Els orígens de Benicarló podem trobar-los en els poblats ibèrics del Puig de la Nau i de la Tossa, l'època de màxim esplendor dels quals se situa en els segles V i IV abans de Crist i les muralles dels quals, o millor dit, les seues restes, poden ser contemplades als afores d'aquesta ciutat.
El poblat ibèric del Puig de la Nau
El Puig de la Nau és una petita muntanya que està situada al N. del terme municipal de Benicarló, vora el llit del barranc d'Aiguadoliva, el qual serveix de límit natural entre el territori de Vinaròs i el de Benicarló. En la vessant E d'aquesta muntanya, a una altura que oscil·la entre els 95 i 110 m sobre el nivell del mar hi ha restes d'un antic poblat que, presumiblement, constitueixen l'origen del poblament d'aquesta plana litoral en què es troba l'actual ciutat de Benicarló.
El Poblat del Puig de la Nau és del tipus denominat de vessant, amb alguns carrers de traçat horitzontal que es van adaptant al relleu de la muntanya, i altres que pugen cap a la part alta on es troba la muralla. El més destacable que s'observa en l'actualitat són les altes parets dels vells habitatges, testimoni de la més antiga cultura urbana que es va desenvolupar en territori benicarlando.
Nivells d'ocupació posats de manifest mitjançant les diverses campanyes d'excavació que des de l'any 1975 s'efectuen en el Puig de la Nau, denoten una superposició d'hàbitats la cronologia dels quals abraça des del final de l'Edat de Bronze i principis de l'Edat de Ferro, fins el període de plenitud de la Cultura Ibèrica, és a dir, des del s. VIII fins el V o inicis del IV, tot açò abans de Crist. A aquest últim moment al·ludit correspon l'època de major esplendor del poblat, i s'hi conserven les restes d'habitatges que romanen encara en peu, així com moltíssims materials arqueològics que han anat apareixent en el transcurs de les excavacions efectuades en el jaciment.
Alguns d'aquests materials, la seua presència en el poblat, manifesten una important relació dels seus habitants, almenys de caràcter comercial, amb gent procedent de l'àmbit colonial mediterrani (fenicis, púnics i grecs), de la influència cultural dels quals va esclatar la que coneixem com cultura ibèrica, els moments de major auge econòmic i cultural de la qual es corresponen, tal i com apuntàvem abans, amb els S. V-IV a. de C.
Amb anterioritat al període dels referits contactes, hi ha en aquest poblat del Puig de la Nau un potent estrat arqueològic amb materials que mostren evidents paral·lelismes amb els dels camps d'urnes, posant de manifest una hàbitat protohistòric que entronca amb el final de Bronze Llevantí. Però pel que es refereix al caràcter ibèric d'aquest poblat, s'observa clarament en els seus nivells més antics la influència de les relacions amb els mercaders fenicis que degueren arribar aquí cap al 600 a. de C. Però a mitjans del s. VI a. de C. es va produir un fort descens de les seues activitats comercials com a conseqüència de la caiguda de Tiro, i una mica més tard, amb el tractat del 509 entre fenicis i grecs, pel qual es van repartir les respectives àrees comercials . Pel contrari, va ser a partir d'aquell moment quan es deixa notar una major presència grega a través del comerç emporità. Empúries va adquirir un extraordinari auge comercial i oferia, entre diversos productes manufacturats, la característica ceràmica àtica de la qual el Puig de la Nau e; ha donat, fins el moment present, interessants exemplars com el Kylix del Pintor de Penthesilea, del denominat primer estil lliure, datat entre el 460-450 a. de C.
El S. V a. de C. marca l'època de major esplendor econòmic, social i cultural del Puig de la Nau. Coincideix amb el període de màxima prosperitat del comerç emporità, amb el qual va estat molt vinculat. Després hi va arribar el declivi, alguns autors hi parlen d'una profunda crisis del gran comerç grec a inicis del S. IV a. de C., la qual cosa coincideix cronològicament amb la decadència i l'abandonament del poblat del Puig de la Nau. Les causes s'ignoren i sembla ser que l'abandonament va ser pacífic, total i definitiu, encara que sense violències que pogueren haver ocasionat la seua destrucció. Els seus habitants degueren traslladar-se a algun dels poblats que estan situats (les seues restes), en una segona línia enfront de la costa. Per exemple en la Tossa, on apareix ceràmica precampaniense que apunta cap a una continuïtat, tant en el poblament com en el nivell cultural posat de manifest en el Puig de la Nau.
Els orígens de Benicarló semblen localitzar-se en els jaciments d'època protoibèrica i ibèrica ubicats en el seu terme municipal, els més coneguts i estudiats del qual, fins aquest moment, són el poblat ibèric del Puig de la Nau, la seua necròpolis, el poblat ibèric de la Tossa i la necròpolis del Bovalar que va pertànyer a l'expressat poblat de la Tossa.
Els continguts materials de tots aquests denoten una evolució i unificació cultural en completa harmonia amb la resta dels jaciments ilercavònics de la zona, la cronologia dels quals abraça un ampli període de temps comprés entre els s. VII-VI a. de C. i els III-II també a. de C.
Es troba situat en la muntanya del Puig de la Nau. Durant les diverses campanyes d'excavació que s'hi han realitzat a partir de l'any 1974, s'ha constatat que l'hàbit ibèric està assentat sobre uns estrats arqueològics que proporcionen estructures i materials del final de l'Edat de Bronze, o d'inicis de l'Edat de Ferro, amb una datació cronològica pels volts dels s. IX-VIII a. de C.
A jutjar per les restes arquitectòniques que s'hi conserven, aquest poblat és un dels més interessants de la Comunitat Valenciana, el qual ofereix les següents dues fases netament diferenciades de poblament:
- Un període protoibèric o ibèric antic que representa la fase embrionària de la cultura ibèrica en un moment en què es comencen a assimilar les influències dels colonitzadors fenicis, que van arribar a aquesta costa ilercavònica cap als s. VII-VI a. de C.
- I un altre període ibèric ple (s. V i IV a. de C.) que constitueix l'horitzó més interessant i de major amplitud de poblament i d'evolució cultural de l'hàbitat. Pertanyen a aquesta segona fase les magnífiques estructures que conserven el poblat, així com la major part dels materials recuperats entre els quals predomina la ceràmica fabricada a torn i decorada amb motius lineals geomètrics dibuixats amb pintura rogenca.
També cal destacar la presència de ceràmica atenenca que revela unes relacions, almenys de caràcter comercial, amb els mercaders grecs assentats per aquella època en les colònies d'Empúries, Roses i altres punts de la costa ibèrica mediterrània.
La necròpolis del Puig de la Nau
Es tracta d'un camp d'urnes d'incineració situat al sud del poblat ibèric del Puig de la Nau, en el pla, a uns 400 m de l'hàbitat ibèric i datat cronològicament com de la mateixa època que aquest.
Les urnes són globulars i bicòniques, del tipus d'"orelletes perforades", proveïdes totes aquestes de tap d'ajustament hermètic i agafador dicoïdal. Els aixovars que contenen consisteixen principalment en objectes de bronze (fíbules, sivelles de cinturó, penjolls, cadenetes, etc.) i armes de ferro (fulles de llança, guaspes, ganivets afalcatats etc.).
Va ser descoberta l'any 1979, quan estaven realitzant tasques profundes de transformació en una de les parcel·les que ocupava la necròpolis.
El poblat ibèric de la Tossa
Es troba ubicat al cim de la muntanya de la Tossa, a l'oest del terme municipal de Benicarló, lloc pel qual discorre la línia divisòria entre el seu terme i el de la veïna població de Càlig.
Els materials d'aquest poblat trobats per la superfície dels bancals que ocupa són els característics dels jaciments d'aquest tipus i cronologia (s. VI-II a. de C.), amb ceràmica ibèrica pintada a base d'una temàtica lineal geomètrica i uns quants motius vegetals..
Al peu de la Tossa, en les proximitats de la Basseta, va ser trobada l'any 1941 la Necròpolis del Bovalar, les urnes , eines i aixovars de bronze de la qual són similars als materials de la necròpolis del Puig de la Nau.
Los orígenes de Benicarló podemos hallarlos en los poblados ibéricos del Puig de la Nau y de la Tossa, cuya época de máximo esplendor se sitúa en los siglos V y IV antes de Cristo, y cuyas murallas, o mejor dicho, sus restos, pueden ser contempladas en las afueras de esta Ciudad.
El poblado ibérico del Puig de la Nau
El Puig de la Nau es una pequeña montaña que está situada al N. del término municipal de Benicarló, junto al cauce del barranco de Aguaoliva, el cual sirve de límite natural entre el territorio de Vinaròs y el de Benicarló. En la ladera E de dicha montaña, a una altura que oscila entre los 95 y 110 m. sobre el nivel del mar existen restos de un antiguo poblado que, presumiblemente, constituyen el origen del poblamiento de esta llanura litoral en la que se encuentra la actual ciudad de Benicarló.
El Poblado del Puig de la Nau es del tipo denominado "de ladera", con algunas calles de trazado horizontal que se van adaptando al relieve de la montaña, y otras que ascienden hacia la parte alta donde se halla la muralla. Lo más destacable que se observa en la actualidad son las altas paredes de las viejas viviendas, testimonio de la más antigua cultura urbana que se desarrolló en el territorio benicarlando.
Niveles de ocupación puestos de manifiesto por medio de las diversas campañas de excavación que desde el año 1975 vienen efectuándose en el Puig de la Nau, denotan una superposición de hábitats cuya cronología abarca desde el final de la Edad de Bronce y principios de la Edad de Hierro, hasta el período de plenitud de la Cultura Ibérica, es decir, desde el s. VIII hasta el V ó inicios del IV, todo ello antes de Cristo. A este último momento aludido corresponde la época de mayor esplendor del poblado, conservándose de la misma los restos de viviendas que permanecen todavía en pie, así como muchísimos materiales arqueológicos que han ido apareciendo en el transcurso de las excavaciones efectuadas en el yacimiento.
Algunos de estos materiales, su presencia en el poblado, manifiestan una importante relación de sus habitantes, al menos de carácter comercial, con gente procedente del ámbito colonial mediterráneo (fenicios, púnicos y griegos), de cuya influencia cultural eclosionó la que conocemos como cultura ibérica, cuyos momentos de mayor auge económico y cultural se corresponden, tal como apuntábamos antes, con los S. V-IV a. de C.
Con anterioridad al período de los referidos contactos, existe en este poblado del Puig de la Nau un potente estrato arqueológico con materiales que muestran evidentes paralelismos con los de los "campos de urnas", poniendo de manifiesto un Hábitat proto-histórico que entronca con el final del Bronce Levantino. Pero por lo que se refiere al carácter ibérico de este poblado, se observa claramente en sus niveles más antiguos la influencia de las relaciones con los mercaderes fenicios que debieron llegar aquí hacia el 600 a. de C. Pero a mediados del S. VI a. de C. se produjo un fuerte descenso de sus actividades comerciales, como consecuencia de la caída de Tiro, y poco más tarde, con el tratado del 509 entre fenicios y griegos, por el que se repartieron las respectivas áreas comerciales. Por el contrario, fue a partir de aquel momento cuando se deja notar una mayor presencia griega a través del comercio ampuritano. Ampurias, adquirió un extraordinario auge comercial ofreciendo, entre diversos productos manufacturados, la característica cerámica ática de la que el Puig de la Nau ha dado, hasta el momento presente, interesantes ejemplares como el Kylix del Pintor de Penthesilea, del denominado primer estilo libre, datado entre el 460-450 a. de C.
El S. V a. de C. marca la época de mayor esplendor económico, social y cultural del Puig de la Nau. Coincide con el período de máxima prosperidad del comercio ampuritano, con el que estuvo muy vinculado. Luego llegó el declive; algunos autores hablan de una profunda crisis del gran comercio griego a inicios del S. IV a. de C., lo cual coincide cronológicamente con la decadencia y el abandono del poblado del Puig de la Nau. Las causas se ignoran y parece ser que el abandono fue pacífico, total y definitivo, aunque sin violencias que pudiesen haber ocasionado su destrucción. Sus habitantes debieron trasladarse a alguno de los poblados que están situados (sus restos), en una segunda línea frente a la costa. Por ejemplo en la Tossa, donde aparece cerámica precampaniense que apunta hacia una continuidad, tanto en el poblamiento como en el nivel cultural puesto de manifiesto en el Puig de la Nau.
A juzgar por los restos arquitectónicos que de él se conservan, este poblado es uno de los más interesantes de la Comunidad Valenciana, ofreciendo las siguientes dos fases netamente diferenciadas de poblamiento:
- Un período protoibérico o ibérico antiguo que representa la fase embrionaria de la cultura ibérica en un momento en que se comienza a asimilar las influencias de los colonizadores fenicios, que llegaron a esta costa ilercavónica allá por los s. VII-VI a. de C.
- Y otro período ibérico pleno (s. V y IV a. de C.) que constituye el horizonte más interesante y de mayor amplitud de poblamiento y de evolución cultural del hábitat. Pertenecen a esta segunda fase las magníficas estructuras que se conservan del poblado, así como la mayor parte de los materiales recuperados entre los que predomina la cerámica fabricada a torno y decorada con motivos lineales geométricos dibujados con pintura rojiza.
También cabe destacar la presencia de cerámica ateniense que revela unas relaciones, al menos de carácter comercial, con los mercaderes griegos asentados por aquella época en las colonias de Ampurias Rosas y otros puntos de la costa ibérica mediterránea.
La necrópolis del Puig de la Nau
Se trata de un campo de urnas de incineración situado al sur del poblado ibérico de El Puig de la Nau, en el llano, a unos 400 m. del hábitat ibérico y datado cronológicamente como de la misma época que éste.
Las urnas o vasijas son globulares y bicónicas, del tipo de "orejetas perforadas", provistas todas ellas de tapadera de ajuste hermético y cogedor dicoidal. Los ajuares que contienen consisten principalmente en objetos de bronce (fíbulas, placas de cinturón, colgantes, cadenitas, etc.) y armas de hierro (hojas de lanza, regatones, cuchillos afalcatados etc.).
Fue descubierta el año 1.979, cuando estaban realizando labores profundas de transformación en una de las parcelas que ocupaba la necrópolis.
El poblado ibérico de la Tossa
Se halla ubicado en la cima de la montaña de La Tossa, al oeste del término municipal de Benicarló, por cuyo lugar discurre la línea divisoria entre éste y el de la vecina población, Càlig.
Los materiales de este poblado hallados por la superficie de los bancales que ocupa son los característicos de los yacimientos de este tipo y cronología (s.VI-II a. de C.), con cerámica ibérica pintada a base de una temática lineal-geométrica y unos pocos motivos vegetales.
Al pie de la Tossa, en las proximidades de la Basseta, fue hallada el año 1941 la Necrópolis del Bovalar, cuyas urnas , utensilios y ajuares de bronce son similares a los materiales de la necrópolis de El Puig de la Nau.