OBRES D'URBANITZACIÓ ÀMBIT	417.599,98 EUR
Obres Fase 1a	194.768,63 EUR
Obres Fase 2a	222.831,35 EUR
Honoraris en fase 1 (segons la proposició juridicoeconòmica)	7.700,63 EUR
Honoraris en fase 2 (segons la proposició juridicoeconòmica)	26.156,39 EUR
SUPLEMENT EPSAR	Per determinar

(...)

A fi de finalitzar el procés de gestió, prèviament a l'execució de les obres d'urbanització de la segona fase, es procedirà a la liquidació d'una primera quota o quota núm. 0, en la qual s'inclouran totes les despeses i drets derivats de les indemnitzacions i compensacions. Aquestes es liquidaran per poder inscriure en el registre de la propietat les corresponents parcel·les resultants.

(...)

Vuité. A fi de posar al cobrament les quotes d'urbanització que es vagen generant, es redacta el següent calendari:

Quota núm. 0. Equivalent als saldos creditors i deutors per compensacions i indemnitzacions de cadascun dels propietaris afectats pel programa. Aquesta quota s'ha de girar prèviament a la inscripció en el Registre de la propietat del projecte de reparcel·lació, ser independent de l'execució de la primera fase i ha d'haver estat liquidada prèviament a l'inici de la segona fase.

La generació de les quotes de costejament de l'obra de la primera fase s'han de girar mensualment juntament amb les certificacions d'obra, que s'han de redactar d'acord amb la legislació sobre contractes públics vigent i reportar una vegada aprovada la certificació per l'Ajuntament de Benicarló.

Per a l'execució de la primera fase ja existeix actualment disponibilitat dels terrenys necessaris, per la qual cosa no hi ha necessitat de document de gestió complementari.

Per a l'execució de les obres de la segona fase, ha de redactar-se i aprovar-se un nou calendari de quotes per a les obres pendents en aquesta fase.»

4. Després del corresponent procediment de licitació de l'execució de les obres per part de l'agent urbanitzador, en data 29 de novembre de 2013, es van iniciar les obres de reurbanització del carrer de les Moreres, corresponents a la Fase 1.

5. En data 15 de maig de 2014 (registre d'entrada núm. 7.433), l'agent urbanitzador va presentar per a la seua aprovació, el calendari de quotes, de la número 0 a la quota número 5, on s'hi fixava una determinada data per a cadascuna, l'import, inclòs IVA, per establir els diferents terminis en els quals, sobre els propietaris afectats, es poden repercutir les despeses d'urbanització del Programa .

6. En data 28 de maig de 2014, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, una vegada examinat el document presentat, detecta que aquest manca de la memòria i que el calendari no s'ajusta a l'aprovat en el seu moment, doncs no té en compte que els afectats al pagament de la primera fase són dos, la Fundació Compte Fibla i l'Ajuntament de Benicarló, aquest últim, assumint els costos d'urbanització que correspondrien als propietaris de parcel·les al c. de les Moreres, externs al programa, segons l'acord de Ple de data 28 de maig de 2009.

Fonaments de dret

1. La delimitació de l'àmbit del PRI-2, tal com es troba prevista en el PGOU vigent, exclou el carrer de les Moreres (vial que, d'altra banda, es troba urbanitzat des de fa anys). No obstant això, en les bases particulars de la programació, s'incorpora la urbanització completa de dit vial, amb caràcter per als vianants, com a «objectiu complementari del programa», ja que es considera una condició de connexió de l'àmbit del PRI amb el sòl ja urbanitzat.

   Si analitzem el contingut de l'article 124 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV), veiem què diferencia aquells objectius imprescindibles o mínims que ha de contenir el Programa i aquells altres que, amb caràcter potestatiu, poden incloure's, amb caràcter complementari. Respecte als primers, l'apartat 1 d'aquest article els següents:

«a) Gestionar la transformació jurídica de les finques afectades pel programa.

b) Urbanitzar completament la unitat d'execució que constituïsca l'objecte del programa i realitzar les obres públiques addicionals que es necessiten per complir el que es disposa en els apartats següents, amb subjecció a les previsions temporals i econòmiques del programa.

c) Connectar i integrar adequadament la urbanització amb les xarxes d'infraestructures, d'energia, comunicacions i serveis públics existents.

d) Suplementar les infraestructures i espais públics o reserves dotacionals en el necessari per no minvar ni desequilibrar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servei existents i exigibles reglamentàriament.

i) Obtenir els sòls dotacionals públics de l'àmbit de l'actuació, o adscrits a aquesta, a favor de l'administració gratuïtament.

f) Obtenir l'aprofitament que legalment corresponga, amb destinació al patrimoni públic de sòl, a favor de l'administració actuant de forma gratuïta, sense perjudici de l'obligació legal de suportar les càrregues d'urbanització corresponents a la cessió.

g) Ordenar el repartiment equitatiu de les càrregues i beneficis de l'actuació entre les persones afectades.

h) Establir terminis per edificar els solars resultants de l'actuació urbanitzadora.»

Respecte als segons, l'apartat 2 d'aquest article indica que :

«El programa pot incloure, si escau, altres objectius complementaris el cost dels quals siga assumit per l'urbanitzador sense repercutir-lo als propietaris de terrenys afectats, com ara la realització, sota condicions i terminis específics, d'obres particulars que revestisquen especial interès social o la implantació d'instal·lacions recreatives o esportives privades o d'obres públiques accessòries susceptibles de concessió i que, per raons tècniques, hagen d'executar-se al costat de les principals del programa o l'execució de programes de restauració paisatgística o d'imatge urbana dins de l'àmbit del programa, conforme a les directrius establertes en la Llei 4/2004, de 30 de juny, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge. L'edificació dels terrens propietat de l'urbanitzador o d'altres propietaris adherits a la seua iniciativa en terminis més breus que els establerts pel programa amb caràcter general es considera sempre objectiu complementari del programa.»

1. La definició no és insignificant: si entenem que la naturalesa de l'exigència és el compliment d'un objectiu necessari, els costos de l'execució d'aquesta urbanització han de, en tot cas, assumir-los els propietaris de sòl inclosos en l'àmbit (la Fundació Compte Fibla, mitjançant quotes d'urbanització) i, si escau, també els externs a l'àmbit en la proporció que els correspongués (propietaris d'edificacions amb façana al c. de les Moreres, mitjançant la imposició del corresponent cànon d'urbanització, en les condicions previstes en l'art. 28.3 LUV i art. 240 ROGTU).

   En canvi, si es tracta d'una obra no necessària, però exigida per l'Ajuntament perquè es considera convenient per adequar l'obra d'urbanització existent a la reestructuració o millora de la imatge urbana que suposarà l'execució del PRI-2, el seu cost no és repercutible en la propietat, sinó que ha d'assumir-lo l'agent urbanitzador, tal com expressa l'art. 124.2 de la LUV.

   No obstant això, en l'acord d'aprovació del Programa, adoptat en data 28 de maig de 2009, no s'arriba a plantejar en cap moment si ens trobem davant un objectiu necessari o complementari del programa, sinó que se centra a establir la forma en què han de finançar-se les obres, i indica que «la urbanització del c. de les Moreres ha de fer-se per contribucions especials, mentre que l'obra d'urbanització de l'àmbit del PRI2 ha de fer-se mitjançant quotes d'urbanització.»

   A la vista que clarament en les bases de la programació aprovades es diferencia entre objectius necessaris, prevists en l'art. 124.1, dels complementaris, i que és entre aquests últims on s'inclou l'execució del c. de les Moreres.

   A més, en l'acord del Ple de 29 de novembre de 2012, en l'apartat dispositiu segon, en definir quins han de ser les obres a executar en la fase 1, s'indica que: «En aquesta fase les obres a executar són les corresponents a la reurbanització del vial ja existent i que uneix la plaça de la Mare Molas, amb la del Mercat Vell.»

   I, per si no fos prou, vist que en l'acord plenari d'aprovació i adjudicació del programa, en cap cas es determina que siga l'agent urbanitzador el que vaja a assumir el cost de l'obres de la fase 1 i que, per contra, s'assumeix que el seu cost ha de finançar-se, en tot cas, mitjançant contribucions especials, que és un tribut propi de les entitats locals, i el fet imposable de les quals és «l'obtenció pel subjecte passiu d'un benefici o d'un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local, per les entitats respectives.» (art. 28 Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, TRLHL).

   Per tant, hem de concloure que les obres de reurbanització del carrer de les Moreres constitueix un objectiu complementari del Programa d'Actuació Integrada PRI-2, antic Àrea Especial 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, i que l'Ajuntament assumeix que pagarà la referida obra complementària, encara que després la puga repercutir en els subjectes beneficiats, mitjançant la imposició de contribucions especials. No obstant això, en el mateix acord, s'indica que no va ha haver-hi imposició de contribucions especials, ja que aquests tributs tenen caràcter potestatiu, de conformitat amb el previst en 58 de l'esmentat TRLHL. L'esmentat acord plenari de 28 de maig de 2009, ho expressa així: «Quant a la urbanització del c. de les Moreres, serà l'Ajuntament de Benicarló el que assumisca l'import d'aquelles contribucions especials que correspondrien als propietaris de parcel·les incloses en l'àmbit de PAI, per considerar que aquesta via ha comptat des de sempre amb una afluència de trànsit intensa, per la qual cosa ha sofert més desperfectes per l'ús que altres vies de la ciutat. No obstant això, es fa constar expressament que aquest cas constitueix una excepció i que, en tot cas, les reurbanitzacions dels carrers de Benicarló han de sufragar-se mitjançant contribucions especials.»

   El problema el trobem, doncs, en el contingut de l'acord del Ple posterior, que va tindre lloc en data 29 de novembre de 2012, en el qual s'acorda suspendre temporalment, de forma parcial, l'execució del Programa, i la seua divisió en dues fases, en concret en l'apartat dispositiu cinqué d'aquest acord, i en el contingut del compte de liquidació provisional, prevista per a la Fase 1 (urbanització del carrer de les Moreres), ja que únicament ha de recollir-se un subjecte obligat al pagament, això és, l'Ajuntament de Benicarló.

2. D'acord amb el que preveu l'art. 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, les administracions públiques poden rectificar, en qualsevol moment, d'ofici o a instància de les persones interessades, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els actes.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Rectificar el contingut de l'acord del Ple de la corporació, de data 29 de novembre de 2012 [pel qual es va acordar suspendre temporalment, de forma parcial, el Programa d'Actuació Integrada, PRI2, antiga Àrea Especial 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, i la divisió de la programació en les dues fases], quant al punt dispositiu segon, que ha de quedar redactat de la següent forma:

«Segon. Acordar la divisió de la programació en les dues fases previstes en l'informe dels Serveis Tècnics Municipals de data 19/09/12. L'Ajuntament de Benicarló decideix dividir la programació en dues fases:

Fase 1a. Sòl viari destinat al carrer de les Moreres. Reurbanització

En aquesta fase les obres a executar seran les corresponents a la reurbanització del vial ja existent i que uneix la plaça de la Mare Molas, amb la del Mercat Vell.

En relació amb el finançament d'aquesta obra, l'Ajuntament Ple va acordar, en data 28 de maig de 2009, que aquestes obres serien pagades, en la seua totalitat, amb càrrec als pressupostos municipals, per tractar-se d'una obra de reurbanització d'un carrer existent.

Fase 2a. Resta de l'àmbit Aquesta segona fase és la que afectaria l'edificació i els espais lliures públics, així com els dotacionals públics i privats inclosos en el PRI2.»

Així mateix, i respecte al compte de liquidació provisional, previst en el punt dispositiu cinqué, es rectifiquen els subjectes obligats al pagament dels costos d'urbanització de la Fase 1 (carrer de les Moreres), ja que ha de figurar com a únic subjecte obligat al pagament del 100% d'aquests costos l'Ajuntament de Benicarló, de conformitat i en coherència amb l'acordat pel Ple, en la sessió que va tindre lloc en 28 de maig de 2009:

Segundo. Notificar el present acord a l'agent urbanitzador i a les persones titulars de drets afectats, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). Els esmentats terminis es computen des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.

PUNT 6é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'AUTORITZACIÓ DE L'ABOCAMENT TERRA-MAR I CONCESSIÓ D'OCUPACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC MARITIMOTERRESTRE DEL SOBREEIXIDOR DE L'EBAR DEL PARADOR DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 13 de juny de 2014.

Relació de fets

En data 11 d'abril de 1990, el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme va atorgar a l'Ajuntament de Benicarló la concessió per a l'ocupació del DPMT per a la construcció de les obres compreses en el Projecte d'Emissari Submarí d'Aigües Residuals de Benicarló (Castelló).

En data 9 de maig de 1990, el director general d'Obres Públiques dicta una resolució, per la qual es concedeix autorització per a l'execució de les obres d'un emissari submarí per a l'abocament d'aigües residuals i l'ocupació de domini públic necessari a la platja Nord de Benicarló, per un termini de 20 anys.

Finalitzat el termini de concessió i amb motiu de les obres de construcció d'una nova estació depuradora d'aigües residuals urbanes, l'abocament de les quals es pretén realitzar al mar, s'inclouen en el projecte d'execució de l'EDAR municipal una sèrie d'actuacions de millora de la capacitat d'impulsió de l'EBAR del Parador, amb destinació a l'EDAR, i els alleujaments de la qual en cas d'interrupció o desbordament dels sistemes d'impulsió, seran abocats al mar a través del sobreeixidor destinat a aquest efecte.

Atés l'informe del tècnic de Medi Ambient, de data 13 de juny de 2014, pel qual s'informa favorablement la sol·licitud de les autoritzacions necessàries per a l'abocat aigües en DMPT, així com la concessió per a l'ocupació de DPMT i l'autorització per a l'ús de la zona de servitud.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Sol·licitar a la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, d'acord amb l'article 150 del Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General per al desenvolupament i execució de la Llei 22/1988, i 28 de juliol, de Costes, la concessió d'ocupació del DPMT del sobreeixidor de l'EBAR del Parador de Benicarló, les seues característiques del qual s'inclouen en el projecte de sol·licitud.

Segon. Sol·licitar l'autorització d'abocaments de les aigües procedents dels processos d'alleujament a DPMT a través d'aquest sobreeixidor, d'acord als processos previstos en el projecte de sol·licitud.

Tercer. Sol·licitar l'autorització d'ús de la zona de servitud de protecció afectada d'acord a l'establert en el projecte de sol·licitud.

Quart. Facultar l'alcalde tan àmpliament com procedisca en dret, així com autoritzar-lo per signar i prendre decisions de tots els documents que siguen necessaris.

Cinquè. Notificar aquest acord a a Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals, perquè en prenga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 7é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'AUTORITZACIÓ DE L'ABOCAMENT TERRA-MAR I CONCESIÓ D'OCUPACIÓ DEL DOMINI PÚBLIC MARITIMOTERRESTRE DEL SOBREEIXIDOR DE L'EMISSARI SUBMARÍ DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat d'Urbanisme i Medi Ambient de data 13 de juny de 2014.

Relació de fets

En data 11 d'abril de 1990, el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme va atorgar a l'Ajuntament de Benicarló la concessió per a l'ocupació del DPMT per a la construcció de les obres compreses en el Projecte d'Emissari Submarí d'Aigües Residuals de Benicarló (Castelló).

En data 9 de maig de 1990, el director general d'Obres Públiques dicta una resolució, per la qual es concedeix autorització per a l'execució de les obres d'un emissari submarí per a l'abocament d'aigües residuals i l'ocupació de domini públic necessari a la platja Nord de Benicarló, per un termini de 20 anys.

Finalitzat el termini de concessió i amb motiu de la construcció d'una nova estació depuradora d'aigües residuals urbanes l'abocament de les quals es pretén realitzar al mar, i els alleujaments en cas d'interrupció o desbordament dels sistemes de retenció, seran abocats al mar a través del sobreeixidor destinat a aquest efecte.

Atés l'informe del tècnic de Medi Ambient, de data 13 de juny de 2014, pel qual s'informa favorablement la sol·licitud de les autoritzacions necessàries per a l'abocat aigües en DMPT, així com la concessió per a l'ocupació de DPMT i l'autorització per a l'ús de la zona de servitud.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Sol·licitar a la Direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, d'acord amb l'article 150 del Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General per al desenvolupament i execució de la Llei 22/1988, i 28 de juliol, de Costes, la concessió d'ocupació del DPMT del sobreeixidor de l'emissari submarí de Benicarló, les característiques del qual s'inclouen en el projecte de sol·licitud.

Segon. Sol·licitar l'autorització d'abocaments de les aigües procedents dels processos d'alleujament a DPMT a través del sobreeixidor, d'acord als processos previstos en el projecte de sol·licitud.

Tercer. Sol·licitar l'autorització d'ús de la zona de servitud de protecció afectada d'acord a l'establert en el projecte de sol·licitud.

Quart. Facultar l'alcalde tan àmpliament com procedisca en dret, així com autoritzar-lo per signar i prendre decisions de tots els documents que siguen necessaris.

Cinqué. Notificar aquest acord a a Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals, perquè en prenga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 8é. DICTAMEN A L'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 2/14. Se sotmet a consideració de la corporació, el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 11 de juny de 2014, de modificació pressupostària per un total de 70.000,00 EUR amb un suplement de crèdit i un crèdit extraordinari, finançats amb una baixa de projecte pel mateix import.

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per anunciar que en este punt 8é, que és la modificació pressupostària núm. 2/14, i la següent, que és la modificació pressupostària núm. 3/14, els membres del seu grup s'abstindran. Explica que els motius de l'abstenció són que és una modificació pressupostària que lleva una consignació de 70.000 EUR i que, segons van explicar els membres de l'equip de govern, en el pressupost de l'any 2014 estava destinada a fer les obres de l'antic Centre de Salut. És a dir, --segons la Sra. Miralles-- es doten 70.000 EUR i els divideixen en 44.000 EUR per a fer les obres a la planta baixa del Centre Geriàtric, en 5.400 EUR per a comprar maquinària també per al Centre Geriàtric i per a suplementar una partida, que ja estava d'anys anteriors, per a poder comprar un vehicle adaptat per a persones amb mobilitat reduïda per valor de 50.000 EUR. Continua dient que el seu grup ha reivindicat successivament totes aquestes partides, especialment per a la furgoneta adaptada. Concretament, matisa que ha sigut la Sra. Agut qui ha estat molt reivindicativa en este tema des de fa anys, a banda de les associacions de caire social que també ho han demanat. Tot i això, manifesta que ara l'equip de govern s'ha adonat que aquella partida pressupostària que tenien era insuficient i han de fer una modificació pressupostària. No obstant això, indica que els pareix bé que compren el vehicle adaptat, perquè és una reivindicació del grup municipal socialista. També diu que els sembla bé que es facen les obres al Centre Geriàtric, però creu que el que no poden fer els membres de l'equip de govern és despullar un sant per vestir-ne un altre. Recorda que, en relació amb les obres del Centre de Salut vell, els membres de l'equip de govern van anunciar en un mateix mes que les entitats de caire social podrien disposar del Centre de Salut vell per a tindre unes instal·lacions. Per això, la Sra. Miralles indica que s'han sorprés, quan avui es porta una modificació pressupostària i es lleva la consignació que hi havia per aquelles obres. Per tant, considera que això és fer un pressupost malament i, per això, el seu grup no ho pot aprovar, ja que és una decisió política que l'equip de govern pren. Per altra banda, reitera que els sembla bé que compren un vehicle adaptat, que facen les obres al Centre Geriàtric i compren maquinària, però també els semblaria bé que feren les obres del Centre de Salut vell, perquè és un centre municipal que està tancat, com tants i tants edificis en este poble que estan tancats i no se'ls dóna l'ús que se'ls hauria de donar.

En segon lloc, intervé el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal Compromís, per a manifestar que els membres del seu grup d'entrada sí que ho aprovaran, perquè pensen que és important on van destinats eixos diners, que són necessaris, tant per a la furgoneta com per al Centre Geriàtric. En relació amb el Centre de Salut, ell pensa que la destinació per a les entitats, sempre es pot estudiar, encara que això s'hagués hagut de fer a primers de gener i tindre la previsió de poder posar-ho al pressupost. Així doncs, reitera que votaran a favor, perquè pensen que és molt important que el Centre Geriàtric s'adeqüe i que la furgoneta és imprescindible per a la faena que s'està fent.

A continuació, el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, expressa que, en primer lloc, vol agrair al portaveu del grup municipal Compromís el vot a favor a la modificació. Quant al que ha dit la Sra. Miralles respecte a la modificació pressupostària, el Sr. Serrano indica que els recursos que té l'Ajuntament s'han d'optimitzar i una manera d'optimitzar-los és modificar el pressupost, si escau. Diu, per tant, que per això que es porten a Ple aquelles coses que creuen que són més importants que altres. Explica que el Centre de Salut vell no està en ruïna i les entitats igual poden estar. A més, diu que els diners de la furgoneta estan consignats des del 2012 i que la Sra. Miralles ho sap. Explica que, en principi, la furgoneta havia de tenir unes característiques i després Serveis Socials va considerar que, amb aquestes, no es donava solució a la problemàtica de les persones amb discapacitat i per això s'ha optat per ampliar el crèdit per a una furgoneta de quatre persones i una de plantada, per tant, en lloc de ser una furgoneta és una altra. Evidentment, --diu, el Sr. Serrano--, és una decisió política i, per tant, el grup socialista ha de valorar és si és més important una furgoneta o una reforma al Centre de Salut. Conclou dient que aquesta reforma també es farà.

En un nou torn, la Sra. Miralles s'adreça al Sr. Serrano per a dir-li que ella no li ha dit que això siga il·legal. Indica que les modificacions pressupostàries són legals, estan informades a favor i que sap que són una eina per a modificar el pressupost, és a dir, llevar la consignació d'un lloc i posar-la a un altre. També diu que sap que el Centre de Salut vell no està en ruïna, però indica que tampoc no està adaptat perquè vagen les associacions per a poder fer activitats o se li done una utilitat, perquè allò s'ha d'adaptar per a poder ser utilitzat. Així mateix, continua la seua intervenció dient que els membres de l'equip de govern són especialistes a vendre fum i els demana que no ho facen i que no creen expectatives a les associacions de Benicarló, dient-los que enguany les associacions se n'aniran al Centre de Salut vell i allí tindran uns espais per a fer les seues activitats. De fet, la Sra. Miralles considera que això no es podrà fer enguany i que, de cara a l'any que ve, ja veurem, ja que, si els membres de l'equip de govern lleven la consignació que tenien per a fer les obres, es pregunta d'on trauran els diners per a fer les obres. Per tant, conclou la seua intervenció demanant a l'equip de govern que no creen expectatives.

Seguidament, fa ús de la paraula el Sr. Mascarell per a preguntar que si les associacions poden estar allí, per què no estan. Indica que potser el millor es que vagen destinant-les ja allí, ja que a potser hi ha associacions que amb el que hi ha, ja es poden adaptar.

De nou, el Sr. Serrano manifesta que el per què estan o deixen d'estar no ho pot contestar, perquè no ho sap. Ara bé, indica que el que sí que és cert és que eixe edifici no està en ruïna. Per tant, considera que s'ha de triar, ja que hi ha eixos recursos i s'han de repartir. Així doncs, manifesta que, per als membres de l'equip de govern és més urgent destinar-los a les persones amb discapacitat i que puguen utilitzar eixa furgoneta, que a arreglar el Centre de Salut vell. Per altra banda, indica que ell no ha dit a la Sra. Miralles que això és il·legal, sinó que és una decisió política, com totes les coses que hi ha a l'Ajuntament. A més, afegeix que, de fum, se'n ven el que la gent vol vendre, però al final el que s'ha de prioritzar són les inversions, el que és més necessari i la furgoneta és necessària. A banda d'això, indica que és conegut per tots l'esforç que fa l'Ajuntament per cedir a les associacions tots els locals que tinga.

Finalment, conclou el debat l'alcalde, dient que avui no està la Sra. Vallés, però assegura que tant la Sra. Vallés i com ell han mirat de traure per altres llocs uns recursos per a poder adaptar mínimament el Centre de Salut vell, per a poder posar-lo en funcionament al més ràpid possible. Indica també que suposa que dins d'este any això serà una realitat.

Vist l'informe amb sentit favorable de l'interventor municipal de data 11 de juny de 2014, en relació a la modificació pressupostària proposada.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, per tretze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 2/14 per import de 70.000,00 EUR, amb el següent detall:

I) Donar de baixa el següent projecte:

Proj.	Aplicació		Denominació	Import
8-14	312	63200	IRAFO Servicis Edificis	70.000,00
			Total baixa	70.000,00

II) Modificar el Pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 20.500,00 EUR i un crèdit extraordinari per import de 49.500,00 EUR, finançats amb la baixa de l'esmentat projecte, per a finançar:

Suplement de crèdit:

Proj.	Aplicació		Denominació	Import
7-13	232	62400	INAFO servicis Elements transport	20.500,00
			Total	20.500,00

Crèdit extraordinari:

Proj.	Aplicació		Denominació	Import
-	312	71000	Transf. Capital. OA de l'entitat	49.500,00
			Total	49.500,00

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

Cinqué. Un vegada s'haja procedit a la compra del vehicle adaptat, s'ha de procedir per part de l'Ajuntament a la corresponent cessió d'ús, a l'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats.

Sisé. L'Organisme Autònom de Centres Socials Especialitzats ha de destinar l'import de la transferència (49.500,00 EUR) a finançar les inversions proposades al Centre Geriàtric Sant Bartomeu, reformar la planta baixa (44.100,00 EUR) i adquirir maquinària (5.400,00 EUR ).

PUNT 9é. DICTAMEN A L'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 3/14. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 17 de juny de 2014, de modificació pressupostària que inclou una modificació de consignació per import de 65.909,65EUR i una baixa i un crèdit extraordinari per un total de 50.000,00EUR.

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a manifestar que en aquesta modificació pressupostària també s'abstindran, ja que és un exemple més de com de malament es fan les coses. Segons la Sra. Miralles, s'està llevant una consignació d'una partida per poder pagar les expropiacions per on passen les canalitzacions de la depuradora. En aquest sentit, la Sra. Miralles considera que l'equip de govern sabia que s'anava a fer la depuradora i sabia que havien de pagar unes expropiacions perquè passaren les canalitzacions. És a dir, segons la Sra. Miralles, sabien exactament tot el que necessitaven i això no ho van consignar al pressupost. Per tant, demana al Sr. Serrano que no li negue aquest fet, ja que podrien haver fet una estimació de la valoració i, amb esta estimació, consignar-ho i que, després, si sobrava o faltava, es podrien haver suplementat aquestes partides o llevar el sobrant per suplementar unes altres partides. A més, s'adreça al Sr. Serrano per dir-li que no li pareix malament que lleven els diners de la capella del Convent i que ella el dia dels pressupostos ja li va dir que no pensava que fóra una prioritat arreglar la capella del Convent i sí que ho era potser arreglar altres edificis municipals, com els de la plaça del Dr. Pera, l'antic parc de bombers o el Centre de Salut vell. Per altra banda, manifesta que sí que li pareix bé que es lleve aquesta consignació, però el que no li pareix bé és que es torne a fer una modificació pressupostària per una falta de previsió. Així mateix, --continua dient--, que ara dins de les inversions del pressupost de 2014 sí que tenien 321.000 EUR per a pagar la desfeta d'ODEMIRA i això sí que ho tindrem cada any i l'equip de govern no se n'oblida. Tot i això considera que hi ha altres partides, com per exemple aquesta, que no estaven dotades pressupostàriament, perquè els membres de l'equip de govern les coses les fan com les fan. Per tant, indica que els membres del grup municipal socialista no donaran suport a les maneres d'actuar dels membres de l'equip de govern.

En segon lloc, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, expressa que en la comissió van abstindre's i ara aprovaran el punt. Ara bé, el Sr. Ferrer matisa que hi ha hagut poc interés o poca previsió en el tema de la depuradora, una depuradora que els benicarlandos fa 20 anys que estan pagant. Tanmateix, manifesta que li pareix interessant que es faça això, però creu que la previsió hagués pogut ser perfectament a principis d'any, perquè són coses necessàries i són coses que els ciutadans estan pagant, ja que la depuradora ha d'estar a finals d'any fent la seua faena, és a dir, evitar que els benicarlandos no tirem més porqueria sense depurar a la mar. Per tant, avança que votaran a favor, perquè consideren que és oportú que es facen les expropiacions i que es facen ràpides per acabar el projecte de la depuradora, que tant ens està costant.

A continuació, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per agrair als membres del grup municipal Compromís el seu vot a favor. Seguidament, indica que no hi ha hagut falta de previsió, ja que la falta de previsió es té quan se sap en quin import estan quantificades les expropiacions i es dota pressupostàriament l'import corresponent a eixes expropiacions. Per tant, assegura que no hi ha falta de previsió, perquè l'EPSAR no s'aclarix. De fet, explica que aquest mes de juny han entrat a l'Ajuntament de Benicarló diversos correu electrònics referents al tema de les expropiacions. Per tant, es pregunta quina previsió havien de fer si este mes de juny ha sigut quan pràcticament, definitivament, han quedat clars quins terrenys són i la seua valoració. Afegeix que el projecte modificat al mes d'abril, per tant, no es podia posar al pressupost. A més, considera que posar 1.000 EUR, perquè estiguera el projecte obert, no solucionaria absolutament res, ja que al mes d'abril l'EPSAR va aprovar la modificació del projecte de la depuradora i va haver un canvi de parcel·les. Per això, --diu, el Sr. Serrano--, s'han hagut d'esperar que els digueren quines eren les parcel·les que s'havien d'expropiar. Aleshores, explica que s'ha sabut què valien 39.000 EUR, s'han consignat 50.000 EUR per evitar sorpreses. Així doncs, el Sr. Serrano conclou reiterant que per a evitar errors s'han esperat fins que s'ha definit tot i que ell entén que això no es falta de previsió.

Seguidament, la Sra. Miralles manifesta que explicarà al Sr. Serrano perquè és falta de previsió. Així doncs, diu que, en els pressupostos municipals, hi ha una partida que és expropiació de terrenys per a possibles expropiacions que en un moment determinat siguen urgents. A més, la Sra. Miralles manifesta que s'ha sorprés quan el Sr. Serrano ha dit que són aproximadament 50.000 EUR, 39.000 EUR més l'IVA, i que tiraran per dalt, ja que entén que l'equip de govern no sap exactament quants diners són. És a dir, considera que el mateix que el Sr. Serrano està dient ara, ho hagúes pogut consignar, quan va fer el pressupost, al mes de gener, ja que ja se sabia que la Generalitat faria la depuradora, perquè des d'Europa ho estan exigint. A més, --indica, la Sra. Miralles--, es tracta d'una depuradora que tenim pagada els benicarlandos amb el cànon de sanejament, des de l'any 1986. Així doncs, considera que aquesta expropiació de terrenys, per a la qual ara s'ha de fer una modificació pressupostària, sí que és una falta de previsió, perquè el Sr. Serrano hagués pogut consignar el mateix que consigna ara. Per tant, reitera que l'equip de govern hagués pogut consignar una consignació aproximada, tal com ha dit el Sr. Serrano en la seua intervenció, de 50.000 EUR, 39.000 EUR, 40.000 EUR, i ara no s'hauria hagut de fer la modificació pressupostària, perquè els membres de l'equip de govern sabien que s'havia de fer la depuradora. Afegeix la Sra. Miralles que els membres de l'equip govern sabien també que els col·lectors passaven per finques privades i que sempre, en els pressupostos municipals, s'ha de consignar una partida d'expropiacions, amb una quantitat aproximada i amb una estimació que hagueren hagut de fer per pagar aquestes expropiacions.

En un nou torn, intervé el Sr. Ferrer per a dir al Sr. Serrano que no cal que li agraïsca res, perquè ja és ben trist que portem 20 anys pagant el cànon de depuració d'aigües i que ara hagen de fer una modificació pressupostària a 6 mesos que s'acabe l'any perquè la Unió Europea ho exigeix. Ell creu que als membres de l'equip de govern, això de l'EDAR, no els ha interessat mai fins que Europa ha amenaçat i ha tirat una mà als que realment, a l'igual que el seu grup, creuen que les aigües han d'anar depurades a la mar. Ara bé, considera que l'equip de govern no ha tingut cap tipus de previsió, perquè si l'hagueren tinguda, el primer dia que es va passar un rebut a un benicarlando hagueren hagut d'actuar. Per tant, creu que el problema està en el fet que, 20 anys després que els benicarlandos estiguen pagant que les nostres aigües brutes les netegem, resulta que al ple del mes de juny hem de modificar una partida pressupostària per determinar que anem a expropiar uns terrenys, perquè fan falta per a ocupar finques privades. Així doncs, reitera que votaran a favor, perquè des de Compromís són conscients de la necessitat immediata que les aigües que els benicarlandos tiren a la mar, ara brutes, les tirem netes.

A continuació, el Sr. Serrano torna a dir a la Sra. Miralles que, de falta de previsió, no hi ha hagut. El Sr. Serrano diu que tots estan d'acord en el fet que és una infraestructura necessària, que fa molts anys que l'estem pagant tots, per tant, la pregunta és si la volem o no i, conseqüentment, si s'aprova la modificació o no. De fet, el Sr. Serrano considera que pareix que d'un tema que ell pensava que no tenia cap conflicte, perquè és simplement consignar els diners perquè es puguen pagar les expropiacions, s'està divagant que si hi ha previsió o no la previsió, quan el fons de l'assumpte, és que s'ha de tirar endavant perquè és bo per a tots i no hi ha més discussió.

Finalment, conclou el debat l'alcalde dient que creu que totes aquestes modificacions que s'hagen de fer per a tindre la depuradora de Benicarló en funcionament el 30 de desembre de 2014 són un avanç per a tots. De fet, considera que a Benicarló li feia falta ja, tant si s'està fent per part de la Unió Europea, com per part de la Generalitat i que ens podem sentir satisfets que per fi la tinguem. Afegeix que no sap si és de l'any 1986, com diu el Partit Socialista, o de l'any 1994, però opina que aquestes modificacions s'han de fer per a poder tindre-la a punt, després de tants d'anys. Diu també que es tracta d'una inversió de 21 milions d'euros i que ben satisfets ens podem estar els benicarlandos que una vegada per totes tindrem la depuradora que ens mereixem i que no vaja l'aigua com està anant en estos moments. L'alcalde creu, a més, que això és un aconseguiment de tots i que tots desitgem que el dia 30 de desembre de 2o14 eixa depuradora estiga en marxa d'una vegada per totes. Finalment, l'alcalde assegura que aquestes modificacions no les fan per gust, sinó perquè l'EPSAR està modificant els projectes a cada moment i hem d'adaptar-nos a això per poder traure-ho endavant i no és per gust ni del Partit Popular, ni de l'Ajuntament ni de ningú.

Vist l'informe amb sentit favorable de l'interventor municipal de data 18 de juny de 2014, en relació a la modificació pressupostària proposada.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, per tretze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'Expedient de modificació de crèdits número 3/14, amb el següent detall:

1. Modificar la consignació a la baixa del projecte 2012.2.58-333.61900 (Restauració capella Convent) per import 65.909,65 EUR, procedent de la incorporació de romanents afectats, finançat amb operació de crèdit i aportació d'empreses privades, i incrementar la consignació per aquest import al projecte 2014.2.10-331.61900 (IRIB Ús General. Capella Convent).

2. Donar de baixa del projecte 2014.2.10-331.61900 (IRIB Ús General. Capella Convent), el crèdit de 50.000,00 EUR finançat amb l'operació de crèdit concertada durant el present exercici 2014, i modificar el pressupost de despeses per aquest import amb un crèdit extraordinari al projecte 2014.2.25-161.60001, «Expropiació terrenys. EDAR».

Segon. Exposar al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant anunci en el BOP, perquè les persones interessades puguen examinar-ho i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. No obstant això, no entrarà en vigor fins que no s'haja dut a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 10é. DICTAMEN A L'APROVACIÓ DEL COMPTE DE FESTES 2013. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 20 de març de 2014, sobre la liquidació del compte de Festes de 2013, així com l'informe favorable emès per la tresorera general en data 9 de desembre de 2013.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2.i) de la Llei 7/85, de 2 d'abril RBRL i art. 50 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, i per assentiment dels membres assistents, acorda aprovar la liquidació del compte de recaptació de les entrades dels actes de las Festes Patronals 2013 organitzats per la Comissió de Festes, amb el següent detall:

Gala Certamen:

Total entrades entregades	1200	-
Entrades no utilitzades	252	-
Entrades venudes	336	-
Invitacions	612	-
Ingressos justificats mitjançant taló d'ingrés		1.680,00 EUR
Total ingressos		1.680,00 EUR

Gala de les Entitats:

Total entrades entregades	1500	-
Entrades no utilitzades	180	-
Entrades venudes	926	-
Invitacions	394	-
Ingressos justificats mitjançant taló d'ingrés		11.112,00 EUR
Total ingressos		11.112,00 EUR

Revista:

Total entrades entregades	2000	-
Entrades no utilitzades	1195	-
Entrades venudes	805	-
Invitacions	0	-
Ingressos justificats mitjançant taló d'ingrés		4.830,00 EUR
Total ingressos		4.830,00 EUR

Concert:

Total entrades entregades	2000	-
Entrades no utilitzades	1075	-
Entrades venudes	925	-
Invitacions	0	-
Ingressos justificats mitjançant taló d'ingrés		5.550,00 EUR
Total ingressos		5.550,00 EUR

Import total ingressat: 23.172,00 euros.

PUNT 11é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dènou membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta d'Alcaldia, de data 20 de juny de 2014, relativa a l'aprovació del Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, per a l'execució del Projecte de millora de les condicions d'accessibilitat a la mar en les façanes marítimes de la platja de la Mar Xica i Parador Nacional de Benicarló.

Relació de fets

1. Un dels objectius del Pla del Turisme Espanyol Horitzó 2020 és revaloritzar aquells recursos que fomenten l'equilibri socioterritorial del turisme, creant noves categories de producte capaços d'operar tot l'any sobre la base de la diferenciació i especialització de les destinacions turístiques.

2. Que la Conferència Sectorial de Turisme que va tindre lloc a Madrid, el 20 de gener de 2010, va ratificar l'aprovació de 15 nous plans de competitivitat del producte turístic, un dels quals és el de Benicarló-Peníscola: producte nàutic.

3. Que en data 10 de desembre de 2010 se signa el Conveni de Col·laboració entre l'Institut de Turisme d'Espanya (Turespaña), la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana a través de l'Agència Valenciana del Turisme, l'Ajuntament de Benicarló, l'Ajuntament de Peníscola i l'Associació Provincial d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme de Castelló, per al Desenvolupament del Pla de Competitivitat Turística de Benicarló-Peníscola: producte nàutic, l'objecte del qual és articular entre les parts signatàries amb l'objectiu d'executar el Pla de Competitivitat Turística Benicarló-Peníscola: producte nàutic.

4. Que el Pla de Competitivitat Turística Benicarló-Peníscola busca una hiperespecialització del producte nàutic a través d'estratègies orientades a:

• Relació recurs natural-nàutic, aportant un clar valor per a aquells consumidors més sensibilitzats i motivats per l'aprofitament nàutic d'una manera sostenible i d'aquells que aprofiten els valors naturals en el seu consum del producte nàutic.

• Cerca de l'especialització del producte nàutic a través de l'aposta per disciplines o activitats nàutiques que per recursos o condicions meteorològiques puguen tenir major capacitat de competir. En aquest procés serà interessant també la cerca de l'especialització en targets de consumidors de producte nàutic, com puguen ser persones amb mobilitat reduïda.

5. Que el Pla preveu l'execució d'un total d'onze actuacions, entre les quals es troba l'actuació 4. Pla de millora de l'accessibilitat de la destinació Benicarló-Peníscola, principalment vinculat al producte nàutic.

6. Vist que el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha redactat el projecte denominat «Millora de les condicions d'accessibilitat en la Mar Xica i Passeig Marítim en la façana del Parador Nacional de Benicarló».

7. Vist l'informe del Secretari General, de data 30 d'abril de 2014, sobre la procedència de subscriure un Conveni de Col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a l'execució de les actuacions denominades «Millora de les condicions d'accessibilitat al mar en les façanes marítimes de la platja de la Mar Xica i el Parador Nacional de Benicarló».

8. Vist l'informe favorable de l'interventor, de data 16 de maig de 2014, emès en relació al Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a l'execució de les actuacions denominades «Millora de les condicions d'accessibilitat al mar en les façanes marítimes de la platja de la Mar Xica i el Parador Nacional de Benicarló».

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, i per assentiment dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar l'esborrany del Conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Benicarló i el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a l'execució de les actuacions denominades «Millora de les condicions d'accessibilitat al mar en les façanes marítimes de la platja de la Mar Xica i el Parador Nacional de Benicarló»

Segon. Aprovar, amb caràcter inicial, el Projecte de millora de les condicions d'accessibilitat en la Mar Xica i passeig Marítim a la façana del Parador Nacional de Benicarló.

Tercer. Sotmetre el Projecte de millora de les condicions d'accessibilitat a la Mar Xica i passeig Marítim a la façana del Parador Nacional de Benicarló a un tràmit d'informació pública, amb publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, durant un termini de trenta dies des de l'endemà de la publicació en el BOP, perquè les persones interessades puguen presentar reclamacions o suggeriments, que seran resoltes per la corporació després de donar audiència la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i elMar . Si no es presenten reclamacions o suggeriments en l'indicat termini, es considerarà aprovada definitivament sense necessitat d'acord exprés del Ple.

Quart. Sol·licitar informes relatius al Projecte de millora de les condicions d'accessibilitat a la Mar Xica i passeig Marítim a la façana del Parador Nacional de Benicarló a la Direcció General del Medi Natural i a la Sotsdirecció General de Ports, Aeroports i Costes.

Cinqué. Facultar l'alcalde, per a signar el Conveni, acords i altres documents que es deriven d'aquests acords.

PUNT 12é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dènou membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 20 de juny de 2014.

Relació de fets

Finalitzada l'electrificació de les instal·lacions dependents de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals, EDAR BENICARLÓ, dins del PLA ESPECIAL DE RESERVA DEL SÒL PER A la IMPLANTACIÓ D'EQUIPAMENT D'INFRAESTRUCTURA-SERVEI URBÀ A LA PARTIDA DE VILAPERDIG (polígon 16, parcel·la 288) del PGOU, situat en aquest terme municipal, procedeix portar a terme la cessió a la societat distribuïdora d'energia elèctrica de les infraestructures d'aquest caràcter que han estat finalitzades, d'acord amb l'expedient d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SAU 9025925345

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer .Cedir a Iberdrola Distribución Eléctrica SAU amb domicili a l'efecte de notificacions a Castelló, avinguda dels. Germans Bou, número 239, i amb domicili fiscal al carrer de Gardoqui, 8 , Districte Postal 48088 de Bilbao, les següents instal·lacions realitzades per SAVDAM DRACE MEDIO AMBIENTE UTE (IV) BENICARLÓ, per l'EPSAR. entitat pública de sanejament d'aigües residuals dependent de la Generalitat Valenciana, que està inclosa en el següent Projecte:

a) CENTRE DE SECCIONAMENT INDEPENDENT (CSI)

segons projecte CSI CS-130/11 (ATASCT/2011/98/12)

Segon. Cedir l'ús i gaudi dels terrenys necessaris per a la instal·lació del centre de seccionament independent anteriorment referit, que es concreten en una superfície de:

a) CSI amb 9,71 m2 (4,15m x 2,34m), segons el plànol adjunt.

Tercer. La cessió es realitza lliure de càrregues i gravàmens sense càrrec pendent per cap concepte i sense que Iberdrola Distribución Eléctrica SAU se subrogue en cap obligació personal que l'Ajuntament de Benicarló hagués pogut contreure amb persones físiques, jurídiques o administracions públiques.

Quart. Notificar-ho a la mercantil IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SAU en la forma legalment establerta.

PUNT 13é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dènou membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 20 de juny de 2014.

Relació de fets

1. Vist que en data 30 desembre de 2013, l'EPSAR presenta davant aquest Ajuntament la modificació núm. 1 del Projecte de construcció de l'EDAR i col·lectors generals, que determina un nou traçat d'aquests últims, amb una minoració del pressupost original, que passa a ser finalment de 16.495.610,00 euros (IVA exclòs). L'establiment d'un nou traçat modifica la relació de béns i drets afectats prevista en el projecte original, per la qual cosa la referida modificació adjunta un annex amb una nova relació de béns afectat per les obres.

2. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló va acordar, en la sessió que va tindre lloc el 30 de gener de 2014, donar conformitat a la modificació núm. 1 referida, comprometent-se a posar a la disposició de l'Entitat de Sanejament d'Aigües els terrenys necessaris per a l'execució de les obres d'instal·lació dels col·lectors i estacions de bombament que han de servir a l'EDAR en construcció, tramitant els procediments necessaris, i una vegada obtinguts els terrenys, a realitzar les actuacions necessàries per procedir a la cessió de la seua titularitat o del seu ús, segons siga pertinent, a la Generalitat Valenciana.

3. Vist que en data 16 d'abril de 2014 (registre d'entrada núm. 5.937), l'EPSAR ha remès un ofici a aquest Ajuntament, en el qual confirma que el referit Projecte modificat núm. 1 de les obres de construcció de la nova EDAR i els col·lectors generals de Benicarló (Castelló), va ser aprovat per l'òrgan de contractació de les obres corresponents, l'Entitat de Sanejament d'Aigües (EPSAR), mitjançant un acord de data 17 de gener de 2014.

4. Vist que al juny de 2014, els Serveis Tècnics Municipals han redactat un projecte d'expropiació forçosa per a l'obtenció de terrenys necessaris per a l'execució dels col·lectors generals i estacions de bombament de l'EDAR de Benicarló.

5. Vist l'informe de la tècnica de Gestió d'Urbanisme, de data 20 de juny de 2014.

6. D'acord amb el que preveu l'art. 6 de la Llei 2/1992, de 26 de març, d'Evacuació, Tractament i Reutilització d'Aigües Residuals de Comunitat Valenciana, l'aprovació del Pla Director de Sanejament i Depuració de la Comunitat Valenciana o, si escau, de Plans Zonals de Sanejament i Depuració, porta aparellada la declaració d'utilitat pública per als projectes i obres que els desenvolupen, a les finalitats d'expropiació forçosa i d'imposició de servituds, i que per Decret 197/2003, de 3 d'octubre, del Consell de la Generalitat, s'aprova el II Pla Director de Sanejament i Depuració de la Comunitat Valenciana, que preveu l'obra pública de construcció de la nova EDAR i els col·lectors generals de Benicarló (Castelló).

7. De conformitat amb el previst en la Llei d'Expropiació Forçosa (LEF), de 16 de desembre de 1954 i el Decret de 26 d'abril de 1957, pel qual s'aprova el Reglament d'Expropiació Forçosa (REF).

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar inicialment la següent relació de béns i drets afectats pel Projecte modificat núm. 1 de construcció dels col·lectors generals i estacions de bombament de l'EDAR de Benicarló, i la declaració de la necessitat de la seua ocupació per a l'execució d'aquest projecte d'obra pública, de la qual és promotora l'Entitat de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR), i que va ser aprovat en data 17 de gener de 2014:

Finca 8

Situació: Partida de les Ribes

Referència cadastral: polígon 22, parcel·la 88

Referència registral: Tom 51; llibre de Benicarló 17, foli 75, finca 1982, inscripció 3a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: SERVITUD: En la inscripció 3a consta: Aquesta finca dóna dret de reg del seu pou i tant d'accés pas a aquesta a les finques del Marge dels Frares, Central-Navel i Central-Navelina, descrites respectivament sota els números 1, 2a) i 2b), de Maria Luisa i Maria Teresa Roig Fibla, així com la 5, de Josefina Roig Fibla, que són les finques números 1981, 16822, 16823 i 1975.

Propietari/ària: Roig Fibla, M. Ascensión (100% ple domini, amb caràcter privatiu)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació permanent 1.200 m2, destinats a la construcció de l'Estació de Bombament núm. 3

Finca 9

Situació: Carretera de Sant Mateu, núm. 70 (Mercat de Proveïments)

Referència cadastral 9994711BE7799S0001ZG

Referència registral: Tom 792; llibre de Benicarló 202, foli 60, finca 20106, inscripció 1a

Classificació i qualificació urbanística: sòl urbà industrial

Càrregues: HIPOTECA. Una hipoteca a favor de l'entitat BANKIA, SA.

Propietari/ària: Antonio Ayza Blasco y Alicia Mascarell Pérez (50% del ple domini, amb caràcter de guanys), i José Miguel Ayza Blasco i Nuria Babiloni Muñoz (50% del ple domini, amb caràcter de guanys)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 250 m2

sup. de servitud de pas col·lectors: 390 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 10

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 249

Referència registral: Tom 24; llibre de Benicarló 8, foli 19, finca 778, inscripció 3a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues:

CERTIFICACIÓ. Projecte d'expropiació del Sector 8.A Collet de Benicarló. Vinaròs, 26 de juliol de 1999.

Propietari/ària: José Cuartero Conesa i Ana María Esbrí Martínez (100% ple domini, amb caràcter de guanys)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 625 m2

sup. de servitud de pas col·lectors : 640 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 16

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 219

Referència registral: Tom 1481; llibre de Benicarló 398, foli 74, finca 29290, inscripció 1a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: Andrea Valles Castell (100% ple domino, amb caràcter privatiu)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 615 m2

sup. de servitud de pas col·lectors : 610 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 17

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 208

Referència registral: no en consta

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: Hereus de Manuel Esteller Lluch (100% ple domini) (segons cadastre)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 940 m2

sup. de servitud de pas col·lectors: 960 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 18

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 197

Referència registral: no en consta

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: M. Carmen Senar Ballester (100% usdefruit) i Susana Lores Senar, Laura Lores Senar i Ana Lores Senar (per terceres i iguales parts indivises, respecte la nua propietat) (segons Cadastre)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 435 m2

sup. de servitud de pas col·lectors: 410 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 19

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 195

Referència registral: Tom 482; llibre de Benicarló 141, foli 52, finca 16060, inscripció 1a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: José Sanz Avila (100% ple domini, amb caràcter privatiu)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 270 m2

sup. de servitud de pas col·lectors: 280 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 20

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: 12027A016001930000YA: polígon 16, parcel·la 193

Referència registral: Tom 205; llibre de Benicarló 68, foli 141, finca 8300, inscripció 2a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: José Antonio Roca Ballester (100% ple domini, amb caràcter privatiu)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació temporal: 260 m2

sup. de servitud de pas col·lectors: 210 m2 (7,20 m d'ample)

Finca 21

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 19o

Referència registral: Tom 2243; llibre de Benicarló 654, foli 203, finca 4848, inscripció 3a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: Lucrecia Esteller Lores (100% ple domini, amb caràcter privatiu)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació permanent destinada a via d'accés a l'EDAR: 985 m2.

Finca 22

Situació: Pda. de Vilaperdig

Referència cadastral:polígon 16, parcel·la 192

Referència registral: Tom 192; llibre de Benicarló 65, foli 211, finca 7981, inscripció 3a

Classificació i qualificació urbanística: sòl no urbanitzable clau 13.1c. Àrea comuna

Càrregues: No en consten

Propietari/ària: José Antonio Roca Ballester (100% ple domini, amb caràcter privatiu)

Bé o dret afectat: sup. d'ocupació permanent destinada a via d'accés a l'EDAR: 1.110 m2.

Segon. Publicar el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, en un dels diaris de major difusió a la província, i al tauler d'anuncis municipal, perquè durant el període de quinze dies comptador des de l'endemà de l'última de les citades publicacions, qualsevol persona interessada puga aportar per escrit les dades oportunes per rectificar els possibles errors en la relació dels béns i drets afectats per l'expropiació, o bé que els titulars de drets afectats presentin al·legacions oposant-se, per raons de forma o de fons, a la necessitat d'ocupació.

Si no es presenten al·legacions en el termini establert en aquest dispositiu segon, la relació de béns i drets afectats indicada s'entendrà aprovada definitivament, sense necessitat d'un nou acord. L'aprovació definitiva es farà pública mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i al tauler d'anuncis municipal.

Tercer. Notificar individualment el present acord a cadascuna de les persones interessades que consten en la relació indicada, en l'exclusiva part que pogués afectar-los.

Quart. Contra el present acord, com a acte administratiu de tràmit que no posa fi a la via administrativa, no escau interposar cap recurs.

PUNT 14é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dènou membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pels tres portaveus dels grups polítics municipals Compromís, popular i socialista de data 25 de juny de 2014 (escrit amb registre d'entrada núm. 9932/25.06.2014), que és del següent tenor literal:

«EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Durant els mesos de setembre i octubre del passat any 2013, aquest municipi va sofrir més de 500 moviments sísmics coincidint amb la posada en marxa del magatzem de gas CASTOR.

Els últims terratrèmols associats a la injecció de gas van tindre lloc diverses setmanes després d'ordenar-se des del Ministeri d'Indústria l'aturada temporal de la injecció de gas.

Els informes tècnics demanats des del Ministeri han corroborat l'afecció d'una falla existent a la zona. Per tant, no han sigut els terratrèmols fruit d'un element de caràcter excepcional natural sobrevingut o no predicible.

Una part d'aquest terratrèmols van ser percebuts pels propis veïns del municipi, cosa que va generar una alarma social i de seguretat que va requerir de la resposta de les Administracions Públiques i Protecció Civil, amb la preparació de protocols i simulacres d'evacuació als centres públics.

Un dels sectors econòmics més important del municipi és el Turisme, el qual ocupa una gran part dels veïns i veïnes, principalment amb caràcter estacional, tot i tenir una forta presència durant tot l'any.

La posada en marxa d'aquesta instal·lació industrial per part d'una empresa privada, com és ESCAL-UGS, ha tingut un impacte molt negatiu per a tot el municipi, la qual cosa pot tindre una afecció en el sector turístic local i comarcal.

Que la imatge tant interna com externa s'ha vist greument afectada i això pot tindre repercussions negatives a curt i mig termini.

En atenció a estes consideracions, els portaveus dels tres grups polítics municipals, Compromís, popular i socialista, proposen al Ple de l'Ajuntament de Benicarló, l'adopció dels següents acords:

Primer. Instar a la Conselleria d'Economia, Industria, Turisme i Ocupació perquè elabore plans de projeccions turístics específics per a recuperar la imatge turística que tenia abans dels sismes.

Segon. Instar al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme perquè elabore plans de projeccions turístics específics per a recuperar la imatge turística que tenia abans dels sismes.

Tercer. Instar a la Conselleria d'Economia, Industria, Turisme i Ocupació perquè els possibles plans en marxa o previsibles de dur-se a terme en pro de recuperar la imatge del municipi, siguen a càrrec de l'empresa que ha dut a terme la instal·lació i l'explotació, o subsidiàriament l'assegurança que en aquest cas ESCAL-UGS puga tindre contractada.

Quart. Instar al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme perquè els possibles plans en marxa o previsibles de dur-se a terme en pro de recuperar la imatge del municipi, siguen a càrrec de l'empresa que ha dut a terme la instal·lació i l'explotació o subsidiàriament l'assegurança que en aquest cas ESCAL-UGS puga tindre contractada.

Cinqué. Traslladar els acords de la present moció a les conselleries i ministeris implicats.»

En conseqüència, la corporació, per assentiment dels membres assistents, acorda aprovar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

PUNT 15é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels dènou membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita per la portaveu del grup municipal socialista, Sra. Rosario Miralles Ferrando, de data 24 de juny de 2014 (escrit amb registre d'entrada núm. 10016/26.06.2014), que és del següent tenor literal:

«EXPOSICIÓ DE MOTIUS

En data 28-02-2013 diversos ciutadans amb una resolució favorable de les ajudes de Prestacions Econòmiques Individuals (PEI) van veure com l'Ajuntament de Benicarló va confiscar la totalitat o part d'aquestes en concepte de compensació d'impostos.

La compensació es va realitzar per Decret del regidor d'Hisenda, sense previ avís, sense possibilitats de recurs i sense comunicació als Serveis Socials de l'Ajuntament.

Cal tenir en compte la definició d'aquestes prestacions i la normativa que les regula a l'empara de l'Ordre 12/2012, de 28 de desembre, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen les ajudes en matèria de serveis socials 2013 i segons consta en el seu capítol III article 17 -1

Es convoquen ajudes econòmiques dirigides a persones individuals o nuclis familiars per remeiar una situació greument deteriorada, d'urgent necessitat o amb greus problemes que afecten la seua autonomia personal i econòmica que no puguen resoldre amb mitjans econòmics propis, a fi d'aconseguir el seu normal desenvolupament humà i social.

Aquesta mateixa ordre en la secció primera sobre ajudes d'emergència, article 20, punt 2, especifica el caràcter finalista d'aquestes prestacions, és a dir, l'import d'aquesta ajuda està destinat a una finalitat i aquesta queda estipulada en l'article 20 punt 1:

Article 20. Ajudes d'emergència: característiques i tipologia

1. Són ajudes econòmiques de caràcter extraordinari destinades a pal·liar aquelles situacions en què puguen trobar-se les persones afectades per un estat de necessitat. Van dirigides a la unitat de convivència.

2. Tenen caràcter finalista i són incompatibles amb qualsevol altra prestació pública, dret i percepció econòmica o ingrés privat que pogués correspondre a la persona beneficiària o a un altre membre de la llar, per a la mateixa finalitat.

Per tant en la compensació d'ofici realitzada per l'Ajuntament de Benicarló es va vulnerar el dret d'una ajuda que, per ser de caràcter finalista, no pot ser utilitzada per cobrir deutes de tributs municipals, igual que, com ha reconegut el mateix Ajuntament, va succeir amb les ajudes de Renda Garantida de Ciutadania.

Sobre aquestes ajudes (de Renda Garantida) que en dates similars també van ser embargades seguint el mateix criteri, la tresorera realitza un informe segons el qual compensar les ajudes amb obligacions pendents de pagament en via executiva seria incomplir la normativa d'aquestes ajudes i, per tant, procedeix la revocació.

Així doncs, en data 13 de juny de 2013, en el cas de la Renda Garantida, les compensacions es van revocar per decret sobre la base de l'informe proposta de la tresorera.

Si l'Ajuntament de Benicarló arriba a aquesta conclusió sobre la Renda Garantida, també ho ha de fer sobre les Prestacions Econòmiques Individuals.

Recordem que les ajudes de Prestacions Econòmiques Individuals corresponen part a la Conselleria de Benestar Social i part a l'Ajuntament, que l'equip de tècnics de l'àrea de Serveis Socials mai s'ha mostrat favorable a aquesta mesura, i, finalment, insistim que la compensació es va realitzar sense previ avís, sense possibilitats de recurs i sense comunicació als citats Serveis Socials de l'Ajuntament.

Presentada una reclamació sobre aquest tema davant el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, al maig de 2013, finalment resol el passat 27 de maig de 2014:

"En aquest sentit, des d'aquesta institució, considerem que donada la naturalesa d'aquest tipus d'ajudes, la norma que les regula hauria d'atribuir-los el caràcter d'inembargable, ja que van dirigides a satisfer les necessitats bàsiques dels seus destinataris.

Per tot el que antecedeix i de conformitat amb el previst en l'art. 29 de la Llei de la Generalitat Valenciana 11/1988, de 26 de desembre, reguladora d'aquesta institució, SUGGEREIXO a l'Ajuntament de Benicarló que valore la possibilitat d'establir, per normativa pròpia, el caràcter inembargable a les Prestacions Econòmiques Individuals, atenent la pròpia naturalesa de les ajudes".

Per tot això el grup municipal socialista proposa els següents

ACORDS:

1. La revocació del Decret de compensació de les Prestacions Econòmiques Individuals efectuat en el seu moment.

2. La devolució a les persones afectades de les quantitats econòmiques embargades com a conseqüència d'aquest.

3. Com suggereix el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, que s'establisca, per normativa pròpia, el caràcter inembargable a les Prestacions Econòmiques Individuals, atenent la pròpia naturalesa de les ajudes.»

En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a manifestar que esta moció ve motivada per un escrit que va entrar a este Ajuntament, el 28 de maig de 2014, del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, on, atenent unes reclamacions d'una persona afectada per la compensació d'estes ajudes, el Síndic de Greuges suggereix a l'Ajuntament que es modifique la normativa amb caràcter inembargable d'aquestes ajudes perquè era una contradicció. A continuació, la Sra. Miralles recorda que que, en principi, Serveis Socials havia de valorar donar unes ajudes d'emergència a unes persones i, posteriorment, la Regidoria d'Hisenda va embargar aquestes ajudes per a pagar impostos. Així mateix, indica s'està parlant d'uns 1.600 EUR d'un pressupost municipal de 23 milions d'euros. Per tant, considera que s'ha de ser miserable per a llevar a la gent que no té absolutament res 150 EUR al mes per a menjar. En este cas, --explica--, es tracta d'un senyor que va reclamar que se li van embargar 119 EUR i se'l va deixar amb 31 EUR. Així doncs, la Sra. Miralles reitera que per a fer això es necessita tindre falta d'humanitat. Diu també que, en aquell moment, els membres del grup municipal socialista van denunciar aquest assumpte, el van traure a l'opinió pública i van reclamar que tornaren els diners. Recorda que en un primer moment es va revocar el decret que disposava la compensació de deutes, respecte de la renda garantida de ciutadania, però no es va revocar el decret de compensació, respecte de les prestacions econòmiques individuals. Així mateix, indica que les prestacions econòmiques individuals són ajudes emparades per l'Orde 12/2012, de 28 de desembre, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen les ajudes en matèria de Serveis Socials. També manifesta que estes ajudes van dirigides a persones individuals o famílies per a posar remei a una situació greument deteriorada d'urgent necessitat, amb greus problemes específics que afecten l'autonomia personal, social, econòmica i que no puguen resoldre. A més, --explica--, aquestes ajudes, segons l'ordre, tenen caràcter finalista, és a dir, són persones afectades per un estat de necessitat. A continuació, la Sra. Miralles remarca que considera que el personal de Benestar Social que va valorar estes ajudes és un personal altament qualificat, que tramiten, gestionen i en fan un seguiment, perquè són ajudes d'emergència social, prestacions per poder pagar el menjar, la llum, la roba i, tot i això, l'equip des govern del Partit Popular, amb un decret, van confiscar-les per destinar-les a pagar tributs de l'Ajuntament.

Tot seguit, la Sra. Miralles explica que ara el Síndic de Greuges s'ha pronunciat dient que la naturalesa de les ajudes és de caire extraordinari i finalista, perquè estan orientada a la satisfacció d'una necessitat, que ha sigut necessari acreditar, i que són ajudes no periòdiques, encara que puguen donar-se en un o diversos pagaments. Continua explicant que l'ajuda de protecció social urgent són ajudes preventives, ja que es configuren com ajudes de caràcter puntual destinades a prevenir una possible situació d'exclusió. A continuació, la Sra. Miralles llegeix el suggeriment del Síndic de Greuges que diu: «Sugiero al Ayuntamiento de Benicarló que valore la posibilidad de establecer, por normativa propia, el carácter de inembargable a las Prestaciones Económicas Individuales, atendiendo a la propia naturaleza de las ayudas». És a dir, segons la Sra. Miralles, el Síndic de Greuges suggereix que es regule per normativa pròpia perquè estes ajudes siguen inembargables, ja que és una situació de necessitat extrema.

La Sra. Miralles continua dient que el que s'ha fet és un acte de crueltat, ja que s'ha deixat gent sense poder menjar, perquè paguen les escombraries o l'impost de vehicles. De fet, la Sra. Miralles considera que la gent, quan tenia un treball, pagava els impostos de l'Ajuntament, però, quan s'han quedat sense treball i tenen una necessitat urgent de menjar, el que no poden és pagar els impostos abans de menjar. Així doncs, recorda que ella ja va dir en el seu dia que confiscar aquestes ajudes, com a mínim, és pecat. Per tant, demana que els que van a combregar cada vegada que van a missa facen el favor de confessar-se, perquè això és pecat. Conclou dient que suposa que votaran a favor aquesta moció i que atendran el suggeriment del Síndic de Greuges per incloure, com a normativa pròpia, el caràcter d'inembargable d'aquestes prestacions econòmiques.

En segon lloc, intervé el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal de Compromís, per expressar que li pareix una moció molt interessant i agraeix a la Sra. Miralles i a l'equip del Partit Socialista que ho hagen tret, perquè és el Síndic de Greuges el que ens està dient és que si a una persona li donem diners per a comprar un litre de llet o un paquet de galletes, no podem dir-li que no s'ho compre perquè com deu 38 EUR d'escombraries de l'any passat. De fet, el Sr. Ferrer considera que això no és just. i afegeix que ell no coneix el partit del Síndic de Greuges, però que és una persona seriosa, justa, responsable i que fa un balanç de les situacions que se li presenten.

A continuació, recorda que ja se li ha dit moltes vegades al Sr. Serrano que els pareixia molt poc seriós, molt injust i molt poc humà que haguera passat això. A més, el Sr. Ferrer creu que a este poble no podem omplir-nos la boca dient que este Ajuntament fa molt pel Benestar Social i, a una persona, robar-li el litre de llet per a pagar l'impost d'escombraries. De fet, considera que és una taca que tenim en aquest Ajuntament i que si això va ser un error, estem a punt de rectificar i assumir el suggeriment que ens fa el Síndic de Greuges. Per tant, assegura que votaran a favor d'aquesta moció que ha presentat el Partit Socialista per a poder remeiar aquesta situació.

Tot seguit, el Sr. Ferrer pregunta a l'equip de govern si el que és que la gent vaja a robar un litre de llet, perquè --considera, el Sr. Ferrer-- que si una persona no té llet i la llet és per a un fill, l'acabarà robant. Per tant, creu que abans que se li robe l'ajuda des de l'Ajuntament per pagar les escombraries, han de deixar que compre la llet i, quan eixa persona reviscolarà o podrà tirar endavant, els Serveis Socials li diran que ja té suficientment recursos per a poder pagar-se la llet i, fins i tot, les escombraries que deu i, aleshores, se li podrà cobrar. Així doncs, el Sr. Ferrer creu que aquesta moció l'han d'aprovar conjuntament, perquè el que va passar l'any passat és una taca molt negra per a l'Ajuntament i ell se sent molt afectat per això. Per tant, atés que el Sr. Ferrer considera que el Sr. Serrano és una persona sensible a aquests assumptes, de la mateixa manera que ho són els membres de l'equip de govern, indica que està segur que tiraran endavant amb la moció i intentaran solucionar-ho i que això no tornara a passar ni que no es torne a nomenar mai més en la vida, perquè li pareix que és una taca molt negra que tenen a aquest Ajuntament, on es fan moltes coses en Benestar Social.

A continuació, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per indicar a la Sra. Miralles que hauria d'haver portat la moció guardant les formes, però, com que la Sra. Miralles no les ha guardades, ell tampoc les guardarà, perquè ell no és cap miserable, perquè si fóra miserable eixes ajudes que al mes de febrer del 2013 l'Ajuntament va compensar, les haguera continuat compensant i no ho ha fet. I el Sr. Serrano reitera que s'està parlant de febrer de 2013 i que, per tant, ell, de miserable, no té res. Tot i això, considera que potser ho pensa la Sra. Miralles, perquè ho és ella. A continuació, diu que, de mentides, aquesta moció no sap ni les que té i que, tot i que ells tampoc volia parlar de mentides, com la Sra. Miralles abans li ha dit que és un mentider, ara li dirà totes les que ha posat ella en aquesta moció, perquè no sap ni de la missa la meitat, ni la Sra. Miralles ni la representant de Benestar Social del Partit Socialista, --assegura, el Sr. Serrano--. De fet, el Sr. Serrano consider que els membres del grup municipal socialista tiren fum i ell creu que el que tira el bumerang després li rebota i, potser, a la Sra. Miralles, li rebota.

Així doncs, el Sr. Serrano lamenta que es presente aquesta moció sense assegurar-se del contingut de les afirmacions, encara que ell vol interpretar que són degudes a la falta d'informació que els membres del grup municipal socialista tenen al respecte del tema. És més, el Sr. Serrano creu que, per no assessorar-se degudament, es tornen a tirar a la piscina sense aigua. Per tant, per explicar la situació el Sr. Ferrer llegeix el segon paràgraf de la moció que diu textualment: «La compensación se realizó por decreto del Concejal de Hacienda, sin previo aviso, sin posibilidades de recurso y sin comunicación a los servicios sociales del Ayuntamiento.» En relació amb el primer aspecte, el Sr. Serrano que no es pot dir «sin previo aviso», quan l'Ajuntament actua d'ofici, és a dir, quan l'Ajuntament fa una compensació de saldos a qualsevol persona o a qualsevol proveïdor, l'Ajuntament no l'avisa, perquè l'Ajuntament actua d'ofici. Quan els membres de l'equip de govern han de preparar una relació de pagaments, --explica, el Sr. Serrrano--, abans de pagar miren qui deu. És més, el Sr. Serrano diu que ho torna a repetir perquè no quede dubte i perquè --diu, el Sr. Serrano--, no diguen demà que el que ell ha dit no ho ha dit. És a dir, segons el Sr. Serrano, les prestacions econòmiques individuals del febrer del 2013 no s'han tornat a compensar.

En relació amb el segon aspecte que diu «sin posibilidades de recurso», el Sr. Serrano considera que és la primera mentida de la moció i que només cal veure els decrets seus. De fet, el Sr. Serrano diu que els porta i, a continuació, en llig una part: «Primero. Aprobar la compensación de la obligación reconocida (a qui siga) (...). Segundo. Notificar la presente resolución al interesado y dar traslado a recaudación ejecutiva. Tercero. Contra el presente acto que pone fin a la vía administrativa, se puede interponer recurso de reposición ante la Alcaldía en el plazo de un mes a contar desde el día siguiente al de la notificación de la presente resolución, como requisito previo a la interposición del recurso contencioso-administrativo, según lo dispuesto en el artículo 14.2 del Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales». I, una vegada acaba de llegir, el Sr. Serrano diu literalment «sense possibilitat de recurs, miau!» i demana al grup socialista que posen en la moció la veritat, perquè sí que hi havia possibilitat de dos recursos, de reposició i de contenciós administratiu.

A continuació, el Sr. Serrano diu que en el text de la moció es pot llegir: «Hay que tener en cuenta la definición de estas prestaciones y la normativa que las regula al amparo de la Orden 12/2012 de 28 de diciembre de la Consellería de Bienestar Social, por la cual se regulan las ayudas en materia de Servicios Sociales 2013 y según consta en su Capítulo III artículo 17 -1». Respecte a aquesta afirmació, el Sr. Serrrano respon que el que regula aquesta Orde són les ajudes que dóna la Generalitat Valenciana, no les que dóna l'Ajuntament, perquè les prestacions econòmiques individuals que dóna l'Ajuntament són competència municipal i, per tant, Serveis Socials dóna les ajudes com entén que les ha de donar. És a dir, segons el Sr. Serrano, no estan regulades. Tot seguit, per aclarir el dubte a la Sra. Miralles, el Sr. Serrano llig el contingut de l'article 1 de l'esmentada Orde, en el seu apartat 3, del Títol I, on indica que es refereix a les prestacions econòmiques individualitzades, en les modalitats descrites en el capítol III del Títol I de l'esmentada orde. Així mateix, indica que eixa disposició regula també el règim de l'àmbit d'aplicació, de les exclusions, de les incompatibilitats, dels criteris de valoració i de la determinació de la subvenció de les ajudes de la Generalitat Valenciana. És a dir, el Sr. Serrano reitera que eixa Orde 12/2012 és de les ajudes que dóna la Generalitat Valenciana, per tant, demana a la Sra. Miralles que, quan parle, intente almenys informar-se. De fet, el Sr. Serrano continua dient que, quan la Generalitat Valenciana trau l'orde, com a annex hi ha una sèrie de documentació que són sol·licituds, com ara la sol·licitud d'ajuda individual que es fa a la Direcció General d'Acció Social i Majors. És a dir, --explica--, que les prestacions econòmiques individuals que dóna la Conselleria de Benestar Social s'ha de presentar la documentació a la Conselleria de Benestar Social i no a l'Ajuntament de Benicarló, per tant, --torna a dir--, eixa orde fa referència a eixes ajudes de la Generalitat i no a les que dóna l'Ajuntament, perquè l'Ajuntament això no ho té regulat.

A continuació, el Sr. Serrano llegeix un tercer aspecte de la moció: «Por tanto, en la compensación de oficio realizada por el ayuntamiento de Benicarló se vulneró el derecho de una ayuda que por ser de carácter finalista, no puede ser utilizada para cubrir deudas de tributos municipales, al igual que, como ha reconocido el mismo ayuntamiento, sucedió con las ayudas de Renta Garantizada de Ciudadanía.». En aquest sentit, el Sr. Serrano matisa que l'ajuda que és de caràcter finalista és la regulada en l'Orde 12/2012, perquè eixes ajudes deriven d'una convocatòria i l'Ajuntament de Benicarló no en trau cap, de convocatòria. Per tant, demana a la Sra. Miralles que no diga que ha de ser de caràcter finalista, perquè les de l'Ajuntament no ho són, perquè no estan regulades. Explica que són finalistes les de la Conselleria, no les de l'Ajuntament. En canvi, --diu, el Sr. Serrano--, les ajudes de renda garantida sí que les va tramitar la Generalitat i sí que eren finalistes i, per això, ell va revocar el decret que havia compensat la renda garantida i se'ls va donar als beneficiaris l'import dels diners que prèviament l'Ajuntament havia compensat. Però, en este cas, --afirma, el Sr. Serrano--, l'Ajuntament l'únic que fa amb la renda garantida és pagar a la gent per les resolucions que fa la Conselleria i que després l'Ajuntament cobra quan cobra. És a dir, segons el Sr. Serrano, eixa renda garantida va després d'una convocatòria de la Generalitat i l'Ajuntament només fa de mediador, per això la tresorera va indicar que en aquest aspecte ens havíem equivocat. Tot i això, el Sr. Serrano admet que si s'han equivocat el que cal fer és rectificar i per això va revocar el decret on es compensaven eixes ajudes. És a dir, el Sr. Serrano assegura que no va fer res més que el que a ell li van dir els tècnics.

Tot seguit, indica que un altre aspecte de la moció fa referència al següent paràgraf: «Si el Ayuntamiento de Benicarló llega a esta conclusión sobre la Renta Garantizada, también lo ha de hacer sobre las Prestaciones Económicas Individuales.» Respecte a aquesta afirmació, el Sr. Serrano considera que això no és així, ja que la conclusió és diferent, perquè les ajudes de la Generalitat, que són la garantida, i les prestacions econòmiques individuals s'han de sol·licitar a eixa Conselleria i les de l'Ajuntament les dóna l'Ajuntament sense cap normativa. A més, el Sr. Serrano, fa referència al següent punt que s'indica en la moció, del següent tenor literal: «Recordamos que las ayudas de Prestaciones Económicas Individuales corresponden parte a la Consellería de Bienestar Social y parte al Ayuntamiento, que el equipo de técnicos del área de Servicios Sociales nunca se ha mostrado favorable a esta medida y por último insistimos en que la compensación se realizó sin previo aviso, sin posibilidades de recurso y sin comunicación a los citados Servicios Sociales del Ayuntamiento.» I, quant a això, manifesta que els membres del grup municipal socialista encara no s'han assabentat que l'Ajuntament els diners que dóna en prestacions econòmiques individuals no són de l'Ajuntament i de la Generalitat. És a dir, segons el Sr. Serrano, les prestacions econòmiques individuals les dóna l'Ajuntament i el que dóna la Conselleria són les prestacions econòmiques individuals d'acolliment familiar. Per tant, indica que en el pressupost de l'Ajuntament es consigna en el capítol d'ingressos --21.800 EUR, al 2013, diu--, perquè vénen subvencionats per la Conselleria i al capítol de despeses es consignen 21.800 EUR. A més, assegura que tots els decrets que ell va firmar no posa en cap que siguen prestacions econòmiques individuals d'acollida. Per tant, demana que no emboliquen la troca i li posen que eixes ajudes són a mitges, perquè no ho són. Així doncs, reitera que les ajudes que dóna l'Ajuntament només són les prestacions econòmiques individuals que l'Ajuntament posa al pressupost.

D'altra banda, es referix al paràgraf de la moció que diu: «En este sentido, desde esta Institución, consideramos que dada la naturaleza de este tipo de ayudas, la norma que las regula debería de atribuirles el carácter de inembargable, ya que van dirigidas a satisfacer las necesidades básicas de sus destinatarios.». Respecte d'això, el Sr. Serrano manifesta que de norma que les regule, l'Ajuntament no en té ni una, i torna a repetir que, abans i després de la compensació del mes de febrer, que se'n va fer una, ell, com a regidor, no n'ha fet ni una més, i que està parlant de febrer de 2013 i estem al final de juny 2014. Explica, a més, que no ho va fer, no perquè no poguera fer-ho, sinó perquè la llei l'empara i perquè es va considerar que no s'havia de fer.

I finalment, respecte on diu en la moció «SUGIERO al Ayuntamiento de Benicarló que valore la posibilidad de establecer, por normativa propia, el carácter inembargable a las Prestaciones Económicas Individuales, atendiendo a la propia naturaleza de las ayudas.», el Sr. Serrano ressalta que si el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana «sugiere» vol dir que l'Ajuntament malament no ho ha fet, perquè si no, haguera dit que l'Ajuntament ha incomplit tal cosa o tal altra cosa. Així doncs, conclou dient que, per tot el que ha dit, els membres de l'equip de govern no donaran suport a aquesta moció.

En un nou torn, la Sra. Miralles, s'adreça al Sr. Serrano i li diu que si no ho ha tornat a fer és perquè la consciència no la té tranquil·la i la qual cosa vol dir el que ha fet no està bé. A continuació, indica que el Sr. Serrano nomena prestacions econòmiques individuals d'una manera, prestacions econòmiques individuals d'una altra. Respecte d'això, la Sra. Miralles assegura que ella sap el que són les PEIS (prestacions econòmiques individuals), però que ella no li parla de tot això, sinó que li parla d'una qüestió humanitària i que abans de la legalitat està la humanitat. Quant a l'afirmació del Sr. Serrano que la llei l'empara, la Sra. Miralles es pregunta que quina llei empara al Sr. Serrano per deixar a la gent sense menjar, perquè va considerar que s'havien de pagar els impostos. Tot seguit, la Sra, Miralles es pregunta també per què s'enfada tant el Sr. Serrano si els membres del grup municipal socialista el que porten ací és l'escrit del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, que el que diu és que li dóna la raó a aquella persona que s'ha queixat al Síndic de Greuges, perquè no té capt tipus de recurs més i suggereix a l'Ajuntament que considere que pot donar el caràcter d'inembargables a les ajudes. D'altra banda, en relació amb l'afirmació que el procediment es va portar a terme sense avís previ, la Sra. Miralles assegura que, quan els membres de l'equip de govern van fer això, els tècnics dels Serveis Socials, que considera que són dels tècnics més preparats d'esta casa, no sabien absolutament res. Aleshores, --explica, la Sra. Miralles--, que el que va passar és que la gent que se li havia concedit una ajuda, quan van veure que al final de mes els 150 eurets que els havien d'arribar no els arribaven, se'n van anar a protestar a Serveis Socials, dient que aquell mes no els havien pagat i preguntant per què no els ho havien ni comunicat. Segons la Sra. Miralles, els tècnics de Serveis Socials van posar el crit al cel pel que havia fet l'Ajuntament. Per tant, la Sra. Miralles reitera que es va fer «sense comunicació prèvia i sense possibilitat de recurs», perquè quan una persona no té absolutament ni res per menjar, no voldrà que vaja al contenciós per a recórrer contra l'Ajuntament. És més, considera que els membres de l'equip de govern ho van fer sense consultar els Serveis Socials. De fet, recorda que ella ja li va al mes d'agost a la regidora de Benestar Social que la Regidoria de Benestar Social havia donat unes ajudes i la Regidoria d'Hisenda les estava llevant. I, segons la Sra. Miralles, això és el que fa l'equip de govern.

A continuació, la Sra. Miralles reitera que els afectats, quan van veure que a final de mes no els arribaven els diners, va ser quan van anar als Serveis Socials i els Serveis Socials van preguntar. Després, --diu-- es quan van arribar els decrets i quan van saber que no els ho pagarien, perquè havien pagat les escombraries. I a això, --explica, la Sra. Miralles--, és al que es refereixen els membres del grup municipal socialista quan diuen que no hi havia possibilitat de recurs ni avís previ. A més, la Sra. Miralles considera encar que l'Ajuntament actue d'ofici, almenys hagueren pogut comunicar a aquella gent que aquell mes no cobrarien i, --reitera--, que això és el que volen dir els membres del grup municipal socialista quan diuen no ho van comunicar a ningú. I, per a la Sra. Miralles, això és crueltat. De fet, pregunta si per 1.600 EUR l'Ajuntament no pot passar. A més, recorda al Sr. Serrano que el Sr. Ferrer, --representant del grup municipal Compromís--, va presentar una moció, perquè els bancs pagaren l'ocupació de via pública dels caixers automàtics i el Sr. Serrano va dir que els 5.000 EUR o 6.000 EUR que cobrarien, no resoldria res a l'Ajuntament. En canvi, la Sra. Miralles pregunta si 1.600 EUR d'aquesta pobra gent sí que solucionen alguna cosa. Segons la Sra. Miralles, sembla que els 1.600 EUR sí, perquè no s'han tornat els diners a la gent i els membres de l'equip de govern ni s'han preocupat. De fet, la Sra. Miralles diu que li dóna igual que li diga la norma tal i qual, perquè el que importa és la humanitat, ja que, per a ella, abans de la legalitat està la humanitat i a això, --diu, la Sra. Miralles--, és al que es refereixen els membres del grup municipal socialista en aquesta moció.

A més, afegeix que només segueixen les instruccions del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana que, segons la Sra. Miralles, ho justifica perfectament bé. De fet, --indica--, que si el Sr. Serrano li diu que no té ni idea, li ho ha de dir també a la que firma l'escrit, que és la Sra. Emilia Caballero Álvarez, síndica de Greuges de la Comunitat Valenciana en funcions. Segons la Sra. Miralles, segurament, aquesta senyora tampoc no sap del que parla, perquè el Sr. Serrano el que li ha a ella mateixa és que no sap del que parla i que la moció està plena d'errors. A aquest respecte, la Sra. Miralles manifesta que ella s'ha limitat a copiar el que diu el Síndic de Greuges, encara que el Sr. Serrano diu que això està malament. De fet, la Sra. Miralles considera que potser és perquè el Sr. Serrano vol que li diga que té la raó absoluta i que ha fet les coses ben fetes, però que això ella no li ho dirà. A més, reitera que el Sr. Serrano no deu tindre la consciència ben tranquil·la, quan no ho ha tornat a fer. I també repeteix que les coses es van fer malament i que els membres del grup municipal socialista estan ací per a defensar els ciutadans, els pobres, els rics i tots de les injustícies que es puguen fer a este poble i això, per a la Sra. Miralles, ha sigut una falta d'humanitat total i absoluta. Per tant, la Sra. Miralles diu que els membres del grup municipal socialista exigeixen que es tornen aquests diners i que, després, es determine que les ajudes són inembargables. De fet, diu que, si el Sr. Serrano diu que ací es donen unes prestacions i que no es regula res, ella no ho té entés així, ja que aquestes prestacions estan perfectament regulades i suposa que els tècnics de Serveis Socials es basen en uns barems, en unes normatives i en unes bases per a donar estes ajudes. Després, --diu, la Sra. Miralles--, fan el seguiment i són ajudes extraordinàries, que a vegades les donen per a 2 mesos o per a 3 mesos i, fins i tot, després es donen a una altra persona. Ara bé, segons la Sra. Miralles, això que és el que fan els tècnics de l'Àrea de Benestar Social i amb els informes favorables, els membres de l'equip de govern s'ho salten a la torera i fan el que els dóna la gana. Així doncs, conclou dient, que aquesta és la seua qualitat humana i política.

Seguidament, el Sr. Ferrer s'adreça al Sr. Serrano per a dir-li que coneix el discurs i creu que comença: «Si la Sra. Miralles se porta mal, jo també cridaré!». Tot i això, el Sr. Ferrer creu que aquí no està cridant ningú i, a més, si ella es porta mal, el Sr. Serrano no ho hauria de fer. En canvi, diu que la realitat és que hi ha gent que no pot menjar a Benicarló i aquest Ajuntament els ha llevat l'ajuda, per a pagar les escombraries o l'Impost sobre vehicles de tracció mecànica, que tenen i no poden ni posar gasolina ni comprar llet ni tot això. Indica que també li sorprén molt l'actitud agressiva que ha tingut el Sr. Serrano i que no l'entén de cap de les maneres, perquè pensa que estan parlant d'una cosa molt seriosa. De fet, el Sr. Ferrer manifesta que dubta si, a la gent que va a demanar aquestes ajudes, també els parla així i que si és així, deu ser ben trist.

El Sr. Ferrer continua dient que si el Sr. Serrano es pensa que una persona que no té ni un litre de llet per a ficar a la boca dels seus fills pot fer un recurs als jutjats i es pregunta a quin món viu el Sr. Serrano i si ha anat als jutjats de Vinaròs. A més, el Sr. Ferrer no entén com el Sr. Serrano diu això de «miau!», perquè considera que s'està parlant de persones i això de «miau!» li ho feia son pare quan contava un acudit. Així doncs, reitera que s'està parlant de persones que no poden ni menjar i s'està parlant del fet que aquest Ajuntament ha fet una cosa mal feta i l'han de rectificar. Per això, el Sr. Ferrer manifesta que no entén com el Sr. Serrano, en la intervenció anterior, diu que que sí «capítulo 3, del título 1, etc., de l'Orde 12/2012, etc.». I, adreçant-se al Sr. Serrano, torna a dir que s'està parlant de persones que necessiten menjar i que no estan parlant de lleis. Tampoc entén com el Sr. Serrano diu que la llei l'empara i es pregunta si la llei empara llevar el menjar a una persona. I diu el Sr. Ferrer que si és així que canvien la llei, perquè és ben trist que des de les administracions puguen llevar el menjar a la gent.

Per una altra banda, el Sr. Ferrer indica que el Sr. Serrano fa ha afirmat que l'Ajuntament no ho té regulat i el Sr. Ferrer considera que, aleshores, que ho regulen, que tenen majoria absoluta. De fet, el Sr. Ferrer manifesta que sembla que encara tinga l'oposició la culpa que no ho tinguen regulat, quan ha de ser el Sr. Serrano qui ho ha de regular. A més, considera que ja està bé d'ensenyar el xusco i després llevar-lo i assegura que ell també en sap de fer, de miaus i coses d'eixes. De fet, el Sr. Ferrer creu que el que passa aquí és: «Ai, vine, vine. Tranquil, ja me votaràs després. Gràcies!» I el Sr. Ferrer es pregunta que quina classe de persones som. A més, el Sr. Ferrer manifesta que el que més mal li sap és que no és capaç de convéncer el Sr. Serrano que ho van fer malament, que ho ha de fer millor i que eixes persones s'ho estan passant tan mal i, per tant, ha de rectificar. En canvi, el Sr. Ferrer diu que el Sr. Serrano li parla que la llei l'empara i que el decret de no sé què i que el Síndic de Greuges no té ni idea ni l'ha tinguda, però el Sr. Ferrer considera que eixa gent avui no té un got de llet calenta per a ficar-se-la a la boca, perquè el Sr. Serrano eixa ajuda que els va donar la va destinar a cobrar les escombraries o a cobrar l'impost de circulació del cotxe.

Finalment, el Sr. Ferrer diu que el que intenta és que no s'enfronten, perquè creu que el Sr. Serrano i ell sortiran després i el Sr. Serrano li dirà que sí que és veritat, que és una pena que la gent no puga menjar i que són poquetes ajudes que se'ls donen, --150 EUR per a passar una família tot el mes--. Per tant, segons el Sr. Ferrer, li agradaria que el Sr. Serrano digués que s'han equivocat i que no ho tornaran a fer i assegura que només intenta convèncer-lo d'això, encara que la llei l'empare. De fet, el Sr. Ferrer li pregunta al Sr. Serrano si no entén que, encara que la llei l'empare, no és just i que no és una manera de fer les coses. El Sr. Ferrer acaba la seua intervenció dient que la seua preocupació és que no convencerà al Sr. Serrano perquè això no torne a passar i perquè això es rectifique.

Tot seguit, el Sr. Serrano manifesta que ell l'0posició ha fet demagògia barata i que, potser, el que sí que és miserable és la demagògia que han fet. Així doncs, torna a repetir que l'Ajuntament de Benicarló va compensar les ajudes del mes de febrer del 2013 i no s'han tornat a compensar. Per tant, el Sr. Serrano demana que no li diguen més que si ens hem equivocat i que rectifiquen, perquè no ho han fet més. De fet, considera que si si això tampoc ho tenen clar, anem malament i, adreçant-se al Sr. Ferrer, li pregunta si ho té clar, ja que ell ha dit tres vegades que ja han rectificat.

A continuació, el Sr. Ferrer demana a l'alcalde que li agrairia que el Sr. Serrano no li cridara i li demana que cride l'atenció al Sr. Serrano.

L'alcalde intervé per matisar que a ell l'altre dia se l'acusava de si se sabia el ROF i li pareix que ningú dels que estan saben el que és el ROM. I, a continuació, l'alcalde llig un dels seus punts: «No se admitirán otras intervenciones en el uso de la palabra que las del Presidente para llamar al orden a la cuestión debatida cuando los concejales se desvíen notoriamente, por disgresiones extrañas o vuelvan sobre lo ya discutido y aprobado».

En un altre torn de paraula, el Sr. Serrano manifesta ja han rectificat i ja no ho han fet més. Per tant, assegura que no entén com volen que els ho diga més baixet. A més, assegura que l'Ajuntament de Benicarló destina moltíssims diners a tot el que són temes socials. Per tant, considera que els membres del grup municipal Compromís i els membres del grup municipal socialista, quan parlen d'això, estan fent una demagògia barata. De fet, creu que si no destinara ni un duro, possiblement s'haurien de callar, però que no és així, ja que sempre s'ha apostat per part dels Serveis Socials. Així doncs, explica que han gastat diners per al Centre d'Alzheimer, per a les persones que tenen eixe tipus de malaltia

A continuació, el Sr. Serrano diu que coneix la la tàctica del got de llet del Sr. Ferrrer, que sempre té a la boca, i que totes aquestes persones de què estan parlant, el 90% han passat pel despatx a parlar amb ell. Concretament, diu que ha sigut el 90% i potser algunes persones que ha enviat algun regidor de l'Ajuntament, i assegura el Sr. Serrano que les ha ateses totes. És a dir, segons el Sr. Serrano, ha assumit la responsabilitat del que ha fet i ha atés qui ha hagut que atendre i, per tant, de falta d'humanitat res, --diu, adreçant-se a la Sra. Miralles--. El Sr. Serrano tampoc admet l'acusació de crueltat, perquè assegura que, quan s'han equivocat, han rectificat i, per això, --diu-- té la consciència molt tranquil·la, perquè creu que ha fet en eixe moment el havia tenia que fer. Explica també que, quan ell ha tingut dubtes, ha hagut d'anar vegada als tècnics de l'Ajuntament i als tres habilitats nacionals, el viceinterventor, la tresorera i el secretari de l'Ajuntament. De fet, diu que els va demanar un informe, l'informe núm. 253/2013, de data 5 de setembre de 2013, que va firmat pels tres habilitats nacionals, on diuen «entendemos que se trata de un acto administrativo en el que se aplic correctamente la ley y no procede, por tanto, su revocación». És a dir, el Sr. Serrano explica que no ho demana ell, perquè no tinga la consciència tranquil·la, sinó perquè no volia quedar-se amb el dubtes de si havia actuat malament.

Quant al suggeriment del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, el Sr. Serrano indica que el tresorer de l'Ajuntament va fer un informe, que és el que se li envia al Síndic de Greuges, on diu: «Por lo tanto, interpretamos que la recomendación de declarar inembargables las Prestaciones Económicas Individuales, por normativa propia, entraría en conflicto con el principio de reserva de ley establecido en el artículo 606.4 de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de enjuiciamiento civil, puesto que el Ayuntamiento tiene potestad reglamentaria, de acuerdo con el artículo 4.1 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local, pero carece de capacidad legislativa». De fet, el Sr. Serrano diu que no entén tots els qualificatius que li han dit i que ell no sap qui es pensen que és per a qualificar-lo de la manera que l'han qualificat.

Així doncs, el Sr. Serrano reitera que entén que ha actuat bé i que el que ha fet ha sigut rectificar en el sentit de no tornar a fer compensacions de prestacions econòmiques individuals i, per això, no s'han tornat a fer i ha passat un any i mig. Aleshores, conclou dient que si els membres del grup municipal Compromís i del grup municipal socialista tot el discurs que tenen per fer mal els membres de l'equip de govern és remuntar-se a un any i mig, ells mateixos, però avança que els membres del grup municipal popular no aprovaran la moció.

En conseqüència, sotmesa a votació la moció, la corporació, per onze vots en contra --representants del grup municipal popular-- i vuit vots a favor --representants dels grups municipals socialista i Compromís--, acorda rebutjar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

PART DE CONTROL

PUNT 16é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALIDA DELEGADES DES DEL 16 DE MAIG DE 2014 AL 15 DE JUNY DE 2014. Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de maig de 2014 al 15 de juny de 2014. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 17é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

Comença la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, fent ús de la paraula per a formular diverses preguntes.

En primer lloc, fa referència a les carrasques que es van plantar al costat de l'aljub del camí de la Fossa del Pastor, baix de l'autopista. Concretament, indica que es van plantar unes 25 carrasques i diu que si no té entés malament el Consell Agrari va aconseguir una acció d'aigua per a regar aquestes carrasques. Tot i això, manifesta que e dia d'avui algunes estan mortes i les altres estan a punt de morir, per tant, pregunta si pensen o no cuidar aquells arbres que es van plantar al costat de l'aljub.

En segon lloc, pregunta per la sol·licitud que va fer el grup municipal socialista el dia 28 de març de 2014, que va entrar per registre, on s'hi demanava que es feren les gestions necessàries per aconseguir la devolució de les quantitats corresponents al cèntim sanitari de les anualitats 2010, 2011 i 2012. Recorda que el cèntim sanitari era un tribut indirecte estatal i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia dictat sentència en contra d'aquest gravamen i obligava a les administracions autonòmiques a retornar les quantitats a les persones afectades. Per això, --diu--, els membres del grup municipal socialista demanaven que s'estudiés per part d'Intervenció la possibilitat d'ampliar la reclamació a tot el període impositiu i que, en cas d'aconseguir la devolució, les quantitats a ingressar per part de l'Ajuntament es destinaren a les partides pressupostàries d'emergència social. Per tant, la pregunta de la Sra. Miralles és si han fet cas d'aquesta sol·licitud que va fer el grup municipal socialista, perquè no han tingut cap tipus de resposta a l'escrit.

En tercer lloc, la Sra. Miralles manifesta que en el ple passat es va fer un prec, que es va entrar per registre, on el grup municipal socialista sol·licitava que l'equip de govern prenguera les mesures oportunes per a restituir als treballadors de l'Ajuntament les quantitats corresponents a la part proporcional de la paga extra de l'any 2012, que va des de l'1 de juny de 2012 al 14 de juliol de 2012. La Sra. Miralles recorda que una vegada va fer este prec, el Sr. Serrano va respondre dient dient que m'anava a fer un prec al Partit Socialista. En aquest sentit, la Sra. Miralles considera que no era un prec al Partit Socialista, sinó que va ser una resposta en tota regla al prec que ella va fer i que el Sr. Serrano es va equivocar en l'enunciat del que anava a dir. Com a conseqüència, --explica, la Sra. Miralles--, el Sr. Serrano va entendre que això era un prec per a l'alcalde i ella no va tindre dret a rèplica. La Sra. Miralles considera que es van vulnerar els seus drets en aquell moment i, per tant, torna preguntar si pensen pagar als treballadors d'aquest Ajuntament la part proporcional de la paga extra corresponent a l'any 2012. Concretament, la Sra. Miralles matisa que es refereix al període que va de l'1 de juny de 2012 al 14 de juliol de 2012.

A continuació, intervé el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a formular diverses preguntes.

En primer lloc, indica que avui s'ha aprovat un conveni que comportarà una actuació urbanística en la capçalera del passeig sud de Benicarló, que recau darrere del Parador Nacional. Aleshores, pregunta com, després d'eixa actuació, quedarà l'antic projecte i si eixa actuació servirà com a excusa per a congelar i parar definitivament, com pareix que està, la resta del passeig sud.

En segon lloc, assegura que el seu grup té notícia que les obres de protecció de la costa Nord, que estan efectuant-se almenys des de fa dos mesos, estan parades. Per tant, el Sr. Sánchez vol saber el motiu el qual s'han parat eixes obres i quan es realitzaran.

Després, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal Compromís, formula més preguntes.

En primer lloc, pregunta què pensen fer amb els arbres que es llevaran quan s'urbanitze el camí de Sant Gregori.

En segon lloc, demana saber en quina situació està el tema de les marquesines de les parades de bus.

En tercer lloc, vol saber en quina situació es troba el tema del conveni de neteja de platges amb la Generalitat.

En quart lloc, pregunta per quines negociacions s'estan portant a terme des de l'Ajuntament perquè la Generalitat es faça càrrec íntegrament de la despesa que suposa el Conservatori de Música Mestre Feliu.

En cinqué lloc, manifesta que el 18 de juny de 2014 va entrar, per registre d'entrada núm. 9556, una carta de l'Agrupació de Comerços del Centre Històric de Benicarló per demanar un pla d'actuació de l'Ajuntament amb els comerciants de la zona per regenerar l'activitat econòmica del centre de la ciutat. Així doncs, el Sr. Ferrer pregunta quines actuacions estan fent, si projecten tirar endavant aquestes reivindicacions i si han contestat eixe registre d'entrada.

En sisé lloc, pregunta en quina situació es troba el PGOU i quan es convocarà la Comissió de Seguiment.

A continuació, l'alcalde, en relació amb la pregunta formulada pel Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, en el Ple ordinari del dia 29 de maig de 2014, mitjançant la qual volia saber si des del Departament de Medi Ambient es controlen els contractes que es tenen amb FCC i com s'està aplicant el contracte que tenim en el manteniment de jardineria, dóna la paraula al Sr. López Gónzález, representant del grup municipal popular, perquè li responga.

El Sr. López, en relació amb la pregunta formulada, indica que va demanar un informe al tècnic de l'Àrea de Medi Ambient. A continuació, el llegeix i sol·licita a l'Alcaldia que s'incorpore en la seua literalitat a l'acta del Ple de la sessió. L'informe té el següent tenor literal:

«El presente informe se emite a solicitud del teniente de alcalde delegado del área de Urbanismo y Medio Ambiente, relativo a la pregunta realizada por el Sr. Sánchez en sesión plenaria de fecha 29 de mayo de 2014.

Tal como se traslada al técnico que suscribe la pregunta realizada se argumenta del siguiente modo «Si desde el departamento de Medio Ambiente se controlan los contratos que se tienen con FCC y como se está aplicando el contrato que tenemos de mantenimiento de jardinería.»

Por ello se emite lo siguiente:

• El servicio de limpieza y mantenimiento de las zonas ajardinadas municipales se regula mediante lo previsto en el contrato de fecha 14 de agosto de 2013.

• En la cláusula VIII de dicho contrato se nombra al técnico que suscribe como responsable del contrato, con los efectos y funciones previstas en el artículo 24 del pliego de cláusulas administrativas que forman parte de dicho contrato.

• En particular, las acciones de control y supervisión directa de la ejecución de dicho contrato se realizan por parte del técnico que suscribe de conformidad con lo previsto y establecido en el pliego de prescripciones técnicas, basadas en cuatro ejes estratégicos:

  • Eje 1: Determinación de una planificación anual de trabajos que componen la ejecución del servicio, mediante la definición cronológica de los trabajos a realizar, de acuerdo a lo previsto en el pliego de prescripciones técnicas. De acuerdo con lo anterior, la realización de trabajos se gestiona mediante:

    • Remisión previa semanal (en lunes) de los trabajos a realizar previstos para ese período, por parte de la empresa adjudicataria al responsable del contrato.

    • Certificación mensual de todos los trabajos realizados, además de los introducidos o por el responsable del contrato.

    • Gestión informática mediante aplicación desarrollada para ese fin de los registros operacionales relativos a los trabajos realizados y su seguimiento del grado de cumplimiento respecto a la planificación anual.

  • Eje 2: Implantación de un sistema de autogestión y autocontrol de acuerdo a lo introducido en el artículo 4.2 del pliego de prescripciones técnicas

    • Basado en la realización de autoinspecciones y el registro de datos operacionales tales como prestación del servicio, relación con usuarios, mantenimiento de maquinaria, incidencias, etc.

    • Remisión periódica al responsable de contrato para su análisis y gestión.

  • Eje 3: Inspección del servicio

    • Función realizada por el responsable del contrato de forma periódica en los términos previstos en el artículo 5 del PPT de conformidad con las facultades otorgadas por el artículo 24 del PCA.

    • Detección de no conformidades y establecimiento de plazos de resolución.

  • Eje 4: Implicación del responsable de contrato en la gestión diaria del servicio.

    • El técnico que suscribe, de acuerdo con las facultades asignadas en el contrato, participa de forma activa en coordinación con la empresa adjudicataria la definición y alcance de los trabajos realizados o a realizar mediante el curso de órdenes e instrucciones, definición de metodologías de trabajo, establecimiento de los cuidados tratamientos fitosanitarios, gestión operacional, etc.

Además del sistema de gestión del control de la calidad del servicio que se realiza de forma directa, se aplican, en aplicación de lo establecido en el pliego de prescripciones técnicas, dos lineas adicionales de evaluación de la calidad de forma externa:

• Evaluación de la calidad externa 1: Realización de auditorías externas acreditadas

  • Exigencia de certificación de la gestión de la calidad del servicio objeto de contrato de fecha 14 de agosto de 2013 mediante la implementación y realización de auditorías externas de acuerdo a los estándares de las normas ISO 9.001:2008, además de las certificaciones en materia de gestión ambiental ISO 14.001:2004 y verificación de la adhesión al Reglamento Europeo EMAS.

  • Con fecha 26 de mayo de 2014 se procedió por parte de entidad de certificación acreditada AENOR a la realización de la auditoría de la gestión de la calidad del servicio objeto del contrato según norma ISO 9001, además de las normas relativas a la gestión ambiental ISO 14001 y verificación EMAS con resultado favorable.

• Evaluación de la calidad externa 2: Evaluación ciudadana del servicio

  • Se exige además la realización de encuestas de percepción ciudadana, como usuarios destino de los servicios públicos municipales, a efectos de comprobar el grado de satisfacción de los mismos.

  • En la encuesta más reciente, realizada en un universo de muestreo muy amplio que alcanza las 820 entrevistas para un nivel de confianza del 95,45% (2sigmas), y para P=Q, el error máximo considerado será del +/-3,49%, se han obtenido los siguientes resultados con respecto a la percepción de la calidad del servicio de jardinería por parte de los ciudadanos del municipio de Benicarló:

    • El 64,1% de los ciudadanos percibe que la calidad del servicio está mejorando.

    • Los ciudadanos que consideran que la calidad del servicio de limpieza y mantenimiento de las zonas ajardinadas es BUENA (buena, muy buena o excelente) son el 62,8%, asimismo es la opinión de la mayoría en cada tramo de edad.

    • Los ciudadanos que afirman que la calidad del servicio es MALA o MUY MALA solamente se percibe por el 4,9% de los mismos.

Por tanto, a la vista de lo anterior se desprende que el sistema de control del servicio municipal de limpieza y mantenimiento de las zonas ajardinadas es adecuado, correcto y eficaz a la vista de los resultados obtenidos por la evaluación externa del mismo, teniendo en cuenta que además de los trabajos previstos de forma específica en el contrato, se evidencia que:

• Se prestan adicionalmente servicios de jardinería, en centros no incluidos en el ámbito de contrato que son asumidos por el dimensionado del mismo a solicitud de otros departamentos municipales.

• Se realizan actuaciones adicionales de mejora ornamental de las espacios verdes por incorporación de nuevos elementos vegetales o sustitución de existentes que, hasta la fecha, se evidencia una inversión solo en material vegetal y de elementos de riego de 10.755,83EUR. Los trabajos de plantación, conservación y mantenimiento posterior se asumen con el dimensionado original del servicio de forma adicional a la programación anual.»

Seguidament, el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, ressalta que el Sr. López només ha dit, igual que ha fet abans el Sr. Serrano, que tecnicismes i el Sr. Sánchez considera que això és una cosa i l'altra el que ell denuncia. Per això, demana al Sr. López que vaja pel carrer i li diga com estan els jardins. És a dir, demana que no li diga que els arbres es poden al mes de maig i al mes de juny i que hi ha carrers com l'avinguda de la Llibertat, on ell, --que no és molt alt, diu, i que fa 1,75 metres d'altura--, s'ha d'ajupir perquè li toquen les branques al cap. També diu que si baixes pel carrer de València, quan arribes al final, hi ha herbassals o per l'avinguda del Papa Luna, al mes de maig, es va podar la gespa, que feia més d'un mes que no es podava. A més, li recorda que, ja que el senyor López va en bicicleta, que passege i ho veurà. Així mateix, indica al Sr. López que ell, en canvi, va a peu i ho veu i que abans no ho veia, però que ara, com està jubilat, passeja i ho veu. Manifesta també que ell no entén massa de jardineria, però que això de podar els arbres al mes de maig i de juny no ho veu clar i que si s'hagueren podat a l'octubre o novembre o desembre, ara tindríem ombreta. De fet, el Sr. Sánchez indica que això ho deia per cridar l'atenció que els jardins de Benicarló donen un aspecte als ciutadans o a la gent que ve de fora que no és bo. Igualment, manifesta que no és bo el de les marquesines, que tant s'ha parlat en el ple. Per tant, el Sr. Sánchez considera que la imatge que es dóna de Benicarló no és bona. Per altra banda, el Sr. Sánchez indica que no vol fer comparacions, però diu al Sr. López que quan arriba a Peníscola el tema de la jardineria és modèl·lic, ja que tenen la gespa talladeta i cada quatre dies la reguen.

En relació amb el tema de les enquestes, el Sr. Sánchez assegura que no li han preguntat mai. A continuació, el Sr. Sánchez reitera que, tal com va dir al Ple de 29 de maig de 2014, en el tros que pertany a l'Ajuntament perquè són terrenys que es va obligar cedir als veïns, al costat de la carretera, hi ha enderrocs, brutícia, branques d'arbres, etc. I el Sr. Sánchez considera que això és qüestió i obligació de l'Ajuntament, de tallar-ho, netejar-ho i arreglar-ho i no s'està fem. En canvi, diu que el Sr. López li parla d'enquestes i de plecs. El Sr. Sánchez creu, però, que els membres de l'equip de govern estan per a obligar-se a complir-los, eixe ple i tots els altres. A més, considera que a l'Ajuntament el problema que tenim és que adjudiquem els serveis i després, a l'hora de controlar-los, fallem.

Tot seguit, intervé el Sr. López i s'adreça al Sr. Sánchez per dir-li que ell no és expert en jardineria i s'està qüestionant un tema on hi ha aspectes tècnics que ell no pot entrar a valorar. Indica que, per això, tan prompte el Sr. Sánchez li va formular la pregunta, ell ho va posar en coneixement del tècnic de Medi Ambient, el qual va emetre l'informe que abans ha llegit. Per altra banda, diu al Sr. Sánchez que si li hagués dit quin era o quins eren els problemes en concret, ho hagués pogut posar en coneixement del tècnic de Medi Ambient i en este ple li hagués pogut contestar de forma més concisa a la problemàtica concreta. No obstant això, explica que el tema de la poda varia en funció del tipus d'arbre i comenta, a títol d'exemple, que hi ha espècies que s'han de podar en els terminis que fixen els decrets del Consell, com és el cas de les palmeres que s'han de podar des del dia 1 de gener fins al dia 28 de febrer, pel tema del morrut roig.

En relació amb la comparació que li ha fet el Sr. Sánchez de Benicarló amb Peníscola, el Sr. López manifesta que ja li agradaria tindre els recursos econòmics que tenen a Peníscola per a poder tindre les zones verdes i millorar-les. De fet, indica que ell també va a Peníscola i també veu la gespa que tenen allí i també es queixa. Assegura, però, que, per exemple, Vinaròs té unes 140 zones verdes i Benicarló en té més de 160 i, en canvi, el nostre plec és 100.000 EUR menys econòmic. Amb la qual cosa, el Sr. López explica que vol dir que arriben fins on es pot i, a més, fan un gran esforç en inversions. Diu també que ara mateix s'ha implantat un sistema que permet estalviar un 40% d'aigua, que està per contracte. A més, el Sr. López) considera que les zones de Benicarló no estan gens malament i que la programació la marquen els tècnics i s'ha de respectar, en funció de les espècies i del temps. Per tant, considera que parlar de la manera que el Sr. Sánchez ha parlat del servei és desprestigiar el servei. I, --explica, el Sr. López--, que amb això vol dir que tenim el que tenim i que s'està fent un gran esforç perquè això es puga mantindre en la manera que s'està mantenint. És més, segons el Sr. López, tenim unes zones verdes més que òptimes i la gent a ell al carrer no li mostra disconformitat de l'estat. A més, el Sr. López assegura que, quan algú reclama alguna millora en algun lloc, intenten poder arribar i tindre eixa zona verda en les millors condicions possibles. De fet, diu que la gent els felicita per eixe servei. Per tant, el Sr. López creu que posar en dubte el treball que estan fent els tècnics, --ja que és una qüestió tècnica i no política--, desprestigia el servei i creu que és una llàstima amb el gran esforç que es fa.

A continuació, l'alcalde indica que, en relació amb la pregunta que va formular la Sra. Marzá Caldés en el Ple del dia 29 de maig de 2014, respecte de quin ús es pensava donar als espais de l'antic Centre de Salut, ja li va contestar que l'ús seria social. L'alcalde exposa que també també es va preguntar per la consignació en el pressupost del 2014 per a inversions per adaptar aquest espai, per tal d'anar instal·lant entitats socials i que un fóra espai polivalent per a totes les entitats, amb diferents espais compartits. A aquesta pregunta, l'alcalde respon manifesta que en el Ple del dia d'avui no està la Sra. Vallés i, tal com es va acordar en la Junta de Portaveus, es contestarà el proper Ple o, si escau, per escrit a les preguntes formulades per la Sra. Marzá abans esmentades.

D'altra banda, l'alcalde es refereix a la intervenció del Sr. Sánchez en el Ple del dia 29 de maig de 2014, on deixa que en el Ple del dia 27 de març de 2014 s'havia produït un fet lamentable, quan l'alcalde va dir que una pregunta ja no havia de contestar-la perquè l'havia ja contestat en la Junta de Portaveus. L'alcalde continua dient que, finalment, davant la petició de l'oposició que li indicava que això no era el que regulava el reglament, ell va consultar al secretari si això era de reglament o no. Tot i això, --diu, l'alcalde--, el Sr. Sánchez considerava que no era nou eixe desconeixement de l'alcalde, ja que recordava que l'alcalde en el Ple del dia 27 de març de 2014, quan el Sr. Sánchez va demanar retirar un punt de l'ordre del dia, l'alcalde no només no el va retirar, sinó que quan ell volia advertir-li que estava vulnerant el reglament, perquè s'havia de votar si es retirava o no, l'alcalde li va retirar la paraula i no el va deixar parlar. En resum, l'alcalde diu que el Sr. Sánchez considerava que s'estava vulnerant el reglament per part de la Presidència i preguntava a l'Alcaldia si creia que això era una forma democràtica d'actuar.

Feta l'exposició de la situació, l'alcalde puntualitza que ell intenta portar els plens el més calmadament possible i no interromp o no deixa interrompre. A més, diu que intenta que tinguen tots la paraula i que puguen tindre la estona que vulguen lliurement. Ara bé, també demana que tinguen clar el respecte que han de tindre a l'Alcaldia i, sobretot, a tots els companys de la corporació, tant per una part com per l'altra.

En un nou torn, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez per a indicar que ell no té res a dir de la forma que té l'alcalde de dirigir, que allà l'alcalde en la seua forma de ser i en la seua forma d'actuar. Ara bé, creu que l'alcalde no és precisament la persona que, presidint l'assemblea, siga un exemple davant dels altres de moderació. De fet, el Sr. Sánchez considera que moltes vegades l'alcalde té un to irònic i burlesc de cara a membres de l'oposició, la qual cosa no diu res a favor seu. Tot i això, el Sr. Sánchez diu que això és cosa de cadascú i que després a la història contarà com ha sortit cada alcalde i que ell va més lluny. És a dir, el Sr. Sánchez explica que parlava a l'alcalde de reglament i que va ser una anècdota que l'altre dia li preguntara al secretari si podia contestar una pregunta que ja s'havia comentat en la Junta de Portaveus. Per tant, el Sr. Sánchez considera que és molt penós.

A continuació, el Sr. Sánchez indica que també li feia referència al fet que, en el mes de març, va haver un punt de l'ordre del dia, on ell va demanar que un punt de l'ordre del dia es retirés. Concretament, --explica, el Sr. Sánchez-- es tractava del tema de la requalificació d'una finca en la qual es pretenia o pretén la instal·lació d'un tanatori-crematori. A més, afegeix que ell va raonar-ho i va explicar-ho i va dir que allí es pretenia l'aprovació d'una requalificació d'una parcel·la que el seu estatus havia canviat. Així mateix, el Sr. Sánchez diu que en aquell Ple es va indicar que els membres del grup municipal socialista entenien que s'havien d'emetre uns informes jurídics que indicaren si, en canviar l'estatus d'eixa parcel·la, --que en el seu dia s'havia segregat i que per si sola ja formava una finca sobre la qual es demanava la requalificació--, tornava a formar part de la finca matriu inicial. Segons el Sr. Sánchez, a allò se li va dir que no i van tindre un debat amb el regidor i l'alcalde va manifestar que ell havia faltat el respecte al regidor delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el Sr. López. A més, el Sr. Sánchez manifesta que va alçar en tres vegades la mà per sol·licitar l'ús de la paraula a l'alcalde per una qüestió d'ordre i per al·lusions i, per tres vegades, li la va negar. I és en aquell moment, --diu, el Sr. Sánchez--, on l'alcalde va incomplir el reglament. Concretament, el Sr. Sánchez considera que va incomplir el que disposa l'article 94.1.d) del ROF (aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, ROF, en endavant), i que és del següent tenor literal: «Quien se considere aludido por una intervención podrá solicitar del Alcalde o Presidente que se conceda un turno por alusiones, que será breve y conciso.» Així doncs, el Sr. Sánchez manifesta que l'alcalde es va dirigir a ell i li va dir el que va voler i, tot i les al·lusions, l'alcalde no li va donar la paraula. Per tant, per al Sr. Sánchez, l'alcalde incomplia aquest precepte. A continuació, el Sr. Sánchez llig també el que diu l'article 94.2 del ROF, que del següent tenor literal: «Los miembros de la Corporación podrán en cualquier momento del debate pedir la palabra para plantear una cuestión de orden, invocando al efecto la norma cuya aplicación reclama. El Presidente resolverá lo que proceda, sin que por este motivo se entable debate alguno». Respecte d'això, el Sr. Sánchez considera que no és la primera vegada que ell demana la paraula a l'alcalde i aquest li la nega.

El Sr. Sánchez també cita «invocando al efecto la norma cuya aplicación reclama» i indica que, evidement, ell va demanar la paraula a l'alcalde per a invocar-li que estava incomplint també l'article 92.1 del ROF. A continuació, el Sr. Sánchez llegeix l'esmentat article que diu literalment: «Cualquier Concejal podrá pedir, durante el debate, la retirada de algún expediente incluido en el orden del día, a efecto de que se incorporen al mismo documentos o informes y también que el expediente quede sobre la mesa, aplazándose su discusión para la siguiente sesión. En ambos casos, la petición será votada, tras terminar el debate y antes de proceder a la votación sobre el fondo del asunto. Si la mayoría simple votase a favor de la petición no habrá lugar a votar la propuesta de acuerdo».

Per tant, el Sr. Sánchez considera que l'alcalde no va sotmetre a votació la seua petició de retirada del punt, per més que alçara ell el dit, per desconeixement del ROF o perquè té una actitud dictatorial i antidemocràtica, és a dir, el que el Sr. Sánchez considera que és «no, usted se calla porque sí». A més, el Sr. Sánchez llegeix l'esmentat l'article 94.1 del ROF, que diu literalment: «Sólo podrá hacerse uso de la palabra previa autorización del Alcalde o Presidente.» Per tant, el Sr. Sánchez creu que l'alcalde ha de fer-s'ho mirar.

Finalment, el Sr. Sánchez reitera que vol entendre que l'alcalde no coneix el reglament, perquè si no es tractaria d'una actitud despòtica i antidemocràtica. Per això, recorda que va preguntar a l'alcalde si coneixia el reglament. De fet, el Sr. Sánchez es dirigeix a l'alcalde per dir-li que porta 7 anys d'alcalde, però que a l'Ajuntament porta des de 2003, 11 anys. El Sr. Sánchez conclou dient que sap que moltes vegades ell mateix és molt vehement en la forma d'expressar-se i moltes vegades li demana i li insisteix, però que ell no incompleix el reglament, en canvi, l'alcalde sí.

Finalment, intervé el senyor alcalde per a dir que el Sr. Sánchez aplica el reglament, segons les seues conveniències. Afegeix que sembla que el Sr. Sánchez és un gran coneixedor del ROF, però que es llegeix el que li dóna la gana, interpreta la llei com li dóna la gana, parla ací com li dóna la gana, etc. Tot i això, l'alcalde considera que són tots iguals i reitera que el Sr. Sánchez llig el que vol del ROF i del ROM, que és el Reglament Orgànic Municipal. Per tant, demana al Sr. Sánchez que no el tracte de dictatorial i, menys ell, perquè considera que justament el Sr. Sánchez s'ho hauria de fer molt de mirar.

A continuació, reitera que el Sr. Sánchez, quan parla dels articles, sempre agafa el tros que més li interessa, però quan posa «los miembros de la Corporación necesitan la venia de la presidencia para hacer uso de la palabra», el Sr. Sánchez s'ho salta a la torera. De fet, l'alcalde considera que això és perquè el Sr. Sánchez vol tindre sempre la raó en tot el que està dient i no la té. Diu també que no té la raó quan diu que el tracta malament i tracta malament molts de regidors. A més, l'alcalde assegura que sempre ha deixat parlar tot el món i, possiblement, al que més, al Sr. Sánchez.

Igualment, l'alcalde vol fer constar que, en l'últim plenari, quan es va acabar i van eixir al carrer, va comentar-li una qüestió d'una companya del Sr. Sánchez. L'alcalde explica que el sendemà va anar a parlar amb ell mateix per eixe tema i a continuació se'n va anar a parlar amb la Sra. Vallés. Respecte d'això, l'alcalde assegura que la seua companya de partir va dir a la Sra. Vallés que el Sr. Sánchez no la deixa parlar al Ple i que no havia dormit en tota la nit.

Finalment, l'alcalde conclou les intervencions dient que la resta de preguntes es contestaran en la propera sessió plenària.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 23.07 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau,
Benicarló, 27 de juny de 2014	L'alcalde Marcelino Domingo Pruñonosa