Ple ordinari núm. 5 de data 23 de febrer de 2017

23/02/2017

FRANCISCO JAVIER LATORRE PEDRET, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLO

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària número 05/2017 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 23 de febrer de 2017, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 05/2017 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 23 de febrer de 2017.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 23 de febrer de 2017, es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcaldessa, Rosario Miralles Ferrando.

Presidenta: Rosario Miralles Ferrando

Regidors/es: Juan Domingo Roca Prats

Rosa Ana Marzá Caldés

Filomena Natividad Agut Barceló

Ildefonso Añó Lores

Carlos Flos Fresquet

Román José Sánchez Mateu

Marta Escudero Albor

Joaquím Bueno Bosch

Josep Manel Barberà Sorlí

Susana Pérez Alonso

Juan Antonio Mañá Ferrer

José María Serrano Forner

Pedro Joaquín García Bautista

Juan Manuel Cerdá Tena

María Nieves Eugenio Bayo

María Jovaní Palau

José Antonio Simó Ramón

Juan José Cornelles Batiste

José María Compte Brosed

Secretari : Francisco Javier Latorre Pedret

Interventor: Antonio Losilla Pallarés

Excusa l'absència: Benjamín Martí Esbrí

La presidenta declara oberta la sessió, convocada per Decret de 20 de febrer de 2017, i s'examinen els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES ACTES SEGÜENTS:

- SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 14, DE DATA 24 DE NOVEMBRE DE 2016.

- SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 15, DE DATA 22 DE DESEMBRE DE 2016.

- SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA NÚM. 1 DE DATA 19 DE GENER DE 2017.

S'aproven per unanimitat dels membres assistents.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DISTINCIÓ HONORÍFICA AL SR. ÁNGEL ALONSO HERRERA

Exp. 85 /2016

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Educació, Cultura i Esport, que va tenir lloc en data 7 de gener de 2017, del següent tenor literal:

«Vista la proposta de resolució per a la concessió de distinció al Sr. Àngel Alonso Herrera, emesa per l'instructor de l'expedient que diu:

"Relació de fets:

Vist l'escrit presentat en data 5 d'octubre de 2016 pel president del Benicarló Base Futbol, al qual s'adjunta l'acta de l'assemblea general de l'esmentat club que va tindre lloc en data 23 de setembre de 2016 i en la qual es va acordar sol·licitar de l'Ajuntament el canvi de nom de l'actual Camp de Futbol Municipal pel de 'Camp Municipal Ángel Pichi Alonso'.

Atès que el Decret de l'Alcaldia de data 21 de desembre de 2016 disposa l'inici de l'expedient administratiu, per a la distinció del Sr. Àngel Alonso Herrera, pels èxits esportius assolits al llarg de la seua carrera esportiva.

Atès que durant el procediment s'ha donat publicitat a aquesta proposta per donar opció als ciutadans a manifestar el seu paréixer a la distinció esmentada.

Atès que, en data 23 de gener, aquesta petició té el supor de dos corresponsals esportius de diferents mitjans de comunicació.

Atès que, ja en anys anteriors, diferents associacions de la localitat ja havien realitzat aquest tipus de petició.

Atès el que disposa l'article 11 del Reglament especial d'honor i distincions.

D'acord amb el que disposa l'article 14 de l'esmentat Reglament, l'instructor que subscriu proposa a la Comissió Informativa d'Educació, Cultura i Esports, per al seu informe i trasllat, si s'escau, a l'alcaldessa, la següent resolució:

Canviar l'actual nom de 'Camp de Futbol Municipal' pel de 'Camp de Futbol Municipal Àngel Pichi Alonso', com a distinció honorífica per la seua trajectòria i mèrits professionals com a jugador de futbol nascut a Benicarló."

La comissió, per assentiment de tots els assistents, acorda emetre un dictamen favorable sobre aquesta proposta.»

Deliberació:

Sr. Flos:

El Sr. Flos, regidor delegat de l'Àrea d'Esports, explica l'expedient i els acords proposats. Concretament, indica que aquest punt que es porta avui al Ple per un reconeixement públic a la persona d'Àngel Alonso Herrera, tant pels seus mèrits esportius com pels seus valors personals.

Explica el Sr. Flos que aquesta és una demanda social i històrica del món esportiu, però sobretot de la família del futbol benicarlando, que veia amb tristor com el millor jugador de futbol de la història de Benicarló fins ara, no tenia un reconeixement d'aquestes característiques al seu poble. De fet, --diu, el Sr. Flos--, poblacions veïnes com ara Nules, a Antonio Pérez, o la Vall d'Uixó, a José Magriñan, ja fa temps que ho van fer.

Segueix el Sr. Flos exposant que el palmarès de Pichi Alonso és molt extens i no el citarà tot, però cal destacar els 265 partits que va jugar a primera divisió, on hi va marcar més de 100 gols. També destaca que ha passat per les files del Benicarló, on es va formar com a jugador, i per les del Castelló, Saragossa, Barcelona i les de l'Espanyol, així com el fet d'estar convocat l'any 1978, per a la Selecció Espanyola de Futbol, pel seleccionador Nacional Ladislao Kubala, estant jugant a segona divisió, tot i que el debut al camp de futbol com a jugador de la Selecció va ser dos anys després.

Segons el Sr. Flos, Àngel sempre ha portat Benicarló al seu cor i ha fet gala de ser benicarlando, allà on ha anat, sempre portant el nom del seu poble ben amunt. A més, el Sr. Flos considera que, quan algú fa referència a Pichi Alonso fora del seu poble, sap que és de Benicarló.

A continuació, el Sr. Flos diu que aquesta demanda està impulsada pels dos clubs de futbol que hi ha a Benicarló, el Club Esportiu Benicarló i el Benicarló Base Futbol. També indica que, després de passar pel Consell d'Esports, la proposta va ser adoptada per unanimitat. Per això, --manifesta--, l'equip de govern ha decidit donar l'impuls necessari a aquesta proposta i demanda popular, que es demana de fa alguns anys, i complir el reglament establert per aquests casos.

Sr. Cornelles:

El Sr. Cornelles diu que ells votaran a favor i ratificaran la proposta del Consell. Aquesta, --diu el Sr. Cornelles--, és una proposta de canviar la denominació del camp de futbol de Benicarló, que es demanava de fa molts anys. Per això, el Sr. Cornelles manifesta que el seu grup se n'alegra molt, perquè qui realment ho demana són col·lectius que són usuaris del camp. A més, el Sr. Cornelles destaca que Àngel va formar part de les ajudes, que en el seu moment es van demanar, des del futbol base.

Així doncs, el Sr. Cornelles conclou dient que el seu grup, tractant-se d'una petició feta des de la ciutadania, hi votarà a favor.

Sr. Flos:

Pren la paraula i diu que agraeix el suport rebut en aquest cas.

Sra. Miralles, alcaldessa:

L'alcaldessa manifesta que, en aquestos casos de reconeixements honorífics, és satisfactori que els acords siguen per unanimitat, perquè això vol dir que el reconeixement té el suport de tots els representants dels ciutadans de Benicarló i així es reconeix.

I, a continuació, indica que el Sr. Bueno Bosch no votarà en aquest punt per la relació familiar que té amb el Sr. Àngel Alonso Herrera.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

Adoptat l'acord, la corporació en ple i el públic assistents rendeixen un fort aplaudiment.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE MODIFICACIÓ DEL REPRESENTANT AL CONSELL ESCOLAR DEL CONSERVATORI DE MÚSICA MESTRE FELIU

Exp. 18/2017. Cultura

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Educació, Cultura i Esport, que va tenir lloc en data 7 de gener de 2017, que és del següent tenor literal:

«Relació de fets:

Atès que en sessió plenària, que va tindre lloc el dia 6 de juliol de 2015, es va adoptar l'acord de designació de Josep Barberà Sorlí, regidor delegat de Cultura, com a representant de la corporació davant el Consell Escolar del Conservatori Municipal de Música Mestre Feliu.

Atès que la tasca del representat davant del Consell Escolar del Conservatori s'ajusta més a les funcions desenvolupades pel regidor delegat d'Educació, el Sr. Joaquim Bueno Bosch, que a les competències del regidor delegat de Cultura, el Sr. Josep Barberà Sorlí.

Atès que el regidor d'Educació coneix la dinàmica de treball d'aquest Consell Escolar per haver-hi participat en algunes sessions com a substitut del regidor de Cultura.

Atès que el Sr. Barberà sol·licita el seu cessament en el càrrec de representant de la corporació al Consell Escolar del Conservatori i, alhora, el nomenament en el seu lloc del Sr. Bueno.

Per tot el que s'ha exposat, el regidor de Cultura amb el vistiplau del regidor d'Educació, proposa que el Ple adopte els acords següents:

1. Acceptar la proposta de modificació del representant de la corporació davant el Consell Escolar del Conservatori Municipal de Música.

2. Nomenar com a titular Joaquim Bueno Bosch.

3. Traslladar aquest acord al centre afectat.»

Sotmesa a votació la proposta, aquesta s'aprova per unanimitat dels assistents.»

Deliberació:

Sr. Barberà:

El Sr. Barberà explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt es sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE L'EMISSORA MUNICIPAL DE RÀDIO BENICARLÓ.

Exp.43/2015

Es dóna compte de la proposta del regidor del Cultura que diu:

«quatre idees

Els mitjans de comunicació són instrument dels quals es dota la societat civil per interrelacionar-se. Són l'àgora, la plaça pública de les societats modernes. Aquesta funció de mediació s'estén també a les relacions de la pròpia societat civil amb les seues institucions.

Les convocatòries electorals i l'exercici del vot configuren, en els estats democràtics, el moment culminant del procés de legitimació, però els mitjans de comunicació són el vehicle fonamental d'aquest procés en el transcurs quotidià.

Ens trobem immersos en la societat de la informació i és per això que els mitjans de comunicació són una part primeríssima i fonamental dins d'aquesta realitat. En són elements actius com a difusors i transmissors de fets, idees, innovacions i canvis en la filosofia i el comportament social i són també productors d'informació per ells mateixos.

Els temps han canviat i les administracions locals saben que sense comunicació, és fa molt difícil la connexió amb la ciutadania, més encara en aquesta ciutat, on cada dia passen gran quantitat de fets noticiables i on en cada jornada hi ha programades tantes activitats socials, econòmiques, polítiques, culturals.

una ràdio oberta a tothom

La ràdio de Benicarló ha de ser una ràdio oberta, ha de ser una mena de transmissora del que passa a la casa gran, a l'Ajuntament, però també el que es viu a la societat benicarlanda en general.

Si l'Ajuntament ha de sentir-se observat com en una "casa de cristall", la ràdio de Benicarló ha de saber difondre tot el que passa a l'interior, amb total transparència. S'ha de pensar que aquest projecte informatiu se subvenciona amb dinars públics i s'ha de considerar com un servei més.

L'Ajuntament de Benicarló origina cada dia, bona cosa de material informatiu. D'una banda, les notícies que genera la pròpia institució en l'exercici de les competències que li són pròpies. D'altra, les informacions que aflueixen d'altres camps i poden ser reexpedides. Els acords dels òrgans de govern poden emmarcar-se com a exemple d'un primer cas, mentre que la visita a l'alcalde d'un comitè d'empresa en crisi, pot resultar l'exemplificació del segon.

La nova ràdio de Benicarló ha de saber respondre adequadament a la nova realitat que viu la ciutat. No pot restar més temps silenciada i amagada; ha de formar part del paisatge habitual dels esdeveniments de tota mena que s'hi produeixen en la ciutat.

La nova ràdio benicarlanda ha de saber posar en valor els principis de llibertat d'expressió i d'autonomia municipal recollits en els articles 20 i 140 de la Constitució i en el 37 de l'Estatut d'Autonomia, pel que fa al desenvolupament legislatiu i a l'execució de règims de tots els mitjans de comunicació social.

L'opinió pública no s'ha de manipular amb meres aparences. La societat democràtica exigeix un tractament adequat de la representació de les institucions, el que comporta, en primer lloc, un canvi pregon en les relacions entre una i l'altra. Es tracta de perfeccionar i millorar les pràctiques administratives i les característiques institucionals i d'establir amb la ciutadania uns canals de comunicació recíprocs i el reconeixement i la pràctica dels drets que garanteixen les lleis.

En arribar a aquest punt, convé recordar la recomanació de la UNESCO als ajuntaments perquè destinen almenys l'1% del seu pressupost als serveis informatius municipals. Si aquest consell es portara a terme, la ciutat de Benicarló disposaria d'un considerable dispositiu de difusió que haurà d'abraçar més enllà de l'emissora de ràdio municipal.

S'ha de tenir en compte que les administracions públiques i els mitjans de comunicació de semblants característiques, han de ser garants de la transparència en l'acció, la cobertura comunicacional, la participació ciutadana en la gestió dels serveis públics i en la infraestructura informativa, a fi d'atendre la demanda de l'actual societat per estar al cas de temes concrets i particularitzats, com en aspectes generals a través dels mitjans de difusió locals.

El concepte de ràdio oberta s'ha d'aplicar igualment a la participació ciutadana i així, a més del personal professional d'aquest projecte informatiu, es donarà cabuda -si així ho estima el Consell de Programació-- a totes les propostes arribades des de qualsevol col·lectiu, associació grup o entitat del poble o de la comarca.

Igualment, la ràdio de Benicarló ha de saber estar connectada a la Xarxa d'Emissores Municipals Valencianes i oferir i rebre els millors programes que puga oferir.

una proposta més global

Tot i que el conjunt d'aquest projecte s'adreça al nou disseny i concepte de la ràdio municipal, aquesta s'ha de tenir en compte com a un element més de la xarxa informativa municipal, no s'ha de passar per alt, que la municipalitat benicarlanda necessita un sistema comunicatiu més ampli.

L'establiment d'aquests sistemes, considerats d'una manera global, facilitarà la pràctica real del dret a comunicar i a rebre informació, així com l'accés dels diferents grups polítics i socials als mitjans de comunicació i d'expressió dependents d'un Ajuntament, que com el nostre, esdevé garant de participació i de democràcia participativa.

una ràdio de poble

La ràdio de Benicarló pot tenir una importància especial per al conjunt de la ciutadania i ha de saber donar ocasions de desenvolupar les característiques que ens són pròpies i de reforçar les tradicions culturals i lingüístiques.

La ràdio municipal ha de ser un instrument d'expansió per a divulgar la llibertat d'expressió. Ha de poder respondre al repte que suposa anar a contra corrent i en competència amb les grans cadenes de radiodifusió, però sense perdre de vista les dimensions i el públic potencial d'aquest projecte local.

Les característiques principals de la nova ràdio municipal estan ben clares i definides: ha de ser un projecte pròxim a la ciutadania i a la municipalitat, ha de servir de pont entre els administrats i els administradors, ha de bategar amb el pols de la ciutat pel que fa a temes socials, econòmics, esportius, culturals... ha de parlar en valencià.

La nova ràdio de Benicarló ha d'adreçar-se majoritàriament en valencià a l'audiència, perquè s'ha de saber situar del costat de la llengua històricament minoritzada i que, al capdavall, és l'idioma original d'aquest poble de la comarca del Baix Maestrat.

La Llei d'ús i ensenyament del valencià sentencia al seu preàmbul "el dret que tots els ciutadans tenen a ser informats pels mitjans de comunicació social, tant en valencià com en castellà i usar indistintament ambdues llengües quan hagen d'accedir-ne".

Aquesta mateixa Llei 4/1983 de 22 de novembre estableix que el Consell ha de promoure la utilització del valencià en aquests mitjans i vetllar per l'adequada presència del valencià en els mitjans públics.

Així doncs, la ràdio de Benicarló es fa necessària per al desenvolupament social del valencià i per deixar clara quina és l'opció lingüística de l'Ajuntament. Així doncs, es potenciarà l'ús del valencià com a llengua de referència a l'emissora municipal i s'introduiran la resta d'idiomes, amb els criteris lingüístics que aconsella la Universitat.

Fomentar l'ús social i la dignitat del valencià ha de ser una prioritat per a la nova ràdio municipal. El valencià ha de ser conegut per tot el poble valencià i ha de garantir-se el seu ús plenament normal i a tots els àmbits. La ràdio municipal ha de pensar que la seua normalització, la unitat de la llengua i el seu ús, són els tres eixos sobre els quals se sustenta el futur lingüístic del poble valencià en el seu conjunt i dels benicarlandos i benicarlandes en particular.

L'Ajuntament ha de saber impulsar el valencià en les emissions de la ràdio municipal i fomentar les manifestacions culturals i artístiques que es realitzen en la llengua originària del poble valencià.

Però a més del vehicle lingüístic, una ràdio de poble, ha de saber situar-se del cantó de la realitat social de la vila i també de la ciutadania en general. Així doncs, la nova ràdio ha de procurar programes en directe i a peu de carrer, retransmissions d'activitats des de les associacions, grups i entitats del poble i amb especial atenció a la vida global d'aquest indret anomenat Benicarló.

La ràdio municipal ha de saber viure al carrer i des del carrer, per poder arribar a ser un mitjà de comunicació de referència per a la ciutadania benicarlanda. Ha de saber ser els ulls i la oïda d'aquelles persones que hi confiaran el pes de la informació local i que viuran mitjançant les seues propostes informatives i formatives, la realitat d'aquest nostre poble.

un model de ràdio

Gestió directa. La nova ràdio de Benicarló ha de tenir un clar sentit municipal, no sols pel que fa a la propietat de la llicència i dels elements tècnics i materials, sinó també pel que fa al seu funcionament.

Ràdio Benicarló, ha d'estar gestionada directament; ha de ser considerada per l'Ajuntament com a un servei de gestió directa. L'ha de dissenyar com a servei públic i ha d'apostar fermament per aquest model.

Per tot el que s'ha exposat, el regidor de Cultura proposa que la corporació municipal adopte els següents acords:

1. Aprovar inicialment el Reglament d'organització i funcionament de l'emissora municipal Ràdio Benicarló, redactat de la següent manera:

REGLAMENT D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE L'EMISSORA MUNICIPAL DE RÀDIO DE BENICARLÓ

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Objecte del Reglament

1.1. El present Reglament té per objecte la regulació de l'organització i funcionament de l'emissora de ràdio municipal de Benicarló i els serveis electrònics associats així com la definició de les seues missions de servei públic.

1.2. Des de la creació de Ràdio Benicarló fins al moment actual, s'ha produït un gir significatiu en l'accés als mitjans de comunicació social, quant a mitjans tècnics que els ciutadans tenen a la seua disposició i també quant al sentir social respecte a la major transparència de les institucions, entre aquestes, la municipal, per tal de formar una opinió pública lliure, lligada al pluralisme polític que és un valor fonamental i un requisit del funcionament de l'Estat democràtic. És per això que, per tal de garantir el dret fonamental a la llibertat d'expressió i la comunicació de pensament i de la informació per qualsevol mitjà i sense obstacles, les administracions públiques han de fomentar l'ús d'aquells mitjans de comunicació que demanda la societat actual.

1.3. La prestació del servei públic de radiodifusió sonora mitjançant l'emissora municipal s'ha d'efectuar mitjançant gestió directa per l'Ajuntament.

Article 2. Principis i criteris d'actuació de Ràdio Benicarló

2.1. L'activitat de Ràdio Benicarló s'inspira en els següents principis:

a) L'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.

b) La separació entre informacions i opinions, la identificació de qui sustente aquestes opinions i la seua lliure expressió, amb subjecció als límits establerts per l'apartat 4 de l'article 20 de la Constitució.

c) El respecte al pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic.

d) El respecte a l'honor, la intimitat de les persones, la pròpia imatge i la resta de drets i llibertats reconegudes a la Constitució i l'Estatut d'Autonomia.

e) La protecció de la joventut i la infància.

f) El respecte als valors d'igualtat recollits a l'article 14 de la Constitució.

g) La garantia de la participació del Ple de l'Ajuntament en l'elecció dels màxims responsables de la gestió del servei públic de comunicació audiovisual de titularitat municipal mitjançant l'examen de les seues capacitats, mèrits i idoneïtat.

h) La garantia que el municipi ha d'assumir la definició i l'elaboració i la distribució dels continguts audiovisuals, sense perjudici de comptar amb el suport del sector privat d'acord amb els termes i els límits que determina la llei.

i) La garantia de la participació dels grups polítics amb representació en un consell de naturalesa consultiva i assessora, d'acord amb el que estableix la llei.

2.2. Ràdio Benicarló funciona amb subjecció als criteris d'independència, professionalitat i viabilitat econòmica.

2.3. El Ple de l'Ajuntament ha d'exercir el control de les actuacions de Ràdio Benicarló i vetlar pel compliment i el respecte dels principis i criteris d'actuació enunciats en aquest article.

2.4. L'autonomia del servei respecte dels òrgans de govern corresponents i la decisió de l'Ajuntament responsable del servei s'ha de garantir per mitjà d'un pla de programació, tot definint a la vegada els objectius específics de servei públic que han de ser assumits en la gestió del servei. Per a l'elaboració i aprovació del pla de programació són d'aplicació les següents normes:

a) El document base, que ha de configurar el marc dels objectius a assolir en la programació de Ràdio Benicarló durant el seu període de vigència, que l'ha de confeccionar el director.

b) Partint de la proposta de document formulada pel director, previ el corresponent debat, el Consell Assessor hi ha d'incorporar les seues aportacions i elevar-les a la consideració del Ple.

c) El Ple ha d'aprovar el pla de programació segons la normativa vigent.

Article 3. Llengua

La llengua emprada normalment per Ràdio Benicarló ha de ser el valencià.

Article 4. Funció de servei públic de Ràdio Benicarló

Com a servei públic de comunicació audiovisual d'àmbit local, la funció de servei públic de Ràdio Benicarló consisteix en l'oferta als ciutadans i ciutadanes del municipi d'un conjunt de continguts orientats a la satisfacció de les seues necessitats democràtiques, socials, educatives i culturals, garantir el seu accés a una informació veraç, objectiva i equilibrada i a les diverses expressions socials i culturals; proporcionar una oferta d'entreteniment de qualitat, difondre i promocionar la llengua catalana i complir, en tot allò que es corresponga a l'àmbit local d'aquest servei, les següents missions de servei públic:

a) L'impuls del coneixement i el respecte dels valors i els principis continguts en la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia, el dret comunitari originari i els tractats internacionals.

b) La transmissió d'una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial.

c) La difusió de l'activitat de l'Ajuntament, dels grups municipals, de les organitzacions polítiques i socials i dels agents socials del municipi.

d) La garantia de la màxima continuïtat en la prestació del servei i de l'accés de tots els ciutadans al servei.

e) La promoció, el coneixement i la difusió de la llengua i la cultura dels valencians.

f) La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques i culturals presents al municipi.

g) El subministrament de continguts i serveis dirigits als sectors més amplis i diversos de l'audiència.

h) La definició, l'aplicació i l'impuls d'un model de comunicació basat en la qualitat, la diversitat en l'oferta, el foment de la innovació, el respecte dels drets dels consumidors i l'exigència ètica i professional.

i) L'afavoriment de l'accés dels ciutadans a la formació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius d'interès local i les seues arrels històriques, preservant d'una manera especial la memòria històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals més diverses, particularment de les vinculades a l'ús dels mitjans audiovisuals.

j) La contribució al desenvolupament de la societat del coneixement, utilitzant les diverses tecnologies i vies de difusió i els serveis interactius, desplegant nous serveis i afavorint l'apropament de l'administració pública als ciutadans.

CAPÍTOL SEGON. ORGANITZACIÓ ESPECÍFICA PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI

Secció primera. Òrgans de gestió de Ràdio Benicarló

Article 5. Òrgans

Ràdio Benicarló, pel que fa al seu funcionament, la seua administració general i la seua direcció, s'estructura en els següents òrgans:

a) El Consell Assessor

b) El director o la directora

Secció segona. El Consell Assessor

Article 6. Composició del Consell Assessor i elecció dels seus membres i president o presidenta

6.1 El Consell Assessor està format per vocals amb vot i vocals amb veu. Els vocals amb vot són una persona representant de cada grup polític amb representació al Ple municipal i un president.

Els vocals amb veu són el director de l'emissora i una persona professional del sector. El càrrec de president del Consell Assessor recau en el president de la corporació o regidor en qui delegue; cada grup municipal i, en el seu cas, els regidors no adscrits, han d'aportar els noms dels candidats que proposen per ocupar les places al Consell.

Correspon al Ple de l'Ajuntament aprovar el nomenament dels membres del Consell Assessor proposats pels diferents grups municipals.

6.2. Els membres del Consell Assessor cessen quan fineix el període de mandat dels membres de la corporació. Tanmateix, han de continuar exercint les seues funcions fins a la presa de possessió dels nous vocals. Els càrrecs de president i de vocal del Consell Assessor no són retribuïts. També hi ha d'assistir el secretari de la corporació per aixecar acta del Consell.

6.3. Els vocals del Consell Assessor, llevat del supòsit regulat al número anterior, només cessen per renúncia o traspàs, per incapacitat permanent per a l'exercici del càrrec, per incompatibilitat sobrevinguda, per inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics o per condemna ferma per delicte dolós.

6.4. En cas de vacant sobrevinguda d'un membre del Consell Assessor, si manquen més de dotze mesos per al finiment del mandat s'ha de nomenar un nou vocal. El mandat d'aquest nou membre del Consell fineix en la data en què ho hauria fet el vocal a qui substitueix.

6.5. El president del Consell Assessor ha de designar, entre els vocals del propi Consell, la persona que, en qualitat de vicepresident, l'ha de substituir en casos de vacant, malaltia, absència o incompatibilitat i també en el procés de traspàs entre mandats.

6.6. El Consell Assessor, per mitjà del seu president, pot convidar, de forma puntual, a algun especialista en la matèria sempre que els temes a tractar així ho requerisquen.

Article 7. Funcions del Consell Assessor

El Consell assessor té les següents funcions:

a) Proposar per elevar al Ple les directrius bàsiques de la programació de Ràdio Benicarló i vetlar pel seu compliment.

b) Proposar per elevar al Ple les directrius pertinents per tal que la programació de Ràdio Benicarló complisca la missió de servei públic que té encomanada, d'acord amb allò que disposa aquest reglament i el que reculla el pla de programació.

c) Requerir al director o directora, en qualsevol moment, informació sobre qualsevol aspecte de la seva gestió.

d) Proposar per elevar al Ple el pla de programació anual d'acord amb allò que establisca el pla de programació vigent i a proposta de la direcció tècnica del servei.

e) Propostes, suggeriments i aportacions al pla de programació.

Article 8. Funcionament del Consell Assessor

8.1. El Consell Assessor es reuneix en sessió ordinària almenys dos cops cada any i també, en sessió extraordinària, quan ho decidisca el president o quan ho demane una tercera part del nombre de vocals. Per a la vàlida constitució del Consell Assessor és necessària la presència del president i del secretari o de les persones que els substituïsquen i la d'un mínim de dos vocals.

8.2. Els acords del Consell assessor s'adopten per consens dels seus membres presents. En cas que aquest consens no siga possible els vots de cada vocal han de ser ponderats amb els regidors que represente cadascun dels partits. Les situacions d'empat s'han de decidir mitjançant el vot de qualitat del president.

8.3. Les convocatòries de les sessions del Consell assessor, un cop signades pel president, han de ser notificades, amb el corresponent ordre del dia, amb una antelació mínima de cinc dies naturals respecte a la data de la sessió, mitjançant correu electrònic.

Article 9. Atribucions del president o presidenta del Consell Assessor

El president o la presidenta del Consell Assessor té les següents atribucions:

a) Representar Ràdio Benicarló en tot tipus d'actes públics i davant el Ple de l'Ajuntament.

b) Representar el Consell Assessor i vetlar per l'execució de les decisions que pren.

c) Respondre oralment o per escrit les preguntes que li formule el Ple de l'Ajuntament en la seua funció de control de la prestació del servei de ràdio municipal.

d) Fer la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i fixar-ne l'ordre del dia.

e) Presidir les sessions.

f) Moderar el desenvolupament dels debats, suspendre'ls per causes justificades i aixecar les sessions.

Secció tercera. El director o directora

Article 10. El director o la directora

10.1. El director o la directora és el màxim responsable tècnic de la gestió del servei.

10.2. El càrrec de director o directora és incompatible amb la condició de membre electe de l'Ajuntament, amb l'exercici de qualsevol càrrec de designació política i amb l'exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics, organitzacions sindicals o empresarials.

10.3. El director o la directora no pot tenir interessos directes ni indirectes en empreses de publicitat, audiovisuals, de cinema, de vídeo, discogràfiques, de premsa, d'informàtica, de telecomunicacions o d'Internet, ni en qualsevol tipus d'entitat o empresa relacionada amb el subministrament, prestació o dotació de material tècnic, serveis o programació a Ràdio Benicarló.

Article 11. Funcions del director o la directora

El director o la directora té les funcions següents:

a) Complir i fer complir el present reglament i els acords adoptats pel Ple de l'Ajuntament i pel Consell Assessor en l'àmbit de les seues respectives competències.

b) Elaborar la programació de cada temporada de Ràdio Benicarló, d'acord amb les directrius bàsiques d'actuació previstes en el pla de programació i acordades pel Consell Assessor, i sotmetre-la al vistiplau d'aquest òrgan.

c) Proposar les directrius pertinents per tal que la programació de Ràdio Benicarló complisca la missió de servei públic que té encomanada, d'acord amb el que es disposa en aquest reglament i en el pla de programació aprovat i vetlar pel seu compliment.

d) Executar la programació aprovada per a cada temporada d'acord amb les directrius establertes en el pla de programació i aprovades pel Consell Assessor.

e) Impulsar, orientar, coordinar i inspeccionar el servei d'acord amb aquest Reglament i les directrius bàsiques de l'organització i actuació fixades en el pla de programació i acordades pel Consell Assessor.

f) Informar les despeses i els pagaments corresponents al servei de Ràdio Benicarló.

g) Dictar instruccions relatives al funcionament i organització interna.

h) Efectuar la representació ordinària de Ràdio Benicarló en tota mena d'actuacions que no corresponguen a l'Ajuntament o al president/a del Consell Assessor.

i) Dirigir el personal directament adscrit al servei, sense perjudici de la potestat disciplinària que correspondrà a l'òrgan de l'Ajuntament competent, d'acord amb les disposicions legals vigents en la matèria.

j) L'actualització permanent de l'inventari de béns assignats específicament al servei.

k) La custòdia de les dependències, equipaments i béns de propietat municipal específicament adscrits al servei.

l) Donar compliment al que disposa la normativa reguladora del dret de rectificació.

CAPÍTOL TERCER. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DEL PLE DE L'AJUNTAMENT I DE L'ALCALDIA

Article 12. Competències específiques del Ple de l'Ajuntament

Correspon al Ple, sense perjudici de les delegacions que considere adient efectuar i de les competències que té assignades en virtut de la legislació de règim local vigent en cada moment, les següents:

a) Per tal de garantir el compliment de la funció de servei públic i amb la voluntat de la seua aplicació a l'àmbit local, el Ple de la corporació ha d'aprovar cada quatre anys el pla d'objectius assignats al servei.

b) La modificació o derogació del present reglament.

c) Aprovació de les directrius bàsiques de l'organització i l'actuació de Ràdio Benicarló.

d) Aprovació de la planificació anual de les temporades de programació de Ràdio Benicarló.

e) Aprovació de les directrius pertinents per tal que la programació complisca la missió de servei públic, d'acord amb el que estableix el pla de programació aprovat pel Ple.

f) Aprovació de les directrius sobre l'emissió de publicitat.

g) Aprovar les tarifes o els preus per l'emissió de publicitat i, si s'escau, d'altres serveis que requerisquen una contraprestació econòmica dels usuaris.

h) Exercir el control de les actuacions de Ràdio Benicarló i vetlar pel compliment i pel respecte dels principis i criteris d'actuació enunciats a l'article 2 del present reglament.

Article 13. Competències específiques de l'Alcaldia

Corresponen específicament a l'Alcaldia, sense perjudici de les delegacions que considere oportunes, les següents competències:

a) Vetlar pel bon funcionament del servei com a mitjà de comunicació obert a tota la població i a la participació ciutadana, per tal que la programació i els continguts responguen a les directrius de l'article 4 d'aquest Reglament.

b) Realitzar les gestions necessàries per obtenir la concessió i manteniment de les llicències administratives necessàries per al funcionament del servei i, d'acord amb aquesta finalitat comparèixer i actuar davant els organismes que siguen necessaris, en representació de l'ajuntament.

c) Totes les que no estiguen expressament atribuïdes al Ple de l'Ajuntament en virtut de la legislació de règim local i del present reglament.

2. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el BOP i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de la presentació de reclamacions i suggeriments. Es considerarà, per tant, que està aprovat definitivament si, transcorregut el termini indicat, no se'n produeix cap.

3. Publicar en el BOP, una vegada aprovat definitivament, el text íntegre del Reglament, sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de quinze dies.»

Sotmesa a votació la proposta, aquesta es dictamina favorablement per 6 vots a favor (grups socialista, Compromís, Esquerra Republicana i Ciutadans) i 3 abstencions (grup popular).»

Deliberació:

Sr. Barberà:

El Sr. Barberà explica l'expedient i els acords proposats.

Sr. Mañá:

Pren la paraula el Sr. Mañá i diu que a ells els haguera agradat participar més en la Comissió Informativa. De fet, indica que aquest punt es va portar a comissió, convocada per urgència i fora de l'ordre del dia, encara que, --admet--, l'endemà es va facilitar als membres de la Comissió l'esborrany del Reglament.

Continua el Sr. Mañá dient que el seu grup també considera que la ràdio s'ha de reglamentar, ha de tenir una planificació i ha de ser portada per professionals. Afegeix que avui s'aprovarà aquest reglament inicialment i s'encetarà un període d'exposició pública i, dins d'aquest període, es podran presentar les al·legacions que es consideren oportunes. Tanmateix, demana que es convoque una altra comissió informativa, per tal de poder comentar-lo i estudiar-lo i tractar de millorar-lo.

Concretament, el Sr. Mañá manifesta que vol puntualitzar alguns aspectes d'aquest reglament. D'una banda, --diu--, quan s'hi fa referència al fet que és una ràdio de poble. En aquest sentit, el Sr. Mañá suggereix que no hauria de posar-ho, perquè, si no, dóna la sensació que és una ràdio sense importància.

D'altra, indica que aquest reglament fa molta referència a la utilització del valencià i usar indistintament el valencià i el castellà, en dues llengües, com diu el seu articulat, i els pareix perfecte. No obstant això, manifesta el Sr. Mañá que, a partir de l'article 4, sembla com si hi haguera un canvi de redacció, --que el Sr. Mañá atribueix a un possible «talla i enganxa» per haver utilitzat altres reglaments per redactar aquest--, ja que hi diu «difondre i promocionar la llengua catalana». El Sr. Mañá assegura que ell personalment no té cap problema en aquest sentit, però considera que, si s'està parlant tot el temps de la llengua valenciana, amb independència de les connotacions lingüístiques --que el Sr. Barberá sap que les comparteix, afegeix el Sr. Mañá--, podria tractar-se d'una errada.

Per finalitzar, el Sr. Mañá manifesta que el que realment els preocupa és la composició del Consell Assessor. Segons el Sr. Mañá, el Sr. Barberà diu que aquest estarà format per uns vocals que hi tindran veu i vot i uns altres amb veu però sense vot. També --afegeix, el Sr. Mañá--, que els vocals amb vot seran representants dels grups polítics que conformen el Ple de l'Ajuntament. Quant a això, el Sr. Mañá indica que entén amb açò que no serà necessari que siga un regidor, que podrà ser-ho algú designat pel grup. A continuació, el Sr. Mañá fa referència al fet que el Consell adoptarà les decisions per consens, però que si no hi ha consens, es ponderara el vot de cada regidor. Per tant, segons el Sr. Mañá, açò vol dir que segons el nombre de regidors que cada grup té a l'Ajuntament aquest vot tindrà més valor o menys.

Dit això, el Sr. Mañá considera que hi ha una dicotomia de decisions polítiques, és a dir, si al Consell només tenen vot els representants polítics i la seua funció és preparar la programació, per tal de passar-la al Ple que és qui l'ha d'aprovar, els polítics estan intervenint dues vegades. Per això, el Sr. Mañá manifesta que creu que s'ha de ser més ambiciós i que al Consell, a més dels grups polítics però sense el vot ponderat, també haurien d'estar els mitjans de comunicació que desenvolupen la seua activitat a Benicarló. També considera que haurien d'estar-hi representants de les associacions locals de tot tipus (comerç i turisme, culturals, esportives i socials...), així com un representant de les Falles i de la Comissió de Festes, perquè, segons el Sr. Mañá, en definitiva, són els que han de decidir com s'ha de fer la programació i quin tipus de ràdio volen, amb independència del director que ha de ser un professional.

Per tant, conclou dient que, atés que avui s'està fent una aprovació inicial i sense perjudici que es faça una comissió informativa en la qual es puguen debatre aquestes coses, el seu grup es reserva el dret de presentar les seues al·legacions en la fase d'exposició pública.

Sr. Cornelles:

El Sr. Cornelles exposa que voldria que constara en el reglament que l'emissora municipal siga la veu de l'Ajuntament, ja que considera que tenim una ferramenta des de fa molts anys que no s'ha sabut aprofitar. Afegeix també que totes les associacions de festes, cultura, esports, comerç, turisme, etc. haurien de poder tenir el seu lloc per comunicar-se amb la seua gent.

En aquest sentit, manifesta que, atés que el seu grup formarà part del Consell, estaran pendents del que serà la programació i dels continguts perquè consideren que és important. A més, indica que els alegra que s'òbriga l'emissora de ràdio, ja que creu fins ara estava molt tancada. Tot i això, conclou dient que els preocupa si hi ha pressupost per a aquesta finalitat, perquè consideren que hi ha altres àrees que necessiten la seua dotació econòmica per tal de reactivar l'economia local.

Sr. Barberà:

El Sr. Barberà indica que està completament d'acord amb el Sr. Cornelles i que considera que la ràdio ha de ser l'altaveu de l'Ajuntament i, per tant, del poble, no de l'equip de govern. A més, el Sr. Barberà afegeix que creu que la veu de la ràdio ha de ser tan plural, com ho ha de ser la del poble de Benicarló.

El Sr. Barberà continua dient que el reglament ha costat molt de fer per al seu gust, però --manifesta--, que partíem de la ràdio que partíem. Afegeix que les coses són com són i les inversions en la ràdio han estat les que han estat. En aquest sentit, exposa que l'any passat al pressupost es va dotar d'una gran partida la ràdio i que, enguany, s'aprovaran 10.600 EUR, per tal de completar tot el material. Amb això, segons el Sr. Barberà, ja tindrem el múscul i es podrà tirar endavant.

Quant a l'apreciació del Sr. Mañá sobre la ràdio de poble, el Sr. Barberà manifesta que ell és de poble i no passa res i puntualitza que aquest fet no deixa de ser un matís.

Pel que fa al tema de la llegua, el Sr. Barberà indica que sap que el Sr. Mañá no hi té cap problema i afegeix que també sap, --perquè ho ha llegit--, que diu País Valencià i llengua catalana i no passa res. Tornant a la qüestió, el Sr. Barberà aclareix que no és una errada, sinó que s'intenta una normalitat de sinonímia en l'ús. De fet, el Sr. Barberà explica que ha tingut la desgràcia o la sort de passar per distints secretaris de l'Ajuntament i els criteris han estat diversos. Concretament, --explica--, al primer secretari que va revisar el reglament, li va sobtar i va demanar un informe que es va adjuntar a l'expedient. De fet, el Sr. Barberà diu que ell, tenint en compte el Tribunal Constitucional, va considerar que de la mateixa manera que un text pot ser castellà i espanyol, la redacció del reglament es podia referir a l'idioma com valencià i català.

Quant al que ha apuntat el Sr. Mañá referent al fet que no sabia que açò venia al Ple, el Sr. Barberà explica que la Comissió es va fer el dia 7 i, si bé és cert que el punt va entrar per urgència, el dia 3 es va convocar i el dia 3 per la tarda ja es disposava de l'expedient perquè anara a comissió. A més, --assegura, el Sr. Barberà--, el funcionari encarregat de la custòdia dels expedients dels punts que van a comissió tenia la indicació que, quan vingueren els polítics dels altres grups a veure'ls, se'ls informara d'aquest fet, per tal que s'ho miraren. Tanmateix, el Sr. Barberà indica que no van anar a veure els expedients. Segons el Sr. Barberà, no van poder i no passa res. Per tant, reitera que sí que és cert que el punt va anar per urgència per unanimitat, però que també és cert que ell mateix els va dir que s'ho miraren, que se'ls facilitaria una còpia ràpidament per correu electrònic i que es podria fer una comissió extraordinària per parlar el que ells volgueren, perquè aniria a Ple. Així doncs, el Sr. Barberà manifesta que dilluns va sortir la convocatòria del Ple i ara hi ha 30 dies per presentar al·legacions, les quals es tractaran en la propera comissió.

D'altra banda, respecte del tema dels vocals, el Sr. Barberà diu que entén l'apunt fet pel Sr. Mañá, però que al final són els grups polítics els qui, amb veu ponderada, decideixen els temes amb el suport del vot que els ha donat la ciutadania. Tot i això, puntualitza que, efectivament, no cal ser regidor, la qual cosa sí que és una diferència. És a dir, el Sr. Barberà explica que si algun grup polític considera que té una persona de confiança, afiliada o no, que creu que pot aportar el seu punt de vista i la seua manera d'entendre la ràdio municipal, pot nomenar eixa persona.

Quant a la possibilitat d'obrir el Consell més, el Sr. Barberà considera que es podria fer, però que ell creu que el funcionament ha de ser operatiu, àgil i funcional. Així doncs, creu que fer reunions de 50 persones per fer una programació pot ser complicat. Ara bé, manifesta que el que es pot fer és, una vegada es tinga la programació, fer-la pública i que els col·lectius, les associacions i la gent en general puguen aportar-hi. De fet, el Sr. Barberà considera que aleshores se'ls ha d'escoltar i tindre'ls en compte.

I, per acabar, el Sr. Barberà indica que s'estudiaran les al·legacions. A més, assegura que creu que arribaran a un consens, de la mateixa manera, --diu--, que hauran d'arribar a consensos, quan tot açò es pose en funcionament, i es faça una ràdio per a tots i per a totes.

Sr. Mañá:

El Sr. Mañá manifesta que està totalment en desacord amb el Sr. Barberà i diu que es nota que el Sr. Barberà no pot deixar de posar la paraula «català» per algun lloc. De fet, considera que, si s'està parlant al llarg de tot el text de «valencià» referint-se a la llengua, i de sobte apareix el terme «català» referit al mateix concepte, dóna peu a pensar que allí hi ha una errada. A més, el Sr. Mañá afegeix que el Sr. Barberà, possiblement, no li dóna importància, però que ell sí que li la dóna, perquè, des del punt de vista de la redacció, hi ha alguna cosa que no quadra.

A continuació, el Sr. Mañá assegura que, als seus companys de grup, en cap moment els van dir a la comissió que aquest punt es portaria a aquest Ple. Per tant, segons el Sr. Mañá, l'equip de govern, des d'un punt de vista polític, té dues opcions: o fer que les coses es parlen en Comissió i surten ja fetes o no parlar-les en comissió i, aleshores, ells hauran de fer fora el que no han pogut fer en comissió. En aquest sentit, el Sr. Mañá considera que és bo que les coses es parlen a dins, però que si no es parlen a dins, òbviament s'hauran de parlar fora.

D'altra banda, respecte als vocals, el Sr. Mañá manifesta que s'està reiterant i repetint «membres polítics al Consell», per després portar els temes al Ple, on també estan els mateixos polítics. Pràcticament, -- considera, el Sr. Mañá--, el que s'està fent és una ràdio política, tenint en compte a més que es treballa d'una manera ponderada. És a dir, segons el Sr. Mañá, tots saben que la decisió al final és del Ple, però seria bo tenir representants als consells que representaren la ciutadania i fer-ho participatiu. També assegura el Sr. Mañá que l'equip de govern no els està ensenyant el que és participació. De fet, el Sr. Mañá indica que la proposta que ell planteja és un exemple del que ha de ser la participació, ja que ell creu en la participació.

Finalitza dient que el seu grup votarà en contra, perquè consideren que s'han de fer els canvis proposats i espera, per tant, que es puguen consensuar i arribar a un acord.

Sr. Cornelles:

En un segon torn de paraula, manifesta el Sr. Cornelles que el fet que el Consell siga àgil, depén d'ells. D'altra banda, indica que, quan se celebre el Dia de la Casa de Andalucía, ell suposa que els actes els faran en castellà i considera que serà bo que tots ho entenguen. Tanmateix, creu que si es fa un programa de turisme i hi ha gent que ve des d'Anglaterra, s'haurà de fer el possible perquè ens entenguen, perquè al final el que es vol és tenir una emissora operativa i fer-la àgil perquè tota la gent s'entenga.

El Sr. Cornelles també assenyala que es repeteix molt el tema de la llegua i, segons el Sr. Cornelles, no s'està parlant de llengua, sinó que s'està parlant de comunicació, de transparència i del que serà la veu de l'Ajuntament. Per tant, creu que no s'han d'enquistar les coses i fer una programació, que es discutisca on s'ha de discutir, cosa que preveu que serà bastant divertit.

Sr. Barberà:

El Sr. Barberà, quant a la utilització del terme «català», manifesta que és molt entretingut veure com la resta de grups salten cada vegada que s'esmenta, quan és una cosa normal i legal. De fet, considera que els arbres no els deixen veure el bosc.

En referència a l'apreciació del Sr. Cornelles, el Sr. Barberà explica que, per exemple, a la Universitat Popular el reglament també diu que la llengua vehicular per als cursos és el valencià, però que els de castellà són en castellà, els d'anglés en anglés i les coses es fan amb lògica. Per tant, assegura que, a ningú, se li demanarà carta lingüística quan vagen a fer-li una entrevista o vinga a fer una col·laboració o un programa de ràdio. Aclareix, doncs, que no deixa de ser una declaració d'intencions de quin hauria de ser l'ús habitual i que, en aquest cas, correspon a la llegua minoritzada que tenim a Benicarló, la qual necessita un suport de l'administració.

El motiu de fer un reglament, --continua dient el Sr. Barberà--, no és fer una ràdio política, sinó, tot al contrari, --manifesta--, és fer una ràdio que no es controle políticament. Ara mateix, --assegura, el Sr. Barberà--, es depèn de la voluntat política o de la dels treballadors per veure qui fa o qui no fa un programa de ràdio i això és perillós. I afegeix que considera que la responsabilitat és política i s'ha d'assumir, per molt que el ciutadà i les associacions ens ajuden. Però, dit tot açò, el Sr. Barberà manifesta que tothom podrà aportar i s'arribarà a un consens per veure fins a on s'ha d'aportar, de quina manera i si s'ha de votar o no.

Pel que fa al tema de les comissions, el Sr. Barberà indica que, quan es llegeix el punt o s'explica el tema, ell espera aportacions i, en canvi, veu que en un 50% dels casos, per no dir més, ningú ha anat a veure l'expedient. Per tant, considera que, després, és molt complicat arribar a acords en comissió. En aquest sentit, manifesta que, a partir d'ara, abans de començar una comissió, preguntarà si s'han mirat els expedients i constarà en acta, per veure si així es pot debatre en comissió i arribar dins d'aquestes a un consens.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 13 vots a favor (grups polítics municipals, PSPV - PSOE de Benicarló, Compromís - ERPV, i Ciutadans C's Benicarló) i 7 vots en contra (grup polític municipal Partit Popular)

PUNT 5é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME DE SEGUIMENT DEL PLA D'AJUST CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE 2016

(EXP. I-003/16-HPP)

La corporació es dóna per assabentada.

PUNT 6é. DACIÓ DE COMPTE DE L'INFORME DE COMPLIMENT DE LA LLEI DE MOROSITAT CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE 2016

(EXP. I-004/16-HPP)

La corporació es dóna per assabentada.

PUNT 7é. DACIÓ DE COMPTE DE LES RELACIONS DELS RESUMS DELS DECRETS, I RESOLUCIONS DE L'ALCALDIA I TINÈNCIES DE L'ALCALDIA DELEGADES, DEL 16 DE GENER DE 2017 AL 15 DE FEBRER DE 2017

Per a complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i de les tinències de l'Alcaldia delegades dictats des del 16 de gener fins al 15 de febrer de 2017, i aquest es dóna per assabentat.

MOCIÓ:

Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal, se sotmet a consideració de la corporació la moció de referència de data 23 de febrer de 2017, formulada pels grups polítics municipals PSPV - PSOE Benicarló, Compromís - ERPV, Partit Popular i Ciutadans C'S Benicarló.

Els portaveus dels grups municipals a l'Ajuntament de Benicarló presenten al Ple la següent moció:

«MOCIÓ 8 DE MARÇ 2017

El 8 de Març és el dia de reivindicació dels drets laborals i socials de les dones reconegut internacionalment i nascut des del feminisme com a reivindicació de la igualtat i de l'equitat entre dones i homes.

En els darrers temps, amb l'excusa de la crisi econòmica ens han portat cap a una situació de desigualtat cada vegada major, a una feminització de la precarietat i a una pèrdua de drets de ciutadania, fins i tot, de drets ja consolidats. Les retallades econòmiques han suposat un atac directe contra el procés d'igualtat entre dones i homes, ja que la precarietat laboral, la cura de les persones dependents, etc. són qüestions que assumeixen habitualment les dones, quan les institucions públiques no les cobreixen o resolen en la seua totalitat.

La pobresa té rostre de dona. L'escletxa salarial continua estant per damunt del 25%, els llocs de presa de decisions estan ocupats bàsicament per homes i les tasques de cura i la llar són les pitjors remunerades --o no ho són en absolut-- i són assumides majoritàriament per dones.

A més, a la nostra societat continuen sent molt presents els prejudicis sexistes, que adjudiquen rols estereotipats i tradicionals a dones i a homes, i que són la causa de la reproducció de la desigualtat, de la manca de respecte a la llibertat de les dones, dels comportaments discriminatoris davant la diversitat de gènere i en els quals es fonament la violència contra les dones.

Les corporacions locals, per ser les administracions més properes a la ciutadania, tenim una gran responsabilitat en l'aplicació i seguiment d'aquestes lleis per fomentar d'una societat més igualitària i més justa. Les institucions públiques, dins les seues competències han de promoure la igualtat de les dones, defensar els seus drets i ser un referent en la lluita per la igualtat en la que encara queda molt per fer.

És per això que proposem els següents acords,

1. Fer un treball transversal des de totes les àrees municipals per introduir en totes les polítiques i en totes les accions la perspectiva de gènere. Promoure i coordinar polítiques de promoció de la igualtat i l'equitat de gènere, que no suposen atendre només les qüestions d'emergència social, que són un àmbit específic i no exclusiu per a les dones, sinó de desenvolupar accions per eliminar entrebancs, educar, transformar en igualtat.

2. Elaborar i desenvolupar un pla d'igualtat municipal. L'elaboració d'aquest document és imprescindible per al compliment de les lleis, però ha de traduir-se en projectes concrets que incidisquen tant en el propi ajuntament com en la ciutadania. Cal comptar amb la participació de la ciutadania en l'elaboració del pla per tal d'afavorir la implicació en les mesures.

3. Elaboració dels pressupostos amb perspectiva de gènere. Això implica que el disseny de les nostres actuacions municipals han de tindre aquesta perspectiva, és a dir, hem de tindre en compte com afectarà les dones totes les decisions, accions o omissions, en el desenvolupament de la seua vida quotidiana i en la garantia i en l'exercici dels seus drets. Cada despesa afecta, cada despesa pot contribuir a la igualtat o perpetuar la desigualtat.

4. L'Ajuntament ha d'impulsar accions concretes per avançar en la igualtat d'oportunitats de dones i homes dins l'àmbit laboral, tant dins la pròpia administració, com en les relacions amb altres empreses.

5. El llenguatge és un element fonamental de la construcció de les categories socials, per això, des de l'Ajuntament es treballarà per l'ús del llenguatge no sexista dins de tota la seua activitat i a tots els nivells de comunicació.

6. L'Ajuntament assumirà la tasca educadora i transformadora i per això es compromet a desenvolupar al llarg de l'any formació específica per al funcionariat en matèria d'igualtat, campanyes específiques adreçades a diversos col·lectius i edats i que tinguen com a principal objectiu l'eliminació de prejudicis sexistes, i també aprofitar festes, celebracions, programacions culturals i lúdiques, etc. per fer tasca, i a ser coherent en les seues actuacions. També realitzarà accions per promoure l'apoderament de les dones, així com fomentar la seua participació en la presa de decisió en l'àmbit públic.

Deliberació:

La Sra. Escudero manifesta que s'ha començat l'any molt malament, ja que des del començament, a l'any 2017, en 54 dies ja falten 16 dones assassinades pel masclisme, pel simple fet de ser dona en una societat que les converteix en una mercancia més, que es pot posseir, es pot explotar, es pot eliminar a conveniència. Segons la Sra. Escudero s'ha de recordar que no són fets aïllats, que aquestes dones no són un número en un llistat interminable, sinó que són dones. I, per tant, la Sra. Escudero creu que s'han de recordar: Matilde, Estefanía, Toñi, Blanca, M. Ángeles, Virginia, Noemí, Cristina, Carmen, Laura, Ana Belén, Ana, Margaret, M. José, Gloria i Dolores. I, la Sra. Escudero insisteix que són dónes assassinades pel masclisme i cal no oblidar-ho.

La Sra. Escudero continua la seua intervenció dient que, des que es va començar a quantificar el nombre de víctimes mortals per violència masclista a l'any 2003, no hi ha constància d'haver arribar a un nombre tan alt d'assassinats com el d'aquest any. De fet, explica que, amb aquestes xifres a la mà, ara mateix, les dónes tenen més possibilitat de morir a mans d'un home que de morir en un accident de trànsit. Segons la Sra. Escudero, les xifres són realment escandaloses. A més, considera que hi ha molts dies mundials, hi ha molts dies internacionals, moltes mocions, moltes declaracions institucionals que es poden aprovar, però no han de servir només per a reflexió per part de la societat, sinó que han de servir per renovar els esforços de les institucions, tant polítiques com socials, per lluitar contra aquesta xacra.

Per tot açò, la Sra. Miralles manifesta que, des de l'Ajuntament de Benicarló --i afegeix que crec que és una opinió que compartix tota la corporació--, s'ha atreveix a dir que tota la ciutat de Benicarló se suma a la condemna i denúncia d'aquestos assassinats, al crit unànime que s'ha sentit els últims dies: les volem vives, les volem lliures.

Sr. Compte:

El Sr. Compte manifestar el seu suport a la moció i afegeix que no podria ser d'una altra manera, ja que ells pensen que totes les polítiques d'igualtat entre homes i dones són molt positives i que s'hauria d'avançar perquè aquestes qüestions foren més pràctiques i efectives. Segons el Sr. Compte, moltes vegades es fa un clam a cel, però en el dia a dia no es noten els resultats. Per això, el Sr. Compte indica que al seu grup li agradaria que, quan es feren aquestes mocions, aquestes declaracions institucionals, realment anaren acompanyades de polítiques envers la ciutadania, per tal que aquestes declaracions d'interessos es facen reals.

Segueix el Sr. Compte dient que, actualment, tots saben que hi ha problemes en la conciliació de la vida familiar i laboral i que existeixen diferències salarials i d'accés als càrrecs de responsabilitat a les empreses. També esmenta el Sr. Compte que hi ha una major taxa d'atur en dones i una distribució injusta en les tasques domèstiques i familiars, així com una sèrie de faenes estigmatitzades per raó de sexe, és a dir, faenes de dones i faenes d'homes. A més, el Sr. Compte considera que la xacra de la violència masclista hauria de ser una prioritat, així com lluitar contra aquesta, perquè és vergonyós. És a dir, segons el Sr. Compte, s'ha d'actuar i legislar normativa efectiva sense més dilació,i que aquesta permeta que les dones estiguen protegides realment d'aquest tipus de violència.

El Sr. Compte conclou dient que la sensibilització és bàsica i les noves generacions han de formar-se en una cultura d'igualtat en drets entre homes i dones, per tant, --considera, el Sr. Compte--, l'administració ha de ser exemple a seguir, quant a l'aplicació de tota la normativa d'igualtat.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

PUNT 8é. PRECS I PREGUNTES

No se'n formulen

Com que no hi ha més assumptes per tractar, la presidenta alça la sessió a les 21.40 hores. En dono fe.

I, perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, estenc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcaldessa.