Ple ordinari núm. 8/2012, de 28 de juny.

28/06/2012

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 8/2012 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 28 de juny de 2012, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 8/2012 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 28 DE JUNY.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 28 de juny de 2012 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sra. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Ángeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 7/2012, DE 31 DE MAIG.

El Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià indica que en el punt 10é de l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 7/2012, de 31 de maig, a la pàgina 61, on es tracta del punt relatiu a la proposició per a exigir a l'Estat el pagament per les expropiacions de la variant de la N-340 al seu pas de Benicarló, falta el Consell Agrari, ja que va ser per proposta del Consell Agrari.

L'alcalde manifesta que efectivament va ser una proposta del Consell Agrari, on estan representats tots els grups polítics municipals.

En conseqüència, la corporació, per unanimitat dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 7/2012, de 31 de maig, amb l'excepció anteriorment exposada.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DENOMINACIÓ DE VIAL DE LA CIUTAT. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per l'Alcaldia en data 13 de juny de 2012, corresponent a la denominació d'un vial de la ciutat carrer de Mossèn Tomàs Llorach, en execució de l'acord plenari adoptat en sessió plenària de data 30 de setembre de 2010, sense fixar la seua ubicació, a l'espera que s'òbriga un nou carrer ubicat al nucli urbà o amb una ubicació adient a la personalitat distingida.

Atès que, desprès del seu estudi, no hi ha cap carrer, ni previsió que complisca aquest requisit per a poder executar l'acord plenari.

Atès que el Ple de l'Ajuntament en la sessió plenària de data 29 de desembre 1998 aprovà la denominació de plaça d'Extremadura a la compresa entre els carrers de Méndez Nuñez, Illes Canàries i Abad Pere Boqués, i que aquesta denominació no respon a cap criteri en concret.

Atès que la ubicació d'aquesta plaça reuneix els requisits adients.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Anular l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament en data 29 de desembre de 1998, pel qual s'acordà denominar plaça d'Extremadura a la compresa entre els carrers de Méndez Núñez , Illes Canàries i Abad Pere Boqués.

Segon. Denominar plaça de Mossén Tomàs Llorach a la compresa entre els carrers de Méndez Nuñez , Illes Canàries i Abad Pere Boqués.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT D'ÚS DE LES INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS.

El Sr. Pérez Ollo, representant del grup municipal popular, aprofita la seua intervenció per agrair a tots els membres del Consultiu, als regidors que estan ací presents, --el Sr. Marzal, el Sr. Añó i el Sr. Ferrer--, la seua implicació i les seues aportacions. També agraeix a la resta dels membres del Consultiu de Participació, representants d'entitatse sportives i de centres educatius que hagen ajudat a portar a terme aquest reglament.

Vista la proposta proposta formulada pel regidor delegat d'Esports de data 28 de maig de 2012, corresponent a l'aprovació del Reglament d'Ús de les Instal·lacions Esportives Municipals.

Vist el text del Reglament redactat, del qual es proposa la seua aprovació.

Atès l'informe favorable emès pel Secretaria en data 24 de maig de 2012.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar el Reglament d'Ús de les Instal·lacions Esportives Municipals, tal com ha sigut redactat.

Segon. Sotmetre l'aprovació del Reglament d'Us de les Instal·lacions Esportives Municipals, a informació pública i audiència durant el termini de 30 dies, mitjançant anuncis en el BOP i al tauler d'Anuncis de l'Ajuntament, als efectes de presentació de reclamacions i suggeriments.

Tercer. Publicar en el BOP, una vegada aprovat definitivament, el text íntegre del Reglament esmentat sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de quinze dies.

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DE DESENVOLUPAMENT LOCAL I APROVACIÓ INICIAL DELS SEUS ESTATUTS. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del regidor delegat de Promoció Econòmica, Ocupació, Desenvolupament Local i Consum de data 11 de juny de 2012.

Relació de fets

  1. Atesa la proposta del regidor delegat de l'Àrea de Promoció Econòmica, de 16 de maig de 2012, de creació d'un Consell Local de Desenvolupament Local, així com de la seua composició, organització, àmbit d'actuació i funcionament.

  2. Atès l'informe emès per l'agent d'Ocupació i Desenvolupament Local municipal del 23 de maig de 2012, sobre la fonamentació, procediment i legislació aplicable.

Fonaments de dret

L'article 141.1 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de Règim Local de la Comunitat Valenciana

Els articles 130 i 131 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, que aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Els articles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

En primer lloc, intervé la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a indicar que, com bé ha llegit el secretari, avui es porta a aprovar inicialment uns estatuts del Consell Local per al Desenvolupament Local. Al mateix temps, anuncia que els membres del grup municipal socialista votaran a favor, tal com van fer en Comissió, ja que tot el que fa referència a la millora del benestar dels ciutadans de Benicarló i tot el que siga per al desenvolupament i per a la seua promoció econòmica els sembla perfecte. Ara bé, manifesta que són una mica crítics en el que ha passat durant aquest any amb l'Àrea de Promoció Econòmica. Concretament, explica que es refereix al fet que, quan es van presentar a les eleccions, no van parar de dir que creaven una àrea de promoció econòmica i desenvolupament local i van prometre una sèrie de mesures destinades a la creació d'ocupació, perquè, segons van dir, era la seua màxima preocupació. Tanmateix, la Sra. Miralles considera que, a hores d'ara, de tot el que van prometre no s'ha fet res de res. A més, pensen que aquesta és la primera mesura que es porta per als objectius que els membres de l'equip de govern s'havien marcat en aquell moment. És a dir, creuen que avui, després d'un any, porten la creació d'un projecte de Consell de Desenvolupament Local, que no saben ben bé si servirà per a alguna cosa, ja que pensen que potser seria més útil un pacte local per a l'ocupació. Tot i això, manifesta que votaran a favor del punt, però també li anuncia que dins d'un any avaluaran com ha funcionat aquest Consell i si realment ha tingut alguna repercussió.

D'altra banda, pensen que de les 2.728 persones que estan a l'atur a Benicarló, el regidor de Promoció Econòmica, el Sr. Urquizu, és el que més faena té en aquest Ajuntament, però també li diu que pensen que és el que menys en fa. Diuen que ja saben que tot el tema de l'atur i de l'ocupació és competència de l'administració autonòmica i del Govern central. Ara bé, considera que totes les administracions, en la mesura de lo possible, han de posar-ho tot per la seua part per solucionar els problemes dels ciutadans i en estos moments realment el problema és molt gran. A més, creu que els ciutadans de Benicarló, igual que a les altres ciutadans, el que volen és que totes les administracions facen alguna cosa i els dóna igual d'on vinga la mesura, si de l'Ajuntament, de la Diputació, de la Generalitat o del Govern central.

Per altra banda, la Sra. Miralles indica que vol fer unes observacions al projecte que avui es porta a aprovació. En primer lloc, manifesta que, dins de les finalitats del que és el Consell, hi diu que també fomentaran l'esperit emprenedor atenent la capacitat creativa, innovadora de les organitzacions i de les empreses considerades clau en el desenvolupament econòmic. Respecte a això, pregunta que això per a què servix i què és fomentar l'esperit emprenedor. A més, pregunta si avui en dia si una persona de Benicarló, jove o gran, vol muntar una empresa pot vindre a l'Ajuntament i l'Ajuntament l'assessorarà o li facilitarà o l'ajudarà en alguna cosa. Manifesta que tampoc sap si tenim ajudes destinades a això i considera que si existixen s'haurien de publicitar.

En segon lloc, exposa que, en l'apartat e) diu que «analitzant les tendències del mercat laboral a l'hora de planificar la formació per a l'ocupació, a més de conéixer la demanda real de qualificació per part del mercat de treball i detectar les especialitats formatives de l'actualitat». Quant a això, la Sra. Miralles considera que és mica tard per assabentar-se'n i diu que els membres del grup municipal socialista han estat repetint des de la campanya electoral que el que fa falta aquí a Benicarló és que tots els cicles formatius estiguen adaptats a les empreses que hi ha a Benicarló i a la comarca. Considera que, amb una Regidoria d'Educació com la que tenim, s'hauria d'anar a Conselleria a demanar cicles formatius de química, per exemple, de grau mitjà o de grau superior o cicles com els que enguany posen a Borriana, que començaran un cicle formatiu d'artista faller, que aquí també ens faria falta, ja que ací hi ha falles grans i infantils i, per tant, seria una manera de crear economia i riquesa. Creu també que faria falta una escola de capacitació agrària, ja que el vi de Carlon està bé, però creuen que cal més. Així mateix, indica que el Sr. Urquizu té una Regidoria d'Urbanisme, una Regidoria d'Educació, una Regidoria d'Agricultura, una Regidoria de Turisme i Comerç i una Regidoria de Cultura i totes aquestes àrees s'haurien de coordinar i que ell hauria de ser el coordinador principal de totes aquestes àrees per a veure on va el poble. De fet, la Sra. Miralles pensa que això sí que ens fa falta i, de moment, no han fet res. La Sra. Miralles creu que hauria d'anar tot completament coordinat i saber cap on va Benicarló i si, per exemple, volem un poble turístic, doncs, apostar pel turisme o si volem un poble comercial, doncs, apostar pel comerç. A més, considera que això és una tasca de l'equip de govern i li assegura que, als membres del grup municipal socialista, els tindrà al seu costat sempre que siga per crear riquesa i perquè Benicarló vaja endavant.

En tercer lloc, respecte de qui forma part del Consell de Desenvolupament Local, manifesta que li sembla bé tota la representació que hi ha, però creu que també hauria de constar gent del sector primari, gent de l'agricultura i de la pesca. A més, repeteix que s'alegra molt que, de moment, tinga aquesta iniciativa, tot i que considera que enguany no s'ha fet res i que en la creació d'ocupacióexisteix una mica de descoordinació entre tots els membres de l'equip de govern. Com a exemple, diu que hi ha una Àrea de Benestar Social, que es dedica a crear cursos de la Generalitat per a la creació d'ocupació (PIO, MOTIVAT), però que també hi ha una Regidoria d'Educació que també fa cursos per a gent desocupada. Per tant, creuen que tot això hauria d'estar coordinat pel Sr. Urquizu i que estar tot dins del mateix departament.

Seguidament, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a manifestar que si aquest Consell de Desenvolupament Local ha de servir perquè hi hagen expectatives i solucions als problemes d'eixos 2.728 aturats, doncs, endavant, però també vol que entenga que els membres del seu grup polític ja els van fer suggeriments per a desenvolupar l'ocupació en el pressupost municipal. Tot i això, avança que el punt tindrà el seu vot a favor, ja que consideren que és molt urgent que esta iniciativa es pose en pràctica. És per això que indica que esperen que sorgisquen iniciatives econòmiques i al proper pressupost econòmic puguen aplicar-les i destinar recursos per a crear economia productiva.

A continuació, fa ús de la paraula el Sr. Urquizu Mejías, representant del grup municipal popular, per a indicar a la Sra. Miralles que li farà una relació detallada de totes les actuacions que s'han anat desenvolupant per a poder debatre millor si s'ha fet o no s'ha fet res des de la seua àrea. Respecte al pacte local per a l'ocupació indica que, en principi, aquest no té recursos, però sí que en té de disponibles el Pla Comarcal per a l'Ocupació, tal com s'ha fet a la Plana Baixa. Continua dient que eixa iniciativa va sortir d'aquesta Regidoria, es va posar en coneixement en regidors de municipis propers i s'ha quedat en açò. Per tant, li assegura que sí que s'ha iniciat.

Respecte a les funcions, explica a la Sra. Miralles que pot informar-se de les visites que es produïxen tant amb l'agent de desenvolupament local, com a l'oficina de la Cambra de Comerç que hi ha a l'Ajuntament. En aquest sentit, afegeix que això és la primera pedra del que en el futur puga ser un viver d'empreses. Respecte a la formació, si no s'ha fet més al Centre Servef és perquè no existeix més terreny apte per al seu desenvolupament, quant a reg ecològic, plantació, etc. A més, quant a la composició dels membres del Consell, considera que ell, com a regidor, ha estat aventurer, ja que s'ha inclòs un senyor de l'IMPIVA, que possiblement no accepte la invitació. Per això, explica que poc a poc s'anirà definint la seua composició.

En un nou torn, intervé la Sra. Miralles per a dir al Sr. Urquizu que li ha de facilitar dos relacions detallades de tot el que ha fet fins ara. A més, manifesta que li sorprén que no haja prosperat el pacte local per a l'ocupació, perquè millor que ara no ho poden tenir, perquè són tots una germanor i del mateix signe polític i tenen un poder absolut tant a nivell de municipis propers al nostre, com en la Diputació, a la Generalitat i en el Govern central. Per tant, creu que, si no tenen recursos, malament ho veuen.

Seguidament, el Sr. Ferrer manifesta que li fa gràcia i no se'n riu que els pobles del costat no li donen suport en una iniciativa tan positiva. Per això, ofereix ajuda des del Bloc, perquè considera que el que ha de fer el Sr. Urquizu és lluitar per eixe tema. A més, també li diu que li facilite les relacions detallades.

Finalment, el Sr. Urquizu indica al Sr. Ferrer que sí que és cert que va fer una proposta i li va dir que l'haurien de treballar d'una altra manera. Respecte al pacte d'ocupació, explica que s'ha estat treballant majoritàriament amb CCOO, tant des de l'oficina comarcal de Vinaròs, com des de Castelló i de València. Manifesta que s'han estat analitzant diferents pactes, es van proposar unes modificacions i els altres ajuntaments no estaven molt per la labor, tot i que ell no diu que siguen ni els alcaldes ni els municipis. No obstant això, li assegura que li farà arribar les relacions detallades abans esmentades. A més, diu a la Sra. Miralles que en eixa relació detallada li adjuntarà una proposta del pla d'operari de planta química que es volia posar en marxa l'any que ve al Centre Servef de Benicarló. Afegeix que aquestes iniciatives o cursos, tan siguen de formació reglada com de formació per a l'ocupació, no s'improvisen i es fan d'un dia per a l'altre, sinó que porten tota la seua tramitació i s'han d'aprovar.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar, amb caràcter inicial, la creació del Consell Local de Desenvolupament Local.

Segon. Aprovar, amb caràcter inicial, els estatuts del nou Consell Local de Desenvolupament Local, que s'annexen a aquesta proposta.

Tercer. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades durant un termini de trenta dies, als efectes que puguen examinar-lo i formular les reclamacions o suggeriments que estimen pertinents, mitjançant el Butlletí Oficial de la Província, el tauler d'anuncis municipal i la pàgina web de l'Ajuntament de Benicarló.

Quart. En el cas de presentar-se suggeriments o reclamacions contra l'aprovació inicial, el Ple ha de resoldre'ls i aprovar definitivament el text dels estatuts. Si no es presenta cap reclamació o suggeriment, s'ha d'entendre definitivament adoptat l'acord fins aleshores provisional.

Cinquè. L'acord definitiu s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i s'hi ha de fer constar que aquest no tindrà validesa fins que no s'haja portat a terme la publicació esmentada i haja transcorregut el termini previst de 15 dies, des de l'endemà de la seua publicació. Aquesta publicació ha d'incloure l'acord provisional elevat a definitiu i el text sencer dels estatuts.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 3/2012. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 15/06/12, de modificació pressupostària amb una transferència de crèdit que afecta diferents grups de programa, per un total de 30.000,00 EUR.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a manifestar que avui porten per a la seua aprovació tres modificacions pressupostàries, les quals no van a votar en contra, però tampoc a favor, perquè entenen que són necessàries. Explica que el van a fer és abstenir-se, perquè entenen que darrere d'aquestes hi ha una mala gestió, ja que la gestió econòmica dels recursos ha estat inapropiada per al que ha de ser un Ajuntament. Indica, així mateix, que en relació al menjador social no es va fer un pla de viabilitat i que als departaments d'Intervenció i Tresoreria no sabien res dels recursos del menjador social. Indica que va haver de ser ell mateix el que informara aquests departaments de què es tractava el menjador social, ja que no s'havia fiscalitzat des del departament competent eixa acció. Per tant, considera que les coses no es fan així i, per aquest motiu, el sentit del vot dels membres del grup municipal socialista serà d'abstenció.

Seguidament, intervé el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a dir que en Comissió va votar a favor perquè el que es bo per a Benicarló ens interessa a tots. Ara bé, considera que les coses s'haurien de fer una mica millor i pensar-se abans, perquè el menjador social és imprescindible que funcione amb la quantitat de gent aturada que hi ha a Benicarló i que ho està passant molt malament. Per tant, creu que el menjador social s'hauria de mantindre per damunt de tot i que els 20.000 EUR per als Serveis Socials del PEI també fan molta falta.

A continuació, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per a manifestar que aquesta modificació pressupostària és necessària i es tiren endavant les necessitats que es plantegen en la realitat actual. A més, indica que des de l'equip de govern s'intenten fer només les modificacions pressupostàries que siguen estrictament necessàries.

En un nou torn, el Sr. Sánchez expressa que està d'acord amb el Sr. Mascarell en el fet que s'ha de fer allò que siga bo per a Benicarló, però creu que també és bo fer una bona gestió i la transparència i que ell, quan no n'hi ha, no diu sí. El Sr. Sánchez considera que cadascú té un concepte del que és bo per Benicarló i la gestió econòmica des del departament del Sr. Serrano no s'ha fiscalitzat.

Tot seguit, el Sr. Mascarell puntualitza que no es miren tant les coses, però cal mirar-les totes i sobretot hem de ser legals i previsors. I considera que s'ha de fer no només per nosaltres, sinó pels ciutadans de Benicarló que es mereixen que les coses siguen rectes i ben fetes sempre.

El Sr. Serrano manifesta que el Sr. Sánchez deixa molts de dubtes en l'aire i el que ocorre és que hi ha unes necessitats i això es transforma en una modificació de crèdit per a donar suport al menjador social i als serveis socials del PEI. Per tant, demana al Sr. Sánchez que no deixe en l'aire que hi ha il·legalitats i si n'hi ha, que les denuncie.

Per al·lusions, fa ús de la paraula la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, per a explicar el procediment que s'ha seguit quant al menjador social. Indica que s'ha de revisar el projecte per tal de millorar-lo i de cara a setembre arrancar-lo de la millor manera possible. Afegeix que si allí a Intervenció no sabien res i tenien tant d'interés li ho haurien pogut preguntar i ho hauria plantejat a les comissions. Manifesta, però, que l'únic que lamenta és que es perjudique la imatge del servei que s'està donant i la imatge de les persones que estan allí treballant implicades, a causa que avui es qüestione què ha passat amb els diners del menjador social com a conseqüència de les seues declaracions.

El Sr. Sánchez lamenta la manipulació que de forma descarada ha fet la Sra. Vallès, perquè ell no ha qüestionat res del que ha dit, sinó la forma en què els membres de l'equip de govern actuen, que és diferent. Manifesta que ell no posa en dubte res del que la Sra. Vallés ha manifestat en la seua intervenció anterior, sinó que denuncia una cosa perquè no es fa bé.

El Sr. Mascarell manifesta que ells no dubten de res i que el que s'ha fet s'ha fet és amb la millor intenció. Explica que, com ha dit el Sr. Sánchez, s'han pogut cometre molts errors, però sempre hem de procurar que si hi ha algun error que no siga il·legal, és a dir, que estiguem sempre dins del marc de la legalitat.

També per al·lusions, intervé la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, per a dir que ella ho va preguntar en dos o tres comissions i després va deixar de preguntar-ho, en no obtenir resposta per part de la Sra. Vallés. Explica que, des del grup municipal socialista, sempre han pensat que el menjador social és perfecte i que no s'hauria de tancar a l'estiu.

Finalment, conclou el debat la Sra. Vallés, dient que considera que el Sr. Sánchez té una sensació i que ella ha manifestat el sentiment que té. Explica que, a vegades, amb bona intenció, no surten les coses el bé que voldrien. Per això, diu que ella lamenta que no s'haja assabentat pels membres de l'equip de govern i que se n'haja assabentat pel Departament d'Intervenció. A més, indica que estem vivint en una realitat canviant, en què els projectes de cooperació, entre els quals es troba el menjador social, necessiten transparència, agilitat i sobretot col·laboració i comprensió de tots i el que s'hauria de fer és un esforç per la part que a tots ens toca d'adaptar-nos als temps i al que la societat benicarlanda ens demanda. És per això que els convida a tots a participar de forma directa en els projectes de cooperació que es posaran en marxa properament, ja que per a l'equip de govern qualsevol col·laboració serà ben rebuda.

Atès l'Informe favorable del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, així com de l'informe de 19/06/12, sobre l'estabilitat pressupostària d'aquesta.

Atesa la proposta de la cap d'ingressos de data 15/06/12, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per quinze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 3/2012, mitjançat una transferència de crèdit, amb el següent detall:

CRÈDITS EN DISMINUCIÓ.

Progr.

Econòmica

Descripció

Import

920

22706

Estudis i treballs tècnics

30.000,00

Total

30.000,00

CRÈDITS EN AUGMENT

Progr.

Econòmica

Descripció

Import

232

2711.22631

Menjador social

10.000,00

232

48002

Serveis Socials PEI

20.000,00

Total

30.000,00

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 6é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 4/2012. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 15/06/12, de modificació pressupostària amb un suplement de crèdit finançat amb romanents de Tresoreria, per un total de 154.825,95 EUR.

En primer lloc, intervé el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar que aquesta modificació la consideren necessària, però pels motius expressats en l'anterior punt s'abstindran. Consideren que és necessària perquè ha de sortir una licitació pública per al subministrament d'energia elèctrica, motiu per al qual s'han de tenir diners consignats. Continua dient que aquesta licitació s'hagués pogut fer fa sis o set mesos abans, amb la qual cosa creu que ha estat una gestió no suficientment diligent per part de l'equip de govern. Explica que el dia 30 de juny finalitza el contracte i això ens pot suposar un sobrecost, perquè estem fora de contracte. Tot i això, creu que aquesta modificació pressupostària és necessària, encara que la gestió no haja sigut eficaç. Per tant, s'abstindran per exercici de responsabilitat.

En segon lloc, fa ús de la paraula el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a manifestar que els membres del seu grup votaran a favor perquè la modificació és important i necessària. Ara bé, manifesta que el seu grup, quan es van fer els pressupostos, ja van demanar als membres de l'equip de govern que reduïren la despesa corrent i, tal com diu el Sr. Sánchez, la licitació s'acaba el dia 30 de juny i s'hagués pogut licitar a primers d'any, perquè té constància que hi ha moltes empreses que possiblement els subministrarien la llum molt més barata que Iberdrola.

Seguidament, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per a dir al Sr. Sánchez que la licitació no ha de sortir, sinó que ja ha sortit. Explica que va haver un error a l'hora de la publicació en el DOUE com a conseqüència que una columna no figurava i es va haver de tornar a publicar en eixe diari oficial. Per altra banda, indica que el contracte no finalitza el dia 30 de juny, sinó el dia 30 de juliol i que la companyia elèctrica no pot posar les condicions que li interessen a aquesta, perquè l'Ajuntament ja ho té negociat en previsió que la licitació es pogués allargar. Per altra banda, diu que potser enguany l'estalvi no serà tant, però eixe camí ja està fet. A més, comenta al Sr. Sánchez que si això és gestió no diligent, ja li dirà el Sr. Sánchez si quan va estar dos anys al Departament de Contractació va traure a licitació el subministrament d'energia elèctrica.

El Sr. Sánchez indica al Sr. Serrano que ell no ho va licitar, perquè el contracte no estava proper a la seua finalització i estava contractat amb Iberdrola. A continuació, explica el procés de judicialització de la política fruit d'una permuta que es va formalitzar quan el Sr. Sánchez estava a l'equip de govern. Per altra banda, recorda al Sr. Serrano que han fet tard quant a la licitació i, a més, disculpa el funcionari que li ha dit que finalitzava el contracte el dia 30 de juny, ja que s'ha equivocat en dir-li que finalitzava el dia 30 de juny. D'altra banda, considera que això que s'ha fet una gran gestió amb Iberdrola perquè no ens cobren més, està per veure. No obstant això, manifesta que els sembla bé que s'haja negociat.

Finalment, el Sr. Serrano conclou el debat dient al Sr. Sánchez que la licitació no s'ha fet a última hora. Respecte del tema de la permuta, indica que al Sr. Sánchez no el va tirar al jutjat ni la persona de què ell parla ni el Partit Popular, sinó que es va anar al jutjat per una gestió de l'Ajuntament, no del Sr. José Antonio Sánchez Martí. A més, explica que aquesta modificació pressupostària es fa perquè l'objectiu d'aquest equip de govern és estalviar diners en el subministrament d'energia elèctrica i, com la licitació s'havia de traure i feien falta diners que no estaven consignats, ara el que es fa és tornar-los a la Brigada.

Atés l'informe favorable amb observacions, del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, així com de l'informe sobre l'estabilitat pressupostària de la mateixa, de data 19/06/12.

Atesa la proposta de la cap d'ingressos de data 15/06/12, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per quinze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 4/2012, amb el següent detall:

Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 154.825,95 EUR, a les següents aplicacions pressupostàries:

Suplement de crèdit

Capítol II. Despeses corrents en béns i serveis

152.749,35

Capítol IV. Transferències corrents

2.076,60

Total

154.825,95

El finançament d'aquesta modificació es realitzarà amb romanent líquid de Tresoreria de l'exercici 2011.

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 7é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 5/2012. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 18/06/12, de modificació pressupostària amb la baixa de diversos projectes i suplement de crèdit i crèdit extraordinari finançats amb aquestes baixes, per un total de 65.546,00 EUR.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar que podrien parlar de la forma com els membres de l'equip de govern han fet les inversions, els projectes, etc., però en aquest punt s'abstindran, d'igual manera que han fet en els dos punts anteriors.

En segon lloc, intervé el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a manifestar que aquesta modificació pressupostària els sembla correcta, però els agradaria que en posteriors ocasions es donara participació i consens als grups de l'oposició per a determinar la finalitat dels recursos.

Finalment, el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, expressa que hi ha partides concretes i s'agrupen totes en un concepte únic general per a poder gastar els diners en allò que es considere més convenient.

Atés l'Informe favorable del viceinterventor municipal de data 19/06/12, en relació a la modificació pressupostària proposta, així com de l'informe sobre l'estabilitat pressupostària d'aquesta.

Atesa la proposta de la cap d'ingressos de data 19/06/12, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per quinze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 5/2012, amb el següent detall:

  • Donar de baixa els següents projectes:

Proj.

Denominació

Import

1511

Urbanitz. entorn Ródenas

25.000,00

1611

Urbanització solars

26.804,40

0707

Vial junt al Parador

13.741,60

Total

65.546,00

  • Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 54.541,73 EUR i un crèdit extraordinari per import d'11.004,27 EUR, finançats amb aquestes baixes, i per a finançar els següents:

Suplement de crèdit:

Progr.

Econom.

Proj.

Denominació

Import

155

61000

312

Vies públiques

54.541,73

Total

54.541,73

Crèdit extraordinari:

Progr.

Econom.

Proj.

Denominació

Import

321

62300

1812

Calefacció col·legis

2.699,60

325

62300

1912

Aire condicionat Conservatori

4.066,28

920

62300

2012

Adequació edif. administratiu

4.238,39

Total

11.004,27

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 8é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NO ADMISSIÓ A TRÀMIT DE DIVERSOS RECURSOS EXTRAORDINARIS DE REVISIÓ INTERPOSTS CONTRA L'ACORD DEL PLE DE 28/02/2008, RELATIU AL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA EN SÒL URBÀ AMB EMPLAÇAMENT ENTRE L'AVINGUDA DEL PAPA LUNA I EL CARRER DE PENÍSCOLA.

8.1. Se sotmet a consideració de la corporació l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 21 de maig de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord de Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), interposat per ABUC I PROMOCIONS, SL.

Vist l'escrit que presenta en data 16 de maig de 2012, (registre d'entrada número 7.251) el Sr. Pascual Cherta Pauner, actuant en representació de la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, CIF B 12554481, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Mallorca número 75, baixos, a Benicarló, pel qual interposa un recurs extraordinari de revisió, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008 pel que fa al PAII/497 i comunicato a la interessada en data 1 d'abril de 2008, pel qual s'acorda l'aprovació del reformat del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló adopta el següent acord (notificat ala mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, en data 1/04/08):

«(..)

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades i indicar-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà al de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació, en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 16 de maig de 2012, (registre d'entrada número 7.251) presenta un escrit el Sr. Pascual Cherta Pauner, actuant en representació de la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, CIF B-12554481, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Mallorca número 75, baixos, a Benicarló, pel qual interposa un recurs extraordinari de revisió, contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008 pel que fa al PAII/497 i comunicat a la recurrent en data 1 d'abril de 2008, citat en l'expositiu anterior, que és del següent tenor:

«ALEGACIONES

Primero. Que al dictar dichos actos se ha incurrido en error de hecho, en cuanto a la determinación de los sujetos obligados al pago de las cuotas de urbanización, derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, ignorándose el principio de subrogación real, en virtud del cual la transmisión de un inmueble supone que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente.

En consecuencia, las cuotas de urbanización derivadas de la pretendida retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada, cumpliendo con el principio de equidistribución de cargas y beneficios entre los afectados,a los cuales además en ningún momento se les notificó el inicio del expediente de retasación de cargas, de ahí que el error a que se refiere el art. 118 de la Ley 30/1992 de carácter fáctico, numérico o de circunstancias, en este supuesto incide decisivamente sobre el fondo de la cuestión a debatir y en consecuencia, los afectados no han podido debatir sobre la procedencia de la retasación, ni cuestionar si nos encontramos ante un caso de aparición de circunstancias sobrevenidas que faculten al Agente Urbanizador a repercutir dichos costes a los diferentes propietarios afectados, o si por el contrario se trata de una imprevisión del Urbanizador que se pretendió remediar mediante la solicitud de la retasación de cargas, todo lo cual evidentemente esta ocasionando una total indefensión ya que tal y como refleja la resolución de la Junta de Gobierno Local, al recurso de reposición planteado por esta parte, el Agente Urbanizador podrá instar la ejecución de las cuotas impagadas a los actuales titulares, reconociéndoles expresamente el carácter de interesados, y por tanto, obligados al pago de las cuotas, lo cual implica que la cuota que se nos reclama es errónea, y con ello, la cuenta de liquidación definitiva, al ser excesiva, debiendo proceder nuevamente a una liquidación donde se incluyan todos los propietarios, e incluso donde se concrete y determine el derecho al reintegro de las instalaciones de la red de distribución que quedan de propiedad de la compañía suministradora y que constituyen la base de su negocio, de tal modo, que solo deben imputarse a los usuarios los gastos de acometida individual de forma que conste determinado este derecho. Actualmente se nos imputa la totalidad de las cuotas de urbanización derivadas de la retasación, imputándonos la condición de propietarios de una serie de viviendas, cuando es evidente que ello no es así, pues es un hecho cierto y así le consta al Ayuntamiento de Benicarló, la titularidad de aquellos propietarios que adquirieron diversas viviendas en el edificio AbMar I,II, y III, al haber solicitado cada uno de ellos la licencia de primera ocupación, donde acreditan su titularidad, concediendo el Ayuntamiento las correspondientes a AbMar I, por disponer incluso de conexión a la red eléctrica. Se acompañan las cédulas de habitabilidad de los propietarios del edificio AbMar I, las cuales fechan de abril de 2004, así como los boletines de instalación eléctrica, por lo tanto, debieron ser incluidos en la cuenta de liquidación imputándoles la parte correspondiente de las cargas, restando.

Segundo. Como de manera reiterada ha señalado la jurisprudencia se precisa que en la apreciación del error de hecho éste se caracteriza como aquél que versa sobre un hecho, cosa o suceso, esto es, sobre una realidad, (la condición de propietario) independientemente de toda opinión, criterio particular o calificación, siendo de apreciar la concurrencia de error de hecho cuando la resolución administrativa haya partido de un hecho que con posterioridad se haya demostrado inexistente o incierto (la condición de propietario y por tanto, la liquidación de cuotas), o cuando haya omitido un hecho cuya ponderación habría conducido necesariamente a un resultado distinto como es la imputación de las cuotas de urbanización determinante de la decisión administrativa (STS 3ª, Sección 7ª, de 1 de julio de 2009 -rec. núm. 3514/2005-, y otras muchas).

Por todo lo cual, y conforme a lo dispuesto en los artículos 108, 118 y 119 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común,

SOLICITO: Que se tenga por presentado el presente escrito y los documentos que lo acompañan, sea admitido a trámite el recurso de revisión, y se acuerde la procedencia del mismo y en su momento, y conforme a los trámites procedentes, se dicte resolución por la que se declare la nulidad de la resolución administrativa impugnada y de las que traigan causa de la misma de conformidad con lo expuesto, y con demás pronunciamientos favorables, y se proceda asimismo a la suspensión cautelar de la ejecución de las resoluciones que se recurren en tanto no se resuelva el presente recurso, habida cuenta de que dicha ejecución acarrearía a esta parte graves perjuicios de imposible o difícil reparación.»

Fonaments de dret

Primer . Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, i interposició del recurs dins del termini i en la forma escaient.

Segon . El recurs extraordinari de revisió escau interposar-lo davant de resolucions que han posat fi a la via administrativa. Ara bé, quan s'ha interposat un recurs ordinari administratiu, s'entén d'actes que s'hagen impugnat en via administrativa per causes diferents a les quals permeten la interposició del recurs de revisió, ja que si en via administrativa s'ha resolt sobre les mateixes causes, no és possible interposar aquest recurs extraordinari, ja que s'ha tingut oportunitat a l'accés al control de legalitat que correspon en via administrativa. La fermesa a què que es refereix actualment la LRJPAC és l'administrativa i no la judicial. Així es desprèn de la redacció de l'article 118. El Tribunal Suprem en la Sentència de 7 de juny de 2005, diu:

«Estem davant un recurs administratiu extraordinari, quan només poden fer-se valer a través d'aquest els concrets motius d'il·legalitat de l'acte que s'estableixen en la pròpia Llei (art. 118) i també quan reobre la possibilitat d'impugnació davant l'Administració respecte d'actes ferms en via administrativa.»

En conseqüència, el recurs de revisió, donada la seva naturalesa excepcional i extraordinària, no pot ser eficaçment interposat mes que per algun dels motius taxativament assenyalats en les normes concretes que els regulen, els quals han de ser interpretats estrictament sense possibilitat d'aplicació analògica o extensiva.

El recurs de revisió només és viable contra actes administratius, quan concórrega alguna de les circumstàncies previstes en l'article 118 de la LRJPAC.

En la Sentència del Tribunal Suprem d'1/07/09 (recurs número 3.514/2005) s'indica:

«3. Ha de recordar-se que l'essència dels tres primers motius del recurs extraordinari de revisió regulats en l'article 118.1 de la Llei 30/1992 responen al propòsit comú d'esmenar les conseqüències de l'error de fet en què puga haver incorregut l'actuació administrativa impugnada i quan aquest error fàctic siga constatat per les diferents vies que s'hi indiquen (el propi expedient; els documents de valor essencial que no van estar a la disposició de les persones interessades i posteriorment hagen estat recobrats; i la declaració judicial de falsedat dels documents o testimoniatges que van ser decisius per a la resolució administrativa).

També ha d'assenyalar-se que serà d'apreciar aquest error quan la resolució administrativa haja partit d'un fet que amb posterioritat s'haja demostrat inexistent o incert, quan haja omès un fet la ponderació del qual hauria conduït necessàriament a un resultat diferent.»

La primera de les circumstàncies previstes en l'article 118 LRJPAC és, que en dictar-los s'hagués incorregut en error de fet, que resulte dels propis documents incorporats a l'expedient.

La Sentència de 16 febrer 2005 del Tribunal Suprem, en la seua fonamentació jurídica estableix que:

«QUART

Fem nostres les raons expressades per la Sala sentenciadora per considerar que no s'està davant un supòsit de revisió recollit en l'article 118 de l'esmentada Llei 30/92, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. En primer lloc perquè, com amb tota lògica indica aquesta Sala, els documents en qüestió eren coneguts per a la interessada i els va haver d'aportar al seu moment per estar al seu abast obtenir-los...

CINQUÈ

No s'està, per tant, davant un procediment de revisió previst en l'article 118 de l'al·ludida Llei 30/1992, sinó davant un subterfugi per qüestionar en via administrativa i en seu jurisdiccional, després, un acte administratiu consentit i ferm, raó per la qual el primer motiu de cassació, igual que els altres dos, no pot prosperar.

Aquesta Sala en la seua Sentència de 26 d'abril de 2004 (recurs de cassació 2259/2000 [RJ 2004, 2822], fonament jurídic cambra) ha declarat que 'el recurs extraordinari de revisió previst en l'article 118 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre és un recurs excepcional que, a part d'una interpretació estricta dels motius invocats --només els enumerats en aquest precepte--, impedeix examinar qüestions que van haver d'invocar-se en la via dels recursos ordinaris o en el jurisdiccional contra l'acte que va posar fi a la via administrativa, doncs el contrari atemptaria, com dèiem en les recents sentències de 16 i 24 de març passat, contra la seguretat jurídica, deixant en suspens sine die la fermesa dels actes administratius, alhora que permetria esbiaixar la via dels recursos ordinaris, per la qual cosa no escau l'admissió de cap argument dels continguts en la demanda que supose l'examen, més enllà dels motius específics invocats en el recurs extraordinari, de la concurrència d'altres possibles circumstàncies que puguen afectar la situació dels recurrents en aquest tipus de recursos'.

En aquesta mateixa Sentència (fonament jurídic cinquè), aquesta Sala va declarar que no cal considerar document aparegut amb posterioritat a la resolució administrativa el que es confecciona amb posterioritat, sense que s'estiga davant el supòsit recollit en la causa segona de l'article 118.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, quan el fet existeix per endavant i va ser conegut per l'interessat, qui va poder perfectament aportar-ho al seu moment, com va assenyalar amb tota correcció la Sala d'Instància en la sentència recorreguda.

El succeït es concreta senzillament en el fet que qui va consentir la decisió administrativa, ha comprovat després, a la vista de les decisions judicials recaigudes en altres casos equivalents, que tenia motius per impugnar-la amb èxit i ho ha intentat a través de la interposició d'un improcedent recurs extraordinari de revisió.»

La part recurrent tracta de forma indirecta d'entendre que concorre la circumstància de l'article 118.1.2, de la Llei 30/1992, és a dir, de l'aparició de documents de valor essencial per a la resolució de l'assumpte que, encara que anteriors, evidencien l'error de la resolució recorreguda, mitjançant la presentació de fotocòpies de les cèdules d'habitabilitat de primera ocupació dels anys 2003 i 2004, així com de les fotocòpies dels butlletins d'instal·lacions elèctriques de l'any 2002 dels habitatges [s'ha d'indicar que les citades fotocòpies no han estat aportades juntament amb el present recurs, sinó al costat del recurs extraordinari de revisió d'idèntica redacció a l'actual, que va ser presentat per la mercantil recurrent, en data 23 de març de 2012, (registre d'entrada número 4.487)].

Però hem d'insistir, que no estem davant el supòsit recollit en la causa segona de l'article 118.1 de la Llei 30/1992, quan el fet existeix per endavant i va ser conegut per l'interessat, qui va poder perfectament aportar-ho al seu moment.

En el mateix sentit, la sentència de l'Audiència Nacional, Sala Contenciosa Administrativa, secció 4a, de data 21 juny de 2006, (rec. 55/2005, Ponent: Martín Valero, Ana Isabel, de recurs: 55/2005) ha disposat que:

«FONAMENTS DE DRET

Tercer. L'article 118 de la Llei 30/1992, estableix que "contra els actes que esgoten la via administrativa o contra els que no s'haja interposat recurs administratiu dins de termini, pot interposar-se el recurs extraordinari de revisió davant l'òrgan administratiu que els va dictar, quan concórrega alguna de les causes següents:

1. Que en dictar-los s'hagués incorregut en error de fet , que resulte dels propis documents incorporats a l'expedient.

El recurs de revisió té naturalesa de recurs extraordinari, ja que aquest només escau contra actes administratius ferms i pels motius taxats per la Llei, motius que, donat el caràcter excepcional del recurs han de ser objecte d'una interpretació estricta sense que puga donar lloc a interpretacions extensives, ja que, com estableix el Tribunal Suprem en la seua sentència de 20 de juny de 1992, cal tenir en compte que la via que obre el nostre ordenament jurídic en establir la possible interposició del recurs administratiu de revisió ha de considerar-se una excepció a la fermesa dels actes administratius i al principi de defensa de la validesa d'aquestos.

Quart. (...)

En relació amb aquesta causa, prevista en el núm. 1 article 118 de la Llei 30/1992, cal assenyalar que per a la seua apreciació són necessaris dos requisits:

1. Que en dictar-los s'hagués incorregut en error de fet (en cap cas de dret), havent assenyalat la jurisprudència que l'error de fet és aquell "que verse sobre un fet, cosa o succés, és a dir alguna cosa que es refereix a una realitat independent de tota opinió, criteri particular o qualificació" (STS 29 d'abril de 1993) i queda exclòs del seu àmbit "tot allò que es referisca a qüestions jurídiques, apreciació de la transcendència o abast dels fets indubtables, valoració de les proves i interpretació de disposicions legals i qualificacions que puguen establir-se (STS 14 de maig de 1965 , 4 d'octubre de 1993).

2. Que aquest error de fet resulte de documents que consten en l'expedient».

Tals circumstàncies no concorren en el supòsit del present recurs, ja que les fotocòpies aportades juntament amb l'escrit d'interposició del recurs, de les cèdules d'habitabilitat de primera ocupació dels anys 2003 i 2004, així com de les fotocòpies dels butlletins d'instal·lacions elèctriques de l'any 2002 dels habitatges, que assenyala la part recurrent, com a element per justificar de forma indirecta la concurrència de la circumstància de l'article 118.1.2 de la LRJPAC, no té enquadrament en l'error de fet citat pel 118.1.1, ja que hem vist que són necessaris dos requisits.

Que existisca error de fet i que aquest resulte dels propis documents que consten en l'expedient.

I interpretar que les fotocòpies aportades (corresponents a cèdules d'habitabilitat de primera ocupació dels anys 2003 i 2004, així com de les fotocòpies dels butlletins d'instal·lacions elèctriques de l'any 2002 dels habitatges), eren documents que consten en l'expedient original, és incert.

Per això hem de considerar-les com documents nous i que, per tant, no figuraven en l'expedient inicial, és a dir, no eren documents que consten en l'expedient, requisit imprescindible per poder apreciar la causa prevista en l'article 118.1.1 de la LRJPAC.

I sent que dels dos requisits exigits per l'article 118 de la LRJPAC, per a l'admissió del recurs d'extraordinari de revisió, en falta en principi un, no podem admetre el recurs interposat.

Així mateix, encara admetent en hipòtesi, que aquests documents nous aportats puguen ser valorats jurídicament, hem d'indicar que, atès que es tractaria d'una qüestió jurídica, consistent a examinar si, d'acord amb la normativa aplicable, el principi de subrogació real és aplicable o no, estaríem excedint-nos de l'àmbit restringit del recurs extraordinari de revisió, tal com ho ha establert la Sentència de l'Audiència Nacional que citem, de 21 juny de 2006:

«és una qüestió que implica valorar les proves que consten en l'expedient i realitzar una qualificació jurídica dels fets resultants d'aquesta valoració, la qual cosa és objecte del corresponent recurs ordinari, excedint de l'àmbit restringit del recurs extraordinari de revisió

Pel que sembla evident que l'acord plenari impugnat, ha de considerar-se ajustat a dret i ha d'inadmetre's el recurs extraordinari de revisió, tenint en compte que no és possible en aquest recurs reproduir qüestions que van haver de ser ventilades en l'expedient originari i que necessàriament ha de basar-se en una de les causes establertes en l'article 118.1 de la LRJPAC, causes que encara que certament s'al·leguen per la part recurrent, no es donen com es dedueix dels raonaments anteriors.

Per tot això procedeix la inadmissió del recurs extraordinari de revisió.

Tercer . En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer . No admetre a tràmit el recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008 pel que fa al PAII/497, pel Sr. Pascual Cherta Pauner, actuant en representació de la mercantil ABUC I PROMOCIONS, SL, CIF B-12554481, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Mallorca número 75, Baixos, a Benicarló, pel qual s'acorda l'aprovació del reformat del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742), de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret segon de l'informe emès pel tècnic d'AG, el Sr. Hernández Lahera, que consta en l'expedient.

Segon . Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

8.2. Se sotmet a consideració de la corporació l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 18 de maig de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord de Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), interposat per la mercantil RODA SALVADOR Y ASOCIADOS, SL.

Vist l'escrit presentat en data 14 de maig de 2012, (registre d'entrada número 7.028) per la mercantil RODA SALVADOR Y ASOCIADOS, SL, CIF B-12417218, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Nostra Senyora dels Àngels número 38-1r de Sant Mateu (12170) Castelló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAI/291/99 (PAII/497), prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació del reformat del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló adopta el següent acord :

«(...)

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades i indicar-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà al de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació, en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 15 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 47 del Butlletí Oficial de la Província de Castelló (documento número 213 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu anterior.

III. En data 24 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 5.749 del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (document número 214 del expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu primer.

IV. En data 14 de maig de 2012, (registre d'entrada número 7.028) presenta un escrit la mercantil RODA SALVADOR Y ASOCIADOS, SL, CIF B-12417218, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Ntra. Senyora dels Àngels número 38-1r de Sant Mateu (12170) Castelló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació de la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del Programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742), citat en l'expositiu primer, del següent tenor:

«Que en los procedimientos referidos, tramitados ante este Ayuntamiento, se ha dictado un acto administrativo que habiendo puesto fin a la vía administrativa, es nulo de pleno derecho al amparo del apartado 1 del artículo 62 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Todo ello, sin perjuicio de actos anteriores y posteriores a dicha aprobación, de los cuales los ahora instantes igualmente deberían haber sido notificados, comportando igualmente dicha ausencia la nulidad de las presentes actuaciones.

Concretamente, se trata del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba reformar el Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y lineas de baja tensión, así como, la correspondiente retasación de cargas. E igualmente, los actos administrativos anteriores y posteriores a dicha aprobación, los cuales han sido tramitados con irregularidades y defectos en su procedimiento, por lo que no cabe otra consecuencia que decretar la nulidad de las actuaciones. Dicha nulidad se fundamenta en las siguientes:

ALEGACIONES

PRIMERA. Tal y como la mercantil Abuc i Promocions, S.L. --promotora del edificio donde radican las viviendas de los ahora instantes-- nos ha comunicado, el Ayuntamiento de Benicarló ha dictado una resolución donde se resuelve el recurso de reposición planteado por la Promotora, y donde consta la posibilidad del Agente Urbanizador de proceder al cobro de las cuotas de urbanización impagadas, derivadas de la presente actuación a los actuales titulares de los inmuebles, amparándose en el principio de subrogación real, otorgándonos únicamente el plazo previsto por la ley para su pago voluntario, sin posibilidad de efectuar alegaciones sobre el fondo.

En primer lugar a este respecto, poner de relieve que los titulares que ahora suscriben, al igual que la mayoría de los restantes titulares de inmuebles de las diferentes promociones existentes dentro del ámbito de la actuación, son los titulares registrales con anterioridad al inicio del expediente de retasación de cargas, por lo que el Ayuntamiento era perfecto conocedor de dichas titularidades.

La parte dispositiva del acuerdo aprobatorio de la retasación dispone aprobar el reformado del Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y líneas de baja tensión, así como también procede a la aprobación del Proyecto de Retasación de Cargas presentado por el Agente Urbanizador con fecha 25 de septiembre de 2007.

Es evidente que los ahora instantes tenían y siguen ostentando un interés directo y legítimo en tener conocimiento y formular las alegaciones y manifestaciones pertinentes en todo lo relativo a dicho procedimiento de retasación de cargas, ya que en caso de que finalmente fuese procedente la misma, los que ahora suscriben y demás propietarios de inmuebles afectados, se constituyen como sujetos obligados y responsables --sus viviendas-- del pago de las cuotas de urbanización derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, todo ello de conformidad con el principio de subrogación real.

En virtud del meritado principio, la enajenación de una finca implica que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente. Por tanto, en base al principio de subrogación real el simple cambio en la titularidad dominical de un inmueble no puede alterar los deberes urbanísticos, ni los compromisos concretos con la Administración y el Agente Urbanizador.

Por lo expuesto, las cuotas de urbanización derivadas de la eventual retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada.

SEGUNDA. Y precisamente en atención a lo expuesto, debiendo ser finalmente los propietarios de los inmuebles los que deben soportar las cargas urbanísticas derivadas de la retasación, o recaer sobre sus inmuebles la garantía del pago de las mismas, debió ser igualmente preciso poner en conocimiento la incoación del expediente de retasación de cargas a fin de que los mismos procedieran a manifestar todo aquello que estimaran conveniente. A este respecto, es preciso tener en cuenta que la propia Administración Local es plenamente conocedora de la identidad de los diferentes titulares de los inmuebles promovidos en la actuación, puesto que los mismos efectuaron en nombre propio las diferentes solicitudes a los fines de obtener las Licencias de Primera Ocupación o Cédulas de Habitabilidad y ello ya desde el ejercicio 2004, adjuntando las correspondientes escrituras de propiedad.

La mercantil ahora instante (y la mayoría de los titulares de las viviendas de los edificios promovidos por Abuc i Promocions, S.L.) lo eran en el momento en que se inició el expediente de retasación de cargas por parte del Agente Urbanizador. En este sentido, venimos en aportar como documento nº 1 copia simple de la escritura correspondiente al inmueble propiedad de la mercantil instante Roda Salvador y Asociados, S.L., siendo público y notorio nuestra condición de propietarios.

Asimismo, tal y como se aprecia tras la lectura de dicho nota simple, constan debidamente inscritas y en primer lugar en el orden de las cargas vigentes, las cargas urbanísticas derivadas del Expediente de Reparcelación del Programa de Actuación Integrada Unidad de Ejecución del Ámbito Territorial Suelo Urbano entre Avenida Papa Luna y calle Peñíscola.

La referida inscripción en el Registro de la Propiedad de las cargas urbanísticas, en relación con el principio de afección real, comporta, tal y como el Tribunal Supremo ha declarado, entre otras, en sus Sentencias de 2 de noviembre de 1993 (recurso de apelación 9855/1990), 18 de enero de 1996 (recurso de apelación 5782/1991), 29 de enero de 1996 (recurso de apelación 5846/1991), 16 de julio de 1996 (recurso de apelación 8336/1991) y 7 de julio de 2000 (recurso de casación 2769/1995), que en los supuestos de enajenación de fincas, el adquirente quedará subrogado en el lugar y puesto del anterior propietario en los compromisos que hubiese contraído con las Corporaciones Públicas respecto de la urbanización y edificación, de acuerdo con el principio, sancionado legalmente, de subrogación real, que congela el régimen urbanístico de la propiedad inmobiliaria, con independencia de quien sea su titular propietario, evitando, de esta forma, que el simple cambio en la titularidad dominical de una finca pueda alterar tanto las limitaciones y deberes legales como los compromisos contraídos con la Administración urbanística, pues las normas urbanísticas y, por tanto, los planes de esta naturaleza, son derecho necesario, que no puede ser desconocido por los particulares adquirentes de fincas sobre las que pesan determinadas limitaciones o deberes, aunque, para proteger el tráfico jurídico, el transmitente venga obligado a hacer constar expresamente en el título de enajenación las limitaciones y demás circunstancias urbanísticas, entre las que se encuentran los compromisos que el propietario hubiese asumido en orden a la urbanización, autorizando, de lo contrario, al adquirente para resolver el contrato o ejercitar frente a aquel las acciones de que se crea asistido ante la jurisdicción civil.

Esta doctrina se reitera en los diversos tribunales superiores siendo expresión de la misma, las sentencias del TSJ de Cataluña de 25 de octubre de 2006; de Madrid de 20 de enero de 2006; y de Castilla la Mancha de 29 de marzo de 2008.

Pero es que además, el artículo 2.1 de la Ley 6/98, se ha limitado en este punto a clarificar lo que venía sentando la jurisprudencia al respecto de los efectos de la inscripción en el Registro de la Propiedad, de forma que, constando la inscripción registral de las cargas de urbanización en los inmuebles resultantes de los nuevos adquirentes, surtirá efecto sobre los mismos.

Esta misma doctrina se mantiene en la sentencia de 4 de marzo de 2008 del Tribunal Supremo, que dice: "Así pues, los ahora recurrentes, como propietarios de las distintas parcelas, están obligados a contribuir a las obras de urbanización llevadas a cabo por el Ayuntamiento, tras sustituir como urbanizador a la empresa inicialmente seleccionada. Y tal obligación de contribuir deriva de su condición de propietarios del suelo e independientemente de que sobre los mismos se hayan llevado a cabo o no construcciones, en este caso viviendas unifamiliares". Máxime y con toda claridad cuando las cargas de urbanización constan debidamente inscritas en el Registro de la Propiedad.

TERCERA. En atención a todo lo expuesto, es evidente que los titulares de los inmuebles afectados por la retasación de cargas debíamos haber tenido conocimiento del inicio, tramitación y aprobación de dicho procedimiento de retasación, según todo lo invocado y en base al principio de afección real, el cual faculta que debamos soportar dichas cargas contempladas en el artículo 67 LRAU, hasta el punto de poder practicar nueva afección sobre nuestras propias viviendas a instancias del Urbanizador, en atención a la facultad que establece el artículo 71.1 c) LRAU, para cubrir el importe total adeudado.

Resulta obvio que la ausencia de actuación en tal sentido nos comporta un grave perjuicio en calidad de interesados y en este caso titulares de inmuebles afectos directamente a dicha obligación, tramitándose el procedimiento de retasación sin la observancia de las normas previstas en la legislación urbanística, pero además infringiendo principios básicos que rigen nuestro ordenamiento, como lo es por ejemplo, el principio de seguridad jurídica, provocando indefensión a los propietarios afectados que no hemos podido hacer valer nuestros derechos, ante el Agente Urbanizador, pese a ser propietarios en el momento de la retasación, y asi consta debidamente inscritos nuestra titularidad en el Registro Público de la Propiedad, viéndonos finalmente obligados a garantizar e incluso efectuar una serie de pagos en atención a unas cargas de urbanización cuyo origen no hemos podido conocer ni considerar.

En primer lugar, dejar sentado que en el presente expediente de retasación de cargas resulta de aplicación la L.R.A.U., y ello dado que la aprobación del correspondiente Programa de Actuación Integrada del que deriva la misma se llevó a cabo mediante Decreto de 24 de febrero de 2000. El art. 67.3 LRAU contempla la posibilidad de retasación de cargas iniciales del Programa "con motivo de la aprobación del proyecto de urbanización o de sus reformados", siendo para ello necesario tramitar un reformado para la retasación de cargas de urbanización cuando las mismas no se deriven directamente del Proyecto de Urbanización. El acto que ahora se impugna no es conforme a derecho en base a lo dispuesto en el art. 62.1 LRJAP-PAC, por lo que es nulo de pleno derecho al haberse prescindido del procedimiento establecido para la modificación del Proyecto de Urbanización y que da cobertura al expediente de retasación de cargas, y especialmente, en lo referente al trámite esencial de información a los afectados del modificado o reformado del Proyecto de Urbanización originario. O dicho de otra manera, la relevancia de la omisión de una nueva información pública, junto con el hecho evidente de no seguir el procedimiento establecido, se reputa como un vicio de nulidad de pleno derecho en base al art. 62.1 e) LRJAP-PAC.

Y siguiendo esas argumentaciones, e incidiendo en la falta de información a los afectados, es preciso poner de relieve que las obras que constituyen el objeto de la retasación no pueden incardinarse en el supuesto previsto en el art. 53 LRAU último párrafo, al no tratarse de obras de mera reparación, renovación o mejoras, al incluirse en el proyecto final de obra importantes partidas de obras no previstas al iniciarse la actuación, en consecuencia los proyectos debieron ser sometidos a nueva información pública y comunicarlo a los interesados antes de su aprobación por la Administración demandada. Y de hecho, en el presente procedimiento, se llevó a cabo en cierta forma la exposición pública del Proyecto de Retasación de cargas, si bien OLVIDANDO COMPLETAMENTE LA COMUNICACIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS A LOS QUE LA MISMA AFECTABA DIRECTAMENTE, PROPIETARIOS QUE ADEMÁS APARECÍAN DEBIDAMENTE INSCRITOS EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD, siendo por tanto obligación, tanto de la Administración Local como del Agente Urbanizador proceder a su llamada a los fines del trámite de información pública, siendo por el contrario, que se prescindió total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, ESTANDO POR ELLO ANTE UNA CAUSA DE NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LAS DEL ART. 62.1 E) LRJAP-PAC, AL CAUSAR UNA EVIDENTE INDEFENSIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS OBLIGADOS A SOPORTAR Y GARANTIZAR MEDIANTE SUS INMUEBLES EL PAGO DE LAS CARGAS DE URBANIZACIÓN.

La relevancia en los trámites del acto aprobatorio de esa falta de requisito de forma como es la información a los afectados se ha reputado por la jurisprudencia del Tribunal Supremo como un "trámite esencial" y "hasta sagrado" que da lugar a la anulación del acto recurrido, y por ello nos encontramos ante un defecto de forma, de los previstos en el art. 63.2 LRJAP-PAC que ha producido indefensión a los interesados, los cuales hasta el presente momento, no hemos tenido conocimiento ni posibilidad de debate sobre unas cantidades que finalmente se nos pueden repercutir.

La importancia de la información pública es evidente, sirviendo para permitir la participación ciudadana y a la vez facilitar a la Administración numerosos puntos de vista, que le permitan adoptar la solución mas adecuada y oportuna, que tenga en cuenta el adecuado equilibrio de intereses. Constituye en realidad una audiencia a los interesados con una finalidad de defensa de los mismos que en el supuesto que nos ocupa fue obviada.

Este es precisamente el caso: estamos ante un proyecto de retasación de cargas que no solo modifica las condiciones previstas en el Programa sino que lo hace de manera sustancial, no siendo de mera reparación o reforma o adecuación las obras pretendidas, extremo por el que no siendo de aplicación el art. 53 LRAU, ello obligaba a someter el proyecto reformado a una nueva información pública al objeto de que los afectados hiciesen las alegaciones oportunas, pero al no haberse hecho así, causa una indefensión real o material ya que los ahora instantes y muchos otros propietarios no tuvieron la oportunidad de alegar frente a ese proyecto por desconocimiento del mismo. Y la propia Administración Local reconoce la necesidad de tal exposición pública, sometiendo el proyecto de retasación a la misma, si bien olvidando por completo a la mayoría de los afectados, como son los ahora instantes, propietarios con efectos erga omnes, sobre los cuales tanto la Administración Local como el Urbanizador tenían el debe de notificar, en aras a no vulnerar -como de facto ha ocurrido- el derecho de defensa de los ahora instantes y causarles una evidente indefensión.

Es significativo como esta inquietud de salvaguardar los derechos de los propietarios afectados, tiene fiel reflejo en el artículo 168.3 de la actual Ley Urbanística Valenciana cuando se refiere al procedimiento de retasación de cargas estableciendo que "A tal efecto, la retasación de cargas exigirá la tramitación de un procedimiento administrativo que especifico (sic) con notificación y audiencia de todos los propietarios afectados".

Igualmente, el artículo 390 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística Valenciana, establece que "El procedimiento por el que deberá tramitarse, en su caso, los expedientes de retasación de cargas que tengan su origen en el artículo anterior, será el siguiente:

1. Se redactará por parte del Urbanizador una memoria de la retasación de cargas que deberá justificar: [...]

2. La memoria así redactada será presentada ante la Administración actuante y se someterá a información pública mediante:

a) NOTIFICACIÓN a quienes figuren como interesados en el expediente y, EN CUALQUIER CASO, A LOS TITULARES REGISTRALES DE DERECHOS REALES INSCRITOS SOBRE FINCAS AFECTADAS. [...]."

En el presente caso no se ha dado cumplimiento a la normativa urbanística vigente en dicho momento puesto que la Administración Local ni siquiera procedió a la averiguación de los que eran titulares registrales en el momento de dicha retasación, y en consecuencia considerando como propietaria de la totalidad de los inmuebles a la promotora ABUC I PROMOCIONS S.L., a pesar de disponer de dicha información, procediendo a la notificación - UNICAMENTE - de aquellas entidades que eran inicialmente titulares en el momento anterior de la tramitación del Proyecto de Urbanización y Programa de Actuación. Es evidente que se ha infringido un precepto fundamental en la tramitación del presente procedimiento de retasación de cargas y de las cuotas de urbanización resultantes (art. 72.1 LRAU), el cual ha impedido que los propietarios tengan acceso al expediente a los fines de hacer constar sus manifestaciones, en relación con unos importes relativos a cargas de urbanización a los que finalmente quedan afectos los inmuebles de su propiedad. Dicha falta de notificación a los titulares registrales --tal y como establece la legislación-- en el momento de la información pública de la memoria del proyecto de retasación de cargas, además de constituir per se una clara infracción de la normativa reguladora de dicho procedimiento, provoca una clara indefensión al administrado, al no poder hacer valer nuestros derechos ante el total desconocimiento de la existencia de un procedimiento que sin duda nos afecta, por lo que ello supone la nulidad radical del posterior acuerdo probatorio.

En este sentido, y según Jurisprudencia del Tribunal Supremo (STS de 24 de febrero de 1997) cabe entender como uno de los trámites considerados esencialísimos y fundamentales, el mencionado en el artículo 105 de nuestra Constitución, y directamente vinculado al derecho fundamental de defensa del artículo 24 del mismo texto legal, es decir, el trámite de audiencia al interesado, en el que se comprende la falta de notificaciones individuales a los interesados, todo lo cual provoca una auténtica indefensión a los instantes.

En la Jurisprudencia mas actual sobre la omisión de trámites esenciales, la STS de 28 de febrero de 2007, consideró nulo de pleno derecho en base al artículo 62.1.e) de la Ley 30/1992 la falta de audiencia a propietarios integrantes de una Junta de Compensación urbanística para la aprobación de un Proyecto de Compensación, puesto que dicho trámite estaba contemplado no solo en los Estatutos de dicha entidad urbanística sino también por el Reglamento de Gestión Urbanística, y además en el expediente administrativo no constaba que dicho Proyecto fuese sometido a la audiencia de todos los afectados, considerando, por ende, el Tribunal Supremo, la nulidad de pleno derecho del acuerdo aprobatorio del Proyecto. Muy conectada con la aprobación de instrumentos de Reparcelación y la notificación a los interesados está la doctrina --ya consolidada-- según la cual, la aprobación definitiva de estos instrumentos vulnerando el principio de equidistribución de beneficios y cargas derivados del planeamiento supone la nulidad radical del acuerdo aprobatorio. Así, la STSJ de Cataluña de 18 de mayo de 2007:

"no puede predicarse cuando en un instrumento urbanístico, se afecta, desde un principio, el justo equilibrio entre cargas y beneficios, al ignorar la existencia de titulares de las fincas afectadas, cuando la aprobación definitiva resulta viciada de nulidad por haber prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido en su elaboración y aprobación, ignorando a sus partícipes, que se sanciona con la nulidad de pleno derecho del art. 62.1.e) de la repetida Ley 30/92, sin posibilidad de convalidación alguna por una vía espuria producida con posterioridad al acto relevante que fue la aprobación definitiva de la reparcelación el 13 de agosto de 2001 sin conocimiento ni intervención de una afectada, lo que acarrea indefensión, procediendo declarar la nulidad de tal aprobación y retrotrayendo las actuaciones al momento anterior a la misma tal y como se solicita en la demanda, por total inexistencia de acreditamiento fehaciente de que es de preveer que volvería a producirse un acto administrativo igual al que se anula, infringiendo el principio de tutela judicial efectiva (art. 24 C.E.)."

Igualmente, en el sentido expuesto, la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, de fecha 10 de junio de 2004, en un supuesto de retasación de cargas, dispone en sus fundamentos de derecho que no constituiría nulidad de actuaciones la falta de alguna publicación a los efectos del artículo 62 de la Ley 30/92 pues se trataría de un requisito subsanable, oponiendo que en dicho caso no existe indefensión al haberse notificado debidamente a los afectados: "... de faltar alguna publicación, ello no comporta la nulidad, a la vista del art. 62 de la Ley 30/92 EDL 1992/17271: se trataría de un requisito subsanable. Tampoco hay indefensión para los actores, que han sido debidamente notificados". Y precisamente la notificación a la que se refiere la citada Sentencia es la que se ha obviado en el presente supuesto, de forma que la indefensión causada es palpable, siendo en este caso consecuente y pertinente la nulidad de las actuaciones y la retroacción de las mismas hasta el momento en que fue presentada la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas al Ayuntamiento, a fin de que se proceda en forma a la notificación de los titulares registrales, tal y como hoy ya contemplan y obligan los artículos 168.3 de la L.U.V. y 390 del R.O.G.T.U., además de subsanar de esta forma la vulneración del derecho de audiencia a los interesados previsto en el artículo 105 de nuestra Constitución y en aras a la salvaguarda del derecho fundamental de defensa contenida en el artículo 24 del mismo texto legal.

En suma, TANTO EL AGENTE URBANIZADOR COMO EL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ, EN EL MOMENTO DEL INICIO DEL PROCEDIMIENTO DE RETASACIÓN DE CARGAS, DEBÍAN HABER PROCEDIDO A LA AVERIGUACIÓN DE LOS TITULARES REGISTRALES DE LAS FINCAS AFECTADAS (DE IGUAL FORMA QUE SE PREVÉ EN LOS PROYECTOS DE REPARCELACIÓN) OBTENIENDO POR SUS MEDIOS DICHAS TITULARIDADES, QUE EL AYUNTAMIENTO YA DISPONÍA EN SUS ARCHIVOS, A LOS FINES DE DIRIGIRSE Y NOTIFICAR A CADA UNO DE ELLOS LA TRAMITACIÓN DEL REFERIDO EXPEDIENTE DE RETASACIÓN Y A LOS FINES DE OTORGAR EL DERECHO DE AUDIENCIA A LOS AFECTADOS, EXTREMOS QUE EN ESTE SUPUESTO SE HA OBVIADO TOTAL Y ABSOLUTAMENTE.

CUARTA. Y al hilo de los expuesto, sin perjuicio de las alegaciones que se puedan efectuar en el momento oportuno en cuanto dispongamos del trámite de audiencia legalmente previsto, y a la vista de la totalidad del expediente del Proyecto de Urbanización, es preciso poner ya de manifiesto que la elevación del precio de las obras de ejecución consideramos que no atiende a causas imprevisibles del proyecto original, sin que por lo tanto, deban repercutirse a los propietarios, sino que deben recaer sobre el Agente Urbanizador, pues para ello asume el riesgo y ventura y obtiene por ello el correspondiente beneficio industrial.

Consideramos que en el presente caso no se trata de que a la hora de ejecutar el Proyecto de Urbanización se encuentren problemas que no hayan podido preverse en el momento de su redacción, sino ante una insuficiencia inicial del mismo en cuanto al abastecimiento eléctrico, teniendo en cuenta las futuras necesidades de la actuación. Y ello, desde luego, no es imprevisible en modo alguno, sino que por el contrario constituye un mecanismo del Agente Urbanizador a fin de que los propietarios acaben sufragando el error del agente urbanizador por una total y absoluta falta de estudio y por ende de previsibilidad del suministro eléctrico que era realmente necesario (sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana de 10 de junio de 2004 entre muchas otras).

Y en este sentido, tal y como igualmente ha manifestado la Jurisprudencia al respecto, es preciso que el Agente Urbanizador consulte con las empresas suministradoras de electricidad, telefonía, gas, etc, y en su caso, si es posible, alcance los acuerdos y convenios previos necesarios que puedan incidir económicamente en la proposición económica a presentar a posteriori. Es decir, el diseño de las redes, puntos de entronque, centros de transformación, depósitos u otros elementos similares, es muy conveniente consensuarlos previamente con las compañías suministradoras por la fuerte incidencia económica que pueden tener en la actuación. Resulta evidente, que si en el caso que nos ocupa esto se hubiera llevado a efecto por el Agente Urbanizador, no habría sido preciso el aumento de los costes del inicial Proyecto de Urbanización, y por ello precisamente alegamos la previsibilidad de los costes reclamados en vía de retasación.

En suma, debe quedar perfectamente acreditado para que proceda la retasación que la misma es consecuencia de causas totalmente imprevisibles, pues en caso contrario nos encontraríamos ante un mecanismo que permitiría ir incluyendo de forma totalmente arbitraria todos aquellos supuestos de aumentos de presupuesto, quedando en todo momento el Urbanizador -que no olvidemos que es quien asume el riesgo como empresario, cobrando por ello el correspondiente beneficio industrial - eximido de obligaciones pecuniarias que finalmente pesarán sobre los propietarios afectados, lo cual evidentemente no puede tolerarse ya que nos aboca a la existencia de Agentes Urbanizadores los cuales no asumen sus obligaciones como tal, con una falta de diligencia por su parte al conocer que cualquier error cometido por los mismos podrá ser posteriormente subsumido mediante el correspondiente procedimiento de retasación. Igualmente, tal proceder provoca la presentación de Proyectos de Urbanización carentes de detalle y previsión por parte del Agente urbanizador, con la intención de que con posterioridad podrá subsanar cualquier falta de que adolezca el mismo mediante el procedimiento de retasación, lo cual es a todas luces intolerable.

QUINTA. Además de todo lo expuesto, esta parte ha tenido conocimiento de que la promotora Abuc i Promocions, S.L., suscribió algún tipo de convenio con el Urbanizador en relación con la presente actuación urbanística y las cargas de urbanización que a todos afectan. Y en este sentido, EL ARTÍCULO 16.3 DEL REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008, DEL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DEL SUELO, DECLARA QUE TODA CLÁUSULA EN UN CONVENIO CELEBRADO POR EL PROMOTOR DE LA ACTUACIÓN URBANÍSTICA CON LA ADMINISTRACIÓN A TRAVÉS DE LA CUAL IMPONGA SOBRE LAS FINCAS COMPRENDIDAS EN LA UNIDAD DE ACTUACIÓN OBLIGACIONES SUPERIORES A AQUELLAS QUE EXIGE LA LEY ES NULA EN CUANTO PERJUDIQUE A LOS PROPIETARIOS.

Es claro que en el presente caso el convenio suscrito por el Urbanizador y la promotora Abuc i Promocions, S.L. (ya sin ser propietaria) es nulo de pleno derecho, por incidir el mismo sobre fincas comprendidas en la unidad de actuación, perjudicando a los propietarios de las mismas, sin que se les haya dado a los mismos trámite de audiencia alguno a los fines de poder mostrar su conformidad o bien oponerse al mismo. Es decir, no se ha permitido a los propietarios cualquier posibilidad de incidir válidamente sobre el estatuto o situación jurídico-real de los inmuebles por vía convencional con la Administración urbanística, haciendo oponibles tales compromisos a terceros a través de la publicidad registral en cuanto impliquen alguna mutación jurídico-real (como prevé el art. 19.1 del mismo TRLS 2008), sino que, propiamente, se han establecido límites o cargas sobre nuestras titularidades, por parte de aquel sujeto que promueve y ejecuta las actuaciones transformadoras del suelo sobre fincas de ajena pertenencia.

En suma, y tal y como ya se ha adelantado en las primeras alegaciones, en el mismo sentido se halla redactado el artículo 16 del Texto Refundido de la Ley del Suelo (RD Legislativo 2/2008, de 20 de junio) precisamente en relación con los deberes de promoción de las actuaciones de transformación urbanística que pesan sobre los propietarios del suelo, en cuanto contenido del derecho de propiedad (art. 9 TRLS 2008) --deberes que relaciona en su número 1 para señalar en su número 2 que los terrenos incluidos en el ámbito de actuación que señalen los correspondientes instrumentos de planeamiento o de ejecución del mismo quedan afectos, "con carácter de garantía real" al cumplimiento de tales deberes--, dispone al efecto, número 3, que "los convenios o negocios jurídicos que el promotor de la actuación celebre con la Administración correspondiente, no podrán establecer obligaciones o prestaciones adicionales ni mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados. La cláusula que contravenga estas reglas será nula de pleno derecho."

También el artículo 19 del mismo Texto Refundido de la Ley del Suelo, artículo 19.12, afirma de manera inequívoca, al igual que lo hicieron sus precedentes normativos mas inmediatos, el denominado "principio de subrogación real" de las fincas en los límites y vinculaciones derivadas de la ordenación urbanística, distinguiendo al efecto entre los "deberes del propietario" --de los que se afirma indudablemente que son exigibles frente a cualquier propietario, sea el originario o sucesivos por cualquier título de aquél--, y aquellas obligaciones voluntariamente asumidas por un determinado propietario con la Administración, por vía convencional, que al no tener la naturaleza de deberes legales sólo pueden fundarse en aquel convenio suscrito.

Por lo expuesto, procede igualmente la declaración de nulidad del convenio suscrito entre el Urbanizador, la Administración y la promotora Abuc i Promocions, S.L. --la cual no ostentaba ninguna representación de los propietarios-- en tanto en cuanto en el mismo se contienen obligaciones o prestaciones adicionales mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados; reiterando que además los propietarios afectados no han tenido ni siquiera el derecho de poder manifestarse al respecto de todo ello debido al absoluto desconocimiento sobre el presente expediente dada la ausencia de notificación a los mismos pese a ser titulares registrales debidamente inscritos en el Registro Público de la Propiedad.

SEXTA. A su vez debemos poner de manifiesto que tampoco se ha podido poner de manifiesto el derecho, según establece el artículo 67 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, reguladora de la Actividad Urbanística en la Comunidad Valenciana, que ostentamos los propietarios afectados a reintegrarnos los costes que se sufraguen para extensiones de las redes de suministros con cargo a las compañías que prestan el servicio, salvo la parte correspondiente a las acometidas propias de la Actuación. Existe toda una normativa legal -amparada por una reiterada doctrina de nuestra jurisprudencia- en el sentido que el coste de las mencionadas instalaciones debe ser sufragado por la empresa distribuidora, tanto en lo referente a las redes de alta y baja tensión como a los centros de transformación que aquellas alimentan, siempre excepto en la parte que corresponde al usuario final, y una vez que se realice la cesión de las instalaciones a Iberdrola, cesión que se impone obligatoriamente por el artículo 23 del Real Decreto 2949/82, de 15 de octubre, referente a las Acometidas Eléctricas, de ahí que nos cuestionemos si realmente la Urbanizadora ha percibido alguna cantidad por dicho concepto y realmente cual es la parte del coste que deberíamos sufragar en el supuesto que finalmente procediese la retasación, y su repercusión a los propietarios.

Por todo lo expuesto,

AL ÓRGANO ADMINISTRATIVO SUPLICO: Que teniendo por presentado este escrito, lo admita y, en virtud de lo que en el mismo se contiene, previa la tramitación prevista en el artículo 102 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, declare:

1. La nulidad de pleno derecho del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba la correspondiente retasación de cargas relativa al procedimiento PAI/291/99 VIAL ENTRE AVENIDA PAPA LUNA Y CL. PEÑISCOLA; y ello con motivo de la ausencia absoluta de la notificación de la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas a los titulares registrales afectados.

2. Consecuencia de lo anterior, se acuerde retrotraer todas las actuaciones al momento en que tuvo lugar la presentación por parte del Agente Urbanizador de la memoria presentada ante la Administración Pública, a fin de que se proceda en legal forma a la información pública de dicho documento, mediante la notificación a los titulares registrales dejando sin efecto cuantas resoluciones deriven de las resoluciones cuya nulidad de predica.

3. La nulidad del convenio urbanístico que el urbanizador haya suscrito con la promotora Abuc i Promocions, S.L., por contener el mismo obligaciones mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados en las que no han tomado parte los propietarios afectados

Fonaments de dret

Primer i únic. Des del punt de vista jurídic, hem de manifestar que no procedeix la admissió a tràmit de la present sol·licitud de declaració de nul·litat de l'acord plenari de 28/02/08,per la via del'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), formulada per la mercantil RODA SALVADOR Y ASOCIADOS, SL.

La interessada sol·licita la declaració de nul·litat de ple dret de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 28/02/08, de conformitat amb el que es disposa en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) i invocant com a causa de nul·litat de ple dret, la prevista en l'article 62.1.i) de la citada LRJPAC.

Aquest article 102 de la LRJPAC, estableix en relació amb la revisió de disposicions i actes nuls, el següent:

«1. Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la persona interessada, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si ho hi hagués, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagen posat fi a la via administrativa o que no hagen estat recorreguts en termini, en els supòsits previstos en l'article 62.1.

(...)

3. L'òrgan competent per a la revisió d'ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds que formulen les persones interessades, sense necessitat de recaptar un dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu de la comunitat autònoma, quan aquestes no es basen en alguna de les causes de nul·litat de l'article 62 o manquen manifestament de fonament, així com en el cas que s'hagueren desestimat quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.»

El citat article 62.1.i) de la LRJPAC, disposa en relació amb la nul·litat de ple dret que:

«1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

    e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.»

La inadmissió a tràmit té el seu fonament, tal com ha establert el Tribunal Suprem en la Sentència de 21 febrer 2006 [RJ\2006\5200], que el defecte d'audiència (esgrimit per la mercantil, en el seu escrit d'11 /05/12) d'un dels propietaris, en un expedient, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, prevista a l'apartat i) de l'article 62.1, de la LRJPAC, perquè als interessats se'ls va notificar l'acord plenari de 28/02/08, mitjançant la publicació d'edictes, tant en el Butlletí Oficial de la Província, en data 15 d'abril de 2008, com en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en data 24 d'abril de 2008, i no és susceptible de generar la nul·litat de ple dret de l'expedient ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992.

Així la citada sentència del TS de 21/02/06, estableix que:

«SISÉ

Finalment s'addueix, com a causa de nul·litat de ple dret de l'esmentada Ordre ministerial aprovatòria de la partió, que en el procediment a aquest efecte seguit no va ser sentit el propietari d'una finca confrontant, que després va passar a ser titularitat de la recurrent.

Tal defecte no està recollit en l'apartat i) de l'article 62 .1 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, ja que no constitueix una falta total del procediment determinant de la nul·litat radical de l'acte, sinó un defecte formal causant d'indefensió, previst en l'article 63.2 d'aquesta mateixa Llei com a causa d'anul·labilitat, i, per tant, no susceptible de generar la nul·litat de ple dret de la partió practicada ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la qual cosa va portar al Consell de Ministres, sense necessitat de demanar dictamen al Consell d'Estat, a acordar motivadament la inadmissió a tràmit de la sol·licitud formulada, segons el que es disposa a l'apartat 3 del citat article 102.

Insistim que el defecte d'audiència d'un dels propietaris confrontants, malgrat el que es disposa en l'article 12.2 de la vigent Llei de Costes, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, perquè a les persones interessades se'ls va convocar mitjançant la publicació d'edictes al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de San Bartolomé de Tirajana, en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari denominat La Provincia, mentre que van ser sentits aquells propietaris que el referit Ajuntament va informar a l'Administració de l'Estat que eren titulars de finques confrontants, circumstàncies totes que impedeixen considerar que l'Ordre ministerial, la revisió de la qual es va demanar al Consell de Ministres, es dictés prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, de manera que reiterem que no concorre la causa de nul·litat radical prevista a l'apartat i) de l'article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.»

Hem de recordar que consten en l'expedient recorregut, els documents núm. 213 i 214.

Aquests documents són fotocòpies de l'anunci, que apareix publicat tant en el BOP de Castelló, número 47, de data 15 d'abril de 2008 i en el DOCV, número 5.749, de data 24 d'abril de 2008 [en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, en relació amb l'aprovació de la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en Sòl Urbà, entre l'avinguda del Mar i el carrer de Peníscola, per a la instal·lació d'un nou transformador i línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues (expedient PAII/497, antic PAI/291/99)] en el qual es recull l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló en la sessió que va tindre lloc en data 28 de febrer de 2008 (ara impugnat), d'aprovació del reformat del projecte d'urbanització i de la retaxació de càrregues.

Per tant, tal com s'ha posat de manifest per la STS de 21/02/06, la falta d'audiència no provoca la nul·litat absoluta de l'acord plenari, per la qual cosa es considera adequada la declaració d'inadmissió de la sol·licitud de revisió d'ofici.

És per això que no pot estimar-se de cap manera que hi haja hagut una absència absoluta de la notificació (com afirma la interessada) i per tant una omissió total i absoluta dels tràmits preceptius, per la qual cosa sense necessitat d'entrar en el fons de l'assumpte, pot concloure's que no escau la revisió d'ofici sol·licitada per l'interessat.

En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. No admetre a tràmit, l'escrit presentat en data 14 de maig de 2012, (registre d'entrada número 7.028) per la mercantil RODA SALVADOR Y ASOCIADOS, SL, CIF B-12417218, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda de Ntra. Senyora dels Àngels número 38-1r de Sant Mateu (12170) Castelló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació de la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07, de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret primer i únic, de l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, en data 18 de maig de 2012, que consta en l'expedient.

Segon . Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

8.3. Se sotmet a consideració de la corporació l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 18 de maig de 2012, en relació amb la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat contra l'acord de Ple de 28/02/2008, relatiu al Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà situat entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola (VIBRESA), interposat per la mercantil GESTIÓ IMMOBILIÀRIA DEL MAESTRAT, SL.

Vist l'escrit presentat en data 11 de maig de 2012, (registre d'entrada número 6.987) per la mercantil GESTIÓ INMOBILIÀRIA DEL MAESTRAT, SL, CIF B 12562369, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda dels Àngels número 26 de Sant Mateu (12170) Castelló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAI/291/99 (PAII/497), prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació de la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Lluna i el carrer Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742).

Exposició de fets

I. En data 28 de febrer de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló va adoptar el següent acord:

«(...)

  1. Desestimar l'al·legació presentada el 26 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 17.347), per Jeremías José Colom Centelles, en representació de BENIMENORCA, SL, pels motius i arguments exposats en l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 28 de gener de 2008.

  2. Aprovar la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'av. del Papa Luna i el c. de Peníscola, amb l'objecte de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'estesa de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25 de setembre de 2007 (registre d'entrada núm. 15.742).

  3. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

  4. Notificar el present acord a les persones interessades i indicar-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que l'ha dictat en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà al de la publicació del present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, o de la seua notificació, en cas que aquesta siga posterior a la publicació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

II. En data 15 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 47 del Butlletí Oficial de la Província de Castelló (documento número 213 de l'expedient) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu anterior.

III. En data 24 d'abril de 2008, apareix publicat en el número 5.749 del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (document número 214 de l'exp.) l'anunci, en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, de l'acord plenari de data 28/02/08, citat en l'expositiu primer.

IV. En data 11 de maig de 2012, (registre d'entrada número 6.987) presenta escrit la mercantil GESTIÓ INMOBILIÀRIA DEL MAESTRAT, SL, CIF B 12562369, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda dels Àngels número 26 de Sant Mateu (12170) Castelló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, prèvia la tramitació prevista en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació de la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07 (registre d'entrada número 15.742), citat en l'expositiu primer, del següent tenor:

«Que en los procedimientos referidos, tramitados ante este Ayuntamiento, se ha dictado un acto administrativo que habiendo puesto fin a la vía administrativa, es nulo de pleno derecho al amparo del apartado 1 del artículo 62 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. Todo ello, sin perjuicio de actos anteriores y posteriores a dicha aprobación, de los cuales los ahora instantes igualmente deberían haber sido notificados, comportando igualmente dicha ausencia la nulidad de las presentes actuaciones.

Concretamente, se trata del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba reformar el Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y lineas de baja tensión, así como, la correspondiente retasación de cargas. E igualmente, los actos administrativos anteriores y posteriores a dicha aprobación, los cuales han sido tramitados con irregularidades y defectos en su procedimiento, por lo que no cabe otra consecuencia que decretar la nulidad de las actuaciones. Dicha nulidad se fundamenta en las siguientes:

ALEGACIONES

PRIMERA. Tal y como la mercantil Abuc i Promocions, S.L. --promotora del edificio donde radican las viviendas de los ahora instantes-- nos ha comunicado, el Ayuntamiento de Benicarló ha dictado una resolución donde se resuelve el recurso de reposición planteado por la Promotora, y donde consta la posibilidad del Agente Urbanizador de proceder al cobro de las cuotas de urbanización impagadas, derivadas de la presente actuación a los actuales titulares de los inmuebles, amparándose en el principio de subrogación real, otorgándonos únicamente el plazo previsto por la ley para su pago voluntario, sin posibilidad de efectuar alegaciones sobre el fondo.

En primer lugar a este respecto, poner de relieve que los titulares que ahora suscriben, al igual que la mayoría de los restantes titulares de inmuebles de las diferentes promociones existentes dentro del ámbito de la actuación, son los titulares registrales con anterioridad al inicio del expediente de retasación de cargas, por lo que el Ayuntamiento era perfecto conocedor de dichas titularidades.

La parte dispositiva del acuerdo aprobatorio de la retasación dispone aprobar el reformado del Proyecto de Urbanización del Programa de Actuación Integrada en suelo urbano, entre la Avenida del Papa Luna y calle de Peñíscola, para la instalación de un nuevo transformador y líneas de baja tensión, así como también procede a la aprobación del Proyecto de Retasación de Cargas presentado por el Agente Urbanizador con fecha 25 de septiembre de 2007.

Es evidente que los ahora instantes tenían y siguen ostentando un interés directo y legítimo en tener conocimiento y formular las alegaciones y manifestaciones pertinentes en todo lo relativo a dicho procedimiento de retasación de cargas, ya que en caso de que finalmente fuese procedente la misma, los que ahora suscriben y demás propietarios de inmuebles afectados, se constituyen como sujetos obligados y responsables --sus viviendas-- del pago de las cuotas de urbanización derivadas de las instalaciones objeto de modificación del Proyecto de Urbanización aprobado en su día, todo ello de conformidad con el principio de subrogación real.

En virtud del meritado principio, la enajenación de una finca implica que el adquirente se subroga en los derechos y obligaciones del transmitente. Por tanto, en base al principio de subrogación real el simple cambio en la titularidad dominical de un inmueble no puede alterar los deberes urbanísticos, ni los compromisos concretos con la Administración y el Agente Urbanizador.

Por lo expuesto, las cuotas de urbanización derivadas de la eventual retasación de cargas, deberían de haber sido redistribuidas entre todos los titulares de los inmuebles ubicados en la actuación urbanística afectada.

SEGUNDA. Y precisamente en atención a lo expuesto, debiendo ser finalmente los propietarios de los inmuebles los que deben soportar las cargas urbanísticas derivadas de la retasación, o recaer sobre sus inmuebles la garantía del pago de las mismas, debió ser igualmente preciso poner en conocimiento la incoación del expediente de retasación de cargas a fin de que los mismos procedieran a manifestar todo aquello que estimaran conveniente. A este respecto, es preciso tener en cuenta que la propia Administración Local es plenamente conocedora de la identidad de los diferentes titulares de los inmuebles promovidos en la actuación, puesto que los mismos efectuaron en nombre propio las diferentes solicitudes a los fines de obtener las Licencias de Primera Ocupación o Cédulas de Habitabilidad y ello ya desde el ejercicio 2004, adjuntando las correspondientes escrituras de propiedad.

La mercantil ahora instante (y la mayoría de los titulares de las viviendas de los edificios promovidos por Abuc i Promocions, S.L.) lo eran en el momento en que se inició el expediente de retasación de cargas por parte del Agente Urbanizador. En este sentido, venimos en aportar como documento nº 1 copia simple de la escritura correspondiente al inmueble (local) propiedad de la mercantil instante Gestió Inmobiliària del Maestrat, S.L., siendo público y notorio nuestra condición de propietarios.

Asimismo, tal y como se aprecia tras la lectura de dicho nota simple, constan debidamente inscritas y en primer lugar en el orden de las cargas vigentes, las cargas urbanísticas derivadas del Expediente de Reparcelación del Programa de Actuación Integrada Unidad de Ejecución del Ámbito Territorial Suelo Urbano entre Avenida Papa Luna y calle Peñíscola.

La referida inscripción en el Registro de la Propiedad de las cargas urbanísticas, en relación con el principio de afección real, comporta, tal y como el Tribunal Supremo ha declarado, entre otras, en sus Sentencias de 2 de noviembre de 1993 (recurso de apelación 9855/1990), 18 de enero de 1996 (recurso de apelación 5782/1991), 29 de enero de 1996 (recurso de apelación 5846/1991), 16 de julio de 1996 (recurso de apelación 8336/1991) y 7 de julio de 2000 (recurso de casación 2769/1995), que en los supuestos de enajenación de fincas, el adquirente quedará subrogado en el lugar y puesto del anterior propietario en los compromisos que hubiese contraído con las Corporaciones Públicas respecto de la urbanización y edificación, de acuerdo con el principio, sancionado legalmente, de subrogación real, que congela el régimen urbanístico de la propiedad inmobiliaria, con independencia de quien sea su titular propietario, evitando, de esta forma, que el simple cambio en la titularidad dominical de una finca pueda alterar tanto las limitaciones y deberes legales como los compromisos contraídos con la Administración urbanística, pues las normas urbanísticas y, por tanto, los planes de esta naturaleza, son derecho necesario, que no puede ser desconocido por los particulares adquirentes de fincas sobre las que pesan determinadas limitaciones o deberes, aunque, para proteger el tráfico jurídico, el transmitente venga obligado a hacer constar expresamente en el título de enajenación las limitaciones y demás circunstancias urbanísticas, entre las que se encuentran los compromisos que el propietario hubiese asumido en orden a la urbanización, autorizando, de lo contrario, al adquirente para resolver el contrato o ejercitar frente a aquel las acciones de que se crea asistido ante la jurisdicción civil.

Esta doctrina se reitera en los diversos tribunales superiores siendo expresión de la misma, las sentencias del TSJ de Cataluña de 25 de octubre de 2006; de Madrid de 20 de enero de 2006; y de Castilla la Mancha de 29 de marzo de 2008.

Pero es que además, el artículo 2.1 de la Ley 6/98, se ha limitado en este punto a clarificar lo que venía sentando la jurisprudencia al respecto de los efectos de la inscripción en el Registro de la Propiedad, de forma que, constando la inscripción registral de las cargas de urbanización en los inmuebles resultantes de los nuevos adquirentes, surtirá efecto sobre los mismos.

Esta misma doctrina se mantiene en la sentencia de 4 de marzo de 2008 del Tribunal Supremo, que dice: "Así pues, los ahora recurrentes, como propietarios de las distintas parcelas, están obligados a contribuir a las obras de urbanización llevadas a cabo por el Ayuntamiento, tras sustituir como urbanizador a la empresa inicialmente seleccionada. Y tal obligación de contribuir deriva de su condición de propietarios del suelo e independientemente de que sobre los mismos se hayan llevado a cabo o no construcciones, en este caso viviendas unifamiliares". Máxime y con toda claridad cuando las cargas de urbanización constan debidamente inscritas en el Registro de la Propiedad.

TERCERA. En atención a todo lo expuesto, es evidente que los titulares de los inmuebles afectados por la retasación de cargas debíamos haber tenido conocimiento del inicio, tramitación y aprobación de dicho procedimiento de retasación, según todo lo invocado y en base al principio de afección real, el cual faculta que debamos soportar dichas cargas contempladas en el artículo 67 LRAU, hasta el punto de poder practicar nueva afección sobre nuestras propias viviendas a instancias del Urbanizador, en atención a la facultad que establece el artículo 71.1 c) LRAU, para cubrir el importe total adeudado.

Resulta obvio que la ausencia de actuación en tal sentido nos comporta un grave perjuicio en calidad de interesados y en este caso titulares de inmuebles afectos directamente a dicha obligación, tramitándose el procedimiento de retasación sin la observancia de las normas previstas en la legislación urbanística, pero además infringiendo principios básicos que rigen nuestro ordenamiento, como lo es por ejemplo, el principio de seguridad jurídica, provocando indefensión a los propietarios afectados que no hemos podido hacer valer nuestros derechos, ante el Agente Urbanizador, pese a ser propietarios en el momento de la retasación, y asi consta debidamente inscritos nuestra titularidad en el Registro Público de la Propiedad, viéndonos finalmente obligados a garantizar e incluso efectuar una serie de pagos en atención a unas cargas de urbanización cuyo origen no hemos podido conocer ni considerar.

En primer lugar, dejar sentado que en el presente expediente de retasación de cargas resulta de aplicación la L.R.A.U., y ello dado que la aprobación del correspondiente Programa de Actuación Integrada del que deriva la misma se llevó a cabo mediante Decreto de 24 de febrero de 2000. El art. 67.3 LRAU contempla la posibilidad de retasación de cargas iniciales del Programa "con motivo de la aprobación del proyecto de urbanización o de sus reformados", siendo para ello necesario tramitar un reformado para la retasación de cargas de urbanización cuando las mismas no se deriven directamente del Proyecto de Urbanización. El acto que ahora se impugna no es conforme a derecho en base a lo dispuesto en el art. 62.1 LRJAP-PAC, por lo que es nulo de pleno derecho al haberse prescindido del procedimiento establecido para la modificación del Proyecto de Urbanización y que da cobertura al expediente de retasación de cargas, y especialmente, en lo referente al trámite esencial de información a los afectados del modificado o reformado del Proyecto de Urbanización originario. O dicho de otra manera, la relevancia de la omisión de una nueva información pública, junto con el hecho evidente de no seguir el procedimiento establecido, se reputa como un vicio de nulidad de pleno derecho en base al art. 62.1 e) LRJAP-PAC.

Y siguiendo esas argumentaciones, e incidiendo en la falta de información a los afectados, es preciso poner de relieve que las obras que constituyen el objeto de la retasación no pueden incardinarse en el supuesto previsto en el art. 53 LRAU último párrafo, al no tratarse de obras de mera reparación, renovación o mejoras, al incluirse en el proyecto final de obra importantes partidas de obras no previstas al iniciarse la actuación, en consecuencia los proyectos debieron ser sometidos a nueva información pública y comunicarlo a los interesados antes de su aprobación por la Administración demandada. Y de hecho, en el presente procedimiento, se llevó a cabo en cierta forma la exposición pública del Proyecto de Retasación de cargas, si bien OLVIDANDO COMPLETAMENTE LA COMUNICACIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS A LOS QUE LA MISMA AFECTABA DIRECTAMENTE, PROPIETARIOS QUE ADEMÁS APARECÍAN DEBIDAMENTE INSCRITOS EN EL REGISTRO DE LA PROPIEDAD, siendo por tanto obligación, tanto de la Administración Local como del Agente Urbanizador proceder a su llamada a los fines del trámite de información pública, siendo por el contrario, que se prescindió total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, ESTANDO POR ELLO ANTE UNA CAUSA DE NULIDAD DE PLENO DERECHO DE LAS DEL ART. 62.1 E) LRJAP-PAC, AL CAUSAR UNA EVIDENTE INDEFENSIÓN A AQUELLOS PROPIETARIOS OBLIGADOS A SOPORTAR Y GARANTIZAR MEDIANTE SUS INMUEBLES EL PAGO DE LAS CARGAS DE URBANIZACIÓN.

La relevancia en los trámites del acto aprobatorio de esa falta de requisito de forma como es la información a los afectados se ha reputado por la jurisprudencia del Tribunal Supremo como un "trámite esencial" y "hasta sagrado" que da lugar a la anulación del acto recurrido, y por ello nos encontramos ante un defecto de forma, de los previstos en el art. 63.2 LRJAP-PAC que ha producido indefensión a los interesados, los cuales hasta el presente momento, no hemos tenido conocimiento ni posibilidad de debate sobre unas cantidades que finalmente se nos pueden repercutir.

La importancia de la información pública es evidente, sirviendo para permitir la participación ciudadana y a la vez facilitar a la Administración numerosos puntos de vista, que le permitan adoptar la solución mas adecuada y oportuna, que tenga en cuenta el adecuado equilibrio de intereses. Constituye en realidad una audiencia a los interesados con una finalidad de defensa de los mismos que en el supuesto que nos ocupa fue obviada.

Este es precisamente el caso: estamos ante un proyecto de retasación de cargas que no solo modifica las condiciones previstas en el Programa sino que lo hace de manera sustancial, no siendo de mera reparación o reforma o adecuación las obras pretendidas, extremo por el que no siendo de aplicación el art. 53 LRAU, ello obligaba a someter el proyecto reformado a una nueva información pública al objeto de que los afectados hiciesen las alegaciones oportunas, pero al no haberse hecho así, causa una indefensión real o material ya que los ahora instantes y muchos otros propietarios no tuvieron la oportunidad de alegar frente a ese proyecto por desconocimiento del mismo. Y la propia Administración Local reconoce la necesidad de tal exposición pública, sometiendo el proyecto de retasación a la misma, si bien olvidando por completo a la mayoría de los afectados, como son los ahora instantes, propietarios con efectos "erga omnes", sobre los cuales tanto la Administración Local como el Urbanizador tenían el debe de notificar, en aras a no vulnerar --como "de facto" ha ocurrido-- el derecho de defensa de los ahora instantes y causarles una evidente indefensión.

Es significativo como esta inquietud de salvaguardar los derechos de los propietarios afectados, tiene fiel reflejo en el artículo 168.3 de la actual Ley Urbanística Valenciana cuando se refiere al procedimiento de retasación de cargas estableciendo que "A tal efecto, la retasación de cargas exigirá la tramitación de un procedimiento administrativo que especifico (sic) con notificación y audiencia de todos los propietarios afectados."

Igualmente, el artículo 390 del Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística Valenciana, establece que "El procedimiento por el que deberá tramitarse, en su caso, los expedientes de retasación de cargas que tengan su origen en el artículo anterior, será el siguiente:

1. Se redactará por parte del Urbanizador una memoria de la retasación de cargas que deberá justificar: [...]

2. La memoria así redactada será presentada ante la Administración actuante y se someterá a información pública mediante:

a) NOTIFICACIÓN a quienes figuren como interesados en el expediente y, EN CUALQUIER CASO, A LOS TITULARES REGISTRALES DE DERECHOS REALES INSCRITOS SOBRE FINCAS AFECTADAS. [...]."

En el presente caso no se ha dado cumplimiento a la normativa urbanística vigente en dicho momento puesto que la Administración Local ni siquiera procedió a la averiguación de los que eran titulares registrales en el momento de dicha retasación, y en consecuencia considerando como propietaria de la totalidad de los inmuebles a la promotora ABUC I PROMOCIONS S.L., a pesar de disponer de dicha información, procediendo a la notificación --UNICAMENTE-- de aquellas entidades que eran inicialmente titulares en el momento anterior de la tramitación del Proyecto de Urbanización y Programa de Actuación. Es evidente que se ha infringido un precepto fundamental en la tramitación del presente procedimiento de retasación de cargas y de las cuotas de urbanización resultantes (art. 72.1 LRAU), el cual ha impedido que los propietarios tengan acceso al expediente a los fines de hacer constar sus manifestaciones, en relación con unos importes relativos a cargas de urbanización a los que finalmente quedan afectos los inmuebles de su propiedad. Dicha falta de notificación a los titulares registrales --tal y como establece la legislación-- en el momento de la información pública de la memoria del proyecto de retasación de cargas, además de constituir "per se" una clara infracción de la normativa reguladora de dicho procedimiento, provoca una clara indefensión al administrado, al no poder hacer valer nuestros derechos ante el total desconocimiento de la existencia de un procedimiento que sin duda nos afecta, por lo que ello supone la nulidad radical del posterior acuerdo probatorio.

En este sentido, y según Jurisprudencia del Tribunal Supremo (STS de 24 de febrero de 1997) cabe entender como uno de los trámites considerados esencialísimos y fundamentales, el mencionado en el artículo 105 de nuestra Constitución, y directamente vinculado al derecho fundamental de defensa del artículo 24 del mismo texto legal, es decir, el trámite de audiencia al interesado, en el que se comprende la falta de notificaciones individuales a los interesados, todo lo cual provoca una auténtica indefensión a los instantes.

En la Jurisprudencia mas actual sobre la omisión de trámites esenciales, la STS de 28 de febrero de 2007, consideró nulo de pleno derecho en base al artículo 62.1.e) de la Ley 30/1992 la falta de audiencia a propietarios integrantes de una Junta de Compensación urbanística para la aprobación de un Proyecto de Compensación, puesto que dicho trámite estaba contemplado no solo en los Estatutos de dicha entidad urbanística sino también por el Reglamento de Gestión Urbanística, y además en el expediente administrativo no constaba que dicho Proyecto fuese sometido a la audiencia de todos los afectados, considerando, por ende, el Tribunal Supremo, la nulidad de pleno derecho del acuerdo aprobatorio del Proyecto. Muy conectada con la aprobación de instrumentos de Reparcelación y la notificación a los interesados está la doctrina -ya consolidada- según la cual, la aprobación definitiva de estos instrumentos vulnerando el principio de equidistribución de beneficios y cargas derivados del planeamiento supone la nulidad radical del acuerdo aprobatorio. Así, la STSJ de Cataluña de 18 de mayo de 2007:

"no puede predicarse cuando en un instrumento urbanístico, se afecta, desde un principio, el justo equilibrio entre cargas y beneficios, al ignorar la existencia de titulares de las fincas afectadas, cuando la aprobación definitiva resulta viciada de nulidad por haber prescindido total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido en su elaboración y aprobación, ignorando a sus partícipes, que se sanciona con la nulidad de pleno derecho del art. 62.1.e) de la repetida Ley 30/92, sin posibilidad de convalidación alguna por una vía espuria producida con posterioridad al acto relevante que fue la aprobación definitiva de la reparcelación el 13 de agosto de 2001 sin conocimiento ni intervención de una afectada, lo que acarrea indefensión, procediendo declarar la nulidad de tal aprobación y retrotrayendo las actuaciones al momento anterior a la misma tal y como se solicita en la demanda, por total inexistencia de acreditamiento fehaciente de que es de preveer que volvería a producirse un acto administrativo igual al que se anula, infringiendo el principio de tutela judicial efectiva (art. 24 C.E.)".

Igualmente, en el sentido expuesto, la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, de fecha 10 de junio de 2004, en un supuesto de retasación de cargas, dispone en sus fundamentos de derecho que no constituiría nulidad de actuaciones la falta de alguna publicación a los efectos del artículo 62 de la Ley 30/92 pues se trataría de un requisito subsanable, oponiendo que en dicho caso no existe indefensión al haberse notificado debidamente a los afectados: «... de faltar alguna publicación, ello no comporta la nulidad, a la vista del art. 62 de la Ley 30/92 EDL 1992/17271: se trataría de un requisito subsanable. Tampoco hay indefensión para los actores, que han sido debidamente notificados». Y precisamente la notificación a la que se refiere la citada Sentencia es la que se ha obviado en el presente supuesto, de forma que la indefensión causada es palpable, siendo en este caso consecuente y pertinente la nulidad de las actuaciones y la retroacción de las mismas hasta el momento en que fue presentada la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas al Ayuntamiento, a fin de que se proceda en forma a la notificación de los titulares registrales, tal y como hoy ya contemplan y obligan los artículos 168.3 de la L.U.V. Y 390 del R.O.G.T.U., además de subsanar de esta forma la vulneración del derecho de audiencia a los interesados previsto en el artículo 105 de nuestra Constitución y en aras a la salvaguarda del derecho fundamental de defensa contenida en el artículo 24 del mismo texto legal.

En suma, TANTO EL AGENTE URBANIZADOR COMO EL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ, EN EL MOMENTO DEL INICIO DEL PROCEDIMIENTO DE RETASACIÓN DE CARGAS, DEBÍAN HABER PROCEDIDO A LA AVERIGUACIÓN DE LOS TITULARES REGISTRALES DE LAS FINCAS AFECTADAS (DE IGUAL FORMA QUE SE PREVÉ EN LOS PROYECTOS DE REPARCELACIÓN) OBTENIENDO POR SUS MEDIOS DICHAS TITULARIDADES, QUE EL AYUNTAMIENTO YA DISPONÍA EN SUS ARCHIVOS, A LOS FINES DE DIRIGIRSE Y NOTIFICAR A CADA UNO DE LLOS LA TRAMITACIÓN DEL REFERIDO EXPEDIENTE DE RETASACIÓN Y A LOS FINES DE OTORGAR EL DERECHO DE AUDIENCIA A LOS AFECTADOS, EXTREMOS QUE EN ESTE SUPUESTO SE HA OBVIADO TOTAL Y ABSOLUTAMENTE.

CUARTA. Y al hilo de los expuesto, sin perjuicio de las alegaciones que se puedan efectuar en el momento oportuno en cuanto dispongamos del trámite de audiencia legalmente previsto, y a la vista de la totalidad del expediente del Proyecto de Urbanización, es preciso poner ya de manifiesto que la elevación del precio de las obras de ejecución consideramos que no atiende a causas imprevisibles del proyecto original, sin que por lo tanto, deban repercutirse a los propietarios, sino que deben recaer sobre el Agente Urbanizador, pues para ello asume el riesgo y ventura y obtiene por ello el correspondiente beneficio industrial.

Consideramos que en el presente caso no se trata de que a la hora de ejecutar el Proyecto de Urbanización se encuentren problemas que no hayan podido preverse en el momento de su redacción, sino ante una insuficiencia inicial del mismo en cuanto al abastecimiento eléctrico, teniendo en cuenta las futuras necesidades de la actuación. Y ello, desde luego, no es imprevisible en modo alguno, sino que por el contrario constituye un mecanismo del Agente Urbanizador a fin de que los propietarios acaben sufragando el error del agente urbanizador por una total y absoluta falta de estudio y por ende de previsibilidad del suministro eléctrico que era realmente necesario (sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana de 10 de junio de 2004 entre muchas otras).

Y en este sentido, tal y como igualmente ha manifestado la Jurisprudencia al respecto, es preciso que el Agente Urbanizador consulte con las empresas suministradoras de electricidad, telefonía, gas, etc, y en su caso, si es posible, alcance los acuerdos y convenios previos necesarios que puedan incidir económicamente en la proposición económica a presentar "a posteriori". Es decir, el diseño de las redes, puntos de entronque, centros de transformación, depósitos u otros elementos similares, es muy conveniente consensuarlos previamente con las compañías suministradoras por la fuerte incidencia económica que pueden tener en la actuación. Resulta evidente, que si en el caso que nos ocupa esto se hubiera llevado a efecto por el Agente Urbanizador, no habría sido preciso el aumento de los costes del inicial Proyecto de Urbanización, y por ello precisamente alegamos la previsibilidad de los costes reclamados en vía de retasación.

En suma, debe quedar perfectamente acreditado para que proceda la retasación que la misma es consecuencia de causas totalmente imprevisibles, pues en caso contrario nos encontraríamos ante un mecanismo que permitiría ir incluyendo de forma totalmente arbitraria todos aquellos supuestos de aumentos de presupuesto, quedando en todo momento el Urbanizador -que no olvidemos que es quien asume el riesgo como empresario, cobrando por ello el correspondiente beneficio industrial - eximido de obligaciones pecuniarias que finalmente pesarán sobre los propietarios afectados, lo cual evidentemente no puede tolerarse ya que nos aboca a la existencia de Agentes Urbanizadores los cuales no asumen sus obligaciones como tal, con una falta de diligencia por su parte al conocer que cualquier error cometido por los mismos podrá ser posteriormente subsumido mediante el correspondiente procedimiento de retasación. Igualmente, tal proceder provoca la presentación de Proyectos de Urbanización carentes de detalle y previsión por parte del Agente urbanizador, con la intención de que con posterioridad podrá subsanar cualquier falta de que adolezca el mismo mediante el procedimiento de retasación, lo cual es a todas luces intolerable.

QUINTA. Además de todo lo expuesto, esta parte ha tenido conocimiento de que la promotora Abuc i Promocions, S.L., suscribió algún tipo de convenio con el Urbanizador en relación con la presente actuación urbanística y las cargas de urbanización que a todos afectan. Y en este sentido, EL ARTÍCULO 16.3 DEL REAL DECRETO LEGISLATIVO 2/2008, DEL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DEL SUELO, DECLARA QUE TODA CLÁUSULA EN UN CONVENIO CELEBRADO POR EL PROMOTOR DE LA ACTUACIÓN URBANÍSTICA CON LA ADMINISTRACIÓN A TRAVÉS DE LA CUAL IMPONGA SOBRE LAS FINCAS COMPRENDIDAS EN LA UNIDAD DE ACTUACIÓN OBLIGACIONES SUPERIORES A AQUELLAS QUE EXIGE LA LEY ES NULA EN CUANTO PERJUDIQUE A LOS PROPIETARIOS.

Es claro que en el presente caso el convenio suscrito por el Urbanizador y la promotora Abuc i Promocions, S.L. (ya sin ser propietaria) es nulo de pleno derecho, por incidir el mismo sobre fincas comprendidas en la unidad de actuación, perjudicando a los propietarios de las mismas, sin que se les haya dado a los mismos trámite de audiencia alguno a los fines de poder mostrar su conformidad o bien oponerse al mismo. Es decir, no se ha permitido a los propietarios cualquier posibilidad de incidir válidamente sobre el estatuto o situación jurídico-real de los inmuebles por vía convencional con la Administración urbanística, haciendo oponibles tales compromisos a terceros a través de la publicidad registral en cuanto impliquen alguna mutación jurídico-real (como prevé el art. 19.1 del mismo TRLS 2008), sino que, propiamente, se han establecido límites o cargas sobre nuestras titularidades, por parte de aquel sujeto que promueve y ejecuta las actuaciones transformadoras del suelo sobre fincas de ajena pertenencia.

En suma, y tal y como ya se ha adelantado en las primeras alegaciones, en el mismo sentido se halla redactado el artículo 16 del Texto Refundido de la Ley del Suelo (RD Legislativo 2/2008, de 20 de junio) precisamente en relación con los deberes de promoción de las actuaciones de transformación urbanística que pesan sobre los propietarios del suelo, en cuanto contenido del derecho de propiedad (art. 9 TRLS 2008) -deberes que relaciona en su número 1 para señalar en su número 2 que los terrenos incluidos en el ámbito de actuación que señalen los correspondientes instrumentos de planeamiento o de ejecución del mismo quedan afectos, "con carácter de garantía real" al cumplimiento de tales deberes-, dispone al efecto, número 3, que "los convenios o negocios jurídicos que el promotor de la actuación celebre con la Administración correspondiente, no podrán establecer obligaciones o prestaciones adicionales ni mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados. La cláusula que contravenga estas reglas será nula de pleno derecho".

También el artículo 19 del mismo Texto Refundido de la Ley del Suelo, artículo 19.12, afirma de manera inequívoca, al igual que lo hicieron sus precedentes normativos mas inmediatos, el denominado "principio de subrogación real" de las fincas en los límites y vinculaciones derivadas de la ordenación urbanística, distinguiendo al efecto entre los "deberes del propietario" --de los que se afirma indudablemente que son exigibles frente a cualquier propietario, sea el originario o sucesivos por cualquier título de aquél--, y aquellas obligaciones voluntariamente asumidas por un determinado propietario con la Administración, por vía convencional, que al no tener la naturaleza de deberes legales sólo pueden fundarse en aquel convenio suscrito.

Por lo expuesto, procede igualmente la declaración de nulidad del convenio suscrito entre el Urbanizador, la Administración y la promotora Abuc i Promocions, S.L. --la cual no ostentaba ninguna representación de los propietarios-- en tanto en cuanto en el mismo se contienen obligaciones o prestaciones adicionales mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados; reiterando que además los propietarios afectados no han tenido ni siquiera el derecho de poder manifestarse al respecto de todo ello debido al absoluto desconocimiento sobre el presente expediente dada la ausencia de notificación a los mismos pese a ser titulares registrales debidamente inscritos en el Registro Público de la Propiedad.

SEXTA. A su vez debemos poner de manifiesto que tampoco se ha podido poner de manifiesto el derecho, según establece el artículo 67 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, reguladora de la Actividad Urbanística en la Comunidad Valenciana, que ostentamos los propietarios afectados a reintegrarnos los costes que se sufraguen para extensiones de las redes de suministros con cargo a las compañías que prestan el servicio, salvo la parte correspondiente a las acometidas propias de la Actuación. Existe toda una normativa legal -amparada por una reiterada doctrina de nuestra jurisprudencia- en el sentido que el coste de las mencionadas instalaciones debe ser sufragado por la empresa distribuidora, tanto en lo referente a las redes de alta y baja tensión como a los centros de transformación que aquellas alimentan, siempre excepto en la parte que corresponde al usuario final, y una vez que se realice la cesión de las instalaciones a Iberdrola, cesión que se impone obligatoriamente por el artículo 23 del Real Decreto 2949/82, de 15 de octubre, referente a las Acometidas Eléctricas, de ahí que nos cuestionemos si realmente la Urbanizadora ha percibido alguna cantidad por dicho concepto y realmente cual es la parte del coste que deberíamos sufragar en el supuesto que finalmente procediese la retasación, y su repercusión a los propietarios.

Por todo lo expuesto,

AL ÓRGANO ADMINISTRATIVO SUPLICO: Que teniendo por presentado este escrito, lo admita y, en virtud de lo que en el mismo se contiene, previa la tramitación prevista en el artículo 102 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, declare:

1. La nulidad de pleno derecho del Acuerdo del Pleno de fecha 28 de febrero de 2008 en virtud del cual se aprueba la correspondiente retasación de cargas relativa al procedimiento PAI/291/99 VIAL ENTRE AVENIDA PAPA LUNA Y CL. PEÑISCOLA; y ello con motivo de la ausencia absoluta de la notificación de la Memoria del Proyecto de Retasación de Cargas a los titulares registrales afectados.

2. Consecuencia de lo anterior, se acuerde retrotraer todas las actuaciones al momento en que tuvo lugar la presentación por parte del Agente Urbanizador de la memoria presentada ante la Administración Pública, a fin de que se proceda en legal forma a la información pública de dicho documento, mediante la notificación a los titulares registrales dejando sin efecto cuantas resoluciones deriven de las resoluciones cuya nulidad de predica.

3. La nulidad del convenio urbanístico que el urbanizador haya suscrito con la promotora Abuc i Promocions, S.L., por contener el mismo obligaciones mas gravosas que las que procedan legalmente en perjuicio de los propietarios afectados en las que no han tomado parte los propietarios afectados

Fonaments de dret

Primer i únic. Des del punt de vista jurídic, hem de manifestar que no procedeix la admissió a tràmit de la present sol·licitud de declaració de nul·litat de l'acord plenari de 28/02/08,per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), formulada per la mercantil GESTIÓ INMOBILIÀRIA DEL MAESTRAT, SL.

La interessada sol·licita la declaració de nul·litat de ple dret de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 28/02/08, de conformitat amb el que es disposa en l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC) i invocant com a causa de nul·litat de ple dret, la prevista en l'article 62.1.i) de la citada LRJPAC.

Aquest article 102 de la LRJPAC, estableix en relació amb la revisió de disposicions i actes nuls, el següent:

«1. Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la persona interessada, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si ho hi hagués, han de declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagen posat fi a la via administrativa o que no hagen estat recorreguts en termini, en els supòsits previstos en l'article 62.1.

(...)

3. L'òrgan competent per a la revisió d'ofici pot acordar motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds que formulen les persones interessades, sense necessitat de recaptar un dictamen del Consell d'Estat o de l'òrgan consultiu de la comunitat autònoma, quan aquestes no es basen en alguna de les causes de nul·litat de l'article 62 o manquen manifestament de fonament, així com en el cas que s'hagueren desestimat quant al fons altres sol·licituds substancialment iguals.»

El citat article 62.1.i) de la LRJPAC, disposa en relació amb la nul·litat de ple dret que:

«1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents:

    e. Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.»

La inadmissió a tràmit té el seu fonament, tal com ha establert el Tribunal Suprem en la Sentència de 21 febrer 2006 [RJ\2006\5200], que el defecte d'audiència (esgrimit pel Sr. Castro Marín, en el seu escrit de 29/03/12) d'un dels propietaris, en un expedient, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, prevista a l'apartat i) de l'article 62.1, de la LRJPAC, perquè a les persones interessades se'ls va notificar l'acord plenari de 28/02/08, mitjançant la publicació d'edictes, tant en el Butlletí Oficial de la Província, en data 15 d'abril de 2008, com en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en data 24 d'abril de 2008, no sent susceptible de generar la nul·litat de ple dret de l'expedient ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992.

Així la citada sentència del TS de 21/02/06, estableix que:

«SISÉ

Finalment s'addueix, com a causa de nul·litat de ple dret de l'esmentada Ordre ministerial aprovatòria de la partió, que en el procediment a aquest efecte seguit no va ser sentit el propietari d'una finca confrontant, que després va passar a ser titularitat de la recurrent.

Tal defecte no està recollit en l'apartat i) de l'article 62 .1 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, ja que no constitueix una falta total del procediment determinant de la nul·litat radical de l'acte, sinó un defecte formal causant d'indefensió, previst en l'article 63.2 d'aquesta mateixa Llei com a causa d'anul·labilitat, i, per tant, no susceptible de generar la nul·litat de ple dret de la partió practicada ni, per tant, la seua revisió conformement al procediment regulat en l'article 102 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, la qual cosa va portar al Consell de Ministres, sense necessitat de demanar dictamen al Consell d'Estat, a acordar motivadament la inadmissió a tràmit de la sol·licitud formulada, segons el que es disposa a l'apartat 3 del citat article 102.

Insistim que el defecte d'audiència d'un dels propietaris confrontants, malgrat el que es disposa en l'article 12.2 de la vigent Llei de Costes, no implica una falta total i absoluta del procediment legalment establert, perquè a les persones interessades se'ls va convocar mitjançant la publicació d'edictes al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de San Bartolomé de Tirajana, en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari denominat La Provincia, mentre que van ser sentits aquells propietaris que el referit Ajuntament va informar a l'Administració de l'Estat que eren titulars de finques confrontants, circumstàncies totes que impedeixen considerar que l'Ordre ministerial, la revisió de la qual es va demanar al Consell de Ministres, es dictés prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert, de manera que reiterem que no concorre la causa de nul·litat radical prevista a l'apartat i) de l'article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.»

Hem de recordar que consten en l'expedient recorregut, els documents núm. 213 i 214.

Aquests documents són fotocòpies de l'anunci, que apareix publicat tant en el BOP de Castelló, número 47, de data 15 d'abril de 2008 i en el DOCV, número 5.749, de data 24 d'abril de 2008 [en compliment de l'article 59 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, en relació amb l'aprovació de la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada en Sòl Urbà, entre l'avinguda del Mar i el carrer de Peníscola, per a la instal·lació d'un nou transformador i línies de baixa tensió, així com, la corresponent retaxació de càrregues (expedient PAII/497, antic PAI/291/99)] en el qual es recull l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló en la sessió que va tindre lloc en data 28 de febrer de 2008 (ara impugnat), d'aprovació del reformat del projecte d'urbanització i de la retaxació de càrregues.

Per tant, tal com s'ha posat de manifest per la STS de 21/02/06, la falta d'audiència no provoca la nul·litat absoluta de l'acord plenari, per la qual cosa es considera adequada la declaració d'inadmissió de la sol·licitud de revisió d'ofici.

És per això que no pot estimar-se de cap manera que hi haja hagut una absència absoluta de la notificació (com afirma la interessada) i per tant una omissió total i absoluta dels tràmits preceptius, per la qual cosa sense necessitat d'entrar en el fons de l'assumpte, pot concloure's que no escau la revisió d'ofici sol·licitada per l'interessat.

En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer . No admetre a tràmit l'escrit presentat en data 11 de maig de 2012, (registre d'entrada número 6.987) per la mercantil GESTIÓ INMOBILIÀRIA DEL MAESTRAT, SL, CIF B-12562369, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda dels Àngels número 26 de Sant Mateu (12170) Castelló, pel qual sol·licita la nul·litat de ple dret de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 28 de febrer de 2008, pel que fa al PAII/497, per la via de l'article 102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, pel qual es va procedir a l'aprovació de la reforma del projecte d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada en sòl urbà, entre l'avinguda del Papa Luna i el carrer de Peníscola, a fi de modificar la xarxa d'energia elèctrica de l'àmbit d'actuació del programa per instal·lar un nou transformador i l'extensió de noves línies de baixa tensió, així com la corresponent retaxació de càrregues, presentada per l'agent urbanitzador en data 25/09/07, de conformitat amb les motivacions exposades en el fonament de dret primer i únic, de l'informe emès pel TAG d'Urbanisme, Sr. Hernández Lahera, en data 18 de maig de 2012, que consta en l'expedient.

Segon . Notificar la present resolució a l'interessat, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 9é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 27/06/2012, relativa a l'aprovació del Pla d'Ajust que indica, a aquest efecte de poder beneficiar-se de l'ampliació de 60 a 120 mensualitats del període de reintegrament dels saldos que van resultar a càrrec de les entitats locals en les liquidacions de la participació en tributs de l'Estat dels anys 2008 i 2009.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar que el pla d'ajust és una necessitat i és bo per a l'Ajuntament de Benicarló. Continua la seua intervenció dient que dels tres requisits exigits per la Llei de Pressupostos per a l'any 2012, d'Estabilitat Pressupostària, --lluita contra la morositat i límits d'endeutament--, els dos primers no es complien i ara s'ha de fer un pla d'ajust per a solucionar tots els problemes que es tenen, entre ells, el fraccionament d'eixos pagaments de 60 a 120 mensualitats. Manifesta que els sembla bé tal com s'ha plantejat aquest pla d'ajust i, per tant, votaran a favor sense cap trava ni impediment.

Seguidament, el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, expressa que van estar d'acord amb aquest pla d'ajust en Comissió i ara al Ple també.

Finalment, el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, indica que l'Ajuntament va rebre la notificació del Ministeri d'Administracions Públiques i per part del Departament d'Intervenció es va redactar el corresponent pla d'ajust que es sotmet avui a aprovació, que s'ha d'enviar demà al Ministeri, ja que això sens dubte ajudarà a la Tresoreria de l'Ajuntament.

Vist el contingut de l'informe emès pel viceinterventor municipal, de la mateixa data, en el qual s'enumeren les mesures a adoptar, fiscalitzant de conformitat el Pla d'Ajust.

La corporació, d'acord amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

A l'efecte de poder beneficiar-se de l'ampliació de 60 a 120 mensualitats del període de reintegrament dels saldos que van resultar a càrrec de les entitats locals en les liquidacions de la participació en tributs de l'Estat dels anys 2008 i 2009, l'aprovació del present Pla d'Ajust:

Primer. Mesures d'ingressos.

Mesura 1. Realitzar una depuració dels padrons d'IBI,IAE, IVTM,IIVTNU.

Mesura 2.Reforçar l'eficàcia de la recaptació executiva. Para això s'han signat l'any 2012 convenis de col·laboració amb l'Agència Estatal de l'Administració tributària i amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Mesura 3. Ha estat aprovat pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, en data 8 de juny de 2012, la petició de revisió cadastral a la Gerència de Cadastre, atès que l'última revisió és de fa més de 10 anys.

Mesura 4. L'any 2011 s'inicià, mitjançant un treball de camp, la detecció i incorporació mitjançant requeriment de la declaració cadastral de béns immobles urbans sobre sòl rústic. De la identificació es van obtenir 1176 disseminats i es van depurar, l'any 2011, 860 disseminats omesos que han d'incorporar-se l'any 2012 les relatives a liquidacions d'ingrés directe i en el padró del 2013 la resta. Tot això ha de redundar tant en un increment de l'IBI l'any 2012 com en el 2013 i, en conseqüència, una major recaptació.

Mesura 5. El cobrament de les quotes d'urbanització pendents corresponents a:

Vial Los Ángeles per import de 118.145,14 EUR

Última quota del Sector Mercat II 689.835,74EUR

Aquests import avançats per l'Ajuntament han de suposar una injecció important de liquiditat.

Mesura 6. L'abonament de les subvencions per part de la Generalitat per import de 130.702,08 així com de 458.621,13 EUR corresponents als tallers d'ocupació concedits per la Generalitat l'any 2011 que, si bé no estan reconeguts els drets, el pagament d'aquestos suposaria més liquiditat per a l'Ajuntament.

Mesura 7. Actualitzar les tarifes dels impostos conformement a les previsions de l'IPC al pressupost 2013.

Segundo. Mesures de despeses.

Mesura 1. Elaborar instruccions i circulars a remetre als diversos negociats de reconeixement d'obligacions, a l'efecte d'insistir en la importància en el compliment dels citats terminis i agilitar els tràmits administratius per al reconeixement de les obligacions. Igualment s'insistirà en la necessitat de tramitar el corresponent expedient administratiu a l'efecte d'eliminar les obligacions pendents d'aplicar a pressupost.

Mesura 2. Procedir a adoptar mesures especifiques per a l'estalvi en el subministrament d'energia elèctrica amb la licitació del subministrament.

Mesura 3. Davant la situació d'inestabilitat pressupostària i a fi de complir la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, comprometre's al compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària a l'efecte d'ajornament de 60 a 120 mensualitats en la devolució d'ingressos de les liquidacions definitives de la devolució en les participacions en els tributs de l'Estat, d'acord amb el previst en la disposició final desena del projecte de llei de Pressupostos Generals per a l'any 2012.

Mesura 4. Tenint en compte que l'Ajuntament té un pla economicofinancer aprovat amb vigència 2011-2013, produït per la incorporació de romanents afectats, reprogramar diverses inversions a l'efecte de disminuir l'import de les despeses d'inversió finançades amb el romanent de tresoreria per a despeses amb finançament afectat, reflectint part de les no executades en els crèdits inicials del pressupost de 2013 amb la finalitat de complir l'estabilitat pressupostària.

TERCER. Llei de Morositat

Mesura 1. L'aplicació de les mesures 2, 5, i 6 d'ingressos han de ser suficients .

Mesura 2.Està prevista l'adjudicació d'un nou programa de comptabilitat que incorpore la factura electrònica. Això ha de permetre una modernització dels actuals sistemes de gestió, incrementant l'eficàcia i reduint els costos de gestió. Amb la nova aplicació ha de reduir-se el temps de tramitació de les factures i amb això anar adaptant-se als 30 dies de pagament, a partir de l'1 de gener de 2013.

Quart. Acceptar la possible imposició pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de condicions particulars en matèria de seguiment i remissió d'informació, així com, si escau, d'adopció de mesures d'ajust extraordinàries que permeten aconseguir els objectius d'estabilitat pressupostària, límits de deute públic i obligacions de pagament a proveïdors incloses en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Cinquè. Trimestralment, la Intervenció Municipal elevarà un informe al Ple de la corporació sobre el seguiment i compliment del present Pla d'Ajust.

Sisè. Remetre el present acord de forma telemàtica al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

PART DE CONTROL

PUNT 10é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE MAIG DE 2012 AL 15 DE JUNY DE 2012. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de maig de 2012 al 15 de juny de 2012. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 11é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

En relació amb les preguntes formulades el passat ple del mes de maig, la Sra. Ortiz Roca, representant del grup municipal popular, indica respecte dels contenidors soterrats que hi ha al costat del Mercat, que aquesta inversió es va fer perquè no es complia amb la normativa de recollida selectiva de les escombraries. Concretament, explica que el Mercat de Benicarló no complia amb una normativa que tot ciutadà de Benicarló està obligat a fe i es va intentar l'adaptació a la normativa per a donar exemple. Per això, --diu--, van tindre el suport de la Generalitat Valenciana. Indica, a més, no només es van adaptar a la normativa, sinó també a la problemàtica que existia quant a olors i insectes. Continua explicant les reunions que es van mantenir amb els venedors per tal d'explicar-los el bon ús i funcionament dels contenidors soterrats. Ara bé, reconeix que hi ha hagut tres o quatre dies crítics, però que es van posar tots els mitjans per tal de solucionar la situació creada al respecte.

Tot seguit, la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, indica que quan una inversió costa 103.000 EUR s'han de llegir molt bé les instruccions abans de posar-se en funcionament i s'ha d'informar molt bé els usuaris dels riscos, avantatges i desavantatges que poden produir-se per un ús inadequat dels contenidors. Continua la seua intervenció dient que a data d'avui els contenidors continuen fent olor amb les molèsties que provoca al veïnat pròxim als contenidors. Per altra banda, considera que els venedors fan bon ús amb les bosses que se'ls van lliurar i que és un aparell poc experimentat. Per tant, si està en garantia, que se l'emporten i que en porten un altre.

El Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, manifesta que si tenim un contenidor que no el sabem fer anar i no eduquem els usuaris del contenidor, que tenen targeta, perquè el facen funcionar bé, és que l'Ajuntament, o qui siga, no els ha format adequadament perquè aquest contenidor funcione com cal. Considera que si la Sra. Ortiz no vol assumir les seues responsabilitats com a regidora de Comerç, algú les haurà d'assumir i, per tant, cal anar apuntant qui és el responsable d'això i que li ho facen assumir, perquè encara fa olor. Assegura que ho diu amb estima i que cal buscar solucions al respecte.

La Sra. Ortiz, en un nou torn, expressa al Sr. Ferrer que ella assumeix tota la seua responsabilitat i ha explicat la manera en què s'ha actuat. Al mateix temps indica que la gent té uns hàbits i canviar-los és costós. A més, manifesta que els contenidors estan en garantia, però únicament es pot reclamar si se'n fa un bon ús.

Seguidament, el Sr. Pérez Ollo, representant del grup municipal popular, respon la pregunta formulada al passat ple per la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, quant als escrits presentats per AFARE, ATENEU, COCEMFE I AFIVINA, respecte a la petició d'una reunió per sol·licitar uns condicionaments a la piscina municipal. Explica que va mantenir una reunió amb els representants de COCEMFE per tal d'explicar-los la situació i que el seu departament ha pres nota de les seues reivindicacions i en la mesura del possible s'incorporarà als plecs de condicions tècnics que hagen de regular la gestió de la piscina municipal.

A continuació, la Sra. Agut, representant del grup municipal socialista, pregunta al Sr. Pérez Ollo per què no s'ha reunit amb les altres associacions per tal de tractar el que demanaven en les seues peticions, donada la circumstància que les demandes són diferents. Al mateix temps, considera que si hi ha voluntat política no cal fer grans inversions, únicament és una qüestió d'equipament i no té per què haver cap problema en atendre les seues peticions.

El Sr. Pérez indica a la Sra. Agut que el contingut de la petició és exactament el mateix i que els representants de COCEMFE es van quedar encarregats de traslladar el contingut de la reunió que va mantenir amb ells a la resta d'associacions. Per altra banda, de voluntat política sí que n'hi ha per tal de donar resposta al més aviat possible a les seues demandes.

Seguidament, la Sra. Martínez Roca, representant del grup municipal popular, indica que han rebut resposta per part de les institucions de la Generalitat Valenciana (Corts Valencianes i president de la Generalitat), en relació amb la moció relativa al rebuig de les mesures adoptades pel Decret Llei 1/2012, de Mesures Urgents per a la Reducció del Dèficit a la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, explica que la mesa de les Corts, en la reunió de 24 d'abril de 2012, ha acordat trametre-la als grups parlamentaris i per part del Gabinet del President de la Generalitat Valenciana s'ha traslladat a la Conselleria de Presidència per al seu coneixement i als efectes oportuns.

El Sr. Ferrer expressa que ell esperava del govern del Partit Popular, que mostrara la sensibilitat que tenen tots els ajuntaments en relació amb les retallades, ja que s'estan carregant l'educació pública. D'altra banda, creu que eixa sensibilitat que tenen aquí al poble i que sap que la tenen tots els grups polítics, també l'hauria de tindre el govern valencià del Partit Popular per a retallar en altres coses i no retallar en educació, perquè al cap i a la fi, la Sra. Martínez, que és la regidora d'educació, estarà d'acord amb ell que sense educació no hi ha futur.

Finalment, la Sra. Martínez indica que formalment la Generalitat Valenciana ha fet el correcte, ja que traslladar una moció per part d'un ajuntament a la Generalitat, a les Corts i al president no genera cap obligació de contestar-li per part de les Corts ni de cap Conselleria. En canvi, la Generalitat Valenciana, com a govern de tots els valencians, sí que té l'obligació, donada la situació econòmica per la qual estem travessant, i ha de prendre unes mesures adients i més necessàries per fer més eficient l'administració autonòmica. Considera que són mesures extraordinàries i urgents i temporals que tenen una data de caducitat i l'únic que es busca és protegir i garantir la societat del benestar de tots els valencians. A més, diu que el Consell, avui per avui manté un esforç inversor en educació, ajudes socials, menjador, llibres, etc. A banda d'això, indica al Sr. Ferrer que el seu grup Bloc-Compromís va votar en contra de l'aprovació del Decret Llei 2/2012, de 13 de gener, del Consell, de Mesures Urgents de Suport a la Iniciativa Empresarial i als Emprenedors, Microempreses i Xicotetes i Mitjanes Empreses (pimes) de la Comunitat Valenciana, i que ella, com a jove, pensa que s'ha de donar suport a tota la gent que vol ser emprenedora i, sobretot, a la gent jove.

Finalment, l'alcalde indica que les pròximes preguntes es contestaran al proper Ple.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 23.00 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Vist i plau,

Benicarló, 29 de juny de 2012

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa