Ple ordinari núm. 10 de data 29 de juny de 2017

29/06/2017

FRANCISCO JAVIER LATORRE PEDRET, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLO.

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària número 10/2017 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 29 de juny de 2017, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 10/2017 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 29 de juny de 2017.

A Benicarló, al saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 29 de juny de 2017, es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcaldessa, Rosario Miralles Ferrando.

Presidenta: Rosario Miralles Ferrando

Regidors/es: Juan Domingo Roca Prats

Rosa Ana Marzá Caldés

Filomena Natividad Agut Barceló

Ildefonso Añó Lores

Carlos Flos Fresquet

Román José Sánchez Mateu

Marta Escudero Albor

Joaquím Bueno Bosch

Josep Manel Barberà Sorlí

Susana Pérez Alonso

Juan Antonio Mañá Ferrer

José María Serrano Forner

Pedro Joaquín García Bautista

Juan Manuel Cerdá Tena

María Nieves Eugenio Bayo

María Jovaní Palau

José Antonio Simó Ramón

Juan José Cornelles Batiste

José María Compte Brosed

Secretari : Francisco Javier Latorre Pedret

Interventor: Antonio Losilla Pallarés

Excusa l'absència: Benjamín Martí Esbrí

La presidenta declara oberta la sessió, convocada per Decret de 20 de febrer de 2017, i s'examinen els següents punts de l'ordre del dia:

1. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES ACTES SEGÜENTS:

Sessió extraordinària núm. 6, de data 31 de març de 2017.
Sessió ordinària núm. 7, de data 27 d'abril de 2017.
Sessió ordinària núm. 6,de data 25 de maig de 2017.

S'aproven les actes relacionades per unanimitat dels membres assistents.

2. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RECTIFICAR LA DESCRIPCIÓ DE LES FINQUES 67 Y 67.BIS RESULTANTS DE LA REPARCEL·LACIÓ, AR-1, DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA U.E. SECTOR 5 «SOLAES», DE SÒL URBANITZABLE DEL PGOU.

Expedient: PAID/598. UE Sector 5 «Solaes» de suelo urbanizable del PGOU

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Serveis al Territori, que va tenir lloc el dia 7 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Dictamen a la proposta de rectificar la descripció de les finques 67 y 67.bis resultants de la reparcel·lació, AR-1, del Programa d'Actuació Integrada U.E. Sector 5 «Solaes», de sòl urbanitzable del PGOU. Es sotmet a consideració de la comissió el següent informe-proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme, la senyora Núria Benítez Beltrán, de data 25 de maig de 2017:

«Exposición de hechos

El Plan General de Ordenación Urbana de Benicarló fue aprobado definitivamente en 1986, y fue modificado en 1998, en el ámbito de la partida Solaes, mediante un documento de homologación parcial, para su adaptación a la normativa autonómica.
El Pleno de la Corporación, en sesión celebrada el 27 de abril de 2000, acordó aprobar el Programa de Actuación Integrada U.E. Solaes, comprensivo de Anteproyecto de Urbanización y Proyecto de Reparcelación, área reparcelable 1, (éste último documento, rectificado mediante acuerdo del Pleno de fecha 10 de junio de 2002), así como, su ejecución en régimen de gestión directa, y consecuentemente, adjudicar la condición de urbanizador al propio Ayuntamiento de Benicarló (BOP de Castellón, de 28 de mayo de 2002).
En fecha 3 de julio de 2002 se inscribió en el Registro de la Propiedad el proyecto de reparcelación, área reparcelable 1, del Programa de Actuación Integrada U.E. Solaes.
En fecha 23 de diciembre de 2016 (registro de entrada núm. 23.272), D. José Javier Constante Lluch, con N.I.F. 17.197.101-R y D. Álvaro Zorrilla Pitarch, con N.I.F. 20.244.295-V, presentan escrito mediante el que manifiestan la existencia de un error en dicha reparcelación, en relación con las fincas resultantes números 67 y 67.bis (fincas registrales números 29.079 y 29.080), a las que se atribuye una superficie de 447,00 m2 y 359,00 m2, respectivamente, cuando en realidad, ambas parcelas debían adjudicarse con la misma superficie, por cuanto las parcelas originales o iniciales correspondientes tenían también idéntica superficie. Por ello, solicitan que se hagan las rectificaciones correspondientes para que las parcelas de su propiedad tengan sean descritas correctamente en el Registro de la Propiedad.
Visto que, comprobada en fecha 22 de febrero de 2017 la titularidad actual de dichas fincas en el Registro de la Propiedad, aparece como propietario de la parcela 67 (registral nº 29.079), D. José Javier Constante Lluch, con N.I.F. 17.197.101-R, y de la parcela 67bis (registral nº 29.080), Dª Enriqueta Pitarch Roca, con N.I.F. 18.845.485-K.
Visto que por Decreto de Alcaldía, de fecha 24 de febrero de 2017, se resolvió conceder a los titulares de derechos afectados un plazo de audiencia de diez días hábiles, para formular las alegaciones y presentar la documentación que estimasen conveniente, en relación con la referida propuesta de rectificación del Proyecto de Reparcelación, área reparcelable 1, del Programa de Actuación Integrada U.E. Solaes.
Visto que en fecha 12 de abril de 2017 (registro de entrada nº 6.852), los interesados presentan informe de validación gráfica catastral, en el que se especifican las coordenadas georreferenciadas de las parcelas modificadas. Así mismo, y como resultado de dicha validación sobre la actual cartografía catastral, indican que la superficie catastral de cada una de las parcelas es de 423,00 m2, por lo que solicitan que se proceda a rectificar en esa superficie la de las resultantes de la reparcelación.
Visto el informe emitido por el arquitecto municipal, Sr. Luis Pérez Lores, en fecha 17 de abril de 2017, en relación con la solicitud formulada, del siguiente tenor literal:

«Que se ha presentado escrito de los interesados en relación con las superficies definitivas de sus respectivas fincas en la reparcelación de la partida Solaes.

Los interesados pretenden que las fincas 67 y 67 bis, adjudicadas con las siguientes superficies: 447,00m2 y 359,00m2; sean rectificadas de acuerdo con el criterio ya conocido por este ayuntamiento, de que ambas fincas son iguales. Por razón que se desconoce, ambas fincas, siendo iguales, fueron adjudicadas con una desigualdad que respondía a haber adscrito la parcela original que restaba para vía pública únicamente a un o de ellos.

Este error ya ha sido subsanado en la cuenta de liquidación provisional, resultando ambas fincas con una superficie de 403,00m2, en la reparcelación definitiva.

No obstante, y tras reciente medición, las fincas resultantes tienen una superficie cada una de ellas de 423,00m2. Si bien las parcelas deberán inscribirse en su dimensión real, su aprovechamiento urbanístico derivado de la reparcelación, su derecho en definitiva, en la misma se debe mantener inalterable, con un techo homogeneizado de 215,61m2

De todo ello, se deduce que se DEBE PROCEDER A LLEVAR A CABO LA RECTIFICACIÓN DE LA INSCRIPCIÓN REGISTRAL DE LA REPARCELACIÓN, adscribiendo a cada una de las parcelas los siguientes datos:

PARCELA	TITULAR	Superficie	Apr. Hom.	Datos registrales.
Parcela 67	José Javier Constante Lluch	423,00m2	215,61m2th	T.1469/L.394/Fo.117/F.29079
Parcela 67 bis	Enriqueta Pitarch Roca	423,00m2	215,61m2th	T.1469/L.394/Fo.119/F.29080

La carga provisional urbanística debe dividirse a partes iguales entre ambos, resultando una cantidad de 2.125.831 pts. cada finca.

En relación con el titular de la finca 67 bis, consta en el documento administrativo, Ángela Riba Borrás. En el cuadro de reparcelación que se tramita junto con la suspensión temporal del programa, Enriqueta Pitarch Roca. Y, por último, en la solicitud de modificación de superficies, Álvaro Zorrilla Pitrach. Se deberá determinar para la modificación del titular, aportar la documentación correspondiente que la certifique.»

Visto que en fecha 22 de mayo de 2017 (registro de entrada nº 9.638), Dª Enriqueta Pitarch Roca, con D.N.I. número 18.845.485-K, presenta escrito mediante el que consiente expresamente a la modificación de la finca resultante nº67 bis de la reparcelación del PAI Sector 5 "Solaes", en los términos indicados por los solicitantes.

Fundamentos de Derecho

De acuerdo con lo previsto en el art. 109.2 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.
De acuerdo con lo previsto en los artículos 68 y siguientes de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de la actividad urbanística, aplicable al expediente de referencia.
Visto que el proyecto de reparcelación, área reparcelable 1, del Programa de Actuación Integrada U.E. Solaes del PGOU de Benicarló fue aprobado mediante acuerdo del Pleno de la corporación, cualquier rectificación de dicho documento debe ser aprobada por el mismo órgano, previa audiencia de los afectados.
Vistas las competencias que atribuye a la Alcaldía el art. 21.1.s) de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del régimen local.

Propuesta

Primero. Rectificar el Proyecto de Reparcelación, área reparcelable 1, del Programa de Actuación Integrada U.E. Solaes, aprobado mediante acuerdo del Pleno de la corporación, de fecha 27 de abril de 2000, y rectificado mediante acuerdo de Pleno de 10 de junio de 2002, de conformidad con lo informado por el arquitecto municipal, Sr. Luis Pérez Lores, en fecha 17 de abril de 2017, en los siguientes términos:

Donde dice:

"FINCAS DE RESULTADO (...)

Finca nº67 (inscrita en el Registro de la Propiedad al tomo 1469, libro 394 de Benicarló, folio 117, finca nº29.079)

Propietario: D. José Javier Constante LLuch

Descripción: Parcela de terreno en la Partida Solaes del término de Benicarló, de una extensión superficial de 446,63 m2.

Linderos: Norte, Concepción y Maria Amparo Morera Lino; Sur, vial público; Este, Ángela Riba Borràs; Oeste, carretera vieja de Benicarló a Peñíscola

Cargas: No constan cargas

Cargas urbanísticas: La finca adjudicada queda gravada en la cuantía de 2.305.733 pts. correspondiente al saldo de la cuenta de liquidación provisional.

Esta finca de resultado se corresponde con la finca inicial nº 67"

Debe decir:

"FINCAS DE RESULTADO(...)

Finca nº67 (inscrita en el Registro de la Propiedad al tomo 1469, libro 394 de Benicarló, folio 117, finca nº29.079)

Propietario: D. José Javier Constante LLuch

Descripción: Parcela de terreno en la Partida Solaes del término de Benicarló, de una extensión superficial de 423,00 m2 (...), a la que le corresponde un aprovechamiento urbanístico de 215,61 m2th.

Linderos: Norte, Concepción y Maria Amparo Morera Lino; Sur, vial público; Este, Enriqueta Pitarch Roca; Oeste, carretera vieja de Benicarló a Peñíscola

Cargas: No constan cargas

Cargas urbanísticas: La finca adjudicada queda gravada en la cuantía de 2.125.831 pts. correspondiente al saldo de la cuenta de liquidación provisional.

Esta finca de resultado se corresponde con la finca inicial nº 67"
Donde dice:

"FINCAS DE RESULTADO(...)

Finca nº67 bis (inscrita en el Registro de la Propiedad al tomo 1469, libro 394 de Benicarló, folio 119, finca nº 29.080)

Propietario: Dª Ángela Riba Borrás

Descripción: Parcela de terreno en la Partida Solaes del término de Benicarló, de una extensión superficial de 358,71 m2

Linderos: Norte, Concepción y Maria Amparo Morera Lino; Sur, vial público; Este, Begoña Zorrilla Albiol; Oeste, José Javier Constante Lluch

Cargas: No constan cargas

Cargas urbanísticas: La finca adjudicada queda gravada en la cuantía de 1.945.929 pts. correspondiente al saldo de la cuenta de liquidación provisional.

Esta finca de resultado se corresponde con la finca inicial nº 67bis"

Debe decir:

"FINCAS DE RESULTADO(...)

Finca nº67 bis (inscrita en el Registro de la Propiedad al tomo 1469, libro 394 de Benicarló, folio 119, finca nº29.080)

Propietario: Enriqueta Pitarch Roca

Descripción: Parcela de terreno en la Partida Solaes del término de Benicarló, de una extensión superficial de 423,00 m2 (...), a la que le corresponde un aprovechamiento urbanístico de 215,61 m2th.

Linderos: Norte, Concepción y Maria Amparo Morera Lino; Sur, vial público; Este, Begoña Zorrilla Albiol; Oeste, José Javier Constante Lluch

Cargas: No constan cargas

Cargas urbanísticas: La finca adjudicada queda gravada en la cuantía de 2.125.831 pts. correspondiente al saldo de la cuenta de liquidación provisional.

Esta finca de resultado se corresponde con la finca inicial nº 67bis"

Segundo. Comunicar este acuerdo, una vez firme en vía administrativa, al Registro de la Propiedad y al Catastro Inmobiliario, y solicitar la rectificación de la descripción de las referidas fincas en dichos registros.

Tercero. Publicar este acuerdo en el BOP de Castellón, y notificarlo a las personas interesadas, indicando que contra el mismo, que pone fin a la vía administrativa, se puede interponer recurso potestativo de reposición ante el Pleno de la corporación en el plazo de un mes (artículos 52 de la Ley 7/1985 de Bases del Régimen Local y 123 y 124 de la de Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas), o directamente recurso contencioso-administrativo ante el Juzgado de los Contencioso-Administrativo de Castellón en el plazo de dos meses (artículos 8, 45 y 46 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa. No obstante, las personas interesadas pueden interponer cualquier otro recurso que estimen pertinente. Los plazos indicados se computarán a partir del día siguiente a la publicación del presente acuerdo en el BOP.»

Sotmesa a votació l'anterior proposta, s'acorda per unanimitat dictaminar favorablement la seua aprovació.»

Deliberació:

L'alcaldessa explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

3. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE CESSIÓ DE LA CONDICIÓ D'AGENT URBANITZADOR A Mª PILAR SOSPEDRA MALUENDA, DEL VIAL Nº 6 (DES DEL CARRER VALÈNCIA FINS A LA CARRETERA DE BENICARLÓ A PENÍSCOLA), DINS DE L'ÀMBIT DEL P.A.I. UE SECTOR 5 «SOLAES», DE SÒL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL.

Expedient: PAID/598. UE Sector 5 «Solaes», de suelo urbanizable del PGOU

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Serveis al Territori, que va tenir lloc el dia 21 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Dictamen a la proposta de cessió de la condició d'agent urbanitzador a Mª Pilar Sospedra Maluenda, del vial nº 6 (des del carrer València fins a la carretera de Benicarló a Peníscola), dins de l'àmbit del P.A.I. UE Sector 5 "Solaes", de sòl urbanitzable del Pla General. Es sotmet a consideració de la comissió el següent informe-proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme, la senyora Núria Benítez Beltrán, de data 29 de maig de 2017, amb el vist-i-plau del T.A.G. d'Urbanisme, el senyor Jesús Hernández Lahera:

«Exposición de hechos

El Plan General de Ordenación Urbana de Benicarló fue aprobado definitivamente en 1986, y fue modificado en 1998, en el ámbito de la partida Solaes, mediante un documento de homologación parcial, para su adaptación a la normativa autonómica.
El Pleno de la Corporación, en sesión celebrada el 27 de abril de 2000, acordó aprobar el Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 de suelo urbanizable "Solaes", comprensivo de Memoria, Anteproyecto de Urbanización y Proyecto de Reparcelación, AR-1, (éste último documento, rectificado mediante acuerdo del Pleno de fecha 10 de junio de 2002), así como, su ejecución en régimen de gestión directa, y consecuentemente, adjudicar la condición de urbanizador al propio Ayuntamiento de Benicarló (BOP de Castellón, de 28 de mayo de 2002).

En la Memoria del referido programa aprobado, en el apartado 9º, se establecía la posibilidad de que el Ayuntamiento cediera la gestión de la ejecución de la urbanización de los viales interiores de acceso a parcelas y playa, «(...) de acuerdo con las condiciones establecidas en el entonces vigente art. 29.11 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística (LRAU), en el caso de que surjan iniciativas urbanizadoras privadas formadas por agrupaciones de propietarios afectados por cada vial de acceso a urbanizar, que ejecuten la urbanización de acuerdo con los criterios establecidos en el presente programa. Los costes a computar en el saldo definitivo serán los resultantes del proyecto de urbanización unitario para la partida Solaes, aprobado por el Ayuntamiento.»

El art. 29.11º de la LRAU, al que se refería la Memoria del P.A.I. UE Sector 5 "Solaes", se refería a la posible la cesión de la adjudicación de los Programas de Actuaciones Integradas, en los supuestos de gestión indirecta:
Recientemente, el Pleno de la corporación de fecha 28 de julio de 2016, acordó aprobar la modificación del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5, de suelo urbanizable, «Solaes», y de división de la ejecución del mismo en varias fases, suspendiendo la ejecución total del programa por dos años, prorrogables por otros dos más.

En dicho documento modificativo se indica que «(...)la Administración se reserva el derecho de ejecutar dicha infraestructura común eléctrica por gestión directa durante el período de suspensión, de manera que se subsane uno de los inconvenientes más restrictivos para la ejecución por fases de la obra, puesto que la no existencia de tal infraestructura común y la necesidad de seguir las fases del convenio con la empresa suministradora, dificulta que la totalidad de los propietarios del ámbito se encuentren en una situación igualitaria frente a la completa urbanización de sus solares (...) [apartado 3º]»

Pero se prevé también (apartado 3º, "Calendario de las actuaciones"), la posibilidad de que se ceda la condición de urbanizador al promotor de iniciativas urbanizadoras, en las mismas condiciones económicas y de trámite que a las que se sujeta la Administración Pública, con objeto de que aquél pueda asumir la financiación anticipada de la urbanización, «en términos análogos a los previstos por el art. 114 LOTUP». Se indica así mismo que, «el aspirante a adquirir la condición de urbanizador podrá asumir provisionalmente tal condición a partir del acuerdo de exposición pública del presente documento (...)».
Visto el escrito de fecha 14 de marzo de 2017, con registro de entrada en este Ayuntamiento nº 4.847, de fecha 15 de marzo de 2017, presentado por D. María Pilar Sospedra Maluenda, con N.I.F. 18.935.402-P, Álvaro Zorrilla Pitarch, con N.I.F. 20.244.295-V, y Paloma Prats Galindo, con N.I.F. 20.240.511-M, quienes dicen actuar en nombre propio y en representación de José Javier Constante Lluch, Guillermo Zorrilla Albiol, Begoña Zorrilla Albiol, Amparo Marzal Senén, Antonio Saura Galiano, Maria Victoria Bergaz Pérez, Mª del Carmen Bergaz Pérez y Lidón Prats Galindo, todos ellos propietarios de parcelas recayentes al tramo de vial incluido en el ámbito de la U.E. Sector 5 "Solaes", denominado vial 6, desde calle Valencia a la Carretera de Benicarló a Peñíscola. No acreditan dicha representación.

En dicho escrito manifiestan lo siguiente:
El referido vial figura en el documento de modificación de la programación, en fase de exposición pública, dentro de la Fase 3 de desarrollo de la infraestructura eléctrica (Vial Solaes nº 6).
Posteriormente, en fecha 16 de mayo de 2017 (registro de entrada nº 9.036), Dª Maria Pilar Sospedra Maluenda, con N.I.F. 18.935.402-P, presenta escrito en el que indica que la persona física que actuará en calidad de promotor/agente urbanizador será ella misma, y que las obras de urbanización serán sufragadas, en colaboración, por los propietarios relacionados en el escrito de 22 de marzo de 2017. Una vez finalizadas las mismas y recibidas por el Ayuntamiento, se presentará el escrito correspondiente acreditando los pagos de cada uno de dichos propietarios, a fin de que conste dicho gasto en su cuenta de liquidación particular.
Por otra parte, consta en el expediente expediente PU/599, que por Decreto del Teniente de Alcalde delegado de Urbanismo, de fecha 28 de abril de 2008 (B.O.P. de Castellón de 27/05/2008), se aprobó el Proyecto de Urbanización de varios viales de la Partida Solaes, que fue redactado por Ingeniería de Castellón, S.L., previo encargo del Ayuntamiento, encontrándose el vial nº6 entre los del ámbito de dicho proyecto de urbanización.

Fundamentos de Derecho

De conformidad con la disposición transitoria cuarta de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de Comunidad Valenciana, vigente desde el 20/08/2014, los programas de actuación adjudicados con anterioridad a la entrada en vigor de la referida ley se regirán, en cuanto a sus efectos, cumplimiento y extinción, incluida su duración y régimen de prórrogas, por la normativa que le resultaba de aplicación antes de la entrada en vigor de esta ley.
La normativa urbanística vigente en el momento de aprobación del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 de suelo urbanizable "Solaes" es la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística (LRAU), cuya disposición adicional Sexta, en relación con la disposición adicional Cuarta de la Ley 4/1992, de 5 de junio, del Suelo No Urbanizable de la Comunidad Valenciana, admitía la posibilidad de que el Ayuntamiento celebrase convenios con los particulares con motivo y en relación con la ejecución del planeamiento, siempre y cuando no se alterasen o modificasen ninguna de las determinaciones del plan o instrumento de cuya ejecución se tratase, ni se perjudicasen derechos o intereses de terceros.
Por otra parte, el artículo 29 de la referida LRAU, que regulaba el objeto y determinaciones de los Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas, establecía las responsabilidades y garantías que debía asumir el agente urbanizador de dichos programas.
En virtud de lo previsto en el apartado 9º de la Memoria del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 "Solaes", aprobado por el Pleno de la corporación el 27 de abril de 2000, y de conformidad con el documento de suspensión de dicha programación, que se acordó exponer al público por acuerdo del Pleno de fecha 28 de agosto de 2015 (D.O.C.V. 02/10/2015).
Visto que la gestión directa del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 de suelo urbanizable "Solaes", fue acordado por el Pleno de la corporación, en fecha 27 de abril de 2000, es competente el mismo órgano para acordar la cesión de parte de su gestión a un particular.

Propuesta

Ceder a Dª Maria Pilar Sospedra Maluenda, con N.I.F. 18.935.402-P, vecina de Benicarló, con domicilio en c/ César Cataldo, nº 73, bajo, en calidad de propietaria de la parcela de referencia catastral 1063203BE8716S0001ZD, la condición de agente urbanizador que ostentaba el Ayuntamiento de Benicarló, de un tramo de vial incluido en el ámbito de la U.E. Sector 5 "Solaes", denominado vial 6, desde calle Valencia a la Carretera de Benicarló a Peñíscola

El referido vial figura en el documento de modificación de la programación, en fase de exposición pública, dentro de la Fase 3 de desarrollo de la infraestructura eléctrica (Avenida Columbres Este), y el proyecto de urbanización del mismo fue aprobado por Decreto del Teniente de Alcalde delegado de Urbanismo, de fecha 28 de abril de 2008 (B.O.P. de Castellón de 27/05/2008).

Las obras de urbanización respecto de las que se cede la condición de agente urbanizador no incluyen las obras de electrificación, cuya ejecución se reserva este Ayuntamiento en régimen de gestión directa.
La cesión de la condición de agente urbanizador implicará la financiación anticipada del coste de la urbanización, y su ejecución en las mismas condiciones económicas y de trámite que obligaban al Ayuntamiento, de acuerdo con el proyecto de urbanización aprobado.
La eficacia de la cesión de la condición de agente urbanizador se condiciona a:

La presentación de un Proyecto de urbanización del vial 6, desde calle Valencia a la Carretera de Benicarló a Peñíscola, que deberá ajustarse al Proyecto de Urbanización de diversos viales de la Partida Solaes, aprobado por Decreto del Teniente de Alcalde delegado de Urbanismo, de fecha 28 de abril de 2008 (B.O.P. de Castellón de 27/05/2008), así como, a lo previsto en la Modificación del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5, de suelo urbanizable, aprobada por el Pleno de la corporación en fecha 28 de julio de 2016, y que será informado por los servicios técnicos municipales al objeto de su aprobación municipal específica.
La acreditación de constitución de aval o fianza a depositar en la tesorería municipal, de importe del 7 por 100 del coste de urbanización previsto, y que responderá del cumplimiento efectivo de las obligaciones que contraiga en el convenio de urbanización que se apruebe.
La firma y aprobación del correspondiente convenio urbanístico de ejecución del planeamiento, que establezca las condiciones en las que deberán ejecutarse las obras de urbanización, así como, su financiación y la repercusión de los costes a las parcelas beneficiadas por dichas obras.»

Sotmesa a votació l'anterior proposta, s'acorda per unanimitat dictaminar favorablement la seua aprovació.»

Deliberació:

L'alcaldessa explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents, l'adopció dels acords proposats.

4. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE CESSIÓ DE LA CONDICIÓ D'AGENT URBANITZADOR A JOAQUÍN MONTAÑA BALDRICH D'UN TRAM DE L'AVINGUDA DE LES ILLES COLUMBRETES (DES DEL CARRER VALÈNCIA FINS A LA CARRETERA DE BENICARLÓ A PENÍSCOLA), DINS DE L'ÀMBIT DEL P.A.I. UE SECTOR 5 «SOLAES», DE SÒL URBANITZABLE DEL PLA GENERAL.

Expedient: PAID/598. UE Sector 5 «Solaes», de suelo urbanizable del PGOU

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Serveis al Territori, que va tenir lloc el dia 21 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Dictamen a la proposta de cessió de la condició d'agent urbanitzador a Joaquín Montaña Baldrich, d'un tram de l'Avinguda de les Illes Columbretes (des del carrer València fins a la carretera de Benicarló a Peníscola), dins de l'àmbit del P.A.I. UE Sector 5 "Solaes", de sòl urbanitzable del Pla General. Es sotmet a consideració de la comissió el següent informe-proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme, senyora Núria Benítez Beltrán, de data 29 de maig de 2017, amb el vist-i-plau del T.A.G. d'Urbanisme, el senyor Jesús Hernández Lahera:

"Exposición de hechos:

El Plan General de Ordenación Urbana de Benicarló fue aprobado definitivamente en 1986, y fue modificado en 1998, en el ámbito de la partida Solaes, mediante un documento de homologación parcial, para su adaptación a la normativa autonómica.
El Pleno de la Corporación, en sesión celebrada el 27 de abril de 2000, acordó aprobar el Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 de suelo urbanizable 'Solaes', comprensivo de Memoria, Anteproyecto de Urbanización y Proyecto de Reparcelación, AR-1, (éste último documento, rectificado mediante acuerdo del Pleno de fecha 10 de junio de 2002), así como, su ejecución en régimen de gestión directa, y consecuentemente, adjudicar la condición de urbanizador al propio Ayuntamiento de Benicarló (BOP de Castellón, de 28 de mayo de 2002).

En la Memoria del referido programa aprobado, en el apartado 9º, se establecía la posibilidad de que el Ayuntamiento cediera la gestión de la ejecución de la urbanización de los viales interiores de acceso a parcelas y playa, '(...) de acuerdo con las condiciones establecidas en el entonces vigente art. 29.11 de la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística (LRAU), en el caso de que surjan iniciativas urbanizadoras privadas formadas por agrupaciones de propietarios afectados por cada vial de acceso a urbanizar, que ejecuten la urbanización de acuerdo con los criterios establecidos en el presente programa. Los costes a computar en el saldo definitivo serán los resultantes del proyecto de urbanización unitario para la partida Solaes, aprobado por el Ayuntamiento."

El art. 29.11º de la LRAU, al que se refería la Memoria del P.A.I. UE Sector 5 "Solaes", se refería a la posible la cesión de la adjudicación de los Programas de Actuaciones Integradas, en los supuestos de gestión indirecta:
Recientemente, el Pleno de la corporación de fecha 28 de julio de 2016, acordó aprobar la modificación del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5, de suelo urbanizable, "Solaes", y de división de la ejecución del mismo en varias fases, suspendiendo la ejecución total del programa por dos años, prorrogables por otros dos más.

En dicho documento modificativo se indica que «(...)la Administración se reserva el derecho de ejecutar dicha infraestructura común eléctrica por gestión directa durante el período de suspensión, de manera que se subsane uno de los inconvenientes más restrictivos para la ejecución por fases de la obra, puesto que la no existencia de tal infraestructura común y la necesidad de seguir las fases del convenio con la empresa suministradora, dificulta que la totalidad de los propietarios del ámbito se encuentren en una situación igualitaria frente a la completa urbanización de sus solares (...) [apartado 3º]»

Pero se prevé también (apartado 3º, "Calendario de las actuaciones"), la posibilidad de que se ceda la condición de urbanizador al promotor de iniciativas urbanizadoras, en las mismas condiciones económicas y de trámite que a las que se sujeta la Administración Pública, con objeto de que aquél pueda asumir la financiación anticipada de la urbanización, «en términos análogos a los previstos por el art. 114 LOTUP». Se indica así mismo que, «el aspirante a adquirir la condición de urbanizador podrá asumir provisionalmente tal condición a partir del acuerdo de exposición pública del presente documento (...)».
Visto el escrito de fecha 22 de marzo de 2017, con registro de entrada en este Ayuntamiento nº 5.423, de fecha 24 de marzo de 2017, presentado por D. Pascual Cherta Pauner, con N.I.F. 73.384.426-M, y Joaquín Montaña Baldrich, con N.I.F. 18.986.803-G, quienes dicen actuar en nombre propio y en representación de Beatriz Montaña Bladrich, Maria Teresa Montaña Baldrich, Joaquin Montaña Altadill, Jacinto Ferrer Foix y Ángel Bellés Doménech, todos ellos propietarios de parcelas recayentes al tramo de vial incluido en el ámbito de la U.E. Sector 5 "Solaes", denominado Avenida de les Illes Columbretes, desde la Avenida de Valencia a la Carretera de Benicarló a Peñíscola. No acreditan dicha representación.

En dicho escrito manifiestan lo siguiente:
El referido vial figura en el documento de modificación de la programación, en fase de exposición pública, dentro de la Fase 3 de desarrollo de la infraestructura eléctrica (Avenida Columbretes Oeste).
Posteriormente, en fecha 16 de mayo de 2017 (registro de entrada nº 9.035), D. Joaquín Montaña Baldrich, con N.I.F. 18.986.803-G, presenta escrito en el que indica que la persona física que actuará en calidad de promotor/agente urbanizador será él mismo, y que las obras de urbanización serán sufragadas, en colaboración, por los propietarios relacionados en el escrito de 22 de marzo de 2017. Una vez finalizadas las mismas y recibidas por el Ayuntamiento, se presentará el escrito correspondiente acreditando los pagos de cada uno de dichos propietarios, a fin de que conste dicho gasto en su cuenta de liquidación particular.

Así mismo indica que la ejecución de las obras de urbanización abarcarán el ámbito grafiado en el plano que acompaña al escrito de fecha 22 de marzo de 2017. Dicho ámbito comprende una parte del vial en suelo urbano, fuera del ámbito del PAI UE Sector 5 "Solaes", y otra parte sí incluida en el mismo, entendiéndose que la cesión de la condición de agente urbanizador al solicitante corresponderá al sub-ámbito que abarca la parte sur de dicho vial, desde el eje del mismo.

Fundamentos de Derecho

De conformidad con la disposición transitoria cuarta de la Ley 5/2014, de 25 de julio, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje de Comunidad Valenciana, vigente desde el 20/08/2014, los programas de actuación adjudicados con anterioridad a la entrada en vigor de la referida ley se regirán, en cuanto a sus efectos, cumplimiento y extinción, incluida su duración y régimen de prórrogas, por la normativa que le resultaba de aplicación antes de la entrada en vigor de esta ley.
La normativa urbanística vigente en el momento de aprobación del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 de suelo urbanizable "Solaes" es la Ley 6/1994, de 15 de noviembre, de la Generalitat Valenciana, Reguladora de la Actividad Urbanística (LRAU), cuya disposición adicional Sexta, en relación con la disposición adicional Cuarta de la Ley 4/1992, de 5 de junio, del Suelo No Urbanizable de la Comunidad Valenciana, admitía la posibilidad de que el Ayuntamiento celebrase convenios con los particulares con motivo y en relación con la ejecución del planeamiento, siempre y cuando no se alterasen o modificasen ninguna de las determinaciones del plan o instrumento de cuya ejecución se tratase, ni se perjudicasen derechos o intereses de terceros.
Por otra parte, el artículo 29 de la referida LRAU, que regulaba el objeto y determinaciones de los Programas para el desarrollo de Actuaciones Integradas, establecía las responsabilidades y garantías que debía asumir el agente urbanizador de dichos programas.
En virtud de lo previsto en el apartado 9º de la Memoria del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 "Solaes", aprobado por el Pleno de la corporación el 27 de abril de 2000, y de conformidad con el documento de suspensión de dicha programación, que se acordó exponer al público por acuerdo del Pleno de fecha 28 de agosto de 2015 (D.O.C.V. 02/10/2015).
Visto que la gestión directa del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5 de suelo urbanizable "Solaes", fue acordado por el Pleno de la corporación, en fecha 27 de abril de 2000, es competente el mismo órgano para acordar la cesión de parte de su gestión a un particular.

Propuesta

Ceder a D. Joaquín Montaña Baldrich, con N.I.F. 18.986.803-G, vecino de Benicarló, con domicilio en la Partida Solaes, nº 486, en calidad de propietario de la parcela de referencia catastral 1063302BE8716S0001HD, la condición de agente urbanizador que ostentaba el Ayuntamiento de Benicarló, del vial denominado Avenida de les Illes Columbretes (Oeste), en el tramo de suelo urbanizable que va desde la Avenida de Valencia a la Carretera de Benicarló a Peñíscola, incluido en el ámbito del P.A.I. de la U.E. Sector 5 "Solaes", de suelo urbanizable del PGOU de Benicarló.

El referido vial figura en el documento de modificación de la programación, en fase de exposición pública, dentro de la Fase 3 de desarrollo de la infraestructura eléctrica (Avenida Columbres Este), y el proyecto de urbanización del mismo fue aprobado por Decreto del Teniente de Alcalde delegado de Urbanismo, de fecha 28 de abril de 2008 (B.O.P. de Castellón de 27/05/2008).

Las obras de urbanización respecto de las que se cede la condición de agente urbanizador no incluyen las obras de electrificación, cuya ejecución se reserva este Ayuntamiento en régimen de gestión directa.
La cesión de la condición de agente urbanizador implicará la financiación anticipada del coste de la urbanización, y su ejecución en las mismas condiciones económicas y de trámite que obligaban al Ayuntamiento, de acuerdo con el proyecto de urbanización aprobado.
La eficacia de la cesión de la condición de agente urbanizador se condiciona a:

Proyecto de urbanización del vial, que deberá ajustarse al Proyecto de Urbanización de diversos viales de la Partida Solaes, aprobado por Decreto del Teniente de Alcalde delegado de Urbanismo, de fecha 28 de abril de 2008 (B.O.P. de Castellón de 27/05/2008), así como, a lo previsto en la Modificación del Programa de Actuación Integrada U.E. Sector 5, de suelo urbanizable, aprobada por el Pleno de la corporación en fecha 28 de julio de 2016, y que será informado por los servicios técnicos municipales al objeto de su aprobación municipal específica.
Acreditación de constitución de aval o fianza, de importe del 7 por 100 del coste de urbanización previsto, y que responderá del cumplimiento efectivo de las obligaciones que contraiga en el convenio de urbanización que se apruebe.
La firma y aprobación del correspondiente convenio urbanístico de ejecución del planeamiento, que establezca las condiciones en las que deberán ejecutarse las obras de urbanización, así como, su financiación y la repercusión de los costes a las parcelas beneficiadas por dichas obras.»

Sotmesa a votació l'anterior proposta, s'acorda per unanimitat dictaminar favorablement la seua aprovació.»

Deliberació:

L'alcaldessa explica l'expedient i els acords proposats i, com que no hi ha deliberació, el punt se sotmet a votació.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

5. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 6/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 7 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe núm. 126/2017 emès per l'interventor, de data 7 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 6/2017, en relació amb la relació de factures núm. F/2017/6.

Vist que l'òrgan competent per al reconeixement extrajudicial de crèdits és el Ple de la corporació, de conformitat amb els articles 23.1.e) del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril; 60.2 del Reial decret 500/90, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa la Llei d'hisendes locals en matèria de pressupostos i 50.12 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 126/2017, de data 7 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'Administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 6/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 1.418,06 EUR, i que correspon a les factures que s'expressen en la relació de factures núm. F/2017/6."

En conseqüència, la comissió, per sis vots a favor dels representants del grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i Ciutadans-C'S Benicarló i tres vots d'abstenció dels representants del grup municipal del Partit Popular, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics explica l'expedient i els acords proposats.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano pren la paraula i diu que efectivament, tal com ha dit el senyor Flos, és la primera de set que es porten avui, i que entre aquestes set sumen més de 100 milions de les antigues pessetes.

Aquest reconeixement extrajudicial correspon a dues factures --explica Serrano--: una del transformador d'Aidima i una altra a la neteja de les marquesines. Afegeix que el seu grup en aquest punt s'abstindrà.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 14 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i Ciutadans-C'S Benicarló) i 7 abstencions (grup municipal del Partit Popular)

6. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 7/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe núm. 127/2017 emès per l'interventor, de data 7 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 7/2017, en relació amb la relació de factures núm. F/2017/7.

Vist que l'òrgan competent per al reconeixement extrajudicial de crèdits és el Ple de la corporació, de conformitat amb els articles 23.1.e) del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril; el 60.2 del Reial decret 500/90, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa la Llei d'hisendes locals en matèria de pressupostos, i el 50.12 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 127/2017, de data 7 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 7/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 221.857,16 EUR, i que correspon a les factures que s'expressen en la relació de factures núm. F/2017/7."

En primer lloc, fa ús de la paraula el senyor Serrano Forner (representant del grup municipal del Partit Popular) per a preguntar-li a la Presidència per la diferència de cost que suposa la facturació que s'està pagant en l'actualitat pel manteniment i conservació del pavelló poliesportiu respecte del que es facturava abans. D'altra banda, indica que li sembla bé que es paguen factures de dates posteriors, però entén que hi ha altres proveïdors que també haurien de gaudir de la mateix tracte.

Tot seguit, la Presidència indica al senyor Serrano que li donarà resposta a la pregunta formulada a la major brevetat possible i, respecte de l'ordre en el pagament als proveïdors, manifesta que hi ha diverses circumstàncies que en un moment donat permeten facilitar el pagament de determinades factures i, en altres ocasions, per raons tècniques o de qualsevol altra índole sorgeixen dificultats per a procedir al seu pagament. Conclou la seua intervenció dient que, no obstant això, és voluntat seua que es pague tot amb immediatesa, però, de vegades, tècnicament no és possible, i el procediment no és tan ràpid com hauria de ser.

En conseqüència, la comissió, per cinc vots a favor dels representants del grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló i Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i quatre vots en contra dels representants dels grups municipals del Partit Popular i Ciutadans-C'S Benicarló, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics exposa l'expedient i els acords proposats.

Senyor Serrano:

Pren la paraula el senyor Serrano i diu que aquesta relació correspon a factures que venen tots els mesos, a més, assenyala que cada vegada en venen més, de factures en extrajudicial, perquè finalitzen els contractes i no se'n fan de nous. Considera que aquesta forma de gestionar, després de dos anys al govern, diu molt de l'equip de govern actual.

Serrano explica que el seu grup votarà en contra perquè tal com diu l'interventor, no s'ha seguit cap tipus de procediment en la majoria de les factures i les altres són les que es porten habitualment al plenari des de fa dos anys: factures de publicitat i relacions institucionals. El senyor Serrano considera que ja hauria d'estar solucionat aquest tema.

Senyor Flos:

El senyor Flos explica que, efectivament, hi ha contractes que han finalitzat i altres que encara no es tenen, que són moltes les meses de contractació que es porten a terme seguint el procediment que marca l'administració, i que també és cert que això és degut al col·lapse que es va trobar el seu grup quan va arribar a l'Ajuntament, per la barbaritat de contractes que hi havia per licitar. El senyor Flos afegeix que, a poc a poc, es liciten, i que el procediment s'ha de respectar. Afirma que al seu grup li hauria agradat poder anar més ràpidament.El senyor Flos també diu que vol ressaltar, pel que fa a l'extrajudicial habitual, les factures que porta el seu equip tots els mesos, que quan el Partit Popular estava a l'equip de govern no es portaven, perquè ells les passaven més desapercebudes, per Junta de Govern Local, la majoria de factures que l'actual equip de govern porta al Ple en relació extrajudicial, el Partit Popular les passava simplement per Junta de Govern Local.

Senyor Serrano:

En un segon torn de paraula el senyor Serrano contesta al senyor Flos i diu que de contractes de molts diners, creu que pocs se n'hauran trobat. Assenyala que al contracte del servei de neteja viària i recollida d'escombraries, que costa aproximadament 1.600.000 EUR anualment, quan el seu grup va deixar l'Ajuntament, encara li quedava un any de pròrroga, i el senyor Serrano afirma que passarà tot aquest any i l'equip de govern actual no l'haurà licitat. Puntualitza que, a més, el contracte de la neteja dels edificis municipals també ha vençut, i que són 300.000 EUR més a l'any. Explica que si es suma el de la recollida selectiva, resulta que s'han deixat caducar contractes per un valor aproximat de 2.000.000 EUR, i també diu que fa tres mesos que el departament de contractació té un administratiu menys i, ara per ara, aquest lloc, encara no està cobert. El senyor Serrano li diu al senyor Flos que quan vulga es poden posar a comptar quant pagava el seu grup en extrajudicials i quant passava per Junta de Govern i així es podrà comparar.

Senyor Flos:

El senyor Flos respon i diu que respecte del cost del contracte del servei neteja viària i recollida d'escombraries que el senyor Serrano ha quantificat en 1.600.000 EUR, avui en dia no s'ha licitat, però l'import de la factura no és aquest, sinó que és una mica més que l'any passat degut a una sèrie de revisions que va fer el tècnic. Explica que s'ha pressupostat una mica més perquè el contracte de neteja viària tenia 10 anys i la situació actual de Benicarló no és la mateixa. També diu que es volen portar a terme una sèrie d'actuacions noves i que el dia en què es licite tindrà aquest preu, però avui dia el preu és pràcticament el mateix que el de l'any passat. Explica el senyor Flos que no pel fet d'estar sense contracte està costant més diners, i el mateix passa amb l'altre contracte al qual també s'ha referit el senyor Serrano. Afegeix que no entén què pretén el senyor Serrano fent aquestes afirmacions, ja que el preu és el mateix, i inclús algunes factures un poc menys.

Senyora Miralles, alcaldessa:

La senyora Miralles intervé i diu que ella, com que ha estat en les dues legislatures anteriors, vol explicar, pel que fa al contracte de la recollida selectiva, que anteriorment tampoc n'hi havia, de contracte per aquest servei. Les factures del servei de la recollida selectiva sempre s'aprovaven en relació extrajudicial però per Junta de Govern i sota el criteri de l'interventor anterior, actual vice-interventor, que difereix al de l'actual interventor.L'alcaldessa també ressalta que l'equip de govern anterior, el contracte del servei de recollida d'escombraries, el va prorrogar a propòsit, ja que, com el senyor Serrano sap, és un contracte molt complex, de molts diners, per a molts anys i que no és fàcil de licitar, però s'ha treballat --apunta--: el plec de condicions tècniques està fet i al departament de Contractació perquè en breu puga licitar-se. L'alcaldessa també afirma que el senyor Serrano, d'aquest contracte, es va escaquejar perquè el licités qui vinguera darrere.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià) i 10 vots en contra (grups municipals Partit Popular i Ciutadans-C'S Benicarló).

7. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 9/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 8 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe núm. 135/2017 emès per l'interventor, de data 8 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 9/2017, en relació amb la factura relacionada en la relació de factures núm. F/2017/9.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 135/2017, de data 8 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 9/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 64.244,07 EUR, i que correspon a la factura que s'expressa en la relació de factures núm. F/2017/9."

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics exposa l'expedient i els acords proposats, i diu que aquesta factura pertany a l'asfaltat del vial de la Fosa del Pastor, en la que hi ha una discrepància entre l'interventor i el departament tècnic referent al procediment a l'hora de sol·licitar els permisos.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano diu que el seu grup, aquest expedient l'ha estudiat amb deteniment, i que després de llegir tots els informes, tenen dubtes. Explica que a l'expedient consten contradiccions entre l'informe d'intervenció i els dels tècnics, i després d'analitzar-ho tot al detall, entenen que l'informe fet pels tècnics directors de l'obra, que han manejat el projecte, és molt possible que siga correcte, i per tant no votaran en contra, sinó que s'abstindran per la discrepància de l'interventor.

Votació:

8. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 10/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 12 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe núm. 146/2017 emès per l'interventor, de data 12 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 10/2017, en relació amb la relació de factures núm. F/2017/10003.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 146/2017, de data 12 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 10/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 1.824,96 EUR, i que correspon a les factures que s'expressen en la relació de factures núm. F/2017/10003."

En primer lloc, el senyor Serrano Forner (representant del grup municipal del Partit Popular) fa ús de la paraula per a preguntar a la Presidència sobre les factures que conformen aquest reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 10/2017, a la qual cosa la senyora Pérez Alonso (representant del grup municipal Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià), amb la vènia de la Presidència, dóna complida resposta.

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics exposa l'expedient i els acords proposats.

Diu el senyor Flos que a aquesta extrajudicial es porten tres factures de l'Àrea de Joventut, i que aquestes factures, degut a un error de comptabilitat i a un retard en la presentació d'una de d'elles, es van quedar pendents. Conscients d'açò, es va pressupostar crèdit el 2017 a l'Àrea de Joventut per tal de poder pagar-les tan prompte com estigués el pressupost aprovat.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano explica que, tal com diu l'interventor al seu informe, aquestes factures pertanyen a despeses que s'han fet sense haver-hi diners, pertanyen al departament de Joventut. S'han fet les despeses i els proveïdors ja cobraran quan cobraran --diu Serrano--. Explica que el seu grup votarà en contra perquè consideren, que abans de fer una despesa s'ha de disposar de crèdit, tal com manifesta l'informe d'Intervenció.

Senyor Flos:

El senyor Flos diu que el crèdit no estava on havia d'estar, però de diners sí que n'hi havia, i açò va generar aquesta xicoteta discrepància. Després van pressupostar-se a la partida que tocava. Va haver-hi un error de capítol a l'hora de pressupostar, i el fet no és el que es vol donar a entendre, que «no hi ha diners i jo tiro endavant igualment amb les despeses», no és el cas.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 14 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i Ciutadans-C'S Benicarló) i 7 vots en contra (grup municipal del Partit Popular)

9. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 11/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 14 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe núm. 147/2017, emès per l'interventor, de data 14 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 11/2017, en relació amb la relació de factures núm. F/2017/11.

Vist que l'òrgan competent per al reconeixement extrajudicial de crèdits és el Ple de la Corporació, de conformitat amb els articles 23.1.e) del text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, aprovat per Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril; 60.2 del Reial decret 500/90, de 20 d'abril, pel qual es desenvolupa la Llei d'hisendes locals en matèria de pressupostos i 50.12 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 147/2017, de data 14 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'Administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 11/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 47.468,68 EUR, i que correspon a les factures que s'expressen en la relació de factures núm. F/2017/11."

En conseqüència, la Comissió, per sis vots a favor dels representants del grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i Ciutadans-C'S Benicarló i tres vots d'abstenció dels representants del grup municipal del Partit Popular, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics, exposa l'expedient i els acords proposats.

Explica que aquesta despesa pertany a les obres que s'han fet a la casa de la música que estaven pressupostades en 46.700 EUR i l'obra ha costat 700 EUR més, que s'ha produït un excés de crèdit i, per tant, s'ha d'aprovar en relació extrajudicial.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano diu que, degut a la discrepància de l'interventor, el seu grup votarà en contra.

Senyor Flos:

El senyor Flos diu que, abans de portar-ho al Ple, s'han fet les modificacions que s'han de fer dins del programa i els diners hi són, que hi va haver un error i s'ha ajustat a aquestos 700 EUR.

Alcaldessa:

Intervé l'alcaldessa i diu que quan es fan obres és difícil ajustar-se al que hi ha pressupostat, que sempre solen sortir imprevistos i que amb les obres, sempre que no excedisquen el 10%, no fa falta fer modificació de contracte i es permet aquesta discrepància.

Votació:

10. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 12/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 26 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 22 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe núm. 156/2017 emès per l'interventor, de data 22 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 12/2017, en relació amb la relació de factures núm. F/2017/1001.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 156/2017, de data 21 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'Administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 12/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 247.350,54 EUR, i que correspon a les factures que s'expressen en la relació de factures núm. F/2017/1001, condicionat a l'entrada en vigor de la modificació pressupostària I-001/17-HPMA."

El senyor Serrano Forner (representat del grup municipal del Partit Popular) fa ús de la paraula i pregunta per què durant l'any 2016 no es van fer les modificacions de crèdit corresponents si en la relació de factures, ja que hi ha factures de tots els mesos de l'any 2016.

La Presidència indica al senyor Serrano que en el cas de falta de crèdit ja es van fer les modificacions pertinents, però hi ha unes altres qüestions tècniques per les quals van quedar factures pendents i el motiu no és per a totes la falta de crèdit.

En conseqüència, la Comissió, per cinc vots a favor dels representants del grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló i Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i quatre vots d'abstenció dels representants del grup municipal del Partit Popular i del grup municipal Ciutadans-C'S Benicarló, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El Senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics, exposa l'expedient i els acords proposats.

Explica que aquest extrajudicial de crèdit correspon a totes les factures que quedaven del 2016, menys 4 que després explicarà, pel fet que després d'haver fet alguns tràmits se'ls ha autoritzat abans que entrés el Pressupost General de l'Estat a disposar del diferencial en positiu del romanent de tresoreria, i del superàvit que té l'Ajuntament per poder destinar-lo a aquestes despeses.

Senyor Serrano:

Pren la paraula el senyor Serrano i exposa que aquesta extrajudicial s'ha portat aquest mes al plenari pel fet que el seu grup va traure el tema a premsa, dient que després del temps transcorregut des de que es va fer la liquidació de l'any 2016, el 28 de febrer, i havent-hi diners a tresoreria, no s'havien pagat aquestes factures. El senyor Serrano apunta que el dia 21 va aparèixer açò en premsa i, el mateix dia o al dia següent, el senyor Flos va dir que no s'havia pagat perquè no s'havien publicat els Pressupostos Generals de l'Estat i fins que no es publicaren, no es podien pagar.

El senyor Serrano diu que hi ha altres maneres de pagar aquestes factures, perquè si es mira la relació hi ha factures de tots els mesos de l'any, i com l'equip de govern no ha fet modificacions pressupostàries, aquestes factures s'han quedat sense pagar. Afig que al seu grup li pareix bé que es pague als proveïdors, però consideren que no s'ha de esperar a fer-ho a què es traguen declaracions en premsa perquè hi ha formules que permeten pagar amb més promptitud. A més, aquestos pagaments, tal com s'exposa al dictamen de la Comissió, estan condicionats a l'entrada en vigor de la modificació pressupostària, que s'aprovarà després. El senyor Serrano considera que hauria d'haver-hi una mica més de diligència en pagar als proveïdors, ja que açò els condiciona a poder fer front a les seues obligacions. El senyor Serrano considera que el senyor Flos fa les declaracions a la premsa sobre aquest tema i l'enfoca com si el motiu del retard fos produït per unes circumstàncies alienes a l'Ajuntament, i afirma que ho fa sent sabedor que no s'ha de esperar que estiguen aprovats els pressupostos de l'Estat per tal de fer aquestos pagaments. El senyor Serrano assenyala que aquestos pagaments s'haurien pogut fer abans i guanyar alguns mesos, bé imputant-se aquestes factures a l'exercici del 2017, o bé pagant-se del pressupost prorrogat de l'any 2016.

Per tot açò, el seu grup demana a l'equip de govern la màxima diligència amb els pagaments a proveïdors, i que l'any que ve, es paguen més ràpidament.

Senyor Flos:

El senyor Flos diu que quan ell va escoltar les declaracions en premsa del Grup Popular, va xisclar els dits i, al dia següent, el departament ja ho tenia tot preparat. Assegura el senyor Flos que tot açò no es fa d'un dia per a l'altre, que necessita el seu temps i no va ser una reacció a la roda de premsa del grup del Partit Popular.

El senyor Flos explica que feia més de dos mesos que s'estava preparant tot aquest tema, treballant i mirant quines eren les possibilitats per poder procedir als pagaments, i es va esperar que s'aprovara el pressupost de l'Estat i poder finançar aquestos pagaments amb els romanents de Tresoreria, perquè l'import total era molt elevat, i es volia pagar tot amb els romanents i no condicionar el pressupost 2017 amb aquestes despeses. Si no hagueren tingut romanents de Tresoreria, l'haurien pressupostat al pressupost de l'exercici del 2017 o bé fent una modificació pressupostària. Diu que al seu grup intuïen i pràcticament sabien, degut al tema de les factures de neteja viària, que el romanent de Tresoreria seria positiu com així ha estat, i estaven pendents de poder pagar-ho tot d'aquests diners. D'haver tingut la resposta abans ja s'hauria pagat, puntualitza. El senyor Flos continua i diu que es necessitaven fer una sèrie de consultes per veure si es podia pagar amb el romanent de Tresoreria i el superàvit. Quedarà --diu Flos-- una xifra pendent d'uns 450.000 EUR, que donat que ja estan en vigor els Pressupostos Generals de l'Estat, en càrrec al romanent que queda, faran efectives aquestes factures.

El senyor Flos diu que és evident que el seu grup tenia ganes de pagar abans, que el senyor Serrano ha dit que ho haurien pogut fer d'una altra manera, i el senyor Flos assenyala que el dia de la comissió ja va dir que hi havia moltes factures, algunes per falta de crèdit, però la majoria tenien alguna incidència diferent, ja que no era només un tema de crèdit. De diligència i ganes de pagar --apunta-- en tenen moltes, i la prova és que avui porten un gran nombre d'extrajudicials, i s'està fent la feina com es pot. Afig que hi ha una manca de personal i ja s'està treballant per poder incloure dues persones més al departament, perquè realment fan molta falta.

Senyor Serrano:

En un segon torn de paraula, el senyor Serrano exposa que si ho haguera imputat al pressupost del 2016 prorrogat o al del 2017, segurament, quan s'haguera arribat a final d'any, els hagueren faltat diners o no, perquè ell assegura que les escombraries dins d'aquest any no es trauran i per tant alguna part d'aquestos diners s'haguera pogut imputar ahí.

Per una altra part, Serrano diu que la consulta que s'ha fet s'haguera pogut fer abans, i pregunta perquè s'ha esperat a fer-se al mes de juny i no quan es va liquidar el pressupost, al mes de febrer, per fer les consultes. El senyor Serrano diu que creu que s'ha fet així per desconeixement, i afig que qui gestione ha de saber gestionar perquè la gent que emet les factures i fa una feina la puga cobrar, ja que a la fi qui paga les conseqüències és la gent. Considera el senyor Serrano que s'ha fallat en no fer les preguntes quatre mesos abans, perquè així els proveïdors haurien cobrat també quatre mesos abans.

El senyor Serrano diu que el seu grup en aquest punt votarà en contra.

Senyor Flos:

El senyor Flos exposa que les preguntes no es fan quan es fa la liquidació del pressupost, sinó quan entra en vigor, ja que es continuava en pressupost prorrogat. Aquestes consultes es fan quatre setmanes després d'haver entrat el pressupost en vigor, i en cas de poder córrer, com a molt s'hauria pogut avançar portant aquest punt al Ple del mes de maig.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló i Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià) i 10 vots en contra (grups municipals del Partit Popular i Ciutadans-C'S Benicarló).

11. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 13/2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. I-002/17-HCAD

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 26 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Vist l'informe emès per l'interventor núm. 157/2017, de data 22 de juny de 2017, relatiu a l'aprovació del reconeixement extrajudicial de crèdits núm. 13/2017, en relació amb la relació de factures núm. F/2017/12.

Vist l'anterior, i previ dictamen de la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics, proposo al Ple de la corporació, l'adopció de la següent PROPOSTA D'ACORD:

Primer. Resoldre la discrepància formulada per l'interventor en el seu informe núm. 157/2017, de data 22 de juny de 2017, per tractar-se d'actuacions de l'Administració municipal nul·les de ple dret.

Segon. Aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit núm. 13/2017, que es presenta en l'annex adjunt, per un import total de 10.454,40 EUR, i que correspon a la factura que s'expressa en la relació de factures núm. F/2017/12."

En conseqüència, la Comissió, per cinc vots a favor dels representants del grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló i Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i quatre vots d'abstenció dels representants del grup municipal del Partit Popular i del grup municipal Ciutadans-C'S Benicarló, dictamina favorablement elevar al Ple de la Corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics, exposa l'expedient i els acords proposats.

Diu que aquesta relació extrajudicial de crèdit correspon a una factura de les obres que s'han fet al bar-restaurant de l'ermita de Sant Gregori. Afig que a l'informe consta que no hi ha crèdit, però els diners sí que estan, estan en una partida pressupostària destinada a l'ascensor i a l'electrificació, sense figurar en el detall les obres. Explica que es va considerar que era convenient i aconsellable fer-les per tal d'obtenir la llicència d'activitat corresponent, i es van fer atenent que hi havien suficients diners en aquesta partida.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano diu que ell recorda que els diners van quedar consignats per a l'ascensor, per a l'electrificació i per a les obres, però que com l'interventor fa constar que no hi ha crèdit, el seu grup en aquest punt votarà en contra.

El senyor Serrano vol fer constar que avui dia ja es porten aprovades pel Ple, en relacions extrajudicials, factures per un import d'1.412.671 EUR, i ell pronostica que al capítol 2, destinat a despesa corrent, que al pressupost hi ha 8.700.000 EUR, s'aplegarà als 4.000.000 d'EUR i no se n'anirà de molt. Això vol dir que quasi un 50% de despesa corrent passarà pel Ple, i el que han de fer és licitar els contractes, alguns de molts diners, i que no hagen de passar pel Ple tantes factures.

Senyor Flos:

El senyor Flos explica que són moltes les taules que estan obertes i treballant per traure a licitar el màxim de contractes, especifica que ells porten 1.400.000 EUR perquè passen totes les factures pel Ple i per Junta de Govern no en passa ni una, donant la màxima transparència.

Alcaldessa:

L'alcaldessa exposa, respecte a aquestes obres, que en un principi només s'anava a posar l'ascensor i canviar la instal·lació elèctrica, però que després es va veure que eren necessàries unes obres i es va decidir de fer-les. Els diners sí que estaven --diu l'alcaldessa--, l'únic que no específicament, per a obres, perquè en un principi eren per a altres actuacions.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 14 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià, i Ciutadans-C'S Benicarló) i 7 vots en contra (grup municipal del Partit Popular)

12. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ, AMB CARÀCTER PROVISIONAL, DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA P-7, REGULADORA DEL PREU PÚBLIC PER MATRÍCULA EN LA UNIVERSITAT POPULAR, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. 57/17-GT

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 12 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Relación de hechos

I. Vista la propuesta del concejal delegado del Área de Cultura de fecha 18 de febrero de 2016, de modificación de la Ordenanza P-7 reguladora del precio público por matrícula en la Universidad Popular, con el fin de modificar las tarifas, estableciendo una tarifa diferenciada para los cursos de valenciano y castellano, y actualizar los beneficiarios de las tarifas reducidas.

II. Vista la providencia del teniente de alcalde delegado del Área de Hacienda y Servicios Económicos de fecha 28 de mayo de 2017, de incoación de expediente para la modificación de la ordenanza reguladora del precio público por matrícula en la Universidad Popular.

III. Visto el informe de la animadora sociocultural de la UP de fecha 29 de mayo de 2017, en el que se hacen constar los datos sobre el servicio para el cálculo del coste del mismo.

IV. Vista la propuesta del concejal delegado del Área de Cultura, de 9 junio de 2017, en la que manifiesta la existencia de razones de sociales y culturales que justifican que los precios propuestos no cubran los costes del servicio.

V. Visto el informe técnico-económico nº 397/17 del tesorero, de fecha 9 de junio de 2017.

VI. Vista la propuesta del teniente de alcalde delegado del Área de Hacienda y Servicios Económicos de fecha 12 de junio de 2017, de fijación de tarifas.

IV. Visto el informe-propuesta del tesorero nº 421/17-GT de fecha 12 de junio de 2017, fiscalizado de conformidad por el interventor.

Fundamentos de derecho

Ordenanza P-7 reguladora del precio público por matrícula en la Universidad Popular.

Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley reguladora de las haciendas locales.

PRECIOS PÚBLICOS

SECCIÓN III. CUANTÍA Y OBLIGACIÓN DE PAGO.

Artículo 44. Cuantía.

El importe de los precios públicos deberá cubrir como mínimo el coste del servicio prestado o de la actividad realizada.
Cuando existan razones sociales, benéficas, culturales o de interés público que así lo aconsejen, la entidad podrá fijar precios públicos por debajo del límite previsto en el apartado anterior. En estos casos deberán consignarse en los presupuestos de la entidad las dotaciones oportunas para la cobertura de la diferencia resultante si la hubiera.

Artículo 45. Gestión.

Las entidades locales podrán exigir los precios públicos en régimen de autoliquidación.

SECCIÓN V. FIJACIÓN.

Artículo 47. Fijación.

1. El establecimiento o modificación de los precios públicos corresponderá al Pleno de la corporación, sin perjuicio de sus facultades de delegación en la Comisión de Gobierno, conforme al artículo 23.2.b de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local.

2. Las entidades locales podrán atribuir a sus organismos autónomos la fijación de los precios públicos, por ella establecidos, correspondientes a los servicios a cargo de dichos organismos, salvo cuando los precios no cubran su coste. Tal atribución podrá hacerse, asimismo y en iguales términos, respecto de los consorcios, a menos que otra cosa se diga en sus estatutos.

En ambos supuestos, los organismos autónomos y los consorcios enviarán al ente local de que dependan copia de la propuesta y del estado económico del que se desprenda que los precios públicos cubren el coste del servicio.

Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local.

Artículo 22

1. El Pleno, integrado por todos los concejales, es presidido por el Alcalde.

2. Corresponden, en todo caso, al Pleno las siguientes atribuciones:

d) La aprobación del Reglamento orgánico y de las Ordenanzas.

Artículo 49

La aprobación de las ordenanzas locales se ajustará al siguiente procedimiento:

Aprobación inicial por el Pleno.
Información pública y audiencia a los interesados por el plazo mínimo de treinta días para la presentación de reclamaciones y sugerencias.
Resolución de todas las reclamaciones y sugerencias presentadas dentro del plazo y aprobación definitiva por el Pleno.

En el caso de que no se hubiera presentado ninguna reclamación o sugerencia, se entenderá definitivamente adoptado el acuerdo hasta entonces provisional.

Real Decreto 2568/86, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las Entidades locales.

Artículo 123.

Las comisiones informativas, integradas exclusivamente por miembros de la Corporación, son órganos sin atribuciones resolutorias que tienen por función el estudio, informe o consulta de los asuntos que hayan de ser sometidos a la decisión del Pleno de la Comisión de Gobierno cuando esta actúe con competencias delegadas por el Pleno, salvo cuando hayan de adoptarse acuerdos declarados urgentes.

Igualmente informarán aquellos asuntos de la competencia propia de la Comisión de Gobierno, y del Alcalde o Presidente, que les sean sometidos a su conocimiento por expresa decisión de aquéllos.

Por todo lo expuesto, el teniente de alcalde delegado del Área de Hacienda y Servicios Económicos eleva a la Comisión Informativa de Hacienda y Servicios Económicos la siguiente propuesta:

PRIMERO.- Aprobar, con carácter provisional, la modificación de la ordenanza P.7. reguladora del precio público por matrícula en la Universidad Popular, cuya redacción íntegra es la siguiente:

"NÚMERO P-7

PRECIO PÚBLICO POR MATRICULA EN LA UNIVERSIDAD POPULAR

(ORDENANZA REGULADORA)

ARTICULO 1º.- CONCEPTO

De conformidad con lo previsto en el artículo 41 y siguientes del Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, se determinan los criterios y las cuantías que se aplicarán para la exacción de precios públicos por la matrícula en la Universidad Popular.

ARTICULO 2º.- OBLIGADOS AL PAGO

Están obligados al pago del precio público regulado en esta ordenanza quienes se beneficien de los servicios o actividades prestados o realizados por el Ayuntamiento de Benicarló a que se refiere el anterior artículo. En el caso en el que el beneficiario de la prestación del servicio sea un menor de edad o incapacitado, el obligado al pago será el que ostente su patria potestad, tutela o curatela.

ARTICULO 3º.- CUANTIA

La cuantía del precio público regulado en esta ordenanza será la reflejada en las tarifas siguientes:

TIPO TARIFA	PRECIO POR HORA IMPARTIDA
TARIFA GENERAL	1,00 EUR
TARIFA GENERAL REDUCIDA	0,75 EUR
Tendrán derecho a la tarifa reducida las personas: - Menores de 30 años (hasta el año en que cumplan 30) - Mayores de 60 años (a partir del año en que cumplan 60) - Miembros de familia numerosa - Con discapacidad igual o superior al 33% - En situación de desempleo

TIPO TARIFA	PRECIO POR CURSO
TARIFA CURSOS VALENCIANO Y CASTELLANO	10,00 EUR
TARIFA REDUCIDA CURSOS VALENCIANO Y CASTELLANO	7,50 EUR
Tendrán derecho a la tarifa reducida las personas: - Menores de 30 años (hasta el año en que cumplan 30) - Mayores de 60 años (a partir del año en que cumplan 60) - Miembros de familia numerosa - Con discapacidad igual o superior al 33% - En situación de desempleo

ARTICULO 4º.- OBLIGACIÓN DE PAGO

1. La obligación de pago del precio público regulado en esta Ordenanza, nace desde que se formalice la matrícula en cualquiera de los cursos o seminarios organizados o programados por el Ayuntamiento, Universidad Popular. Las fechas de la matrícula se acordarán por decreto del teniente de alcalde delegado del Área de Cultura.

2. El pago del precio público se efectuará en el momento de formalizar la matrícula, si se formaliza la matrícula con posterioridad, el pago de la misma será por el importe total del curso.

3. No obstante lo dispuesto en los puntos anteriores de este artículo, el Ayuntamiento podrá adoptar acuerdo de gratuidad en la matrícula de alguno o algunos de los cursos que programa, en consideración a las circunstancias de las personas a quienes vaya dirigido o por el contenido del curso a realizar.

ARTICULO 5º.- TARIFA REDUCIDA

Para beneficiarse de la aplicación de la tarifa reducida, deberá aportarse el siguiente documento acreditativo según corresponda: fotocopia del DNI, carné de familia numerosa, certificado del reconocimiento del grado de discapacidad o certificado de estar en situación de desempleo.

ARTICULO 6º.- DEVOLUCIÓN DEL PRECIO

Por causas imputables al Ayuntamiento de Benicarló, debidamente motivadas, podrá devolverse el precio pagado, previa solicitud de los interesados donde se indique claramente la cuenta corriente en la cual se quiere recibir el importe de éste.

DISPOSICION FINAL

La modificación de la presente ordenanza, fue aprobada provisionalmente por el Ayuntamiento en Pleno el día __ de ___ de 2017 y no habiéndose presentado reclamaciones a la misma en el período de exposición al público, entrará en vigor al día siguiente de la publicación de su texto en el Boletín Oficial de la Provincia nº ___ de __ de ____ de 2017, y continuará en vigor hasta que que se acuerde su derogación o modificación expresa.

SEGUNDO. Exponer al público el citado expediente para su examen y presentación de las reclamaciones que se estimen oportunas, durante el plazo de 30 días hábiles, a contar del día siguiente al de la publicación en el Boletín Oficial de la Provincia. Estos acuerdos se entenderán definitivamente adoptados, si durante el plazo de referencia no se presentara reclamación alguna."

En conseqüència, la Comissió, per unanimitat dels membres assistents, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Barberà:

El senyor Barberà, regidor delegat de Cultura, exposa l'expedient i els acords proposats.

Senyor Compte:

El senyor Compte exposa que el seu grup veu molt positives aquestes bonificacions, i per tant votarà a favor. També apunta que aquest tipus de bonificacions per aquestos col·lectius, podrien fer-se extensibles a altres activitats organitzades per altres departaments i destinades als ciutadans.

Senyor Barberà:

El senyor Barberà diu que coincideix amb el senyor Compte, perquè ho considera positiu. Diu que s'ha estudiat, el fet de poder aplicar bonificacions per a altres casos, com podrien ser possiblement entrades per al MUCBE i altres coses d'aquest estil, perquè considera que seria de justícia.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents l'adopció dels acords proposats.

13. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. I-001/17-HPMP.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 26 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 1/2017 (Ex.I-001/17-HPMP)

Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 22 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Relació de fets

Resultando necesario modificar el Presupuesto para atender obligaciones pendientes de aplicar al presupuesto a 31 de diciembre de 2016, por importe de 247.350,54EUR; por tratarse de prestaciones que deben de pagarse a los correspondientes proveedores y cuyo pago no puede demorarse hasta el ejercicio siguiente.

Resultando que el Ayuntamiento de Benicarló cuenta con Remanente de Tesorería para Gastos Generales por importe de 3.386.046,80 euros.

Resultando que la Liquidación del Presupuesto del ejercicio 2016 da un superávit de 3.127.249,90 euros en términos de estabilidad presupuestaria.

Considerando que el artículo 21.1 del Real Decreto 1463/2007, de 2 de noviembre, por el que se aprueba el reglamento de desarrollo de la Ley de Estabilidad Presupuestaria, en su aplicación a las entidades locales, dispone que no será necesaria la aprobación de plan económico-financiero en los casos de modificaciones presupuestarias financiadas con remanente de tesorería para gastos generales, hasta la liquidación del presupuesto, en su caso.

Considerando que se ha efectuado consulta por el Colegio de Secretarios, Interventores y Tesoreros de Administración Local (COSITAL) a la Subdirección General de Estudios y Financiación de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas y éste ha manifestado que es admisible la tramitación de los expedientes de modificación presupuestaria atendiendo a las normas exclusivamente presupuestarias, de cara a su aprobación por el órgano competente, de forma tal que la verificación del cumplimiento de los objetivos de estabilidad y de la regla de gasto no sea requisito previo necesario para la aprobación de tales expedientes, sin perjuicio de la actualización trimestral a que se refiere la Orden HAP/2015/2012, y las medidas que pudieran adoptarse como consecuencia de tal evaluación y que se contienen en la Ley Orgánica 2/2012 citada.

Considerando que, en consecuencia, para el cumplimiento del principio de estabilidad presupuestaria y de la regla de gasto de la presente modificación de créditos, se remite a la verificación trimestral que se realizará en cumplimiento de la citada Orden HAP 2105/2012 en su redacción dada por la Orden HAP/2082/2014, de 7 de noviembre, y, en todo caso, a la liquidación del presupuesto del ejercicio.

Considerando lo establecido en el artículo 177 del Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales -TRLRHL-, en relación con lo dispuesto en el artículo 169 del propio TRLRHL; así como en los artículos 35 y siguientes del Real Decreto 500/1990, de 20 de abril, y en las bases 7 y 8 de las Bases de Ejecución del Presupuesto para el ejercicio 2017.

Por todo lo expuesto, el Teniente de Alcalde Delegado del Área de Hacienda y Servicios Económicos, al Pleno de la Corporación realiza la siguiente

PROPUESTA DE ACUERDO

Primero. Aprobar inicialmente el expediente de modificación presupuestaria número I-001/17-HPMP, de conformidad con el siguiente detalle:

CRÉDITOS EXTRAORDINARIOS

Aplicación	Descripción	Importe
2	16210	62900	MA. Recollida de residus urbans. Otras inversiones nuevas	6.561,30 EUR
6	33710	22103	CP. Universitat Popular. Suministro combustibles y carburantes	2.000,00 EUR
7	92400	22000	PC. Participació Ciutadana Material oficina no inventariable	19,55 EUR
7	92400	22602	PC. Participació ciutdana. Publicidad y propaganda	423,50 EUR
8	34100	22199	ES. Campanya esportiva Hivern. Otros suministros	992,20 EUR
9	41000	22199	AR. Adm.Gen.D'Agricult, Ramad. i Pesca. Otros suministros	23,99 EUR
9	41000	22606	AR. Adm.Gen. D'Agricult. Ramad. Pesca.Reunion, conf., cursos	1.980,00 EUR
9	43230	22699	AR. Festa de la Carxofa. Otros gastos diversos	600,00 EUR
9	43230	22799	AR. Festa de la Carxofa. Otros trab. realiz. otras empresas	264,00 EUR
9	43232	22699	AR. Alt. Act.De Prom.Del Turisme Gastronòmic. Otros gastos	100,00 EUR
10	33800	20800	FS. Festes Patronals. Arrendamientos de otro in	4.852,10 EUR
10	33892	22611	FS. Sant Antoni. Actividades de ocio y tiempo libre	1.095,00 EUR
12	43000	21300	CC. Adm. General de Comerç. Rep.Maquinaria,Inst.Utill	427,20 EUR
12	43000	22199	CC. Adm. General de Comerç. Otros suministros	475,91 EUR
14	92510	22201	JP. Jutjat de Pau. Postales	1.487,86 EUR
17	33720	22000	JV. C.I.A.J. Material de oficina no inventariable	75,00 EUR
17	33735	20800	JV. Fires de la Joventut. Arrendamientos de otro in	375,10 EUR
17	33735	22199	JV. Fires de la Joventut. Otros suministros	13,03 EUR
17	33735	22799	JV. Fires de la Joventut. Otros trabajos realizados otras emp.	145,20 EUR
TOTAL	21.910,94 EUR

SUPLEMENTOS DE CRÉDITOS

Aplicación	Descripción	Importe
1	92020	20800	BR. Brigada Municipal. Arrendamientos de otro inmovil. mater	20.533,70 EUR
1	92020	21000	BR. Brigada Municipal. Rep. mant. y conserv.Infraestruct.	2.226,13 EUR
1	92020	21300	BR. Brigada Municipal. Rep.Maquinaria,Inst.Utill	4.295,50 EUR
1	92020	21400	BR. Brigada Municipal. Material Transporte	879,65 EUR
1	92020	22103	BR. Brigada Municipal. Suministro combustibles y carburantes	1.456,03 EUR
1	92020	22122	BR. Brigada Municipal. Suministro material fontanería	36,61 EUR
1	92020	22199	BR. Brigada Municipal. Otros suministros	1.078,08 EUR
1	92020	22300	BR. Brigada Municipal. Servicios de transporte	466,14 EUR
1	92020	22799	BR. Brigada Municipal. Otros trabajos realizados otras emp	25.253,79 EUR
2	16210	22799	MA. Recollida de residus urbans. Otros trab.realizados empr.	45.536,22 EUR
2	16300	22700	MA. Neteja Viària. Limpieza y aseo	68.917,11 EUR
2	31100	22799	MA. Desratizació, Desinfec.i Desinsect. Otros trab.otras emp	3.890,27 EUR
2	92090	22700	MA. Neteja Edificis Municipals. Limpieza y aseo	26.232,84 EUR
3	13000	21300	SC. Policia Municipal. Rep.Maquinaria,Inst.Utill	627,49 EUR
3	13000	21900	SC. Policia Municipal. Otro inmovilizado materia	1.172,22 EUR
5	23133	22199	SS. T.A.P.I.S. Generacció. Otros suministros	774,96 EUR
7	92400	22706	PC. Participació Ciutadana. Estudios y trabajos técnicos	4.840,00 EUR
9	43232	22602	AR. Alt.Act.De Prom.Del Turisme Gastronòmic. Public.y propag	242,00 EUR
10	33800	22610	FS. Festes Patronals. Propiedad Intelectual	254,10 EUR
10	33800	22611	FS. Festes Patronals. Actividades de ocio y tiempo libre	12.731,62 EUR
16	32690	48000	ED. Subvencions Educació. Subv. a familias e instituciones	363,00 EUR
17	33735	22602	JV. Fires de la Joventut. Publicidad y propaganda	255,92 EUR
21	92001	22001	AJ. Secretaria General. Prensa, revistas, libros y otras	3.173,67 EUR
25	92000	22201	DG. Despeses Generals. Postales	202,55 EUR
TOTAL	225.439,60 EUR

FINANCIACIÓN DEL EXPEDIENTE

Aplicación	Denominación	Importe
87000	Remanente de Tesorería para gastos generales	247.350,54 EUR
	TOTAL	247.350,54 EUR

Segundo. Exposición al público del expediente mediante anuncio publicado en el Boletín Oficial de la Provincia por término de quince días hábiles, durante los cuales los interesados podrán examinar el expediente y presentar las reclamaciones que estimen oportunas.

Tercero. Resolución de las reclamaciones presentadas por el Pleno de la Corporación en el plazo de un mes, y aprobación definitiva. Si no se presentara ninguna alegación, la modificación de créditos aprobada inicialmente, se considerará definitivamente aprobada.

Cuarto. Publicar en el Boletín Oficial de la Provincia el acuerdo de aprobación definitiva y un resumen por capítulos."

El senyor Serrano Forner (representat del grup municipal del Partit Popular) fa ús de la paraula i pregunta per què l'import d'aquesta modificació és inferior a les factures que van quedar pendents a data de 31 de desembre de 2016.

La Presidència indica al senyor Serrano que quan es publiquen els Pressupostos Generals de l'Estat, es procedirà a tramitar la resta de factures, ja que en aquest expedient l'import de la modificació està ajustat a l'import del romanent, que és superior al superàvit.

En conseqüència, la Comissió, per cinc vots a favor dels representants del grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló i Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i quatre vots d'abstenció dels representants del grup municipal del Partit Popular i del grup municipal Ciutadans-C'S Benicarló, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El Senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics, exposa l'expedient i els acords proposats.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano explica que del que el seu grup es va queixar a la comissió, va ser de la urgència, perquè, si tan urgent era, s'hauria pogut fer abans i pagar més prompte. Diu que, per tant, al seu grup li pareix bé que es pague als proveïdors i no votaran en contra, perquè entenen que han de cobrar. El senyor Serrano acaba dient que el seu grup s'abstindrà perquè consideren que s'hauria pogut fer abans.

Senyor Martí:

El senyor Martí exposa que deixant de banda les objeccions per part d'intervenció, pel que fa a la forma en la qual es gestionen alguns comptes i en referència a qui els ha d'alçar, el seu grup considera que les factures són del 2016 i han de pagar-se, i que és bo que es modifiquen els pressupostos tantes vegades com faça falta per tal de poder cobrir les obligacions que l'Ajuntament tinga amb tercers. Afig que el seu grup en aquest punt votarà a favor.

Senyor Flos:

El senyor Flos apunta que el dia de la comissió ell va dir que tan prompte com estigués preparada la modificació extrajudicial es passaria per comissió, i que no s'ha portat perquè el grup del Partit Popular fes la roda de premsa, sinó que aquesta va ser extraordinària i urgent per a poder entrar-la al plenari. Afig que si s'hagués pogut tenir abans, s'hauria portat abans.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 14 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i Ciutadans-C'S Benicarló) i 7 abstencions (grup municipal del Partit Popular).

14. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DE LA TAXA PER OCUPACIÓ DE LA VIA PÚBLICA DE LES PARADES DE LA FESTIVITAT DE SANT GREGORI 2017, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. 30/17-TES

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 5 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Se sotmet a consideració de la Comissió el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics de data 23 de maig de 2017, del següent tenor literal:

"I. Vist l'informe de l'encarregat del Mercat Central, Juan Aran Luján, de data 10 de maig de 2017, relatiu a la recaptació de la taxa per ocupació de la via pública de les parades de la festivitat de Sant Gregori, en el que s'indica que es van recaptar un total de 3.725,00 euros.

De l'import total recaptat, 980,00 euros van ser ingressat directament pels interessats en el compte de titularitat municipal ES98 0081 0276 0500 0100 0309 del Banc de Sabadell, i 2.745,00 EUR van ser recaptats en efectiu el dia 9 de maig de 2017 per l'encarregat del Mercat Central i ingressats en el compte esmentat.

II. Consultats els registres comptables d'aquest departament es comprova que s'han realitzat els ingressos següents pel concepte de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, corresponent a les parades de la festivitat de Sant Gregori 2017:

NÚM. OPERACIÓ	FASE	DATA	ENTITAT BANCÀRIA	IMPORT
120170001046	I	17/02/2017	Banc Sabadell	80,00 EUR
120170001337	I	31/03/2017	Banc Sabadell	140,00 EUR
120170001392	I	30/04/2017	Banc Sabadell	650,00 EUR
120170001393	I	05/05/2017	Banc Sabadell	110,00 EUR
120170001394	I	10/05/2017		2.745,00 EUR
Total	3.725,00 EUR

III. Vist l'informe del tresorer nº 32/16-TES, de 23 de maig de 2016, fiscalitzat de conformitat per l'interventor.

Fonaments de dret

Ordenança T-14. reguladora de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local.

L'òrgan competent, segons l'article 50 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/86, de 28 de novembre, serà el Ple, en atribuir-li les següents funcions: la determinació dels recursos propis de caràcter tributari, l'aprovació i modificació dels pressupostos, la disposició de despeses en els assumptes de la seua competència i l'aprovació dels comptes.

Per tot el que s'ha exposat, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics eleva a la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics la següent:

PROPOSTA

PRIMER. Aprovar la rendició de comptes realitzada per l'encarregat del Mercat Central, Juan Arán Luján, de la recaptació de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, corresponent a les parades de la festivitat de Sant Gregori 2017, que ascendeix a un total de 3.725,00 euros.

SEGON. Traslladar aquest acord a la regidoria de Turisme i Comerç."

En conseqüència, la Comissió, per unanimitat dels membres assistents, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics, exposa l'expedient i els acords proposats.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

15. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL COMPTE DE RECAPTACIÓ DE LES ENTRADES DEL CONCERT DE LA GIRA CONCERT DE JANINE JOHNSON - RAÍLES-JAZZ - BLUES, CORRESPONENT A L'EXPEDIENT NÚM. 27/17-TES

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics que va tenir lloc el dia 5 de juny de 2017, del següent tenor literal:

"Exposició de fets

I. Per acord de la Junta de Govern Local de data 31 de març de 2017, es va aprovar la fixació dels preus públics de les entrades per al concert de Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues que havia de tenir lloc el 15 d'abril de 2017. El corresponent anunci es va publicar en el BOP núm. 40 de 4 d'abril de 2017.

II. En data 30 de març de 2017 es va entregar al coordinador de l'oficina de turisme, Ciro Forés Iturbe, amb NIF 18966402-G un càrrec per import de 1.980,00 euros, corresponent als talonaris d'entrades del concert de Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues:

ACTE	DATA	NÚM. ENTRADES TAQUILLA	PREU UNITARI	CÀRREC
Concert de Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues	15/04/2017	396	5,00 EUR	1.980,00 EUR
TOTAL	1.980,00 EUR

III. En data 18 d'abril de 2017 el coordinador de l'oficina de turisme, Ciro Forés Iturbe, emet informe en el que s'indica que s'han venut 387 entrades, a un preu unitari de 5,00 EUR, amb un import total recaptat de 1.935,00 euros. Adjunta el justificant d'ingrés en concepte de recaptació per les entrades del concert de Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues, per import total de 1.935,00 euros, així com dels talonaris d'entrades.

IV. Consultats els registres comptables d'aquest departament, es comprova que els ingressos efectuats en els comptes municipals per aquest concepte coincideix amb l'efectiu total recaptat, que ascendeix a l'import de 1.93500 euros. El resum del compte de recaptació de les entrades d'aquest acte és el següent:

ACTE	NÚM. TOTAL ENTRADES	IMPORT UNITARI	IMPORT TOTAL	ENTRADES VENUDES	ENTRADES TORNADES	IMPORT RECAPTAT
Concert Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues	396	5,00 EUR	1.980,00 EUR	387	9	1.935,00 EUR
IMPORT TOTAL INGRESSAT	1.935,00 EUR

V. Vist l'informe del tresorer núm. 33/17-TES, en el que s'informa favorablement la rendició de comptes presentada, fiscalitzat de conformitat per l'interventor.

Fonaments de dret

L'òrgan competent amb l'article 50 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals serà el Ple, en atribuir-li les següents funcions: la determinació dels recursos propis de caràcter tributari, l'aprovació i modificació dels pressupostos, la disposició de despeses en els assumptes de la seua competència i l'aprovació dels comptes.

Per tot el que s'ha exposat, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Hisenda i Serveis Econòmics eleva a la Comissió Informativa d'Hisenda i Serveis Econòmics la següent proposta:

PROPOSTA

PRIMER. Aprovar la liquidació del compte de recaptació de les entrades del concert de la gira concert de Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues, celebrat el dia 15 d'abril de 2017, amb el detall següent:

ACTE	NÚM. TOTAL ENTRADES	IMPORT UNITARI	IMPORT TOTAL	ENTRADES VENUDES	ENTRADES TORNADES	IMPORT RECAPTAT
Concert Janine Johnson & Raíles-Jazz & Blues	396	5,00 EUR	1.980,00 EUR	387	9	1.935,00 EUR
IMPORT TOTAL INGRESSAT	1.935,00 EUR

SEGON. Traslladar aquest acord a la regidoria de Turisme i Comerç."

En conseqüència, la Comissió, per unanimitat dels membres assistents, dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació l'esmentada proposta d'acord per a la seua aprovació.»

Deliberació:

Senyor Flos:

El senyor Flos, regidor delegat d'Hisenda i Serveis Econòmics, exposa l'expedient i els acords proposats.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

16. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT JUTGE DE PAU TITULAR DE BENICARLÓ

Exp. 6/2017 Secretaria

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Serveis Generals i Policia i Seguretat , del següent tenor literal:

«Dono compte del contingut de la proposta de data 24 d'abril de 2017 de la Junta de Portaveus, subscrita pels portaveus dels grups municipals: PSPV-PSOE, Compromís-Esquerra Republicana i Partit Popular.

Pren la paraula l'alcaldessa per a manifestar les actuacions que durà a terme el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en cas que aquest Ajuntament no propose el nomenament del jutge de pau titular, assumpte que va ser retirat del Ple celebrat el 27 d'abril.

El regidor del grup municipal Ciutadans manifesta que tenen dubtes respecte de la proposta de la Junta de Portaveus, ja que en la seua opinió no totes les persones poden ser jutges i diu que han de parlar amb la persona proposada.

Li replica l'alcaldessa dient que, sota el seu punt de vista, la seua posició es deu la no-conformitat per raons polítiques, ja que és coneguda la trajectòria de la persona proposada.

Finalment, per 8 vots a favor de les senyores Miralles Ferrando i Escudero Albor i els senyors Bueno Bosch, Añó Lores, Serrano Forner, Simó Ramón, Mañá Ferrer i Sánchez Mateu i una abstenció del senyor Cornelles Batiste, es dictamina favorablement elevar al Ple de la corporació la següent proposta d'acord:

Primer. Elegir Juan Ramón Ferré Querol per ocupar el càrrec de jutge de pau titular del Jutjat de Pau de Benicarló.

Segon. Notificar el present acord als interessats i remetre'n una certificació al Jutjat Degà de Vinaròs, al Jutjat de Pau de Benicarló i a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.»

Deliberació:

Senyora Miralles, alcaldessa:

L'alcaldessa explica l'expedient i els acords proposats.

Senyor Martí:

El senyor Martí exposa que el seu grup advoca per la independència del poder judicial. El jutge de pau depén de l'Administració de Justícia i és el braç més proper al ciutadà en cada localitat --explica--, aquesta figura arcaica que naix l'any 1812, naix per tal de separar el poder judicial de l'executiu i perquè no foren els alcaldes els encarregats d'impartir justícia a nivell local i de proximitat; en el decurs dels anys, açò anat canviant i són els ajuntaments els que segueixen triant el jutge de pau. El senyor Martí puntualitza que la llei no depén dels ajuntaments, que agrade o no s'ha de complir, i en aquest cas s'ha fet tot tal com aquesta ho marca.

Afig que sí que és cert que els costums fan que en tots els municipis relativament menuts la figura del jutge de pau siga molt per invitació, que sí que es publica al BOP però els ciutadans normals no solen estar al corrent de les publicacions dels butlletins i solen passar desapercebudes a la majoria; per tant, al final acaba sent una figura que es proposa per invitació. Acaba dient que com que Ciutadans advoca per aquesta independència del poder judicial, el grup s'abstindrà en aquest punt.

Senyora Miralles, alcaldessa:

L'alcaldessa pren la paraula i diu que no entén el motiu de la seua abstenció, perquè el poder judicial ja és independent de l'executiu i per suposat de l'Ajuntament. Recorda que la proposta del jutge de pau es fa sobre les persones que es presenten a la convocatòria i considera que la proposta es fa sobre una bona persona del poble que reuneix tots els requisits per a ser jutge de pau; no obstant això, si el grup de Ciutadans es vol abstindre està en tot el seu dret.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 18 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló, Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià i el del Partit Popular) i 3 abstencions (grup municipal Ciutadans-C'S Benicarló)

17. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L'ESTACIONAMENT D'AUTOCARAVANES EN ESPAIS DE DOMINI PÚBLIC LOCAL

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Serveis Generals i Policía i Seguretat, que va tenir lloc el dia 15 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Exp. 7/2017-Gob.

Informo a la Comissió que en incorporar-se a l'expedient l'informe de Cap de la Policia Local, proposant diverses correccions al text de l'Ordenança municipal reguladora de l'estacionament d'autocaravanes en espais de domini públic local, aprovat per aquesta Comissió en la seua reunió del dia 4 de maig, s'ha de tornar a dictaminar per a la seua aprovació, si escau, pel Ple de l'Ajuntament.

Pel Cap de la Policia, present en la reunió de la Comissió, s'informa de les correccions proposades.

Sotmès a votació el contingut de la proposta del regidor-delegat de Governació s'aprova per 6 vots a favor dels representants del PSOE i Compromís, les senyores Miralles Ferrando, Escudero Albor i els senyors Bueno Bosch, Añó Lores, Sánchez Mateu i Cornelles Batiste i 3 vots en contra dels representants del Partit Popular, els senyors Mañá Ferrer, Serrano Forner i Simó Ramón. S'aprova el contingut de la proposta de data d'avui, del següent contingut literal:

«El motiu de regular l'autocaravanisme en el municipi, es degut al creixement significatiu en el últims anys de l'activitat de l'autocaravanisme o turisme itinerant, ja que la regulació normativa sectorial no respon adequadament als problemes que planteja esta activitat per a usuaris, administracions públiques i ciutadania en generals en els diversos àmbits materials afectats. És per això que s'ha redactat aquesta ordenança i una vegada incorporats els preceptius informes s'han efectuat diverses correccions, de conformitat amb l'informe del Cap de la Policia Local, pel que s'ha de tornar a dictaminar.

De conformitat amb el que determina l'art. 22.d) de la llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, correspon al Ple l'aprovació de la present ordenança.

Per això es proposa al Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l'àrea de Serveis Generals i Policia i Seguretat, l'adopció dels següents acords:

Primer. Aprovar amb caràcter inicial l'Ordenança municipal reguladora de l'estacionament d'autocaravanes en espais de domini públic local, en la forma en què està redactada.

Segon. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència als interessats durant el termini de 30 dies, mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província i Tauler d'anuncis de l'Ajuntament, a l'efecte de presentació de reclamacions i/o suggeriments.

Tercer. L'acord provisional s'entendrà definitivament adoptat, sense necessitat de nou acord, quan no s'haguera presentat reclamació o al·legació alguna. En cas contrari resultarà precís que el mateix òrgan plenari es manifeste sobre les reclamacions presentades i adopte els acords definitius.

Quart. L'acord definitiu, inclòs el provisional elevat en definitiu i el text de l'ordenança, haurà de ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província, sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini previst en l'art. 65.2 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.»

Deliberació:

Senyor Bueno:

El senyor Bueno, regidor delegat dels serveis de Governació, explica l'expedient i els acords que es proposen adoptar.

Senyor Mañá:

El senyor Mañá pren la paraula i diu que tal com ja van manifestar a la comissió informativa, el seu grup votarà en contra.

El senyor Mañá explica que el motiu d'aquesta votació és senzill: el seu grup mai no ha sigut partidari que s'ubiquen aquestes instal·lacions en aquest lloc i l'ordenança així ho contempla, encara que en un futur es puga ampliar a altres zones. Òbviament --diu el Sr. Mañá--, si es destina un espai a aquest tipus d'activitat, s'haurà de regular mitjançant una ordenança, però el seu grup dubta de la manera en què es desenvoluparà l'activitat. El senyor Mañá considera que, en definitiva, el fet que hi haja una ordenança reguladora és normal, és una decisió del regidor, però el seu grup votarà en contra perquè considera que el lloc no és l'adequat per ubicar aquest tipus d'instal·lació.

Senyor Compte:

Pren la paraula el senyor Compte i exposa que, en un inici, al seu grup li va parèixer positiu. Opina que el turisme de caravana és un turisme emergent i del que es beneficien molts sectors de la població i que sol ser molt respectuós amb el medi ambient, perquè normalment és un turisme que el practica qui li agrada gaudir de l'entorn.Respecte de l'ordenança reguladora, el seu grup creu que no hi deuria constar l'emplaçament, el lloc --creu-- no és l'adequat, i va ser una decisió un poc precipitada, ja que havia de fer-se alguna cosa amb les subvencions de la Diputació. Diu que aquest emplaçament està catalogat pel Patricova amb un risc alt d'inundació, el màxim nivell i que no disposa de serveis adequats per una àrea per a pernoctar, que els únics serveis que hi ha són la càrrega d'aigua neta i la descàrrega d'aigües brutes. El seu grup considera que s'haguera pogut fer millor. El senyor Compte conclou que, considerant que aquest lloc no és el més adequat i l'ordenança contempla específicament aquest emplaçament, el seu grup votarà en contra.

Senyor Bueno:

El senyor Bueno, en un segon torn, pren la paraula i diu, en referència al lloc, que una caravana que aparque a l'av. del Papa Luna té el dret d'aparcar fins a 48 hores, com també en qualsevol vial, i està en la mateixa situació, i que aquesta ordenança és extensible a tot el terme de Benicarló. Quant al control, és el mateix que quan estan a qualsevol altre emplaçament, i dins de l'obligació de la policia està controlar i que no es traspassen els límits. Afirma que el mateix que s'ha fet fins ara és el que es haurà de seguir fent. Les autocaravanes tenen una autoregulació i no poden traure envelats ni fer acampada lliure o estar una setmana, i per a tot açò estan els càmpings.

El senyor Bueno subratlla que el que es porta per aprovar és una ordenança i que el lloc és igual que siga un que un altre, de fet --diu--, prop d'allí sempre hi havia caravanes aparcades. És un servei que es dóna, que podria ser millor? --pregunta Bueno--, res impedeix que en un futur es millore --respon--, encara que aleshores es podria preguntar si seria entrar en competència amb els càmpings, cosa que s'hauria de valorar. El que s'ha fet fins ara és regular un espai, donar uns xicotets serveis necessaris que els autocaravanistes de Benicarló estaven demanant, i és el que s'ha fet. Acaba dient que l'Ajuntament ha donat un servei a un tipus de turisme emergent, i al mateix temps, d'aquesta manera, es potencia l'economia del poble.

Senyor Mañá:

Diu el senyor Mañà que no comparteix que siga igual que si s'aparcaren les autocaravanes en l'av. del Papa Luna, ja que allí no es poden buidar les aigües negres d'una caravana i a l'emplaçament que hi consta en l'ordenança sí que es pot fer. Aquest emplaçament --continua el senyor Mañá--, sense entrar en el que ha dit el senyor Compte respecte a la inundabilitat, està al costat d'uns apartaments i no creu que siga el lloc més apropiat. Pel que fa a la competència --assenyala Mañá--, entén que hi haja municipis que no disposen d'aquestos serveis on es puga fer una promoció de caravàning i s'establisquen per part dels ajuntaments uns espais com un foment més del seu turisme, però Benicarló ja disposa de llocs on es dóna aquest servei.

El senyor Mañá, per finalitzar, demana que es deixe passar el temps per veure què passa, i diu que d'ací a un any parlaran i ja es veurà, i si alguna de les coses que pensen no s'ha produït, el seu grup se n'alegrarà, i si es produeixen, ho recriminarà.

Senyor Compte:

En un segon torn de paraula, en senyor Compte diu que ell encara no ha entés l'objectiu d'aquesta àrea. Apunta que el grup de govern diu que és una manera de regular l'aparcament d'autocaravanes per tot el terme, però realment l'autocaravana és un turisme que pot aparcar, mentre no interferisca el tràfic i altres, com qualsevol altre turisme. El que no pot fer és una acampada perquè a l'únic lloc que ho pot fer és en un càmping.

L'altra opció que té una autocaravana --afig el senyor Compte--, és fer una parada per descansar i continuar el viatge en una àrea per pernoctar, i açò ve regulat per un decret del 2015 del Govern Valencià on s'estipulen una sèrie de serveis. Diu que l'únic que podran fer les autocaravanes en aquest emplaçament és buidar les aigües grises i negres sense pagar cap taxa, i ja li pareix bé que es done aquest servei als autocaravanistes, però puntualitza que no poden estacionar allí, perquè el decret al qual s'ha fet referencia abans i que regula les àrees per pernoctar, estipula que aquestes àrees no poden estar en zones inundables, i això no ho considera una cosa merament administrativa sinó de seguretat; per tant, si a l'àrea per pernoctar, l'autocaravanista pot estar 24 hores i no pot acampar, és una àrea per pernoctar sense els serveis que hauria d'oferir, i si un particular hagués fet el mateix se li hauria exigit el compliment del decret. El senyor Compte afirma que l'Ajuntament dóna un servei de buidament d'aigües negres, però que caldrà prohibir l'estacionament, perquè podria passar que un dia baixés el Barranquet i no cal pensar en el que podria passar.

El senyor Compte pregunta que si se l'inundés a algú la caravana, qui ho pagaria, si és l'Ajuntament qui diu que ahí és on s'ha d'anar a aparcar. Està clar que al carrer també poden aparcar --puntualitza--, però quan es va decidir urbanitzar aquesta zona el seu grup no estava a l'Ajuntament i per tant no es senten responsables.

Per suposat --diu el Sr. Compte--, el seu grup no vol ser responsable d'aquests fets i considera que s'haguera pogut fer millor, en un altre lloc, amb més temps i més participació, i s'hauria d'haver dotat de més serveis. Creu que si realment el que es vol és afavorir aquest tipus de turisme, junt amb el departament de Turisme s'hauria de treballar més aquest tema i estudiar més les possibilitats de fer-ho, com fer-ho i com gestionar-ho.

El senyor Compte diu que açò és un quiero y no puedo, una espècie d'intent. El seu grup --explica Compte--va votar al Ple anterior a favor del pagament mitjançant l'extrajudicial de crèdit, per tal de poder demanar els diners de la subvenció a la Diputació i que almenys el cost per a l'Ajuntament fos la meitat, però no pot votar a favor d'aquesta ordenança perquè el lloc comporta un risc. Això que l'emplaçament comporta un risc no ho va dir solament el seu grup al setembre, Ecologistes en Acció ja va denunciar aquest fet i qualifica de «auténtico despropósito i temeridad que el Ayuntamiento de Benicarló planee crear una zona de párquing i descanso de autocaravanas en el margen izquierdo de la desembocadura de la Rambla d'Alcalà o Barranquet, zona de alta peligrosidad de inundación.» Considerant tot açò, el grup Ciutadans creu que no pot assumir aquest risc, i per tant votarà en contra.

Senyora Miralles, alcaldessa:Per finalitzar el debat pren la paraula l'alcaldessa i diu que es parteix de la base que allí s'ha urbanitzat el vial núm. 29 de la reparcel·lació de Solaes, que allò és un vial, un carrer, i allí poden aparcar cotxes o el que siga. Diu que és igual d'inundable que els apartaments que es troben a 10 metres, que hi ha cases a un costat i a l'altre de la desembocadura del Barranquet. Afirma que amb la nova construcció del pont del Barranquet el risc d'inundació de la zona ha disminuït considerablement i pel que fa a la menció de l'ordenança d'autocaravanes de la Generalitat Valenciana, l'alcaldessa diu que s'ha parlat amb totes les associacions d'autocaravanistes, i que tots els Ajuntaments que tenen zones públiques d'aparcament només ofereixen aigua i recollida d'aigües grises, i ací aquest servei està connectat al clavegueram directament i per tant de problema no n'hi ha d'haver cap. Diu que el servei de llum és més difícil, perquè segons li van comentar hi ha ciutats que el que ofereixen és llum a partir de l'hora que s'encenen les fanals de l'enllumenat públic, però aquest no era el cas, i posar màquines recaptadores podria ser problemàtic pel tema del vandalisme. Aleshores, es va considerar que l'àrea fóra gratuïta i a canvi d'aparcar allí se'ls dona un servei d'aigua. Assenyala que també es va valorar què pot aportar aquest turisme, fer despeses dins del poble, fer les seves compres al nostre municipi i la utilització de bars, cafeteries i restaurants de la localitat.

Continua l'alcaldessa i afirma que ella va posar-se en contacte amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per si tenien una ordenança base i li van contestar que no disposaven de cap model d'ordenança, i que la federació ja va mostrar la seua discrepància amb la normativa de la Generalitat de gener de 2015, ja que es va pensar per a empreses i no per ajuntaments. Des de l'Aula de Turisme de la Federació i sobre les autocaravanes, diu, van ser alguns ajuntaments els que van impulsar les àrees amb els criteris exposats a l'aula sobre aquest tema abans del gener de 2015 i no van veure reconegut el seu esforç. L'alcaldessa diu que en l'actualitat s'està prioritzant l'actuació respecte a l'esborrany de la nova Llei de turisme, oci i hospitalitat, i tècnicament des de l'Agència els han dit que no val la pena modificar el Decret, ja que s'està tramitant la nova Llei que serà la que regularà aquestos espais públics; no obstant això, li adjunten models d'ordenances d'altres ajuntaments.

Per concloure, l'alcaldessa diu que el servei proposat és el que s'està oferint a altres pobles, que és positiu donar-lo, i que és igual d'inundable aquella zona com l'av. Papa Luna o la Mediterrània, que les cases que estan al costat tenen el mateix risc d'inundació, que avui en dia es tenen tots els avisos de les emergències i que d'ençà que es va canviar el pont de la rambla de Cervera, el risc d'inundació ha disminuït prou. Dit tot açò, l'alcaldessa pensa que el fet de tenir aquesta àrea, turísticament beneficia el municipi, que ha quedat molt bé i no té res a veure amb com estava abans. Afig que tant de bo es pogués arreglar la zona enjardinada que està al costat amb el taller d'ocupació que properament es posarà a funcionar i ja no hi faria falta res més. L'alcaldessa recalca també que no es tracta de donar més serveis i de fer competència a cap establiment de càmping.

Per acabar, diu que voldria corregir el senyor Bueno, si li ho permet, perquè l'ordenança de tràfic diu que les autocaravanes a Benicarló no poden aparcar més de 24 hores, i en aquesta zona podran aparcar fins a 48 hores. A més, la policia els recomanarà aparcar en aquesta zona, més que res pels serveis dels quals podran disposar.

Votació:

18. PROPOSICIÓ D'APROVACIÓ DEL NOMENAMENT DE LA PERSONA DESTACADA EN L'ÀMBIT CULTURAL DE LA CIUTAT DE BENICARLÓ, 2017

Exp. 45/2017 Cultura

Dono compte de la proposició del Consell Municipal de Cultura que va tenir lloc el dia 21 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«Es dóna compte del nom dels diferents candidats proposats, que són els següents:

Josep A. Albiol Alberich.
Ángel Alberich Bayarri.
Editorial Onada.
Luisa Maria López Prats "LISSY".
Carlos Sánchez Redorat.

Una vegada conclosa la lectura dels currículums dels candidats presentats, es procedeix a la votació per part dels assistents donant el següent resultat:

Josep A. Albiol Alberich: 4 vots.
Ángel Alberich Bayarri: 5 vots.
Editorial Onada: 4 vots.
Luisa Maria López Prats "LISSY": 1 vot.
Carlos Sánchez Redorat: 2vots.

Atès tot açò, s'acorda proposar al senyor Ángel Alberich Bayarri, com a persona destacada en l'Àmbit Cultural de la Ciutat de Benicarló 2017.»

Deliberació:

Senyor Barberà:

El senyor Barberà, regidor delegat de Cultura, explica la proposta i l'acord proposat.

Senyor Martí:

Pren la paraula per al·lusions i diu que el seu grup votarà a favor, i li donen l'enhorabona perquè és un nomenament molt merescut. Consideren que és una persona molt brillant i un ciutadà molt volgut per tots.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

19. DICTAMEN DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ DE FESTES DE BENICARLÓ

Exp.: 22/2017

«Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea d'Educació, Cultura i Esports, que va tenir lloc el dia 22 de juny de 2017, del següent tenor literal:

Exp. 22/17 Festes Patronals

Vist el citat expedient en el qual consta entre altres documents:

Proposta de 14 de juny del regidor delegat de Festes, de modificació del citat reglament.

Informe favorable del TAG de Secretaria de data 19 de juny de 2017.

Informe d'Intervenció de data 21 de juny de 2017, que diu que l'expedient indicat no dóna lloc al reconeixement de drets o obligacions.

A continuació es procedeix a adonar del reglament amb les modificacions introduïdes i literalment diu el següent:

«REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DE LA COMISSIÓ DE FESTES DE BENICARLÓ

I. PRINCIPIS GENERALS

L'objectiu d'aquest reglament és regular la constitució i funcionament de la Comissió de Festes de Benicarló, per fomentar la participació ciutadana en l'elaboració de la programació de les festes Patronals i de Nadal i Reis.

La Comissió de Festes es regirà pel present reglament, així com pels acords vàlidament adoptats pels òrgans de representació.

En funció del seu caràcter festiu, la Comissió de Festes es configura com òrgan de funcionament democràtic amb una estructura organitzativa interna adequada per al seu correcte funcionament.

La Comissió de Festes de l'Ajuntament de Benicarló estarà adscrita a la regidoria que tinga les competències en matèria de Festes Patronals i Festes de Nadal i Reis.

Article 1. Funcions.

1. L'objectiu principal de la Comissió de Festes de Benicarló és l'organització dels festejos de caràcter lúdic i festiu que se celebren amb motiu de les Festes Patronals i Nadal i Reis.

2. Potenciar la participació de la ciutadania i de les entitats representatives de la ciutat a través de les seues propostes de programació festiva.

3. Confeccionar i remetre a l'Ajuntament la programació prevista per les festes, per tal que siga aprovada.

4. Qualsevol altra atribució que redunde en benefici de l'organització de les Festes Patronals i Nadal i Reis.

Article 2. Domicili i àmbit de la Comissió de Festes.

La Comissió de Festes tindrà la seu en un local municipal i comptarà amb els mitjans materials i personals municipals que designe l'Ajuntament de Benicarló.

L'àmbit d'actuació de la Comissió de Festes correspon a la ciutat de Benicarló.

El valencià és la llengua pròpia de la Comissió de Festes i de les festes de Benicarló, sense perjudici del que marquen les lleis sobre la seua cooficialitat amb el castellà.

Article 3. Relació amb l'Ajuntament.

Correspon a l'Alcaldia la firma de tot tipus de contracte necessari per al desenvolupament de les festes.

La Comissió de Festes no té personalitat jurídica pròpia, és per això que farà servir per delegació la personalitat jurídica pública de l'Ajuntament.

L'Ajuntament designarà partida pressupostària per fer front les despeses de la Comissió de Festes. El regidor delegat de Festes serà el responsable d'aprovar les despeses i realitzar els pagaments.

Finalitzades les Festes Patronals i en un termini no superior a dos mesos, el president i tresorer de la Comissió de Festes, justificaran els pagaments efectuats.

Anualment i a proposta de la presidència, s'elevarà al Ple de l'Ajuntament, l'aprovació de la composició de la Comissió de Festes, per a l'organització de les Festes Patronals i de Nadal i Reis.

Article 4. Objectius.

Els objectius principals que persegueix la Comissió de Festes són:

Organitzar els actes de les Festes Patronals i Nadal i Reis, amb la finalitat de potenciar la tradició i donar realç a la festa.
Potenciar la unió de tots els ciutadans, associacions, etc., a través de les seues propostes de programació festiva.
Coordinar i vigilar el compliment de les programacions previstes.

II. ÒRGANS DE GOVERN I FUNCIONAMENT.

Article 5. Composició.

La Comissió de Festes és un òrgan de recolzament del departament de Cultura de l'Ajuntament de Benicarló. Tots els seus membres tindran caràcter de col·laboradors i estarà formada per voluntaris.

La seua composició és:

1. Regidor delegat de Festes.

Serà l'enllaç de la Comissió de Festes amb l'Ajuntament.

Serà el responsable d'aprovar les despeses i realitzar els pagaments.

Tindrà facultat de vetar les decisions de la Comissió de Festes.

2. Presidència.

Formada per un president i un màxim de 10 vicepresidents.

La presidència l'ostentarà el regidor delegat de Festes.

Correspon al president de la Comissió de Festes:

. Ostentar la representació de la Comissió de Festes davant de qualsevol organisme públic o privat.

. Convocar, presidir, dirigir, suspendre i alçar les reunions i decidir els empats en les votacions.

. Executar els acords adoptats.

. Coordinar i supervisar les activitats programades per la Comissió de Festes.

. Vetllar pel compliment dels fins de la Comissió de Festes.

. Transmetre la bona imatge dels integrants de la Comissió de Festes, quant a indumentària i comportament en els actes.

L'elecció dels vicepresidents recaurà sobre la presidència. El president designarà un màxim de 10 vicepresidents, entre els responsables de les diferents àrees de la Comissió de Festes, que de forma indistinta, el substituiran en cas de vacant, absència o malaltia.

3. Secretaria.

El secretari/a haurà de ser designat per l'Ajuntament de Benicarló.

Un membre de la Comissió de Festes podrà actuar, puntualment, de secretari/a en cas d'absència del secretari/a.

Seran funcions del secretari/a:

. La redacció i custòdia de les actes de les reunions de la Comissió de Festes, facilitar documentació, assistència, gestions de tràmit i col·laboració.

. Dirigir els procediments amb la incoació de l'expedient corresponent, per a resoldre els assumptes que calguen.

. Ordenar i custodiar la documentació de la Comissió de Festes.

. Amb veu i sense vot.

Estes funcions seran atribucions únicament del secretari/a designat per l'Ajuntament.

4. Vocals.

Un nombre de persones indeterminat, amb un màxim de 25 vocals distribuïts en 11 àrees, a proposta de la presidència de la Comissió de Festes.

Cada àrea comptarà amb un responsable, designat a proposta del president de la Comissió de Festes, amb la possibilitat que un responsable puga assumir més d'una àrea.

Aquest coordinarà el treball de l'àrea i informarà el president i membres de la Comissió de Festes.

La resta de components de la Comissió de Festes tindran la condició de vocals i s'adscriuran, d'acord amb les preferències de cadascun, de la disponibilitat de membres lliures en les àrees i de les indicacions de presidència, a les àrees corresponents.

Article 6. Competències de les àrees de la Comissió de Festes.

1. Àrea econòmica.

L'àrea econòmica de la Comissió de Festes estarà integrada per 1 component de la Comissió de Festes, que serà designat com a tresorer de la mateixa.

Serà competència d'aquesta àrea, juntament amb el president de la Comissió de Festes i responsables d'àrea, la planificació, elaboració, execució i el control del pressupost de festes, així com la recopilació i el control de les factures i l'elaboració d'una memòria econòmica una vegada finalitzades les festes.

Controlarà la legalitat dels ingressos i despeses de la comissió i liquidarà les despeses originades, al temps que controlarà en tot moment la venda d'entrades de les actuacions previstes.

Totes aquestes tasques sempre es realitzaran amb el coneixement i aprovació del president.

2. Àrea de carrer i entitats

L'àrea de carrer i entitats comptarà amb 1 responsable d'àrea i un màxim de 8 vocals.

S'encarregarà de localitzar informació, entrevistar-se i proposar la contractació d'empreses relacionades amb l'àrea per tal de contractar espectacles infantils i juvenils, fires, mercats, empreses de serveis, etc. , que tinguen que actuar en la via pública.

Estarà en contacte amb les entitats locals, culturals, esportives i socials, per tal d'informar-les i ser informat de tot allò que puga ser interessant per les festes. S'encarregarà de coordinar els actes proposats per les associacions locals, així com, juntament amb l'àrea de protocol de la Comissió de Festes, organitzar el sorteig de taules per a les Gales del Certamen i Entitats i els cercaviles previs a la Gala d'Entitats i ofrena a la Mare de Déu de la Mar.

3. Àrea d'espectacles.

L'àrea de espectacles comptarà amb 1 responsable d'àrea i un màxim de 3 vocals.

S'encarregarà de localitzar informació, entrevistar-se i proposar la contractació d'empreses relacionades amb l'àrea per tal de contractar teatres, actuacions de gran envergadura, orquestres, artistes, empreses de serveis, etc., que hagen d'actuar en la via pública o en el recinte de festes. A més, serà l'encarregat de coordinar el bon funcionament de l'adjudicatari del servici de bar dels recintes on es celebren actes organitzats per la Comissió de Festes.

4. Àrea de festejos taurins.

L'àrea de festejos taurins comptarà amb 1 responsable i un mínim de 10 vocals, número que s'adaptarà a la normativa legal vigent de bous al carrer.

S'encarregarà de localitzar informació, entrevistar-se i proposar la contractació de serveis relacionats amb l'àrea per tal de contractar ramaderies e infraestructures necessàries per dur a terme els actes taurins.

Coordinarà, supervisarà i establirà protocols de seguretat dels actes previstos.

L'àrea de festejos taurins vetllarà pel compliment de la normativa vigent en matèria de bous de carrer, comprometent-se tots els seus membres a complir-la.

5. Àrea de protocol.

L'àrea de protocol comptarà amb 1 responsable d'àrea i un màxim de 4 vocals.

S'encarregarà de localitzar informació, entrevistar-se i proposar la contractació d'empreses relacionades amb l'àrea per tal de contractar l'adquisició de materials, serveis, etc.

Organitzarà i dirigirà els actes i cercaviles als que assistiran la Reina, Dulcinea i Dames de la Cort d'Honor de les Festes, els assajos, l'agenda d'actes, les entrevistes i l'etiqueta de cada acte, durant les Festes Patronals i la resta de l'any.

Cuidarà en tot moment de la bona imatge de la Reina, Dulcinea i Dames de la Cort d'Honor.

Previ coneixement i aprovació del president de la Comissió de Festes, establirà normes per millorar l'organització dels actes i aspectes relacionats amb l'àrea.

Comptarà amb el recolzament de l'àrea de Protocol de l'Ajuntament de Benicarló.

6. Àrea d'impremta.

Aquesta àrea comptarà amb 1 responsable d'àrea i un màxim de 2 vocals.

Les funcions d'aquesta àrea seran: recopilar informació i confeccionar el programa oficial d'actes de les festes i les impressions de cartells, entrades, acreditacions, díptics, tríptics, etc.

S'encarregarà de proposar a la Comissió de Festes, la contractació d'empreses per dur a terme les impressions.

Comptarà amb el recolzament de l'àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Benicarló.

7. Àrea de Logística.

Aquesta àrea comptarà amb 1 vocal de la Comissió de Festes.

Donarà suport a totes les àrees de la Comissió de Festes, localitzant i subministrant els elements necessaris per dur a terme els actes programats.

8. Àrea de Pirotècnia.

L'àrea comptarà amb 1 responsable que s'encarregarà de localitzar informació, entrevistar-se i proposar la contractació d'empreses relacionades amb l'àrea per tal de contractar espectacles pirotècnics, com traques, mascletades, castells de focs, correfocs, etc.

9. Àrea de coordinació amb les Penyes.

La Comissió de Festes comptarà amb un representant de la Coordinadora de Penyes, per tal de coordinar els actes d'aquest col·lectiu amb els que organitza la Comissió de Festes, al temps que transmetrà les inquietuds dels joves i formularà propostes.

10. Àrea de comunicació.

Aquesta àrea comptarà amb 1 responsable que s'encarregarà de coordinar juntament amb el/la responsable de Comunicació de l'Ajuntament l'organització de rodes de premsa i esdeveniments.

11. Àrea de Seguretat i Serveis.

L'àrea de Seguretat comptarà amb 1 responsable d'àrea.

S'encarregarà de localitzar informació, entrevistar-se i proposar la contractació d'empreses relacionades amb l'àrea.

El responsable d'àrea confeccionarà i lliurarà a l'empresa de seguretat el quadre de seguretat de les festes, portant el control dels serveis.

En relació als serveis de seguretat, estarà en contacte amb totes les àrees de la comissió.

Tot allò referent a la seguretat es coordinarà amb les forces de seguretat locals.

El responsable de serveis confeccionarà juntament amb el responsable de serveis de l'Ajuntament, un pla de treball i actuació relacionat amb els treballs d'infraestructures , muntatges, desmuntatges, etc. per al bon funcionament de les festes.

Tots els components de la Comissió de Festes assumiran les responsabilitats pròpies de l'àrea a la que pertanyen. Es permet que qualsevol membre de la Comissió puga pertànyer a més d'una àrea, com a responsable o com a vocal.

Article 7. Protocol de la Comissió de Festes.

Els membres de la Comissió de Festes ocuparan el lloc que els responsables de protocol determinen, sempre atorgant-li el relleu que li correspon com a òrgan organitzatiu de les festes.

Establirà un protocol per a la comissió i Reina i Cort d'Honor de Festes, que haurà de ser aprovat per tota la Comissió de Festes.

Article 8. Integrants de la Comissió de Festes.

Pot formar part de la Comissió de Festes qualsevol ciutadà de Benicarló. Haurà de comunicar, mitjançant una instància presentada en el registre general de l'Ajuntament de Benicarló, acompanyada d'una fotocòpia del DNI, el seu desig de formar part de la mateixa, abans de les Festes de Nadal.

Cada any, després de les festes de Nadal i Reis, se constituirà la Comissió de Festes.

El president i els vicepresidents de la Comissió de Festes, amb el recolzament dels membres d'aquesta, determinaran la idoneïtat dels candidats i aprovaran si és el cas la incorporació d'estos a la Comissió de Festes.

Article 9. Obligacions dels membres de la Comissió de Festes.

Són obligacions dels membres de la Comissió de Festes:

Complir i fer complir el Reglament.
Treballar per aconseguir els objectius.
Ocupar els càrrecs per als quals han estat triats.
Assistir a les reunions.
Acatar els acords adoptats democràticament en les reunions.
No divulgar els acords o temes tractats en les reunions.

Article 10. Drets dels membres de la Comissió de Festes.

Els membres de la Comissió de Festes tenen dret a:

Participar en les reunions amb veu i vot.
Triar i poder ser elegit per als diferents càrrecs.
Proposar suggeriments.
Participar en totes les activitats organitzades per la Comissió de Festes.
Conèixer el pressupost de despeses que destina l'Ajuntament per a les Festes Patronals i de Nadal i Reis.

Article 11. Pèrdua de la condició de membre de la Comissió de Festes.

Es perdrà la condició de membre de la Comissió de Festes per alguna de les següent causes:

Per voluntat pròpia. Se requerirà manifestació escrita, presentada en el registre d'entrada de l'Ajuntament.
Per dissolució de la Comissió de Festes.
Per incompliment de les funcions previstes en este reglament.
Per perjudicar greument els interessos de la Comissió, mitjançant acord de tots els membres de la Comissió de Festes.
Per inassistència injustificada a 6 reunions.
Per difondre informació confidencial de la Comissió de Festes.

Article 12. Reunions i atribucions de la Comissió de Festes.

Les reunions ordinàries se celebraran, convocades pel president de la Comissió, al menys una vegada al mes, sense perjudici de que els responsables d'àrea puguen convocar reunions independents amb membres de la seua àrea.

La Comissió decideix el seu règim de sessions.

La Comissió quedarà constituïda vàlidament amb l'assistència de la meitat del número legal de membres.

A l'inici de cada reunió es farà lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior i es passarà a la firma del president.

De cada reunió s'estendrà la corresponent acta, que recollirà exclusivament les propostes, acords i resultats de les votacions.

Els acords i decisions s'adoptaran per majoria absoluta per tal de ser vàlides.

Els membres de la Comissió de Festes estan obligats a no divulgar les informacions que coneguen per raó del càrrec en la Comissió de Festes quan es decidisca sobre una matèria o tema de caràcter confidencial o reservat.

La Comissió de Festes se reunirà en sessió extraordinària:

. A iniciativa de la Presidència.

. Quan ho sol·licite al menys una tercera part dels seus membres, mitjançant escrit firmat i dirigit a la presidència, en el que figure l'ordre del dia que se tinga de tractar.

Article 13. Règim disciplinari.

Les faltes es classificaran com lleus, greus i molt greus, d'acord amb la tipificació que de les mateixes fa en el seu cas la Legislació Estatal i la de la Comunitat Autònoma, i segons criteri de la presidència de la Comissió de Festes.»

Per tot açò, els membres de la Comissió per unanimitat proposen a la corporació municipal, l'adopció del següents acords:

Primer. Aprovar amb caràcter inicial, la modificació del Reglament de funcionament de la Comissió de Festes de Benicarló, tal com ha sigut redactat.

Segon. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència durant el termini de trenta dies, mitjançant anuncis en el BOP i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, als efectes de la presentació de reclamacions i suggeriments. Es considerarà, per tant, que està aprovat definitivament si, transcorregut el termini indicat, no se'n produeix cap.

Tercer. Publicar en el BOP, una vegada aprovat definitivament, el text íntegre del reglament, sense que entre en vigor fins que s'haja dut a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de quinze dies.»

Deliberació:

Senyor Añó:

El senyor Añó, regidor delegat de Festes, explica l'expedient i la proposta d'acords.

Senyor Mañá:

Pren la paraula el senyor Mañá i diu el seu grup s'ha preguntat el perquè d'aquesta modificació parcial. Diu que la proposta que fa el regidor de Festes de proposar-se ell mateix com a president de la Comissió de Festes li sembla curiosa.

Diu que pel que fa a la proposta, la modificació més significativa és el canvi quant a la presidència, en el sentit que aquesta recaurà en el regidor delegat de Festes. El senyor Mañá puntualitza que ell no té res a dir del senyor Añó, perquè considera que és dels pocs regidors de l'equip de govern que es dedica a gestionar i no a fer política, i per tant no és un tema que el senyor Mañá vulga centrar en ell, sinó en el càrrec. Considera que si es posa com a president de Festes a un responsable polític, el primer que es pensa és que s'està polititzant la comissió de Festes, que és el que pensaria qualsevol --diu Mañá--, i als els estatuts també es parla de què el president podrà vetar qualsevol decisió que puga adoptar la comissió de Festes.

El senyor Mañá diu que la comissió de Festes sempre ha tingut un president i no hi ha hagut mai problemes, per tant el seu grup no entén perquè ara s'ha de canviar el sistema. Explica que la comissió de Festes fins ara també portava un control, i no veu la necessitat d'introduir un càrrec polític com a president de la comissió de Festes, per tant, el seu grup, en aquest punt, votarà en contra.

Senyor Compte:

El senyor Compte manifesta en el seu torn de paraula que el seu grup s'abstindrà. Considera que els càrrecs polítics estan per al que estan, i la ciutadania ha de ser la que democràticament trie els seus representants en aquest tipus d'òrgans, que cadascú té el seu lloc, i el lloc dels polítics és l'Ajuntament.

Senyor Añó:

El senyor Añó pren la paraula i diu que està completament en desacord amb el que diu el senyor Mañá, perquè considera que el regidor de Festes ha de ser el president la comissió, i el motiu és que la responsabilitat de la comissió recau sobre el president, tant per als problemes com per als mèrits, així com el fet que és el sempre president qui té l'última paraula, per tant, ho considera lògic. El senyor Añó afig que açò no té perquè polititzar la comissió de Festes, i considera que és el contrari: la comissió de Festes té tota la llibertat, els seus components són lliures per fer el que consideren respectant el pressupost assignat, i el regidor simplement dóna el vistiplau al que fa la Comissió. A més --diu el senyor Añó--, la comissió de Festes en aquestos moments està funcionant bé, els seus components estan còmodes i treballen a gust. Creu que la decisió és positiva i que serà per a bé. No obstant això --apunta--, seran les primeres festes amb aquest nou reglament, i quan passen ja es podrà fer una valoració.

Senyor Mañá:

Pren la paraula el senyor Mañá i reitera que no entén el canvi. No obstant això --diu--, l'equip de govern és el responsable de la decisió i no tractarà de convéncer-los del contrari,;ara bé, tampoc el convenceran a ell de les bondats d'aquesta decisió. El senyor Mañà insisteix que el seu grup votarà en contra.

Senyor Compte:

El senyor Compte en un segon torn de paraula diu que poden comptar amb el seu grup per tal de col·laborar amb qualsevol assumpte relacionat amb les Festes Patronals, tant el regidor com la Comissió. Tal volta --diu el senyor Compte-- s'hagueren pogut llevar atribucions al president, però el seu grup considera que traure aquesta figura després de tans anys, no és el més adequat, i no li sembla elegant que hi haja un polític com a president de la comissió de Festes, per tant, s'abstindran.

Senyor Añó:

Per finalitzar, el senyor Añó diu que no s'ha presentat cap problema per la Presidència de la comissió de Festes, i s'ha considerat que si tota la responsabilitat cau sobre el regidor de Festes, que siga aquest qui assumisca la Presidència. Diu que abans s'ha dit que ell com a regidor gestiona i no fa política, el senyor Añó, en canvi, creu que a l'Ajuntament s'està per fer política i que la gestió és el dia a dia. Exposa que ell té assignades dues àrees de contacte amb la gent, i que si per això ho volen catalogar de gestió, doncs ben dit està.

Per finalitzar, agraeix al senyor Compte el seu oferiment i també la col·laboració que sempre tenen per part de tots. El senyor Añó els recorda que la comissió de Festes és oberta per si l'any vinent volen formar-ne part, ells ja saben que la gent d'aquesta comissió són persones voluntàries que treballen per al poble, per a la seua ciutat desinteressadament, i per tant se'ls ha de donar les gràcies per la feina que fan que és d'admirar.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE de Benicarló i Compromís-Esquerra Republicana del País Valencià) 7 vots en contra (grup municipal del Partit Popular) i 3 abstencions (grup municipal Ciutadans-C'S Benicarló)

20. DICTAMEN A LA PROPOSTA DEL CONSELL MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL DE NOMENAMENT DE LA PERSONA DESTACADA, EN L'ÀMBIT DE L'ACCIÓ SOCIAL, 2017

Expt.: BS-39/2017.

Dono compte del dictamen de la Comissió Informativa de l'Àrea de Benestar Social, Sanitat, Participació Ciutadana i Joventut, que va tenir lloc el dia 19 de juny de 2017, del següent tenor literal:

«La presidenta dóna compte en relació a l'elecció per a 2017, de la persona destacada a l'àmbit de l'acció social, que enguany s'ha realitzat una proposta per part de l'Ajuntament al Consell Municipal de Benestar Social.

La proposta presentada fa referència al reconeixement a la labor feta per Candela, Mariona i Daniela per la seva implicació en el projecte de les «polseres Candela», projecte que ha aconseguit recaptar més d'un milió d'euros que han anat destinats a la investigació del càncer infantil.

En reunió del Consell Municipal de Benestar Social celebrada el dia 14 de juny de 2017 es va acordar, per unanimitat dels membres participants, proposar la designació de Candela, Mariona i Daniela com a persones destacades en l'àmbit de l'acció social per a l'any 2017.

Per tot el que s'ha exposat, la presidenta i regidora delegada de Benestar Social proposa a la Comissió Informativa de Benestar Social, Sanitat, Participació Ciutadana i Joventut l'adopció dels acords següents:

Primer. Dictaminar favorablement el nomenament de persones destacades en l'àmbit de l'acció social per a l'any 2017 a Candela, Mariona i Daniela.

Segon. Sotmetre aquest dictamen al Ple de l'Ajuntament per a la seua aprovació.»

La presidenta sotmet la proposta a dictamen i els membres de la Comissió Informativa de Benestar Social, Participació Ciutadana i Sanitat assistents, l'aproven per unanimitat.»

Deliberació:

Senyora Escudero:

La senyora Escudero, Regidora delegada de l'Àrea de Serveis de Benestar Social i Sanitat, explica l'expedient i la proposta d'acords.

Senyor Compte:

El senyor Compte apunta que es porta avui per aprovar aquestos acords a proposta del Consell Municipal de Benestar Social, i que ha estat la societat civil la que proposa aquest reconeixement. Diu que el seu grup considera que aquestes xiquetes són tot un exemple i per tant ratifiquen els acords perquè ho consideren més que merescut.

Votació:

Sotmés el dictamen transcrit a votació del Ple de la corporació, s'aprova per unanimitat dels membres assistents.

MOCIONS:

1. MOCIÓ PER A RECLAMAR L'AUGMENT DE L'ASSIGNACIÓ PRESSSUPOSTÀRIA ALS PGE PER A LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal, se sotmet a consideració de la corporació la moció presentada pels portaveus dels grups municipals PSPV-PSOE Benicarló i Compromís-ERPV, de data 29 de juny de 2017, que es transcriu a continuació:

«Carlos Flos, com a portaveu suplent del grup municipal i Marta Escudero, com a portaveu suplent del grup municipal Benicarló, a l'empar del que preveu l'article 116 de la llei 8/2010 de la Generalitat, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, presenta la següent moció per a la seua inclusió i debat en l'orde del dia de la pròxima sessió ordinària del ple, per al seu debat i votació.

MANIFESTEM:

Que la quantia assignada al Programa 232C "Actuacions per a la prevenció de la violència de gènere" previst en el Projecte de Pressupostos de l'Estat per a 2017 presentat pel Govern, puja, després de la pressió política i social dels col·lectius feministes, a 31,7 milions d'euros, que és un 25,7% més que el 2016 però continua sent un 2,20% menys que el 2010. Així mateix, congela en 19.741.840 EUR el Programa 232B "Igualtat entre dones i homes", un 41,2% menys que el 2010.

Els 51,4 milions d'euros que sumen els dos són el 0,00011% de les despeses del Projecte de Pressupostos de l'Estat per a 2017 (443.133.000 d'euros), percentatge ridícul del que s'ha anomenat pomposament des de novembre de 2016 "Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere "

Si no s'augmenta significativament en els PGE 2017, almenys en 120 milions d'euros, el Programa 232C "Violència de Gènere", un "Pacte d'Estat" seria una ofensa i una burla a totes les dones que pateixen o han patit violència de gènere, és a dir, per als 4 milions de dones que, segons la Macroenquesta 2015 del Govern, pateixen violència de parella (2,5 milions de dones) o sexual fora de la parella (1,5 milions). És seguir sense assignar ni un euro a la prevenció en els àmbits educatiu, sanitari i de mitjans de comunicació, no cobrir la prevenció i atenció a la violència sexual que exigeix el Conveni d'Istanbul (vigent des del 2014), no millorar la resposta policial i judicial i no cobrir el cost dels serveis jurídics, psicològics i socials en les Entitats Locals establerts en l'art.19 de la Llei O 1/2004.

Tampoc es poden fer polítiques per a les dones sense les dones. La suposada obertura a les organitzacions de dones del Grup de Treball de l'Observatori de Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat és inoperant, perquè només serveix per relatar centenars de propostes sense discutir-les ni buscar acords que conformen l'informe final de l'Observatori al juny de 2017.

Per tot açò, proposem al Ple de l'Ajuntament de Benicarló adoptar el següent acord:

ACORD

PRIMER. Instar el Govern de l'Estat a modificar en els Pressupostos Generals de l'Estat 2017 l'assignació destinada, en els termes abans esmentats, tant per a la lluita contra la violència de gènere, com en relació a les polítiques d'igualtat.»

Deliberació:

Senyora Escudero:

La senyora Escudero, regidora delegada de l'Àrea de Serveis de Benestar Social i Sanitat, explica la moció i la proposta d'acords.

Senyor Mañá:

El senyor Mañá pren la paraula i diu que quan l'equip de govern va presentar la proposta de la moció a la Junta de Portaveus, el seu grup en el que no va estar d'acord és en la forma. Quant a per què i com es fan les coses, tant personalment com en l'àmbit de grup, sempre estarà al costat de tot el que vaja de cara a actuacions per a prevenir la violència de gènere i per obtenir la necessària igualtat entre dones i homes.

Explica el senyor Mañá que la iniciativa és molt lloable i va sortir d'un bolc, d'una dona activista feminista que té un bloc, que el que pretenia era que el dia 19, coincidint que era l'últim dia per presentar modificacions als pressupostos es feren unes mobilitzacions i, efectivament, hi va haver col·lectius, associacions, ONGS, i ajuntaments que es van adherir, i la idea principal era plantar-se davant dels ajuntaments d'una forma espontània. Això --diu-- ha tingut una acceptació, que ell desconeix i que la senyora Escudero diu que ha estat en l'àmbit de tota Espanya, però si s'entra dins del bloc posa: «objetivo, 120.000.000 EUR.», i el senyor Maña pregunta i perquè 120 i no 240. El senyor Mañá diu que, en definitiva, s'ha de ser més rigorós. Afig que el seu grup considera que quan es fan els números el que s'ha de fer és presentar les esmenes que es consideren, fer les pressions que calguen i aconseguir que s'augmente la partida que inicialment hi havia.

Segueix el senyor Mañà amb la seua intervenció i diu que si es vol ser rigorós i canviar polítiques antigues, el que s'ha de fer és mirar quins programes s'han presentat, quines quanties es destinen a aquestos programes i com es justifiquen. Si s'està demanat una modificació dels Pressupostos Generals de l'Estat, s'haurà de dir d'on han de sortir els diners d'aquestes partides, perquè no es suficient dir «120» sense especificar on es destinaran, com es farà, i no diu --especifica-- que es faça malament, però s'ha de ser una mica més rigorós, per tant, en aquest punt s'abstindran, no per estar en contra d'aquest tipus de polítiques, sinó per la forma en què es fa i per considerar que la manera de sol·licitar-ho no és el suficient seriosa per a rebre el seu suport.

Senyor Martí:

El senyor Martí en la seua intervenció exposa que el seu grup està en contra, no solament de la violència de gènere, sinó en contra de tot tipus de violència, però que està fora del seu àmbit d'actuació i de decisió com a ajuntament. No sabem --diu Martí-- si en fan falta 120 i d'on sortiran, si s'hauran de baixar les pensions un 1% o apujar els impostos un 3%. Diu que es plantegen moltes incògnites amb el fet de passar d'una quantitat a una altra, i el seu grup creu que és un tema que està fora del seu àmbit i de la seua capacitat de decisió, per tant, en aquest punt, s'abstindran.

Senyora Escudero:

La senyora Escudero apunta que no són els regidors qui ho han de valorar econòmicament, i que hi ha tècnics treballant en aquesta qüestió. Diu la senyora Escudero que si han entrat al bloc hauran vist que aquest és una agenda que s'anomena alerta feminista que alerta de tots els actes que es van produint a tot l'estat espanyol referents a la lluita feminista. Puntualitza que el que recollia el bloc era l'alerta, organitzacions en defensa dels drets de la dona, que s'han unit i han fet una proposta justificada perquè es destinen més diners a la lluita contra la violència de gènere. Escudero afirma que dir que no és un tema seriós que hi haja una organització ciutadana de carrer que detecta una necessitat i que la trasllada a la part política, no és la primera vegada que ho escolta, i que li dol que no es valore com una cosa seriosa una opinió ciutadana, que no ve d'una senyora d'un bloc sinó d'un moviment molt potent. La senyora Escudero explica que es va portar fins i tot als centres eductius, on també va haver-hi ressò; els ajuntaments que en un principi volien desmarcar-se perquè es visualitzarà bé que era una proposta ciutadana, a la fi van voler també participar i llavors va ser quan es va proposar el fer una moció per tal de donar suport, per això les presses de dilluns quan va proposar en Junta de Portaveus aprovar aquesta moció.

En referència a què no és competència dels ajuntaments, la Senyora Escudero diu que els ajuntaments són la porta d'entrada al sistema, el primer lloc on les dones que pateixen violència de gènere accedeixen i reben atenció abans de ser dirigides a altres administracions. Dels 31.000.000 EUR que s'han destinat als pressupostos anuals --recalca--, només 7.000.000 EUR seran distribuïts entre les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, per tant, la quantitat que pot arribar a Benicarló serà molt petita, i el que passa és que s'acaba fent un esforç municipal amb els pressupostos propis per tal de fer nombroses activitats a Benicarló per l'empoderament de les dones que han patit violència de gènere, i si no apleguen els diners, serà molt difícil fer aquestes polítiques. La senyora Escudero recorda que als pressupostos hi ha un 25% d'augment respecte al 2016, però no compensa el camí de les retallades que es porten des d'abans del 2010. Escudero es pregunta què se li dirà a una dona quan vinga l'Ajuntament de Benicarló i necessite suport psicològic o un internament en un centre d'acollida o reorientació laboral: que a Benicarló no poden atendre-la perquè no tenim diners? Segons Escudero, la violència de gènere és un tema de responsabilitat d'Estat i com a tal l'Estat s'ha de pronunciar.

Continua la senyora Escudero amb la seua intervenció dient que quan es volen buscar diners es troben, i de fet la partida destinada a atendre els accidents de tràfic està valorada en 740 milions d'euros enfront del 31 destinats a la violència de gènere. Pel que fa a que la violència de gènere --apunta-- és una de les causes de mort prematura de les dones, i la diferència és enorme. Amb això, però, no vol dir que els 740 destinats als accidents de tràfic no estiguen bé.

Diu la senyora Escudero, per acabar, que la petició dels diners està justificada en tots els documents que acompanyen la proposta, i no és una ocurrència d'una senyora d'un bloc que va dir que 120 li cauen millor que els 35, sinó que és una proposta totalment motivada i que assegura els drets humans vulnerats mitjançant la violència de gènere, que no es poden garantir sense recursos i ella el que té clar és que el preu de la vida de les dones no és negociable i per tant no cap parlar de xifres.

Senyor Mañà:

El senyor Mañà diu que a ell li dol que li dolga. Afirma que l'última part de la intervenció de la senyora Escudero no li agradat gens perquè pareix que estiga utilitzant la violència contra les dones per tractar de justificar el seu argument i considera el senyor Mañá que aquesta no és la línia.

Continua amb la seua exposició dient que quan es planteja una moció, es pot plantejar perquè qui la planteja ja sap que diga el que diga s'aprovarà o no s'aprovarà, o es planteja una moció explicant a l'altra part en què consisteix la proposta. Diu que quan es dóna un paper amb alguna cosa sense cap tipus més d'explicació, com les que està donant ara, encara que siguen parcials, s'ha de perdre el temps, com ell va fer, en consultar en què consistia perquè no va rebre cap explicació, i això hauria de ser innecessari, perquè ell entén que quan es presenta una moció s'ha de traslladar a l'altra part i explicar en què consisteix i defensar-la i explicar-la si es vol arribar a un consens. Insisteix en què en aquest cas hi ha hagut molt poca explicació i la regidora s'hauria hagut de preocupar més si el que es pretenia realment era obtenir un suport a aquesta moció. Conclou que l'abstenció ve per un defecte de forma per falta d'informació.

Senyor Martí:

El senyor Martí en un segon torn de paraula diu que el seu grup considera que qualsevol tipus de violència és un problema de la societat i que s'ha de donar suport a les mesures per resoldre-ho. Creu que el fet que s'estiga parlant d'açò possiblement és positiu i que està clar que sense recursos no s'avança prou. Diu que el seu grup el que apunta simplement és que no es veuen capacitats per analitzar i veure d'on es trauran els diners, si en són suficients o no, o si es trauran d'una altra partida on puguen ser tan necessaris com per a aquesta, i senzillament s'abstenen perquè consideren que està fora del seu àmbit, i no perquè pensen que no siga important que sí que ho és.

Senyora Escudero:

La senyora Escudero en aquesta intervenció li contesta al senyor Mañá i li diu que ella li va passar l'enllaç on estava tota la informació, els ajuntaments adherits, les entitats, els vídeos, etc., el mateix dia que els va passar la moció. Afirma que el dia de la Junta de Portaveus, els va explicar tot el que sabia sobre la moció, i fins i tot van debatre apuntant el senyor Mañà que s'havia apujat la xifra. Dit tot açò, la senyora Escudero li pregunta al senyor Mañá que quan el seu grup ha passat alguna moció a la Junta de Portaveus, quina informació és la que ha donat. El sistema que s'ha seguit és el mateix que en aquesta: es porta la moció i es parla d'ella en Junta.La senyora Escudero, sobre el tema de si estan o no capacitats que ha apuntat el senyor Martí, contesta que és un tema de prioritats: si l'Ajuntament de Benicarló vol demanar més diners, doncs ho fa, i es vol demanar perquè es vol disposar de més diners, mitjançant una transferència del Govern central, per tal de portar a terme actuacions per lluitar contra la violència de gènere.Per finalitzar, la senyora Escudero diu que els ha preparat un gràfic que va des del 2006 fins al 2016, amb l'aportació pressupostària que hi ha hagut durant aquestos anys per a la lluita contra la violència de gènere, i que és dramàtica la davallada que s'ha patit. Assenyala que el que s'està demanant és una mica més que en 2006 i, per tant, considera que està més que justificat demanar diners. La senyora Escudero diu que ja són 45 les dones que han mort en el que va d'any i no se n'alegra gens, que li dol igual que li dol l'altre, que en són 800 des que es porta el registre des del 2006, i que per tant són xifres que no deixen cap dubte que demanar diners per tal de combatre la violència de gènere està més que justificat.

Senyora Miralles, alcaldessa:

L'alcaldessa vol puntualitzar que les mocions, segons el ROF, es poden presentar fins a últim moment abans de la celebració del Ple per part de qualsevol grup polític, sense donar cap explicació més. Si es porten a la Junta de Portaveus és perquè hi ha un acord no escrit per tal de poder-les consensuar abans de presentar-se, puntualitza. L'alcaldessa considera també que en aquest cas la senyora Escudero ho ha explicat molt bé i que és més que suficient.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE Benicarló i Compromís-ERPV) i 10 abstencions (grups municipals del Partit Popular i Ciutadans C's Benicarló).

2. MOCIÓ PER LA IMPLANTACIÓ D'UN PLA DE MANTENIMENT D'ESCOLES D'INFANTIL I PRIMÀRIA

«Carlos Flos, com a portaveu suplent del grup municipal Pspv-Psoe Benicarló i Marta Escudero, com a portaveu suplent del grup municipal Compromís-ERPV Benicarló, a l'empar del que preveu l'article 116 de la llei 8/2010 de la Generalitat, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, presenta la següent moció per a la seua inclusió i debat en l'orde del dia de la pròxima sessió ordinària del Ple, per al seu debat i votació.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La situació d'asfíxia financera dels ajuntaments de les comarques del Nord, provocada principalment per l'infrafinançament, ha provocat que moltes escoles no hagen pogut fer totes les actuacions de manteniment que caldria. Cal recordar que la competència del manteniment de les escoles d'Infantil i Primària és dels ajuntaments, i que pel mal finançament no sempre compten amb els fons necessaris per mantindre en bones condicions un parc d'escoles generalment envellit.

Davant d'esta situació, institucions com ara la Diputació de València, amb l'assessorament tècnic i la col·laboració de la Conselleria d'Educació, han decidit destinar en el pressupost de 2017 un total de 7 milions d'euros per a ajudes directes a municipis per al manteniment d'escoles. Es tracta de injectar recursos als municipis per tal de cobrir les mancances de finançament local que dificulten poder atendre totes les actuacions necessàries de manteniment de les escoles.

Per tot açò, proposem els següents acords:

ACORDS

PRIMER. Que la Diputació de Castelló impulse un pla de manteniment d'escoles en col·laboració amb la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

SEGON. Que es planifiquen les actuacions amb les tècnics de la Conselleria d'Educació, ja que són els que disposen d'informació centralitzada sobre l'estat de manteniment de cada escola.

TERCER. Que s'establisca una línia d'ajudes i es done prioritat als centres que necessiten una actuació més urgent, atenent criteris tècnics.»

Deliberació:

Senyor Bueno:

El senyor Bueno, regidor delegat d'Educació, explica la moció i la proposta d'acords.

Senyor Mañà:

El senyor Mañà pren la paraula i diu que aquesta moció naix morta abans de començar. Apunta que va haver un Ple a la Diputació el 23 de maig del 2017 on es va tractar una moció amb els mateixos termes, a iniciativa del grup Compromís i amb una esmena del Partit Socialista del País Valencià, i també diu que aquesta va ser desestimada amb els vots en contra del Partit Popular i l'abstenció de Ciutadans. Dit tot açò, quan ara es diu d'instar a la Conselleria i a la Diputació, afirma que pareix que s'està demanant a la Conselleria que faça un pla o que pose diners, o bé es demana a la Diputació?, pregunta el senyor Mañà. No obstant això, assenyala el senyor Mañà que a la moció no posa això, que el que proposa la moció és sol·licitar a la Conselleria d'Educació que demane a la Diputació de treballar en un pla de manteniment, però treballar és que la Conselleria aporte la part tècnica per tal que els seus tècnics diguen les coses que s'han de fer. Qui ha de posar els diners per a fer-ho és la Diputació. La Conselleria simplement posa els seus tècnics.

El senyor Mañá exposa que instar a la Diputació quan ja ha dit que no, no té massa sentit, i recalca que el que sí que va dir la Diputació és que abans es feien uns plans provincials d'obres i serveis on s'anava a unes obres determinades i només eren per a obres, però que ara els diners que donen als ajuntaments, se'ls poden gastar en el que consideren.

El senyor Mañá continua la seva intervenció dient que ell seria partidari de fer un estudi a nivell local de les mancances i necessitats de les nostres escoles, bé siga per part nostra o amb la col·laboració de la Generalitat, i establir una planificació dins dels pressupostos successius, estiga el grup que estiga, per tal que aquestes obres de manteniment es facen. El senyor Mañá considera que açò seria més positiu.

Senyor Martí:

Pren la paraula el senyor Martí i diu que considera que està fora del seu àmbit d'actuació. Així i tot, puntualitza, com més diners vinguen millor, però la resta de grups ja sap que Ciutadans el que vol és eliminar les diputacions, i que els diners que fagociten les diputacions, siguen transferits, encara que siga en part, a les administracions locals que són les més properes al ciutadà i en perceben més directament les necessitats. Apunta el senyor Martí que el seu grup no sap ara mateix si la Diputació té superàvit, si pot finançar o no, i per tant està fora del seu àmbit de decisió i actuació, per tant, el seu grup s'abstindrà.

Senyor Bueno:

Pren la paraula el senyor Bueno i diu que sí que és cert que açò és una moció que ja va presentar Compromís a la Diputació, que no va ser aprovada i que des de molts ajuntaments de la província s'ha iniciat una campanya intentant consensuar una moció. Considera que s'ha de ser més seriosos i que en algun moment, un director territorial com va ser Francisco Baila, plantejava que el manteniment de les escoles l'havia de fer Conselleria. Per tant --diu--, s'hauria de començar a debatre aquest pla i a assumir cadascú el que li pertoca, perquè no pot ser que l'Ajuntament, amb el volum de despesa que suporta, també haja d'assumir molts dels costos, alguns dels quals en aquests moments s'estan deixant per falta de diners, com per exemple del que s'ha de fer al CEIP Marqués de Benicarló i no es pot fer perquè no hi ha diners, o el projecte de canviar la coberta del Francisco Catalán, que tampoc es pot fer perquè val més de 100.000 EUR.

Estima el senyor Bueno que la petició a Conselleria que es formula a la moció s'ha de fer, i que també ha d'entrar, per tal de començar a discutir i valorar açò conjuntament amb la Diputació i els ajuntaments per tal d'esmenar aquestes mancances que fan que els col·legis públics s'estiguen deteriorant ràpidament.

Senyor Mañà:

En un segon torn de paraula el senyor Mañá exposa que està d'acord amb el senyor Martí. Afirma que des del seu grup volen que es facen les coses, però que hi ha uns representants polítics que estan a la Diputació i a la Generalitat Valenciana, que en definitiva nosaltres som els perjudicats i els qui paguen, però que en últim terme són ells els que han de prendre aquestes decisions i, des dels ajuntaments, el que es pot fer és animar-los que prenguen les mesure adients i que es deixen d'enfrontaments, bé siga a nivell de Diputació o de Generalitat Valenciana.

El sneyor Mañá diu que està d'acord que la Generalitat ha de participar més, que s'han de buscar solucions i que a nivell local es facen planificacions per tal de mantenir els centres amb ajudes d'altres instàncies, que de fórmules n'hi ha, i al final als ajuntaments sempre els toca traure d'on no n'hi ha per tal d'atendre obligacions que no sempre són d'ells. El senyor Mañà recalca que ell està conforme que s'han de fer coses, però que és des d'altres instàncies, que s'ha de fer, i no des d'ací.

Senyora Miralles, alcaldessa:

Pren la paraula l'alcaldessa i diu que s'han dit algunes coses interessants.Diu que el senyor Martí ha dit que no sabem quins romanents hi ha a la Diputació. Ella, en canvi, diu que sí que ho sabem, perquè allí Ciutadans té representants del seu Partit i ho pot preguntar igual que ella. L'alcaldessa apunta que els romanents que té la Diputació són de molts milions d'euros, i la Diputació el que està fent és fer de banc, avançant diners als ajuntaments i cobrant-los els interessos. A la Diputació de València --afirma--, els diners que té la Diputació reverteixen directament cap als ajuntaments, i la Diputació de Castelló no ho està fent.Al senyor Mañà, l'alcaldessa li diu que de la primera intervenció a la segona, ha canviat el discurs, que en la primera era tot que no i a la segona ja ha dit que s'ha de asseure's a veure com es solucionen aquestes qüestions per part de tots. La senyora Miralles considera que la Diputació de Castelló hauria de tenir més en compte a tots els ajuntaments, i que els diners s'haurien de repartir d'una altra manera. La Diputació fa convenis singulars amb un criteri discrecional --apunta--, generalment afavorint a municipis governats pel seu grup, i als altres els toca poca cosa. L'alcaldessa afirma que el més lògic seria que si la Diputació té romanents de tresoreria i diners al banc, que aquesta entitat que és l'ajuntament dels ajuntaments, invertira aquestos diners en els ajuntaments.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 11 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE Benicarló i Compromis-ERPV), 7 vots en contra (grup municipal del Partit Popular) i 3 abstencions (grup municipal Ciutadans C's Benicarló).

3. MOCIÓ PER POSAR DE MANIFEST EL REBUIG MUNICIPAL DAVANT L'APROVACIÓ DEL RD 638/2016, DE 9 DE DESEMBRE, QUE HA MODIFICAT EL REGLAMENT DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC, EN ESTABLIR NOVES LIMITACIONS ALS USOS DEL TERRITORI PER MOTIUS DE RISC D'INUNDABILITAT

Els Grups Municipals del PSPV-PSOE i de Compromís-ERPV de l'Ajuntament de Benicarló, de conformitat amb allò previst en el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, eleva al Ple municipal, per a la seua inclusió en el proper ordre del dia del Ple, la següent MOCIÓ, per al seu debat i votació, prèvia inclusió en l'ordre del dia de la sessió, sobre la base dels següents:

ANTECEDENTS:

I. REGULACIÓ LEGAL DE LES OCUPACIONS URBANÍSTIQUES EN ZONES INUNDABLES APROVADA EN EL REGLAMENT ESTATAL DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC.

El passat dia 29 de desembre de 2016 es va publicar al Bolletí Oficial de l'Estat el Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual s'han modificat, entre altres normes reglamentàries, determinats articles del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d'11 d'abril del Govern central.

En una primera instància, cal dir que eixa norma s'ha aprovat pel Govern central sense cap consulta prèvia específica als ajuntaments, que es veuran directament afectats en l'exercici de les seues competències, ni s'ha sotmès a cap procediment d'informació pública prèvia que haja permès la participació ciutadana, incomplint-se així les determinacions legals vigents en la matèria.

En segona instància, i ja entrant a analitzar el seu contingut, cal dir que, per una banda, l'article primer d'eixe Decret 638/2016 ha modificat l'article 9.2 del Reglament del domini públic hidràulic, per a remetre als nous articles 9 bis, ter i quater, la determinació de les activitats concretes que podran ser autoritzables en les anomenades com a zones de «flux preferent» (ZFP) pel seu risc d'inundabilitat en zones de policia (dintre dels 100 metres de distància horitzontal --que podrà ser ampliada-- en relació amb els límits exteriors dels barrancs, rius o zones inundades).

Cal tenir en compte que eixa ZFP és definida en el Reglament com «aquella zona constituïda per la unió de la zona o zones on es concentra preferentment el flux durant les avingudes, o via de desaigüe intens, i de la zona on, per a l'avinguda de 100 anys de període de retorn, es puguen produir danys greus sobre les persones i els béns», i que s'ha delimitat per part del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient atenent a la informació que té al seu abast el Govern, que és la cartografia de riscs de perillositat d'inundació.

Per altra banda eixe mateix article ha afegit eixos nous articles 9 bis, ter i quater al Reglament estatal del Domini Públic Hidràulic, que estableix a partir d'ara les següents limitacions d'usos en eixes zones:

A). Per als «sòls rurals», entenent-se per aquests tots els que «es troben en la data d'entrada en vigor del Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, en la situació bàsica de sòl rural del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre», on no es permetran les noves instal·lacions de les següents activitats o usos:

«1.

a) instal·lacions que emmagatzemen, transformen, manipulen, generen o aboquen productes que pogueren resultar perjudicials per a la salut humana i l'entorn (sòl, aigua, vegetació o fauna) com a conseqüència del seu arrossegament, dilució o infiltració, en particular estacions de subministrament de carburant, depuradores industrials, magatzems de residus, instal·lacions elèctriques de mitjana i alta tensió; o centres escolars o sanitaris, residències de persones majors, o de persones amb discapacitat, centres esportius o grans superfícies comercials on puguen donar-se grans aglomeracions de població; o parcs de bombers, centres penitenciaris, instal·lacions dels serveis de Protecció Civil.

Edificacions, obres de reparació o rehabilitació que suposen un increment de l'ocupació en planta o del volum d'edificacions existents, canvis d'ús que incrementen la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns enfront de les avingudes, garatges subterranis, soterranis i qualsevol edificació sota rasant i instal·lacions permanents d'aparcaments de vehicles en superfície.
Acampades, zones destinades a l'allotjament en els càmpings i edificis d'usos vinculats.
Depuradores d'aigües residuals urbanes, excepte en aquells casos en què es comprove que no hi ha una ubicació alternativa o, en el cas de xicotetes poblacions, que els seus sistemes de depuració siguen compatibles amb les inundacions. En aquests casos excepcionals, es dissenyaran tenint en compte, a més dels requisits previstos en els articles 246 i 259 ter, el risc d'inundació existent, incloent-hi mesures que eviten els eventuals danys que puguen originar-se en les seues instal·lacions i garantint que no s'incrementarà el risc d'inundació en l'entorn immediat, ni aigües avall. A més s'informarà l'organisme de conca dels punts de desbordament en virtut de la disposició addicional segona. Queden exceptuades les obres de conservació, millora i protecció de les ja existents.
Hivernacles, tancaments i tanques que no siguen permeables, com ara els tancaments de mur de fàbrica estancs de qualsevol classe.
Granges i vivers d'animals que hagen d'estar inclosos en el Registre de explotacions ramaderes.
Farciments que modifiquen la rasant del terreny i suposen una reducció significativa de la capacitat de desaigüe. Aquest supòsit no és d'aplicació als farciments associats a les actuacions previstes en l'article 126 ter, que es regiran pel que estableix el dit article.
Arreplegades de materials que puguen ser arrossegats o puguen degradar el domini públic hidràulic o emmagatzematge de residus de qualsevol tipus.
Infraestructures lineals dissenyades de manera tendent al paral·lelisme amb el llit. Excepcionalment, quan es demostre que no hi ha una altra alternativa viable de traçat, podrà admetre's una ocupació parcial de la zona de flux preferent, minimitzant sempre l'alteració del règim hidràulic i que es compense, si és el cas, l'increment del risc d'inundació que eventualment poguera produir-se. Queden exceptuades les infraestructures de sanejament, abastiment i altres canalitzacions subterrànies així com les obres de conservació, millora i protecció d'infraestructures lineals ja existents. Les obres de protecció enfront d'inundacions es regiran pel que estableix els articles 126, 126 bis i 126 ter.

2. Excepcionalment es permet la construcció de xicotetes edificacions destinades a usos agrícoles amb una superfície màxima de 40 m2, la construcció de les obres necessàries associades als aprofitaments reconeguts per la legislació d'aigües, i aquelles altres obres destinades a la conservació i restauració de construccions singulars associades a usos tradicionals de l'aigua, sempre que es mantinga el seu ús tradicional i no permeten, en cap cas, un canvi d'ús excepte el condicionament museístic, sempre que es reunisquen els requisits següents:

a) No represente un augment de la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns enfront de les avingudes.

b) Que no s'incremente de manera significativa la inundabilitat de l'entorn immediat, ni aigües avall, ni es condicionen les possibles actuacions de defensa contra inundacions de la zona urbana. Es considera que es produeix un increment significatiu de la inundabilitat quan a partir de la informació obtinguda dels estudis hidrològics i hidràulics, que en cas necessari siguen requerits per a la seua autorització i que definisquen la situació abans de l'actuació prevista i després d'aquesta, no es deduïsca un augment de la zona inundable en terrenys altament vulnerables.

3. Tota actuació en la zona de flux preferent hi haurà de comptar amb una declaració responsable, presentada davant de l'Administració hidràulica competent i integrada, si és el cas, en la documentació de l'expedient d'autorització, en què el promotor expresse clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, i es compromet a traslladar aqueixa informació als possibles afectats, amb independència de les mesures complementàries que crega oportunes adoptar per a la seua protecció. La dita declaració serà independent de qualsevol autorització o acte d'intervenció administrativa prèvia que haja de ser atorgada pels distints òrgans de les Administracions públiques, amb subjecció, almenys, a les limitacions d'ús que s'estableixen en aquest article. En particular, aquestes actuacions hauran de comptar amb caràcter previ a la seua realització, segons siga procedent, amb l'autorització en la zona de policia en els termes que preveu l'article 78 o amb l'informe de l'Administració hidràulica de conformitat amb l'article 25.4 del TRLA (en aquest cas, a menys que el corresponent Pla d'Ordenació Urbana, altres figures d'ordenament urbanístic o plans d'obres de l'Administració, hagueren sigut informats i hagueren arreplegat les oportunes previsions formulades a aquest efecte). La declaració responsable haurà de presentar-se davant de l'Administració hidràulica amb una antelació mínima d'un mes abans de l'inici de l'activitat en els casos en què no haja estat inclosa en un expedient d'autorització.»

Això suposa que en eixes ZFP, que són totes aquelles que la cartografia temàtica del Ministeri de Medi Ambient entén que poden ser inundables en un període temporal de 100 anys (i altres condicions previstes en el Reglament estatal), on la classificació del sòl siga no urbanitzable, urbanitzable (amb programa o no aprovat), o inclús urbà, però que no estiga efectivament urbanitzades, no es podrà fer cap nova edificació d'eixa tipologia descrita, incloent usos residencials, industrials, terciaris o dotacionals, amb les úniques excepcions d'allò previst en l'apartat segon d'eixe nou article 9 bis.

B).- Per als «sòls urbanitzats», d'acord amb allò previst en l'article 21.3 i 4 de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, que són els sòls urbans efectivament urbanitzats, sols és permetran les següents activitats o usos:

«[...] noves edificacions, obres de reparació o rehabilitació que suposen un increment de l'ocupació en planta o del volum d'edificacions existents, canvis d'ús, garatges subterranis, soterranis i qualsevol edificació sota rasant i instal·lacions permanents d'aparcaments de vehicles en superfície, sempre que es reunisquen els següents requisits i sense perjuí de les normes addicionals que establisquen les comunitats autònomes:

a) No representen un augment de la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns enfront de les avingudes, en haver-se dissenyat tenint en compte el risc a què estan sotmesos.

b) Que no s'incremente de manera significativa la inundabilitat de l'entorn immediat ni aigües baix, ni es condicionen les possibles actuacions de defensa contra inundacions de la zona urbana. Es considera que es produeix un increment significatiu de la inundabilitat quan a partir de la informació obtinguda dels estudis hidrològics i hidràulics, que en cas necessari siguen requerits per a la seua autorització i que definisquen la situació abans de l'actuació prevista i després de la mateixa, no es deduïsca un augment de la zona inundable en terrenys altament vulnerables.

c) Que no es tracten de noves instal·lacions que emmagatzemen, transformen, manipulen, generen o aboquen productes que pogueren resultar perjudicials per a la salut humana i l'entorn (sòl, aigua, vegetació o fauna) com a conseqüència del seu arrossegament, dilució o infiltració, en particular estacions de subministrament de carburant, depuradores industrials, magatzems de residus, instal·lacions elèctriques de mitja i alta tensió.

d) Que no es tracte de nous centres escolars o sanitaris, residències de persones majors, o de persones amb discapacitat, centres esportius o grans superfícies comercials on puguen donar-se grans aglomeracions de població.

e) Que no es tracte de nous parcs de bombers, centres penitenciaris o instal·lacions de els serveis de Protecció Civil.

f) Les edificacions de caràcter residencial es dissenyaran tenint en compte el risc i el tipus d'inundació existent i els nous usos residencials es disposaran a una cota tal que no es vegen afectats per l'avinguda amb període de retorn de 500 anys. Podran disposar de garatges subterranis i soterranis, sempre que es garantisca l'estanquitat del recinte per a l'avinguda de 500 anys de període de retorn, i que es realitzen estudis específics per a evitar el col·lapse de les edificacions, tot això tenint en compte la càrrega sòlida transportada i que a més disposen de respiradors i vies d'evacuació per damunt de la cota de la dita avinguda. S'haurà de tindre en compte, en la mesura que siga possible, la seua accessibilitat en situació d'emergència per inundacions.

2. A més d'allò que s'ha exigit en l'article 9 bis.3, amb caràcter previ a l'inici de les obres, el promotor haurà de disposar del certificat del Registre de la Propietat en què s'acredite que hi ha anotació registral indicant que la construcció es troba en zona de flux preferent.»

Finalment, sols per als casos de municipis que tinguen més d'1/3 part de la superfície del seu terme inclosa en aquestes zones de «flux preferent», el nou article 9 quater del Reglament estatal del Domini Públic Hidràulic, es permetrà un «règim especial», que tindrà les següents característiques:

«[....] en els municipis en què almenys un 1/3 de la seua superfície estiga inclosa en la zona de flux preferent o que per la morfologia del seu territori tinguen una impossibilitat material per a orientar els seus futurs desenvolupaments cap a zones no inundables, es podrà permetre com a règim especial la realització de noves edificacions o usos associats en la zona de flux preferent, sempre que complisquen els següents requisits i sense perjuí de les normes addicionals que establisquen les comunitats autònomes:

a) Estiguen ubicats fora de la zona de policia.

b) No incrementen de manera significativa el risc d'inundació existent. Es considera què es produeix un increment significatiu del risc d'inundació quan a partir de la informació obtinguda dels estudis hidrològics i hidràulics, que en cas necessari siguen requerits per a la seua autorització i que definisquen la situació abans de l'actuació prevista i després d'aquesta, no es deduïsca un augment de la zona inundable en terrenys altament vulnerables.

c) No representen un augment de la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns front a les avingudes, en haver-se dissenyat tenint en compte el risc a què estan sotmesos, complint a més amb el que estableix l'article 9 ter.1.f).

d) No es permetrà la construcció d'instal·lacions que es troben entre les contingudes en l'article 9 bis.1.a), e) i h), ni grans superfícies comercials on puguen donar-se grans aglomeracions de població.

e) No es permetrà, llevat que quan amb caràcter excepcional es demostre que no existeix una altra alternativa d'ubicació, el nou establiment de serveis o equipaments sensibles o infraestructures públiques essencials per al nucli urbà com ara: hospitals, centres escolars o sanitaris, residències de persones majors o de persones amb discapacitat, centres esportius, parcs de bombers, depuradores, instal·lacions dels serveis de Protecció Civil o semblants. Per a aquests casos excepcionals, les infraestructures requerides no hauran d'incrementar de manera significativa la inundabilitat de l'entorn immediat ni aigües avall, de manera que no es produïsca un augment de la zona inundable en terrenys altament vulnerables. Igualment, no condicionaran les possibles actuacions de defensa contra inundacions de la zona urbana, ni representaran un augment de la vulnerabilitat de la seguretat de les persones o béns enfront de les avingudes, en haver-se dissenyat tenint en compte el risc a què estan sotmeses, complint a més amb el que estableix l'article 9 ter.1.f); per a això es realitzaran els oportuns estudis hidrològics i hidràulics que definisquen la situació abans de l'actuació prevista i després d'aquesta.

2. A més d'allò que s'ha exigit en l'article 9 bis.3, amb caràcter previ a l'inici de les obres, el promotor haurà de disposar del certificat del Registre de la Propietat en què s'acredite que hi ha anotació registral que indique que la construcció es troba en zona de flux preferent.»

El resultat potser en molts casos la inviabilitat de facto de la edificació en sols que actualment estan classificats com a urbanitzables o urbans (encara que puguen tenir la condició legal de «solars») i que estan inclosos en les ZFP.

En eixe sentit, ha de destacar-se el fet que la delimitació dels àmbits de les ZFP s'haja aprovat pel govern a finals de l'any 2015 fa que no haja estat possible que es tinga en compte en tots els instruments de planejament municipal aprovats amb anterioritat que han classificat sòls ara inclosos en eixos àmbits com a «urbans» i «urbanitzables».

Respecte a les zones inundables (ZI), fora dels 100 metres (ampliables) de la «zona de policia» (segons la cartografia temàtica aprovada) i que no són declarades per la cartografia oficial com a ZFP, la nova redacció de l'article 14.1 del Reglament estatal ha passat a considerar com a tals aquelles que «puguen resultar inundats pels nivells teòrics que aconseguirien les aigües en les avingudes el període estadístic de retorn de les quals siga de 500 anys, atenent a estudis geomorfològics, hidrològics i hidràulics, així com de sèries d'avingudes històriques i documents o evidències històriques d'aquestes en els llacs, llacunes, embassaments, rius o rierols...», eliminant-se la possibilitat que existia en la redacció anterior del Reglament que s'exceptuara aqueixa previsió en els casos en què «el Ministeri de Medi Ambient, a proposta de l'organisme de conca fixe, en expedient concret, la delimitació que en cada cas resulte més adequada al comportament de la corrent».

En eixes cas, el nou article 14 bis, estableix les següents limitacions d'usos i activitats:

A).- Per als «sòls rurals» (aquells no urbanitzats efectivament per comptar amb els serveis urbanístics exigibles), no es permetrà en «la mesura del possible» cap actuació, i quan això no siga possible, justificadament s'hauran de tenir en compte les següents limitacions:

a) Les edificacions es dissenyaran tenint en compte el risc d'inundació existent i els nous usos residencials es disposaran a una cota tal que no es vegen afectats per l'avinguda amb període de retorn de 500 anys, havent de dissenyar-se tenint en compte el risc i el tipus d'inundació existent. Podran disposar de garatges subterranis i soterranis, sempre que es garantisca l'estanquitat del recinte per a l'avinguda de 500 anys de període de retorn, es realitzen estudis específics per a evitar el col·lapse de les edificacions, tot això tenint en compte la càrrega sòlida transportada, i a més es dispose de respiradors i vies d'evacuació per damunt de la cota de la dita avinguda. S'haurà de tindre en compte la seua accessibilitat en situació d'emergència per inundacions.

b) S'evitarà l'establiment de serveis o equipaments sensibles o infraestructures públiques essencials com ara, hospitals, centres escolars o sanitaris, residències de persones majors o de persones amb discapacitat, centres esportius o grans superfícies comercials on puguen donar-se grans aglomeracions de població, acampades, zones destinades a l'allotjament en els càmpings i edificis d'usos vinculats, parcs de bombers, centres penitenciaris, depuradores, instal·lacions dels serveis de Protecció Civil, o semblants. Excepcionalment, quan es demostre que no hi ha una altra alternativa d'ubicació, es podrà permetre el seu establiment, sempre que es complisca el que establix l'apartat anterior i s'assegure la seua accessibilitat en situació d'emergència per inundacions.

2. En aquells sòls que es troben en la data d'entrada en vigor del ReialdDecret 638/2016, de 9 de desembre, en la situació bàsica de sòl urbanitzat, podrà permetre's la construcció de noves edificacions, tenint en compte, en la mesura que siga possible, el que establixen les lletres a) i b) de l'apartat 1.

3. Per als supòsits anteriors, i per a les edificacions ja existents, les administracions competents fomentaran l'adopció de mesures de disminució de la vulnerabilitat i autoprotecció, tot això d'acord amb el que estableix la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil i la normativa de les comunitats autònomes. Així mateix, el promotor haurà de subscriure una declaració responsable en què expresse clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, i es compromet a traslladar aqueixa informació als possibles afectats, amb independència de les mesures complementàries que crega oportú adoptar per a la seua protecció. Aquesta declaració responsable haurà d'estar integrada, si és el cas, en la documentació de l'expedient d'autorització. En els casos en què no haja estat inclosa en un expedient d'autorització de l'administració hidràulica, haurà de presentar-se davant d'aquesta amb una antelació mínima d'un mes abans de l'inici de l'activitat.

4. A més del que estableix l'apartat anterior, amb caràcter previ a l'inici de les obres, el promotor haurà de disposar del certificat del Registre de la Propietat en què s'acredite que hi ha anotació registral indicant que la construcció es troba en zona inundable».

B). Per als «sòls urbanitzats», sí que es podrà permetre la construcció de noves edificacions «tenint en compte en la mesura del possible» els condicionaments exigits per a les zones en «sòls rurals».

Les conseqüències d'aquesta nova regulació estatal poden ser molt greus per a les condicions d'urbanització i edificació de sòls, inclús d'aquells classificats en el planejament vigent com a urbanitzables (encara que compten amb programa i planejament de desenvolupament aprovat) o urbans (que encara no estan urbanitzats), en molts municipis que tenen àmplies zones que es consideren inundables en un període de recurrència de 500 anys (ZI).

L'exigència establerta en la nova redacció del Reglament estatal de què sols es permeten les edificacions residencials a una cota de planta igual o major que el calat previst per a un període de recurrència d'inundacions de 500 anys (que en molts casos pot suposar la necessitat d'elevar-la fins a uns 2 o 3 metres sobre l'existent) no sols dificultarà molt l'ocupació d'eixos sòls que estan classificats com a no urbanitzables, urbanitzables (inclús amb programació aprovada) o urbans (amb o sense urbanització realitzada), sinó que poden en els dos últims casos entrar en contradicció en les ordenances d'edificació vigents als municipis, que solen imposar unes altures màximes de les edificacions, provocant tipologies edificatòries inoperatives (plantes baixes amb una altura de 2 o 3 metres sobre el nivell de la zona), i obligar a fer estancs els soterranis en tots eixos llocs. El resultat podrà ser la impossibilitat material de realitzar la urbanització i/o l'edificació de les zones incloses en espais amb risc d'inundabilitat (recurrència amb període de 500 anys), o l'encariment tan elevat dels costs d'urbanització i edificació que les facen totalment inoperatives.

Eixa regulació contrasta frontalment amb l'establerta en el «Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana» (PATRICOVA) que parteix del respecte al planejament urbanístic vigent en el moment de la seua entrada en vigor, cosa que no fa el Reglament estatal.

En els casos de molts ajuntaments de municipis de la Comunitat Valenciana, que tenen grans zones classificades com a urbanitzables, moltes d'aquestes ja urbanitzades (o en procés d'estar-ho), però que no tenen edificacions, que estan en zones amb risc d'inundació amb períodes de calat (recurrència) de 500 anys, es veuran obligats per a poder donar llicències per a edificar a elevar molts metres les seues plantes baixes, amb afecció a la normativa urbanística aprovada que establisca limitacions d'altura màxima de cornisa.

II. INCIDÈNCIA DE LA NOVA REGULACIÓ NORMATIVA EN L'ÀMBIT COMPETENCIAL DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

Segons determina la legislació de règim local (Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local i la llei de règim local valencià) i urbanística (Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana), és competència municipal l'atorgament de llicències, o el control de les declaracions responsables en els supòsits que calga, en tota classe de sòl i dintre del seu terme municipal, per a l'execució de noves edificacions, obres o instal·lacions o la reparació, reforma o rehabilitació d'aquestes.

Per atorgar eixes llicències o fiscalitzar les declaracions responsables (en els casos que determina la normativa urbanística), l'Ajuntament haurà de controlar que les peticions formulades s'ajusten al conjunt de la legislació aplicable (incloent les noves determinacions incloses en el reglament estatal referit) i al planejament urbanístic vigent.

En conseqüència, serà el respectiu Ajuntament qui haurà de fer complir les previsions establertes en la nova redacció del reglament estatal en el cas de concedir llicències o fiscalitzar les declaracions responsables presentades pels particulars quan es tracte de fer les actuacions descrites en els articles 9 i 14 del vigent reglament.

El resultat d'eixa nova situació legal és que els ajuntaments, en les ZFP dels seus municipis, hauran obligatòriament de denegar llicències d'edificació o d'instal·lacions previstes en la redacció dels actuals articles 9 bis, ter i quater, encara que es tracte de «sòls urbanitzats» (solars edificables segons la normativa urbanística), per a noves edificacions, reparacions o rehabilitacions d'edificacions existents que impliquen increment d'ocupació o de volum edificat, un canvi d'ús, la construcció de garatges soterranis i qualsevol edificació sota rasant o instal·lacions d'estacionament de vehicles en superfície, excepte quan quede acreditat pels serveis tècnics municipals que es produeixen les següents circumstàncies:

1a. No suposen un augment de la vulnerabilitat de la seguretat de persones i béns front a possibles avingudes, al ser dissenyats tenint en compte eixe risc.

2a. No suposen un increment de la inundabilitat de l'entorn immediat ni en el curs inferior ni condicionen negativament possibles actuacions de defensa contra inundacions en zones urbanes.

Sols en els casos de municipis amb més d'1/3 part del seu terme inclosa en ZFP (que són casos molt infreqüents), podran excepcionar-se pels ajuntaments, a l'hora d'atorgar les llicències eixa limitació amb les condicions de l'article 9 quater del Reglament, segons les condicions abans indicades, qüestió que també haurà de quedar justificada en els informes que justifiquen la concessió municipal de la corresponent llicència.

En els terrenys situats en ZFP que no puguen ser considerats com a «urbanitzats», segons el que determina la legislació estatal del sòl, els ajuntaments no podran atorgar en cap cas eixes llicències, amb la única excepció d'eixes previsions de l'article 9.bis.2 del Reglament (edificacions agrícoles de menys de 40 m2 ...).

En canvi en els terrenys situats en ZI (amb risc d'inundació per a un període de retorn de 500 anys), els ajuntaments, en els sòls «rurals» (segons els criteris de definició d'eixe concepte que estableix la legislació bàsica estatal del sòl) no podran atorgar eixes llicències, sempre que no es justifique que no és possible altra alternativa d'ubicació, i, en eixe cas, s'hauran de sotmetre a les limitacions i condicions establertes en l'article 14.bis de la nova regulació del Reglament estatal.

Eixa limitació de ubicació d'aqueixos usos i edificacions es redueix a «en la mesura del possible» en el cas de sòls «urbanitzats» (atenent als criteris que fixa la legislació bàsica estatal del sòl).

El resultat d'aqueix nou marc normatiu introduït en el Reglament estatal és que hauran de ser a partir d'ara els ajuntaments els que es veuen obligats a l'hora de concedir les llicències urbanístiques, o a l'hora de fiscalitzar les actuacions fetes a l'empara de declaracions responsables, inclús en el cas dels solars edificables segons el planejament urbanístic vigent, de controlar el compliment previ de les determinacions del nou text del Reglament estatal, impedint les edificacions o instal·lacions que no s'ajusten.

III. REGULACIÓ LEGAL DE LES OCUPACIONS URBANÍSTIQUES EN ZONES INUNDABLES SEGONS EL PATRICOVA.

Davant d'aquesta regulació de la normativa vigent, cal dir que el pla d'acció territorial enfront del Risc d'Inundacions de la Comunitat Valenciana (en endavant PATRICOVA), aprovat pel Decret 201/2015, de 29 d'octubre, del Consell, estableix una regulació més detallada i adequada a la realitat territorial de la Comunitat Valenciana, en relació amb els riscos d'inundació i les actuacions a seguir per a la seua eliminació o minimització, que el Decret objecte del present requeriment.

L'ordenació d'aquest pla autonòmic té en consideració les particularitats pròpies dels episodis d'inundació d'aquest territori que són molt diferents al que passa en altres parts d'Espanya, ja que la realitat de gran part del territori de la Comunitat Valenciana res o poc té a veure amb la situació que existeix en altres territoris de l'Estat, pel que fa a la perillositat i al risc d'inundacions, a causa de factors tan diversos, entre d'altres, com el clima o l'orografia.

Atenent a aquestes circumstàncies, i en relació amb l'ordenació urbanística i territorial, cal assenyalar que el PATRICOVA estableix una regulació molt més flexible i més detallada, en la qual, entre altres coses, s'estableixen fins a set nivells d'inundació a l'hora d'analitzar el territori des de la perspectiva d'aquest risc. Preveu la possibilitat de realitzar estudis d'inundabilitat de major detall per estudiar el risc en un àmbit concret i a una escala de gran precisió, el que permet establir amb molt més detall els riscos existents en cada zona i els usos compatibles, i fins i tot per implantar mesures correctores que reduïsquen el risc d'inundació. Això té la seua evident repercussió en l'ordenació urbanística i territorial, ja que no es tracta d'aplicar amb caràcter general el mateix règim a tot el sòl, sinó de precisar les actuacions a seguir en cada territori atenent al concret risc d'inundabilitat.

Segons el PATRICOVA es classificaran com a sòls no urbanitzables d'especial protecció de les zones que es consideren de risc 1, que són aquelles en què «la probabilitat que, en un any qualsevol, es produïsca, almenys, una inundació, és superior a 0,04 (equivalent a un període de retorn inferior a 25 anys), amb un calat màxim generalitzat aconseguit per l'aigua superior a vuitanta centímetres (80 cm)», s'estableix taxativament que es impedirà qualsevol tipus d'edificació en la zona. A les zones de perillositat geomorfològica, en els sòls que estiguen classificats com a no urbanitzables, es podrà fer actuacions tipus habitatges, magatzems, etc. sempre que es justifique «per mitjà d'un estudi específic i detallat de la zona [...] l'escassa incidència del risc d'inundació en relació amb l'activitat a implantar».

També cal dir que el PATRICOVA preveu que en els sòls urbanitzables sense programa d'actuació integrada aprovat, que estiguen en zones afectades per risc d'inundació, es podran fer les actuacions urbanístiques que es programen sempre que es faça un estudi d'inundabilitat específic que justifique la compatibilitat de l'actuació amb el risc detectat, mentre que per als sòls classificats en els planejaments vigents com a «urbà i en el sòl urbanitzable amb programa d'actuació integrada aprovat, afectat per perillositat d'inundació, (els ajuntaments) hauran de verificar la incidència d'aquesta i imposar, quan siga procedent, les condicions d'adequació de les futures edificacions» sense que hi haja cap limitació més.

De la mateixa manera, i en el cas dels sòls urbans és important fer constar que aquest Pla autonòmic atribueix als respectius ajuntaments la competència de l'aplicació de les seues previsions en el cas de sòls urbans, cosa que no fa el Reglament de l'Estat, que imposa als municipis les seues determinacions.

Es posa així de manifest que les determinacions introduïdes pel Govern d'Espanya per a l'ocupació del territori, estant molt més allunyades de la realitat del nostre territori, són molt més indiscriminades en les seues limitacions que les previstes en el PATRICOVA, i a més el contingut dels seus preceptes comprèn una regulació completa del règim del sòl que, no només impedirà de facto l'exercici de la competència autonòmica d'ordenació del territori i urbanística, sinó que a més, tindrà un efecte de limitació sobre els desenvolupaments urbanístics en molts municipis de la Comunitat Valenciana que, d'acord amb la regulació pròpia i, a través dels estudis tècnics i de detall del risc en aquests, podria ser objecte d'un adequat desenvolupament urbanístic des del punt de vista ambiental, territorial, cultural i econòmic.

L'orografia especial -grans planes costaneres a nivell del mar on es localitza el curs baix dels rius, amb forta presència de barrancs curts i de molta pendent- i el clima de la Comunitat Valenciana --amb greus episodis de pluges torrencials-- determina l'existència d'una generalitzada afecció de la taca d'inundabilitat amb un període de retorn de 500 anys, precisament en aquelles zones on es concentra la major part de la població i de l'activitat econòmica d'aquesta regió. En aquest sentit, cal tenir en compte; que les diferències de superfície entre les zones d'inundabilitat de 500 anys i les de períodes de recurrència més curts a la Comunitat Valenciana, no tenen res que veure amb altres rius peninsulars que van molt encaixats, el règim de precipitacions és més regular, o tenen alimentació nival.

Per això, les prohibicions indiscriminades d'usos en aquestes zones, cosa que es fa en la nova regulació del Reglament estatal, impliquen un condicionament total en l'ordenació del territori i l'urbanisme d'importants municipis costaners i de les zones dels valls dels rius valencians amb greus conseqüències socials, econòmiques i administratives que sembla que no han estat degudament valorades en la regulació que es ha donat a la matèria en el Reglament ara aprovat i que, segons el criteri d'aquesta Conselleria, tenen un tractament molta més adequat en el PATRICOVA vigent en el nostre territori.

IV. EXTRALIMITACIÓ COMPETENCIAL DE L'ESTAT EN LA SEUA REGULACIÓ DEL REGLAMENT ESTATAL DEL DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC. EXTRALIMITACIÓ REGLAMENTÀRIA ESTATAL EN RELACIÓ AMB LA REGULACIÓ DE LA LLEI D'AIGÜES

La Generalitat Valenciana té atribuïdes per l'Estatut d'Autonomia, la Constitució Espanyola i la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, la competència exclusiva en matèria de planejament urbanístic i territorial.

Els ajuntaments també tenen competència en la matèria per aplicació d'allò previst en l'article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, i són els que aproven inicialment els instruments d'ordenació territorial i urbanística d'àmbit municipal.

L'atribució competencial de l'Estat per a l'aprovació de legislació bàsica en matèria de medi ambient i de seguretat pública, que és la que ha utilitzat el Govern central per a aprovar aquesta norma, no pot suposar que, a través de normes de naturalesa reglamentària (com és el Reglament referit), es modifiquen les previsions urbanístiques vigents en els municipis, impossibilitant en la pràctica el desenvolupament urbanístic de sòls classificats com a «urbanitzables» o «urbans», sobre la base del possible risc d'inundabilitat, quan la competència per establir limitacions d'ús de sòls per seguretat pública han de ser aplicades respectant les atribucions competencials de la comunitat autònoma.

Cal entendre que el Govern d'Espanya, que ha establert reglamentàriament el règim de limitacions a les ocupacions del territori abans indicades en ús de les seues atribucions en matèria de «gestió de riscos d'inundació», emparant-se en l'atribució de competències que li atribueix l'article 149.1.23a i 29a de la Constitució, que assigna a l'Estat la competència per aprovar la legislació bàsica en matèria de medi ambient i sobre seguretat pública, clarament s'ha extralimitat en aquestes atribucions, afectant a una competència d'ordenació del territori i urbanisme que és exclusiva de la Generalitat Valenciana, segons preveu l'article 148 de la Constitució i l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol).

El fet és que l'aplicació d'aquestes determinacions suposarà la impossibilitat d'ordenar l'ocupació del territori i establir un règim urbanístic en zones afectades per flux preferent i del sòl considerat inundable per l'Administració General de l'Estat (aquell que tinga risc de ser inundat en un període de fins a 500 anys). Aquesta limitació competencial resulta especialment greu en la Comunitat Valenciana, impossibilitant una ordenació del territori racional i ajustada efectivament al risc, cosa que sí garanteix el PATRICOVA aprovat amb informe favorable dels organismes de conca corresponents, i fins i tot avaluació ambiental. La regulació reglamentària establerta per l'Estat fa inoperativa la competència autonòmica en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, produint-se una situació fàctica (ex lege) de «desclassificació» massiva de terrenys per l'Administració General de l'Estat.

Efectivament, tot i que l'Estat tinga competència exclusiva en matèria de «seguretat pública», cal tenir en compte que la Generalitat Valenciana té competència també exclusiva en matèria d'urbanisme i ordenació del territori. En aquests casos de confluència de competències és criteri del Tribunal Constitucional que l'exercici d'aquestes per cadascuna de les administracions no pot buidar el contingut de l'altra. En eixe sentit cal recordar el que ha dit al respecte el Tribunal Constitucional en les seues sentències de 4 de juliol de 1991 (núm. 149/1991) i de 29 de novembre de 1988 (núm. 277/1988).

El fet és que l'aplicació d'eixes determinacions suposaran la impossibilitat d'ordenar l'ocupació del territori en zones afectades per la zona de policia estatal d'aigües (100 metres en cada costat ampliables) i les que estan incloses en les ZFP, que actualment estan ja classificades urbanísticament com «urbanitzables», moltes d'aquestes amb plans parcials i programes aprovats, o urbans, en les quals no s'ha consumat totalment l'actuació urbanitzadora, o que limitaran de tal manera les ocupacions edificatòries de gran masses de sols (ZI) potencialment inundables (aquells que tinguen risc de ser inundats en un període de fins a 500 anys) que inclús són urbans i estan totalment urbanitzats al condicionar de tal manera la seua edificació, que la faran inoperativa, produint-se una situació fàctica de «desclassificació» massiva de terrenys.

A més a més d'allò referit, existeix una clara extralimitació reguladora en el reglament aprovat en relació amb les previsions de la vigent Llei d'Aigües, aprovada per Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, que sols atribueix a l'Estat la competència per a determinar les zones de domini públic, servitud o policia en matèria d'aigües, però que en manera alguna l'habilita per a desenvolupar les previsions que ha exercit en aquesta norma reglamentària que suposen limitacions genèriques de tal naturalesa i amplitud, que inclús arriben a afectar a l'ocupació de terrenys ja classificats urbanísticament com edificables (al trobar-se classificats com urbans amb urbanització executada), que es troben emparades en les normes legals estatals que ho haurien d'habilitar.

Cal tenir en compte que la previsió de l'article 11 de la Llei d'Aigües preveu quan regula les «zones inundables», que són aquells «terrenys que puguen resultar inundats durant les crescudes no ordinàries dels llacs, llacunes, embassaments, rius o rierols, conservaran la qualificació jurídica i la titularitat dominical que tingueren», i que «els Organismes de conca traslladaran a les Administracions competents en matèria d'ordenació del territori i urbanisme de les dades i estudis disponibles sobre avingudes, a fi que es tinguen en compte en la planificació del sòl i, en particular, en les autoritzacions d'usos que s'acorden en les zones inundables», mentre que el govern sols podrà «per Reial decret, [...] establir les limitacions en l'ús de les zones inundables que estime necessàries per a garantir la seguretat de les persones i béns», la qual cosa no pot suposar que eixes limitacions afecten a tot tipus de sòls, incloent aquell que ha estat ja urbanitzat o en procés d'urbanització, atès que això comporta unes afeccions no previstes en l'ordenació urbanística ja aprovada per la Comunitat Autònoma (amb informes favorables de les respectives Confederacions Hidrogràfiques) de tal intensitat que les poden arribar a fer inexecutables.

No es tracta per tant que l'Estat no exercite les seues competències en matèria de seguretat pública en allò que fa a la inundabilitat dels terrenys, sinó que, de forma coordinada amb les comunitats autònomes, permeta que el règim que s'establisca siga compatible amb l'exercici de la competència en matèria d'ordenació del territori i urbanisme, exclusiva d'aquestes darreres.

De la mateixa manera, resulta oportú que es valore la incidència econòmica que pot tenir prendre decisions d'aquest calat, que poden suposar la desclassificació de facto de grans zones de sòls urbanitzats programats o urbans, en les quals resultarà inviable qualsevol actuació urbanitzadora ja prevista en sòls classificats com a tals per instruments de planejament urbanístic aprovats, que potencialment pot obrir un ample espectre de reclamacions de responsabilitat patrimonial.

Encara que es puga mantenir que eixes decisions no van a suposar una desclassificació formal d'eixos terrenys, al mantenir-se teòricament la seua consideració urbanística, sí que, com a mínim, es produirà una alteració efectiva de les condicions per a exercir la facultat d'edificar de tal importància i naturalesa (que poden arribar a fer-la antieconòmica) que també poden tenir dret a indemnització segons preveu la vigent llei estatal del sòl.

En eixe sentit, ha de tenir-se en compte que la Generalitat va formular al Govern d'Espanya un requeriment previ a la interposició d'un recurs contenciós administratiu contra l'esmentada norma reglamentària, en el que li demanava que es modificara eixa regulació normativa, de tal manera que, en aquelles comunitats autònomes (com és el cas de la Valenciana) que en l'exercici de la seua competència d'ordenació del territori s'hagen adoptat mesures per a la prevenció de riscos d'inundabilitat, aquestes prevalguen enfront de la regulació sectorial proposta en el Reglament que ens ocupa.

És el cas de la Comunitat Valenciana, que compta amb el ja citat PATRICOVA, l'ordenació dels riscos d'inundació prevista en el Pla d'Acció Territorial està més ajustada a les particularitats pròpies del territori de la Comunitat Valenciana que la genèrica regulació del Decret de l'Estat.

Eixa realitat no té res a veure amb la realitat inundable d'altres zones del territori espanyol i el PATRICOVA té la virtut d'adequar-se millor a la idiosincràsia del territori que constitueix el seu àmbit i per tant hauria de ser d'aplicació prevalent enfront d'una regulació més genèrica i allunyada de la realitat territorial, tenint en compte que el PATRICOVA ha estat informat, preceptivament i de forma vinculant pels organismes de conca corresponents. El mateix podria establir-se respecte d'altres instruments de prevenció de riscos d'inundació d'altres comunitats autònomes.

No obstant això, cal dir que el govern central, mitjançant l'Ordre de la ministra d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient de 31 de març de 2017 ha rebutjat eixe requeriment previ, amb la qual cosa sols li queda a la Generalitat la possibilitat d'interposar un recurs contenciós administratiu contra aqueixa decisió.

V. SITUACIÓ DEL MUNICIPI DE BENICARLÓ

En el cas del municipi de Benicarló, hi ha zones que estan incloses en les ZFP i en les en les ZI segons la cartografia aplicada pel Ministeri.

La conseqüència de tot això, segons allò exposat anteriorment, és que en els casos de terrenys classificats com no urbanitzable o urbanitzables, no serà possible cap desenvolupament urbanístic sense les limitacions de l'article 14 del Reglament abans indicades, que implicaran justificar que no és possible cap altra ocupació i que, en tot cas, es prenen les mesures de construcció «en alt» i amb una impermeabilització dels soterranis.

Per als casos de terrenys inclosos en la ZFP, incloent la afectada pel «flux preferent» (que és la que en la cartografia oficial té un color «gris», mentre que la ZI té un color groc més clar), la conclusió encara és més greu, atés que no serà possible cap actuació urbanística, atenent a les previsions del nou article 9, bis, ter i quater, implicant de facto una desclassificació de les previsions urbanístiques vigents.

És per això que es proposen els següents

ACORDS:

PRIMER. Mostrar, pels motius indicats en els antecedents de la moció, el frontal rebuig de l'Ajuntament al Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual s'han modificat, entre d'altres normes reglamentàries, determinats articles del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

SEGON. Instar al Govern central que procedisca a modificar urgentment el Reglament, deixant sense efecte les noves regulacions introduïdes pel Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre que afecten als articles 4.2., 9.2 i 9 bis, ter i quater, i 14.1 i 14 bis, considerant que la regulació vigent en el PATRICOVA és suficient per a garantir les proteccions front al risc de inundabilitat en el municipi.

TERCER. Mostrar el recolzament municipal a la decisió que puga prendre la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat d'instar la interposició d'un recurs contenciós administratiu formulat per contra l'esmentada norma reglamentària, en què li demana que es modifique eixa norma reglamentària, de tal manera que, en aquelles comunitats autònomes (com és el cas de la Valenciana) que en l'exercici de la seua competència d'ordenació del territori s'hagen adoptat mesures per a la prevenció de riscos d'inundabilitat, aquestes prevalguen enfront de la regulació sectorial proposta en el Reglament que ens ocupa, sent d'aplicació preferent el vigent PATRICOVA.

QUART. Facultar a l'alcalde perquè prenga els acords i les resolucions necessàries per a donar compliment al present acord plenari.

Deliberació:

Senyora Miralles, alcaldessa:

La senyora Miralles explica la moció i la proposta d'acords.

Senyor Mañá:

El senyor Mañá pren la paraula i diu que aquesta moció ja va ser presentada pel PSPV al Ple de la Diputació el 23 de maig i va ser desestimada. En aquesta moció, que ve de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, el Partit Popular, a nivell de Federació es va abstindre, i ara, al Ple de l'Ajuntament, també s'abstindrà.

El senyor Mañá explica que els integrants de la Junta de Portaveus no són tècnics, i els fan arribar aquesta moció, sobre una matèria dura, de rigor jurídic. En aquesta --diu--, la Federació Valenciana, demana als ajuntaments que rebutgen el Reglament del Domini Públic Hidràulic que es va aprovar el 9 de desembre de l'any passat i que modifica alguna part de l'articulat del reglament, que modifiquen altres coses, però en el que realment es manifesta és en les influències sobre les lleres dels rius i en el que açò pot afectar a l'urbanisme.

Apunta el senyor Mañá que principalment hi ha dues zones a destacar, el que s'anomenen zones de flux preferent, 100 metres banda i banda de barrancs, rius, etc., i una altra zona d'influència a partir dels 100 metres, que presenta una sèrie de restriccions i limitacions en funció de les pluges en 500 anys i altres coses complexes.

El que fa la Generalitat Valenciana és dir, «ací està això, tenim el PATRICOVA i a nivell nacional s'estava utilitzant una cartografia i uns criteris, però la Comunitat Valenciana és distinta, i disposa d'una sèrie d'instruments que estan avalats per l'organisme de conca». Després, també ens trobem --apunta el senyor Mañá-- amb alguns que diuen que el PATRICOVA és més restrictiu que les modificacions que s'han fet ara. El senyor Mañá afirma que ha escoltat criteris en els dos sentits i tampoc s'acaba de tenir massa clar.

El senyor Mañá continua amb la seua intervenció dient que, si s'aprova aquesta moció, els ajuntaments es fan responsables de fer complir aquesta normativa amb les llicències que dóna. En definitiva, el que s'està fent és demanar que se li diga a l'Estat que hi ha unes competències autonòmiques i que s'està extralimitant i invadint les competències autonòmiques i locals, perquè està limitant el que nosaltres tenim. Mañá assenyala també que en la moció hi ha un apartat on es fa referència a la situació del municipi que no està complet pel que fa a Benicarló, i quan es miren els acords, es demana aprovar per una part el rebuig de l'Ajuntament i instar que es modifique urgentment, i per una altra, el suport de l'Ajuntament a la decisió que puga prendre la Generalitat respecte a la interposició, o no, d'un recurs contenciós administratiu que tampoc sabem si s'ha adoptat o no. El senyor Mañá, creu que açò és donar un xec en blanc i per tant considera que no es deu fer.

Senyor Martí:

El senyor Martí pren la paraula i diu que el seu grup votarà a favor perquè consideren que el ciutadà cada dia té el futur més complicat. El senyor Martí creu que amb tantes capes de govern, amb tantes administracions, que ho regulen tot, totes a la vegada, ja tenim una norma que regula el risc d'inundabilitat i és el PATRICOVA. A més és prou estricta --puntualitza--, i fer una altra norma per damunt d'aquesta, francament, quan s'ha de fer un projecte és complicar les coses; els tècnics d'Urbanisme cada vegada ho tenen més complicat, cada vegada s'han d'atendre més normes i més reglaments. El senyor Martí considera que tot açò no facilita la feina dels serveis d'Urbanisme i per tant la del ciutadà.

El senyor Martí afirma que el seu grup votarà a favor perquè ja està regulat i apunta que en moltes ocasions tenen la sensació, en les comissions d'Urbanisme, que el PATRICOVA ja és bastant restrictiu i dur amb el tema de regulació del risc d'inundabilitat. Creu que no fa falta tindre una altra norma per damunt d'aquesta que regule el mateix i al final es peca de massa regulació, massa normes i massa estructures de govern.

Senyora Miralles, alcaldessa:

Intervé l'alcaldessa i en primer lloc li diu al senyor Mañá que ella, després de la Junta de Portaveus, li va remetre la moció tal com li la va enviar la Federació. Per descomptat, per tal de registrar-la d'entrada --afegeix--, van omplir els punts suspensius amb el que havia d'omplir-se. També diu que el senyor Mañá ha fet una exposició política, que ha recorregut als seus dirigents polítics, i que aquestos, evidentment, li diuen que la culpa la té Conselleria.

Miralles diu que si arriba a l'Ajuntament una moció de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies amb l'abstenció del Partit Popular, on diu que s'ha aprovat el reglament, sense cap consulta prèvia especifica per als ajuntaments, que són els que es veuran específicament afectats per aquesta norma que s'ha aprovat, ella s'ho ha de creure. Miralles puntualitza que ella no parla de si es va fer la consulta a les administracions autonòmiques o a les provincials, i diu que ella desconeix si és cert el que el senyor Mañà afirma, que es va exposar al públic i la Generalitat no va fer-ne res. L'alcaldessa exposa que ella es fia de la Conselleria, perquè és administració competent en l'administració del territori, i el que aquesta faça ens afectarà en primera persona. D'altra banda, diu que la Conselleria d'Habitatge i Vertebració del Territori i Urbanisme és realment la que té les competències, i se suposa que el que faça serà en defensa de tots els interessos de tots els pobles de la Comunitat Valenciana, i per això s'ha d'instar a la Conselleria, perquè si s'ha de presentar un contenciós, o el que faça falta, doncs que ho presente.

La senyora Miralles continua la seua intervenció i diu que a ella també li preocupa la incidència que tot açò puga tenir sobre Benicarló, que ha parlat amb els tècnics i la incidència més important que puga tenir per al nostre poble és que cap la possibilitat que se'ns obligue a redefinir algun PAI i també que introdueix zones de fluix preferent que al PATRICOVA no estan, i no se sap com repercutirà açò a l'hora de demanar una llicència. Està clar --continua Miralles-- que cal estudiar com pot influir en alguns PAIS que ara estan aprovats i si ens poden portar reclamacions de tipus patrimonial. Açò és un reglament que ha agafat a tots amb el peu canviat, i que els tècnics hauran d'estudiar com ens afectarà, i més ara que s'està en via d'aprovar l'exposició inicial del Pla General.

Apunta la senyora Miralles que la raó més important per no aprovar aquesta moció, és el perquè: si la Comunitat Valenciana ja té el seu pla de riscos, per què n'hi ha d'haver un altre de solapat a nivell estatal més restrictiu.

Per tot açò, l'equip de govern votarà a favor la moció presentada. Per acabar, l'alcaldessa diu que per descomptat que la competència en temes urbanístics i d'inundabilitat la té Conselleria, i que aquesta haurà de fer el que considere oportú si s'han de defensar els interesos dels valencians, i ella que no dubta que ho farà.

Senyor Mañá:

En un segon torn de paraula, el senyor Mañá recalca que la seua postura és l'abstenció. Diu que en Diputació van votar en contra i a la Federació es van abstindre, i explica que ho fan perquè entenen que si la Generalitat Valenciana ja va votar a favor d'açò no entenen per què ara se'ns passa als ajuntaments aquest tema.

Per una altra banda, pensa que no seria ni just ni seriós, sense haver vist l'afecció per a Benicarló, dir sí o no, i diu que sempre s'estarà a favor de que es faça tot el que siga limitar els drets, però assegurant la seguretat; per últim, repeteix que considera irresponsable pronunciar-se en un sí o en un no sense haver vist aquesta part de complement o els informes tècnics.

Senyora Miralles, alcaldessa:

L'alcaldessa li respon que està clar que els informes no estan, i que açò és una moció que s'ha presentat al Ple. Apunta, però, que sí que pot influir, inclús en les edificacions d'algunes zones, que ens poden alçar dos o tres metres, perquè s'està parlant d'un flux de 500 anys, així que podem imaginar la repercussió que açò podria tenir en alguns PAIS aprovats o en algun altre tema d'edificabilitat, i qui regula aquestes coses és l'Ajuntament.

L'alcaldessa considera que sí que els pot afectar i en principi és més restrictiu que el que ja marca el PATRICOVA, que és un pla d'acció territorial molt restrictiu i que afecta el municipi pràcticament en tot el terme. Només es pot créixer cap a Càlig pràcticament, i només falta afegir més problemes a d'edificabilitat.

Votació:

Sotmesa la moció transcrita a votació del Ple de la corporació, s'aprova per 14 vots a favor (grups municipals PSPV-PSOE Benicarló, Compromis-ERPV, i Ciutadans C's Benicarló), i 7 abstencions (grup municipal del Partit Popular).

21. DACIÓ DE COMPTE DE LA RELACIÓ DE RESUMS DELS DECRETS, I RESOLUCIONS DE L'ALCALDIA I TINÈNCIES DE L'ALCALDIA DELEGADES, DEL 16 DE MAIG DE 2017 AL 15 DE JUNY DE 2017

Per a complir el que disposa l'article 42 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i de les tinències de l'Alcaldia delegades dictats des del 16 de gener fins al 15 de febrer de 2017, i aquest es dóna per assabentat.

22. PRECS I PREGUNTES

Senyor Serrano:

El senyor Serrano diu que al web de l'Ajuntament, el 12 de juny es va publicar una notícia donada en roda de premsa: l'Ajuntament havia ampliat el parc de contenidors d'envasos lleugers amb 48 noves unitats i 18 més que s'incorporaran en les pròximes setmanes. Segons li va dir el regidor, aquestos els pagava ECOEMBES, però ell pregunta:

1. Si l'Ajuntament incrementa el nombre de contenidors, l'empresa encarregada de la recollida tindrà més feina, per tant, aquest servei, qui el prestarà?

Al Ple del mes passat --exposa Serrano-- van tenir unes diferències per la taula de subvencions rebudes d'altres administracions per plans i tallers d'ocupació. El senyor Serrano, l'endemà, va entrar una petició pel registre demanant una còpia de l'esmentada taula que havia fet la tècnica de l'AODL per tal de comparar la informació que el seu grup tenia i la que va donar l'alcaldessa al Ple. El senyor Serrano diu que ha passat un mes i a ell no se li ha facilitat ni còpia d'aquesta taula, ni de les subvencions, ni se li ha donat cap tipus d'informació, i apunta que tampoc se li ha dirigit ningú per tal de dir-li d'anar a buscar l'esmentada documentació.

2. Per tot açò, el senyor Serrano demana i pregunta al Ple si se'ls pot facilitar la còpia de l'informe amb la taula de les subvencions a la que l'alcaldessa va fer referència al Ple del mes passat.

Senyor Cornelles:

El senyor Cornelles exposa el problema que està patint el sector comercial dient que només cal observar el centre comercial Costa d'Azahar o el mercat, zones que abans es podrien dir comercials, així com el carrer d'Hernán Cortés o el Carrer Major. Està clar --diu el senyor Cornelles-- que el problema no és d'ara, que s'arrossega des de fa molts anys.

El senyor Cornelles explica que s'han portat a terme diverses actuacions que no han funcionat, i manifesta que ell no sap quina estratègia o quin pla d'actuació té l'equip de govern actual al respecte, i apunta que o bé no es fa res o es fa una repetició d'allò que ja es feia sense donar resultats.

A tots els carrers hi ha locals tancats i els emprenedors que obren comerços duren poc temps oberts. El senyor Cornelles diu que no és la primera vegada que demana un estudi de necessitats del comerç de Benicarló, i diu que ho tornarà a demanar les vegades que facen falta. Apunta que es necessita un estudi real del sector comercial de Benicarló per tal de saber les tendències dels consumidors i allò que els comerciants han d'oferir. Recorda que l'any 98 es va fer un estudi, i que ha passat molt de temps sense fer-se'n cap més. Afig que aquest estudi va donar uns resultats amb unes directrius per tal d'actuar i tractar el problema de crisi que en aquells moments tenien els comerciants, i diu que una de les recomanacions que es van fer davant el resultat de l'estudi, va ser que per fer front al problema que tenien els comerços menuts de pèrdua de clientela i disminució de vendes, s'havia d'aprofundir en la diferenciació.

Explica que en l'enquesta que es va fer hi havia diverses preguntes: la freqüència, la periodicitat amb què es realitzaven les compres, etc., i aquestes dades van ser bones per saber on s'havia d'actuar i quins dies convenia fer actuacions al mercat o en algun altre lloc.

El senyor Cornelles assenyala que tal com ja ha dit, aquest estudi és de l'any 1998, i lògicament hauria de fer-se'n un altre. Actualment --suggereix--, s'hauria d'afegir els motius del tancament dels comerços, perquè l'Ajuntament no pot quedar-se mirant com tanquen comerços, i davant de tot açò pregunta:

1. Es proposarà la realització d'un estudi sobre les necessitats del comerç local?

2. Creu la senyora Miralles que podrà formar un equip de treball per tal de dinamitzar el comerç a Benicarló?

CONTESTACIONS:

2a pregunta del senyor Serrano

Senyora Alcaldessa:

L'alcaldessa contesta a la segona pregunta del senyor Serrano i li diu que ella va decretar i va passar directament al departament de Promoció Econòmica a l' AODL l'escrit amb l'autorització per tal que se li facilitara la documentació, i li estranya que no se li haja donat. Diu que demà preguntarà a l'AODL i li dirà que li passe la informació, perquè no hi ha res a amagar.

Senyor Serrano:

Pren la paraula el senyor Serrano i diu que el que li estranya a ell és que li diga que és un mentirós, ja que realment no li l'han donat.

Senyora Alcaldessa:

L'alcaldessa explica que li estranya perquè ella ho va ordenar, i no creu que ell haja mentit, que demà preguntarà al departament per què no se li ha facilitat.

1a pregunta senyor Serrano:

Senyor Bueno:

El senyor Bueno contesta a la primera pregunta del senyor Serrano i diu que el cost de recollida dels contenidors serà el mateix, que el que es farà amb açò és una acció controlada del buidatge, i que el tècnic de Medi Ambient porta un control i una planificació. Diu que no es es buiden els tots els contenidors que hi ha el mateix dia que es fa un estudi, un seguiment i el cost no suposa un augment del cost del buidatge dels contenidors.

Senyor Serrano:

El senyor Serrano pregunta si l'empresa farà més feina i cobrarà el mateix.

Senyor Bueno:

El senyor Bueno li respon que açò canviarà la freqüència del buidatge d'alguns contenidors i es portarà un control i un seguiment, que quan isquen no buidaran tots els contenidors del poble, sinó que s'actuarà segons ho aconselle el seguiment que es portarà a terme.

Com que no hi ha més assumptes per tractar, la presidenta alça la sessió a les 23.40 hores. En dono fe.

I, perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, estenc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcaldessa.


	Vist i plau
Benicarló, 29 de juny de 2017	L'alcaldessa Rosario Miralles Ferrando

Vist i plau

Benicarló, 29 de juny de 2017

L'alcaldessa

Rosario Miralles Ferrando

Actes de Ple

Ple ordinari núm. 10 de data 29 de juny de 2017

II. Consultats els registres comptables d'aquest departament es comprova que s'han realitzat els ingressos següents pel concepte de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, corresponent a les parades de la festivitat de Sant Gregori 2017:

Fonaments de dret

Fonaments de dret

PROPOSTA