3. Estructura urbanística i arquitectònica del Poblat
11/08/2008
L'ESTRUCTURA URBANÍSTICA I ARQUITECTÒNICA
En la nostra visita veurem un dels assentaments ibèrics millor conservats, que tal com hem comentat, pertany a la segona meitat del segle V a. de C., es construeix cap al 450 a. de C. i va ser abandonat a principis del segle IV a. de C. Es tracta d'un poblat fortificat, és a dir, defensat per una muralla i les seues corresponents torres, encara que la destrucció que va produir la pedrera pràcticament l'ha fet desaparéixer i tan sols queda la part situada a l'extrem oest.
El lloc que ocupa el poblat es troba a la vessant, aprofitant alguna zona més plana i escalonant artificialment les parts que presentaven pendents pronunciats. L'assentament es va construir marcant primer amb la muralla el perímetre que es volia ocupar i a partir d'aquesta es van traçar els principals eixos viaris, prenent com a referència els cantons de la muralla o els centres de les torres. Catorze metres separen els carrers entre si, la qual cosa indica que hi ha un plantejament previ a l'hora d'estructurar l'urbanisme i, per tant, es necessita la direcció d'una persona qualificada per a dirigir el desenvolupament urbà. La construcció del poblat es realitza d'una sola vegada i, al llarg dels aproximadament cinquanta anys en què es troba actiu, a penes pateix cap variació. L'extensió ocupada pel poblat és difícil de quantificar, ja que gran part ha estat destruït per la pedrera, però és de suposar, per les dades obtingudes, que ocuparia al voltant d'uns set mil metres quadrats i que no arribava, per tant, a l'hectàrea de superfície. Dins del recinte envoltat per la muralla hi ha un entramat de carrers estrets i en alguns casos amb escalons, la qual cosa impedeix la circulació amb animals o amb qualsevol tipus de carro, per tant, tota la circulació que hi hauria seria a peu. La roca natural o la terra piconada formava el terra ferm dels carrers, que alhora que de zona de circulació i comunicació entre les diferents parts del poblat i els seus edificis, serviria per a desaiguar en cas de pluja. Tot això, encara que no se sap si aquesta aigua la traurien fora de les muralles mitjançant els corresponents desaigües com s'ha comprovat en algun poblat ibèric, o bé s'aprofitaria mitjançant la seua canalització cap a una cisterna, fet també documentat en l'arqueologia ibèrica.
Imatges de la reconstrucció del Poblat
Els carrers dividirien les diferents illes de cases on s'aglomerarien les edificacions, partint d'un plantejament rectangular, la qual cosa ja indica una racionalització de l'espai urbà i, per tant, torna a denunciar un urbanisme evolucionat i complex. La construcció de les cases es realitzaria amb maçoneria, aprofitant les pedres de l'entorn immediat al poblat. Pràcticament la majoria de les parets i en la seua totalitat es construirien amb aquesta tècnica, però en algunes ocasions la maçoneria serviria de base o sòcol, per a continuar la paret amb atovó o fang. El més destacable de l'arquitectura del Puig de la Nau és la presència de dues altures, les quals estarien unides per escales de maçoneria, de fusta o s'accediria a la part superior aprofitant els desnivells del terreny. Les parets es lluirien o s'emblanquinarien i, fins i tot, en algunes ocasions es podien pintar a bandes de colors rojos o grocs. La sostrada de les edificacions es realitza per mitjà de l'establiment d'un embigat de fusta, sobre el qual es situava un encanyissat o un entreteixit de branques, per a acabar la coberta amb una capa de fang que impermeabilitzava i aïllava de les inclemències. La coberta seria plana, lleugerament inclinada per evacuar cap al carrer l'aigua de pluja. Les cases tindrien una compartimentació interior amb diferents estances, algunes de les quals presenten llars en el centre. Hi ha diversos tipus de distribució; hi ha edificis d'una sola habitació, altres de dues i altres de tres o més. A vegades les habitacions estan disposades en altura; en altres, les habitacions no tenen comunicació directa si no és el propi carrer.
Els estris localitzats, la distribució de les troballes dins de les edificacions, així com les diverses dades que ofereix el registre arqueològic, proporcionen informació respecte a la funcionalitat de l'edificació. Hi ha habitatges, amb habitacions que presenten usos diferenciats (descans, magatzem, producció), edificis per a l’emmagatzematge i la producció, edificis destinats al culte religiós i edificis per a la casa del jerarca i el govern del poblat.
Un espai complex i de gran interés ha estat el defensiu, és a dir, el que presenta la muralla, formada pel propi llenç construït amb maçoneria, amb baranes amb la mateixa tècnica constructiva. La muralla es reforça amb torres als cantons o als punts de major interés estratègic. Davant d'aquesta estructura hi ha un altre mur que conforma l'avantmuralla, la qual tenia com a funció impedir que s'acostara maquinària de guerra a les muralles i pogueren realitzar un assalt, cosa difícil si tenim en compte l'entorn en què es troba el poblat. També servia aquesta muralla per a crear un corredor que obligara l'assaltant o el que entrava a la població a seguir un recorregut angost, el qual era fàcil de vigilar durant tot el seu tram i, al mateix temps, resultava difícil actuar-hi com a atacant. Davant de la porta que donava accés a la població -una estreta obertura de 0'90 metres d'amplària, situada en un replec de la muralla, la qual cosa permetia una defensa fàcil-, es trobava el cos de guàrdia, que al mateix temps serviria per a vigilar i defendre la casa principal del poblat, on segurament habitaria el jerarca, ja que es troba junt a ell.
(El Puig de la Nau – Benicarló- Visita d'un jaciment. Arturo Oliver Foix)