CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària 9/2009 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 30 d'abril de 2009, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 9/2009 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 30 D'ABRIL.-

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.02 hores del dia 30 d'abril de 2009 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Excusen la seua absència la Sra. Raquel Durà Bou, el Sr. Utiliano Martínez Sánchez i la Sra. Begoña Ayza Mascarell.

L'alcalde, abans de declarar oberta la sessió, manifesta que aprofitem per felicitar la Sra. Ayza per la seua maternitat i, de part de tota la corporació, fem patent ací en este ple, la nostra felicitació.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 5/2009, DE 26 DE FEBRER.- Per unanimitat dels assistents, s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió que, amb caràcter ordinari, va tenir lloc el dia 26 de febrer.

PUNT 2n.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I LA UNIÓN CICLISTA BENICARLÓ.- Vista la proposta formulada pel regidor delegat d'Esports de data 1 d'abril de 2009 relativa a l'aprovació del conveni a subscriure amb l'entitat Unión Ciclista Benicarló per la organització i realització de la Ronda Ciclista al Maestrazgo.

Estudiat el contengut de l'esmentat conveni, el qual comporta una aportació plurianual de l'Ajuntament amb les següents quantitats:

Any 2009	3.000,00 €
Any 2010	3.000,00 €
Any 2011	3.000,00

Atès l'informe favorable emès per Secretaria en data 8 d'abril de 2009.

Atès l'informe favorable emès per Viceintervenció en data 14 d'abril de 2009.

En conseqüència, de conformitat amb la proposta del regidor delegat d'Esports i el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar el conveni a subscriure entre l'Ajuntament de Benicarló i l'entitat Unión Ciclista Benicarló, amb l'objecte de sufragar els gastos que suposen l'organització i realització de la Ronda Ciclista al Maestrazgo, el qual comporta la següent aportació plurianual:

Any 2009	3.000,00 €
Any 2010	3.000,00 €
Any 2011	3.000,00

Segon.- Facultar l'Alcaldia per a la firma de tots els documents que siguen necessaris per a tal fi.

PUNT 3r.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ DELS ARTICLES 69 I 79 DE LA NORMATIVA DEL PGOU DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació l'informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme, amb el vistiplau del TAG d'Urbanisme i del secretari de la corporació, de 6 d'abril de 2009, i el secretari indica que aquest acord requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació:

Exposició de fets

I. Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc el 27 de novembre de 2008, va acordar aprovar amb caràcter inicial el projecte de modificació dels articles 69 i 79 de la normativa del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. XXXXX, a l'octubre de 2008, i que té per objecte regular el disseny de les cobertes dels edificis.

II. Vist que es va obrir un període d'informació pública, durant el termini d'un mes, comptador des de l'endemà a la publicació del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5.956, de 17 de febrer de 2009, perquè les persones interessades examinaren el document en les dependències d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló, i formularen les al·legacions que estimaren oportunes. Així mateix, es va publicar anunci en el periòdic Mediterraneo, de data 10 de febrer de 2009.

III. Vist que, durant l'esmentat tràmit d'exposició pública, es van presentar les següents al·legacions:

• En data 17.03.09 (registre d'entrada núm. 4.588): Sr. XXX, amb DNI núm. XXX.

IV. Vist que en data 27 de març de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. XXXX, emet el següent informe, en relació amb l'al·legació presentada:

«L'al·legació presentada en qüestiona diversos punts: La seua urgència, deduïda del text propi de la modificació; la seua tramitació independentment del procés de revisió del Pla, que es troba en fase de concert previ; s'objecta que el nou disseny de cobertes impedirà l'ús normal de l'espai habitable sota aquestes, adduint que haguera estat mes fàcil, prohibir-lo directament; s'objecta que es qüestione la necessitat de reconduir la situació actual, ja que es manifesta que no s'estan realitzant cobertes inclinades amb formes atípiques, anticonstructives, en definitiva; qüestiona que s'obligue a arrancar la coberta des de la pròpia façana, sent més lògic, en opinió de l'interessat, que l'aigua s'aboque en l'espai interior; s'adjunten 12 casos de cobertes perquè s'analitzen en aquest procés.

En relació a tot això, cal indicar:

Respecte de la urgència de la modificació. Qualsevol actuació que es plantege des de l'òptica de millorar o reconduir situacions que s'estan considerant anòmales ha de considerar-se urgent. En qualsevol cas, la urgència o no de l'actuació no altera el seu objectiu, ni el seu contingut. Sobretot, quan el tràmit portat a terme ha estat el reglamentari per a un tràmit normal.

Respecte de la consideració d'il·lògica la modificació puntual, quan s'està tramitant una revisió del Pla. La Llei Urbanística Valenciana estableix dos ordres en la jerarquia de les determinacions del planejament: l'ordenació estructural i l'ordenació detallada. L'article 37 LUV estableix, entre unes altres, en el seu apartat f) i g), que les condicions reguladores de l'edificació són aspectes de l'ordenació detallada. L'article 42 de la mateixa Llei, estableix la possibilitat de regular aquestes condicions mitjançant ordenances municipals.

De tot això es dedueix que, independentment que puguen estar ja directament regulades pel propi Pla, superant així el llindar mínim de definició que se li exigeix, aquestes condicions d'edificació, com és la que ens ocupa, poden estar regulades independentment del Pla i mitjançant una ordenança. Per tant, resulta absolutament lògic que les condicions menors de la definició dels edificis, encara més, quan no afecten la seua edificabilitat, es regulen amb independència del pla si la corporació així ho considera oportú. Relegar la definició que es pretén a l'aprovació definitiva del Pla seria, per contra, oposat a l'objectiu d'agilitat administrativa que pretén la legislació en l'aprovació del planejament.

Respecte de la impossibilitat que produeix la nova normativa per a l'ús dels sota coberta. El Pla General, des de la seua aprovació, va establir la prohibició general de l'ús com espai habitable dels sota coberta. La corporació va estimar que si s'autoritzava la seua construcció, no hauria de ser prohibit el seu ús i va regular la qüestió perquè aquests espais pogueren tindre el seu ús. La conseqüència d'això ha estat, precisament, la implantació de tot tipus i formes atípiques en les cobertes, no amb l'objectiu de complir la funció de cobrir l'edifici, sinó d'obtenir un major aprofitament que el Pla no atorgava. És a dir, un aprofitament a sobre del permès. Per tant, la nova regulació no limita ni redueix res, sinó que recondueix la situació que les cobertes realment s'executen per a la seua funció de cobrir i s'evite les anormals formes de cobertes inclinades amb objectius diferents. Per altra banda, es manté el criteri municipal de, si de la construcció de la coberta es dedueix un espai habitable, el Pla no prohibirà el seu ús.

Respecte a l'objecció al plantejament que s'haja d'abocar a l'exterior de la parcel·la per a evitar cobertes de formes anticonstructives: La coberta amb faldons que aboquen en aiguafons per abocar cap a l'interior, amb l'objectiu d'obtenir la màxima altura habitable, no pot mai argumentar-se com una solució constructivament adequada. La coberta inclinada, tradicionalment, tracta d'extraure les aigües de l'interior de la parcel·la evitant la possibilitat de entollaments que puguen produir humitats en el seu interior. Per tant, qualsevol solució que evite la forma que tracta d'imposar la modificació, quan aquesta és possible, només té un objectiu, com queda clar del text de l'al·legació, és a dir, no realitzar cobertes inclinades, sinó obtenir un major aprofitament urbanístic no reconegut pel pla. Per altra banda,abocar cap a la mitgera de fons sempre és una opció i aquesta ja existia en el model actual.

Respecte al fet que abocar cap a l'exterior provoca taques i humitats, això ha estat tradicionalment resolt mitjançant canalons i baixants per la façana o per l'interior del mur. No obstant això, la coberta inclinada no és un precepte obligatori del Pla. Si es pretén no afectar la façana amb això, sempre es pot realitzar una coberta plana.

Respecte de les 12 solucions que l'interessat aporta, no és aquest el moment procedimental per a realitzar la seua anàlisi o de les variants que pogueren imaginar-se. No obstant això, a manera indicativa escau ressenyar que, per manca d'un millor estudi en l'anàlisi dels projectes que amb alguna d'aquestes es puguen presentar, les solucions 1, 2, 3, 4, 7, 8, 10 i 11 sí semblen viables. La resta, no.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la pretensió de l'interessat de no procedir a l'aprovació, en l'actualitat, de la modificació plantejada, ja que aquesta no redueix els drets d'aprofitament previstos pel pla i estableix les limitacions a les formes de cobertes inclinades per a evitar solucions atípiques, els objectius de les quals són aliens a la cobertura de l'edifici i és convenient procedir a regular ja aquesta qüestió.

Per tot això, ES PROPOSA L'APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA MODIFICACIÓ proposada, sense perjudici que en el procés de revisió del planejament puga ser objecte de nou estudi, fins i tot la previsió d'àtics en els nous edificis que, tal com manifesta l'al·legant és l'objectiu perseguit en la construcció de cobertes inclinades atípiques.»

Fonaments de dret

I. L'art. 94.1 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, urbanística valenciana (LUV), preveu que les modificacions dels plans es portaran a terme segons el procediment establit per a l'aprovació de cada tipus de Pla.

II. No obstant això, l'art. 223.5 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), preveu que les modificacions de plans generals referides únicament a elements d'ordenació detallada, es tramitaran conforme al procediment previst per a l'aprovació de plans parcials, que implica necessàriament la submissió del document a informació pública, per un període mínim d'un mes, anunciada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en un diari no oficial d'àmplia difusió en la localitat. La competència per a l'aprovació definitiva és municipal, ja que no es pretén la modificació d'ordenació estructural (art. 91.1 LUV).

III. D'acord amb les competències que l'art. 22.2.c de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, atribueix al Ple de la corporació, en relació amb l'art. 47.2.ll) d'aquest text legal, que preveu que els acords que corresponga adoptar a la corporació en la tramitació dels instruments de planejament general prevists en la legislació urbanística requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels 18 membres assistents, que formen la majoria absoluta del nom legal de membres, acorda:

Primer. Desestimar l'al·legació presentada pel Sr. XXX, amb DNI núm. XXX, en data 17 de març de 2009 (registre d'entrada núm. 4.588), pels motius i arguments exposats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en el seu informe de data 27 de març de 2009.

Segon. Aprovar el Projecte de modificació dels articles 69 i 79 de la normativa del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, a l'octubre de 2008, i que té per objecte regular el disseny de les cobertes dels edificis.

Tercer. Comunicar aquest acord, juntament amb una còpia diligenciada de la modificació del planejament aprovada, a la Conselleria competent en matèria d'Urbanisme.

Quart. Ordenar la publicació d'aquest acord, del contingut de les normes urbanístiques i altres documents amb eficàcia normativa de la modificació de planejament aprovada, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, a l'efecte de la seua entrada en vigor, amb la indicació que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, les persones interessades poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la publicació en el BOP de Castelló. Tot açò sense perjudici que les persones interessades puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.

PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RENOVACIÓ DE L'ADHESIÓ AL CONVENI MARC DE DATA 30 DE DESEMBRE DE 2008 ENTRE LA GENERALITAT VALENCIANA I ECOEMBALAJES ESPAÑA, S.A.- Se sotmet a consideració de la corporació la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 27 de febrer de 2009:

La Llei 10/1998, de 21 d'abril, bàsica de residus, en els següents articles:

Article 7, estableix l'obligació dels productors responsables de la «posada» en el mercat de productes que poden produir residus, si se'n fes càrrec de la gestió.

Article 8, regula la creació de sistemes integrats de gestió per a desenvolupar les obligacions exposades a l'article anterior.

La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana que obliga els municipis de més de 5.000 habitants a la implantació de sistemes de recollida de residus de forma selectiva.

La Llei 11/1997, de 24 d'abril, reguladora dels envasos i residus d'envàs que regula l'àmbit d'aplicació i funcionament dels sistemes integrats de gestió en el seu articles 7 i següents.

L'article 9 d'aquesta mateixa Llei, regula la participació de les entitats locals en els sistemes integrats de gestió mitjançant la signatura de convenis de col·laboració entre aquestes i l'entitat a la qual se li va assignar la gestió del sistema.

La Resolució d'11 de febrer de 2009, del Director General de Relacions amb les Corts i Secretari del Consell de la Conselleria de Presidència per la qual es publica el Conveni Marc entre la Generalitat Valenciana, mitjançant la Conselleria de Medi Ambient , Aigua, Urbanisme i Habitatge i l'entitat Ecoembalajes Espanya, SA.

Atès que amb la publicació del Conveni Marc segons la resolució anterior, es dóna compliment a l'establit en l'article 7.2 de la Llei 11/1997, de 24 d'abril, referent a l'aprovació dels sistemes integrats de gestió per part de l'òrgan competent de la comunitat autònoma corresponent.

Que aquest Ajuntament va renovar l'adhesió a aquest Conveni mitjançant acord plenari de data 24 de febrer de 2005, a l'adhesió signada en data 6 d'abril de 2000.

Que d'acord amb el disposat en la clàusula sisena del conveni publicat mitjançant la Resolució d'11 de febrer, l'adhesió a aquest dels municipis que ja estaven adherits, es formalitzarà mitjançant un acord plenari que considere l'acceptació de la totalitat de les condicions contingudes en el mateix.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda

Primer. Renovar l'adhesió al Conveni Marc signat, en data 30 de desembre de 2008, entre la Generalitat, mitjançant la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i Ecoembalajes Espanya, SA i acceptar la totalitat de les condicions que hi conté.

Segon. Traslladar l'acord adoptat a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge dins del termini màxim de sis mesos a partir de l'endemà de la publicació d'aquest Conveni Marc en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, per duplicat exemplar, perquè en prengueu coneixement i efectes oportuns.

PUNT 5è.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MUTACIÓ DEMANIAL EXTERNA A FAVOR DE LA GENERALITAT VALENCIANA DE LES FINQUES DE L'EDIFICI SITUAT A LA PLAÇA DEL DR. PERA, XX/CARRER DEL MESTRE SERRANO, XX.- Se sotmet a consideració de la corporació l'informe proposta de la tècnica de Contractació, de data 16 d'abril de 2009, relativa a la mutació demanial externa, a favor de la Generalitat Valenciana de les finques de l'edifici situat a la pl. del Dr. Pera, XX/carrer del Mestre Serrano, XX.

Fa ús de la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, per indicar que: «D'acord amb els plantejaments que hem fet en les darreres sessions que s'ha tractat este tema, anem a votar en contra. Pensem que és un regal que fa l'Ajuntament de Benicarló, que en aquest cas hagués, era, és, responsabilitat de la Conselleria construir els locals per a la Policia Autonòmica i, per tant, des d'eixe plantejament nosaltres votarem en contra. Gràcies.»

A continuació, intervé el Sr. Marzal Roca, tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni, indicant que: «Sr. Escuder, com ja molt bé vosté ha dit, va ser ja un debat que es va portar tant a la Comissió de Contractació, com a l'anterior Ple. Penso que són punts diferents, però, bé, des del Partit Popular pensem que cal donar la importància a esta seu que ve a Benicarló, que moltes vegades, com aquell que diu, quan no ve ens queixem i quan no ve, doncs, no li donem la importància que pensem nosaltres que se li ha donat, perquè pensem que ho saben tots, que se'n van fer set a la Comunitat Valenciana, dos a Castelló, en este cas, serà una a Vall d'Alba i l'altra a Benicarló. I, en este cas, quan ve la Conselleria a oferir això a Benicarló, no és que ho oferix per casualitat, sinó perquè, l'Ajuntament demanda a la Generalitat poder portar este servei aquí a la ciutat de Benicarló, com molts pobles voldrien tindre. A partir d'ací, l'Ajuntament està edificant l'edifici administratiu al Dr. Pera, al carrer Mestre Serrano i oferix eixa possibilitat, perquè no té en eixos moments els terrenys. A partir d'ací, penso que és, com nosaltres sempre hem manifestat, el lloc idoni; donarà a eixe punt de la ciutat una qualitat de vida i un servei al ciutadà, no oblidant que és un servei comarcal, per a tota la comarca. Llavors, pensem que el lloc és idoni i no s'ha de desaprofitar l'oportunitat que esta seu autonòmica vinga ací, a Benicarló. Per la resta, agrair a la Conselleria la deferència que ha tingut, que ha sigut un tràmit, la veritat que costós i que avui serà la cessió ja definitiva. Pensem que, a més, no cedim tot el local. És a dir, que cedim com vosté sap, el soterrani, la planta baixa i el primer pis i, per a l'Ajuntament, encara li queda el segon soterrani, la segona planta, la tercera i la quarta. En definitiva, a l'Ajuntament encara li queda un edifici important, per a poder assumir els temes administratius que considere. Moltes gràcies.»

Intervé, de nou, el Sr. Escuder: «Sr. Marzal, el que vostés fan és l'antítesi de la reivindicació: és regalar- Quan venien amb una maqueta a fer un projecte, és l'antítesi, vulguen o no vulguen. I, per una altra banda, li he de manifestar que li donem la importància que té el que vinga una seu de la policia ací, però estava assignada, però estava dissenyada pel pla de la Conselleria, abans que el grup popular regalés l'edificació, estava dissenyada abans. De fet, el conseller va vindre amb la maqueta baix del braç. De totes maneres, estan clares les nostres posicions i les seues. Gràcies.»

Tot seguit, pren la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Sr. Escuder: Usted sabe que hemos debatido ciertamente este tema hasta la saciedad, pero ustedes siempre intentan dar un mensaje a la ciudadanía de que nosotros regalamos. Yo le he demostrado con números, le he demostrado con números de que lo que ha hecho el Ayuntamiento de Benicarló para los intereses del pueblo es mucho más beneficioso que lo que ustedes plantean. La valoración que dice el arquitecto municipal de lo que, del costo que nosotros hemos tenido del edificio del Dr. Pera, de las tres plantas que en total suman 694,65 m2, es de 201.874,18 euros. Ese es el valor que lo puede usted corroborar yendo a los servicios técnicos de esta casa y esa es la realidad. Todo lo demás es tratar de confundir a la ciudadanía. Eso es lo que el Ayuntamiento pone a disposición de la Conselleria de Gobernación, porque todo el entramado final tiene que hacerlo, lógicamente, con coste ¡eh? a la Conselleria de Gobernación y el resto del edificio, como le ha dicho el Sr. Marzal, queda para el Ayuntamiento. Y usted sabe, perfectamente, que la Conselleria de Gobernación, en este caso, ha transigido porque ellos lo que pedían era un solar de 500 m2 y no hace falta que usted conteste a lo que vale un solar de 500 m2. Yo se lo pregunto a la ciudadanía. ¿Qué vale un solar de 500 m2 en suelo urbano para poder construir?. Usted sabe perfectamente que en la zona del Tossal de la Figuera, allí se han vendido solares en esa época que estamos hablando a 500.000 ptas/m2. Multiplique 5 x 5, 25 y eso nos da 250.000.000 de pesetas. Pues, de 250 millones de pesetas, que nosotros hubiésemos tenido que poner a disposición de la Conselleria de Gobernación, la Conselleria de Gobernación nos ha hecho el gran favor de aceptar una construcción cuyo valor, cuyo coste para el Ayuntamiento de Benicarló, ha sido de 201.000 euros. Eso son 32 millones de pesetas. Que usted quiera adornarlo de otra forma, la realidad es esta. Y le invito a que vaya usted a los servicios técnicos y que le den la valoración que yo le estoy diciendo a ver si está o no está tergiversada. Nada más, muchas gracias.»

(Traducció)

«Vostè sap que hem debatut certament aquest tema fins a la sacietat, però vostès sempre intenten donar un missatge a la ciutadania que nosaltres regalem. Jo li he demostrat amb números que el que ha fet l'Ajuntament de Benicarló per als interessos del poble és molt més beneficiós que el que vostès plantegen. La valoració que diu l'arquitecte municipal del cost que nosaltres hem tingut de l'edifici del Dr. Pera, de les tres plantes que en total sumen 694,65 m2, és de 201.874,18 euros. Eixe és el valor que pot vostè corroborar anant als serveis tècnics d'esta casa i eixa és la realitat. Tota la resta és tractar de confondre la ciutadania. Això és el que l'Ajuntament posa a la disposició de la Conselleria de Governació, perquè tot l'entramat final ha de fer-lo, lògicament, amb cost a la Conselleria de Governació i la resta de l'edifici, com li ha dit el Sr. Marzal, queda per a l'Ajuntament. I vostè sap, perfectament, que la Conselleria de Governació, en aquest cas, ha transigit perquè ells el que demanaven era un solar de 500 m2 i no cal que vostè conteste al que val un solar de 500 m2. Jo pregunte a la ciutadania, què val un solar de 500 m2 en sòl urbà per a poder construir? Vostè sap perfectament que en la zona del Tossal de la Figuera, allí s'han venut solars en eixa època a 500.000 ptes/m2. Multiplique 5 x 5, 25 i això ens dóna 250.000.000 pessetes. Doncs, de 250 milions de pessetes, que nosaltres haguérem hagut de posar a la disposició de la Conselleria de Governació, la Conselleria de Governació ens ha fet el gran favor d'acceptar una construcció el valor de la qual, el cost de la qual per a l'Ajuntament de Benicarló, ha estat de 201.000 euros. Això són 32 milions de pessetes. Que vostè vulga adornar-ho d'una altra forma, la realitat és aquesta. I el convido que vaja, vostè, als serveis tècnics i que li donen la valoració que jo li estic dient a veure si està o no està tergiversada. Res més, moltes gràcies.»

Exposició de fets

I.- Mitjançant un escrit registre d'entrada núm.15974/1 de setembre de 2008 de la Conselleria de Governació, Direcció General de Seguretat i Protecció Ciutadana, se sol·licita a l'Ajuntament de Benicarló la cessió del bé immoble on se situarà la seu de la Policia de la Generalitat a Benicarló a fi de donar compliment al Primer Pla d'Infraestructures de Seguretat i Emergències de la Comunitat Valenciana 2008-2012.

II.- L'11 de novembre de 2008, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni subscriu una providència d'inici d'expedient administratiu per a la cessió gratuïta a la Generalitat Valenciana (Conselleria de Governació) de les superfícies que a continuació es relacionen de l'edifici, en construcció, per a usos administratius, situat a Benicarló a la pl. del Dr. Pera, núm. XX, cantonada amb el carrer del Mestre Serrano, núm. XX:

SOTERRANI 1r

Superfície construïda de 254,36 m2* que corresponen a sala diàfana, amb una superfície útil de 232,44 m2*. Aquesta planta té una escala que comunica amb planta baixa i planta primera.

PLANTA BAIXA

Superfície construïda de 211,99 m2* que corresponen a sala diàfana i lavabos, amb una superfície útil de 197,80 m2*. Aquesta planta té una escala interior que comunica amb la primera i amb la soterrani 1.

PLANTA PRIMERA

Superfície construïda de 228,30 m2* que corresponen a sala diàfana i lavabos, amb una superfície útil de 210,18 m2*. Aquesta planta té una escala interior que comunica amb la primera i amb la soterrani 1.

III.- El 30 d'octubre de 2008, es formalitza l'escriptura d'obra nova en construcció del local situat a Benicarló a la plaça del Dr. Pera, núm. XX i carrer del Mestre Serrano núm. XX (núm. de protocol 1.743) i el 19 de novembre de 2008 es formalitza l'escriptura complementària d'una altra d'obra nova per dividir l'immoble en propietat horitzontal (núm. de protocol 1.863).

IV.- El 20 de gener de 2009, s'emet l'informe de l'arquitecte municipal en el qual s'indica que «el bé objecte de cessió no es troba comprès en cap pla d'ordenació, reforma o adaptació, amb un ús específic al que quede vinculat. Aquest immoble no figura, a la vista de la informació que consta en aquesta Àrea d'Urbanisme, en cap programa que el faça necessari per a l'entitat local, ni resulta previsible, excepte acord de la corporació en contrari, que ho siga.”

En el citat informe consta al dors informació urbanística del citat immoble.

V.- Mitjançant l'escrit registre d'entrada núm. 370/13 de gener de 2009, la Direcció General de Seguretat i Protecció Ciutadana de la Conselleria de Governació comunica a l'Ajuntament de Benicarló que en el primer Pla d'Infraestructures de Seguretat i Emergències de la Comunitat Valenciana va quedar establit el municipi de Benicarló com un dels emplaçaments de la futura Comissaria Comarcal de la Policia de la Generalitat en la província de Castelló. Després de reunions entre l'Ajuntament de Benicarló i la Generalitat Valenciana es va decidir que la ubicació òptima per a la nova seu comarcal de la Policia de la Generalitat és el bé immoble situat al carrer del Mestre Serrano cantonada amb la pl. del Dr. Pera.

VI.- Per acord plenari de data 26 de febrer de 2009 es va aprovar incloure les set finques que consten en la part dispositiva de l'acord i que són les que integren l'edifici situat a la pl. del Dr. Pera núm. XX, cantonada amb el c. del Mestre Serrano núm. XX, de Benicarló en l'Inventari de Béns Municipal amb la classificació de bé de domini públic afectat a un servei públic amb destinació a seu d'usos administratius i afectar l'ús o servei públic de la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació per a la ubicació de serveis administratius les superfícies de les finques que consten en l'antecedent II del present informe.

VII.- El 5 de març de 2009, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni subscriu l'anunci relatiu a la instrucció de l'expedient per a la cessió gratuïta a la Conselleria de Governació de les superfícies ja citades que, una vegada cedides, es produiria el que es denominae una mutació demanial externa ja que l'Organisme Públic cessionari destinarà aquestes superfícies per a seu comarcal de la Policia de la Generalitat, expedient que s'exposa al públic durant un mes comptador des de l'endemà de la publicació del present anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Aquest anunci va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 30 de 10 de març de 2009. Transcorregut un mes des de la seua publicació no ha estat presentada cap al·legació.

Fonaments de dret

I.-Es coneix amb el nom de mutacions demanials les modificacions que es produeixen en l'estatut jurídic d'un bé demanial i que poden consistir en l'alteració de la seua afectació o destinació, o en el canvi del subjecte públic que ostenta la titularitat.

La mutació demanial és l'acte en virtut del qual s'efectua la desafectació d'un bé o dret del Patrimoni de l'Estat, amb simultània afectació a altre ús general, fi o servei públic de l'Administració General de l'Estat o dels organismes públics vinculats o dependents d'aquesta (art. 71. 1 LPAP).

II.- La Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques, es refereix a les mutacions demanials en els seus articles 71 i 72, normes que no tenen caràcter bàsic. Així doncs, aquesta normativa serà aplicable en defecte de legislació autonòmica dictada en aquesta matèria en l'àmbit de les seues competències.

Les mutacions demanials es configuren així, com actes de desafectació i afectació simultània de béns que, gràcies a aquesta figura no perden la condició de demanials per la desafectació als fins que estaven destinats, ja que al mateix temps que es produeix aquesta desvinculació es produeix així mateix la seua vinculació a altres fins d'ús general o servei públic. La mutació demanial es configura així tenint com element essencial la modificació de la situació jurídica de la titularitat o afectació sense que es produïsca alteració de la qualificació de domini públic del bé sobre el qual s'aplique, el que, atés el contingut del conjunt d'aquest precepte, abasta tant les modificacions en els fins objecte d'afectació quant als subjectes titulars dels béns, i duu a la consideració de dos tipus de mutació demanial, la mutació subjectiva i la mutació objectiva.

III.- Precisament, una de les principals novetats de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana, segons exposa el seu preàmbul, constitueix la regulació de les mutacions demanials i, en concret, de les mutacions demanials externes, que permeten la transmissió de la titularitat de béns de domini públic a altres administracions, sense pèrdua de la demanialitat. Així doncs, la mutació demanial externa permet agilitar i justificar les cessions de béns entre administracions públiques.

Aquest és el tema principal del supòsit que ens ocupa: un bé de titularitat municipal qualificat de domini públic afectat a un servei públic està afecte al servei públic de la Generalitat Valenciana.

En aquest sentit, la disposició addicional onzena estableix que «les entitats que integren l'administració local de l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana podran afectar béns i drets demanials a un ús o servei públic competència d'una altra administració i transmetre-li la seua titularitat quan resulten necessaris per al compliment de les seus fins. L'administració adquirent mantindrà la titularitat del bé mentre continue afectat l'ús o servei públic que va motivar la mutació i per tant, conserve el seu caràcter demanial. Si el bé o dret no fóra destinat a l'ús o servei públic o deixara de destinar-se posteriorment, revertirà a l'administració transmitent, integrant-se en el seu patrimoni amb totes les seues pertinences i accessions.

IV.-Confirmada, doncs, la possibilitat de mutació demanial entre Administració local i autonòmica, procedeix determinar la tramitació a seguir i l'òrgan competent per a l'adopció de l'acord.

Es tracta d'un bé l'afectació del qual a serveis administratius es manté per l'administració autonòmica destinatària del bé.

En no fixar la normativa local cap procediment a seguir, no procediria, al nostre entendre, aplicar el procediment previst en el Reglament de Béns de les Entitats Locals per a la cessió gratuïta de béns patrimonials previst en els articles 109 a 111 del Reglament de Béns, ja que no es tracta de béns amb aqueixa classificació sinó que es tracta de béns de domini públic.

No obstant això, la documentació que hauria de constar en l'expedient, de conformitat amb el criteri mantingut per la Secretaria d'aquest Ajuntament en expedients similars (ex. mutació demanial per a la construcció d'un centre de Salut) seria la següent:

—Justificació documental de l'entitat sol·licitant del seu caràcter públic i que els fins que persegueix han de redundar de manera evident i positiva en benefici dels habitants del terme municipal.

—Nota simple o certificat d'inscripció en el Registre de la Propietat.

—Certificat de l'acord d'incorporació del bé a l'Inventari de béns, així com certificat del propi Inventari que incorpore l'afecció al servei públic corresponent i la seua valoració.

—Exposició pública i certificat del seu resultat.

—Plànol de les superfícies a cedir.

—Informe urbanístic.

V.- Respecte a l'òrgan competent per a l'adopció de l'acord, i a la vista dels criteris seguits en expedients anteriors de mutació demanial, es pot concloure que hauria de ser el Ple de la corporació perquè l'acord contribueix a la creació d'un nou servei en el municipi, encara que siga de competència autonòmica. No obstant això, bastaria l'adopció de l'acord amb la majoria simple dels membres de la corporació presents.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta de la tècnica de Contractació, l'informe de la Viceintervenció i el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, per onze vots a favor i set en contra (grup municipal socialista i grup municipal del Bloc), acorda:

Primer. - Aprovar la mutació demanial externa i, en conseqüència, la transmissió de la titularitat de les finques registrals que es relacionen a continuació a la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, per a la ubicació de serveis administratius, en concret, per a situar la Comissaria Comarcal de la Policia de la Generalitat en la província de Castelló, requerint-se l'acceptació per la seua banda de la citada transmissió.

FINCA 2	Soterrani núm. 1 de l'edifici a Benicarló, a la pl. del Dr. Pera núm. X, cantonada amb el c. de Mestre Serrano núm. XX, destinat a magatzem. Superfície: superfície construïda 254,36 m2; superfície útil 232,44 m2. Fites, prenent com a front la pl. del Dr. Pera: enfront, subsòl de dit termini, forat de l'ascensor i escala comuna d'accés; forat de l'ascensor i escala comuna d'accés; dreta entrant, edifici núm. XX del c. d'Olivella i edifici núm. XX de dit carrer, ambdós en règim de propietat horitzontal; esquerra, c. del Mestre Serrano, per on té accés a través del muntacàrregues; i fons, finca núm. XX del c. d'Olivella i finca núm. XX del c. del Mestre Serrano de XXX. Quota: Li correspon una quota de participació en relació amb les despeses generals de l'immoble de 15,49 enters per cent. Dades registrals: Registre de la Propietat de Benicarló. Finca 39.278, Inscripció 1ª, tom 2222, llibre 633, foli 151 (escriptura núm. de protocol 1.863 de 19/11/08, notari XXX).
FINCA 3	Planta baixa de l'edifici a Benicarló, a la pl. del Dr. Pera núm. X, cantonada amb el c. del Mestre Serrano núm. XX, destinada a oficines amb servici. Superfície: superfície construïda 211,99 m2; superfície útil 197,80 m2. Fites, prenent com a front la pl. del Dr. Pera: front, subsòl d'aquesta plaça, forat de l'ascensor i escala comuna d'accés; forat de l'ascensor i escala comuna d'accés; dreta entrant, edifici núm. XX del c. d'Olivella i edifici núm. XX d'aquest carrer, ambdós en règim de propietat horitzontal; esquerra, c. del Mestre Serrano, per on té accés a través del muntacàrregues; i fons, finca núm. XX del c. d'Olivella i finca núm. XX del c. del Mestre Serrano de XXX i muntacàrregues d'accés als soterranis un i dos. Quota: Li correspon una quota de participació en relació amb les despeses generals de l'immoble de 12,91 enters per cent. Dades registrals: Registre de la Propietat de Benicarló. Finca 39.279, inscripció 1ª, tom 2222, llibre 633, foli 154 (Escriptura núm. protocol 1.863 de 19/11/08, notari XXX)
FINCA 4	Primera planta alta de l'edifici a Benicarló, a la pl. del Dr. Pera núm. X, cantonada amb el c. del Mestre Serrano núm. XX, destinada a oficines amb servici. Superfície: superfície construïda 228,30 m2; superfície útil 210,18 m2. Fites, prenent com a front la pl. del Dr. Pera: front, subsòl d'aquesta plaça, forat de l'ascensor i escala comuna d'accés; forat de l'ascensor i escala comuna d'accés; dreta entrant, edifici núm. XX del c. d'Olivella i edifici núm. XX d'aquest carrer, ambdós en règim de propietat horitzontal; esquerra, c. del Mestre Serrano, per on té accés a través del muntacàrregues; i fons, finca núm. XX del c. d'Olivella i finca núm. XX del c. del Mestre Serrano de XXX. Quota: Li correspon una quota de participació en relació amb les despeses generals de l'immoble de 13,90 enters per cent. Dades registrals: Registre de la Propietat de Benicarló. Finca 39.280, inscripció 1ª, tom 2222, llibre 633, foli 157 (Escriptura núm. protocol 1.863 de 19/11/08, notari XXX).

Segon.- Donar de baixa en l'Inventari de Béns Municipal les finques objecte de transmissió que consten en el primer punt de la part dispositiva.

Tercer.- Considerar, tal com estableix l'article 37.1 de la Llei 14/2003, de 10 d'abril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana que si el bé objecte de transmissió no fóra destinat a l'ús o servei públic o deixara de destinar-se posteriorment, revertirà a l'Ajuntament de Benicarló, integrant-se en el seu patrimoni amb totes les seues pertinences i accessions.

Quart.- Donar compte dels presents acords a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació, a la Direcció General de Cohesió Territorial de la Conselleria de la Presidència i a la Direcció general de Seguretat i Protecció Ciutadana de la Conselleria de Governació.

Cinquè.- Traslladar el present acord al Negociat d'Urbanisme i d'Intervenció.

Sisè.- Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni o a qui legalment el substituïsca, per a donar compliment i efectivitat a aquests acords.

PUNT 6é.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER INSTAR LA DIMISSIÓ DEL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ.- La corporació coneix el contingut de la moció presentada pel portaveu del grup municipal socialista, del següent tenor literal: «Una notícia del passat 24 de febrer ens mostrava unes afirmacions del president de la Diputació Provincial, Carlos Fabra, en les quals es vanagloriava del fet que “qui guanya les eleccions col·loca un sense fi de gent, i això es un vot captiu”, així com indicava que “jo no sé la quantitat de gent que hauré col·locat en 12 anys, no ho sé. Però entre Penyeta, Hospital, Institut de Promoció Ceràmica, Escola Taurina, la Diputació, el Port... Ni sé”. Una autoinculpació en tota regla.

Independentment del context en què es van produir eixes paraules, importa molt el contingut del que manifesta la persona que des de 1995 dirigeix autoritàriament i amb formes poc democràtiques la Diputació de Castelló. És el reconeixement de l’ús pervers de les administracions públiques per a augmentar el poder polític d’una persona, gastant el sectarisme i el clientelisme com a norma rectora habitual del seu actuar polític.

El gran nombre d’assumptes judicials i fiscals en què es troba imputat, tots relacionats amb l’ús i abús del poder polític per a treure benefici personal, converteixen Carlos Fabra en un referent de tot l’Estat espanyol de com no s’ha d’ostentar un càrrec públic, avergonyint amb això tota la ciutadania de la província, i que amb les afirmacions fetes, retraten un model cacic i autoritari de fer política i entendre el sistema democràtic.

L’insult i desqualificació permanent d’aquesta persona per a referir-se als nostres representants institucionals i polítics no aporten res al debat democràtic, subestimant de forma sistemàtica tant socialistes, com populars i la resta de partits polítics, devaluant la qualitat democràtica de la província i obligant els polítics que tant menysprea a restituir-la amb el seu honest i constant treball.

Carlos Fabra no sols ha demostrat la seua incapacitat per a impulsar les mesures econòmiques que necessita la província en moments de dificultats com l’actual, sinó que la seua actitud ha estat d’una permanent manca de respecte a la societat i als principis mínims de la vida democràtica.

Fins al moment d’avui, el president de la Diputació de Castelló no s'ha dignat a explicar les seues paraules ni de bon tros a demanar disculpes a la ciutadania per aquestes, encara que en el Ple de la Diputació del 24 de febrer el portaveu socialista li ho va demanar en diverses ocasions.

El càrrec que ostenta Carlos Fabra no és ocupat per sufragi directe de la ciutadania, sinó per l’elecció feta pels alcaldes i regidors de la província de Castelló, que són en darrer terme els responsables de la permanència continuada en el càrrec d’aquesta persona en la Presidència de la Diputació Provincial. És per això que les corporacions tenen l’obligació política i moral de prendre cartes en aquest assumpte per donar una eixida honorable a la institució que representa els valors dels municipis de Castelló, col·lapsada per la figura de la persona que malauradament tracta de mantenir-se al seu cap, i que no pot continuar-hi ni un dia més.

Els representants municipals no podem consentir que el màxim representant d’alcaldes i regidors a la província escampe una ombra de dubte sobre ningú. La ciutadania ha de tenir la seguretat que les paraules del president de la Diputació no són compartides per nosaltres, i que aquestes han delatat Carlos Fabra com a indigne representant de tots els que entenem la responsabilitat local com a una manera noble de servir als nostres pobles i ciutats.

Actuacions d’aquest tipus denigren i són un menyspreu a les persones i a la pròpia institució. Són en definitiva una demostració del tarannà de l’actual president del Partit Popular de la província de Castelló i de la Diputació.

Com des del grup municipal socialista es té ben clar que actituds com aquesta no han de tenir cabuda en política, pel propi prestigi de les institucions, proposem al Ple el següent

ACORD

PRIMER. Demanar la immediata dimissió del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra Carreras, pel reconeixement exprés sobre la seua manera d’actuar en política, en ser un permanent escàndol la seua permanència en el càrrec de representativitat municipal que ostenta.

SEGON. Reprovar l’acció del President de la Diputació de permanent insult i menyspreu a les formes democràtiques, als procediments establerts i als legítims representants dels ciutadans i les institucions polítiques.

TERCER. Exigir al president de la Diputació, Carlos Fabra Carreras, pública rectificació i les consegüents disculpes per la seua intolerable actitud.»

Pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «La intenció de la moció que avui presenta el Partit Socialista és de reprovar i rebutjar d'una vegada per totes una forma concreta de fer política en esta província i que, està posant en evidència les institucions i sistema democràtic de la província de Castelló, així com demanar la immediata dimissió de la persona que representa de forma clara eixes formes a eliminar de la nostra política i que, a més, ocupa el màxim seient de la institució provincial, el president de la Diputació, el Sr. Carlos Fabra. No és una qüestió ni acusació que haja fet el Partit Socialista. És simplement una autoinclupació del Sr. Fabra, en la qual reconeix realitzar eixes pràctiques polítiques i nosaltres ho condemnem. No posem en dubte res i ell mateix no ho ha desmentit les seues afirmacions. Simplement, considera que s'han tret de context. Poden comprovar les seues afirmacions als diferents mitjans de comunicació o vídeos, a Youtube o a Internet. Estan a l'abast del públic. A nosaltres, els socialistes, ens pareix que és la gota que ha acabat d'omplir el got i volem manifestar que no volem que esta persona que reconeix i assumix estos plantejaments continue ni un dia més com a president de la Diputació. Volem deixar les coses molt clares. Una d'elles és que nosaltres no som com Carlos Fabra ni com el Partit Popular de Castelló. No som iguals i en el nostre partit si algú fa alguna cosa malament, dimitix, encara que el motiu no siga il·legal, per una qüestió de principis. Ja sabem que el Partit Popular, pel que veiem, ni té principis. No els agraden les paraules “legalitat” o “democràcia”, però als socialistes sí i és una obligació política i moral portar aquesta moció al Ple municipal. En els moments que estem vivint, les paraules de Carlos Fabra són un doble insult. Per la gent que està aturada i amb problemes per causa de la crisi econòmica i per a les persones que volen optar, per oposició, a un lloc de treball públic i que les paraules del president deixen clar que per a treballar en la Diputació fa falta alguna cosa més que tindre bona aptitud professional. No donar explicació dels fets que ell mateix ha descrit en clara autoinculpació és un escàndol de màxima gravetat i ha de donar-se una clara resposta per part dels responsables municipals, que som els que decidim qui ocupa en cada moment la Presidència de la Diputació. No és possible que tinguem, com a referent dels municipis a la Diputació, una persona que admet haver col·locat gent allà on té control polític. I, a més , és conegut per haver insultat de forma clara i directa amb qualificatius com “hijo de puta” o “payasos” els representants polítics i institucionals del nostre partit. Per tant, nosaltres el que volem, el que presentem aquí és una reprovació contra una manera d'actuar en política i pensem que tots som responsables de què eixes coses passen a la màxima institució provincial. Gràcies.»

A continuació, el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal del Partit Popular, manifesta: «Bien, Sr. Escuder: Ha hecho usted la exposición que le ha mandado su partido sobre la moción política contra el Sr. Fabra y es evidente que, lógicamente, tiene usted que asumir los planteamientos de su partido político. Yo no sé si lo que usted, lo que ustedes dicen aquí, porque yo sé que usted, dudo que haya puesto una sola palabra de lo que aquí dice, si lo asume o no lo asume es cosa suya, pero es evidente que dice y utiliza frases de grueso calibre en contra del Sr. Fabra. Yo entiendo que ustedes no puedan, no lo traguen, su partido político, a nivel provincial, no traguen al Sr. Fabra porque es evidente que una, tras otra, todas las convocatorias, pues, las va ganando y eso hace que se vea como un adversario difícil de batir y se intente buscar cualquier motivo para hacerlo. Ustedes hacen afirmaciones que, según dicen, él ha dicho y que hace y parece ser que toda persona que él coloca es un voto cautivo y yo pienso que eso indica, como le diría, pues casi la infantilidad de hacer estas afirmaciones, porque niguna persona puede hacer en serio una afirmación de ese tipo, porque el voto, afortunadamente, es secreto y cada uno hace con él lo que considera en el momento decisivo de enfrentarse a la urna. Por lo tanto, hacer esa afirmación, yo pienso que es totalmente gratuita y basarse en esas afirmaciones, que parece ser, que se hacen en un tema. Si se han hecho, que no sé si se han hecho de forma coloquial, y que hay alguien que trata de cualquier palabra que dice este señor, pues, trata de vincularla y decirla y trata de que sea un insulto hacia los demás para ponerlo como persona no grata y no apta para representar a la Provincia de Castellón, pues es evidente que desde vuestro punto de vista así parece ser, pero lo que tienen que tener en cuenta es que los que tienen potestad de quitar y poner personas de los cargos públicos es la ciudadanía. Y, en este caso, la ciudadanía de Castellón viene dándole la confianza al Sr. Fabray ¿por qué se lo digo?. Porque ustedes, en uno de sus apartados, aquí incluso se atreven a decir que el “càrrec que ostenta el Sr. Carlos Fabra no és ocupat per sufragi directe de la ciutadania, sino per elecció feta pels alcaldes i regidors de la Província”. Le recuerdo que los Alcaldes y regidores de la Provincia son elegidos democráticamente por la ciudadanía y, por lo tanto, lo único que se hace es trasladar la opinión de esa ciudadanía a aquellos cargos que, lógicamente, deciden. Y es evidente que, como sabemos, hay un enfrentamiento, hay un enfrentamiento entre su secretario de organización y el Presidente Provincial y que si es cierto que ha habido palabras de grueso calibre por parte del Presidente Provincial no lo han sido menos por parte de su secretario provincial y hay una animadversión personal entre dos personas. Yo pienso que eso, lo democrático, ¿eh?, es dejar que sea la ciudadanía la que decida en su momento y que los problemas personales traten de sobrellevarlos de la forma más educada posible y que traten de encontrar el cauce que sería lógico entre personas ya capacitadas y, lógicamente, no sacarlas del contexto en que deben de salir. Por tanto, sin acritud de ningún tipo, pero, evidentemente, no estando de acuerdo con su planteamiento, nosotros no podemos aceptar este acuerdo y, por lo tanto, no le vamos a dar nuestro apoyo. Nada más. Muchas gracias.»

(Traducció)

«Sr. Escuder, ha fet vostè l'exposició que li ha manat el seu partit sobre la moció política contra el Sr. Fabra i és evident que, lògicament, ha vostè d'assumir els plantejaments del seu partit polític. Jo no sé si el que vostè, el que vostès diuen ací, perquè jo sé que vostè, dubte que haja posat una sola paraula del que ací diu, si ho assumeix o no ho assumeix és cosa seva, però és evident que diu i utilitza frases de gruixut calibre en contra del Sr. Fabra. Jo entenc que vostès no puguen, no s'empassen, el seu partit polític, a nivell provincial, no s'empassen el Sr. Fabra perquè és evident que una, després d'una altra, totes les convocatòries les va guanyant i això fa que es veja com un adversari difícil de batre i s'intente cercar qualsevol motiu per a fer-ho. Vostès fan afirmacions que, segons diuen, ell ha dit i que fa i sembla ser que tota persona que ell col·loca és un vot captiu i jo penso que això indica, com li ho diria, l'infantilisme de fer estes afirmacions, perquè cap persona pot fer de debò una afirmació d'eixe tipus, perquè el vot, afortunadament, és secret i cadascú fa amb ell el que considera en el moment decisiu d'enfrontar-se a l'urna. Per tant, fer eixa afirmació, jo penso que és totalment gratuïta i basar-se en eixes afirmacions, que sembla ser, que es fan en un tema. Si s'han fet, que no sé si s'han fet de forma col·loquial, i que hi ha algú que tracta de qualsevol paraula que diu aquest senyor vincular-la i dir-la i tracta que siga un insult cap als altres per a posar-lo com persona no grata i no apta per a representar la província de Castelló, doncs és evident que des del vostre punt de vista així sembla ser, però el que han de tenir en compte és que qui té potestat de llevar i posar persones dels càrrecs públics és la ciutadania. I, en aquest cas, la ciutadania de Castelló està donant-li la confiança al Sr. Fabra, i per què li ho dic? Perquè vostès, en un dels seus apartats, ací fins i tot s'atreveixen a dir que el “càrrec que ostenta el Sr. Carlos Fabra no és ocupat per sufragi directe de la ciutadania, sinó per elecció feta pels alcaldes i regidors de la província”. Li recorde que els alcaldes i regidors de la província són triats democràticament per la ciutadania i, per tant, l'única cosa que es fa és traslladar l'opinió d'eixa ciutadania a aquells càrrecs que, lògicament, decideixen. I és evident que, com sabem, hi ha un enfrontament entre el seu secretari d'organització i el president provincial i que si és cert que hi ha hagut paraules de gruixut calibre per part del president provincial no ho han estat menys per part del seu secretari provincial i hi ha una animadversió personal entre dues persones. Jo penso que això, el democràtic, és deixar que siga la ciutadania la que decidisca en el seu moment i que els problemes personals tracten de portar-los de la forma més educada possible i que tracten de trobar la via que seria lògica entre persones ja capacitades i, lògicament, no traure-les del context que ha sortit. Per tant, sense acritud de cap tipus, però, evidentment, no estant d'acord amb el seu plantejament, nosaltres no podem acceptar aquest acord i, per tant, no li anem a donar el nostre suport. Res més. Moltes gràcies.»

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder: «Jo, Sr. Cuenca, estic completament d'acord amb vosté en el fet que en política s'ha de trobar la forma més educada de confrontar les posicions, però jo li preguntaria on estan eixes respostes del Sr. Colomer, en paraules airades, insultants, etc. Jo crec que no estan. Mire, jo crec que ací hi ha una sèrie de preguntes que tots, com a persones que estem representant els ciutadans, en este cas de Benicarló, ens hem de fer. La pregunta és molt senzilla. És a dir, els que estem aquí, aprovem que es col·loque gent per enchufe per a conseguir un vot captiu? Hi ha altra manera de col·locar gent en llocs de l'Administració, al marge dels processos administratius legalment establerts? És que resulta que el Sr. Fabra, amb eixes paraules que no desmentix, està ensenyant a la resta de regidors de la província que facen el mateix que ell diu que fa, que ell diu que fa a la Diputació, a l'Hospital, a la Penyeta, etc.? Vostés estan d'acord que en eixe tipus d'insults que s'han versat sobre el portaveu del grup socialista a la Diputació? Estan vostés d'acord que una persona imputada per delictes greus contra l'Administració Pública continue ahí? Com diu el Sr. Rajoy, posen la mà al foc per ell? És que vostés creuen que eixe tipus de persones són les que millor defensen els interessos municipals? És municipalisme a la província de Castelló? És que estem contents que ens coneguen arreu d'Espanya, no pels nostres avanços econòmics, sinó precisament, per estos casos? Sr. Cuenca, mire, nosaltres creiem que hi ha una, unes maneres de fer política i, en este cas, el Sr. Fabra les ha verbalitzat, les ha dit i no les ha desmentit. Aleshores, nosaltres creiem que eixa no és la manera. Jo no sé si vosté està d'acord que eixa siga la manera de fer les coses en política. Jo suposo que no. En definitiva, el que li estem posant damunt de la taula és una reprovació d'unes expressions que no s'han desmentit i que jo sí que crec que pertanyen, —almenys la veu ho pareixia—, al Sr. Fabra. Gràcies.»

En un segon torn, intervé el Sr. Cuenca per manifestar el següent: «Mire Sr. Escuder, usted sabe perfectamente que sobre este particular están haciendo demagogia. Hoy ya nadie se cree, es decir, cuando intentamos decir las cosas de esta manera hoy nadie se cree que se pueda colocar a dedo a ninguna persona, porque sabe que hoy y, usted es consciente de que los sindicatos están presentes en todas las Administraciones, están presentes, no es así, usted se atreve a decir, usted se atreve a decir, ¿Usted tiene datos que lo demuestren que se haya colocado a alguien a dedo en alguna Administración?. ¿Usted lo tiene?, pues, denúncielo, porque para eso están los tribunales. Si no lo denuncian, si no lo denuncian, entonces, es que no lo tienen. Porque ustedes saben perfectamente que aquí en Benicarló se están haciendo, se están haciendo oposiciones para dotar de servicios en algunos sectores que son necesarios y eso se hace en pública concurrencia, se hace totalmente abierto. Están los sindicatos en los tribunales de oposiciones, están todos los representantes de todos los estamentos, están los Colegios Profesionales y eso no es factible hacerlo tal y como ustedes dicen. Ustedes quieren dar a entender de que este señor hace y deshace a su antojo y no, no, no es así. Ustedes saben una cosa, vamos a ver, una cosa es lo que se dice coloquialmente y que ustedes van detrás, tratando de captar cualquier cosa, y esto que se ha hecho coloquialmente. Ustedes lo han sacado para hacerlo y ustedes saben que hay una campaña totalmente, que hay que tener bemoles para soportar lo que este señor ha estado soportando por parte de la prensa nacional, que ¿Cuándo se ha hecho con la prensa nacional de un Presidente de Diputación? Si el único Presidente de Diputación que aparece y que conoce toda España es el Sr. Fabra?. Gracias a que el Grupo Prisa, ¡eh?, teledirigido, el grupo Prisa teledirigido ha hecho una campaña de acoso y derribo contra este señor. Pero ¿se ha demostrado, actualmente, se ha demostrado algo en contra de este señor?. No, y, si somos demócratas, tenemos que respetar las decisiones judiciales y tenemos que respetar lo que dice la Constitución. Que hasta que no se demuestre que una persona, lógicamente, ha delinquido, se supone que no es culpable y, por lo tanto, ¿por qué tenemos que culpabilizar y condenar a una persona que no se le ha demostrado?. Pues, cuando llegue el momento, si los jueces lo demuestran, este señor será el primero que tomará la decisión que le dicte su conciencia, pero, mientras, aquí lo que no podemos entrar en el juego de las luchas personales, que es lo que usted está entrando y que intenta arrastrarnos a nosotros. Estamos en contra, evidentemente usted dice que no somos iguales. Si fuésemos todos iguales, pues a lo mejor esto sería muy aburrido, sería muy aburrido. Imagínese si todos fuésemos iguales. Pues, estamos de acuerdo en que no somos iguales y la ciudadanía así lo percibe, como lo percibe la ciudadanía, que es la que tiene la potestad, la que es soberana. Es la que decide y, al final, tenemos, si somos demócratas, que aceptar esas decisiones soberanas. Todo lo que sea tratar de bifurcar esa dirección que ha marcado la ciudadanía pues es ir en contra y no ser demócrata y permítame que lo diga. Así que nos planteamos en la misma situación. Hay un acoso y derribo contra este señor, están intentando cargarle muertos, porque yo sé lo que es cargar muertos aquí, cuando a uno no se lo comen. Te lo cargan y mira, ahí lo tienes. Y eso es lo que están haciendo ustedes en este caso. Pues, bueno, pues, ¿qué vamos a hacer? Lo aguantaremos y lo sobrellevaremos con toda la tranquilidad del mundo. Pero, nada más, muchas gracias.»

(Traducció)

«Sr. Escuder, vostè sap perfectament que sobre aquest particular estan fent demagògia. Avui ja ningú es creu que es puga col·locar a dit a cap persona, perquè sap que avui, — i vostè n'és conscient—, els sindicats estan presents en totes les Administracions, estan presents, no és així? Vostè s'atreveix a dir, vostè té dades que ho demostren que s'haja col·locat algú a dit en alguna Administració? Vostè les té? Doncs, denuncie-ho, perquè per a això estan els tribunals. Si no ho denuncien, si no ho denuncien, llavors, és que no ho tenen. Perquè vostès saben perfectament que ací a Benicarló s'estan s'estan fent oposicions per dotar de serveis en alguns sectors que són necessaris i això es fa en pública concurrència, es fa totalment obert. Estan els sindicats en els tribunals d'oposicions, estan tots els representants de tots els estaments, estan els col·legis professionals i això no és factible fer-ho tal com vostès diuen. Vostès volen donar a entendre que aquest senyor fa i desfà a la seua voluntat i no, no és així. Vostès saben una cosa, anem a veure, una cosa és el que es diu col·loquialment i que vostès van darrere, tractant de captar qualsevol cosa, i açò que s'ha fet col·loquialment. Vostès ho han tret per a fer-ho i vostès saben que hi ha una campanya totalment, que cal tenir pebrots per a suportar el que aquest senyor ha estat suportant per part de la premsa nacional, que, quan s'ha fet amb la premsa nacional d'un president de Diputació? Si l'únic president de Diputació que apareix i que coneix tota Espanya és el Sr. Fabra? Gràcies al Grupo Prisa. El grup Pressa teledirigit ha fet una campanya d'assetjament i enderrocament contra aquest senyor. Però s'ha demostrat, actualment, alguna cosa en contra d'aquest senyor? No, i, si som demòcrates, hem de respectar les decisions judicials i hem de respectar el que diu la Constitució. Que fins que no es demostre que una persona ha delinquit, se suposa que no és culpable i, per tant, per què hem de culpar i condemnar una persona que no se li ha demostrat? Doncs, quan arribe el moment, si els jutges ho demostren, este senyor serà el primer que prendrà la decisió que li dicte la seua consciència, però, mentrestant, ací el que no podem entrar en el joc de les lluites personals, que és el que vostè està entrant i que intenta arrossegar-nos a nosaltres. Estem en contra, evidentment vostè diu que no som iguals. Si anàrem tots iguals, doncs potser açò seria molt avorrit, seria molt avorrit. Imagine's si tots fórem iguals. Doncs, estem d'acord que no som iguals i la ciutadania així ho percep, que és la que té la potestat, la que és sobirana. És la que decidix i, al final, hem, si som demòcrates, d'acceptar eixes decisions sobiranes. Tot el que siga tractar de bifurcar eixa direcció que ha marcat la ciutadania és anar en contra i no ser demòcrata, permeti'm que ho diga. Així que ens plantegem en la mateixa situació. Hi ha un assetjament i enderrocament contra aquest senyor, estan intentant carregar-li morts, perquè jo sé el que és carregar morts ací, quan a un no se'l mengen. T'ho carreguen i mira, ací ho tens. I això és el que estan fent vostès en aquest cas. Doncs, bé, què anem a fer? Ho aguantarem i ho portarem amb tota la tranquil·litat del món. Però, res més, moltes gràcies.»

Finalment, conclou l'alcalde: «Per finalitzar, està clar que ací estem davant d'una moció política. Una moció que el Partit Socialista pareix ser que té instruccions de presentar davant de tots els ajuntaments. Jo lamento que estes mocions es porten a un Ple d'un Ajuntament, perquè el vertader problema, en este cas, de Benicarló em pareix que no és esta moció. Si nosaltres fórem iguals, nosaltres també tenim instruccions de presentar una contramoció o una esmena a la totalitat. Em pareix que es diu demanar la dimissió del Sr. Colomer, però nosaltres no anem a presentar-la. Nosaltres no anem a presentar-la perquè a mi el Sr. Colomer em mereix tots els respectes del món, igual que me'ls mereix el Sr. Fabra, i que siguen, en definitiva, els ciutadans en el dia de demà, en el dia que tiren les seues paperetes dins l'urna, els que posen a uns i lleven uns altres, però crec que això, en cap moment, és faena d'este Ajuntament ni de cap Ajuntament de la província ni dels seus regidors. Per això, jo lamento que se porten mocions d'estes a un Ple de l'Ajuntament, quan han de ser, en definitiva, els ciutadans, els que posen i lleven. El poble té altres problemes i no són estos en concret.»

Sotmesa la moció a votació és desestimada per onze vots a favor i set en contra (grups municipals socialista i Bloc).

PUNT 7é.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA SOBRE LA GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS.- La corporació coneix la moció presentada pel portaveu del grup municipal socialista de l'Ajuntament de Benicarló, que és del següent tenor literal: «L’Ajuntament de Benicarló, amb la Cia. Biotermia SA i Ambiensys Environement Technologies han preparat, i presentat públicament, una proposta de gestió de Residus Sòlids Urbans basada en una tecnologia de separació de materials anomenada GEISERBOX, que es caracteritza físicament per:

• Trituració de les escombraries/higienització amb vapor d’aigua en un autoclau/assecat/ triatge.

• Valorització de pràcticament el 100% : metalls, no metalls, plàstics lleugers, PVC, vidres, inerts, biomassa.

• Sense emissions al sòl, i a l’aire, sense olors.

• Garantia de compliment de tots els objectius normatius actuals o futurs: Llei 11/1997, RD 1481/2001 sobre biodegradables, RD 252/2006 sobre envasos, etc.

• Reducció del cost d’inversió: sobre els 18M€.

• Reducció del canon previst: de 90-100€/ton a 30-45€/ton.

• Reversió econòmica per la venda dels subproductes.

• No requereix implantar la recollida selectiva de la fracció de matèria orgànica.

El Sr. Cuenca va tractar d’introduir la presentació de la proposta a l’ordre del dia de la darrera reunió del Consorci del Pla Zonal I, el dia 19/12/2008, sense èxit. No ho van posar ni en precs i preguntes: una greu ofensa a Benicarló i al seu Ajuntament. Per tant, els membres d’aquella assemblea no en coneixen el contingut.

A la vista de la situació, demanem els següents

ACORDS:

1.- L’Ajuntament de Benicarló entén el projecte com una SOLUCIÓ COMPLETA, INTEGRADA, SENSE ABOCADOR, NI INCINERADORA, AMB BAIX IMPACTE AMBIENTAL, BAIX COST, RENTABLE PER LA VENDA DELS SUBPRODUCTES I AMB POSSIBILITAT D’AMPLIACIÓ (adjuntar una planta gassificadora de baixa temperatura —gas de síntesis—, una gassificadora de alta temperatura-plasma-, o usar la biomassa com combustible per a cimenteres).

2.- Traslladar formalment el projecte a tots els Ajuntaments i a la Junta Rectora del Consorci del Pla Zonal I, també a la Conselleria de Medi Ambient i Diputació de Castelló, per al seu estudi i coneixement.

3.- Encarregar un estudi de viabilitat realitzat al tècnic de Medi Ambient del nostre Ajuntament, com a profund coneixedor del model en qüestió, i un estudi jurídic, als tècnics pertinents, de les condicions del rescat de la concessió. Ambdós informes es traslladaran també a les institucions citades anteriorment.

4.- Demanar a la Conselleria de Medi Ambient i Diputació de Castelló que definisca les característiques del que ells han anomenat “una las mejores tecnologías de tratamiento mecánico-biológico de todas las basuras sólidas urbanas”, suposadament a aplicar a la planta de Cervera. Característiques que avui els Ajuntaments consorciats desconeixem.»

Pren la paraula el Sr. Escuder Arín (portaveu del grup municipal socialista): «En este tema, nosaltres com ja hem manifestat i vam manifestar en el seu moment, estem d'acord en la proposta que se generava des de l'equip de govern. Estem convençuts de la bondat del projecte. Creiem que, en este moment, s'ha de donar a conéixer. Al mateix temps, hem d'aprofundir en el seu estudi. Valorem positivament l'encàrrec d'anàlisi, investigació, que vostés han fet a la Universitat Politècnica. Coincidim amb vostès en el fet que no podem esperar que ens porten les solucions. Hem d'anar nosaltres a buscar-les. Hem de treballar per a trobar-les i nosaltres creiem que les actuacions que avui proposen, són un pas més en eixe bon camí que ha de portar a donar als residus sòlids de Benicarló i, d'altra gent, evidentment. Si és possible, una solució que siga sostenible i, evidentment, que siga barata per a les butxaques dels nostres veïns. Nosaltres creiem que en este tema la unanimitat és important i és important que, davant d'un greu problema, hi haja un fort consens, per tal de trobar una bona solució i creiem que és el camí de la bona solució. Gràcies.»

Tot seguit, intervé el Sr. Guzmán Grau (portaveu del grup municipal del Bloc): «El Bloc en més d'una ocasió ja va fer pública que si esta proposta del geiserbox tenia tantes coses positives, era sostenible, era ecològica, si era beneficiosa per a Benicarló, per a la resta de poble o de conciutadans de la nostra àrea, si disposàvem de recursos hídrics i de tot tipus per a poder funcionar i això anava avalat per uns informes dels tècnics que donaren suport i garantiren la seua viabilitat, nosaltres no teníem cap inconvenient a donar suport i portar-ho fins on fera falta. Per tots estos motius, nosaltres considerem que votarem a favor d'esta moció que avui es presenta i votarem a favor perquè voldríem que això arribara a la Generalitat i a la Diputació. Per les lleis també són capaços de reflexionar un poquet i tirar-la endavant, perquè al cap i a la fi, són ells els que tenen una majoria. Tenen un 51 contra un 49 i, per tant, en esta proposta, penso que sortiríem guanyant tots. Ara bé, nosaltres també hem dit, en més d'una ocasió i així ho reclamem ara que, abans de prendre una decisió definitiva sobre este tema, voldríem que este projecte tinguera les màximes garanties possibles i controls també passats. Hem demanat, en roda de premsa, no ho havíem fet públicament com avui aquí, al Saló de Plens, que ens agradaria que es poguera fer una visita in situ al seu funcionament, en la qual poguérem participar, no només els polítics, sinó polítics, premsa, associacions de participació ciutadana, de veïns, fins i tot, si es poguera, fins a completar el viatge, gent que, potser, estaria encantada de poder vore estes bondats de la planta. Això ens agradaria i entenem que això ha de ser ja, perquè el que queda demostrat és que estem fent tard. Això és ja una urgència, que entenem que s'hauria d'haver fet fa molt de temps i, per tant, demanem a tots els implicats —Conselleria, Diputació, Ajuntaments presents en el Consorci—, que prenguen cartes en l'assumpte i ho tiren endavant. Per últim, també ens agradaria que, en el cas de portar-se a terme, —així ho voldríem—, esta proposta, que l'Ajuntament de Benicarló també en sortira beneficiat econòmicament, igual que hauria de sortir l'Ajuntament de Cervera, en cas d'instal·lar-se allí. Per tant, també ens agradaria que això quedara recalcat i que l'Ajuntament de la nostra ciutat se'n poguera beneficiar. Amb la resta, estem d'acord de portar-ho allí on faça falta. Moltes gràcies.»

A continuació intervé el Sr. Cuenca Caballero (portaveu del grup municipal del Partit Popular) per indicar que: «Bien, nosotros vamos a apoyar también esta moción porque es evidente que si nosotros, que apostábamos por este proceso, no lo haríamos, pues, seríamos incongruentes con nosotros mismos, pero yo quiero aclarar que, si hemos tratado de de dejarla sobre la mesa, es porque nosotros estamos trabajando. No hemos rechazado, a pesar de que, efectivamente, la reunión que hubo del Consorcio el 19 del 12 del año pasado, queriendo ofrecer toda la información posible que teníamos, pues, por distintas circunstancias, pues, eso no fue posible, porque ya se había adjudicado. Nosotros estamos trabajando con Ambiensys, que es la empresa que está llevando a cabo toda la investigación y con la Universidad Politécnica de Valencia, para valorizar los residuos sólidos urbanos, tal y cual son recogidos de Benicarló. Si no se ha llevado a efecto todavía es porque ustedes saben que la planta que estaba haciendo estas pruebas tuvo un accidente. Estaban cimentadas sobre un sótano que se hundió y en julio será operativo otra vez. A partir de ahí, el proyecto que tenemos es que la basura que se genere en Benicarló, es llevarla allí y con técnicos de la Universidad Politécnica de Valencia, pues, que se haga un seguimiento de la valoración que se lleva un porcentaje de todos los productos y si cual es el rechazo real que tienen la basura. Entonces, a partir de ahí, nosotros lo que queremos es que se incorpore ese estudio para que tenga peso específico esta moción, que haya un estudio técnico, avalado por la Universidad de Valencia en la que demuestre, sin lugar a duda, de que este proyecto es la mejor opción, no solamente para el reciclaje de la basura de la zona norte, sino de toda la Comunidad y, si me apuráis, de toda España, que me consta que en algunos sitios ya la están implantando de forma normal, como nos dijeron que la iban a instalar en la zona de Málaga. A partir de ahí, nosotros la vamos a apoyar y, por supuesto, daremos toda la información posible, como hemos hecho desde el principio, para que la conocieran y no tenemos ningún inconveniente que, cuando se esté valorizando estos residuos, pues, tanto la prensa como todas las personas que estén interesados se puedan desplazar a Barberá del Vallés, que es donde esta empresa Ambiensys tiene sus instalaciones para que se vea “in situ”, que es una cosa curiosa y yo lo he manifestado muchas veces, porque allí entras y da la sensación que estás cerca de una cocina de campamento, porque al ser un sistema de autoclave, pues, quedan totalmente diluidos los olores y, evidentemente, prácticamente, no existen. Y, por supuesto, nosotros hemos manifestado que estamos luchando por este sistema. Si alguna vez se implantara, pues, lógicamente, seríamos nosotros los que dictáramos las condiciones. Es evidente, ya lo he manifestado, de que somos altruistas pero no tontos. Muchas gracias.»

(Traducció)

«Nosaltres anem a donar suport també aquesta moció perquè és evident que si nosaltres, que apostàvem per aquest procés, no ho férem, doncs, seríem incongruents amb nosaltres mateixos, però jo vull aclarir que, si hem tractat de de deixar-la sobre la taula, és perquè nosaltres estem treballant. No hem rebutjat, a pesar que, efectivament, la reunió que va haver del Consorci el 19 del 12 de l'any passat, volent oferir tota la informació possible que teníem, doncs, per diferents circumstàncies, això no va ser possible, perquè ja s'havia adjudicat. Nosaltres estem treballant amb Ambiensys, que és l'empresa que està portant a terme tota la investigació i amb la Universitat Politècnica de València, per a valoritzar els residus sòlids urbans, tal i com són arreplegats de Benicarló. Si no s'ha dut a efecte encara és perquè vostès saben que la planta que estava fent aquestes proves va tenir un accident. Estaven cimentades sobre un soterrani que es va enfonsar i al juliol serà operatiu una altra vegada. A partir d'ací, el projecte que tenim és que les escombraries que es generen a Benicarló es porten allí i, els tècnics de la Universitat Politècnica de València, facen un seguiment de la valoració que es porta, un percentatge de tots els productes, i de quin és el rebuig real que tenen les escombraries. Llavors, a partir d'ací, nosaltres el que volem és que s'incorpore eixe estudi perquè tinga pes específic en aquesta moció, que hi haja un estudi tècnic, avalat per la Universitat de València, en el qual es demostre, sense lloc a dubte, que este projecte és la millor opció, no solament per al reciclatge de les escombraries de la zona nord, sinó de tota la Comunitat i, si m'apureu, de tot Espanya, que em consta que en alguns llocs ja l'estan implantant de forma normal, com per exemple en la zona de Màlaga. A partir d'ací, nosaltres li anem a donar suport i, per descomptat, donarem tota la informació possible, com hem fet des del principi, perquè la conegueren i no tenim cap inconvenient que, quan s'estiguen valoritzant estos residus, tant la premsa com totes les persones que estiguen interessades, es puguen desplaçar a Barberà del Vallés, que és on esta empresa, Ambiensys, té les seues instal·lacions, perquè es veja “in situ”, que és una cosa curiosa i jo ho he manifestat moltes vegades, perquè allí entres i dóna la sensació que estàs prop d'una cuina de campament, perquè en ser un sistema de autoclau, doncs, queden totalment diluïdes les olors i, evidentment, pràcticament, no existeixen. I, per descomptat, nosaltres hem manifestat que estem lluitant per este sistema. Si alguna vegada s'implantara, doncs, lògicament, seríem nosaltres els que dictàrem les condicions. És evident, ja ho he manifestat, que som altruistes però no ximples. Moltes gràcies.»

Finalment, conclou l'alcalde: «Simplement per finalitzar, nosaltres sempre hem donat suport a este sistema. Tots sabem les problemàtiques que tenim, tant vostés, com nosaltres, i que, bé, nosaltres hem iniciat els contactes necessaris. Tots sabem que hem estat a la Diputació. Tots sabem que vam estar a la Generalitat Valenciana. Vosté, Sr. Escuder, va participar amb nosaltres en una reunió amb el Sr. XXX, on es va oferir el projecte on es va presentar. Vam estar els tres reunits. I, bé, després, la conseqüència de la reunió que hi va haver, aquí a l'Ajuntament, per part del Consorci. Jo no entrava a valorar-la ni vull valorar-la, però està clar que l'Ajuntament de Benicarló aposta per este sistema i mirarem fins on podem arribar.»

Sotmesa la moció a votació, la corporació, per unanimitat dels assistents, s'acorda aprovar-la en els termes indicats.

PUNT 8.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels divuit membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix la moció presentada pel portaveu del grup municipal del Bloc, Sr. Guzmán Grau, del següent tenor literal: «Atés que segons les informacions que ens han fet arribar els afectats pel desdoblament de la carretera N-340, els treballs ja han començat dins del terme municipal de Benicarló sense que aquells que han estat expropiats tinguen encara coneixement de l’import que percebran com a pagament d’eixa expropiació.

Atés que en el moment de la signatura de les actes d'ocupació dels terrenys se'ls va anunciar que abans del febrer passat se'ls comunicaria l'import per a compensar les expropiacions i a data d'avui encara no els han comunicat res.

Atés que el termini per acudir al Tribunal de Justipreu (en cas de no estar d'acord amb el preu fixat quan se'ls comunique) puga anar passant i es puguen trobar en una possible situació d'indefensió.

Atés que, la urgència de l’obra en cap cas ha de comportar cap perjudici per als afectats que vaja més enllà d’allò estrictament necessari.

Pels motius adés exposats, el Grup Municipal del BLOC proposa al Ple de l’Ajuntament de Benicarló per a la seua consideració, discussió i aprovació, si s’escau, els següents acords:

Primer.- Instar al Ministeri de Foment a fixar i comunicar als afectats el preu taxat per a estes expropiacions, a la major brevetat possible.

Segon.- Crear una comissió de seguiment de la problemàtica dels afectats per la expropiació del desdoblament de la N-340 de la qual formaran part un membre de cada partit polític amb representació municipal.» En aquest moment, el Sr. Guzman interromp la lectura per a dir: «Aquí vull recordar que en la Junta de Portaveus vam estar parlant de la composició definitiva. La nostra proposta seria que hi haguera tres representants dels grups, és a dir, un de cada grup present aquí en la Sala, però perquè tots fórem iguals, que hi haguera també tres representants del Consell Agrari i tres representants dels afectats. Si els pareix bé la nostra proposta, continuo llegint-la. D'acord, en principi. Ho deixo així, d'acord? Després el punt tercer vam quedar que quedaria anul·lat. El quart és... (i continua llegint)»

«Tercer.- Establir, directament per part de la comissió creada o mitjançant els seus representants, els contactes necessaris amb l’administració expropiant, en vistes a conéixer en tot moment l’estat de tramitació dels expedients d’aquells propietaris afectats que així ho autoritzen, fent-los arribar de forma puntual la informació rebuda i vigilant que no es produïsquen paralitzacions o endarreriments en la seua tramitació.

Quart.- Traslladar estos acords als grups polítics que conformen les Corts Valencianes, perquè siguen coneixedors i puguen oferir el seu suport i les seues gestions per a resoldre esta problemàtica de la millor manera possible per a totes les parts implicades.»

En un primer torn, pren la paraula el Sr. Sánchez Martí, regidor del grup municipal socialista, per indicar el següent: «Com diu el Sr. Guzmán, l'altre dia vam estar parlant en la Junta de Portaveus d'esta moció que presentava el Bloc, referent al desdoblament de la 340. Nosaltres, crec que en aquell vam estar parlant d'algunes alternatives a com es podria composar esta comissió de seguiment i nosaltres ho vam parlar amb el grup i jo vaig fer una proposta allí, que és la que el meu grup manté fins a avui. He de dir que hauria de tindre esta comissió de seguiment un representant de cada partit polític, la representació municipal dels grups, i tres representants del Consell Agrari, que el Consell Agrari lliurement destinara. I, per suposat, després el tercer punt, que no tenia ja pràcticament sentit, eliminar-lo, no? Això era el que nosaltres vam estar parlant en la Junta de Portaveus i la postura que nosaltres mantenim. És a dir, si és possible, això. Gràcies.»

Tot seguit, intervé el Sr. Guzmán Grau (portaveu del grup municipal del Bloc) per indicar que: «Nosaltres entenem que el Consell Agrari, per descomptat, està representant els llauradors i les associacions del poble, però, en este cas concret, que això afecta directament una sèrie de propietaris, perquè pogueren estar ells presents o un representant d'estos propietaris que estigueren també presents, dels afectats directament. Per això era la nostra proposta, per a estar tots, que hi fóren els tres representants municipals, tres representants del Consell Agrari i també tres representants dels afectats. Per eixe motiu era perquè són als que més directament els repercutirà tot això. Gràcies.»

A continuació, el Sr. Cuenca Caballero (portaveu del grup municipal del Partit Popular) expressa: «Bien Sr. Guzmán, tal y como quedamos en la Junta de Portavoces dijimos que esta moción, estábamos de acuerdo con el planteamiento que ha hecho el Sr. Sánchez, es de llevarla adelante. Es evidente que los representantes del Consell Agrari son agricultores y son afectados. Por lo tanto, sería desdoblar el sistema. Es una cosa que estuvimos hablándola. Que haya un representante de los grupos políticos, que es lo que establecimos y tres representantes que pueden elegirlos libremente el Consell, que yo entiendo que las mismas personas que están en el Consell son afectados. Por lo tanto, ya están representados. Es el querer ahora tergiversar las cosas y sino es así, pues, entonces, dentro del mismo Consell que cojan a gente que represente a los afectados. El fin era de hacer una Comisión que fuese operativa. Porque si, podíamos haber haber planteado otra cosa pero llegamos a un acuerdo que fue éste. Y éste es el que tenemos que atenernos. Evidentemente, plantear ahora modificaciones, pues, es , pues no sé, yo creo que se tenían que plantear, porque si no, ¿Para qué nos juntamos en las Juntas de Portavoces para planificar las cosas?. Se planifican y hay que atenderlas como tal. Por lo demás, seguimos manteniendo lo que dijimos y lo que no podemos es cambiar las cosas sobre la marcha. A partir de aquí, yo entiendo que estaban representados porque lo estuvimos hablando. Como se pueden elegir libremente, repito, dentro del Consell, el Consell lo que tiene que hacer es darle participación a las personas afectadas para que su voz, lógicamente, también sea tenida en cuenta en esa Comisión. Por lo demás, nos seguimos manteniendo. El punto tercero hay que eliminarlo porque no tenemos técnicos nosotros para poder dar ese servicio y el encabezamiento de esta moción que sea, lógicamente, de los tres partidos que están representandos. Nada más, muchas gracias.»

(Traducció)

«Sr. Guzmán, en la Junta de Portaveus vam dir que en esta moció estem d'acord amb el plantejament que ha fet el Sr. Sánchez, que és dur-la endavant. És evident que els representants del Consell Agrari són agricultors i són afectats. Per tant, seria desdoblegar el sistema. És una cosa que vam estar parlant. Que hi haja un representant dels grups polítics, que és el que vam establir, i tres representants que pot triar lliurement el Consell. Jo entenc que les mateixes persones que estan en el Consell són afectats, per tant, ja estan representats. És voler ara tergiversar les coses i sinó és així, doncs, dins del mateix Consell que agafen gent que represente els afectats. La fi era fer una Comissió que fóra operativa. Perquè sí, podíem haver haver plantejat una altra cosa, però vam arribar a un acord que va ser aquest. I és al que hem d'atenir-nos. Evidentment, plantejar ara modificacions és, doncs, no sé, jo crec que s'havien de plantejar, perquè si no, per a què ens reunim en les Juntes de Portaveus per a planificar les coses? Es planifiquen i cal atendre-les com a tal. D'altra banda, seguim mantenint el que vam dir i el que no pot és canviar les coses sobre la marxa. A partir d'ací, jo entenc que estaven representats perquè ho vam estar parlant. Com es poden triar lliurement, repetisc, dins del Consell, el Consell el que ha de fer és donar-li participació a les persones afectades perquè la seua veu, lògicament, també siga tinguda en compte en aqueixa Comissió. D'altra banda, ens seguim mantenint. El punt tercer cal eliminar-lo perquè no tenim tècnics nosaltres per a poder donar eixr servei i l'encapçalament d'esta moció que siga, lògicament, dels tres partits que estan representats. Res més, moltes gràcies.»

En un segon torn, el Sr. Sánchez Martí, indica: «Jo el que vodria dir és que hi ha qüestions que em molesten. És a dir, pareix que estiguem plantejant qüestions en què anem més allà del que realment signifique esta moció o algú vol donar un altre sentit. Ací no es tracta d'excloure ningú, ni afectats ni no afectats. Es tracta de crear una Comissió de Seguiment, que no té, absolutament, cap atribució. Simplement, vetllar que les coses es facen bé i replegar les queixes que puguen vindre de la gent afectada. Perquè eixa Comissió, després puga traslladar qualsevol qüestió a este Ajuntament i este Ajuntament decidirà, els corporatius d'este Ajuntament, deciran quines accions han de fer de cara l'Ajuntament en defensa d'esta gent afectada. És a dir, per donar-li una forma institucional. I això és el que vaig dir a la Comissió. Ai perdó, a la Junta de Portaveus. Si volem donar-li un sentit institucional a açò, la Comissió esta no servix per a res. El que sí és important és que estiguen els partits dins i que estigua la gent del Consell Agrari, que seran els afectats, però eixa Comissió només és de seguiment, de vore què s'està fent, no té cap atribució, no té cap facultat. Només ha d'escoltar, mirar i vore, d'acord? Aleshores, que participen els polítics perquè s'assabenten de les coses que estan passant i del Consell Agrari, tres persones que ells designen, siguen afectades o no afectades, tres persones del Consell Agrari, que són los que coneixen el que està passant en el terme i el que està passant en eixe desdoblament de la 340. I, en això, poder, en un moment determinat, si alguna cosa no funcina bé, traslladar a l'Ajuntament, traslladar als grups polítics de l'Ajuntament, què és el que està passant en eixa Comissió, perquè els grups polítics, si volen fer una moció i de forma institucional, anar a la institució que siga, —a Foment, al ministre que siga, a la ministra o a qui faça falta— i exposar eixe problema. És que jo no vull anar més enllà, no buscar si els afectats es queden fora, que si pobrets. No estem parlant d'això. És que donem el sentit que estem intentant donar. Mire, jo sóc molt clar i molt franc: jo no deixo ningú fora. Hi ha un Consell Agrari i hi ha uns representants de l'Ajuntament i hi ha una Comissió, repeteixo, que l'únic que ha de fer, és replegar, precisament, les queixes que puguen fer eixos afectats. Tots, replegar-les per traslladar-les a l'Ajuntament, si l'Ajuntament creu, els looks que té d'això, donar-li un suport institucional. No res més, no té cap facultat eixa Comissió. És per escoltar. I qui ha d'escoltar? Tres polítics i tres del Consell Agrari, que ens poden aconsellar i tots aquells afectats que vulguen vindre a expressar-se a eixa Comissió. No s'exclou ningú. La Comissió només té eixa missió. Escoltar la gent i no res més. No ho traslladem més enllà, que no té més qüestió. I nosaltres, seguim opinant que tres representants polítics, un de cada partit perquè siguen coneixedors els partits i puguen traslladar després cada un al seu grup municipal les qüestions que es plantegen i gent del Consell Agrari que replegaran les queixes dels afectats per a traslladar-ho tot allí. Eixa és la qüestió i no es va més enllà. Qui vulga vore més enllà, doncs ho lamento, però crec que no és eixa la solució. Gràcies.»

En un segon torn, intervé el Sr. Guzmán, dient: «Jo lamento que una moció que nosaltres hem presentat amb tota la bona voluntat del món per poder ajudar i col·laborar amb unes persones que, dins d'uns dies, bé, que ja es troben afectades, ara aquí es munte un enrenou, que si excloem, que si no excloem, que si volem vore més enllà, que si no volem vore més enllà, no hi ha res de tot això, Sr. Sánchez. I, a més, és que, no ho sé, pareixia que estava clar. Només estava el problema en si en va un, si en van dos, si en van quatre o quinze. Per tant, no entenc jo que ara això es s'haja de plantejar como una lluita entre nosaltres, quan penso que no n'hi ha cap, ni hi ha cap mala intenció ni vore molt més enllà. Respecte al que diu el Sr. Cuenca “que quedamos de acuerdo”. Primera, no quedamos de acuerdo, perquè s'havia de parlar perquè el Partit Socialista ni ho sabia. I, aleshores, el Sr. Sánchez va dir: “Jo ho comentaré esta nit amb el grup, que tenim reunió”. Per tant, no, i suposant que hubiéramos llegado al acuerdo, el acuerdo, la proposta que vosté va fer no és la que ha dit aquí. La proposta que vosté ha dit, que la tinc apuntada en un altre tipus de bolígraf, la que vam presentar era: un representant de cada grup polític, un representant del Consell Agrari i un representant dels afectats. Fins i tot, recordo que va hi haver algun comentari sobre el representant dels afectats, o no se'n recorda? Per tant, no em diga que és el que diu ara i que “quedamos de acuerdo”. No. Eixa és la postura que vosté va dir i van dir, doncs bé, ja ho estudiarem i ja direm alguna cosa. Doncs bé, el que nosaltres proposem és que hi haja 3, 3, i 3. Però, a vore, és que jo tampoc no trobo que hi haja cap problema en el fet que hi haja tres representants dels afectats. No ho sé, jo si fora dels afectats, m'agradaria que, potser, algú, perquè no tots poden sintonitzar ni poden estar representats, potser, pel Consell Agrari. No ho sé tampoc, perquè aquí estem plantejant que estan representant tots o no, però el que sí que sé és que ací hi ha uns propietaris que són afectats directament i que, al nostre entendre, ens agradaria que estigueren presents. Però, si això ha de ser algun problema, alguna disputa i algun impediment perquè tot això no vaja endavant, nosaltres, el del punt dels afectats, no tenim cap inconvenient a no acceptar-ho. Ens agradaria que estiguera, però intentaríem, abans que això no es trencara i que poguera anar endavant, que no, que per culpa d'estar inclosa o no, els afectats no, doncs que això es quedara paralitzat. Moltes gràcies.»

En un segon torn, pren la paraula el Sr. Cuenca: «Sr. Guzmán, eso prueba que estuvimos hablando de distintas posibilidades. ¿Eh?. Entonces, yo apunté ¿eh? Que un representante del Consell Agrari i un representante de la plataforma de los afectados. Entonces, se prefirió, en vez de que hubieran dos personas de eso, pues, se habló de tres personas y eso es lo que el partido socialista aceptó y que lo trasladaría a su grupo y que yo acepté también. Tres, tres personas es lo último que se acordó. Si usted apuntó la primera propuesta, pues, fue una propuesta. Aquí lo que estamos diciendo y lo ha expuesto el Sr. Sánchez muy bien, es sencillamente recoger las inquietudes de todo el mundo que pueda tenerlas, con el fin de trasladarlas a los grupos políticos y luego hacer las acciones que se estimen pertinentes. No es una Comisión, como ha quedado perfectamente reflejado que va a tener ninguna capacidad de decisión. Para nada. Sino, sencillamente informativa, para dar conocimiento de lo que se va a hacer y de lo que no se va a hacer. Como esto ha sido mantenido, yo sigo manteniendo también lo de los tres representantes, pues, a lo que habíamos llegado y yo creo que no hay que hacer más en este tema. Si, luego, evidentemente, quuiere alguien asistir, tampoco se le va a cerrar la puerta a nadie, porque no tiene ninguna capacidad decisoria, sino que cualqiuier persona que tenga algo que aportar, que lo aporte, porque es una Comisión que lo que tratará es dar información. Nada más, muchas gracias.»

(Traducció)

«Sr. Guzmán, això prova que vam estar parlant de diferents possibilitats. Llavors, jo vaig apuntar que un representant del Consell Agrari i un representant de la plataforma dels afectats. Llavors, es va preferir, en comptes que hi haguera dos persones d'això, es va parlar de tres persones i això és el que el Partit Socialista va acceptar i va traslladar al seu grup i el que jo vaig acceptar també. Tres, tres persones és l'últim que es va acordar. Si vostè va apuntar la primera proposta, doncs, va ser una proposta. Ací el que estem dient, —i ho ha exposat el Sr. Sánchez molt bé—, és senzillament arreplegar les inquietuds de tot el món que puga tenir-les, amb la finalitat de traslladar-les als grups polítics i després fer les accions que s'estimen pertinents. No és una Comissió, com ha quedat perfectament reflectit, que tenir cap capacitat de decisió. Per a res. Sinó, senzillament informativa, per a donar coneixement del que es farà fer i del que no es farà. Com açò ha estat mantingut, jo seguisc mantenint també el dels tres representants, al que havíem arribat i jo crec que no cal fer més en este tema. Si, després, evidentment, algú vol assistir, tampoc se li tancarà la porta a ningú, perquè no té cap capacitat decisòria, sinó que qualsevol persona que tinga alguna cosa a aportar, que ho aporte, perquè és una Comissió que el que tractarà és de donar informació. Res més, moltes gràcies.»

Finalment, conclou l'alcalde: «Primer de tot, jo, la veritat, és que m'he quedat una mica sorprés amb este debat. Jo crec que en la Junta de Portaveus es van manifestar moltíssimes opcions per part dels tres grups polítics i crec que es va arribar a un acord. Nosaltres mateixos vam plantejar, si, com ha dit el Sr. Cuenca, que gent de la plataforma o gent dels afectats estiguera dins, però, en definitiva, al final va ser un acord entre tots. Jo demanaria que, quan algú després pense, el grup socialista, jo crec que entenia en aquell moment la moció el Sr. Sánchez. Es va llegir allí mateix, em pareix que les decisions es van prendre, Sr. Sánchez, si no és així, entre tots els grups polítics. Jo crec que si, després, per part d'algun grup polític hi ha alguna aportació o alguna modificació, el més normal és comunicar-ho a la resta de portaveus. No vindre ací al plenari de l'Ajuntament i fer uns canvis després d'haver acordat una sèrie de qüestions per part dels tres grups polítics. Nosaltres sí que volem que els afectats que, en definitiva, són la majoria de llauradors, tinguen veu dins d'eixa Comissió, el pes suficient per a plantejar els temes a l'empresa constructora, al Ministeri i a tots. Jo crec que ens unim podem aconseguir moltes coses i no es tanca les portes a ningú. En són sis, poden ser-ne set, poden ser-ne vuit, poden ser-ne nou; però, el que creiem és que hem d'anar tots units i aconseguir el millor per a tots. Jo demanaria, en estos moments, que es quede la moció com es va quedar en la Junta de Portaveus: en tres persones del Consell Agrari, que siguen, després oberta a futures ampliacions de la gent de la plataforma i que la moció siga firmada pels tres grups polítics. I eliminar el tercer punt també, tal com es va quedar en la Junta de Portaveus. És la proposta, per part d'esta Alcaldia als grups polítics. Si els pareix bé, passem el punt a votació i es deixa la porta oberta perquè si algun dels afectats, si no estan representats pel Consell Agrari, dins del Consell Agrari, puga manifestar el que faça falta i que siga com cal. Passem la moció a votació, tal com està, en els tres del Consell Agrari, en els tres dels grups polítics i eliminant el tercer punt i fer-la pels tres grups polítics.»

Sotmesa la moció a votació, és aprovada per unanimitat dels assistents, en els termes abans indicats.

PUNT 9.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels divuit membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix el contingut de la moció presentada pel Sr. Escuder Arín (portaveu del grup municipal socialista) del següent tenor literal:

«La Plataforma per l’Ensenyament Públic ha convocat una jornada de vaga i el tancament dels centres educatius per al 28 d’abril, com a resposta a la manca de compromisos de la Conselleria d’Educació davant les demandes plantejades en els tretze punts del Manifest per l’Ensenyament Públic, després d’un procés de negociació de dos mesos de cadascun dels punts del Manifest.

El moviment social que va aglutinar tota la comunitat educativa en les mobilitzacions del primer trimestre del curs escolar i que va fer possible la manifestació del 29 N, està tornant a fer-se sentir: la gestió del poder públic del Partit Popular al País Valencià i, en particular, la seua política educativa han de canviar, la qual cosa sols es podrà aconseguir des de la força que dóna l’acció conjunta i el compromís de tota la societat valenciana.

Per això, davant d’aquesta situació, s'acorda:

1. Donar suport a les reivindicacions que la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic planteja en els tretze punts del seu Manifest i que han conduït a la convocatòria de vaga del dia 28 d’abril.

2. Instar a la Generalitat Valenciana a canviar la seua política educativa i a atendre les demandes de la Plataforma per l’Ensenyament Públic.»

Intervé, en primer lloc, el Sr. Escuder Arín (portaveu del grup municipal socialista): «Tal com es diu en la moció, estem davant d'una negociació, que ve de lluny, en defensa de la qualitat de l'ensenyament i que nosaltres, lògicament, volíem portar a este plenari perquè creiem que els 13 punts en què es basa són importantíssims i perquè creiem que això està afectant la comunitat, però, especialment, Benicarló. És ben sabut la nostra queixa en els dèficits educatius d'infraestructures que patix la nostra ciutat. Però, cenyint-me al que és el cos de la moció, els aspectes bàsics en què es basa són els següents: En el tema de l'educació infantil, la creació d'una xarxa d'escoles infantils de 0 a 3 anys, cosa absolutament deficitària; en el tema de les aules prefabricades es demana el compromís d'eliminar els barracons en el curs 2007-2008 (hi havia, n'hi havien 1100 i, en este, s'han incrementat a 1300, això vol dir que s'han habilitat aularis en zones comunes, en patis, en passadissos, en biblioteques per pal·liar el dèficit de les places d'infantil i primària); en el tema de la catalogació lingüística, després de 25 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, es demana que estiga en 5 anys i no en 10, que estiguen catalogats tots els llocs docents de secundària; en el tema d'especialistes d'anglès, l'increment d'especialistes d'anglès per comptar-ne amb 3000 més (tots sabem que ha portat moltes vegades a mofa el tema de l'educació per a la ciutadania en anglès, després el tema del xino mandarín, realment, sembla kafkiana la situació en què ens estem trobant, per culpa dels nostres governants); en el tema de les plantilles, la planificació d'eixes plantilles, sobretot, per atendre la falta d'especialistes en pedagogia terapèutica i, per tal d'evitar l'alta rotació dels claustres, la qual cosa provoca inestabilitat, provoca problemes i problemes greus de coordinació; el tema de la matriculació equilibrada, s'ha de modificar el decret, per tal que es puguen redistribuir els alumnes, immigrants i amb necessitats educatives especials entre tots els centres educatius, finançats amb fons públics (perquè en este moment el 86 % està dins de la xarxa pública); en el tema del multilingüisme, el pla del bilingüismo, per tal d'arribar a un sistema trilingüe; en el tema del fracàs escolar, la Comunitat Valenciana és líder en este tema, arribant al 39% de joves de 16 anys, que no tenen el graduat escolar (és, per tant, un problema del sistema, Sr. Cuenca, quan una Llei com la LOGSE funciona bé en altres comunitats i en la nostra no funciona, el problema serà del que aplique la Llei i del que fa o promou l'aplicació dels decrets d'eixa Llei); el tema de l'autonomia dels centres; el tema dels projectes pedagògics del centre (avui en dia, pràcticament no servixen per a res, és a dir, tenim una teledirecció de les actuacions dels centres i això fa que perdem l'autonomia, que perdem la capacitat d'adaptar la problemàtica real dels centres i a l'entorn escolar); el tema de la inspecció educativa i el tema de la transparència en les oposicions (tenim un sistema d'oposició en què els tribunals, la major part de membres dels tribunals són nomenats a dit i els directors dels centres educatius, els ha d'elegir la comunitat educativa, cosa que no s'està fent. En este moment, la funció directiva és una funció denigrada pel sistema i, cada vegada més, la gent no vol arrimar-se a eixe treball de direcció, perquè no permet desenvolupar els projectes educatius, ni d'alguna manera hi ha capacitat de maniobra dels equips directius); en el tema de l'educació per a la ciutadania, lògicament, no cal dir-ho (la mateixa Conselleria ha reconegut que impartir-la en anglès era una barbaritat per moltes raons que no vénen al cas, però que lògicament el que sí que fan estes resolucions i estes ordres és distorsionar greument el sistema educatiu i hem de pensar que això afecta xiquets i xiquetes en edats molt complicades per a introduir tot este moviment normatiu que està introduint la Conselleria); i, finalment, el tema de l'educació gratuïta en totes les etapes (evidentment, també complim la promesa de 0 a 3 i més beques de les que s'estan oferint). Nosaltres creiem que tot això afecta el sistema, afecta la Comunitat Valenciana, però especialment Benicarló. Les inversions de la Conselleria a Benicarló en el sistema educatiu són deficitàries. Benicarló és deficitari en instal·lacions educatives, en manteniment de centres és deficitari. Afortunadament, avui ja s'han traslladat els xiquets de l'Eduardo Martínez Ródenas, però encara tenim molt de camí per a fer i molt de llastre. És a dir, en estos dies hem assistit a eixa pugna en el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes i la veritat és que tots volem que vinga a Benicarló, però el nostre dubte ja no és eixe, el nostre dubte és que, en 14 anys, la Conselleria ha creat 6 escoles oficials d'idiomes, de les quals 4 s'han creat a Alacant, 2 a València i no cap a Castelló. En fi, si sona la flauta i ve a Benicarló, benvinguda siga i enhorabona pels esforços, però el nostre dubte, comprenga Sr. Alcalde, que el nostre dubte és més que evident. I l'altra qüestió que volem plantejar és que, arrodonint este tema, és que a banda del que és el sistema, del que és Primària, del que és l'Escola Infantil, del que és la Formació Professional, del que és el Batxillerat, tenim, tenim el Conservatori de Música, promesa que no té 14 anys, però quasi, quasi en deu tindre 12. Nosaltres creiem que eixes infraestructures, en este moment, després de tants d'anys són un dèficit terrible per a la nostra societat. La societat benicarlanda, per als resultats i pervindre dels nostres, dels nostres alumnes. I finalment jo li volia fer una recomanació: no li torne a donar els papers a eixe que li'ls perd. Evidentment, no li'ls torne a donar, perquè si d'això depèn que es faça una escola o no, apanyats anem. Gràcies.»

Acte seguit, intervé el Sr. Guzmán Grau (portaveu del grup municipal del Bloc): «Moltes gràcies. Esta moció que avui es planteja té una problemàtica darrere seu, que ja fa massa temps que l'anem arrossegant i, al nostre entendre, no podem deixar passar molt més temps, perquè això s'ha convertit en una cosa prou generalitzada dins del món educatiu, encara que de vegades sabem que tot el món no ho demostra i cada vegada això va més enllà i la llàstima és que de tot això depèn el futur dels nostres fills. Des del nostre punt de vista, la política educativa que està portant a terme el Partit Popular a nivell de tot el país és nefasta. No només pel que significa a nivell educatiu, sinó també per la prepotència amb què actuen els més alts mandataris d'eixa Conselleria, però, sobretot, a nosaltres el que ens importa d'esta moció és que el suport que se li vol donar a la Plataforma per l'Ensenyament Públic, d'entre les 13 reivindicacions que allí hi havien, totes elles pedagògiques i que van ser el motiu de la vaga del passat dia 28, doncs, algunes d'elles tenen relació directa amb la nostra ciutat. Per exemple, Benicarló no compta amb cap, de 0-3 anys, d'escola pública. No existeix professorat d'anglès per a l'etapa infantil, tal com s'està dient des de la Conselleria. L'alumnat del CEIP Ángel Esteban continua estant en els barracons. Afortunadament, ja després d'anys i anys els alumnes del Ródenas, des d'avui ja no ho estan. L'alumnat i el professorat de secundària està patint el tema de l'educació per a la ciutadania, que si damunt en anglès, que si no en anglès, però és que, a més, ara va i es trauen la brillant idea de damunt traslladar-la també a primària, de cara als pròxims cursos. El mapa escolar local i, per tant, les plantilles tampoc no estan definides. Les inversions en els nostres centres, fa molt de temps que estan sota mínims. L'alumnat d'infantil no té beques ni de transport ni de menjador. Per tant, tot això són, d'eixes 13 reivindicacions, algunes van directament al que és la repercussió educativa o dels nostres veïns en el nostre municipi. Per tant, estes reivindicacions que fa la Plataforma per l'Ensenyament públic, —que per primera vegada tenen el suport, no només pels professionals de l'ensenyament, sinó també dels pares, mares, sindicats, fins i tot alumnat, per primera vegada, a més d'uns altres col·lectius també, que no tenen tant a vore en el món educatiu—, entenem que l'únic que demanen és una millora de la qualitat de l'ensenyament i, per tant, des del Bloc, només podem que fer que donar suport a la Plataforma de l'Ensenyament Públic, a la vaga que es va convocar l'altre dia i, per suposat, a esta moció que avui es presenta. Moltes gràcies.»

Davant d'això, intervé el Sr. Pérez Ollo (regidor del grup municipal del Partit Popular): Me quedo un poco sorprendido porque los dos son docentes como yo, y si ustedes instan a la Generalitat Valenciana que cambie la seua política educativa, está bien. Dar apoyo a las reivindicaciones de la Plataforma de l'ensenyament públic también está bien, pero claro, cuando se trata de cosas que simplemente con esta moción ustedes siguen simplemente apoyando a los remiendos al sistema educativo, eso es triste, y ustedes tienen el Gobierno, el Gobierno Central del Estado, sus mayores representantes, que son del partido socialista. Kafkiano sí que me parece esto. Yo creo que comprar votos y venderlos es utilizar, bueno, el sistema de la educación. Creo que muchas generaciones atrás y no hablo de 5 ó 6 años, de 10, de 15, de 20 y el fondo de la cuestión es que la enseñanza necesita un pacto. Yo creo que ustedes aquí, somos muchos docentes, que sufrimos muchos padres, hijos escolarizados, formamos parte de las Ampas y sufrimos el sistema educativo. Tenemos 17 modelos educativos en este país. Me sorprende que solamente vayan ustedes poniendo los remiendos en esta comunidad, como en otras, y no aborden el problema sustancial que todos deseamos durante muchos años. Y ustedes pueden instar al Gobierno Central como nosotros y ahí nos encontrarán. Abogando definitivamente por un sistema educativo que la enseñanza necesita este gran pacto que todos deseamos durante muchos años. Mire, eso sí que es lo importante. Lo otro es el populismo, yo entiendo. Al principio, cuando me dijeron: “una moción sobre educación” ¡Qué bien!,vamos a ver, pero luego al leer digo normal. La época que estamos es normal, la huelga del día es normal. Evidentemente, siempre la cuestión de la agitación y la propaganda. A veces es más importante que el fondo, tristemente es así. Y lo malo es que utilicemos la educación que reclama hace 20 años o más un pacto. Que en otros sitios parece ser, en el País Vasco, se puede llegar a acuerdos. Yo creo que también aquí. A ver cuando nos sentamos todas las Comunidades y que lidere el Gobierno Central ese pacto. Como comprenderán, vamos a votar que no, porque lo sustancial es esto que le estoy diciendo, no lo de ahora: la propaganda y el boicot. Una serie de situaciones, es jurídicamente lícito y para eso está la izquierda, para movilizarse en este caso en contra del gobierno del partido popular, como habitualmente nos tienen acostumbrados. Yo solamente puedo entender la urgencia y me viene bien que la aprueben. Yo insisto en que se apruebe esa urgencia, porque claro, queda en evidencia. Yo no sé si es realmente por lo del 1 de mayo, desvía las atenciones, maniobras de distracción, las que, evidentemente nos tiene acostumbrados el partido socialista del Gobierno Central, cuando hay problemas sustanciales en este pueblo, en este país. Es desviar la atención. No sé si es por lo del 1 de mayo, la llamada fiesta del trabajo, del trabajador, pero sino hay trabajo. No sé en qué va a quedar mañana esto. Si lo de la reivindicación, para desviar las atenciones, ustedes será simplemente el día de la desesperación. Los sindicatos. Ustedes están hablando de los sindicatos en la docencia. No los vemos hoy en día y muchos ciudadanos se preguntan ¿Dónde están? Además de tener cuatro millones de parados y pico, sin echar las culpas a nadie, cuatro millones y pico de parados, los docentes también estamos en esa situación de crisis y los alumnos y los padres. Y seguimos poniendo pequeños remiendos sin abortar lo fundamental de esta cuestión. A lo mejor, las cuestiones son de las elecciones europeas, dentro de la agitación y esa propaganda que lo hacen muy bien. Puede que vaya así. Mire, esto para nosotros es simplemente una cuestión de claro carácter político. Ya sabemos todos que la izquierda tiene que estar en los gobiernos del partido popular de la Comunidad Valenciana y vamos arremeten este sistema, propaganda y demás. No hay concesiones como lo sabemos a nivel nacional. Hay que dejarlo sólo, etc, etc. Fíjese si pienso que es un boicot, incluso que el otro día en la mesa de Comisión de les Corts, donde hay miembros de la Conselleria i de les Plataformas pel Ensenyament, tuvo que suspenderse, parece ser. No sé, si al final se hizo en otro lado, o tuvieron que trasladarse, pero la Secretaria Autonómica ni siquiera pudo comparecer para decir cómo estaban en este momento las negociaciones con estas plataformas. Un ejemplo más de agitación y propaganda. Se dice que ha habido unas 120 reuniones en este tema. ¡Qué caramba! Si hay 240 mejor, pero que sigan adelante. Yo creo que todo lo demás que ustedes han dicho es muy respetable. No compartimos lo de la educación en Benicarló. Se está trabajando muchísimo, muchísimo. En nuestros colegios, nuestras mejoras y nuestras insistentes visitas en Valencia para conseguir las cosas en Benicarló, pero, por estos motivos, para no alargarnos más y que las actas no sean muy extensas, y dedicar aquí un funcionario sólo para eso, pues, muchas gracias. Nada más.»

(Traducció)

«Em quedo un poc sorprès perquè els dos són docents com jo i si vostès insten la Generalitat Valenciana que canvie la seua política educativa, està bé. Donar suport a les reivindicacions de la Plataforma de l'Ensenyament Públic també està bé, però clar, quan es tracta de coses que simplement amb aquesta moció vostès segueixen simplement donant suport als pedaços del sistema educatiu, això és trist, i vostès tenen el Govern, el Govern Central de l'Estat, els seus majors representants, que són del Partit Socialista. Kafkià sí que em sembla açò. Jo cree que comprar vots i vendre'ls és utilitzar el sistema de l'educació. Crec que moltes generacions arrere, —i no parle de 5 o 6 anys, de 10, de 15, de 20— i el fons de la qüestió és que l'ensenyament necessita un pacte. Jo crec que ací som molts els docents que patim, molts pares, fills escolaritzats, vam formar part de les Ampes i patim el sistema educatiu. Tenim 17 models educatius en aquest país. Em sorprèn que solament vagen vostès posant els pedaços en aquesta comunitat, com en unes altres, i no aborden el problema substancial que tots desitgem durant molts anys. I vostès poden instar el govern central com nosaltres i ací ens trobaran, advocant definitivament per un sistema educatiu que l'ensenyament necessita, aquest gran pacte que tots desitgem durant molts anys. Mire, això sí que és l'important. Allò altre és el populisme, jo entenc. Al principi, quan em van dir “una moció sobre educació”, “què bé, anem a veure”, però després en llegir-la dic “normal, l'època que estem és normal, la vaga del dia, és normal”. Evidentment, sempre la qüestió de l'agitació i la propaganda. De vegades és més important que el fons, tristament és així. I l'inconvenient és que utilitzem l'educació que reclama fa 20 anys o més un pacte. Que en altres llocs sembla ser, al País Basc, es pot arribar a acords. Jo crec que també ací. A veure quan ens asseiem totes les comunitats i que lidere el govern central eixe pacte. Com comprendran, anem a votar que no, perquè el substancial és açò que li estic dient, no el d'ara, la propaganda i el boicot. Una sèrie de situacions, és jurídicament lícit i per a això està l'esquerra, per a mobilitzar-se en aquest cas en contra del govern del Partit Popular, com habitualment ens tenen acostumats. Jo solament puc entendre la urgència i em ve bé que l'aproven. Jo insistisc que s'aprove eixa urgència, perquè clar, queda en evidència. Jo no sé si és realment pel de l'1 de Maig, desviar les atencions, maniobres de distracció, a les quals, evidentment, ens té acostumats el Partit Socialista del govern central, quan hi ha problemes substancials en este poble, en este país. És desviar l'atenció. No sé si és pel de l'1 de Maig, l'anomenada festa del treball, del treballador, però si no hi ha treball. No sé en què quedarà demà açò. Si el de la reivindicació, per a desviar les atencions, vostès serà simplement el dia de la desesperació. Els sindicats. Vostès estan parlant dels sindicats en la docència. No els veiem, avui dia i molts ciutadans es pregunten on estan. A més de tenir quatre milions de desocupats i escaig, sense tirar les culpes a ningú, els docents també estem en eixa situació de crisi i els alumnes i els pares. I seguim posant xicotets pedaços sense abordar el fonamental d'esta qüestió. Potser, les qüestions són de les eleccions europees, dins de l'agitació i eixa propaganda que la fan molt bé. Pot ser que vaja així. Mire, açò per a nosaltres és simplement una qüestió de clar caràcter polític. Ja sabem tots que l'esquerra ha d'estar en els governs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i arremeten contra este sistema, propaganda i la resta. No hi ha concessions, com ho sabem, a nivell nacional. Cal deixar-lo a soles, etc. Fixe's si pense que és un boicot que l'altre dia la mesa de Comissió de les Corts, on hi ha membres de la Conselleria i de les Plataformes pel Ensenyament, va haver de suspendre's, sembla ser. No sé, si al final es va fer en un altre costat, o van haver de traslladar-se, però la secretària autonòmica ni tan sols va poder comparèixer per a dir com estaven en este moment les negociacions amb estes plataformes. Un exemple més d'agitació i propaganda. Es diu que hi ha hagut unes 120 reunions en este tema. Si hi ha 240, millor, però que seguisquen avant. Jo crec que tota la resta que vostès han dit és molt respectable. No compartim el de l'educació a Benicarló. S'està treballant moltíssim, moltíssim. Als nostres col·legis, les nostres millores i les nostres insistents visites a València per a aconseguir les coses a Benicarló, però per estos motius i per a no allargar-nos més i que les actes no siguen molt extenses, i dedicar ací un funcionari només per a això, moltes gràcies. Res més.»

En un segon torn, pren la paraula el Sr. Escuder: «Això, en castellà se diu “salir por los cerros de Úbeda”. Mire, ací hi ha una sèrie de qüestions que estan molt clares, molt clares. És a dir, començant pel més general, si resulta que el problema, el problema del Partit Popular ha sigut des del dia que es va aprovar. El Partit Popular no va aprovar la LOGSE, altres partits polítics sí que van aprovar-la. Des d'eixe moment, hi ha hagut comunitats que eixa Llei l'han feta bona —i hi ha alguna de veïna— i els resultats d'eixe sistema són acceptables. Ells han procurat altres recursos, a més dels que tenien per a fer-la una Llei positiva per a la seua gent. Molt al contrari ací, a la nostra. Ací a la nostra, el Partit Popular que, evidentment, no volia eixa Llei per qüestions ideològiques i per qüestions de protegir determinades inversions de sectors privats, perquè si vosté consulta el DOCV des que va entrar el Partit Popular a la Generalitat fins ara i comença a mirar la quantitat de diners que s'han donat a fons perdut i en crèdits tous per a construir col·legis privats, és terrible. Però, a més, el Partit Popular ha provocat d'una manera clara un dèficit de qualitat en el sistema públic, claríssimament, i Benicarló és la punta de llança i resulta que Benicarló, quan ensenye el Coromines o ensenye com està en este moment el Ramon Cid, resulta que no té ningú cap dubte que fa molts anys que allí no s'ha posat un duro. L'ensenyança necessita un pacte. És evident que necessita un pacte. Necessita un pacte des del punt de vista teòric i des del punt de vista de l'aposta econòmica de les mateixes comunitats autònomes. Des d'eixe punt també, perquè resulta que si els diners que han d'anar al sector públic es desvien al sector privat automàticament, este no és el servei públic que nosaltres entenem i defensem, perquè ha de ser l'Educació igual que la Sanitat igual que els serveis socials. Eixos servies públics el que estan fent vostés és posar-los als peus dels cavalls, de la mateixa manera que la gents se'n va a l'educació privada, en moltes ocasions, perquè resulta que la pública està carregada, —i no cal que li explique què vol dir això—, de la mateixa manera que se'n va a la sanitat privada, perquè resulta que té llistes d'espera en la pública. I jo vull recordar-li que la Generalitat Valenciana és una institució pública, proditòriament ha d'atendre els sectors públics. Quan jo li dic que els barracons han crescut en un any de 1100 a 1300, què vol dir? Que el Pla crea-escola està triomfant? És clar. Fa tantes escoles. Què està passant? Ni idea. Sí, al costat, a les Coves, escola nova, i resulta que fa 50 anys que no han pegat una paletada. Però és que ací, jo no vull mirar els altres pobles. Jo miro este i en este la Generalitat Valenciana no ha invertit des de fa molts anys. Per tant, els arguments que està donant, que si serà el dia 1 de Maig, que si serà... Mire, això són camàndules. A Benicarló tenim barracons, per què? Perquè el Pla crea-escola no fica, no genera, no construïx escoles. I què vol dir? Que no es gasta diners? Mire, doncs la premsa últimament està parlant dels diners, dels diners que s'està gastant en el lloguer dels barracons. Un dineral. Que construïsquen escoles, que arreglen el Ramon Cid, que arreglen l'aula de metall del Coromines. Això, això és el paradigma de la inversió del Partit Popular. Açò no són “pequeños remiendos”. Açò no és. No és que no volem abordar la situació. El que passa és que la realitat és tan dura que quan comparen el nostre sistema educatiu a la nostra comunitat i ens trobem en un 39 % de fracàs escolar. Mire, jo no sé si a vosté, com a docent, li dol. Però, a mi, com a docent i com a valencià, em dol. Em dol i, evidentment, també com a pare, però eixe és el tema que nosaltres hem de mirar. El que li hem de reclamar a la Generalitat és que es deixe de grans fastos, que damunt resulte que, en este moment, tot se n'ha anat a terra. Mundo Ilusión: ja hem perdut la il·lusió. Terra Mítica: ja perdem diners, fa aigua, perd aigua com una cistella. És a dir, resulta que tot allò s'està ensorrant. El seu castell s'està ensorrant i la realitat, al final, és que la gent té centenars de dies d'espera als hospitals, té les escoles de barracons. Eixe és el problema. Eixa és la dura realitat. I tots els que vulguen fer una xicoteta reflexió que a Benicarló, des de l'ampliació del Marqués fins ara, no s'ha fet res. Bé, mentida, es va canviar el Saló d'Actes del Ramon Cid. És a dir, això no són les instal·lacions que necessita en este moment Benicarló i, en este moment, Benicarló està fent unes operacions en el tema del Centre de Formació Específica, que ja li dic a vosté, que ja li pregunto a vosté com sortiran. Primera, perquè no hi ha diners, se'ls han gastat en altres coses i, segona, perquè, a vore, vol que li parlo del que dicen els companys? Els companys del Cicle Formatiu de Fred i Calor dicen que dins de les aules que s'han preparat al Servef, no caben. No estan condicionades. No poden fer soldadures perquè resulta que no tenen obertures a l'exterior ni sortides de fums, ni no sé què. I s'ha fet allí i s'està traslladant allí. A on anem? Mire, tota esta moció traslladada a Benicarló, hem de dir, jo el grup socialista, com a representants de Benicarló, ens sentim avergonyits i, per això, exigim, demanem que la Generalitat faça l'esforç inversor que ha de fer a Benicarló i en el sistema educatiu, perquè creiem que és prioritari. I no em surta, com el Sr. Font de Mora, dient-me que el sistema educatiu no està entre les prioritats dels ciutadans valencians. Sí, això ho deia ahir per la tarda el Sr. Font de Mora a la tele. Per tant, com resulta que no em crec que el sistema educatiu no és una prioritat d'esta societat, donem suport a esta proposta i instem la Generalitat que no es gaste els diners en altres coses i ho faça, com dicen els vells “en coses de profit”. Gràcies.»

Seguidament, el Sr. Guzmán, torna a intervindre dient: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Pérez, jo entenc que podran estar d'acord o no podran estar d'acord en la moció i això ho entenc perfectament i que estiguen en contra, doncs també ho entenc, però que ens parle de “populismo”, que ens parle de “kafkiano”, que ens parle de tot açò i comence a mesclar que si les eleccions europees, que si els quatre milions de parats, que si la festa de l'1 de Maig, que la reunió l'altre dia amb la Conselleria, que estava plena d'alts caps del Partit Popular, que si les actes dels Plens, mesclar tot açò per a sortir-se'n una mica del que és la moció, doncs, a vore, no ho entenc. O s'està o no s'està i res més. No cal buscar unes coses rares que no sé que pinten aquí. Ens parla d'excitació i propaganda. Bé, no sé si ací també ens ha inclòs a nosaltres? Jo no entenc que açò siga excitació ni propaganda. Potser vostés ho diuen perquè com estan molt acostumats a tot això, potser sí que en saben molt i ens diu al principi “Lamento que vostés que són ensenyants”. Precisament, perquè som ensenyants, li hem dit tota la problemàtica que està passant a Benicarló, precisament per això, perquè som ensenyants. Aleshores, no entenc com tot este embolic per a dir, no estem d'acord i ja està. I ens pareixeria perfecte, però volem mesclar tantes coses. No ho entenc. Moltes gràcies.»

A continuació, en un segona intervenció, el Sr. Pérez indica: «No ho vol entendre perquè no vol entendre. Així de senzill i així de clar. Mire, Sr. Escuder, nosotros sí que trabajamos para que cambie en Benicarló a mejor. No me dé lecciones de nada, que estoy sufriendo la educación ya hace casi 30 años y sí que sigo insistiendo que esto son remiendos. Nada más que eso y parches y salir a la palestra para tapar también las vergüenzas del Gobierno Central en ese sentido, de no afrontar el problema real que tenemos en la educación. Compraventa de votos en 17 Comunidades Autónomas para 17 sistemas educativos diferentes. Si no quieren afrontar el problema ni se ven capaces, nosotros sí que instaremos al Gobierno Central y a la Generalitat Valenciana también para que se sienten. No estamos, distraer los temas, de hablar de otras cosas. Es que esto viene motivado precisamente por eso. Ustedes con la finidad de distraer la atención, los tiempos de hoy, lo que nos ocupan. Simplemente es eso y no vol entendre perquè no vol entendre. “Camàndules”, lo de camàndules no sé si són camàndules, però vamos, el esfuerzo inversor, yo creo que la Generalitat tiene que tener un esfuerzo inversor y el Gobierno Central también y conceder a esta Comunidad Autónoma el incremento de población que tiene y lo que responde económicamente. ¿Se lo demandamos? Molt bé, bueno, yo, ¿Qué quiere? Que, ya tiene una cuota de protagonismo en este momento, donde se han esplayado, derivando ya, poco a poco, ¿eh? para escurrir el bulto en ese sentido a lo que es la localidad de Benicarló. Yo no sé si realmente usted ha leído la plataforma del Ampa del Joan Coromines, pero la suya que ha presentado no. Se lo digo porque sepa que yo también lo sé. Yo no sé cuántas plataformas hay, pero los agentes sociales son los sindicatos y creo que no se puede crear en cierta inseguridad jurídica, incluso para estos mismos sindicatos, que son agentes sociales, que va a menoscabar su capacidad de trabajo y de representación. Mire, diferente de los puntos por ser rápido. Por el tema de las actas, que le digo ¿sabe? La xarxa pública de 0-3 anys, que vino un conseller que dijo que sí. Yo, de momento, me lo creo, 300 plazas para lengua extranjera, ayer mismo en televisión, a las diez y media de la mañana me dijo que sí y matizó “en inglés”, concretó. Bueno, el Sr. Guzmán estará contento. Catalogación lingüística en los puestos de trabajo. Yo no sé si otras plataformas piden lo mismo, porque dicen que hablan de diez años. Todo el mundo en valencià. Me parece muy bien. No es cosa, apoyamos el bilingüismo. Cosa que se contradice con lo de los puntos siguientes después. No sé si se refiere realmente a la inmersión lingüística com0 en Catalunya, en el País Vasco o en Galicia. Creo que en el País Vasco hay unos acuerdos y en Galicia hay unos resultados. ¿Qué quiere decir con el plan de promoción del bilingüismo? Se contradice con lo anterior. Aquí tenemos un PEV i un PIP, programa d'ensenyament en valencià i incorporació progresiva. Clases en inglés desde los cuatro años, a ver si seré gilipollas. Claro. Esperemos que sí. En el resto de los puntos, ustedes sabrán. El plan contra el fracaso escolar. Déu n'hi do, com dicen els catalans. El programa contra el fracaso escolar. La qüestió es simplemente ustedes y en su Gobierno Central, desde Madrid, el fracaso escolar. Mientras demos cifras bajas, esto va bien, aunque sea a costa de bajar los niveles académicos, de pasar de curso con muchas asignaturas, incluso con cuatro en el bachiller. De eso ustedes recordarán. ¿Verdad? por su ministra o exministra, gracias a Dios, Mercedes Cabrera, que contra Ley Orgánica de Educación dictan un Real Decreto, cosa que el Tribunal Supremo, menos mal, que le ha dicho ¿eh? ustedes no respetan la Ley. Claro y el informe Pisa 2006, tampoco se dieron cuenta. Ahí vamos, al principio de la cuestión. El pacto por la educación, por el sistema educativo, por la enseñanza. No los parches para salir en las fotos, planificar en contra del partido popular. Es lícito y legítimo, pero ¿vale! No sé, hay más cosas. No sé si esto del fracaso escolar, si hay que combatirlo con más ignorancia, pues entonces, sigan ustedes con ese plan. Nada más. Muchas gracias.»

(Traducció)

(...) Mire, Sr. Escuder, nosaltres sí que treballem perquè canvie Benicarló a millor. No em done lliçons de res, que estic patint l'educació ja fa quasi 30 anys i sí que seguisc insistint que açò són pedaços. Només això i pegats i eixir a la palestra per tapar també les vergonyes del govern central en eixe sentit, de no afrontar el problema real que tenim en l'educació: compravenda de vots en 17 comunitats autònomes per a 17 sistemes educatius diferents. Si no volen afrontar el problema ni es veuen capaços, nosaltres sí que instarem el govern central i la Generalitat Valenciana també perquè s'asseguen. No estem distraient els temes parlant d'altres coses. És que açò ve motivat precisament per això. Vostès amb la finalitat de distraure l'atenció, els temps d'avui, el que ens ocupa. Simplement és això i “no vol entendre” perquè no vol entendre. “Camàndules”, el de “camàndules” no sé si són camàndules, però l'esforç inversor, jo crec que la Generalitat ha de tenir un esforç inversor i el govern central també i concedir a aquesta comunitat autònoma, amb l'increment de població que té, el que respon econòmicament. Li ho demandem? Molt bé, què vol? Ja té una quota de protagonisme en este moment, on s'han esplaiat, derivant ja, a poc a poc, per escapolir-se en eixe sentit al que és la localitat de Benicarló. Jo no sé si realment vostè ha llegit la plataforma del Ampa del Joan Coromines, però la seua, que ha presentat, no. Li ho dic perquè sàpiga que jo també ho sé. Jo no sé quantes plataformes hi ha, però els agents socials són els sindicats i crec que no es pot crear en certa inseguretat jurídica, fins i tot per a estos mateixos sindicats, que són agents socials, que va a menyscabar la seua capacitat de treball i de representació. Mire, dels punts per ser ràpid, pel tema de les actes, li dic? La xarxa pública de 0-3 anys, va vindre un conseller que va dir que sí. Jo, de moment, m'ho crec. 300 places per a llengua estrangera, ahir mateix en televisió, a les deu i mitja del matí em va dir que sí i va matisar en anglès, va concretar. Bé, el Sr. Guzmán estarà content. Catalogació lingüística en els llocs de treball. Jo no sé si altres plataformes demanen el mateix, perquè diuen que parlen de deu anys. Tot el món en valencià. Em sembla molt bé. No és cosa, donem suport al bilingüisme, cosa que es contradiu amb un dels punts de després. No sé si es refereix realment a la immersió lingüística com a Catalunya, al País Basc o a Galícia. Crec que al País Basc hi ha uns acords i a Galícia hi ha uns resultats. Què vol dir amb el pla de promoció del bilingüisme? Es contradiu amb l'anterior. Ací tenim un PEV i un PIP, Programa d'Ensenyament en Valencià i Incorporació Progressiva. Classes en anglès des dels quatre anys, a veure si seré tocacollons. Esperem que sí. En la resta dels punts, vostès sabran. El pla contra el fracàs escolar. Déu n'hi do, com diuen els catalans. El programa contra el fracàs escolar. La qüestió és simplement vostès i en el seu govern central, des de Madrid, el fracàs escolar. Mentre donem xifres baixes, açò va bé, encara que siga a costa de baixar els nivells acadèmics, de passar de curs amb moltes assignatures, fins i tot amb quatre en el Batxiller. D'això, vostès se'n recordaran, veritat? Per la seua ministra o exministra, gràcies a Déu, Mercedes Cabrera, que contra la Llei Orgànica d'Educació dicten un Reial Decret, cosa que el Tribunal Suprem, encara sort, que li ha dit “vostès no respecten la Llei”. I l'informe Pisa 2006, tampoc se'n van adonar. Ací anem, al principi de la qüestió. El pacte per l'educació, pel sistema educatiu, per l'ensenyament. No els pegats per a eixir en les fotos, planificar en contra del Partit Popular. És lícit i legítim, però prou! No sé, hi ha més coses. No sé si açò del fracàs escolar, si cal combatre'l amb més ignorància, doncs llavors, seguisquen vostès amb eixe pla. Res més. Moltes gràcies.»

Finalment, conclou l'alcalde: «Per acabar, jo no vaig a entrar en el si de la moció. Torno a considerar que torna a ser una altra moció política que, interessadament s'està presentant pel grup de l'oposició i, concretament, al Ple de l'Ajuntament de Benicarló, que té poca o no cap competència en educació. Però vaig a fer una referència sobre els dubtes que té el Partit Socialista. Primer, agrair-li els suport en el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes. Li ho agraeixo. Jo he sigut molt prudent i no parlaré fins al moment que puga parlar-ne i li ho agraeixo. Però també he d'admetre que tinguen dubtes. Però quan els dubtes es resolguen, que ho diguen, perquè també tenim molts de dubtes amb el Centre de Salut, també tenim molts de dubtes amb el Col·legi Ródenas, també tenim molts de dubtes a l'Escola Infantil 0-3 anys i, quan les coses es van resolent, els dubtes desapareixen i m'alegro moltíssim que tinguen temps, una estoneta almenys per a vore la tele.»

Sotmesa la moció a votació, la corporació, per set vots a favor i onze en contra —representants del grup municipal popular—, acorda desestimar la moció.

PUNT 10é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels divuit membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

L'alcalde indica que la següent urgència és una moció presentada pel grup popular sobre el parc eòlic que es vol instal·lar a la costa, concretament, davant de la nostra costa.

La corporació coneix la moció presentada pel portaveu del grup municipal del partit popular, el Sr. Cuenca Caballero, del següent tenor literal: «Arran de la notícia publicada en els mitjans de comunicació respecte a l'aprovació per part del Ministeri de Medi Ambient i Indústria de l'estudi estratègic ambiental del litoral espanyol, que permetria el desenvolupament de l'energia eòlica marina enfront del Litoral de Vinaròs i Costa Nord de Benicarló. 1r.- L'obra civil que comportaria l'execució de l'esmentat projecte necessàriament afectaria encara en major mesura a la façana litoral nord de Benicarló, com s'ha constatat amb la construcció d'altres obres públiques com les ampliacions dels dics dels ports pesquers que han degradat gravíssimament la zona costanera, absorbint la via pecuària Colada del Litoral fins a fer-la desaparèixer i continuar propiciant la intrusió marítima en les partides del Riu, del Surrach i d'Aiguadoliva del nostre terme municipal. De fet el Ministeri de Medi Ambient reconeix en el seu últim estudi sobre la costa nord de Benicarló la pèrdua de 3 a 4 metres anuals de façana del litoral, que a dia d'avui l'associació pot demostrar provadament la desaparició en els últims 40 anys de més de 200.000 m2 de terrenys de finques en aquesta zona. La instal·lació d'un parc eòlic en aquesta zona suposaria sense cap dubte una alteració dels corrents marítims i un canvi de la dinàmica del litoral que incidirà encara més sobre la gravíssima situació de la degradació del litoral benicarlando. A més, amb l'agreujant que el Ministeri de Medi Ambient i la seua Direcció General de Costes, —que és l'organisme competent de les autoritzacions d'obres en el mar i dels efectes devastadors que aquestes provoquen, en la franja litoral nord de Benicarló i, que a pesar de les múltiples denúncies de la greu situació dels penya-segats que poden provocar en els seus despreniments fins i tot pèrdues de vides humanes—, a dia d'avui no ha realitzat cap acció pràctica de protecció ni regeneració que comporte la paralització de la greu regressió d'aquest litoral. 2n- Cal considerar l'impacte visual i acústic que provocaria aquest projecte si es realitza, la qual cosa és incontestable i xoca frontalment amb la projecció turística i residencial per la qual s'està apostant a Benicarló. L'aposta pel turisme de qualitat, que el seu més clar exponent és el nou port esportiu i l'estació nàutica de Benicarló-Peníscola, no és possible començar-la d'aquesta manera. 3r.- També hem de considerar l'impacte negatiu sobre la avifauna: Nombroses espècies d'aus migratòries protegides realitzen la seua entrada en la península Ibèrica des del centre d'Europa per aquesta franja costanera entre el Delta de l'Ebre i el barranc d'Aiguadoliva. A més de dos espècies marines amenaçades a nivell mundial com són la gavina corsa (laurus audouinii), la baldriga balear (puffinus mauretanicus) en perill crític d'extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, a més del xatrac becllarg (sterna santvicensis), el xatrac comú (sterna hirundo) i el xatrac menut pàl·lid (sterna albifrons), podrien veure's afectats juntament amb més de 80.000 aus marines de no menys de 15 espècies. Segons la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU/Birlife) l'impacte sobre les aus és de dos tipus: risc de col·lisió i ocupació de l'espai. 4t.- No menys considerable seria l'impacte sobre la pesca: Tota generació d'energia elèctrica comporta la generació de camps magnètics que poden afectar les espècies en una zona de gran riquesa biològica i podrien veure's afectats també els recursos pesquers d'aquesta. També seria un perill per al tràfic marítim pesquer i turístic, que en eixa zona és extremadament intens. Així mateix la línia d'evacuació elèctrica submarina afectaria en la seua sortida a la zona terrestre nombroses comunitats biòtiques d'enorme fragilitat. Aquesta instal·lació i els camps magnètics afectarien tant poblacions fanerògames marines com a moltes altres espècies, algunes d'elles protegides (exemple clar el roquer calcari i conglomerats de la zona Surrach-Aiguadoliva) amb importants poblacions de dàtil de mar (lithophaga-lithophaga), espècie catalogada de protecció estricta pel RD 1997/1995 annex IV. 5é.- Respecte al transport de la línia en terra ferma: Provoca un impacte sobre l'ordenació del territori i una ocupació i creació de servituds en totes les parcel·les dels veïns afectats, creant un menyscapte per a qualsevol ús que tinga el sòl i les corresponents limitacions per als seus propietaris. Per tot això concloem manifestant la nostra rotunda negativa a la instal·lació d'aquest tipus de projecte en el medi marí, encara que som conscients que les energies renovables ben utilitzades poden ser un bon camí per a la reducció de l'impacte mediambiental que els humans estem generant sobre el planeta. Finalment, que es trasllade la petició al Ministeri de Medi Ambient, Conselleria de Medi Ambient, Demarcació de Costes a València i Servei de Costes a Castelló.»

En un primer torn, pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, que indica el següent: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Nosaltres, respecte a este tema, com ja ens vam manifestar en una altra ocasió, ja vam votar en contra de la instal·lació d'este parc eòlic i, per tant, nosaltres anem a donar suport a la moció. El que sí que voldria és fer-li algun comentari respecte al tema de la moció. Fa un momentet, vosté m'ha dit quan a la moció nostra sobre el desdoblament de la 340, que quan s'arriba a algun acord en alguna moció que s'ha presentat i després hi ha algun canvi, que el mínim que es podia fer és avisar o indicar-ho als portaveus corresponents, abans del Ple. Fins ací li ho accepto i tot correcte. Jo, quan el dimarts vaig anar a vore els expedients a la sala del secretari, em vaig trobar amb esta còpia, amb este document que havia presentat l'Associació de Veïns de les Partides del Riu, Surrach i Aiguadoliva, on presentaven, exactament, la mateixa moció que acaba de llegir el Sr. Cuenca. Jo li vaig preguntar al secretari: “Ui, açò per què no ho havien parlat ni sabia ningú res?”. I ell em va comentar que, clar, que així això no podia entrar com una moció de l'Associació i em va dir: “El Sr. Alcalde m'ha comentat que vos cridarà, als representants dels grups, per a fer esta moció, fer-la conjunta dels tres grups i que no fóra, diguem, com a Associació, sinó que fóra assumida pels tres grups”. Li vaig dir que em pareixia bé, és clar. Avui, quan arribo i em donen la mateixa moció, en la qual ja diu: “Antonio Cuenca Caballero, portavoz del grupo municipal del Partido Popular del Ayuntamiento...”, no em pareix bé. No estic parlant de res de la moció, estic parlant de la manera. Per tant, encara estic esperant que a mi, el Sr. Alcalde em diga: “No, és que esta moció l'assumim tots els grups. Vos pareix bé? Doncs, perfecte, l'assumim.” Ara arribem aquí i resulta que: “Antonio Cuenca Caballero, portavoz del grupo municipal del Partido Popular...”. Per tant, jo discrepo amb esta manera d'actuar, encara que estem a favor del que proposa la moció. Moltes gràcies.»

A continuació, l'alcalde indica: «Crec que també les entrevistes que mantinga amb el secretari, hauríem de fer literals. És que, a vore si ens entenem. Este escrit el va entrar l'Associació,em pareix que el dimarts de matí. Es va deixar damunt de la meua taula i el dimecres al matí vaig poder parlar amb el secretari, perquè això ho havia d'assumir algun grup polític, perquè una associació del poble no vol presentar una moció al Ple de l'Ajuntament. Així va ser. Jo este matí, al Sr. Sánchez, li he comentat que estava la moció al despatx del secretari. Estava allí mirant els expedients del Ple d'avui i m'ha dit que sí que li ho havia explicat. Jo el que faig és, com amb alguns ací a l'Ajuntament, li ho explico. Si no el veig en tot el dia, doncs no puc explicar-li-ho. Això està més clar que l'aigua. Però, simplement és que eixa moció es va presentar per part d'una Associació. No volem fer que siga nostra, sinó nosaltres estem disposats que si tots els grups polítics, si tots estan d'acord, no tindre cap inconvenient, però per a portar-la al Ple i fer-ho el més ràpidament possible, perquè eixa moció s'ha redactat este matí, perquè hem hagut de modificar-la, hem hagut de fer que ens enviaren per correu electrònic tot el contingut per a poder canviar la capçalera, poder posar-li un nom, este matí a primera hora i el més prompte que l'hem tingut finalitzada, l'hem presentat al Registre de l'Ajuntament. Com creiem que és una moció beneficiosa per a tota la ciutat, no tenim cap inconvenient que siga per part de tots els grups polítics, que en això, nosaltres sempre hem estat oberts, es presenten quan es presenten les mocions.»

Tot seguit, intervé el Sr. Guzmán, per manifestar: «Secretari, les coses han sigut tal com jo les he comentat? El comentari que vosté em va fer? No, no el que jo he dit que s'havia d'assumir, que el Sr. Alcalde ens anava a cridar per a dir-nos això. M'ho va dir? Moltes gràcies. Bé, m'està dient si vosté li ho ha dit al Sr. Sánchez. Qual vol ens crida per telèfon, quan vol, quan li interessa. Quan vol ens envia un correu, un missatge, d'acord? Ara, avui no li ha interessat, no m'ha vist. Efectivament, jo no tinc la dedicació parcial ni exclusiva que tenen vostés i, per tant, passo per este Ajuntament quan puc passar. Si no m'ha vist i li interessava, potser, no li haguera costat res avisar algun dels treballadors de l'Ajuntament que m'avisaren, com per a unes altres coses m'han avisat. Moltes gràcies.»

A continuació, el Sr. Sánchez Martí, regidor del grup municipal socialista, indica: «Només era per recordar una vegada més, crec que ja ho he fet més vegades, el pacte que des de fa molts anys existix a esta casa, entre els grups, en el tema de presentació de mocions. Aquelles mocions que afecten més, en qüestions que afecten Benicarló o altres generals, com per exemple, la que nosaltres hem presentat sobre la educació. Això està, és un pacte que existia, no? I, per tant, crec tot este debat que fem ací és un debat que si cal reconsiderar, doncs, en la pròxima Junta de Portaveus, ens asseiem i ho considerem i tornem a preguntar i ens tornem a preguntar cadascú com s'ha de fer. Em penso que ací no ha d'entrar-se en este debat. Això és de Juntes de Portaveus i tornar, una vegada més, a recalcar com s'han de presentar o la voluntat que tenen els partits, els grups municipals, de presentar estes mocions i després, operar.»

Finalment, conclou l'alcalde: «Simplement aclarir que jo crec que no és una moció política. És una moció per al bé de la ciutat i que es va presentar a este Ajuntament el dimarts. Si jo ho haguera hagut de portar a la Junta de Portaveus, l'haguera hagut de portar al Ple de final de mes, del mes que ve, del mes de maig. Creiem que és una cosa bona per a Benicarló. No cal esperar fins l'últim moment i crec que avui mateix, ja a vosté li ho he comentat i vosté ho estava mirant en eixe moment i no m'ha fet cap comentari en contra de la moció. Aleshores, simplement, jo sé que hi ha un acord de Junta de Portaveus de portar les mocions a la Junta de Portaveus, però crec que, en este cas, no és cap moció política i he cregut que, per al benefici de la ciutat, tots anàvem a estar d'acord. Efectivament, Sr. Guzmán, jo amb el secretari parlo moltes vegades i ell em va indicar com havia de fer esta moció i així ha sigut. I jo, simplement, he de dir-li que si el vegera més vegades per l'Ajuntament, li comunicaria més prompte les coses. No tinc per què buscar cap funcionari de l'Ajuntament perquè el cride, a vosté.»

Sotmesa a votació, la corporació, per unanimitat dels assistents, acorda aprovar la moció en els termes abans indicats.

PUNT 11é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels divuit membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 28 d'abril de 2009:

I. Vista la modificació del Projecte d'accés al Pla parcial de Polígon Industrial Muebles Palau de Benicarló, redactat per la mercantil FLOIRAC, S.L i remès per la Unitat de Carreteres de Castelló de la Direcció General de Carreteres, depenent del Ministeri de Foment, per a la seua exposició pública en aquest Ajuntament, durant el termini de 20 dies hàbils, comptadors des de l'endemà a la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, que es va produir en data 9 d'abril de 2009.

II. Vist l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en data 22 d'abril de 2009, del següent tenor:

«S'ha rebut de la Demarcació de Carreteres de Castelló del Ministeri de Foment el projecte presentat per l'empresa Floirac, S.L. per a l'execució de l'enllaç de l'actual CN-340 amb la ratlla del terme entre Benicarló i Peníscola. L'objecte d'aquest és el d'habilitar els accessos al centre comercial Costa de Azahar, que en l'actualitat es troben executats de forma precària.

El projecte es planteja, en tractar-se de la intervenció i resolució d'un encreuament en una carretera nacional, mitjançant una rotonda en superfície, sobre la qual es traça un pont que dóna continuïtat a la pròpia via estatal.

Aquest pont, la plataforma del qual s'eleva sobre l'actual nivell de la carretera al llarg de 520m, arriba a al punt més alt una cota d'aproximadament 6,75m d'altura.

Des del punt de vista tècnic, no existeix cap al·legació al projecte presentat. No obstant això, tenint en compte la pròxima modificació del traçat de la CN-340 i que l'actual via passa a transformar-se en una via urbana d'accés a la ciutat, en un bulevard urbà, des del punt de vista estètic, d'imatge urbana, no es considera adequat resoldre el nus en qüestió mitjançant un pont elevat. Aquest suposa una barrera visual sobre l'accés a la ciutat i una pantalla física que altera la imatge urbana des de l'accés pel camí de la ratlla.

Al meu entendre, l'accés a la ciutat hauria de fer-se únicament mitjançant la rotonda projectada, prescindint del pont. En aquesta s'organitza el tràfic de les dos vies que hi conflueixen, permetent un espai lliure sobre el qual es poden incorporar elements o fites que emfatitzen l'accés a la ciutat, i s'evita un mur que elimina qualsevol referència visual de la imatge urbana de Benicarló pel principal accés a la ciutat des del sud.

Consultats els responsables polítics municipals, es manifesten en aquest mateix sentit, i sol·liciten que es remeta al Ministeri de Foment un escrit d'al·legacions pel qual es manifesta la seua oposició a la solució plantejada i se sol·licite la modificació del projecte presentat, eliminant el pont i considerant la possibilitat d'executar l'enllaç mitjançant una rotonda de circulació en superfície.»

La corporació, de conformitat amb l'informe emès per l'arquitecte municipal i la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Assumir el contingut de l'informe emès per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en data 22 d'abril de 2009, en relació amb la modificació del projecte d'accessos al Pla parcial del Polígon Industrial Muebles Palau de Benicarló, redactat per la mercantil FLOIRAC, S.L., i exposat al públic mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 43, de 9 d'abril de 2009, i manifestar l'oposició de l'Ajuntament de Benicarló a aquest document, pels següents motius:

“Tenint en compte la pròxima modificació del traçat de la CN-340, segons el qual passa l'actual via a transformar-se en una via urbana d'accés a la ciutat en un bulevard urbà, des del punt de vista estètic, d'imatge urbana, no es considera adequat resoldre el nus en qüestió mitjançant un pont elevat. Aquest suposa una barrera visual sobre l'accés pel camí de la ratlla.

L'accés a la ciutat hauria de fer-se únicament mitjançant la rotonda projectada, prescindint del pont. En aquesta s'organitza el tràfic de les dos vies que hi conflueixen, permetent un espai lliure sobre el qual es puguen incorporar elements o fites que emfatitzen l'accés a la ciutat, i s'evita un mur que elimina qualsevol referència visual de la imatge urbana de Benicarló pel principal accés a la ciutat des del sud.»

Segon. Comunicar el present acord al Ministeri de Foment, Unitat de Carreteres de Castelló, per sol·licitar la modificació del modificat del Projecte d'accessos al Pla parcial del Polígon Industrial Muebles Palau de Benicarló perquè s'elimine el pont projectat i es considere la possibilitat d'executar un enllaç mitjançant una rotonda de circulació en superfície.

PART DE CONTROL

PUNT 12é.- DACIÓ DE COMPTE DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE L'AJUNTAMENT I DE L'ORGANISME AUTÒNOM DE CENTRES SOCIALS ESPECIALITZATS, CORRESPONENT AL QUART TRIMESTRE DE 2008.- La corporació municipal queda assabentada de l'Estat d'Execució del Pressupost d'ingressos i de despeses, corresponent al quart trimestre de l'exercici 2008.

PUNT 13é.- DACIÓ DE COMPTE DEL DECRET DE 27 DE FEBRER DE 2009, PEL QUAL ES DISPOSA LA REVOCACIÓ I DELEGACIÓ PER A LA INCOACIÓ I RESOLUCIÓ D'EXPEDIENTS SANCIONADORS EN MATÈRIA DE TRÀNSIT I SEGURETAT VIAL.- Es dóna compte a la corporació del decret d'Alcaldia de data 27 de febrer de 2009, pel qual es disposa la revocació i posterior delegació per a la incoació i resolució d'expedients sancionadors en matèria de trànsit i seguretat vial. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 14é.- DACIÓ DE COMPTE DE SENTÈNCIES DE DIVERSOS ORDRES JURISDICCIONALS.-la corporació queda assabentada de les següents sentències:

• Acte del Tribunal Suprem, Sala Tercera Contenciosa Administrativa, de 18 de desembre de 2008, que declara desert el recurs de cassació preparat per XXX contra la resolució dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, en l'acte núm. 13/2006.

• Acte del Tribunal Suprem, Sala Tercera Contenciosa Administrativa, de 18 de desembre de 2008, que declara la no admissió del recurs de cassació interposat per la representació processal del Sr. XXX, Sra. XXX, Sra. XXX i Sra. XXX; Sr. XXX i Sr. XXX, Sra. XXX i Sr. XXX contra la Sentència de 30 d'octubre de 2007 de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, dictada en el Recurs núm. 1380/2003, resolució que és declara ferma, amb imposició a la part recurrent dels costos processals causades, assenyalant-se com a quantitat màxima a reclamar per l'Ajuntament de Benicarló, com a part recorreguda en concepte d'honoraris de lletrat, la de 1000 euros i per l'Administració de l'Estat, la de 600 euros.

PUNT 15é.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE FEBRER DE 2009 AL 15 D'ABRIL DE 2009.- Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i Tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 de febrer de 2009 al 15 d'abril de 2009. Els seus membres es queden assabentats.

PUNT 16é.- PRECS I PREGUNTES.-

1. La Sra. Miralles Ferrando, regidora del grup municipal socialista, inicia la roda de preguntes d'aquesta sessió plenària: «Gràcies, Sr. Alcalde, fa uns dies el Centre Cultural Islàmic de Benicarló li sol·licitava que, dins de l'ampliació del cementeri, es destinés una parcel·la per a enterraments islàmics, segons estableix la Llei 26/92, del 10 de novembre, article 2, ordinal 5, de l'Acord de cooperació de l'Estat Espanyol amb la Comissió Islàmica d'Espanya. L'Ajuntament, en data de registre de sortida 23 de març de 2009, els contesta que l'ampliació del cementeri va ser aprovada per aquest Ple el dia 7 de juny de 2009. La pregunta és la següent: Significa esta contestació de vostés a la Comissió Islàmica que es destinarà una parcel·la per a enterraments islàmics a l'ampliació de l'Ajuntament, del cementeri?»

Continua el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Una altra pregunta és el tema del carrer d'Hernan Cortés, el final del carrer d'Hernan Cortés, com està l'obra que hi ha feta? Quan s'entregarà a l'Ajuntament? Quan es recepcionarà?

Una altra pregunta és que ens expliquen d'una manera clara, d'una manera transparent, la situació del Col·legi Ángel Esteban. Volem saber, exactament, com estan els tràmits i quines són les seues intencions respecte a eixe sector. Perquè el que sabem fins ara és el que hem arreplegat a través de la premsa.

L'última pregunta, a tall del que comentava el Sr. Cuenca en un dels punts d'este Ple. La pregunta és si el Sr. Cuenca, uns baixos de 300 m2 al centre del poble, els vendria per per trenta-dos milions de pessetes?»

2. Tot seguit, la Sra. Bayarri Bellés, representant del grup municipal del Bloc, pregunta: «Ara fa un any van anunciar que vostés anaven a incrementar els efectius de la patrulla rural. Els han incrementat ja? O continuen amb les dos parelles de policies? Fet que vostés tant van criticar en la passada legislatura.

Farà uns dies, uns pocs dies, es va fer retirar una terrassa al carrer d'Hernan Cortés. Quin va ser el motiu? Com se'ls compensarà les pèrdues als propietaris afectats?»

3. Acte seguit, continua el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc: «De la passada reunió amb el conseller d'Educació, vosté va dir públicament que havia estat molt positiva i que havia sortit molt content. Com no ens han donat cap informació al respecte ni en la Junta de Portaveus ni en Comissió de Cultura, li volem preguntar si això significa que té el compromís, per part del conseller, d'ubicar l'Escola Oficial d'Idiomes ací a la nostra ciutat, encara que esta, potser, un poc, ja ens l'ha contestada fa un moment.

Una altra, segons unes manifestacions del Sr. Alcalde, referents al CEIP Ángel Esteban, hi ha alguna persona que va perdre la documentació del Centre, de camí cap a València. Qui és esta persona que sempre ens posa la cameta en temes educatius, segons vosté? Es denunciarà al Jutjat eixa ocultació o pèrdua de documents per part d'eixa persona?

La següent: El dia 30 de gener vam sol·licitar per escrit un informe tècnic o polític de les despeses, que no eren poques, que havia suposat la celebració del Gran Premi de Motos a Falles de l'any 2008. Anteriorment, ja ho havia sol·licitat a la Comissió d'Hisenda. A hores d'ara, ningú ens ha fet arribar cap documentació al respecte. Fins a quan ens pensen amagar eixa informació sol·licitada?

Al Ple de setembre de 2008 els vam preguntar si algun dia anaven a posar en marxa la pantalla d'informació que hi havia a l'Oficina de Turisme i que, actualment, està feta un fàstic. Vostés ens van contestar que estaria funcionant en breu, la nostra pregunta és: Este breu, és molt llarg? Perquè, després de set mesos, ja s'acosta la temporada turística i allò seguix igual.

La setmana passada, concretament, el 23 d'abril es va publicar al BOP de Castelló, l'aprovació per la Junta de Govern Local el dia 23 de març de 2008, del projecte de rehabilitació i reconstrucció de 13 mollons i 5 forns de calç. Les obres ja estan acabades des de fa molt de temps. Per què, després d'acabades les obres, es tramita esta publicació el 2 d'abril de 2009? Això és legal? I si ara algú presenta un recurs de reposició, al qual té dret, i si se li acceptara, què passaria amb tota l'obra i les despeses que això ha ocasionat?

Una altra: En data 17 d'agost de 2004, uns propietaris afectats pel PAI vial entre carrer de València i carrer de Peníscola, és l'expedient 272/2002, van interposar un recurs de reposició en este Ajuntament. Els mateixos afectats, en data 13.11.2008, li van remetre a vosté, Sr. Alcalde, un document amb les al·legacions a eixe PAI. Cinc anys després del recurs de reposició i set mesos després de les al·legacions, ningú d'este Ajuntament els ha contestat. Se'ls pensa contestar algun dia o és que els nostres veïns només són bons per a pagar els impostos i per a votar?

La següent: Han tingut vostés alguna proposta, per part dels membres de l'Associació de Veïns Riu-Surrach i Aiguadoliva perquè en l'aprofitament futur d'eixos terrenys participen els promotors del camp de golf de la Tossa?

I l'última: Tanta pressa per inaugurar l'enllumenat i obrir al trànsit l'avinguda de Catalunya i ara estem donant una peníssima imatge, tant amb les faroles, perquè encara no estan totes en funcionament, com amb la rotonda a la plaça de la Mare Molas. Quan la pensen acabar definitivament? Moltes gràcies.»

1. Intervé l'alcalde: «Hi havia preguntes del mes de febrer. Les primeres eren del Sr. Escuder. La primera es referia a la UA19 i deia que, vist que hi ha moviment en la unitat, preguntava en quines condicions s'està produint això. Si els terminis es complixen i si creuen que es complirà, concretament, el dia 8 de maig, han d'estar acabades i com està la situació. El Sr. Cuenca li contestarà.»

Intervé el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal del Partit Popular, que diu: «Bien, la pregunta esta que usted hace sobre la UA19, usted sabe que se llegó a un acuerdo con los promotores, que usted sabe que son dos promotores. Perdieron tiempo en ponerse de acuerdo. Parece que se han puesto de acuerdo. Había un compromiso firmado porque le dijimos que si aquello no iba adelante, porque se han tirado bastante tiempo sin trabajar, pues, que tomaríamos cartas en el asunto y caducaríamos esa unidad de actuación. Parece que, al final, se lo han tomado en serio y están trabajando. Si terminarán o no terminarán el dia 8 ó el dia 9, que uno de ellos tenía el plazo fijado, pues, yo no tengo bola, pero espero que si no cumple el día exacto, pues, sean pocos los días que le queden por acabar. La idea que ha plasmado este señor y que yo me he reunido varias veces con él es de llevar a efecto la urbanización, de una vez por todas, de la UA19 y espero que así sea.»

(Traducció)

«La pregunta esta que vostè fa sobre la UA19, vostè sap que es va arribar a un acord amb els promotors, que vostè sap que són dos promotors. Van perdre temps a posar-se d'acord. Sembla que s'han posat d'acord. Hi havia un compromís signat perquè li vam dir que si allò no anava endavant, perquè s'han passat bastant temps sense treballar, doncs, que prendríem cartes en l'assumpte i caducaríem eixa unitat d'actuació. Sembla que, al final, s'ho han pres seriosament i estan treballant. Si acabaran o no acabaran el dia 8 o el dia 9, que un d'ells tenia el termini fixat, doncs, jo no tinc idea, però espere que si no compleix el dia exacte, doncs, siguen pocs els dies que li queden per acabar. La idea que ha plasmat aquest senyor, i jo m'he reunit diverses vegades amb ell, és de dur a efecte la urbanització, d'una vegada per sempre, de la UA19 i espere que així siga.»

2. Continua l'alcalde: «La segona pregunta era referida a la maqueta de la font de la plaça de la Constitució. La pregunta és qui l'havia fet, qui l'havia encarregat i que quant havia costat.»

Li respon el Sr. Cuenca: «Gracias Sr. alcalde. La maqueta, pues, la ha hecho una empresa, una empresa que se llama Cuellar, Arquitectura del mármol. Ésta ha sido la empresa que ha hecho la maqueta de la plaza de la Constitución. Luego, la otra pregunta era qui l'ha encarregat? Pues, la encargó el concejal de Urbanismo, con el visto bueno del equipo de gobierno. Y la tercera, ¿Cuánto ha costado? Pues, ahora se dice: “ni un euro”. Al Ayuntamiento no le ha costado ni un euro. Eso es para que se dé usted cuenta cómo se gestiona por este Ayuntamiento. Muchas gracias.»

(Traducció)

«Gràcies, Sr. Alcalde. La maqueta l'ha feta una empresa que es diu Cuellar, Arquitectura del Marmol. Esta ha estat l'empresa que ha fet la maqueta de la plaça de la Constitució. Després, l'altra pregunta era qui l'ha encarregada. Doncs, la va encarregar el regidor d'Urbanisme, amb el vistiplau de l'equip de govern. I la tercera, quant ha costat. Doncs, ara es diu: “ni un euro”. A l'Ajuntament no li ha costat ni un euro. Això és perquè es done vostè compte com gestiona este Ajuntament. Moltes gràcies.»

Acte seguit, el Sr. Escuder diu: «Suposo que ara esperarà que ens ho creiem. Gràcies.»

El Sr. Cuenca, seguidament, manifesta: «Yo le reto a que demuestre, le reto a que demuestre que a mí, ¿eh? al Ayuntamiento le ha costado un euro. ¿eh? Le reto y, además, le voy a decir más. No han hecho una maqueta, han hecho dos. Pero, le reto públicamente en este foro ¿eh? a que me demuestre que al Ayuntamiento de Benicarló le ha costado un euro. Y si no me lo demuestra, pague usted a todos los presentes una cena.»

(Traducció)

«Jo el repto que demostre que a mi, a l'Ajuntament, li ha costat un euro. El repto i, a més, li vaig a dir més. No han fet una maqueta, n'han fet dos. Però, el repte públicament en aquest fòrum que em demostre que a l'Ajuntament de Benicarló li ha costat un euro. I si no m'ho demostra, pague vostè a tots els presents un sopar.»

L'alcalde diu: «Abans de sortir, que s'apunten tots ací fora, a vore si s'apunta algú més.»

3. Seguidament, l'alcalde fa referència a la tercera pregunta: «Era sobre l'Escola Infantil 0-3 anys. Que se'ns va dir que en menys de dos mesos això estaria fet, que en dos dies estaria en funcionament l'Escola Infantil. Que no havien sabut res més i que si això volia dir que el conveni està en l'aire i que eixe projecte s'ha rebutjat? El Sr. Marzal li contestarà.»

El Sr. Marzal Roca, representant del grup municipal del Partit Popular, indica: «Gràcies, Sr. Alcalde. Quant al tema de la guarderia, que vosté pregunta, hi ha hagut vàries situacions. La primera és que va haver un Decret de la Generalitat que va entrar en vigor el 14 de febrer, quant al funcionament de les guarderies aquí a la Comunitat Valenciana. I, després s'ha estat treballant el conveni en la Fundació Caixa-Castelló i, bé, en un conveni sap que hi ha diferents modificacions i diferents conversacions i es tindrà este mes el que és el conveni. S'ha preparat també, paral·lelament, —vaja, pràcticament està acabat—, el reglament intern de funcionament i també un projecte, un estudi de viabilitat d'eixa guarderia, aquí, a la ciutat de Benicarló. Pràcticament, també s'està acabant el que és el plec de condicions perquè les empreses puguen ofertar la seua proposta a esta guarderia infantil i en properes comissions, jo penso que per al Ple del mes de maig, ja pot vindre, i així s'ha parlat amb el secretari, per a poder preparar-se per les diferents comissions i, finalment, portar-se ací al Ple i podran observar totes les qüestions que jo aquí mateix li he explicat.»

A continuació, el Sr. Escuder diu: «A vore, la pregunta és molt senzilla. El conveni està firmat? El conveni amb la Fundació Bancaixa està firmat? Perquè nosaltres no en tenim coneixement. Ni de si està firmat ni si no, ni del contingut del conveni. Crec que no ha passat per cap dels òrgans col·legiats de la casa. Per tant, no en tenim coneixement. Tenim comentaris a través de la premsa i, evidentment, hi ha un altre element afegit. Hi ha un altre element afegit sobre el que natros volem coneixement i és sobre si l'equip de govern pensa plantejar una escola infantil 0-3 anys pública o privada. Gràcies.»

Tot seguit, l'alcalde ens argumenta el següent: «Simplement vaig a contestar-li perquè jo he estat molt damunt del tema de l'escola infantil en les conversacions amb la Fundació Caixa d'Estalvis de Castelló, ja que vaig anar diverses vegades a entrevistes amb el president de la mateixa Fundació. El conveni ha arribat a un punt d'acord. En principi, ells ens van remetre a l'Ajuntament, després, dins de les diferents reunions que vam mantindre amb secretaria, es creia, per part de Secretaria, que s'havia de modificar uns punts. I es van entaular noves conversacions. El conveni definitiu va vindre el dilluns de la setmana passada ací a l'Ajuntament de Benicarló, conformat ja per part nostra i per part de la Fundació Caixa d'Estalvis de Castelló. A partir d'ací, es va obrir tot l'expedient per a poder licitar qui faça l'obra, fer el protocol que s'haja de fer per part de l'Ajuntament per a fer una escola pública, 0, a partir pública, 0-3 anys. Jo crec en el que ha aconseguit este equip de govern, aconseguint eixes instal·lacions, posant-les en valor, sense costar-nos ni un euro, a canvi, ni un euro, amb una cessió gratuïta per la Fundació Caixa d'Estalvis de Castelló, per a poder tindre la primera escola infantil 0-3 anys. I si tampoc s'ho creu, també pot preguntar i mirar si ha costat algun euro. Si no, també hi haurà un segon sopar i crec que ha sigut una bona tasca, una bona feina i crec que ens podem alegrar tots que per fi Benicarló puga tindre eixa escola infantil pública municipal 0-3 anys.

4. Després les preguntes eren del Sr. Guzmán. La primera era per què, abans d'aprovar una acta de Ple, ja està penjada al web de l'Ajuntament, com ha estat el cas d'algunes de les que acabem d'aprovar esta nit. Ja porten molt de temps penjades. Primer que res, Sr. Soriano.»

Respon el Sr. Soriano Verge, representant del grup municipal del Partit Popular: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Amb molt de gust contesto al Sr. Guzmán. Bueno. Mire, la línia seguida de l'Ajuntament de Benicarló des de l'any 2002 ha sigut sempre la publicació a la web municipal i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, baix al hall, de les actes, tant d'ací dels Plens com de les Juntes de Govern. Eixa ha sigut la línia que ha sigut del 92 i, per tant, estant vostés al govern, també s'ha seguit eixa línia. No hi ha cap problema, això és un tema que porta Secretaria. És un tema jurídic i l'única caosa a dir és que sí és cert que des que es va aprovar la Llei Orgànica de Protecció de Dades, hem hagut d'adaptar-nos a eixa legislació i, per tant, és una legislació que té a vore, tant en institucions públiques com privades i que obliga els Ajuntaments a reservar el coneixement públic d'una sèrie de dades, com poden ser noms, direccions i estes coses i només en eixe sentit s'ha estat controlant. És el que es fa ara. Les actes de les Juntes de Govern són uns documents, són unes actes en què, recentment, este mes passat es va aprovar un Decret d'Alcaldia que es deixaven de publicar i la resta, totes les persones ací presents que vulguen, que tinguen ocasió, que tinguen necessitat de vore les actes i el que allí es diu, doncs, perfectament, poden consultar la pàgina web i des d'allí, baix de la pàgina web, per exemple. Dir que no hi ha més història que això. És un tema, més bé tecnicojurídic. No obstant, espero haver-li pogut contestar una miqueta. Tinga en compte que des dels Serveis Informàtics, del que jo tinc la sort de ser regidor, no fem més que posar les serveis tècnics i els recursos necessaris.»

Continua el Sr. Guzmán: «Ho lamento, Sr. Soriano, però no m'ha contestat a res del que li he preguntat. Jo li he dit no ho entenc, però ara li ho explicaré. Sí, sí que ho he entés. La Llei de reserva de dades, de protecció, en dóna igual, però, si no estic dient res d'això. No li estic dient per què no estan penjades. No li estic dient res d'això. La pregunta és per què quan nosaltres vam vindre aquí a aprovar l'acta del novembre, eixa acta, abans d'aprovar-la nosaltres aquí, ja feia casi un mes que estava penjada a la web. Què té a vore amb el fet que si es va retirar per la protecció de dades?»

El Sr. Soriano, davant d'això, expressa: «Li estic dient que això s'està fent des de l'any 2002.»

El Sr. Guzmán, per finalitzar, indica: «Moltes gràcies, si ja ho sé. Des del 2002. Sí, però les actes es penjaven després d'haver-les aprovat el Ple, no abans. I eixa feia un mes llarg que estava penjada i per això jo vaig preguntar: “Com és que està penjada?” No res més. No té res a vore amb totes les altres coses i pel que em diu de les actes de Govern Local, no se'n publica cap des de fa molt de temps aquí. No n'hi ha mai cap. Només està el lletreret, però no hi ha res allí. Ara que diu. No n'hi ha cap allí, no de ara que les han llevat totes. Abans ja no n'hi havia cap i continua no havent-ne cap. Aleshores, no té res a vore ara que em diu que s'ha aprovat llevar-les. Però, si no han estat mai. Estaven les actes del Ple i jo em referia només a una acta que estava penjada, abans d'aprovar-la aquí. Res més.»

El Sr. Soriano finalitza la seua intervenció expressant el següent: «És que una resposta tan senzilla a una pregunta tan fàcil com la que vosté em fa, és que fa sis de copes. Home, anem a vore, mire, ja, perquè ho tinga clar per sempre. Vull dir, una vegada ací s'alça acta de tot açò i es transcriu automàticament, es transcriu al valencià, automàticament això es publica per a coneixement de tota la gent que ho vulga consultar, i això es fa, repeteixo, des del 2002 i vosté, si vol més informació, perquè és un tema tècnic i si jo li parlo de Llei de Protecció de Dades, potser el fico en un compromís, doncs, passe per la Secretaria i allí li donaran més informació. Jo he fet el que he pogut, escolte. Informar-lo.»

L'alcalde conclou dient: «Simplement, jo he dit que les actes del Ple es van penjant a la web de l'Ajuntament en la mateixa dinàmica des de l'any 2002. És a dir, que quan estava el Sr. Guzmán governant, també es penjaven actes sense aprovar. Però això no vol dir... (No Sr. Guzmán, estic parlant jo, per favor no m'interrompa) I això s'ha fet sempre i es farà sempre, perquè, què vol dir que estiguen penjades les actes a la web de l'Ajuntament que estan aprovades? No, què volen de les actes? El dictamen o no volen els dictàmens? Que és el que s'envie o volen les conversacions que tenim ací en el Ple de l'Ajuntament en les actes? Quan s'envia alguna cosa de les actes, el que val és el dictamen que ve aprovat per Comissió.

5. La segona pregunta era sobre “el PAI Batra, sobre que vam anular l'acord de Ple sobre les gestions indirectes del Pai Batra, que nosaltres ja els vam anunciar que allò ens costaria molts de diners. Vam fer la pregunta en el seu moment al regidor d'Urbanisme, que diu que no va voler contestar o no va saber contestar i que si és cert que la qüestió, la mercantil en qüestió a la que vostés van paralitzar el treball que estava fent ha demanat a l'Ajuntament la quantitat de 318.000 euros i, si és així, com ho pensen pagar?”»

El Sr. Cuenca, respon a la qüestió anterior: «No digo lo que me pide el cuerpo, voy a ser más comedido. Bien, esta pregunta Sr. Guzmán, esta pregunta sí que se le respondió. No, no se le intentó esquivar, en absoluto. Efectivamente, desde hace mucho tiempo esta mercantil L3M hizo una petición, que consideraba que sus intereses habían sido lesionados por la decisión que había tomado el Ayuntamiento en su día, hizo una, una, una petición de reclamación. Bien, esa reclamación, pues fue, digamos, el Ayuntamiento, los Servicios Jurídicos no la aceptaron y así se le comunicó. Posteriormente, ha habido otro informe jurídico porque se presentaron unas alegaciones por parte de esta empresa y, efectivamente, el informe jurídico sigue ratificando que el Ayuntamiento no tiene porqué indemnizar en nada sobre este Pai. Usted hace la afirmación de que va a pagar 318.000 euros. Cada uno puede pedir, ya sabe usted de que es amante a los refranes, que contra el vicio de pedir, pues, está la virtud de no dar ¿no? Es, en este caso, este señor, pues, se considera que tenía derecho, pero, pero los Servicios Jurídicos, pues así se lo desestima. Al final, esto pasará al Consejo Jurídico Consultivo, puesto que, toda petición que sea superior a tres mil euros, es el Consejo el que tiene que dictaminarlo. Pues, a partir de ahí, veremos lo que hay. Pero, con los datos que tenemos actualmente en la mano, la petición, los Servicios Jurídicos no la han estimado y, por lo tanto, ha sido rechazada. Muchas gracias.»

(Traducció)

No dic el que em demana el cos, vaig a ser més moderat. Esta pregunta, Sr. Guzmán, sí que se li va respondre. No, no se'l va intentar esquivar, en absolut. Efectivament, des de fa molt temps esta mercantil L3M va fer una petició, ja que considerava que els seus interessos havien estat lesionats per la decisió que havia pres l'Ajuntament en el seu moment, en va fer una, una petició de reclamació. Eixa reclamació va ser, diguem, l'Ajuntament, els Serveis Jurídics que no la van acceptar i així se li va comunicar. Posteriorment, hi ha hagut un altre informe jurídic perquè es van presentar unes al·legacions per part d'esta empresa i, efectivament, l'informe jurídic segueix ratificant que l'Ajuntament no té per què indemnitzar res sobre aquest PAI. Vostè fa l'afirmació que pagarà 318.000 euros. Cadascú pot demanar, ja sap vostè que és amant dels refranys, que contra el vici de demanar, està la virtut de no donar. En este cas, aquest senyor considera que tenia dret, però els Serveis Jurídics, li ho desestimen. Al final, açò passarà al Consell Jurídic Consultiu, ja que tota petició que siga superior a tres mil euros, és el Consell qui ha de dictaminar-ho. Doncs, a partir d'ací, veurem el que hi ha. Però, amb les dades que tenim actualment a la mà, la petició, els Serveis Jurídics no l'han estimat i, per tant, ha estat rebutjada. Moltes gràcies.

Tot seguit, intervé el Sr. Guzmán: «Moltes gràcies. Sr. Cuenca, com ja sé, em dirà que “me gusta hilar”. Sí, en cap moment he dit que pagarà l'Ajuntament. Jo no ho he dit i vosté ja m'ho ha posat a la meua boca. Ja comencem com sempre. La pregunta és: És cert que la mercantil, en qüestió, ha demanat a l'Ajuntament la quantitat de 318.000 euros? Encara no m'ho ha dit. La primera vegada em va dir, m'ha dit: “Ya le contesté a la pregunta”. No, vosté me va dir que “sabía que era una cantidad considerable, pero que no me la podía decir”. Per això, al cap d'un temps li vam fer la pregunta i ja li vam dir nosaltres la quantitat, perquè com no la sabia, li vam dir: 318.000 euros. I és esta la quantitat. I nosaltres no hem dit que pagarem, no hem dit això. I si és així, de què s'ha de pagar, com ho pagarem? No he dit que ho pagarem, d'acord? Moltes gràcies.»

El Sr. Cuenca, al respecte, indica: «Sí, Sr. Guzmán. Sí sé como lo pagaré. Como usted habla en futuro. ¿Como lo pagaré?. Pues no lo sé. Si el Consejo Económico Consultivo dice que hay que pagar, pues, evidentemente, el Ayuntamiento tendrá que pagar. Eso es un riesgo que se tomó en su día. Se atendió a la petición de las personas afectadas y dijimos: “Si hay que asumir algún riesgo, lo asumimos” y se lo hemos dicho muchas veces y no nos escondemos para decir las cosas, porque somos transparentes y usted dice, bueno, y, ¿cómo lo vamos a pagar?.Pues no lo sé, haremos una colecta, a ver si usted está muy dispuesto para ayudar al Ayuntamiento. ¿Qué quiere que le diga?. Cuando llegue el momento, pues, se decidirá, porque usted siempre está hablando de lo que puede pasar y de lo que no puede pasar. Espere que los acontecimientos se produzcan y, entonces, pues, recrimine todo lo que considere, pero usted va “davant de la tronà”, siempre. ¿Qué quiere que le diga? Pues, cuando llegue el momento, pues, ya hablaremos.»

(Traducció)

Sí, Sr. Guzmán. Sí sé com ho pagaré. Com vostè parla en futur. Com ho pagaré? Doncs no ho sé. Si el Consell Econòmic Consultiu diu que cal pagar, doncs, evidentment, l'Ajuntament haurà de pagar. Això és un risc que es va prendre en el seu moment. Es va atendre la petició de les persones afectades i vam dir: “Si cal assumir algun risc, l'assumim”. I li ho hem dit moltes vegades i no ens amaguem per a dir les coses, perquè som transparents i vostè diu: “I com ho anem a pagar?”. Doncs no ho sé, farem una col·lecta, a veure si vostè està molt amatent per a ajudar l'Ajuntament. Què vol que li diga? Quan arribe el moment, es decidirà, perquè vostè sempre està parlant del que pot passar i del que no pot passar. Espere que els esdeveniments es produïsquen i, llavors, recrimine tot el que considere, però vostè va davant de la tronada, sempre. Què vol que li diga? Doncs, quan arribe el moment, ja parlarem.

6. L'alcalde indica que: «La tercera pregunta era que demanaven si podien facilitar-li la còpia d'un informe tècnic. Vosté se referia a les declaracions fetes per mi sobre el fet que l'ampliació del port suposaria un benefici per a la costa nord, perquè es vorà reduïda la regressió de forma significativa. D'informe tècnic, Sr. Guzmán, jo no n'he tingut cap ni he dit mai que tinc un informe tècnic. No ho he dit mai. Jo em refereixo a una reunió, primer, que es va mantindre amb la Subdelegació del Govern, on va assistir el subdelegat del Govern, on van assistir un tècnic de Conselleria, el director general de Ports de la Conselleria, la directora provincial de Costes, la Sra. Lídia Pérez i el subdirector general del Ministeri de Medi Ambient a Madrid. I ells, ells, van coincidir, amb els plànols que portaven, que això seria beneficiós per a evitar, una vegada conformada la platja en la zona nord, sobretot a les partides del Riu i de Surrach, que poguera mantindre el que és l'arena que es poguera ficar allí. En una segona reunió, que es va mantindre a este Ajuntament entre membres de l'Associació, la directora provincial de Costes, un tècnic de la Direcció de Costes de València, el regidor d'Urbanisme i jo, que ja portaven els plànols, ells van seguir manifestant que eixa ampliació del port, junt amb una actuació en eixa zona, mantindria la regressió o mantindria l'arena que es ficara en la zona nord en eixes partides. No vaig dir-ho jo, ací, hi ha membres de l'Associació que van participar en eixa reunió. Informe tècnic no hi ha cap. Són els mateixos tècnics, tant de l'Administració Central com de l'Administració Autonòmica que van afirmar eixes conseqüències.»

El Sr. Guzmán, al respecte, manifesta: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Veu què fàcil és? Moltes gràcies.»

L'alcalde, tot seguit, indica: «No sé, doncs sí, hi ha coses que són fàcils, però a vegades, vosté ho fa difícil també.»

7. Continua la seua intervenció: «Hi havia unes preguntes del grup municipal del Bloc, la quarta, que era sobre una sol·licitud que va entrar a este Ajuntament per a facilitar-los còpia d'una sol·licitud per a modificar els estàndards d'ocupació en la partida de les Solades, per a la possible construcció d'un hotel i que ja li van demanar per escrit el 13 de novembre de 2008.»

Li contesta el Sr. Cuenca: «Gracias, Sr. alcalde. Sr. Guzmán: Hay veces, yo entiendo que algunas veces se enfade, pero yo qué quiere que le diga. Yo no tengo la culpa, porque usted pide aquí en esta pregunta que le facilitemos los estándares de ocupación que habían pedido unas personas que estaban interesadas en hacer un hotel. Yo tengo que recordarle que el día 24 de septiembre, yo le mandé una carta en la que decía: “Por la presente, le convoco a la siguiente reunión” y eso está firmado el 18 de septiembre de 2008. “Solicitud de modificación de los estándares de ocupación en la Partida Solaes, se adjunta relación de las modificaciones solicitadas”. Esta carta la tiene usted. Entonces, en esta carta dice los estándares que habían pedido. Entonces, ¿qué quiere? que se la lea yo aquí o qué quiere?, porque la tiene usted desde el día 18 de septiembre. Y ¿qué pedían?, incremento de la superficie ocupable de la parcela en sótano y usos posibles en el sótano. Pedían la ocupación del 100% de la parcela, ocupación en planta baja, ocupación en planta baja del 30%, sin distinción entre edificación principal y auxiliar y, entonces, le recordé que el estándar que hay, el coeficiente de edificabilidad que hay en la zona es del 25%, más el 5% de elementos auxiliares, pero, pedían que se unificaran. No pedían más, sino que se unificaran: aumento de las alturas, incremento de 0,5 m. de altura entre forjado para permitir el paso de las instalaciones, forma de las cubiertas, eliminación de restricciones en la forma de las cubiertas. ¿Por qué pedían eliminación de restricciones?, porque ya habíamos hecho las modificaciones de los artículos 69 y 71 del Plan General que unificaba, de una vez por todas, la forma de las cubiertas para que no se hicieran cosas rarísimas como se han venido haciendo hasta ahora y cómputo, a efectos de ocupación de terrazas, porches y corredores de distribución, la no computación, usos de bajos-cubierta. Es decir, ya solamente van los usos de los bajos-cubierta. Es decir, esta carta, que son los estándares que pedían, se la remetí el día 18 de septiembre para una reunión. Pero le voy a decir más. A raíz de aquella reunión, usted que tiene buena memoria, se lo voy, le va a venir ahora. ¿Se acuerda usted que quedamos en hacer una Comisión, una Comisión en que estuviese un representante de cada partido político para discutir de este tema y se le mandó una carta “designación miembro Comisión de Asesores”. Habíamos determinado de llamar aquella Comisión a efectos de constituir la Comisión de Asesores para el estudio previo de los asuntos sobre urbanismo que deba dictaminar la Comisión Informativa de Urbanismo y que está constituida por un representante del PSOE, 1 representante del Bloc, 1 representante del partido popular, el arquitecto municipal, el aparejador municipal y el TAG de Urbanismo. Le solicito que designe al representante ¿se acuerda usted que le mandé la carta a usted y a los señores del Psoe para hacer esta comisión de asesores?. Los señores del Psoe, aquí tengo la del Bloc, o sea, que tiene usted firmado el recibí y lo tiene firmado los del Psoe y yo tengo la respuesta de los señores del Psoe, que me dicen que en “resposta al seu ofici, per tal de constituir la Comissió d'Assessorament, el qual forma parte el representant del grupo político, le comunico que será D. José Antonio Sánchez”. La suya todavía no la hemos recibido. O sea, no sé cuándo quiere usted que nos reunamos, pero no lo hemos recibido, la suya. Entonces, los estándares, los tiene usted. Entonces, no entiendo la pregunta. Yo entiendo que ahora se enfaden, pero no lo entiendo.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, A vegades, jo entenc que s'empipe, però, què vol que li diga? Jo no tinc la culpa, perquè vostè demana ací en esta pregunta que li facilitem els estàndards d'ocupació que havien demanat unes persones que estaven interessades a fer un hotel. Jo he de recordar-li que el dia 24 de setembre, jo li vaig enviar una carta on deia: “Per la present, el convoco a la següent reunió” (i això està signat el 18 de setembre de 2008). Sol·licitud de modificació dels estàndards d'ocupació a la partida de les Solades, s'adjunta la relació de les modificacions sol·licitades”. Esta carta la té vostè. En esta carta diu els estàndards que havien demanat. Llavors, què vol? Que li la llija jo ací? O què vol? Perquè la té vostè des del dia 18 de setembre. I què demanaven? Increment de la superfície ocupable de la parcel·la en soterrani i usos possibles en el soterrani. Demanaven l'ocupació del 100% de la parcel·la, ocupació en planta baixa, ocupació en planta baixa del 30%, sense distinció entre edificació principal i auxiliar i, llavors, li vaig recordar que l'estàndard que hi ha, el coeficient d'edificabilitat que hi ha en la zona és del 25%, més el 5% d'elements auxiliars, però, demanaven que s'unificaren. No demanaven més, sinó que s'unificaren: augment de les altures, increment de 0,5 m d'altura entre forjat per a permetre el pas de les instal·lacions, forma de les cobertes, eliminació de restriccions en la forma de les cobertes. Per què demanaven eliminació de restriccions? Perquè ja havíem fet les modificacions dels articles 69 i 71 del Pla General que unificava, d'una vegada per sempre, la forma de les cobertes perquè no es feren coses raríssimes, com s'ha fent fins ara, i còmput a l'efecte d'ocupació de terrasses, porxos i corredors de distribució, la no computació, usos de baixos-coberta. És a dir, ja solament van els usos dels baixos-coberta. És a dir, esta carta, que són els estàndards que demanaven, la vaig remetre el dia 18 de setembre per a una reunió. Però li vaig a dir més. Arran d'aquella reunió, vostè que té bona memòria, li vaig, li vindrà ara. Es recorda vostè que vam quedar a fer una Comissió, una Comissió que estiguera un representant de cada partit polític per a discutir este tema i se li va enviar una carta “designació membre Comissió d'Assessors”? Havíem determinat cridar aquella Comissió a l'efecte de constituir la comissió d'assessors per a l'estudi previ dels assumptes sobre urbanisme que haja de dictaminar la Comissió Informativa d'Urbanisme i que està constituïda per 1 representant del PSOE, 1 representant del Bloc, 1 representant del Partit Popular, l'arquitecte municipal, l'aparellador municipal i el TAG d'Urbanisme. Li sol·licito que designe el representant, se'n recorda vostè que li vaig manar la carta a vostè i als senyors del PSOE per a fer aquesta comissió d'assessors? Els senyors del PSOE, ací tinc la del Bloc, és a dir, que té vostè signada la recepció i la tenen signada els del PSOE i jo tinc la resposta dels senyors del PSOE, que em diuen que en “resposta al seu ofici, per tal de constituir la Comissió d'Assessorament, de la qual forma part el representant del grup polític, li comunico que serà el Sr. José Antonio Sánchez”. La seua encara no l'hem rebuda. És a dir, no sé quan vol vostè que ens reunim, però no l'hem rebuda, la seua. Llavors, els estàndards, els té vostè. Llavors, no entenc la pregunta. Jo entenc que ara s'empipen, però no ho entenc.

El Sr. Guzmán, davant d'aixó, indica: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. Vosté ens va facilitar una convocatòria i la convocatòria comença dient (me la sé de memòria): “Ha tenido entrada en este Ayuntamiento solicitud...” i està firmat per vosté en un full i en l'altre full, que no sabem qui l'ha escrit ni qui l'ha fet, però està el que m'acaba de dir. Això no és lo que jo pregunto. El que jo pregunto és on està eixe expedient, perquè jo l'he buscat per Urbanisme i a Urbanisme ningú en sap res. Però, com l'escrit diu “Ha tenido entrada en este Ayuntamiento...”, en algun lloc ha d'estar registrat. No està registrat a cap lloc. Per això, és jo dic, on està això? Per a poder-ho vore, per a vore què és el que preguntaven. Per què a mi ningú em diu que el que hi ha allí és el que demanaven ells. Qui m'ho assegura això? No hi ha cap expedient. Jo vaig a buscar-lo dalt a Urbanisme, pregunto i dic: “L'expedient este”. Ningú en sap res; l'arquitecte no en sap res, els aparelladors en no saben res, els tècnics no en saben res. Ningú sap res d'això i em diuen: “No, això és una cosa que ho porta directament el Sr. Cuenca”. Bé, doncs li ho demanaré per escrit i com l'escrit diu “Ha tenido entrada en este Ayuntamiento...”, és pel que jo li dic si em poden facilitar una còpia perquè no sé on està. No sé si ho té vosté al despatx o és que no n'hi ha. A això m'estic referint. No res més. Gràcies.»

El Sr. Cuenca, seguidament, manifesta: «Bien, le contesto. El escrito, el escrito que decía exactamente los puntos que hay aquí, los escritos, todos van a urbanismo y están en urbanismo. Yo no tengo el escrito ése, yo tengo, a partir de ahí, pues, las contestaciones que yo he ido dando, porque el, el escrito lo único que decía era el cambio de estándares y que era una petición que hacían para ver la predisposición que tenía el Ayuntamiento. Yo ya he aclarado muchas veces sobre el particular, que con el Plan General en la mano, en la Partida Solaes, porque a raíz de eso hubo alguna inquietud por algunos colectivos, y vuelvo a aclarar otra vez que con el Plan General en la mano si alguien que tenga una parcela en la Partida Solaes quiere hacer un hotel lo puede hacer tal y como está establecido actualmente en el Plan General.¿Qué sucede? Que lo tiene que hacer con los estándares que están prefijados. El 25%, el 5% de auxiliares, el sótano solamente puede ocupar la superficie que se construye. El resto no se puede excavar y estos señores lo único que pedían era agrupar ese porcentaje, el 30% que fuese único y lo que le acabo de explicar antes. Entonces, esa carta que es lo que pedían y no me diga que los servicios técnicos no saben nada, porque los servicios técnicos hicieron un avance y era un avance de aquello que se podía considerar y de lo que no podíamos considerar, porque lo hemos leído muchas veces en la Comisión. Y, a partir de ahí, que quedamos en hacer la Comisión, ¿eh?, esta designación de miembros asesores para discutir este tema, todavía estamos esperando su respuesta. Eso es la realidad, quiera verlo o no, pues, esa es la realidad.»

(Traducció)

Bé, li conteste. L'escrit que deia exactament els punts que hi ha ací, els escrits tots van a Urbanisme i estan a Urbanisme. Jo no tinc l'escrit este, jo tinc, a partir d'ací, les contestacions que jo he anat donant, perquè l'escrit l'única cosa que deia era el canvi d'estàndards i que era una petició que feien per a veure la predisposició que tenia l'Ajuntament. Jo ja he aclarit moltes vegades sobre el particular, que amb el Pla General en la mà, a la partida de les Solades, perquè arran d'això va haver alguna inquietud per alguns col·lectius, i torno a aclarir una altra vegada que, amb el Pla General a la mà, si algú que tinga una parcel·la a la partida de les Solades volgués fer un hotel, el pot fer tal com està establit actualment en el Pla General. Què succeeix? Que ho ha de fer amb els estàndards que estan prefixats. El 25%, el 5% d'auxiliars, el soterrani solament pot ocupar la superfície que es construeix. La resta no es pot excavar i aquests senyors l'única cosa que demanaven era agrupar eixe percentatge, el 30% que fóra únic i el que li acabe d'explicar abans. Llavors, eixa carta que és el que demanaven (i no em diga que els Serveis Tècnics no saben res, perquè els Serveis Tècnics van fer un avanç i era un avanç d'allò que es podia considerar i del que no podíem considerar), perquè ho hem llegit moltes vegades en la Comissió. I, a partir d'ací, que quedem a fer la Comissió, esta designació de membres assessors per a discutir est tema, encara estem esperant la seua resposta. Això és la realitat, vulga veure-ho o no, eixa és la realitat.

8. Tot seguit, l'alcalde fa referència a unes preguntes per al Ple d'avui, per part del grup municipal del Bloc, que es van presentar fa unes dos setmanes.

La primera d'elles formulava el següent: “Al Ple de 27 de setembre de 2007 vam preguntar per la manera en què anaven a adjudicar-se els 36 pàrquings que no estaven lligats a la venda de les VPO de Sant Gregori, perquè en les bases no es deia res al respecte i només es parlava d'un sol pàrquing per vivenda. Nosaltres vam proposar que es fera també per sorteig, perquè sinó es podia donar peu a l'aparició de diner negre i tal vegada incórrer en una il·legalitat. Vostés ens van contestar que a la Comissió d'Urbanisme se'n parlaria d'això. Doncs, esta és l'hora en què no se n'ha parlat del tema i vostés no fent cas de les bases ni respectant el compromís pres per vostés en este saló. Han tret l'oferta pública dels habitatges amb 2 dormitoris, bany, traster i 2 pàrquings. Per què s'han incomplit les bases d'adjudicació? Qui és el responsable d'esta decisió? Es prendrà alguna mesura per a solucionar este canvi que és lesiu per a la resta de promotores que es van presentar a l'oferta?”

Li contesta el Sr. Cuenca: «Bien, Sr. Guzmán: Sobre esta pregunta que usted la hace un poco enfarragosa, porque no dice que si tomaremos alguna medida para solucionar este cambio que usted considera lesivo. Pero yo le pregunto ¿Cuál, qué cambio ve usted?. No hay ningún cambio. Este señor oferta lo que estaba establecido en las bases que hizo el Ayuntamiento, por que él, en la oferta pública que la tengo aquí, porque también en la siguiente pregunta, que usted dice: “Referent al mateix tema, ens poden justificar el preu del mòdul per vivenda que ha sortir a 124,871 euros més 7% d'Iva?”. Yo tengo aquí la oferta pública que se hizo y la oferta pública era un habitatge de dos dormitoris, más un baño, más dos parkings, más traster, amplias zonas de jardín, piscina y pista polideportiva, preu de venta 124.871. Entonces, yo sé que usted se lee las cosas, que trabaja, lo sé perfectamente que trabaja y trata de hacerlo, pero que, en este caso, también se le escapan. Reconozca que también se le escapan. Aquí, en este caso, usted dice y quiere crear algo, pero que le digo, tranquilícese, no hay ningún problema en cuanto a la adjudicación. Los servicios técnicos estarán pendientes. No es el Ayuntamiento el que fija el precio por m2 de vivienda, lo fija la Conselleria. Cuando se haga la escritura tiene que ser corroborado ese precio público y la oferta pública coincide con la que usted ha tomado. Pero es más, en el pliego de presentación del Sr. Roca Castillo me dice que se compromete, igualmente, a la construcción de la promoción de viviendas detallada en el anteproyecto adjunto, en todas y cada una de las condiciones expuestas en dicho documento, y en el resto de documentación adicional acompañada y que se concretan en 36 viviendas protegidas de precio general, 24 viviendas protegidas de precio general de 71,22,5 m2 útiles, con un programa de 2 dormitorios y un baño, 12 viviendas protegidas de precio general de 66,98 m2 útiles, con un programa de 2 dormitorios y un baño, 72 plazas de parking, con una superficie útil de 23,64 m2 cada una de ellas, 72 plazas de parking. Es decir, 2 plazas de parking por vivienda. ¿Qué sucede? Que en el pliego de condiciones se le exigía una vivienda, una vivienda por cada piso, por cada chalet adosado. Entonces, estos hombres pusieron como mejoras, ya que tenían que hacer la excavación para hacer el parking, pusieron como mejora los 2 parkings y entonces ofertaban las 2 plazas de parking. Y ¿a qué precio? y lo ponen en las mejoras. Lo tiene usted en el pliego de mejoras: ventajas financieras, plazas de garaje adicionales, 36 unidades a precio protegido menos el 65%. Es decir, que oferta a precio protegido menos el 6,25 %. Entonces, la pregunta que usted hace, por una parte, diciendo de: “Qui és el responsable d'esta decisió?” De què decisió?. No hay ninguna decisión tomada sobre el particular. Hombre las viviendas todavía no están ni construidas. Entonces, no se puede tomar ni nada pero que, en este caso, cuando se construyan, se tienen que construir en las condiciones que se han establecido en el pliego de condiciones, que será controlado por los servicios técnicos, y el precio, que es la siguiente pregunta, por que dice: “ha salido al precio de 124.871 euros más el 7% de Iva.”. Es lo que pone las características de la oferta pública que nosotros establecimos. Por lo tanto, Sr. Guzmán, yo espero que esto haya sido una confusión. Nada más. Muchas gracias.»

(Traducció)

Sr. Guzmán, sobre esta pregunta, que vostè la fa un poc confusa, per què no diu que si prendrem alguna mesura per solucionar este canvi que vostè considera lesiu? Però jo li pregunto: Quin canvi veu vostè? No hi ha cap canvi. Est senyor ofereix el que estava establit en les bases que va fer l'Ajuntament, perquè ell, en l'oferta pública, (que la tinc ací, perquè també en la següent pregunta, que vostè diu “Referent al mateix tema, ens poden justificar el preu del mòdul per vivenda que ha sortir a 124,871 euros més 7% d'IVA?), era un habitatge de dos dormitoris, més un bany, més dos pàrquings, més traster, àmplies zones de jardí, piscina i pista poliesportiva, preu de venda 124.871. Llavors, jo sé que vostè es llig les coses, que treballa, ho sé perfectament que treballa i tracta de fer-ho, però, en este cas, també se li escapen. Reconega que també se li escapen. Ací, en este cas, vostè diu i vol crear alguna cosa, però li dic: “Tranquil·litze's, no hi ha cap problema quant a l'adjudicació”. Els serveis tècnics estaran pendents. No és l'Ajuntament el que fixa el preu per m2 d'habitatge, el fixa la Conselleria. Quan es faça l'escriptura ha de ser corroborat eixe preu públic i l'oferta pública coincideix amb la que vostè ha pres. Però és més, en el plec de presentació del Sr. Roca Castillo em diu que es compromet, igualment, a la construcció de la promoció d'habitatges detallada en l'avantprojecte adjunt, en totes i cadascuna de les condicions exposades en este document, i en la resta de documentació addicional acompanyada i que es concreten en 36 habitatges protegits de preu general, 24 habitatges protegits de preu general de 71,22,5 m2 útils, amb un programa de 2 dormitoris i un bany, 12 habitatges protegits de preu general de 66,98 m2 útils, amb un programa de 2 dormitoris i un bany, 72 places de pàrquing, amb una superfície útil de 23,64 m2 cadascuna, 72 places de pàrquing. És a dir, 2 places de pàrquing per habitatge. Què succeeix? Que en el plec de condicions se li exigiria un habitatge, un habitatge per cada pis, per cada xalet adossat. Llavors, estos homes van posar com a millores, ja que havien de fer l'excavació per a fer el pàrquing, van posar com millora els 2 pàrquings i llavors oferien les 2 places de pàrquing. I a quin preu? Ho posen en les millores. Ho té vostè en el plec de millores: avantatges financers, places de garatge addicionals, 36 unitats a preu protegit menys el 65%. És a dir, que ofereix a preu protegit menys el 6,25 %. Llavors, la pregunta que vostè fa, d'una banda, dient “Qui és el responsable d'aquesta decisió?” De quina decisió? No hi ha cap decisió presa sobre el particular. Home, els habitatges encara no estan ni construïts. Llavors, no es pot prendre ni res, però que, en este cas, quan es construïsquen, s'han de construir en les condicions que s'han establit en el plec de condicions, que serà controlat pels Serveis Tècnics. I el preu, (que és la següent pregunta, perquè diu “ha eixit al preu de 124.871 euros més el 7% d'IVA”) és el que posa a les característiques de l'oferta pública que nosaltres vam establir. Per tant, Sr. Guzmán, jo espere que açò haja estat una confusió. Res més. Moltes gràcies.

El Sr. Guzmán, davant la intervenció efectuada pel Sr. Cuenca, diu: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde, quan a esta empresa se li va donar la concessió, és a dir, que va guanyar, allí ja figurava que donaria dos pàrquings per cada vivenda? Sí, d'acord. Ja ho revisaré, no es preocupe. Que em pareix molt bé, que vosté sempre diu la veritat. Ja ho miraré. Jo no sé si es poden vincular dos pàrquings, però en fi, bé. Mire, el retard dels 20 mesos, (perquè m'està dient el dels mòduls, sí, ja ho sé, un a 1100 euros i en vint mesos ha canviat a 1300 euros, que és l'actual. Sí ja ho sé, també, d'acord), ha suposat un vint per cent d'augment. I això ha suposat no sé si són 68 o 86 mil euros directament a l'empresa, la qual cosa surt a 13.000 repercutits en cada una de les vivendes. Aleshores, quan nosaltres preguntem els dos 124.000 euros és perquè entenem que si les coses s'hagueren fet més diligents... Però clar, més diligents no es poden fer perquè ja en parlarem, de l'aigua i la llum. A vore qui la porta allí. Si la porta Acciona, si la porta Roca, si la porta l'Ajuntament o si no la porta ningú. Ja en parlarem, però això ha repercutit en 13.000 euros damunt de cada vivenda, perquè quan es va adjudicar al principi estava a 1.100 euros el mòdul. Ja sé que el mòdul el marca la Conselleria, però és que actualment està a 1.300 euros. I, clar, que ara surten unes vivendes a 124.000 euros més el 7% d'IVA, això se'n va a 135.000 euros i que això siguen vivendes de protecció oficial, al nostre entendre, no són massa de protecció oficial. A banda que, tampoc no sabem si l'augment este que ha repercutit, ací també l'Ajuntament ha de cobrar uns diners. No sé si l'Ajuntament ho demanarà a Roca, o no? Perquè això també té un augment que repercutix en les actes municipals. No sé si s'ho havien plantejat. I, per la resta, el que els he dit. El tema de l'aigua i la llum, doncs ja en parlarem. I, quan tirarà endavant? Doncs no ho sé. En el temps que portem esperant les vivendes de protecció oficial, esperem que siga el més ràpid possible. Per tant, sí que m'ho miro, sí que m'ho treballo i en la meua modesta sapiència, vaig tirant per avant en el que puc. Moltes gràcies.»

El Sr. Cuenca manifesta: «Mire usted Sr. Guzmán, yo sé que usted en todo intenta verle, yo siempre pienso que, que ve fantasmas, que ve fantasmas por todos sitios y yo le recomiendo que se tranquilice y no vea tantos fantasmas. Que las cosas no son tan complejas, que las cosas son más sencillas de lo que parecen. Usted intenta siempre quedarse con la última palabra para decir: “no, lo que vale es lo mío”. Usted siempre achaca a los demás de prepotentes, de no sé qué, de no sé cuanto, de patatín, de patatán, pero aquí la realidad, usted está diciendo que ara sale a 124.871. Eso es lo que estaba en el pliego de condiciones, señor mío. Eso lo tiene usted en el expediente, lo tiene usted en el expediente. No es algo que yo me he inventado ahora, no es que salga ahora, es que estaba en el expediente y ese es el precio que hay. No va, no se va a cambiar nada porque eso es lo que hay ahí. Los problemas que haya tenido, una vez que se le haya asumido, tienen que se aprobados. Si hay alguna modificación, tienen que ser aprobadas. Y nosotros no hemos aprobado ninguna modificación. Por lo tanto, no intente decir: “es que va a sufrir un incremento de esto o de lo de más allá”, porque no es cierto. Simplemente, déjelo estar. Cuando llegue, si eso se produce, entonces estará en su derecho de decir: “se ha producido este incremento”, pero seremos nosotros los que tendremos que aprobar o no. Si está justificado o no justificado y serán los servicios técnicos los que digan si procede o no procede, porque usted sabe que, muchas veces, lo que nosotros pensemos o dejemos de pensar no tiene nada que ver con la realidad jurídica que se impone en estos casos. Por lo tanto, siga usted pensando como considere.»

(Traducció)

Mire vostè, Sr. Guzmán, jo sé que vostè en tot intenta veure, jo sempre pense, fantasmes, que veu fantasmes per tots llocs i jo li recomano que es tranquil·litze i no veja tants fantasmes. Que les coses no són tan complexes, que les coses són més senzilles del que semblen. Vostè intenta sempre quedar-se amb l'última paraula per a dir “no, el que val és el meu”. Vostè sempre atribuïx als altres ser prepotents, de no sé què, de no sé què més, que tomba que gira, però ací la realitat, vostè està dient que ara surt a 124.871. Això és el que estava en el plec de condicions, senyor meu. Això ho té vostè en l'expedient, ho té vostè en l'expedient. No és una cosa que jo m'he inventat ara, no és que surta ara, és que estava en l'expedient i eixe és el preu que hi ha. No es canviarà res perquè això és el que hi ha ací. Els problemes que haja tingut, una vegada que s'haja assumit, han de ser aprovats. Si hi ha alguna modificació, han de ser aprovades. I nosaltres no hem aprovat cap modificació. Per tant, no intente dir “és que patirà un increment d'açò o del de més enllà”, perquè no és cert. Simplement, deixe-ho estar. Quan arribe, si això es produïx, llavors estarà en el seu dret de dir “s'ha produït este increment”, però serem nosaltres els que l'hauríem d'aprovar o no. Si està justificat o no justificat, seran els Serveis Tècnics els que diguen si escau o no, perquè vostè sap que, moltes vegades, el que nosaltres pensem o deixem de pensar no té res a vore amb la realitat jurídica que s'imposa en estos casos. Per tant, seguisca vostè pensant com considere.

9. L'alcalde continua amb la següent pregunta plantejada pel Bloc: “Últimament i com a conseqüència del trenet de bancs que han col·locat al c. d'Hernán Cortés vostés van justificar la seua col·locació de cul al vial de trànsit per qüestions de seguretat, cosa totalment correcta. La pregunta és. Està mateixa justificació la pensen aplicar a tots aquells bancs que han anat posant a la ciutat que no compleixen esta normativa (que en són bastants) i que en algun cas nosaltres ja vam denunciar en este Ple al setembre de 2007 i encara estan igual?

El Sr. Cuenca respon: «La pregunta en sí no tiene ninguna malicia sino fuese por el preámbulo. Porque, claro, usted habla: “Últimament i com a conseqüència del trenet de bancs ...”Yo entiendo que un tren es algo ¿eh? Que, lógicamente, se desplaza a través de un medio que está concatenado entre sí y que lógicamente alcanza una velocidad, pues no sabía yo que habíamos hecho, aparte de una calle, un tiovivo. Entonces, resulta que tenemos en Benicarló, a parte de una calle urbanizada, tenemos un tiovivo ¿eh?. Es el preámbulo, es que le echa chispas a la cosa. Bien, entonces, el tema está en que, efectivamente, los bancos son diseñados por los servicios técnicos. Son los que hacen el proyecto y usted sabe, perfectamente, que los proyectos se exponen, se ven y nosotros los políticos no tenemos porqué saber de ciertas cosas y algunas se nos pasarán. Es evidente que, en este caso, si la justificación que nos dan es decir hay muchos bancos, efectivamente, hay muchos bancos individuales, que se podía haber pensado, haber pensado poner algunos dobles, que es lo lógico. Pues, es lo que hemos dicho. Que pondríamos algunos dobles y se eliminarían. ¿Por qué están mirando a la pared? Por seguridad y usted está de acuerdo. Pero que, efectivamente, hay algunos que, a lo largo de las vías públicas de Benicarló, pues, están mirando indebidamente a la calzada. Los bancos, por sentido común, se ponen hacia donde pasea la gente, por donde pasea la gente es hacia donde se ponen los bancos a mirar y algunos, pues, efectivamente, mirando hacia la calzada. Desde el punto de vista de seguridad, siempre se ha pensado que no se deben de poner así, porque los niños, la primera intención que tienen cuando están sentados y salen es corriendo hacia y, entonces, de esa manera, es como se evita el peligro. Pero, también le tengo que decir que, sobre el particular, pues, se han puesto, pues, muchas veces con la mejor intención, incluso se han incumplido lo que establece la Ley de movilidad, que dice que no se deben de poner ningún impedimento en aquellos encintados de acera que tengan una anchura inferior a un metro y medio y, sin embargo, hemos puesto bancos. Y estamos incumpliendo esa norma de movilidad. ¿verdad?. Cuando se encuentren esos casos, pues, lo que tenemos que hacer es decirlo y la Brigada, pues, lógicamente, lo subsanará y los quitará, porque esto es una ciudad viva y las ciudades vivas, pues, lógicamente, tratan de mejorar continuamente las cosas. Hay cosas que se han hecho mal, tratamos de mejorarlas y de hacerlo lo mejor posible. Y, en este caso, pues, en aquellos bancos que estén en esas condiciones, pues, trataremos de quitarlo y ponerlo y nada más. Gracias.»

(Traducció)

La pregunta en si no té cap malícia si no fóra pel preàmbul. Perquè, clar, vostè parla “Últimament i com a conseqüència del trenet de bancs...”. Jo entenc que un tren és alguna cosa. Que, lògicament, es desplaça a través d'un mitjà que està concatenat entre si i que lògicament arriba a una velocitat, doncs no sabia jo que havíem fet, a part d'un carrer, uns cavallets de fira. Llavors, resulta que tenim a Benicarló, a part d'un carrer urbanitzat, tenim uns cavallets? És el preàmbul, és que li tira espurnes a la cosa. Bé, el tema està que, efectivament, els bancs són dissenyats pels Serveis Tècnics. Són els que fan el projecte i vostè sap, perfectament, que els projectes s'exposen, es veuen i nosaltres els polítics no tenim per què saber de certes coses i algunes se'ns passaran. És evident que, en este cas, si la justificació que ens donen és dir hi ha molts bancs, efectivament, hi ha molts bancs individuals, que es podia haver pensat de posar-ne alguns dobles, que és el lògic. Doncs, és el que hem dit. Que en posaríem alguns dobles i s'eliminarien. Per què estan mirant a la paret? Per seguretat i vostè està d'acord. Però que, efectivament, hi ha alguns que, al llarg de les vies públiques de Benicarló, estan mirant indegudament a la calçada. Els bancs, per sentit comú, es posen cap a on passeja la gent, per on passeja la gent és cap a on es posen els bancs a mirar i alguns, efectivament, mirant cap a la calçada. Des del punt de vista de seguretat, sempre s'ha pensat que no s'han de posar així, perquè els xiquets, la primera intenció que tenen quan estan asseguts i sortir corrents i, llavors, d'eixa manera, és com s'evita el perill. Però, també li he de dir que, sobre el particular, s'han posat moltes vegades amb la millor intenció, fins i tot s'ha incomplit el que estableix la Llei de Mobilitat, que diu que no s'ha de posar cap impediment en aquells encintats de vorera que tinguen una amplària inferior a un metre i mig i, no obstant això, hem posat bancs. I estem incomplint eixa norma de mobilitat, veritat? Quan es troben eixos casos, el que hem de fer és dir-ho i la Brigada, lògicament, ho resoldrà i els llevarà, perquè açò és una ciutat viva i les ciutats vives, doncs tracten de millorar contínuament les coses. Hi ha coses que s'han fet malament, tractem de millorar-les i de fer-ho tan bé com siga possible. I, en este cas, en aquells bancs que estiguen en eixes condicions, tractarem de llevar-ho i posar-ho i res més. Gràcies.

El Sr. Guzmán intervé dient: «Moltes gràcies. M'ha fet gràcia això que: “si no fuera por la introducción”. No sabia jo que s'havia construït un “tiovivo””. Doncs sí, Sr. Cuenca. Per això, eixe carrer, amb eixos bancs, tal com està és la rissa. Per això, és un “tiovivo”. Gràcies.»

El Sr. Cuenca, seguidament indica: «Yo, entonces, no me equivoco cuando leo entre líneas. Entonces, no, claro, pero usted lo que ha venido a ratificar. Entonces, yo tengo que decirle: “Pues, mire, tengo que pensar que sí, que un antepasado muy lejano suyo fue conocido como “Guzmán, el bueno”. A usted, a lo mejor tenemos que conocerlo como “Guzmán, el malo””.»

(Traducció)

Jo, aleshores, no m'equivoco quan llegeixo entre línies. No, és clar, vosté ho ha ratificat. Aleshores jo he de dir-li: Doncs, mire, he de pensar que sí, que un avantpassat molt llunyà seu va ser conegut com Guzman el Bo. A vosté, potser hem de conèixer-lo com Guzman el Roïn.

10. Continua l'alcalde: «Referent a la quarta pregunta “Referent al mateix tema, tenen calculat el que ens costarà als benicarlandos el canvi de bancs, de més places, que vostés han anunciat per a eixe carrer?”. No ho tenim calculat, quan es canvien ho sabrem. Acabo prompte, perquè si no...»

Acte seguit, el Sr. Guzmán expressa: «Moltes gràcies. Sr. Alcalde, voldria fer una referència a les últimes paraules del Sr. Cuenca. Li agrairia, per favor, que el meu nom o el meu cognom no el pose com a rissa, d'acord? Moltes gràcies.»

L'alcalde, en referència a tot això, diu: «Prou i no comencem una altra vegada. El problema és que fem massa plens i són massa llargs i parlem massa.»

11. Acte seguit, l'alcalde es refereix a la cinquena pregunta sobre el tema de TDT: «Jo crec que en la Junta de Portaveus es va deixar clar. També se li va demanar al regidor, al Sr. Pérez, que li donara a vosté l'escrit que se li ha traslladat a l'Ajuntament de Vinaròs, perquè férem la col·laboració. Jo el vaig firmar. Suposo que este s'ha donat ja. Bé, anem a vore què podem aconseguir, però, per part de l'Ajuntament, s'ha traslladat, tal com vam quedar en la Junta de Portaveus, a l'Ajuntament de Vinaròs, que és, en este cas, el que té la Presidència del Consorci i el que ha de posar la primera pedra perquè tiren endavant les TDT. Així es va quedar, que se'ls donaria perquè parlaren amb el Partit Socialista de Vinaròs. Si vol una còpia està en l'expedient o que li la donen. No, si vol una còpia de l'escrit que s'ha enviat per part de l'Ajuntament de Benicarló a l'Ajuntament de Vinaròs?

12. La següent pregunta: “Com s'ha pogut comprovar en diferents comissions, regidors de l'equip de govern tenen diferents punts de vista respecte al canvi de direcció del c. de Pius XII. Nosaltres ja els vam demanar al passat Ple que, a la vista de l'informe del cap de la Policia i per una millor i més digna entrada a la nostra ciutat, el canviaren. Tenen decidit què faran amb la direcció del trànsit del c. de Pius XII?”. »

Li respon el Sr. Marzal: «Gràcies, Sr. Alcalde. Com s'ha parlat en alguna Comissió Informativa de Governació, que està la seua companya, Sr. Guzmán, es va donar compte d'un informe del cap de Policia, que venia d'una pregunta del Consell de Comerç, perquè, normalment, quan s'ha fet el canvi de Pius XII ha sigut, sobretot, pel tema del mercat central, que va ser qui ho va proposar i ací el que es parlava no era el tema de Pius XII, sinó es parlava d'una proposta que feia el Consell de Comerç, a través dels seus representants. En este cas, de la Regidoria de Comerç, de si el carrer del Dr. Ferran es podia fer de doble sentit, de doble aparcament que té a les dos parts del seu carrer. I el que es va portar a la Comissió va ser l'informe del cap de Policia Local, on informava que ell creia que no era convenient eixe doble sentit, perquè el que feia era provocar una problemàtica al que era l'encreuament del carrer de Pius XII amb el c. del Crist del Mar. D'això es va donar compte a la Comissió i, per la resta, doncs sí, l'únic que li puc dir és que no hi ha cap, en este cas, cap proposta de canviar Pius XII de sentit. Moltes gràcies.»

13.Finalment, conclou l'alcalde, fent referència a la setena i última pregunta formulada des del Bloc: «“Si des de maig de 2008 la responsabilitat de la Policia i seguretat recau en el Sr. Marzal, per què fins al 27 de febrer de 2009 no se li havia revocat la delegació conferida al Sr. Soriano per a la incoació i resolució d'expedients sancioandors en matèria de trànsit i seguretat, quan durant tot eixe període de temps ell ja no era el responsable de l'àrea?”».

Li contesta el Sr. Marzal: «Moltes gràcies. Bé, és senzill. La veritat és que sí, té raó que es va fer quan va haver el canvi de delegació de Policia, l'únic que va passar és que vaig estar parlant amb el cap de Policia i estaven fets els butlletins i, com sap vosté, als mesos següents s'estava preparant el conveni amb la Diputació i s'havien de canviar els butlletins. Aleshores, vam vore que era una barbaritat, no? Que l'Ajuntament haguera de tirar tots els butlletins que tenia amb el membret de l'Ajuntament. Haver-los de tirar tots, fer-ne de nou i després, quan es firmaria el conveni, com es va fer posteriorment, (i vosté sap que les denúncies, els butlletins els paga la Diputació i ja no els paga l'Ajuntament), vam trobar una barbaritat haver de fer eixa faena dos vegades i que l'Ajuntament es gastara eixos diners. Aleshores, vam esperar que es firmara el conveni i, actualment, de manera legal, tampoc no passa res a nivell sancionador dels expedients, vam esperar que es firmara eixe conveni i, actualment, ja està tot solucionat. Moltes gràcies.»

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 23.50 hores.- En dono fe.-

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau
	L'alcalde
	Marcelino Domingo Pruñonosa
Benicarló, 29 de maig de 2009