CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO : Que l'acta de la sessió plenària núm. 6/2014 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 24 d'abril de 2014, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 6/2014 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 24 D'ABRIL

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 24 d'abril de 2014 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sr. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Ángeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Antonio Losilla Pallarés

Excusa la seua absència la Sra. Maria Ortiz Roca.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 5/2014, DE 27 DE MARÇ. Per assentiment dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 5/2014, de 27 de març.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE LES ORDENANCES URBANÍSTIQUES DEL PLA DE REFORMA INTERIOR DE MILLORA DE LA UA 7. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 10 d'abril de 2014.

Relació de fets

1. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 22 de febrer de 2007, va acordar aprovar, amb caràcter provisional, el Programa d'Actuació Integrada de la UA 7, de sòl urbà del PGOU de Benicarló, integrat per document d'homologació, pla de reforma interior de millora (PRIM) i avantprojecte d'urbanització, adjudicant la condició d'agent urbanitzador a la societat mercantil Urbanitzadors UA 7, SL, amb NIF B12647251, per a la seua gestió indirecta. Aquest acord d'aprovació va ser posteriorment modificat mitjançant acord del Ple de 6 de setembre de 2007.

2. En data 29 de maig de 2008, el conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, va resoldre aprovar definitivament l'homologació sectorial i el pla de reforma interior de millora (PRIM) de la UA 7 del PGOU de Benicarló (BOP de Castelló núm. 86, de 15 de juliol de 2008).

3. Per Decret de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa, de data 23 de març de 2011, rectificat en data 5 d'abril de 2011, es va resoldre aprovar el projecte de reparcel·lació forçosa de la UA 7 del PGOU de Benicarló, exposat al públic mitjançant anunci en el DOCV núm. 6.392, de 8 de novembre de 2010, amb les correccions o variacions derivades de l'estimació d'al·legacions, de conformitat amb l'informat pels tècnics municipals en dates 10 i 22 de març de 2011. Contra aquesta resolució es van interposar diversos recursos de reposició, que van ser desestimats per acord de la Junta de Govern Local de data 15 de novembre de 2011,. En conseqüència, l'acte d'aprovació de la reparcel·lació és ferm en via administrativa.

4. En data 30 de juliol de 2012 (registre d'entrada núm. 11.388), l'agent urbanitzador va presentar davant aquest Ajuntament, el text refós del projecte de reparcel·lació forçosa, que havia de recollir les modificacions indicades en el Decret d'Alcaldia de 23 de març de 2011.

   No obstant això, a fi de donar millor compliment de les condicions d'adjudicació de finques finals, l'agent urbanitzador presenta a més una proposta de modificació de les ordenances urbanístiques contingudes en el PRIM aprovat, en concret dels paràmetres d'ordenació, parcel·la mínima i façana mínima definits en l'ordenació actual, seguint les directrius establertes en l'art. 397 del ROGTU, que estableix com a criteri regulador del procés reparcel·latori que la majoria de les adjudicacions siga en parcel·les independents.

5. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat d'Urbanisme, de data 7 d'agost de 2012, es resol sotmetre a un tràmit d'informació pública durant el termini d'un mes la proposta de modificació de les ordenances urbanístiques del Pla de Reforma Interior de Millora (PRIM) de la UA 7 de sòl urbà, del PGOU de Benicarló, formulada per l'agent urbanitzador, i un termini d'audiència de 15 dies a les persones titulars afectades per les modificacions introduïdes en el text refós el projecte de reparcel·lació, modificació 1.

6. En data 31 d'agost de 2012, es va publicar el corresponent anunci d'informació pública en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (núm. 6.852). Així mateix, es va publicar un anunci al tauler municipal, des del 29 d'agost al 29 de setembre de 2012.

7. Transcorregut el termini d'audiència concedit a aquest efecte, consten presentades les següents al·legacions:

   AL·LEGACIÓ 1: 03/09/2012 al·legacions IBERDROLA (reg. d'entrada núm. 12750), a la proposada modificació ordenances urbanístiques del PRI de millora de la UA7.

   AL·LEGACIÓ 2: 10/09/2012 ofici del Ministeri d'Hisenda (Secretaria General de Patrimoni), reg. d'entrada núm. 13077: sol·licita que s'indique si la proposta de modificació d'ordenances urbanístiques del PRI de millora de la UA7, afecta béns de titularitat estatal

   AL·LEGACIÓ 3: 13/09/2012 al·legacions d'Asunción Capafons Masip. reg. d'entrada núm. 13242 al text refós del projecte de reparcel·lació

   AL·LEGACIÓ 4: 20/09/2012 al·legacions de LLOGUERS I SERVEIS, SL (reg. d'entrada núm. 13554) al text refós del projecte de reparcel·lació

   AL·LEGACIÓ 5: 20/09/2012 al·legacions de Francisco Sergio i Maria Luz Gisbert Truja (reg. d'entrada núm. 13556) al text refós del projecte de reparcel·lació

   AL·LEGACIÓ 6: -04/10/2012 al·legacions de LLOGUERS I SERVEIS, SL (reg. d'entrada núm. 14146) a la proposta de modificació d'ordenances urbanístiques del PRI de millora de la UA7.

8. En relació a les al·legacions a dalt indicades s'emeten els següents informes:

   1. En data 26 de juny de 2013 (registre d'entrada núm. 10191), i previ requeriment municipal, es rep en aquest Ajuntament, l'informe que emet el Sr. Juan Antonio Mañá Ferrer, advocat i el Sr. Antonio Jaime Ibánez Masip, arquitecte, com a equip tècnic redactor del projecte de reparcel·lació,

   2. En data 10 de desembre de 2013, emeten el corresponent informe els arquitectes municipals, la Sra. M. Concepción Mora Martínez i Sr. Luis Pérez Lores.

   3. En data 13 de març de 2014, emet un informe sobre els aspectes jurídics de les al·legacions formulades, el TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera.

   Est és el contingut substancial dels anteriors informes respecte de cadascuna de les al·legacions (únicament les relatives a la proposta formulada per l'agent urbanitzador de modificació de les ordenances urbanístiques del PRIM de la UA7):

• AL·LEGACIÓ 1 presentada el 3 de setembre de 2012 per IBERDROLA, registre d'entrada número 12.750.

Única. Reitera l'indicat en l'anterior al·legació, ja que contínua sense rebre sol·licitud de subministrament elèctric per part de l'urbanitzador i , per tant, ni ha emès un informe de condicions tecnicoeconòmiques ni s'ha signat cap conveni d'electrificació.

CONTESTACIÓ DE L'URBANITZADOR:

L'urbanitzador informa que sol·licitarà el corresponent subministrament.

CONTESTACIÓ DELS SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS:

S'emet un informe favorable sobre l'al·legació, en el sentit que l'urbanitzador ha de signar el corresponent conveni amb una companyia subministradora a l'efecte de conèixer els costos el més ajustats a la realitat i evitar imprevists que puguen posar en perill a la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació.

No obstant això, aquests tècnics entenem que l'urbanitzador ha d'haver sol·licitat aquest conveni de manera prèvia a la presentació del projecte d'urbanització, ajustant-lo a les condicions allí conveniades. Per tant, no existeix inconvenient en aquest aspecte a l'aprovació del projecte de reparcel·lació, ja que aquest recull una liquidació provisional.

• AL·LEGACIÓ 2 presentada pel Ministeri d'Hisenda, Delegació d'Economia i Hisenda a Castelló, Secretaria General de Patrimoni, registre d'entrada número 13.077.

Única. Requereix que se li comunique si es troba algun dels seus immobles afectats per la modificació de les ordenances del PRIM de la UA 7.

CONTESTACIÓ DE L'URBANITZADOR:

L'urbanitzador informa que no existeix cap propietat de l'Estat afectada per aquesta actuació.

CONTESTACIÓ DELS SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS:

Adjuntem una còpia de l'informe de la Unitat de Carreteres de Castelló, Demarcació de Carreteres de l'Estat en la CV, sol·licitat en el seu moment per a la tramitació del Pla Parcial del Sector 7, segons el qual els terrenys expropiats a Benicarló per a la N-340 corresponen a una franja de 10 metres a cada costat de l'eix de la carretera. Per tant, la parcel·la aportada a la reparcel·lació número 14 és propietat de l'Estat i així l'Urbanitzador ha de comunicar-ho a l'al·legant.

• AL·LEGACIÓ 6 presentada per Concepción Gaya Vicente, en representació de Lloguers i Serveis, SL, registre d'entrada número 14.146. S'exposa i s'emet un informe a continuació:

Única. Al·lega sobre l'aplicació de normativa incorrecta a l'expedient de la modificació del PRIM de la UA7. La persona interessada entén que se li produeix indefensió i, sobre la base d'això, sol·licita la nul·litat de les actuacions realitzades.

CONTESTACIÓ DE L'URBANITZADOR:

L'urbanitzador emet un informe desfavorable. L'urbanitzador considera correcta la normativa aplicada i se subjecta al conveni urbanístic subscrit amb l'Ajuntament per al desenvolupament de la unitat d'actuació 7 del PGOU de Benicarló.

CONTESTACIÓ DEL TAG D'URBANISME:

Tal com hem informat per a l'al·legació prèvia u, hem de recordar a l'al·legant que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que vàlidament va tindre lloc el dia 22 de febrer de 2007, va adoptar, entre altres acords, l'adjudicació per gestió indirecta del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d'actuació núm. 7 del PGOU de Benicarló, a la mercantil URBANIZADORES UA7, SL i es va formalitzar un conveni urbanístic amb el contingut que preceptua l'article 32. c) de la Llei 6/94, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística (LRAU), en data 29 de juny de 2009.

En aquest conveni urbanístic, s'estableix que l'urbanitzador, una vegada adjudicat el Programa i signat el conveni urbanístic, procedirà a la redacció o modificació dels següents avantprojectes o documents:

«../.. b) projecte de reparcel·lació, voluntària o forçosa, que siga necessària per a l'execució de la urbanització.»

Per la seua banda l'article 69 de la LRAU, disposa que l'acord aprovatori del projecte de reparcel·lació forçosa, s'ha de notificar a les persones interessades i, una vegada ferm en via administrativa, s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat, previ atorgament de document públic que expresse el seu contingut.

Quan es pot entendre que l'acte administratiu pel qual s'aprova el projecte de reparcel·lació forçosa és ferma?

Quan haja transcorregut el termini legal per interposar recursos administratius contra aquest, sense que s'haja recorregut o, interposats, s'hagen resolt o haja transcorregut el termini legal per resoldre'ls.

Contra el Decret d'aprovació d'un projecte de reparcel·lació forçosa, cal interposar un recurs potestatiu de reposició, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la recepció de la seua notificació. És necessari esperar aquest mes per entendre ferm en via administrativa l'acte, si no és recorregut.

Si en el citat termini s'interposés un recurs, la fermesa esdevé amb la resolució d'aquest o quan haja transcorregut el termini d'un mes sense que s'hi haja resolt, en aquest cas s'entén desestimat, tal com disposen els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Per tot això, procedeix la desestimació de l'al·legació presentada, ja que la indefensió al·legada no és tal, ja que l'Ajuntament de Benicarló ha de forçosament, de conformitat amb la legislació aplicable, una vegada aprovat administrativament el text refós, concedir els corresponents recursos, el potestatiu de reposició i el contenciós administratiu a les persones interessades.

Coincidim amb l'agent urbanitzador que no s'ha produït vulneració de la normativa d'aplicació, ni s'ha produït cap indefensió alguna, ni procedeix anul·lació o nul·litat de res de l'actuat.

Sobre aquesta al·legació s'ha d'emetre un informe DESFAVORABLE.

8. De conformitat amb el previst en els articles 37.c), 94.1, 90.2, 83.2.a) i 101.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, i els articles 120.1.g) i 121.3 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.

9. De conformitat amb les competències que atribueix al Ple de la corporació l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL)

10. D'acord amb l'art. 47.2.ll) de la LRBRL, els acords que corresponga adoptar a la corporació en la tramitació d'instruments de planejament general prevists en la legislació urbanística, requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Estimar l'AL·LEGACIÓ 1 presentada el 3 de setembre de 2012 per IBERDROLA, registre d'entrada número 12.750, en el sentit que l'urbanitzador ha de signar el corresponent conveni amb les companyies subministradores de serveis, a l'efecte de conèixer els costos el més ajustats a la realitat i evitar imprevists que puguen posar en perill a la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació. No obstant això, l'urbanitzador ha d'haver sol·licitat aquest conveni de manera prèvia a la presentació del projecte d'urbanització, ajustant-lo a les condicions allí conveniades. Per tant, no existeix inconvenient en aquest aspecte a l'aprovació del projecte de reparcel·lació, ja que aquest recull una liquidació provisional.

Tot això, de conformitat amb l'informat pels tècnics municipals en data 10 de desembre de 2013.

Segon. Estimar l'AL·LEGACIÓ 2 presentada pel Ministeri d'Hisenda, Delegació d'Economia i Hisenda a Castelló, Secretaria General de Patrimoni, Registre d'entrada número 13.077, indicant al'agent urbanitzador que ha de comunicar a l'al·legant que existeix una parcel·la propietat de l'Estat, la parcel·la aportada de la reparcel·lació número 14, als efectes oportuns.

Tot això, de conformitat amb l'informat pels tècnics municipals en data 10 de desembre de 2013.

Tercer. Desestimar l'AL·lEGACIÓ 6 presentada per Concepción Gaya Vicente, en representació de Lloguers i Serveis, SL, registre d'entrada número 14.146, de conformitat amb l'informat pel TAG d'Urbanisme, el Sr. Jesús Hernández Lahera, en el seu informe de data 13 de març de 2014, transcrit anteriorment.

Quart. Aprovar la modificació de les ordenances urbanístiques del Pla de Reforma Interior de Millora (PRIM) de la UA 7, de sòl urbà, del PGOU de Benicarló, presentada en data 30 de juliol de 2012 (registre d'entrada núm. 11.388), per la societat mercantil urbanitzadors UA7, agent urbanitzador de la programació, i que va ser exposada al públic mitjançant anuncis publicats en data 31 d'agost de 2012, en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (núm. 6.852), i al tauler municipal, des del 29 d'agost al 29 de setembre de 2012, amb les modificacions (si escau) derivades de l'estimació de les al·legacions indicades anteriorment.

Cinquè. Ordenar la publicació d'aquest acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, i al tauler d'anuncis municipal així com, del contingut íntegre de les ordenances urbanístiques modificades en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, a l'efecte de la seua entrada en vigor.

Sisé. Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que, contra el present acord, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el DOCV, de conformitat amb el previst en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú; o bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el DOCV, de conformitat amb el previst en els articles 10.1.a) i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que estimen pertinent.

PUNT 3r. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pels tres portaveus dels grups municipals socialista, popular i Compromís de data 24 d'abril de 2014 (escrit amb registre d'entrada núm. 6333/24.04.2014), del següent tenor literal:

«Exposició de motius

El treball és un dret fonamental de les persones. Significa la possibilitat de cadascun de forjar-se un projecte de vida en l'àmbit professional i en el personal; significa que cada persona puga sentir-se útil dins de la nostra societat. L'atur, més enllà de les evidents connotacions econòmiques, significa la destrucció d'aquest projecte de vida i comporta una inadmissible sensació d'inutilitat social per a la persona afectada.

I desgraciadament, ara com ara, és precisament l'atur el principal problema que té la nostra societat i el que més preocupa a la ciutadania.

En el cas de la nostra província, no només és que ocupa un dels primers llocs en el rànquing de l'atur, sinó que les estadístiques assenyalen clarament les dificultats estructurals que té el nostre territori per remuntar una situació que s'ha convertit crònica en el temps.

Som una de les províncies més castigades per la desocupació i, no obstant això, retardant qualsevol esperança de canvi i recuperació, Castelló no disposa d'una planificació estratègica compartida pels diferents agents socials i econòmics, institucions públiques i societat civil, per definir un full de ruta que reforme el model productiu i genere un horitzó socioeconòmic diferent, més estable, sostenible i pròsper.

El pla conjunt d'ocupació impulsada per la Generalitat ha estat un fracàs a la nostra província, per insuficient i per falta d'ajust a la realitat.

Els responsables públics no podem més que sentir com un fracàs propi el fet de no poder aconseguir donar solució als problemes de la ciutadania i, en aquest sentit, no podem estar satisfets mentre hi haja persones que volen treballar i no puguen fer-ho.

Cap institució pot ser aliena a un dels problemes més vitals a què una persona pot enfrontar-se. No és qüestió de competències, sinó de responsabilitats. Les incompetències de les institucions i les irresponsabilitats dels representants públics no les poden pagar els ciutadans.

Les administracions locals, per tant, no poden romandre alienes al drama de l'atur. La proximitat i el coneixement de la realitat concreta fan que els ajuntaments, a més d'estar més propers al problema, puguen també ser un actor qualificat per fomentar l'ocupació.

Per totes aquestes raons, proposem a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer. Instar la Diputació Provincial, com a agrupació de municipis, i la Generalitat Valenciana que, amb la participació de tots els agents socials i econòmics, impulsen un Pla d'Ocupació que tinga als ajuntaments com a principals protagonistes en la lluita contra l'atur i en el manteniment i millora dels serveis bàsics a la ciutadania. Un Pla d'Ocupació que, a partir de les modificacions del pressupost i les possibles incorporacions del superàvit, en cap cas siga inferior al 10 % del pressupost provincial i que tinga com a línies prioritàries les següents:

1. Ajudes als ajuntaments per a la contractació de treballadors per al funcionament dels serveis essencials municipals.

2. Ajudes a la creació i consolidació de cooperatives i fórmules d'economia social.

3. Ajudes a autònoms i PIMES.

4. Ajudes específiques per a projectes i empreses lligades al turisme i indústries culturals.

5. Ajudes per al finançament de projectes empresarials i d'I + D + i, facilitant l'accés al crèdit i al mercat de capitals.

6. Ajudes a la contractació de persones amb discapacitat.

Segon. Notificar el present acord a la Presidència de la Diputació Provincial de Castelló i a la Presidència del Consell de Govern de la Generalitat Valenciana. »

En conseqüència, la corporació, per assentiment dels membres assistents, acorda aprovar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

PUNT 4t. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pels tres portaveus dels grups municipals Compromís, popular i socialista de data 24 d'abril de 2014 (escrit amb registre d'entrada núm. 6334/24.04.2014), del següent tenor literal:

«Exposició de motius

Radiotelevisió Valenciana (RTVV), amb els canals de televisió i de ràdio, ha estat, en els darrers 24 anys, un registre de molts dels esdeveniments principals que han passat al País Valencià: des de festes a catàstrofes, des d'esports a notícies econòmiques. Malgrat les mancances pel que fa a pluralitat informativa, és cert que RTVV era un ens amb una presència importantíssima del valencià, que oferia un servei públic de televisió i ràdio de proximitat, i que garantia que molts pobles i comarques, que moltes tradicions i iniciatives, tingueren una repercussió pública que ara, des del seu tancament, difícilment podran assolir.

D'ençà el tancament de l'ens, a més a més, perilla el propi arxiu de RTVV, un arxiu que és història viva del nostre poble. Més de dues dècades de gravacions el conformen: la vida del nostre país ha passat per davant de les càmeres i els micròfons de RTVV. Renunciar a eixe patrimoni és renunciar a la nostra pròpia història, a la nostra memòria com a poble.

En el cas de Benicarló la presència de la població i comarca ha estat molt intensa amb l'enregistrament que tots recordarem de llauradors al microespai El camp de l'Informatiu, en el seguiment dels terratrèmols del Castor, les manifestacions, inundacions, gastronomia a partir de la carxofa o les festes locals i un llarg etcètera. Una memòria històrica que no hem de deixar que es malmeta.

Per totes aquestes raons, proposem a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer. Instar a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a iniciar els tràmits per tal de declarar Bé d'Interés Cultural l'arxiu de Radio Televisió Valenciana.

Segon. Notificar el present acord a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports per a l'adopció dels acords corresponents.»

En conseqüència, la corporació, per assentiment dels membres assistents, acorda aprovar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

PUNT 5é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pels tres portaveus dels grups municipals socialista, popular i Compromís de data 24 d'abril de 2014 (escrit amb registre d'entrada núm. 6335/24.04.2014), del següent tenor literal:

«Exposició de motius

Els establiments de perruqueria són un sector que agrupa 685 salons a la província de Castelló, que suposen petits negocis regentats per un o dos treballadors. La majoria d'aquestes empreses estan formades per dones que representen més del 85% en aquest sector, que el 2011 ocupava a 1.712 persones al nostre territori.

La situació actual econòmica s'havia situat a aquests salons en una situació bastant compromesa, provocada per la baixada d'afluència de clients i en menor nombre de serveis prestats.

Aquesta situació va portar a molts salons a haver de realitzar ajustos en els preus dels serveis que prestaven i, en conseqüència, en els seus beneficis per tal de pal·liar la caiguda de clients, intentant seguir amb els seus negocis i mantenir els llocs de treball.

El govern d'Espanya, el setembre del 2012, aplica una nova mesura general consistent en incrementar l'IVA del sector del 8% (vigent fins al 31 d'agost de 2012) al 21 %.

La substancial pujada de 13 punts ha provocat, en aquests petits negocis, el seu enfonsament definitiu. Els motius són clars :

--Aquells empresaris que van optar per traslladar la pujada dels 13 punts als clients han vist que la majoria d'aquests, davant d'un increment tan desmesurat dels preus, han desaparegut.

--La resta dels petits negocis de perruqueria que no han aplicat la pujada i que han estat assumint ells els impostos, finalment presenten forts resultats negatius (el marge mitjà de benefici d'un saló és inferior al 13% ) i això ha precipitat la caiguda i el tancament dels seus negocis.

Durant l'any 2013 s'han tancat 114 salons i s'han perdut aproximadament 285 llocs de treball en la nostra província.

Les previsions per al 2014 apunten a una nova pèrdua de més empreses i per descomptat més treballadors. Estem parlant d'una xifra aproximada a 81 nous salons tancats i uns 200 empleats sense feina.

En dos anys aquest sector s'ha reduït un 28 %, amb el consegüent impacte col·lateral en altres sectors que, de forma indirecta relacionats amb aquest (empreses de subministraments de productes, d'aparells, de mobiliari etc. ) i que no es quantifiquen en aquest escrit.

D'altra banda i de forma recent, aquest mateix any el Govern ha anunciat la rebaixa impositiva del 21 % al 10 % en les transaccions d'objectes d'art i anticipa una rebaixa de l'IVA cultural com a mesura per incentivar el seu consum, al·ludint al fet que és molt important per a l'economia espanyola.

Al nostre entendre, el sector de la perruqueria no només és rellevant des del punt de vista numèric, que ho és i molt, sinó que també des del punt de vista social.

Forma part del teixit empresarial del país, és un sector de petits empresaris i emprenedors que mantenen, encara avui, un nombre important de llocs de treball i que, a més, és dels pocs sectors que estan regentats per dones en la seva pràctica totalitat.

Creiem que si els objectes d'art han obtingut una consideració especial, la perruqueria també mereix ser tinguda en compte.

Per totes aquestes raons, proposem a l'Ajuntament Ple l'adopció del següent ACORD:

Primer. Instar al Govern d'Espanya la reconsideració sobre la mesura presa el setembre del 2012 d'aplicació del tipus general de l'IVA del 21 % als serveis de perruqueria i tornar a situar aquest sector en un escalat impositiu del 10 % a aquests serveis.

Segon. Notificar el present acord a la Presidència del Govern d'Espanya i al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques del Govern d'Espanya per a l'adopció dels acords corresponents.»

En conseqüència, la corporació, per assentiment dels membres assistents, acorda aprovar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

PART DE CONTROL

PUNT 6é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE MARÇ DE 2014 AL 15 D'ABRIL DE 2014. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de març de 2014 al 15 d'abril de 2014. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 7é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a formular dues preguntes referides a unes afirmacions o comentaris que va fer l'alcalde l'últim ple municipal, arran d'una pregunta que li havia fet el regidor de Compromís, el Sr. Ferrer, relacionada amb al passeig sud de Benicarló. Concretament, el Sr. Sánchez es refereix al moment que l'alcalde va dir que l'equip de govern d'aleshores va fer una presentació del projecte al saló de plens, on va vindre fins i tot un ministre, i els acusava d'haver-lo fet sense tindre els terrenys. Continua dient que l'alcalde, a més, va dir dues vegades que ara les coses estan millor, perquè almenys ara en estos moments els terrenys ja els tenen. Aleshores, el Sr. Sánchez pregunta a l'alcalde si alguna vegada s'han tingut els terrenys abans d'aprovar un projecte. A continuació, pregunta a l'alcalde si es reafirma i es ratifica en l'afirmació que va fer que deia literalment «ara almenys els terrenys ja els tenim».

En segon lloc, intervé la Sra. Agut Barceló, representant del grup municipal socialista, per a indicar que el dia 28 de febrer de 2014 van entrar per registre una proposta d'un pla d'ocupació orientat a la rehabilitació del conjunt de vivendes per a lloguer social. Per tant, indica que vol saber com està el tema i si han estudiat la proposta.

Seguidament, el Sr. Añó Lores, representant del grup municipal socialista, manifesta que, ha estat repassant el programa electoral del Partit Popular per a Benicarló, en l'apartat de joventut, i, per això, demana que els expliquen, després de tres anys de legislatura i ja quasi entrant al quart any, què han fet o què faran o com estan els següents punts: la dinamització del nou local d'espai jove, les accions d'oci alternatiu nocturn per als caps de setmana, els locals per assajar els grups de joves músics que s'havien de crear i el pla municipal de joventut que s'havia d'elaborar.

Acte seguit, la Sra. Marzá Caldés, representant del grup municipal socialista, pregunta si, una vegada finalitzat l'expedient de reversió de l'ús de les instal·lacions de l'antic centre de salut després de tres anys, ja saben l'ús a què pensen destinar els espais.

A continuació, la Sra. Romero Gadea, representant del grup municipal socialista, manifesta que: «Este Ayuntamiento inauguró en febrero de este año la Casa Tradicional Benicarlanda en la calle Santa Cándida, después de una restauración que ha costado más de 50.000EUR. La pregunta es: ¿ Por qué permanece cerrada al público habitualmente y sólo se abre con un horario muy restringido --dos horas a la semana, los domingos-- si el objetivo de esta restauración era convertir esta casa en un reclamo turístico según palabras de la concejala en prensa? Y otra pregunta: Nuestro grupo municipal reiteradamente durante esta legislatura ha solicitado en comisiones que se cambien, adecenten o arreglen las paradas de autobuses del servicio urbano de transporte, que como cualquiera puede comprobar, locales y visitantes se encuentran en lamentable estado, ruinoso y vergonzoso. La imagen que ofrece nuestra ciudad para visitantes y turistas es, en estas fechas, lamentable. Los usuarios que tienen que hacer uso de este servicio se sienten indignados porqueno tienen un lugar digno donde resguardarse de las inclemencias del tiempo durante todo el año. La pregunta es: ¿Para cuándo tendremos unas paradas dignas en el servicio de autobuses urbanos?»

(Traducció)

Aquest Ajuntament va inaugurar al febrer d'enguany la Casa Tradicional Benicarlanda al carrer de Santa Càndida, després d'una restauració que ha costat més de 50.000 EUR. La pregunta és: Per què roman tancada al públic habitualment i només s'obri en un horari molt restringit --dues hores a la setmana els diumenges--, si l'objectiu d'aquesta restauració era convertir aquesta casa en un reclam turístic segons paraules de la regidora en premsa? I una altra pregunta: El nostre grup municipal reiteradament durant aquesta legislatura ha sol·licitat en comissions que es canvien, endrecen o arreglen les parades d'autobusos del servei urbà de transport, que com qualsevol pot comprovar, locals i visitants, es troben en lamentable estat, ruïnós i vergonyós. La imatge que ofereix la nostra ciutat per a visitants i turistes és, en aquestes dates, lamentable. Els usuaris que han de fer ús d'aquest servei se senten indignats perquè no tenen un lloc digne on protegir-se de les inclemències del temps durant tot l'any. La pregunta és: Per a quan tindrem unes parades dignes en el servei d'autobusos urbans?

Seguidament, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, per a dir que ha vist moviment a l'antic parc de bombers. Aleshores, demana saber què és el que està passant allí, perquè no saben res. Per altra banda, indica que els membres del grup municipal Compromís volen saber quines negociacions està fent l'equip de govern per a la Comissaria de Policia Autonòmica, tan promesa, de la qual es va portar una maqueta a l'Ajuntament en el seu dia.

A continuació, l'alcalde, en relació a les preguntes formulades al passat Ple, indica, respecte d'ADIF, que ha tingut diverses converses a Madrid i té els plans. Diu també que, si volen, després del Ple poden donar-li els correus electrònics i, automàticament, els ho passarà tot.

La Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, demana a l'alcalde que aclarisca si a l'entrevista que havien d'anar a Foment els alcaldes de Benicarló i Peníscola ja no aniran.

L'alcalde li contesta que ell s'ha preocupat per ell.

En un nou torn, la Sra. Miralles s'adreça a l'alcalde per a dir-li que hauria de presentar-se al Ministeri de Foment, encara que l'alcalde de Peníscola no vaja.

L'alcalde repeteix a la Sra. Miralles que ell té els plans ací i, si després li donen els correus electrònics, ell mateix els els passarà a tots.

De nou, la Sra. Miralles s'adreça a l'alcalde per dir-li que al mes de febrer van fer una moció, que va ser subscrita per tots els grups polítics, que li serviria per anar a parlar amb el Ministeri de Foment, dient que era un acord de tot el ple de Benicarló, ja que l'estació té una importància per als ciutadans d'esta comarca, per al turisme i per al desenvolupament econòmic, que no es pot perdre. També recorda que el Partit Socialista, a través del seu senador Enrique Navarro, va fer unes preguntes per escrit al Senat. Així doncs, explica que ha parlat amb ell i li ha dit que passat el termini de contestació d'estes preguntes i, com que no les han contestat per escrit, passarà estes preguntes a la comissió i les farà oralment. Per tant, la Sra. Miralles considera que potser això vol dir que qui calla consent i creu que seria una llàstima que, per no estar damunt d'este tema i per no tindre-hi interés, l'estació de Benicarló deixés de tindre un servei ferroviari com el que tenim ara o, fins i tot, millor. Així doncs, demana a l'alcalde que faça totes les gestions possibles, ja que governen a Madrid, a València i a tots els llocs, perquè si l'estació i els treballadors de Benicarló tenen algun problema, serà més responsabilitat del partit de l'alcalde que de ningú. Tot i això, manifesta que sí que li agradaria veure este projecte que té l'alcalde i que, per suposat, li donarà de seguida el seu correu electrònic.

El Sr. Ferrer, en relació amb aquest tema, indica que creu que està qüestió és molt important, ja que s'està parlant de vint-i-cinc treballadors, que estan treballant a Benicarló, que tenen la vida feta a Benicarló, que les seues famílies estan a Benicarló i que seria molt trist que es desplaçaren a l'Aldea o a Benicàssim, per exemple. Creu que han d'estar damunt d'este tema perquè és un servei que estem tenint a esta comarca i perquè ja està bé que només ens porten coses roïnes com el Castor o com el petroli a les Columbretes i que les coses bones que tenim se les emporten. Per tant, el Sr. Ferrer considera que cal estar en el tema i demana a l'alcalde que insistisca en eixa reunió que havia de tindre a Madrid i, si cal, que es pose en contacte amb l'alcalde de Vinaròs o de Peníscola, que també són del seu grup polític. Afegeix que, segurament, l'alcalde té moltes faenes, però creu que la inquietud de 25 persones o 25 famílies de Benicarló davant la seua possibilitat de modificació dels seus llocs de treball, és suficientment important com per a no deixar-ho.

A continuació, l'alcalde torna a reiterar el que ha dit abans i, a més, matisa que este tema no l'ha deixat, perquè si ho haguera deixat no tindria la documentació que té en estos moments. Així doncs, afirma que l'Ajuntament de Benicarló s'ha preocupat i considera que els ajuntaments s'han de preocupar conjuntament. Fins i tot, creu que una estació amb millor funcionament interessa, fins i tot, més a l'altre poble que a nosaltres, pel tema del turisme. Tot i això, manifesta que al final s'ha menejat l'Ajuntament de Benicarló i tenen tota la documentació. Explica també que simplement s'està parlant d'agrupar el que són els manteniments i, en l'última conversa que s'han tingut, s'ha parlant d'agrupar-ho amb Santa Magdalena, que considera que tampoc és tan lluny. No obstant això, torna a insistir que té la documentació i que, si li passen els correus electrònics, els passarà la documentació.

Seguidament, en relació amb la pregunta formulada per la Sra. Agut Barceló sobre la teleassistència, la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, manifesta que a dia d'avui no ha calgut finançar este servei de teleassistència als usuaris, perquè tots els que s'ha valorat que necessitaven este servei s'han passat a teleajuda. Explica que això haja suposat reestructurar els servicis en un període de temps molt curt, per tant, ha sigut necessària la implicació de tot el personal de Serveis Socials per reorganitzar les xarrades per informar la gent del canvi de servici. Continua dient que este servici se suprimeix perquè l'IMSERSO i la Diputació deixen de finançar el cost de teleassistència que fins ara era gratuït i que l'Ajuntament ha intentat capejar el temporal de la manera que pot. Indica que, a dia d'avui, són 137 altes de teleajuda i tenim únicament 2 persones en llista d'espera, que són 2 sol·licituds del mes de març, les quals està previst que se'ls instal·le en este mes. Amb això, --diu--, el que han intentat és solucionar-ho i seguir donant servicis a les persones, de la manera més fàcil que han pogut, amb la coordinació, per suposat, de Creu Roja, que ha mantingut els usuaris. Continua explicant que s'ha necessitat també la implicació de la Policia Local, perquè en un 30% dels casos, aproximadament, la Policia Local se'n fa càrrec, ja que és l'últim número al qual el programa de teleajuda avisa per a gent que no té massa família. Per tant, la Sra. Vallés considera que, des de desembre de l'any passat que any els va vindre la notícia fins ara, han intentant solucionar-ho de la millor manera que han pogut i el resultat és satisfactori.

Arribat este punt, la Sra. Agut matisa a la Sra. Vallés que quan fa un any es va retirar el servei de teleassistència, es van fer diferents declaracions per part dels membres de l'equip de govern i es va assegurar que es mantindria el servei de teleassistència per als veïns més necessitats. Indica també que es va dir que els tècnics estaven analitzant 300 casos per a veure quins complien els requisits socials, que ja havien previst el problema abans i que estaven buscant solucions. Tot i això, la Sra. Agut assegura que, després de preguntar a tècnics i usuaris, la gent s'ha passat a la teleajuda, perquè hi ha molts usuaris que de cap manera es poden pagar la teleassistència i abans de quedar-se sense cap servei no els queda més remei que quedar-se en la teleajuda. A més, assegura que no s'ha treballat per donar una solució des del primer moment que es va tindre clar que no es volia fer res. A continuació, pregutna que sota quins conceptes revisaven els casos els tècnics, ja que creu que en cap moment s'ha treballat per a tindre uns criteris clars de a qui se li anava a pagar la teleassistència i a qui no. De fet, manifesta que no hi ha una normativa municipal, per la quals els tècnics sàpiguen quin criteri social han de seguir i han de complir. A més, considera que no se sap qui pot arribar a tindre eixa ajuda pagada per l'Ajuntament, perquè no s'ha fet una normativa municipal i, per tant, no se sap a qui volen pagar-li i qui necessita realment eixa ajuda i assistència. Així doncs, la Sra. Agut creu que este tema s'ha portat malament o no s'han estudiat els casos, perquè no s'han donat les armes necessàries i perquè no s'ha treballat per a veure a qui li fa falta i a qui no. Reitera, per tant, que és clar que els usuaris han passat a la teleajuda, perquè aquí no s'ha fet un estudi de quanta gent podria haver-hi i quin cost representaria per a l'Ajuntament. També insistix de nou que el primer que s'ha de fer perquè un tècnic puga treballar i saber a qui li ho pot subvencionar és que se li donen les eines per a treballar i això no s'ha fet. Conclou reiterant que per tots els motius que acaba d'esmentar considera que aquest assumpte s'ha portat molt malament i que no s'ha fet res per a veure la necessitat real existent.

De nou, la Sra. Vallés s'adreça a la Sra. Agut per a dir-li que la intervenció que acaba de fer no hi ha per on agafar-lo. Així doncs, respecte a les paraules de la Sra. Agut quan diu que «ells no tenen normativa», «ells no saben», la Sra. Vallés considera que volen dir que els membres del grup municipal socialista creuen que tot el que es treballa des de Benestar Social es treballa malament. I aquesta afirmació, la diu que li molesta, però no per ella, sinó per tota la gent que està darrere seu i per tot el personal. De fet, la Sra. Vallés li diu que a la Sra. Agut que, quan diu que els tècnics no poden treballar si no tenen criteris, si es pensa és ella qui s'inventa els criteris. Al respecte, la Sra. Vallés indica que la teleassistència no és un servei municipal i, per tant, no hi ha cap normativa que ho regule. A més, explica que la Llei de Racionalitat i Sostenibilitat està posant en dubte tots els serveis socials, per tant, --segons la Sra. Vallés-- només faltaria que l'Ajuntament, de sobte, assumira una competència que no li correspon, com és la teleassistència. A més, considera que si hi ha altres ajuntaments que paguen la teleassistència per a resoldre la situació d'una manera, segurament és perquè estos ajuntaments no tenien la quantitat de gent que teníem nosaltres de teleassistència. De fet, indica que potser el més fàcil i senzill per a l'Ajuntament potser era pagar-ho, perquè ho haguera conveniat amb Creu Roja, s'hagueren llevat el problema de damunt i la gent de l'àrea de Serveis Socials haguera estat d'allò més tranquil·la. Tot i això, explica que l'Ajuntament de Benicarló va fer els corresponents estudis econòmics i se sabia tots els usuaris que hi havia en telassistència i el cost que suposava, que eren 54.000 EUR. Per tant, li pregunta a la Sra. Agut d'on vol traure els diners i afegix que, si volen, que agafen el pressupost i diguen tot el que s'ha de llevar. No obstant això, la Sra. Vallés considera que tot no se soluciona en diners i que ells estan ací per a gestionar amb responsabilitat i assumir cadascú el que considera què pot fer. De fet, assegura que a ella l'han votada per a decidir això i, per això, està gestionant. En canvi, --diu, la Sra. Vallés-- que el dia que ells guanyen les eleccions, si la Sra. Agut està de regidora de Benestar Social que faça el que li done la gana, però mentre el seu grup estiga gestionen de la manera que consideren oportuna. La Sra. Vallés afegix que potser el grup socialista pensa que ho farien millor, però ella creu que el seu grup està gestionat amb responsabilitat. A més, explica que la gent de la seua àrea en cap moment va plantejar l'opció que l'Ajuntament pagara això, perquè no és una competència que ens corresponga i perquè teníem més de 200 usuaris en teleassistència. Per això, reitera que s'ha fet el transvàs de tota eixa gent a teleajuda i han passat més del 50% a teleajuda i molta gent s'ha quedat en teleassistència. També diu que Creu Roja ha intentat solucionar la problemàtica de la gent que no podia pagar i que també existixen els telèfons de suport, que es donen provisionalment mentre que no s'instal·le la teleajuda. Per tant, la Sra. Vallés reitera a la Sra. Agut que quan diu es treballa malament, a ella l'ofén, per ella i per tota la gent que hi ha al darrere. Conclou dient que IMSERSO i Diputació han de saber finançar este servei, encara el problema li ha caigut a l'Ajuntament i s'ha intentat campejar de la millor manera possible.

Respecte de les obres que s'havien de fer al Geriàtric, la Sra. Vallés indica que respecte a l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats, al mes d'octubre es va portar una modificació del capítol d'inversions i després en un decret amb la generació d'una quantitat de 13.726 EUR per a la substitució d'uns banys al Geriàtric. Així mateix, comenta que tenien pendent també la liquidació del pressupost per a saber quina quantitat hi restaria per a executar tot el muntant d'obres que s'han de fer al Centre Geriàtric. Aleshores, explica que l'obra dels banys va a començar-se ja i per a la resta d'obres en uns mesos tindran els projectes definitius per a saber el cost total i programar l'execució de les obres.

En relació amb això, la Sra. Agut diu a la Sra. Vallés que en un principi, al ple del mes de juliol de 2012, els membres del grup municipal socialista els van fer constar les deficiències que hi havia al Geriàtric i que els van contestar al setembre del 2012 dient-los que hi ha via problemes de cablejat, de la llum, amb una columna, els banys, etc. També indica que la resposta va ser que s'havien donat les ordres oportunes als Serveis Tècnics d'Urbanisme per donar prioritat a este assumpte i s'hi estava treballant. Afegix que és veritat que al 2013 hi havia uns sobrants de diners i que es va dir que s'arreglarien els tres banys del Geriàtric, però la Sra. Agut vol deixar constància que això va ser al mes d'octubre de l'any passat i han passat quasi sis mesos. Tot i això, reconeix que ella ho va preguntar en una comissió i li van dir que el pressupost li pareixia car i que volien veure si n'eixia un altre de més barat. Per tant, la Sra. Agut considera que, entre unes coses i altres, fa quasi dos anys que les persones majors segueixen en la mateixa precarietat que abans o, fins i tot, estan pitjor perquè ella ha parlat amb els tècnics i li van indicar que el dia 25 van remetre un informe d'urgència per a la substitució de tota la instal·lació de canonades de l'ala sur. Així doncs, la Sra. Agut creu que si fa dos anys s'hagueren començat a solucionar problemes, avui no estaríem així i que el problema és que tot eixe retard qui el paga són els nostres majors i els usuaris que estan allí. Per altra banda, la Sra. Agut manifesta que s'alegra que es tiren endavant les obres, ja que això voldrà dir que haurà valgut la pena haver tret el tema.

A continuació, la Sra. Vallés s'adreça a la Sra. Agut per a dir-li que el que queda per executar d'obra és un muntant important, però abans d'executar l'obra s'havia d'incorporar tot el tema de la instal·lació elèctrica. Durant l'any passat, --explica--, es va fer el contracte menor perquè es revisés la instal·lació elèctrica, perquè es podia executar l'obra si al mateix temps es feia la reforma de la instal·lació elèctrica. Tanmateix, la Sra. Vallés diu que la Sra. Agut sap que el Centre Geriàtric és un tema prioritari en el Centre Geriàtric més que una altra cosa i que el projecte actual no recollia el tema de la legalització de la instal·lació elèctrica, perquè no està legalitzada, amb el risc que això comporta. Continua explicant que al final de desembre de 2013 es va tindre el projecte definitiu elèctric i ara s'està valorant de quina manera s'ha d'executar. També diu que la Sra. Agut no ha d'oblidar que hi ha una part important, que és la consignació pressupostària, perquè la part d'obres apujarà molts diners i les línies de subvencions de Conselleria per a manteniment i inversions en els centres ja estan esgotades. Per tant, indica que serà un esforç que haurà de fer l'Ajuntament. D'altra banda, la Sra. Vallés suggerix a la Sra. Agut que pregunte a l'interventor de l'exercici anterior, el Sr. Fernando Ferrer, què es va fer amb la liquidació del pressupost, de la partida d'inversions, ja que, com que estan totes les certificacions d'obra pendents d'executar, no es tenia clar en cap moment quants de quants diners es disposava. A dia d'avui, --indica--, en la liquidació del pressupost ja es té la quantitat total i quan estiga el projecte definitiu tancat i una part de les obres executada, doncs, s'executarà la substitució de la canonada.

A continuació, l'alcalde dóna la paraula al Sr. Urquizu Mejías perquè responga la pregunta que va formular el Sr. Ferrer al Ple passat respecte del tema d'AIDIMA. Així doncs, el Sr. Urquizu, representant del grup municipal popular, manifesta que s'ha adequat el recinte, que s'han fet els treballs de jardineria, pintura i neteja per part de la Brigada i els Serveis Tècnics Municipals i s'està intentant que Iberdrola hi done la llum. Malauradament, --explica--, quan l'Institut Tecnològic d'AIDIMA va abandonar el centre i a fi d'evitar despeses, va donar de baixa el contracte i Iberdrola, com el transformador és vell, ha demanat que s'adapte. Tot i això, els serveis tècnics han estat treballant en esta qüestió i han fet veure a Iberdrola que això no és un transformador per a indústria, sinó que és un transformador per a un centre de dinamització empresarial o per a tindre un viver d'empreses o per al que siga. Finalment, --diu el Sr. Urquizu--, Iberdrola està d'acord i ha demanat una còpia dels butlletins, encara que AIDIMA no la còpia i s'ha demanat a la delegació d'Indústria. Per tant, el Sr. Urquizu assegura que tan prompte Indústria done la còpia dels butlletins, Iberdrola procedirà a la connexió i, a nivell d'infraestructures, el centre estarà llest. D'altra banda, el Sr. Urquizu explica que, quan el nou interventor, el Sr. Antonio Losilla, va prendre possessió li va preguntar si el podia ajudar en alguna cosa i ell li va dir que no sabia molt bé si traslladar allí funcionaris municipals. Així doncs, segons el Sr. Urquizu, el Sr. Losilla s'ha compromés a tirar-li una mà per posar el centre en funcionament al més aviat possible, encara que no es tracta d'una fiscalització, sinó d'un oferiment de treball per avançar el màxim possible.

Tot seguit, el Sr. Ferrer, manifesta al Sr. Urquizu que no sap si s'ha quedat millor o pitjor o si està més content o menys content de l'explicació que li ha fet el Sr. Urquizu. A més, indica el Sr. Ferrer que això li ho demanem a la Generalitat, que ens fan una cessió d'un any, i que porten quatre mesos intentant arreglar coses i no se sap si al mes de desembre això ho tindrem o no ho tindrem. Ara bé, considera que del que es volia fer, no es fa res, ja que --diu, el Sr. Ferrer-- que això era per a fer un centre de promoció d'ocupació. Per tant, demana al Sr. Urquizu que pose gent a pintar i a instal·lar llum i almenys tindríem gent treballant allí. Tot això, els Sr. Ferrer pensa que li queden vuit mesos solament i que l'any que ve la Generalitat ho pot demanar, quan ja estarà l'aigua i tot pintat arreglat. La veritat és que s'ha quedat pitjor que estava.

En un nou torn, el Sr. Urquizu expressa que lamenta molt que el Sr. Ferrer no s'haja quedat conforme, encara que indica que a ell li preocupa esta qüestió i tots els dies està preguntant al respecte. Per altra banda, el Sr. Ferrer sap que hi ha un conveni de cessió i, a més, existeix l'esborrany d'un conveni entre l'Ajuntament i la Diputació, perquè hi radique un centre de desenvolupament empresarial. Per tant, considera que és aquesta part la que s'ha d'acabar de perfilar. Afegix que ell va demanar assessorament en este sentit, perquè començava a tindre dubtes seriosos en l'ús que se li havia de donar al centre, ja que el seu plantejament inicial, seguint instruccions de Diputació, era el de destinar-hi part dels serveis municipals. D'altra banda, el Sr. Urquizu explica que una funcionària de l'Ajuntament, visitant el centre, li va fer veure clarament que traslladar allí serveis municipals era restar potencialitat i possibilitats a l'ús de l'edifici. És a dir, el Sr. Urquizu considera que emplenar allò de funcionaris, és restar espai a empreses, a formació, a associacions i, en general, a dinamisme del poble. Així doncs, conclou reiterant que esta qüestió el preocupa i és una cosa que persegueix tots els dies.

Respecte de la pregunta formulada pel Sr. Ferrer en el ple del mes anterior, referida a la Policia Local del camp, el Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal popular, respon que la Policia Local és un cos únic, amb independència de les especialitats que després es puguen crear. A més, manifesta que, quan un entra un policia, entra d'agent, sense cap especialitat i així consta en la relació de llocs de treball. És a dir, explica que no consta que cap agent tinga cap especialitat, encara que després es poden crear. Així doncs, diu que les funcions de la policia local són la totalitat del municipi, és a dir, tant el nucli urbà com el terme o la població rural. A més, indica que hi ha quatre persones que es dediquen a la policia rural, però no hi ha cap contraordre que diga que, quan hi ha destinada una patrulla, per exemple, al centre del poble, es puga destinar al terme si hi ha alguna incidència. Afegeix que es fa un gran esforç la policia local per arribar a totes els servicis, tant urbans com rurals i que estan davant d'un problema no només a nivell de Benicarló, sinó a nivell nacional. Continua la seua intervenció dient que és necessari un canvi de lleis, un canvi de les penes i que s'està treballant en este sentit i poc poden fer els ajuntaments. A més, assegura que la Policia Local de Benicarló està les 24 hores del dia i que el Sr. Ferrer ho ha vist en la memòria, així com totes les faenes que es fan i els torns. Per això, el Sr. Marzal diu al Sr. Ferrer es fa un esforç per mantindre els llocs dels 4 agents rurals i, per tant, el camp no s'ha quedat sense cap patrulla rural que el puga vigilar.

El Sr. Ferrer, seguidament, indica al Sr. Marzal que entén que no hi ha especialitats dins de la Policia Local i que és un cos global i que quan fa falta al camp se destina més gent. Ara bé, el Sr. Ferrer pregunta que què passa quan fa falta al poble i si se lleva del camp, ja que considera que deu ser recíproc això. També es referix a les paraules del Sr. Marzal on deia que es fa un gran esforç per part de la policia local, la qual cosa diu que té clara i que és la gent qui està fent un gran esforç. Quant a l'afirmació del Sr. Marzal quan deia que ho estan treballant i que és un problema a nivell de l'Estat, el Sr. Ferrer demana al Sr. Marzal que parle amb el seu ministre i li diga que, a més de fer una llei de l'avort, faça una llei perquè quan un roba carxofes el tanquen a la presó. Afegeix que ell no en té, de ministre, però que si en tinguera no li haguera dit que fera la llei de l'avort, que li ha manat l'OPUS. El Sr. Ferrer continua dient que el partit del Sr. Marzal va prometre en campanya electoral que posarien policia al terme, concretament, dos policies al matí, dos a la tarde i dos de nit, 7 dies a la setmana, 365 dies a l'any. Per tant, pregunta si és una mentida el que van dir o és que els dóna completament igual. De fet, el Sr. Ferrer creu que si el Partit Popular va fer eixa promesa i la gent els va votar, tenint 13 regidors com tenen, el menys que podrien fer és complir-ho, ja que ho van prometre en l'última campanya electoral i també en l'anterior, dient que no es podia passejar pel poble, perquè feia temor. Per tant, el Sr. Ferrer considera que no han solucionat el problema i es pregunta si quan van fer aquella promesa estaven pensant que vindria els de la Policia Autonòmica --que no ha vingut-- o que la Guàrdia Civil tindria 20 o 25 guàrdies civils més --que no els té-- o que la Policia Local, que en estos moments té 5 places a ocupar i no les ocupa. I el Sr. Ferrer conclou reiterant la seu pregunta de si el que van prometre en el programa electoral pensen complir-ho o no.

En un nou torn, el Sr. Marzal s'adreça al Sr. Ferrer per a manifestar-li que pensa que aquest està mesclant molts de temes en esta mateixa pregunta i que és un poc alarmista en este tema, perquè està intentant mesclar el programa electoral, encara que s'alegra molt que conega el programa electoral del Partit Popular de Benicarló. A més, el Sr. Marzal assegura que ell té l'últim programa electoral i tot el que hi diu ho estan complint fil per randa. A continuació, agraeix al Sr. Ferrer el que ha dit de l'esforç, però, quant a les paraules que ha dit que a Benicarló no es pot viure, indica que no les pot tolerar, perquè la Policia Local treballa les 24 hores del dia i, quan fa falta anar al camp, va al camp i, quan fa falta estar al centre del poble, s'està al centre del poble. Per tant, creu que no es qüestió de tindre més policia, és qüestió de gestionar i assegura que això és el que estem fent l'equip de govern. A més, assegura que s'han mantingut els 4 policies locals rurals i s'està estan fent un 77,3% més de controls al camp que al casc urbà. Per tant, demana al Sr. Ferrer que no intente mesclar aquí les coses i donar-los les culpes d'eixe tipus de robatoris.

Tot seguit, la Sra. Miralles, respecte de la pregunta que va formular sobre el col·legi Ángel Estéban, s'adreça a l'alcalde i li diu que en la Junta de Portaveus ell va fer un comentari que deia que explicava el tema de l'Ángel Esteban, perquè li ho preguntaven als plens i que ella no va considerar que allò fóra la resposta a la pregunta que li van fer. De fet, recorda que ella va fer la pregunta i que el Sr. Ferrer també li la va fer. A continuació, la Sra. Miralles indica que l'alcalde, respecte la qüestió del CEIP Ángel Estébam, sempre afirma que no ell té cap culpa ni la Generalitat ni l'Ajuntament, però que ella, veient les últimes informacions que han sortit a la premsa, no pot estar d'acord. Explica que hi ha dos informacions, del 16 d'abril i el 3 d'abril, que asseguren que la Generalitat no ha pagat el projecte a l'arquitecte, amb la qual cosa sí que hi ha una responsabilitat de la Generalitat del Partit Popular.

A continuació, l'alcalde afirma que això no és veritat.

Després, la Sra. Miralles insisteix en el que ha dit anteriorment, matisant que això és el que surt en premsa.

A això, l'alcalde contesta que és una informació del mes de desembre.

En un nou torn, la Sra. Miralles manifesta que això és una informació de premsa d'esta setmana i que ha parlat amb una persona de la comunitat educativa del centre, que parla directament amb l'empresa, i esta mateixa afirmació que va sortir en premsa li la va fer a ella. Per tant, demana a l'alcalde que no torne a dir que la Generalitat no té cap responsabilitat, perquè li sembla que està mentint. D'altra banda, la Sra. Miralles indica que torna a haver un altre article en la pàgina web de la Conselleria, del 13 d'abril, on nomena els col·legis que s'han fet, els que s'estan fent i els que es faran en un titular que diu «Más de 3.000 alumnos dejan de estudiar en aulas prefabricadas». Tot i això, la Sra. Miralles diu que el col·legi de Benicarló no hi surt. Per tant, la Sra. Miralles pregunta per què no surt Benicarló en esta relació de col·legis que s'han fet, que s'estan fent i que es faran fins al final de la legislatura. De fet, assegura que la comunitat educativa està preocupada. Així doncs, demana a l'alcalde que, ja que la Conselleria i ells són del mateix partit, que es preocupe d'este tema i si és un problema de Conselleria que per favor se solucione, perquè la gent realment sí que vol saber quan comencen les obres. A més, indica que l'Ajuntament ha urbanitzat el sector, ha posat els terrenys a disposició i els veïns estan pagant les quotes d'urbanització, tot i tindre dificultats, i només faltaria que l'escola no es faça. Tot i això, la Sra. Miralles demana que, ja que quan es fan les coses l'alcalde es penja la medalla, quan no es fan, es responsabilitze.

Tot seguit, l'alcalde indica a la Sra. Miralles que les quotes d'urbanització no s'estan pagant i torna a repetir el que va dir a la Junta de Portaveus: és un problema d'empresa i no és un tema ni de Conselleria ni de l'Ajuntament. I insisteix que l'Ajuntament no té res a veure. En segon lloc, explica que l'arquitecte sí que ha cobrat i que aquesta informació és del mes de desembre. A més, indica que l'última notícia que té és de la setmana passada i era en relació amb l'existència d'unes modificacions d'obres a realitzar. Per tant, diu que eixe punt és el punt on es troba la situació, ja que a l'empresa se li va adjudicar l'obra i si es rescindeix el contracte, de tothom són sabudes les conseqüències. I conclou reiterant que és un tema de l'empresa.

A continuació, el Sr. Ferrer demana a l'alcalde que entenga que ells estan ací per a punxar-los i per a intentar que la seua idea siga més bona que la seua de cara al públic. Ara bé, considera que, en el tema de l'escola, estan junts i estes crítiques que li fan al Ple o a la Junta de Portaveus no deixen de ser una agullonada perquè quan vaja a parlar amb qui siga, diga: «Escolte, a mi em pressionen allà, em pressionen els pares, em pressionen els directius de l'escola, em pressionen els del PSOE, em pressionen els del Compromís, em pressionen els meus companys». El Sr. Ferrer entén que l'Ajuntament ha fet el que havia de fer, però que esta situació no pot continuar. A més, el Sr. Ferrer indica sol·licita a l'alcalde que demane la reserva de crèdit a la Generalitat per a veure si tenim els diners per a fer l'escola. Tot i això, reconeix que és difícil, però creu que estan tots d'acord en este tema i té el suport de tot Benicarló.

L'alcalde, respecte de la intervenció del Sr. Ferrer, matisa que li agraeix el suport tan efusiu, però en relació amb la reserva de crèdit li indica que no la demanarà, perquè quan s'adjudica una obra han d'estar els diners, perquè si no, no es pot adjudicar. Finalment, l'alcalde conclou la intervenció dient que l'Ajuntament ha fet tota la faena que havia de fer i reitera que és un problema d'empresa i no és de la Generalitat ni de l'Ajuntament.

En un nou torn, fa ús de la paraula la Sra. Vallés per a respondre a la pregunta que li va formular el ple passat la Sra. Agut sobre el pla d'ocupació. Al respecte, indica que l'esmentada proposta es va presentar per registre i, en principi, estaven preparant una contestació per escrit. Per altra banda, manifesta que l'esmentada proposta té una sèrie d'incongruències, entre les quals la que fa referència a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, ja que ha de ser la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Potser, --indica, la Sra. Vallés--, que alguna part del conveni no l'han entesa o no se l'han llegida bé, però l'Ajuntament no té adjudicada cap vivenda, com es fa menció diverses vegades en el Pla d'ocupació. Així doncs, reitera que l'Ajuntament no té adjudicada cap vivenda i no entra dins de les competències de l'Ajuntament reparar les vivendes d'eixe pla. Continua la seua intervenció dient que la seua diputada autonòmica en la seua intervenció, on reclamava el pagament de les ajudes de vivendes, va explicar quins tipus de vivendes havien entrat. Concretament, --diu, la Sra. Vallés--, eren les vivendes que els bancs no tenien en condicions d'habitabilitat. Per tant, la Sra. Vallés considera que és responsabilitat dels bancs condicionar eixes vivendes. Respecte al fons del Pla d'ocupació, la Sra. Vallés assegura que li prepararan la resposta, però li avança que serà un poc difícil entrar en això perquè el sentit de la proposta no té fonament.

A continuació, la Sra. Miralles manifesta a la Sra. Vallés que la part tècnica la deixaven als membres de l'equip de govern, però la idea principal d'això era simplement que es fera un pla d'ocupació. Explica que el seu grup sempre denuncia que este Ajuntament no té cap pla d'ocupació. De fet, diu que el Sr. Urquizu, en una de les reunions del Consell de Desenvolupament Local, li sembla que va afirmar que era una bona idea i que l'estudiarien. Per tant, reitera que, encara que la part tècnica la deixen per als membres de l'equip de govern, el pla és una idea que els membres del grup municipal socialista plantegen. A més, considera que si l'Ajuntament o els bancs tenen un fons de vivendes per a donar-les per a lloguer social i estes vivendes realment no les tenen en condicions d'habitabilitat, cal que de l'Ajuntament es convenie alguna cosa perquè es puguen fer uns contractes de treball perquè la gent puga treballar allí, pagant-li el banc o pagant-li qui siga. Així doncs, creu que això sí que es pot gestionar des de l'Ajuntament, de manera que l'Ajuntament puga fer de mediador entre el banc i esta gent que puga anar a treballar o el que faça falta. Afegeix que la setmana passada van comprovar que els advocats que estan a la Cambra Agrària, --que són els que gestionen el tema de les hipoteques i dels desnonaments--, no sabien que hi havia un conveni amb la FEMP per a una gestió de vivendes de lloguer social. I, per a la Sra. Miralles, no és admissible que esta gent no en sàpiga res i, fins i tot, hagen demanat al seu grup el conveni perquè ni el tenien, quan estes persones haurien de ser el primers a assabentar-se d'això per a poder oferir-ho a les persones que tenen dificultat o que estan desallotjades de la seua casa perquè no poden pagar. D'altra banda, admet l'afirmació de la Sra. Vallés diu sobre que allò tenia moltes deficiències tècniques. De fet, diu que ella s'ho creu, encara que recorda que en un dels punts es deia que l'Ajuntament havia d'estudiar tècnicament si era possible o si calia conveniar amb els bancs. Conclou dient que si els contesten per escrit, els pareix molt bé i que estan esperant la resposta, però que ella pensa que com a idea era interessant.

La Sra. Vallés reitera a la Sra. Miralles que li contestaran la proposta per escrit, però que el que ha comentat dels advocats és una informació que desconeix i ho miraran, encara que li estranya moltíssim. La Sra. Vallés continua la seua intervenció dient que, quan li van preguntar en un Ple que si s'havia adherit algú al pla, li va dir que feia un any que l'havien firmat i que era per a persones que havien sigut desnonades d'una vivenda en propietat i era el mateix banc que li oferia eixe lloguer. Diu també que li va comentar en aquell moment que una persona s'havia interessat, però que no sabien res més. Tot i això, indica que ara ja poden dir que una persona es va interessar, va seguir tot el procés i no va fer falta l'assessorament de l'Ajuntament, --que és al que l'Ajuntament es comprometia--. Explica que a aquesta persona ha sigut el banc qui li ha fer el contracte de lloguer i, després d'unes reformes a la vivenda que taradaran 2 mesos, aquesta persona podrà accedir-hi, amb un preu de lloguer solidari de 100 EUR al mes. Per tant, la Sra. Vallés demana que no barregen una cosa amb l'altra. Tot i això, la Sra. Vallés indica que li sembla bé que intenten fer un pla d'ocupació i que se'n pot parlar, però per llançar idees podrien matisar una miqueta i concretar perquè al final s'embolica la gent. Conclou dient que considera que la proposta del seu pla d'ocupació és per a mirar-la, perquè tal com està redactada pareix que no s'han llegit el conveni.

Seguidament, la Sra. Vallés, en relació amb la pregunta que ha formulat la Sra. Marzá Caldés sobre l'antic centre de salut, contesta que finalment l'ús serà social. Explica que hi ha diferents opcions, però que al final es va decidir que l'ús fora social. Afegeix que ja hi ha consignació en el pressupost de 2014 per a inversions, per a adaptar l'espai i ja s'ha remès a la Conselleria la contestació sobre la part de l'espai que demanaven quedar. Diu també que la idea és anar instal·lant entitats socials i que siga un espai polivalent per a totes les entitats, amb diferents espais compartits.

La Sra. Marzá dóna les gràcies a la Sra. Vallés per la informació que ha facilitat i, alhora, demana a la Sra. Vallés que matise una miqueta més les coses, perquè, atès que tenen la consignació pressupostària, ella pressuposa que els membres de l'equip de govern ja tenen clar en estos moments què és el que va allí. Aleshores, pregunta a què es destinaran eixos 1.000 m2 que tenim, perquè hi ha moltes entitats que estan reclamant locals o tenen problemes de locals, fins i tot, per a fer activitats.

Al respecte, la Sra. Vallés indica a la Sra. Marzá que durant l'any passat hi havia diverses alternatives i des de l'àrea no es va seguir treballant en eixa línia perquè possiblement l'espai es podia destinar a altres coses. Explica que en el moment que s'ha valorat que és per a ús social, l'única cosa que els preocupa és poder traure-li el màxim rendiment a l'espai, perquè cada entitat té el seu treball específic, amb les seues necessitats concretes. Afegeix que també es compta amb l'espai de Fundació Bancaixa i coses que inicialment es pensava que s'hi podien traslladar, s'han estat traslladant a l'espai de Fundació Bancaixa. Per tant, indica que pràcticament a l'antic centre de salut tot seran entitats socials, encara que hi ha una part que es vol destinar a sales de formació, perquè les entitats puguen fer cursos, i una altra part a tallers. Finalment, diu que, encara que s'està treballant en la línia esmentada, a dia d'avui no li pot explicar de forma concreta i detallada totes les entitat que hi aniran.

Tot seguit, la Sra. Eugenio Bayo, representant del grup municipal popular, en relació amb la pregunta formulada per la Sra. Romero Gadea sobre la Casa Tradicional Benicarlanda manifesta el següent: «En referencia a lo que me preguntaba la Sra. Romero, pues bueno, sí, efectivamente ahora el horario de apertura al público es los domingos por la mañana, pero tengo que decirle que durante toda la semana, excepto los lunes y domingos por la tarde que tenemos cerrado, previa cita se puede visitar la casa de Santa Cándida, al igual que cualquier edificio municipal cultural de los que tenemos disponibles, al igual que el Poblado Ibérico, de manera que el horario va en función del personal que tenemos y de la época del año. Esperemos que ahora para el verano, pues, la podamos tener más días abierta y bueno, yo creo que lo importante es la rehabilitación y conservación de los edificios culturales que es lo más importante y luegok pues, la apertura de los mismos va en función del personal y de la época».

(Traducció)

En referència al que em preguntava la Sra. Romero, efectivament, ara l'horari d'obertura al públic és els diumenges al matí, però he de dir-li que durant tota la setmana, excepte els dilluns i diumenges a la vesprada que tenim tancat, prèvia cita es pot visitar la Casa de Santa Càndida, igual que qualsevol edifici municipal cultural que tenim disponibles o el Poblat Ibèric. Per tant, l'horari va en funció del personal que tenim i de l'època de l'any. Esperem que ara per a l'estiu, doncs, la puguem tenir més dies oberta i jo crec que l'important és la rehabilitació i conservació dels edificis culturals que és el més important i, després, l'obertura d'aquests va en funció del personal i de l'època.

A continuació, la Sra. Romero s'adreça a la Sra. Eugenio i li expressa el següent: «Yo entiendo que es importante la rehabilitación, però tambén se ha publicitado como "Museo "tnogràfico de Benicarló"». Entonces, si se ha hecho toda esta publicidad de cara a la gente, pues, estaría bien que mantuviésemos como mínimo un horario con criterio, porque claro, la gente que viene de fuera no llama para pedir una cita para visitar la casa. Es gente que viene, a lo mejor desplazados, turistas que siempre se encuentran la casa cerrada. Entonces, da como muy mala imagen. Yo entiendo que no tienen personal, pero usted ya sabía cuando inauguró esta casa que iba a precisar de un horario e iba a precisar de personal. Luego, no se ha hecho una planificación adecuada. Simplemente, se ha rehabilitado, que me parece muy bien, pero no tendría ni que haber inaugurado ni abierto al público en estas condiciones. ¿Para qué la abrimos al público?. ¿Para tenerla cerrada y abrirla 3 horas a la semana?.No sé. No me parece de recibo y, luego, que salgamos a la prensa como que hemos inaugurado un museo etnográfico.»

(Traducció)

Jo entenc que és important la rehabilitació, però també s'ha publicita com Museu Etnogràfic de Benicarló. Llavors, si s'ha fet tota aquesta publicitat de cara a la gent, doncs, estaria bé que mantinguérem com a mínim un horari amb criteri, perquè la gent que ve de fora no telefona per a demanar una cita per a visitar la casa. És gent que ve, potser desplaçats, turistes que sempre es troben la casa tancada. Llavors, dóna com molt mala imatge. Jo entenc que no tenen personal, però vostè ja sabia quan va inaugurar aquesta casa que anava a necessitar un horari i anava a necessitar personal. Després, no s'ha fet una planificació adequada. Simplement, s'ha rehabilitat, que em sembla molt bé, però no hauria d'haver-se inaugurat ni obert al públic en aquestes condicions. Per a què l'obrim al públic? Per a tenir-la tancada i obrir-la 3 hores a la setmana? No sé. No em sembla de rebut i, després, que isquem a la premsa com que hem inaugurat un museu etnogràfic.

Seguidament, la Sra. Eugenio, en relació amb la intervenció efectuada per la Sra. Romero, manifesta que: «La verdad no conozco a nadie que me haya dicho que la casa se la ha encontrado cerrada porque visitas, no te puedo decir las cifras, pero ya diré si quiere las personas que han pasado por allíy la gente sí que pregunta porque la verdad, para eso tenemos un museo que está abierto todos los días de la semana, excepto los lunes, y la gente va allí a preguntar. Tenemos una agenda donde se publicitan los horarios, tenemos una página en el Ayuntamiento donde te puedes informar y, bueno, las cosas están como está. Yo lo que no puedo hacer es rehabilitar una casa y tenerla cerrada. La tengo que tener abierta. Eso es evidente. ¿Cuándo y cómo? Pues, en función de lo que se puede y nada más.»

(Traducció)

La veritat no conec ningú que m'haja dit que la casa l'ha trobat tancada perquè de visites, no et puc dir les xifres, però ja diré, si vol, les persones que han passat per allí i la gent sí que pregunta, perquè per això tenim un museu que està obert tots els dies de la setmana, excepte els dilluns i la gent va allí a preguntar. Tenim una agenda on es publiciten els horaris, tenim una pàgina, l'Ajuntament on et pots informar i, bé, les coses estan com està. Jo el que no puc fer és rehabilitar una casa i tenir-la tancada. L'he de tenir oberta. Açò és evident. Quan i com? Doncs, en funció del que es pot i res més.

Per una altra banda, en relació amb la pregunta que ha formulat el Sr. Ferrer sobre el que està passant en les immediacions del parc de bombers, el Sr. López González, representant del grup municipal popular, indica que el moviment que hi ha hagut allí últimament han sigut els camions de FCC de les escombraries, ja que, en el pàrquing habitual que utilitzen, Iberdrola ha hagut de fer una sèrie d'actuacions que ha suposat el tall d'eixe carrer. Així doncs, --explica--, FCC va demanar al Departament de Medi Ambient si disposaven d'algun lloc i es va pensar que el més adequat, per comoditat per a l'entrada i sortida dels camions, era el parc de bombers.

El Sr. Ferrer, tot seguit, pregunta si, després d'haver renovat un any el contracte i sabent que FCC ho cobra tot, se li ha demanat una compensació econòmica per ocupació i ús d'instal·lacions municipals, tractant-se d'una empresa privada.

El Sr. López, a continuació, indica al Sr. Ferrer que no és així. Així doncs, en primer lloc, manifesta que traure profit del fet que una empresa tinga un problema, --en este cas, una empresa que presta un servei municipal--, no és correcte. I en segon lloc, diu que no val la pena entrar en petits detalls per una ocupació de dies o setmanes. Tot i això, indica que potser s'ha d'aprofitar la casuística i després demanar-los en funció del que es crega convenient.

En un nou torn, intervé el Sr. Marzal per a dir al Sr. Ferrer que, en relació amb la pregunta que ha formulat sobre la comissaria de la Policia Autonòmica, el Sr. Ferrer sap que quan la Generalitat diga que es faça la comissaria, de seguida els ho faran saber als grups de l'oposició.

El Sr. Ferrer, seguidament, exclama que es va portar la maqueta, però no tenien diners per a fer-ho.

El Sr. Marzal matisa de diners sí, l'Ajuntament sí que en tenia, però ho havia de fer la Generalitat. Explica que l'Ajuntament va fer tota la faena i la Generalitat els va dir que no hi havia consignació pressupostària. Per tant, --diu-- l'equip de govern va considerar que hi havia altres preferències a Benicarló i a altres municipis, encara que no van renunciar a eixa comissaria. De fet, explica que hi ha un pla de la Generalitat, que s'anomena PISE (Pla d'Infraestructures de Seguretat i Emergències) i Benicarló està dins d'eixe pla. Conclou dient que el tema dels terrenys ja es farà i li demana que no li torne a esmentar el tema de la maqueta, ja que potser quan es faça es farà més gran i la maqueta serà més gran.

Finalment, l'alcalde indica que la resta de preguntes es respondran en la propera sessió plenària que tinga lloc.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22.20 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau,
Benicarló, 25 d'abril de 2014	L'alcalde Marcelino Domingo Pruñonosa