1.Edifici
17/08/2011
D'estil barroc tardà, va començar a construir-se el 25 de maig de 1724 i es van acabar les obres el 9 d'octubre de 1743. Es tracta d'una edificació nova que substitueixo a l'anterior església de la qual es conserva poca informació.
L'església està consagrada a Sant Bartomeu, Sant Abdó i Sant Senén, patrons de Benicarló i per a la seva construcció els habitants de Benicarló es van sacrificar econòmicament.
La façana
El temple té una façana de pedra llaurada que serveix de marc a una monumental portalada barroca de 2 cossos flanquejats per columnessalomòniques exemptes. El cos superior està format per una fornícula amb la imatge de Sant Bartomeu, desapareguda en la Guerra Civil i substituïdaen 1981. També van desaparèixer les imatges dels sants Abdó i Senén, que es trobaven col·locades sobre els elements de l'arquitrau de les columnes exteriors. El conjunt, salvo per petits detalls, s'hi hagi en bon estat de conservació.
El campanar
La torre és de planta octogonal i exempta, construïda amb grans blocs de pedra llaurada. Està composta per quatre cossos, els tres primers d'ells massissos i l'últim amb un estilat finestral de mig punt en cada cara, on estan les campanes i no posseeix templet de rematada. Aquest tipus de construcció va ser molt corrent a l'àrea del Mediterrani Valencià, tenint aquesta torre grans similituds amb els campanars d'Alcalà de Xivert i Castelló. El seu paper va ser molt important en les conteses bèl·liques sofertes a Benicarló. Va ser usat com a torre vigia i presó en la Guerra de la Independència o com a refugi antiaeri en la Guerra Civil.
Capella de la Comunió
Construïda amb posterioritat a la nau del temple, forma cos aparti, adossat lateralment a la zona de la capçalera. Té cúpula sense llanterna i accés directe al carrer per una portada de pedra rematada amb frontispici corb tallat. Al costat d'ella podem destacar l'accés lateral de l'església. Recolzada a un creuer, consta d'una porta en arc de mig punt flanquejada per dues pilastres adossades a un entabliment de tall clàssic. És un auster i correcte treball de la pedra, anterior a la construcció del temple i que seria integrat a la nova església procedent de l'anterior.