Ple ordinari núm. 5/2014, de 27 de març.

27/03/2014

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO : Que l'acta de la sessió plenària núm. 5/2014 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 27 de març de 2014, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 5/2014 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 27 DE MARÇ.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 27 de març de 2014 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sr. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Ángeles Romero Gadea

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

Excusa la seua absència la Sra. Rosa Ana Marzá Caldés.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 4/2014, DE 27 DE FEBRER. Per assentiment dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 4/2014, de 27 de febrer.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA COMISSIÓ DE FESTES PATRONALS, NADAL I REIS 2014-2015 I DE LES DATES DE CELEBRACIÓ DE LES FESTES PATRONALS 2014. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el regidor delegat de Festes de data 13 de febrer de 2014, on proposa el següent acord de composició de la Comissió de les Festes Patronals 2014 i Nadal i Reis 2014/2015:

«1r. Aprovar la següent composició de la Comissió de Festes per les Festes Patronals 2014, Nadal i Reis 2014-2015:

José Manuel Cabrera Rodríguez, president

Francisco Medinilla Gómez, vicepresident 1r i responsable de l'Àrea de Carrer i Entitats

Marcos Añó Monllau, vicepresident 2n i responsable de les àrees d'Impremta, Publicitat, Espectacles i Seguretat

Sandra Cerdá Pérez, responsable de l'Àrea Econòmica

Carlos Luis Ferrón Navarro, responsable de l'Àrea de Festejos Taurins

Mª Pilar Ibáñez Miquel, responsable de l'Àrea de Protocol

Emilio Altabella García, responsable de Logística

Sergio Bayarri Vinaixa, responsable de l' Àrea de Pirotècnia

José Manuel Valle Roca, responsable de Coordinació amb les Penyes

Vocals:

José Moreno del Fresno

Antonio Sánchez Ascanio

Pablo Cruz Soriano

Oswaldo Pío Bosch

David Punzano Sánchez

Juan Antonio Albiol Gilabert

Francisco José Ferrón Navarro

Manuel Peña Foix

Conrado Julián Sancho Comes

Raquel Sospedra Zapata

Eva Arnau Fonollosa

Carmen Cabrera Rodríguez

Jordi Brusca Calvet

Jon Manterola Mendizábal

Ángela Herrera Borrell

David Gil Llorach

Alberto Pérez Juan

2n. Designar els dies compresos del 16 al 24 d'agost de 2014, ambdós inclosos, per celebrar les Festes Patronals de la ciutat.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports, i per assentiment dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar la proposta que presenta al Ple municipal el regidor delegat de Festes, el Sr. Álvaro París, relativa a la composició de la Comissió de Festes patronals, Nadal i Reis 2014/2015.

Segon. Que les Festes Patronals 2014 tinguen lloc a Benicarló del dia 16 al dia 24 d'agost de 2014 ambdós inclosos.

Tercer. Traslladar aquest acord al president de la Comissió de Festes, el Sr. José Manuel Cabrera Rodríguez, perquè en tinga coneixement.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 1/14. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 14/03/14, de modificació pressupostària amb un suplement de crèdit i un crèdit extraordinari, per un total de 433.739,30 euros.

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a manifestar que els membres del seu grup s'abstindran tant en este punt com en el següent, tal com van fer en la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda. Continua dient que el senyor Serrano ha fet una explicació sobre el contingut de la modificació amb dades diverses i números i que, per tant, considera que el que que aquí es porta és l'aprovació d'una modificació pressupostària amb càrrec a uns romanents de Tresoreria que surten de la liquidació del pressupost del 2013. Per altra banda, expressa que fins al moment en què tenen coneixement del resum de decrets i resolucions d'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades no sabien que s'havia aprovat la liquidació del pressupost, perquè no s'havia portat a cap comissió informativa. Respecte la liquidació del pressupost, consideren que és una de les coses més importants i que, si bé és preceptiu que s'aprove per Decret d'Alcaldia, creuen que és una deferència cap a l'oposició o així tradicionalment s'ha fet sempre, és a dir, sempre s'ha portat a la primera Comissió Informativa d'Economia i Hisenda per a donar-ne compte a tots els membres de la comissió. Tot i això, la Sra. Miralles manifesta que es va sorprendre quan va veure els expedients, va anar a parlar amb el viceinterventor i es va adonar que s'hi parlava de la liquidació del pressupost, la qual no sabia ni quin dia s'havia aprovat. Després, --indica-- va saber que s'havia aprovat el dia 28 de febrer de 2014. Per tant, la Sra. Miralles vol deixar constància que els membres del grup municipal socialista amb l'abstenció no volen dir que reproven l'aprovació de la modificació pressupostària ni l'extrajudicial de crèdit que vindrà de després, sinó que no els pareix bé la forma que tenen els membres del grup municipal popular d'actuar, no donant compte a la Comissió Informativa d'Hisenda de la liquidació del pressupost.

En segon lloc, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per a dir que la modificació pressupostària que es porta avui a aprovació és la modificació que es fa tots els anys. Així mateix, indica que el nivell d'endeutament de l'Ajuntament està en unes dades molt bones, comparat amb altres administracions. Continua la seua intervenció dient que efectivament no és preceptiu que la liquidació del pressupost passe per la Comissió d'Hisenda, encara que sí que és cert també que els últims anys s'ha portat primer a la Comissió d'Hisenda i després al Ple. Admet, però, que enguany se li passar fer-ho i que és un tema que se li ha passat a ell. No obstant això, afirma que des que es va fer la pregunta sobre la liquidació del pressupost en l'última Comissió d'Hisenda fins al dia d'avui han tingut temps suficient per a veure l'expedient. Per tant, diu que no entén l'abstenció. De fet, el Sr. Serrano considera que, encara que siga cert que no s'ha portat per la Comissió d'Hisenda, no comprén que condicionen el vot d'abstenció per això, ja que recorda que l'any passat el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, va manifestar que els membres del seu grup votaven a favor i d'aquella modificació pressupostària ja que el seu grup considerava que eren eficaces i bones i, per tant, van donar suport. Per tant, diu que no entén l'abstenció i que si l'abstenció fóra perquè no s'ha donat compte a la Comissió d'Hisenda del Decret d'Alcaldia de la liquidació del pressupost, ho podria entendre, però si no, no ho entén.

Tot seguit, la Sra. Miralles s'adreça al Sr. Serrano per a dir-li que efectivament ho ha entés bé i que l'última frase del Sr. Serrano ha sigut concloent. Per tant, reitera que ho entén perfectament. Continua dient que els membres del grup municipal socialista s'abstenen perquè no els han donat compte de la liquidació del pressupost. Tot i això, reconeix que sap que la modificació pressupostària és correcta i que tots els informes són favorables i així ho va manifestar a la comissió, encara que no conste en l'acta. De fet, considera que l'oposició no pot fer de policia, és a dir, anar investigant quan s'aprova el pressupost o quan no. Així dons, la Sra. Miralles recalca que, fins i tot, el Sr. Serrano ha reconegut en la seua intervenció que ha sigut un error no haver donat compte en el primer punt a la Comissió d'Hisenda. Conclou dient que tots els plens s'han de queixar pel mateix i creu que als membres de l'equip de govern no els costaria res tindre una miqueta més de talant democràtic i comptar una mica amb l'oposició.

A continuació, pren la paraula el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per tal dir al Sr. Serrano que les explicacions les hauria de donar a la Comissió i que a cada ple es repetix el mateix, argüint que no és preceptiu passar-ho a la Comissió. I el Sr. Ferrer considera que això és una mostra que no es té voluntat política que l'oposició participe en les coses de l'Ajuntament i de la poca voluntat que els grups de l'oposició puguen tindre la informació de primera mà en una comissió, per tal de poder-la treballar i poder fer les aportacions oportunes. D'altra banda, es referix al fet que el Sr. Serrano diu que no entén l'abstenció i, a aquest respecte, el Sr. Ferrer considera que no els fa falta el seu vot, perquè els membres de l'equip de govern tenen una majoria absoluta molt àmplia per aprovar i desaprovar el que vulguen. De fet, el Sr. Ferrer indica que dóna la sensació que és la seua manera de treballar, és a dir, --segons el Sr. Ferrer--, no cal dir a l'oposició el que volen fer, perquè els membres de l'equip de govern són tretze. A més, considera que tots els mesos hi ha el mateix problema de comunicació. Per tant, el Sr. Ferrer demana que totes estes explicacions es donen en la comissió, ja que, segurament, moltes coses les aprovarien. Conclou dient que el Sr. Serrano passa d'una part important del poble que han triat a l'oposició, perquè fiscalitzen una miqueta l'equip de govern.

Finalment, el Sr. Serrano conclou el debat dient a la Sra. Miralles que ell les explicacions que dóna en la sessió plenària i les fa tot el llarg que l'alcalde li permet. Per tant, considera que no ha de ser ella qui diga si s'allarga més o menys. Per altra banda, li diu que no han de fer de policia de res. I, quant al Sr. Ferrer, el Sr. Serrano considera que pareix que no s'entera massa, ja que s'està parlant d'una aprovació d'una liquidació d'un pressupost i, per tant, donar compte a una comissió és informar i el dia de la Comissió, en la qual estava present el Sr. Ricardo Mascarell --segons afirma, el Sr. Serrano--, es va comentar que en data 28 de febrer de 2014 l'alcalde va aprovar la liquidació del pressupost de l'any 2013. Per tant, a la comissió no s'han d'aportar res ni han de decidir alguna cosa, ja que simplement és donar compte i, segons el Sr. Serrano, donar compte vol dir això, per molt que el Sr. Ferrer ho vulga adornar i vulga dir que una part de l'electorat els ha triat. Finalment, indica que allò del talant democràtic no sap d'on ho trau, perquè des del dia de l'última Comissió d'Hisenda fins al dia d'avui el Sr. Ferrer hagués pogut mirar amb pèls i senyals la liquidació del pressupost. Per tant, torna a repetir que esta modificació pressupostària és la que es fa tots els anys i l'any que ve a estes dates es farà el mateix.

Vistos els informes favorables del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposta, així com sobre l'estabilitat pressupostària d'aquesta.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, per 13 vots a favor i 7 abstencions --representants dels grups municipals socialista i Compromís--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 1/2014, per import de 433.739,30 EUR, amb el següent detall

I) Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 196.825,78 EUR, a les següents aplicacions pressupostàries:

Aplicació

Projecte

Descripció

Import

156

22199

Altres subministraments

2.066,22

162

22711

Treballs altres empreses

5.222,64

164

22706

Estudis i treballs tècnics

1.063,59

331

63200

2012.2.12

IRAFO servicis. Edificis i OC

1.050,96

341

21200

Reparació edificis i OC

145,20

431

21300

Reparació maquinària inst. i utillatge

81,54

435

62700

2012.2.15

Pla Competitivitat Turística

75.263,68

435

62700

2013-03-01

Pla Competitivitat Turística

111.776,95

920

21200

Reparació edificis i OC

155,00

Total

196.825,78

II) Modificar el pressupost de despeses amb un crèdit extraordinari per import de 236.913,52, a les següents aplicacions pressupostàries.

Aplicació

Projecte

Descripció

Import

161

61900

INAFO Servicis-Infraestruct.

223.604,78

170

62500

Mobiliari

13.308,74

Total

236.913,52

El finançament d'aquesta modificació es realitzarà amb romanent líquid de Tresoreria per a despeses generals.

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions. Es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 4t. DICTAMEN A L'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDITS (1/14). Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, així com l'informe, emès pel viceinterventor municipal, ambdós de data 14 de març de l'any en curs, en relació a l'aprovació d'un reconeixement extrajudicial de crèdit (1).

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, per 13 vots a favor i 7 abstencions --representants dels grups municipals socialista i Compromís--, acorda aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit (núm. 1/14) que es presenta en l'Annex adjunt, per un import total de 25.378,08 EUR, i que corresponen a factures que s'agrupen en:

  • Factures que s'aplicaran al pressupost del 2014 per un import total de 22.042,93 euros, condicionades a l'aprovació de l'expedient de modificació pressupostària núm. 1/2014, a finançar amb romanent de Tresoreria per a despeses generals, en les partides corresponents.

  • Factura que s'aplicarà al pressupost del 2014 per un import total de 3.335,15 euros, finançada amb romanents de tresoreria afectats (2.284,19) i condicionada a l'aprovació de l'expedient de modificació pressupostària núm. 1/2014, a finançar amb romanent de Tresoreria per a despeses generals, (1.050,96) en la partida corresponent.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGOU AMB L'OBJECTE DE CLASSIFICAR COM A SÒL URBÀ I QUALIFICAR PER AL SEU ÚS DOTACIONAL PRIVAT, LA PARCEL·LA 89 DEL POLÍGON 20 A LA PARTIDA DEL CONVENT, EN LA QUAL ES PRETÉN INSTAL·LAR UNA ACTIVITAT DE TANATORI CREMATORI. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el TAG d'Urbanisme de data 24 de febrer de 2014, que és del següent tenor literal:

«Durant el període d'exposició pública de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà i qualificar per al seu ús com dotacional, de caràcter privat, la parcel·la 89, polígon 20, situada a la partida del Convent del terme municipal de Benicarló [referència cadastral 12027A020000890000YD], en la qual es pretén la instal·lació i posterior exercici d'una activitat de tanatori-crematori (expedient MPG/1597) s'han presentat tres escrits amb al·legacions, que passen a ser analitzades per aquest tècnic d'Administració General d'Urbanisme en el present informe:

Exposició de fets

I. En data 28 de novembre de 2013, el Ple de l'Ajuntament adopta el següent acord:

"Primer. Ratificar el contingut del Decret del tinent d'alcalde delegat d'Urbanisme i Medi Ambient, de data 25 de febrer de 2013, pel qual es resolia iniciar el procediment per a la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà i qualificar per al seu ús com a dotacional, de caràcter privat, la parcel·la 89, polígon 20, situada a la partida del Convent del terme municipal de Benicarló (referència cadastral 12027A020000890000YD), en la qual es pretén la instal·lació i posterior exercici d'una activitat de tanatori-crematori, proposada pel Sr. Vicente Casino Garcia, amb DNI 18.904.893 C, en representació de la societat mercantil NUEVO TANATORIO, SL, amb NIF B-12.505.806, en un escrit de data 19 de febrer de 2013, amb entrada en aquest Ajuntament en data 20 de febrer de 2013 (registre d'entrada núm. 2.887), i segons el projecte tècnic d'aquesta modificació, redactat per l'arquitecte Antonio Jaime Ibáñez Masip, en data 15 de febrer de 2013.

Segon. Ordenar l'obertura d'un període d'informació pública de la proposta de modificació presentada, mitjançant la publicació d'anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) i en un diari no oficial de gran difusió en la localitat, i que durarà un mes, comptador des de l'endemà de la publicació del referit anunci en el DOCV. Durant aquest termini, les persones interessades poden consultar tota la documentació en el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en el web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, així com presentar les al·legacions que consideren oportunes."

II. En data 9 de gener de 2014 (registre d'entrada número 264), el Sr. Fernando Vázquez Albert, en representació de la mercantil IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU, CIF A-95075578, amb domicili a l'efecte de notificacions a l'avinguda dels Germans Bou número 239 de Castelló de la Plana (12100) Castelló, presenta un escrit que és del següent tenor:

"El cambio de clasificación del suelo de la parcela en cuestión, con la intención de pasar a ser clasificada como suelo urbano, no le exime de prever la infraestructura eléctrica en función de su edificabilidad.

En este sentido, respecto al cumplimiento de las condiciones sobre dotaciones en suelo urbano determinadas en la reglamentación vigente (Artículo 11 de la Ley 16/2005, Ley Urbanística Valenciana, y Artículo 12.3 del Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, que sustituye a la Ley 8/2007, de 28 de mayo) dicha parcela no cuenta con las dotaciones eléctricas necesarias y, por tanto, no debe tener calificación de solar, por lo que su urbanización debería gestionarse como Actuación Aislada.

Asimismo, dada la existencia de instalaciones propiedad de esta Sociedad en el entorno de la parcela, será preceptiva la apertura del correspondiente expediente de modificación de instalaciones para la adecuación de las mismas a la nueva situación urbanística."

II. En data 30 de gener de 2014 (registre d'entrada número 264), el Sr. Fernando Muiño Martínez-Morás, NIF 40932655-S, en representació de la mercantil TANATORIOS Y SERVICIOS SA, NIF A-43102474, amb domicili a l'efecte de notificacions a la carretera T-344, Km 1,8 a Amposta (43870) Tarragona, presenta un escrit del següent tenor:

«ALEGACIONES

PRIMERA.Falta de justificación de la clasificación de los terrenos como suelo urbano.

1. La modificación del Plan General que se ha indicado reclasifica los terrenos a que la misma se refiere (parcela 89, del polígono 20, del término municipal de Benciarló), de modo que pretende atribuir a los mismos la clasificación de suelo urbano. Actualmente los terrenos están clasificados como suelo urbanizable, sector 14, subsector I.

2. Como es sabido la clasificación de los terrenos como suelo urbano es reglada, de modo que sólo cabe atribuirla a los que están en alguna de las situaciones a que se refiere el art. 10.1 de la Ley Urbanística Valenciana por:

a) Ser solares.

b) Tratarse de manzanas o unidades urbanas equivalentes provistas de los servicios de, al menos, acceso rodado, abastecimiento y evacuación de aguas y suministro de energía eléctrica.

c) Tratarse de manzanas o unidades urbanas equivalentes que tengan edificación construida conforme al planeamiento urbanístico en más de la mitad de su superficie.

Pues bien, el documento expuesto al público no aporta ninguna justificación en orden a precisar qué fundamento existe para que los terrenos a que afecta puedan ser clasificados como suelo urbano como tal documento postula.

Por toda justificación se dice que tal pretendida clasificación lo es «por coherencia con la clasificación del suelo propio del cementerio, y teniendo en cuenta su vinculación unívoca con el mismo».

Pero ninguna referencia se hace siquiera al art. 10 de la LUV antes citado para pretender en el mismo el amparo de la nueva clasificación que se quiere atribuir a la parcela concernida por la modificación.

3. Así las cosas, es claro que el documento sometido a la información pública, en el que está ausente la necesaria justificación de la nueva clasificación pretendida para los terrenos, no cumple con el deber de motivación exigible (art. 3.1 del Texto Refundido de la Ley de Suelo) lo que viciaría de nulidad o anulabilidad el acto municipal -y también el autonómico- que aprobase, en los términos en que está redactado el documento expuesto al público, la modificación del Plan General a que se refiere este escrito.

SEGONA . Infracciones formales.

1. La modificación del Plan General modifica los usos del suelo a que afecta, por lo que resulta de aplicación el artículo 70.ter de la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local, según redacción dada por la Disposición Adicional novena del Texto Refundido de la Ley de Suelo, aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2008, dispone: 'Cuando una alteración de la ordenación urbanística, que no se efectúe en el marco de un ejercicio pleno de la potestad de ordenación, incremente la edificabilidad o la densidad o modifique los usos del suelo, deberá hacerse constar en el expediente la identidad de todos los propietarios o titulares de otros derechos reales sobre las fincas afectadas durante los cinco años anteriores a su iniciación, según conste en el registro o instrumento utilizado a efectos de notificaciones a los interesados de conformidad con la legislación en la materia'.

El documento expuesto al público no justifica el cumplimiento de tal precepto.

2. El art. 11.3 del Texto Refundido de la Ley de Suelo (TRLS), exige que en los procedimientos de aprobación o de alteración de instrumentos de ordenación urbanística, la documentación expuesta al público contenga un resumen ejecutivo que explique:

  • La delimitación de los ámbitos en que se altera la ordenación y el alcance de ésta.

  • Los ámbitos en que se suspende la ordenación, los instrumentos de ejecución o el otorgamiento de licencias, así como la duración de tal suspensión.

El documento expuesto al público tampoco da cumplimiento a dicho precepto.

3. El art. 15.5 del TRLS establece que la documentación de los instrumentos de ordenación de las actuaciones de urbanización debe incluir un informe o memoria de sostenibilidad económica, en el que se ponderará en particular el impacto de la actuación en las Haciendas Públicas afectadas por la implantación y el mantenimiento de las infraestructuras necesarias o la puesta en marcha y la prestación de los servicios resultantes, así como la suficiencia y adecuación del suelo destinado a usos productivos.

El documento expuesto al público no da cumplimiento a dicho precepto ni justifica la pertinencia de no incluir el informe de sostenibilidad económica que en el se regula.

4. A la vista de lo anterior, en los términos en que se ha redactado y sometido a información pública, el documento analizado no puede ser aprobado y, en cualquier caso, deberían retrotraerse las actuaciones administrativas a que el mismo ha sido sometido para que, previa subsanación de aquél, sea objeto de nueva información pública.

Por ello,

SOLICITO tenga por presentado este escrito y por formuladas las alegaciones que en él se contienen, acordando denegar la aprobación provisional de la modificación del Plan General a que se ha hecho referencia.»

IV. En data 31 de gener de 2014 (registre d'entrada número 1.404), el Sr. SERGIO PITARCH PIÑANA, NIF 18 970 074L, advocat col·legiat 2.041 ICAS, amb domicili a efecte de notificacions a l'avinguda de Pius XII núm. 13-1r-1a de Benicarló, presenta un escrit del següent tenor:'

"ALEGACIONES

FALTA DE DILIGENCIADO DEL PROYECTO

Al consultar dicho documento ha podido comprobar como el mismo no se encuentra debidamente diligenciado tal y como exigen los art. 83,2 de la Ley 16/2005 Urbanística Valenciana y 554,2,a del Decreto del Consell 67/2006.

Por consiguiente incurre la tramitación de la reclasificación del suelo como urbano en una infracción de ordenamiento jurídico que es causa de invalidez del mismo conforme a lo previsto en el artículo 63,1 de la Ley 30/1992.

El diligenciado de los instrumentos de ordenación urbanística resulta un elemento fundamental a la hora de determinar las responsabilidades que del mismo se deriven, tal y como puso de manifiesto el Juzgado de lo Penal nº 4 de Pamplona en su sentencia 251/2009 de fecha 4 de junio.

RECLASIFICACIÓN COMO SUELO URBANO

La página 3 del proyecto establece:

'Según el PGOU la parcela está clasificada como suelo urbanizable perteneciente al sector 14, subsector I con destino preferentemente industrial. Dicho ámbito no se encuentra desarrollado. Sin embargo, y por coherencia con la clasificación del suelo propio del cementerio, y teniendo en cuenta su vinculación unívoca con el mismo, se propone la reclasificación del mismo en suelo urbano'.

Son por tanto hechos que se reconocen en el propio proyecto que:

  • la parcela esta clasificada como suelo urbanizable.

  • El ámbito no se encuentra desarrollado.

  • El objetivo de la modificación es la reclasificación de ese suelo urbanizable como suelo urbano.

  • La motivación de dicha reclasificación de suelo es 'por coherencia con la clasificación del suelo propio del cementerio, y teniendo en cuenta su vinculación unívoca con el mismo'.

La jurisprudencia ha sido tan clara como constante a la hora de poner de manifiesto el carácter reglado de las reclasificaciones de suelo como suelo urbano.

Por todas, la relativamente reciente sentencia de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Supremo de fecha 5 de abril de 2013, resolviendo el recurso 351/2010 establece:

'QUINTO. Debemos, sin embargo, acoger el segundo de los motivos planteados.

Si bien se observa, lo que se realiza con la Modificación Puntual de las Normas Subsidiarias impugnada es la reclasificación de un suelo rústico ---en la que se ubican unas antiguas instalaciones industriales--- en suelo urbano industrial no consolidado.

Ello no resulta posible porque la realidad fáctica de la zona ---cual hecho fáctico determinante--- pone, con absoluta claridad, de manifiesto que la citada realidad no reviste las condiciones legal y jurisprudencialmente exigibles para poder ostentar la citada clasificación de suelo urbano; se vulnera, pues, la jurisprudencia ---reiterada--- de esta Sala en relación con los límites de la discrecionalidad en el ejercicio de la potestad de planeamiento, que, en el supuesto de autos, se sobrepasan al tratarse de una actuación arbitraria. Tal declaración resulta compatible con el rechazo de la concurrencia de desviación de poder, de cosa juzgada y de intento de eludir el cumplimiento de anteriores sentencias, pues, como en la sentencia de instancia se expresa, tales datos ---e incluso el posterior Acuerdo de 2003--- no limitaría al planificador para volver a intentar la clasificación de los terrenos como urbanos, permitiendo la legalización o ampliación del complejo industrial que nos ocupa.

Lo que, en realidad, limita al planificador es la falta de la concurrencia de requisitos para la consideración de los terrenos como suelo urbano no consolidado, sin, ni siquiera, tener, previamente, la consideración de suelo urbanizable.

Con reiteración hemos señalado (SSTS de 10 de junio ,28 de julio (RJ 2010, 614 )y 23 de septiembre de 2009 (RJ 2009, 7320) que"El artículo 8 de la Ley 6/1998, de 13 de abril ( RCL 1998, 959 ), sobre el Régimen del Suelo y Valoraciones (LRSV) ---que, en síntesis, ha asumido el contenido el artículo 10 del Texto Refundido de la Ley sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1992, de 26 de junio ( RCL 1992, 1468 y RCL 1993, 485) (TRLS92), que, a su vez, reproduce el contenido del artículo 78 del anterior Texto Refundido de la Ley sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana, aprobado por el Real Decreto Legislativo(sic) 1346/1976, de 9 de abril (RCL 1976, 1192) (TRLS76)---, dispone, en su apartado a) que "Tendrán la condición de suelo urbano, a los efectos de esta Ley: a) El suelo ya trasformado por contar, como mínimo, con acceso rodado, abastecimiento de aguas, evacuación de aguas y suministro de energía eléctrica o por estar consolidados por la edificación en la forma y con las características que establezca la legislación urbanística'.

Por su parte, el 21.a) del Reglamento de Planeamiento Urbanístico (RCL 1978, 1965), aprobado por Real Decreto 2159/1978, de 23 de junio, perfila los mencionados requisitos en los siguientes términos: "que los terrenos estén dotados de acceso rodado, abastecimiento de agua, evacuación de aguas residuales y suministro de energía eléctrica, debiendo tener estos servicios características adecuadas para servir a la edificación que sobre ellos exista o se haya de constituir".

En la STS de 23 de diciembre de 2004 (RJ 2005, 287), por otra parte, hemos reiterado el concepto que de malla o trama urbana ya se diera en la STS de 7 de junio de 1999 (RJ 1999, 5529): "que el suelo esté insertado en la malla urbana, es decir, que exista una urbanización básica constituida por unas vías perimetrales y unas redes de suministro de agua y energía eléctrica y de saneamiento de que puedan servirse los terrenos y que éstos, por su situación, no estén completamente desligados del entramado urbanístico ya existente". La misma STS, no obstante, con cita de otras anteriores, señala que tal concepto "ha de completarse con otras consideraciones como las que se recogen en la Sentencia de esta Sala de 17 de noviembre de 2003 (RJ 2003, 8074), en las que se dice sobre esta cuestión lo que sigue: "De una jurisprudencia reiterada, plasmada a título de ejemplo en las sentencias de 3-1-1997,6- 5-1997(RJ 1997, 4051,23-3-1998 (RJ 1998, 3077), 3-3-1999, 28-12-1999,26-1-2000,3-5-2000,1-6-2000,20-11-2000,20-12-2000, 4- 7-2001, 27-7-2001,27-12-2001 (RJ 2001, 5794), 17-4-2002 (RJ 2002, 4178) ó 25-7-2002 (RJ 2002, 7484), y dictada en interpretación de los artículos 78 a) del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1976, 10 a) del Texto Refundido de 1992, 8 a) de la Ley 6/1998 y 21 a) y b) del Reglamento de Planeamiento, así como del tenor de otros preceptos, como son los artículos 184 a 187 y 225 de aquel Texto de 1976, pueden extraerse un conjunto de afirmaciones susceptibles de ser condensadas en estos términos: las facultades discrecionales que como regla general han de reconocerse al planificador para clasificar el suelo en la forma que estime más conveniente, tienen su límite en el suelo urbano, pues necesariamente ha de reconocerse esa categoría a los terrenos que hallándose en la malla urbana, por haber llegado a ellos la acción urbanizadora, dispongan de servicios urbanísticos (acceso rodado, abastecimiento de agua, evacuación de aguas y suministro de energía eléctrica) con las características adecuadas para servir a la edificación que sobre ellos exista o se haya de construir, o se hallen comprendidos en áreas consolidadas por la edificación, salvo que la existencia de tales servicios o la consolidación de la edificación hayan tenido su origen en infracciones urbanísticas y aun le sea posible a la Administración imponer las medidas de restauración del orden urbanístico infringido". Doctrina ratificada por la posterior STS de 27 de abril de 2004 (RJ 2004, 3196).

En esta misma línea hemos expuesto (SSTS de 3 de febrero (RJ 2003, 2044) y 15 de noviembre de 2003 (RJ 2003, 8159)) que 'la mera existencia en una parcela de los servicios urbanísticos exigidos en el artículo 78 LS no es suficiente para su clasificación como suelo urbano si aquélla no se encuentra enclavada en la malla urbana. Se trata así de evitar el crecimiento del suelo urbano por la sola circunstancia de su proximidad al que ya lo es, pero con exoneración a los propietarios de las cargas que impone el proceso de transformación de los suelos urbanizables. Y la propia sentencia recurrida reconoce claramente que la parcela en cuestión no se halla enclavada en la trama urbana'.

Por su parte en la STS de 7 de julio de 2003 (RJ 2003, 5928) expusimos que 'la reviviscencia del viejo Texto de 1976 determina, asimismo, la entrada en juego de los artículos 23 a) del Reglamento de Planeamiento y 2.1.a) del Real Decreto-Ley 16/81(RCL 1981, 2519), que exigen el requisito de la suficiencia de los servicios urbanísticos para que los terrenos puedan ser considerados como suelo urbano. Este criterio de la suficiencia de los servicios, junto con el de la inserción de los terrenos en la malla urbana , principio recogido expresamente en la Exposición de Motivos de la Ley de Reforma de 2 de mayo de 1975 (RCL 1975, 918), han venido marcando la jurisprudencia de este Tribunal en orden a la clasificación del suelo urbano, de suerte que cuando, como ocurre en el presente caso, los servicios no son suficientes para la edificación que haya de construirse, o siéndolo no estén insertos en la referida malla urbana, esta Sala viene negando a tales terrenos la consideración de suelo urbano'. Y en la STS de 27 de junio de 2003 (RJ 2003, 5883) que 'Si no cuenta con esos servicios un terreno no puede ser clasificado como suelo urbano, pero aun contando con ellos tampoco si, además, el terreno no se encuentra encuadrado dentro de la malla urbana, elemento que esta Sala pondera constantemente a fin de evitar el crecimiento incontrolado del suelo urbano con base en el simple criterio de su proximidad a los servicios ya establecidos por el esfuerzo urbanizador ajeno (sentencias de 16 de abril de 2001(RJ 2001, 4665),17 de septiembre (RJ 1999, 6587) y 7 de junio de 1999 (RJ 1999, 5531), y las que en esta última se citan)'.

A ello hemos de añadir (por todas STS de 30 de noviembre de 2011 (RJ 2012, 2545)) que 'Esta Sala ha señalado reiteradamente que en la clasificación de un suelo como urbano la Administración no efectúa una potestad discrecional, sino reglada, pues ha de definirlo en función de la realidad de los hechos, de manera que, en base a la situación fáctica que ofrece la realidad en el momento de planificar, debe asignar el carácter de urbanos a todos aquellos terrenos en que concurran de hecho las circunstancias determinadas en la normativa urbanística'. Así, en la STS de 1 de febrero de 2011(RJ 2011, 511)(casación 5526/2006) se señala: 'En la reciente STS de 20(sic) de julio de 2010 (RJ 2010, 6517) (recurso de casación 2215/2006) hemos reiterado que 'Desde tiempo atrás la legislación urbanística y la jurisprudencia han considerado el de suelo urbano como un concepto reglado limitativo de la potestad discrecional de planeamiento ---STS de 27(sic) de noviembre de 2003 (casación 984/1999)---, que parte de la concurrencia de ciertas condiciones físicas tasadas (acceso rodado, energía eléctrica y suministro y evacuación de aguas, o áreas ya edificadas en determinada proporción). Así se reguló en el artículo 78 del Real Decreto Legislativo 1346/1976, de 9 de abril, aprobatorio del Texto Refundido de la Ley del Suelo, en el artículo 21 del Real Decreto 2159/1978, de 23 de junio, aprobatorio del Reglamento de Planeamiento Urbanístico, y en el artículo 8 de la Ley 6/1998, de 13 de abril, de Régimen del Suelo y Valoraciones (LRSV), este último de carácter básico y aplicable al caso. Se basa por tanto en la fuerza normativa de lo fáctico, de tal manera que el planificador no puede clasificar como urbano el suelo que carezca de esos servicios urbanísticos, debiendo clasificarlo como tal en el caso de que los tenga. Pero siempre y cuando dichos servicios resulten de dimensiones adecuadas para los usos previstos en el planeamiento y la parcela en cuestión se integre dentro de la malla urbana de la ciudad'.

En esta misma línea hemos expuesto (SSTS de 3 de febrero y 15 de noviembre de 2003) que "la mera existencia en una parcela de los servicios urbanísticos exigidos en el artículo 78 LS no es suficiente para su clasificación como suelo urbano si aquélla no se encuentra enclavada en la malla urbana. Se trata así de evitar el crecimiento del suelo urbano por la sola circunstancia de su proximidad al que ya lo es, pero con exoneración a los propietarios de las cargas que impone el proceso de transformación de los suelos urbanizables. Y la propia sentencia recurrida reconoce claramente que la parcela en cuestión no se halla enclavada en la trama urbana".

En nuestra Sentencia de 23 de noviembre de 2004 ( RJ 2005, 450), (casación 5823/2000), por su parte, hemos insistido en que este requisito de inserción en la malla o trama urbana de la ciudad exige 'que exista una urbanización básica constituida por unas vías perimetrales y unas redes de suministro de agua y energía eléctrica y de saneamiento de que puedan servirse los terrenos y que éstos, por su situación, no estén completamente desligados del entramado urbanístico ya existente'.

Y en la de 17 de julio de 2007 (RJ 2007, 4784) (casación 7985/2003) añadimos la trascendencia de '... las circunstancias que puedan ser indicativas de cual sea el límite real al que ha llegado de modo ordenado el proceso urbanizador que trasforma el suelo dándole el aspecto, la imagen, que es propia de los asentamientos urbanos. La jurisprudencia de este Tribunal Supremo ha insistido en la idea de que el suelo urbano sólo llega hasta donde lo hagan los servicios urbanísticos que se han realizado para la atención de una zona urbanizada, y ni un metro más allá (así, en sentencias de 1 de junio de 2000 (RJ 2000, 4375) o14 de diciembre de 2001 (RJ 2002, 1796)); también, en la de que el suelo urbano no puede expandirse necesariamente como si fuera una mancha de aceite mediante el simple juego de la colindancia de los terrenos con zonas urbanizadas (así, en la última de las citadas o en la de12 de noviembre de 1999 (RJ 1999, 8490)); o, en fin, en la de que la mera existencia en una parcela de los servicios urbanísticos exigidos no es suficiente para su clasificación como suelo urbano si la misma no se halla enclavada en la malla urbana (sentencias, entre otras muchas, de 3 de febrero y 15 de noviembre de 2003); se trata así ---añaden estas sentencias--- de evitar el crecimiento del suelo urbano por la sola circunstancia de su proximidad al que ya lo es, pero con exoneración a los propietarios de las cargas que impone el proceso de transformación de los suelos urbanizables'.

Ha de destacarse también ---como se señala en la sentencia de esta Sala de 19 de diciembre de 2002 ( RJ 2003, 380 ) (casación 2517/1999)--- que "la pretensión de que unos terrenos tengan la consideración de urbanos exige que quien reclame esa aptitud de los predios acredite de modo acabado la concurrencia de los presupuestos fácticos a que el ordenamiento condiciona dicha declaración" .

Pues bien, en la sentencia de instancia se señala, valorando la documentación obrante y los informes periciales emitidos, que el terreno litigioso no puede considerarse suelo urbano como se pretende por el recurrente toda vez que:

a) No cuenta con todos los servicios urbanísticos previstos legalmente, pues no dispone de la adecuada evacuación de aguas residuales, dado que dispone de 'fosa séptica';

b) No está consolidado por la edificación en los términos previstos en la legislación urbanística aplicable; y,

c) No está integrado en la malla urbana.

Con ello la sentencia de instancia no infringe los artículos 8 de la LRSV y 21 RPU, pues se atiene a lo en ellos dispuesto, así como a la jurisprudencia de esta Sala, dictada en relación con esos preceptos. Tampoco infringe dicha sentencia el artículo 217 LEC ( RCL 2000, 34 , 962 y RCL 2001, 1892) pues, al haberse establecido en la Revisión de las Normas Subsidiarias de planeamiento del municipio de Exkio-Itsaso, aprobada por el Acuerdo impugnado de 25 de abril de 2006, que el suelo litigioso se clasifica como suelo no urbanizable y que no tiene las características para ser considerado suelo urbano, corresponde al recurrente ---que pretende dicha clasificación de urbano--- acreditar 'la concurrencia de los presupuestos fácticos a que el ordenamiento condiciona dicha declaración', como se indica en la citada STS de 19 de diciembre de 2002, lo que aquí, según la Sala sentenciadora, que no se ha producido.

El artículo 10 de la Ley 16/2005 define que debe considerarse suelo urbano en el ámbito territorial de la Comunitat Valenciana, y lo hace en los siguientes términos.

'1. Son suelo urbano:

  • a) Los solares.

  • b) Las manzanas o unidades urbanas equivalentes que, sin tener la condición de solar, cuentan con acceso rodado, abastecimiento de agua, evacuación de aguas y suministro de energía eléctrica con capacidad y características adecuadas para dar servicio suficiente a los usos y edificaciones existentes y a los que prevea el planeamiento urbanístico sobre las mismas, siempre que se encentren integradas en la malla urbana.

  • c) Las manzanas o unidades urbanas equivalentes que tengan edificación construida conforme al planeamiento urbanístico en más de la mitad de su superficie.'

El Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, como no puede ser de otro modo, hace suyos los requisitos recogidos tanto en la LUV como en la firmísima jurisprudencia del Tribunal Supremo, y en el fundamento cuarto de su sentencia 94/2012 de fecha 31 de enero, manifiesta:

'La Sala es consciente de la doctrina del Tribunal Supremo (Sala tercera Sección Quinta) en sus sentencias 31.05.2011, 13.05.2011, 1.02.2011 que afirma que la clasificación de suelo urbano consolidado no es discrecional sino que tiene carácter reglado cuando cuente con los servicios exigidos o requeridos por el legislador y forme parte de la malla urbana, en definitiva, no basta con que tenga los servicios cerca o incluso a pie de parcela sino que la urbanizador haya sido consecuencia de un proceso de urbanización. Dicho proceso conlleva cesiones y pago de los servicios. De lo contrario, los terrenos estarían de forma indefinida en un proceso permanente de urbanización (STS, Sala Tercera Sección Quinta 27.07.2011, 25.03.2011).

Una vez hechas estas consideraciones procede analizar dos cuestiones. Una, qué servicios debe tener un terreno o una zona para que sea considerada suelo urbano consolidado por la urbanización. Dos, la existencia de tales servicios y sus condiciones es una cuestión de hecho que debe acreditar la parte que pretenda tal clasificación (STS, Sala Tercera Sección Sexta 12.07.2011, Sala Tercera Sección Quinta 16.06.2011).

El art. 10.1.c) de la Ley 16/2005 (LUV) define a grandes rasgos lo que significa suelo urbano consolidado por la urbanización a los efectos del art. 14.1 de la Ley 6/1998 estatal, vigente en el momento de la aprobación del PAI que estamos examinando:

'...Las manzanas o unidades urbanas equivalentes que, sin tener la condición de solar, cuentan con acceso rodado, abastecimiento de agua, evacuación de aguas y suministro de energía eléctrica con capacidad y características adecuadas para dar servicio suficiente a los usos y edificaciones existentes y a los que prevea el planeamiento urbanístico sobre las mismas, siempre que se encentren integradas en la malla urbana...'.

Las características que debía tener ese suelo fueron puestas de relieve en la sentencia de esta Sala y Sección Primera de 21.07.2008 (rec. 1368/2006 ), tomaba como referencia previa la Sentencia (Sección Segunda) 55/2007 de 30.01.2007 , la sentencia (Sección Primera) 1555/2007 de 14.12.2007 con cita de la sentencia dictada por esta Sala , el 31 de Octubre de 2006, en el recurso de casación para Unificación de Doctrina, 2/2005. De dicha sentencia y de sus considerandos, debemos deducir que el Suelo consolidado por la urbanización, debe reunir al menos las tres siguientes circunstancias (Sentencia de la Sala de 14 de septiembre de 2007):

1º. El Suelo debe tener los servicios que menciona el Artº 6º de la Ley reguladora de la actividad urbanística, pudiendo y, precisamente por ello el suelo, es consolidado y no solar, 'adolecer de alguna carencia que le impida ser solar, sin embargo la obra urbanizadora para alcanzar esa condición debe ser mínima'.

2º Es necesario además, que estén realizadas 'las infraestructuras mínimas de integración y conexión de la actuación con su entorno territorial, estipuladas al programar esa actuación'

3º El suelo debe estar integrado en la malla urbana...'.

Pues bien, como anteriormente se ha puesto de manifiesto, el propio proyecto sometido a información pública, manifiesta que la parcela objeto de la actuación se encuentra en un ámbito no desarrollado, por lo que no cumple los requisitos que, para la reclasificación como suelo urbano exigen tanto el derecho positivo como la jurisprudencia.

Respecto del concepto de malla urbana, un completo análisis de que debe de entenderse por tal en el derecho urbanístico valenciano ha sido llevado a cabo por Ricardo de Vicente Domingo [Los planes de reforma interior. Evolución histórica y regulación en el derecho urbanístico valenciano, edición nº 1, Editorial LA LEY, Madrid, Octubre 2010] en los siguientes términos:

'En un segundo escalón se encuentran estos espacios que no disponen de todos los servicios para alcanzar la condición de solar. Ostentan los siguientes: acceso rodado, abastecimiento de agua, evacuación de aguas y suministro de energía eléctrica con capacidad y características adecuadas para dar servicio suficiente a los usos y edificaciones existentes y a los que prevea el planeamiento urbanístico sobre las mismas, siempre que se encuentren integradas en la malla urbana (art. 10.1 b LUV).

La integración en malla urbana es un criterio clave para incluir en el suelo urbano estas superficies. Lo ha desarrollado la jurisprudencia para evitar que la simple colindancia física de servicios determinara la clasificación de suelo urbano. Y la LS 2008 lo recoge para la definición del suelo urbanizado, que tiene un estatuto no necesariamente coincidente con el suelo urbano, categoría de suelo para cuya definición son competentes las Comunidades Autónomas.

Puede darse el caso que una parcela sí sea para el Estado suelo urbanizado, y que ni siquiera sea suelo urbano para el legislador autonómico. Aquí podemos tener un ejemplo: para el art. 12.3 LS 2008 se consideran suelo urbanizado las parcelas 'que cuenten con las dotaciones y servicios requeridos por la legislación urbanística'; por tanto, los servicios que señala el precepto de la LUV refiere el suelo urbano a manzanas o unidades urbanas equivalentes, no a 'parcelas, estén o no edificadas' como hace la ley estatal. La LS 2008, queriendo remitirse a la legislación autonómica no lo consigue plenamente y crea esta disfunción al referir la integración en los servicios a parcelas y no a ámbitos determinados.

Para la jurisprudencia esta clasificación dependía de dos factores: la existencia de determinados servicios y la integración en malla urbana. La STS de 30 de abril de 2009 (8) hace un recorrido de la formación de este criterio jurisprudencial. Valga la larga cita que se hace a continuación:

'SÉPTIMO (...) Desde tiempo atrás la legislación urbanística y la jurisprudencia de este Tribunal han considerado la clase del suelo urbano como un concepto reglado limitativo de la potestad discrecional de planeamiento (STS de 27 de noviembre de 2003 -rec. 984/1999-), que parte de la concurrencia sobre el terreno de ciertas condiciones físicas tasadas (acceso rodado, energía eléctrica y suministro y evacuación de aguas, o áreas ya edificadas en determinada proporción). Así se reguló en el art. 78 del RDL 1346/1976, aprobatorio del Texto Refundido de la Ley del Suelo (TRLS-76), en el art, 21 del RD 2159/1978, aprobatorio del Reglamento de Planeamiento Urbanístico (RPU), y en el art. 8 de la Ley 6/1998, de Régimen del Suelo y Valoraciones (LRSV), este último de carácter básico y aplicable al caso. Se basa por tanto en la 'fuerza normativa de lo fáctico', de tal manera que el planificador no puede clasificar como urbano el suelo que carezca de esos servicios urbanísticos, debiendo clasificarlo como tal en el caso contrario. Pero siempre y cuando dichos servicios resulten de dimensiones adecuadas para los usos previstos en el planeamiento y la parcela en cuestión se integre dentro de la «malla urbana» de la ciudad.'

En nuestra Sentencia de 23 de diciembre de 2004 hemos insistido en que este requisito de inserción en la malla o trama urbana de la ciudad exige 'que exista una urbanización básica constituida por unas vías perimetrales y unas redes de suministro de agua y energía eléctrica y de saneamiento de que puedan servirse los terrenos y que éstos, por su situación, no estén completamente desligados del entramado urbanístico ya existente'.

Y en la de 17 de julio de 2007 añadimos la trascendencia de '(...) las circunstancias que puedan ser indicativas de cuál sea el límite real al que ha llegado de modo ordenado el proceso urbanizador que transforma el suelo dándole el aspecto, la imagen, que es propia de los asentamientos urbanos. La jurisprudencia de este Tribunal Supremo ha insistido en la idea de que el suelo urbano sólo llega hasta donde lo hagan los servicios urbanísticos que se han realizado para la atención de una zona urbanizada, y ni un metro más allá (así, en sentencias de 1 de junio de 2000 o 14 de diciembre de 2001); también, en la de que el suelo urbano no puede expandirse necesariamente como si fuera una mancha de aceite mediante el simple juego de la colindancia de los terrenos con zonas urbanizadas (así, en la última de las citadas o en la de 12 de noviembre de 1999); o, en fin, en la de que la mera existencia en una parcela de los servicios urbanísticos exigidos no es suficiente para su clasificación como suelo urbano si la misma no se halla enclavada en la malla urbana (sentencias, entre otras muchas, de 3 de febrero y 15 de noviembre de 2003); se trata así -añaden estas sentencias- de evitar el crecimiento del suelo urbano por la sola circunstancia de su proximidad al que ya lo es, pero con exoneración a los propietarios de las cargas que impone el proceso de transformación de los suelos urbanizables'.

La Comunidad Valenciana, inspirándose en parte en estos criterios, refiere el concepto de malla urbana no a parcelas aisladas, como la LS 2008, sino a las manzanas o unidades urbanas equivalentes. Las manzanas 'se entenderán integradas en malla urbana cuando formen parte del núcleo principal del suelo urbano o constituyan zonas aisladas del núcleo o núcleos principales que estén constituidas por, al menos, dos manzanas o unidades urbanas equivalentes. Por unidad urbana equivalente a manzana se entenderá aquellos espacios limitados totalmente por viales de dominio y uso público de superficie inferior a 20.000 m2, superficie que se calculará sin incluir los viales en el cómputo' (cfr. art. 103 del ROGTU).

Como vemos, a diferencia de la jurisprudencia del TS, que se refiere al suelo urbano en general, o a parcelas del suelo urbano, la LUV y el ROGTU restringen la integración en malla urbana a algunas partes del suelo urbano: las manzanas con determinadas características que formen parte del núcleo principal del suelo urbano; deja fuera de la regulación todo el resto de supuestos que no son manzanas, muy frecuentes en la práctica: parcelas sueltas que, si no se integran en una manzana, están en la anomia. Para ellas seguirían siendo válidos, en mi opinión, los criterios jurisprudenciales. Y podrían ser suelo urbanizado a efectos de la LS 2008 si cumple con los requisitos que marca esta norma.'

En ningún momento se justifica en el proyecto que se cumpla criterio alguno de integración en la malla urbana por cuanto la parcela que se pretende reclasificar ni forma parte del núcleo principal de suelo urbano, ni se encuentra limitado por viales de dominio y uso público (ni construidos ni previstos) que justifique la reclasificación del suelo como urbano.

Ello no es sino refrendado por los documentos de carácter medioambiental sometidos a información pública en cuyas páginas 2 y 3 el redactor del mismo pone expresamente de manifiesto como tres de los cuatro límites de la actuación no recaen en viales de dominio ni uso público sino con fincas colindantes,y el cuarto recae en un camino de tipo rural no urbanizado. Por lo tanto en ningún caso la actuación de reclasificación urbanística cumple con el requisito de inserción en la malla urbana de la ciudad en los términos establecidos por la jurisprudencia y el art. 103 del ROGTU.

Es por ello que, no dándose ninguno de los requisitos exigidos para la clasificación del suelo como urbano, y tratándose dicha reclasificación no de una acto discrecional sino reglado, el proyecto presentado resulta manifiestamente contrario a derecho.

RESERVA DE DISPENSACIÓN

El art. 110.2 de la LUV establece como 'Serán nulas de pleno derecho las reservas de dispensación que se contuvieren en los Planes u Ordenanzas, así como las que, con independencia de ellos, se concedieren.'

Los derechos del resto de propietarios del sector en el que se encuentra la parcela que se pretende reclasificar son los contenidos en los art. 22 y 23 de la LUV correspondientes a la titularidad de suelo urbanizable.

Conforme a dichos preceptos los propietarios de dicho suelo deberán, además de sufragar los costes de las obras de urbanización, cumplir con los deberes de cesión legalmente establecidos en el art. 23, tanto respecto del suelo para las dotaciones públicas como de un porcentaje del 10% del aprovechamiento tipo libre de cargas de urbanización como colaboración para el patrimonio público del suelo.

Así mismo el art. 23 de la LUV establece de forma expresa que la transformación del suelo como el presente, clasificado como urbanizable, comporta además de los deberes antes señalados, el de equidistribución de beneficios y cargas. El proyecto presentado exonera inmotivadamente al propietario único de la finca reclasificada de tal deber, haciendo recaer las cargas del sector en el resto de propietarios.

Mediante la reclasificación ad hoc de la parcela, el propietario de la misma pasaría, de forma automática, al régimen de derechos y deberes recogido en los art. 20 y 21 de la misma.

Por consiguiente, lo que en la práctica se está produciendo es una exoneración al propietario de los terrenos de estos deberes de cesión.

Además, se libera inmotivadamente al propietario beneficiado por la reclasificación del suelo de participar en la equidistribución de beneficios y cargas que toda actuación urbanizadora comporta, haciendo recaer todos los deberes de cesión sobre el resto de propietarios del sector no favorecidos por esta reclasificación puntual.

En todo caso, resulta incontestable que la actuación urbanística sometida a información pública es una actuación de transformación, tal y como vienen definidas éstas en el art. 14,1,a del Real Decreto Legislativo 2/2008.

En consecuencia, resulta obligatorio que el beneficiario de la actuación entregue a la administración tanto el suelo dotacional público incluido en la actuación como el suelo destinado a Patrimonio Público de Suelo, dado que a ello obliga de forma expresa el art. 16 del citado Real Decreto Legislativo.

Por lo anteriormente expuesto

SOLICITO

Que teniendo por presentado este escrito se sirva admitirlo y, por lo en él expuesto se sirva admitirlo dictándose resolución por la que se desestime la aprobación de la modificación del PGOU por la que se reclasifica como suelo urbano la parcela 89 del polígono 20, actualmente suelo urbanizable, todo ello sin perjuicio de que, en caso que por parte del Ayuntamiento se considere conveniente el desarrollo del sector, éste se realice conforme a las previsiones habituales de la normativa en vigor, es decir, la aprobación del correspondiente Plan Parcial y Programa de Actuación Integrada, que permita el justo reparto de beneficios y cargas entre los propietarios del sector."

V. En data 6 de febrer de 2014, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, emet el següent informe:

"El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA:

Que en data 2 de gener de 2014, es va publicar en el DOCV informació pública de la iniciació del procediment de modificació puntual del PGOU amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà el sòl necessari per a la implantació d'un ús dotacional privat vinculat al cementeri, per a l'activitat de tanatori-crematori, a Benicarló.

Que durant el període d'exposició pública, s'han presentat tres al·legacions al procediment esmentat, segons la següent relació:

  • FERNANDO VÁZQUEZ ALBERT, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SAU, en data 9 de gener de 2014 (264)

  • FERNANDO MUIÑO MARTÍNEZ-MORÁS, en representació de Tanatorios y Servicios, SA, en data 30 de gener de 2014 (1366)

  • SERGIO PITARCH PIÑANA, en data 31 de gener de 2014 (1404)

Que havent transcorregut el termini d'informació pública, es procedeix a analitzar les corresponents al·legacions, i en trac les les següents conclusions:

FERNANDO VÁZQUEZ ALBERT, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SAU, en data 9 de gener de 2014 (264)

L'al·legació versa sobre que, no havent-se estès la xarxa elèctrica fins a la parcel·la que es pretén reclassificar, aquesta no hauria de tenir la qualificació de solar, per la qual cosa la seua urbanització hauria de gestionar-se com a actuació aïllada.

Es fan altres consideracions que es troben en l'àmbit de relacions privades entre l'agent que promoga l'edificació de la dotació privada i la companyia subministradora.

La modificació no pretén establir la qualitat de solar de la parcel·la que es reclassifica, sinó la seua classificació com a sòl urbà de caràcter dotacional. La seua transformació en solar s'ha de dur a terme pel procediment executiu que corresponga. En el cas actual, mitjançant la prolongació dels serveis urbanístics a través d'una actuació aïllada.

En relació a la resta de qüestions d'índole privat, aquestes no afecten la requalificació, sinó l'execució dels serveis i el seu subministrament i, per tant, no té una relació directa amb la modificació en tràmit.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE per no ser objecte de la modificació la transformació de la parcel·la en solar, procés que haurà de desenvolupar-se posteriorment. No obstant això, l'agent que desenvolupe aquest procés ha d'acordar amb la companyia subministradora l'adequat desenvolupament de les infraestructures.

FERNANDO MUIÑO MARTÍNEZ-MORÁS, en representació de Tanatorios y Servicios, SA, en data 30 de gener de 2014 (1366)

L'al·legació s'estructura en dos apartats que fan referència a les següents qüestions:

PRIMERA. Falta de justificació de la classificació dels terrenys com a sòl urbà.

L'al·legant manté que la classificació d'un sòl com a urbà es troba reglada, segons es desprèn de l'article 10.1 LUV, i que en l'expedient no apareix cap justificació.

En opinió d'aquest tècnic municipal, l'al·legació fa referència a una qüestió purament formal de falta de justificació explícita d'un canvi en la classificació del sòl, encara que sí cal aclarir que, segons el parer d'aquest informant, la modificació que pretén reclassificar una parcel·la urbanitzable en sòl urbà sí es troba justificada en el projecte sobre la base de la coherència amb la classificació de l'actual cementeri, sòl urbà.

Si la legislació urbanística, LUV, en el seu article 10.3., considera com a sòl urbà sense urbanització consolidada fins i tot sòls que es pretenguen urbanitzar mitjançant actuacions integrades, quan aquests sòls configuren àrees de nova urbanització adjacent al sòl urbà i sense entitat suficient per configurar un sector de planejament parcial, amb major raó ha de considerar-se com a SU aquell que pretén destinar-se a sòl dotacional privat biunívocament vinculat al cementeri, que ja es troba classificat pel PGOU com a sòl urbà i amb el qual forma una unitat funcional en estar-ne al servei. En l'actualitat, si es pretén ampliar el cementeri i dotar-lo de serveis vinculats a aquest en una parcel·la que no té entitat per constituir un àmbit de planejament, no hi ha cap altra opció que la duta a terme, doncs el desenvolupament del sòl urbanitzable suposaria una actuació inviable urbanística i, probablement, econòmicament, i desproporcionada per a l'objectiu que es persegueix. Per tant, en opinió d'aquest tècnic municipal, sí que és justificació suficient la coherència urbanística que argumenta el text de la modificació, ja que es tracta d'una parcel·la de nova urbanització adjacent al sòl urbà i sense entitat suficient per configurar un sector de planejament parcial, sobre la qual es pretén implantar una dotació de necessària o, almenys, convenient implantació.

D'altra banda, quan faig referència al fet que es tracta d'una qüestió purament formal, al que m'estic referint és al fet que no ha de ser intenció de l'al·legant entrar en el fons de si la parcel·la ha de ser sòl urbà o no, doncs aquest al·legant és, al seu torn, promotor d'una modificació puntual del PGOU en el mateix sentit que la que s'està tramitant, en la qual s'abasta major terreny que en la modificació actual, delimitant un major nombre de parcel·les en el seu àmbit, incloent la parcel·la que s'està debatent, i és el propi al·legant, en la memòria de la modificació que presenta, el que manté la coherència de la seua reclassificació amb la següent argumentació:

'...la clasificación como urbano tiene su justificación en la existencia de servicios urbanísticos en las actuales instalaciones del cementerio, tal y como acredita su actual clasificación, siendo los terrenos objeto de la modificación colindantes al mismo.

Así mismo, acredita dicha clasificación la realidad fáctica de la existencia de los servicios urbanísticos necesarios para tener dicha condición de suelo urbano. A estos efectos, el ámbito cuenta con acceso rodado, abastecimiento de agua, suministro de energía eléctrica, todo ello con capacidad y características adecuadas para dar servicio suficiente a los usos y edificaciones que se pretenden, además de acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado público, teniendo la red de evacuación de aguas a una distancia que permite las nueva extensión de la misma para dotar a las parcelas de ese servicio'.

Conseqüentment, sense perjudici que tots els serveis que l'al·legant comenta en la seua modificació que existeixen en l'àmbit han de ser estesos fins a la parcel·la a reclassificar, sent la seua ubicació contigua a aquests, resulta evident que l'al·legant també considera que la reclassificació és adequada i la propugna ell mateix en la seua pròpia iniciativa de modificació reclassificatòria.

Per tant, resulta justificat per coherència urbanística, que haja de mantenir-se la classificació de la dotació que complementa.

No obstant això, la nova dotació s'integra en una illa que disposa d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació de residuals i subministrament d'energia elèctrica en condicions adequades i a les quals pot connectar-se mitjançant una actuació aïllada.

A més, la nova dotació s'integra en una illa dotacional construïda, conforme al planejament urbanístic, en més de la meitat de la seua superfície.

Conseqüentment, la possibilitat de classificació com a urbà del sòl sobre el qual es vol incorporar una dotació de caràcter privat queda completament justificada. Això sense perjudici que, en honor de la claredat del document a aprovar, s'hi especifique explícitament en la seua redacció final a aprovar.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió de l'al·legant.

SEGONA . Infraccions formals

Manté l'al·legant que el document recull tres irregularitats formals, com que:

  1. S'al·lega que no s'ha complit l'article 70 de la Llei reguladora de les bases de règim local, segons la redacció donada per la disposició addicional novena del text refós de la Llei de Sòl, ja que no s'ha aportat relació de propietaris o titulars de drets reals durant els cinc anys anteriors a la iniciació de l'expedient sobre les finques afectades per l'alteració urbanística.

    En l'expedient sí que consta la finca registral que es troba afectada, en la qual figuren els titulars de drets.

    Es tracta d'una qüestió juridicoadministrativa, que ha de ser resolta pel tècnic corresponent.

  2. L'al·legant manifesta la falta d'un resum, en la documentació exposada al públic, de la delimitació dels àmbits en els quals s'altera l'ordenació i en els quals se suspèn l'ordenació o l'atorgament de llicències.

    En opinió d'aquest tècnic municipal, el document aportat, per la seua extensió, ja constitueix en si mateix el resum demandat sobre el sòl sobre el qual es modificarà l'ordenació.

    En el meu informe de data 30 d'abril de 2103, núm. d'ordre 24 en l'expedient, ja s'establia que l'àmbit apropiat per a la suspensió ha de ser el del sector 14 del sòl urbanitzable.

    Es tracta d'una qüestió juridicoadministrativa, que ha de ser resolta pel tècnic corresponent.

  3. En l'al·legació es fa referència a l'incompliment de l'article 15.5. TRLS (ha d'entendre's 15.4. TRLS) per no haver-se aportat l'estudi de sostenibilitat econòmica, ni la justificació de la seua no exigibilitat.

    En opinió d'aquest tècnic municipal, l'actuació de transformació urbanística que es pretén dur a terme no es pot considerar en si mateixa una actuació d'urbanització, ni comporta l'execució d'obres públiques d'urbanització que genere una càrrega per a l'administració, més enllà de la connexió de la parcel·la a les xarxes de serveis públics existents.

    Per tant, segons aquest criteri, no resulta exigible la documentació sobre la sostenibilitat econòmica ponderant en particular l'impacte de l'actuació en les hisendes públiques, perquè no existeix obra pública més enllà de l'exigible per connectar a les xarxes de serveis que es troben immediates a l'actuació.

    No obstant això, a la vista de l'al·legació duta a terme en la primera exposició al públic, aquest tècnic va suggerir que el promotor de la iniciativa hauria de justificar adequadament la seua posició sobre el tema.

    Es tracta d'una qüestió juridicoadministrativa, que ha de ser resolta pel tècnic corresponent.

SERGIO PITARCH PIÑANA, en data 31 de gener de 2014 (1404)

L'al·legació versa sobre tres qüestions:

PRIMERA. Falta de diligenciat del projecte

Es tracta d'una qüestió juridicoadministrativa, que ha de ser resolta pel tècnic corresponent.

SEGONA. Reclassificació com a sòl urbà

La qüestió ja ha estat contestada en l'al·legació anterior i s'ha justificat adequadament quin és l'argumentació que permet aquesta reclassificació en sòl urbà, ja que resulta coherent mantenir la classificació de la dotació que complementa, el cementeri, sent un àmbit adjacent al sòl urbà i sense entitat suficient per configurar un sector de planejament parcial. A més la seua urbanització es pot dur a terme mitjançant actuació aïllada, per extensió dels serveis existents en el sòl urbà cementeri, ja que la nova dotació s'integra en una illa que disposa d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació de residuals i subministrament d'energia elèctrica en condicions adequades i a les quals pot procedir-se a connectar mitjançant una actuació aïllada.

TERCERA. Reserva de dispensació

S'al·lega que amb la reclassificació s'estableix una dispensació al propietari de la parcel·la reclassificada dels seus deures i obligacions d'urbanització i cessió, recaient majors càrregues sobre la resta del sector.

Aquesta asseveració no resulta certa, perquè l'aprofitament tipus --o mitjà, en el planejament vigent-- es manté inalterat per a la resta de propietaris i les seues càrregues i cessions són proporcionals a aquest aprofitament. Per tant, no existeixen majors càrregues significatives per a aquestos.

D'altra banda, el projecte modificatiu de Pla estableix clarament en el primer paràgraf de l'apartat d de la memòria que, en tractar-se d'una actuació de transformació urbanística, se subjectarà als drets i obligacions establerts en la legislació vigent. Aquestes obligacions, que l'al·legante insinua han estat dispensades, són les càrregues d'urbanització i les cessions per a patrimoni públic de sòl que li corresponen segons el TRLS estatal i l'article 21 LUV, sense que puga obviar-se aquesta obligatorietat, fins i tot tractant-se d'un sòl urbà, com insinua l'al·legant.

Conclou l'al·legant que ha de desestimar-se la modificació del planejament i que l'ajuntament, en cas que ho considere convenient, procedisca a desenvolupar el sector mitjançant el corresponent pla parcial i PA. Que permeti el just repartiment de beneficis i càrregues.

Probablement l'al·legant no ha considerat que el PGOU porta vigent 28 anys i que en tot aquest temps, amb anys d'important activitat econòmica, no hi ha hagut ni la més mínima proposta ni intenció, ni pública ni privada, per a i per desenvolupar el sector.

Conseqüentment, si l'Ajuntament considera apropiada la proposta d'ampliar el sòl confrontant amb el cementeri per instal·lar allí dotacions que considera convenients i necessàries, resulta fora de qualsevol criteri de proporcionalitat que es pretenga arribar a implantar un servei de caràcter funerari a través del desenvolupament d'un sector complet que mancaria, a la vista de la situació actual, de cap mercat, fent recaure càrregues d'urbanització i cessió, així com obligacions edificatòries sobre el conjunt de propietaris privats que es troben aliens actualment al procés i que no manifesten cap interès per aquest, actuant desproporcionadament i forçant a crear un mercat immobiliari inútil, amb els greus perjudicis sobre els afectats que la realitat mostra constantment en els últims anys. Aquesta proposició, per la seua desproporció i inoportunitat, amb tota seguretat, faria impossible l'ampliació dels serveis vinculats al cementeri i, fins i tot, la necessària ampliació del propi cementeri.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la pretensió de l'al·legant en relació amb la classificació del sòl per considerar-se suficientment justificada i resultar desproporcionada i, fins i tot, inviable l'ampliació de sòl per a dotacions al servei del cementiri sobre una parcel·la confrontant mitjançant el desenvolupament d'un sòl urbanitzable, pel qual la parcel·la que es pretén reclassificar manca d'entitat.

D'altra banda, s'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre l'argumentació que es tracta d'una dispensació de l'obligatorietat d'assumpció de càrregues d'urbanització i les cessions corresponents en perjudici de la resta del sector inicial, ja que els deures i drets de la resta de propietaris no es veu alterat i els de la parcel·la reclassificada són els legalment establerts per al sòl urbà.

De la qual cosa s'informa als efectes oportuns."

Fonaments de dret

Primer. L'al·legació que presenta, en data 9 de gener de 2014 (registre d'entrada número 264), el Sr. Fernando Vázquez Albert, en representació de la mercantil IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU, ha de ser desestimada, de conformitat amb els motius exposats per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu informe de data 6/02/14, i que literalment són els següents:

"L'al·legació versa sobre que, no havent-se estès la xarxa elèctrica fins a la parcel·la que es pretén reclassificar, aquesta no hauria de tenir la qualificació de solar, per la qual cosa la seua urbanització hauria de gestionar-se com a actuació aïllada.

Es fan altres consideracions que es troben en l'àmbit de relacions privades entre l'agent que promoga l'edificació de la dotació privada i la companyia subministradora.

La modificació no pretén establir la qualitat de solar de la parcel·la que es reclassifica, sinó la seua classificació com a sòl urbà de caràcter dotacional. La seua transformació en solar s'ha de dur a terme pel procediment executiu que corresponga. En el cas actual, mitjançant la prolongació dels serveis urbanístics a través d'una actuació aïllada.

En relació a la resta de qüestions d'índole privat, aquestes no afecten la requalificació, sinó l'execució dels serveis i el seu subministrament i, per tant, no té una relació directa amb la modificació en tràmit.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE per no ser objecte de la modificació la transformació de la parcel·la en solar, procés que haurà de desenvolupar-se posteriorment. No obstant això, l'agent que desenvolupe aquest procés ha d'acordar amb la companyia subministradora l'adequat desenvolupament de les infraestructures."

Segon. L'al·legació que presenta, en data 30 de gener de 2014 (registre d'entrada número 1.366), el Sr. Fernando Muiño Martínez-Morás, en representació de la mercantil TANATORIOS Y SERVICIOS SA, ha de ser desestimada íntegrament, en les al·legacions de caràcter tècnic, de conformitat amb els motius exposats per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu informe de data 6/02/14 i parcialment en les al·legacions de caràcter jurídic, pels motius que s'exposaran en el present informe.

Els motius de caràcter tècnic que fonamenten la desestimació de l'al·legació presentada, estan recollits tal com hem manifestat en l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 6/02/14 i que literalment són els següents:

"PRIMERA. Falta de justificació de la classificació dels terrenys com a sòl urbà.

L'al·legant manté que la classificació d'un sòl com a urbà es troba reglada, segons es desprèn de l'article 10.1 LUV, i que en l'expedient no apareix cap justificació.

En opinió d'aquest tècnic municipal, l'al·legació fa referència a una qüestió purament formal de falta de justificació explícita d'un canvi en la classificació del sòl, encara que sí cal aclarir que, segons el parer d'aquest informant, la modificació que pretén reclassificar una parcel·la urbanitzable en sòl urbà sí es troba justificada en el projecte sobre la base de la coherència amb la classificació de l'actual cementeri, sòl urbà.

Si la legislació urbanística, LUV, en el seu article 10.3., considera com a sòl urbà sense urbanització consolidada fins i tot sòls que es pretenguen urbanitzar mitjançant actuacions integrades, quan aquests sòls configuren àrees de nova urbanització adjacent al sòl urbà i sense entitat suficient per configurar un sector de planejament parcial, amb major raó ha de considerar-se com a SU aquell que pretén destinar-se a sòl dotacional privat biunívocament vinculat al cementeri, que ja es troba classificat pel PGOU com a sòl urbà i amb el qual forma una unitat funcional en estar-ne al servei. En l'actualitat, si es pretén ampliar el cementeri i dotar-lo de serveis vinculats a aquest en una parcel·la que no té entitat per constituir un àmbit de planejament, no hi ha cap altra opció que la duta a terme, doncs el desenvolupament del sòl urbanitzable suposaria una actuació inviable urbanística i, probablement, econòmicament, i desproporcionada per a l'objectiu que es persegueix. Per tant, en opinió d'aquest tècnic municipal, sí que és justificació suficient la coherència urbanística que argumenta el text de la modificació, ja que es tracta d'una parcel·la de nova urbanització adjacent al sòl urbà i sense entitat suficient per configurar un sector de planejament parcial, sobre la qual es pretén implantar una dotació de necessària o, almenys, convenient implantació.

D'altra banda, quan faig referència al fet que es tracta d'una qüestió purament formal, al que m'estic referint és al fet que no ha de ser intenció de l'al·legant entrar en el fons de si la parcel·la ha de ser sòl urbà o no, doncs aquest al·legant és, al seu torn, promotor d'una modificació puntual del PGOU en el mateix sentit que la que s'està tramitant, en la qual s'abasta major terreny que en la modificació actual, delimitant un major nombre de parcel·les en el seu àmbit, incloent la parcel·la que s'està debatent, i és el propi al·legant, en la memòria de la modificació que presenta, el que manté la coherència de la seua reclassificació amb la següent argumentació:

'...la clasificación como urbano tiene su justificación en la existencia de servicios urbanísticos en las actuales instalaciones del cementerio, tal y como acredita su actual clasificación, siendo los terrenos objeto de la modificación colindantes al mismo.

Así mismo, acredita dicha clasificación la realidad fáctica de la existencia de los servicios urbanísticos necesarios para tener dicha condición de suelo urbano. A estos efectos, el ámbito cuenta con acceso rodado, abastecimiento de agua, suministro de energía eléctrica, todo ello con capacidad y características adecuadas para dar servicio suficiente a los usos y edificaciones que se pretenden, además de acceso peatonal, encintado de aceras y alumbrado público, teniendo la red de evacuación de aguas a una distancia que permite las nueva extensión de la misma para dotar a las parcelas de ese servicio'.

Conseqüentment, sense perjudici que tots els serveis que l'al·legant comenta en la seua modificació que existeixen en l'àmbit han de ser estesos fins a la parcel·la a reclassificar, sent la seua ubicació contigua a aquests, resulta evident que l'al·legant també considera que la reclassificació és adequada i la propugna ell mateix en la seua pròpia iniciativa de modificació reclassificatòria.

Per tant, resulta justificat per coherència urbanística, que haja de mantenir-se la classificació de la dotació que complementa.

No obstant això, la nova dotació s'integra en una illa que disposa d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació de residuals i subministrament d'energia elèctrica en condicions adequades i a les quals pot connectar-se mitjançant una actuació aïllada.

A més, la nova dotació s'integra en una illa dotacional construïda, conforme al planejament urbanístic, en més de la meitat de la seua superfície.

Conseqüentment, la possibilitat de classificació com a urbà del sòl sobre el qual es vol incorporar una dotació de caràcter privat queda completament justificada. Això sense perjudici que, en honor de la claredat del document a aprovar, s'hi especifique explícitament en la seua redacció final a aprovar.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la pretensió de l'al·legant".

Els motius de caràcter jurídic que fonamenten la desestimació parcial de l'al·legació presentada, són els següents:

Manté l'al·legant que el document exposat al públic recull de tres irregularitats formals, com que:

Primera. S'al·lega que no s'ha complit l'article 70 de la Llei reguladora de les bases de règim local, segons la redacció donada per la disposició addicional novena del text refós de la Llei de Sòl, ja que no s'ha aportat relació de propietaris o titulars de drets reals durant els cinc anys anteriors a la iniciació de l'expedient sobre les finques afectades per l'alteració urbanística.

El citat article 70 ter.3 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, disposa:

"Quan una alteració de l'ordenació urbanística, que no s'efectue en el marc d'un exercici ple de la potestat d'ordenació, incremente l'edificabilitat o la densitat o modifique els usos del sòl, ha de fer-se constar en l'expedient la identitat de tots els propietaris o titulars d'altres drets reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors a la seua iniciació, segons conste en el registre o instrument utilitzat a l'efecte de notificacions a les persones interessades de conformitat amb la legislació en la matèria."

Tal com indica l'article 70 ter.3, en l'expedient "ha de fer-se constar en l'expedient la identitat de tots els propietaris o titulars d'altres drets reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors a la seua iniciació, segons conste en el registre" i així s'ha fet.

En l'expedient figura com documento número 12, nota literal del Registre de la Propietat de Benicarló, corresponent a les finques 5.559 i 40.201, on figuren tots els propietaris o titulars d'altres drets reals sobre les finques afectades, per la qual cosa s'ha complit el que disposa aquest article i procedeix la desestimació de l'al·legació en aquest punt.

Segona. L'al·legant manifesta la falta d'un resum executiu (tal com s'exigeix en l'article 11.3 TRLS) en la documentació exposada al públic, que explique la delimitació dels àmbits en què s'altera l'ordenació i l'abast d'aquesta i els àmbits en què se suspèn l'ordenació, els instruments d'execució o l'atorgament de llicències, així com la durada d'aquesta suspensió. El citat article disposa:

"3. En els procediments d'aprovació o d'alteració d'instruments d'ordenació urbanística, la documentació exposada al públic ha d'incloure un resum executiu expressiu dels següents extrems:

a) Delimitació dels àmbits en els quals l'ordenació projectada altera la vigent, amb un plànol de la seua situació, i abast d'aquesta alteració.

b) Si escau, els àmbits en els quals se suspenguen l'ordenació o els procediments d'execució o d'intervenció urbanística i la durada d'aquesta suspensió."

En opinió de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu informe de data 6/02/14, el document aportat, per la seua extensió, ja constitueix en si mateix el resum demandat sobre el sòl sobre el qual es va a modificar l'ordenació. Aixi doncs, assegura que en el seu informe de data 30 d'abril de 2103, núm. d'ordre 24 en l'expedient, ja s'establia que l'àmbit apropiat per a la suspensió ha de ser el del sector 14 del sòl urbanitzable.

Per la qual cosa procedeix la desestimació de l'al·legació en aquest punt.

Quant a la durada d'aquesta suspensió hem de tenir en compte el que es disposa per l'article 101.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV):

"2. L'acte administratiu pel qual se sotmet a informació pública un pla o programa determina la suspensió de l'atorgament de llicències en aquelles àrees del territori objecte del projecte de planejament exposat al públic les noves determinacions del qual suposen modificació del règim urbanístic vigent, sense que siga necessari ni exigible que aquesta resolució assenyale expressament les àrees afectades per la suspensió, encara que sí l'adopció de l'acord exprés d'imposar-la i el tipus de llicències afectades per la suspensió."

La suspensió de llicències (d'activitat, de parcel·lació de terrenys, d'edificació i demolició per a àrees o usos determinats) va aparellada automàticament a l'obertura del període d'informació pública de la modificació del PGOU i tal com afirma el citat article, ha igualment d'adoptar-se de manera expressa. Aquesta suspensió de llicències pot durar vàlidament només fins al màxim de dos anys, però, en qualsevol cas, la suspensió s'extingirà amb l'entrada en vigor de la modificació del PGOU, derivada de la publicació.

En adoptar l'acord d'aprovació provisional de la modificació proposada, la corporació ha d'acordar igualment el termini de suspensió de llicències, que podria ser de 6 mesos (d'activitat, de parcel·lació de terrenys, d'edificació i demolició per a àrees o usos determinats).

Per la qual cosa procedeix l'estimació de l'al·legació en aquest punt.

No obstant això, malgrat aquesta estimació parcial hem d'indicar que sembla lògic (i així ho reconeixen els nostres tribunals) ometre una nova informació pública de la present modificació del PGOU, quan les modificacions introduïdes a conseqüència de les observacions siguen d'escassa importància" i no afecten els components o determinacions essencials del pla.

La nova informació pública només és preceptiva en aquells supòsits en els quals, bé arran de l'examen de les intervencions del tràmit d'informació pública, bé per simple iniciativa de l'Administració redactora del planejament, es produïsquen modificacions del plànol urbà que puga afirmar-se que s'està, en realitat, davant un projecte de planejament totalment diferent del que es va exposar al públic.

En aquest sentit les sentències del TS de 25 gener, 26 abril, 28 octubre i 30 desembre de 1985 i 3 gener 1991.

La sentència del TS de 9 juliol 1991 (art. 5737) ofereix un resum de la doctrina sobre aquest aspecte concret, així:

"SEGON.

Quant a la primera de les indicades qüestions serà de significar que el planejament és una decisió cabdal que condiciona el futur desenvolupament de la vida dels ciutadans, en traçar l'entorn determinant d'un cert nivell de qualitat de vida. En un altre sentit, integra una intensa regulació de la propietat privada, dibuixada, així, amb rang reglamentari en virtut de l'habilitació establerta en l'art. 76 del text refós de la Llei del Sòl (RCL 1976\1192 i ApNDL 1975-85, 13889) en relació amb l'expressa dicció de l'art. 33,2 de la Constitució (RCL 1978\2836 i ApNDL 1975-85, 2875).

D'aquí deriva ja la transcendental importància del procediment d'elaboració dels plans, precisament per assegurar la seua 'legalitat, encert i oportunitat' -art. 129 de la Llei de Procediment Administratiu (RCL 1958\1258, 1469, 1504;RCL 1959\585 i NDL 24708)-. Entre els seus tràmits destaquen aquells que tendeixen a aconseguir la participació ciutadana, ja prevista en l'art. 4t 2 del text refós i ampliada pel Reglament de Planejament (RCL 1978\1965 i ApNDL 1975-85, 13921).

Si això era així abans de la Constitució, avui resulta seriosament reforçada tal participació ciutadana per virtut de l'establert en els art. 9é, 2 i 105.a) de la Norma Fonamental: la intervenció dels ciutadans contribueix a dotar de legitimitat democràtica als plans --Sentencies d'11 de juliol, 6 de novembre i 22 de desembre de 1986 (RJ 1986\5060 i RJ 1986\7818), 18 de setembre de 1987 (RJ 1987\7727), 28 d'octubre de 1988 (RJ 1988\8303), 24 de juliol de 1989 (RJ 1989\6109), 30 d'abril i 22 de desembre de 1990 (RJ 1990\3624 i RJ 1990\10183), 12 de febrer de 1991 (RJ 1991\948), etc.El principi d'interpretació conforme a la Constitució de tot l'ordenament jurídic--art. 5é,1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial (RCL 1985\1578, 2635 i ApNDL 1975-85, 8375)-- ha d'intensificar la importància dels tràmits que viabilitzen aquella participació.

En un altre sentit és de destacar el caràcter àmpliament discrecional del planejament --independentment que existisquen aspectes rigorosament reglats--. És cert que el ' geni expansiu de l'estat de dret' ha anat il·luminant tècniques que permeten un control jurisdiccional dels continguts discrecionals del planejament, però així i tot resulta clar que hi ha un nucli últim d'oportunitat, allí on són possibles diverses solucions igualment justes, en el qual no cal substituir la decisió administrativa per una decisió judicial.

Justament, existeixen al·legacions de rigorosa i pura oportunitat que fetes davant l'Administració en un tràmit d'informació pública poden donar lloc al fet que aquella modifique el seu criteri, mentre que al·legades en la via jurisdiccional poden resultar inoperants.

TERCER.

Aquestes reflexions tracen el clima dins del qual han de perfilar-se les notes característiques de les modificacions 'substancials' del planejament: en aquest un concepte jurídic indeterminat para la definició del qual cal atendre a la seva virtualitat que és justament la d'imposar una reiteració del tràmit d'informació pública --art. 132,3,b) del Reglament de Planejament--.

I atès que en arribar a l'aprovació definitiva el model territorial inicialment triat haurà ja estat amb anterioritat sotmès a informació pública, només serà necessari reiterar aquesta quan les modificacions donen lloc realment a un altre model diferent en les seues línies generals, és a dir, quan s'haja alterat seriosament l'estructura fonamental i orgànica de l'ordenació del territori --art. 25 del Reglament de Planejament--.

I encara s'ha d'afegir que les modificacions reglades difícilment justifiquen una reiteració de la informació pública, necessària fonamentalment en l'àmbit de l'oportunitat."

Tercera. L'al·legant manifesta que el document exposat al públic no complix el que disposa l'article 15.5. TRLS (ha d'entendre's 15.4. TRLS) per no haver-se aportat l'informe o memòria de sostenibilitat econòmica, ni justifica la pertinència de no incloure el citat informe.

En opinió de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores (tal com va informar en data 6/02/14):

"l'actuació de transformació urbanística que es pretén dur a terme no es pot considerar en si mateixa una actuació d'urbanització, ni comporta l'execució d'obres públiques d'urbanització que genere una càrrega per a l'administració, més enllà de la connexió de la parcel·la a les xarxes de serveis públics existents.

Per tant, segons aquest criteri, no resulta exigible la documentació sobre la sostenibilitat econòmica ponderant en particular l'impacte de l'actuació en les hisendes públiques, perquè no existeix obra pública més enllà de l'exigible per connectar a les xarxes de serveis que es troben immediates a l'actuació.

No obstant això, a la vista de l'al·legació duta a terme en la primera exposició al públic, aquest tècnic va suggerir que el promotor de la iniciativa hauria de justificar adequadament la seua posició sobre el tema.

Atès que el viceinterventor municipal, el Sr. Ferrer Galindo, no va manifestar res en contra quan el Ple de l'Ajuntament va adoptar l'acord d'exposició al públic en data 28/11/13, entenem que tal com afirma l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu ja comentat informe: "no resulta exigible la documentació sobre la sostenibilitat econòmica ponderant en particular l'impacte de l'actuació en les hisendes públiques, perquè no existeix obra pública més enllà de l'exigible per connectar a les xarxes de serveis que es troben immediates a l'actuació."

Per la qual cosa procedeix la desestimació de l'al·legació en aquest punt.

No obstant això, s'ha d'indicar que el citat informe de sostenibilitat econòmica ha estat incorporat a l'expedient en data 13/02/14 (registre d'entrada número 2.235).

Tercer. L'al·legació que presentada en data 31 de gener de 2014 (registre d'entrada número 1.404), el Sr. SERGIO PITARCH PIÑANA, ha de ser desestimada íntegrament, tant en les al·legacions de caràcter tècnic, de conformitat amb els motius que exposa l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu informe de data 6/02/14, i com en les al·legacions de caràcter jurídic, pels motius que s'exposaran en el present informe.

Els motius de caràcter tècnic que fonamenten la desestimació de l'al·legació presentada, estan recollits tal com hem manifestat en l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 6/02/14 i que literalment són els següents:

"SEGONA. Reclassificació com a sòl urbà

La qüestió ja ha estat contestada en l'al·legació anterior i s'ha justificat adequadament quin és l'argumentació que permet aquesta reclassificació en sòl urbà, ja que resulta coherent mantenir la classificació de la dotació que complementa, el cementeri, sent un àmbit adjacent al sòl urbà i sense entitat suficient per configurar un sector de planejament parcial. A més la seua urbanització es pot dur a terme mitjançant actuació aïllada, per extensió dels serveis existents en el sòl urbà cementeri, ja que la nova dotació s'integra en una illa que disposa d'accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació de residuals i subministrament d'energia elèctrica en condicions adequades i a les quals pot procedir-se a connectar mitjançant una actuació aïllada.

TERCERA. Reserva de dispensació

S'al·lega que amb la reclassificació s'estableix una dispensació al propietari de la parcel·la reclassificada dels seus deures i obligacions d'urbanització i cessió, recaient majors càrregues sobre la resta del sector.

Aquesta asseveració no resulta certa, perquè l'aprofitament tipus --o mitjà, en el planejament vigent-- es manté inalterat per a la resta de propietaris i les seues càrregues i cessions són proporcionals a aquest aprofitament. Per tant, no existeixen majors càrregues significatives per a aquestos.

D'altra banda, el projecte modificatiu de Pla estableix clarament en el primer paràgraf de l'apartat d de la memòria que, en tractar-se d'una actuació de transformació urbanística, se subjectarà als drets i obligacions establerts en la legislació vigent. Aquestes obligacions, que l'al·legante insinua han estat dispensades, són les càrregues d'urbanització i les cessions per a patrimoni públic de sòl que li corresponen segons el TRLS estatal i l'article 21 LUV, sense que puga obviar-se aquesta obligatorietat, fins i tot tractant-se d'un sòl urbà, com insinua l'al·legant.

Conclou l'al·legant que ha de desestimar-se la modificació del planejament i que l'ajuntament, en cas que ho considere convenient, procedisca a desenvolupar el sector mitjançant el corresponent pla parcial i PA. que permeta el just repartiment de beneficis i càrregues.

Probablement l'al·legant no ha considerat que el PGOU porta vigent 28 anys i que en tot aquest temps, amb anys d'important activitat econòmica, no hi ha hagut ni la més mínima proposta ni intenció, ni pública ni privada, per a i per desenvolupar el sector.

Conseqüentment, si l'Ajuntament considera apropiada la proposta d'ampliar el sòl confrontant amb el cementeri per instal·lar allí dotacions que considera convenients i necessàries, resulta fora de qualsevol criteri de proporcionalitat que es pretenga arribar a implantar un servei de caràcter funerari a través del desenvolupament d'un sector complet que mancaria, a la vista de la situació actual, de cap mercat, fent recaure càrregues d'urbanització i cessió, així com obligacions edificatòries sobre el conjunt de propietaris privats que es troben aliens actualment al procés i que no manifesten cap interès per aquest, actuant desproporcionadament i forçant a crear un mercat immobiliari inútil, amb els greus perjudicis sobre els afectats que la realitat mostra constantment en els últims anys. Aquesta proposició, per la seua desproporció i inoportunitat, amb tota seguretat, faria impossible l'ampliació dels serveis vinculats al cementeri i, fins i tot, la necessària ampliació del propi cementeri.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la pretensió de l'al·legant en relació amb la classificació del sòl per considerar-se suficientment justificada i resultar desproporcionada i, fins i tot, inviable l'ampliació de sòl per a dotacions al servei del cementiri sobre una parcel·la confrontant mitjançant el desenvolupament d'un sòl urbanitzable, pel qual la parcel·la que es pretén reclassificar manca d'entitat.

D'altra banda, s'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre l'argumentació que es tracta d'una dispensació de l'obligatorietat d'assumpció de càrregues d'urbanització i les cessions corresponents en perjudici de la resta del sector inicial, ja que els deures i drets de la resta de propietaris no es veu alterat i els de la parcel·la reclassificada són els legalment establerts per al sòl urbà.

Els motius de caràcter jurídic que fonamenten la desestimació de l'al·legació presentada, són els següents:

Manté l'al·legant que el document exposat al públic, no es troba degudament diligenciat tal com exigeixen els articles 83.2 de la LUV i 554.2.a del ROGTU, constituint això una infracció d'ordenament jurídic, que és causa d'invalidesa d'aquest conforme al previst en l'article 63.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i el Procediment Administratiu Comú, considerant l'al·legant que el diligenciat dels instruments d'ordenació urbanística resulta un element fonamental a l'hora de determinar les responsabilitats que se'n derivin, tal com va posar de manifest el Jutjat Penal núm. 4 de Pamplona en la seua Sentència 251/2009 de data 4 de juny.

Hem de dir, que si bé és cert com pot observar-se, que els documents tècnics que han estat exposats al públic en el present expedient no estan diligenciats, no menys cert és que han estat exposats al públic en la web municipal, des del dia 2/01/14, mateixa data en la qual apareix l'anunci de la modificació en el DOCV número 7.184 de 2/01/14, tal com pot apreciar-se en la següent captura de pantalla:


La publicació en la web municipal de la totalitat dels citats documents tècnics ofereix la garantia que aquests no han estat alterats, idèntica a la es produeix quan els documents són diligenciats, ja que la seua possible alteració deixa un rastre informàtic detectable.

En qualsevol cas, el nostre Tribunal Suprem, en Sentència de 24 d'octubre de 1990, ha establert que aquesta deficiència no té, per tant, l'entitat que pretén atribuir-li l'apel·lant, ja que no es tracta d'una modificació substancial sinó d'un simple error, o millor encara, d'una mera omissió en el diligenciat dels plànols, susceptible d'esmena, per la qual cosa resulta poc raonable la pretensió de practicar un nou tràmit d'informació pública, possibilitat aquesta última reservada en els articles 41 del text refós de la Llei del Sòl i 132.2.b) del Reglament de Planejament als supòsits d'introducció en l'acte d'aprovació definitiva de modificacions substancials:

"CINQUÉ.

L'apel·lant al·lega en segon lloc que el Projecte d'Urbanització impugnat no s'ajusta al Pla Parcial que desenvolupa i això per entendre que si el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme per Resolució de 20 de juny de 1980 havia estimat el recurs d'alçada interposat per un altre propietari del sector contra l'acord d'aprovació definitiva del citat Pla Parcial i havia rectificat la ubicació dels tres mil metres quadrats de zona verda prevists en aquest, el Projecte d'Urbanització ara impugnat va haver de ser retornat per a la seua modificació segons l'article 41 de la Llei del Sòl o, en tot cas, suspesa la seua aprovació per deficiències a esmenar per l'òrgan que hagués aprovat l'aprovació provisional, previ nova submissió a informació pública, conforme al que es disposa en l'article 132.2.b) del Reglament de Planejament (RCL 1978\1965 i ApNDL 1975-85, 13921). Els intents de l'apel·lant de ressaltar la transcendència del canvi d'emplaçament de la zona verda contrasta amb l'escassa importància real de la rectificació, que, en tot cas, ha estat tinguda en compte en el projecte d'urbanització. Així doncs, l'acte d'aprovació provisional es va condicionar a la correcció dels plànols del projecte, situant la zona verda d'acord amb la modificació del Pla Parcial, la qual cosa es va donar per emplenat amb la presentació del plànol 3 d) corresponent a la Planta General de Projecte d'Enjardinament. En l'acte d'aprovació definitiva s'assenyala que la documentació adjunta compleix amb el planejament vigent, 'si bé, en els plànols de planta dels diferents projectes figura sense corregir la situació de la zona verda, la qual cosa i tot i que no és funció dels plànols del projecte la zonificació del Pla Parcial, que aquesta figure erròniament pot induir a confusió'. Aquesta deficiència no té, doncs, l'entitat que pretén atribuir-li l'apel·lant, ja que no es tracta d'una modificació substancial sinó d'un simple error, o millor encara, d'una mera omissió en el diligenciat dels plànols, susceptible d'esmena, per la qual cosa resulta poc raonable la pretensió de practicar un nou tràmit d'informació pública, possibilitat aquesta última reservada en els articles 41 del text refós de la Llei del Sòl i 132.2.b) del Reglament de Planejament als supòsits d'introducció en l'acte d'aprovació definitiva de modificacions substancials. D'altra banda, no pot oblidar-se l'essència dels projectes d'urbanització que, conforme es desprèn dels articles 15 del citat text legal i 67 i 68 del Reglament de Planejament, no compten de la naturalesa dels instruments d'ordenació, ja que són pròpiament projectes tècnics d'obres a fi d'executar materialment les determinacions del Pla corresponent. Per això,com assenyala la Sentència de l'antiga Sala 4a. d'aquest Tribunal de 12 de febrer de 1987, no ha d'atendre tot allò que siga possibilitat tècnica de realitzar les obres per materialitzar els plans que executen, ja que la substantivitat i previsió d'aquests serveis és pròpia dels plans generals i plans parcials o, si escau, de les normes complementàries i subsidiàries de planejament i dels planes especials de reforma interior."

    Per la qual cosa procedeix la desestimació de l'al·legació en aquest punt.

Quart. En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.»

En primer lloc fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a indicar que el seu grup demana que es retire el punt de l'ordre del dia. El motiu, --explica--, és que el que aquí es porta és la ratificació del contingut del Decret del tinent d'alcalde d'Urbanisme, amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà i qualificar per al seu ús com a caràcter de dotacional privat una parcel·la, que és la parcel·la 89 del polígon 20. Continua dient que eixa reclassificació del sòl està proposada pel Sr. Vicente Casino García, en representació de la societat mercantil NUEVO TANATORIO, SL. Afegix que els informes tècnics i jurídics que figuren en l'expedient i que acaba d'esmentar el secretari, on hi ha de les estimacions o desestimacions que s'hagen fet, corresponen a una situació que avui en dia ha canviat. De fet, el Sr. Sánchez recorda que en l'últim ple li va preguntar al regidor delegat d'Urbanisme com estava la situació d'eixa parcel·la núm. 89 del polígon 20, ja que era una parcel·la que s'havia segregat d'una finca matriu i el Sr. López González va afirmar que eixe mateix dia havia ordenat en un Decret que eixa segregació fóra anul·lada i, conseqüentment, es traslladara al Registre de la Propietat que eixa parcel·la, --que en el seu dia s'havia segregat i que per si sola ja formava una finca sobre la qual es demanava la requalificació--, tornava a formar part de la finca matriu inicial. Per tant, --indica el Sr. Sánchez--, el seu estatus registral i jurídic canviava, la qual cosa demostra que avui es presenta per part dels membres de l'equip de govern per a la seua aprovació una requalificació d'una parcel·la que el seu estatus ha canviat. Així doncs, els membres del grup municipal socialista entenen que calen uns informes jurídics, que indiquen si, en canviar l'estatus d'eixa parcel·la, procedeix o no fer una reparcel·lació o una requalificació sobre esta, informes jurídics que no estan. Per tant, els membres del grup municipal socialista demanen que es retire este punt de l'ordre del dia i que s'adjunten els informes jurídics que calguen, ja que, --repetix, el Sr. Sánchez--, eixa parcel·la núm. 89 del polígon 20 ja no és la inicial, sinó que ara és diferent i consideren que està incomplet l'expedient.

En segon lloc, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per manifestar que, al final, això ho votaran a favor també amb els tretze vots de l'equip de govern, però és el mateix de sempre. En aquest sentit, el Sr. Ferrer es pregunta si qualsevol ciutadà que demane fer el que estes empreses a qualsevol finca del terme de Benicarló, se li farà el mateix tracte. De fet, es pregunta si açò és un tracte especial a la carta perquè interessa al poble. Afegix que estes coses comencen malament i segurament acabaran malament, encara que espera que no siga això. Així doncs, conclou reiterant la seua pregunta de si els ciutadans de Benicarló podran fer activitats econòmiques dins del sòl no regulat per a això i podran tindre estos beneficis que en estos moments s'estan donant a determinades empreses.

Tot seguit, el Sr. López González, representant del grup municipal popular, expressa al Sr. Ferrer que aquí no hi ha cap tracte de favor. Explica que davant d'una petició, siga esta o una altra, existeixen unes ferramentes administratives que poden donar validesa a una proposta d'una empresa que vinga i així s'ha procedit. Evidentment, --assegura--, la porta està oberta a qualsevol proposta que vinga. Continua dient que s'han acceptat les dues propostes, perquè es considera que és una activitat molt beneficiosa per a Benicarló. Per altra banda, indica que li sorprén la petició que ha efectuat el Sr. Sánchez sobre la retirada del punt de l'ordre del dia. No obstant això, manifesta que demanarà els informes jurídics que siguen pertinents per estar segurs, però que no creu que siga suficient motiu com per a retirar el punt de l'ordre del dia. Tot i això, indica que és una cosa prou important i, donada la insistència d'algunes persones a al·legar en contra del procés, manifesta que li estranya que no ho hagen ja posat damunt de la taula esta qüestió. Per tant, assegura al Sr. Sánchez que farà arribar la petició al tècnic jurídic per tal que l'estudie, però, en tot cas, creu que no procedeix la retirada del punt de l'ordre del dia.

En un segon torn, el Sr. Sánchez expressa al Sr. López que cada dia el sorprén més i lamenta dir-li que negativament. Continua dient que ell sap que el Sr. López està molt pressionat i influenciat per totes estes qüestions al voltant d'este tracte, que el Sr. Ferrer ha declarat de favor i que, evidentment, no ho és. Indica que el Sr. López obeïx la veu del seu amo, però, --segons el Sr. Sánchez--, allà ell, perquè la responsabilitat és seua. A més, creu que el Sr. López està fregant la prevaricació, quan diu que ho aprovaran i que si fan falta informes jurídics els demanarem després. De fet, el Sr. Sánchez diu que una de dos que, o el Sr. López és un prevaricador o és un ignorant, encara que el Sr. Sánchez no vol pensar que siga un ignorant. Ara bé, es pregunta fins a a quin punt està disposat a arribar en este tema i fins on es posarà de genolls davant els que li estan ordenant això. Per tant, es pregunta que si no hi ha un tracte de favor, avui s'està aprovant una requalificació que en febrer de l'any passat el mateix regidor va publicar en el butlletí saltant-se tots els procediments i saltant-se tota la documentació. El Sr. Sánchez continua explicant que, una vegada publicar, el regidor d'Urbanisme va dir a tots els mitjans de comunicació, --referint-se al Sr. Sánchez--, que estava creant alarma social. Tot i això, el Sr. Sánchez assegura que ell el que vol és que haja diligència i que, si falten dos papers, els demane i que això funcione. De fet, diu que ha costat un any de replegar els papers i la documentació, perquè no eren dos papers i el regidor es va saltar a la torera la llei. Per tant, --indica, el Sr. Sánchez--, avui estan fent el que el regidor hagués hagut de fer fa tretze mesos. A continuació, el Sr. Sánchez afegix que la cosa no acaba ací, ja que l'agost de 2012 eixa empresa demanava una llicència i el regidor en quinze dies li la va donar, tot i que també va ser impugnada i vuit mesos després retirada. Per tant, el Sr. Sánchez si això de concedir en quinze dies i sense papers una llicència és tracte de favor, és prevaricació o és ignorància o què és i reitera el seu dubte de fins a on està disposat a arribar el regidor d'Urbanisme en este tema. Tot i això, el Sr. Sánchez afirma que ell ja sap que el negoci ja s'ha fet, perquè el pelotazo ja s'ha pegat en eixa finca, consentit i tolerat. I, el Sr. Sánchez, torna a les paraules del Sr. López on deixa que ho tirarien endavant i els informes jurídics ja els demanarien després, i pregunta al Sr. López si sap on està i si s'ha cregut vosté què ell és la llei i se la pot saltar quan vulga. I continua reiterant-li la pregunta de fins on està disposat a obeir el seu partit i el seu alcalde. A més, el Sr. Sánchez considera que el Sr. López és culpable, perquè este tema no el talla i l'hauria de tallar perquè actua per delegació de l'Alcaldia i no ho talla. Tot i això, el Sr. Sánchez admet que ben bé no sap qui són els culpables, encar que es referisca al Sr. López, perquè és el que firma els papers.

D'altra banda, en referència a la intervenció del Sr. López on deia que el que demana el Sr. Sánchez ho hagués pogut demanar abans, el Sr. Sánchez contesta que el que li està demanant al Sr. López, un dia darrere d'un altre, és que actue sense sospita i el Sr. López no fa res. Continua i s'adreça al Sr. López per dir-li si no sap que la situació ha canviat, ja que abans d'això hagués hagut de portar els informes jurídics emesos al respecte, per tal de saber si sobre eixa parcel·la actual es pot fer una requalificació, perquè ell vol saber-ho. A més, el Sr. Sánchez recalca que això és molt greu, perquè o és prevaricar o és ignorància, perquè o bé el regidor està actuant d'una forma que no és legal i és injusta, per la qual cosa prevarica, o és un inútil, que no sap de res i fa les coses d'eixa manera. Tot i això, el Sr. Sánchez diu que no creu en la segona postura i que no ve ací a insultar al Sr. López, a dir-li que és un ignorant. Per tant, com no creu que el Sr. López faça les coses amb ignorància, ha de creure que el Sr. López fa les coses a consciència i sabent el que fa i per això li demana per favor que actue d'acord amb la legalitat. Per això, el Sr. Sánchez manifesta que els membres del grup municipal socialista demanen ací formalment un informe jurídic per part del cap d'Urbanisme i per part del secretari de l'Ajuntament al respecte i si els membres de l'equip de govern no volen retirar el punt de l'ordre del dia, els membres del grup municipal socialista, evidentment, el votaran en contra, però el retiren o no el retiren, els membres del grup municipal socialista demanem un informe jurídic.

De nou, intervé el Sr. Ferrer per a dir al Sr. López que li ha contestat dient que és una activitat beneficiosa per al municipi i que qualsevol persona que vinga amb una activitat beneficiosa per al municipi tindrà un tracte legal. Tot i això, el Sr. Ferrer es pregunta qui determina què és beneficiós o no per al municipi i si és el Sr. López, el seu grup o són pressions externes. També es pregunta qui determina l'agilització dels expedients i si calen informes com els que està demanant el Sr. Sánchez. A més, manifesta que entén que el Sr. López tinga molta pressió en este tema i que sap que la té, però no té clar si demanarà els informes després de votar. El Sr. Ferrer indica que s'està parlant d'una requalificació urbanística, d'una finca que el mes passat eren dues finques i que el Sr. López en l'últim ple va dir que el mateix dia havia firmat que ja no eren dues finques, que era una finca. Per tant, ell creu que no ho ha portat bé esta qüestió i haurien de tornar de començar de nou i, aleshores, potser es podria parlar de suport a l'equip de govern. Per altra banda, indica que li pareix que eixos informes haurien d'estar i no estan. Conclou dient-li al Sr. López que ha decidir què vol fer.

Seguidament, el Sr. López fa ús de la paraula i matisa que els informes preceptius que consten dins l'expedient vénen dictats i són fiscalitzats per la TAG d'Urbanisme. Explica que fins ha portat ella l'expedient i és una persona que té la seua confiança per a portar-lo i està segur que ho ha fet de la millor manera possible. Per tant, indica que, perquè ara se'ls haja ocorregut, el que no poden fer és retirar-ho de l'ordre del dia, ja que ho veu incongruent. El Sr. López creu que això s'hagués pogut al·legar abans si ho consideren tan important. Tot i això, manifesta que, en el seu dia, el TAG d'Urbanisme va indicar que el que passava ara en esta situació era una qüestió civil entre tercers. Ara bé, creu que el Sr. Sánchez preferix continuar amb la mateixa línia del ple passat i torna a posar damunt de la taula la paraula prevaricació, ignorant, inútil, etc. No obstant això, el Sr. López assegura que li és igual i li diu, al Sr. Sánchez, que el que ha de formar part de l'expedient, forma part de l'expedient. En relació als informes que el Sr. Sánchez demana que s'incorporen a l'expedient, el Sr. López indica que està d'acord que s'incorporen, però, no obstant això, si no és ara preceptiu que s'incorporen, perquè no li ho han dit així els serveis tècnics municipals, no creu que hagen de formar part de l'expedient per a l'aprovació que es porta avui al Ple.

Finalment, l'alcalde conclou el debat dient que li han paregut lamentables els insults que el Sr. Sánchez ha adreçat cap el regidor delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el Sr. López. De fet, considera que el Sr. Sánchez demostra molt poca categoria personal, ja que l'alcalde creu que aquí estan per a parlar, no per a insultar i el Sr. Sánchez ha insultat i això és greu. Continua dient que s'ha portat al Ple un punt per a la seua aprovació, un punt que compta amb els informes pertinents. Explica, concretament, que hi ha un informe jurídic favorable i que se li vol donar moltes voltes, però hi conta una frase molt taxativa del tècnic, que expressa el següent: «Según el PGOU la parcela está clasificada como suelo urbanizable perteneciente al sector 14, subsector I con destino preferentemente industrial. Dicho ámbito no se encuentra desarrollado. Sin embargo, y por coherencia con la clasificación del suelo propio del cementerio, y teniendo en cuenta su vinculación unívoca con el mismo, se propone la reclasificación del mismo en suelo urbano». Per tant, demana que s'insulte els regidors de la manera que el Sr. Sánchez ha insultat.

En conseqüència, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per 13 vots a favor i 7 vots en contra --representants dels grups municipals socialista i Compromís--, acorda:

Primer. Desestimar i estimar parcialment les al·legacions presentades per la mercantil IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU, la mercantil TANATORIOS Y SERVICIOS SA i el Sr. SERGIO PITARCH PIÑANA, pels motius exposats en els informes de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 6 de febrer de 2014 i del TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera de data 24 de febrer de 2014, que figuren en l'expedient.

Segon. Aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, amb l'objectiu de classificar com a sòl urbà i qualificar per al seu ús com dotacional, de caràcter privat, la parcel·la 89, polígon 20, situada a la partida del Convent del terme municipal de Benicarló [referència cadastral 12027A020000890000YD], en la qual es pretén la instal·lació i posterior exercici d'una activitat de tanatori-crematori (expedient MPG/1597).

Tercer. Suspendre l'atorgament de llicències (d'activitat, de parcel·lació de terrenys, d'edificació i demolició per a àrees o usos determinats) per un termini de sis mesos, en el territori objecte de la modificació, en concret, el sector 14 del sòl urbanitzable. En tot cas, la suspensió s'extingirà amb l'entrada en vigor de la modificació del PGOU, derivada de la seua publicació en el DOCV.

Quart. Remetre l'expedient i sol·licitar a la Conselleria competent en matèria d'urbanisme la seua aprovació definitiva.

PART DE CONTROL

PUNT 6é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE FEBRER DE 2014 AL 15 DE MARÇ DE 2014. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de febrer de 2014 al 15 de març de 2014. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 7é. DACIÓ DE COMPTE DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT I DE L'OACSE, CORRESPONENT AL 4t TRIMESTRE DE 2013. En compliment de la normativa vigent, i en concret, de la Base 79a de les d'Execució del Pressupost, la corporació queda assabentada del contingut de l'estat d'execució del pressupost d'ingressos i de despeses, corresponent al quart trimestre de 2013, i que consta de 4 pàgines, l'execució d'ingressos i 29 pàgines l'execució de despeses.

En la pàg. 4 d'Ingressos figura:

Previsió Inic.

18.830.000,00

Modificacions

483.711,97

Previsió def.

19.313.711,97

Drets nets

3.897.440,29

Ingressos realitzats

3.887.461,96

Devolucions

101.677,22

Recaptació líquida

3.785.784,74

En la pàg. 29 de despeses figura:

Crèdits inicials

18.830.000,00

Modificacions

483.711,97

Crèdits totals

19.313.711,97

Oblig. reconegudes

6.319.375,64

Pagos realitzats

5.406.152,09

Així mateix, la corporació queda assabentada del contingut de l'estat d'execució del pressupost (ingressos i despeses) de l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats:

En la pàg. 1 d'ingressos figura:

Previsió inic.

3.008.813,56

Modificacions

143.807,15

Previsió def.

3.152.620,71

Drets nets

2.876.535,97

Ingressos realitzats

2.943.889,95

Devolucions

67.353.98

Recaptació líquida

2.876.535,97

En la pàg. 7 de despeses, figura:

Crèdits inicials

3.008.813,56

Modificacions

143.807,15

Crèdits totals

3.152.620,71

Oblig. reconegudes

2.925.608,04

Pagaments realitzats

2.763.045,85

PUNT 8é. DACIÓ DE COMTPE DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 28.02.2014, D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST GENERAL DE 2013. La corporació queda assabentada del contingut del Decret d'Alcaldia de data 28 de febrer de 2014, que fa referència a l'aprovació de la liquidació del Pressupost General municipal de l'exercici 2013, del següent tenor literal:

«DECRET

Aprovació liquidació Pressupost General municipal any 2013

Relació de fets

  1. Vist l'informe del viceinterventor municipal de data 28/02/14, en el qual s'exposen les dades de la liquidació del Pressupost de l'Ajuntament de Benicarló. I a més s'adverteix que el romanent per a despeses generals hauria de destinar-se a declarar la no disponibilitat de 49.256,06 EUR dels dipòsits consignats a favor de tercers i destinar l'import de 187.040,63 EUR al Pla d'Excel·lència Turística, corresponent a l'anualitat 2012 (75.263,68 EUR) i anualitat 2013 (111.776,95 EUR), atès que són despeses amb finançament afectat i 223.604,78EUR per suplementar el projecte 2013/4/00001/1, ja que en cas contrari s'estaria incomplint la taxa per subministrament d'aigua.

  2. Vist, igualment, l'informe emès com a Interventor de l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats de data 25/02/14, referit a la liquidació del citat Organisme.

Fonaments de dret

  • Articles 163, 191, 193 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRH).

  • Articles 89 a 105 del Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa el capítol I del títol VI del TRLRH, en matèria de pressupostos.

  • Ordre EHA/4041/2004, de 23 de novembre, per la qual s'aprova la instrucció del model normal de comptabilitat local.

  • Base 84 de les d'Execució del Pressupost vigent de 2014.

  • Informes del viceinterventor de dates 25 i 28 de febrer de 2013, sobre fet que s'ha fet referència.

    En virtut de tot això,

    RESOLC:

«Primer. Aprovar la liquidació del Pressupost General de l'exercici 2013, integrada per la de l'Ajuntament i la de l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats, amb el següent resum:


Segon. Donar compte del present Decret al Ple de la corporació i a la Junta Rectora de l'Organisme Autònom, en la primera sessió que tinga lloc, de conformitat amb l' art. 193.4 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, abans esmentat.

Tercer. Remetre una còpia d'aquesta Resolució i de la liquidació a la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local adscrita al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, i a l'òrgan de tutela financera de la Comunitat Valenciana.»

PUNT 9é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

Precs

En primer lloc, fa us de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a formular un prec. Este prec fa referència a un escrit que demana el grup municipal socialista sobre el cèntim sanitari que la Comunitat Autònoma ha cobrat en matèria de sanitat i medi ambient. Este gravamen al combustible el van aplicar tretze comunitats autònomes des de l'any 2002 fins el 2012, i aquí a la Generalitat Valenciana entre els anys 2010 i 2o11 es van pagar 3,2 cèntims per litre i a l'any 2012 es va elevar a 7,2 cèntims per litre. Ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fallat en contra d'aquest gravamen i obliga les administracions autonòmiques a retornar les quantitats als afectats. Els membres del grup municipal socialista pensen que l'Ajuntament com que té totes les factures de tot el combustible que ha gastat en estos anys, doncs el que preguen és que es facen les gestions necessàries per aconseguir la devolució de les quantitats corresponents al cèntim sanitari de les anualitats 2010, 2011 i 2012 i que s'estudie per part d'Intervenció la possibilitat d'ampliar la reclamació a tot el període impositiu. Per últim, en cas d'aconseguir la devolució de, no sabem quants diners serien, però l'Ajuntament de Morella, per exemple, parla de tres o quatre mil euros; suposa que l'Ajuntament de Benicarló doncs podrien ser fins a dotze o quinze mil euros, no sabem exactament quant és, doncs en cas d'aconseguir la devolució, el prec que li fan els membres del grup municipal socialista és que estes quantitats s'ingressen per part de l'Ajuntament a les partides pressupostàries d'emergència social.

En segon lloc, el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, prega al senyor alcalde que el Sr. alcalde, des de què és alcalde, doncs que intervinisca sempre que vulga, faltaria més!, el senyor alcalde presideix, però que no negara a ningú, quan el senyor alcalde se dirigeix a algú o fa alguna afirmació, que ningú puga defendre's.

Preguntes

La Sra. Miralles formula diverses preguntes relacionades amb les que es van fer al Ple de data 27 de febrer de 2014. Així doncs, en primer lloc, pregunta, en relació amb la reunió que s'havia de mantenir amb ADIF, si han demanat hora per a un altre dia o els han citat per a un altre dia. També vol saber què han fet en este tema, ja que consideren que és un tema important i que s'hauria d'estar al damunt.

En segon lloc, la Sra. Miralles pregunta, en relació amb el col·legi Ángel Esteban, quan començaran les obres del col·legi.

Seguidament, la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, indica, en primer lloc que fa més d'un any es retirar el servei de teleassistència i al Ple es va assegurar que este Ajuntament pagaria els serveis als veïns més necessitats. Així doncs, pregunta que, a hores d'ara, a quants veïns o usuaris se'ls ha pagat el servei de teleassistència.

En segon lloc, la Sra. Agut manifesta que hi ha pendents unes obres al Geriàtric, uns banys i una columna al menjador amb esquerdes. Indica que la qüestió dels banys se'ls va comunicar fa uns quants mesos en la comissió que es faria i, per tant, vol saber quan es faran totes les obres.

A continuació, pren la paraula el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per preguntar a l'alcalde què li pot dir sobre les obres del CEIP Ángel Estéban.

En segon lloc, fa referència a una entrevista que li fa ver una revista local de Benicarló, on l'alcalde va declarar: «Recientemente hemos conseguido la cesión de las instalaciones de AIDIMA y vamos a ponerlas rápidamente en funcionamiento antes de que las desmantelen. Vamos a convertirlas en un centro de empleo municipal». Per tant, demana que li explique què vol dir «rápidamente» i «antes de que las desmantelen». De fet, considera que l'alcalde no té molta confiança en la seguretat ciutadana d'este poble perquè «desmantelen», vol dir que s'enduen la ferralla.

En tercer lloc, el Sr. Ferrer indica que en la mateixa revista local i en la mateixa entrevista l'alcalde parla del pàrquing de la plaça de Mossèn Tomàs i diu: «En el próximo pleno se le va a quitar la condición de urbanizador y la va a asumir el Ayuntamiento». El Sr. Ferrer demana que, atés que esta entrevista és de fa sis o set mesos, si li pot explicar com està el tema i li pregunta quan es posarà en funcionament el pàrquing.

En quart lloc, el Sr. Ferrer pregunta sobre el vial entre Benicarló i Peníscola, ja que considera que molt de pla turístic, però els turistes de Peníscola quan entren a Benicarló es troben amb una carretera totalment diferent a la de Peníscola fins a la ratlla del terme de Benicarló. El Sr. Ferrer també recorda que en una entrevista que li van fer a l'alcalde el dia 18 de novembre de 2010, s'hi diu: «El Alcalde Marcelino Domingo anunció ayer el compromiso del presidente de la Generalitat Valenciana Francisco Camps de que el próximo mes de diciembre se licitarán las carreteras de Càlig i Peñíscola. A la salida de la reunión que se prolongó más de una hora y media, el primer edil benicarlando se mostró muy satisfecho. Tengo la palabra del presidente y de los técnicos.» En aquest sentit, el Sr. Ferrer suposa que la paraula dels tècnics la deu mantindre, però la del president no ho té tan clar. A més, li recorda que en eixa mateixa entrevista li va dir: «Sólo seré candidato del Partido Popular a la Alcaldía si las carreteras se llevan adelante porque ello supondrá que habré cumplido mi objetivo». Tres anys després, --manifesta, el Sr. Ferrer--, l'alcalde va dir que no es presentaria, estem en la mateixa situació i sí que es va presentar.

En cinqué lloc, el Sr. Ferrer vol saber com està el tema de la costa Sud, sobre el l'alcalde el dia 30 de juliol de 2008 va dir: «El vial pretende solucionar la conexión entre las dos poblaciones». Per tant, demana informació sobre el tema del passeig sud, si està igual i si es farà o està oblidat.

En sisé lloc, el Sr. Ferrer pregunta a l'alcalde si pensa complir la promesa electoral que va fer el seu partit i ell, com a cap de llista, de posar policia local i vigilància al camp durant les vint-i-quatre hores del dia 365 dies a l'any. Indica que ho pregunta, tenint en compte que en la relació de llocs de treball mai s'assigna policia al terme. Afegix també que l'alcalde sap que posar torns de policia 24 hores a l'any representa una dotació de deu policies i, en estos moments, només hi ha quatre. Per tant, reitera la seua pregunta de si l'alcalde complirà eixa promesa electoral.

Tot seguit, intervé l'alcalde per respondre algunes de les preguntes que s'han formulat en este Ple. Així doncs, comença contestant al Sr. Ferrer, en relació al passeig Marítim, i li diu que l'assumpte està millor que quan el Sr. Ferrer estava a l'equip de govern. Al mateix temps, li pregunta si se'n recorda el Sr. Ferrer quan van fer una presentació del projecte al saló de Plens, on va vindre fins i tot un ministre, sense tenir els terrenys. En aquest sentit, explica que almenys ara tenen els terrenys, cosa que abans no els tenien, quan van fer la presentació del projecte. Quant al vial de Benicarló-Peníscola, indica que el Sr. Ferrer parla del vial Benicarló-Peníscola, però, del de Càlig, no se'n recorda, encara que el de Càlig sí que està fet. Respecte del pàrquing de la plaça de Mossèn Tomàs, indica que ja està tot en marxa i els pressupostos demanats.

En un nou torn, el Sr. Ferrer s'adreça a l'alcalde per a dir-li que no es refereix al vial de Càlig, sinó al vial de Benicarló-Peníscola. Al mateix temps, li diu a l'alcalde que quan l'interrompen ell s'enfada de valent i algun dia s'haurà d'amonestar a ell mateix com a alcalde. Per altra banda, indica que ha vist com la falta de talant polític de l'alcalde segueix sent la mateixa, quan no deixa que a ell l'interrompen, però ell interromp quan vol i amb un riure. No obstant això, reitera que li preguntava pel vial de Peníscola, perquè com li ha dit abans ens gastem molts de diners amb un Pla Turístic. Quant al tema de la plaça de Mossèn Tomàs i el tema de la costa Sud, el Sr. Ferrer manifesta que ell va estar governant este poble dos anys i, en canvi, l'alcalde en porta governant set. De fet, el Sr. Ferrer li diu, a l'alcalde, que a treballar sí que van els dos per la mateixa carretera, però li pregunta si ha passat per la costa Sud. Continua dient que demà poden anar a fer una cervesa a la Caracola i pegar una volta, si l'alcalde vol, ja que el Sr. Ferrer diu que no sap a què es refereix l'alcalde quan diu que està millor.

A continuació, l'alcalde, respecte al que ha dit el Sr. Ferrer sobre la falta de talant, manifesta que poques vegades interromp, mentre que els altres interrompen constantment. A més, recalca, quant al passeig Marítim Sud, que administrativament estan millor que quan el Sr. Ferrer governava, ja que almenys ara els terrenys ja els tenen.

Seguidament, l'alcalde dóna la paraula al Sr. López per a respondre a les preguntes que va formular el Ple passat la Sra. Miralles, respecte de l'expedient de restauració de la legalitat núm. 754. Així doncs, el Sr. López manifesta que no s'ha reunit només amb l'infractor, sinó també amb la part afectada. Continua explicant que va estar personalment en aquella parcel·la i que, respecte a la queixa que van formular els afectats el 30.01.2009 on denunciaven l'existència d'un criador de gossos i d'una tanca per dalt dels dos metres, el Sr. López assegura que a dia d'avui ha sigut esmenada la deficiència, ja que s'ha rebaixat el bloc de formigó que pujava per dalt i, fins i tot, s'ha demanat una llicència d'obres per legalitzar eixa paret. En referència a la caseta dels gossos, el Sr. López indica que consta la llicència d'obres 20/1988. Tot i això, explica que, desgraciadament, no es pot donar la resposta que volien sentir els afectats en este cas, encara que per a la seua tranquil·litat, per les fotografies que s'han tret avui mateix, eixes casetes estan complint la funció de traster i no poden albergar gossos, perquè no caben. A més, afegix que tota la informació ha sigut valorada pel tècnic corresponent i també ha passat tant per la casa dels afectats com per la casa de l'infractor i emetrà l'informe corresponent. Conclou dient que una vegada fet això avaluaran si s'ha complit la restauració de la legalitat.

En un nou torn, la Sra. Miralles diu al Sr. López que segons ell s'ha esmenat la deficiència. Tot i això, ella, encara que no ha estat, no ho té entés així. Indica que segurament hauran convertit la tanca de 2,20 m en una tanca d'1,80 m, però només en un tram de tota la tanca o, almenys, això és el que ella té entés. Confia que els membres de l'equip de govern i els tècnics passen per allí per a restaurar la legalitat totalment, però de totes maneres la seua reclamació o el seu prec en aquell moment era per queixar-se del procediment que els membres de l'equip de govern havien fet per deixar caducar un expedient, ja que el Sr. López va tardar un any a firmar un paper. Tot i això, manifesta que si al final s'arriba a bon terme, ho donarà tot per ben aprofitat. Ara bé, demana al Sr. López que complisca la restauració de la legalitat, ja que el Sr. López aquí es va comprometre i és una il·legalitat que els membres de l'equip de govern va consentir.

De nou, el Sr. López replica a la Sra. Miralles i li diu que eixe informe no es va deixar caducar. Explica que estes persones es van reunir al despatx de l'alcalde i van arribar a un acord. Tot i això, l'acord no es va complir i, aleshores, va vindre la problemàtica, ja que els uns han de fer unes coses i els altres unes altres. Continua explicant que es va intentar seure els dos propietaris per arribar a un acord al més ràpid possible perquè esmenaren les deficiències. Afegix també que en eixa reunió han recordat a l'infractor que ha de complir amb la legalitat escrupulosament, però no ho dirà ell, ho dirà el tècnic que ja ha estat allí. Concretament, indica que la paret s'ha rebaixat a 1,80 m, perquè té la mateixa altura que ell i les casetes tenen llicència d'obres, per tant, no s'hi pot fer res en contra. A més, explica que un forat que hi havia a la paret està completament tapat, tal com diuen els informes. Per tant, el Sr. López creu que a partir d'ací està tot ben encaminat perquè es restaure la legalitat com s'ha de restaurar.

Per altra banda, el Sr. López recorda a la Sra. Miralles que el passat Ple li va dir que tenia el compromís per part del veí i ara està esperant l'informe del tècnic perquè li done el vistiplau. A més, reitera que eixa tanca fa 1,80 m d'altura i, segons la normativa, encara podria alçar-la una mica més amb una gelosia, tal com han fet els veïns que fiten amb eixa finca. És a dir, segons el Sr. López, poden rebaixar 20 cm de bloc, però poden apujar 50 o 60 cm de gelosia. Amb això, el Sr. López vol dir que el problema no veu que s'acabe de resoldre, ja que, d'acord amb la llei, tenia 20 cm i ara es poden convertir en 60 cm. Tot i això, demana que esperaren l'informe del tècnic, ja que en el moment que estiga es farà el que el tècnic estipule.

En un altre ordre de qüestions, el Sr. López, respecte de l'estació d'autobusos, indica que sí que és cert que van tindre diverses reunions amb el Sr. Vicente Dómine, que els va donar unes expectatives a què els membres de l'equip de govern es van agafar amb moltes ganes, ja que pensaven i continuen pensant podria ser una acció fantàstica per al municipi. Explica també que eixa il·lusió va ser alimentada en posteriors reunions, però de cop i volta tot es va parar i se'ls va dir que deixaren de treballar. Així doncs, el Sr. López indica que es vam reunir amb les empreses que operen al poble i, encara que van estar fent plànols i d'altres gestions, al final, els van dir que pararen. El Sr. López considera que segurament és degut a l'actual conjuntura econòmica, per la qual s'ha hagut de prioritzar en altres aspectes i, evidentment, la construcció de l'estació d'autobusos de Benicarló no entrava dins dels plans de la Conselleria. Tot i això, el Sr. López indica que esperen inversions de Conselleria i que, encara no els ho van prometre, sí que els van donar expectatives que voldrien que es compliren.

Arribats aquest punt, la Sra. Miralles intervé per dir que, acaben de sentir l'alcalde reprotxar que ací es va presentar un projecte i no es va fer, en canvi es pregunta quants projectes l'equip de govern actual ha presentat i no han fet. Així doncs, recorda la comissaria i la maqueta que es va presentar i es pregunta on està la comissaria de Policia Autonòmica. Per tant, creu que és el de sempre: vendre fum. De fet, considera que els membres de l'equip de govern en saben vendre molt i, després, encara diuen que ací es va presentar el projecte del passeig Sud. En aquest sentit, diu que per suposat que tenen els terrenys, encara que en set anys encara no els han posat a disposició del Ministeri. Afegeix que l'únic govern que va posar 300.000 EUR per a començar l'obra era l'últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Continua la seua intervenció reiterant que els membres de l'equip de govern venen fum a este poble, ja que hi havien de fer una comissaria, una estació d'autobusos, un conservatori nou, una unitat de salut mental, etc. i tot s'ha convertit en res. I, segons la Sra. Miralles, el pitjor de tot és que són uns venedors de fum i després resulta que la culpa la tenen la resta. A més, la Sra. Miralles matisa que en els dos anys que va governar el PSOE ella no estava i no té cap responsabilitat sobre aquells anys. Diu també que en aquells moments ella no tenia ni pensaments d'entrar en política i comença a dir que en aquells dos anys que va governar PSOE-BLOC, però conclou el fil d'esta intervenció indicant que no sap el que anava a dir.

A continuació, reprén la intervenció reiterant que l'equip de govern ven fum i que una cosa no està concretada no poden anunciar-la, ja que semblava que tenien els papers firmats, que tenien el projecte i ho tenien tot. I continua esmentant la carretera de Peníscola i diu que tampoc s'ha fet, tal com ha dit el Sr. Ferrer. Afegix també la carretera de Càlig, que, segons la Sra. Miralles, per molt que diga l'alcalde, només s'ha fet el primer tram i això no és la carretera de Càlig, és només el primer tram. Igualment, cita l'escola i reitera que encara sembla que el problema el té la resta.

Aleshores, indica que ja sap el que volia dir i recorda que, quan governava el PSOE-BLOC, quan l'alcalde i els regidors no complien una promesa o alguna cosa que havia promés el govern central, --perquè el govern de la Generalitat fa vint anys que governa el Partit Popular--, aleshores, el Sr. Marcelino Domingo, que era el portaveu, culpava l'alcalde que no reclamava prou, encara que, segons la Sra. Miralles, el Sr. Domingo ara no se'n recorda. Tot i això, segons la Sra. Miralles, sembla que ara la culpa mai la té l'equip de govern. Ara bé, la Sra. Miralles creu que sí que tenen responsabilitats, ja que governen a la Diputació, a la Generalitat, a Madrid i a tots els lloc. Per això, considera que cada dia haurien de recordar-los les promeses incomplides i tot l'autobombo que s'han donat, encara que finalment acaben no complint absolutament res.

Tot seguit, l'alcalde indica que ell no era el portaveu, sinó que era la Sra. Ana, encara que potser ell va estar un dia. Tot i això, l'alcalde considera que hi ha una frase més que il·lustra tot el comentari de la Sra. Miralles i els crits que ha pegat, va dir: «En dos anys, quan vam estar PSOE-BLOC vam fer, ja no me'n recordo del que anava a dir». Per a l'alcalde, això demostra el que van fer estant dos anys damunt de les promeses i que no se'n recorda perquè no van fer res. En canvi, l'alcalde considera que ells sí que han fet i que la Sra. Miralles ha hagut d'anar a parlar de l'estació d'autobusos. En aquest sentit, l'alcalde explica que va fer una proposta que se'ls va havia fet per part del Sr. Vicente Dómine i que no hi ha cap projecte. Indica també que s'alegra que els donaren 300.000 EUR per a la costa, però que no sap per a quina costa deguera ser, si a la de la rambla de Cervera o per a la platja. Tot i això, l'alcalde reitera que ells sí que han fet coses, com el Centre de Salut, la carretera de Càlig, el Parc de Bombers, així com els diners que han vingut de fora, que no han vingut per plans estatals ni per plans Confiança. A més, l'alcalde ressalta que s'aconsegueix tot el que es pot i insistix que li ha agradat molt eixa frase de: «PSOE-BLOC vam fer, no me'n recordo el que anava a dir».

A continuació, intervé la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, per a respondre la pregunta formulada per la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, referent a la furgoneta nova per a l'OACSE. Així doncs, indica que les vies de subvenció no han funcionat i les subvencions d'equipament han desaparegut. Explica també que la consignació en 2013 existia i que hi ha ha hagut un canvi de criteris sobre el vehicle inicial que es volia comprar, tot i això la consignació del 2013 ja està operativa per a este any 2014. Per tant, assegura que es farà la modificació que corresponga perquè la consignació s'adapte al vehicle que es vol comprar ara i es comprarà el vehicle quan estiga.

La Sra. Agut fa ús de la paraula i adreçant-se a la Sra. Vallés manifesta que no sap si creure-s'ho, perquè fa dos anys li van contestar que hi havia consignació i que dins d'eixe any estaria. Per tant, considera que ja estem com deia abans la Sra. Miralles, venent fum. De fet, la Sra. Agut creu que ja hi ha prou d'enganyar-los, ja que sempre sembla tot perfecte, però després a l'hora de la veritat no es fa. Així doncs, demana que si en realitat s'està fent, estaria bé que els diguera la Sra. Vallés quin pressupost es té, per a quants usuaris es preveu que siga la furgoneta, ja que si la inversió es farà ara, suposa que almenys tindran una idea de quin tipus de vehicle serà i d'on es traurà eixe pressupost. A més, la Sra. Agut vol saber si la Sra. Vallés pensa ampliar el servei que fa la furgoneta ara.

En un nou torn, la Sra. Vallés indica a la Sra. Agut que hi ha 29.998 EUR i estan en el pressupost de 2013 d'inversions com a vehicle adaptat i que, clarament, ho pot veure en la llista d'inversions. Continua explicant que ha estat al pressupost del 2013 consignat i ara al 2014 ja estan habilitats els crèdits per al 2014. Diu també que la previsió inicial era comprar un vehicle i que les propostes tècniques es van passar a través de l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats. Explica que s'hi incorporaven més places i d'acord amb la proposta tècnica es va iniciar l'expedient de licitació. Afegix que per a l'homologació del vehicle i per tal d'optimitzar el servei que estaven prestant, es va optar per un vehicle que tinguera capacitat per a quatre cadires de rodes i seients per a persones que no tingueren cadira. Segons la Sra. Vallés això ha suposat que el vehicle per al qual l'Ajuntament havia demanat els pressupostos no complia amb les condicions perquè després es pogués homologar. També diu que tan de bo s'hagués pogut licitar la furgoneta l'any passat, ja que la tindrien ja, però entén que tècnicament és millor que el vehicle puga incorporar quatre cadires, perquè els usuaris del Centre de Dia i de la Residència el Collet, que són els beneficiaris inicials, cada vegada tenen la mobilitat més reduïda. Per tant, --explica, la Sra. Vallés--, estos canvis suposen un increment d'11.400 EUR, sobre la previsió inicial i com hi ha diferents partides en el pressupost de l'Organisme destinades a inversions, --pressupost que, segons la Sra. Vallés, la Sra. Agut pot accedir-hi quan vulga--, el que es farà és dotar de 12.000 EUR més eixa partida, per poder licitar el vehicle.

Tot i això, la Sra. Vallés insistix que les subvencions de la Generalitat per a equipament s'han acabat i l'Ajuntament gestiona centres que depenen de la Generalitat. També explica que les subvencions de la Generalitat per a manteniment de centres han disminuït en un 10%. Així doncs, diu que l'Ajuntament ha gestionat el Centre de Dia per a la Tercera Edat sense rebre cap subvenció, ja que els 100.000 EUR que ens deuen de la gestió no s'han abonat.

No obstant això, la Sra. Vallés creu que l'Ajuntament està intentant gestionar de la millor manera que poden, encara que moltes vegades per qüestions tècniques les coses tarden el que tarden. En aquest cas, --explica--, l'OACSE disposa d'un personal tècnic i l'Ajuntament d'un altre i, quan l'expedient passa de l'OACSE, a l'Ajuntament es detecten unes altres opcions, les condicions canvien i les coses s'han endarrerit. De fet, la Sra. Vallés assegura que li agradaria fer-ho més ràpid, però a vegades no es pot. En total, --diu--, són 270.000 EUR d'inversions per al 2014, acumulant el del 2013 i el 2014. Assegura també que és una prioritat per a la seua àrea per al 2014 que totes eixes inversions s'executen. Per altra banda, la Sra. Vallés creu que si la Sra. Agut té curiositat en alguna cosa més, en qualsevol comissió informativa pot preguntar sobre el procediment i, igualment, pot accedir als expedients que s'estan tramitant des de Serveis Socials, tal com fa la Sra. Agut normalment.

A continuació, el Sr. López, en relació amb la pregunta que va formular el Sr. Ferrer el Ple de 27 de febrer de 2014, en referència a si hi ha finques ocupades sense permís dels propietaris per a la instal·lació de canonades de la depuradora, concretament, a la partida del Povet, manifesta que s'ha reunit amb totes les persones afectades per l'ocupació de les canonades que s'han d'instal·lar. Explica que al Povet també, però que es tracta de l'urbanitzador. Concretament, diu que és l'únic que pot donar permís per entrar a la zona i l'ha donat. Tot i això, admet que si ha hagut alguna queixa d'algun veí, a ell no li ha arribat. Per tant, demana al Sr. Ferrer que si rep alguna queixa en eixe sentit, pot enviar a la persona interessada directament al seu despatx, l'atendrà i li explicarà el que calga, per tal que eixa persona puga comptar amb la informació que necessite. Acaba la seua intervenció reiterant que a Povet tenen el permís de l'urbanitzador, que és el que els l'ha de donar.

Finalment, l'alcalde manifesta que les properes preguntes es contestaran en el pròxim Ple.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22.21 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Vist i plau,

Benicarló, 28 de març de 2014

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa