 2008 del Tribunal Supremo, que dice: «Así pues, los ahora recurrentes, como propietarios de las distintas parcelas, están obligados a contribuir a las obras de urbanización llevadas a cabo por el Ayuntamiento, tras sustituir como urbanizador a la empresa inicialmente seleccionada. Y tal obligación de contribuir deriva de su condición de propietarios del suelo e independientemente de que sobre los mismos se hayan llevado a cabo o no construcciones, en este caso viviendas unifamiliares». Máxime y con toda claridad cuando las cargas de urbanización constan debidamente inscritas en el Registro de la Propiedad.

TERCERA. En atención a todo lo expuesto, es evidente que los titulares de los inmuebles afectados por la retasación de cargas debíamos haber tenido conocimiento del inicio, tramitación y aprobación de dicho procedimiento de retasación, según todo lo invocado y en base al principio de afección real, el cual faculta que debamos soportar dichas cargas contempladas en el artículo 67 LRAU, hasta el punto de poder practicar nueva afección sobre nuestras propias viviendas a instancias del Urbanizador, en atención a la facultad que establece el artículo 71.1 c) LRAU, para cubrir el importe total adeudado.

Resulta obvio que la ausencia de actuación en tal sentido nos comporta un grave perjuicio en calidad de interesados y en este caso titulares de inmuebles afectos directamente a dicha obligación, tramitándose el procedimiento de retasación sin la observancia de las normas previstas en la legislación urbanística, pero además infringiendo principios básicos que rigen nuestro ordenamiento, como lo es por ejemplo, el principio de seguridad jurídica, provocando indefensión a los propietarios afectados que no hemos podido hacer valer nuestros derechos, ante el Agente Urbanizador, pese a ser propietarios en el momento de la retasación, y asi consta debidamente inscritos nuestra titularidad en el Registro Público de la Propiedad, viéndonos finalmente obligados a garantizar e incluso efectuar una serie de pagos en atención a unas cargas de urbanización cuyo origen no hemos podido conocer ni considerar.

En primer lugar, dejar sentado que en el presente expediente de retasación de cargas resulta de aplicación la L.R.A.U., y ello dado que la aprobación del correspondiente Programa de Actuación Integrada del que deriva la misma se llevó a cabo mediante Decreto de 24 de febrero de 2000. El art. 67.3 LRAU contempla la posibilidad de retasación de cargas iniciales del Programa «con motivo de la aprobación del proyecto de urbanización o de sus reformados», siendo para ello necesario tramitar un reformado para la retasación de cargas de urbanización cuando las mismas no se deriven directamente del Proyecto de Urbanización. El acto que ahora se impugna no es conforme a derecho en base a lo dispuesto en el art. 62.1 LRJAP-PAC, por lo que es nulo de pleno derecho al haberse prescindido del procedimiento establecido para la modificación del Proyecto de Urbanización y que da cobertura al expediente de retasación de cargas, y especialmente, en lo referente al trámite esencial de información a los afectados del modificado o reformado del Proyecto de Urbanización originario. O dicho de otra manera, la relevancia de la omisión de una nueva información pública, junto con el hecho evidente de no seguir el procedimiento establecido, se reputa como un vicio de nulidad de pleno derecho en base al art. 62.1 e) LRJAP-PAC.

Y siguiendo esas argumentaciones, e incidiendo en la falta de información a los afectados, es preciso poner de relieve que las obras que constituyen el objeto de la retasación no pueden incardinarse en el supuesto previsto en el art. 53 LRAU último párrafo, al no tratarse de obras de mera reparación, renovación o mejoras, al incluirse en el proyecto final de obra importantes partidas de obras no previstas al iniciarse la actuación, en consecuencia los proyectos debieron ser sometidos a nueva información pública y comunicarlo a los interesados antes de su aprobación por la Administración demandada. Y de hecho, en el presente procedimiento, se llevó a cabo en cierta forma la exposición pública del Proyecto de Retasación de cargas, si bien OLVIDANDO COMPLETAMENTE LA COMUNICACIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS A LOS QUE LA MISMA AFECTABA DIRECTAMENTE, PROPIETARIOS QUE ADEMÁS APARECÍAN DEBIDAMENTE INSCRITOS EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD, siendo por tanto obligación, tanto de la Administración Local como del Agente Urbanizador proceder a su llamada a los fines del trámite de información pública, siendo por el contrario, que se prescindió total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, ESTANDO POR ELLO ANTE UNA CAUSA DE NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LAS DEL ART. 62.1 E) LRJAP-PAC, AL CAUSAR UNA EVIDENTE INDEFENSIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS OBLIGADOS A SOPORTAR Y GARANTIZAR MEDIANTE SUS INMUEBLES EL PAGO DE LAS CARGAS DE URBANIZACIÓN.

La relevancia en los trámites del acto aprobatorio de esa falta de requisito de forma como es la información a los afectados se ha reputado por la jurisprudencia del Tribunal Supremo como un «trámite esencial» y «hasta sagrado» que da lugar a la anulación del acto recurrido, y por ello nos encontramos ante un defecto de forma, de los previstos en el art. 63.2 LRJAP-PAC que ha producido indefensión a los interesados, los cuales hasta el presente momento, no hemos tenido conocimiento ni posibilidad de debate sobre unas cantidades que finalmente se nos pueden repercutir.

La importancia de la información pública es evidente, sirviendo para permitir la participación ciudadana y a la vez facilitar a la Administración numerosos puntos de vista, que le permitan adoptar la solución mas adecuada y oportuna, que tenga en cuenta el adecuado equilibrio de intereses. Constituye en realidad una audiencia a los interesados con una finalidad de defensa de los mismos que en el supuesto que nos ocupa fue obviada.

Este es precisamente el caso: estamos ante un proyecto de retasación de cargas que no solo modifica las condiciones previstas en el Programa sino que lo hace de manera sustancial, no siendo de mera reparación o reforma o adecuación las obras pretendidas, extremo por el que no siendo de aplicación el art. 53 LRAU, ello obligaba a someter el proyecto reformado a una nueva información pública al objeto de que los afectados hiciesen las alegaciones oportunas, pero al no haberse hecho así, causa una indefensión real o material ya que los ahora instantes y muchos otros propietarios no tuvieron la oportunidad de alegar frente a ese proyecto por desconocimiento del mismo. Y la propia Administración Local reconoce la necesidad de tal exposición pública, sometiendo el proyecto de retasación a la misma, si bien olvidando por completo a la mayoría de los afectados, como son los ahora instantes, propietarios con efectos erga omnes, sobre los cuales tanto la Administración Local como el Urbanizador tenían el debe de notificar, en aras a no vulnerar -como de facto ha ocurrido- el derecho de defensa de los ahora instantes y causarles una evidente indefensión.

Es significativo como esta inquietud de salvaguardar los derechos de los propietarios afectados, tiene fiel reflejo en el artículo 168.3 de la actual Ley Urbanística Valenciana cuando se refiere al procedimiento de retasación de cargas estableciendo que «A tal efecto, la retasación de cargas exigirá la tramitación de un procedimiento administrativo que especifico (sic) con notificación y audiencia de todos los propietarios afectados».

Igualmente, el artículo 390 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística Valenciana, establece que «El procedimiento por el que deberá tramitarse, en su caso, los expedientes de retasación de cargas que tengan su origen en el artículo anterior, será el siguiente:

1. Se redactará por parte del Urbanizador una memoria de la retasación de cargas que deberá justificar: [...]

2. La memoria así redactada será presentada ante la Administración actuante y se someterá a información pública mediante:

a) NOTIFICACIÓN a quienes figuren como interesados en el expediente y, EN CUALQUIER CASO, A LOS TITULARES REGISTRALES DE DERECHOS REALES INSCRITOS SOBRE FINCAS AFECTADAS. [...].»

En el presente caso no se ha dado cumplimiento a la normativa urbanística vigente en dicho momento puesto que la Administración Local ni siquiera procedió a la averiguación de los que eran titulares registrales en el momento de dicha retasación, y en consecuencia considerando como propietaria de la totalidad de los inmuebles a la promotora ABUC I PROMOCIONS S.L., a pesar de disponer de dicha información, procediendo a la notificación - UNICAMENTE - de aquellas entidades que eran inicialmente titulares en el momento anterior de la tramitación del Proyecto de Urbanización y Programa de Actuación. Es evidente que se ha infringido un precepto fundamental en la tramitación del presente procedimiento de retasación de cargas y de las cuotas de urbanización resultantes (art. 72.1 LRAU), el cual ha impedido que los propietarios tengan acceso al expediente a los fines de hacer constar sus manifestaciones, en relación con unos importes relativos a cargas de urbanización a los que finalmente quedan afectos los inmuebles de su propiedad. Dicha falta de notificación a los titulares registrales - tal y como establece la legislación - en el momento de la información pública de la memoria del proyecto de retasación de cargas, además de constituir per se una clara infracción de la normativa reguladora de dicho procedimiento, provoca una clara indefensión al administrado, al no poder hacer valer nuestros derechos ante el total desconocimiento de la existencia de un procedimiento que sin duda nos afecta, por lo que ello supone la nulidad radical del posterior acuerdo probatorio.

En este sentido, y según Jurisprudencia del Tribunal Supremo (STS de 24 de febrero de 1997) cabe entender como uno de los trámites considerados esencialísimos y fundamentales, el mencionado en el artículo 105 de nuestra Constitución, y directamente vinculado al derecho fundamental de defensa del artículo 24 del mismo texto legal, es decir, el trámite de audiencia al interesado, en el que se comprende la falta de notificaciones individuales a los interesados, todo lo cual provoca una auténtica indefensión a los instantes.

En la Jurisprudencia mas actual sobre la omisión de trámites esenciales, la STS de 28 de febrero de 2007, consideró nulo de pleno derecho en base al artículo 62.1.e) de la Ley 30/1992 la falta de audiencia a propietarios integrantes de una Junta de Compensación urbanística para la aprobación de un Proyecto de Compensación, puesto que dicho trámite estaba contemplado no solo en los Estatutos de dicha entidad urbanística sino también por el Reglamento de Gestión Urbanística, y además en el expediente administrativo no constaba que dicho Proyecto fuese sometido a la audiencia de todos los afectados, considerando, por ende, el Tribunal Supremo, la nulidad de pleno derecho del acuerdo aprobatorio del Proyecto. Muy conectada con la aprobación de instrumentos de Reparcelación y la notificación a los interesados está la doctrina -ya consolidada- según la cual, la aprobación definitiva de estos instrumentos vulnerando el principio de equidistribución de beneficios y cargas derivados del planeamiento supone la nulidad radical del acuerdo aprobatorio. Así, la STSJ de Cataluña de 18 de mayo de 2007:

«no puede predicarse cuando en un instrumento urbanístico, se afecta, desde un principio, el justo equilibrio entre cargas y beneficios, al ignorar la existencia de titulares de las fincas afectadas, cuando la aprobación definitiva resulta viciada de nulidad por haber prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido en su elaboración y aprobación, ignorando a sus partícipes, que se sanciona con la nulidad de pleno derecho del art. 62.1.e) de la repetida Ley 30/92, sin posibilidad de convalidación alguna por una vía espuria producida con posterioridad al acto relevante que fue la aprobación definitiva de la reparcelación el 13 de agosto de 2001 sin conocimiento ni intervención de una afectada, lo que acarrea indefensión, procediendo declarar la nulidad de tal aprobación y retrotrayendo las actuaciones al momento anterior a la misma tal y como se solicita en la demanda, por total inexistencia de acreditamiento fehaciente de que es de preveer que volvería a producirse un acto administrativo igual al que se anula, infringiendo el principio de tutela judicial efectiva (art. 24 C.E.)».

Igualmente, en el sentido expuesto, la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, de fecha 10 de junio de 2004, en un supuesto de retasación de cargas, dispone en sus fundamentos de derecho que no constituiría nulidad de actuaciones la falta de alguna publicación a los efectos del artículo 62 de la Ley 30/92 pues se trataría de un requisito subsanable, oponiendo que en dicho caso no existe indefensión al haberse notificado debidamente a los afectados: «...de faltar alguna publicación, ello no comporta la nulidad, a la vista del art. 62 de la Ley 30/92 EDL 1992/17271: se trataría de un requisito subsanable. Tampoco hay indefensión para los actores, que han sido debidamente notificados». Y precisamente la notificación a la que se refiere la citada Sentencia es la que se ha obviado en el presente supuesto, de forma que la indefensión causada es palpable, siendo en este caso consecuente y pertinente la nulidad de las actuaciones y la retroacción de las mismas hasta el momento en que fue presentada la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas al Ayuntamiento, a fin de que se proceda en forma a la notificación de los titulares registrales, tal y como hoy ya contemplan y obligan los artículos 168.3 de la L.U.V. Y 390 del R.O.G.T.U., además de subsanar de esta forma la vulneración del derecho de audiencia a los interesados previsto en el artículo 105 de nuestra Constitución y en aras a la salvaguarda del derecho fundamental de defensa contenida en el artículo 24 del mismo texto legal.

En suma, TANTO EL AGENTE URBANIZADOR COMO EL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ, EN EL MOMENTO DEL INICIO DEL PROCEDIMIENTO DE RETASACIÓN DE CARGAS, DEBÍAN HABER PROCEDIDO A LA AVERIGUACIÓN DE LOS TITULARES REGISTRALES DE LAS FINCAS AFECTADAS (DE IGUAL FORMA QUE SE PREVÉ EN LOS PROYECTOS DE REPARCELACIÓN) OBTENIENDO POR SUS MEDIOS DICHAS TITULARIDADES, QUE EL AYUNTAMIENTO YA DISPONÍA EN SUS ARCHIVOS, A LOS FINES DE DIRIGIRSE Y NOTIFICAR A CADA UNO DE LLOS LA TRAMITACIÓN DEL REFERIDO EXPEDIENTE DE RETASACIÓN Y A LOS FINES DE OTORGAR EL DERECHO DE AUDIENCIA A LOS AFECTADOS, EXTREMOS QUE EN ESTE SUPUESTO SE HA OBVIADO TOTAL Y ABSOLUTAMENTE.

CUARTA. Y al hilo de los expuesto, sin perjuicio de las alegaciones que se puedan efectuar en el momento oportuno en cuanto dispongamos del trámite de audiencia legalmente previsto, y a la vista de la totalidad del expediente del Proyecto de Urbanización, es preciso poner ya de manifiesto que la elevación del precio de las obras de ejecución consideramos que no atiende a causas imprevisibles del proyecto original, sin que por lo tanto, deban repercutirse a los propietarios, sino que deben recaer sobre el Agente Urbanizador, pues para ello asume el riesgo y ventura y obtiene por ello el correspondiente beneficio industrial.

Consideramos que en el presente caso no se trata de que a la hora de ejecutar el Proyecto de Urbanización se encuentren problemas que no hayan podido preverse en el momento de su redacción, sino ante una insuficiencia inicial del mismo en cuanto al abastecimiento eléctrico, teniendo en cuenta las futuras necesidades de la actuación. Y ello, desde luego, no es imprevisible en modo alguno, sino que por el contrario constituye un mecanismo del Agente Urbanizador a fin de que los propietarios acaben sufragando el error del agente urbanizador por una total y absoluta falta de estudio y por ende de previsibilidad del suministro eléctrico que era realmente necesario (sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana de 10 de junio de 2004 entre muchas otras).

Y en este sentido, tal y como igualmente ha manifestado la Jurisprudencia al respecto, es preciso que el Agente Urbanizador consulte con las empresas suministradoras de electricidad, telefonía, gas, etc, y en su caso, si es posible, alcance los acuerdos y convenios previos necesarios que puedan incidir económicamente en la proposición económica a presentar a posteriori. Es decir, el diseño de las redes, puntos de entronque, centros de transformación, depósitos u otros elementos similares, es muy conveniente consensuarlos previamente con las compañías suministradoras por la fuerte incidencia económica que pueden tener en la actuación. Resulta evidente, que si en el caso que nos ocupa esto se hubiera llevado a efecto por el Agente Urbanizador, no habría sido preciso el aumento de los costes del inicial Proyecto de Urbanización, y por ello precisamente alegamos la previsibilidad de los costes reclamados en vía de retasación.

En suma, debe quedar perfectamente acreditado para que proceda la retasación que la misma es consecuencia de causas totalmente imprevisibles, pues en caso contrario nos encontraríamos ante un mecanismo que permitiría ir incluyendo de forma totalmente arbitraria todos aquellos supuestos de aumentos de presupuesto, quedando en todo momento el Urbanizador -que no olvidemos que es quien asume el riesgo como empresario, cobrando por ello el correspondiente beneficio industrial - eximido de obligaciones pecuniarias que finalmente pesarán sobre los propietarios afectados, lo cual evidentemente no puede tolerarse ya que nos aboca a la existencia de Agentes Urbanizadores los cuales no asumen sus obligaciones como tal, con una falta de diligencia por su parte al conocer que cualquier error cometido por los mismos podrá ser posteriormente subsumido mediante el correspondiente procedimiento de retasación. Igualmente, tal proceder provoca la presentación de Proyectos de Urbanización carentes de detalle y previsión por parte del Agente urbanizador, con la intención de que con posterioridad podrá subsanar cualquier falta de que adolezca el mismo mediante el procedimiento de retasación, lo cual es a todas luces intolerable.

QUINTA. Además de todo lo expuesto, esta parte ha tenido conocimiento de que la promotora Abuc i Promocions, S.L., suscribió algún tipo de convenio con el Urbanizador en relación con la presente actuación urbanística y las cargas de urbanización que a todos afectan. Y en este sentido, EL ARTÍCULO 16.3 DEL REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008, DEL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DEL SUELO, DECLARA QUE TODA CLÁUSULA EN UN CONVENIO CELEBRADO POR EL PROMOTOR DE LA ACTUACIÓN URBANÍSTICA CON LA ADMINISTRACIÓN A TRAVÉS DE LA CUAL IMPONGA SOBRE LAS FINCAS COMPRENDIDAS EN LA UNIDAD DE ACTUACIÓN OBLIGACIONES SUPERIORES A AQUELLAS QUE EXIGE LA LEY ES NULA EN CUANTO PERJUDIQUE A LOS PROPIETARIOS.

Es claro que en el presente caso el convenio suscrito por el Urbanizador y la promotora Abuc i Promocions, S.L. (ya sin ser propietaria) es nulo de pleno derecho, por incidir el mismo sobre fincas comprendidas en la unidad de actuación, perjudicando a los propietarios de las mismas, sin que se les haya dado a los mismos trámite de audiencia alguno a los fines de poder mostrar su conformidad o bien oponerse al mismo. Es decir, no se ha permitido a los propietarios cualquier posibilidad de incidir válidamente sobre el estatuto o situación jurídico-real (como prevé el art. 19.1 del mismo TRLS 2008), sino que, propiamente, se han establecido límites o cargas sobre nuestras titularidades, por parte de aquel sujeto que promueve y ejecuta las actuaciones transformadoras del suelo sobre fincas de ajena pertenencia.

En suma, y tal y como ya se ha adelantado en las primeras alegaciones, en el mismo sentido se halla redactado el artículo 16 del Texto Refundido de la Ley del Suelo (RD Legislativo 2/2008, de 20 de junio) precisamente en relación con los deberes de promoción de las actuaciones de transformación urbanística que pesan sobre los propietarios del suelo, en cuanto contenido del derecho de propiedad (art. 9 TRLS 2008) -deberes que relaciona en su número 1 para señalar en su número 2 que los terrenos incluidos en el ámbito de actuación que señalen los correspondientes instrumentos de planeamiento o de ejecución del mismo quedan afectos, «con carácter de garantía real» al cumplimiento de tales deberes-, dispone al efecto, número 3, que «los convenios o negocios jurídicos que el promotor de la actuación celebre con la Administración correspondiente, no podrán establecer obligaciones o prestaciones adicionales ni mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados. La cláusula que contravenga estas reglas será nula de pleno derecho» .

También el artículo 19 del mismo Texto Refundido de la Ley del Suelo, artículo 19.12, afirma de manera inequívoca, al igual que lo hicieron sus precedentes normativos mas inmediatos, el denominado «principio de subrogación real» de las fincas en los límites y vinculaciones derivadas de la ordenación urbanística, distinguiendo al efecto entre los «deberes del propietario» -de los que se afirma indudablemente que son exigibles frente a cualquier propietario, sea el originario o sucesivos por cualquier título de aquél-, y aquellas obligaciones voluntariamente asumidas por un determinado propietario con la Administración, por vía convencional, que al no tener la naturaleza de deberes legales sólo pueden fundarse en aquel convenio suscrito.

Por lo expuesto, procede igualmente la declaración de nulidad del convenio suscrito entre el Urbanizador, la Administración y la promotora Abuc i Promocions, S.L. - la cual no ostentaba ninguna representación de los propietarios - en tanto en cuanto en el mismo se contienen obligaciones o prestaciones adicionales mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados; reiterando que además los propietarios afectados no han tenido ni siquiera el derecho de poder manifestarse al respecto de todo ello debido al absoluto desconocimiento sobre el presente expediente dada la ausencia de notificación a los mismos pese a ser titulares registrales debidamente inscritos en el Registro Público de la Propiedad.

SEXTA. A su vez debemos poner de manifiesto que tampoco se ha podido poner de manifiesto el derecho, según establece el artículo 67 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, reguladora de la Actividad Urbanística en la Comunidad Valenciana, que ostentamos los propietarios afectados a reintegrarnos los costes que se sufraguen para extensiones de las redes de suministros con cargo a las compañías que prestan el servicio, salvo la parte correspondiente a las acometidas propias de la Actuación. Existe toda una normativa legal -amparada por una reiterada doctrina de nuestra jurisprudencia- en el sentido que el coste de las mencionadas instalaciones debe ser sufragado por la empresa distribuidora, tanto en lo referente a las redes de alta y baja tensión como a los centros de transformación que aquellas alimentan, siempre excepto en la parte que corresponde al usuario final, y una vez que se realice la cesión de las instalaciones a Iberdrola, cesión que se impone obligatoriamente por el artículo 23 del Real Decreto 2949/82, de 15 de octubre, referente a las Acometidas Eléctricas, de ahí que nos cuestionemos si realmente la Urbanizadora ha percibido alguna cantidad por dicho concepto y realmente cual es la parte del coste que deberíamos sufragar en el supuesto que finalmente procediese la retasación, y su repercusión a los propietarios.

Por todo lo expuesto,

AL ÓRGANO ADMINISTRATIVO SUPLICO: Que teniendo por presentado este escrito, lo admita y, en virtud de lo que en el mismo se contiene, previa la tramitación prevista en el artículo 102 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, declare:

1. La nulidad de pleno derecho del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba la correspondiente retasación de cargas relativa al procedimiento PAI/291/99 VIAL ENTRE AVENIDA PAPA LUNA Y CL. PEÑISCOLA; y ello con motivo de la ausencia absoluta de la notificación de la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas a los titulares registrales afectados.

2. Consecuencia de lo anterior, se acuerde retrotraer todas las actuaciones al momento en que tuvo lugar la presentación por parte del Agente Urbanizador de la memoria presentada ante la Administración Pública, a fin de que se proceda en legal forma a la información pública de dicho documento, mediante la notificación a los titulares registrales dejando sin efecto cuantas resoluciones deriven de las resoluciones cuya nulidad de predica.

3. La nulidad del convenio urbanístico que el urbanizador haya suscrito con la promotora Abuc i Promocions, S.L., por contener el mismo obligaciones mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados en las que no han tomado parte los propietarios afectados.»

Fonaments de dret

Primer i únic . Des del punt de vista jurídic, hem de manifestar que no procedeix l'admissió a tràmit de la present sol·licitud de declaració de nul·litat de l'acord plenari de 28/02/08,per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), que formula el Sr. CARLOS FERRER AGUILAR.

L'interessat sol·licita la declaració de nul·litat de ple dret de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 28/02/08, de conformitat amb el que es disposa en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), invocant com a causa de nul·litat de ple dret, la prevista en l'article 62.1.i) de la citada LRJPAC.

Aquest article 102 de la LRJPAC, estableix en relació amb la revisió de disposicions i actes nuls, el següent:

«1. Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la persona interessada, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si ho hi hagués, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagen posat fi a la via administrativa o que no hagen estat recorreguts en termini, en els supòsits previstos en l'article 62.1.

(...)

3. L'òrgan competent per a la revisió d'ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds que formulen les persones interessades, sense necessitat de recaptar un dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu de la comunitat autònoma, quan aquestes no es basen en alguna de les causes de nul·litat de l'article 62 o manquen manifestament de fonament, així com en el cas que s'hagueren desestimat quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.»

El citat article 62.1.i) de la LRJPAC, disposa en relació amb la nul·litat de ple dret que:

«1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

    e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.»

La inadmissió a tràmit, té el seu fonament, tal com ha establert el Tribunal Suprem en la Sentència de 21 febrer 2006 [RJ\2006\5200], que el defecte d'audiència (esgrimit pel Sr. Ferrer Aguilar, en el seu escrit de 29/03/12) d'un dels propietaris, en un expedient, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, prevista a l'apartat i) de l'article 62.1, de la LRJPAC, perquè als interessats se'ls va notificar l'acord plenari de 28/02/08, mitjançant la publicació d'edictes, tant en el Butlletí Oficial de la Província, en data 15 d'abril de 2008, com en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en data 24 d'abril de 2008, per tant, no és susceptible de generar la nul·litat de ple dret de l'expedient ni, per tant, la seva revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992.

Així la citada sentència del TS de 21/02/06, estableix que:

«SISÉ

Finalment s'addueix, com a causa de nul·litat de ple dret de l'esmentada Ordre ministerial aprovatòria de la partió, que en el procediment a aquest efecte seguit no va ser sentit el propietari d'una finca confrontant, que després va passar a ser titularitat de la recurrent.

Tal defecte no està recollit en l'apartat i) de l'article 62 .1 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, ja que no constitueix una falta total del procediment determinant de la nul·litat radical de l'acte, sinó un defecte formal causant d'indefensió, previst en l'article 63.2 d'aquesta mateixa Llei com a causa d'anul·labilitat, i, per tant, no susceptible de generar la nul·litat de ple dret de la partió practicada ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la qual cosa va portar al Consell de Ministres, sense necessitat de demanar dictamen al Consell d'Estat, a acordar motivadament la inadmissió a tràmit de la sol·licitud formulada, segons el que es disposa a l'apartat 3 del citat article 102.

Insistim que el defecte d'audiència d'un dels propietaris confrontants, malgrat el que es disposa en l'article 12.2 de la vigent Llei de Costes, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, perquè a les persones interessades se'ls va convocar mitjançant la publicació d'edictes al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de San Bartolomé de Tirajana, en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari denominat La Provincia, mentre que van ser sentits aquells propietaris que el referit Ajuntament va informar a l'Administració de l'Estat que eren titulars de finques confrontants, circumstàncies totes que impedeixen considerar que l'Ordre ministerial, la revisió de la qual es va demanar al Consell de Ministres, es dictés prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, de manera que reiterem que no concorre la causa de nul·litat radical prevista a l'apartat i) de l'article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.»

Hem de recordar que consten en l'expedient recorregut, els documents núm. 213 i 214.

Aquests documents són fotocòpies de l'anunci, que apareix publicat tant en el BOP de Castelló, número 47, de data 15 d'abril de 2008 i en el DOCV, número 5.749, de data 24 d'abril de 2008 [en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, en relació amb l'aprovació de la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en Sòl Urbà, entre l'avinguda del Mar i el carrer de Peníscola, per a la instal·lació d'un nou transformador i línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues (expedient PAII/497, antic PAI/291/99)] en el qual es recull l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló en la sessió que va tindre lloc en data 28 de febrer de 2008 (ara impugnat), d'aprovació del reformat del projecte d'urbanització i de la retaxació de càrregues.

Per tant, tal com s'ha posat de manifest per la STS de 21/02/06, la falta d'audiència no provoca la nul·litat absoluta de l'acord plenari, per la qual cosa es considera adequada la declaració d'inadmissió de la sol·licitud de revisió d'ofici.

Is per això que no pot estimar-se de cap manera, que hi haja hagut una absència absoluta de la notificació (com afirma l'interessat ) i per tant una omissió total i absoluta dels tràmits preceptius, per la qual cosa, sense necessitat d'entrar en el fons de l'assumpte, pot concloure's que no escau la revisió d'ofici sol·licitada per l'interessat.

En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer . No admetre a tràmit, l'escrit que presenta en data 5 d'abril de 2012, (registre d'entrada número 5.119) el Sr. CARLOS FERRER AGUILAR, NIF 18.977.028-G, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 77-3rC,, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07, de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret primer i únic, de l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en data 20 d'abril de 2012, que consta en l'expedient.

Segon . Notificar la present resolució a la persona interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

7.4. Se sotmet a consideració l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 20 d'abril de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord del Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), que interposa la Sra. Carmen Mateu Peraire.

Vist l'escrit que presenta en data 11 d'abril de 2012, (registre d'entrada número 5.371) la Sra.. CARMEN MATEU PERAIRE, NIF 18.849.316-B, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 59-3rC, àtic, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAI/291/99 (actual PAII/497), prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació del reformat del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (r.i. número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló adopta el següent acord (notificat ala mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, en data 1/04/08):

«Relació de fets

I. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 24 de febrer de 2000, es va aprovar el Programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola i es va adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil VIBRESA, S.L.

II. Mitjançant un acord del Ple de la corporació de 12 de desembre de 2001, es van aprovar els projectes d'urbanització i de reparcel·lació de dit PAI.

III. En data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742), Vicent Vinuesa Fabregat, en representació de la mercantil VIBRESA, S.L. presenta reformat del Projecte d'urbanització del programa d'actuació integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de procedir a modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, que modifica la previsió inicial de càrregues estimada anteriorment en el Programa.

IV. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de 27 d'octubre de 2007, se sotmet a informació pública la documentació presentada per VIBRESA, SL en data 25 de setembre de 2007, mitjançant la publicació d'un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 5.630, de 31 d'octubre de 2007, així com, en el periòdic Mediterraneo de Castelló.

V. Durant el termini d'informació pública d'un mes, comptador des de la publicació de l'anunci en el DOGV, consta en l'expedient de referència que s'han presentat les següents al·legacions:

El 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, manifesta que: les càrregues derivades de la Urbanització del PAI VIBRESA referides a la finca propietat de la mercantil BENIMENORCA, S.L. han de ser dirigides a Mª Teresa Lores Avila, ja que segons l'escriptura pública de compravenda d'aquesta finca atorgada el 25 de gener de 2002, havia de ser la venedora qui satisfera totes les despeses relatives a la finca venuda, derivats de la preceptiva urbanització i parcel·lació. Hi adjunta una còpia de la referida escriptura de compravenda.

VI. En data 23 de gener de 2008, l'enginyer tècnic municipal, amb el vistiplau de l'arquitecte municipal, emet un informe favorable a la modificació del projecte d'urbanització i corresponent retaxació de càrregues d'urbanització, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007.

Fonaments de dret

I.- En relació a l'al·legació presentada per BENIMENORCA, S.L. referent al subjecte obligat al pagament de les quotes d'urbanització derivades de les instal·lacions objecte de la modificació del projecte d'urbanització aprovat en el seu moment, cal indicar que l'article 18 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, del Sòl, estableix que la transmissió de finques no modifica la situació del titular respecte dels deures del propietari conforme a aquesta Llei i allò establit per la legislació de l'ordenació territorial i urbanística aplicable o exigible pels actes d'execució d'aquesta, de manera que el nou titular queda subrogat en els drets i deures de l'anterior propietari.

El principi de subrogació real, en virtut del qual l'alienació d'una finca no altera la seua situació objectiva, que està fixada per l'estatut urbanístic de la propietat immobiliària, suposa que l'adquirent se subroga en els drets i obligacions del transmetent, ja que aquests tenen caràcter ob rem, pel qual segueixen a la cosa (a la finca o bé immoble) i no a la persona. Aquest principi està establit en la nostra legislació urbanística a la Llei del Sòl de 12 de maig de 1956 (art. 71), posteriorment en els textos refosos en la matèria de 1976 (art. 88) i de 1992 (article 22), així com a la Llei 6/1998, de 13 d'abril, de Règim del Sòl i Valoracions (art. 21). Actualment està reflectit en l'art. 18 de la nova Llei 8/2007, de 28 de maig. Així mateix, ha estat arreplegada per la jurisprudència en reiterades ocasions (a títol d'exemple, la STS de 30 de desembre de 2005, RJ2006\4285).

Per tant, el principi de subrogació real congela el règim urbanístic de la propietat immobiliària, amb independència de qui siga el titular propietari. D'aquesta forma s'evita que el simple canvi en la titularitat dominical d'una finca puga alterar tant les limitacions i deures legals com els compromisos contrets amb Administració urbanística.

L'anterior ha d'entendre's, sense perjudici de les accions civils que, si escau, l'interessat adquirent de la finca en qüestió pot exercir enfront del venedor, per l'eventual incompliment de les obligacions derivades de la relació jurídica entre ells, contretes en aquest cas mitjançant compravenda celebrada davant notari en data 25 de gener de 2002.

II.- D'acord amb el previst en la disposició transitòria tercera del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU).

III.- D'acord amb el previst en els articles 53, en relació amb els articles 45 i següents, de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), aplicable a l'aprovació del modificat del Projecte d'Urbanització aprovat.

IV. D'acord amb el previst en els articles 168 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i 389 i següents del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, que regulen els expedients de retaxació de càrregues.

V. Vist que el Projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, va ser aprovat pel Ple de la corporació en data 12 de desembre de 2001, es proposa a aquest òrgan, previ dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, l'adopció del següent acord:

Proposta

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, S.L., pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per a instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues, presentat per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, podran interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació , en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 15 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 47 del Butlletí Oficial de la Província de Castelló (documento número 213 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu anterior.

III. En data 24 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 5.749 del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (document núm. 214 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu primer.

IV. En data 11 d'abril de 2012, (registre d'entrada número 5.371) presenta un escrit la Sra. CARMEN MATEU PERAIRE, NIF 18.849.316-B, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 59-3rC, àtic, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a l'aprovació de la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (reg. d'entrada número 15.742), citat en l'expositiu primer, del següent tenor:

«Que en los procedimientos referidos, tramitados ante este Ayuntamiento, se ha dictado un acto administrativo que habiendo puesto fin a la vía administrativa, es nulo de pleno derecho al amparo del apartado 1 del artículo 62 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Todo ello, sin perjuicio de actos anteriores y posteriores a dicha aprobación, de los cuales los ahora instantes igualmente deberían haber sido notificados, comportando igualmente dicha ausencia la nulidad de las presentes actuaciones.

Concretamente, se trata del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba reformar el Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y lineas de baja tensión, así como, la correspondiente retasación de cargas. E igualmente, los actos administrativos anteriores y posteriores a dicha aprobación, los cuales han sido tramitados con irregularidades y defectos en su procedimiento, por lo que no cabe otra consecuencia que decretar la nulidad de las actuaciones. Dicha nulidad se fundamenta en las siguientes:

ALEGACIONES

PRIMERA. Tal y como la mercantil Abuc i Promocions, S.L. -promotora del edificio donde radican las viviendas de los ahora instantes- nos ha comunicado, el Ayuntamiento de Benicarló ha dictado una resolución donde se resuelve el recurso de reposición planteado por la Promotora, y donde consta la posibilidad del Agente Urbanizador de proceder al cobro de las cuotas de urbanización impagadas, derivadas de la presente actuación a los actuales titulares de los inmuebles, amparándose en el principio de subrogación real, otorgándonos únicamente el plazo previsto por la ley para su pago voluntario, sin posibilidad de efectuar alegaciones sobre el fondo.

En primer lugar a este respecto, poner de relieve que los titulares que ahora suscriben, al igual que la mayoría de los restantes titulares de inmuebles de las diferentes promociones existentes dentro del ámbito de la actuación, son los titulares registrales con anterioridad al inicio del expediente de retasación de cargas, por lo que el Ayuntamiento era perfecto conocedor de dichas titularidades.

La parte dispositiva del acuerdo aprobatorio de la retasación dispone aprobar el reformado del Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y líneas de baja tensión, así como también procede a la aprobación del Proyecto de Retasación de Cargas presentado por el Agente Urbanizador con fecha 25 de septiembre de 2007.

Es evidente que los ahora instantes tenían y siguen ostentando un interés directo y legítimo en tener conocimiento y formular las alegaciones y manifestaciones pertinentes en todo lo relativo a dicho procedimiento de retasación de cargas, ya que en caso de que finalmente fuese procedente la misma, los que ahora suscriben y demás propietarios de inmuebles afectados, se constituyen como sujetos obligados y responsables - sus viviendas - del pago de las cuotas de urbanización derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, todo ello de conformidad con el principio de subrogación real.

En virtud del meritado principio, la enajenación de una finca implica que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente. Por tanto, en base al principio de subrogación real el simple cambio en la titularidad dominical de un inmueble no puede alterar los deberes urbanísticos, ni los compromisos concretos con la Administración y el Agente Urbanizador.

Por lo expuesto, las cuotas de urbanización derivadas de la eventual retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada.

SEGUNDA. Y precisamente en atención a lo expuesto, debiendo ser finalmente los propietarios de los inmuebles los que deben soportar las cargas urbanísticas derivadas de la retasación, o recaer sobre sus inmuebles la garantía del pago de las mismas, debió ser igualmente preciso poner en conocimiento la incoación del expediente de retasación de cargas a fin de que los mismos procedieran a manifestar todo aquello que estimaran conveniente. A este respecto, es preciso tener en cuenta que la propia Administración Local es plenamente conocedora de la identidad de los diferentes titulares de los inmuebles promovidos en la actuación, puesto que los mismos efectuaron en nombre propio las diferentes solicitudes a los fines de obtener las Licencias de Primera Ocupación o Cédulas de Habitabilidad y ello ya desde el ejercicio 2004, adjuntando las correspondientes escrituras de propiedad.

El ahora instante (y la mayoría de los titulares de las viviendas de los edificios promovidos por Abuc i Promocions, S.L.) lo eran en el momento en que se inició el expediente de retasación de cargas por parte del Agente Urbanizador. En este sentido, venimos en aportar como documento nº 1 nota simple correspondiente a la vivienda de su propiedad, siendo público y notorio nuestra condición de propietarios.

Asimismo, tal y como se aprecia tras la lectura de dicho nota simple, constan debidamente inscritas y en primer lugar en el orden de las cargas vigentes, las cargas urbanísticas derivadas del Expediente de Reparcelación del Programa de Actuación Integrada Unidad de Ejecución del Ámbito Territorial Suelo Urbano entre Avenida Papa Luna y calle Peñíscola.

La referida inscripción en el Registro de la Propiedad de las cargas urbanísticas, en relación con el principio de afección real, comporta, tal y como el Tribunal Supremo ha declarado, entre otras, en sus Sentencias de 2 de noviembre de 1993 (recurso de apelación 9855/1990), 18 de enero de 1996 (recurso de apelación 5782/1991), 29 de enero de 1996 (recurso de apelación 5846/1991), 16 de julio de 1996 (recurso de apelación 8336/1991) y 7 de julio de 2000 (recurso de casación 2769/1995), que en los supuestos de enajenación de fincas, el adquirente quedará subrogado en el lugar y puesto del anterior propietario en los compromisos que hubiese contraído con las Corporaciones Públicas respecto de la urbanización y edificación, de acuerdo con el principio, sancionado legalmente, de subrogación real, que congela el régimen urbanístico de la propiedad inmobiliaria, con independencia de quien sea su titular propietario, evitando, de esta forma, que el simple cambio en la titularidad dominical de una finca pueda alterar tanto las limitaciones y deberes legales como los compromisos contraídos con la Administración urbanística, pues las normas urbanísticas y, por tanto, los planes de esta naturaleza, son derecho necesario, que no puede ser desconocido por los particulares adquirentes de fincas sobre las que pesan determinadas limitaciones o deberes, aunque, para proteger el tráfico jurídico, el transmitente venga obligado a hacer constar expresamente en el título de enajenación las limitaciones y demás circunstancias urbanísticas, entre las que se encuentran los compromisos que el propietario hubiese asumido en orden a la urbanización, autorizando, de lo contrario, al adquirente para resolver el contrato o ejercitar frente a aquel las acciones de que se crea asistido ante la jurisdicción civil.

Esta doctrina se reitera en los diversos tribunales superiores siendo expresión de la misma, las sentencias del TSJ de Cataluña de 25 de octubre de 2006; de Madrid de 20 de enero de 2006; y de Castilla la Mancha de 29 de marzo de 2008.

Pero es que además, el artículo 2.1 de la Ley 6/98, se ha limitado en este punto a clarificar lo que venía sentando la jurisprudencia al respecto de los efectos de la inscripción en el Registro de la Propiedad, de forma que, constando la inscripción registral de las cargas de urbanización en los inmuebles resultantes de los nuevos adquirentes, surtirá efecto sobre los mismos.

Esta misma doctrina se mantiene en la sentencia de 4 de marzo de 2008 del Tribunal Supremo, que dice: «Así pues, los ahora recurrentes, como propietarios de las distintas parcelas, están obligados a contribuir a las obras de urbanización llevadas a cabo por el Ayuntamiento, tras sustituir como urbanizador a la empresa inicialmente seleccionada. Y tal obligación de contribuir deriva de su condición de propietarios del suelo e independientemente de que sobre los mismos se hayan llevado a cabo o no construcciones, en este caso viviendas unifamiliares». Máxime y con toda claridad cuando las cargas de urbanización constan debidamente inscritas en el Registro de la Propiedad.

TERCERA. En atención a todo lo expuesto, es evidente que los titulares de los inmuebles afectados por la retasación de cargas debíamos haber tenido conocimiento del inicio, tramitación y aprobación de dicho procedimiento de retasación, según todo lo invocado y en base al principio de afección real, el cual faculta que debamos soportar dichas cargas contempladas en el artículo 67 LRAU, hasta el punto de poder practicar nueva afección sobre nuestras propias viviendas a instancias del Urbanizador, en atención a la facultad que establece el artículo 71.1 c) LRAU, para cubrir el importe total adeudado.

Resulta obvio que la ausencia de actuación en tal sentido nos comporta un grave perjuicio en calidad de interesados y en este caso titulares de inmuebles afectos directamente a dicha obligación, tramitándose el procedimiento de retasación sin la observancia de las normas previstas en la legislación urbanística, pero además infringiendo principios básicos que rigen nuestro ordenamiento, como lo es por ejemplo, el principio de seguridad jurídica, provocando indefensión a los propietarios afectados que no hemos podido hacer valer nuestros derechos, ante el Agente Urbanizador, pese a ser propietarios en el momento de la retasación, y asi consta debidamente inscritos nuestra titularidad en el Registro Público de la Propiedad, viéndonos finalmente obligados a garantizar e incluso efectuar una serie de pagos en atención a unas cargas de urbanización cuyo origen no hemos podido conocer ni considerar.

En primer lugar, dejar sentado que en el presente expediente de retasación de cargas resulta de aplicación la L.R.A.U., y ello dado que la aprobación del correspondiente Programa de Actuación Integrada del que deriva la misma se llevó a cabo mediante Decreto de 24 de febrero de 2000. El art. 67.3 LRAU contempla la posibilidad de retasación de cargas iniciales del Programa «con motivo de la aprobación del proyecto de urbanización o de sus reformados», siendo para ello necesario tramitar un reformado para la retasación de cargas de urbanización cuando las mismas no se deriven directamente del Proyecto de Urbanización. El acto que ahora se impugna no es conforme a derecho en base a lo dispuesto en el art. 62.1 LRJAP-PAC, por lo que es nulo de pleno derecho al haberse prescindido del procedimiento establecido para la modificación del Proyecto de Urbanización y que da cobertura al expediente de retasación de cargas, y especialmente, en lo referente al trámite esencial de información a los afectados del modificado o reformado del Proyecto de Urbanización originario. O dicho de otra manera, la relevancia de la omisión de una nueva información pública, junto con el hecho evidente de no seguir el procedimiento establecido, se reputa como un vicio de nulidad de pleno derecho en base al art. 62.1 e) LRJAP-PAC.

Y siguiendo esas argumentaciones, e incidiendo en la falta de información a los afectados, es preciso poner de relieve que las obras que constituyen el objeto de la retasación no pueden incardinarse en el supuesto previsto en el art. 53 LRAU último párrafo, al no tratarse de obras de mera reparación, renovación o mejoras, al incluirse en el proyecto final de obra importantes partidas de obras no previstas al iniciarse la actuación, en consecuencia los proyectos debieron ser sometidos a nueva información pública y comunicarlo a los interesados antes de su aprobación por la Administración demandada. Y de hecho, en el presente procedimiento, se llevó a cabo en cierta forma la exposición pública del Proyecto de Retasación de cargas, si bien OLVIDANDO COMPLETAMENTE LA COMUNICACIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS A LOS QUE LA MISMA AFECTABA DIRECTAMENTE, PROPIETARIOS QUE ADEMÁS APARECÍAN DEBIDAMENTE INSCRITOS EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD, siendo por tanto obligación, tanto de la Administración Local como del Agente Urbanizador proceder a su llamada a los fines del trámite de información pública, siendo por el contrario, que se prescindió total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, ESTANDO POR ELLO ANTE UNA CAUSA DE NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LAS DEL ART. 62.1 E) LRJAP-PAC, AL CAUSAR UNA EVIDENTE INDEFENSIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS OBLIGADOS A SOPORTAR Y GARANTIZAR MEDIANTE SUS INMUEBLES EL PAGO DE LAS CARGAS DE URBANIZACIÓN.

La relevancia en los trámites del acto aprobatorio de esa falta de requisito de forma como es la información a los afectados se ha reputado por la jurisprudencia del Tribunal Supremo como un «trámite esencial» y «hasta sagrado» que da lugar a la anulación del acto recurrido, y por ello nos encontramos ante un defecto de forma, de los previstos en el art. 63.2 LRJAP-PAC que ha producido indefensión a los interesados, los cuales hasta el presente momento, no hemos tenido conocimiento ni posibilidad de debate sobre unas cantidades que finalmente se nos pueden repercutir.

La importancia de la información pública es evidente, sirviendo para permitir la participación ciudadana y a la vez facilitar a la Administración numerosos puntos de vista, que le permitan adoptar la solución mas adecuada y oportuna, que tenga en cuenta el adecuado equilibrio de intereses. Constituye en realidad una audiencia a los interesados con una finalidad de defensa de los mismos que en el supuesto que nos ocupa fue obviada.

Este es precisamente el caso: estamos ante un proyecto de retasación de cargas que no solo modifica las condiciones previstas en el Programa sino que lo hace de manera sustancial, no siendo de mera reparación o reforma o adecuación las obras pretendidas, extremo por el que no siendo de aplicación el art. 53 LRAU, ello obligaba a someter el proyecto reformado a una nueva información pública al objeto de que los afectados hiciesen las alegaciones oportunas, pero al no haberse hecho así, causa una indefensión real o material ya que los ahora instantes y muchos otros propietarios no tuvieron la oportunidad de alegar frente a ese proyecto por desconocimiento del mismo. Y la propia Administración Local reconoce la necesidad de tal exposición pública, sometiendo el proyecto de retasación a la misma, si bien olvidando por completo a la mayoría de los afectados, como son los ahora instantes, propietarios con efectos «erga omnes», sobre los cuales tanto la Administración Local como el Urbanizador tenían el debe de notificar, en aras a no vulnerar -como de facto ha ocurrido- el derecho de defensa de los ahora instantes y causarles una evidente indefensión.

Es significativo como esta inquietud de salvaguardar los derechos de los propietarios afectados, tiene fiel reflejo en el artículo 168.3 de la actual Ley Urbanística Valenciana cuando se refiere al procedimiento de retasación de cargas estableciendo que «A tal efecto, la retasación de cargas exigirá la tramitación de un procedimiento administrativo que especifico (sic) con notificación y audiencia de todos los propietarios afectados».

Igualmente, el artículo 390 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística Valenciana, establece que «El procedimiento por el que deberá tramitarse, en su caso, los expedientes de retasación de cargas que tengan su origen en el artículo anterior, será el siguiente:

1. Se redactará por parte del Urbanizador una memoria de la retasación de cargas que deberá justificar: [...]

2. La memoria así redactada será presentada ante la Administración actuante y se someterá a información pública mediante:

a) NOTIFICACIÓN a quienes figuren como interesados en el expediente y, EN CUALQUIER CASO, A LOS TITULARES REGISTRALES DE DERECHOS REALES INSCRITOS SOBRE FINCAS AFECTADAS. [...].»

En el presente caso no se ha dado cumplimiento a la normativa urbanística vigente en dicho momento puesto que la Administración Local ni siquiera procedió a la averiguación de los que eran titulares registrales en el momento de dicha retasación, y en consecuencia considerando como propietaria de la totalidad de los inmuebles a la promotora ABUC I PROMOCIONS S.L., a pesar de disponer de dicha información, procediendo a la notificación - UNICAMENTE - de aquellas entidades que eran inicialmente titulares en el momento anterior de la tramitación del Proyecto de Urbanización y Programa de Actuación. Es evidente que se ha infringido un precepto fundamental en la tramitación del presente procedimiento de retasación de cargas y de las cuotas de urbanización resultantes (art. 72.1 LRAU), el cual ha impedido que los propietarios tengan acceso al expediente a los fines de hacer constar sus manifestaciones, en relación con unos importes relativos a cargas de urbanización a los que finalmente quedan afectos los inmuebles de su propiedad. Dicha falta de notificación a los titulares registrales - tal y como establece la legislación - en el momento de la información pública de la memoria del proyecto de retasación de cargas, además de constituir per se una clara infracción de la normativa reguladora de dicho procedimiento, provoca una clara indefensión al administrado, al no poder hacer valer nuestros derechos ante el total desconocimiento de la existencia de un procedimiento que sin duda nos afecta, por lo que ello supone la nulidad radical del posterior acuerdo probatorio.

En este sentido, y según Jurisprudencia del Tribunal Supremo (STS de 24 de febrero de 1997) cabe entender como uno de los trámites considerados esencialísimos y fundamentales, el mencionado en el artículo 105 de nuestra Constitución, y directamente vinculado al derecho fundamental de defensa del artículo 24 del mismo texto legal, es decir, el trámite de audiencia al interesado, en el que se comprende la falta de notificaciones individuales a los interesados, todo lo cual provoca una auténtica indefensión a los instantes.

En la Jurisprudencia mas actual sobre la omisión de trámites esenciales, la STS de 28 de febrero de 2007, consideró nulo de pleno derecho en base al artículo 62.1.e) de la Ley 30/1992 la falta de audiencia a propietarios integrantes de una Junta de Compensación urbanística para la aprobación de un Proyecto de Compensación, puesto que dicho trámite estaba contemplado no solo en los Estatutos de dicha entidad urbanística sino también por el Reglamento de Gestión Urbanística, y además en el expediente administrativo no constaba que dicho Proyecto fuese sometido a la audiencia de todos los afectados, considerando, por ende, el Tribunal Supremo, la nulidad de pleno derecho del acuerdo aprobatorio del Proyecto. Muy conectada con la aprobación de instrumentos de Reparcelación y la notificación a los interesados está la doctrina -ya consolidada- según la cual, la aprobación definitiva de estos instrumentos vulnerando el principio de equidistribución de beneficios y cargas derivados del planeamiento supone la nulidad radical del acuerdo aprobatorio. Así, la STSJ de Cataluña de 18 de mayo de 2007:

«no puede predicarse cuando en un instrumento urbanístico, se afecta, desde un principio, el justo equilibrio entre cargas y beneficios, al ignorar la existencia de titulares de las fincas afectadas, cuando la aprobación definitiva resulta viciada de nulidad por haber prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido en su elaboración y aprobación, ignorando a sus partícipes, que se sanciona con la nulidad de pleno derecho del art. 62.1.e) de la repetida Ley 30/92, sin posibilidad de convalidación alguna por una vía espuria producida con posterioridad al acto relevante que fue la aprobación definitiva de la reparcelación el 13 de agosto de 2001 sin conocimiento ni intervención de una afectada, lo que acarrea indefensión, procediendo declarar la nulidad de tal aprobación y retrotrayendo las actuaciones al momento anterior a la misma tal y como se solicita en la demanda, por total inexistencia de acreditamiento fehaciente de que es de preveer que volvería a producirse un acto administrativo igual al que se anula, infringiendo el principio de tutela judicial efectiva (art. 24 C.E.)».

Igualmente, en el sentido expuesto, la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, de fecha 10 de junio de 2004, en un supuesto de retasación de cargas, dispone en sus fundamentos de derecho que no constituiría nulidad de actuaciones la falta de alguna publicación a los efectos del artículo 62 de la Ley 30/92 pues se trataría de un requisito subsanable, oponiendo que en dicho caso no existe indefensión al haberse notificado debidamente a los afectados: «...de faltar alguna publicación, ello no comporta la nulidad, a la vista del art. 62 de la Ley 30/92 EDL 1992/17271: se trataría de un requisito subsanable. Tampoco hay indefensión para los actores, que han sido debidamente notificados». Y precisamente la notificación a la que se refiere la citada Sentencia es la que se ha obviado en el presente supuesto, de forma que la indefensión causada es palpable, siendo en este caso consecuente y pertinente la nulidad de las actuaciones y la retroacción de las mismas hasta el momento en que fue presentada la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas al Ayuntamiento, a fin de que se proceda en forma a la notificación de los titulares registrales, tal y como hoy ya contemplan y obligan los artículos 168.3 de la L.U.V. Y 390 del R.O.G.T.U., además de subsanar de esta forma la vulneración del derecho de audiencia a los interesados previsto en el artículo 105 de nuestra Constitución y en aras a la salvaguarda del derecho fundamental de defensa contenida en el artículo 24 del mismo texto legal.

En suma, TANTO EL AGENTE URBANIZADOR COMO EL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ, EN EL MOMENTO DEL INICIO DEL PROCEDIMIENTO DE RETASACIÓN DE CARGAS, DEBÍAN HABER PROCEDIDO A LA AVERIGUACIÓN DE LOS TITULARES REGISTRALES DE LAS FINCAS AFECTADAS (DE IGUAL FORMA QUE SE PREVÉ EN LOS PROYECTOS DE REPARCELACIÓN) OBTENIENDO POR SUS MEDIOS DICHAS TITULARIDADES, QUE EL AYUNTAMIENTO YA DISPONÍA EN SUS ARCHIVOS, A LOS FINES DE DIRIGIRSE Y NOTIFICAR A CADA UNO DE LLOS LA TRAMITACIÓN DEL REFERIDO EXPEDIENTE DE RETASACIÓN Y A LOS FINES DE OTORGAR EL DERECHO DE AUDIENCIA A LOS AFECTADOS, EXTREMOS QUE EN ESTE SUPUESTO SE HA OBVIADO TOTAL Y ABSOLUTAMENTE.

CUARTA. Y al hilo de los expuesto, sin perjuicio de las alegaciones que se puedan efectuar en el momento oportuno en cuanto dispongamos del trámite de audiencia legalmente previsto, y a la vista de la totalidad del expediente del Proyecto de Urbanización, es preciso poner ya de manifiesto que la elevación del precio de las obras de ejecución consideramos que no atiende a causas imprevisibles del proyecto original, sin que por lo tanto, deban repercutirse a los propietarios, sino que deben recaer sobre el Agente Urbanizador, pues para ello asume el riesgo y ventura y obtiene por ello el correspondiente beneficio industrial.

Consideramos que en el presente caso no se trata de que a la hora de ejecutar el Proyecto de Urbanización se encuentren problemas que no hayan podido preverse en el momento de su redacción, sino ante una insuficiencia inicial del mismo en cuanto al abastecimiento eléctrico, teniendo en cuenta las futuras necesidades de la actuación. Y ello, desde luego, no es imprevisible en modo alguno, sino que por el contrario constituye un mecanismo del Agente Urbanizador a fin de que los propietarios acaben sufragando el error del agente urbanizador por una total y absoluta falta de estudio y por ende de previsibilidad del suministro eléctrico que era realmente necesario (sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana de 10 de junio de 2004 entre muchas otras).

Y en este sentido, tal y como igualmente ha manifestado la Jurisprudencia al respecto, es preciso que el Agente Urbanizador consulte con las empresas suministradoras de electricidad, telefonía, gas, etc, y en su caso, si es posible, alcance los acuerdos y convenios previos necesarios que puedan incidir económicamente en la proposición económica a presentar a posteriori. Es decir, el diseño de las redes, puntos de entronque, centros de transformación, depósitos u otros elementos similares, es muy conveniente consensuarlos previamente con las compañías suministradoras por la fuerte incidencia económica que pueden tener en la actuación. Resulta evidente, que si en el caso que nos ocupa esto se hubiera llevado a efecto por el Agente Urbanizador, no habría sido preciso el aumento de los costes del inicial Proyecto de Urbanización, y por ello precisamente alegamos la previsibilidad de los costes reclamados en vía de retasación.

En suma, debe quedar perfectamente acreditado para que proceda la retasación que la misma es consecuencia de causas totalmente imprevisibles, pues en caso contrario nos encontraríamos ante un mecanismo que permitiría ir incluyendo de forma totalmente arbitraria todos aquellos supuestos de aumentos de presupuesto, quedando en todo momento el Urbanizador -que no olvidemos que es quien asume el riesgo como empresario, cobrando por ello el correspondiente beneficio industrial - eximido de obligaciones pecuniarias que finalmente pesarán sobre los propietarios afectados, lo cual evidentemente no puede tolerarse ya que nos aboca a la existencia de Agentes Urbanizadores los cuales no asumen sus obligaciones como tal, con una falta de diligencia por su parte al conocer que cualquier error cometido por los mismos podrá ser posteriormente subsumido mediante el correspondiente procedimiento de retasación. Igualmente, tal proceder provoca la presentación de Proyectos de Urbanización carentes de detalle y previsión por parte del Agente urbanizador, con la intención de que con posterioridad podrá subsanar cualquier falta de que adolezca el mismo mediante el procedimiento de retasación, lo cual es a todas luces intolerable.

QUINTA. Además de todo lo expuesto, esta parte ha tenido conocimiento de que la promotora Abuc i Promocions, S.L., suscribió algún tipo de convenio con el Urbanizador en relación con la presente actuación urbanística y las cargas de urbanización que a todos afectan. Y en este sentido, EL ARTÍCULO 16.3 DEL REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008, DEL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DEL SUELO, DECLARA QUE TODA CLÁUSULA EN UN CONVENIO CELEBRADO POR EL PROMOTOR DE LA ACTUACIÓN URBANÍSTICA CON LA ADMINISTRACIÓN A TRAVÉS DE LA CUAL IMPONGA SOBRE LAS FINCAS COMPRENDIDAS EN LA UNIDAD DE ACTUACIÓN OBLIGACIONES SUPERIORES A AQUELLAS QUE EXIGE LA LEY ES NULA EN CUANTO PERJUDIQUE A LOS PROPIETARIOS.

Es claro que en el presente caso el convenio suscrito por el Urbanizador y la promotora Abuc i Promocions, S.L. (ya sin ser propietaria) es nulo de pleno derecho, por incidir el mismo sobre fincas comprendidas en la unidad de actuación, perjudicando a los propietarios de las mismas, sin que se les haya dado a los mismos trámite de audiencia alguno a los fines de poder mostrar su conformidad o bien oponerse al mismo. Es decir, no se ha permitido a los propietarios cualquier posibilidad de incidir válidamente sobre el estatuto o situación jurídico-real (como prevé el art. 19.1 del mismo TRLS 2008), sino que, propiamente, se han establecido límites o cargas sobre nuestras titularidades, por parte de aquel sujeto que promueve y ejecuta las actuaciones transformadoras del suelo sobre fincas de ajena pertenencia.

En suma, y tal y como ya se ha adelantado en las primeras alegaciones, en el mismo sentido se halla redactado el artículo 16 del Texto Refundido de la Ley del Suelo (RD Legislativo 2/2008, de 20 de junio) precisamente en relación con los deberes de promoción de las actuaciones de transformación urbanística que pesan sobre los propietarios del suelo, en cuanto contenido del derecho de propiedad (art. 9 TRLS 2008) -deberes que relaciona en su número 1 para señalar en su número 2 que los terrenos incluidos en el ámbito de actuación que señalen los correspondientes instrumentos de planeamiento o de ejecución del mismo quedan afectos, «con carácter de garantía real» al cumplimiento de tales deberes-, dispone al efecto, número 3, que «los convenios o negocios jurídicos que el promotor de la actuación celebre con la Administración correspondiente, no podrán establecer obligaciones o prestaciones adicionales ni mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados. La cláusula que contravenga estas reglas será nula de pleno derecho» .

También el artículo 19 del mismo Texto Refundido de la Ley del Suelo, artículo 19.12, afirma de manera inequívoca, al igual que lo hicieron sus precedentes normativos mas inmediatos, el denominado «principio de subrogación real» de las fincas en los límites y vinculaciones derivadas de la ordenación urbanística, distinguiendo al efecto entre los «deberes del propietario» -de los que se afirma indudablemente que son exigibles frente a cualquier propietario, sea el originario o sucesivos por cualquier título de aquél-, y aquellas obligaciones voluntariamente asumidas por un determinado propietario con la Administración, por vía convencional, que al no tener la naturaleza de deberes legales sólo pueden fundarse en aquel convenio suscrito.

Por lo expuesto, procede igualmente la declaración de nulidad del convenio suscrito entre el Urbanizador, la Administración y la promotora Abuc i Promocions, S.L. - la cual no ostentaba ninguna representación de los propietarios - en tanto en cuanto en el mismo se contienen obligaciones o prestaciones adicionales mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados; reiterando que además los propietarios afectados no han tenido ni siquiera el derecho de poder manifestarse al respecto de todo ello debido al absoluto desconocimiento sobre el presente expediente dada la ausencia de notificación a los mismos pese a ser titulares registrales debidamente inscritos en el Registro Público de la Propiedad.

SEXTA. A su vez debemos poner de manifiesto que tampoco se ha podido poner de manifiesto el derecho, según establece el artículo 67 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, reguladora de la Actividad Urbanística en la Comunidad Valenciana, que ostentamos los propietarios afectados a reintegrarnos los costes que se sufraguen para extensiones de las redes de suministros con cargo a las compañías que prestan el servicio, salvo la parte correspondiente a las acometidas propias de la Actuación. Existe toda una normativa legal -amparada por una reiterada doctrina de nuestra jurisprudencia- en el sentido que el coste de las mencionadas instalaciones debe ser sufragado por la empresa distribuidora, tanto en lo referente a las redes de alta y baja tensión como a los centros de transformación que aquellas alimentan, siempre excepto en la parte que corresponde al usuario final, y una vez que se realice la cesión de las instalaciones a Iberdrola, cesión que se impone obligatoriamente por el artículo 23 del Real Decreto 2949/82, de 15 de octubre, referente a las Acometidas Eléctricas, de ahí que nos cuestionemos si realmente la Urbanizadora ha percibido alguna cantidad por dicho concepto y realmente cual es la parte del coste que deberíamos sufragar en el supuesto que finalmente procediese la retasación, y su repercusión a los propietarios.

Por todo lo expuesto,

AL ÓRGANO ADMINISTRATIVO SUPLICO: Que teniendo por presentado este escrito, lo admita y, en virtud de lo que en el mismo se contiene, previa la tramitación prevista en el artículo 102 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, declare:

1. La nulidad de pleno derecho del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba la correspondiente retasación de cargas relativa al procedimiento PAI/291/99 VIAL ENTRE AVENIDA PAPA LUNA Y CL. PEÑISCOLA; y ello con motivo de la ausencia absoluta de la notificación de la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas a los titulares registrales afectados.

2. Consecuencia de lo anterior, se acuerde retrotraer todas las actuaciones al momento en que tuvo lugar la presentación por parte del Agente Urbanizador de la memoria presentada ante la Administración Pública, a fin de que se proceda en legal forma a la información pública de dicho documento, mediante la notificación a los titulares registrales dejando sin efecto cuantas resoluciones deriven de las resoluciones cuya nulidad de predica.

3. La nulidad del convenio urbanístico que el urbanizador haya suscrito con la promotora Abuc i Promocions, S.L., por contener el mismo obligaciones mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados en las que no han tomado parte los propietarios afectados.»

Fonaments de dret

Primer i únic . Des del punt de vista jurídic, hem de manifestar que no procedeix l'admissió a tràmit de la present sol·licitud de declaració de nul·litat de l'acord plenari de 28/02/08,per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), que formula la Sra. CARMEN MATEU PERAIRE.

La interessada sol·licita, la declaració de nul·litat de ple dret, de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 28/02/08, de conformitat amb el que disposa l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), invocant com a causa de nul·litat de ple dret, la prevista en l'article 62.1.i) de la citada LRJPAC.

Aquest article 102 de la LRJPAC, estableix en relació amb la revisió de disposicions i actes nuls, el següent:

«1. Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la persona interessada, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si ho hi hagués, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagen posat fi a la via administrativa o que no hagen estat recorreguts en termini, en els supòsits previstos en l'article 62.1.

(...)

3. L'òrgan competent per a la revisió d'ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds que formulen les persones interessades, sense necessitat de recaptar un dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu de la comunitat autònoma, quan aquestes no es basen en alguna de les causes de nul·litat de l'article 62 o manquen manifestament de fonament, així com en el cas que s'hagueren desestimat quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.»

El citat article 62.1.i) de la LRJPAC, disposa en relació amb la nul·litat de ple dret que:

«1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

    e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.»

La inadmissió a tràmit té el seu fonament, tal com ha establert el Tribunal Suprem en la Sentència de 21 febrer 2006 [RJ\2006\5200], que el defecte d'audiència (esgrimit pel Sr. Castro Marín, en el seu escrit de 29/03/12) d'un dels propietaris, en un expedient, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, prevista a l'apartat i) de l'article 62.1, de la LRJPAC, perquè a les persones interessades se'ls va notificar l'acord plenari de 28/02/08, mitjançant la publicació d'edictes, tant en el Butlletí Oficial de la Província, en data 15 d'abril de 2008, com en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en data 24 d'abril de 2008, no sent susceptible de generar la nul·litat de ple dret de l'expedient ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992.

Així la citada sentència del TS de 21/02/06, estableix que:

«SISÉ

Finalment s'addueix, com a causa de nul·litat de ple dret de l'esmentada Ordre ministerial aprovatòria de la partió, que en el procediment a aquest efecte seguit no va ser sentit el propietari d'una finca confrontant, que després va passar a ser titularitat de la recurrent.

Tal defecte no està recollit en l'apartat i) de l'article 62 .1 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, ja que no constitueix una falta total del procediment determinant de la nul·litat radical de l'acte, sinó un defecte formal causant d'indefensió, previst en l'article 63.2 d'aquesta mateixa Llei com a causa d'anul·labilitat, i, per tant, no susceptible de generar la nul·litat de ple dret de la partió practicada ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la qual cosa va portar al Consell de Ministres, sense necessitat de demanar dictamen al Consell d'Estat, a acordar motivadament la inadmissió a tràmit de la sol·licitud formulada, segons el que es disposa a l'apartat 3 del citat article 102.

Insistim que el defecte d'audiència d'un dels propietaris confrontants, malgrat el que es disposa en l'article 12.2 de la vigent Llei de Costes, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, perquè als interessats se'ls va convocar mitjançant la publicació d'edictes en al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de San Bartolomé de Tirajana, en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari denominat La Provincia, mentre que van ser sentits aquells propietaris que el referit Ajuntament va informar a l'Administració de l'Estat que eren titulars de finques confrontants, circumstàncies totes que impedeixen considerar que l'Ordre ministerial, la revisió de la qual es va demanar al Consell de Ministres,es dictés prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, de manera que reiterem que no concorre la causa de nul·litat radical prevista a l'apartat i) de l'article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.»

Hem de recordar que consten en l'expedient recorregut, els documents núm. 213 i 214.

Aquests documents són fotocòpies de l'anunci, que apareix publicat tant en el BOP de Castelló, número 47, de data 15 d'abril de 2008 i en el DOCV, número 5.749, de data 24 d'abril de 2008 [en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, en relació amb l'aprovació de la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en Sòl Urbà, entre l'avinguda del Mar i el carrer de Peníscola, per a la instal·lació d'un nou transformador i línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues (expedient PAII/497, antic PAI/291/99)] en el qual es recull l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló en la sessió que va tindre lloc en data 28 de febrer de 2008 (ara impugnat), d'aprovació del reformat del projecte d'urbanització i de la retaxació de càrregues.

Per tant, tal com s'ha posat de manifest per la STS de 21/02/06, la falta d'audiència no provoca la nul·litat absoluta de l'acord plenari, per la qual cosa es considera adequada la declaració d'inadmissió de la sol·licitud de revisió d'ofici.

És per això que no pot estimar-se de cap manera, que hi haja hagut una absència absoluta de la notificació (com afirma la interessada) i, per tant, una omissió total i absoluta dels tràmits preceptius, per la qual cosa sense necessitat d'entrar en el fons de l'assumpte, pot concloure's que no escau a la revisió d'ofici sol·licitada perla interessada.

En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. No admetre a tràmit, l'escrit que presenta, en data 11 d'abril de 2012, (registre d'entrada número 5.371) la Sra. CARMEN MATEU PERAIRE, NIF 18.849.316-B, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer de Mallorca número 59-3rC, àtic,, a Benicarló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es procedeix a aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07, de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret primer i únic, de l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en data 20 d'abril de 2012, que consta en l'expedient.

Segon . Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 8é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LA SOL·LICITUD DE DEVOLUCIÓ DELS TERRENYS CEDITS VOLUNTÀRIAMENT PER A L'OBERTURA DEL VIAL DE LES CORTS VALENCIANES (FASE III). Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 27/04/2012, amb el vistiplau del TAG d'Urbanisme.

Exposició de fets

  1. El Pla General de Ordenació Urbana de Benicarló va ser aprovat definitivament el 29 de juliol de 1986. A dia d'avui, no ha estat aprovada l'ordenació detallada dels sectors 4 i 6, de sòl urbanitzable, ni ha estat programat el seu desenvolupament i execució. Compresa en l'àmbit d'aquests sectors, se situa l'últim tram superior, pendent d'executar, de l'avinguda de les Corts Valencianes, que connecta el carrer de Peníscola amb el carrer d'Alcalà de Xivert i la CN-340. En els plans sèrie A i B del Pla General, dit vial apareix com parteix integrant de la xarxa primària d'infraestructures municipals. El tramo inferior situat en sòl urbà, entre el carrer de Peníscola i l'avinguda del Papa Luna, ja ha estat urbanitzat.

  2. La connexió de l'avinguda de les Corts Valencianes amb el carrer d'Alcalà de Xivert es troba en el Pla General insuficientment definida i és a més de certa complexitat per la seua proximitat al futur bulevard urbà, actualment la CN-340. D'altra banda, la zona docent on se situa l'IES Ramón Cid, propera a l'avinguda de les Corts Valencianes mancava d'un adequat sistema d'accessos. Per això, els serveis tècnics municipals van redactar un pla especial de concreció de alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i de millora d'accessos a l'IES Ramón Cid i zona esportiva annexa, de Benicarló, que va ser aprovat provisionalment per acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, que va tindre lloc en data 29 d'octubre de 2009, i definitivament, per la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, en data 26 de juliol de 2010. En aquest document de planejament es van establir les alineacions de dita vial amb la concreció suficient per poder dur a terme la redacció del corresponent projecte d'obres.

  3. D'altra banda, els Serveis Tècnics Municipals van redactar a l'abril de 2009, el projecte d'urbanització de la prolongació del vial Corts Valencianes, que va ser aprovat pel Ple de la corporació, és sessió que va tindre lloc en data 22 d'abril de 2009. L'execució d'aquest projecte va ser finançat amb càrrec al Pla de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana, de la Generalitat Valenciana (Decret Llei 1/2009, de 20 de febrer, del Consell), i l'inici de les obres es trobava supeditat a l'obtenció dels terrens afectats.

  4. Al novembre de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, redacta el projecte d'expropiació del conjunt de parcel·les dotacionals afectades pel projecte d'execució de l'obertura de la prolongació de l'avinguda dels Corts Valencianes, per a la seua tramitació pel procediment de taxació conjunta.

  5. En data 17 de desembre de 2009, l'Ajuntament de Benicarló subscriu el corresponent conveni amb la Sra. Mª Teresa Cerdá Palatsi, amb DNI núm. 73.370.696 Y, propietària de la parcel·la 7 del polígon 11, mitjançant el qual aquesta cedeix gratuïtament una porció de superfície de 488,55 m2 de la referida finca, afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes, i es reserva, en la superfície afectada, l'aprofitament subjectiu corresponent, per a la seua posterior transferència, per estar situada en sòl urbanitzable del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, de conformitat amb el previst en l'art. 186 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

  6. En data 21 de desembre de 2011 (registre d'entrada número 20.331), la Sra. Mª Teresa Cerdà Palatsi presenta escrit en el qual sol·licita que se li restituïsca la porció de terreny cedida que no ha estat utilitzada per a l'obertura del vial que s'ha executat.

  7. En data 20 d'abril de 2012, l'arquitecta municipal, la Sra. Mª Concepción Mora Martínez, informa el següent:

«(...)D'acord amb el plànol topogràfic que es disposa i comprovades les distàncies des de la parcel·la pol 11 parc 8 fins a la línia de cuneta executada, la parcel·la de referència es troba ocupada pel vial en 3,4 m2, amb una forma triangular, tal com s'observa en el plànol adjunt a aquest informe.

Si inicialment s'havia cedit una superfície de 488,55 m2, la part susceptible de restituir a la seua antiga propietat resultaria de 485,15 m2.»

Fonaments de dret

  1. L'avinguda de les Corts Valencianes està prevista en el Pla General d'Ordenació Urbana vigent com un vial estructural, d'amplària total 31 metres, que connecta la zona litoral del sud del nucli urbà, amb la zona interior del municipi. El pla especial per a l'obertura i urbanització de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes i accessos al polígon escolar existent a Sanadorlí, aprovat definitivament en data 26 de juliol de 2010, tenia per objecte la concreció de les alineacions del referit vial i la reserva d'aquest sòl com dotacional públic.

    No obstant l'anterior, la corporació municipal va entendre que, a l'efecte de descongestionar la circulació del tràfic rodat de la ciutat, era necessari avançar al moment de desenvolupament i programació dels sectors 4 i 6 de sòl urbanitzable, l'obertura del tram superior del referit vial, aprofitant la possibilitat de finançar l'execució de les obres amb càrrec al Pla de Suport a la Inversió Productiva en Municipis de la Comunitat Valenciana, de la Generalitat Valenciana. Per això, els Serveis Tècnics Municipals van redactar un projecte d'obra pública, consistent en l'obertura de part del vial estructural previst en el planejament, en una amplària de 13 metres totals, distribuïts entre una calçada de 7 metres, una vorera de 4 metres, i cunetes de drenatge d'1 metre, a banda i banda, des del carrer de Peníscola fins al final del c. d'Alcalà de Xivert, a l'altura de la Caserna de la Guàrdia Civil, punt en el qual finalitza el traçat del vial. Aquest projecte va ser aprovat en data 22 d'abril de 2009.

    L'obtenció del sòl afectat es va gestionar, d'una banda, mitjançant cessions gratuïtes i voluntàries, per part dels propietaris que així ho van acceptar, amb reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent, per a la seua posterior transferència arribat el moment de la reparcel·lació, quan es desenvolupen i programen aquests sectors de sòl urbanitzable, i quant a la resta, mitjançant expropiació forçosa, que es va tramitar paral·lelament mitjançant un procediment de taxació conjunta.

    Per decisió municipal en aquells moments, es va considerar necessària l'adquisició de la superfície de sòl necessària per a l'execució del vial en l'amplària total de 31 metres prevista en el planejament aprovat. No obstant això, la veritat és que, de moment, únicament es pretenia executar el vial projectat anticipadament a la urbanització completa de l'avinguda, en una amplària de 13 metres, sense que semble, a data d'avui, que estiga previst, a curt o mig termini, el desenvolupament complet d'aquests sectors, i per tant, l'execució completa de l'ordenació estructural prevista en el Pla General.

  2. El deure o obligatorietat per al propietari de sòl urbanitzable de cedir gratuïtament i lliures de càrregues a l'administració els terrenys destinats a dotacions públiques, tant la xarxa primària com a secundària, prevists en el planejament, naix necessàriament al moment en què aquest sòl va a transformar-se en sòl urbanitzat, mitjançant una actuació integrada, que requereix la prèvia aprovació del pla parcial i del programa d'actuació integrada corresponents. I això perquè, a canvi, i després del compliment de la resta dels seus deures urbanístics, i l'execució de la corresponent urbanització, aquest propietari va a obtenir sòl amb aprofitament urbanístic, susceptible de ser edificat. Les dotacions públiques previstes en els instruments de planejament, amb caràcter general, s'adquireixen i executen dins d'un procés sistemàtic d'execució urbanística, sempre que estiguen integrades dins d'un àrea de gestió urbanística o unitat d'actuació, sent objecte de cessió obligatòria i gratuïta, com a obligació o càrrega legal urbanística, que permeta fer operatiu el principi d'equidistribució de beneficis i càrregues. El contrari infringiria el principi de la simultaneïtat en el repartiment dels beneficis i de les càrregues que és consubstancial a l'execució sistemàtica per polígons o per unitats d'actuació, i que és també conseqüència inherent a la reparcel·lació.

  3. No obstant això, en aquells casos en què és necessària l'execució de dotacions públiques de forma anticipada al normal desenvolupament del sector mitjançant la corresponent actuació integrada, l'art. 187 de la LUV preveu que el sòl destinat a dotacions públiques, es puga obtenir, mitjançant expropiació o ocupació directa (amb reserva d'aprofitament). Per tant, el motiu o causa de l'obtenció anticipada dels terrenys és l'efectiva execució de la dotació pública, amb aprovació del corresponent projecte d'obra pública, prèvia reserva del sòl com dotacional en el corresponent instrument de planejament urbanístic.

    Per això, entenc que únicament poden considerar-se com de cessió obligatòria i gratuïta, de moment, els terrenys afectats pel projecte d'obra pública executat, això és, el del vial en la seua amplària de 13 metres, i que serà al moment de desenvolupament del vial en la seua total amplària, presumiblement quan s'execute la urbanització de tot el sector, quan siga exigible o obligatòria la cessió de tots els terrenys necessaris per a la seua obertura. Justament per aquest motiu, en l'acord d'aprovació definitiva del projecte d'expropiació referit, i previ informe de l'arquitecte municipal, es va accedir a excloure de la relació de béns i drets afectats per l'expropiació, a sol·licitud del propietari afectat, part d'una parcel·la en la qual existia una edificació, que s'encontrava afectada pel planejament, però no necessària per a l'execució del referit projecte d'obra pública que finalment ha estat executat.

  4. Qualsevol cessió de sòl destinat a dotació pública, anticipada al corresponent procediment de gestió urbanística (reparcel·lació o expropiació), ha de ser necessàriament de caràcter voluntari, per part de la propietat dels terrenys. I en virtut del previst en l'art. 186.1r.a) de la LUV, amb motiu de la transmissió al domini públic de terrenys amb destinació dotacional, el propietari del terreny que el cedeixi gratuïtament a l'administració competent, pot fer reserva de l'aprofitament subjectiu corresponent a aquests, per a la seua posterior transferència, quan no done lloc, directament i immediatament, a la compensació d'un excedent d'aprofitament. No pot, per tant, reservar-se l'aprofitament per a ulterior transferència, qui efectue la cessió com a conseqüència d'immediata transferència o d'una reparcel·lació.

  5. Encara així, i malgrat la no obligatorietat de cedir gratuïtament tots els terrenys en qüestió, és a dir, tota la superfície destinada al vial Corts Valencianes de conformitat amb el planejament vigent, la interessada va accedir voluntàriament a la cessió de la superfície «afectada pel projecte per a l'obertura del vial estructural corresponent a la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes», amb la reserva de l'aprofitament urbanístic corresponent a aquests, i després del perfeccionament de la referida cessió, amb la seua acceptació per part de la corporació municipal, el canvi de titularitat d'aquests en favor de l'Administració municipal, i en trobar-se aquests terrenys, en virtut del planejament general, afectes a l'ús públic, aquests passen a tenir la naturalesa d'un bé de domini públic municipal, de conformitat amb el previst en Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals. Per tant, segons el previst en l'art. 8 d'aquest Reglament, la restitució d'aquest sòl a la seua propietària passaria per l'alteració de la seua qualificació jurídica, com bé de domini públic, de dits terrenes, la qual cosa requereix un expedient en el qual s'acrediten la seua oportunitat i legalitat, i que ha de ser resolt, prèvia informació pública durant un mes, per la corporació local, mitjançant un acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres d'aquesta.

  6. Podria oposar-se que la cessió realitzada té la naturalesa jurídica de «donació», això és un «un acte de liberalitat pel qual una persona disposa gratuïtament d'una cosa en favor d'una altra, que l'accepta», regulada en els articles 618 i següents del Codi Civil, i entendre que aquesta donació estava condicionada a l'efectiva execució de les obres d'obertura del vial estructural previst en el planejament. No obstant això, no s'estableix en el conveni de cessió cap termini per a l'execució del vial, per la qual cosa, entenc, tampoc podria entendre's incomplida la referida obligació per part de l'Ajuntament, i no procediria la resolució d'aquesta per aquest motiu.

  7. Podria plantejar-se la possibilitat que siga aplicable al present supòsit la figura de reversió dels terrenys. Aquesta figura és aplicable, en principi, per a aquells béns que s'hagueren adquirit en virtut d'una transferència coactiva expropiatòria. Ara bé, això no significa que haja de necessàriament preexistir un procediment formalitzat d'expropiació, sinó que n'hi ha prou amb l'existència d'una transferència no voluntària, una alienació forçosa que implique una privació per causa d'utilitat pública o interès social; d'aquí que el Tribunal Suprem haja admès l'exercici d'aquest dret davant una permuta qualificada de contracte administratiu, una donació feta per particulars, afectada a un servei públic, o una cessió forçosa per a un fi públic.

    No obstant això, cal tenir en compte que l'article 34.2n a) del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, que aprova el text refós de la Llei del Sòl, en els casos en què el sòl hajs estat expropiat per executar una actuació d'urbanització,procedeix la reversió quan hagen transcorregut deu anys des de l'expropiació sense que la urbanització s'haja conclòs. Per tant, encara entenent aplicable aquesta figura a la cessió voluntària realitzada per part de la interessada, hauríem de concloure que encara no ha finalitzat el termini previst perquè aquella puga sol·licitar la restitució dels terrenys.

  8. De conformitat amb el que preveuen els articles 9, 44, 46, 70, 71 i 72 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals.

  9. De conformitat amb les competències que atribueix l'art. 22.2.j) de la Llei 7 / 1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, al Ple de la corporació.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Desestimar la sol·licitud formulada en data 21 de desembre de 2011 (registre d'entrada núm. 20.331), per la Sra. Mª Teresa Cerdá Palatsi, amb DNI núm. 73.370.696-I, de restitució de la part dels terrenys de la parcel·la 7 del polígon 11, de la seua propietat, cedits voluntàriament a l'Ajuntament de Benicarló, amb reserva d'aprofitament urbanístic corresponent, mitjançant el conveni subscrit en data 17 de desembre de 2009, i aprovat pel Ple de la corporació en data 28 de gener de 2010, ja que, encara que no han estat utilitzats íntegrament per a l'obertura del vial estructural denominat Corts Valencianes previst en el planejament general vigent, no procedeix ni la seva reversió, en no trobar-se en cap dels supòsits previstos legalment, ni la seua restitució, ja que no ha variat la destinació o ús previst de dits terrenes, en estar pendent d'execució la urbanització completa del vial.

Segon. Notificar aquesta resolució ala persona interessada, indicant-li que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, pot interposar recurs potestatiu de reposició en el termini d'un mes des de l'endemà a la seva notificació (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú). O bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la notificació (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). No obstant això, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú.

PUNT 9é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE CESSIÓ A IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.A.U. DE LES INSTAL·LACIONS D'ELECTRIFICACIÓ EXECUTADES EN L'ÀMBIT DEL PLA PARCIAL SECTOR II, MERCAT, DE SÒL URBANITZABLE DEL PGOU DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 11 de maig de 2012.

Finalitzada la urbanització corresponent a la urbanització del sòl urbanitzable del PLA PARCIAL SECTOR 2 MERCAT, situat al aquest terme municipal, procedeix portar a terme la cessió a la societat distribuïdora d'energia elèctrica, de les infraestructures d'aquest caràcter que han estat finalitzades, d'acord amb l'expedient d'Iberdrola 9023733556.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Cedir a Iberdrola Distribución Eléctrica SAU amb domicili a l'efecte de notificacions a Castelló, avinguda dels Germans Bou, numero 239, i amb domicili fiscal al carrer de Gardoqui, 8 , districte postal 48088 de Bilbao, les següents instal·lacions realitzades per l'urbanitzador, per a la urbanització del PLA PARCIAL SECTOR 2 MERCATque estan incloses en el projecte d'urbanització aprovat

a) LÍNIA SUBTERRÀNIA TRIFÀSICA 66 KV.

segons projecte CS- 2011/32/12.

b) LÍNIA SUBTERRÀNIA TRIFÀSICA 20 KV.

segons projecte CS- 2011/33/12.

c) CENTRE DE REPARTIMENT I TRANSFORMACIÓ

segons projecte CT CS- 2011/21/12.

d) XARXA SUBTERRÀNIA DE BAIXA TENSIÓ

segons projecte presentat.

Segon. La cessió es realitza lliure de càrregues i gravàmens sense càrrec pendent per cap concepte i sense que Iberdrola Distribució Elèctrica SAU se subrogue en cap obligació personal que l'Ajuntament de Benicarló hagués pogut contreure amb persones físiques, jurídiques o administracions públiques.

La cessió es realitza garantint el seu bon funcionament i reparació al nostre càrrec, durant un any per a l'obra vista i tres per a l'obra oculta, a partir de la data d'acceptació d'aquestes instal·lacions.

Tercer. Notificar-ho a la mercantil Iberdrola Distribución Eléctrica SAU en la forma legalment establerta.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 10é. PROPOSICIÓ PER A EXIGIR A L'ESTAT EL PAGAMENT PER LES EXPROPIACIONS DE LA VARIANT DE LA N-340 AL SEU PAS PER BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta subscrita pels tres portaveus dels grups municipals popular, socialista i del Bloc Nacionalista Valencià, en data 21 de maig de 2012, per a exigir a l'Estat el pagament per les expropiacions de la variant de la N-340 al seu pas per Benicarló, del següent tenor literal:

«Relació de fets

És latent a la nostra comarca, i especialment a la nostra ciutat, el malestar que s'ha creat com a conseqüència del retard que s'està produint en els pagaments de les quantitats concurrents de les indemnitzacions generades per les expropiacions realitzades per construir la variant de la N-340 en el seu tram entre Vinaròs i Benicarló.

És comprensible en el context de crisi econòmica un cert retard en el pagament d'aquestes, però considerem que el Govern Central ha d'entendre que les queixes dels afectats es dirigeixen en primera instància a aquest Ajuntament per ser l'administració més propera. Per aquest motiu considerem que hem d'adoptar un acord unànime en defensa dels nostres veïns.

Les actes d'ocupació es van aixecar en el mes d'octubre de 2008 i la major part dels convenis es van oferir el mes de setembre de 2010, sense que a data d'avui molts propietaris sàpiguen encara a quin preu es valoren les seves propietats per part de la administració central.

El Govern Central està realitzant un esforç destinant 35.000 milions d'euros per pagar als proveïdors de les diferents administracions ,però no passa el mateix amb les expropiacions als agricultors afectats les indemnitzacions dels quals segueixen sense pagar. Aquesta situació complica encara més la supervivència de molts agricultors en un moment en que la situació del sector agrari passa per greus problemes econòmics.

Per tot això, i tot i reconèixer la importància que per la nostra zona comporta la variant de la N-340:

Els portaveus dels grups polítics de l'Ajuntament de Benicarló proposen a la corporació municipal l'adopció del següent acord:

Instar el Govern de la nació que considere prioritari el pagament de les expropiacions dels terrenys de la variant de la N-340 a les persones afectades al seu pas per Benicarló i se n'agilitze el pagament.»

L'alcalde pregunta que, ja que la N-340 passa pels termes de Peníscola, Benicarló i Vinaròs i aquesta afecta molta gent llauradora de Benicarló, si sembla bé als membres dels tres grups municipals de la corporació que s'afegisca a la proposta que es pague l'expropiació que afecta totes les finques que toca l'expropiació de la variant N-30 de tots aquests termes municipals.

La corporació, per unanimitat dels membres assistents acorda aprovar el contingut de la proposta subscrita pels tres portaveus dels grups municipals popular, socialista i del Bloc Nacionalista Valencià en els termes en què ha estat redactada, amb la inclusió d'instar el Govern de la nació que considere prioritari el pagament de les expropiacions dels terrenys de la variant de la N-340 als afectats al seu pas per Peníscola, Benicarló i Vinaròs i se n'agilitze el pagament. A més, s'acorda donar compte de l'adopció del present acord a la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient en la primera sessió que tinga lloc.

PART DE CONTROL

PUNT 11é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 D'ABRIL DE 2012 AL 15 DE MAIG DE 2012.Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 d'abril de 2012 al 15 de maig de 2012. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 12é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME DE COMPLIMENT DE LA LLEI DE MOROSITAT DEL PRIMER TRIMESTRE DE 2012. La corporació queda assabentada del contingut de l'informe del viceinterventor i de la tresorera de data 25 d'abril de 2012, així com dels annexos I (relatiu a pagaments realitzats en el trimestre, sent la data d'inici del llistat l'1 de gener de 2012 i la data final 31.03.2012), II (relatiu a factures o documents justificatius que en data 31.03.2012 estan pendents de pagament al final del trimestre) i III (relatiu a factures o documents justificatius que porten tres mesos registrades i l'òrgan gestor no ha tramitat l'oportú expedient de reconeixement de l'obligació, sent la data d'inici del llistat 7.07.2010 --data d'entrada de la Llei de Morositat-- i la data final 31.03.2012), per complir el que disposa la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de Modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

PUNT 13é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

En primer lloc, fa ús de la paraula l'alcalde per a dir que, abans d'entrar en el punt de precs, preguntes i mocions i entenent que avui hi ha molta gent al Saló de Plens, que els membres de l'equip de govern com a corporació i tots els grups polítics, han rebut en aquest Ajuntament, de part del sector educatiu públic de Benicarló, un escrit. En aquest senti, vol dir que en el mes de març es va aprovar una moció en la qual demanaven a la Generalitat Valenciana la derogació del Decret 1/2012. Aleshores, manifesta --i diu que ho fa en nom dels membres de l'equip de govern i de tots els grups polítics-- que l'Ajuntament de Benicarló és sensible al que s'expressa en aqueix escrit, que ham fet arribar les Ampes i l'IES Joan Coromines. Assegura, a més, que es aquest es contestarà l'endemà i que es traslladarà a les instàncies que s'hagen de traslladar, tal com van fer en la moció firmada en el seu dia.

Seguidament, intervé la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a manifestar que, en el mateix sentit que l'alcalde, ha indicat, el grup municipal socialista dóna suport a totes les iniciatives que es porten a terme en contra de les mesures que ha pres el govern central i autonòmic en contra de l'educació. Recorda que al mes de març, tal com l'alcalde ha dit, es va presentar una moció a iniciativa del Partit Socialista, a la qual van donar suport els grups polítics de l'Ajuntament. Explica que la moció era en contra del Decret de les retallades, és a dir, el Decret 1/2012. Consideren que l'atac que està sofrint l'educació pública no té precedents en la democràcia. Per tot això, tal l'alcalde ha dit, demanen que els tres grups polítics amb representació a l'Ajuntament facen arribar als seus respectius dirigents el malestar i la indignació que aquesta situació provoca en tota la comunitat educativa de Benicarló.

A continuació, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, manifesta que és cert que han rebut una carta dels centres educatius de Benicarló i de les Ampa i és cert que els portaveus de l'Ajuntament, dels tres partits polítics, els han respost. Tot i això, indica que també és veritat que no saben res més de tot això i només saben que s'estan aplicant aquestes retallades. A més, explica que consta en el diari de sessions de la Generalitat Valenciana, que el Decret s'aprovà per 49 vots a favor del Partit Popular i 43 en contra, dels quals, 7 eren de Compromís, i dels 49 del Partit Popular, 1 dels vots era de Jaime Mundo i l'altre de Mariano Castejón. Per tant, considera que tots no estan al mateix sac, perquè afirma que el seu grup està en contra i està en contra totalment. De fet, indica que Bloc-Compromís va presentar al Consell la derogació d'aquest Decret pocs dies després, és a dir, una proposició no de llei per a la retirada del Decret i el Partit Popular va votar en contra. Per tant, considera que el seu grup té la faena feta, a Benicarló, votant a favor d'eixa moció que va presentar el Partit Socialista, i a les Corts Valencianes, votant en contra d'eixe Decret i intentant que eixe Decret es retirara i es derogara.

A continuació, pregunta què es vol fer respecte a aquest tema i quina resposta han rebut de la Generalitat Valenciana, atès que ells en la moció que presenten demanen posar de manifest el rebuig de les mesures adoptades en el Decret 1/2012 i demanar al govern valencià la derogació d'aquest Decret. Manifesta, en aquest sentit, no saber si han rebut resposta a la seua moció del Govern de la Generalitat i no saber si la sensibilitat del Partit Popular ha sigut la correcta en contestar-los. Per altra banda, afegeix que no saben exactament en quina situació estan i demana saber-la.

En un altre odre de coses, pregunta si l'Ajuntament ha rebut queixes sobre el contenidor soterrat del Mercat, que fa molta olor i que molesta els veïns. Diu que no sap quines mesures s'estan prenent ni si té solució o si podem fer alguna cosa respecte a eixe problema que tenen els veïns de Benicarló. Consideren que és important, no només perquè puga afectar els veïns, sinó també per la imatge que es puga donar del comerç benicarlando. Per tanta, demana saber si estan treballant i estan donant-li solució o si està previst donar-li solució més endavant, ja que ve l'estiu i això cada vegada va a més.

Seguidament, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, i indica que el dilluns d'aquesta setmana, l'alcalde i la regidora de Benestar Social van anar a València a parlar amb el conseller de Benestar Social, per tal que la Generalitat, per mitjà de l'IVADIS, es fera càrrec del Centre de Discapacitats El Collet. Demana, per tant, si els poden explicar si la reunió amb el conseller ha sigut fructífera o, si més no, esperançadora i què és el que els va contestar la Conselleria. Respecte de l'assumpte del contenidor soterrat del Mercat, també vol saber què és el que passa amb aquest contenidor que els va costar 193.000 EUR de diners públics.

A continuació, la Sra. Agut manifesta que vol traslladar una petició que ja s'ha reivindicat per algunes associacions en diverses ocasions i que és la necessitat d'un transport municipal adaptat que done servei a totes les associacions de Benicarló. Concretament, vol saber si l'equip de govern té pensat posar en marxa aquest servei. Tot seguit, manifesta que, el dia 19 de gener de l'any passat (2011), les associacions AFARE, ATENEU, COCEMFE i AFIVINA van tenir una reunió per sol·licitar uns condicionaments a la piscina municipal i que el 3 de febrer de 2011 van entrar per registre una petició amb les millores que necessitaven. Per tant, pregunta si l'equip de govern pensa realitzar aquestes millores.

Arribats aquest punt, la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, en relació amb el que ha preguntat la Sra. Miralles respecte de la Residència El Collet, explica que a Conselleria els van dir que, en principi, no hi havia cap problema per a formalitzar el tema del traspàs. Tot i això, indica que primer de tot cal concretar els temes tècnics, quant a plantilla amb la finalitat de reconduir la situació i, almenys, poder pactar assumir-ne una part ara o en un futur, de manera que l'Ajuntament es quedaríem amb la tutela d'eixe personal. Per altra banda, indica que si volen pot explicar-los detalladament tots els assumptes tècnics en una reunió posterior, perquè afecta centres i treballadors. Insisteix, però, que amb això no vol sembrar cap alerta, ja que encara no hi ha res definit. Continua dient que el que faran des de l'OACSE és reunir-se amb els tècnics de Conselleria per tal de revisar les propostes que ells han plantejat i, una vegada tot això estiga tancat, l'Àrea d'Economia de la Generalitat els ha de donar el vistiplau per a fer el canvi de traspàs en les línies de subvenció. Respecte de la pregunta sobre el transport municipal adaptat, indica l'OACSE està donant cobertura a les demandes de servici que en l'actualitat tenen, que són les demandes de transport del Centre de Dia Nou d'Octubre i el transport dels usuaris al Centre d'Alzheimer de Vinaròs. A més, explica que també estan fent el programa de sortides i del transport de la Residència El Collet. D'altra banda, indica que, si la Sra. Agut parla de la demanda, que en un moment donat, es va parlar amb COCEMFE sobre un sistema de transport adaptat, aquest avui per avui no és viable. Diu que, en un moment donat, es va plantejar que podia ser una de les vies, però avui en dia tal com es té el pressupost no és viable. Per altra banda, pensa que des de l'Àrea es cobreixen les necessitats que es tenen de transport, tot i que considera que segueixen havent coses que poden abordar-se. Tot i això, creu que es pot estudiar la manera de plantejar-ho, però que avui per avui un transport adaptat en aqueix sentit no és possible. Informa també que la Conselleria els ha autoritzat perquè, a partir del dia 1 de juliol, el Centre de Dia puga passar de 8 a 16 places, que són les que tenien autoritzades, per tant, a partir del dia 1 de juliol poden entrar 8 persones més.

De nou, torna a intervindre la Sra. Miralles per a dir que no sap si la reunió va ser molt fructífera o no o si va ser positiva. Tot i això, considera que si l'Àrea d'Economia de la Generalitat ha de donar autorització, el traspàs no es farà. Explica que ella és molt escèptica en aquest cas, és a dir, no creu que la Residència El Collet es puga traspassar a la Generalitat i més tal com està l'IVADIS i tal com estan les arques de la Generalitat, per la qual cosa ella continua pensant que Benicarló continuarà fent-se càrrec d'aquesta despesa i, a més, donant un servei comarcal d'aquesta residència. Una residència, --diu--, que els membres de l'equip de govern sempre asseguren que té superàvit, però que està segura ja que en té notícies, que la Generalitat no està pagant les despeses que comporta aquesta, amb la qual cosa és el consistori el que ha d'avançar els diners. Considera, per tant, que es poden tenir problemes de tresoreria si la Generalitat continua sense pagar-nos. Sobre les condicions de la plantilla s'adreça a la Sra. Vallés i li diu que està clar que la plantilla està preocupada. De fet, assegura que han fet la pregunta perquè la plantilla del Centre de Discapacitats El Collet està preocupada, perquè no saben què passarà amb ells i la Sra. Vallés tampoc ho ha aclarit massa. Per tant, considera que no que la Sra. Vallés declare res per a tindre alarma social, perquè ells en aquests moments no saben si continuaran o si no continuaran. La Sra. Miralles indica que ella simplement els donaria un missatge de tranquil·litat perquè si la seua situació depèn del a Conselleria d'Economia, ella considera que cal estar tranquils perquè l'Ajuntament continuarà pagant la Residència El Collet.

En un altre torn, la Sra. Vallés indica que fa uns anys la Residència El Collet sí que costava molts de diners a l'Ajuntament, però avui per avui tenim una situació sanejada. Explica que hi ha una subvenció que, durant aquests tres últims anys, s'ha mantingut i cobreix totes les necessitats de la Residència. A més, manifesta que l'equip de govern no ha formalitzat el traspàs perquè han considerat sempre que les condicions que els donaven no afavorien la nostra gent i l'equip de govern no té cap pressa per passar-lo, perquè la prioritat de l'equip de govern és aconseguir les millors condicions per a la gent. És a dir, la Sra. Vallés explica que això que la gent se n'haja d'anar, en cap moment s'ha plantejat, perquè l'opció de passar-la ja l'han tinguda i no ho han fet. Tot i això, manifesta que ara suposa per a l'Ajuntament un esforç de gestió. Per tant, diu que es vol passar, però en les condicions adequades, les qual s'ofereix a detallar. Ara bé, insisteix en el fet que l'equip de govern en cap cas pensa acomiadar gent ni fer cap barbaritat. Diu que l'equip de govern pensa passar-la en les millors condicions per als treballadors i ella pensa que és garantia. Pel que fa a la part econòmica, explica que estan patint-la diàriament i els costa que els paguen, però en aquest cas, l'Àrea d'Economia l'únic que ha de fer és un canvi de línia de subvenció. És a dir, diu que si la Generalitat si la porta no li costarà més, perquè el pla de viabilitat consisteix en això, que li coste el que val el recurs, per tant, no li ha de costar més. A més, diu que cal que Conselleria dote una línia pressupostària per això, sinó que només cal fer una modificació. Aleshores creu que, en principi, no té per què allargar-se tant i li torna a repetir que les condicions, en aquest cas, les marca l'equip de govern i el primer que es mira és la qualitat del servei, perquè no ha de minvar en cap cas amb el traspàs. I pel que fa als treballadors assegura que, pràcticament, no ha d'afectar el canvi. Conclou dient que, simplement, avui gestiona l'Ajuntament i demà ho gestionarà IVADIS.

Arribats aquest punt, la Sra. Agut manifesta que veu que està clar que l'equip de govern no té cap intenció de fer inversió en el transport. Diu que sí que és veritat que en aquests moments s'està utilitzant la furgoneta del Collet, però creu que és insuficient, ja que només té una capacitat per a una cadira de rodes i si són cotxes de discapacitats, poden cabre-hi dos i tres usuaris. També diu que sí que estan fent el servei de la unitat del Nou d'octubre, que fins ara eren 8 usuaris i la majoria de dies feien dos viatges. Tot i això, diu que ara hi ha 16 usuaris i n'hauran de fer molts més. A més, diu que el sostre és molt baix i els usuaris adults quasi toquen el sostre i que els sistemes de seguretat i la plataforma són manuals. Considera, per tant, que és una furgoneta que serveix com a suport, però no per atendre totes les necessitats de Benicarló, on, tal com la Sra. Vallés ha dit, hi ha molts de centres i hi ha molta gent que ho demana. Tot i això, creu que sí que està molt bé que estiga per als usuaris del Centre de Dia i que també podrien fer trasllats a gent gran amb mobilitat reduïda, com ara per portar gent del geriàtric a l'hospital. També creu que es podria utilitzar per als usuaris de Sant Francesc, que no poden ni anar al cine, perquè no hi ha qui els puga portar perquè no hi ha cap transport en cap de setmana. A més, diu que està molt bé que hagen tingut lloc aquí a les Jornades de l'Esport Adaptat, perquè fan bàsquet, però quan han de desplaçar-se per fer un partit es podria donar un servei a tots els usuaris. Tot i això, creu que la furgoneta que es té és molt justa. Per tant, demana que es tinga en compte per a properes inversions. Per altra banda, diu que suposa que se té l'assegurança de responsabilitat civil i li agradaria que li ho confirmaren.

En un nou torn, la Sra. Vallés, respecte de la furgoneta que té l'OACSE, explica que la furgoneta és de l'OACSE i no és de la Residència «El Collet», que té a mitges amb AFANIAS, que també és una entitat. Diu que el servici que s'està donant avui en dia, fa el Centre de Dia. Continua dient que, tal com sap la Sra. Agut, sobre la pregunta del transport municipal que va plantejar COCEMFE, eixe tipus de transport que plantejava es pot fer, perquè està en l'OACSE. Tot i això, diu que en els pressupostos han demanat una furgoneta nova per aquest any i diu que la Sra. Agut ho sap perquè ella va a les reunions de l'OACSE i ella veu les subvencions i ella veu els expedients i sap que han demanat una furgoneta nova per a l'OACSE. Aleshores, diu que el servei és el mateix i que, si durant l'any es pot canviar la furgoneta, que es canviarà perquè el vehicle està demanat. A més, assegura que el van incorporar per dos dies de subvenció per a poder assegurar-lo. Aleshores, explica que servei nou no se'n donarà, però que hi ha possibilitats que es canvie el vehicle dins d'aquest any, perquè s'han mirat les diferents vies per a canviar el vehicle. Respecte al que li ha dit la Sra. Agut sobre el fet que els usuaris de la Residència Sant Francesc no poden anar al cine perquè no tenen transport, manifesta que no és així. De fet, explica que sempre que s'ha planificat una sortida amb la Residència Sant Francesc s'ha posat un autobús d'Autos Mediterráneo, perquè tenen un preu pactat, que és relativament econòmic per a fer les sortides que calga. Per tant, demana a la Sra. Agut que si no sap una cosa que la pregunte al centre, perquè sembla que siga que no els vulguen portar al cine. Per altra banda, creu que, abans de tot, cal parlar amb els servicis, ja que, quan es planifiquen sortides, els usuaris les poden fer i la furgoneta també s'ha agafat. Conclou dient que, possibilitats de canviar el vehicle, sí que n'hi han, però el transport tal com la Sra. Agut el planteja, no.

Finalment, l'alcalde indica que les pròximes preguntes es contestaran al proper Ple.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 21.32 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Vist i plau,

Benicarló, 1 de juny de 2012

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa