Ple ordinari núm. 11/2009, de 28 de maig.

28/05/2009

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI GENERAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària 11/2009 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 28 de maig de 2009, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 11/2009 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 28 DE MAIG.-

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21:00 hores del dia 28 de maig de 2009 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sr. Utiliano Martínez Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Begoña Ayza Mascarell

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (Viceinterventor)

Excusen la seua absència la Sra. Raquel Durà Bou.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r.- APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS EXTRAORDINÀRIES NÚM. 6/2009, DE 2 D'ABRIL, 7/2009, DE 15 D'ABRIL, 8/2009, DE 22 D'ABRIL I 10/2009, D'11 DE MAIG.-

Pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, dient: «En l'acta 8/09 del 15 d'abril, al punt núm. 2, crec que és a la pàgina 5, (dic, crec, perquè com ara ens ve per informàtica i, a vegades, els uns i els altres no quadren, jo ho tinc a la pàgina 5), hi ha un moment que parlem dels 762.000 euros (dic això per vore si ho localitzem, però és lletra i això és número). A la línea de baix diu, parlant d'estos 762.000 euros, que ara anem a tirar, en certa manera, els podríem aprofitar i posar-los en eixe pont. No era cap pont això, és un pot, perquè ací no en va cap, de pont. Bé, perquè no. A vore si després diran que jo vaig dir que anava un pont. No, era un pot. I després també, a la pàgina 15, al punt tercer, quan diu “En segon lloc, el Sr. Guzmán manifesta”, en eixe, no sé quina pàgina, (jo tinc pàgina 15), doncs en la quarta línia, parlàvem dels contenidors soterrats i, quan nosaltres dèiem que demanar posar contenidors soterrats, deia que, en este Saló de Plens, és posar pegues. Nosaltres no ho considerem posar-ne. No, tampoc i ara aquí hi ha un embolic que no s'entén perquè diu: “No, tampoc no he dit 'es poner pegas' i dir sí es poner pegas, Sr. Cuenca”. Bueno, això va ser aquella mala interpretació que es va comprovar que sí, que era lo de pegas, perquè pareix que ho diga jo i jo no vaig dir això. És a dir, aquí el que ens referim és que jo vaig dir que això no era posar cap pega i el Sr. Cuenca, parlant jo, em va dir: “No, no he dicho pegas”. Jo li vaig dir: “Sí, Sr. Cuenca, ha dicho pegas”, com de fet consta en l'acta també. Aleshores, pareix que ho diga això. No, tampoc no he dit es poner pegas. Sí es poner pegas Sr. Cuenca. Ací hauria d'estar en el sentit que jo he dit que considerem que no es poner pegas i, en eixe moment, el Sr. Cuenca intervé dient que sí que hem dit, que no ha dit lo de poner pegas i jo li he dit: “Sí, Sr. Cuenca, ha dit sí, poner pegas, vale?”. Molt bé, doncs això era. Gràcies. D'acord? Que no. No tampoc no he dit es poner pegas. Si no he dit, sóc jo, perquè esta era la meua intervenció i no era això. És clar, és que ací, en fer-se literal, el que s'ha agafat és la veu del Sr. Cuenca, com si també ho haguera dit jo i no era així. Ell deia sí, “lo de las pegas no lo he dicho yo” i ell deia “sí, Sr. Cuenca, si que ha dicho lo de las pegas”. Pareix que ho diga jo i no és. Això hauria de ser que nosaltres manifestem que entenem que no és posar cap pega i que quan ell em diu que sí, que no ha ha dit, jo li he dit que sí, que sí que vosté ha dit poner pegas. Bé que conste que entenem que això no és posar cap pega, sinó que és millorar. Gràcies.»

Seguidament, l'alcalde indica: «En estos moments, les actes es fan literals, tal com se va quedar ací en la Junta de Portaveus i tots d'acord. En estos moments, anem a aprovar les actes tal com estan, ací es va quedar que es feren literals, les actes i, en este moment, les actes s'estan fent literals. Pot haver algun error o pot no haver cap error, però, ací les actes ara s'estan fent literals, tal com es trauen de la gravació. Aleshores, com les actes són literals, estan literals en el paper i algun error pot haver-hi. Tot el món, que després ho passe a l'ordenador, en este cas, es pot comprovar, però, en este moment, les actes són literals i anem a aprovar-les així i si, en algun cas, hi ha alguna modificació pel tema, per exemple, del pont o del pot, que pot ser, es rectificaria perquè, en estos moments, anem a aprovar les actes, tal com s'han portat ací al plenari de l'Ajuntament.»

En conseqüència, la corporació, per divuit vots a favor i dos abstencions (membres del grup municipal del Bloc), acorda aprovar els esborranys de les actes de les sessions que, amb caràcter extraordinari, van tenir lloc els dies 2, 15 i 22 d'abril i 11 de maig.

PUNT 2n.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE L'ACORD COL·LECTIU I CONDICIONS DE TREBALL PER AL PERSONAL FUNCIONARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ PER ALS ANYS 2008-2011.- La corporació coneix l'expedient núm. 24/2009-RRHH, relatiu a l'Acord col·lectiu i condicions de treball per al personal funcionari de l'Ajuntament de Benicarló per als anys 2008-2011 i signat el text definitiu pels representants de la corporació i dels treballadors el passat dia 13 de febrer de 2009.

En primer lloc, pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Una cosa molt breu, Sr. Alcalde. Nosaltres vàrem demanar que en este conveni, exactament igual que en el punt que ve a continuació, volíem saber, —ho vam manifestar així en la Comissió— quin era el valor, què valia este conveni. D'alguna manera, nosaltres suposàvem que si va a regir els sous del personal de la casa, el més lògic és que se sàpiga quina és la quantitat que suposarà com a increment, de cara a pròxims exercicis. Per tant, això no se'ns ha contestat. Per una altra banda, és un acord que ens hem trobat firmat, en el que no hem sabut ni no hem conegut ni del procés ni de la resta, per tant, nosaltres en este tema anem a abstindre'ns.»

Seguidament, l'alcalde manifesta: «Estava comentant amb l'Interventor que saben l'IPC. Doncs bé, si vosté no se sap l'IPC de l'últim any, doncs, ara en este moment, ho sap, però li ho calcularan en el seu moment. Ho ha de fer Intervenció i li ho donaran. S'ha procurat, sé que s'ha procurat, que el cost de la partida no s'incremente dins del que ha sigut enguany i que es redistribuiren algunes reivindicacions molt antigues, en la resta de personal. Això és el que s'ha fet i s'ha intentat fer sense intentar incrementar el cost per a l'Ajuntament, quant a despesa de personal. Ha sigut un conveni que ha costat molt. No ha sigut com el d'altres anys, a causa de la situació que estem travessant tots en estos moments. Sempre s'ha procurat que el conveni dels funcionaris, que es fa cada quatre anys, arribe a un acord. S'ha arribat a l'acord ara, després pràcticament de dos anys, però també la situació que estem travessant, també invitat a això.»

Tot seguit, el Sr. Escuder manifesta: «Així, l'únic suplement que té este conveni és l'IPC?»

L'alcalde indica: «No, dins del total de la plantilla de personal hi ha algunes places que no s'estan ocupant, doncs, algunes reivindicacions molt històriques que hi havia d'equiparaments de places, s'han traslladat d'un lloc a l'altre, però no s'ha augmentat en la quantia de diners en la dotació de personal.»

La Sra. Iruretagoyena Fernández, regidora delegada de l'Àrea de Recursos Humans diu: «Y también se ha ido en lo que es en temas sociales, que la verdad había algunas cosas que se han mejorado. O sea, este convenio, la verdad es que hemos estado trabajando entre todos y algunas líneas que en la situación social, pues, en mejoras sociales, pues, se han ampliado entre todos los sindicatos.»

(Traducció)

«I també s'ha anat al que són temes socials, que la veritat hi ha algunes coses que s'han millorat. És a dir, este conveni, la veritat és que hem estat treballant entre tots, i algunes línies, que en la situació social, en millores socials, doncs, s'han ampliat entre tots els sindicats.»

Vist l'informe del secretari general, de 26 de febrer de 2009, i del viceinterventor, de data 22 d'abril de 2009.

La corporació, de conformitat amb la proposta de la regidora delegada de Recursos Humans i el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana, per tretze vots a favor i set abstencions —representants del grup municipal socialista— acorda:

Primer.- Alçar l'objecció i resoldre la discrepància emesa pel viceinterventor municipal en el sentit de continuar amb la tramitació de l'expedient relatiu a l'aprovació de l'Acord col·lectiu i condicions de treball del personal funcionari per als anys 2008-2011

Segon.- Aprovar l'Acord col·lectiu i condicions de treball per al personal funcionari de l'Ajuntament de Benicarló per als anys 2008-2011

Tercer.- Remetre el citat Acord a la Direcció Territorial d'Ocupació i Treball de Castelló (Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació) per al seu registre i posterior remissió per aquesta al Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació per al seu dipòsit, així com perquè dispose la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

Quart.- Contra el present acord, que posa fi a la via administrativa, podrà interposar-se un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló de la Plana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, d'acord amb el previst en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

Potestativament, es pot interposar un recurs de reposició davant el Ple de l'Ajuntament de Benicarló en el termini d'un mes comptador des de l'endemà a la citada publicació, d'acord amb el disposat en l'article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. Igualment es podrà interposar qualsevol altre recurs que s'estime oportú.

PUNT 3r.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL CONVENI COL·LECTIU I CONDICIONS DE TREBALL PER AL PERSONAL LABORAL DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ PER ALS ANYS 2008-2011.- Se sotmet a consideració de la corporació l'expedient núm. 23/2009-RRHH relatiu al Conveni col·lectiu i condicions de treball per al personal laboral de l'Ajuntament de Benicarló per als anys 2008-2011 i signat el text definitiu pels representants de la corporació i dels treballadors el passat dia 13 de febrer de 2009.

Vists els informes del secretari general, de 24 de febrer de 2009, i del viceinterventor, de 22 d'abril de 2009.

La corporació, de conformitat amb la proposta de la regidora delegada de Recursos Humans i el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana, per tretze vots a favor i set abstencions representants del grup municipal socialista acorda:

Primer.- Alçar l'objecció i resoldre la discrepància emesa pel viceinterventor municipal en el sentit de continuar amb la tramitació de l'expedient relatiu a l'aprovació del Conveni col·lectiu i condicions de treball del personal funcionari per als anys 2008-2011.

Segon.- Aprovar el Conveni col·lectiu i condicions de treball per al personal laboral de l'Ajuntament de Benicarló per als anys 2008-2011.

Tercer.- Contra el present acord, que posa fi a la via administrativa, podrà interposar-se recurs davant la jurisdicció laboral. Igualment es podrà interposar qualsevol altre recurs que s'estime oportú.

PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DE JUTGE DE PAU I EL SEU SUBSTITUT.- La corporació coneix l'expedient tramitat per a l'elecció de jutge de Pau i el seu substitut del Jutjat de Pau de Benicarló, en el qual consta el següent informe de Secretaria:

«Antecedents.-

El 24 de febrer de 2004 la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana notifica a aquest Ajuntament l'acord de la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel qual es comunica la proximitat del cessament del jutge de pau, titular i suplent i la procedència d'elecció de les persones que, reunint les condicions legals, siguen nomenades per a l'acompliment del càrrec.

Mitjançant la resolució de l'Ajuntament de 25 de febrer de 2009 es va fer pública la convocatòria de la vacant i es va anunciar en el Butlletí Oficial de la Província (BOP núm. 27, de 3 de març de 2009) i, mitjançant edictes, al Tauler d'anuncis de l'Ajuntament, en el Jutjat Deganat de Vinaròs i en el Jutjat de Pau, es va concedir un termini fins al 31 de març perquè pogueren formalitzar-se les corresponents instàncies pels interessats.

En el termini concedit a aquest efecte, van formalitzar la seua sol·licitud, per ordre cronològic:

1.- El Sr. XXX, espanyol, veí de Benicarló, amb DNI XXX, major d'edat, amb formació acadèmica de llicenciat en Ciències de l'Educació i en Psicologia, ocupa com personal laboral fix el càrrec de director del Centre Ocupacional el Maestrat, depenent de l'IVADIS (Institut Valencià d'Atenció als Discapacitats), pertanyent a la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana. Acompanya curriculum vitae.

2.- El Sr. XXX, espanyol, veí de Benicarló, amb DNI núm. XXX, major d'edat, pensionista, amb formació acadèmica de Mestre de Primer Ensenyament, llicenciat en Ciències Químiques, graduat en Matemàtiques. Acompanya curriculum vitae.

3.- El Sr. XXX, espanyol, nascut i veí de Benicarló, amb DNI XXX, major d'edat, amb formació acadèmica de diplomat en Ciències Empresarials i activitat laboral d'assessor fiscal i comptable. Acompanya curriculum vitae.

En data 5 de març de 2009, va formalitzar sol·licitud la Sr. XXX, qui va desistir d'aquesta pretensió l'1 d'abril de 2009, per incompatibilitat amb el treball.

Fonaments legals

I.- La normativa vigent en aquesta matèria es conté en el Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels Jutges de pau i, per remissió, en els articles 99 a 103, 301 a 303 i 389 a 397 de la Llei Orgànica .

II.- Assenyalen els articles 2, 5 a 7 i 13 del Reglament els requisits exigits per a l'acompliment d'aquest càrrec, que són ser espanyol/a, major d'edat i no trobar-se culpable/a en cap de les causes d'incapacitat establides per l'article 303 LOPI.

Indiquen, igualment, la tramitació a seguir, havent d'anunciar-se la convocatòria, amb indicació del termini i lloc de presentació d'instàncies, en el Butlletí Oficial de la Província i mitjançant edictes, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció del Partit o Jutjat Deganat i en el Jutjat de Pau

Requereixen, igualment, que siga el Ple de la corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta legal dels seus membres, qui procedisca a l'elecció del jutge de pau i el seu substitut, entre les persones que ho hagueren sol·licitat, acord que haurà d'incorporar referència detallada de les circumstàncies de l'elecció, esment exprés del quòrum obtingut i dades d'identificació i condicions de capacitat i compatibilitat dels triats.

III.- Pel que es refereix a les condicions de capacitat i compatibilitat, els aspirants a ser nomenats jutges de pau han de reunir els requisits establits en la LOPI (articles 301 a 303 i 389) per a l'ingrés en la carrera judicial, excepte els derivats de la jubilació per edat, sempre que aquesta no supose impediment físic o psíquic per al càrrec.

En concret, respecte de la capacitat dels aspirants, l'article 302 de la LOPI requereix per a l'ingrés en la carrera judicial ésser espanyol i major d'edat, afegint l'article 303 que es troben incapacitats els impedits física o psíquicament per a una funció judicial; els condemnats per delicte dolós mentre no hagen obtingut la rehabilitació; els processats o inculpats per delicte dolós, en tant no siguen absolts o es dicte acte de sobreseïment; i els que no estiguen en el ple exercici dels seus drets civils.

D'altra banda, pel que fa a incompatibilitats i prohibicions, sense perjudici d'altres contemplades en els articles 390 a 397 de la LOPI, assenyala l'article 389 que el càrrec de jutge és incompatible amb qualsevol altra jurisdicció aliena a la del poder judicial; amb qualsevol càrrec d'elecció popular o designació política de l'Estat, comunitats autònomes, províncies i altres entitats locals i organismes que en depenguen; amb les ocupacions o càrrecs dotats o retribuïts per l'Administració de l'Estat, les Corts Generals, la Casa Reial, comunitats autònomes, províncies, municipis i qualsevol entitat, organisme o empresa que en depenga; amb les ocupacions en tribunals o jutjats; amb l'exercici de l'advocacia i de la procuradoria; amb tot tipus d'assessorament jurídic, siga o no retribuït; amb l'exercici d'activitat mercantil; i amb les funcions de director, gerent, administrador, conseller, etc. en societats o empreses mercantils, públiques o privades.

IV.- Examinada la documentació aportada, vam estimar que en cap dels tres candidats concorre cap causa d'incapacitat per a l'acompliment del càrrec i, en conseqüència, el seu nomenament s'adequaria a l'establit per l'article 13 del Reglament 3/1995 citat.

V.- Per contra, respecte de la concurrència de causa d'incompatibilitat, es plantegen diferents qüestions que afecten dos dels tres candidats i que requereixen un examen més detingut:

1. Concorre en el Sr. XXX l'acompliment, com personal laboral, d'una ocupació de treball d'organisme depenent de la Comunitat Autònoma, circumstància que es tipifica per l'article 389.3 i 5 LOPI com incompatible per a l'exercici de càrrec de jutge de pau.

2. Concorre, així mateix, en el Sr. XXX l'acompliment de l'activitat d'assessor fiscal-comptable, activitat que a priori podria incórrer en la incompatibilitat prevista en l'article 389.7 LOPI per a l'exercici del càrrec de jutge de pau.

En aquest sentit, estableix l'article 389.7 que el càrrec de jutge o magistrat és incompatible “amb tot tipus d'assessorament jurídic, siga o no retribuït”, concretant l'article 14.1 b) del Reglament 3/1995 que serà compatible “l'exercici d'activitats professionals o mercantils que no impliquen assessorament jurídic de cap tipus i que, per la seua naturalesa, no siguen susceptibles d'impedir o menyscabar la seua imparcialitat o independència ni puguen interferir en l'estricte compliment dels deures judicials”. Afirma, referent a això, l'aspirant que l'activitat d'assessor fiscal està emparada per l'Estatut Professional, aprovat per Reial Decret 871/1977, de 26 d'abril, i que, entre les atribucions del qual, no es troba la d'assessorament jurídic.

Resulta discutible afirmar que l'activitat professional d'assessor fiscal-comptable no duga amb si cap tipus d'assessorament jurídic. La seua pròpia denominació determina, lògicament, que l'assessorament constitueix el centre bàsic d'aquesta professió i que, encara que incidisca exclusivament en els àmbits comptable i fiscal, entenem que implica un cert assessorament jurídic. Per això, vam estimar que eixa activitat professional pot incórrer en causa de incompatibilitat amb l'exercici del càrrec de jutge de pau.

No obstant això, la decisió referent a això competeix a la Sala de Govern, que ha de valorar el contingut d'eixa activitat.

Conclusió

Estimem, en conseqüència, adequat a dret el procediment seguit a este efecte i, per tant, procedeix que el Ple de la corporació es manifeste en referència a això.»

Tot seguit, l'alcalde manifesta: «Abans de passar el punt a votació, vull agrair a tots els grups polítics el fet que una figura que és molt essencial en la ciutat, com és el jutge de pau, tinga una proposta per unanimitat i crec que això és sempre bo per a tots i, sobretot, per al ciutadà.»

Vista la diligència emesa per la Secretària de la Junta de Portaveus, en la qual indica que s'acorda proposar que continuen en el càrrec de jutge de pau el Sr. XXX i suplent el Sr. XXX.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana, la corporació, per unanimitat dels 20 membres assistents, que formen la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, acorda:

Primer.- Elegir el Sr. XXX per a ocupar el càrrec de jutge de pau titular en el Jutjat de Pau de Benicarló.

Segon.- Elegir el Sr. XXX per a ocupar el càrrec de jutge de pau substitut en el Jutjat de Pau de Benicarló.

Tercer.- Remetre el certificat del present acord al degà dels Jutjat de Vinaròs, perquè s'eleve a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

PUNT 5é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA DEVOLUCIÓ PROPORCIONAL DE LA TAXA DE GUALS CORRESPONENTS ALS CARRERS D'HERNÁN CORTÉS I DE CRISTÓBAL COLÓN.- Vista la proposta del tinent d'alcalde de l'Àrea d'Economia i Hisenda, perquè es procedisca a la devolució de la part proporcional dels imports dels guals dels veïns dels carrers d'Hernán Cortés i de Cristóbal Colón, durant el període de realització de les obres de remodelació d'aquests carrers.

Vists els informes de l'intendent cap de la Policia Local, de dates 06/02/2009 i 25/03/2009, on indica que, si escau, es realitze la deducció de la taxa de guals als veïns afectats durant el període de realització de les obres de remodelació dels referits carrers.

Vist l'informe núm. 101/09 del viceinterventor municipal, de data 14/04/2009, en el sentit que no procedeix la concessió de les bonificacions fiscals proposades.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Resoldre la discrepància del viceinterventor en el sentit de continuar el procediment.

Segon.- Concedir un benefici fiscal aplicable a l'Ordenança T-14 reguladora de la Taxa per l'aprofitament especial del domini públic local, als interessats que a continuació es detallen, sempre que estiguen al corrent del pagament d'aquesta taxa, durant el període comprès entre el 17 de novembre de 2008 i el 16 de febrer de 2009, a càrrec de la partida 320050 i pels següents imports:

NIF

TITULAR

DIRECCIÓ GUAL

IMPORT

X

Comunitat garatge d'Hernán Cortés, X

c/ Hernán Cortés, X

33,64 €

X

Comunitat Propietaris d'Hernán Cortés, X

c/ Hernán Cortés, X

33,64 €

X

Comunitat Propietaris d'Hernán Cortés, X

c/ Hernán Cortés, X

50,45 €

X

XXX

c/. Hernán Cortés, X

50,45 €

X

XXX

c/ Joan XXIII, X.bj.dr.

33,64 €

X

Comunitat de Propietaris del pàrquing de Joan XXIII, X

c/ Joan XXIII, X

50,45 €

TOTAL

252,27€

Tercer.- Concedir un benefici fiscal aplicable a l'Ordenança T-14 reguladora de la taxa per l'aprofitament especial del domini públic local, als interessats que a continuació es detallen, sempre que estiguen al corrent del pagament d'aquesta taxa, durant el període comprès entre el 24 de novembre de 2008 i el 02 de març de 2009, a càrrec de la partida 320050 i pel següents imports:

NIF

TITULAR

DIRECCIÓ GUAL

IMPORT

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

37,96 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón,XX

37,96 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón,XX

37,96 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

37,96 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

37,96 €

X

Comunitat de Propietaris pàrquing c. de Colón, XX

c/ Cristóbal Colón, XX

56,94 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

37,96 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

56,94 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

37,96 €

X

XX

c/ Cristóbal Colón, XX

37,96 €

TOTAL

417,56 €

Quart.- Per a poder fer efectiva la devolució haurà d'aportar cadascun dels interessats, la fitxa de manteniment de tercers, segons el model que se li facilitarà, en el termini de 10 dies; l'expedient s'arxivarà sense que escaiga cap tràmit més, en el cas que s'incomplisca aquest terme.

Cinquè.- Contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se, amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la recepció de la present notificació davant de l'Alcaldia d'aquest Ajuntament. Així mateix, pot interposar-se un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat del Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la recepció de la notificació, d'acord amb el que regula l'article 8 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

PUNT 6é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA P-3 PREU PÚBLIC PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE PISCINA MUNICIPAL I INSTAL·LACIONS COMPLEMENTÀRIES.- Se sotmet a la consideració de la corporació la proposta de modificació de l'Ordenança reguladora del preu públic per la prestació del servei de piscina i altres instal·lacions complementàries, en relació amb les noves activitats a realitzar per l'empresa adjudicatària de la piscina, així com rectificar l'article 5 d'eixa mateixa Ordenança davant l'apreciació d'un error material.

Vists els informes emesos per Tresoreria en data 12.03.09, el tècnic d'Esports de data 24.04.09 i el Viceinterventor de data 30.04.09.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda, i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar la tarifa o preu privat proposat per l'empresa UTE FCC-NITRAM POOL, ja que sembla ser que no va contra la lliure competència amb l'empresa privada incloent en l'article 5é de l'Ordenança els preus proposats:

GIMNÀSTICA ESTÈTICA: preu trimestral abonats: 75€/No abonats: 100€

PILATES: preu trimestral abonats: 72€/No abonats: 90€

PSICOMOTRICITAT: preu trimestral abonats: 75€/No abonats: 100€

DANSA DEL VENTRE: preu trimestral abonats: 75€/No abonats: 100€

TEC. COREOGRÀFIQUES: preu trimestral abonats: 75€/No abonats: 100€”

Segon.- Rectificar l'error existent en l'Ordenança P. 3 Prestació del servei de piscina municipal i instal·lacions complementàries i que en article 5é, es canvien els preus del «Servei de cangur tarda» i del «Campus de tarda» i que quede com segueix:

Campus esportiu i recreatiu

HORARI

SERVICI

PREU

08.30 a 09.30 h.

Servici de cangur matí

20€

09.30 a 13.30 h.

Campus de matí

55€

13.30 a 15.30 h.

Servici menjador

47€

17.30 a 18.30 h.

Servici de cangur tarda

20€

15.30 a 17.30 h.

Campus de tarde

34€

09.30 a 17.30 h.

Campus complet

136€

DISPOSICIÓ FINAL

La present Ordenança aprovada provisionalment per l'Ajuntament Ple el dia XX de XXXXXX de 200X, com que no s'hi han presentat reclamacions en el període d'exposició al públic, entrarà en vigor una vegada transcorreguts 15 dies hàbils des de la seua publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la Província núm. XX de XX de XXXXX de 200X, i continuarà en vigor fins que que s'acorde la seua derogació o modificació expressa.»

Tercer.- La tramitació de l'expedient de modificació de l'Ordenança es realitzarà de conformitat amb l'establit per la legislació vigent d'acord amb el següent procediment:

1. En compliment del disposat en l'article 16 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, s'acorda, amb caràcter provisional, la modificació de l'Ordenança indicada anteriorment.

2. De conformitat amb el disposat en l'article 17 del mateix RDL, el present acord provisional, així com el text de l'Ordenança modificada que figura en l'expedient, s'exposarà al públic en el tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament durant un termini de trenta dies hàbils, amb la finalitat que els interessats puguen examinar els expedients i presentar la reclamacions que estimen oportunes.

3. Aquesta exposició al públic s'anunciarà en el Butlletí Oficial de la província i començarà a contar el termini a partir de l'endemà de la publicació del corresponent anunci.

4. En el cas que no es presentaren reclamacions, l'acord de modificació provisional de l'ordenança s'entendrà definitivament adoptat. En cas contrari, el Ple resoldrà totes les reclamacions i suggeriments, adoptarà l'acord definitiu i publicarà l'acord definitiu o el provisional elevat a definitiu, en el Butlletí Oficial de la Província, que no entrarà en vigor fins que s'haja portat a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de 15 dies.

PUNT 7é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DE L'ORDENANÇA P-5 PREU PÚBLIC PER MATRÍCULA EN ELS CURSOS O ACTIVITATS ORGANITZATS PER L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ (ESPORTS).- Coneix la corporació proposada del tt. d'alcalde de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 13.05.09, sobre la modificació de l'Ordenança P-5 preu públic per matrícula en els cursos o activitats organitzades per l'Ajuntament de Benicarló (Esports).

Vista la justificació tècnica per a l'augment del preu realitzada per tècnic esportiu municipal, el Sr. XXX.

Vist l'informe núm. 083/09 emès per la Tresorera i fiscalitzat de conformitat pel Viceinterventor municipal de data 13.04.09.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Modificar l'ordenança P-5 Preu públic per matrícula en els cursos o activitats organitzades per l'Ajuntament de Benicarló (Esports), article 3r, els preus relatius a la campanya d'estiu com a continuació s'assenyala:

CAMPANYA D'ESTIU:

Drets de matriculació en curs de natació :

Sense transport.............................................................................. 15 euros

Amb transport ............................................................ 25,82 euros

Drets de matriculació en cadascuna de les restants activitats que es programen ................................................................................................ 15 euros

Drets de matriculació en cursos de fins a 90 hores .......... 60 euros

Drets de matriculació en cursos de fins a 60 hores ......... 40 euros

Drets de matriculació en cursos de fins a 30 hores .......... 22 euros

2. Les activitats de la Campanya d'Estiu, tindran una durada d'un mes (juny o juliol o agost), conservant la possibilitat d'ampliar la seua durada establint com increment del preu la part proporcional corresponent.

DISPOSICIÓ FINAL

La present Ordenança aprovada provisionalment per l'Ajuntament Ple el dia XX de XXXXXX de 200X, com que no s'hi han presentat reclamacions en el període d'exposició al públic, entrarà en vigor una vegada trancorreguts 15 dies hàbils des de la seua publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la Província núm. XX de XX de XXXXX de 200X, i continuarà en vigor fins que que s'acorde la seua derogació o modificació expressa.”

Segon.- La tramitació de l'expedient de modificació de l'Ordenança es realitzarà de conformitat amb l'establit per la legislació vigent d'acord amb el següent procediment:

1. En compliment del disposat en l'article 16 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, s'acorda, amb caràcter provisional, la modificació de l'Ordenança indicada anteriorment.

2. De conformitat amb el disposat en l'article 17 del mateix RDL, el present acord provisional, així com el text de l'Ordenança modificada que figura en l'expedient, s'exposarà al públic al tauler d'anuncis d'aquest Ajuntament durant un termini de trenta dies hàbils, amb la finalitat que els interessats puguen examinar els expedients i presentar les reclamacions que estimen oportunes.

3. Aquesta exposició al públic s'anunciarà en el Butlletí Oficial de la Província i començarà a comptar el termini a partir de l'endemà de la publicació del corresponent anunci.

4. En el cas que no es presenten reclamacions, l'acord de modificació provisional de l'ordenança s'entendrà definitivament adoptat. En cas contrari, el Ple resoldrà totes les reclamacions i suggeriments, adoptarà l'acord definitiu i publicarà l'acord definitiu, o el provisional elevat a definitiu, en el Butlletí Oficial de la Província, que no entrarà en vigor fins que s'haja portat a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini de 15 dies.

PUNT 8é.-DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RENOVACIÓ DE L'ADHESIÓ AL CONVENI MARC DE DATA 19 DE FEBRER DE 2009 ENTRE LA GENERALITAT VALENCIANA I L'ENTITAT ECOVIDRIO.-Se sotmet a consideració de la corporació la proposta de renovació de l'adhesió al Conveni marc de data 19 de febrer de 2009, entre la Generalitat Valenciana i l'entitat Ecovidrio.

Relació de fets

Aquest Ajuntament, mitjançant l'acord plenari de data 27 de febrer de 2003, va acordar l'adhesió a aquest Conveni marc, el qual va ser renovat igualment mitjançant l'acord plenari de data 28 de juliol de 2005.

D'acord amb el disposat en la clàusula setena del Conveni publicat mitjançant la resolució de 2 d'abril de 2009, l'adhesió al qual dels municipis que ja estaven adherits es formalitzarà mitjançant exprés acord del plenari que contemple l'acceptació de la totalitat de les condicions allí reflectides.

Fonaments de drets

La Llei 10/1998, de 21 d'abril, bàsica de Residus en els següents articles:

Article 7, estableix l'obligació dels productors responsables de la «posada» en el mercat de productes que poden produir residus, si se'n fes càrrec de la gestió.

Article 8, regula la creació de sistemes integrats de gestió per a desenvolupar les obligacions exposades a l'article anterior.

La Llei 10/2000, de 12 de desembre, de Residus de la Comunitat Valenciana que obliga els municipis de més de 5.000 habitants a la implantació de sistemes de recollida de residus de forma selectiva.

La Llei 11/1997, de 24 d'abril reguladora dels envasos i residus d'envàs que regula l'àmbit d'aplicació i funcionament dels sistemes integrats de gestió en el seu articles 7 i següents.

L'article 9 d'aquesta mateixa Llei, regula la participació de les entitats locals en els sistemes integrats de gestió mitjançant la signatura de convenis de col·laboració entre aquestes i l'entitat a la qual se li va assignar la gestió del sistema.

La Resolució de 2 d'abril de 2009, del Director General de Relacions amb les Corts i Secretari del Consell de la Conselleria de Presidència per la qual es disposa la publicació del conveni marc entre la Generalitat a través de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge i l'entitat Ecovidrio.

Atès que amb la publicació del conveni marc es dóna compliment a l'establit en l'article 3.4 del Decret 20/1993, de 8 de febrer del Consell.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer.- Renovar l'adhesió al Conveni marc subscrit, prèvia tramitació reglamentària, el dia 19 de febrer de 2009, entre la Generalitat, a través de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i l'entitat Ecovidrio.

Segon.- Acceptar la totalitat de les condicions que hi conté.

Tercer.- Traslladar l'acord adoptat a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge dins del termini màxim de sis mesos a partir de l'endemà de la publicació d'aquest conveni marc en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, per duplicat exemplar, perquè se'n tinga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 9é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEFINITIVA DEL CONVENI ENTRE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ I IFF BENICARLÓ, S.A. PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PLA PARCIAL DE MILLORA DEL SECTOR 11 COLLET II DEL PGOU DE BENICARLÓ.- Per acord plenari de data 27 de novembre de 2008, es va aprovar inicialment el projecte de conveni amb la mercantil IFF Benicarló SA, per al desenvolupament del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet II, del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló.

El TAG d'Urbanisme, en data 27 d'abril de 2009, emet el següent informe: «Vistes les al·legacions presentades pel Sr. XXX, advocat col·legiat XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. XX, de Benicarló, actuant en nom i representació del Sr. XXX, en data 13/03/09 (registre d'entrada núm. 4.342) en relació amb a l'acord de l'Ajuntament Ple de data 27/11/08, pel qual es va aprovar inicialment el projecte de conveni urbanístic entre l'empresa IFF Benicarló SA i l'Ajuntament de Benicarló, per aquest Tècnic de G. d'Urbanisme s'informa el següent:

Exposició de fets

I.- En data 27 de novembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, va adoptar el següent acord:

Primer.- Aprovar inicialment el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil IFF Benicarló, SA, amb el següent contingut:

'ANTECEDENTS

I. IFF BENICARLÓ, SA (en endavant IFF) es troba implantada en la ciutat de Benicarló des de l'any 1924, en un complex d'instal·lacions fabrils que ha anat creixent i transformant-se amb el transcurs dels anys i ocupa en l'actualitat una extensió aproximada de 150.000 metres quadrats.

En l'actualitat representa l'empresa més gran i emblemàtica de l'activitat industrial de Benicarló i una importantíssima font de riquesa i treball per al municipi.

II. A pesar que des del punt de vista funcional, les diferents plantes de producció que conformen el complex industrial, conformen un tot indissoluble, des del punt de vista urbanístic, no obstant això, reben en l'actualitat un tractament distint en el planejament urbanístic de Benicarló.

III. El Pla General de Benicarló, aprovat definitivament el 29 de juliol de 1986, preveia entre els sòl destinats a desenvolupament industrial, el Sector núm. 11, sector de sòl urbanitzable no programat en el qual es pretenia la consolidació del polígon en el qual queda situada IFF.

En l'any 1995 va ser redactat el document d'homologació del sector i traçada la seua ordenació detallada.

Posteriorment, en l'any 2000, com a conseqüència de la necessitat d'implantació d'una planta de depuració d'aigües, l'ordenació del Sector va ser modificada mitjançant un Pla Parcial de Millora, que posteriorment va ser modificat de nou a fi d'adaptar la implantació de la depuradora a les exigències de la COPUT.

Recentment, l'Ajuntament de Benicarló va decidir dur a terme una nova modificació l'ordenació del sector i va redactar un nou document de Pla Parcial de Millora.

IV. En compliment i desenvolupament de la funció encomanada a aquest sector des del vigent Pla General ―açò és, possibilitar la consolidació del polígon en el qual queda situada IFF―, el Pla Parcial de Millora sotmès a informació pública mantenia ús principal del sector l'industrial sense limitació de categoria.

No obstant això, en l'últim moment de la tramitació municipal es va modificar el Pla Parcial de Millora, establint com ús principal del sector l'industrial d'escassa incidència ambiental, i establint expressament com usos prohibits els següents usos industrials:

—Activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

—Activitats incloses en l'annex de la Llei 3/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

—Activitats incloses en l'annex I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1989.

—Activitats incloses en grups A, B o C del catàleg d'activitats parcialment contaminadores de l'annex II del Decret 833/1975, i en general.

—Totes aquelles activitats que segons el Decret 54/1990 tinguen assignat un índex de molèsties, nocivitat, perillositat o insalubritat igual o superior a 4.

Per a les instal·lacions existents dins del sector que resulten incompatibles per ús amb les condicions regulades en el Pla Parcial de Millora, el seu apartat 5.5 estableix el següent règim de fora d'ordenació:

L'ampliació, dins del sector, d'instal·lacions existents en el mateix o en el seu entorn, que resulten incompatibles per ús amb les condicions regulades en aquest Pla, tan sols seran admissibles com usos i instal·lacions provisionals, subjectes a termini, regulades per l'article 191.5 LUV, sempre que la seua implantació no incremente els riscos o causes de la incompatibilitat general de l'activitat principal que es pretén ampliar”.

V. En el tràmit d'al·legacions obert per l'Ajuntament de Benicarló en relació amb els epígrafs 5.2.1, 5.2.2, 5.2.3 i paràgraf tercer de l'epígraf 5.5 del Pla Parcial de Millora del Sector 11-Collet II de Benicarló, la mercantil IFF va posar de manifest, entre altres qüestions, que la limitació d'usos continguda en el referit Pla Parcial de Millora hauria de conduir a la necessitat de traslladar la totalitat de les seues instal·lacions fabrils —no solament les situades en l'àmbit del Sector 11—, atés el caràcter indissoluble de les diferents plantes que conformen el complex industrial, i això davant la impossibilitat de portar a terme les necessitats i constants renovacions a les quals, per les seues pròpies característiques, se subjecta l'activitat industrial que s'hi desenvolupa en aquests moments.

Paral·lelament, IFF ha interposat un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, mitjançant el qual impugna l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de 28 de desembre de 2006, pel qual s'aprova el Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló —que se substància sota el núm. de procediment ordinari 1/208/2007—, invocant, entre altres motius, el gravíssim perjudici econòmic que la limitació d'usos introduïda en aquest Pla Parcial de Millora, provocarà a aquesta mercantil.

VI. Tenint en compte que IFF disposa de totes les llicències i autoritzacions necessàries per al desenvolupament de la seua activitat, tant la que se situa en sòl urbà com, fonamentalment, la que se situa en el sòl urbanitzable, llicències aquestes últimes que, a més, li van ser concedides pel propi Ajuntament de Benicarló per a ampliar l'activitat inicialment situada en sòl urbà, l'Ajuntament considera necessari replantejar les raons que van motivar en el seu moment la limitació d'usos introduïda en el Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

VII. L'Ajuntament de Benicarló considera que és possible, convenient i oportú per a l'interès general del municipi, portar a terme una modificació del règim d'usos admissibles en el Sector 11 Collet-II de Benicarló, per a possibilitar el manteniment de la indústria de IFF en el seu actual emplaçament en el municipi de Benicarló.

L'interès públic municipal es troba justificat en els beneficis que per a tot el municipi comporta el manteniment de IFF en el seu actual emplaçament, des del punt de vista laboral, mitjançant la contractació directa de 205 empleats d'alta qualificació professional i la contribució al sosteniment de 1.400 ocupacions indirectes, i des del punt de vista econòmic, per la riquesa directa que genera IFF per a les arques municipals —IFF és un dels majors contribuents per a la hisenda pública municipal i autonòmica—, com indirecta per les empreses locals el principal o únic client de les quals és IFF.

D'altra banda, ha de tenir-se en compte que de mantenir-se el règim d'usos actualment previst per al Sector 11, IFF es veuria forçada a traslladar-se del seu actual emplaçament, per la qual cosa l'Ajuntament està obligat a complir el vigent Pla General d'Ordenació Urbana a fi de possibilitar la consolidació de IFF en el seu actual emplaçament.

Per la seua banda, i per tal de facilitar la consecució d'aquest objectiu, IFF estaria disposada a subjectar a termini el seu dret a realitzar ampliacions en el complex industrial, en els termes que es diran en les estipulacions del present conveni.

VIII. Per això, les parts intervinents consideren que en el present cas conflueixen l'interès públic i l'interès privat i, a aquest efecte, reconeixen la conveniència d'establir un marc d'actuacions per a la tramitació i posterior aprovació de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

A tal fi, consideren que la intervenció de IFF en la redacció de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora és fonamental per a agilitar aquest procés i, en definitiva, per a la gestió i urbanització del Sector 11, en el qual IFF és el major propietari de terrenys.

Per això, sobre la base de l'article 6 del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl (que reconeix la iniciativa privada dels particulars respecte de l'acció urbanística dels ens públics als quals correspon, en tot cas, la direcció del procés), en atenció a l'article 81 de la LUV (que reconeix la possibilitat que els particulars formulen avanços de planejament) i d'acord amb la jurisprudència (per totes, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana núm. 1038/2002, de 18 de juliol —JUR 2003/77400—), les parts convenen que IFF present davant l'Ajuntament de Benicarló un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en els termes que es descriuen en les estipulacions del present conveni.

Sobre la base d'aquest avanç de planejament, l'Ajuntament de Benicarló tramitarà d'ofici la referida modificació puntual del Pla Parcial de Millora.

IX. Per tot l'anteriorment exposat, les parts intervinents acorden la formalització del present conveni urbanístic conformement a les següents,

ESTIPULACIONS

PRIMERA.- El present conveni urbanístic té per objecte la fixació dels compromisos que se subjecten les parts intervinents per a la tramitació i posterior aprovació de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en relació amb els epígrafs 5.2.1, 5.2.2, 5.2.3 i paràgraf tercer de l'epígraf 5.5 d'aquest Pla Parcial de Millora, en els quals es regulen els usos admissibles en el sector i el règim de fora d'ordenació.

SEGONA.- A aquest efecte, IFF es compromet a presentar un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, que haurà d'ajustar-se als següents paràmetres urbanístics:

1. L'ús principal del sector seguirà sent l'industrial d'escassa incidència ambiental.

2. S'establirà com ús compatible, que pot arribar a substituir el principal, l'industrial sense limitació de categoria, que incloga activitats equivalents a les que actualment estan implantades en les zones 1, 2 i 3 del plànol (que s'incorpora al present conveni com annex I), en la part del complex industrial de IFF en la qual existeixen plantes de producció en funcionament, i que es grafia amb el núm. 2 en el referit plànol de l'annex I, així com en la zona que es grafia amb el núm. 3 en el citat plànol annex (llevat de la franja de 75 metres que s'indica en l'apartat següent d'aquest conveni).

3. La zona que es grafia amb el núm. 4 en el plànol annex, seguirà estant subjecta a l'ús industrial d'escassa incidència ambiental. Aquesta zona núm. 4 tindrà una longitud de 75 metres amidats perpendicularment des del vial central paral·lel a l'avinguda de Magallanes. Així mateix, la zona grafiada amb el núm. 3 en el citat plànol annex, estarà subjecta a l'ús industrial d'escassa incidència ambiental en una franja de 75 metres amidats perpendicularment des del pg. de Febrer Soriano.

4. En les zones grafiades amb els núm. 2 i 3 en el plànol annex i durant el termini de 30 anys des de l'entrada en vigor de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora, podran portar-se a terme totes aquelles ampliacions de la indústria que permeta l'edificabilitat assignada a aquestes zones, mitjançant l'atorgament per l'Ajuntament de Benicarló de les corresponents llicències d'obres i d'activitat.

5. Les ampliacions posteriors a aquest termini haurien de realitzar-se en altres terrenys distints als que actualment conformen el complex industrial.

A aquests efectes, es considerarà com ampliació la construcció de noves unitats productives (plantes), entesa aquesta com la implantació ex novo d'una unitat productiva amb nous equips i sistemes de producció. Per contra, no es considerarà com ampliació, la mera substitució o renovació dels equips i sistemes de producció que formen part de cadascuna de les unitats productives (plantes).

6. Una vegada transcorregut l'indicat termini de 30 anys, IFF es compromet a realitzar les noves ampliacions que resulten necessàries per a expandir la seua activitat en els terrenys degudament qualificats per l'Ajuntament de Benicarló durant un període de 20 anys.

Quan s'hagen realitzat les ampliacions, i amb la finalitat d'integrar la seua activitat per a l'adequat funcionament de la indústria, l'activitat industrial en la seua localització actual es traslladarà a la nova ubicació, sempre que per a això IFF obtinga finançament suficient a través de la concurrència de les circumstàncies següents: la requalificació dels terrenys d'industrial a residencial i amb coeficient d'edificabilitat similar al del seu entorn o el que legalment procedisca, així com la venda dels terrenys que actualment ocupa.

7. IFF podria considerar anticipar el trasllat a què es refereix el paràgraf anterior, quan les condicions de mercat així ho aconsellen, es complisquen els requisits assenyalats en el paràgraf anterior i es qualifique sòl adequat per a això per l'Ajuntament de Benicarló.

8. L'Ajuntament de Benicarló es compromet a qualificar sòl adequat per a la implantació de les futures ampliacions que poguera portar a terme IFF, una vegada transcorregut el referit termini de 30 anys. Així mateix l'Ajuntament qualificarà sòl adequat per a fer possible tant eixes ampliacions des d'eixe moment com el trasllat de la indústria, una vegada vençut el termini de 20 anys que s'acumula a l'anterior.

La qualificació de dits terrenys es portarà a terme en el marc i sota les directrius que s'establisquen en el Pla General d'Ordenació Urbana.

L'Ajuntament es compromet a l'atorgament de les llicències d'obres i d'activitat necessàries per a la implantació de les referides ampliacions o per al trasllat de la indústria, sempre que els projectes corresponents s'ajusten a la legislació vigent.

S'adjunta al present conveni, com annex II, la relació d'articles i la seua redacció que hauran d'introduir-se en l'avanç de planejament que presente IFF per a la seua tramitació i, si escau, aprovació per l'Ajuntament de Benicarló.

TERCERA.- En atenció al desig municipal, IFF renuncia a portar a terme ampliacions de la indústria en la zona que es grafia amb el núm. 1 en el plànol annex, una vegada transcorreguts trenta anys des de l'entrada en vigor de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en els mateixos termes que les ampliacions que es porten a terme en les zones 2 i 3 del plànol annex.

QUARTA.- IFF es compromet a presentar davant la corporació municipal, el citat document d'avanç en el termini màxim de 15 dies des de la subscripció del present conveni.

CINQUENA.- Per la seua banda, l'Ajuntament de Benicarló es compromet a assumir aquest avanç de planejament, sempre que s'ajuste plenament als paràmetres exposats en l'estipulació segona del present conveni, i a tramitar d'ofici la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en la qual s'arrepleguen les citades determinacions urbanístiques.

Una vegada presentat l'avanç de planejament per IFF, l'Ajuntament de Benicarló es compromet a tramitar la modificació puntual del Pla Parcial de Millora, en el termini mínim legalment previst per a cadascuna de les actuacions corresponents.

SISENA.- A l'empara del disposat en l'article 19.4 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, d'aplicació supletòria en l'àmbit de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, ambdues parts acorden sol·licitar a la secció 1ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la suspensió del recurs contenciós administratiu núm. 01/208/2007, interposat per IFF enfront de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de 28 de desembre de 2006, pel qual s'aprova el Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, pel termini màxim legal de 60 dies hàbils i dins dels deu dies següents a l'aprovació del present conveni.

Si arribat el venciment d'aquest termini no haguera estat aprovada i entrat en vigor la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, IFF sol·licitarà del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'aixecament de la suspensió del citat recurs.

Una vegada aprovada i en vigor la referida modificació puntual, IFF desistirà formalment del recurs contenciós administratiu en el termini de deu dies hàbils.

SETENA.- L'incompliment del conveni per part de IFF, possibilitarà la seua resolució acordada per l'Ajuntament, amb exigència d'indemnització de danys i perjudicis.

L'incompliment imputable a l'Ajuntament, facultarà IFF per a compel·lir el compliment dels pactes o exigir el rescabalament de danys i perjudicis, mitjançant l'exercici de l'acció de responsabilitat contractual.

VUITENA.- El present conveni urbanístic se sotmetrà a informació pública per termini de vint dies i haurà de ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de conformitat amb el disposat en l'apartat segon de la disposició addicional quarta de la LUV.

NOVENA.- El termini de vigència del present conveni coincidirà amb el de la tramitació, aprovació i entrada en vigor de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

ANNEX II

Relació d'articles que s'ha d'introduir en l'avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11-Collet II, de Benicarló.

A) Article 5.2.3. Usos compatibles i incompatibles.

S'estableix com ús compatible, que pot arribar a substituir l'ús principal, l'industrial sense limitació de categoria, en la zona grafiada com en el plànol de qualificació d'aquesta modificació puntual-

En els altres casos es consideraran incompatibles totes aquelles activitats, fins i tot de caràcter terciari, que puguen provocar efectes nocius sobre la salut i el medi ambient, llevat que les mesures correctores aplicades limiten els efectes a l'interior dels espais tancats de l'activitat, sense possible afecció a l'exterior.

En particular, queden prohibits els següents usos:

— El residencial en totes les seues categories, tret de la zona 6.11.d. També serà compatible un habitatge per indústria en la resta del sector per al servei de vigilància.

— Activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

— Activitats incloses en l'annex de la Llei 3/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

— Activitats incloses en l'annex I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/1989.

— Activitats incloses en grups A, B o C del catàleg d'activitats parcialment contaminadores del Decret 833/1975.

— Totes aquelles activitats que segons el Decret 54/1990 tinguen assignat un índex de molèsties, nocivitat, perillositat o insalubritat igual o superior a 4.

— Docent, excepte formació professional vinculada a les empreses.

B) Tercer paràgraf de l'article 5.5.- Règim de fora d'ordenació.

Se suprimeix.

C) Article 5.5.bis. Règim d'ampliació de les indústries compatibles per ús.

En la zona grafiada com en el plànol de qualificació d'aquesta modificació puntual i durant el termini de 30 anys des de la seua entrada en vigor, podran portar-se a terme totes aquelles ampliacions de la indústria que permeta l'edificabilitat assignada a la parcel·la corresponent.

Transcorregut aquest termini, no podran portar-se a terme ampliacions de la indústria.

A aquests efectes, es considerarà com ampliació la construcció de noves unitats productives (plantes), entesa aquesta com la implantació ex novo d'una unitat productiva amb nous equips i sistemes de producció. Per contra, no es considerarà com ampliació la mera substitució o renovació dels equips i sistemes de producció que formen part de cadascuna de les unitats productives (plantes).'

Segon.- Obrir un període d’informació pública de vint dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, durant el qual, les persones interessades podran consultar el projecte de conveni al Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en el web municipal, així com presentar les al·legacions que consideren oportunes.”

II.- En el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 22, de 19 de febrer de 2009, apareix publicat l'anunci, al qual es fa referència en el punt segon de l'acord plenari citat en l'expositiu anterior.

III.- En data 13 de març de 2009, (registre d'entrada núm. 4.342), el Sr. XXX, advocat col·legiat XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions a la pl. del Mercat núm. XX, de XXX, actuant en nom i representació del Sr. XXX, presenta al·legacions contra l'acord citat en l'expositiu anterior, del següent tenor:

1º El contenido del convenio viola el artículo 88 de la LUV

El apartado 8 de los antecedentes del convenio establece como

“las partes convienen que IFF presente ante el Excmo. Ayuntamiento de Benicarló un avance de planeamiento para la modificación puntual del Plan Parcial de Mejora del Sector 11 Collet-II de Benicarló”.

Ello viene justificado, según el convenio, en que el artículo 81 de la LUV reconoce la posibilidad de que los particulares formulen avances de planeamiento.

Se oculta en el texto del convenio que el artículo 81 de la LUV se refiere única y exclusivamente a Planes Generales, no siendo en consecuencia de aplicación para los Planes Parciales para los que rige, como mas adelante se expondrá, el régimen establecido en el artículo 88 de la misma Ley.

Pretende también encontrar fundamento la pretensión de la multinacional química de imponer su modelo de planeamiento, en el artículo 6 del TRLS que, según el convenio, reconoce la iniciativa privada de los particulares respecto de la acción urbanística de los entes públicos.

Puede observarse como el proyecto de convenio omite de nuevo de forma clara el contenido real de la ley, por cuanto el artículo 6 del TRLS se limita a recoger el derecho de los particulares a actividad de ejecución de la urbanización.

En todo caso la iniciativa particular en la ordenación urbanística debe de interpretarse en los términos recogidos en la LUV, la cual, en su artículo 88.1 limita de forma taxativa la iniciativa de los particulares en la promoción de Planeamiento de desarrollo al establecer:

“Los particulares pueden promover planes en desarrollo de un Programa del que sean adjudicatarios o compitiendo por su adjudicación. Sólo la Administración de oficio puede promover y aprobar esos Planes con independencia y anterioridad respecto a los Programas.”

En consecuencia IFF España, SA sólo puede promover un plan parcial en el caso de que resulte adjudicataria del programa que lo desarrolle o bien cuando pretenda competir para su adjudicación.

El artículo 38 de la Ley 30/1992 de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y Procedimiento Administrativo Común recoge las formas de iniciación de los procedimientos administrativos, señalando dos posibilidades:

  • la iniciación de oficio, desarrollada en el artículo 69, conforme al cual solo puede entenderse como iniciación de oficio la que se produce por acuerdo del órgano competente, bien por su propia iniciativa, bien por orden superior, bien a petición razonada de otros órganos o, en último caso, por denuncia.

  • La iniciación a instancia de parte, a la que se refiere el artículo 70.

Por lo tanto, lo dispuesto en el antecedente 8 y la estipulación 2º del convenio sometido a información pública, conforme a los cuales la modificación del plan parcial se realizará de acuerdo con el avance de planeamiento que entregue la empresa IFF, viola el contenido del artículo 88 de la LUV.

Y ello es así por cuanto, tal y como se desprende del propio convenio, el procedimiento de modificación del planeamiento se inicia a través de un documento a facilitar por la multinacional química que, pese a catalogarse como avance, define de forma exhaustiva el contenido de la modificación.

En consecuencia el procedimiento de modificación del planeamiento no se inicia de oficio, sino, de forma manifiesta, a instancia de parte, estando ello, como anteriormente se ha puesto de manifiesto, expresamente prohibido por el artículo 88 de la LUV.

2º Incongruencia de la ordenación propuesta.

El apartado 1º de la estipulación segunda establece como parámetro urbanístico del sector

“El uso principal del sector seguirá siendo el industrial de escasa incidencia ambiental”.

A continuación establece como uso compatible, el industrial sin limitación de categoría, el cual podrá establecerse en las áreas señaladas como 2 y 3 del plano incorporado al convenio.

La superficie de las áreas 2 y 3 es considerablemente superior a la superficie del área 4.

El artículo 74 del Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística de la Comunitat Valenciana, define el uso global como el predominante en las edificaciones de un área determinada.

En consecuencia, si el uso mayoritario del sector es industrial sin limitación de categoría, resulta manifiesto que el uso global o predominante del sector no es ya el industrial de escasa incidencia ambiental, sino el uso industrial sin limitación de categoría.

Ello comporta, de forma manifiesta, una modificación del uso global del sector o zona.

Conforme a los que establece el artículo 120.2 del ROGTU, está vedado a la ordenación pormenorizada el modificar el uso que corresponda globalmente al sector.

La propuesta contenida en el convenio supone, en consecuencia, un manifiesto fraude de ley, por cuanto, aun cuando formalmente dice mantener el uso principal del sector como industrial de escasa incidencia ambiental, en la práctica atribuye a la mayor parte del área afecta un uso distinto como el uso industrial sin limitación de categoría.

Se está camuflando pues, como una modificación de la ordenación pormenorizada lo que en realidad es una modificación de la ordenación estructural.

3º El convenio incumple lo previsto en el artículo 63.3.b.3º del ROGTU.

El artículo 63 del Decreto 67/2006 por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística

1. Los municipios contribuirán con aportaciones monetarias, en concepto de cuota de sostenibilidad, destinadas al Fondo para la Equidad Territorial en los términos establecidos en el art. 84.2 de la Ley 4/2004, de 30 de junio, de la Generalitat, de Ordenación del Territorio y Protección del Paisaje, cuando su planeamiento urbanístico, siendo compatible con los criterios de ordenación del territorio establecidos en el Título I de dicha Ley, contuviera determinaciones cuya ejecución comporte la superación de alguno de los umbrales establecidos.

2. Los municipios contribuirán destinando anualmente y durante la vigencia del plan una cantidad cuyos parámetros de cuantía y forma en que debe calcularse la cuota de sostenibilidad se regularán mediante Decreto del Consell.

3. Afectará a los planes generales e instrumentos de desarrollo así como a cuantos modifiquen cualquier determinación que conlleve un incremento en uno o varios de los indicadores por encima del respectivo umbral establecido, y en particular:

a) ...

b) Modificaciones de la zonificación que conlleven alguno de estos efectos:

1º ...

2º ...

3º Incremento del consumo energético, o de la emisión de sustancias contaminantes a la atmósfera, en función del nuevo régimen de usos asignado o el generado por los vehículos de transporte como consecuencia del tráfico que generen.

4. Aquellos instrumentos que contuvieran determinaciones cuya ejecución comporte la superación de los umbrales establecidos, deberán aportar la cuota de sostenibilidad que le corresponda por cada uno de ellos.

La nueva ordenación que prevé el convenio supone un nuevo régimen de asignación de usos, permitiendo la instalación de todo tipo de industrias sin limitación alguna con el consiguiente incremento de emisión de sustancias contaminantes a la atmósfera.

En consecuencia, la modificación de planeamiento de desarrollo que comporta un incremento de este indicador de sostenibilidad, y debe de justificar si supera o no los umbrales establecidos y, en consecuencia, si debe de contribuir con aportaciones monetarias, al Fondo de Equidad Territorial.

Esta apartado no se ha previsto en el convenio, ni cuantificado el coste de la cuota de sostenibilidad a sufragar por el Ayuntamiento ni si este va a recibir compensación alguna en tal concepto de la multinacional química.

En consecuencia el convenio resulta incompleto por cuanto no ha previsto el cumplimiento o no de los índices de sostenibilidad establecidos.

4º Ilegalidad del contenido propuesto para el artículo 5.2.3.

El artículo 49 de la LUV establece como

  1. los Planes Generales dividirán el territorio en zonas diferenciadas por su uso global o dominante, entendiendo por tal, el mayoritario o el que defina su función urbana en relación con el conjunto del territorio. Para cada una de ellas se establecerán las zonas de ordenación compatibles.

  2. ...............

  3. Los usos asignados se corresponderán con los establecidos en el Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística y en la Ley del Suelo No Urbanizable.

Por lo tanto, pese al contenido del artículo 6 de la Orden de 26 de abril de mil novecientos noventa y nueve, dada la expresa remisión legal contenida en el apartado tercero del artículo 49 de la LUV, el contenido del Reglamento de Zonas de Ordenación Urbanística ha pasado a tener carácter obligatorio respecto de la definición de los usos asignados por el planeamiento.

El citado reglamento establece, en sus artículos 90 y 91 los usos industriales en manzana y aislados respectivamente. En ambos casos de recoge como usos incompatibles:

“Residencial: en todas sus modalidades, salvo que la ficha de zona permita viviendas destinadas a la residencia de la vigilancia de la industria”

En su redacción propuesta el artículo 5.2.3. establece como uso prohibido:

“el residencial en todas sus categorías salvo en la zona 6.11.d. También será compatible una vivienda por industria en el resto del sector para el servicio de vigilancia”

En consecuencia, y en aplicación de lo establecido en el citado reglamento, resulta manifiestamente ilegal la previsión de un uso residencial mas allá de las viviendas destinadas a al vigilancia de la industria, tal y como hace el convenio al redactar el artículo 5.2.3 en referencia a la zona 6.11.d

por lo anteriormente expuesto SOLICITO

Que teniendo por presentadas las siguiente alegaciones, y por lo en ellas expuesto, se proceda a la retirada de la propuesta de convenio urbanístico en tramitación dadas las ilegalidades del mismo que se han puesto de manifiesto en el presente escrito.

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part al·legant, per a la presentació d'al·legacions dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- La primera de les al·legacions se centra que el contingut del conveni viola l'article 88 de la LUV, en concret l'apartat 8 dels antecedents del conveni, quan indica, que les parts convenen que IFF present davant l'Ajuntament, un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

Hem de recordar que l'article 6.1 de la LUV estableix que les persones privades podran formular iniciatives i propostes per al desenvolupament de l'activitat urbanística i col·laborar-hi en els termes de la present Llei.

L'activitat urbanística comprèn, entre altres aspectes, el referit al planejament urbanístic, tal com s'estableix en l'article 3.2.a) de la mateixa LUV.

Per la seua banda l'article 87 de la LUV permet als particulars la promoció de plans de desenvolupament del pla general i les seues modificacions.

Sosté l'al·legant que el procediment de modificació del planejament no s'inicia d'ofici, sinó, de forma manifesta, a instància de part i això (segons ell) està expressament prohibit per l'article 88 de la LUV.

Aquest article 88, al punt 1 estableix, que els particulars poden promoure plans en desenvolupament d'un programa del que siguen adjudicataris o competint per la seua adjudicació. Aquest article és hereu (ja que té la mateixa redacció en aqueix punt) de l'article 52 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU) i per això li és perfectament aplicable la Sentència núm. 1.038/2002, de 18 de juliol, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, quan disposa que aquest article 52 de la LRAU de cap manera impedeix la presentació d'iniciatives privades de planejament i tampoc impedeix que aquestes siguen assumides per l'administració urbanística actuant, si aquesta ho considera oportú i que podria entendre's que estem davant una modalitat d'exercici del dret de petició.

“C) Major solidesa, en aparença, podria tenir la referència que la demanda efectua en aquest punt en l'art. 52 LRAU, que estableix que no són viables les iniciatives privades dels plans urbanístics llevat que, prèviament o simultàniament, els promotors hagen així mateix presentat iniciatives de programa. Referent a això, no obstant això, es poden fer diverses observacions. En primer lloc, que la Llei 6/98 (RCL 1998, 959), de Règim del Sòl i Valoracions, en establir en el seu art.4 la possibilitat que els particulars promoguen iniciatives de planejament, assenyala que aquestes iniciatives podran verificar-se fins i tot per qui no ostente la seua propietat. Com és ben sabut, la gènesi d'aquest precepte va obeir a la conveniència de no deixar sense contingut, precisament, la figura de l'agent urbanitzador prevista en la LRAU; però aquest no comporta l'exclusió sense més de la iniciativa dels propietaris a l'hora de formular iniciatives de plans. Per la seua banda, l'art.16.1 de la Llei 6/98 al·ludia a la iniciativa privada en la formulació dels plans sense subordinar-la a la presentació de programes; el que comportava una falta d'ajustament de la LRAU a la legislació bàsica estatal en aquest punt. No obstant això, l'art.16.1 de la Llei 6/98 es va declarar contrari a l'ordre constitucional de competències per la STC 164/01 ( RTC 2001, 164), per la qual cosa aquest precepte no pot servir-nos en la nostra argumentació. Si és cert, no obstant això, que el que pretén l'art.52 LRAU és excloure el dret dels propietaris de sòl a formular iniciatives de planejament no acompanyades d'iniciatives de programa, però de cap manera el precepte impedeix la presentació d'aquestes iniciatives i que aquestes siguen assumides per l'administració urbanística actuant, si aquesta ho considera oportú. Apurant el raonament, podria fins i tot entendre's que estem davant una modalitat d'exercici del dret de petició.”

Aquesta mateixa Sentència indica, en el mateix sentit ja expressat, que és possible que les administracions competents finalment assumisquen les iniciatives de planejament dels promotors privats, si les consideren convenients als interessos generals:

“B) En segon lloc, pel que fa a l'afirmació que l'art. 2.5 LRAU no pressuposa de cap manera el dret dels promotors privats dels plans que les seues iniciatives siguen aprovades, aquest precepte, en sentit contrari, tampoc pot interpretar-se com una prohibició que les administracions competents finalment assumisquen aquestes iniciatives, si les consideren convenients als interessos generals.”

Però hem de posar l'accent, que en els antecedents del conveni s'estableix que IFF presentarà un avanç de planejament, és a dir, es tracta d'una aportació, res més. I això com hem vist, no està prohibit, ja que fins i tot el nostre Tribunal Suprem, en Sentència de 21 de gener de 1999, va assumir la tesi, en ocasió d'una proposta (instada per particulars) de modificació del Pla General de Burgos tendent a l'obertura d'un vial, el tràmit del qual és indegudament denegat per l'Ajuntament.

la petición de modificación de un Plan para la creación de un vial es posible, en principio, cualquiera que sea la norma a modificar... aunque tal estimación significa solo el reconocimiento del derecho al trámite de la modificación del Plan, pero no a la modificación misma, la cual solo puede ser decidida después de la tramitación oportuna.

Per això hem de desestimar aquesta primera al·legació.

Tercer.- La segona de les al·legacions se centra en la incongruència de l'ordenació proposada i que això suposa un manifest frau de llei, ja que, encara que formalment diu mantenir l'ús principal del sector com industrial d'escassa incidència ambiental, en la pràctica atribueix a la major part de l'àrea un ús distint com l'ús industrial sense limitació de categoria. Camuflant-se com una modificació de l'ordenació detallada, és en realitat una modificació de l'ordenació estructural.

Per tant, la qüestió a resoldre se centra a definir si es modifica l'ús global actual del sector amb la proposta de conveni de IFF i per a això, hem de saber com és aquest.

L'article 49 de la LUV regula la zonificació i els usos globals i disposa que els plans generals dividiran el territori en zones diferenciades pel seu ús global o dominant, entenent com a tal, el majoritari o el que definisca la seua funció urbana en relació amb el conjunt del territori. Per tant, no són altra cosa que els usos predominants de les edificacions en un àrea determinada.

Per a cadascuna d'aquestes s'establiran les zones d'ordenació compatibles.

Els usos assignats es correspondran amb els establits en el Reglament de Zones (aprovat per Ordre de 26 d'abril de 1999, del Conseller d'Obres Públiques, publicat en el DOGV núm. 3.488, de 5 de maig) i en la Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl no Urbanitzable.

Aquest Reglament de Zones pot entendre's vigent quan no s'opose a les previsions de la LUV i del ROGTU.

La zonificació que abans hem fet esment, constitueix la qualificació del sòl, operació bàsicament discrecional, encara que fundada en criteris tècnics.

En essència, la zonificació defineix entre altres coses: Els usos globals de cada zona (residual, industrial i terciari) i les seues incompatibilitats, pel que l'atribució d'algun d'aquests usos globals per al sòl urbà i urbanitzable constitueix una determinació de caràcter estructural.

L'article 106 del ROGTU insisteix en aquesta idea i introdueix un nou concepte en matèria de zonificació, en definir el concepte de zones primàries disposant que les zones d'ús global o dominant es denominaran zones primàries i que s'ajustaran a les següents categories bàsiques:

a) Ús residencial.

b) Ús terciari.

c) Ús industrial.

Per a cadascuna d'aquestes zones primàries s'establiran les zones d'ordenació detallada compatibles que es remetran al Reglament de Zones, segons el que es disposa en l'article 49.3 de la LUV.

El règim d'usos detallat es contindrà en cadascuna de les zones d'ordenació compatibles i tindrà caràcter d'ordenació detallada.

Definirà els usos preferents, els compatibles i els prohibits.

Cal ressaltar, per tant, el caràcter màximament definidor de l'ús global i de la seua intensitat (edificabilitat) com elements bàsics de la zonificació que s'atorguen, segons hem dit, pel Pla General, i són la resta de paràmetres d'ordenació detallada els que acaben per definir i caracteritzar les zones com són: la parcel·lació dels terrenys o definició del règim de parcel·lació, l'assignació d'usos i tipus detallats i la regulació de les condicions de l'edificació sobre i sota rasant, altura nombre de plantes, reculades, volums i altres anàlogues.

Per tant la qüestió a resoldre, que com hem vist se centra a definir si es modifica l'ús global actual del sector amb la proposta de conveni de IFF, ha de ser contestada de forma negativa. És a dir, no es modifica l'ús global (ordenació estructural), ja que aquest segueix sent industrial. I qüestions com la preferència, la compatibilitat i la prohibició d'usos, són qüestions que afecten l'ordenació detallada, pel que és l'Ajuntament qui decideix sobre aquestes qüestions mitjançant el Pla Parcial.

Per això hem de desestimar aquesta segona al·legació.

Quart.- La tercera de les al·legacions se centra en el fet que el conveni incompleix el previst en l'article 63.3.b.3r del ROGTU, és a dir, que la nova ordenació que preveu el conveni (segons l'al·legant) suposa un nou règim d'assignació d'usos, que permet la instal·lació de tot tipus d'indústries sense cap tipus de limitació amb el consegüent increment d'emissió de substàncies contaminants a l'atmosfera. I que en conseqüència, la modificació de planejament de desenvolupament que comporta un increment d'aquest indicador de sostenibilitat i ha de justificar si supera o no els llindars establits i, en conseqüència, si ha de contribuir amb aportacions monetàries, al Fons d'Equitat Territorial. Aquest apartat no s'ha previst en el conveni, ni quantificat el cost de la quota de sostenibilitat a sufragar per l'Ajuntament ni si aquest rebrà algun tipus de compensació per aquest concepte de la multinacional química. En conseqüència, per a l'al·legant, el conveni resulta incomplet, ja que que no ha previst el compliment o no dels índexs de sostenibilitat establits.

La Llei 4/2004, de 30 de juny, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP) introdueix en el seu títol IV sobre la Gestió Territorial i dins dels instruments de gestió (article 71) els denominats llindars de consum de recursos i emissió de contaminants a partir d'un sistema d'indicadors territorials i ambientals, que més endavant denomina llindars de sostenibilitat (capítol III).

Els llindars de sostenibilitat previstos en l'article 81 de la LOTPP, constitueixen un nou sistema pel qual la citada Llei incideix en els pronunciaments bàsics en els quals se sustenta el pla urbanístic, ja que mitjançant decret es procedirà a la fixació dels indicadors de consum de recursos, entre els quals figura el sòl, l'energia i l'emissió de contaminants, referit a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

La LOTPP no conté un mandat imperatiu en relació amb l'observança dels llindars, sinó mes bé una recomanació de bon fer, que la seua inobservància apareix prevista i regulada en el seu article 84, en dir que per causa justificada el planejament urbanístic podrà sobrepassar els llindars establits, en aquest cas “els municipis contribuiran a la sostenibilitat destinant, anualment i durant la vigència del pla, una quantitat, els paràmetres de la qual es determinaran per la normativa reglamentària a programes i projectes per a la sostenibilitat i qualitat de vida.”

L'article 96.4 del ROGTU determina que els plans generals i qualsevol instrument de planejament, han de fer constar «la seua relació amb els llindars establits que els afecten, justificant especialment aquells que sobrepassen», acompanyant per a aquests la proposta de liquidació de la corresponent quota de sostenibilitat.

En l'article 56 del ROGTU, s'indica que el Consell establirà, mitjançant Decret, els indicadors de sostenibilitat (que serveixen a la gestió territorial per a la fixació de llindars de sostenibilitat) que considere necessaris per al compliment de la LOTPP i en particular els relatius al consum de recursos, especialment de:

—Aigua

—Sòl

—Energia

I els relatius a l'emissió de contaminants al:

—Sòl

—Aigua

—Atmosfera

S'ha establit de manera transitòria, fins que es fixen els indicadors per a la sostenibilitat, en l'annex I del ROGTU, els llindars de sostenibilitat per al consum de sòl. En concret, el llindar 1 relatiu al sòl ocupat per usos artificials en el conjunt de la comunitat valenciana, i el llindar 2 relatiu a l'increment de consum de sòl per creixement urbanístic municipal.

No estan previstos en l'actualitat els relatius al consum d'energia. El seu establiment no dependrà en cap cas de la política territorial o urbanística del municipi, sinó mes bé haurà de tractar-se a nivell d'ordenació territorial de les diferents àrees funcionals del territori valencià a fi d'analitzar, diagnosticar i prevenir les seues necessitats amb suficient antelació a nivell de demandes energètiques, qualitat i sostenibilitat del sistema productor.

Per això (tal com afirma XXX, en la seua ponència sobre els aspectes generals i instruments d'ordenació territorial de la LOTPP, desembre de 2006) els plans d'acció territorial sectorial d'ordenació d'infraestructures energètiques (articles 13.3 i 23.7 de la LOTPP) i la implantació de fonts d'energia renovables (article 24.1 de la LOTPP) seran fonamentals per a pal·liar els dèficits existents, però no des d'una òptica municipalista, sinó territorial, per la qual cosa els llindars haurien d'establir-se des dels plans d'acció territorial integrats i des d'ací establir les actuacions necessàries.

I com que no estan previstos en l'actualitat, per la legislació vigent, els llindars relatius al consum d'energia, procedeix desestimar aquesta tercera al·legació, atès que no són exigibles en el conveni de IFF.

Cinquè.- La quarta de les al·legacions se centra en la il·legalitat del contingut proposat per a l'article 5.2.3, relatiu a usos compatibles i incompatibles, ja que s'estableix com ús prohibit el residencial en totes les seues categories tret de la zona 6.11.d. És il·legal la previsió d'un ús residencial mes allà dels habitatges destinats a la vigilància de la indústria, de conformitat amb el previst en els articles 90 i 91 del Reglament de Zones de 1999, que arreplega com usos incompatibles en illa i aïllats, el residencial en totes les seues modalitats, tret (com ja s'ha dit) que la fitxa de zona permeta habitatges destinats a la residència de la vigilància de la indústria.

Res que objectar a aquesta al·legació, és correcta la seua apreciació i hauria d'eliminar-se l'excepció establida en la zona 6.11.d, ja que és contrària al disposat en els articles 90 i 91 del citat Reglament de Zones, atès que els usos industrials en illa i aïllats són incompatibles amb l'ús residencial en totes les seues modalitats. Procedeix en aquesta al·legació la seua estimació.»

El TAG d'Urbanisme, en data 4 de maig de 2009, emet el següent informe:

«Vistes les al·legacions presentades per la Sra. XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. de Cristóbal Colón núm. XX, de XXX, en data 13/03/09 (registre d'entrada núm. 4.343) en relació amb l'acord de l'Ajuntament Ple de data 27/11/08, pel qual es va aprovar inicialment el projecte de conveni urbanístic entre l'empresa IFF Benicarló SA i l'Ajuntament de Benicarló, per aquest tècnic de. G. d'Urbanisme s'informa el següent:

Exposició de fets

I.- En data 27 de novembre de 2008, el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, va adoptar el següent acord:

Primer.- Aprovar inicialment el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil IFF Benicarló, SA, amb el següent contingut:

'ANTECEDENTS

I. IFF BENICARLÓ, SA (en endavant IFF) es troba implantada en la ciutat de Benicarló des de l'any 1924, en un complex d'instal·lacions fabrils que ha anat creixent i transformant-se amb el transcurs dels anys i ocupa en l'actualitat una extensió aproximada de 150.000 metres quadrats.

En l'actualitat representa l'empresa més gran i emblemàtica de l'activitat industrial de Benicarló i una importantíssima font de riquesa i treball per al municipi.

II. A pesar que des del punt de vista funcional, les diferents plantes de producció que conformen el complex industrial, conformen un tot indissoluble, des del punt de vista urbanístic, no obstant això, reben en l'actualitat un tractament distint en el planejament urbanístic de Benicarló.

III. El Pla General de Benicarló, aprovat definitivament el 29 de juliol de 1986, preveia entre els sòl destinats a desenvolupament industrial, el Sector núm. 11, sector de sòl urbanitzable no programat en el qual es pretenia la consolidació del polígon en el qual queda situada IFF.

En l'any 1995 va ser redactat el document d'homologació del sector i traçada la seua ordenació detallada.

Posteriorment, en l'any 2000, com a conseqüència de la necessitat d'implantació d'una planta de depuració d'aigües, l'ordenació del Sector va ser modificada mitjançant un Pla Parcial de Millora, que posteriorment va ser modificat de nou a fi d'adaptar la implantació de la depuradora a les exigències de la COPUT.

Recentment, l'Ajuntament de Benicarló va decidir dur a terme una nova modificació l'ordenació del sector i va redactar un nou document de Pla Parcial de Millora.

IV. En compliment i desenvolupament de la funció encomanada a aquest sector des del vigent Pla General ―açò és, possibilitar la consolidació del polígon en el qual queda situada IFF―, el Pla Parcial de Millora sotmès a informació pública mantenia ús principal del sector l'industrial sense limitació de categoria.

No obstant això, en l'últim moment de la tramitació municipal es va modificar el Pla Parcial de Millora, establint com ús principal del sector l'industrial d'escassa incidència ambiental, i establint expressament com usos prohibits els següents usos industrials:

—Activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

—Activitats incloses en l'annex de la Llei 3/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

—Activitats incloses en l'annex I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 3/1989.

—Activitats incloses en grups A, B o C del catàleg d'activitats parcialment contaminadores de l'annex II del Decret 833/1975, i en general.

—Totes aquelles activitats que segons el Decret 54/1990 tinguen assignat un índex de molèsties, nocivitat, perillositat o insalubritat igual o superior a 4.

Per a les instal·lacions existents dins del sector que resulten incompatibles per ús amb les condicions regulades en el Pla Parcial de Millora, el seu apartat 5.5 estableix el següent règim de fora d'ordenació:

“L'ampliació, dins del sector, d'instal·lacions existents en el mateix o en el seu entorn, que resulten incompatibles per ús amb les condicions regulades en aquest Pla, tan sols seran admissibles com usos i instal·lacions provisionals, subjectes a termini, regulades per l'article 191.5 LUV, sempre que la seua implantació no incremente els riscos o causes de la incompatibilitat general de l'activitat principal que es pretén ampliar”.

V. En el tràmit d'al·legacions obert per l'Ajuntament de Benicarló en relació amb els epígrafs 5.2.1, 5.2.2, 5.2.3 i paràgraf tercer de l'epígraf 5.5 del Pla Parcial de Millora del Sector 11-Collet II de Benicarló, la mercantil IFF va posar de manifest, entre altres qüestions, que la limitació d'usos continguda en el referit Pla Parcial de Millora hauria de conduir a la necessitat de traslladar la totalitat de les seues instal·lacions fabrils —no solament les situades en l'àmbit del Sector 11—, atés el caràcter indissoluble de les diferents plantes que conformen el complex industrial, i això davant la impossibilitat de portar a terme les necessitats i constants renovacions a les quals, per les seues pròpies característiques, se subjecta l'activitat industrial que s'hi desenvolupa en aquests moments.

Paral·lelament, IFF ha interposat un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, mitjançant el qual impugna l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de 28 de desembre de 2006, pel qual s'aprova el Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló —que se substància sota el núm. de procediment ordinari 1/208/2007—, invocant, entre altres motius, el gravíssim perjudici econòmic que la limitació d'usos introduïda en aquest Pla Parcial de Millora, provocarà a aquesta mercantil.

VI. Tenint en compte que IFF disposa de totes les llicències i autoritzacions necessàries per al desenvolupament de la seua activitat, tant la que se situa en sòl urbà com, fonamentalment, la que se situa en el sòl urbanitzable, llicències aquestes últimes que, a més, li van ser concedides pel propi Ajuntament de Benicarló per a ampliar l'activitat inicialment situada en sòl urbà, l'Ajuntament considera necessari replantejar les raons que van motivar en el seu moment la limitació d'usos introduïda en el Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

VII. L'Ajuntament de Benicarló considera que és possible, convenient i oportú per a l'interès general del municipi, portar a terme una modificació del règim d'usos admissibles en el Sector 11 Collet-II de Benicarló, per a possibilitar el manteniment de la indústria de IFF en el seu actual emplaçament en el municipi de Benicarló.

L'interès públic municipal es troba justificat en els beneficis que per a tot el municipi comporta el manteniment de IFF en el seu actual emplaçament, des del punt de vista laboral, mitjançant la contractació directa de 205 empleats d'alta qualificació professional i la contribució al sosteniment de 1.400 ocupacions indirectes, i des del punt de vista econòmic, per la riquesa directa que genera IFF per a les arques municipals —IFF és un dels majors contribuents per a la hisenda pública municipal i autonòmica—, com indirecta per les empreses locals el principal o únic client de les quals és IFF.

D'altra banda, ha de tenir-se en compte que de mantenir-se el règim d'usos actualment previst per al Sector 11, IFF es veuria forçada a traslladar-se del seu actual emplaçament, per la qual cosa l'Ajuntament està obligat a complir el vigent Pla General d'Ordenació Urbana a fi de possibilitar la consolidació de IFF en el seu actual emplaçament.

Per la seua banda, i per tal de facilitar la consecució d'aquest objectiu, IFF estaria disposada a subjectar a termini el seu dret a realitzar ampliacions en el complex industrial, en els termes que es diran en les estipulacions del present conveni.

VIII. Per això, les parts intervinents consideren que en el present cas conflueixen l'interès públic i l'interès privat i, a aquest efecte, reconeixen la conveniència d'establir un marc d'actuacions per a la tramitació i posterior aprovació de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

A tal fi, consideren que la intervenció de IFF en la redacció de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora és fonamental per a agilitar aquest procés i, en definitiva, per a la gestió i urbanització del Sector 11, en el qual IFF és el major propietari de terrenys.

Per això, sobre la base de l'article 6 del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Sòl (que reconeix la iniciativa privada dels particulars respecte de l'acció urbanística dels ens públics als quals correspon, en tot cas, la direcció del procés), en atenció a l'article 81 de la LUV (que reconeix la possibilitat que els particulars formulen avanços de planejament) i d'acord amb la jurisprudència (per totes, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana núm. 1038/2002, de 18 de juliol —JUR 2003/77400—), les parts convenen que IFF present davant l'Ajuntament de Benicarló un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en els termes que es descriuen en les estipulacions del present conveni.

Sobre la base d'aquest avanç de planejament, l'Ajuntament de Benicarló tramitarà d'ofici la referida modificació puntual del Pla Parcial de Millora.

IX. Per tot l'anteriorment exposat, les parts intervinents acorden la formalització del present conveni urbanístic conformement a les següents,

ESTIPULACIONS

PRIMERA.- El present conveni urbanístic té per objecte la fixació dels compromisos que se subjecten les parts intervinents per a la tramitació i posterior aprovació de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en relació amb els epígrafs 5.2.1, 5.2.2, 5.2.3 i paràgraf tercer de l'epígraf 5.5 d'aquest Pla Parcial de Millora, en els quals es regulen els usos admissibles en el sector i el règim de fora d'ordenació.

SEGONA.- A aquest efecte, IFF es compromet a presentar un avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, que haurà d'ajustar-se als següents paràmetres urbanístics:

1. L'ús principal del sector seguirà sent l'industrial d'escassa incidència ambiental.

2. S'establirà com ús compatible, que pot arribar a substituir el principal, l'industrial sense limitació de categoria, que incloga activitats equivalents a les que actualment estan implantades en les zones 1, 2 i 3 del plànol (que s'incorpora al present conveni com annex I), en la part del complex industrial de IFF en la qual existeixen plantes de producció en funcionament, i que es grafia amb el núm. 2 en el referit plànol de l'annex I, així com en la zona que es grafia amb el núm. 3 en el citat plànol annex (llevat de la franja de 75 metres que s'indica en l'apartat següent d'aquest conveni).

3. La zona que es grafia amb el núm. 4 en el plànol annex, seguirà estant subjecta a l'ús industrial d'escassa incidència ambiental. Aquesta zona núm. 4 tindrà una longitud de 75 metres amidats perpendicularment des del vial central paral·lel a l'avinguda de Magallanes. Així mateix, la zona grafiada amb el núm. 3 en el citat plànol annex, estarà subjecta a l'ús industrial d'escassa incidència ambiental en una franja de 75 metres amidats perpendicularment des del pg. de Febrer Soriano.

4. En les zones grafiades amb els núm. 2 i 3 en el plànol annex i durant el termini de 30 anys des de l'entrada en vigor de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora, podran portar-se a terme totes aquelles ampliacions de la indústria que permeta l'edificabilitat assignada a aquestes zones, mitjançant l'atorgament per l'Ajuntament de Benicarló de les corresponents llicències d'obres i d'activitat.

5. Les ampliacions posteriors a aquest termini haurien de realitzar-se en altres terrenys distints als que actualment conformen el complex industrial.

A aquests efectes, es considerarà com ampliació la construcció de noves unitats productives (plantes), entesa aquesta com la implantació ex novo d'una unitat productiva amb nous equips i sistemes de producció. Per contra, no es considerarà com ampliació, la mera substitució o renovació dels equips i sistemes de producció que formen part de cadascuna de les unitats productives (plantes).

6. Una vegada transcorregut l'indicat termini de 30 anys, IFF es compromet a realitzar les noves ampliacions que resulten necessàries per a expandir la seua activitat en els terrenys degudament qualificats per l'Ajuntament de Benicarló durant un període de 20 anys.

Quan s'hagen realitzat les ampliacions, i amb la finalitat d'integrar la seua activitat per a l'adequat funcionament de la indústria, l'activitat industrial en la seua localització actual es traslladarà a la nova ubicació, sempre que per a això IFF obtinga finançament suficient a través de la concurrència de les circumstàncies següents: la requalificació dels terrenys d'industrial a residencial i amb coeficient d'edificabilitat similar al del seu entorn o el que legalment procedisca, així com la venda dels terrenys que actualment ocupa.

7. IFF podria considerar anticipar el trasllat a què es refereix el paràgraf anterior, quan les condicions de mercat així ho aconsellen, es complisquen els requisits assenyalats en el paràgraf anterior i es qualifique sòl adequat per a això per l'Ajuntament de Benicarló.

8. L'Ajuntament de Benicarló es compromet a qualificar sòl adequat per a la implantació de les futures ampliacions que poguera portar a terme IFF, una vegada transcorregut el referit termini de 30 anys. Així mateix l'Ajuntament qualificarà sòl adequat per a fer possible tant eixes ampliacions des d'eixe moment com el trasllat de la indústria, una vegada vençut el termini de 20 anys que s'acumula a l'anterior.

La qualificació de dits terrenys es portarà a terme en el marc i sota les directrius que s'establisquen en el Pla General d'Ordenació Urbana.

L'Ajuntament es compromet a l'atorgament de les llicències d'obres i d'activitat necessàries per a la implantació de les referides ampliacions o per al trasllat de la indústria, sempre que els projectes corresponents s'ajusten a la legislació vigent.

S'adjunta al present conveni, com annex II, la relació d'articles i la seua redacció que hauran d'introduir-se en l'avanç de planejament que presente IFF per a la seua tramitació i, si escau, aprovació per l'Ajuntament de Benicarló.

TERCERA.- En atenció al desig municipal, IFF renuncia a portar a terme ampliacions de la indústria en la zona que es grafia amb el núm. 1 en el plànol annex, una vegada transcorreguts trenta anys des de l'entrada en vigor de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en els mateixos termes que les ampliacions que es porten a terme en les zones 2 i 3 del plànol annex.

QUARTA.- IFF es compromet a presentar davant la corporació municipal, el citat document d'avanç en el termini màxim de 15 dies des de la subscripció del present conveni.

CINQUENA.- Per la seua banda, l'Ajuntament de Benicarló es compromet a assumir aquest avanç de planejament, sempre que s'ajuste plenament als paràmetres exposats en l'estipulació segona del present conveni, i a tramitar d'ofici la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet-II de Benicarló, en la qual s'arrepleguen les citades determinacions urbanístiques.

Una vegada presentat l'avanç de planejament per IFF, l'Ajuntament de Benicarló es compromet a tramitar la modificació puntual del Pla Parcial de Millora, en el termini mínim legalment previst per a cadascuna de les actuacions corresponents.

SISENA.- A l'empara del disposat en l'article 19.4 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, d'aplicació supletòria en l'àmbit de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, ambdues parts acorden sol·licitar a la secció 1ª de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la suspensió del recurs contenciós administratiu núm. 01/208/2007, interposat per IFF enfront de l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de 28 de desembre de 2006, pel qual s'aprova el Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, pel termini màxim legal de 60 dies hàbils i dins dels deu dies següents a l'aprovació del present conveni.

Si arribat el venciment d'aquest termini no haguera estat aprovada i entrat en vigor la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló, IFF sol·licitarà del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'aixecament de la suspensió del citat recurs.

Una vegada aprovada i en vigor la referida modificació puntual, IFF desistirà formalment del recurs contenciós administratiu en el termini de deu dies hàbils.

SETENA.- L'incompliment del conveni per part de IFF, possibilitarà la seua resolució acordada per l'Ajuntament, amb exigència d'indemnització de danys i perjudicis.

L'incompliment imputable a l'Ajuntament, facultarà IFF per a compel·lir el compliment dels pactes o exigir el rescabalament de danys i perjudicis, mitjançant l'exercici de l'acció de responsabilitat contractual.

VUITENA.- El present conveni urbanístic se sotmetrà a informació pública per termini de vint dies i haurà de ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de conformitat amb el disposat en l'apartat segon de la disposició addicional quarta de la LUV.

NOVENA.- El termini de vigència del present conveni coincidirà amb el de la tramitació, aprovació i entrada en vigor de la modificació puntual del Pla Parcial de Millora 4 del Sector 11 Collet-II de Benicarló.

ANNEX II

Relació d'articles que s'ha d'introduir en l'avanç de planejament per a la modificació puntual del Pla Parcial de Millora del Sector 11-Collet II, de Benicarló.

A) Article 5.2.3. Usos compatibles i incompatibles.

S'estableix com ús compatible, que pot arribar a substituir l'ús principal, l'industrial sense limitació de categoria, en la zona grafiada com en el plànol de qualificació d'aquesta modificació puntual-

En els altres casos es consideraran incompatibles totes aquelles activitats, fins i tot de caràcter terciari, que puguen provocar efectes nocius sobre la salut i el medi ambient, llevat que les mesures correctores aplicades limiten els efectes a l'interior dels espais tancats de l'activitat, sense possible afecció a l'exterior.

En particular, queden prohibits els següents usos:

— El residencial en totes les seues categories, tret de la zona 6.11.d. També serà compatible un habitatge per indústria en la resta del sector per al servei de vigilància.

— Activitats incloses en els annexos I i II de la Llei 2/2006, de 5 de maig, de Prevenció de la Contaminació i Qualitat Ambiental.

— Activitats incloses en l'annex de la Llei 3/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.

— Activitats incloses en l'annex I i II del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/1989.

— Activitats incloses en grups A, B o C del catàleg d'activitats parcialment contaminadores del Decret 833/1975.

— Totes aquelles activitats que segons el Decret 54/1990 tinguen assignat un índex de molèsties, nocivitat, perillositat o insalubritat igual o superior a 4.

— Docent, excepte formació professional vinculada a les empreses.

B) Tercer paràgraf de l'article 5.5.- Règim de fora d'ordenació.

Se suprimeix.

C) Article 5.5.bis. Règim d'ampliació de les indústries compatibles per ús.

En la zona grafiada com en el plànol de qualificació d'aquesta modificació puntual i durant el termini de 30 anys des de la seua entrada en vigor, podran portar-se a terme totes aquelles ampliacions de la indústria que permeta l'edificabilitat assignada a la parcel·la corresponent.

Transcorregut aquest termini, no podran portar-se a terme ampliacions de la indústria.

A aquests efectes, es considerarà com ampliació la construcció de noves unitats productives (plantes), entesa aquesta com la implantació ex novo d'una unitat productiva amb nous equips i sistemes de producció. Per contra, no es considerarà com ampliació la mera substitució o renovació dels equips i sistemes de producció que formen part de cadascuna de les unitats productives (plantes).'

Segon.- Obrir un període d’informació pública de vint dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, durant el qual, les persones interessades podran consultar el projecte de conveni al Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en el web municipal, així com presentar les al·legacions que consideren oportunes.

II.- En el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, núm. 22, de 19 de febrer de 2009, apareix publicat l'anunci, a què es fa referència en el punt segon de l'acord plenari citat en l'expositiu anterior.

III.- En data 13 de març de 2009, (registre d'entrada núm. 4.343), la Sra. XXX, NIF XXX, amb domicili a l'efecte de notificacions al c. de Cristóbal Colón núm. XX, de XXX, presenta al·legacions contra l'acord citat en l'expositiu anterior, del següent tenor:

EXPOSO

Que he tingut coneixement de l'obertura del tràmit d'exposició pública de la proposta de conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i IFF.

Consultada la web municipal i el document existent en els serveis tècnics he constatat que la citada modificació no està disponible en valencià per a la seua consulta.

S'esrà incomplint, en conseqüencia el dret que em reconeixen els articles 10 i 11 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de poder relacionar-me i obtenir informació de l'Administració en la nostra llengua pròpia.

Es per això que

SOL·LICITO

Que siga suspés el tràmit d'informació pública esmentat i, un cop estiga a la disposició dels interessats el text en valencià de la proposta de modificació, em siga notificat, a fi de poder presentar les al·legacions que considere oportunes.”

Fonaments de dret

Primer.- Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en l'escrit presentat, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, de personalitat suficient i legitimació en la causa de la part al·legant, per a la presentació d'al·legacions dins del termini i en la forma escaient.

Segon.- L'al·legació de la Sra. XXX, se centra en l'incompliment del dret que, segons ella, es reconeix en els articles 10 i 11 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià de poder relacionar-se i obtenir informació de l'Administració en la seua llengua pròpia.

Aquests articles estableixen literalment:

“10. Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adreçar-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de caràcter públic, en valencià.

11.1. En les actuacions administratives iniciades a instància de part, i en les que havent d'altres interessats així ho sol·licitassen, I'Administració actuant haurà de comunicar-los tot allò que els afecte en la llengua oficial que demanen, qualsevol que fos la llengua oficial en què s'hagués iniciat.

11.2. De la mateixa manera, qualsevol que siga la llengua oficial usada, als expedients iniciats d'ofici, les comunicacions i altres actuacions es faran en la llengua indicada pels interessats.”

Aquests articles reconeixen el dret de la Sra. XXX a relacionar-se amb l'Ajuntament de Benicarló en valencià. Cosa que ha efectuat amb normalitat, tal com es dedueix del seu escrit redactat en valencià, que ha entrat en el Registre General de l'Ajuntament en data 13/03/09, amb el núm. 4.343, per la qual cosa, en aquest aspecte, no s'ha infringit el disposat en els citats articles.

La Sra. XXX manifesta que s'estan incomplint aquests articles, ja que consultat el web municipal i els documents existents en els serveis tècnics, ha constatat que la modificació no està disponible en valencià per a la seua consulta i per això sol·licita la suspensió del tràmit d'informació pública de la proposta de conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil IFF.

De cap manera es pot acceptar que, tant la publicació en el web municipal del text del conveni urbanístic com del document existent en l'expedient, redactades en castellà, signifiquen una vulneració dels articles 10 i 11 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, ja que aquests articles reconeixen únicament el dret tots els ciutadans a dirigir-se i relacionar-se amb els ens locals, en valencià.

Per tant, procedeix la denegació de la sol·licitud de suspensió del tràmit d'informació pública, atès que no s'han vulnerat els articles 10 i 11 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.»

En primer lloc intervé el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista: «Gràcies. Nosaltres, tal com vam manifestar quan se va discutir el document pensem que este conveni no negocia res a favor de l'Ajuntament de Benicarló. No ens beneficia des de la perspectiva de ciutadans ni des de la perspectiva de la institució, de l'Ajuntament. I nosaltres creiem, tal com vam manifestar, en este moment que no hem de donar suport a esta proposta i, per tant, votarem en contra. Gràcies.»

A continuació, pren la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular: «Gracias, Sr. Alcalde. Bien Sr. Escuder. Hemos debatido ampliamente esta posición. Soy muy libre de hacerla. Nosotros creemos que sí que, efectivamente, aclara una situación que, a última hora se había enquistado. Creemos que es bueno para Benicarló y, a pesar de que ustedes creen que no quedan prefijados los términos, quedan prefijados claramente y diáfanamente y, además son aceptados, que es lo más importante, sin ningún coste para el Ayuntamiento de Benicarló. Se ha fijado un plazo y, a partir de ahí, los que vivan entonces ya decidirán. Yo sí que quiero aclarar que en las alegaciones que se habían presentado y quería hacer una moción sobre este punto, es los términos de las alegaciones presentadas por los señores alegantes, que en el acta de la Comisión no queda reflejada, como piensa nuestro grupo, puesto que se acepta uno de los últimos puntos que no tiene nada que ver con el convenio y, por lo tanto, nosotros queremos que quede reflejada en acta como piensa nuestro grupo y queremos que quede claro nuestro rechazo al total de las alegaciones. Eso es todo, muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Sr. Escuder, hem debatut àmpliament aquesta posició. Sóc molt lliure de fer-la. Nosaltres creiem que sí que, efectivament, aclareix una situació que, a última hora, s'havia enquistat. Creiem que és bo per a Benicarló i, a pesar que vostès creuen que no queden prefixats els termes, queden prefixats clarament i diàfanament i, a més, són acceptats, que és el més important, sense cap cost per a l'Ajuntament de Benicarló. S'ha fixat un termini i, a partir d'ací, els que visquen llavors ja decidiran. Jo sí que vull aclarir que en les al·legacions que s'havien presentat i volia fer una moció sobre aquest punt, és els termes de les al·legacions presentades pels senyors al·legants, que en l'acta de la Comissió no queda reflectida, com pensa el nostre grup, ja que s'accepta un dels últims punts que no té res a veure amb el conveni i, per tant, nosaltres volem que quede reflectit en acta com pensa el nostre grup i volem que quede clar el nostre rebuig al total de les al·legacions. Això és tot, moltes gràcies.

En un segon torn, intervé el Sr. Escuder: «Sr. Cuenca, perdone, però això és un capotaço terrible. És a dir, el que vosté no pot fer, com a responsable d'este Ajuntament, és dir que els que visquen d'ací 50 anys, ja decidiran, perquè vosté sap perfectament que la decisió del que acaba de parlar, sobre el termini de temps que vosté diu que hi ha conveniat i que hi ha ací fixat, està condicionat a les circumstàncies del mercat d'aquell moment. Per tant, li torno a repetir, de condició d'obligació per l'altra part, no cap. Totes les obligacions són per part de l'Ajuntament de Benicarló. Gràcies.»

En un segon torn, el Sr. Cuenca indica: «Sí, le aclaro Sr. Escuder. Usted sigue manteniendo su postura, pero, evidentemente, no estamos de acuerdo con ella. Está claramente prefijado las condiciones en el convenio. Yo no quiero decir, lo que he dicho de dentro de 50 años porque, evidentemente, a nosotros no nos corresponde aplicarlo, pero lo que sí queda claro es que a partir de los 30 años IFF cualquier ampliación que quiera hacerla tiene que hacerla fuera de los terrenos que actualmente tiene en uso y tiene, durante 20 años más, y así está definido. Si usted algo en blanco quiere decirlo en negro está en su derecho, pero esa es nuestra posición y, por lo tanto, no cabe debatir más. Desde nuestro punto de vista, claro está. Muchas gracias.»

(Traducció)

Vostè segueix mantenint la seua postura, però, evidentment, no hi estem d'acord. Estan clarament prefixades les condicions en el conveni. Jo no vull dir el que he dit de dins de 50 anys perquè, evidentment, a nosaltres no ens correspon aplicar-ho, però el que sí queda clar és que, a partir dels 30 anys, IFF qualsevol ampliació que vulga fer ha de fer-la fora dels terrenys que actualment té en ús i té, durant 20 anys més, i així està definit. Si vostè una cosa en blanc vol dir-la en negre està en el seu dret, però eixa és la nostra posició i, per tant, no cal debatre més. Des del nostre punt de vista, és clar. Moltes gràcies.

Finalment, conclou l'alcalde: «Ja passem el punt a votació. Ja ha sigut un punt que ha passat en el seu dia pel Ple i ja va haver-hi prou debat. El punt es proposa amb la rectificació del Sr. Regidor d'Urbanisme.»

(Intervé el secretari per concretar que en lloc d'estimar una al·legació es desestima).

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per onze vots a favor i nou en contra —representants del grup municipal socialista i grup municipal del Bloc—, acorda:

Primer. Desestimar les al·legacions presentades durant el tràmit d'informació pública per la Sra. XXX i el Sr. XXX, en representació del Sr. XXX.

Segon. Aprovar definitivament el conveni urbanístic entre l'Ajuntament de Benicarló i IFF Benicarló, SA per al desenvolupament del Pla Parcial de Millora del Sector 11 Collet II del PGOU de Benicarló, d'acord amb la redacció aprovada inicialment en la sessió plenària de data 27 de novembre de 2008.

PUNT 10é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ I ADJUDICACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT I URBANITZACIÓ DEL PRI-2, ÀREA ESPECIAL 2 (PECAD-2) DEL PGOU DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació, la proposta de la Mesa de Contractació, de data 18 de maig de 2009, en el següent sentit:

«Relació de fets

I. El Ple de la corporació, en la sessió que va tindre lloc en data 22 de febrer de 2007, va acordar iniciar el procediment per a l'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del PRI-2, antic Àrea Especial 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, per a la seua gestió indirecta, així com, aprovar les bases particulars reguladores d'aquesta programació.

II. L'anterior acord va ser publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana núm. 5528, de data 6 de juny de 2007, juntament amb el contingut íntegre de les bases particulars reguladores de la programació, així com, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, des del 02/04/07 fins al 02/05/07.

III. L'anunci del concurs es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea en data 20 de juliol de 2007 (enviat el 18 de juliol de 2007), i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 4 de setembre de 2007.

IV. En data 18 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 16.909), el Sr. XXX, en representació d'UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL, dins del termini establit a aquest efecte en les bases particulars que regulen la convocatòria, presenta en l'Ajuntament de Benicarló una proposata de Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del PRI-2, antic Àrea Especial 2 (PEQUEU-2) del PGOU de Benicarló.

V. En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 5.621, de 18 d'octubre de 2007, es publica anunci d'informació pública de l'alternativa tècnica de la proposta formulada per la mercantil UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL.

VI. En data 5 de febrer de 2008 es va constituir la Mesa de Contractació prevista en les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada, mitjançant gestió indirecta (aprovades pel Ple en data 29.03.2006 i publicades en el BOP núm. 76/27.6.06), i es va procedir davant el secretari de la corporació, a l'obertura del sobre núm. 1, “documentació administrativa”, integrant de la proposta formulada per UMA, en la qual s'observen deficiències, l'esmena de les quals es requereix a la interessada en data 12 de febrer de 2008 (registre de sortida 3.014). Resolta la documentació requerida, mitjançant Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 21 de febrer de 2008, es va resoldre admetre com concursant en el procediment per a l'adjudicació i execució per gestió indirecta del PAI la mercantil UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL.

VII. En data 27 de febrer de 2008 es va procedir davant el secretari de la corporació, a obrir el sobre núm. 2, que conté l'alternativa tècnica integrant de la proposta formulada per UMA.

VIII. En data 13 de maig de 2008, l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, emet un informe de valoració de l'alternativa tècnica presentada:

“Que s'ha procedit a l'obertura de l'alternativa tècnica del PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA ÀREA ESPECIAL PECAD 2.

Que aquesta està conté la memòria, el pla de reforma interior i el projecte d'urbanització.

Document d'ordenació.- PLA DE REFORMA INTERIOR.

Les bases de programació tenien com objective el desenvolupament de les determinacions previstes pel planejament urbanístic municipal. La presentació d'un pla de reforma interior constituïa un document obligatori per a poder ordenar l'àmbit, d'acord amb les estipulacions de les fitxes de planejament i gestió que figuren en les bases de programació.

L'ordenació ha de complir els objectius fixats en la base VIII:

—Integració de l'àmbit en la trama urbana existent.

—Integració de l'edificació en el context urbà.

—Potenciació de la interrelació nucli antic – eixample.

—Manteniment de la façana de l'antic edifici del c. del Rei En Jaume.

Per altra banda, la base V estableix la fitxa de planejament, amb els paràmetres a tenir en compte en la redacció del planejament.

Finalment, s'estableixen en la base IX el percentatge mínim d'habitatges de protecció pública que han de desenvolupar-se en el procés d'edificació de l'àmbit.

En relació amb l'ordenació establida

L'ordenació prevista pel pla compleix amb les determinacions establides.

Estableix un bloc edificat en la mitgera confrontant amb el sòl consolidat, eliminant les vistes des de la via pública. D'altra banda, genera un edifici d'escassa altura en la zona que recau al c. del Rei En Jaume per a establir allí els usos socioculturals.

Estableix percentatges d'habitatges protegits superiors a les establides per les bases (11,21%). Així mateix, l'ús sociocultural que ha de figurar en l'àmbit supera el percentatge mínim establit (20,18%). El planejament ha definit, també, el nombre de plantes que haurien d'establir-se en la zona existent sota els espais públics, en tota la superfície del PECAD 2.

A la vista de tot això, cal indicar:

El Pla de Reforma Interior ha previst la catalogació de la façana de l'antic edifici existent al c. del Rei En Jaume. Estableix la possibilitat de realitzar un estudi que permeta desmuntar la façana per a la seua reconstrucció. En opinió d'aquest tècnic municipal, la façana de dit antic edifici no és de pedra picada que en permeta la numeració, muntatge i desmuntatge. Aquest tècnic considera que si la façana ha de mantenir-se, perquè així ho estableixen les bases de programació i així ho va decidir la corporació, aquesta no ha de desmuntar-se per a la seua reconstrucció, sinó que ha de ser l'existent i autèntica la que es mantinga pels mitjans tècnics que hagen d'aplicar-se per a això.

D'altra banda, s'ha detectat en el plànol d'alineacions dos elements que, al meu entendre, no resulten correctes. Tant en la prolongació de la façana del carrer del Riu, com en la del carrer de les Moreres, la nova edificació trenca la continuïtat de l'alineació i es produeix una injustificada modificació del plànol de façana. El document hauria de modificar-se alineant les façanes dels blocs que se situen tant al carrer del Riu, com al carrer de les Moreres, en prolongació del plànol de façana actual.

Finalment, el planejament ha de definir la determinació gràfica, en la zona destinada a ús i domini públic, de l'espai destinat a aparcament subterrani, que tindrà caràcter patrimonial municipal, el nombre de plantes sota rasant i l'espai que es destinarà a explotació privada mitjançant el sistema que l'administració considere oportú. En altre cas, podrà realitzar-se tota aquesta determinació mitjançant l'estudi de detall, però haurà d'establir-se la possibilitat d'això en el propi document de PRI.

Compliment de les condicions legals en la modificació

En el planejament presentat sí es compleixen totes i cadascuna de les condicions legals de la normativa del PGOU.

No obstant això, en tractar-se d'un Pla de Reforma Interior que sí estableix nova imatge urbana en desenvolupar-la ex novo, és necessari d'acord amb l'article 48.4.a. del Decret 120/2006 de 11 d'agost, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, aquest document de planejament ha de disposar, i haver-se tramitat conjuntament, d'un document d'integració paisatgística i en manca.

Compliment de les bases de programació

En relació amb les bases de programació, aquestes han estat tingudes en compte per a la redacció del planejament i es compleixen les qüestions allí plantejades.

Es proposa un increment de l'edificació residencial destinada a habitatge de protecció pública, fins a l'11,21%. Es proposa un increment de l'edificabilitat destinada a usos socioculturals fins al 20,18%.

Document d'execució.- PROJECTE D'URBANITZACIÓ.

El projecte d'urbanització ha d'afectar la totalitat del carrer de les Moreres.

S'ha revisat el projecte d'urbanització pels serveis d'enginyeria municipals i pel tècnic de Medi Ambient i s'ha de corregir el projecte d'acord amb els elements que es defineixen en els informes annexos.

Al·legacions a l'alternativa tècnica.

S'han presentat tres grups d'al·legacions:

Al·legació de XXX

L'al·legació fa referència a l'aprofitament que se li ha tingut en compte a l'edifici que es troba en la cantonada entre el c. del Crist de la Mar i Moreres a l'efecte de determinar la quota amb la qual s'ha de participar en els costos d'urbanització d'aquest carrer.

En la documentació presentada per l'aspirant a urbanitzador no s'ha trobat el document de càlcul de percentatges de participació a què es refereix l'al·legant. No obstant, per a determinar aquest percentatge, aquest ha d'establir-se mitjançant l'aprofitament que a cada parcel·la, li correspon en aplicació del Pla General. En el cas i la parcel·la que fa cantonada amb el c. del Cirst de la Mar, efectivament, l'aprofitament de la cinquena planta ha de calcular-se girant aquesta cinquena planta des del carrer del Crist fins a una longitud de 6,00 metres des de l'última inflexió que hauria de fer-se en un xamfrà virtual traçat d'acord amb el Pla General. És a dir, la cinquena planta arribarà a una longitud de 6,90 m des del cantó entre els dos carrers. A partir d'aquest punt es recularà 3,00 metres i es perllongarà aquesta cinquena planta fins al final de la parcel·la.

S'INFORMA FAVORABLEMENT, i l'urbanitzador haurà de comprovar el compliment del pla per a determinar la quota de cada parcel·la.

Al·legació de XXX i 9 més

L'al·legació invoca l'article 28.3 LUV i l'article 240 ROGTU per a establir que, en tractar-se d'un sòl urbà urbanitzat, els propietaris de parcel·les al carrer de les Moreres han d'estar exempts de pagament i ha d'assumir-lo el propi Ajuntament.

Efectivament, l'article 28.3 LUV fa referència que les obres que no siguen primera implantació de serveis urbanístics seran objecte d'exoneració, com defineix el ROGTU, per a aquells propietaris que puguen justificar fefaentment el seu costejament o l'ajornament del seu pagament per a la resta si es tracta d'obres de renovació, ampliació o reestructuració de serveis. Per a això seria necessari crear una ordenança que implantara el cànon a cobrar en el moment de la reedificació o augment d'aprofitament de la parcel·la, establint-se un ajornament màxim de tres anys, segons s'estableix en l'article 243.1.b. ROGTU.

L'ajornament seria assumit per l'urbanitzador, mitjançant una compensació amb l'excedent d'aprofitament de l'actuació, o per l'Ajuntament.

D'altra banda, per a finançament d'obres i serveis locals que beneficien especialment determinats propietaris, es pot recórrer al finançament mitjançant contribucions especials.

Per tant, ens vam trobar només amb dos opcions possibles per al costejamient de l'obra urbanitzadora que, per qüestions evidents d'estat de conservació, ha de ser realitzada adequant-la a les necessitats actuals:

—Mantenir l'àmbit del carrer de les Moreres en l'àmbit del programa i establir per l'urbanitzador l'ordenança que ha de fixar el cànon a ajornar. En aquest cas les obres existents que es demostraren fefaentment que han estat sufragades pels propietaris afectats haurien de ser assumides per l'Ajuntament. La resta, ja que no existeixen excedents d'aprofitament per a compensar l'urbanitzador, haurà d'assumir-les l'Ajuntament, fins a la finalització del termini de manca de 3 anys, si abans no s'ha reedificat.

Establir les obres d'urbanització del carrer de les Moreres com externes a l'àmbit, tramitar-les des de l'Ajuntament i finançar-les mitjançant la imposició de contribucions espacials per la realització d'obres o establiment o ampliació de serveis urbanístics, en aquest cas l'import màxim a sufragar pels afectats seria del 90%, i la resta correspondria a l'Ajuntament.

Al meu entendre, l'al·legació ha de ser INFORMADA DESFAVORABLENTE en el sentit al·legat que les obres hagen de ser finançades per l'administració. No obstant això, haurà de, prèviament a l'adjudicació, optar-se per una de les formes de finançament a fi d'aprovar el cànon o sotmetre l'obra al règim de contribucions especials, sent aquesta última la que a la meua entendre resulta més coherent per a ampliació de serveis urbanístics.

Al·legació de XXX i 18 més

L'al·legació manté, sense aportació de justificació, que la urbanització ha de ser sufragada per l'Ajuntament.

Per altra banda, sol·licita que les altures que s'autoritzen en l'àmbit del PECAD 2, siguen també autoritzades en la resta del carrer.

En relació al primer punt, la contestació ha d'entendre's realitzada en l'apartat anterior.

Respecte del segon punt, les altures de l'àmbit del PECAD 2 s'estableixen sobre la base del propi document de planejament que s'està tramitant, ja que és aquest el que, dins de l'edificabilitat màxima permesa, estableix l'ordenació detallada. En la resta del carrer, les altures estan determinades pel propi Pla General d'Ordenació Urbana, aprovat l'any 1986.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT.

BAREMACIÓN

En relació amb els criteris establits en la Base XVII, es realitza la següent baremació:

En el cas d'aportar figura de planejament original

Resultarà obligatori complir, si escau, els criteris urbanístics i territorials establerts en aquestes bases.

Qualitat tècnica de l'ordenació urbanística proposada.

26,25 punts

Resolució de la integració urbanística en l'entorn.

3,50 punts

Millor estructuració de dotacions públiques i espais lliures

7,00 punts

Per poder optar a l'adjudicació del Programa serà necessari que s'arribe a una puntuació en la baremació dels documents d'ordenació superior al 75% del màxim, és a dir, una puntuació de 36,75 punts, havent-se obtingut aquest percentatge.

La puntuació es realitza sobre la base dels següents criteris. En relació a la qualitat de l'ordenació, al meu entendre, aquesta és millorable mitjançant la integració de la comunicació entre el c. del Rei En Jaume i el carrer del Riu, condició que va ser retirada com obligatòria de les bases per la pròpia corporació. En relació amb la massa edificada en confrontament amb la mitgera existent al nord de l'àmbit, aquesta apareix com un gran contenidor que no arreplega el criteri del parcel·lari tradicional del nucli antic. La imatge que es representa d'aquest volum no ajuda a corregir aquest defecte. L'edificació futura hauria de ser conscient d'aquest aspecte de l'edificació i procurar corregir-lo. No es presenta cap element significatiu, tampoc, que puga constituir-se en una fita de l'element singular que ha estat i és aquest espai urbà.

D'altra banda, la connexió dels edificis projectats amb el sòl consolidat es produeix d'una forma, al meu entendre, no afortunada. Finalment, no s'ha establit clarament les determinacions que han de regir la construcció de l'aparcament subterrani. I, finalment, s'ha previst, havent-se rebutjat la possibilitat de desmuntar la façana existent al c. del Rei En Jaume.

En relació a l'alternativa tècnica

Millora en la qualitat tècnica de les solucions constructives per a la urbanització i, si escau, l'edificació, que sobre els mínims exigits en aquestes bases, estiga disposat a assumir al seu càrrec l'urbanitzador.

0,00 punts

Programa d'edificació de vivendes de protecció pública o edificacions d'interés social que estiga disposat a promoure l'urbanitzador.

0,25 punts

Inversions en programes de restauració paisatgística o d'imatge urbana

-

Acurtament de termini global

-

Compromís d'edificació simultània

0,00 punts

Major nombre de plantes en la solució constructiva de l'aparcament

1,75 punts

Compromisos addicionals assumits per l'urbanitzador

0,03 punts

Mesures de control de qualitat i mediambiental que estiga disposat a assumir l'urbanitzador per damunt de les mínimes exigibles

0,00 punts

La puntuació d'aquesta segona fase ascendeix a 2,03 punts sobre els 21,00 punts possibles.

Els criteris per a baremar la segona part de l'alternativa tècnica són els següents:

L'urbanitzador no assumeix al seu càrrec cap millora sobre els mínims establits en les bases. Existeix un compromís d'edificació simultània a l'edificació, però no s'estableix un termini inferior per a executar aquesta respecte de l'establit en les bases. Per tant, l'execució simultània, quatre anys, és negativa per als interessos municipals. Finalment, no s'estableixen mesures especials de control i qualitat i mediambientals assumides per l'urbanitzador. Per tant, la puntuació d'aquests apartats és zero.

En relació amb l'increment de plantes o major nombre previst respecte a l'aparcament subterrani, es puntua amb 1,75 punts en considerar que el màxim raonable serien dos més sobre la primera obligatòria, per la qual cosa en establir una més sobre l'obligatòria la puntuació seria la meitat de la màxima.

En relació amb els compromisos addicionals, l'increment de 0,18% de l'espai destinat a ús sociocultural suposa un xicotet increment sobre el 20% obligatori. Es valoraria en 3,50 punts un increment equivalent a la mateixa superfície que l'exigible.

Respecte de l'increment del percentatge d'edificació residencial destinada a habitatges protegits, aquest suposa un increment d'1,21% sobre l'exigible. Això suposa una puntuació de 0,25 punts si es compara amb els tres punts que s'hagueren adjudicat si s'haguera arribat al percentatge del 25% (15% més de l'establit en les bases) que s'apunta en el ROGTU.

La puntuació total obtinguda en la fase d'alternativa tècnica és de 38,78punts, equivalent al 55,40% de la puntació màxima.

PROPOSTA

S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'Àrea Especial PECAD 2, amb els següents condicionaments:

—Haurà de corregir-se el plànol d'alineacions, mantenint els plànols de façana del carrer de les Moreres i Riu en el tram en el qual la nova edificació se situa en confrontament amb les façanes existents.

—Haurà d'indicar-se en la documentació gràfica del Pla els elements determinants de l'espai de subsòl públic en el qual s'implantarà l'aparcament (nombre de plantes, límit de l'ocupació, profunditat de la finca...). S'indicarà que aquesta finca pertanyerà a l'administració amb caràcter patrimonial.

—Haurà de mantenir-se la façana de l'antic edifici existent al c. del Rei En Jaume.

—La reserva per a habitatges protegits ascendeix al percentatge de l'11,21% el sostre residencial i l'espai destinat a usos socioculturals és del 20,18% de la totalitat del sostre sobre rasant.

—El Pla de Reforma Interior no pot ser aprovat, ja que hauria d'haver-se tramitat conjuntament l'estudi d'integració paisatgística (article 48, Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell de la GV)

S'INFORMA FAVORABLEMENT, igualment, el projecte d'urbanització, amb els condicionaments establits en l'annex-informe dels serveis d'enginyeria municipals. A més, l'àmbit de la urbanització haurà d'estendre's fins al c. del Crist de la Mar.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades haurà d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva.

S'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA PRESENTADA PER UMA GESTIÓN INTEGRAL DE CONSTRUCCIÓN Y PROMOCIÓ CV, SL amb una puntuació de 38,78 punts sobre un total de 70,00 punts possibles, pendent de resolució de les deficiències de procediment que la corporació estimarà o no esmenables. No obstant això, prèviament a l'aprovació del programa, la corporació haurà d'estimar la forma en la qual ha de tramitar-se el finançament de les obres d'urbanització del carrer de les Moreres per a l'aprovació, si escau, del CÀNON D'URBANITZACIÓ conjuntament amb el PROGRAMA, o l'establiment, per part de l'Ajuntament, d'un EXPEDIENT DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS.”

IX. Reunida la Mesa de Contractació, en data 3 de juliol de 2008, s'acorda requerir la concursant perquè resolga les deficiències detectades per l'arquitecte municipal en l'alternativa tècnica presentada, el que se li requereix en data 25 de juliol de 2008.

X. Resolta la documentació requerida, l'arquitecte municipal, Sr. XXX, emet, en data 23 de febrer de 2009, un nou informe de valoració de l'alternativa tècnica presentada:

“(...)

S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'Àrea Especial PECAD 2, amb els següents condicionaments:

—Haurà de corregir-se el plànol d'alineacions, mantenint els plànols de façana del carrer de les Moreres i Riu en el tram en el qual la nova edificació se situa en confrontament amb les façanes existents.

—Haurà d'indicar-se en la documentació gràfica del Pla els elements determinants de l'espai de subsòl públic en el qual s'implantarà l'aparcament (nombre de plantes, límit de l'ocupació, profunditat de la finca...) S'indicarà que aquesta finca pertanyerà a l'administració amb caràcter patrimonial.

—Haurà de mantenir-se la façana de l'antic edifici existent al c. del Rei En Jaume.

—La reserva per a habitatges protegits ascendeix al percentatge de l'11,21%, el sostre residencial i l'espai destinat a usos socioculturals és del 20,18% de la totalitat del sostre sobre rasant.

—El Pla de Reforma Interior no pot ser aprovat, perquè hauria d'haver-se tramitat conjuntament l'estudi d'integració paisatgística (article 48, Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell de la GV).

S'INFORMA FAVORABLEMENT, igualment, el projecte d'urbanització, amb els condicionaments establits en l'annex-informe dels serveis d'enginyeria municipals. A més, l'àmbit de la urbanització haurà d'estendre's fins al c. del Crist de la Mar.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades haurà d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva.

S'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA PRESENTADA PER UMA GESTIÓN INTEGRAL DE CONSTRUCCIÓ I PROMOCIÓ CV, SL amb una puntuació de 38,78 punts sobre un total de 70,00 punts possibles, pendent de resolució de les deficiències de procediment que la corporació estimarà o no esmenables. No obstant això, prèviament a l'aprovació del programa, la corporació haurà d'estimar la forma en la qual ha de tramitar-se el finançament de les obres d'urbanització del carrer de les Moreres per a l'aprovació, si escau, del CÀNON D'URBANITZACIÓ conjuntament amb el PROGRAMA, o l'establiment, per part de l'Ajuntament, d'un EXPEDIENT DE CONTRIBUCIONS ESPECIALS.

ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Com a conseqüència de l'informe redactat amb motiu de l'anàlisi de l'alternativa tècnica del programa d'actuació integrada per al desenvolupament el PRI 2, es va establir la necessitat de redactar i sotmetre a exposició pública un document d'estudi d'integració paisatgística, d'acord amb l'article 48, Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell de la GV.

S'ha presentat davant aquest Ajuntament l'acta notarial protocolitzada pel notari XXX en la qual se certifica el compliment d'aquest tràmit.

A l'esmentat estudi s'han presentat 7 al·legacions, totes amb idèntic contingut. Aquestes al·legacions han estat presentades per:

XXX

XXX

XXX, XXX, XXX Y XXX

XXX

XXX

XXX

XXX

Les set al·legacions es refereixen a dos qüestions: la primera fa referència a la falta de valoració quantitativa i qualitativa dels guanys i pèrdues ocasionades per l'actuació en els recursos de paisatge. Igualment, manifesten, es troba a faltar el programa d'implementació, definint el cost, finançament, posada en pràctica, direcció i manteniment de les mesures proposades.

La segona de les qüestions plantejades es refereix al costejament de l'obra urbanitzadora o de reurbanització del c. de les Moreres; els al·legants manifesten que aquest ha de ser repercutit sobre els propietaris que vagen a obtenir la condició de solar i no sobre els que ja tenen l'aprofitament patrimonialitzat.

Sobre aquesta segona qüestió ja es va fer referència en la contestació d'al·legacions a l'alternativa tècnica, en relació amb la necessitat d'establir un cànon d'urbanització per al seu pagament en el moment legal oportú, o bé establir el seu finançament mitjançant contribucions especials per a obres de renovació urbana. En qualsevol cas, aquesta al·legació no té relació amb l'estudi d'integració paisatgística, tret que els al·legants presumisquen que el costejament de les mesures minimitzadores dels impactes sobre el paisatge puguen ser repercutides sobre ells.

En relació amb la primera qüestió plantejada sobre els guanys i pèrdues ocasionades per l'actuació en relació amb els recursos de paisatge afectats, així com la falta del programa d'implementació i el seu cost, aquesta té la seua base en els continguts legals d'aquests estudis d'integració. No obstant això, el defecte esmentat part d'una consideració errònia de quins són els efectes sobre el paisatge. S'ha valorat un impacte negatiu lleu sobre el paisatge en fase de construcció i s'ha valorat com impacte positiu el resultat de l'actuació. D'això, hem de deduir que l'estudi hauria d'haver establit un programa d'implementació per a la fase de construcció. No obstant això, aquesta fase no hauria d'haver-se inclòs com element negatiu sobre els recursos paisatgístics, ja que no es dedueix de la documentació presentada que l'impacte negatiu siga superior al que en execució normal d'obra es produeix sobre l'entorn, havent d'adoptar les mesures necessàries per a minimitzar, no només en impacte negatiu sobre el paisatge, en la majoria dels casos, causa impossible, sinó les mesures normals que han de realitzar-se en obres d'urbanització per a evitar molèsties als veïns i garantir la seguretat de les obres. No és l'adopció d'aquestes mesures objecte d'un programa d'implementació paisatgístic, sinó dels estudis de seguretat i salut de les obres, no és una qüestió que haja, al meu entendre, de resoldre l'estudi d'integració.

Sí, no obstant això, es matisa per part de l'aspirant a urbanitzador i, efectivament, respecte d'això es troba a faltar, una actuació respecte a la façana del c. del Rei En Jaume, la qual ha de ser mantinguda. La fitxa de planejament que figura en les bases, concretament en la base V, estableix en el seu apartat 10: 'Haurà de mantenir-se i integrar-se en el conjunt la façana de l'antic edifici que es troba al c. del Rei En Jaume.'

En tractar-se aquesta qüestió d'una condició que ha de respectar-se en l'execució de l'obra i que la instal·lació d'un element estructural que suporte la façana de l'edifici mentre s'actua sobre ella sí suposa, encara que temporalment i en execució d'obra, un impacte negatiu sobre el c. del Rei En Jaume, hauran d'adoptar-se les mesures necessàries per a evitar-lo. Aquestes mesures han estat proposades per l'aspirant a urbanitzador i quantificades per ell mateix, sent considerades com acceptable per aquest tècnic municipal.

Vist tot la qual cosa, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT les al·legacions presentades a l'estudi d'integració paisatgística, en el sentit que no resulta necessari establir un programa valorat d'implementació d'incidències negatives sobre el paisatge en la fase de construcció, ja que no es produeixen efectes negatius especials sobre aquest que no hagen de ser corregits en aplicació dels sistemes de seguretat i salut o qualitat mediambiental normals en aquesta classe d'obres. Sí han d'implementar-se les mesures necessàries per a mitigar efectes negatius sobre el paisatge en la fase de rehabilitació de la façana a mantenir obligatòriament al c. del Rei En Jaume. En aquest sentit, es condicionarà l'aprovació de l'estudi a les mesures suggerides per l'aspirant a urbanitzador que es consideren adequades.

Finalment, en relació amb el costejament de l'obra urbanitzadora del carrer de les Moreres, aquest tema no resulta qüestionable sobre la base del document que es debat i ja va ser resolt en l'anàlisi de l'alternativa tècnica, remetent-me al que allí s'estableix.

Per tant, S'INFORMA FAVORABLEMENT L'ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA, condicionat a la instal·lació d'una lona plàstica perforada en l'estructura de manteniment de la façana del c. del Rei En Jaume, que haurà de mantenir-se, amb una estimació de cost de 3.260€.”

XI. En data 20 de febrer de 2009, els enginyers tècnics municipals, la Sra. XXX i el Sr. XXX, emeten un informe sobre el projecte d'urbanització que integra l'alternativa tècnica proposada per UMA:

“Revisat el projecte d'urbanització de l'Àrea Especial núm. 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, es detecta que existeixen diversos punts que haurien de ser modificats d'acord al que en el present informe s'indica. Si aquestes modificacions impliquen una retaxació de càrregues, aquestes haurien de tramitar-se d'acord amb l'article núm. 389 del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial Urbanística de la Comunitat Valenciana.

GENERAL

—El projecte haurà d'estar visat.

—Abans del començament de les obres haurà de signar-se la seua acta de replanteig per un tècnic de l'Ajuntament de Benicarló.

—Encara que en el projecte d'urbanització no s'indica res referent al pàrquing subterrani que se situarà sota la plaça per als vianants, serà necessari que la seua llosa se situe 1 m per sota de la rasant de la plaça, perquè d'aquesta manera es facilite el pas tant de les escomeses dels diferents serveis urbanístics als edificis de nova creació com de futurs serveis a instal·lar o per a la creació de noves zones verdes en la plaça.

—En el projecte no es recull el subministrament als veïns del c. de les Moreres mitjançant cap servei urbanístic i aquest s'ha de contemplar ja que els serveis existents no es consideren suficients.

—Durant l'execució de les obres d'urbanització es notificarà als serveis tècnics de l'Ajuntament del seu desenvolupament perquè d'aquesta manera se'n puga efectuar un seguiment fins i tot amb la programació de les pertinents visites a obra.

—Per a la comprovació de l'adequada execució dels col·lectors i escomeses de sanejament i drenatge s'haurà de realitzar un pas amb càmera d'inspecció que informe sobre pendents i estat de les canonades i es lliurarà a l'Ajuntament abans de la recepció de les obres un informe sobre els resultats d'aquesta comprovació. De la mateixa manera es lliurarà també un dossier amb els resultats i acceptació o no dels lots, del sistema de qualitat implantat en l'obra.

—Abans de la recepció de les obres serà necessari la presentació dels plànols finals d'obra, actes de recepció de les companyies de serveis, certificat fi d'obra i de suficiència de serveis del director de l'obra i els documents de legalització de les infraestructures necessaris.

DEMOLICIONS

—D'acord amb el Reial Decret 105/2008, del Ministeri de la Presidència, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, haurà d'incloure's en el projecte d'urbanització un annex del gestió de residus.

DRENATGE I SANEJAMENT

—No s'ha dissenyat el sistema de recollida d'aigües pluvials de la plaça i cal indicar quants embornals o reixetes es disposaran i on i no solament recollir la instal·lació d'una canonada.

—Tal com s'indica en el projecte els embornals haurien de ser sifònics, però s'haurà de tenir en compte que el seu sifó siga extractable per a facilitar la seua neteja.

—Es connectarà a la xarxa de sanejament i drenatge cada parcel·la, incloses les ja existents i no solament les de nova creació com es desprèn del projecte presentat.

—Totes les escomeses es faran coincidir amb pous de registre o s'utilitzaran peces especials de connexió amb els col·lectors.

—Les connexions amb les xarxes existents s'executaran mitjançant pous de registre i de cap manera s'admetran connexions mitjançant arquetes cegues.

—Per a resoldre el problema de creuaments amb escomeses o amb els propis tubs de drenatge i sanejament, seria convenient modificar les seues cotes i que no tinguen la mateixa profunditat.

FERMS I PAVIMENTS

—La pavimentació es modificarà d'acord al plànol adjunt, de manera que els dibuixos de paviment variaran deixant les dos zones destinades al pas de vianants amb material diferent al c. de les Moreres i no solament una, com es grafia en els plànols del projecte, i creant una zona enjardinada en la cantonada amb la pl. de la Mare María Rosa Molas.

—En la memòria s'indica que al c. del Riu existeix un esglaó, el qual se suposa que serà una simple vorada d'una altura no major de 12-16 cm, per a separar calçada de vorera. Si fóra d'una altra manera serà necessari la seua aprovació pels serveis tècnics municipals i se'n lliuraria un detall, el qual no es detecta en els plànols del projecte.

—En tot moment s'haurà de tenir 1 m lliure des del paviment fins al forjat del pàrquing existent sota la plaça, per a poder passar els serveis urbanístics necessaris de forma adequada, bé ara o bé en un futur.

—La vorada serà de doble capa de desgast i hi haurà una rigola prefabricada en els casos en els que s'haja dissenyat vorada, apegada a aquesta.

MOBILIARI URBÀ

—La senyalització vial haurà d'estar d'acord amb la Policia Local

—Els pals dels senyals a instal·lar seran d'alumini.

—S'indicarà amb senyals verticals que l'accés a la plaça està prohibit excepte per a vehicles autoritzats.

—Tot el mobiliari urbà instal·lat presentarà el certificat FSC, el qual s'indica mitjançant una xapa amb aquest distintiu.

AIGUA POTABLE

—El tipus d'hidrant que recull el projecte no és l'adequat. El que s'instal·le haurà de ser enterrat sota rasant i instal·lat en arqueta completa (per a evitar una instal·lació massa profunda) amb tapa de ferro colat. Complirà la norma UNE-23.407 i seran d'entrada recta amb brida DIN PN-16, obertura amb quadrat de 25 mm i disposaran de dues sortides de 2-1/2” per a muntar ràcords de 70 mm.

—També els habitatges existents es connectaran a la nova xarxa d'aigua potable, la qual cosa no està recollida en el projecte. Ha de variar-se i reconnectar els habitatges existents.

TELECOMUNICACIONS

—La ubicació de pedestals per a futurs armaris de telecomunicacions serà consensuada amb els tècnics municipals, que no podran envair l'itinerari lliure per als vianants existent en les voreres. Per tant, no podran situar-se tal com s'indica en els plànols de projecte.

—Haurien de deixar-se preparades les escomeses de les dos operadores de telecomunicacions a peu de totes les parcel·les, tant de nova edificació com ja existents.

GAS

—Es deixaran previstes les escomeses necessàries a les parcel·les per a evitar futurs danys en la pavimentació.

CENTRES DE TRANSFORMACIÓ i SUBMINISTRAMENT EN BAIXA TENSIÓ.

—Els centres de transformació i xarxes de distribució subterrànies de baixa tensió descrits en projecte haurien d'estar d'acord amb el conveni subscrit amb Iberdrola Distribución Eléctrica SAU.

—El centre de transformació indicat en projecte com instal·lació subterrània, complirà el projecte tipus específic d'Iberdrola Distribució Elèctrica SAU.

—El traçat de les línies de baixa tensió que discorren per l'interior de la plaça i sobre el pàrquing haurien d'estar consensuades amb Iberdrola Distribució Elèctrica SAU i respectar que la llosa superior del pàrquing que se situa baix de la plaça i edificació aquest a 1 m per sota de la rasant de la plaça.

ENLLUMENAT PÚBLIC.

Punt de llum:

—Els punts de llum seran els descrits en el plànol adjunt que han realitzat els Serveis Tècnics Municipals.

—S'instal·laran bàculs de 6m d'altura model nikolson lacat segons DF amb 2 lluminàries modele Badila de Ros o equivalent segons plànol i fitxa adjunta a l'informe

—S'instal·laran bàculs de 5m d'altura model nikolson lacat segons DF amb 1 lluminàries model Badila de Ros o equivalent segons plànol i fitxa adjunta a l'informe

—S'instal·larà una columna de 9 m d'altura model IEP lacat segons DF amb 4 projectors model PR-31 d'IEP o equivalent.

—Es tindrà especial cura a l'hora de l'apilament i col·locació dels bàculs en obra.

—No es recepcionaran els bàculs i lluminàries que presenten defectes en la pintura referent a esgarrapades produïdes en el transport o en la seua fase de col·locació.

Llums:

—Els llums seran de fabricant de reconegut prestigi com poden ser Osram, Philips, GE Lighting Sylvania o similar. Cal indicar el model del llum, fabricador i temperatura de color als STM abans de la seua instal·lació.

Circuits, tubs quadre de comandament i projecció:

—En el cas de tenir únicament un circuit elèctric, per cada rasa discorreran com a mínim dos tubs de 100 mm i un quedarà en reserva. És a dir:

nre. de circuits = n

nre. de tubs per rasa = n+1.

—No es realitzaran entroncaments en les arquetes. Les 3 fases més el neutre del circuit pujaran fins a la caixa registre de connexions del punt de llum on estiga situada la caixa de fusibles. Es connectarà a aquesta caixa la fase que li corresponga.

—La unió des de la caixa de fusibles a l'equip de la lluminària es realitzarà amb mànega de les següents característiques: M3x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N+TT) com a mínim.

—El circuit de comandament per al control del doble nivell es realitzarà amb mànega de les següents característiques: M2x2,5mm2 Cu 0,6/1KV RV-K (F+N) com a mínim.

—Cada circuit tindrà una protecció per a contactes indirectes que correrà a càrrec d'un diferencial tetrapolar de 300Dt. de sensibilitat superimmunitzat. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits correrà a càrrec d'un interruptor magnetotèrmic tetrapolar d'intensitat d'acord amb la càrrega que en depèn, per circuit. S'instal·larà igualment un contactor tripolar classe AC-3 de TEE de Schneider Electric, per a l'obertura i tancament automatitzat, per circuit. Igualment i per circuit s'instal·laran tres interruptors unipolars un per cada fase per a tasques de seguretat en el manteniment. L'aparell a utilitzar en el quadre de comandament i protecció serà de Schneider Electric.

—La instal·lació es realitzarà amb estesa subterrània en tot el seu traçat amb conductors unipolars de coure amb aïllament 0,6/1KV sota tub (secció mínima 6mm2) en sistema de de distribució trifàsic amb neutre. S'instal·larà un circuit per tub d'acord amb la ITC-BT-09 del vigent REBT. El o els circuits de l'enllumenat seran distribuïts des d'un quadre de mesura, comandament i protecció normalitzat d'acord amb el REBT en el qual s'instal·larà igualment un rellotge astronòmic crepuscular.

—S'utilitzarà un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL de Himel de Schneider Electric per a la CGP I-10 i equip de mesura.

—S'utilitzarà un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL de Himel de Schneider Electric per als aparells destinats per a comandament i protecció dels diferents circuits.

Arquetes:

—Tots els punts d'enllumenat públic haurien de tenir la seua arqueta normalitzada al costat, per a permetre el pas del o dels circuits elèctrics i connexió d'aquesta a l'instant de llum.

—Les arquetes seran normalitzades i estaran formades per marc, tapa i calaix de polièster tipus CAT-I40/4 enllumenat d'Aemsa de Schneider Electric. Les seues dimensions seran 455x455x560 mm. La superfície de tapa serà antilliscant. El grau de protecció serà IP-X6. El grau de protecció d'impacte serà d'almenys un IK10. El grau de penetració serà com a mínim de IP-2X. El tancament de la tapa es realitzarà mitjançant quatre cargols de cap Allen d'acer inoxidable A2 de M8x16. Les entrades de l'arqueta previstes per a tubs estaran dissenyades de tal forma que eviten l'entrada de formigó després de la instal·lació del tub. El nivell d'aïllament elèctric serà d'almenys 18KV/mm. El color serà gris fosc RAL7030. L'arqueta serà un calaix desplegable prefabricat en material termoplàstic amb allotjaments per a quatre tubs en cadascuna de les seues cares i d'almenys, 90, 110 i 160 mm de diàmetre, que garantisquen la cota mínima de 0,4 al nivell del sòl d'acord amb el REBT. El calaix disposarà d'un fons de drenatge amb orificis no superiors a 5 mm de diàmetre. Així mateix es trobaran també altres orificis de 20mm de diàmetre, per a la col·locació de les piques de presa de terra.

—Les arquetes utilitzades per a realitzar girs a 90º o similars seran de les mateixes característiques que les utilitzades per a alimentar els punts de llum

Connexió de terra:

—Totes les instal·lacions, siga quin siga el material de les columnes o bàculs, disposaran d'aquesta instal·lació.

—La connexió de terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terra comuna per a totes les línies que partisquen del mateix quadre de mesura, comandament i protecció que correrà a càrrec d'un elèctrode compost per un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de cu que discorrerà per l'interior del tub acompanyant al o als circuits al llarg de tot el traçat de l'enllumenat públic. A aquest cable se li connectaran piquetes de 1,5m de cu en posició vertical 14mm de diàmetre com a mínim. Es clavarà una piqueta per cada 3 suports de lluminària com a mínim.

—L'enllaç de l'elèctrode de connexió de terra amb cada suport de lluminària es realitzarà mitjançant cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de cu en l'interior de l'arqueta corresponent.”

XII. En data 23 de febrer de 2009, el tècnic de Medi Ambient municipal, el Sr. XXX, informe sobre el projecte d'urbanització que integra l'alternativa tècnica proposada per UMA:

“Exposició de fets

Des del Departament d'Urbanisme se sol·licita un informe sobre el projecte d'urbanització del PECAD-2 proposat per UMA, sobre el qual s'emet el següent:

Proposta de projecte

El projecte presentat proposa la implantació d'una zona enjardinada compostes per:

—Alineació pròxima a la façana dels habitatges composta per 10 exemplars de morera blanca, proveïts d'escocells.

—Cinc parterres de 5x3m compost de gespa i flors ornamentals.

—Tretze jardineres model Dara amb plantes ornamentals sense la previsió de reg localitzat.

—Illa de contenidors soterrats,de característiques idèntiques als existents en el nucli urbà, situats en la façana de la plaça amb el carrer del Dr. Ferran.

Apreciacions al projecte

Alineacions

Vista la disposició dels exemplars d'arbrat d'alineació, no s'accepta la disposició proposada tan prop dels habitatges, a més, l'espècie proposada és totalment inadequada.

No obstant això la ubicació en lloc i en nombre, tal com s'estableix en el plànol de planta general redactat pels serveis tècnics municipals de data novembre de 2008.

A més, la varietat de morera blanca haurà de ser la fruitless.

Vista la possibilitat que s'incloga una instal·lació d'estacionament de vehicles, els murs de contenció haurien de preveure els efectes dels sistemes radiculars sobre els paraments de contenció i impermeabilització.

Els escocells haurien d'anar prevists d'un sistema de paviment drenant decoratiu en lloc de peces metàl·liques. El color de l'inert es consensuarà amb els servei tècnics municipals, d'acord amb la tonalitat del paviment de la plaça.

El tal cas es preveurà la incorporació de paviment drenant per a farciment d'escocells, realitzat amb una base composta de capa de grava 6/20 de 40mm d'espessor i morter compost d'àrids triturats, de color natural o tintat, de granulometria (4-7mm o 7-10mm) tractat, net i sec, lligat amb resina de tipus epoxi o similar en 40 mm d'espessor, amb capacitat de flexotracció de 23kp/cn2, capacitat de compressió 40kp/cm2 i una capacitat drenant de 800/m2/min, incorporant protectors contràctil amb elastòmers EPDM i SBR per a absorbir el creixement del tronc.

En tot cas es preveurà un volum per al sistema radicular dels exemplars d'alineació d'1m3, amb l'aportació de matèria orgànica a més d'un fertilitzant d'alliberament lent.

Jardineres

No es considera apropiada la instal·lació de jardineres pel seu alt cost de manteniment i sensibilitat als actes vandàlics, màximament si no s'ha previst un sistema de reg localitzat automatitzat.

Per tant es recomana la seua eliminació del projecte d'urbanització. En cas de necessitar elements per evitar l'estacionament de vehicles s'hauria de recórrer a la instal·lació de bol·lards autoritzats.

Illa de contenidors soterrats

L'illa de contenidors soterrats se situarà en la façana de la plaça, en tot cas en el costat dret del sentit de circulació, i de la forma més pròxima i seguint el traçat de la línia de calçada.

S'inclourà en la instal·lació de l'illa el proveïment elèctric i una línia de bol·lards (mínim 5) d'altura màxima de 50 cm, en la part de la calçada.

La instal·lació definitiva i la seua forma d'execució es consensuarà amb els serveis tècnics.

Parterres

Vista la línia seguida per aquest Ajuntament referent a la implantació de jardineria basat en criteris de xerojardineria o de baixa demanda hídrica, es recomana desestimar la implantació de zones de gespa o espècies d'alta demanda hídrica.

Per tant es proposa la realització de parterres, vorejats amb marc de fusta natural de 30 x15 cm, certificada en origen FSC i tractada convenientment per a la resistència contra la humitat i UV.

La vegetació a implantar serà de l'espècie libertia peregrinans com a espècie entapissadora amb una densitat de plantació d'entre 100 i 150 plantes per m2, incloent a més un o dos exemplars per parterre de margalló amb una altura mínima de estípit de 60cm.

El parterre es dotarà d'una cobertura de 40 mm de grava rentada en la seua superfície, a més de reg localitzat per difusió de total cobertura.

S'haurà de garantir un correcte drenatge per percolació profunda a terreny natural o, en cas de no disposar-ne, mitjançant drenatge previst de canonades de material porós de recollida i lliurament a sanejament. El sistema de drenatge anirà recobert de grava rentada.

Reg

Es dotarà de reg localitzat totes les zones enjardinades (parterres i alineacions), desplaçant el punt de connexió a la xarxa a l'instant més pròxim possible a la canonada de servei, a fi d'afavorir la connexió futura a la xarxa separativa d'aigües depurades.

Es dotarà de programador maniobrat per estació automàtica proveïda de sensor d'humitat, dels quals s'instal·larà una unitat en cadascun dels parterres. La freqüència de regs dependrà del senyal emès pels sensors.

Les arquetes de reg i auxiliars, haurien d'instal·lar-se fora de les zones enjardinades, preferint zones de vials.

Les infraestructures visibles que requerisquen aquests serveis se situaran fora de la zones de la zona enjardinades (tapes d'embornal, arquetes, pous, etc...).

Mobiliari urbà amb fusta

Tot el mobiliari que s'incorpore haurà de comptar amb la certificació de producció en origen pel FCS, en el qual s'aportarà un altre dels identificatius incorporats al mobiliari de tots aquells documents que certifiquen la cadena de custòdia.

Condicions complementàries i no previstes en aquest informe

De forma complementària i en allò no previst en aquest informe s'aplicarà de forma obligatòria el compliment de les Normes Tècniques de Jardineria (NTJ)

Garanties del material vegetal aportat

Tot el material vegetal quedarà sotmès a un termini de garantia d'èxit d'arrelament a un termini mínim d'un any.”

XIII. Mitjançant Decret del tinent d'alcalde d'Urbanisme, de data 2 de març de 2009, i a proposta de la Mesa de Contractació, es determina que el document de planejament integrant de l'alternativa tècnica proposat per UMA compleix amb els criteris urbanístics i territorials establits en les bases que regulen la convocatòria i ha superat la puntuació mínima fixada allí per a poder optar a l'adjudicació del programa, i es fixa dia i hora per a l'obertura de la proposició juridicoeconòmica.

XIV. En data 6 de març de 2009 es va procedir davant el secretari de la corporació, en acte públic, a l'obertura del sobre núm. 3, que conté la proposició juridicoeconòmica integrant de la proposta formulada per UMA.

XV. En data 21 d'abril de 2009, l'arquitecte municipal emet un informe de valoració de la proposició juridicoeconòmica, pronunciant-se en els següents termes:

“S'ha procedit a l'obertura del sobre que conté la proposició juridicoeconòmica del Programa d'Actuació Integrada de l'Àrea Especial – 2, PECAD-2 del PGOU.

La proposició conté els documents necessaris per a realitzar l'avaluació del cost d'execució del Programa, així com els relatius a la modalitat de pagament i magnituds d'aquest.

A la vista de tot això, es procedeix a realitzar l'anàlisi d'aquests documents, avaluant les magnituds de cost d'obra i despeses annexos, així com els valors establits en la proposició per a l'estimació dels coeficients de bescanvi.

De la col·laboració o suport dels propietaris

L'urbanitzador manifesta que si bé no és propietari de cap parcel·la en l'àmbit d'actuació, manté bona relació amb la Fundació Compte Fibla, propietària d'aquest, i està pendent la ratificació d'una oferta d'explotació.

No obstant això, no figura cap document en l'expedient que avale aquesta relació amb el propietari. És més, en l'annex IV de la proposició apareix el propietari de l'àmbit del PECAD, és a dir, la Fundació Compte Fibla, com a propietaris que no han recepcionat el burofax d'avís remès per l'aspirant a urbanitzador.

Dels costos d'urbanització

S'ha procedit a l'anàlisi dels costos del projecte d'obres d'urbanització. Aquest ascendeix a la quantitat de 484.415,97 €. IVA inclòs. Realitzada una anàlisi de les principals partides del projecte, aquest resulta d'acord amb els preus de mercat. El projecte estableix una partida de pedra natural flamejada d'espessor entre 3cm i 4cm. El preu establit en projecte resulta adequat per a pedra d'espessor de quatre centímetres, per la qual cosa no podran utilitzar-se espessors inferiors.

Les partides que no s'hagueren inclòs en el projecte i hagueren hagut de ser-ho haurien de ser sufragades per l'urbanizador sense possibilitat de repercussió sobre els propietaris. No així les partides que s'imposen com millora que no hagueren pogut ser prevista, que sí podran incorporar-se al pressupost a repartir.

En relació amb els percentatges de despeses i benefici de l'urbanitzador aplicats, es consideren correctes.

En relació amb els honoraris aplicats als diferents documents, aquests es troben acords amb els barems dels col·legis oficials.

Del coeficient de bescanvi i valors de sòl aplicats.

No es considera com element baremable en les bases de programació.

Baremació de la proposició juridicoeconòmica.

Importe total de càrregues a repercutir

5,25 punts

Coeficient de bescanvi

-

Major percentatge de terrenys propis o d'associats que quedaran afectes en el Registre de la Propietat al compliment de les obligacions especials d'edificació.

0,00 punts

Percentatge de propietat disposada a assumir o col·laborar en l'execució del programa.

0,00 punts

Menor percentatge d'aprofitament que haja de ser posat a disposició de l'urbanitzador com retribució de tercers amb què no tinga contracte suficient.

5,62 punts

L'urbanitzador no aporta terrenys que garantisquen l'obra urbanitzadora. Proposa un coeficient de bescanvi en relació amb aquells propietaris que preferisquen aquesta opció. Aquest coeficient, no valorable com a tal, sí que es troba valorat en la taula de baremació en funció del menor percentatge d'aprofitament que ha ser posat a la disposició de l'urbanitzador com a retribució de tercers. Com no existeix contracte suficient amb cap dels propietaris, el percentatge d'aprofitament es baremarà en funció de la totalitat de l'aprofitament, combinant el coeficient de bescanvi amb el percentatge de propietat. En aquest cas, ja que el coeficient de bescanvi és del 13,6054%, sobre la totalitat del sòl, això equival proporcionalment a 5,62 punts sobre els 6,50 punts possibles.

Per tant, l'urbanitzador obté una puntuació de 10,87 punts, sobre els 30 possibles. Aquesta puntuació no és comparable amb altres proposicions, en ser l'única presentada, i les bases de programació no estableixen llindars mínims. Per tant, ES PROPOSA L'ADJUDICACIÓ DE LA CONDICIÓ D'URBANITZADOR A UMA GESTIÓN INTEGRAL DE CONSTRUCCIÓN Y PROMOCIÓN CV, SL.

L'urbanitzador ha proposat un calendari de pagaments en la seua proposta juridicoeconòmica. Aquest calendari de pagaments no constitueix un element a establir en el contracte, ja que aquest calendari haurà de figurar en el projecte de reparcel·lació o, si escau, en la memòria i compte detallat de quotes d'urbanització i contribucions especials, de la qual haurà de donar-se audiència als afectats.

Igualment, l'urbanitzador ha proposat un repartiment de costos d'urbanització basat en el percentatge d'ocupació que l'àmbit del carrer de les Moreres i l'àmbit del PRI tenen respecte de la total superfície. Aquesta forma de repartir el cost no es considera adequada, ja que, com es comenta en el punt següent, la urbanització del carrer de les Moreres ha de fer-se per contribucions especials, mentre que l'obra d'urbanització de l'àmbit del PRI2 ha de fer-se mitjançant quotes d'urbanització. Per tant, haurà de desglossar-se el cost del projecte en dos fases: la corresponent al carrer de les Moreres, que serà sufragada mitjançant contribucions especials; i la de la de l'àmbit estricte del PRI2, que se sufragarà mitjançant quotes d'urbanització. La memòria i compte detallat de quotes i contribucions especials haurà de desglossar aquest cost i aplicar la quota individualitzada a cada propietari en funció del criteri establit.

D'altra banda, l'urbanitzador haurà de proposar una ordenança d'aplicació de quotes d'urbanització per contribucions especials per a la seua imposició sobre els propietaris aliens al programa que es troben inclosos en l'àmbit afectat pel carrer de les Moreres, de necessària execució al costat de l'àmbit del PECAD núm. 2, d'acord amb l'establit pel Ple de la corporació en l'estimació de l'alternativa tècnica.

S'inclouen com annexos les consideracions sobre el Programa, el PRI i el projecte d'urbanització que es van establir en l'informe de baremació de l'alternativa tècnica per a la seua aportació en el document refós.

S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'Àrea Especial PECAD 2, amb els següents condicionaments:

Haurà de corregir-se el plànol d'alineacions, mantenint els plànols de façana del carrer de les Moreres i Riu en el tram en el qual la nova edificació se situa en confrontament amb les façanes existents.

Haurà d'indicar-se en la documentació gràfica del Pla els elements determinants de l'espai de subsòl públic en el qual s'implantarà l'aparcament (nombre de plantes, límit de l'ocupació, profunditat de la finca...). S'indicarà que aquesta finca pertanyerà a l'administració amb caràcter patrimonial.

Haurà de mantenir-se la façana de l'antic edifici existent al c. del Rei En Jaume.

La reserva per a habitatges protegits ascendeix al percentatge de l'11,21%, el sostre residencial i l'espai destinat a usos socioculturals és del 20,18% de la totalitat del sostre sobre rasant.

El Pla de Reforma Interior no pot ser aprovat, ja que hauria d'haver-se tramitat conjuntament l'estudi d'integració paisatgística (article 48, Decret 120/2006, d'11 d'agost, del Consell de la GV).

S'INFORMA FAVORABLEMENT, igualment, el projecte d'urbanització, amb els condicionaments establits en l'annex-informe dels serveis d'enginyeria municipals. A més, l'àmbit de la urbanització haurà d'estendre's fins al c. del Crist de la Mar.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades haurà d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva.

Per tant, S'INFORMA FAVORABLEMENT l'ESTUDI D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA, condicionat a la instal·lació d'una lona plàstica perforada en l'estructura de manteniment de la façana del c. del Rei En Jaume, que haurà de mantenir-se, amb una estimació de cost de 3.260€.”

I. En data 4 de maig de 2009, el TAG d'Urbanisme d'aquest Ajuntament emet el següent informe:

“(...)

Proposta

Primer.- Adjudicar la condició d'urbanitzador a la mercantil UMA GESTIÓN INTEGRAL DE CONSTRUCCIÓN Y PROMOCIÓN CV, SL., NIF: B-12.608.493, i domicili a l'efecte de notificacions a l'av. del Papa Luna 32 baix 1 (Partida de les Solades 790) de Benicarló.

Segon.- De conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores de data 21/04/09, l'urbanitzador ha proposat un calendari de pagaments en la seua proposta juridicoeconòmica. Aquest calendari de pagaments no constitueix un element a establir en el contracte, ja que aquest calendari haurà de figurar en el projecte de reparcel·lació o, si escau, en la memòria i compte detallat de quotes d'urbanització i contribucions especials, de la qual haurà de donar-se audiència als afectats.

Igualment, l'urbanitzador ha proposat un repartiment de costos d'urbanització basat en el percentatge d'ocupació que l'àmbit del carrer de les Moreres i l'àmbit del PRI tenen respecte de la total superfície. Aquesta forma de repartir el cost no es considera adequada, ja que, com es comenta en el punt següent, la urbanització del carrer de les Moreres ha de fer-se per contribucions especials, mentre que l'obra d'urbanització de l'àmbit del PRI2 ha de fer-se mitjançant quotes d'urbanització.

Per tant, haurà de desglossar-se el cost del projecte en dos fases: la corresponent al carrer de les Moreres, que serà sufragada mitjançant contribucions especials; i la de la de l'àmbit estricte del PRI2, que se sufragarà mitjançant quotes d'urbanització. La memòria i el compte detallat de quotes i contribucions especials haurà de desglossar aquest cost i aplicar la quota individualitzada a cada propietari en funció del criteri establit.

D'altra banda, l'urbanitzador haurà de proposar una ordenança d'aplicació de quotes d'urbanització per contribucions especials per a la seua imposició sobre els propietaris aliens al programa que es troben inclosos en l'àmbit afectat pel carrer de les Moreres, de necessària execució al costat de l'àmbit del PECAD núm. 2, d'acord amb l'establit pel Ple de la corporació en l'estimació de l'alternativa tècnica.

S'accepten les consideracions (que figuren com a annexos a l'informe citat de data 21/04/09, de l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, sobre el Programa, el PRI i el projecte d'urbanització que es van establir en l'informe de baremació de l'alternativa tècnica per a la seua aportació en el document refós.

Tercer.- Aprovar el PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'Àrea Especial PECAD 2, amb els següents condicionaments:

—Haurà de corregir-se el plànol d'alineacions, mantenint els plànols de façana del carrer de les Moreres i del Riu en el tram en el qual la nova edificació se situa en confrontament amb les façanes existents.

—Haurà d'indicar-se en la documentació gràfica del Pla els elements determinants de l'espai de subsòl públic en el qual s'implantarà l'aparcament (nombre de plantes, límit de l'ocupació, profunditat de la finca,...) S'indicarà que aquesta finca pertanyerà a l'administració amb caràcter patrimonial.

—Haurà de mantenir-se la façana de l'antic edifici existent en la calle Rei En Jaume.

—La reserva per a habitatges protegits ascendeix al percentatge de l'11,21%, el sostre residencial i l'espai destinat a usos soci-culturals és del 20,18% de la totalitat del sostre sobre rasant.

Quart.- Aprovar el projecte d'urbanització, amb els condicionaments establits en l'annex-informe dels serveis d'enginyeria municipals. A més, l'àmbit de la urbanització haurà d'estendre's fins al c. del Crist de la Mar.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades haurà d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva.

Cinquè.- Aprovar l'estudi d'integració paisatgística, condicionat a la instal·lació d'una lona plàstica perforada en l'estructura de manteniment de la façana del c. del Rei En Jaume, que haurà de mantenir-se, amb una estimació de cost de 3.260€.”

II. A continuació, se sotmeten a debat de la Mesa de Contractació els informes emesos pels serveis tècnics municipals, amb les següents intervencions:

El Sr. Utiliano Martínez manifesta que existeix un acord del Ple pel qual es decidia que l'Ajuntament havia d'assumir el cost complet de la urbanització del c. de les Moreres, per la qual cosa no haurien de girar-se contribucions especials als veïns d'aquest carrer.

El secretari manifesta que no està segur que existisca un acord plenari, però que sí es va debatre en el seu moment eixa qüestió i que es va arribar a eixa conclusió.

El viceinterventor indica que no existeix consignació pressupostària per a assumir eixa despesa.

El Sr. Antonio Cuenca manifesta que l'Ajuntament no està en condicions d'assumir el cost total d'eixa urbanització i que, si així es fera, podria trobar-se en la situació que li tocara assumir totes les reurbanitzacions dels carrers de la ciutat.

El Sr. Utiliano Martínez indica que existeix un greuge comparatiu amb altres reurbanitzacions, com la del c. del Crist de la Mar.

El Sr. José Luis Guzmán manifesta que la seua postura és que s'hauria d'assumir la urbanització d'aquest carrer, però deixant clar que a partir d'aquest moment s'aplicaran contribucions especials per a la reurbanització d'altres carrers de la ciutat.

Sotmesa a votació la proposta del Sr. José Luis Guzmán, s'acorda per unanimitat proposar que siga l'Ajuntament de Benicarló el que assumisca el cost de reurbanització del c. dels Moreres, per considerar que aquesta via ha comptat des de sempre amb una afluència de tràfic intensa i que, per tant, ha patit més desperfectes per l'ús que altres vies de la ciutat. No obstant això, haurà de fer-se constar expressament que aquest cas constitueix una excepció i que, a partir d'ara, la resta de reurbanitzacions dels carrers de Benicarló haurà de sufragar-se mitjançant contribucions especials.

Fonaments de dret

I. Vist que s'ha seguit el procediment previst en els articles 130 i següents de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i concordants del Decret 67/2006, de 12 de juny, que aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, per a l'aprovació i adjudicació per a la seua gestió indirecta de programes d'actuació integrada.

II. D'acord amb el previst en les bases particulars que regulen el concurs per a l'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del PRI-2, antic Àrea Especial 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, aprovades pel Ple de la corporació en data 22 de febrer de 2007.

III. D'acord amb el previst en les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada, mitjançant gestió indirecta, en el municipi de Benicarló, aprovades pel Ple de la corporació en data 29 de març de 2006.

IV. D'acord amb el previst en l'art. 137 de Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana és competent per a l'aprovació i adjudicació del programa d'actuació integrada, el Ple de la corporació.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. Aprovar la proposta de Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del PRI-2, antic Àrea Especial 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, presentada en data 18 d'octubre de 2007 (registre d'entrada núm. 16.909), pel Sr. XXX, en representació d'UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL, l'alternativa tècnica, la qual s'integra de memòria, pla de reforma interior i projecte d'urbanització, amb la introducció de les següents modificacions resultants dels informes emesos pels serveis tècnics municipals:

a) Quant al pla de reforma interior:

—Haurà de corregir-se el plànol d'alineacions, mantenint els plànols de façana del carrer de les Moreres i del Riu en el tram en el qual la nova edificació se situa en confrontament amb les façanes existents.

Haurà d'indicar-se en la documentació gràfica del pla els elements determinants de l'espai de subsòl públic en el qual s'implantarà l'aparcament (nombre de plantes, límit de l'ocupació, profunditat de la finca...). S'indicarà que aquesta finca pertanyerà a l'administració amb caràcter patrimonial.

—Haurà de mantenir-se la façana de l'antic edifici existent al c. del Rei En Jaume.

—La reserva per a habitatges protegits ascendeix al percentatge de l'11,21%, el sostre residencial i l'espai destinat a usos socioculturals és del 20,18% de la totalitat del sostre sobre rasant.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades, l'urbanitzador haurà d'aportar un document refós i visat, en un termini màxim de dos mesos des de la notificació del present acord.

b) Quant al projecte d'urbanització, ha de modificar-se d'acord amb l'informat pels enginyers tècnics municipals i pel tècnic de Medi Ambient, en dates 20 i 23 de febrer, respectivament. A més, l'àmbit de la urbanització haurà d'estendre's fins al c. del Crist de la Mar.

Quant a l'estudi d'integració paisatgística que acompanya el projecte d'urbanització, es modifica incorporant la previsió de la instal·lació d'una lona plàstica perforada en l'estructura de manteniment de la façana del c. del Rei En Jaume, que haurà de mantenir-se, amb una estimació de cost de 3.260€.

Una vegada resoltes les deficiències esmentades, l'urbanitzador haurà d'aportar un document refós i visat per a entendre's aprovat definitivament, en un termini màxim de dos mesos des de la notificació del present acord.

c) Quant a la proposició juridicoeconòmica:

El calendari de pagaments proposat no constitueix un element a establir en el contracte, ja que aquest calendari haurà de figurar en el projecte de reparcel·lació o, si escau, en la memòria i compte detallat de quotes d'urbanització, de la qual haurà de donar-se audiència als afectats.

Igualment, l'urbanizador ha proposat un repartiment de costos d'urbanització basat en el percentatge d'ocupació que l'àmbit del carrer de les Moreres i l'àmbit del PRI tenen respecte de la total superfície. Aquesta forma de repartir el cost no es considera adequada, ja que la urbanització del carrer de les Moreres hauria de fer-se per contribucions especials, mentre que l'obra d'urbanització de l'àmbit del PRI2 ha de fer-se mitjançant quotes d'urbanització. Per tant, haurà de desglossar-se el cost del projecte en dos fases: la corresponent al carrer de les Moreres i la de la de l'àmbit estricte del PRI2. Aquesta última se sufragarà mitjançant quotes d'urbanització.

Quant a la urbanització de la c. dels Moreres, serà l'Ajuntament de Benicarló el que assumisca l'import d'aquelles contribucions especials que correspondrien als propietaris de parcel·les incloses en l'àmbit de PAI, per considerar que aquesta via ha comptat des de sempre amb una afluència de tràfic intensa i, per tant, ha patit més desperfectes per l'ús que altres vies de la ciutat. No obstant això, es fa constar expressament, que aquest cas constitueix una excepció, i que en tot cas, les reurbanitzacions dels carrers de Benicarló han de sufragar-se mitjançant contribucions especials.

Segon. Estimar i desestimar les al·legacions formulades durant la seua exposició pública, a l'alternativa tècnica del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del PRI-2, antic Àrea Especial 2 (PECAD-2) del PGOU de Benicarló, proposada per la mercantil UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL, pels fonaments exposats per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, en els seus informes de dates 13 de maig de 2008 i 23 de febrer de 2009.

Tercer. Adjudicar la condició d'agent urbanitzador per a la gestió indirecta del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la Unitat d'Execució núm. 6 del Pla General d'Ordenació Urbana, a la mercantil UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL, amb CIF B 12608493, i domicili a l'efecte de notificacions a l'av. del Papa Luna 32 sota 1 (Partida de les Solades 790) de Benicarló.

Quart. Requerir a UMA, Gestión Integral de Construcción y Promoción CV, SL, perquè, amb anterioritat a la formalització del contracte, acredite la constitució de la garantia definitiva, en la forma i quantia que s'estableixen en les bases reguladores del programa, d'acord amb el previst en l'art. 138 de la LUV.

Cinqué. Traslladar aquest acord a la Conselleria competent en Urbanisme i ordenar la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, a l'efecte de la seua entrada en vigor (art. 104 LUV).

Sisé. Ordenar la inserció d'un anunci donant compte de l'adopció del present acord al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, en el Diari Oficial de la Unió Europea i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Seté. Notificar el present acord als interessats, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els citats terminis es computaran des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent.»

PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA EL PLA ESPECIAL PER A LA CONCRECIÓ DL'ALINEACIONS A L'AV. DE LES CORTS VALENCIANES I MILLORA DELS ACCESSOS A LA ZONA DOCENT DE L'IES RAMON CID DE BENICARLÓ.- Vist el Pla Especial de concreció d'alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, redactat pels serveis tècnics municipals al gener 2009, i al qual s'adjunta l'estudi d'impacte ambiental i l'estudi d'integració Paisatgística, redactats pel Sr. XXX, a l'abril de 2009, per encàrrec de l'Ajuntament de Benicarló.

De conformitat amb el previst en l'art. 96, en relació amb l'art. 83 i 100.2, de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

De conformitat amb el Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental de Projectes.

De conformitat amb el Decret 120/2006, d'11 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana.

D'acord amb el previst en els art. 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per tretze vots a favor i set abstencions —representants del grup municipal socialista—, acorda:

Primer.- Sotmetre al tràmit d'informació pública durant un termini de 30 dies hàbils el Pla especial de concreció d'alineacions de l'avinguda de les Corts Valencianes i millora d'accessos a la zona docent IES Ramón Cid de Benicarló, redactat pels serveis tècnics municipals al gener 2009, i al qual s'adjunta l'estudi d'impacte ambiental i l'estudi d'integració paisatgística, redactats pel Sr. XXX, a l'abril de 2009, per encàrrec de l'Ajuntament de Benicarló.

A aquest efecte, s'inserirà el corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, i en un diari no oficial d'àmplia difusió en la localitat. El termini d'informació pública començarà a contar-se a partir de l'endemà de la publicació de l'anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Durant aquest termini, els documents es trobaran dipositats, per a la seua consulta pública, en el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (pg. de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis), de dilluns a divendres, de 9.00 h a 14.00 h, i en el web www.ajuntamentdebenicarlo.org, i les persones interessades podran formular les al·legacions que estimen convenients.

Segon.- Contra aquest acte administratiu de tràmit, no escau interposar cap recurs, sense perjudici que la seua oposició puga al·legar-se per a la seua consideració en l'acord que pose fi al procediment.

PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA EL PROJECTE D'EXPROPIACIÓ FORÇOSA PER TAXACIÓ CONJUNTA DE TERRENYS AFECTATS PER L'EXECUCIÓ D'UNA EDAR A LA PARTIDA DE VILAPERDIG DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació el següent informe proposta de la tècnica de gestió d'Urbanisme de data 15 de maig de 2009:

Exposició de fets

I. Mitjançant un acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, que va tindre lloc en data 25 de setembre de 2008, es va aprovar, amb caràcter provisional, el Pla especial de reserva de sòl per a implantar equipament infraestructura-servei urbà, consistent en la instal·lació d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), a la partida de Vilaperdig de Benicarló, redactat pels Serveis Tècnics Municipals a l'abril de 2008 i modificat per aquests serveis tècnics al setembre de 2008, després de la valoració d'al·legacions presentades durant el tràmit d'exposició pública.

II. La Comissió Territorial d'Urbanisme de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, va acordar en data 15 de desembre de 2008, l'aprovació definitiva d'aquest Pla Especial (BOP de Castelló de 6 de gener de 2009).

III.A l'abril de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, va redactar el Projecte d'expropiació del conjunt de parcel·les dotacionals afectades per la implantació d'una EDAR a la partida de Vilaperdig de Benicarló, per a la seua tramitació pel procediment de taxació conjunta, a l'efecte de l'adquisició dels terrenys necessaris per a executar aquesta instal·lació.

Fonaments de dret

I. L'art. 109 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, estableix que l'aprovació dels plans i programes implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels béns, els drets i els interessos patrimonials legítims que siguen necessaris per a la seua execució, per a l'expropiació o imposició de servituds.

II. El Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat per Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, estableix en el seu article 432.1.a) que un dels supòsits en els quals procedeix l'expropiació forçosa és que les Administracions Públiques puguen executar dotacions públiques pertanyents a la xarxa primària o secundària. L'art. 433 d'aquest reglament, detalla els requisits de l'expropiació forçosa als quals s'ajusta la present actuació.

III. L'article 434 del mateix Reglament estableix el procediment de taxació conjunta. El citat article 434 fa referència en tots i cadascuna de les fases del procediment que estableix a l'administració expropiant, per la qual cosa l'aprovació del projecte d'expropiació resulta ser de competència municipal en ser l'Ajuntament l'administració que expropia.

IV. Ha de considerar-se com normativa supletòria els articles 202 i següents del Reglament de Gestió Urbanística, aprovat per Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, així com, la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954 i el Decret de 26 d'abril de 1957, pel qual s'aprova el Reglament d'Expropiació Forçosa.

V. D'acord amb el previst en el Reial Decret 1093/1997, de 4 juliol, que aprova les normes complementàries al Reglament per a l'Execució de la Llei Hipotecària, sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

En conseqüència, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi ambient i per unanimitat dels assistents, la corporació acorda:

Primer. Aprovar inicialment el Projecte d'expropiació forçosa per taxació conjunta per a l'adquisició terrens afectats per la instal·lació d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) a la partida de Vilaperdig de Benicarló, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. XXX, a l'abril de 2009, i que inclou la següent relació de béns i drets l'expropiació dels quals es considera necessària per a l'execució del planejament vigent:

Finca 1.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 170.

Referència registral: Tom 893; llibre 229 de Benicarló, foli 27, finca 3.454, inscripció 8ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: Excavaciones Marzá, S.L.

Superfície a expropiar: 469 m2 de la finca abans descrita, que es destinaran a reserva viària de la xarxa primària.

Finca 2.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 171.

Referència registral: Tom 893; llibre 229 de Benicarló, foli 4, finca 7.609, inscripció 7ª

Tom 893; llibre 229 de Benicarló, foli 5, finca 7.610, inscripció 7ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: Escavaciones Marzá, S.L.

Superfície a expropiar: 6.475 m2 de la finca abans descrita, dels quals 5.526 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans i 949 m2 es destinaran a reserva viària de la xarxa primària.

Finca 3.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 173.

Referència registral: Tom 705; llibre 186 de Benicarló, foli 164, finca 19.116, inscripció 5ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: Escavaciones Marzá, S.L.

Superfície a expropiar: porció de 6.761 m2 de la finca abans descrita, que es destinaran a infraestructures i serveis urbans.

Finca 4.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 178.

Referència registral: Tom 705; llibre 186 de Benicarló, foli 166, finca 19.117, inscripció 5ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: Escavaciones Marzá, S.L.

Superfície a expropiar: porció de 3.456 m2 de la finca abans descrita, dels quals 678 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans i 2.778 m2 es destinaran a reserva viària de la xarxa primària.

Finca 5.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 180.

Referència registral: Tom 1820; llibre 511 de Benicarló, foli 211, finca 1.218, inscripció 5ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: SUMABE, S.L.

Superfície a expropiar: porció de 4.474 m2 de la finca abans descrita, dels quals 2.106 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans i 2.368 m2 es destinaran a reserva viària de la xarxa primària.

Finca 6.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 181.

Referència registral: tom 190, llibre 64 de Benicarló, foli 203, finca 7.855, inscripció 2ª

tom 32, llibre 11 de Benicarló, foli 21, finca 1.144, inscripció 4ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: XXX i XXX, en règim de guanys

Superfície a expropiar: porció de 9.615 m2 de la finca abans descrita, dels quals 9.152 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans i 463 m2 es destinaran a xarxa viària.

Finca 7.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 182.

Referència registral: tom 1272, llibre 334 de Benicarló, foli 221, finca 26.819, inscripció 1ª

Càrregues: servitud per raó de la seua procedència.

Propietari/ària: XXX, quant a 78/100 (78%) del ple domini, amb caràcter privatiu; XXX i XXX, cadascuna quant a 11/100 (11%) del ple domini, amb caràcter privatiu.

Superfície a expropiar: porció de 1.384 m2 de la finca abans descrita, dels quals 293 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans i 1.091 m2 es destinaran a xarxa viària.

Finca 8.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 189.

Referència registral: tom 1345, llibre 355 de Benicarló, foli 173, finca 10.215, inscripció 2ª

Càrregues: no consten

Propietari/ària: Borras Cots, S.L.

Superfície a expropiar: porció de 536 m2 de la finca abans descrita, que es destinaran a reserva viària de la xarxa primària.

Finca 9.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 190.

Referència registral: tom 118, llibre 39 de Benicarló, foli 214, finca 4.848, inscripció

Càrregues: no consten

Propietari/ària: XXX

Superfície a expropiar: porció de 14.793 m2 de la finca abans descrita, dels quals 9.001 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans, 3.915 m2 es destinaran a reserva viària de la xarxa primària, i 1.877 m2 es destinaran a xarxa viària.

Finca 10.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 191.

Referència registral: llibre 62 de Benicarló, foli 195, finca 7.608

Càrregues: no consten

Propietari/ària: XXX i XXX, en règim de guanys

Superfície a expropiar: porció de 1.717 m2 de la finca abans descrita, dels quals 1.283 m2 es destinaran a infraestructures i serveis urbans i 434 m2 es destinaran a xarxa viària.

Finca 11.-

Situació: partida de Vilaperdig

Referència cadastral: polígon 16, parcel·la 274.

Referència registral: no consta immatriculada

Càrregues: no consten

Propietari/ària: XXX, XXX, XXX, XXX, XXX i XXX, per sisenes i iguals parts indivises

Superfície a expropiar: porció de 319 m2 de la finca abans descrita que es destinaran a infraestructures i serveis urbans.

Segon. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, i en un dels diaris de major difusió en la província, perquè, durant el període de quinze dies, comptadors des de l'endemà de l'última de les citades publicacions, qualsevol persona interessada puga aportar per escrit les dades oportunes per a rectificar els possibles errors en la relació dels béns i drets afectats per l'expropiació, o bé que, per part dels titulars de drets afectats, es presenten al·legacions oposant-se, per raons de forma o de fons, a la necessitat d'ocupació.

Si no es presenten al·legacions en el termini establit en aquest dispositiu segon, la relació de béns i drets afectats del projecte d'expropiació s'entendrà aprovada definitivament, sense necessitat de nou acord. L'aprovació definitiva es farà pública mitjançant anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló.

Tercer. Notificar el present acord, juntament amb el respectiu full de valoració del preu just, a cadascun dels titulars de béns i drets afectats per l'expropiació, que disposaran d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació del present acord, per a acceptar la valoració municipal, o bé, rebutjar-la i formular-ne la pròpia.

En el cas que es rebutge la valoració formulada per l'Administració, aquesta traslladarà l'expedient al Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa perquè determine el preu just definitiu. El silenci de la persona interessada es considerarà com acceptació de la valoració fixada per l'Administració, entenent-se determinat definitivament el preu just.

Quart. Sol·licitar al Registre de la Propietat l'emissió de la corresponent certificació per la qual s'acredite el domini i càrregues de les finques afectades pel present procediment d'expropiació forçosa pel procediment de taxació conjunta, d'acord amb el previst en l'art. 22 del Reial decret 1093/1997, de 4 juliol, que aprova les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei Hipotecària, sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.

Contra el present acord, com acte administratiu de tràmit que no posa fi a la via administrativa, no escau interposar cap recurs.

PUNT 13é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'INICI DEL PROCEDIMENT PER A LA GESTIÓ DIRECTA DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER A L'OBERTURA I EXECUCIÓ DE LA URBANITZACIÓ DE L'AV. VALÈNCIA (TRAM ENTRE UE4 I AV. DE LES ILLES COLUMBRETES).-Se sotmet a consideració de la corporació la proposta d'inici del procediment per a la gestió directa del Programa d'Actuació Integrada per a l'obertura i execució de la urbanització de l'av. de València (tram entre UE4 i av. de les Illes Columbrets.

El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que va tindre lloc en data 26 de març de 1998, va acordar aprovar amb caràcter provisional el document d'homologació del PGOU en la partida de les Solades de Benicarló, que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló, en data 22 de juliol de 1998. Aquest document arreplegava les determinacions d'ordenació detallada del sòl urbà en la partida de les Solades.

Al febrer de 2002, l'Ajuntament de Benicarló va encarregar a l'enginyer de camins, el Sr. XXX, i a l'enginyer superior industrial, el Sr. XXX, la redacció del Projecte d'Urbanització de l'avinguda de València, que comprenia l'execució de la urbanització de dit vial complet, que comprèn el tram de sòl urbanitzable inclòs en el PAI OI de les Solades, aprovat pel Ple de la corporació en data 27 d'abril de 2000, el tram de sòl urbà, des de l'av. de les Illes Columbrets fins a l'O.I. núm.4 del PGOU, i el tram inclòs en aquesta OI 4 del PGOU de Benicarló.

Al febrer de 2009, els serveis tècnics municipals han redactat el Programa d'Actuació Integrada per a la gestió directa de l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. de les Illes Columbrets de Benicarló, integrat per la memòria, el projecte d'urbanització de l'avinguda València (febrer 2002), el projecte de reparcel·lació OI 1 Àrea reparcel·lable av. de València en sòl urbà, el compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització i l'Ordenança per a la imposició de cànon d'urbanització als propietaris de parcel·les no inclosos en l'àmbit d'actuació del PAI, però dins del seu àmbit d'influència.

Vist l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme, de data 15 de maig de 2009.

De conformitat amb el previst en els articles 117.3, 128, 152 i següents, 181 i següents, 42.2.c) i 189 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i art. concordants del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística.

De conformitat amb el previst en els articles 4, 22.2.d), 25, 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, així com, en l'article 56 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de les Disposicions Legals Vigents en Matèria de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Iniciar el procediment per a la gestió directa del Programa d'Actuació Integrada per a l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. dels Illes Columbrets de Benicarló. L'actuació es finançarà en la seua totalitat mitjançant la recaptació de les corresponents quotes i/o cànon d'urbanització. En previsió de possibles impagaments, la corporació municipal es compromet a preveure en el pressupost d'inversions un 10% del pressupost de l'actuació, a l'efecte del previst en l'art. 128 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

Segon. Sotmetre a informació pública el Programa d'Actuació Integrada per a la gestió directa de l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. dels Illes Columbrets de Benicarló, durant el termini d'un mes, comptador des de l'endemà a la publicació del corresponent anunci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, i integrat per:

Memòria,

Projecte d'urbanització de l'avinguda de València (febrer 2002),

Projecte de reparcel·lació OI1 Àrea reparcel·lable av. de València en sòl urbà,

Compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització, i

A aquest efecte, es publicaran anuncis en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en un periòdic d'àmplia difusió en el municipi, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Benicarló, i en el web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, fent-se constar la possibilitat de consultar els documents en les dependències d'Urbanisme d'aquest Ajuntament (pg. Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis), de 9.00 h a 14.00 h, així com, formular les al·legacions que estimen convenients. L'anunci haurà de fer referència expressa al règim de gestió directa adoptat per a l'actuació i, en conseqüència, a no haver lloc ni a la presentació d'alternatives tècniques ni proposicions juridicoeconòmiques.

Tercer. Aprovar inicialment l'ordenança d'ordenació i imposició d'un cànon d'urbanització als propietaris de parcel·les no inclosos en l'àmbit d'actuació del Programa d'Actuació Integrada per a la gestió directa de l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. dels Illes Columbrets de Benicarló, però dins del seu àmbit d'influència, i sotmetre aquesta ordenança al tràmit d'exposició al públic mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis municipal, en el web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org, en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i en un diari dels de major difusió en la província, durant el termini de trenta dies comptadors des de l'endemà a la publicació en el BOP, durant els quals els interessats podran examinar l'expedient i presentar les reclamacions que estimen oportunes.

Si no es presentaren reclamacions durant el termini establit a aquest efecte, s'entendrà definitivament aprovada aquesta ordenança.

Quart. Notificar formal i individualment aquesta resolució a les persones que consten com a titulars de drets afectats per l'actuació en el Registre del Cadastre Immobiliari.

PUNT 14é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 25.05.09 i l'informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposta, amb la baixa del Projecte 2305 Colector Marqués Benicarló i la baixa parcial dels projectes 0206 Ampliació Centre Social i 2906 Adeq. platges i recursos marítims, i un suplement de crèdit i crèdit extraordinari per l'import de les baixes, per a finançar determinats projectes.

Vista, igualment, la proposta de la cap d'Ingressos.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 3/2009, amb el següent detall:

  • Donar de baixa la totalitat del Projecte 2305 Col·lector Marquès Benicarló, amb un import de 90.456,42 euros, i donar de baixa parcial el Projecte 0206 Ampliació Centre Social, amb un import de 108.665,08 euros, i el Projecte 2906 Adeq. platges i recursos marítims, amb un import de 1.642,56 euros.

  • Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 93.555,53 euros i un crèdit extraordinari per import de 107.208,53 euros, finançats amb les baixes dels citats projectes, per a finançar els següents:

Suplement de crèdit:

Proj.

Descripció proj.

Import

2609

Adequació contres ensenyament

6.079,78

2109

Maquinària, instal·lac., utillatge

14.875,84

3206

Tancat Pavelló

8.808,10

2309

Camins rurals

19.376,64

3608

Sant Elm

44.415,17

Total

93.555,53

Crèdit extraordinari:

Proj.

Descripció proj.

Import

A Org. Autònoms Administratius

1.642,56

2709

Pintat Col. Marqués

30.000,00

2809

Maquinària Cementeri

43.303,66

2909

Instruments música

17.374,00

3009

Vies públiques

6.233,68

3109

Aire cond. Cambra Agrària

2.668,00

3209

Aire cond. Mercat

5.986,63

Total

107.208,53

Segon.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 15é.- Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

La corporació coneix la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 25.05.09 i l'informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, amb un suplement de crèdit per import de 104.295,00 euros i un crèdit extraordinari per import de 2.488,92 euros, finançats ambdós amb romanent líquid de Tresoreria per a despeses generals de l'exercici 2008. En aquest informe del viceinterventor es reitera l'exposat en els informes núm. 76/09 (Exp. I-001/09-HPLI) i núm. 95/09 (Exp. I-002/09-HPMP), quant a la necessitat de destinar 546.454,84 euros a l'amortització anticipada de les operacions de crèdit instrumentades mitjançant pòlisses de crèdit degut al fet que s'ha de disminuir els fons líquids.

Vist, igualment, la proposta de la cap d'Ingressos.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer.- Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 4/2009, amb el següent detall:

Modificar el pressupost de despeses amb un suplement de crèdit per import de 104.295,00 euros i un crèdit extraordinari per import de 2.488,92 euros, a les següents partides:

Crèdit extraordinari

Capítol IV. Transferències corrents 2.488,92

TOTAL 2.488,92

Suplement de crèdit

Capítol I. Despeses de personal 70.000,00

Capítol IV. Transferències corrents 34.295,00

TOTAL 104.295,00

El finançament d'aquesta modificació, que ascendeix a un total de 106.783,92 euros, es realitzarà amb romanent líquid de Tresoreria de l'exercici 2008 .

Segon.- Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer.- Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no entrarà en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart.- Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 16é.- Se sotmet a la consideració del Ple de la corporació moció del grup municipal socialista sobre la Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.

Pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, per tal de justificar la urgència de la moció presentada pel grup municipal socialista sobre la Llei de la Dependència. Al respecte indica el següent: «Nosaltres fent una reflexió sobre esta situació i sobre l'aplicació a la Comunitat Valenciana, però com eixe tema d'alguna manera ja l'havíem debatut, nosaltres la proposta la plantejàvem en una línia més localista i pensem que és important que una Llei que porta més de dos anys d'aplicació, que d'alguna manera forçara que les estructures que tenim a la Comunitat Valenciana i el suport que tenim a l'Ajuntament per part d'esta Conselleria, en estos temes bàsicament, que anara encaminada perquè tots els tràmits que s'han demostrat, tràmits burocràtics molt pesats i molt penosos que es feren més fàcils, que es feren més senzills, que el tema de les competències dels nostres serveis municipals es reforçaren. Pensem que no pot servir açò per a desarticular el sistema públic. El que no pot servir és perquè els recursos públics arriben a esquemes privats i nosaltres creiem que eixa temptació és fàcil. Està apuntant-se com a molt possible i creiem que, només reforçant els serveis socials públics municipals, tindrem a la llarga un sistema realment que, d'alguna manera, atenga totes les necessitats dels nostres ciutadans. Nosaltres creiem que és igual el control de les resolucions, que el procés individual d'atenció, que el seguiment d'eixe pla individual d'atenció, que això estiga en mans del sistema públic. Nosaltres acabem el raonament de la necessitat de la urgència d'este tema dient que el Consell Interterritorial de Serveis Socials, que d'alguna manera ha d'estructurar tots els grans objectius, doncs resulta que només s'ha reunit una vegada a la Comunitat Valenciana i després, lògicament, ens queixem que es perden recursos en el tema de l'aplicació de la Llei de Dependència. I és clar, tota la culpa Zapatero no la té. Vull dir, hi ha algunes coses que, potser, ens toque mirar ací a la Comunitat Valenciana i crec que una de les qüestions que, lògicament, esta Comunitat, sobre la que ha de reflexionar és sobre el tema del silenci administratiu negatiu, incongruent en una Llei com esta. Aleshores, nosaltres creiem que sí, que és urgent i és urgent perquè és molt important per als benicarlandos i benicarlandes que estan rebent o que han de rebre atenció, que tot això funcione cada dia millor. Per això, nosaltres hem presentat esta moció. No és una moció d'atac a una estructura, a una institució. Sí que creiem que és el moment de posar accents i reforçar en una determinada línia i no en la deriva, que en algunes vegades s'apunte. Gràcies.»

A continuació, l'alcalde pren la paraula per manifestar el següent: «Sr. Escuder. Natros en mocions d'este tipus sempre s'havia quedat que normalment passarien per la Junta de Portaveus. Vosté, esta moció la va presentar ahir a última hora del matí i nosaltrres la rebíem este matí. Com vosté bé ha dit, és una moció que afecta els serveis públics municipals i nosaltres és una moció que ens hem d'estudiar i hem de vore com es pot estructurar i com es pot fer. En estos moments, nosaltres, per suposat, havent-la rebut este matí, no hem tingut absolutament temps. No hem pogut encara tampoc, perquè avui tenia la regidora diversos actes del tema de discapacitat, i vosté pot parlar amb gent de Serveis Socials perquè l'aconsellen en això. Nosaltres volem estudiar-nos-la. És una qüestió que ens haguera agradat que vosté el dilluns, en la Junta de Portaveus, haguera portat, però és una qüestió d'estes que afecten moltíssim el seu funcionament, els Serveis Públics Municipals, en els Serveis Socials de Benicarló. Per part de la regidora, per suposat en l'acte que anirà, se l'ha d'estudiar, ha de vore com es pot fer i és una qüestió de, en les pròximes Juntes de Portaveus, asseure'ns, mirar-ho i portar-ho en el pròxim Ple, que és la nostra intenció, perquè en estos moments ni sabem ni hem tingut temps de vore-la. Com vosté comprendrà, havent-la presentat este matí a primera hora. Aleshores, nosaltres no anem a votar la urgència a favor. La portarem a la Comissió, la debatrem, esperarem també els informes de la regidora, que tinga en eixos moments i en el pròxim Ple es portarà la moció, si cal, per aprovar-la per tots els grups polítics, sempre que siga, sempre ho he dit, bo per a Benicarló.»

Sotmesa a votació la declaració de la urgència de la moció, és desestimada per nou vots a favor i onze en contra —representants del grup municipal popular—.

PUNT 17é.- Se sotmet a la consideració del Ple de la corporació moció del grup municipal socialista, sobre les mancances al Centre Municipal de Salut.

Pren la paraula el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, per tal de justificar la urgència de la moció presentada pel grup municipal socialista sobre les mancances al Centre Municipal de Salut: «Gràcies. Esta moció crec que sí que realment és urgent, el contingut per a nosaltres és preocupant. És preocupant saber si este estiu tindrem més metges, si hi haurà més dotació de personal sanitari, si des del punt de vista de la Conselleria el tema de les vacances estarà cobert, si vostés han fet gestions en eixe tema. Per una banda, eixa era una de les qüestions preocupants, perquè tots sabem que és el que passa a l'estiu a l'ambulatori i, evidentment, qui més ho sap són aquells que ho patixen, i, per una altra, en una segona qüestió, està el tema de l'ambulatori auxiliar. Per una banda, s'han fet unes manifestacions, per una altra, pareix que quedaven superades en una altra proposta. Per una banda, una proposta per tal de descongestionar el Centre de Salut, que ja es disposava del pla funcional, en cinc consultes, una sala polifuncional. Això és el que vosté ha declarat a la premsa i que podia estar en marxa abans de final d'any. Aleshores i que, fins i tot, van anar tècnics de sanitat a veure la idoneïtat. Nosaltres, atès que entenem la necessitat del segon Centre de Salut, diguem-li ambulatori auxiliar o posem-li el nom que siga, però la necessitat de descongestionar, que pareix que participem d'eixa necessitat de descongestionar l'ambulatori, és més que evident. Per tant, creiem, hem volgut presentar esta moció per tal de conéixer, de primera mà, què és el que està passant, en quina situació estan, quines gestions han fet vostés i, en definitiva, quin serà el servei sanitari que tindrem els benicarlandos este estiu, en primera instància i, de cara a l'any vinent, respecte de si això està en marxa o no està en marxa eixe ambulatori auxiliar.»

Replica l'alcalde dient: «Quant a esta segona urgència, tornem al mateix. És una urgència que també s'ha presentat esta matí. Torno a repetir que ens agradaria que fóra a les Juntes de Portaveus. Sí, per part d'este equip de govern, s'estan fent unes gestions. Sí s'estan demanant els metges per al consultori auxiliar. Sí, nosaltres esperem uns resultats, però també sàpiga que estem negociant unes qüestions, en estos moments, amb la Conselleria i, damunt, els enviem una moció, ens diran: “Que vostés estan tontos o com estan ?”. Aleshores, esperem a vore eixe punt i nosaltres, Sr. Escuder, ho dic clarament, quant a esta moció, si els resultats no són els esperats, ens agradaria, fins i tot, fer-la conjunta, en el seu moment. Però, deixe'ns ja que estem fent les gestions, en estos moments, i no enviem una moció per davant perquè, si damunt que estem parlant, enviem una moció, ens diran que què estem fent ací, a l'Ajuntament. Aleshores, esperem els resultats i una vegada tinguem els resultats, si són bons o són roïns, fins i tot, estem disposats, com a grup polític municipal popular, a presentar-la conjuntament.»

Sotmesa la declaració d'urgència a votació, es desestimada per nou vots a favor i onze en contra —representants del grup municipal popular—.

PART DE CONTROL

PUNT 18é.- DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 D'ABRIL DE 2009 AL 15 DE MAIG DE 2009.-Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la coporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia i tinències d'Alcaldia delegades dictats des del 16 d'abril de 2009 al 15 de maig de 2009. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 19é.- PRECS I PREGUNTES.-

Pren la paraula, en primer lloc, el Sr. Escuder Arín, portaveu del grup municipal socialista, per fer les següents preguntes, dient que encara que moltes vegades siga reiteratiu, però les preguntes anaven sobre temes que, de tant en tant, semblen absolutament parats i el temps i els terminis corren:

Primera.- Com estan les obres i les gestions per al Centre de Dia?

Segona.- S'ha firmat el conveni amb la Fundació Bancaixa en el tema de l'Escola 0-3 anys, tot pensant que es va parlar en algun moment que iniciaríem el curs 2009-2010.

Tercera.- Vosté ha manifestat alguns problemes tècnics en el tema dels terrenys on anirà el parc de bombers i nosaltres voldríem saber exactament què és el que passa, perquè no cal dir que a cap benicarlando se li escapa que la zona és inundable i ben inundable.

Tercera.- I la última que jo li plantejaré és si ha decidit el Sr. Fabra si ens dóna l'Escola Oficial d'Idiomes o ens dóna l'ambulatori, alguna cosa, si ens dóna alguna cosa i la pregunta és, en cas afirmatiu, on pensen ubicar-la?

La Sra. Bel Salvador, representant del grup municipal socialista, continua dient: «Gràcies. La meua pregunta és, quan pensen posar les platges en marxa? Avui mateix, les passarel·les, encara no hi ha cap de ficada i, de rentapeus, en funcione un. Avui mateix han estat els deficients a la platja i s'han hagut d'arrossegar entre tres persones per a poder-los portar a la vora la mar. Quan pensen condicionar estes platges? A on s'ha quedat aquella eufòria, quan va entrar la regidora a este Ajuntament, que tot aniria millor del que funcionava abans? Els banys encara no estan, els banyistes s'estan queixant, em podrien dir quan pensen condicionar-ho? Jo, quan vaig estar, a Pasqua, ja vaig començar a condicionar-les i a este temps estaven totes en marxa. Gràcies.»

Intervé l'alcalde: «Simplement, Sr. Escuder, (un momentet, Sr. Guzmán, vaig a contestar-li la de la Fundació Bancaixa perquè vosté sap que s'ho vorà a l'expedient), va haver encara una última negociació pel termini de cessió de l'edifici de Bancaixa a l'Ajuntament de Benicarló i, ahir mateix, vaig rebre el conveni que s'havia acceptat el termini de 5 a 10 anys. És a dir, que tinc el conveni, està tot en marxa, l'Administració seguix els seus cursos, els seus terminis, està tot obert. En la propera Comissió de Cultura aprovarem el conveni entre la Fundació Bancaixa i l'Ajuntament de Benicarló, però, despús-ahir mateix, el van rebre ací a l'Ajuntament, amb la modificació que primer ens ho donaven només 5 anys i ens l'han ampliat a 10 anys i per això ho tenim ací. Els terminis estan oberts, l'expedient està obert i seguix tota la seua tramitació. He volgut aclarir-li-ho, en estos moments, perquè el vam rebre, el vaig rebre, despús-ahir mateix.

El Sr. Escuder pregunta: «Podrem accedir al conveni?»

L'alcalde contesta: «Quan acabe vosté, si vol, li dono una fotocòpia.»

Sr. Escuder: «Gràcies.»

A continuació, el Sr. Guzmán diu: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. La primera pregunta és si, —després de totes les al·legacions que han presentat els afectats del Sector 9 Palmar i totes les consideracions que els vam plantejar en la moció presentada pel Bloc el passat divendres dia 22 i que, seguint les instruccions tècniques del Sr. Secretari no es portarà a debat avui—, pensen desestimar la proposta per a l'obtenció de la condició d'urbanitzador presentada per una mercantil per al desenvolupament del sector 9 Palmar. I la segona pregunta és: Per què fa un moment, s'ha pogut votar un punt amb una al·legació feta pel seu grup i, quan al Ple passat vaig argumentar unes modificacions a l'Ordenança d'ocupació de la via pública, ens van dir que no es podia modificar res i que s'havia que votar el document tal com estava? Moltes gràcies.»

Seguidament l'alcalde indica: «Hi havia diverses preguntes del Ple passat. La primera, per part del grup socialista, la va fer la Sra. Miralles, que exactament deia: “Fa uns dies el Centre Cultural Islàmic de Benicarló li sol·licitava que, dins de l'ampliació del cementeri, es destinés una parcel·la per a enterraments islàmics, segons estableix la Llei 26/92, del 10 de novembre, article 2, ordinal 5, de l'acord de cooperació de l'Estat Espanyol amb la Comissió Islàmica d'Espanya. L'Ajuntament en data de registre de sortida 23 de març de 2009 els contesta que l'ampliació del cementeri va ser aprovada per aquest Ple el dia 7 de juny de 2009. La pregunta és la següent: Significa que esta contestació de vostés a la Comissió Islàmica, que es destinarà una parcel·la per a enterraments islàmics a l'ampliació del cementeri?.”

Contesta el Sr. Soriano Verge, representant del grup municipal popular: «Gràcies Sr. Alcalde. Sra. Miralles, és cert que esta gent, este Centre Cultural, van presentar un escrit sol·licitant la possibilitat de poder tindre un lloc per a poder fer els enterraments de la gent, de la seua religió, que moren. Nosaltres els vam contestar que, evidentment, això havia sortit fora de termini, l'escrit i, per tant, la contestació era que no podíem atendre eixa sol·licitud. No obstant, a la pregunta que vosté ens va fer de si significava la contestació que vam fer des de l'equip de govern que donàvem via oberta per a poder esta gent tindre el seu lloc al cementeri de Benicarló, jo li he de dir que este equip de govern el que farem serà seguir la línia, la filosofia política que s'ha seguit al llarg de pràcticament tots els anys, de pràcticament tota la vida. És a dir, els enterraments, a la nostra zona, nosaltres tenim una cultura, tenim una tradició, tenim una Llei que ens empara i ens hem de regular en ella, una Llei que ens obliga als enterraments fer-los en fèretres, en taüts i ficar-los dins dels nínxols i la nostra idea és mantindre esta línea que s'ha seguit, repeteixo, des de pràcticament tota la vida, des de sempre que jo ho coneixo, almenys.»

La Sra. Miralles Ferrando, representant del grup municipal socialista, puntualitza: «Mire Sr. Soriano, li vaig a contestar. La pregunta era molt concreta, la pregunta era si estaven disposats a cedir només una parcel·la de terreny per a fer enterraments islàmics. Pel que vosté em contesta, és la filosofia esta que ha dit, la resposta és no, que no pensen dedicar cap parcel·la per a això. Mire, jo penso que dient que no a este col·lectiu, el que estem fent és perdent una oportunitat que realment Benicarló siga un poble tolerant, un poble que respecte totes les ideologies. Vivim en un país aconfessional, esta gent tenen dret a tindre la religió que els done la gana i, com a tal, cal respectar les seues creences, les seues religions i els seus costums. I no sé si sap que aquí a Benicarló viuen 3000 musulmans i estos musulmans viuen aquí i treballen a Benicarló. La majoria d'ells treballen al camp, a vegades en unes condicions laborals bastant precàries. Uns altres tenen uns negocis i, com a tals, paguen els seus impostos i viuen aquí. Però és que, a més, tota esta gent tenen xiquets i els xiquets van a escola amb els nostres. Són xiquets que aprenen el valencià, són xiquets de Benicarló. Qui els diu a estos xiquets, que han nascut a Benicarló, que no són de Benicarló? Quan estos xiquets tinguen 15, 20 anys, 30 anys, què els direm? Quan es mora sa mare, que la porten a enterrar al Marroc? Sap quan val un trasllat d'un fèretre al Marroc? Doncs val 4.000 euros i esta gent, a cap i a la fi, l'únic que demanen és un tros de terra per a poder-los enterrar segons els seus costums. El que els tinguen d'una forma o una altra, la Llei, a més, els empara. Vull dir que, en l'article este, jo li'l llegeixo exactament, el que diu la Llei, que és la Llei 26/92, de 10 de novembre: “Los cementerios islámicos gozarán de los beneficios legales que establece el número 2 de este mismo artículo para los lugares de culto. Se reconocen las Comunidades Islámicas pertenecientes a la Comisión Islámica de España el derecho a la concesión de parcelas reservadas para los enterramientos islámicos en los cementerios municipales, así como al derecho a poseer cementerios islámicos propios. Se adoptarán las medidas oportunas para la observancia de las reglas tradicionales islámicas, relativas a inhumaciones, sepulturas y ritos funerarios que se realizarán con la intervención de la comunidad islámica local. Se reconoce el derecho a trasladar a los cementerios pertenecientes a las comunidades islámicas los cuerpos de los difuntos musulmanes, tanto los actualmente inhumados en cementerios municipales, como los de aquellos cuyo fallecimiento se produzca en la localidad que no exista cementerio islámico, con sujeción a lo dispuesto en la legislación de régimen local y de sanidad”. És a dir, tenen les restriccions que nosaltres vulguem fer-los sanitàriament parlant, però dret en tenen. La política que porta el PP des que vostés van entrar és que, al col·lectiu islàmic, nada. Jo li recordo que no fa molt de temps es deixava l'annex del Pavelló perquè esta gent poguera anar a resar allí i, al cap i a la fi, no armaven ni cap enrenou ni res. Anaven a resar i ara, bé, estem parlant de cementeris, però tot ve a col·lació. Vull dir que tot és la mateixa política que vostés diuen, la filosofia esta que m'ha dit abans i que això, a més de fóra de termini, que després li ho diré. Però jo recordo que deixaven el Pavelló i, des que vostés estan, el Pavelló no es deixa i vaig llegir que, a més, era perquè els veïns no estaven d'acord. Mire, jo sóc veïna del Pavelló, el Sr. Secretari és veí del Pavelló i a nosaltres, com a veïns del Pavelló, no ens han preguntat mai en la vida si ens molestaven. I li puc garantir que, a vegades, allí hi ha activitats que molesten molt més que les que feien esta gent. Allò ho deixaven tot completament net, no havia de vindre la Brigada a netejar, quan a este poble, hi ha entitats de molta solera i de molt de pedigrí, que allò ho deixen fet un fàstic, que al sendemà ha de vindre la Brigada municipal a netejar, pagant-ho tots els benicarlandos. Per això li dic que, en este tema, penso que al cap i a la fi no demanen cap tipus d'inversió, demanen un tros de terra simplement i el que m'ha dit de fora de termini, no sé per què diu fora de termini. L'ampliació del cementeri encara no s'ha fet i vull dir que sí, que es pot dedicar, que el puguen tancar, que puguen fer l'accés per un altre lloc, el que vosté vulga però, realment, un tros de terra em penso que se'ls podria deixar. Moltes gràcies.»

Torna a prendre la paraula el Sr. Soriano Verge: «Mire, Sra. Miralles, vosté em comenta una Llei que, si se l'haguera llegit una miqueta més per a baix, s'haguera donat compte a eixa llei, —que vosté directament ha anomenat una llei, que ve de quan Felipe González, de l'any 92, que va fer este acord, una declaració de principis, que no va tindre en compte després de poder-la desenvolupar—, i dos o tres línies més a baix d'on vosté diu, s'exigia a tots los ministeris que tenien a vore amb els cementeris i amb els enterraments, poder desenvolupar eixa Llei, cosa que no s'ha fet fins ara, del 92 fins ara no s'ha fet. Però a més li diré, el tema dels enterraments i els cementeris és una competència que tenen delegades les comunitats autònomes i, per tant, cada comunitat autònoma dicta les seues normes al respecte i nosaltres, vosté, estem regits per una normativa que es diu el Reglament de Policia Mortuòria i Sanitària Mortuòria, que ens devem a ella. Eixa llei diu que totes les persones mortes i que han de ser enterrades, seran enterrades en fèretres i en nínxols. És que no podem anar contra Llei, no podem anar contra Llei. Ara bé, escolte, jo no dic, si canvien la Llei i la Llei mos diu que fem els enterraments, no tenim cap problema nosaltres a poder-los fer.»

A continuació intervé l'alcalde: «Jo crec que ja és un punt que crec que entrar en estes polèmiques, no és bo per a ningú. Sembla que res, com vostés, per favor un momentet.»

El Sr. Soriano diu: «Escolte, Sr. Alcalde, una última cosa, mire.» (L'alcalde diu no). El Sr. Soriano continua dient, prèvia autorització de l'alcalde: «Mire, és que és una cosa importantíssima. Ací al cementeri de Benicarló s'ha enterrat persones no només creients o molt creients, s'ha enterrat persones amb les nostres regles i costums, persones que han sigut absolutament contràries a la religió catòlica, per exemple. Vull dir que els enterraments són com són, sap?»

Finalment, conclou l'alcalde manifestant el següent: «Anem a vore una cosa, per favor. Una miqueta de silenci. A mi, em pareix que entrar en estes polèmiques no conduïx a res. Primer, com vostés bé han dit estem en un país aconfessional i nosaltres estem ací dins de la Constitució, acatant el que marque l'Estat espanyol i aprovat per tots. En segon lloc, el cementeri és municipal, com vostés bé han dit, no és un cementeri que pertanya a ningú, a cap religió, ni a la catòlica, no pertany a cap religió, és cementeri municipal, pertany al poble. L'Ajuntament de Benicarló crec que ha portat una política no iniciada per este equip de govern, sinó ja fa molts anys, que ens està diferenciant d'altres poblacions que sí que tenen problemes, de seguir una línia amb els enterraments dels ciutadans de Benicarló, siguen de la religió que siguen, d'anar cobrint els llocs i et toque on et toque. És igual que estiga de cara al nord o de cara al sur, i anem seguir així. I com vostés bé han dit, com a ciutadans o com a Estat aconfessional, que no professem ni ens professem en cap religió, tenen els mateixos drets que tenen tota la resta. A una persona, per desgràcia mor, té el joc d'enterrar-se ací a Benicarló i al lloc que li correspon, igual que li correspon a una altra persona d'ací de Benicarló. I això és així i vosté mateix ens està dient “la religió no hem de tocar-la”, però vostés estan diferenciant la religió en un lloc concret i, per això, jo crec que no és entrar en polèmiques en estes qüestions.

La segona pregunta és el tema del carrer d'Hernán Cortés, que va preguntar el Sr. Escuder, que al final del carrer d'Hernan Cortés, com està l'obra que hi ha feta, quan s'entregarà a l'Ajuntament, quan es recepcionarà.

Li contesta el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal del Partit Popular: «Gracias Sr. Alcalde. Efectivamente, la obra no está recepcionada Sr. Escuder y no está recepcionada porque en las mejoras que esta empresa había dado, nosotros, con esa cantidad de dinero que había ofertado como mejoras, hemos querido, pues, terminar el tramo que no estaba en proyecto, que era el tramo que va desde la calle Avenida Yecla hasta la calle San Telmo. En estos momentos, prácticamente, ya está todo terminado, solamente falta la colocación del adoquín y, evidentemente, no la hemos recepcionado porque las mejoras formaban parte de la oferta y hasta que no se haga esa parte de calle, pues, no se recepcionará. Entonces, al Ayuntamiento le va a salir gratis la urbanización del tramo de la calle que nos hubiera gustado que hubiese sido completa y las naves esas estuviesen derruidas y tuviésemos, por lo menos, un solar para aparcar, pero, evidentemente, eso es una propiedad privada que estamos tratando de conseguir y esta mañana, concretamente, yo he tenido una visita del abogado de la propietaria para que nos dé una autorización de buscar una empresa para desmantelar las naves y estamos en ello. Así es que esa es la realidad. Gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Efectivament, l'obra no està recepcionada, Sr. Escuder, i no està recepcionada perquè en les millores que aquesta empresa havia donat, nosaltres, amb eixa quantitat de diners que havia oferit com millores, hem volgut acabar el tram que no estava en projecte, que era el tram que va des de l'av. de Iecla fins al carrer de Sant Telm. En estos moments, pràcticament, ja està tot acabat, solament falta la col·locació de la llamborda i, evidentment, no l'hem recepcionat perquè les millores formaven part de l'oferta i fins que no es faça eixa part de carrer, doncs, no es recepcionarà. Llavors, l'Ajuntament li eixirà gratis la urbanització del tram del carrer que ens haguera agradat que haguera estat completa i les naus eixes estigueren derruïdes i tinguérem, almenys, un solar per a aparcar, però, evidentment, això és una propietat privada que estem tractant d'aconseguir i este matí, concretament, jo he tingut una visita de l'advocat de la propietària perquè ens done una autorització de cercar una empresa per a desmantellar les naus i estem en això. Així és que eixa és la realitat. Gràcies.

El Sr. Escuder indica: «Sí, gràcies, la pregunta és: Des de l'última vegada que este tema es va traure a este Ple, s'ha fet alguna gestió? I quan em refereixo a gestió, em refereixo a un pla especial o alguna fórmula urbanística que assegure que eixe tros de carrer s'obrirà. Eixe mig carrer s'obrirà, sí o no?

Li respon el Sr. Cuenca: «Bien, Sr. Escuder, le explico cuál es la situación. La situación de la UA22 es una situación que tenía un plan de urbanización pendiente de aprobar, porque había un convenio y eso lo llevaron ustedes, concretamente, para la obtención del patrimonio público de suelo de esa plaza. Cuando nosotros llegamos, nos encontramos que se habían quedado las conversaciones en ver cómo se pagaba ese aprovechamiento, con qué se permutaba. La oferta que nosotros le hicimos, quizás fuese ya por la situación económica que estaba atravesando el sector, que parece ser que esa ha sido la realidad y el proyecto de urbanización, Sr. Escuder, de ese programa de Actuación Integrada está todavía ¿eh? sin aprobar. Entonces, había que aprobarlo para poder caducarlo y es lo que yo he dado orden para poder hacerlo y, a partir de ahí, entonces, empezarán a contar los tiempos que se le da, que la Ley le da a la ejecución del programa, que está fijado en las bases que hicieron ustedes. Me imagino, porque nos lo encontramos nosotros y, entonces, una vez que se apruebe, empezarán a contar ese tiempo y, una vez que se agote ese tiempo, si la empresa no lo urbaniza, es cuando el Ayuntamiento lo puede urbanizar por gestión directa. Esa es la realidad. Pero yo, adelantándome a la situación, que también podían haberlo hecho ustedes, yo he localizado a la propietaria, me he puesto en contacto con ella. Sí, ríase todo lo que quiera Sr. Escuder, así se sentirá más a gusto, pero esa es la realidad de los hechos y yo lo único que hago en este caso es contárselo. Me he puesto en contacto con la dueña de las naves para tratar, no, de que el Ayuntamiento le pague el derribo de las naves, porque, evidentemente, el Ayuntamiento no puede invertir en algo que no sea suyo, sino tratar de buscar empresas, que también las hay, que se dedican al derribo de naves industriales a cambio de los materiales que componen la construcción de la nave. Si eso lo conseguimos, pues, adelantaremos el proceso. Que no lo conseguiré? Si no lo conseguimos, pues, entonces el otro paso es poder ejecutar por gestión directa, cuando el tiempo y la ley nos lo permitan. Esa es la realidad, Sr. Escuder.»

(Traducció)

Sr. Escuder, li explique quina és la situació. La situació de la UA22 és una situació que tenia un pla d'urbanització pendent d'aprovar, perquè hi havia un conveni i això ho van dur vostès, concretament, per a l'obtenció del patrimoni públic de sòl d'eixa plaça. Quan nosaltres arribem, ens vam trobar que s'havien quedat les converses a veure com es pagava eixe aprofitament, amb quin es permutava. L'oferta que nosaltres li vam fer, (potser fóra ja per la situació econòmica que estava travessant el sector, que sembla ser que eixa ha estat la realitat) i el projecte d'urbanització, Sr. Escuder, d'eixe programa d'Actuació Integrada està encara sense aprovar. Llavors, calia aprovar-lo per a poder caducar-lo i és el que jo he donat ordre per a poder fer-ho i, a partir d'ací començaran a comptar els temps que se es donen, que la Llei dóna a l'execució del Programa, que està fixat en les bases que van fer vostès. M'imagino, perquè ens ho trobem nosaltres i, una vegada que s'aprove, començarà a comptar aqueix temps i, una vegada que s'esgote eixe temps, si l'empresa no ho urbanitza, és quan l'Ajuntament ho pot urbanitzar per gestió directa. Eixa és la realitat. Però jo, avançant-me a la situació, que també podien haver-ho fet vostès, he localitzat la propietària, m'he posat en contacte amb ella. Sí, riga-se'n tot el que vulga, Sr. Escuder, així se sentirà més a gust, però eixa és la realitat dels fets i jo l'única cosa que faig en aquest cas és contar-li-ho. M'he posat en contacte amb l'ama de les naus per a tractar, no que l'Ajuntament li pague l'enderrocament de les naus, (perquè, evidentment, l'Ajuntament no pot invertir en alguna cosa que no siga seua), sinó tractar de cercar empreses, que també les hi ha, que es dediquen a l'enderrocament de naus industrials a canvi dels materials que componen la construcció de la nau. Si això ho aconseguim, doncs, avançarem el procés. Que no ho aconseguiré? Si no ho aconseguim, llavors l'altre pas és poder executar per gestió directa, quan el temps i la llei ens ho permeten. Eixa és la realitat, Sr. Escuder.

L'alcalde continua dient: «L'altra pregunta que va fer el Sr. Escuder era que s'explicara d'una manera clara, d'una manera transparent, la situació del Col·legi Ángel Esteban. “Volem saber, exactament, com estan els tràmits i quines són les seues intencions respecte a eixe sector, perquè el que sabem fins ara és el que hem arreplegat a través de la premsa”.»

Contesta el Sr. Cuenca: «Gracias Sr. Alcalde. El Sector 7 no es cierto que lo que saben es lo que han oído por la prensa, porque yo lo he explicado muchas veces. El sector 7 está aprobado el proyecto de reparcelación, falta aprobar definitivamente todo ese proyecto de reparcelación y de urbanización que iba a ir en el pleno pasado, iba a ir ese proyecto. No ha podido ir porque queríamos negociar con los propietarios la inversión importante que tienen que hacer, para ver de qué manera, dentro del tiempo que establece el programa, tratar de fijar un planning de trabajo y que de alguna manera tuviese fijado dentro de esa aprobación. Eso implicaba, ese planning de trabajo, que no se saliese de esos plazos y en eso hemos estado trabajando. Concretamente, esta mañana mismo hemos estado trabajando con representantes de esos propietarios para que, sin salirnos del planning de trabajo que establece el programa, poder aprobarlo definitivamente con ese planning ya ejecutado, con el fin de poder concatenarlo en su ejecución. Lo vamos a dictaminar porque vamos a hacer ese planning de trabajo dentro de eso que no se había dictaminado. Las alegaciones fueron, en este caso, no tenidas en cuenta por el técnico jurídico, puesto que, efectivamente, un Pai no se puede dilatar en el tiempo y no se puede fraccionar. Y, a partir de ahí, lo llevaremos, haremos un pleno extraordinario, que ya se lo adelanto, haremos un pleno extraordinario para aprobarlo definitivamente y, una vez aprobado definitivamente, lo llevaremos al Registro para poner los terrenos a disposición de la Conselleria. Y hoy, concretamente, hemos tenido también la visita, se lo digo para que sepan que le damos la información, no a través de la prensa, de un representante de CIEGSA, es CIEGSA ¿no? como se llama ¿no?, para ver el solar, que han ido los arquitectos con él para ver el solar, para ver en qué condiciones, pues, tienen que colocar los desagües, porque van a ponerse ya a trabajar con un sistema de nuevas tecnologías, para empezar la construcción del edificio, del colegio. Esa es la situación Sr. Escuder.»

(Traducció)

Gràcies Sr. Alcalde. El Sector 7 no és cert que el que saben és el que han escoltat per la premsa, perquè jo ho he explicat moltes vegades. El Sector 7 està aprovat el projecte de reparcel·lació, falta aprovar definitivament tot eixe projecte de reparcel·lació i d'urbanització que anava a anar en el Ple passat, anava a anar eixe projecte. No ha pogut anar perquè volíem negociar amb els propietaris la inversió important que han de fer, per a veure de quina manera, dins del temps que estableix el programa, tractar de fixar una planificació de treball i que d'alguna manera tinguera fixat dins d'eixa aprovació. Això implicava, eixa planificació de treball, que no se sortira d'eixos terminis i en això hem estat treballant. Concretament, este matí mateix hem estat treballant amb representants d'eixos propietaris perquè, sense eixir-nos-en de la planificació de treball que estableix el programa, poder aprovar-lo definitivament amb eixa planificació ja executada, amb la finalitat de poder concatenar-ho amb la seua execució. Ho dictaminarem perquè farem eixa planificació de treball dins d'això que no s'havia dictaminat. Les al·legacions van ser, en este cas, no tingudes en compte pel tècnic jurídic, ja que, efectivament, un PAI no es pot dilatar en el temps i no es pot fraccionar. I, a partir d'ací, ho durem, farem un Ple extraordinari, (que ja li ho avance), farem un ple extraordinari per a aprovar-ho definitivament i, una vegada aprovat definitivament, ho durem al Registre per a posar els terrenys a la disposició de la Conselleria. I avui, concretament, hem tingut també la visita, (li ho dic perquè ho sàpiguen que li donem la informació, no a través de la premsa), d'un representant de CIEGSA, (és CIEGSA com es diu, no?), per a veure el solar, que han anat els arquitectes amb ell per a veure el solar, per a veure en quines condicions, han de col·locar els desguassos, perquè es posar-se ja a treballar amb un sistema de noves tecnologies, per a començar la construcció de l'edifici, del col·legi. Eixa és la situació Sr. Escuder.

Acte seguit, el Sr. Escuder manifesta: «Sr. Cuenca, les coses que estan en paper les sabem. Les teories que ens arriben a través de veïns o que vosté va llançant, evidentment, s'han de concretar. L'informe del tècnic jurídic dient que no es pot fraccionar o no es pot dilatar en el temps o tal i qual, les coneixem, però, evidentment, sabem que hi ha una posició d'uns veïns que demanen una cosa i algun altre que es resistix a eixa situació. Aleshores, clar està, és evident que quan li fem la pregunta és perquè, les coses, no sabem com vostés pensen gestionar-les, si pensen desenvolupar tot el programa, si només pensen desenvolupar el tros de l'escola. Si resulta que els veïns estan d'acord a cedir el terreny i no tindre a la seua disposició l'aprofitament que els marca el programa, etc... Hi ha una sèrie de qüestions que sí que ens preocupen i per això fem la pregunta. Per tant, en definitiva, no només el programa, sinó també és l'escola, la preocupació que ens mou. Per tant, tot plegat, volem saber eixe tema de la urbanització per fases o què és el que vostés tenen en ment, per tal de tirar-ho endavant. I no li parlo tampoc ja de si faran o no faran l'avinguda del Maestrat.»

El Sr. Cuenca respon: «Bien Sr. Escuder. Yo creo que he sido claro en la exposición. Yo le he dicho que el programa se tiene que desarrollar en el tiempo que la Ley establece, que se tiene que desarrollar y dentro de ese tiempo se hará un planning de trabajo. Es el que hemos estado consensuando para hacer, pero no nos vamos a salir del tiempo que está establecido en el desarrollo del programa. Yo no quisiera que los programas que se llevan a cabo, es el único que nosotros hemos puesto, dicho sea de paso, ¿eh?, el único que hemos puesto nosotros en marcha, pues, se dilaten como han venido dilatándose algunos, pues, diez o doce años. Entonces, es evidente que, en el tiempo que está establecido, queremos desarrollarlo, pero también vemos la situación de mercado que hay y tenemos que atender la petición de los vecinos, porque yo creo que es justo y para eso estamos. Tratar de buscar fórmular que, sin salirnos de lo que está establecido por la ley, pues, pueda aliviar el que, en vez de darlo, pues, todo de golpe, lo puedan dar en dos o en tres o en cuatro veces. Y yo creo que eso es lícito. Ahora, intención política de desarrollar el sector?, evidentemente, desde el momento en que lo acometimos, esa voluntad está demostrada, desde el momento en que le he dicho que un representante de CIEGSA hoy estaba viendo los terrenos, pues, está demostrado que CIEGSA ya está trabajando en el proyecto, porque lo hemos mandado lo que es el solar, en sus medidas exactas. O sea, que todo eso está en marcha. Yo creo que, lógicamente, está bien claro. ¿No?.»

(Traducció)

Bé Sr. Escuder. Jo crec que he estat clar en l'exposició. Jo li he dit que el programa s'ha de desenvolupar en el temps que la Llei estableix, que s'ha de desenvolupar i dins d'eixe temps es farà una planificació de treball. És el que hem estat consensuant per a fer, però no ens en sortierem del temps que està establit en el desenvolupament del programa. Jo no volguera que els programes que es porten a terme, (és l'únic que nosaltres hem posat, dit siga de passada), l'únic que hem posat nosaltres en marxa, es dilaten com s'han dilatat alguns, deu o dotze anys. Llavors, és evident que, en el temps que està establit, volem desenvolupar-lo, però també veiem la situació de mercat que hi ha i hem d'atendre la petició dels veïns, perquè jo crec que és just i per a això estem. Tractar de cercar formular que, sense sortir-nos del que està establit per la Llei, puga alleujar el que, en comptes de donar-ho tot de cop, ho puguen donar en dos o en tres o en quatre vegades. I jo crec que això és lícit. Ara, intenció política de desenvolupar el sector, evidentment, des del moment que ho vam escometre, eixa voluntat està demostrada, des del moment que li he dit que un representant de CIEGSA avui estava veient els terrenys, doncs, està demostrat que CIEGSA ja està treballant en el projecte, perquè ho hem enviat, el que és el solar, en les seues mesures exactes. És a dir, tot això està en marxa. Jo crec que, lògicament, està ben clar.

L'alcalde diu: «Eixe era un punt que vostés van poder vore que anava al Ple del mes passat. Jo el vaig traure. Va ser una ordre meua traure'l de l'ordre del dia, perquè hem tingut unes converses amb representants dels veïns. Està clar que el cent per cent no estarà mai a favor. Ací, ni en cap lloc, però s'ha d'intentar buscar el màxim consens possible i la màxima tramitació dins de la llei i dins del que marca el Pla en estos moments. Ara, ja hem arribat avui a un acord pràcticament definitiu esta matí, ara es tornarà a portar a la Comissió d'Urbanisme, es convocarà extraordinària o l'ordinària la setmana que ve. S'ha de modificar l'informe del tecnicojurídic, segons els acords assolits amb els propietaris o amb els representants dels propietaris i si no passa res, només es faça la Comissió d'Urbanisme, es farà un Ple extraordinari a migdia durant este mes per a portar-ho a aprovar amb el màxim consens possible.»

Seguix l'alcalde: «El següent punt era una pregunta també. Esta és per al Sr. Cuenca i és si el Sr. Cuenca els baixos de tres-cents metres quadrats al centre del poble, els vendria per trenta-dos milions de pessetes.»

A l'esmentada pregunta, respon el Sr. Cuenca: «Gracias Sr. Alcalde. Pues yo la verdad es que la pregunta no la entiendo, porque, primera, no tengo bajos, entonces no puedo vender. Hablar hipotéticamente, pues, la verdad, como me voy yo a pensar ahora y a complicarme la vida de si yo vendería o no vendería, si no tengo ningún bajo. Entonces, no entiendo la pregunta. Ahora, yo entiendo que como usted busca algo y dice: ¿Lo vendería por 300 m2? Usted sigue pensando en que nosotros con la cesión de los bajos que hemos hecho de la calle Dr. Pera, hemos salido perdiendo. Pues, yo pienso que no, nosotros seguimos pensando que no, pero es una opinión como todo. Yo, por ejemplo, tampoco ¿eh? hubiese estado de acuerdo, ni creo que nadie de la sala si tiene un solar ¿eh? de 583 m2 lo cambiaría por un bajo de 300 m2. Yo creo que, que yo tampoco, pero eso son posiciones. Usted piensa que sí, yo pienso que no. Y en cuanto a la venta, pues ya le digo, no me puedo poner en el caso hipotético porque no tengo. Es un poco absurdo. Nada más, muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies Sr. Alcalde. Doncs jo la veritat és que la pregunta no l'entenc, perquè, primera, no tinc baixos, llavors no puc vendre. Parlar hipotèticament, doncs, la veritat, com em vaig jo a pensar ara i a complicar-me la vida de si jo vendria o no vendria, si no tinc cap baix. Llavors, no entenc la pregunta. Ara, jo entenc que com vostè cerca alguna cosa i diu: Ho vendria per 300 m2? Vostè segueix pensant que nosaltres amb la cessió dels baixos que hem fet del carrer Dr. Pera, hem eixit perdent. Doncs, jo penso que no, nosaltres seguim pensant que no, però és una opinió com tot. Jo, per exemple, tampoc haguera estat d'acord, ni crec que ningú de la sala si té un solar de 583 m2 el canviaria per un baix de 300 m2. Jo crec que jo tampoc, però això són posicions. Vostè pensa que sí, jo penso que no. I quant a la venda, doncs ja li dic, no em puc posar en el cas hipotètic perquè no en tinc. És un poc absurd. Res més, moltes gràcies.

Acte seguit, el Sr. Escuder indica: «És a dir, que no en té, però sí que n'administra, no? Amb eixa decisió s'administren. Vosté pensa que damunt no són tres-cents, sinó que el soterrani, planta baixa i primer pis són més de set-cents metres. La pregunta, Sr. Cuenca, vosté sap per què ve? Ve perquè vosté fa una afirmació sobre la valoració d'eixa propietat i és evident que ni avui és preu de mercat. Vosté llança una valoració simplement per justificar el discurs que estava fent en eixe moment, però eixos baixos i el conjunt —que és un soterrani de quasi 300 metres i un primer pis, quasi de la mateixa magnitud—, doncs no és eixa valoració que vosté estava afirmant, ni en els preus d'avui. Nosaltres, és també clar, que no estem d'acord en el fet que es facen estes cessions quan la Conselleria venia disposada a gastar-se els diners. Jo penso que el que quedarà, ha quedat de manifest ací és la seua activitat reivindicativa. Gràcies.»

En un nou torn, el Sr. Cuenca diu: «Gracias Sr. Alcalde. Mire Ud. Sr. Escuder, vuelta la burra al trigo, pues volvemos, volvemos. Yo no hago los números, yo los números los hace el arquitecto municipal ¿eh?. Lo tiene usted aquí y lo puede usted pedírselo cuando quiera, no soy yo el que hace números. A mí me, me cuelgan todos los sanbenitos que quieran pero vamos no me importa. El tema está que la realidad es tozuda. El valor del coste de la obra que el Ayuntamiento de Benicarló se ha gastado en ese edificio, ojo al parche, han sido 201.000 euros, 201.000 euros es lo que yo he defendido siempre en este foro. Lo digo y lo mantengo, lo digo y lo mantengo. Mire usted, usted dice ¿cuántos metros son?. Yo le digo, en total los metros que son, son 694 m2 los que se ceden: una planta de 254, otra de 211 y otra de 228. La valoración para venta ¿eh?, valor de venta: precio de primer sótano 650 euros, de venta planta baja 1200 y de venta de la primera planta 1000 euros. Estos son datos hechos por el arquitecto y la valoración, la valoración que hace es de 600.000 euros de venta. Palabras textuales, lo tengo aquí, el que me ha dado los precios me dice que hoy en día no compraría ni por la mitad de precio. Palabras textuales, y estos son los datos ¿eh? del arquitecto. Pero mire usted, los datos del arquitecto, que son los mismos, son los que sirvieron para hacer la permuta. Y la permuta, se permutaron 583,43 m2 de solar, de solar, que todo el mundo cuando tiene un solar, lo da a cambio de obra y todo el mundo sabe que discute entre 30 y 35 % y eso lo sabe todo el mundo, de esa superficie en techo y el techo que le corresponde a esto son 862 m2 y le correspondían más metros de los que usted ha obtenido y la valoración está hecha por el mismo arquitecto. Entonces son formas de negociar. Resulta que ahora ese bajo, ese bajo, que si lo hubiésemos vendido, 575 m2 de solar, si lo hubiésemos vendido enl a época de las vacas gordas, que se vendieron en la misma zona se vendía a razón de 400 y 500 mil pesetas y lo sabe todo el mundo. Para hablar en euros, entre 2500 y 3000 euros ¿eh? y quizá un poquito más arriba, pues multiplique usted 3000 euros x 575 m2 ¿eh? y eso le da la friolera ¿eh? de 300 millones de pesetas, que eso es lo que hoy ustedes mismos han dicho, pues es una buena inversión. Vamos a ceder a la Conselleria de Sanidad para que dé servicios a la ciudad de Benicarló. Resulta que para eso no hay problema y, sin embargo, si se lo damos a la Policía Autonómica sí hay problemas, cuando resulta que lo que le damos a la Policía Autonómica es infinitamente más bajo que lo que le damos a la otra. Entonces, aclárense señores.. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gràcies, Sr. Alcalde. Mire, Sr. Escuder, torna-li la trompa al xic, doncs tornem, tornem. Jo no faig els números, els números els fa l'arquitecte municipal. Ho té vostè ací i pot vostè demanar-li'ls quan vulga, no sóc jo qui fa els números. A mi em pengen tot que vulguen, vaja no m'importa. El tema està que la realitat és tossuda. El valor del cost de l'obra que l'Ajuntament de Benicarló s'ha gastat en eixe edifici, compte, ha estat de 201.000 euros, 201.000 euros és el que jo he defensat sempre en aquest fòrum. Ho dic i ho mantinc. Mire vostè, vostè diu quants metres són? Jo li dic, en total els metres que són, són 694 m2 els que se cedeixen: una planta de 254, l'altra de 211 i l'altra de 228. La valoració per a venda: preu de primer soterrani 650 euros, de venda planta baixa 1200 i de venda de la primera planta 1000 euros. Estes són dades fetes per l'arquitecte i la valoració que fa és de 600.000 euros de venda. Paraules textuals, ho tinc ací, qui m'ha donat els preus em diu que avui en dia no compraria ni per la meitat de preu. Paraules textuals i estes són les dades de l'arquitecte. Però mire vostè, les dades de l'arquitecte, que són les mateixes que van servir per a fer la permuta. I la permuta, es permutaren 583,43 m2 de solar, (que tot el món quan té un solar, el dóna a canvi d'obra i tot el món sap que es discuteix entre 30 i 35 % i això ho sap tot el món), d'eixa superfície en sostre i el sostre que li correspon a açò són 862 m2 i li corresponien més metres dels que vostè ha obtingut i la valoració està feta pel mateix arquitecte. Llavors són formes de negociar. Resulta que ara eixe baix, que si haguérem venut 575 m2 de solar, si ho haguérem venut en l'època de les vaques grosses, (els que es van vendre en la mateixa zona a raó de 400 i 500 mil pessetes i ho sap tot el món), per a parlar en euros, entre 2500 i 3000 euros i potser un poc més amunt, doncs multiplique vostè 3000 euros x 575 m2 i això li dóna la barbaritat de 300 milions de pessetes, que això és el que avui vostès mateixos han dit, doncs és una bona inversió. Anem a cedir-ho a la Conselleria de Sanitat perquè done serveis a la ciutat de Benicarló. Resulta que per a això no hi ha problema i, no obstant això, si li ho donem a la Policia Autonòmica sí hi ha problemes, quan resulta que el que li donem a la Policia Autonòmica és infinitament més baix que el que li donem a l'altra. Llavors, aclarisquen-se senyors. Moltes gràcies.

Segueix l'alcalde: «La següent pregunta era de la Sra. Bayarri: “Ara fa un any, van anunciar que vostés anaven a incrementar els efectius de la patrulla rural. Els han incrementat ja o continuen amb les dos parelles de policies, fet que vostés tant van criticar en la passada legislatura? Farà uns dies, uns pocs dies, es va fer retirar una terrassa al carrer d'Hernán Cortés, quin va ser el motiu? Com se'ls compensarà les pèrdues als propietaris afectats?”.»

L'alcalde intervé dient: A això li contestarà el Sr. Marcos, però, simplement, un aclariment. Em fa gràcia el tros “fet que vostés tant van criticar en la passada legislatura”. L'increment de la patrulla rural es va incrementar quan estava jo de regidor de Governació, no?»

La Sra. Bayarri indica: «No, la pregunta és que vostés van criticar que només hi havia dos i no els havien augmentat.»

L'alcalde, tot seguit, aclareix: «No, és que hi havia dos patrulles i justet les dos patrulles es van augmentar estant jo de regidor de Governació. El Sr. Marcos li contestarà.»

El Sr. Marzal Roca diu: «Li contestarè, Sra. Bayarri. Com vosté sap, la policia rural està composada per quatre agents. És a dir, hi ha dos patrulles. Fan el torn set i el que nosaltres sempre hem dit des del grupo de govern és que incrementaríem la policia local i la policia local, s'ha aprovat en este Ple, es va incrementar en quatre agents, quatre agents que estan pressupostats, que s'estan preparant ja les bases perquè només estiguen aprovades per part de Recursos Humans i passen per les Comissions corresponents, l'Ajuntament tindrà quatre agents més. Però, bé, el que es té pensat per part de la Caporalia de Policia és incrementar el tema de seguretat ciutadana, al que és la població i també el tema de vigilància de tràfic. El que sí que li puc dir, que és un tema que també s'ha comentat moltes vegades amb el regidor d'Agricultura és que estos quatre agents, que estan destinats al que és la Policia, la vigilància rural, només se destinen a temes rurals, és a dir, eixos agents sempre estan destinats. No, no faça així, perquè és realment així i si vol li puc ensenyar els informes, almenys, des que a mi em consta, i anteriorment també quan estava el Sr. Soriano, que eixos policies s'han destinat sempre a temes rurals. Quan vulga li puc ensenyar els informes. Més que res, vosté em fa la pregunta i jo crec que vosté sap afirmativament que l'Ajuntament va incrementar quatre places d'agent, però per al que és la Policia local. Moltes gràcies.»

La Sra. Bayarri: «Vostés fa un any, en roda de premsa, van dir que augmentarien la patrulla rural i vigilarien més els camps. Va ser la època dels robatoris, per això era la pregunta.»

El Sr. Marzal: «Gràcies, Sr. Alcalde. No vaig a entrar tampoc en polèmiques. Jo crec que l'important és que la Policia local de Benicarló s'incrementarà amb quatre agents, que ja vosté sap com està la situació pressupostària del capítol 1 de personal i ben bé és l'únic Departament, en este cas, que ampliarà, que dotarà de personal esta plantilla. Jo entenc que, una vegada dotada d'açò, també, si un dia fa falta millorar el tema rural, hi haurà efectius que es complementaran, a l'igual que ens està passant actualment que, sempre que puga, aprofito, i en este moment també aprofito públicament, per a donar les gràcies a la Guàrdia Civil, que amb molta col·laboració i amb molta coordinació amb la Policia local, arriba la Guàrdia Civil, indistintament. Per això, dic que l'important és que la Policia local de l'Ajuntament de Benicarló s'incrementarà amb quatre agents per al que és el tema de la seguretat ciutadana. No res mes.»

L'alcalde li recorda al Sr. Marzal: «Sobre les terrasses.»

A tal efecte, el Sr. Marzal contesta el següent: «Sobre les terrasses suposo, perquè he estat mirant que era una pregunta que tampoc ho ficava exactament, que serà la terrassa del local que hi ha als carrers d'Hernán Cortés amb Pius XII. És així? Sí, d'acord. He mirat l'expedient a què es referia i, com vosté em diu afirmativament que sí és eixe local, —perquè em deia d'una terrassa que s'havia llevat al carrer d'Hernán Cortés—, he de dir-li que, per part del local comercial, s'havia demanat la terrassa en el que és Hernán Cortés i també el carrer Pius XII. El que és el carrer de Pius XII, l'informe de la Policia era favorable i en el que és el carrer d'Hernán Cortés, com vosté sap, en eixes dates que es va demanar, estava en carrer en obres. Un carrer que, ara com veu i abans també a fer la pregunta, encara no està recepcionat, però el que és pràcticament tot el carrer, més la part a partir de Iecla està ja completament acabat. Llavors, es va demanar, per part de Governació, també un informe a Urbanisme. Urbanisme va dir que era millor esperar-se que les obres estagueren més finalitzades. Aleshores, el que se va fer va ser donar-li permís per al que és la terrassa del carrer de Pius XII i se li va denegar, posant que aquelles obres estigueren més avançades i més acabades, al que era el carrer d'Hernán Cortés. Ara, ja en estes dates, la regidora de Comerç es va posar en contacte amb el propietari o part dels propietaris d'este local. Es va mirar que ja l'obra estava acabada, es va tornar a fer l'informe per part de la Policia i per part d'Urbanisme i, com s'ha vist, la terrassa ja la té muntada. És a dir, ha sigut un tema més que res de les obres que sabem que, quan hi ha obres, són molestes i, en este cas, també interferien pel tema de seguretat i per acabament de l'obra, el que es poguera muntar la terrassa d'este carrer. Moltes gràcies.»

La Sra. Bayarri replica dient: «A vore, jo la terrassa no l'he vista muntada encara i, quan esta gent es va queixar, era el mes de març, que les obres estaven acabades i els cotxes ja passaven. Per això, no ho sé.»

El Sr. Marzal, per tal d'acabar la seua intervenció, explica: «Gràcies, Sr. Alcalde. Com li dic la terassa està muntada, passe per allí i la vorà, que està muntada. El que passa és que la terrassa, el que és la part de Pius XII, l'ha muntada en una tarima, perquè hi ha lloc per a aparcament i, en ser un carrer per a vianants, el carrer Hernán Cortés, té un altre tipus de tractament. Aleshores, per tindre un altre tipus de tractament, ja no pot muntar tarima i la terrassa està muntada damunt de la llamborda que hi ha allí a la plaça, és a dir, al costat dels banquets famosos, i la terrassa des d'ahir al matí ja està muntada. No, tampoc no cal entrar en polèmiques. Moltes gràcies, Sr. Alcalde.»

L'alcalde indica: «La següent pregunta era del Sr. Guzmán, que preguntava sobre la passada reunió amb el conseller d'Educació: “Vosté va dir públicament que havia estat molt positiva i que havia sortit molt content. Com no ens han donat cap informació al respecte, ni en la Junta de Portaveus ni en Comissió de Cultura, li volem preguntar si això significa que té el compromís, per part del conseller, d'ubicar l'Escola Oficial d'Idiomes ací a la nostra ciutat?”.»

Contesta l'alcalde: «Jo ja ho he repetit diverses vegades en roda de premsa i en diferents fòrums, que serveis que no depenen de l'Ajuntament de Benicarló, tant en la seua materialització com en el seu funcionament, no és el alcalde qui ha de dir si vindrà el servei o no vindrà el servei. Haurà de ser l'organisme competent en eixe moment. Si vaig mantindre o no unes conversacions, el que ho haurà d'anunciar en el seu moment serà el mateix conseller d'Educació, el mateix que ahir el conseller d'Infraestructures va anunciar el parc logístic a Benicarló i seran ells, quan ells ho anuncien. Es dirà el que s'haja de dir, però no serà l'alcalde qui ho haja de dir perquè no és un organisme ni un fòrum de competència municipal, sinó que és de Conselleria. Són eixos els que han de fer la inversió i damunt portar-ho. En eixe moment serà ell qui ho haja de dir.»

L'alcalde continua dient: «La següent pregunta és sobre unes manifestacions referents al CEIP Ángel Esteban: “Hi ha alguna persona que va perdre la documentació del Centre de camí cap a València. Qui és esta persona que sempre ens posa la cameta en temes educatius, segons vosté?” I si sobre si es denuncia al Jutjat.»

Respon: «En eixe moment, eren unes converses que es mantenia amb la Conselleria d'Educació. En aquell moment estava la directora, el director, estaven tots, estaven de València. Va ser un moment que s'estava parlant, perquè a este moment tindre la confirmació, per part del conseller de l'última reunió, va ser per avançar els tràmits davant de Ciegsa. Eixa documentació no va eixir oficialment de l'Ajuntament, no té registre d'eixida. Se li va donar a una persona en concret i bé, tampoc té una eixida oficial des de l'Ajuntament de Benicarló en aquell moment, i nosaltres tampoc hem de dir res en este sentit. Ara s'han iniciat els tràmits, els han fet directament des de l'Ajuntament i sí que hi ha eixides oficials de cara a Ciegsa i la prova està avui mateix que ja han estat per ací treballant.»

El Sr. Guzmán, en relació amb l'anterior, indica: «Moltes gràcies, Sr. Alcalde. I vosté si no té una eixida oficial des de este Ajuntament, com s'atrevix en una roda de premsa a comentar i dir textualment “hi ha alguna persona que va perdre la documentació del centre de camí a València i esta persona és una que ja són massa vegades les que sempre mos posa la cameta a la ciutat de Benicarló en temes educatius”? Si no té registre d'entrada, com s'atrevix a dir això? Per tant, sí que és algú, aleshores, nosaltres preguntàvem: Qui és esta persona i què es pensa fer amb una persona que ens està posant la cameta en temes educatius a la nostra ciutat?»

L'alcalde, per tal de concloure aquest tema, diu: «Vosté sempre s'agarre puntualment al de les rodes de premsa i als comentaris i quan parlem en una roda de premsa. Vosté és molt puntillós amb això, en eixe sentit. Primer, no era registre d'entrada, era registre d'eixida, d'eixida, perquè després diuen que les actes estan malament i més embolic. Aleshores, nosaltres, jo personalment, vaig creure en una persona, dins d'un tema col·loquial i amistós, per avançar uns tràmits. No es van poder avançar i ací està tot i no penso dir absolutament res més.»

Continua dient l'alcalde: «Quant a la següent pregunta, el dia 30... No, ja estem en la següent pregunta. No, les preguntes no mai, Sr. Guzmán, sempre, les preguntes i pot preguntar-ho i mirar-ho sempre que vulga. El Sr. Escuder no ho ha tingut, pobre, tampoc. Sr. Escuder, ha tingut vosté? No, Sr. Guzmán. No, senyor. El reglament, Sr. Guzmán, el reglament i sempre és així és: pregunta, contestació, rèplica i acaba l'equip de govern. El dia 30 de gener... Ja ho sé que vosté en la següent pregunta, entraran en l'altre tema, això ja ho sabem de sempre. El 30 de gener, que van “sol·licitar per escrit un informe tècnic o polític de les despeses, que no eren poques, que havia suposat la celebració del gran premi de motos a Falles de l'any 2008. Anteriorment, ja ho havia sol·licitat a la Comissió d'Hisenda. A hores d'ara, ningú ens ha fet arribar cap documentació al respecte. Fins a quan ens pensen amagar eixa informació sol·licitada?”»

Aquesta pregunta és contestada pel Sr. García Bautista, representant del grup municipal popular: «La documentació, la llista de les factures i fotocòpia de les factures, li la vaig entregar el dilluns passat, el dilluns d'esta setmana.»

El Sr. Guzmán, pren la paraula per tal de dir: «Sí, jo el que volia acabar de dir abans és que vostés també diuen les coses i les tomben com els interessa, què es pensava, què no li ho diria? Efectivament, el que m'han donat és una relació de factures, però jo no vaig demanar això. Com sóc tan primmirat, potser no saben llegir. Nosaltres el que vam demanar va ser un informe tècnic o polític de tota la despesa que havia ocasionat eixa activitat i a mi l'únic que m'han donat és una relació de factures. Algunes d'eixes factures, nosaltres ja les coneixíem, però és que damunt, en eixa relació de factures no estan totes, perquè ací, per exemple, falta el cronometratge que, per cert, he de dir que és de l'única cosa que tenim informació, del cronometratge que valia 638 euros. Però, la relació de la factura de les 300 racions de paella, per un import de 1.203,75 euros no figura o la factura dels 50 bufets per un import de 1.999,83 euros no figura, ni la factura del pilot Raúl Erena per un import de 184,60 euros no figura. Nosaltres no demanàvem això. Nosaltres demanàvem un informe, perquè no sabíem res d'esta activitat i la veritat és que, quan estes factures van vindre a la Comissió d'Hisenda, ens vam quedar tots parats i jo, com sempre sóc el més primmirat, vaig preguntar: “Què això a què es deu”. I recordaran que allí, a excepció del Sr. Pérez, la resta no van saber què contestar. És més, li he de dir que, quan jo vaig dir que volia un informe de a què venia tota eixa despesa, el primer tinent d'alcalde va dir textualment: “Yo también quiero una copia porque me gustaría saber quién son todos esos que viven a cuesta del Ayuntamiento”. I moltes vegades, li he recordat: “Sr. Cuenca, encara no ens han donat l'informe”. I esta és l'hora que encara no ens l'han donat. Per tant, l'únic que hem deduït que són factures en les quals només està la signatura de la regidora de Turisme i per part de cap tècnic, ni administratiu de l'Ajuntament o auxiliar no hi ha cap firma. Per tant, suposo que això ha de ser, simplement, la firma de la regidora. L'únic que podem saber és que, durant les falles del 2008, van estar allotjades, pagat per este Ajuntament unes noranta o cent persones entre el Parador, el Rosi, el Marynton i els Romers, amb una despesa total per a este Ajuntament, que jo calculo, per tot el que he sumat i alguna coseta que ha de faltar, de 9.000 euros, sense que ningú del seu equip de govern ens haguera pogut donar una explicació. Això és el que nosaltres volíem saber. És a dir, què és tot això? Noranta o cent persones aleshores, ens pareix molt estrany i, per això, demanàvem un informe tècnic o polític. No la relació de factures que, damunt no estan totes. Gràcies.»

El Sr. García, per tal de concloure la seua intervenció en el present assumpte, contesta: «Sr. Guzmán, vosté em demana un informe tècnic d'estes despeses i jo li he donat la relació de les factures, tant d'Esports com de Turisme, que constaven d'este esdeveniment del GP Fallas. Traslladaré a Turisme que li facen un informe, diguem, d'estes persones que estaven allotjades perquè vosté es quede content, tan primmirat. Jo crec que el que vertaderament importa és el valor de la despesa que va ocasionar este acte. Vosté, sí, ha parlat de 9.000 euros, però bé jo.... Em deixa parlar quan jo... Jo és que no l'interrompo, jo estic callat quan vosté parla, és així, una miqueta d'educació. Com li estava dient, l'important ací és la despesa que va suposar este esdeveniment del GP Fallas. Des de l'equip de govern el que es va tractar és que, a banda del que era el concert, que sempre es feia a Falles, complementar les Falles de Benicarló, amb una altre classe d'esdeveniment, que donara una miqueta, que aportara, diguem, a la gent que venia de fóra i als visitants que tenia la ciutat. Li posaré un exemple: L'últim any que vostés van estar governant, resulta que aquí es va fer el concert d'El Mago de Oz. Va ser l'acte, diguem, estrella, que va suposar per a l'Ajuntament de Benicarló una despesa de més de 45.000 euros, casi 46.000 euros. Es van recaptar 15.000 euros, total despesa 30.000 euros. Vostés m'estan dient que no, m'està dient que la despesa de falles, del GP Falles, en este cas, que era un esdeveniment, van ser vuit, nou-mil euros i, a banda, vam tindre 10.000 euros més per al concert, diguem, dels 40 Principales, que es va va realitzar ací a Benicarló. Estem parlant de vuit, nou mil euros més deu mil, divuit mil euros, fins a trenta mil euros que vostés van gastar només en un concert d'El Mago de Oz, encara hi ha 12.000 euros d'estalvi. La qual cosa vol dir que hem tractat de gestionar, vam tractar de fer un altre acte, donant una rellevància a les Falles de Benicarló. A més, li vaig a comentar, perquè quede clar, en el 2009 este mateix esdeveniment del GP Fallas que es va fer a Benicarló, va vindre una altra vegada al despatx de l'alcalde de Benicarló oferint este servici i vam considerar que no era moment de fer esta despesa en el 2009, perquè consideràvem que la situació era més complicada, fins i tot, que en el 2008. I jo crec que no hi ha més història. Dic que això sí que és tractar de gestionar i, almenys, tractar de fer uns actes de cara a les Falles estalviant-nos diners i donant una rellevància. Enguany, vam considerar que no s'havia de fer esta despesa i, per això, quan van anar al despatx de l'alcalde, doncs, es va fer esta despesa. Però, bé, és que vostés també són molt primmirat per al que volen, perquè en la modificació pressupostària que hem portat aquesta mateixa nit, per exemple, en el moment que vostés governaven el seu partit, concretament del Bloc i alguna cosa que hem parlat del cementeri i justament ens ho han deixat molt, perquè resulta que hi ha hagut una sentència judicial d'una màquina que s'ha quedat, que no s'ha pogut tornar, que hi ha hagut una sentència judicial, que hi ha hagut uns interessos i va ser una cosa, en més concret, d'una regidoria del seu partit, Sr. Guzmán.»

L'alcalde, acte seguit, va a fer referència a la següent pregunta i aleshores diu: «José Luis, Sr. Guzmán, demà li donarem el Reglament de l'Ajuntament. No, jo no ho dic, sempre ha sigut així, sempre ha sigut així. Li ho dic jo, ho diu el ROF, ho diu el reglament de l'Ajuntament, no ho dic jo, sempre ha sigut igual.»

Tot seguit, diu: «Després era sobre la pantalla d'informació de l'Oficina de turisme que deia que no anava. La Sra. Regidora de Turisme, Mamen.»

A continuació, la Sra. Iruretagoyena Fernández, regidora de Turisme i representant del grup municipal popular indica: «Muchas gracias, Sr. Alcalde. El estudio que se ha hecho para esa pantalla se está terminando de, de, de ver cuál es el software que interesa y, a la mejor, cambiar la ubicación. No tenemos presupuesto dentro de este año y sí que se va a contemplar para el año que viene.»

(Traducció)

Moltes gràcies, Sr. Alcalde. L'estudi que s'ha fet per a eixa pantalla s'està acabant de veure quin és el programari que interessa i, potser, canviar la ubicació. No tenim pressupost per a enguany i sí que es recollirà per a l'any que ve.

El Sr. Guzmán, davant la intervenció anterior diu: «Per tant, això de breu que em va contestar l'altra vegada no era cert. Això de breu, que em va dir que seria en breu, però ja fa 8 mesos que m'ho va dir. I ara em diu que es canvia. D'acord, ja està. Gràcies.»

La Sra. Iruretagoyena, per tal de concloure les intervencions sobre aquest assumpte, manifesta: «Yo intento. Hay cosas que son importantes y hay cosas urgentes.»

(Traducció)

Jo hi intento. Hi ha coses que són importants i hi ha coses urgents.

L'alcalde, continua i diu: «La següent pregunta era: “La setmana passada, concretament, el 23 d'abril es va publicar al BOP de Castelló, l'aprovació per la Junta de Govern Local el dia 23 de març de 2008, del Projecte de rehabilitació i reconstrucció de 13 mollons i 5 forns de calç. Les obres ja estan acabades des de fa molt de temps. Per què, després d'acabades les obres, es tramita esta publicació el 2 d'abril de 2009. Això és legal. I si ara algú presenta un recurs de reposició, al qual té dret, i si se li acceptara, què passaria amb tota l'obra i les despeses que això ha ocasionat?”.»

Aquesta pregunta és contestada pel Sr. Cuenca: «Gracias Sr. Alcalde. Bien, para ser escueto Sr. Guzmán, le diré, a la pregunta que usted dice, es legal o le dirè totalmente legal, eh. No hay, aquí no hacemos ilegalidades, por lo menos, sabiéndolo, eh. Es posible que no lo sepamos y hagamos alguna, no le digo que no. Ya, ya, sabía yo que estaba con la escopeta cargada. Yo, yo sabía, yo sabía, sabe, que yo, que yo no le, a mí no me importa darle la palabra y que estemos aquí dialogando todo lo que usted quiera. Y luego dice: ¿Y si alguien presenta un recurso? Estamos en, hablando en futurible de si presentan o no presentan. No padezca que no presentará nadie recurso. Por eso, ¿por què?, porque estamos arreglando mojones del término y hornos de cal que están en el assagador, que es zona pública. Entonces, no nos metemos en predios de nadie. O sea, que no padezca sobre el particular y les despeses, quant ha ocasionat?. Yo creo que aquí se confunde y por eso hace la pregunta Sr. Guzmán, usted confunde un proyecto y hemos hecho dos proyectos. Entonces, a la pregunta que usted hace, es correcto, es un nuevo proyecto. Lo que sale en exposición pública es un proyecto nuevo. Hemos hecho un proyecto de recuperación de hornos de cal, que fue aprobado, fue realizado el 15-1-2008 en el cual se hizo el proyecto de 6 hornos de cal y 15 mojones de término, el cual tuvo un importe de 12.781 euros en mano de obra y 3.897 en material, en total: 23.023 euros y estuvo trabajando 1 oficial y 2 peones. Entonces, no se terminó de hacer toda la obra porque había sido, habían aparecido algunos mojones más y no dio tiempo a terminar. Entonces, se ha hecho un segundo proyecto, que es el que usted parece ser que no tenía claro, y yo se lo aclaro que se aprobó el 27-2-2009, en el que se han metido 5 hornos de cal, que han aparecido nuevos y 13 mojones en total que quedan, entre los cuales hay algunos del primer proyecto que no se habían terminado y, y eso , pues ahora se ha valorado en 725 horas, con un oficial y dos peones y se amplía el tiempo de trabajo y trabajarán durante cuatro meses y veinticuatro días y el importe es de 62.607 euros y es también mayor porque aquí en este proyecto, se lo digo para que lo sepa también, está incluida la apertura de la senda, de una senda, entre lo que es la Basseta del Bovalar i lo que es la cantera de los Navarros, para tener ya totalmente comunicado todo el término de Benicarló por el assagador. Entonces, como ve, no es un proyecto, son dos proyectos. Entonces, es perfectamente legal que salga a publicación, puesto que no tiene nada que ver con el primero. No se si ¿ha quedado satisfecho? A mí me puede contestar si quiere. Gracias.

(Traducció)

Gràcies Sr. Alcalde. Per a ser escarit, Sr. Guzmán, li diré, a la pregunta que vostè diu de si és legal o li diré totalment legal. No hi ha, ací no fem il·legalitats, almenys, sabent-ho. És possible que no ho sapiguem i en fem alguna, no li dic que no. Ja, ja sabia jo que estava amb l'escopeta carregada. Jo ja ho sabia, sap que, a mi, no m'importa donar-li la paraula i que estem ací dialogant tot el que vostè vulga. I després diu: I si algú presenta un recurs? Estem parlant en futur de si presenten o no presenten. No patisca que no presentarà ningú cap recurs. Per això, per què? Perquè estem arreglant fites del terme i forns de calç que estan a l'assagador, que és zona pública. Llavors, no ens fiquem en predis de ningú. No patisca sobre el particular i “les despeses, quant ha ocasionat”. Jo crec que ací es confon i per això fa la pregunta Sr. Guzmán, vostè confon un projecte i hem fet dos projectes. Llavors, a la pregunta que vostè fa, és correcte, és un nou projecte. El que ix en exposició pública és un projecte nou. Hem fet un projecte de recuperació de forns de calç, que va ser aprovat, va ser realitzat el 15-1-2008, en el qual es va fer el projecte de 6 forns de calç i 15 fites de terme, el qual va tenir un import de 12.781 euros en mà d'obra i 3.897 en material, en total: 23.023 euros i hi va estar treballant 1 oficial i 2 peons. Llavors, no es va acabar de fer tota l'obra perquè havien aparegut algunes fites més i no va donar temps a acabar. Llavors, s'ha fet un segon projecte, que és el que vostè sembla ser que no tenia clar i jo li ho aclarisc que es va aprovar el 27-2-2009, en el qual s'han ficat 5 forns de calç que han aparegut nous i 13 fites en total que queden, entre les quals hi ha algunes del primer projecte que no s'havien acabat i, i això, ara s'ha valorat en 725 hores, amb un oficial i dos peons i s'amplia el temps de treball i treballaran durant quatre mesos i vint-i-quatre dies i l'import és de 62.607 euros i és també major perquè ací en aquest projecte, (li hi dic perquè ho sàpia també), està inclosa l'obertura de la senda, d'una senda, entre el que és la Basseta del Bovalar i el que és la pedrera dels Navarresos, per a tenir ja totalment comunicat tot el terme de Benicarló per l'assagador. Com veu, no és un projecte, són dos projectes. Llavors, és perfectament legal que isca a publicació, ja que no té res a veure amb el primer. No sé si ha quedat satisfet. A mi em pot contestar si vol. Gràcies.

L'alcalde, a continuació, diu: «Ara el Sr. Guzmán té la paraula.»

El Sr. Guzmán intervé indicant: «Molt amable, gràcies. Mire, si ja ho tenia entés, Sr. Cuenca, que ja sabia fins i tot què m'anava a contestar. Ja ho sé que són dos projectes. Ara la pregunta és: Per què un projecte va passar per la Comissió d'Urbanisme i, de l'altre, ens hem hagut d'assabentar pel BOP, perquè mire el BOP? Suposo que tindrà una contestació adequada. Això també ho sé, moltes gràcies.»

El Sr. Cuenca finalitza aquest tema amb la següent intervenció: «Sí, la contestación es muy simple, porque se ha incorporado a través de los Servicios Sociales. A lo mejor usted no está allí y ha sido Servicios Sociales quien lo ha tramitado por el plan de empleo ¿eh? que se ha puesto en marcha debido a la situación económica. Entonces, no se ha tramitado a través de Urbanismo, para que vea usted que Urbanismo hace las cosas como toca. Ha sido Servicios Sociales el que lo ha tramitado ahora. ¿Eh? Aclarado ¿eh? Todos contentos. Gracias.»

(Traducció)

Sí, la contestació és molt simple, perquè s'ha incorporat a través dels Serveis Socials. Potser vostè no està allí i ha estat Serveis Socials qui ho ha tramitat pel pla d'ocupació que s'ha engegat a causa de la situació econòmica. Llavors, no s'ha tramitat a través d'Urbanisme, perquè veja vostè que Urbanisme fa les coses com toca. Ha estat Serveis Socials que ho ha tramitat ara. Aclarit? Tots contents. Gràcies.

L'alcalde continua la seua intervenció dient que la següent pregunta era sobre: «“En data 17 d'agost de 2004, uns propietaris afectats pel Pai Vial entre carrer de València i el carrer de Peníscola, (és l'expedient 272/2002), van interposar un recurs de reposició en este Ajuntament. Els mateixos afectats, en data 13.11.2008, li van remetre a vosté (puntualitza el Sr. alcalde que serà al Departament d'Urbanisme) un document amb les al·legacions a eixe PAI. Cincs anys després del recurs de reposició i 7 mesos després de les al·legacions, ningú d'este Ajuntament els ha contestat. Se'ls pensa contestar algun dia?”»

Contesta tot això, el Sr. Cuenca: «Perdón, Estaba un poco despistado. Las personas se despistan también de vez en cuando, tampoco pasa nada. Muy bien, nos hacemos mayores también. Es normal. Bien, sobre este particular Sr. Guzmán, usted pregunta ahora por una, una reposición que se hace en el 2004. Yo en el 2004 no estaba, eh, quiere decir que se tenía que haber contestado en su momento. Luego, después se presentan unas alegaciones. Yo quiero recordarle que ese vial, actualmente, es un programa que se desarrolla, que se aprueba y que ahora está en ejecución y dentro de ese programa estas personas presentaron las alegaciones que, lógicamente, si se han llevado a cabo, si se le tuvieron, no les tuvieron en cuenta. En cuánto al recurso de reposición, yo a raíz de esta pregunta, me interesé por saber cómo se habían desarrollado los hechos y me dijeron que, efectivamente, preguntaron por ese recurso de reposición y no aparecía. Hay que recordar que se presentó en agosto de 2004 y, actualmente, una copia de ese recurso de reposición, que le han presentado los interesados, lo tiene el técnico jurídico para contestar. Es lo que le puedo decir sobre el particular. Muchas gracias.

(Traducció)

Perdó, estava un poc despistat. Les persones es despisten també de tant en tant, tampoc passa res. Molt bé, ens fem majors també. És normal. Bé, sobre aquest particular, Sr. Guzmán, vostè pregunta ara per una reposició que es fa en el 2004. Jo en el 2004 no estava, vol dir que s'havia d'haver contestat en el seu moment. Després, després es presenten unes al·legacions. Jo vull recordar-li que eixe vial, actualment, és un programa que es desenvolupa, que s'aprova i que ara està en execució i dins d'eixe programa, estes persones van presentar les al·legacions que, lògicament, si s'han portat a terme, si se li van tenir, no se li van tenir en compte. Quant al recurs de reposició, jo arran d'aquesta pregunta, em vaig interessar per saber com s'havien desenvolupat els fets i em van dir que, efectivament, van preguntar per eixe recurs de reposició i no apareixia. Cal recordar que es va presentar a l'agost de 2004 i, actualment, una còpia d'eixe recurs de reposició, que li han presentat els interessats, la té el tècnic jurídic per a contestar. És el que li puc dir sobre el particular. Moltes gràcies.

L'alcalde seguix amb la següent pregunta: «“Si han tingut vostés alguna proposta per part dels membres de l'Associació de Veïns Riu, Surrach i Aiguaoliva que en l'aprofitament futur d'eixos terrenys, participen els promotors del camp de golf de La Tossa”. Doncs sí.»

I la següent pregunta és: “Si sobre l'avinguda Catalunya, que van córrer molt, tenen pressa a inaugurar l'enllumenat i obrir al trànsit l'avinguda de Catalunya i ara estem donant una peníssima imatge, tant amb les faroles, perquè encara no estan totes en funcionament, com amb la rotonda a la plaça de la Mare Molas. Quan la pensen acabar definitivament?»

A tot això, li contesta el Sr. Cuenca: «Gracias Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, luego se molesta usted cuando le decimos que es muy puntilloso. Faltaba la primera farola que es la última de la calle, la última de la calle por poner, porque se rompió cuando, cuando vinieron todas. La habían pedido y cuando usted hizo la pregunta, pues, no sé si estaba puesta, pero poco le faltó para, para ponerla, porque yo, hombre, fíjese lo que le voy a decir. Yo firmé la recepción de esa calle y para firmar la recepción, porque si usted es puntilloso, yo tampoco le voy a la zaga, yo antes de firmar el acta de finalización de esa obra, del acta de recepción, yo fui personalmente a ver si esa farola estaba colocada y como estabal colocada, entonces, firmé el acta de recepción. En cuanto a la plaza de la Madre Molas le tengo que recordar que esa plaza no entraba en el proyecto de reurbanización de la calle, eh. No entraba en, porque nosotros hemos considerado que ahí, el equipo de gobierno piensa poner una fuente. ¿Por què no se ha hecho la fuente? Porque no tenemos dinero, cuando consigamos dinero, que estamos trabajando para conseguirlo y que no le cueste nada al Ayuntamiento, pondremos la fuente. Es decir, mandaremos hacer la fuente, que sería hablar en propiedad, porque ni la haremos nosotros y la hará quien proceda y esa es la realidad de la Plaza Madre Molas. Muchas gracias.»

(Traducció)

Gracies, Sr. Alcalde. Sr. Guzmán, després es molesta vostè quan li diem que és molt primmirat. Faltava el primer fanal que és l'últim del carrer, perquè es va trencar quan van vindre tots. L'havien demanat i quan vostè va fer la pregunta, no sé si estava posada, però poc li va faltar per a posar-la, perquè jo, fixe's el que li vaig a dir, jo vaig signar la recepció d'eixe carrer i per a signar la recepció, (perquè si vostè és primmirat, jo tampoc em quedo curt), jo abans de signar l'acta de finalització d'eixa obra, de l'acta de recepció, jo vaig ser personalment per veure si eixe fanal estava col·locat i com estava col·locat, llavors, vaig signar l'acta de recepció. Quant a la plaça de la Mare Molas li he de recordar que eixa plaça no obstaculitza en el projecte de reurbanització del carrer. No obstaculitza, perquè nosaltres hem considerat que ací, l'equip de govern pensa posar una font. Per què no s'ha fet la font? Perquè no tenim diners, quan aconseguim diners, que estem treballant per a aconseguir-los i que no li coste res a l'Ajuntament, posarem la font. És a dir, encomanarem fer la font, que seria parlar en propietat, perquè ni la farem nosaltres i la farà qui procedisca i eixa és la realitat de la plaça de la Mare Molas. Moltes gràcies.

El Sr. Guzmán, seguidament, li contesta al Sr. Cuenca: «Sí, moltes gràcies. Jo no sé si és tant o més primmirat que jo. A vore, el que em diu de la farola, entenc més que com a primmirat, perquè és la seua obligació, abans de firmar-ho. Per tant, serà primmirat o no, però era l'obligació revisar-ho. Aleshores, la meua pregunta era “quan acabaran eixes obres?” Doncs ara ja m'ho han contestat. Que de moment no hi ha diners i ja vorem quan ho acabarem. Doncs ja està, això era. Moltes gràcies.»

Finalment, i per tal de concloure aquest assumpte, el Sr. Cuenca li explica al Sr. Guzmán: «Sí, una puntualización, Sr. Guzmán. Yo no tengo obligación de ir a ver las obras, eh?. Le recuerdo que yo soy concejal y para eso están los Servicios Técnicos, que son los que tienen que informar. Eso es simplemente para demostrarle que yo cuando me pasan a firmar, también quiero asegurarme de lo que firmo, eh?, que es distinto. Muchas gracias.»

(Traducció)

Una puntualització, Sr. Guzmán. Jo no tinc obligació d'anar a veure les obres. Li recorde que jo sóc regidor i per a això estan els Serveis Tècnics, que són els que han d'informar. Això és simplement per a demostrar-li que jo quan em passen a signar, també vull assegurar-me del que signe, que és distint. Moltes gràcies.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22.45 hores.- En dono fe.-

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Vist i plau

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa

Benicarló, 29 de maig de 2009