Ajuntament de Benicarló: Ple extraordinari núm. 19/2010, de 22 de desembre.

Ple extraordinari núm. 19/2010, de 22 de desembre.

22/12/2010

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 19/2010 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter extraordinari, el dia 22 de desembre de 2010, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA NÚM. 19/2010 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 22 DE DESEMBRE.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 22 de desembre de 2010 es reuneixen, amb caràcter extraordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Antonio Cuenca Caballero

Sr. Marcos Marzal Roca

Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. Ramón Soriano Verge

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sra. María Carmen Iruretagoyena Fernández

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Ortiz Roca

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sr. Carlos Salinas Llorach

Sr. J. Enric Escuder Arín

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sra. Joaquina Bel Salvador

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. María Begoña Ayza Mascarell

Sr. José Luis Guzmán Grau

Sra. María Pilar Bayarri Bellés

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Excusen la seua absència els senyors Jaime Mundo Alberto i Utiliano Martínez Sánchez.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PUNT 1r. - APROVACIÓ, SI ESCAU, DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA NÚM. 15/2010, DE 28 D'OCTUBRE; EXTRAORDINÀRIA NÚM. 16/2010, DE 19 DE NOVEMBRE I ORDINÀRIA NÚM. 17/2010, DE 25 DE NOVEMBRE.- Per unanimitat dels assistents s'acorda aprovar l'esborrany de les actes de les sessions ordinària núm. 15/2010, de 28 d'octubre; extraordinària núm. 16/2010, de 19 de novembre, i ordinària núm. 17/2010, de 25 de novembre.

PUNT 2n.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE RECLAMACIÓ DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL INTERPOSADA PER L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, S.A. COM A CONSEQÜÈNCIA DELS DANYS DERIVATS DEL DESISTIMENT DE L'ENTITAT LOCAL EN UN PROCEDIMENT D'ADJUDICACIÓ DEL PAI SECTOR BATRA.- Se sotmet a consideració de la Corporació el contingut de la proposta formulada per l'Alcaldia de data 23 de novembre de 2010.

En primer lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per a dir que tal com van indicar el dia que van portar ací la modificació pressupostària no els pareixia bé la manera com s'ha gestionat este problema. En aquells moments s'estava parlant de 130.500 EUR i al final pareix que ha acabat en 119.947 EUR pels danys que a aquesta empresa s'han ocasionat pel trencament patrimonial com a conseqüència de la seua decisió de no haver adjudicat el PAI d'aquell sector. El Sr. Guzman diu que l'equip de govern, concretament el regidor d'Urbanisme, va dir que això era un risc que assumia l'equip de govern i que sota eixa responsabilitat l'anaven a continuar assumint. No obstant això, el grup municipal del Bloc entén que això són molts diners malbaratats per la la gestió de l'equip de govern i per molt que diguen que això ho pagaran els afectats, ells no han vist cap document que això ho ratifique. El Sr. Guzmán creu que això és la seua paraula, però continua dient que el grup municipal del Bloc de paper que això ho testifique, no n'ha vist cap. Per tant, considera que això vol dir que de moment ho pagarà el poble i després ja veurem què és el que passa. Per altra banda, el grup municipal del Bloc entén que esta empresa, pels danys que se li han ocasionat, ha de cobrar. Ara bé, ells volen manifestar el seu descontent o el seu desacord amb la manera d'actuar de l'equip de govern davant d'este punt i, per tant, van a abstindre's tal com ja van manifestar en l'anterior Ple.

L'alcalde manifesta que es torna a ratificar en les seues afirmacions fetes en el Ple passat on es va aprovar la modificació pressupostària. A més, l'únic que ha de dir al Sr. Guzmán és que les quantitats inicialment eren superiors i finalment han estat inferiors. Per altra banda el grup municipal popular no creu que haja estat una mala gestió d'este equip de govern, sinó que són conseqüents en el que van votar en el seu dia i en el que van acordar amb els veïns i en el que van parlar amb ells en el seu dia abans, fins i tot, de les eleccions municipals.

De nou, torna a fer ús de la paraula el Sr. Guzmán per a dir que els semblaria tot bé si l'equip de govern el dia 19 de juliol de 2007 no hagueren dit a l'empresa que continuara treballant per a després dir-li que no.

Finalment, l'alcalde torna a repetir al Sr. Guzmán que es torna a ratificar en les seues declaracions, ja que és un tema que ha portat ell personalment, tant pel que fa a les converses amb l'empresa com amb els veïns. Explica que era l'acord que tenia el grup popular ja en el seu moment i que va seguir portant el grup popular amb tots els veïns i indústries del PAI Batra o de la zona de Batra i ells l'únic que han fet ha sigut ser conseqüents amb el que van quedar en aquell dia.

Relació de fets

I. Mitjançant l'escrit amb registre d'entrada núm. 7762/21 d'abril de 2008, el senyor Vicente Martí Ferrer, en representació de la mercantil L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA presenta una reclamació de responsabilitat patrimonial pels següents fets:

--L'Ajuntament de Benicarló, per acord plenari de data 28 de juny de 2006, acorda l'inici del procediment per a la gestió indirecta del PAI Sector Industrial Batra, així com l'aprovació de les seues bases particulars per a la presentació de propostes.

--L'1 de febrer de 2007 la mercantil reclamant presenta escrit al qual acompanya l'alternativa tècnica de PAI per a la seua exposició al públic.

--El 12 de febrer de 2007 es presenten a l'Ajuntament els sobres, l'alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica.

--El 20 de març de 2007, mitjançant una instància, s'adjunta l'acta notarial de protocol del PAI.

--El 24 d'abril de 2007 la Mesa de Contractació procedeix a obrir el sobre número 1 referit a la documentació administrativa per al concurs del PAI SECTOR Batra.

--El 5 de juny de 2007 es notifica a la reclamant l'admissió com a concursant en el procediment de selecció d'agent urbanitzador en el sector Batra i es convoca per al 6 de juny de 2007 l'obertura del segon sobre.

--La Resolució de l'Ajuntament de Benicarló de data 19 de juliol de 2007 acorda admetre la proposta presentada.

--El 17 d'agost de 2007 es presenta l'informe a les al·legacions presentades.

A data de presentar la reclamació es desconeix l'estat en què es troba l'esmentat procediment, de manera que demana una indemnització de 317.905,77 euros , més interessos pels desemborsaments efectuats per la reclamant que consideren que s'han d'imputar a l'Ajuntament per haver truncat el procés d'adjudicació.

II. Mitjançant la provisió de data 23 de juny de 2008, subscrita pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni, es resol admetre a tràmit la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pel Sr. Vicente Martí Ferrer, en representació de L3 M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA.

III. En fase d'instrucció de l'expedient, la reclamant aporta la següent documentació:

--Escrit que motiva la relació de causalitat en el desistiment de l'Administració de convocar el concurs.

--Barem d'honoraris del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

--Factura sobre topografia.

--Factura emesa per lletrat sobre honoraris jurídics.

--Factura de notaria sobre l'acta de protocol de projectes i comunicacions cadastrals.

--Respecte al lucre cessant, es determina en el 6% del benefici industrial sobre el PEM, tal com indica l'article 151.4 del TRLCAP, aplicable en el moment de l'inici del concurs de licitació.

IV. El 22 de juliol de 2008, s'emet un informe del tècnic d'Administració General del Departament d'Urbanisme en què es conclou que: «està justificada la no continuació del concurs iniciat, pel canvi de les circumstàncies que van a motivar l'acord de Ple de data 28/06/06, pel qual s'inicia el procediment, atès que l'Ajuntament de Benicarló ha estimat oportú fer una revisió del seu Pla General d'Ordenació Urbana i en el document de concert previ que ha redactat perquè es trameta a la Conselleria competent en matèria d'urbanisme, ha previst la qualificació d'aquest sòl com a residencial. Tot això de conformitat amb el ius variandi de l'Administració urbanística en matèria de planificació.»

V. Mitjançant l'escrit amb registre de sortida núm. 17978/24 de setembre de 2008, s'atorga a la mercantil esmentada un termini d'audiència de 10 dies hàbils.

VI. Mitjançant l'escrit amb registre d'entrada núm. 18454/13 d'octubre de 2008, la reclamant presenta al·legacions.

VII. El 14 d'abril de 2009, el tècnic d'Administració General del Departament d'Urbanisme es ratifica en l'informe emés el 22 de juliol de 2008.

VIII. L'1 de juny de 2009 emet un informe proposta la tècnica de Contractació en el qual es conclou que: «La mercantil reclamant va ser l'únic licitador que va presentar proposició al concurs convocat per l'Ajuntament de Benicarló per a l'adjudicació del programa d'actuació integrada, sector Batra de sòl industrial. Posteriorment, es va procedir a l'obertura del sobre número 1 corresponent a la documentació administrativa i per Resolució del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme es va resoldre admetre la citada mercantil en el concurs. Després de l'obertura del sobre número 2 es va resoldre no admetre la proposta de PAI per incompliment de les bases generals i particulars reguladores de la convocatòria. Es va presentar un recurs de reposició per la mercantil i va ser estimat per Resolució de 19 de juliol de 2007, la qual es va notificar a la interessada el 25 de juliol de 2007. A partir d'aquesta data sembla que no es van dur a terme més actuacions administratives fins a l'acord plenari de data 27 de març de 2008 que va deixar sense efectes l'acord plenari de data 28 de juny de 2006, pel qual es va iniciar el procediment per a la gestió indirecta del PAI Sector Batra, acord notificat a la reclamant el 4 de juny de 2008. En el procediment en qüestió no es va arribar a l'obertura de la corresponent proposició juridicoadministrativa.

La motivació que esgrimeixen els tècnics d'Urbanisme en els seus informes per justificar el desistiment de l'Administració en el procediment d'adjudicació del PAI Batra, atén a raons que tenen a veure amb el canvi de criteri respecte a la qualificació de l'ús del sòl inclòs en l'àmbit del sector Batra. Així doncs, segons l'informe tècnic, en el PGOU de Benicarló aprovat el 29 de juliol de 1986, el sòl inclòs en el sector de referència es classifica com a urbà i el seu ús està previst com a industrial. No obstant això, l'Ajuntament de Benicarló, en el document de concert previ redactat en el procediment de revisió del PGOU i en virtut de la potestat de planejament que atorga la llei al municipi, ha previst la qualificació d'aquest sòl com a residencial.

La declaració deserta del concurs no va tenir lloc, ja que el canvi de planejament no es va considerar motiu ajustat a l'ordenament jurídic per a l'adopció d'un acord en aquest sentit. Així doncs, l'article 137.3 de la LUV estableix que "L'Ajuntament té alternativament la facultat d'adjudicar el desplegament i execució del PAI a la proposició més avantatjosa per mitjà de l'aplicació dels criteris d'adjudicació indicats en les bases reguladores, sense atendre necessàriament el valor econòmic d'aquestes, o declarar desert el concurs. Ha de motivar, en tot cas, la seua resolució amb referència als criteris d'adjudicació establerts en les bases."

En el mateix sentit es pronuncien les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada, mitjançant gestió indirecta, al municipi de Benicarló.

Revisades les bases generals i les particulars que han de regir la programació de l'actuació integrada Sector Industrial Batra, es conclou que en cap d'aquestes es recull el dret de percebre indemnització per als casos de desistiment o per a aquells concursants que no resulten ser adjudicataris.

Si anem a la normativa de contractació administrativa, vigent en el moment de produir el presumpte dany, en concret, l'article 82.2 del text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, observem que ni tan sols la proposta d'adjudicació (tràmit que en l'expedient que ens ocupa no va arribar a produir-se) crea cap dret a favor de l'empresari proposat, davant l'Administració, mentre no se li haja adjudicat el contracte per acord de l'òrgan de contractació. És a dir, la norma que regula la contractació administrativa preceptua la impossibilitat d'exigir cap dret per part dels licitadors i, conseqüentment, la no existència de cap tipus d'obligació per a l'Administració enfront d'aquests fins al moment en què s'adopte l'acord d'adjudicació. D'altra banda, el desistiment de la contractació de l'esmentat PAI és plenament ajustat a dret, ja que aquesta forma de finalització del procediment està prevista en l'article 87.2 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

L'existència d'un cost efectiu i individualitzat no pot significar automàticament la declaració de responsabilitat patrimonial de l'Administració, ja que cal examinar si en els fets presumptament danyosos es donen les circumstàncies que permeten reconèixer els afectats per ells un dret a ser indemnitzats per concórrer els altres requisits legalment exigits. La legislació en matèria de contractes administratius no preveu el rescabalament d'aquest cost i estableix únicament el dret de les empreses admeses que se'ls torne o cancel·le la garantia prestada si transcorregut el termini de tres mesos no s'ha dictat resolució d'adjudicació.

Els costos de confecció de la documentació per presentar a l'esmentat concurs, amb la finalitat de resultar adjudicataris, no estarien retribuïts i haurien de ser suportats per cada licitador. Així doncs, en qualsevol dels supòsits de terminació ordinària dels procediments d'adjudicació a què ens referim, els costos de preparació de l'oferta no trobarien compensació ni retribució.

Per tant, en bona lògica jurídica no resultaria congruent amb la simultània salvaguarda dels drets ciutadans i de l'interès públic, que el conjunt de participants en una convocatòria de concurs obtingueren, pel sol fet de concórrer i per al cas de terminació anticipada del procediment, una retribució per les seues despeses de participació que no percebrien en el cas d'haver continuat aquest procediment. Des d'anàloga perspectiva, no tindria sentit que un acte de desistiment conforme a dret comporte per a l'Administració un cost superior al que resultaria de declarar deserts els concursos o adjudicar al millor ofertant mitjançant actes igualment vàlids i legals. Les despeses i costos de preparació de les ofertes en un procediment per a l'adjudicació d'un contracte administratiu es troben, amb caràcter general, legalment atribuïts a qui els realitza, que està per això obligat a suportar, i no poden conceptuar com un dany antijurídic pel sol fet d'haver conclòs el procediment amb un desistiment de l'Administració fundat en raons sobrevingudes d'interès públic, que no han estat qüestionades.

En conclusió, tal com estableix la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de València Sala Contenciosa Administrativa, sector 1r, núm. 737/2008, la concurrència a un procés selectiu no garanteix una resolució favorable als interessos del que voluntàriament concorre i, molt menys, confereix drets indemnitzatoris. La sentència d'aquesta mateixa Sala i Secció, núm. 1449-1402 de 15 de novembre, sosté: "Per tot això, atès que l'Ajuntament d'Elx ha utilitzat de forma motivada i raonable les seues potestats de planejament, actuant conforme a l'article 47.4 de la LRAU, entenent que, aquesta actuació respon a les prioritats públiques i a les circumstàncies imperants en el municipi, procedeix desestimar el recurs contenciós administratiu, sense que les conseqüències de l'exercici de la iniciativa particular per l'actor (costos i despeses) hagen de ser suportades per ningú que no siga aquell que va iniciar voluntàriament un procediment al seu risc i ventura, sense connexió amb cap servei públic i davant d'una actuació administrativa respectuosa amb l'ordenament jurídic".

En l'esmentat informe es proposa desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada per la mercantil L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA pels danys ocasionats per no haver-se adjudicat el Programa d'Actuació Integrada del Sector Industrial Batra, atesa la inexistència de nexe causal entre el dany causat i el funcionament dels serveis públics i demanar l'informe preceptiu al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb el que preveu l'article 10. 8 a) de la Llei 10/1994, de 19 de desembre, de la Generalitat, de creació del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

IX. Mitjançant l'escrit amb registre d'entrada núm. 19189/25 de novembre de 2009, s'adjunta el Dictamen 859/2009, del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana en què s'indica, entre d'altres, el següent:

«Queda acreditat en l'expedient que la corporació local, després d'iniciar la tramitació d'un procediment de licitació per l'adjudicació d'un Programa d'Actuació Integrada i admetre com a licitador la mercantil L3M CONSTRUCCIONES Y SERVICIOS, SA, va acordar el 27 març 2008 desistir d'aquest procediment, per la qual cosa queda acreditat, fins i tot hi ha causa que justifique el desistiment, una actuació de l'Administració que permet a l'interessat reclamar els eventuals danys derivats de la participació en el procediment de licitació en no obeir aquest desistiment a més raons que a un canvi de criteri o d'oportunitat de la corporació sobre la qualificació del sòl del sector Batra, i no a criteris vinculats amb el propi procediment de licitació, o previstos en les bases reguladores o en la normativa legal d'aplicació d'aquesta adjudicació.»

Pel que fa a les despeses objecte d'indemnització , el Consell Jurídic informa el següent:

«Pel que afecta al lucre cessant que reclama l'interessat i que quantifica en 192.866,75 euros, no es tracta d'un danys reals i efectius, sinó d'una mera expectativa ja que el licitador no té un dret automàtic a l'adjudicació del contracte, i més quan, com preveu l'article 88 del TRLCAP, era possible declarar desert el concurs.

Pel que fa a l'import de 3.030,00 euros , en concepte de primer pagament d'honoraris amb motiu d'assessorament jurídic de PAI a Benicarló (factura núm 21/2007, expedida per l'advocat, el Sr. Javier Mollet Sancho), s'estima que aquesta despesa no era imprescindible per a participar en el concurs d'adjudicació del PAI, sinó que va obeir a la pròpia voluntat o conveniència de l'entitat reclamant, per la qual cosa no és procedent la seua indemnització, en no tractar-se d'un dany imputable a la corporació local.

Quant a l'import de 4.423,84 euros , en concepte de protocol de projecte i comunicacions cadastrals (factura núm. APG-00000401, expedida per la notari, Sra. Maria del Mar Gianni Masi), procedeix el seu abonament per part de la corporació local en tractar-se d'una despesa exigida i vinculada al procediment licitatori.

Pel que fa a l'import dels 1.453,94 en concepte d'"equipo de topografía en obra industrial, Batra en Benicarló" (factura núm. 45/07, expedida per Cartogeno, Servicios Topográficos) ha de ser abonada per l'entitat local en estar vinculats a l'elaboració dels documents del programa d'actuació integrada.

Pel que fa a les despeses derivades de la redacció i elaboració del programa d'actuació integrada, el representant de l'entitat L3M Construcciones y Servicios, SA, reclama les següents quantitats:

--Programa d'actuació integrada: 1.825,63 euros.

--Pla de reforma interior: 12.577,50 euros.

--Projecte d'Urbanització: 80.659,56 euros.

--Estudi de seguretat i salut: 4.526,30 euros.

A efectes de l'acreditació de les quantitats reclamades, el representant de l'esmentada mercantil aporta un informe subscrit per l'enginyer de Camins, Canals i Ports, el senyor Juan José Bonillo, núm. de col·legiat 17.085.

El Consell estima que si bé procedeix indemnitzar a la mercantil les despeses derivades de l'elaboració dels expressats documents, a efectes d'acreditar de forma certa l'import de les despeses ocasionades en aquests documents, ha de requerir a l'esmentada entitat perquè aporte les corresponents factures acreditatives dels imports reclamats , i no és suficient l'informe al respecte. Presentades les corresponents factures cal pagar els seus imports per l'entitat local.

En conseqüència, el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana conclou que ha d'estimar la reclamació formulada pel Sr. Vicente Martí Ferrer, en representació de l'entitat L3M Construcciones y Servicios, SA, i indemnitzar en els termes establerts.

X. El 7 de gener de 2010 s'emet un informe de Secretaria en el qual es conclou que procedeix reconèixer el dret de la mercantil al fet que l'Administració li indemnitze les quantitats invertides en els documents i tràmits preceptius per a concórrer a la convocatòria promoguda per l'Ajuntament , tenint en compte que l'efectivitat del dany, és a dir, una vegada acreditat el seu pagament.

XI. Mitjançant un escrit amb registre de sortida núm. 546/13 de gener de 2010, es requereix a la mercantil L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA perquè aporte les factures corresponents als imports reclamats, per tal d'acreditar el dany. Així mateix, es remet a la citada mercantil una còpia de l'informe emès pel Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

XII. Mitjançant l'escrit amb registre d'entrada núm. 1498/1 de febrer de 2010, l'esmentada mercantil aporta fotocòpies de les següents factures:

--Factura núm. 12/2007, de data 12 març de 2007 : Honoraris professionals per col·laboració en la redacció de documents de desenvolupament urbanístic del sector industrial Batra de Benicarló, 30.000 euros, IVA exclòs.

--Factura núm. 16/2007, de data 12 de juny de 2007 : Honoraris professionals per col·laboració en la redacció de documents de desenvolupament urbanístic del sector industrial Batra de Benicarló, 30.000 euros, IVA exclòs.

--Factura núm. 6/2007, de data 12 de juny de 2007 : Honoraris professionals per col·laboració en la redacció de documents de desenvolupament urbanístic del sector industrial Batra de Benicarló, 30.000 euros, IVA exclòs.

--Factura sobre topografia, per import de 1.253,40 euros, IVA exclòs.

--Factura de la notària de Benicarló, Maria del Mar Gianni Masia, sobre l'acta de protocol de projectes i comunicacions cadastrals , 4.385,87 euros, IVA exclòs.

--Factura emesa per un lletrat sobre honoraris jurídics , 3.000 euros, IVA exclòs.

XIII. Mitjançant un escrit amb registre d'entrada núm. 3300/26 de febrer de 2010, la mercantil aporta les factures originals.

XIV. El 3 d'agost de 2010 el viceinterventor, davant la necessitat de consignar crèdit adequat i suficient per fer front a la indemnització, demana un informe respecte a la quantia a consignar.

XV. El 20 d'octubre de 2010, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació comunica al viceinterventor, mitjançant un ofici rebut el 22 d'octubre de 2010, que la consignació de crèdit adequat i suficient per fer front a la indemnització a la citada mercantil puja a la quantitat de 119.947,07 euros (cent denou mil nou-cents quaranta-set euros i set cèntims), segons el següent desglossament:

--Pel programa d'actuació integrada, pla de reforma interior, projecte d'urbanització i estudi de seguretat i salut ............................ ................................... 99.558,99 euros (IVA 16 %)...... .. 115.523,23 euros.

--PAI..........................................................................1.825,63

--Pla de reforma interior ............................. 12.577,50

--Projecte d'urbanització ........................... 80.659,56

--Estudi de seguretat i salut .................... 4.526,30

TOTAL: 99.588,99 EUROS.

--Protocolització del projecte i comunicacions cadastrals ......( IVA inclòs )........... 4.423,84 euros.

TOTAL ................................................. .......................... 119.947,07 euros, IVA inclòs.

XVI. En la sessió plenària de data 28 d'octubre de 2010 s'aprova inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 10/2010 per import de 280.487,02 euros, atès que, segons l'informe de la Viceintervenció de data 25 d'octubre de 2010, no hi ha crèdit adequat i suficient en el Pressupost vigent per fer front a la indemnització sol·licitada.

En l'esmentada sessió plenària el viceinterventor informa verbalment de la no existència de cap impediment si la mercantil L3M manifesta la seua voluntat de rebre el cobrament de la indemnització en tres anualitats. Consta en l'expedient l'escrit amb registre d'entrada núm. 16565/20 d'octubre de 2010, de la mercantil L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA en el qual es proposa el pagament de la indemnització en tres anualitats.

Fonaments de dret

Primer. L'article 106 de la nostra Constitució consagra el principi de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques per les lesions que patisquen els particulars en els seus béns i drets, sempre que aquesta lesió siga conseqüència del funcionament dels serveis públics. En aquest mateix sentit es pronuncien els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú

Segon. L'assumpció de responsabilitat per l'Administració requereix que la lesió siga conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics i que el dany legat siga efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a persona o grup de persones (article 139.1 i 2 Llei 30/1992). Addicionalment, seguint el criteri jurisprudencial reiteradament mantingut, el dany ha de ser il·legítim o antijurídic i afectar drets i interessos legítims.

Constitueix, doncs, condició indispensable i bàsica l'existència d'una relació directa entre la lesió i el funcionament del servei, sense que el particular tinga el deure jurídic de suportar el dany causat (Article 141.1 Llei 30/1992).

Tercer. És doctrina jurisprudencial com ja han posat en relleu números sentències del Tribunal Suprem (les de 3 de juliol de 2003 i 7 març 2000) que la responsabilitat patrimonial de l'Administració requereix, per ser declarada, la concurrència dels següents requisits:

--La realització efectiva del dany o perjudici avaluable econòmicament i individualitzat.

--Que el dany o lesió sofert pel reclamant siga conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en una relació directa de causa a efecte sense intervenció estranya que puga influir en el nexe causal.

--Que el dany o perjudici no s'haguera produït per força major.

De l'esmentada normativa es desprèn, entre altres requisits de la responsabilitat patrimonial reclamada, l'exigència d'un nexe de causalitat entre el dany sofert i el funcionament-normal o anormal-del servei públic, causalitat que, com la realitat i la importància econòmica del dany atribuïble a aquell, ha de ser complidament provada per l'actor, d'acord amb l'anomenada «regla de judici» distributiva de la càrrega probatòria, que actualment recull l'article 217 de la LEC.

A això cal afegir que la lesió efectiva en els béns i drets dels particulars, que genera l'obligació a càrrec de l'Administració, s'ha d'entendre com un dany o perjudici antijurídic, que les persones afectades no tenen obligació de suportar per no existir cap causa que els justifique (STS de data 02/11/93 i de data 04/10/95).

No obstant això, també ha declarat de forma reiterada el Tribunal Suprem, que no està d'acord amb el referit sistema de responsabilitat patrimonial objectiva la seua generalització més enllà del principi de causalitat, de manera que, perquè existisca aquesta, és imprescindible l'existència de nexe causal entre l'actuació de l'Administració i el resultat lesiu o danyós produït. Com ha assenyalat el Tribunal Suprem, en la Sentència de 5 de juny de 1998, la socialització de riscos que justifica la responsabilitat objectiva de l'Administració quan actua al servei dels interessos generals no permet estendre aquesta responsabilitat fins a cobrir qualsevol esdeveniment, de manera que la prestació per l'Administració d'un determinat servei públic i la titularitat per part d'aquella de la infraestructura material per a la seua prestació no implica que el vigent sistema de responsabilitat patrimonial objectiva de l'Administració Pública les convertisca en asseguradores universals de tots els riscos amb la finalitat de prevenir qualsevol eventualitat desfavorable o danyosa per als administrats que puga produir, amb independència de l'actuació administrativa, perquè en cas contrari es transformaria aquell en un sistema providencialista no recollit en el nostre ordenament jurídic.

Quart. Atesos els informes que consten en l'expedient, en especial l'informe de Secretaria i el dictamen del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

Cinquè. Els tràmits de l'expedient han estat realitzats d'acord amb la legislació en vigor prevista en el Reial Decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

Sisè. L'Ajuntament Ple és l'òrgan competent per a l'adopció del corresponent acord, per ser l'òrgan que va iniciar el procediment per a la gestió indirecta del Programa d'Actuació Integrada del Sòl Industrial Sector Batra i l'òrgan que va aprovar les bases particulars reguladores de la programació.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia, el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, per disset vots a favor i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Estimar la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pel Sr. Vicente Martí Ferrer, en representació de l'entitat L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA, com a conseqüència dels danys derivats del desistiment de l'entitat local en un procediment d'adjudicació del PAI Sector Batra, en el qual l'entitat reclamant va ser admesa com a licitadora, en no obeir aquest desistiment a més raons que a un canvi de criteri o d'oportunitat de la corporació sobre la qualificació del sòl del sector Batra, i no a criteris vinculats amb el propi procediment de licitació, o previstos en les bases reguladores o en la normativa legal d'aplicació d'aquesta adjudicació.

Segon. Fixar la indemnització en la quantitat de 119.947,07 euros, IVA inclòs, segons el següent desglossament:

--PAI..........................................................................1.825,63

--Pla de reforma interior ............................. 12.577,50

--Projecte d'urbanització ........................... 80.659,56

--Estudi de seguretat i salut .................... 4.526,30

TOTAL: 99.588,99 EUROS.

--Protocolització del projecte i comunicacions cadastrals ......( IVA inclòs )........... 4.423,84 euros.

TOTAL ................................................. ..................................... 119.947,07 euros, IVA inclòs.

Tercer. Reconèixer el dret de la mercantil L3M CONSTRUCCIÓN, URBANISMO Y SERVICIOS, SA, que l'Ajuntament de Benicarló li indemnitze la quantitat de 119.947,07 euros, IVA inclòs en tres anualitats i de la següent manera:

--El 33% del deute a pagar el 2010.

--El 33% del deute a pagar el 2011 i

--El 33% del deute a pagar el 2010.

Quart. Adoptar un compromís de despesa per a l'exercici 2011 i per a l'exercici 2012.

Cinquè. Notificar la present resolució a la persona interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar amb caràcter potestatiu un recurs de reposició en el termini d'un mes, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, davant el mateix òrgan que l'ha dictat.

Així mateix, cal indicar-li que es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 10 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Sisè. Notificar el present acord a Viceintervenció, a Tresoreria i comunicar-lo al Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

PUNT 3r.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA REVISIÓ DE PREUS DEL CONTRACTE DE RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES, NETEJA VIÀRIA, TRACTAMENT, ELIMINACIÓ I TRANSPORT DE RESIDUS SÒLIDS EN EL TERME MUNICIPAL DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 15 de desembre de 2010.

Relació de fets

Vist que l'acord plenari de 26 d'abril de 2006 adjudica la concessió de la gestió indirecta del servei públic de neteja viària, dipòsit, recollida, transport i eliminació de residus urbans al terme municipal de Benicarló, a la mercantil Fomento de Construcciones y Contratas, SA per import de 1.246.470,62 euros anuals. El corresponent contracte administratiu es formalitza el 30 de maig de 2006.

Vist que el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, de data 14/07/2009, aprova la primera revisió de preus sol·licitadora per FCC, SA, de manera que el preu del contracte ha d'experimentar un increment de 33.405,41 euros per al període de l'1 juliol 2007 al 30 de juny de 2008, i queda fixat l'import total en 1.279.876,01 euros.

Vist que el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, de data 07/10/2009, aprova la segona revisió de preus sol·licitadora per FCC, SA, de manera que el preu del contracte ha d'experimentar un increment de 61.326,31 euros per al període de l'1 juliol 200 8 al 30 de juny de 200 9 , i queda fixat l'import total en 1.341.202,32 euros anuals.

Vist l'escrit amb registre d'entrada núm. 13.909 , de 27 d'agost de 2010 , mitjançant el qual la mercantil Fomento de Construcciones y Contratas, SA demana la revisió del preu del contracte de data 30 de maig de 2006, per al període d'1 de juliol de 200 9 a 30 de juny de 2010 , amb un increment de 21.342,67 euros anuals, de manera que l'import total del contracte ascendiria a 1.267.813,29 euros anuals.

Vist l'informe del tècnic de Medi Ambient de 27 de setembre de 2010 , en el qual s'estima correcte l'increment de preu demanat per Fomento de Construcciones y Contratas, SA, el qual diu literalment:

«Exposició de fets

Amb referència a l'expedient 1/2005 del Negociat de Contractació, relatiu a la sol licitud de revisió de preus sol·licitada per FCC, SA i atès que s'ha demanat des de l'esmentat negociat un informe sobre la procedència d'aquesta pretensió.

Atès que les ampliacions de servei es referencia a preus unitaris d'acord amb els oferts en l'oferta presentada al concurs i, per tant, contracte inicial.

Atesos els valors per a l'obtenció dels coeficients d'assignació de costos objecte de revisió, segons la següent taula.

Objecte OLE

Atenent a la fórmula proposta d'actualització de preus de forma polinòmica aprovada i aplicada des de la signatura del contracte en vigor, que tal com s'estableix en el plec de clàusules administratives regeixen en contracte:

fórmulafórmula:

On M _oiés el paràmetre de referència per a la mà d'obra (com a índex de referència es considera el cost per a la categoria de peó/dia), segons preu unitari presentat en l'oferta inicial, de febrer de 2006, i considerant les posteriors modificacions del conveni.

ENEi és el paràmetre de referència per als costos energètics, considerant com a tals al sol efecte els derivats del petroli, segons publicació en el BOE.

IPCI és el paràmetre de referència de l'índex de preus al consum publicat per l'INE.

I = 0 Paràmetre amb valor a inici de contracte (2006)

I = 1 Paràmetre amb valor en període de revisió.

A aquest efecte els valors Kt sempre són referits a l'inici de contracta, a efectes de revisió de preus de la contracta.

L'aplicació dels valors actualitzats dels paràmetres de referència inicial són els següents:

MO sobre la referència del cost d'empresa diari d'un operari (peó dia), d'acord amb el conveni en vigor (revisió salarial de 20 de febrer de 2006).
ENE segons publicació de l'INE (índexs nacionals de subclasses: carburants i lubricants 2006M03)
IPC segons publicació de l'INE.

El valor de Kt obtingut després de l'aplicació de la fórmula polinòmica, obtenim un valor d'actualització dels preus sobre els valors unitaris de 2006 de:

fórmula fórmula

Kt=1,0808

Valors anteriors de Kt:

Variacions Kt
Kt1	juliol 2007-juny 2008	1,02680	-
Kt2	juliol 2008-juny 2009	1,07600	4,79159%
Kt3	juliol 2009-juny 2010	1,08080	0,44610%

L'increment de la revisió del preu de contracte, atès que es refereix a la primera revisió, s'aplica de forma directa sobre els preus d'origen presentats en l'oferta.

S'ha de considerar la modificació de contracte formalitzada en data 1 de juny de 2010, inclòs en el període de revisió estudiat.

Per tant, els nous imports corresponents a la revisió presentada són:

Escenari	Import anual	Modificació contracte	Certificació mensual	IVA 7%	IVA 8%
Situació origen	1.164.925,81 EUR	65.432,20 EUR	97.077,15 EUR	103.872,55 EUR	104.843,32 EUR
Revisió de preus 1	31.220,01 EUR		99.678,82 EUR	106.656,34 EUR	107.653,12 EUR
Revisió de preus 2	57.314,31 EUR		104.455,01 EUR	111.766,86 EUR	112.811,41 EUR
Revisió de preus 3	5.591,69 EUR		104.920,98 EUR	112.265,45 EUR	113.314,66 EUR
Revisió de preus 3	5.591,69 EUR	70.719,12 EUR	110.814,24 EUR	118.571,24 EUR	119.679,38 EUR

Vist l'anterior, s'estima CORRECTE el coeficient de revisió de preus demanat per l'empresa FCC, S A per al període comprès entre l'1 de juliol de 2009 i el 30 juny 2010.

Per tant:

Procedeix aprovar l'import demanat per l'empresa concessionària en concepte de diferències de facturació per al període de l'1 juliol 2009 al 30 juny 2010 , per un import de 21.342,67 EUR.
Procedeix aprovar la revisió de preus sol·licitada, establint l'import anual, a partir de l'1 juliol 2010 , en 1.436.152,61 EUR , fet que suposa un import en concepte de certificació mensual de 119.679,38 EUR (IVA inclòs en tots dos a una taxa vigent del 8%) ».

Vist l'informe de la Viceintervenció de data 1 de desembre de 2010 , en el qual es fiscalitza de conformitat l'esmentada revisió de preus i al qual s'adjunta el document comptable RC ref. 38.635 de 2/12/2010 , per import de 21.342,67 euros.

Fonaments de dret

Atès l'article 6 del plec de clàusules administratives que regeixen la present contractació, relatiu a la revisió de preus.

Atès que l'òrgan de contractació és el Ple, en virtut de l'article 22.2 n) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i en virtut de les facultats atribuïdes al tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació per acord plenari de 26 d'abril de 2006.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni, per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Aprovar la revisió de preus sol·licitada per Fomento de Construcciones y Contratas, SA per al contracte subscrit amb aquest Ajuntament en data 30 de maig de 2006, relatiu a concessió de la gestió indirecta del servei públic de neteja viària, dipòsit, recollida, transport i eliminació de residus urbans a Benicarló, de manera que el preu del contracte ha experimentar un increment de 21.342,67 euros per al període de l' 1 de juliol de 2009 al 30 de juny de 2010.

Segon. Autoritzar i disposar una despesa addicional per a aquest contracte, per import de 21.342,67 euros, amb l'objecte d'atendre l'increment del preu del contracte, com a conseqüència de l'aplicació de la revisió de preus per al període de l'1 de juliol de 2009 al 30 de juny de 2010 .

Tercer. Notificar la present resolució al contractista i traslladar-la al Medi Ambient i a Intervenció.

Quart. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de reposició davant l'Alcaldia de l'Ajuntament de Benicarló, en el termini d'un mes comptador des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Alternativament, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Tot això, sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs que s'estime oportú.

PUNT 4t.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'ELEVACIÓ A DEFINITIVA DE L'ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DE LA CONTRACTACIÓ DE L'ARRENDAMENT, AMB OPCIÓ DE COMPRA, D'UN VEHICLE TURISME (LOT NÚMERO 1) AMB DESTINACIÓ A LA POLICIA LOCAL.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni de data 30 de novembre de 2010.

Relació de fets

I. Per provisió d'inici d'expedient, de 25/08/10, s'inicia l'expedient de contractació per a procedir a la licitació, mitjançant procediment negociat sense publicitat, de l'arrendament, amb opció de compra, d'un vehicle turisme i d'un vehicle furgó/monovolum amb destinació a la Policia Local de Benicarló.

II. Per acord de l'Ajuntament Ple, de 28 d'octubre de 2010 s'adjudica provisionalment el lot número 1 (vehicle turisme) de la licitació relativa a l'arrendament, amb opció de compra, d'un vehicle turisme i d'un vehicle furgó/monovolum amb destinació a la Policia Local de Benicarló a la mercantil CAIXARENTING, SAU, per import de 909,50 euros/mes , IVA ( 18 %) exclòs.

III. L'anunci d'adjudicació provisional d'aquesta contractació a l'empresa CAIXARENTING, SAU va ser publicat en el perfil del contractant el 9 de novembre de 2010 i, per tant, el termini de 15 dies hàbils per aportar la documentació complementària va finalitzar el dia 26 de novembre de 2010.

IV. Mitjançant l'escrit amb registre d'entrada núm. 18.311, de 16 de novembre de 2010, l'empresa CAIXARENTING, SAU , aporta tota la documentació requerida per acord de l'Ajuntament Ple de 28 d'octubre de 2010 :

--Certificat acreditatiu d'estar al corrent de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.

--Certificat expedit per l'Ajuntament de Benicarló acreditatiu del fet que no existeixen deutes de naturalesa tributària amb aquesta Administració.

Fonaments de dret

Atés que competeix al Ple de la corporació, com a òrgan de contractació, fent ús de les atribucions conferides per la disposició addicional segona punt 2 de la LCSP, l'aprovació de l'expedient de contractació i dels plecs de clàusules administratives particulars en excedir el seu import el 10% dels recursos ordinaris del Pressupost de 2009.

Atès que la normativa comuna aplicable als diferents contractes de les administracions públiques es conté en els articles 43 a 104, 122-140, 192-211, 291-308 i disposicions addicionals i transitòries de la Llei de Contractes del Sector Públic (d'ara endavant LCSP) i en el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Decret 1098/2001, de 12 d'octubre (en endavant RGLCAP), en el que no s'opose als termes de la LCSP.

Atès el que disposa l'article 135 i concordants de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, relatiu a l'elevació a definitiva de l'adjudicació provisional.

Atès el que disposa l'article 1 3 del plec de clàusules administratives particulars.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i Patrimoni i el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Elevar a definitiu l'acord adoptat per l'Ajuntament Ple de 28 d'octubre de 2010 , d'adjudicació provisional de l'arrendament, amb opció de compra, d'un vehicle turisme (lot n úm. 1 ) HONDA CRV 2.2 I-DTEC ELEGANCE 5P 150 CV, amb destinació a la Policia Local, a favor de l'empresa CAIXARENTING, SAU.

Segon. Disposar la despesa corresponent en quantia de 909,50 euros / mes , IVA (18%) exclòs , amb càrrec a la partida 132.20400 del pressupost en vigor.

Tercer. Procedir a formalitzar el contracte administratiu dins el termini de deu dies hàbils, comptadors des de l'endemà de la notificació de l'adjudicació definitiva.

Quart. Notificar la present resolució a l'adjudicatari, a la resta de licitadors i traslladar-lo a Intervenció, Tresoreria i Policia Local.

Cinqué. Contra aquest acord que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs de reposició davant del mateix òrgan que l'ha dictat, en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà que tinga lloc la notificació. Alternativament, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà que tinga lloc la notificació, d'acord amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això, sense perjudici que en puga exercitar qualsevol altre que estime oportú.

PUNT 5é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE NOMENAMENT DE COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT DE LES OBRES D'URBANITZACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL SECTOR II MERCAT.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 1 de desembre de 2010.

Relació de fets

I. Vista la provisió del tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, de 5 de febrer de 2009, per la qual es nomena coordinador de seguretat de les obres d'urbanització del Polígon Industrial Sector II Mercat del PGOU de Benicarló la I enginyera tècnica municipal d'Obres Públiques, Beatriz González Porcar.

II. Vist el Decret del tinent alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, de 28 d'agost de 2009, en el qual s'eleva a definitiu l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament, de 30 juliol de 2009, d'adjudicació provisional a la mercantil PAVASAL EMPRESA CONSTRUCTORA, SA de les obres d'urbanització de l'àmbit de sòl urbanitzable del Pla Parcial Sector II Mercat.

III. Atès que el 3 de setembre de 2009 emet l'arquitecte municipal, Luís Pérez Lores, un informe en què es proposa com a coordinador de seguretat per a les obres d'urbanització del Polígon Industrial Sector II Mercat, José Ángel Pueyo Rodríguez, enginyer de Camins, Canals i Ports de l'empresa INDECAS, SL.

IV. Vist que el 24 de novembre de 2010 emet el tinent d'alcalde delegat d'Urbanisme i Medi Ambient una proposta de modificació de coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de les esmentades obres a favor del Sr. José Ramón Elorza Pinilla, enginyer tècnic d'Obres Públiques de l'empresa INDECAS, SL.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació, el dictamen de la Comissió Informativa de Contractació i Patrimoni i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Nomenar el Sr. José Ramón Elorza Pinilla , enginyer tècnic d'Obres Públiques de l'empresa INDECAS, SL coordinador de seguretat i salut de les obres d'urbanització del Polígon Industrial Sector II Mercat, en substitució del Sr. José Ángel Pueyo Rodríguez.

Segon. Notificar la present resolució al coordinador de seguretat i salut, i traslladar-la a Urbanisme i a la direcció de les obres.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 6é.- PROPOSICIÓ A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA DE CONTRACTACIÓ, EN VIRTUT DEL QUAL ES RECTIFICA UN ERROR EN L'ACORD DE PLE DE DATA 25 DE NOVEMBRE DE 2010, REFERIT A L'ELEVACIÓ A DEFINITIVA DE L'ADJUDICACIÓ PROVISIONAL DEL SERVEI PÚBLIC DE CONSERVACIÓ I MANTENIMENT DE LES INFRAESTRUCTURES D'EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS I PLUVIALS QUE INTEGREN LA XARXA DE SANEJAMENT PÚBLIC DE BENICARLÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 16 de desembre de 2010, en el sentit de ratificar pel Ple de la corporació el contingut del Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 16 de desembre de 2010 del tenor literal:

"Relació de fets

I. Vist que l'acord de l'Ajuntament Ple de data 29 de juliol de 2010 aprova l'expedient de contractació núm. 17/2010, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques que han de regir la contractació en procediment obert i tràmit ordinari de la gestió del servei públic de conservació i manteniment de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals i pluvials que integren la xarxa de sanejament públic de Benicarló.

II. Atès que el 24 agost de 2010 es publica l'anunci de licitació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló número 101, alhora que es publica en el perfil de contractant.

III. Per acord de l Ajuntament Ple de 28 d' octubre de de 2010 s'adjudica provisionalment a la mercantil SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, SA (SOREA, SA) , la contractació del servei públic de conservació i manteniment de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals i pluvials que integren la xarxa de sanejament públic de Benicarló per import de 266.129,29 euros, IVA exclòs, per ser l'oferta que major puntuació ha obtingut de conformitat amb els criteris fixats en el plec de clàusules administratives que regeix aquest procediment.

IV. Vist l'anunci d'adjudicació provisional del citat servei públic que es publica en el perfil del contractant el 9 de novembre de 2010 i, per tant, el termini de 10 dies hàbils per aportar la documentació complementària finalitza el dia 20 de novembre de 2010.

V. Vist que, en data17 de novembre de 2010 (escrit amb registre d'entrada núm. 18.378), l'empresa SOREA, SA aporta tota la documentació requerida per acord de l'Ajuntament Ple de 28 d'octubre de 2010:

VI. Vist que l'acord de l'Ajuntament Ple, de 25 de novembre de 2010, s'eleva a definitiu l'acord adoptat perl'Ajuntament Ple, de 28 d'octubre de 2010, d'adjudicació provisional del servei públic de conservació i manteniment de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals i pluvials que integren la xarxa de sanejament públic de Benicarló a la mercantil SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AIGUAS, SA (SOREA, SA) , per import de 266.129,29 euros, IVA (1 8 %) exclòs.

Fonaments de dret

Atès que l'òrgan de contractació és el Ple, de conformitat amb el que preveu la disposició addicional segona, punt 2, de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, en superar els quatre anys de durada del contracte, circumstància que concorre en el contracte que ens ocupa.

Atès el que disposa l'article 105. 2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el qual s'expressa que: « Les administracions públiques poden, així mateix, rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de les persones interessades, els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes».

En virtut del que s'ha exposat, RESOLC:

Primer. Rectificar el punt segon de la part dispositiva de l'acord plenari de data 25 de novembre de 2010, en el sentit següent:

On diu:

"Primer. Disposar la despesa corresponent en quantia de 266.129,29 euros / anuals , IVA (1 8 %) exclòs; partida 162.22721 del pressupost en vigor."

Ha de dir:

"Primer. Disposar la despesa corresponent en quantia de 266.129,29 euros / anuals , IVA ( 8 %) exclòs; partida 162.22721 del pressupost en vigor."

Segon. Notificar la present resolució a l'empresa adjudicatària, a la resta de licitadors i traslladar-la a Urbanisme, el director facultatiu de les obres, a Medi Ambient, a Intervenció i a Tresoreria.

Tercer. Ratificar aquesta resolució en la propera sessió del Ple.»

La corporació, de conformitat amb la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea de Contractació i per unanimitat dels assistents, acorda ratificar el Decret del Tinent d'Alcalde delegat de l'Àrea de Contractació de data 16 de desembre de 2010 en els termes en què ha estat redactat.

PUNT 7é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DE L'EXPEDIENT DE MODIFICACIÓ PRESSUPOSTÀRIA NÚM. 13/2010.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 09.12.10 en relació a una modificació pressupostària, amb una transferència de crèdit per import de 170.552,08 euros, la qual afecta diferents grups de funció dins del capítol I Despeses de Personal, sent els crèdits a disminuir corresponents a les partides pressupostàries del capítol I, i incrementar aquests crèdits en el seu import total a la partida 011.91300 Préstecs m/l termini Exterior, per a procedir a l'amortització del préstec concertat amb l'entitat Caixa Madrid en l'any 2009.

Vist l'Informe favorable del viceinterventor municipal de la mateixa data, el qual fa referència als acords adoptats pel ple de la corporació en sessió que té lloc el 19/08/10, relatius a la reducció del salari corresponent als treballadors, d'acord amb el disposat en el RDL 8/2010 i a l'aprovació del Pla Econòmic Financer que, en el punt primer de la conclusió, indica: «Procedir a reduir l'endeutament de l'Ajuntament de Benicarló en l'import de 170.552,08 euros per a l'any 2010 i en 127.112,33 per l'any 2011 per aplicació del Reial Decret Llei 8 / 2010 en el seu article 14».

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als Pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 13/2010, amb el següent detall:

CRÈDITS EN DISMINUCIÓ.

Progr.	Econom.	Desc. Econòmic	Import
132	12000	Sous del grup A1	3.882,98
132	12001	Sous del grup A2	574,32
132	12003	Sous del grup C1	11.202,28
132	12004	Sous del grup C2	10,53
132	12006	Triennis	871,80
132	12100	Complement de destinació	22.944,18
132	12101	Complement específic	34.006,00
132	15000	Productivitat	2.812,86
151	12000	Sous del grup A1	1.148,94
151	12001	Sous del grup A2	957,19
151	12003	Sous del grup C1	525,62
151	12004	Sous del grup C2	115,79
151	12006	Triennis	361,03
151	12100	Complement de destinació	4.670,40
151	12101	Complement específic	5.271,88
151	13000	Retribucions bàsiques	10.185,76
151	14300	Personal laboral temporal	536,68
151	15000	Productivitat	1.346,25
164	13000	Retribucions bàsiques	1.358,65
170	12001	Sous del grup A2	191,44
170	12003	Sous del grup C1	105,12
170	12004	Sous del grup C2	10,53
170	12006	Triennis	69,48
170	12100	Complement de destinació	535,66
170	12101	Complement específic	609,94
170	15000	Productivitat	144,89
232	12000	Sous del grup A1	382,98
232	12001	Sous del grup A2	574,32
232	12004	Sous del grup C2	21,05
232	12006	Triennis	188,33
232	12100	Complement de destinació	1.661,04
232	12101	Complement específic	2.119,52
232	14300	Personal laboral temporal	4.440,62
232	15000	Productivitat	499,40
234	14300	Personal laboral temporal	895,79
321	12006	Triennis	11,40
321	12100	Complement de destinació	112,37
321	12101	Complement específic	128,78
321	13000	Retribucions bàsiques	1.413,31
321	15000	Productivitat	28,56
323	14300	Personal laboral temporal	700,00
325	12001	Sous del grup A2	1.340,07
325	12004	Sous del grup C2	10,53
325	12006	Triennis	112,35
325	12100	Complement de destinació	1.279,46
325	12101	Complement específic	1.553,44
325	13000	Retribucions bàsiques	8.735,15
325	15000	Productivitat	462,42
331	12001	Sous del grup A2	191,44
331	12003	Sous del grup C1	315,37
331	12004	Sous del grup C2	21,05
331	12006	Triennis	77,02
331	12100	Complement de destinació	1.117,47
331	12101	Complement específic	1.155,89
331	13000	Retribucions bàsiques	895,13
331	15000	Productivitat	265,54
341	12000	Sous del grup A1	382,98
341	12003	Sous del grup C1	105,12
341	12004	Sous del grup C2	10,53
341	12006	Triennis	43,27
341	12100	Complement de destinació	535,66
341	12101	Complement específic	579,11
341	15000	Productivitat	127,05
412	14300	Personal laboral temporal	378,46
431	12001	Sous del grup A2	191,44
431	12003	Sous del grup C1	210,25
431	12004	Sous del grup C2	21,05
431	12006	Triennis	141,40
431	12100	Complement de destinació	843,10
431	12101	Complement específic	910,51
431	15000	Productivitat	286,67
432	12003	Sous del grup C1	105,12
432	12006	Triennis	13,56
432	12100	Complement de destinació	161,99
432	12101	Complement específic	153,78
432	14300	Personal laboral temporal	1.128,06
432	15000	Productivitat	38,15
491	12003	Sous del grup C1	105,12
491	12006	Triennis	22,71
491	12100	Complement de destinació	161,99
491	12101	Complement específic	153,78
491	13000	Retribucions bàsiques	658,05
491	15000	Productivitat	38,15
920	12000	Sous del grup A1	765,96
920	12001	Sous del grup A2	765,75
920	12003	Sous del grup C1	735,86
920	12004	Sous del grup C2	52,63
920	12006	Triennis	349,38
920	12100	Complement de destinació	3.662,41
920	12101	Complement específic	4.195,04
920	15000	Productivitat	1.130,94
930	12000	Sous del grup A1	7.148,94
930	12001	Sous del grup A2	191,44
930	12003	Sous del grup C1	525,62
930	12004	Sous del grup C2	52,63
930	12006	Triennis	230,04
930	12100	Complement de destinació	2.865,15
930	12101	Complement específic	4.353,88
930	15000	Productivitat	859,35
		Total	170.552,08

CRÈDITS EN AUGMENT

Progr.	Econòmica	Descripció	Import
011	91300	Préstecs m/l Exterior	170.552,08
		Total	170.552,08

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; es considerarà definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

Cinqué. Procedir a l'amortització anticipada de 170.552,08 euros del préstec concertat amb l'entitat Caixa Madrid en l'any 2009.

PUNT 8é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE L'EXPEDIENT DE RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT NÚM. 4/2010.-Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 03/12/10 de reconeixement extrajudicial de crèdit.

Vist l'Informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, en el qual s'indica que, al dia de la data, existeixen factures per import de 6.392,49 euros, referents a obres, activitats i subministraments portats a terme en exercicis anteriors, facturats en aqueix exercici, que no s'han aplicat al pressupost corresponent, perquè han tingut entrada en aquest Ajuntament en l'any 2010, i cal procedir al seu reconeixement extrajudicial. Aquestes es poden agrupar en:

Factures que s'aplicaran al pressupost del 2010 per un import total de 6.392,49 euros, en les partides corresponents.

D'acord amb el contingut d'aquest Informe de Intervenció, i en virtut de les competències que atribueix el RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el TRLHL.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda, el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i per unanimitat dels assistents, acorda aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdit (núm. 4 de 2010) que es presenta per import total de 6.392,49 euros, que correspon a:

Factures que s'aplicaran al pressupost del 2010 per un import total de 6.392,49 euros, en les partides corresponents.

PUNT 9é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA LIQUIDACIÓ DEL COMPTE DE FESTES PATRONALS DE 2010.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda de data 03.12.10 sobre la liquidació del compte de les Festes Patronals de l'exercici 2010.

Vist l'informe emés per la tresorera general en la mateixa data.

Vist el que preveu l'art. 22.2.i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, RBRL i art. 50 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

Aprovar la liquidació del compte de festes de l'exercici 2010 següent:

Ball de Gala Certamen:

Lliurats	1.500
No utilitzats	713
Utilitzats	787	4.160,00 euros
Ingressos justificats per mitjà de taló d'ingrés		4.160,00 euros
Total ingressos		4.160,00 euros

Ball de Gala Entitats Locals:

Lliurats	1.500
No utilitzats	115
Utilitzats	1.385	17.145,00 euros
Ingressos justificats per mitjà de taló d'ingrés		17.145,00 euros
Total ingressos		17.145,00 euros

Revista:

Lliurats	3.000
No utilitzats	2.198
Utilitzats	802	3.220,00 euros
Ingressos justificats per mitjà de taló d'ingrés		3.220,00 euros
Total ingressos		3.220,00 euros

Ingressos recaptat totals: 24.525,00 euros.

PUNT 10é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER EBANO PEÑÍSCOLA, SL CONTRA L'ACORD DE L'AJUNTAMENT PLE DE DATA 22 DE DESEMBRE DE 2009 D'APROVACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DE LA UE 18 DEL PLA GENERAL I LA SEUA ADJUDICACIÓ PER A LA GESTIÓ INDIRECTA A MECANO DEL MEDITERRÁNEO, SL.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'informe proposta formulat pel TAG d'Urbanisme de data 16 de novembre de 2010.

Vist el recurs de reposició que interposa el Sr. Francisco Javier Plans Albiol, amb domicili a efectes de notificacions a la prolongació del carrer d'Hernán Cortés núm. 45-1rA de Benicarló, actuant en nom i representació de la mercantil EBANO PEÑISCOLA, SL , CIF B-12427142, en data 23/06/10 (registre d'entrada número 10.726) contra l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 22/12/09, pel qual s'acorda l'alternativa tècnica del concursant proponent, la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL, i adjudicar la condició d'urbanitzador , per ajustar-se la proposició tècnica a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució número 18 del PGOU de Benicarló (expedient PAII/323 d'urbanisme) i d'execució de l'obra urbanitzadora del sector, sota les condicions , anàlogues i/o complementàries de les establertes en l'informe tècnic de valoració de l'alternativa tècnica; en atenció a l'informe emès i que consta en l'expedient.

Exposició de fets

I. L'Ajuntament Ple en la sessió extraordinària que té lloc en data 22 de desembre de 2009, adopta els següents acords:

«Primer. Aprovar el PLA DE REFORMA INTERIOR (.../...).

Segon. Aprovar el PROJECTE D'URBANITZACIÓ , amb les condicions següents a més dels que estableix l'annex informe dels serveis d'enginyeria municipals, que es troba en l'expedient. (.../...).

Tercer. Triar l'alternativa tècnica del concursant proponent, la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL , CIF B97608855, amb domicili a efectes de notificacions a l'avinguda del Marqués de Sotelo número 1-10ª (46002) València i adjudicar-li la condició d'urbanitzador , per ajustar la proposició tècnica a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució número 18 del PGOU de Benicarló (expedient PAII/323 d'urbanisme) i d'execució de l'obra urbanitzadora del sector, sota les condicions , anàlogues i / o complementàries de les establertes en l'informe tècnic de valoració de l'alternativa tècnica ( .../...)».

II.En data 25 de juny del 2010 (registre d'entrada número 10.726), el Sr. Francisco Javier Plans Albiol, amb domicili a efectes de notificacions a la prolongació del Carrer Hernán Cortés núm.5-1rA de Benicarló, actuant en nom i representació de la mercantil EBANO PEÑISCOLA, SL , CIF B-12427142, interposa un recurs de reposició contra l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 22/12/09, citat en l'expositiu anterior, basat en la manca de concordança entre la descripció cadastral dels immobles que s'indiquen i la seua corresponent realitat.

III. En data 8 de juliol de 2010, es notifica a l'agent urbanitzador, la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL , el recurs de reposició esmentat en l'expositiu anterior, mitjançant un escrit amb registre de sortida número 13.679, de data 06/07/10.

IV.En data 26 de juliol de 2010, l'agent urbanitzador, la mercantil MECANO DEL MEDITERRANEO, SL , en contestació a la sol·licitud d'informe esmentada en l'expositiu anterior, emet el següent informe:

«ÚNICO. Que, en fecha 8 de julio de 2010 recibimos notificación por parte del Ayuntamiento de Benicarló en la cual se nos remite Recurso de Reposición contra el acuerdo del Pleno del Ayuntamiento de Benicarló de fecha 22 de diciembre de 2009 por el que se aprueba y adjudica el PROGRAMA DE ACTUACIÓN INTEGRADA DE LA UE 18 DEL P.G.O.U., recurso presentado por Don Francisco Javier Planes Albiol, en representación de la mercantil ÉBANO-PEÑÍSCOLA S.L. presentado en fecha 23 de junio de 2010, r.e. 10726, para que en nuestra calidad de urbanizador emitiéramos informe sobre el mismo, en un plazo de 15 días desde el día siguiente a la notificación.

Que a pesar de la aparente extemporaneidad del Recurso de Reposición presentado por la parte recurrente, al respecto el que suscribe INFORMA

Que la mercantil Ebano-Peñiscola S.L. en su Recurso de Reposición expone que el motivo del mismo es "la falta de concordancia entre la descripción catastral de los inmuebles que se dirán y su correspondiente realidad", solicitando por ello que "se proceda a anular el acto recurrido para definitivamente fijar la realidad catastral de las fincas registrales tal y como se exponen en el plano acompañado como Documento nº 23 al presente recurso y, por tanto, se describa la finca de referencia catastral 1279663BE8717N0001RX tal y como se dispone en el documento nº 23 del presente recurso, procediendo a las pertinentes rectificaciones respecto de las demás fincas".

El acto recurrido no se pronuncia sobre lo pretendido por la parte recurrente (fijar la realidad catastral de las fincas registrales), dado que, en dicho acuerdo, lo que se aprueba es el planeamiento y la urbanización de la U.E. 18, cuya delimitación está establecida previamente por el Plan General de Ordenación Urbana del municipio de Benicarló,y sin el Ayuntamiento, en dicho acuerdo, se pronuncie acerca de temas de propiedad o de ubicación de las fincas incluidas en el sector, que es todo a lo que alude la recurrente.

Las alegaciones presentadas versan sobre asuntos relacionados con la propiedad y ubicación de fincas incluidas en el Sector, siendo asuntos de detalle y de investigación jurídico-registral, asuntos en los que el acto recurrido no entra ni se pronuncia y cuya determinación exacta tendrá cabida en otro momento procedimental, es decir, en el trámite reparcelatorio, donde todos los propietarios podrán formular las alegaciones pertinentes acerca de esos extremos.

Por lo expuesto, se propone la desestimación de las alegaciones presentadas motivada en la incongruencia y falta de relación entre el acto aprobado y el contenido de lo alegado por la recurrente, solicitando a la administración actuante que emplace al recurrente para que presente estas alegaciones en el momento procedimental oportuno, es decir, en el trámite de alegaciones a la Reparcelación que se presentará en su momento.»

Fonaments de dret

Primer.Des del punt de vista jurídic, cal manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrents, i interposició del recurs de reposició en temps i forma.

Segon. La recurrent ataca l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 22/12/09, pel qual s'aprova i s'adjudica el Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució número 18 del PGOU de Benicarló (expedient PAII/323 d'Urbanisme) , basant-se en la manca de concordança entre la descripció cadastral dels immobles que indica en el seu escrit i la seua corresponent realitat.

Doncs bé tal com manifesta l'agent urbanitzador en el seu informe de data 21/07/10, les al·legacions que versen sobre la manca de concordança, entre la descripció cadastral dels immobles i la seua corresponent realitat , són qüestions que tenen cabuda en un altre moment procedimental de l'expedient. És a dir, han de substanciar en el tràmit reparcel·latori, on tal com estableix la legislació urbanística valenciana, podran formular les al·legacions pertinents sobre aquests extrems.

Així doncs, l'article 164.5 de la Llei 26/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV), que està situat dins del Capítol II de la Llei, dedicat a l'execució del programa per al desenvolupament de l'actuació integrada, en la seua Secció 3 ª (Drets i garanties dels propietaris i facultats de l'urbanitzador) estableix que els propietaris i l'urbanitzador delimitaran els terrenys afectats quan hi haja dubtes que així ho justifiquen a la vista de les al·legacions presentades.

Les peticions de delimitació han d'efectuar-se durant el període d'informació pública del projecte de reparcel·lació.

Per tant sembla clar, que durant el període d'informació pública, poden presentar les persones interessades els suggeriments i esmenes --al·legacions -- per a la correcció o modificació del projecte de reparcel·lació que s'exposa al públic (articles 165.1 LUV i 416.2 ROGTU).

La delimitació es durà a terme en els 10 dies posteriors a la finalització de la informació pública, amb presència en l'acte de delimitació dels tècnics redactors del projecte i els serveis tècnics que assessoren l'Ajuntament i ha d'incloure en l'expedient la corresponent acta administrativa .

No obstant això, el Reglament matisa que aquesta facultat de demanar la delimitació contradictòria de les seues finques, únicament pot ser formular-a el propietari, en el cas que el projecte de parcel·lació exposat al públic no incorpore un aixecament topogràfic realitzat per un tècnic competent que determine les descripcions i superfícies reals de les finques.

Entenc que el propietari sempre pot presentar una al·legació que pose en dubte els mesuraments del projecte de reparcel·lació i així ho assenyala el Reglament, en disposar que la presumpció de veracitat i exactitud de l'aixecament topogràfic regeix «mentre en l'expedient no conste un document que acredite el contrari». (article 379.3 ROGTU).

Per tant, procedeix la desestimació del recurs, atès que no és el moment procedimental oportú per fer aquest tipus d'al·legacions.

Tercer. En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació i després de l'emissió de l'informe desfavorable del'agent urbanitzador, que consta en l'expedient, s'ha d'informar desfavorablement el recurs interposat.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme, el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels assistents, acorda:

Primer. Desestimar el recurs de reposició, interposat pel Sr. Francisco Javier Plans Albiol, amb domicili a efectes de notificacions a la prolongació del carrer d'Hernán Cortés núm. 45-1rA de Benicarló, actuant en nom i representació de la mercantil EBANO PEÑISCOLA, SL , CIF B-12427142, en data 23/06/10 (registre d'entrada número 10726), contra l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament de data 22/12/09, atès que la manca de concordança entre la descripció cadastral dels immobles que indica en el seu escrit i la seua corresponent realitat, al·legada per la recurrent, és una al·legació que ha de formular-se durant el període d'informació pública del projecte de reparcel·lació, tal com disposa l'article 164.5 de la Llei 26/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana i no en aquesta fase de l'expedient administratiu.

Segon. Notificar la present resolució a la interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, , comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 11é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT PER LA COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO CONTRA L'ACORD DE L'AJUNTAMENT PLE DE DATA 29 D'ABRIL DE 2010, DE RECUPERACIÓ DE LA POSSESSIÓ DELS TERRENYS DESTINATS AL VIAL BENICARLÓ-PENÍSCOLA.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'informe proposta formulat pel TAG d'Urbanisme de data 25 de novembre de 2010.

En primer lloc pren la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per manifestar que el vot del seu grup en aquest punt serà en contra. Explica que no és que voten en contra de l'informe del tècnic de l'Ajuntament, sinó que voten en contra de tot el que han manifestat sempre en aquesta qüestió, perquè entenen que hi ha un greuge comparatiu entre uns veïns i una altres a l'hora de parlar dels costos d'enderrocament d'eixes tanques i tornar-les a construir.

En segon lloc, intervé el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per dir que davant d'esta situació que han manifestat alguna vegada que hi ha dues vares de mesurar, d'una banda, als que ja van cedir en el seu dia i que ara els toca suportar la càrrega de la construcció de la tanca, i, d'altra, els que cediran actualment i que és l'Ajuntament el que es posa als seus peus. Per tant, entenen que això són dues maneres diferents de valorar o mesurar els veïns afectats per un vial. Per tant, davant d'esta situació, de la mateixa manera com van fer en una altra ocasió, el seu grup va a abstindre's.

Seguidament, fa ús de la paraula el Sr. Cuenca Caballero, portaveu del grup municipal popular, per a dir que tant els membres dels grups municipals socialista com del Bloc són conscients que no hi ha doble vara de mesurar en aquest tema, però segueixen dient el que no correspon. Continua dient que en el seu dia als que cediren i es retranquejaren no se'ls ha dit res. Explica que, als que se'ls ha dit que vagen al límit, tenien un compromís firmat amb l'Ajuntament i s'estipulava que el dia que l'Ajuntament fixara, ells voluntàriament es retranquejarien i farien la tanca de tancament de la seua parcel·la. Aleshores, l'única cosa que se'ls ha dit és que efectuen l'acord a què van arribar en el seu dia. Per tant, considera que no hi ha cap greuge comparatiu. Simplement diu que hi ha un acord de Ple que diu exactament el que s'està fent. Per altra banda, indica que si l'equip de govern no fera el que diu l'acord, l'oposició diria que no estan complint aquest acord i per això creu que, ara que estan complint un acord que està escrit, ells estan en contra. Finalment conclou dient que el que es pretén és posar els terrenys a disposició de la Generalitat perquè es puga fer la carretera.

De nou intervé el Sr. Sánchez per dir que el Sr. Cuenca pot pintar-ho com vulga, però ell considera que el que intenta dir el Sr. Cuenca és que «com un senyor ho va firmar, doncs ara que se aguante». Per contra, a aquell veí que no ho va firmar per les causes que foren, com no hi ha més remei, doncs se li fa la tanca i ja està. Creu que no hi ha cap altra explicació. Per altra banda, afig que l'equip de govern no ha tingut en compte la bona fe de la gent que va firmar en el seu dia i entén que sí que ha existit i existix un greuge comparatiu entre uns veïns i altres.

Arribats a aquest punt, el Sr. Cuenca manifesta que l'exposició de l'equip de govern ha sigut molt clara des del principi. Expplica que s'han de retranquejar aquells que no es varen retranquejar en el seu dia, ja que diu que així està escrit i així ho fam complir. Ressalta que l'equip de govern està ací per a gestionar el que és just i entenen que la cosa justa és això: que la persona que adquirisca un compromís el complisca tal com està establert. Diu que no s'ha imposat res i, per altra banda, considera que no s'han posat als peus de ningú.

Finalment, conclou el debat l'alcalde manifestant que això ve de l'any 1979, firmat davant notari. Per això, explica que, quan a una persona se li dóna una llicència de construcció, com s'ha donat a moltíssima gent, ja se li diu que col·loque una tanca a tal distància. Però el problema ve de l'any 1979, quan a moltíssima gent dels que estan ací, se li va dir que cedira el terreny però que el gaudiren i ara ens trobem davant d'aquesta situació.

Vist l'escrit que presenta el Sr. Alberto Gracia Forés, representant els interessos de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO , amb CIF H-12290102 i domicili a efectes de notificacions a la partida de les Solades número 42, de Benicarló, en data 11/06/10 (registre d'entrada número 9960), pel qual interposa un recurs de reposició contra l'acord del Ple de l'Ajuntament, en la sessió que té lloc en data 29/04/10.

Exposició de fets

I. En data 31 de gener de 1979, el Sr. Manuel Llorach Oms, amb DNI núm. 18.874.733 i la Sra. Maria Luisa Neri Tapia, amb DNI núm. 73.358.097, casats en règim de guanys, cedeixen gratuïtament i voluntàriament a l'Ajuntament de Benicarló la superfície de la finca de la seua propietat situada a la partida de les Solades, llavors polígon 10, parcel·la 127 de Benicarló (ara de referència cadastral 1466567), afectada pel vial Benicarló-Peníscola, fins a la distància de 10 metres mesurats des del seu eix, i en tota la longitud de la façana d'aquesta parcel·la a l'esmentat vial i que, per tant, es permet l'ocupació immediata de la porció de terreny cedida.

II. La cessió esmentada va ser acceptada per la corporació municipal, mitjançant acord del Ple de data 22 de febrer de 1979.

III. D'acord amb les dades obtingudes del Cadastre Immobiliari, la titularitat actual de la parcel confrontant amb la municipal, de referència cadastral 1466567, és de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO , amb CIF H-12290102.

IV. Els serveis tècnics municipals han realitzat una visita d'inspecció en l'emplaçament esmentat, i han constatat que en aquesta porció de terreny cedida al seu dia, que constitueix sòl de domini públic destinat a vial, subsisteix una tanca, construït en el seu moment pel propietari de la parcel·la 6,10 metres de l'eix del vial, el que impedeix el normal exercici de la possessió del bé de domini públic municipal, ja que estableix un límit erroni entre la finca propietat de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO i la de titularitat municipal.

V Segons l'informat pels Serveis Tècnics Municipals en data 2 de setembre de 2009, ha de retirar-se aquest tanca a una distància de 7 metres des de l'eix de la carretera Benicarló-Peñíscola, segons el projecte d'execució d'aquest vial públic, i que per a això és necessari realitzar la següent obra:

Demolició de la tanca existent.
Excavació, buidatge i desbrossament del terreny existent.
Execució d'una nova tanca.
Els Serveis Tècnics Municipals valoren l'obra a executar en un import total de 2.246,31 euros (IVA inclòs)..

VI. Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 3 de setembre de 2009, s'inicia el procediment per a la recuperació de la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial carretera Benicarló-Peñíscola, adquirit per l'Ajuntament de Benicarló mitjançant cessió voluntària i gratuïta, procedent de la finca de referència cadastral 1466567, actualment propietat de la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DE L'EDIFICIO SAGITARIO, realitzada en data 31 gener de 1979 pel Sr. Manuel Llorach Om i la Sra. Maria Luisa Neri Tapia, i acceptada per acord del Ple de la corporació, de data 22 de febrer de 1979 (expedient LO 1/79), i es concedeix audiència als actuals titulars, perquè durant el termini de 15 dies formulen les al·legacions que estimaren convenients. Aquesta resolució es notificar a les persones interessades en data 9 de setembre de 2009.

VII. En data 25 de setembre de 2009 (registre d'entrada número 15564), el Sr. Alberto Gracia Forés, en representació de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO, presenta un escrit d'al·legacions en el qual manifesta que coneixen l'existència de la cessió efectuada, però que això no ha de comportar costos per a la cedent, de manera que els treballs els ha de fer l'Ajuntament , actual propietari dels terrenys en què s'ubica la tanca.

VIII. L'Ajuntament en sessió que té lloc en data 29 d'abril de 2010, adopta el següent acord:

«Primer. Recuperar per via administrativa la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial carretera Benicarló Peñíscola, adquirit per l'Ajuntament de Benicarló mitjançant cessió voluntària i gratuïta, procedent de la finca situada a la la partida de les Solades, llavors polígon 10, parcel·la 127 de Benicarló (ara de referència cadastral 1466567), realitzada en data 31 de gener de 1979 pel Sr. Manuel Llorach Oms i la Sra. Maria Luisa Neri Tapia, i acceptada en data 22 de febrer de 1979 pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en el qual subsisteix una tanca que estableix un límit erroni entre la finca confrontant (1466567) i la de titularitat municipal.

Segon. Requerir la comunitat de propietaris de l'Edificio Sagitario , propietària de la parcel·la confrontant (1466567) , que en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació del present acord, procedisca a deixar expedita la superfície de terreny de propietat municipal, amb la demolició de la tanca i l'excavació, aclarida i desbrossament del terreny existent, amb l'advertiment que. En cas de no realitzar les actuacions descrites en el termini concedit a aquest efecte, procedirà l'execució subsidiària, de conformitat amb el que preveu la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.

Així mateix, se'ls indica que, per procedir a la construcció d'una nova tanca que delimite la seua propietat, han de sol·licitar la corresponent autorització municipal, en la qual se'ls indicarà l'alineació i reculada que aquesta ha de tindre. En el cas que preferisquen que siga l'Ajuntament de Benicarló qui reconstruïsca la tanca, han de manifestar-ho expressament; aquests treballs seran a la seua costa, segons la valoració realitzada pels Serveis Tècnics Municipals.

Tercer. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, per a complir aquest acord i en general per a tot el relacionat amb aquest assumpte.

Quart. Notificar aquesta resolució a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició en el termini d'un mes, comptador a partir de l'endemà de la notificació (articles 52 de la Llei 7 / 1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú). O bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló en el termini de dos mesos, comptadors a partir de l'endemà de la notificació (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). No obstant això, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que consideren oportú (...)».

IX. En data 11 de juny de 2010 (registre d'entrada número 9960), el Sr. Alberto Gracia Forés, en representació de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO , amb CIF: H-12290102 i domicili a efectes de notificacions a la partida de les Solades número 42, de Benicarló, presenta un escrit pel qual interposa un recurs de reposició contra l'acord del Ple de l'Ajuntament, citat en l'expositiu anterior les al·legacions són literalment les següents:

«1ª. Comprendemos que el Ayuntamiento tenga que seguir la tramitación administrativa correspondiente, pero la Comunidad no puede hacerse cargo de unos trabajos que no le corresponden, en unos terrenos de los que no son propietarios, y en los que el Ayuntamiento no ha tomado posesión desde 1973 porque no ha querido. Como señalamos en nuestro escrito la cesión era gratuita pero no puede llevar costes para el cedente.

2ª. En el momento de la cesión por terceros ya existía una valla, por lo que su sustitución debe hacerse a cargo del nuevo propietario. En este caso además se va ampliar la carretera por lo que el gasto de construir una nueva valla lo debe efectuar quien la amplíe, por lo nos negamos (sic) a que sea la Comunidad quien pague la reconstrucción del vallado; no tiene lógica alguna. Impugnamos los informes que den base a los acuerdos recurridos.

AL AYUNTAMIENTO DE BENICARLÓ SOLICITO que tenga por interpuesto recurso de reposición en el plazo legal, y anule los acuerdos adoptados en referencia al pago de la Comunidad de los trabajos tanto de demolición de la valla como de construcción de una nueva.»

Fonaments de dret

[parcial] Primer.Des del punt de vista jurídic, cal manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrents, i interposició del recurs de reposició en temps i forma.

Segon. La recurrent al·lega en el seu recurs que la comunitat de propietaris no pot fer-se càrrec d'uns treballs que no li corresponen, en uns terrenys que no en són propietaris, i, dels qual, l'Ajuntament no n'ha pres possessió des de 1973 perquè no ha volgut. I atès que la cessió era gratuïta, no pot portar costos per al cedent.

En relació amb aquestes legacions, és procedent la seua desestimació, en base als mateixos arguments ja esgrimits per la tècnica de gestió d'Urbanisme, la Sra. Benítez Beltrán, en el seu informe de data 16/04/10:

1r. Des de la data en què es produeix l'acceptació de la cessió dels terrenys realitzada per les persones interessades, per a destinar al seu ús públic com a vial, estem davant d'un bé de domini públic, imprescriptible, segons l'article 80 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i la possessió ha estat trencada des de llavors fins als nostres dies, mitjançant l'existència d'una tanca que delimita incorrectament els límits d'aquesta porció de vial amb la propietat de la comunitat de l'Edificio Sagitario.

2n. Durant trenta anys, l'Ajuntament no ha exercit cap acció per recuperar la possessió de la porció de vial en qüestió, però ara es pretén executar el projecte d'obertura i adequació d'aquest vial, previst pel PGOU vigent amb una amplada de 14 metres, per la qual cosa és necessari ocupar els terrenys per a l'inici de les obres. Tot i que al seu dia les persones interessades van cedir una porció de la parcel·la de la seua propietat fins a la distància de 10 metres mesurats des de l'eix d'aquest, i en tota la longitud de la façana d'aquesta parcel·la a l'esmentat vial, actualment només se'ls exigeix que reculen la tanca a la distància necessària per a l'execució del vial actualment previst pel PGOU .

3r. L'impediment a l'exercici de la possessió del terreny públic s'està produint amb l'existència de l'actual tanca. Un cop eliminada aquesta, l'Ajuntament pot recuperar la seua possessió, de manera que la reconstrucció de la tanca, fora de domini públic municipal, és opcional per a la comunitat de propietaris interessada.

Tercer. En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, és procedent elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat recurs, fent ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.j) de la Llei 7 / 1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe proposta del TAG d'Urbanisme, el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per onze vots a favor, sis en contra --representants del grup municipal socialista-- i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Desestimar el recurs de reposició que presenta en data 9 de juny del 2010 (registre d'entrada número 9739), el Sr. Alberto Gracia Forés, en representació de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO , amb CIF H-12290102 i domicili a efectes de notificacions a la partida de les Solades número 42, de Benicarló, contra l'acord de Ple de data 29/04/10 , pel qual es requeria a la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICIO SAGITARIO , propietària de la parcel·la confrontant (1466567), que en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació de l'acord, procedira a deixar expedita la superfície de terreny de propietat municipal, amb la demolició de tanca i l'excavació, aclarida i desbrossament del terreny existent, amb l'advertiment que, en cas de no realitzar les actuacions descrites en el termini concedit a aquest efecte, procediria l'execució subsidiària d'aquestes, de conformitat amb el que preveu la Llei 30 / 1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú. Així mateix, se'ls indicava que, per procedir a la construcció d'una nova tanca que delimite la seua propietat, havien de demanar la corresponent autorització municipal, en la qual se'ls indicaria l'alineació i reculada en què aquesta ha de executar-se. En cas que preferiren que fóra l'Ajuntament de Benicarló el que reconstruïra la tanca, havien de manifestar-ho expressament, tot i que aquests treballs serien a càrrec seu, segons la valoració realitzada pels Serveis Tècnics Municipals. Tot això d'acord amb les consideracions exposades en l'informe que consta en l'expedient, de la tècnica de gestió d'Urbanisme, la Sra. Benítez Beltrán, de data 16/04/10.

Segon. Notificar la present resolució a la interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que s'estime procedent.

PUNT 12é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT CONTRA L'ACORD DE L'AJUNTAMENT PLE DE DATA 22 DE DESEMBRE DE 2009, D'APROVACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER A L'OBERTURA DE L'AVINGUDA DE LA LLIBERTAT I LA SEUA ADJUDICACIÓ PER A LA GESTIÓ INDIRECTA A ESTUDI GMM, SL.- Se sotmet a consideració el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 26 de novembre de 2010.

Pren la paraula el Sr. Guzmán Grau, portaveu del grup municipal del Bloc, per a justificar la seua abstenció, tenint en compte que en l'expedient figuren dos informes dels tècnics d'esta casa que són contradictoris, un dels quals és de 18 de maig de 2009 i l'altre del 15 de novembre de 2010. Per tant, entenent que són contradictoris, diu que no poden posicionar-se i per tant van a abstindre's en aquest punt.

En segon lloc, intervé el senyor alcalde per dir que com en la frase final dels informes sempre apareix «sempre que s'ajuste a dret», un està fet pel jurídic anterior i el segon està fet pel jurídic que està actualment i ells han considerat agafar l'últim.

De nou, fa ús de la paraula el Sr. Guzmán per dir que no és així. Ell creu que un és un informe tècnic elaborat per l'equip tècnic i l'altre pel tècnic jurídic. Per tant, diu que són diferents. Aleshores no és que és el jurídic anterior i el jurídic posterior, sinó que és l'informe tècnic i l'informe jurídic i com açò no saben si potser passarà el mateix que en el PAI Batra, doncs no voldrien aventurar-se i ser responsables de res d'això i per això el seu grup va a abstindre's, perquè no ho tenen clar.

Relació de fets

I. Mitjançant l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 1 juliol 2008 , s'iniciar el procediment de concurs per a l'aprovació i adjudicació del programa d'actuació integrada per a l'obertura de l'avinguda de la Llibertat, per a la gestió indirecta, i s'aproven les bases particulars que han de regir la convocatòria.

II.En data 23 gener de 2009 (registre d'entrada número 998), dins el termini previst a aquest efecte en les bases particulars de la programació, la mercantil ESTUDI GMM, SL. , CIF B-12302501, amb domicili a efectes de notificacions a la plaça de l'Ajuntament número 6 de Benicarló, presenta els sobres 1 i 2, que integren la seua proposta .

III. Transcorregut el termini per presentar proposicions, la Mesa de Contractació prevista a les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada mitjançant gestió indirecta en el municipi de Benicarló, es constitueix en data 6 de març de 2009 , a efectes de procedir a l'obertura del sobre 1 «documentació administrativa», que integra la proposta de la mercantil ESTUDI GMM, SL. , única participant en el procediment de concurs referit. Examinat el contingut del sobre, la Mesa de Contractació comprova que s'ajusta al que exigeix a les bases generals i particulars que regulen la present convocatòria i emeten la corresponent proposta de resolució.

IV. En data 18 de març de 2009 , es dicta un Decret de la Tinença d'Alcaldia d'Urbanisme, pel qual es resol:

Declarar que la mercantil ESTUDI GMM, SL, amb CIF B-12302501, reuneix els requisits de personalitat, capacitat i solvència, exigits en les bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada mitjançant gestió indirecta, al municipi de Benicarló, així com, en les bases particulars que regulen la convocatòria del procediment de concurs per a l'aprovació i adjudicació del programa d'actuació integrada de la unitat d'execució obertura av. de la Llibertat de Benicarló.
Procedir a l'obertura del SOBRE 2 davant del secretari de la corporació, que conté l'alternativa tècnica que integra la proposta presentada per ESTUDI GMM, SL, i demanar els informes tècnics municipals previs sobre aquesta i, si s'escau, els instruments de planejament que l'acompanyen, als quals es refereix l'article 136.3 de la Llei Urbanística Valenciana, que s'han d'emetre en el termini màxim de tres mesos.
Requerir la mercantil ESTUDI GMM, SL perquè aporte en el termini màxim de 20 dies, comptadors des de l'endemà de la recepció d'aquesta resolució, un informe sobre les al·legacions presentades a l'alternativa tècnica que integra la seua proposta durant el tràmit d'exposició pública d'aquesta, si s'escau.»

V. En data 4 de maig de 2009, l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores emet un informe tècnic, del següent tenor:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA:

Que s'ha procedit a l'obertura de l'alternativa tècnica del PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA OBERTURA AVINGUDA LLIBERTAT.

Que aquesta està composta per la memòria, el pla de reforma interior i el projecte d'urbanització.

Document d'ordenació. PLA DE REFORMA INTERIOR.

Les bases de programació tenien com a objectiu el desenvolupament de les determinacions previstes pel planejament urbanístic municipal. La presentació d'un pla de reforma interior, d'acord amb la base III, era una opció prevista en aquestes bases. L'objectiu d'aquest document de planejament era, entre d'altres possibles, la modificació de les alineacions de la cruïlla entre l'avinguda de la Llibertat i el carrer d'Alcalà, a fi de resoldre el nus de trànsit.

L'ordenació ha de complir l'objectiu fixat a la base IV:

Resoldre adequadament la cruïlla de l'avinguda de la Llibertat i el carrer d'Alcalà de Xivert, a fi de donar-li fluïdesa en aquesta nova via de connexió amb el centre de la ciutat.

En relació amb l'ordenació establerta.

L'ordenació prevista pel pla compleix amb les determinacions establertes.

No es produeixen modificacions de l'ordenació detallada establerta pel planejament general, llevat de la relativa a la modificació de les altures de la parcel·la confrontant amb la cruïlla que ha de reordenar-se per donar fluïdesa al trànsit, sense increment de l'edificabilitat total.

L'ordenació modificació es limita a incorporar una cinquena planta sobre la parcel·la número 1, mantenint la forma de la parcel·la. Amb això l'edificació superarà la línia de cornisa de la resta del carrer, sense que es produïsca cap element especial volumètric que supose una millora del planejament actual.

D'altra banda, es genera una volada de fins a tres metres a la plaça triangular de nova creació. Això, a més de poder suposar una desvirtuació de l'edificabilitat del conjunt per increment dels vols, no suposa un avantatge per a l'interès públic, i es produeix una ocupació més gran d'aquest que podria impedir el correcte funcionament de la cruïlla.

En opinió d'aquest tècnic municipal, cal estudiar més detalladament la distribució de la volumetria d'aquesta parcel·la per tal de millorar la imatge urbana de la cantonada i mantenir la continuïtat de l'alçada establerta per la cornisa dels edificis adjacents, incorporant la volumetria restant sobre aquesta, com un element singular en l'àmbit. Per això, es considera més oportú remetre l'estudi de la volumetria d'aquesta parcel·la a la redacció d'un estudi de detall, acompanyat del corresponent estudi d'integració paisatgística, establint en l'actualitat només l'edificabilitat bruta de la parcel·la i les determinacions formals de vols, establerts aquests últims d'acord amb la normativa del Pla General.

Compliment de les condicions legals en la modificació.

En el planejament presentat es compleixen totes condicions legals de la normativa del PGOU. Concretament, es justifica el no increment d'edificabilitat respecte de la prevista pel pla.

En opinió d'aquest tècnic municipal, la modificació duta a terme no suposa una nova imatge urbana, tot i tractar-se d'un Pla de reforma interior. Tampoc es tracta d'una operació de renovació urbana per tal de moderar densitats, ni per reequipar barris sencers , ni per modernitzar la seua destinació urbanístic o preservar el patrimoni arquitectònic d'interès, per la qual cosa no és necessari l'estudi d'integració paisatgística. Aquest estudi es relega a la conformació del planejament de desenvolupament (estudi de detall) a qui, al meu entendre, s'ha de trametre la conformació definitiva de l'edificabilitat bruta de la parcel·la.

Alternativament, pot l'urbanitzador definir ja aquesta volumetria en una modificació del PRI proposat, incorporant, llavors sí, l'estudi d'integració urbanística.

Compliment de les bases de programació.

En relació amb les bases de programació i aquestes han estat tingudes en compte per a la redacció del planejament i es compleixen les qüestions allà plantejades.

Document d'execució. PROJECTE D'URBANITZACIÓ.

Prèviament a l'anàlisi detallat del projecte d'urbanització un cop obert el sobre relatiu a la proposició juridicoeconòmica, les solucions generals establertes en aquest es consideren adequades.

No obstant això, ha de resoldre les següents qüestions:

Replantejar l'ordenació d'illots a la cruïlla amb el carrer d'Alcalà d'acord amb el criteri que establisca la Policia Local.

Aportar els convenis amb les empreses subministradores de serveis.

Aportar un informe de connexió de clavegueram EPSAR.

(...)

BAREMACIÓ

En relació amb els criteris establerts en la base XVII, es realitza la següent baremació:

En el cas d'aportar figura de planejament original.
És obligatori el compliment, si s'escau, dels criteris urbanístics i territorials establerts en aquestes bases.
Qualitat tècnica de l'ordenació urbanística proposada.	20,00 punts
Resolució de la integració urbanística en l'entorn.	10,00 punts

Per poder optar a l'adjudicació del Programa és necessari que s'assolisca una puntuació en la baremació dels documents d'ordenació superior al 75% del màxim, és a dir, una puntuació de 30,00 punts i s'ha obtingut aquest percentatge .

La puntuació es realitza en base als següents criteris. En relació a la qualitat de l'ordenació, en la meua opinió, no existeix una alteració del criteri establert pel planejament general i s'ha complit la condició establerta en les bases d'intentar resoldre adequadament la cruïlla, amb la retirada de l'alineació de la parcel·la núm. 1. Aquesta resolució definitiva s'ha de dur a terme en l'execució de la urbanització.

En relació amb la imatge urbana l'única alteració duta a terme, la conformació volumètrica de la parcel·la número 1, no aporta una millora al pla, i s'ha acudir a la figura de l'estudi de detall per donar una oportunitat de crear un element significatiu en aquest punt.

En relació amb la integració paisatgística en l'entorn, no es produeixen alteracions respecte al planejament vigent, i resulta, per tant, adequada.

En definitiva, l'alternativa compleix l'objectiu pretès pel planejament i les bases de programació.

En relació a l'alternativa tècnica.
Qualitat tècnica de les solucions proposades per a la urbanització.	1,00 punt
Nombre, disseny, ubicació i qualitat d'habitatges subjectes a algun règim de protecció que es comprometa a promoure l'urbanitzador.	0,00 punts
Termini d'execució del PAI	0,38 punts
Compromís d'edificació simultània a la urbanització.	0,00 punts

La puntuació d'aquesta segona fase és de 1,38 punts sobre els 20,00 punts possibles, ja que no hi ha alternatives de qualitat superiors a les previstes en les bases, llevat de la implantació de contenidors soterrats, que ha de ser ratificada, si s'escau, per la corporació.

La puntuació total obtinguda en la fase d'alternativa tècnica és de 38,78 punts, equival, per tant, al 55,40% de la puntuació màxima.

PROPOSTA

S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'obertura de l'avinguda de la Llibertat, amb els següents condicionants :

Haurà introduir-se en les determinacions del PRI la necessitat de redactar un estudi de detall que permeta la concreció de la volumetria de la parcel·la núm. 1 i l'aportació del corresponent estudi d'integració paisatgística. Alternativament, es pot establir aquesta definició volumètrica en el propi PRI, incorporant-hi l'estudi d'integració paisatgística.
No es consideren adequats els vols de la parcel·la número 1, ja que podrien impedir el normal funcionament de l'espai públic. Han de modificar-se les determinacions establertes en el PRI respecte dels vols de la parcel·la núm. 1. Aquests no poden incrementar-se respecte dels generals de la zona prevists segons PGOU.
Ha de modificar-se la memòria del PRI. Les referències realitzades a l'articulat de la LRAU i RPCV, s'han de modificar en el sentit de referir-les a la legislació vigent, LUV i ROGTU.

S'INFORMA FAVORABLEMENT , igualment, EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ , pendent de l'anàlisi detallada de les condicions tècniques que es deriven de l'estudi conjunt amb la proposició juridicoeconòmica.

En el document de gestió que el desenvolupi, la qüestió de manteniment d'accessos a les parcel·les de la partida de Sanadorlí , d'acord amb el comentat en l'anàlisi realitzada en el present informe. Això es recollirà, igualment, en la urbanització.
S'han d'aportar els convenis respecte dels serveis urbanístics amb les seues companyies subministradores. Qualsevol obra que no haja estat prevista, i haja estat possible fer-ho, ha de ser sufragada per l'urbanitzador sense possibilitat de repercussió sobre la propietat.
La corporació ha de determinar la necessitat o no d'implantar l'illa de contenidors soterrats que es proposa en el projecte.
Tot i que l'actuació urbanitzadora s'integra en sòl urbà i podria haver-se realitzat mitjançant actuacions aïllades, en vista de la sol licitud realitzada per l'entitat de sanejament, s'ha d'aportar l'informe de l'EPSAR relatiu a la connexió amb el clavegueram municipal i, si s'escau, integrar l'import del cànon en els costos d'execució.
Consultats els serveis de la Policia Local, ha de modificar-se l'ordenació de la cruïlla amb el carrer d'Alcalà , intentant implantar una rotonda que permeta regular amb major criteri el trànsit de la cruïlla. Per això, la solució que aporten en desenvolupament de la urbanització ha de ser consensuada amb la Policia Local.

Una vegada esmenades les deficiències esmentades ha d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva.

S'INFORMA FAVORABLEMENT L'ALTERNATIVA TÈCNICA PRESENTADA PER ESTUDI GGM, SL amb una puntuació de 31,38 punts sobre un total de 60,00 punts possibles, a fi de poder realitzar l'obertura del sobre corresponent a la proposició juridicoeconòmica i poder resoldre l'adjudicació, si això resulta adequat.

De tot això s'informa als efectes oportuns.»

VI. En data 18 maig de 2009 , es dicta un Decret de la Tinença d'Alcaldia d'Urbanisme, pel qual es resol:

«1. Determinar que la proposta d'alternativa tècnica del Programa d'Actuació Integrada per al Desenvolupament de la Unitat d'Execució obertura de l'av. de la Llibertat del PGOU de Benicarló, presentada per la mercantil ESTUDI GMM, SL, ha obtingut la següent puntuació, d'acord amb els criteris establerts en la base particular XVII, de les que regulen la convocatòria :

En el cas d'aportar figura de planejament original.
És obligatori el compliment, si s'escau, dels criteris urbanístics i territorials establerts en aquestes bases.
Qualitat tècnica de l'ordenació urbanística proposada.	20,00 punts
Resolució de la integració urbanística en l'entorn.	10,00 punts

La puntuació es realitza d'acord amb els següents criteris.

En relació a la qualitat de l'ordenació, no existeix una alteració del criteri establert pel planejament general i s'ha complit la condició establerta en les bases d'intentar resoldre adequadament la cruïlla, amb la retirada de l'alineació de la parcel·la núm. 1. Aquesta resolució definitiva s'ha de dur a terme en l'execució de la urbanització.

En relació amb la integració paisatgística en l'entorn, no es produeixen alteracions respecte al planejament vigent, i resulta, per tant, adequada.

En definitiva, l'alternativa compleix l'objectiu pretès pel planejament i les bases de programació.

En relació a l'alternativa tècnica.
Qualitat tècnica de les solucions proposades per a la urbanització.	1,00 punt
Nombre, disseny, ubicació i qualitat d'habitatges subjectes a algun règim de protecció que es comprometa a promoure l'urbanitzador.	0,00 punts
Termini d'execució del PAI	0,38 punts
Compromís d'edificació simultània a la urbanització.	0,00 punts

La puntuació total obtinguda en la fase d'alternativa tècnica és de 38,78 punts, equival, per tant, al 55,40% de la puntuació màxima.

2. Fixar el proper dia 28 de maig de 2009, a les 13.00 hores, al Saló noble de l'Ajuntament de Benicarló , per a procedir en acte públic, davant del secretari de la corporació, a la obrir el sobre tancat que conté la proposició juridicoeconòmica de la proposta presentada per la mercantil ESTUDI GMM, SL.

3. Publicar aquesta resolució al tauler d'edictes i en el web de l'Ajuntament de Benicarló, als efectes oportuns.

4. Notificar aquesta resolució a la interessada, indicant-li que contra el seu dispositiu primer, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que la dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei / 1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú), o bé directament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció, en el termini de dos mesos (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els esmentats terminis es computen des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent. »

VII. En data 28 de maig de 2009 la Mesa de Contractació acorda:

«(...) El secretari de la corporació, el Sr. Carlos Bravo Sánchez, procedeix en acte públic a obrir de la plica tancada que conté la proposició juridicoeconòmica que integra la proposta de la mercantil ESTUDI GMM SL, amb CIF A-12302501, única participant en el procediment de concurs per a l'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada Unitat d'Execució obertura av. de la Llibertat de Benicarló.

Examinat el contingut de la plica, s'acorda per unanimitat, que s'emeten els informes tècnics i jurídics corresponents , a efectes de la seua valoració per aquesta Mesa de Contractació en una sessió posterior, en el termini màxim d'un mes , d'acord amb el que preveu l'art. 317.3 del Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística.»

VIII. En data 16 de juny de 2009 , l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores emet un informe tècnic , del tenor següent:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA:

Que ha presentat la proposta juridicoeconòmica per al desenvolupament de la Unitat d'Execució de l'avinguda de la Llibertat el licitador Estudi GMM, SL, prèviament a la baremació dels aspectes que han de regir el contracte, si s'escau, d'execució i desenvolupament de la urbanització, i, per tant, ha de justificar els següents aspectes de l'oferta:

S'ha detectat que el preu d'execució de les obres de rebliment de la totalitat de les rases l'àmbit és el corresponent a la seua execució "a mà". Ha de justificar la raó per la qual s'executa sense mitjans mecànic sense que, aparentment, hi haja inconvenient per a això, ja que s'aconseguiria així un millor preu a pagar per les persones afectades per la urbanització.
El preu de la tona d'aglomerat asfàltic S-25 (UPCB.8a) és desproporcionat i no ajustat als preus de l'IVE, que s'estimen de referència segons les bases de programació. Ha de justificar l'esmentat preu unitari.
Tenint en compte l'import d'una infraestructura com és la d'un centre de transformació elèctrica , en vista de la recent ampliació d'un centre proper al carrer d'Alcalà de Xivert, ha de justificar, mitjançant l'aportació del corresponent informe tècnic de la companyia subministradora, la necessitat de la seua instal·lació .
S'han detectat imports destinats a honoraris no ajustats a barems col·legials, per tant, ha de procedir a la seua justificació d'acord amb aquests barems orientatius dels diferents professionals.»

IX. En data 7 de juliol de 2009 , (registre d'entrada número 11428) la mercantil ESTUDI GMM, SL , presenta un escrit d'esmena de la proposició juridicoeconòmica, de conformitat amb el que demana l'arquitecte municipal en l'expositiu anterior.

X. En data 1 de setembre de 2009 , l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores emet un informe tècnic , del tenor següent:

«El tècnic municipal que subscriu, en relació amb l'assumpte de referència, INFORMA:

S'ha procedit a obrir el sobre que conté la proposició juridicoeconòmica del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució OBERTURA DE L'AVINGUDA DE LA LLIBERTAT.

La proposició conté els documents necessaris per realitzar l'avaluació del cost d'execució del Programa, així com els relatius a la modalitat de pagament i magnituds d'aquest.

A la vista de tot això, es procedeix a realitzar l'anàlisi d'aquests documents, avaluant les magnituds de cost d'obra i despeses annexos, així com els valors establerts en la proposició per a l'estimació dels coeficients de canvi.

Dels costos d'urbanització.

S'ha procedit a l'anàlisi dels costos del projecte d'obres d'urbanització. El seu PEM ascendeix a la quantitat de 439.615,87 EUR.

Per a l'anàlisi del cost, s'ha procedit a la comparació dels preus unitaris amb els establerts a les bases generalment utilitzades per aquest Ajuntament, concretament, les aplicades per l'IVE.

De la comparació esmentada no es deriven diferències significatives que porten a deduir la necessitat de modificar el plantejament dut a terme, excepte pel que fa al preu de la unitat 11.4, Base de mescla bituminosa, establerta el 909,09 EUR/m3, el que sens dubte, és desproporcionat.

D'altra banda, s'ha constatat que l'execució del farcit de rases, tot i que no constitueix partida significativa, es realitza tota ella amb preus d'execució "a mà", sense que es justifique la necessitat d'això.

Les dues qüestions han estat plantejades a l'aspirant a urbanitzador i aquest ha reconegut els errors o la falta de justificació esmentades, assumint els canvis que siguen necessaris per a la correcta consideració del cost.

D'altra banda, la corporació, en l'anàlisi de l'alternativa tècnica i com a conseqüència de determinades legacions, conclou la no necessitat d'implantació dels contenidors soterrats a càrrec dels propietaris, atenent la mida de l'àmbit d'actuació.

Igualment, si bé en les bases particulars sí hi ha la necessitat d'instal·lació de la xarxa de gas, a la vista de la política de la manca de continuïtat de la instal·lació de la xarxa general que presenten les companyies subministradores, és opinió d'aquest tècnic municipal que, prèviament a la instal·lació de l'esmentada xarxa, cal aportar un informe de les diferents companyies subministradores sobre la intenció d'emprendre el servei, i aquelles que s'ham d'assumir, com a mínim, l'aportació dels materials de la xarxa, descomptant aquests del compte de càrregues dels propietaris afectats.

Finalment, en relació amb la instal·lació d'un CT en l'àmbit d'actuació, en vista de la recent instal·lació d'altres elements en les proximitats d'aquest, s'ha demanat justificació de la seia necessitat, sense que s'haja aportat aquesta. No obstant això, l'urbanitzador manifesta el seu no inconvenient a la no implantació d'aquest en cas que no es justifique fefaentment la seua necessitat. En aquest cas, les parcel·les que realment ho necessitaren haurien d'assumir el seu cost i incorporar-lo en la seua pròpia edificació.

Per tant, en relació amb les despeses d'urbanització, s'ha de modificar el projecte, reduint els costos per eliminació o substitució de les següents partides:

Modificació del cost unitari de les partides 4.4, 5.2, 7.3, 8.2, amb canvi del farciment de rases a mà, per farcit amb màquina, amb una reducció de cost aproximada de PEM de 6.500 EUR.

Modificació del preu unitari de la base asfàltica de 909,09 EUR / m3 a un valor aproximat de 45,00 EUR/m3, el que suposa una rebaixa de 39.000 EUR

Eliminació del CT, en cas que no siga necessari d'acord amb l'informe de la companyia, amb una reducció aproximada de PEM de 54.500 EUR.

Eliminació de la conducció de gas, a instal·lar a càrrec de companyia subministradora, la qual cosa suposa una reducció aproximada de PEM de 28.000 EUR.

Eliminació de la instal·lació d'una illa de contenidors soterrats, amb una reducció de cost aproximada de 113.000 EUR.

Per tant, el cost aproximat total per establir la comparació amb altres urbanitzacions portades a terme per l'Ajuntament és d'entre 199.000 EUR i 253.500 EUR, en funció de la necessitat d'instal·lació del CT. Això suposa un cost lineal per metre quadrat d'entre 1.950 EUR/ml i 2.100 EUR/ml de PEM, el que es pot considerar adequat per a preus de projecte, sense perjudici de l'ajust a la baixa que es puga derivar del procediment de selecció de l'empresari-constructor, en el qual, en vista del tipus d'obra, hauria de prioritzar el preu.

Dels honoraris tècnics.

En relació amb aquest aspecte de les càrregues d'urbanització, havent-se demanat l'urbanitzador un informe sobre els honoraris aplicats, aquests han estat justificats d'acord amb els barems oficials orientatius dels diferents professionals.

De la contestació es dedueix que hi ha un error en l'aplicació dels honoraris jurídics del projecte de reparcel·lació, que ascendeixen 20.574,58 EUR i no als 50.000 EUR previstos a la proposició.

D'altra banda, es consideren excessius els honoraris sol·licitats pel projecte elèctric (9.000 EUR), ja que el desenvolupament de totes les instal·lacions no ha de superar la quantitat de 4.284,71 EUR; estudi de seguretat (5.600 EUR) que d'acord amb el PEM real no ha de superar la quantitat de 3.118 EUR; direcció d'obra (8.000 EUR), honoraris que s'inclouen en els estimats per al projecte, de manera que la direcció només són computables 3.933 EUR per a la direcció de l'execució, control de qualitat (4.316,16 EUR), import ja inclòs en el projecte d'urbanització com a capítol 14.

Per tant, com honoraris i altres despeses, ha de computar-se la quantitat de 73.710,29

Altres despeses.

Com que es tracta de despeses a justificar mitjançant les factures dels diferents professionals per a l'elaboració de les escriptures, registre, publicacions, no hi ha inconvenient en el còmput estimatiu dut a terme.

Igualment succeeix amb els percentatges de despeses de gestió i benefici de l'urbanitzador, a aplicar en percentatge sobre les despeses certificats.

En relació amb les indemnitzacions, aquestes s'estableixen com a estimació preliminar, ja que han d'analitzar-se en el corresponent projecte de reparcel·lació.

De la valoració dels terrenys a efectes de canvi. Coeficient de canvi.

En relació amb el valor que se li ha atorgat als terrenys, a la vista que es tracta d'un sòl urbà el desenvolupament podria haver-se dut a terme mitjançant actuacions aïllades, es considera que el valor a aplicar és el que es dedueix del RDL 2/2008 per a sòl urbanitzat, menys els costos. Per tant, resulta un valor de 1.281,00 EUR/m2s adequat. No obstant, el coeficient de canvi no pot ser avalat per l'Ajuntament, en el cas de dur a terme operacions d'aquest tipus, ja que les càrregues aplicades no són les correctes, i han de ser corregides. Això suposa un recàlcul del coeficient de canvi que no figura en la proposició, de manera que no pot ser ratificat per la corporació, sense que això siga considerat una modificació d'aquesta.

Del major percentatge de terrenys propis o associats que quedaran afectes en el Registre de la Propietat al compliment d'obligacions especials d'edificació, si n'hi ha.

No es disposa de terrenys propis associats disposats a ser afectats en el Registre amb aquesta finalitat.

Percentatge de propietat disposada a assumir o col·laborar en l'execució del programa.

No s'aporta cap propietari disposat a col·laborar en l'execució del programa.

Baremació de la proposició juridicoeconòmica.

Menor import respecte de referències de quadres de preus de pràctica usual de les càrregues d'urbanització, expressat en EUR/m2t (quadres de preus IVE, barems orientatius col·legials d'honoraris, despeses generals segons legislació contractes, etc...)	1,00 punt
Valoració dels terrenys a efectes de canvi. Coeficient de canvi.	6,00 punts
Major percentatge de terrenys propis associats que quedaran afectes en el Registre de la Propietat al compliment al compliment d'obligacions especials d'edificació, si n'hi ha.	0,00 punts
Percentatge de propietat disposada assumir o col·laborar en l'execució del programa, amb garantia suficient de compliment.	0,00 punts

La valoració del primer apartat s'estima en 1,00 punt, a la vista que no s'ofereix millor cost que el que es pot derivar de quadres de preus oficials. No obstant això, els honoraris proposats, excepte els que obligatòriament s'han de modificar per poder obtenir l'adjudicació, si la corporació ho considera oportú, són lleugerament inferiors als orientatius col·legials.

Cal indicar en aquest apartat que les bases de programació estableixen: " En el cas que com a conseqüència de determinar que no es produeix reducció de costos respecte als quadres de preus, i, per tant, la valoració del primer apartat seria nul, això determinaria la impossibilitat d'adjudicació a aquesta proposta." En el cas que ens ocupa la valoració del primer apartat ha estat d'1,00 punt, ja que els honoraris relatius a l'arquitecte són lleugerament inferiors als barems col·legials, sempre que es rectifique, per condició imposada de l'adjudicació, els defectes anteriorment esmentats. No obstant això, no existeix una reducció de preus respecte a l'obra a executar, que només seria acceptable, establint com a condició per a l'adjudicació, que el preu final resulte d'un concurs en què es prime la baixa sobre el preu de licitació i això puga ser fiscalitzat per l'Ajuntament.

En relació amb el segon apartat de barem, se li aplica una puntuació de 6,00 punts en haver aplicat valors d'acord amb els resultants de l'aplicació del valor residual estàtic estimat pels SSTTMM. No és possible, però, en ser l'única proposta, establir comparació amb altres alternatives que la puguen millorar.

El tercer i quart apartat obtenen 0,00 punts, ja que no s'aporten propietats disposades a assumir o col·laborar en l'execució del programa i en els seus compromisos.

El segon apartat, es valora en la meitat de la puntuació possible, perquè si bé el coeficient de canvi no és avalat per aquest tècnic municipal, ja que s'han de modificar les càrregues utilitzades per a la seua obtenció, sí es considera adequat el valor obtingut per al sòl brut .

Realitzada l'anterior baremació, l'aspirant a obtenir la condició d'urbanitzador assoleix una puntuació de 7,00 punts, sobre els 40,00 possibles. Per tant, la puntuació total és de 38,38 punts, sobre els 100,00 possibles. Aquesta puntuació no és comparable amb altres proposicions en ser l'única presentada i les bases de programació no establir llindars mínims.

Vistes les condicions en què s'ha presentat la proposició, com ja s'ha analitzat anteriorment, aquesta ha de ser modificada en relació amb els costos d'urbanització i les càrregues derivades dels honoraris, ja que en ambdós casos hi ha excessos de valor sobre el que s'esmenta en les bases de programació com a referència obligatòria (quadres de preus IVE, barems orientatius col·legials d'honoraris, despeses generals segons legislació contractes, etc.). Per tant, la corporació ha d'estimar si la proposta compleix amb els criteris establerts en aquestes bases, havent de deixar el concurs desert, en el cas que es considere que aquests excessos, encara corregits, poden provocar la puntuació nul·la de l'apartat relatiu a menor import de l'oferta econòmica. En cas contrari, a la vista de les rectificacions dutes a terme pel concursant i, ja que l'obra ha de ser executada per un empresari-constructor seleccionat d'acord amb els criteris que s'han d'establir en un plec de clàusules administratives, de manera que es garantisca la selecció de la millor oferta, es proposa L'ADJUDICACIÓ DE LA CONDICIÓ D'URBANITZADOR A ESTUDI GMM, SL, amb les condicions, si la corporació ho considera oportú, que s'estableixen a continuació:

A la vista de les circumstàncies comentades en aquest informe i els precedents, és opinió d'aquest tècnic, que l'adjudicació ha de realitzar-se sota les següents condicions , anàlogues i/o complementàries de les establertes en l'informe de l'alternativa tècnica, resultant, en cas contrari, inadequada, al meu entendre, l'adjudicació:

En relació a l'alternativa tècnica.

S'adjunta l'informe emès en ocasió de la seua baremació:

«S'INFORMA FAVORABLEMENT EL PLA DE REFORMA INTERIOR per a l'ordenació de l'àmbit de l'obertura de l'avinguda de la Llibertat, amb els següents condicionants:

Ha d'introduir-se en les determinacions del PRI la necessitat de redactar un estudi de detall que permeta la concreció de la volumetria de la parcel·la núm. 1 i l'aportació del corresponent estudi d'integració paisatgística. Alternativament, es pot establir aquesta definició volumètrica en el propi PRI, incorporant-hi l'estudi d'integració paisatgística.
No es consideren adequats els vols de la parcel·la número 1, ja que podrien impedir el normal funcionament de l'espai públic. Han de modificar-se les determinacions establertes en el PRI respecte dels vols de la parcel·la núm. 1. , Aquests no poden incrementar-se respecte dels generals de la zona prevists segons PGOU.
Ha de modificar-se la memòria del PRI. Les referències realitzades a l'articulat de la LRAU i RPCV, s'han de modificar en el sentit de referir-les a la legislació vigent, LUV i ROGTU.

En el document de gestió que el desenvolupi, la qüestió de manteniment d'accessos a les parcel·les de la partida de Sanadorlí , d'acord amb el comentat en l'anàlisi realitzada en el present informe. Això es recollirà, igualment, en la urbanització.
S'han d'aportar els convenis respecte dels serveis urbanístics amb les seues companyies subministradores. Qualsevol obra que no haja estat prevista, i haja estat possible fer-ho, ha de ser sufragada per l'urbanitzador sense possibilitat de repercussió sobre la propietat.
La corporació ha de determinar la necessitat o no d'implantar l'illa de contenidors soterrats que es proposa en el projecte (La xorporació ha optat per la NO instal·lació a càrrec del programa).
Tot i que l'actuació urbanitzadora s'integra en sòl urbà i podria haver-se realitzat mitjançant actuacions aïllades, en vista de la sol licitud realitzada per l'entitat de sanejament, s'ha d'aportar l'informe de l'EPSAR relatiu a la connexió amb el clavegueram municipal i, si s'escau, integrar l'import del cànon en els costos d'execució.
Consultats els serveis de la Policia Local, ha de modificar-se l'ordenació de la cruïlla amb el carrer d'Alcalà , intentant implantar una rotonda que permeta regular amb major criteri el trànsit de la cruïlla. Per això, la solució que aporten en desenvolupament de la urbanització ha de ser consensuada amb la Policia Local.

Una vegada esmenades les deficiències esmentades ha d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a l'aprovació definitiva.»

En relació amb la PROPOSICIÓ JURIDICOECONÒMICA.

Independentment del cost màxim establert en la proposició juridicoeconòmica de 750.746,08 EUR + IVA, s'ha de modificar per a l'obtenció de la condició d'urbanitzador, si la corporació ho considera adient i oportú, el cost del projecte d'urbanització i el d'honoraris d'acord amb el que estableix el cos d'aquest informe, amb aplicació dels percentatges sobre el total obtingut segons aquests canvis. El projecte refós és el que ha de figurar com a document definitiu per a la selecció de l'empresari-constructor. En les bases del concurs, en opinió d'aquest tècnic municipal, i a la vista de la no especialitat de l'obra urbanitzadora, ha de prioritzar l'oferta econòmica.

El coeficient de canvi no pot ser avalat per l'Ajuntament, en ser el resultat de l'aplicació de les fórmules de càlcul establertes en el ROGTU amb una estimació de càrregues errònia. No obstant això, la proposició estableix una retribució en METÀL·LIC , per la qual cosa no es considera que afecte l'oferta.

Com ja s'ha comentat amb anterioritat, l'aspirant a urbanitzador ha d'acceptar les condicions imposades al projecte d'urbanització (art.155.6 LUV) i altres càrregues d'urbanització, que en opinió d'aquest tècnic municipal, aquestes últimes tenen el seu fonament en l'interès general ja que constitueixen una millora en les condicions de finançament de l'obra per part dels propietaris afectats, sense que això suposi minva en la seua qualitat i es tracta d'una reducció de les condicions econòmiques suggerides per l'aspirant a urbanitzador, i, atès que és l'únic presentat, no suposen, al meu entendre, un falsejament dels principis de la lliure concurrència. També ha d'aportar els documents corregits, --incloses les consideracions establertes pels serveis tècnics d'enginyeria municipals que s'adjunten en annex-- i refosos prèviament a la signatura del contracte, de manera que aquests formen part de la documentació definitiva contractual que han de servir per a la selecció de l'empresari-constructor , sense que puga considerar-se el present informe positiu a l'adjudicació, si no es compleix això.

De tot això s'informa als efectes oportuns.

(S'annexen els informes dels enginyers municipals que no es transcriuen en el present informe). »

XI. En data 18 de novembre de 2009 , (després de ser lliurat en data 17/11/09, per informar, l'expedient relatiu al Programa d'Actuació Integrada Unitat d'Execució obertura avinguda de la Llibertat de Benicarló, expedient PAII/346 d'Urbanisme, en atenció als informes tècnics emesos i que consten en l'expedient), emet un informe jurídic el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, la proposta del qual és del tenor següent:

«Primer. En relació amb les 4 al·legacions que presenten a l'expedient contra l'alternativa tècnica de la mercantil ESTUDI GMM, SL , el Sr. Juan Antonio Mundo Martínez; el Sr. Fernando Vázquez Albert, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU, el Sr.. Losar Bretó Monfort, en representació de Sanadorlí PROMOCIONES, SL, i la Sra. Josefina Forés Escura, adopten els següents acords:

Al·legació del Sr. JUAN ANTONIO MUNDO MARTÍNEZ , presentada en data 03/02/09 (registre d'entrada número 1615).

L'al·legació s'articula en tres apartats: el primer pretén que no es tinguen en compte als efectes indemnitzatoris les obres executades sense llicència, el segon, proposa que els contenidors soterrats siguen finançats per l'Ajuntament, tal com es fa a la resta del sòl urbà i, per últim, es demana que es mantinga el pas de l'antic camí de Sanadorlí.

En relació amb el primer apartat, estableix l'article 173.2 LUV que: "(...) El propietari té dret que se'l indemnitze, a càrrec de l'actuació, el valor de les plantacions, instal·lacions i construccions de la seua finca originària que siguen incompatibles amb l'actuació...", "(...) Les indemnitzacions i les altres càrregues d'urbanització es distribuiran entre els adjudicataris de les finques resultants d'acord amb el valor d'aquestes...".

Per tant, res esmenta la legislació vigent sobre la procedència de no indemnitzabilitat de construccions realitzades sense llicència. Han d'indemnitzar-se, al meu entendre, totes aquelles que resulten estar incorporades al patrimoni del titular. En aquest cas, sí queden excloses aquelles edificacions sense llicència que es troben en termini de promoure accions de restauració de la legalitat urbanística per part de l'administració, que, lògicament, no han de ser indemnitzades, sinó enderrocades .

Es desestima l'al·legació , en relació amb aquest apartat, excepte en relació a aquelles edificacions sense llicència per a les quals no haja passat el termini per a la restauració de la legalitat urbanística. Per tant, l'urbanitzador ha de procedir a realitzar les indagacions corresponents en relació amb aquestes circumstàncies.

En relació amb el segon apartat, sobre el costejament de l'obra de soterrament de contenidors, l'Ajuntament no ha establert en les bases de programació com obres pròpies del vial que es pretén urbanitzar i, per tant, a repercutir com a càrregues d'urbanització, una illa de contenidors soterrats .

L'Ajuntament ha pres la decisió sobre aquesta qüestió i ha d'estimar la pretensió de l'interessat en aquest apartat.

En relació a la tercera qüestió, és a dir, el manteniment del pas conegut com camí de Sanadorlí, aquest està constituït per un camí públic que dóna accés a parcel·les privades integrades en el sòl urbanitzable, el procés d'urbanització del qual no es porta a terme en aquesta actuació.

Per tant, d'alguna manera és necessari el manteniment d'aquests accessos a les finques esmentades. No obstant això, l'execució del planejament s'ha de dur a terme d'acord amb les seues determinacions i, per tant, no resulta coherent modificar per mantenir un camí la destinació final és la seua desaparició per quedar integrat en trama urbana.

En el cas que ens ocupa, aquest camí s'ha de mantenir fins a l'obertura de la prolongació de l'avinguda de les Corts Valencianes o una entrada alternativa a aquest. Per a això, l'urbanitzador ha de mantindre en la propietat de l'Ajuntament la parcel·la corresponent al camí. Aquesta serà alienada, en el moment oportú, a alguna de les parcel·les confrontants a fi de no deixar una parcel·la inedificable, perquè s'ocupe el vol de l'accés al camí deixant un passatge d'accés o, en el cas que aquest camí ja haja obtingut accés alternatiu o haja desaparegut, puga edificar en la seua totalitat. Per tant, s'ha d'estimar la pretensió l'interessat en aquest apartat.

Al·legació del Sr. Fernando Vázquez Albert, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU , presentada en data 16/02/09 (registre d'entrada número 2555).

L'al·legació es basa en cinc apartats: en el primer es manifesta la manca de sol·licitud de validació de l'alternativa tècnica per part de la societat que l'interessat representa; en el segon, l'interessat manifesta que s'ha de rebre per part de la seua societat la sol·licitud de l'estudi/informe que assegure la disponibilitat de potència elèctrica en l'àmbit; en el tercer apartat, es manifesta la necessitat de tenir present en l'obra el trasllat de les infraestructures propietat d'Iberdrola que hi puga haver en l'àmbit; en quart lloc, es manifesta que s'ha de procedir a realitzar la cessió de les instal·lacions d'energia elèctrica a l'empresa subministradora; i en el cinquè apartat, s'estableix que s'ha de qualificar com a dotacional privat el sòl destinat a centres de transformació per a la seua adjudicació a l'urbanitzador en el projecte de reparcel·lació.

En definitiva, les al·legacions presentades per IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU , poden quedar resumides en dos: les que fan referència a la manca d'informe o conveni per a la implantació de la infraestructura elèctrica i les que fan referència a la previsió de centres de transformació i la resta d'instal·lacions d'energia elèctrica, així com la seua cessió a l'empresa subministradora.

En relació amb el primer grup de qüestions, és a dir, les que fan referència a la manca d'informe o conveni, l'urbanitzador, efectivament, ha de demanar a les empreses subministradores d'energia els requisits que es necessiten per a la correcta execució de l'obra d'urbanització. La manca de previsió d'aquells elements que hagen pogut tenir-se en compte en el projecte d'urbanització i que hagen obligatòriament d'implantar-se no podran ser revalorats per l'urbanitzador i els ha d'assumir ell mateix.

S'estima l'al·legació , en aquest apartat, en el sentit que s'ha de preveure un conveni amb les empreses subministradores de serveis per a la correcta i suficient execució d'aquestos. Les obres no tingudes en compte en la fase de projecte que hagen posteriorment d'implantar-se, i que hagués estat possible preveure, no poden ser revalorades per l'urbanitzador i les ha d'assumir ell mateix.

En relació amb el segon grup, la determinació dels centres de transformació és una qüestió que es correspon amb les al·legacions del primer grup. No obstant això, la previsió de la cessió d'aquest sòl o el de les altres instal·lacions no és una determinació pròpia del projecte d'urbanització.

Es desestima l'al·legació , en aquest apartat, en el sentit que, tot i que cal preveure els necessaris centres de transformació, la previsió de la seua cessió, així com la de les altres infraestructures elèctriques no és una determinació pròpia del projecte d'urbanització.

D'altra banda, s'ha d'advertir a les companyies subministradores que l'actuació que es porta a terme urbanitzant l'últim tram de l'avinguda de la Llibertat es realitza com a actuació integrada a fi de ser millor execució, es pot, en el cas de desestimar la programació, executar mitjançant actuacions aïllades, de manera que les exigències de les companyies no han de ser diferents en funció de la forma en què es duga a terme una actuació urbanitzadora.

Al·legació del Sr. Losar Bretó Monfort, en representació de Sanadorlí PROMOCIONES, SL presentada en data 23/02/09 (registre d'entrada número 3069).

L'al·legació es basa, en primer lloc, en qüestions formals sobre la procedència de l'instrument de planejament utilitzat per modificar l'alineació de la cruïlla entre l'avinguda de la Llibertat i el carrer d'Alcalà, així com la referència feta en els documents de l'alternativa tècnica a legislació no aplicable, LRAU i RPCV, en comptes de la LUV i ROGTU. Manifesta, igualment, la deficiència de la falta en el plec de condicions dels preus descompostos, que sí que figuren en el web municipal. Finalment, s'al·lega contra el cost total de les obres d'urbanització, que considera desproporcionat.

En relació amb el document de planejament emprat per a la modificació de l'alineació de la cruïlla del carrer de la Llibertat amb el carrer d'Alcalà, aquest estava previst en les bases de programació per poder obtenir l'objectiu fixat en aquestes de millorar la circulació de la cruïlla. La inexistència de referències en la legislació a la possibilitat de modificació d'ordenació detallada mitjançant un PRI no invalida el document, ja que si aquest és capaç d'establir l'ordenació detallada ex novo, fins i tot de modificar l'estructural, s'ha de considerar vàlid, també, per poder modificar-la. Alternativament, podria haver-se tramitat una modificació de pla per a la modificació d'elements de l'ordenació detallada, amb similars tràmits i idèntics efectes.

Es desestima l'al·legació en aquest apartat, de la consideració d'inadequació de la figura de planejament aplicada, per haver-se aplicat la prevista en les bases de programació i considerar-se perfectament vàlida.

En relació amb la referències a la LRAU i el RPCV, efectivament, no es correspon amb la legislació aplicable, i s'ha de modificar el document de planejament i fer referència a la LUV i el ROGTU en aquells apartats que corresponga.

S'estima l'al·legació , i s'ha de modificar la memòria del pla.

En relació amb la manca de preus descompostos, cal indicar que en l'alternativa tècnica no han de figurar aquests. L'aparició d'aquests en la web municipal és causa d'un error en la publicació duta a terme per l'Ajuntament, no atribuïble a l'urbanitzador.

Es desestima l'al·legació, per no tractar-se de la fase en què hagen d'incloure's conceptes econòmics.

En relació amb el cost desproporcionat de les obres, és aquesta una qüestió similar a l'anterior, en el sentit que en la fase en què es planteja l'al·legació, no s'ha de procedir a la baremació, ja que la proposta econòmica correspon analitzar-la en la segona fase de la baremació.

Es desestima l'al·legació, per raó que la valoració de les obres s'ha de realitzar en la fase de proposició juridicoeconòmica, sense que s'haja de tenir en compte en el moment procedimental en què va ser presentada. No obstant això, el sentit desestimatori no significa conformitat amb els elements econòmics coneguts a través del web municipal.

Al·legació de la Sra. JOSEFINA FORÉS ESCURA , presentada en data 23/02/09 (registre d'entrada número 3056).

L'al·legació fa referència, en primer lloc, a la delimitació de l'àmbit, ja que es manifesta que en estar edificades les parcel·les de la interessada que donen també al carrer d'Alcalá, s'hauria d'haver inclòs la totalitat de la parcel·la. A més, manifesta que, en no tractar-se de la primera implantació de serveis urbanístics, aquests no han de cobrar-se fins a la reedificació. En segon lloc, s'al·lega sobre la necessitat d'haver incorporat un estudi d'integració paisatgística acompanyant el document de PRI. En tercer lloc, que el cost d'execució de l'obra urbanitzadora és desproporcionat. En quart lloc, s'al·lega que s'han d'incloure en la previsió d'indemnitzacions les corresponents a la totalitat de construccions existents en la unitat d'execució. Finalment, es manifesta l'existència de determinades qüestions sobre el projecte com ara: el pla número 4 del projecte d'urbanització té una imprecisió sobre l'altura de la parcel número 1, no coincident amb el PRI, el vol previst per a la parcel·la número 1 de tres metres desvirtua la cessió proposta; hi ha referències errònies a la LRAU i RPCV, ambdós derogades, es manifesta que en les bases particulars no es demana la instal·lació de contenidors soterrats i que el seu mesurament, 1,45 unitats, és erroni, ja que no es tracta d'una unitat completa, es manifesta que el nombre de connexions de serveis previstes és excessiva a la vista dels propietaris existents.

En relació amb la primera al·legació, la delimitació està realitzada d'acord amb el criteris generals utilitzats per l'Ajuntament per adscriure parcel·les edificables a una determinada obra urbanitzadora. La resta de parcel·la que l'al·legant demana que siga inclosa ja es troba edificada amb edificacions residencials i dóna al carrer d'Alcalà i ja està urbanitzada.

D'altra banda, l'afirmació que la parcel·la ja compta amb serveis i, per tant, no es tracta de la seua primera implantació, és errònia. L'obertura de l'avinguda de la Llibertat sí que constitueix la primera implantació de serveis per a les parcel·les que hi donen, ja que aquesta via no està oberta a l'ús públic i no conté cap servei.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, ja que la delimitació s'ha dut a terme d'acord amb el criteris generals municipals de delimitació d'unitats d'execució, adscrivint les parcel·les que obtindran benefici per transformar-se en solars a la via que els dota d'aquesta condició. D'altra banda, l'obertura d'aquesta via sí que suposa la primera implantació dels serveis urbanístics, ja que aquests no hi existeixen.

En relació amb la necessitat d'incorporació d'un estudi d'integració paisatgística, en l'anàlisi del document de planejament dut a terme en la primera part de l'informe s'estableix la conveniència de relegar la conformació de la volumetria de la parcel·la número 1 a un estudi de detall i es remetent a ell la necessitat de redactar l'esmentat EIP. En opinió d'aquest tècnic municipal, la modificació duta a terme no suposa una nova imatge urbana, tot i tractar-se d'un Pla de reforma interior. Tampoc es tracta d'una operació de renovació urbana per tal de moderar densitats, ni per reequipar barris sencers , ni per modernitzar la seua destinació urbanístic o preservar el patrimoni arquitectònic d'interès, per la qual cosa no és necessari l'estudi d'integració paisatgística. Aquest estudi es relega, com ha s'ha comentat, a la conformació del planejament de desenvolupament (estudi de detall) al que, al meu entendre, s'ha de trametre la conformació definitiva de l'edificabilitat bruta de la parcel·la.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, de la pretensió d'incorporar un estudi d'integració paisatgística, ja que es considera més oportú integrar-lo en el document que realment puga suposar una modificació de la imatge urbana, objectiu últim d'aquests documents.

En relació al cost de l'obra urbanitzadora i la seua desproporcionalitat, no és aquesta una qüestió que haja de debatre's en aquesta fase de procediment.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, per raó que la valoració de les obres s'ha de realitzar en la fase de proposició juridicoeconòmica, sense que s'haja de tenir en compte en el moment procedimental en què s'ha formulat. No obstant això, el sentit desestimatori no significa conformitat amb els elements econòmics coneguts a través del web municipal.

En relació a la necessitat d'incorporar totes les construccions existents en l'àmbit per a l'estimació preliminar d'indemnitzacions, això no és adequat, ja que les indemnitzacions per destrucció de béns a tenir en compte són les necessàries per a l'execució del planejament, i aquestes no inclouen , en aquest cas i de manera preliminar, és a dir, llevat adjudicacions sobre parcel·les alienes, les edificacions existents la destrucció de les quals no siga necessària per executar la urbanització.

Es desestima aquesta part de l'al·legació, per no tractar-se d'edificacions que hagen de ser destruïdes per a l'execució de l'obra d'urbanització.

Finalment, en relació amb les qüestions plantejades sobre el projecte:

No concordança de l'edificabilitat prevista per a la parcel·la 1 en el plànol núm. 4 del PU.No s'ha trobat aquesta discrepància. L'alçada de la parcel núm. 1 és la de PB +5, sense perjudici de la modificació que puga derivar del ED que l'Ajuntament proposa redactar per a la definició de la conformació definitiva de la seua volumetria. Per tant es desestima aquesta part de l'al·legació.

Existència d'un voladís de tres metres. L'Ajuntament no considera, en principi, adequat aquesta volada, tal com s'exposa en l'apartat d'anàlisi de l'ordenació establerta. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Existència de referències a legislació obsoleta. L'urbanitzador ha de modificar aquestes referències i fer-les sobre la legislació vigent. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Inexistència d'exigència de contenidors soterrats a les bases de programació. L'al·legant té raó, ha de prescindir-se d'això, ja que els serveis urbanístics previstos en les bases tenen caràcter de mínims. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Inexactitud en el mesurament de l'illa de contenidors. Efectivament, no pot realitzar-se com a mesura 1,45 unitats d'illa de contenidors. Ha d'aportar el preu descompost si es pretén incloure en l'obra civil en aquesta mesura i modificar-la a una unitat. S'estima aquesta part de l'al·legació.

Sobre la quantitat de connexions. Excepte acord en contra, aquestes han de correspondre al nombre de parcel·les existents, sense que tinga rellevància el nombre de propietaris. No obstant això, si l'afectada demana només la instal·lació d'una presa per al conjunt de les seues parcel·les. No hi ha inconvenient en això, ja que es redueix així el cost total de l'obra d'urbanització. Es desestima aquesta part de l'al·legació.

Segon. Aprovar el PLA DE REFORMA INTERIOR , per a la ordenació de l'àmbit de l'obertura de l'avinguda de la Llibertat, presentat per la mercantil ESTUDI GMM, SL, CIF B-12302501, amb els següents condicionants :

Ha d'introduir-se en les determinacions del PRI la necessitat de redactar un estudi de detall que permeta la concreció de la volumetria de la parcel·la núm. 1 i l'aportació del corresponent estudi d'integració paisatgística.. Alternativament, es pot establir aquesta definició volumètrica en el propi PRI, incorporant-hi l'estudi d'integració paisatgística.
No es consideren adequats els vols de la parcel·la número 1, ja que podrien impedir el normal funcionament de l'espai públic. Han de modificar-se les determinacions establertes en el PRI respecte dels vols de la parcel·la núm. 1. Aquests no poden incrementar-se respecte dels generals de la zona prevists segons PGOU.
Ha de modificar-se la memòria del PRI. Les referències realitzades a l'articulat de la LRAU i RPCV, s'han de modificar en el sentit de referir-les a la legislació vigent, LUV i ROGTU.

Tercer. Aprovar el PROJECTE D'URBANITZACIÓ , presentat per la mercantil ESTUDI GMM, SL , CIF B-12302501, amb les condicions següents a més de les que estableix l'annex-informe dels serveis d'enginyeria municipals, que es troba en l'expedient.

En el document de gestió que el desenvolupi, la qüestió de manteniment d'accessos a les parcel·les de la partida de Sanadorlí , d'acord amb el comentat en l'anàlisi realitzada en el present informe. Això s'ha de recollir, igualment, en la urbanització.
S'han d'aportar els convenis respecte dels serveis urbanístics amb les seues companyies subministradores. Qualsevol obra que no haja estat prevista, i haja estat possible fer-ho, ha de ser sufragada per l'urbanitzador sense possibilitat de repercussió sobre la propietat.
No implantar l'illa de contenidors soterrats que es proposa en el projecte.
Tot i que l'actuació urbanitzadora s'integra en sòl urbà i podria haver-se realitzat mitjançant actuacions aïllades, en vista de la sol licitud realitzada per l'entitat de sanejament, s'ha d'aportar l'informe de l'EPSAR relatiu a la connexió amb el clavegueram municipal i, si s'escau, integrar l'import del cànon en els costos d'execució.
Consultats els serveis de la Policia Local, ha de modificar-se l'ordenació de la cruïlla amb el carrer d'Alcalà , intentant implantar una rotonda que permeta regular amb major criteri el trànsit de la cruïlla. Per això, la solució que aporten en desenvolupament de la urbanització ha de ser consensuada amb la Policia Local.
Una vegada esmenades les deficiències esmentades ha d'aportar un document refós i visat amb anterioritat a la signatura del contracte, amb la introducció de les següents condicions:

GENERAL

L'acta de comprovació del replanteig de l'obra d'urbanització, segons marca la LUV, ha d'estar signada per un tècnic de l'Ajuntament.
Han d'aportar-se els convenis subscrits amb les diferents companyies subministradores dels diferents serveis urbanístics (Iberdrola, Repsol o Cegas, Sorea, Ono i Telefónica), sobre el dimensionament de les instal·lacions projectades. Si no n'hi ha, s'ha de presentar un informe o pla acceptat per les companyies.
El projecte final que s'aprove ha d'estar visat.
Ha de considerar-se i dur-se a terme l'eliminació de totes les línies aèries, mitjançant el seu enterrament o adequada variació.
Durant l'execució de les obres d'urbanització s'ha de notificar als serveis tècnics de l'Ajuntament el seu desenvolupament perquè d'aquesta manera se'n puga fer un seguiment, fins i tot amb visita a l'obra.
La totalitat dels materials emprats han d'estar homologats convenientment i presentar una resistència adequada a l'ús per al qual seran destinats.
El resultat del pla de qualitat implantat s'ha de lliurar en un dossier d'assegurament de la qualitat abans de la recepció de l'obra.
Per a la recepció de les obres és necessària la comprovació de l'adequada execució dels col·lectors i connexions de sanejament i drenatge; ha de realitzar-se un pas amb càmera d'inspecció que informe sobre pendents i estat de les canonades i lliurar posteriorment a l'Ajuntament un informe sobre els resultats d'aquesta comprovació.
S'exigiran els plànols definitius d'obra abans de procedir a la certificació final.
De la mateixa manera que en l'anterior, abans de la recepció de l'obra s'han de presentar les actes d'acceptació de serveis urbanístics signades per les diferents empreses subministradores, mitjançant les quals s'ha d'indicar que les canalitzacions i serveis han estat executats convenientment i d'acord amb els paràmetres exigits per aquestes empreses.

FERMS I PAVIMENTS

Els pendents longitudinals del vial s'han de justificar mitjançant els perfils de rasants, terreny existent i punts d'enllaç, els quals no s'han inclòs en el document plànols.
S'ha de continuar amb la secció existent a l'av. de la Llibertat, encara que l'aparcament ha de ser de formigó, i la secció tipus correcta la que contemple una rigola que separe l'aparcament de calçada amb embornals a la rigola. D'aquesta manera els pendents també s'han de modificar respecte als existents en la secció del projecte, ja que el seu sentit ha de ser cap a la rigola amb un pendent de l'1% a l'1,5% en voreres i aparcament i d'un 2% en calçada.
La llosa de formigó per a la zona d'aparcament ha de ser de HA-20 de gruix mínim 18 cm i amb juntes de dilatació cada 4 m o, si no n'hi ha, de formigó HM-20 amb fibres, 20 cm d'espessor i juntes de dilatació cada 4 m.
Les rigoles a instal lar han de ser prefabricades i les vorades de doble capa de desgast.
S'ha d'augmentar el gruix de les capes asfàltiques, que ha de passar a ser de 7 cm la capa de base i de 5 cm la de rodament, les quals han de contindre àrids silicis i porfírics.
Els accessos per a persones amb mobilitat reduïda han de contindre una banda de paviment senyalitzador que arribe fins a la propietat privada d'acord amb la normativa d'accessibilitat en el medi urbà en vigor, Ordre del 9 de juny de 2004 de la Conselleria de Territori i Habitatge.

SANEJAMENT I DRENATGE

S'han de presentar els perfils dels col·lectors o indicar-ne els pendents segons la cota del punt de entroncament, que, en tots els casos, han de ser majors del 0,5% per evitar sedimentacions i menors d'1,5% per evitar erosions.
S'ha de preveure un pou de registre cada 50 m com a màxim, de manera que és necessària l'execució d'un de nou a la xarxa de pluvials. De la mateixa manera, les canalitzacions s'han de començar a partir d'un pou, per la qual cosa és necessària l'execució de pous no previstos en el projecte, tant en la xarxa de residuals com en la de pluvials.
Els embornals a instal·lar han de ser sifònics i amb sifó extraïble per facilitar-ne la neteja.
Totes les connexions han de coincidir amb pous de registre o s'han d'utilitzar peces especials d'unió per a la seua execució. No pot existir cap arqueta de registre de connexió en via pública, ja que s'ha de disposar en la parcel·la privada.

AIGUA POTABLE

La instal·lació proposada ha de comptar amb l'aprovació de l'empresa gestora de l'aigua potable de Benicarló, Sorea, SL, sense l'aprovació de la qual no pot començar l'obra.
El tipus d'hidrant a instal·lar ha de ser enterrat sota rasant i instal·lar-se en una arqueta completa (per evitar una instal·lació massa profunda) amb tapa de ferro fos. Ha de complir la norma UNE-23407 i ser d'entrada recta amb brida DIN PN-16, obertura amb quadrat de 25 mm, i disposar de dues sortides de 2-1/2 per munta-ràcords de 70 mm. A més s'ha d'indicar quina ha de ser la seua ubicació, ja que no s'inclou en els plànols.

TELECOMUNICACIONS

Abans del començament de les obres s'ha de presentar el conveni subscrit amb les operadores de telecomunicacions que operen a la població (Telefónica i Ono), en què s'indique la seua conformitat amb la instal·lació plantejada en el projecte o, si no n'hi ha, la seua negació a la instal·lació la seva canalització en la urbanització.
La ubicació del pedestal han d'aprovar-la els tècnics municipals i no pot envair el itinerari lliure per a vianants existent a les voreres, com ho fa la ubicació proposada, considerant com a ubicació preferent la zona de protecció d'aparcament allunyat de la línia de façana.

GAS

S'ha de complir amb els condicionants requerits per l'empresa subministradora i lliurar el conveni subscrit amb aquesta abans del començament de l'obra, en el qual s'ha d'indicar la canalització que s'han de realitzar.
Els punts de connexió han de ser els adequats i existir. No poden ser de moment al c. d'Alcalà, ja que allà no hi ha xarxa en l'actualitat. Si hagués de ser així, aquesta circumstància s'ha de comentar per escrit, tot advertint que no hi haurà servei fins que no s'execute la xarxa exterior.

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

PREVISIÓ DE CÀRREGUES

En el document memòria del Projecte d'Urbanització apartat «2.4 Infraestructura de mitja i baixa tensió, 2.4.2 Necessitats», no és correcta la hipòtesi de càlcul plantejada; els criteris per al càlcul es descriuen a continuació. Així mateix s'ha de comunicar al redactor del projecte d'urbanització, que les instal·lacions en baixa tensió s'han d'adequar al RD 842/2002 Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió no al derogat Reglament exposat en la memòria RD2413/1973, de manera que:

Vistos els projectes d'edificació que s'estan desenvolupant en el terme municipal de Benicarló, els habitatges construïts tenen en la majoria dels casos instal·lació o preinstal·lació d'aire condicionat (bomba de calor) per la qual cosa, per tal de dimensionar correctament el o els centres de transformació i que no queden subdimensionats, s'ha d'adoptar una potència d'acord amb el tipus d'habitatge que s'està desenvolupant.
A causa de l'anteriorment exposat perquè la zona a electrificar no es quede subdimensiona i d'acord amb el RD 842/2002, pel qual s'aprova el vigent Reglament de Baixa Tensió, i seguint les prescripcions de la instrucció ITC-BT- 10, referent a la previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió, la previsió de potència en cada habitatge no ha de ser inferior a P = 9,2 kW.
En zones del projecte que no estiguen definides les vivendes però se sap la seua edificabilitat, per obtenir el nombre d'habitatges, a efectes de càlcul, s'ha d'estimar una superfície construïda de 70m2 que és la mitjana de l'habitatge dels projectes d'edificació que s'estan desenvolupant al terme municipal de Benicarló.
Per a la concessió de la llicència d'obres d'edificació no s'autoritza un nombre major d'unitats d'habitatges que les tingudes en compte per al càlcul de les instal·lacions del projecte d'urbanització, excepte informe favorable de la companyia subministradora d'energia Iberdrola SAU.

ENLLUMENAT PÚBLIC

L'enllumenat públic no s'ha de connectar a la xarxa existent del carrer d'Alcalà de Xivert tal com s'indica en el plànol núm. 13. Es connectarà al quadre de comandament i protecció descrit en el document de mesures, el qual s'ubica a la via pública en la posició que validaran els STM.
Els circuits de AP que discorren pel tram de carrer executat de l'av. de la Llibertat des del c. d'Isaac Albeniz s'han de connectar a aquest sistema de distribució i desconnectar el seu subministrament actual.
La columna d'enllumenat públic ha de ser de 8 m d'alçada no de 10 m, tal i com s'indica en els mesuraments del projecte d'urbanització, així mateix ha de ser una columna d'acer galvanitzat amb diàmetre en punta de 60 mm, similar a l'instal·lat en les fases prèvies de l'av. de la Llibertat.
La lluminària ha de ser pareguda a les ja instal·lades a en les fases prèvies de l'av. de la Llibertat, amb una potència de P = 150W de VSAP (no de 250W que s'indica en projecte) i del fabricant Carandini model Q-s5, però abans del muntatge s'ha de validar amb els STM.
D'acord amb el RD 842/2002 les piquetes de cu de presa de terra han de ser d'1,5 m, no d'1m com indica el projecte.
Els llums seran de fabricant de reconegut prestigi com ara Osram, Philips o similar. S'ha d'indicar el model del llum, fabricant i temperatura de color als STM abans de la seua instal·lació.
S'ha de legalitzar la instal·lació d'enllumenat públic aportant a l'Ajuntament el projecte de de AP així com el butlletí d'instal·lació elèctrica en baixa tensió per poder contractar amb la companyia subministradora.

Circuits, tubs, quadre de comandament i projecció:

En el cas de tenir únicament un circuit elèctric, per cada rasa han de discórrer com a mínim dos tubs de 100 mm i un d'ells ha de quedar de reserva. És a dir:

nombre de circuits = n

nombre de tubs per rasa = n +1

No s'han realitzar connexions a les arquetes. Les 3 fases + el neutre del circuit han de pujar fins a la caixa registre de connexions del punt de llum on està ubicada la caixa de fusibles. S'ha de connectar a aquesta caixa la fase que li corresponga.
La unió des de la caixa de fusibles l'equip de la lluminària s'ha de realitzar amb mànega de les següents característiques: M3x2, 5mm2 Cu 0,6 / 1kV RV-K (F + N + TT) com a mínim.
El circuit de comandament per al control del doble nivell s'ha de realitzar amb mànega de les següents característiques: M2x2, 5mm2 Cu 0,6/1kV RV-K (F + N) com a mínim.
Cada circuit té una protecció per a contactes indirectes que ha d'anar a càrrec d'un diferencial tetrapolar de 300 mA de sensibilitat superimmunitzat. La protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits ha d'anar a càrrec d'un interruptor magnetotèrmic tetrapolar d'intensitat d'acord amb la càrrega que en depèn, per circuit. S'ha d'instal·lar igualment un contactor tripolar classe AC-3 de TEE de Schneider Electric, per a l'obertura i tancament automatitzada, per circuit. Igualment i per circuit s'han d'instal·lar tres interruptors unipolars un per cada fase per a tasques de seguretat en el manteniment. L'aparellatge a utilitzar en el quadre de comandament i protecció ha de ser de Schneider Electric.
S'ha d'utilitzar un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL d'Himel de Schneider Electric per a la CGP E-10 i equip de mesurament.
S'ha d'utilitzar un quadre de polièster reforçat amb fibra de vidre tipus PL d'Himel de Schneider Electric per l'aparellatge destinat per a comandament i protecció dels diferents circuits.

Connexió de terra:

Totes les instal·lacions, siga quin siga el material de les columnes o bàculs han de disposar d'aquesta instal·lació.

La connexió de terra dels suports s'ha de realitzar per connexió a una xarxa de terra comú per a totes les línies que partisquen del mateix quadre de mesurament, comandament i protecció que ha d'anar a càrrec d'un elèctrode format per un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de coure que ha discórrer per l'interior del tub acompanyant al o als circuits al llarg de tot el traçat de l'enllumenat públic. A aquest cable s'han de connectar piquetes d'1,5 m de coure en posició vertical 14 mm de diàmetre com a mínim. A aquest cable s'han de connectar piquetes d'1,5 m de coure en posició vertical 14 mm de diàmetre com a mínim.

L'enllaç de l'elèctrode de connexió de terra amb cada suport de lluminària s'ha de realitzar mitjançant un cable unipolar aïllat, de tensió assignada 450/750V, amb recobriment de color groc-verd, i secció mínima de 16 mm2 de coure a l'interior de l'arqueta corresponent.

MOBILIARI URBÀ

A la part d'enllaç de l'av. de la Llibertat amb el c. d'Alcalà, i ja que hi ha prou espai, s'ha de disposar d'algun tipus de jardí o mobiliari urbà per adequar l'entorn, i no s'ha d'executar només pavimentació com es desprèn del projecte.
Per qüestions de manteniment i pel fet que només es pretén completar la urbanització d'un vial ja existent en part, el mobiliari que s'ha d'incloure en el projecte d'urbanització ha de ser el mateix que l'utilitzat per la Brigada Municipal d'obres en la població, per la qual coda no es pot instal·lar el proposat en el projecte d'urbanització presentat.
Qualsevol element de mobiliari urbà que continga fusta ha de tenir el certificat FSC.

SENYALITZACIÓ VIÀRIA

En el projecte presentat no s'inclou cap senyalització viària, la qual ha d'estar d'acord amb els requeriments de la Policia Local.
Els pals de la senyalització vertical han de ser d'alumini.

JARDINERIA

Alineacions

Vista la disposició dels exemplars d'arbrat d'alineació, no pot acceptar-se, atesa la distància dels habitatges (<1m des del tronc). A més, l'espècie proposada és totalment inadequada .

Per tant, i encara que s'ha d'observar una diferenciació d'espècies en el mateix vial, han d'incorporar-se espècies de port molt contingut com és el cas de Ficus nitida.

Amb l'espècie proposada pel projectista (Robinia pseudoacacia) s'evidencia l'existència de molèsties futures al veïnat i transeünts.

Els escocells han d'anar previstos d'un sistema de paviment drenant decoratiu en lloc de sòl descobert amb protector de tronc fabricat en peces metàl·liques. El color del inert s'ha de consensuar amb els Serveis Tècnics Municipals, d'acord amb la tonalitat del paviment de la plaça.

Tots els exemplars d'espècies llenyoses han de tenir un tutor de fusta tractada de 60 mm de diàmetre i 1800 mm d'alçada, unit fermament a l'exemplar/patró mitjançant un element de fixació elàstic regulable i amb una amplada mínima de 30 mm. S'han d'eliminar totes les fixacions posades en viver.

No s'han d'utilitzar exemplars que no complisquen les directrius comunitàries i les seues normes de desenvolupament en matèria fitosanitària.

Les plantes que s'utilitzen han de trobar-se en perfecte estat sanitari, sense cops, fregaments ni cops que puguen resultar afectats. Tot exemplar que presente qualsevol dany en el transport i manipulació no serà recepcionat, i el contractista haurà de substituir-lo a càrrec seu, inclosa la realització de nou del paviment filtrant.

La mida i sistema radicular han de ser els adequats per a un desenvolupament òptim del vegetal, sense desequilibris fisiològics que li provoquen malalties.

La part aèria de l'arbre ha de presentar un desenvolupament de la creu adequat i definit, en forma preferentment arrodonida. No s'acceptaran exemplars en desenvolupament.

Preferentment, les plantacions han de realitzar-se en el moment de l'any més favorable, i, si no fóra possible, el material vegetal ha de presentar les característiques de preparació en funció de l'estat vegetatiu en què es trobe. S'acceptarà el trasplantament durant els mesos de novembre a març.

Les cures post-plantació han de ser les adequades al condicionant anterior.

El contractista/promotor s'ha de fer càrrec de tots els regs i cures necessaris fins a la signatura de l'acta de recepció.

Són d'aplicació obligatòria les directrius establertes per les Normes Tècniques de Jardineria i Paisatgisme (NTJ).

Tot el material vegetal ha de quedar sotmès a un termini de garantia d'èxit d'arrelament a un termini mínim d'un any, des de la signatura de l'acta de recepció.

Xarxa de reg i serveis

Les xarxes i elements de serveis (arquetes, pous, línies elèctriques, telefòniques, de sanejament, distribució d'aigua, gas, etc.) i els elements que hagen de travessar les zones verdes han de fer-ho de forma subterrània, degudament canalitzats i senyalitzats, per zones de trànsit i passeig.

No es pot envair el volum de l'escocell amb passos d'altres serveis, excepte el lateral o anell del reg localitzat.

Les xarxes municipals de reg són d'ús únic i exclusiu per a la neteja i reg dels espais enjardinats. En cap cas poden usar-se per a un altre fi.

Ha d'haver un sol punt de connexió a la xarxa general d'abastament municipal, que en aquest cas ha de ser a la zona de connexió amb la xarxa d'aigua potable del carrer d'Isaac Albéniz. No s'accepta, per tant, el punt proposat annex a la zona de contenidors.

L'Ajuntament ha d'establir una fiança o aval per tal de respondre a les minves ocasionades pels defectes en origen o en la plantació del material vegetal aportat.

No es permet l'ús dels microtubs en el reg localitzat com a sistema proposat, per la qual cosa ha de ser substituït per anells circulars de lateral amb emissors autocompensants inserits en lateral. Tampoc s'accepten punxats, amb cabals de 4-8l/h .

Les línies de laterals i emissors han d'anar situades per sota de la capa de paviment drenant sense contacte amb la resina.

ESCOCELLS

En les alineacions d'espècies d'arbrat en voreres, els escocells s'han de finalitzar amb enrasats amb la cota de la vorera.

El aquest cas s'ha de preveure la incorporació de paviment drenant per farcit de escocells, realitzat amb una base composta de capa de grava 6/20 de 40 mm de gruix i morter compost d'àrids triturats, de color natural o tintat, de granulometria (4-7mm o 7-10mm) tractat, net i sec, lligat amb resina de tipus epoxi o similar en 40mm de gruix, amb capacitat de flexotracció de 23kp/cn2, capacitat de compressió 40kp/cm2 i una capacitat drenant de 800/m2/min, incorporant protectors contràctil amb elastòmers EPDM i SBR per absorbir el creixement del tronc.

En tot cas s'ha de preveure un volum per al sistema radicular dels exemplars d'alineació d'1 m3, amb l'aportació de matèria orgànica a més d'un fertilitzant d'alliberament lent.

L'anell de reg localitzat amb els emissors s'ha de situar per sota de la capa d'aglomerat per evitar el rebliment dels emissors per la resina.

S'ha de preveure un anell de creixement de la base del tronc adequat a l'espècie.

TERRES DE CULTIU

Les terres en les quals es preveu destinar a zones enjardinades amb aportació o manteniment d'espècies vegetals han de complir:

En qualsevol cas han d'estar exemptes de qualsevol contaminant químic i presència de residus i reunir els mínims següents.

Textura:

Arena: 50-80%

Llim: 30%

Argila: 20%

Granulometria:

Fraccions superiors a 2 mm inferiors al 15% i exempts de partícules de diàmetre superior a 25 mm.

Composició química:

Nitrogen: 15%.

Fòsfor: 14 mg g/kg

Potassi: 150 m kg/kg

Carbonats totals: <10%

Matèria orgànica oxidable: 3%

Relació C/N: 10

Conductivitat elèctrica: 2 mmho/cm

pH: entre 6-7,8

Humitat: 20-25%

Com a mínim s'ha de dotar d'un volum mínim per escocell d'1 m3 de sòl, sense revestiment amb formigó als laterals i/o fons.

En cap cas s'acceptarà el farcit amb residus petris, com es proposa en l'apartat de gestió de residus, i amb terres vegetals d'acord a les característiques anteriorment descrites.

CONTENIDORS SOTERRATS ( La corporació ha decidit la seua no instal·lació a càrrec dels propietaris de l'àmbit, ja que no consta a les bases del programa )

Les illes de contenidors soterrats s'han de situar SEMPRE en el costat dret d'acord al sentit de circulació.

Vist el plànol de senyalització i el de proposta d'ubicació, l'illa no es pot situar a la zona proposada, per la qual cosa ha de ser reubicada a un punt que permeta la càrrega pel costat dret del vehicle d'acord al sentit de circulació.

L'illa de soterrats ha d'anar proveïda de pilones que impedisquen l'accés dels vehicles a la plataforma amb alçada no superior a 30 centímetres, situats a les cantonades més 50 cm i alineats amb l'eix de la bústia. També ha de protegir-se el got de la bomba hidràulica. A més s'ha de senyalitzar tot el front de l'illa amb pintura groga contínua de color normalitzat.

No pot haver-hi cap element que dificulte o obstaculitze el buidatge dels contenidors (mobiliari, fanals, senyals, etc...).

Embornals i boneres

Els embornals a instal·lar han de ser del tipus realitzats en fosa dúctil en un sol cos amb sifó extraïble complint les prescripcions de la norma EN-124 (Fundición Benito Dúctil model Delta ref. SF570D4 FD-400 Resistència 400KN o similar).

Xarxa de sanejament i pluvials

Vista la distribució de la xarxa d'aigües residuals i pluvials i el pla topogràfic, no s'ha de permetre el sentit de circulació en contrapendent de la rasant , ni resoldre-la amb diàmetres de gran calat.

Ha d'acreditar-se una velocitat de circulació d'almenys 0,4 m/s ni pendents inferiors de l'1%.

Mobiliari urbà amb fusta

Tot el mobiliari que s'incorpore ha de comptar amb la certificació de producció en origen pel FCS. S'ha d'aportar, a més, els identificadors incorporats al mobiliari de tots aquells documents que certifiquen la cadena de custòdia.

Quart. Aprovar la proposta de Programa d'Actuació Integrada Unitat d'Execució obertura de l'avinguda de la Llibertat de Benicarló (expedient PAII/346 d'Urbanisme), triant l'alternativa tècnica del concursant proponent, la mercantil ESTUDI GMM, SL. , CIF: B-12302501, amb domicili a efectes de notificacions a la plaça de l'Ajuntament número 6 de Benicarló, i adjudicar la condició d'urbanitzador , per ajustar la proposició tècnica a les bases publicades i aprovades per aquest Ajuntament i ajustar-se als interessos municipals, en relació al disseny de l'esmentat programa d'actuació integrada i d'execució de l'obra urbanitzadora del sector, sota les condicions , anàlogues i/o complementàries de les establertes en l'informe tècnic de valoració de l'alternativa tècnica ç.

I a més, en concret, en relació amb la proposició juridicoeconòmica:

Independentment del cost màxim establert en la proposició juridicoeconòmica de 750.746,08 EUR + IVA, s'ha de modificar, el cost del projecte d'urbanització i el d'honoraris, d'acord amb el que estableix el cos de l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, de data 01/09/09, amb aplicació dels percentatges sobre el total obtingut segons aquests canvis. El projecte refós és el que ha de figurar com a document definitiu per a la selecció de l'empresari-constructor.
El coeficient de canvi no pot ser avalat per l'Ajuntament, en ser el resultat de l'aplicació de les fórmules de càlcul establertes en el ROGTU amb una estimació de càrregues errònia. No obstant això, la proposició estableix una retribució en metàl·lic , per la qual cosa no es considera que afecte l'oferta.
L'agent urbanitzador ha d'acceptar les condicions imposades al projecte d'urbanització (article 155.6 LUV) i altres càrregues d'urbanització, que tenen el seu fonament en l'interès general, ja que constitueixen una millora en les condicions de finançament de l'obra per part dels propietaris afectats, sense que això supose una minva en la seua qualitat i, en tractar-se d'una reducció de les condicions econòmiques suggerides per l'aspirant a urbanitzador, i atès que és l'únic presentat, no suposen, un falsejament dels principis de la lliure concurrència. També ha d'aportar els documents corregits s --incloses les consideracions establertes pels Serveis Tècnics d'Enginyeria Municipals-- i refosos prèviament a la signatura del contracte , de manera que aquests formen part de la documentació definitiva contractual.

Cinqué. Traslladar el present acord a la Conselleria competent en Urbanisme i ordenar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, a efectes de la seua entrada en vigor (article 104 LUV).

Sisé. Ordenar la inserció d'un anunci que done compte de l'adopció del present acord al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, en el Diari Oficial de la Unió Europea i en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Seté. Requerir a la mercantil ESTUDI GMM, SL, CIF B-12302501, que, amb anterioritat a la formalització del contracte, acredite la constitució de la garantia definitiva, en la forma i quantia que establisquen les bases reguladores del programa, d'acord amb el que preveu l'article 138 de la LUV.

Vuité. Notificar aquest acord a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant l'òrgan que el dicta en el termini d'un mes (articles 52 de la Llei 7 / 1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú) o un recurs contenciós administratiu davant la Sala d'aquesta jurisdicció del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos (articles 10, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa). Els esmentats terminis es computen des de l'endemà de la notificació. Tot això sense perjudici que puguen interposar qualsevol altre recurs que estimen procedent. »

XII. El Ple de l'Ajuntament, en la sessió que té lloc en data 22 de desembre de 2009, acorda l'adopció dels acords recollits en la proposta de l'informe del TAG d'Urbanisme esmentada en l'expositiu anterior.

XIII. En data 8 de març de 2010 (Registre d'entrada número 3845) , la Sra. JOSEFINA ESCURA FORES , NIF 18.924.715-Q, amb domicili a l'efecte de notificacions al carrer d'Alcalà de Xivert nombre 97-2n de Benicarló, interposa un recurs de reposició, contra l'acord plenari esmentat en l'expositiu anterior, que se li notifica en data 9/02/10, sobre la base de les al·legacions, que és del tenor següent:

«I. CONSIDERACIÓN GENERAL.

Se impugna por medio del presente escrito el Acuerdo adoptado en la sesión extraordinaria del Pleno del Ayuntamiento de Benicarló de fecha 22 de diciembre de 2.009, en el que se aprobaron respecto del asunto de referenciado (sic) en el encabezamiento el PLAN DE REFORMA INTERIOR, del ámbito de la apertura de la Av. Libertad presentado por la mercantil ESTUDI G.M.M., S.L., el PROYECTO DE URBANIZACIÓN, presentado por la misma mercantil y la ALTERNATIVA TÉCNICA DE PROGRAMA DE ACTUACIÓN INTEGRADA UNIDAD DE EJECUCIÓN del mismo ámbito que el instrumento de planeamiento, adjudicando la condición de Agente Urbanizador a la mercantil ESTUDI G.M.M., S.L.

Este recurso va dirigido, pues al acto final de un procedimiento administrativo de carácter urbanístico, que resuelve la adjudicación del programa, defiriendo (sic) a un momento ulterior la justificación de numerosos extremos esenciales que suponen vicios técnicos y de legalidad que convierten en inviable el desarrollo de la actuación propuesta.

Visto el contenido de la resolución y los informes técnicos, la corporación a la que tengo el honor de dirigirme, este dispuesta a comprometer el patrimonio personal de los ciudadanos de Benicarló, sin saber si la empresa seleccionada es la mas capaz o si la gestión misma de que se trata es acertada, resulta obvio que se pretende una adjudicación a toda costa por encima de una solución a la apertura del referido vial.

II. IMPOSIBILIDAD DE APROBAR EL PLAN DE REFORMA INTERIOR, IMPOSIBILIDAD DE RECURRIR A UN POSTERIOR ESTUDIO DE DETALLE, DOCUMENTACIÓN INCOMPLETA, E.I.P., INCONGRUENCIA EN LA BAREMACIÓN DEL INSTRUMENTO DE PLANEAMIENTO, SEGÚN LAS BASES DE PROGRAMACIÓN.

En efecto, según las Bases Particulares que rigen este concurso publicadas en el B.O.P. Nº 105 de fecha 28 de agosto de 2.008, concretamente la Base XVII. CRITERIOS DE ADJUDICACIÓN, se indica: «En el caso de aportar figura de planeamiento original. Resultara obligatorio el cumplimiento, en su caso, de los criterios urbanísticos establecidos en estas bases. Calidad técnica de la ordenación urbanística propuesta 30,00 puntos. Resolución de la integración urbanística en el entorno 10,00 puntos. Para poder optar a la adjudicación del programa en base a los criterios definidos a continuación, el Ayuntamiento debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas, para lo cual deben haber superado el 75% de la puntuación máxima posible.»

Por otra parte el informe del Arquitecto Municipal de fecha 04 de mayo de 2.009 en el apartado BAREMACIÓN, adjudica la siguiente puntuación e indica:

"- Calidad Técnica de la ordenación urbanística propuesta 20,00 puntos

Resolución de la integración urbanística en el entorno 10,00 puntos.

Para poder optar a la adjudicación del Programa será necesario que se alcance una puntuación en la baremación de los documentos de ordenación superior al 75% del máximo, es decir, una puntuación de 30,00 puntos, habiéndose obtenido este porcentaje."

A la misma conclusión se llega en el punto 1 de la resolución de fecha 18 de mayo de 2.009 emitida por Decreto de la Tenencia de Alcaldía de Urbanismo.

Pues bien resulta evidente que la puntuación total obtenida de 30,00 puntos, no supera el porcentaje mínimo, requerido por las Bases Particulares de este concurso para poder optar a la adjudicación del Programa. Lo único cierto es que 30,00 puntos equivale al 75 % de la puntuación máxima, pero no lo supera ni en decimales de los que podría haber hecho uso en la baremación, como luego se utilizan. La claridad de las bases es tal, que no admite otra interpretación, es una cuestión aritmética. Tampoco se ha querido utilizar otras expresiones, que no resultan equivalentes, del tipo "alcanzar como mínimo un..." o "un mínimo de ..." y es cierto que en la práctica habitual de este Ayuntamiento en situaciones idénticas de Baremación, se opta siempre por, si resulta el caso, superar el porcentaje que establecen las Bases Reguladoras.

Lo único cierto es que esta alternativa técnica nunca debía haberse valorado por no superar, el instrumento de planeamiento (P.R.I.), el porcentaje mínimo que se indica en las bases particulares del concurso para la selección de agente urbanizador, y lo contrario resulta, cuando menos una ilegalidad manifiesta.

A esta situación se llega por querer forzar en la citada baremación una puntuación mínima que evite declarar desierto el concurso. Esta cuestión se pone claramente de manifiesto a nuestro entender en los siguientes aspectos que afectan directamente a la aprobación definitiva y condicionada del P.R.I.:

En la aprobación del Planeamiento, no se sabe si se debe incluir el Estudio de Integración Paisajística o como este no esta presente que se incluya en un posterior Estudio de Detalle. Curiosamente se opina que no se necesita, pero acaba siendo necesario. Y no existe, previa a la adjudicación, ningún pronunciamiento o manifestación por parte del aspirante a urbanizador sobre este particular (pero si en otros temas), es decir el Ayuntamiento aprueba un documento de planeamiento que nace viciado e incompleto, como se puso de manifiesto en el punto 2 de la alegación presentada en fecha 23 de febrero de 2.009. Conviene recordar, para no perder la perspectiva, que estamos hablando de un ámbito de planeamiento de 3.588,56 m2suelo, que no puede considerarse una gran superficie, pero se requiere un posterior documento de planeamiento «Estudio de Detalle» y «Estudio de Integración Paisajística» para una parcela resultante de 150 m2suelo.

Llegado este punto cabe afirmar que no se puede, con la Ley en la mano, art. 79 L.U.V., diferir la ordenación de dicha parcela nº 1, a un Estudio de Detalle y ello porque el citado artículo establece que se formularán estos documentos para «áreas, debiendo comprender, como mínimo, manzanas o unidades urbanas equivalentes completas», creemos que estaremos de acuerdo, como mínimo, en que la parcela 1 de la Manzana 1, no constituye una manzana. Por lo tanto resulta ilegal diferir el desarrollo urbanístico definitivo a un futura Estudio de detalle de la Parcela 1 y exonerar por tanto de la obligación legal de presentar un Estudio de Integración Paisajístico. Para este recurrente resulta desesperante, que, finalmente se le otorgue a este documento de planeamiento presentado, la máxima puntuación prevista en las bases respecto del apartado "Resolución de la integración urbanística en el entorno. 10,00 puntos".
La PARCELA Nº 1, se convierte en verdadero eje del documento de Planeamiento al recaer en el cruce entre Av. Libertad y Calle Alcalá de Xivert, proponiendo el documento de Planeamiento una normativa urbanística «especial», que regula entre otras condiciones de edificabilidad un voladizo de hasta 3 metros sobre la plaza triangular que según contenidos de los informes técnicos no supone «una mejora del planeamiento actual» todo lo contrario «produciéndose una ocupación mayor del mismo que podría impedir el correcto funcionamiento del cruce» «desvirtuación de la edificabilidad del conjunto».
Se propone para la PARCELA Nº 1 la edificabilidad de 1 altura reguladora de más respecto al planeamiento vigente, pero se termina indicando que como hito visual que será, deberá estudiarse su situación modificando el P.R.I. Presentado o a un posterior Estudio de Detalle, «para ordenar volúmenes y mantener la imagen urbana».
Se crean en la MANZANA 1, tantos solares resultantes como solares hay recayentes a la Calle Alcalà de Xivert, cuando lo cierto es que estos nuevos solares, no tienen condiciones de edificabilidad autónoma, por fachada y profundidad y en absoluto supone una mejora de servicios para los propietarios y por ende para el fomento del suelo residencial en el núcleo urbano.
Sin lugar a dudas otra de las de las (sic) situaciones más alarmantes y que afecta a la baremación del Planeamiento es el acuerdo aprobatorio tercero respecto al PROYECTO DE URBANIZACIÓN presentado por ESTUDIO G.M.M., S.L. Punto quinto, «Consultada los servicios de la Policía Local, deberá modificarse la ordenación del cruce con la calle Alcalà, intentando implantar una rotonda que permita regular con mayor criterio el tráfico del cruce. Para ello, la solución que se aporte en desarrollo de la urbanización, deberá ser consensuada con la Policía Local. Esta situación puede llevar claramente a que el proyecto de urbanización modifique a su antojo los Planos de Ordenación del P.R.I., propuesto en cuanto a las superficies de viario y dotacional que no quedan diseñadas definitivamente, lo que supone una ilegalidad y pone de manifiesto la precariedad de la calidad técnica de la ordenación propuesta.

A mayor abundamiento debe observarse la BASE PARTICULAR IV, en concordancia con la Base V OBJETIVOS A SATISFACER CON EL DESARROLLO DEL PROGRAMA. «Específicamente del Programa deberá prever el cumplimiento de las condiciones necesarias para conseguir exclusivamente: Resolver adecuadamente el cruce entre la Avenida Libertad y la Calle Alcalá de Xivert, con objeto darle fluidez al tráfico en esta nueva vía de conexión con el centro de la ciudad.

A nuestro modo de entender el objetivo fundamental de la actuación no se esta cumpliendo, todo ello a la vista de los condicionantes impuestos por el Ayuntamiento.

Con todas estas cuestiones mencionadas en los puntos anteriores «en el aire», vista la puntuación obtenida en la baremación del documento de Planeamiento, en sus dos aspectos de Calidad Técnica de la Ordenación Urbanística Propuesta y Resolución de la Integración Urbanística en el entorno, además de resultar insuficiente, según las bases reguladoras del concurso, para aceptar el documento, han sido exageradamente sobrevaloradas también en ambos aspectos, careciendo de documentos esenciales para valorar la integración urbanística.

El documento de planeamiento queda incompleto al no contemplar el estudio de integración paisajística, lo que resulta una ilegalidad. También resulta una ilegalidad condicionar el desarrollo urbanístico de la Parcela 1 de la manzana 1 a un Estudio de Detalle, cuestión que será recurrida en su momento, también, ante los tribunales competentes.

Procede en este caso la nulidad absoluta de la aprobación, a tenor del art. 62.1.f) de la L.R.J.A.P. y PAC Visto esta situación, no queda otra opción que revocar el acuerdo adoptado en el pleno extraordinario citado y acordar la inadmisión de la alternativa de Planeamiento propuesta declarando el concurso desierto.

III. IMPOSIBILIDAD DE APROBAR EL PROYECTO DE URBANIZACIÓN PROPUESTO.

La Base XII, de las particulares que han de regir la programación de esta actuación integrada, establece que los Proyectos de Urbanización que se presenten como Alternativa Técnica para el desarrollo del Programa, deberán atenerse a las condiciones mínimas que se fijan el anexo II.

Los servicios urbanísticos que deben tenerse en cuenta para la redacción del proyecto de urbanización son:...

Distribución de Energía Eléctrica.

Llegado este punto, en el informe del Arquitecto Municipal de fecha 16 de junio de 2.009, se le requiere expresamente a la Mercantil ESTUDI G.M.M.,S.L., para que subsane y aclare expresamente «la necesidad de instalación de un centro de transformación eléctrica, mediante la presentación de informe técnico de la compañía suministradora». Posteriormente en informe de fecha 1 de septiembre de 2.009, ha (sic) este respecto se concluyen dos puntos:

No se ha presentado justificación de la necesidad de la instalación, ni informe de la compañía suministradora.
Las parcelas que realmente lo precisaren deberán asumir su coste e incorporarlo en su propia edificación.

Por otra parte el ANEXO II, de las Bases Particulares, CONDICIONES TÉCNICAS MÍNIMAS PARA EL DESARROLLO DEL PROYECTO DE EJECUCIÓN DE LA URBANIZACIÓN. Indica: Antes de la aprobación del proyecto de urbanización se deberá disponer de los convenios firmados con las compañías suministradoras de los diferentes servicios, llegado este punto debemos concluir que, no solo, no existe ninguno de los convenios previos que se exigen para aprobar el proyecto de urbanización, ni tan siquiera se ha presentado un informe técnico sobre la necesidad de su instalación. Se despacha el tema afirmando que las parcelas que lo precisen deberán asumir su coste!!, esta cuestión entra en colisión directa con el artículo 157.3 y 4 de la L.U.V., «Los proyectos de Urbanización deberán resolver el enlace de los servicios urbanísticos con los de la Red primaria y acreditar que tienen capacidad suficiente para atenderlos» «resolverán todas las necesidades de conexión e integración de la actuación» Resulta increíble e ilegal que no se garanticen los servicios urbanísticos a los solares resultantes y mas que el ayuntamiento ampare esta situación, que puede derivar en la exigencia de responsabilidades por negligencia de sus funciones.

Una situación similar se produce, respecto a la obligación de presentar el informe de la EPSAR, relativo a la conexión con el alcantarillado municipal, e integrar el importe del canon en los costes de ejecución material.

Todas estas cuestiones hacen que nos preguntemos ¿cual es el importe del P.E.M. Que debe contener el proyecto según el art. 156.1 g) de la L.U.V.? Sinceramente lo desconocemos.

Lo que realmente sabemos es que la inclusión de este canon de saneamiento y la posible instalación futura de un C.T., van a provocar variaciones superiores al 20 % de cualquiera que fuera la previsión definitiva.

Por otra parte, creemos que el ayuntamiento debería exigir, que se pronunciara el aspirante a urbanizador sobre todos estos condicionantes impuestos previamente a la aprobación del proyecto, lo contrario genera indefensión a los propietarios.

Queda claro finalmente la imposibilidad de aprobar el proyecto de urbanización, por contravenir la normativa reguladora establecida en las Bases Particulares del concurso, y por no resolver y contener los requisitos mínimos que establece los artículos 157.3 y 4 y 156.1 g) de la Ley 16/2.005 de 30 de diciembre Urbanística Valenciana, lo que provoca que la aprobación sea nula de pleno derecho según lo previsto en el art. 62.1 f) de la L.R.L.A.P. y PAC

IV. ADJUDICACIÓN CONDICIONADA Y PLAZO DE LA RESOLUCIÓN DE APROBACIÓN.

El punto cuarto de la resolución indica: "se aprueba la propuesta de Programa de Actuación Integrada Unidad de Ejecución apertura Avenida Libertad de Benicarló presentada por ESTUDI G.M.M., S.L., y adjudicarle la condición de urbanizador, por ajustarse la proposición técnica a las bases publicadas y aprobadas por este Ayuntamiento y ajustarse a los intereses municipales, en relación al diseño del citado Programa de Actuación Integrada y de ejecución de la obra urbanizadora del sector, bajo las condiciones, análogas y/o complementarias de las establecidas en el informe técnico de valoración de la Alternativa Técnica".

Por otra parte la Base XX. ADJUDICACIÓN dice textualmente:

"El desarrollo del presente Programa NO se adjudica condicionado".

Desde luego la incongruencia a este respecto, es proporcional a la claridad de los dos párrafos contrastados, y nos preguntamos sobre el sentido que tiene redactar y aprobar unas Bases Particulares de Programación que tiene que regir la selección y adjudicación y se convierte en Ley para todas las partes, también para la administración. En definitiva la adjudicación y aprobación realizada tiene numerosos condicionantes que no vamos a reproducir y que constan en la resolución, se trata de una ilegalidad.

Por otra parte, diremos que la aprobación y adjudicación que nos ocupa, se ha producido fuera de los plazos regulados por el art. 319 ROGTU y las Bases Generales aprobadas por el Ayuntamiento de Benicarló, y ello a pesar de que los informes técnicos, estaban evacuados en los plazos correspondientes, nada que objetar, si en la práctica serviría para evitar la ilegalidad, la inseguridad jurídica y los condicionantes, pero vista la resolución, todo lo contrario. Sin lugar a dudas este acto resulta anulable según lo previsto en el art. 63 LRJAP y PAC y procede la terminación del procedimiento según los previsto en el art. 319.2 ROGTU.

En virtud de todo lo expuesto,

SOLICITO

Que se sirva por interpuestos, en tiempo y forma RECURSO DE REPOSICIÓN, frente al Acuerdo de fecha 22 de diciembre de 2.009, del Pleno del Ayuntamiento de Benicarló referentes a la aprobación y adjudicación de la Alternativa Técnica de Programa de Actuación Integrada y en virtud de las precedentes alegaciones, se sirva estimarlo y declarar la nulidad del acuerdo indicado, ordenando la terminación del procedimiento, desestimando la citada Alternativa Técnica y declarando desierto el concurso».

XIV. En data 15 de març de 2010 , l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores emet un informe tècnic , sobre el recurs presentat, que és del tenor següent:

«(...) El recurs es basa en determinades qüestions d'ordre jurídic i altres de contingut tècnic.

Les de contingut jurídic , que es traslladen al tècnic jurídic per a la seua anàlisi, són concretament: la no superació per part de la puntuació atorgada a la primera part de l'alternativa tècnica del 75% de la puntuació màxima, atès que s'ha puntuat exactament amb aquest 75%, però sense superar, i, en segon lloc, es qüestiona el termini en què es produeix l'aprovació i adjudicació, ja que estima que s'han superat els terminis màxims.

Les de contingut tècnic fan referència als següents aspectes del programa:

En relació amb la puntuació atorgada a l'alternativa tècnica, primera part, Ordenació i Integració .

Es qüestiona que, tot i els defectes detectats en el document de planejament presentat i la falta d'estudi d'integració paisatgística, s'atorguen 20 punts a la primera, sobre 30 possibles, i 10 punts a la segona, ja que són aquests últims els màxims possibles.

El document de planejament presentat, que es basa en la possibilitat establerta en les bases de programació de presentar un PRI per tal de solucionar la cruïlla de l'avinguda de la Llibertat amb el carrer d'Alcalà de Xivert, compleix perfectament amb l'objecte que es pretenia resoldre. És a dir, el PRI modifica l'ordenació detallada del Pla General en relació amb les alineacions de les parcel·les edificables, concretament d'una d'elles, la núm. 1, a fi d'habilitar sòl per a establir un sistema d'enllaç entre les dues vies esmentades.

No obstant això, el PRI no és del tot satisfactori, des del punt de vista municipal, ja que no és acceptable modificar la mida de les volades prevista en el PGOU considerant que ha de modificar-se aquest aspecte d'aquest. D'altra banda, es considera que la volumetria establerta en el PRI per a aquesta parcel·la, que ha de reproduir la prevista en el PGOU, no aporta una millora de la imatge urbana, considerant que l'alçada de cornisa hauria de mantenir-se i, aprofitant la modificació, crear un volum per sobre d'aquesta de major rellevància urbana. Per tant, es condiciona l'adjudicació bé a establir la volumetria en el mateix PRI, adequant els vols als previstos en el PGOU i creant una fita urbà, o bé remetent en el PRI a un posterior estudi de detall, que establirà detalladament aquesta volumetria, adaptant la del PGOU.

A la vista de tot això, es valora amb 20 punts, ja que si bé hi ha aspectes que s'han d'adequar, el que evita la màxima puntuació, SÍ ES COMPLEIX L'OBJECTE DEL PRI que es suggereix en les bases, és a dir, L'HABILITACIÓ D'ESPAI PER A LA RESOLUCIÓ DE LA CRUÏLLA.

D'altra banda, la resolució de la integració urbanística en l'entorn rep la màxima puntuació, 10 punts, ja que la solució aportada no produeix distorsions urbanístiques en l'entorn i resol la cruïlla. Per tant, la seua integració urbanística respon perfectament, en opinió del valorador, a la concepció del Pla en aquest entorn i la millora. Per tant, mereix la puntuació òptima.

En relació amb la remissió de l'ordenació detallada de la volumetria de la parcel·la número 1 a un estudi de detall. Manca d'estudi d'integració paisatgística. Àmbit actuació ED .

Ja s'ha comentat en el punt anterior la raó per la qual s'ha estimat oportú tenir en compte el PRI presentat als efectes de generar el sòl per habilitar un adequat trobada entre els dos vials inclosos en l'àmbit d'actuació i remetre a un ED , o la modificació del PRI establint la volumetria de la parcel·la número 1 d'acord amb el criteri municipal, la forma de l'edificació que ha de tenir l'edifici a construir en aquest parcel·la.

D'acord amb això, i tenint en compte que la documentació o treballs exigibles a l'Administració també s'han de basar en criteris de proporcionalitat, s'ha considerat oportú remetre la presentació del EIP previst en l'article 48 del Reglament de Paisatge al moment de la redacció del document que realment tindrà incidència sobre aquest paisatge. Això és en el moment de redactar l'estudi de detall, o bé, si es produeix la definició de la volumetria en el PRI, en el document què ho fixe.

Cal tenir en compte que els plans de reforma interior, a què es refereix l'article 38 LUV i que són els que es fa referència en el Reglament de Paisatge, són aquells que tenen per objecte establir o completar l'ordenació detallada en operacions de renovació urbana per tal de moderar densitats, reequipar barris sencers, modernitzar la seua destinació urbanística o preservar el patrimoni arquitectònic d'interès. Doncs bé, el PRI tramitat no té cap d'aquests objectius. La modificació plantejada en aquest PRI podria haver perfectament realitzat mitjançant una modificació puntual d'ordenació detallada de Pla General, document que, atenent literalment al que estableix el Reglament de Paisatge, no hagués necessitat EIP.

No obstant això, en plantejar un estudi de detall l'objectiu, sí que és adaptar la determinació sobre volumetria, amb certa incidència, ara sí, sobre el paisatge, es fa necessari aportar, des del punt de vista legal, l'estudi d'integració paisatgística. De la mateixa manera que si fos el PRI el que definitivament estableix aquesta volumetria, ja que és aquesta la que té incidència en l'aspecte paisatgístic de l'entorn, caldria presentar-lo ara. Com ja s'ha comentat anteriorment sobre la proporcionalitat dels documents exigir, no es reproduirà dues vegades un estudi d'integració paisatgística, sobretot quan el que es presentaria per a la modificació d'alineació, única alteració aprovada, no podria analitzar la imatge urbana resultant.

D'altra banda, la recurrent, seguint literalment la llei, estableix que l'exigència d'un estudi de detall per ordenar la parcel núm. 1 és il·legal, ja que l'àmbit d'un estudi de detall ha de ser una illa o unitat urbana equivalent. En aquest cas, l'àmbit a modificar és el corresponent al de la primera parcel·la, sense cap afecció de la resta de l'illa. Per tant, no existeix, en principi, una necessitat d'abastar un àmbit més gran per aconseguir l'objectiu perseguit. No obstant això, el ED pot comprendre com a àmbit mínim el de l'illa encara que, realment, la modificació només afecte una parcel·la, complint així estrictament el mandat de la llei. No s'ha establert en el planejament a aprovar res que impedisca establir com a àmbit l'illa completa.

En relació amb les condicions d'edificabilitat de les parcel·les resultants i la millora dels serveis.

En l'escrit redactat per presentar el recurs que s'analitza, la interessada manifesta que es produeixen parcel·les resultants que no reuneixen condicions d'edificabilitat i que l'actuació en absolut suposa una millora de serveis per als propietaris.

En relació amb la creació de parcel·les inedificables, no és el document que s'ha presentat el que ha resoldre aquesta qüestió. Les parcel·les que es generen en el PRI, excepte la número 1, són les que resulten de l'aplicació directa del PGOU aprovat l'any 1986. Serà el document de gestió el que, en cas d'existir parcel·les inedificables, ha d'analitzar la situació i resoldre-la, si s'escau.

En relació amb els serveis, és clar que l'actuació suposa una millora de la situació actual respecte d'aquests, ja que en l'actualitat a l'avinguda de la Llibertat no existeixen, ja que no es troba oberta.

En relació amb l'acord aprovatori el PU. Es qüestiona aquest per remetre l'ordenació del trànsit a la cruïlla a informe de la Policia Local.

La recurrent manifesta que això desvirtua l'ordenació definida en el PRI, modificant-la. En no estar definida la cruïlla fins a l'informe de la Policia Local, manifesta que el PU podria modificar així al seu gust els plànols d'ordenació del PRI.

El PU no pot, evidentment, modificar les previsions del PRI. Però és que la determinació de l'ordenació d'illots a una cruïlla són determinacions pròpies d'un PU i no d'un PRI. Només recordar que quan l'Ajuntament decideix establir una vorera més àmplia, una rotonda o un gual per a persones amb mobilitat reduïda, per posar tres exemples, no va a la figura del PRI, ni es planteja la modificació del planejament d'ordenació. Només redacta un PU que establisca les obres a realitzar.

Per tant, que es remeta la definició exacta de les illetes de la cruïlla a l'informe de la Policia Local no suposa una desvirtuació del PRI que segueix mantenint les determinacions pròpies per a habilitar l'espai necessari per a inserir la cruïlla. S'ha de modificar el PU, però com que es tracta de mera obra pública d'ordenació de la cruïlla que no habilita serveis públics, no caldrà ni tan solament exposició pública (article 155.4 LUV)

En relació amb els convenis previs de les companyies subministradores. Transformador. EPSAR.

Manifesta la recurrent que aquests no han estat aportats per a la definició del PU i que això impedeix conèixer el definitiu cost del programa.

Efectivament, no figuren els convenis de les companyies subministradores. Per tant, podrien donar-se circumstàncies de desenvolupament de la urbanització que no s'hi troben previstes. I és aquesta, precisament, la raó per la qual es postil·la en l'acord d'aprovació i adjudicació que, en no haver aportat aquests informes i/o convenis, si d'aquests es deriven determinacions que suposen una despesa que hagués pogut preveure's i no s'hagués fet, aquesta despesa haurà de ser per compte de l'urbanitzador, sense possibilitat de repercussió sobre la propietat.

No passa així amb el transformador, precisament, que sí que està previst en el PU. No obstant això, podria donar-se la circumstància que tal centre de transformació no fos necessari per existir un recentment instal lat a tocar de l'àmbit. Aquesta és la circumstància que es recull en l'acord, de tal manera que els propietaris que no necessiten d'aquesta CT puguen evitar la despesa derivada d'aquest, si la seua prevista instal·lació no es dedueix de l'informe de la companyia subministradora i aquesta només exigeix el CT a aquelles parcel·les que en el projecte d'obres superen la potència de 100 Kw, tal com estableix el decret regulador de la qüestió.

En relació amb el cànon que determinarà la Generalitat Valenciana a través de la seva entitat de sanejament, EPSAR, és aquest un cost per als propietaris que resulta independent del PU i del PEM que aquest haja previst. És fix i determinat per aquesta entitat, no objecte d'increment o baixa de subhasta. Per tant, la no incorporació al PU no el desvirtua, ja que és aliè a ell no havent estat considerat obligatori ni per aquesta administració, fins a la definició del criteri que ha establert l'EPSAR. Procedeix l'abonament del cànon, si ho considera oportú la Generalitat Valenciana, en el moment d'autoritzar la connexió del clavegueram a la xarxa de sanejament municipal. Evidentment, aquest cànon ha d'estar determinat prèviament a la fixació de la liquidació provisional de l'obra.

En relació amb la manifestació d'incongruència per haver previst un programa no condicionat i establir condicions en l'adjudicació.

La recurrent confon els termes que compara. Quan en la base XX de les de programació s'estableix que "el desenvolupament d'aquest programa NO s'adjudica condicionat" s'està fent referència a la possibilitat d'"adjudicació connexa o condicionada" que estableix l'article 139 LUV sobre adjudicació de programes condicionats a la execució d'obres pròpies d'una altra programació. Això no té res a veure amb l'adjudicació amb condicions que, si no es compleixen desvirtuen, l'informe favorable d'adjudicació.

Per tant, en relació amb les qüestions plantejades i sense perjudici del que es derive de l'anàlisi jurídica de la qüestió plantejada per la recurrent sobre si la puntuació atorgada compleix o no la condició de mínims establerta en les bases i si s'ha incomplert el termini d'adjudicació, S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la sol licitud de nul·litat de les actuacions per les qüestions tècniques relacionades per:

Sí considerar-se justificada la puntuació atorgada i adequada als interessos públics del programa.
Sí considerar-se adequada la remissió a un ED la configuració de la volumetria de la parcel·la número 1, que és el moment oportú per realitzar l'anàlisi de la integració paisatgística.
No ser el moment del planejament l'oportú per analitzar la inedificabilitat de determinades parcel·les de l'àmbit.
Sí considerar-se oportú remetre la configuració del trànsit a la cruïlla a l'informe de la Policia Local, sense que això desvirtue el projecte presentat. De la mateixa manera que es consideren establerts els criteris bàsics d'establiment de serveis, encara sense haver-se aportat el conveni amb les companyies subministradores, que només es pot dur a terme, lògicament, amb l'urbanitzador definitiu, el qual ha d'assumir els costos que sense haver-se previst, hagués estat possible fer-ho.

No obstant això, si es manté la proposta d'adjudicació a l'aspirant presentat ESTUDI GGM, SL aquest ha de complir les condicions establertes en l'informe d'adjudicació prèviament a la signatura del contracte: "aportar els documents corregits --incloses les consideracions establertes pels Serveis Tècnics d'Enginyeria municipals que s'adjunten en annex-- i refosos prèviament a la signatura del contracte, de manera que aquests formen part de la documentació definitiva contractual que ha de servir per a la selecció de l'empresari-constructor, sense que puga considerar-se el present informe positiu a l'adjudicació, si no es compleix a això." Això inclou, lògicament els condicionants exposats en l'informe, entre els quals es destaquen: la qüestió de la supervisió de la cruïlla per la Policia Local, la incorporació dels informes/convenis de les companyies subministradores, inclosa l'EPSAR, i les modificacions del PRI (previsió de ED o establiment de la volumetria de la parcel·la número 1, aportant en aquest cas el EIP; modificació de la volada, i eliminació de les referències legislatives errònies). »

XV. En data 24 de març de 2010 , el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, emet un informe jurídic , del tenor següent:

«(...) La Sra. JOSEFINA ESCURA FORES, interposa un recurs de reposició contra els acords adoptats pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de data 22 de desembre de 2009. Són dos les argumentacions de caràcter jurídic que analitzem en el present informe, ja que les de caràcter tècnic ja les ha informades l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en data 15 de març de 2010, figuren en l'expedient i ja han estat reproduïdes en aquest informe.

Aquestes argumentacions de caràcter jurídic, se centren en primer lloc i en paraules de la recurrent:

"Pues bien resulta evidente que la puntuación total obtenida de 30,00 puntos, no supera el porcentaje mínimo, requerido por las Bases Particulares de este concurso para poder optar a la adjudicación del Programa. Lo único cierto es que 30,00 puntos equivale al 75 % de la puntuación máxima, pero no lo supera ni en decimales de los que podría haber hecho uso en la baremación, como luego se utilizan. La claridad de las bases es tal, que no admite otra interpretación, es una cuestión aritmética. Tampoco se ha querido utilizar otras expresiones, que no resultan equivalentes, del tipo'alcanzar como mínimo un...' o'un mínimo de...' y es cierto que en la práctica habitual de este Ayuntamiento en situaciones idénticas de Baremación, se opta siempre por, si resulta el caso, superar el porcentaje que establecen las Bases Reguladoras.

A esta situación se llega por querer forzar en la citada baremación una puntuación mínima que evite declarar desierto el concurso."

I en segon lloc i en paraules de la recurrent:

"Por otra parte, diremos que la aprobación y adjudicación que nos ocupa, se ha producido fuera de los plazos regulados por el art. 319 ROGTU y las Bases Generales aprobadas por el Ayuntamiento de Benicarló, y ello a pesar de que los informes técnicos, estaban evacuados en los plazos correspondientes, nada que objetar, si en la práctica serviría para evitar la ilegalidad, la inseguridad jurídica y los condicionantes, pero vista la resolución, todo lo contrario. Sin lugar a dudas este acto resulta anulable según lo previsto en el art. 63 LRJAP y PAC y procede la terminación del procedimiento según los previsto en el art. 319.2 ROGTU".

Hem doncs centrar-nos en primer lloc, a analitzar la primera de les qüestions plantejades en el recurs i que afecta la baremació realitzada per l'arquitecte municipal, el Sr. Pérez Lores, en el seu informe de data 4 de maig de 2009, en relació amb els criteris establerts en la base XVII de les particulars que han de regir la programació de l'actuació integrada Unitat d'Execució obertura avinguda de la Llibertat de Benicarló, publicades en el BOP de Castelló, número 105, de 28 d'agost de 2008 i que literalment disposa:

"XVII. CRITERIS D'ADJUDICACIÓ.

En el cas d'aportar figura de planejament original.
És obligatori el compliment, si s'escau, dels criteris urbanístics i territorials establerts en aquestes bases.
Qualitat tècnica de l'ordenació urbanística proposada.	30,00 punts
Resolució de la integració urbanística en l'entorn.	10,00 punts

Per poder optar a l'adjudicació del programa sobre la base dels criteris definits a continuació, l'Ajuntament ha d'haver acceptat les figures de planejament establertes, per a això han d'haver superat el 75% de la puntuació màxima possible ".

L'arquitecte municipal informa en data 04/05/09, literalment:

"BAREMACIÓ

En relació amb els criteris establerts en la base XVII, es realitza la següent baremació:

En el cas d'aportar figura de planejament original.
És obligatori el compliment, si s'escau, dels criteris urbanístics i territorials establerts en aquestes bases.
Qualitat tècnica de l'ordenació urbanística proposada.	20,00 punts
Resolució de la integració urbanística en l'entorn.	10,00 punts

En definitiva, l'alternativa compleix l'objectiu pretès pel planejament i les bases de programació.."

És a dir, en el seu informe, l'Arquitecte municipal, afirma que s'ha puntuat i obtingut en la baremació 30 punts, que igualen el 75% de la puntuació màxima possible, per poder optar a l'adjudicació del programa d'actuació integrada.

És a dir, s'està reconeixent que no s'ha superat el 75% de la puntuació màxima possible i que habilitaria per poder optar a l'adjudicació del Programa.

Però la base XVII és taxativa, s'ha d'haver superat el 75% de la puntuació màxima possible, mai s'ha d'haver igualat , com és el present cas.

Superat és el participi del verb superar i superar és ultrapassar, és a dir, passar o excedir un límit.

I aquí el límit estava fixat en el 75%, és a dir, en 30 punts, que en cap cas han estat superats, i per això no va haver de permetre's en el seu moment que l'alternativa tècnica presentada per la mercantil ESTUDI GMM, SL, optara a l'adjudicació del Programa.

Per tot això ha de declarar-se contrari a dret, anular-se i deixar-se sense efecte el Decret de data 18 de maig de 2009 , que va reconèixer literalment que : " En definitiva, l'alternativa compleix l'objectiu pretès pel planejament i les bases de programació", i per extensió l'acord plenari recorregut, de data 22 de desembre de 2009.

A causa de tot això, no escau pronunciar-se sobre la pretensió de la recurrent relativa a l'incompliment dels terminis previstos en l'article 319 del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Conselleria de Territori i Habitatge, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU) i en les Bases Generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada, mitjançant gestió indirecta, al municipi de Benicarló, aprovades pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en data 29/06/06 i publicades en el BOP número 76, de data 27/06/06, ja que l'acte que dóna sentit i origen al que es ataca en el recurs de reposició, ja ha estat declarat contrari a dret.»

XVI. En data 28 de juliol de 2010 (registre de sortida núm. 14.692, de 26 de juliol de 2010), es trasllada la mercantil ESTUDI GMM, SL el contingut de l'informe proposta del TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, de data 24 de març de 2010, i se li concedeix un termini d'audiència de 15 dies hàbils, per formular al·legacions.

XVII. En data 6 d'agost de 2010 , (registre d'entrada número 13120) la mercantil ESTUDI GMM, SL , presenta escrit d'al·legacions a l'informe emès pel TAG, el Sr. Hernández Lahera, de data 24/03/10, que resolia el recurs de reposició interposat per la Sra. Josefina Escura Forés contra els acords adoptats pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló de data 22/12/09.

L'escrit d'al·legacions presentat és del tenor següent:

«ÚNICA. La Base Particular XVII. Criterios de Adjudicación. del PAI Unidad de Ejecución apertura Avenida Libertad establece en su párrafo quinto:

"Para poder optar a la adjudicación del programa en base a los criterios definidos a continuación, el Ayuntamiento debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas, para lo cual deben haber superado el 75% de la puntuación máxima posible."

Dicha previsión se refiera a que, con carácter previo al análisis de los demás criterios que se definen posteriormente en el párrafo sexto y siguientes de dicha misma Base, y relativos asimismo a la Alternativa Técnica, para poder optar a la adjudicación en base a dichos criterios, «el Ayuntamiento» debe haber aceptado con carácter previo las "figuras de planeamiento" propuestas o establecidas en la Alternativa Técnica.

La única figura de planeamiento que se contiene en la Alternativa Técnica propuesta es un Plan de Reforma Interior (PRI), que constituye la figura de planeamiento que "el Ayuntamiento" debe haber aceptado con carácter previo al análisis de los demás criterios que se definen posteriormente.

No obstante, dicho párrafo quinto de la Base Particular XVII, adiciona in fine que las figuras de planeamiento propuestas "deben de haber superado el 75 % de la puntuación máxima posible".

La puntuación máxima posible para la única figura de planeamiento propuesta (PRI) asciende a 40 puntos, de los cuales 30 puntos corresponden a la calidad técnica de la ordenación urbanística propuesta, y 10 puntos corresponden a la resolución de la integración urbanística en el entorno.

El Arquitecto Municipal, en su informe de fecha 4 mayo 2009, en el apartado relativo a la baremación, otorga 30 puntos a la única figura de planeamiento propuesta (PRI), informando favorablemente el PRI con determinados condicionantes, concluyendo que «en definitiva, la alternativa (PRI) da cumplimiento al objetivo pretendido por el planeamiento y las bases de programación», y por ello procede al análisis y baremación del resto de la Alternativa Técnica, puntuando los demás criterios que se definen posteriormente en el párrafo sexto y siguientes de dicha misma Base.

El Arquitecto Municipal determina que dicha puntuación alcanzada (30 puntos) constituye el 75 % del máximo, habiéndose obtenido el porcentaje que prevé el párrafo quinto in fine de la Base XVII para poder optar a la adjudicación.

El Arquitecto Municipal, tras la baremación del resto de la Alternativa Técnica, informa favorable el PRI para la ordenación del ámbito, si bien, "con determinados condicionantes" que se indican en el propio Informe.

La recurrente en reposición, entendiendo que el párrafo quinto in fine de la Base XVII establece como "condición" para poder optar a la adjudicación del programa que la puntuación del PRI debe "haber superado" el 75 % de la puntuación máxima posible (40 puntos), y que ello constituye una condición imperativa para que el Ayuntamiento pueda continuar con el análisis y baremación del resto de la Alternativa Técnica, considera que se ha producido una incongruencia en la baremación que constituye, cuando menos, una ilegalidad manifiesta que imposibilita la aprobación del PRI según las Bases Particulares de programación, y propugna la nulidad absoluta de la aprobación municipal, instando la revocación del acuerdo plenario adoptado y solicitando un acuerdo de inadmisión de la alternativa de planeamiento y declaración de quedar desierto el concurso.

En el Informe del TAG de Urbanismo de fecha 24 marzo 2010, se acogen las argumentaciones del recurso de reposición en cuanto a que no superando los 30 puntos concedidos el 75 % de la puntuación máxima posible, no debió permitirse en su momento que la alternativa técnica presentada (debemos entender el PRI) optase a la adjudicación del Programa, y por ello informa que debe declararse contrario a derecho, anularse y dejar sin efecto el Decreto de 18 mayo 2009, y por extensión el acuerdo plenario de 22 diciembre 2009.

Contrariamente a lo alegado por la recurrente en reposición y a lo informado por el TAG, entendemos que la previsión del párrafo quinto in fine de la Base XVII no establece una condición imperativa al Ayuntamiento para poder optar la propuesta de planeamiento a la adjudicación del programa, y en consecuencia, no procede declararse contrario a derecho, anularse y dejar sin efecto el Decreto de 18 mayo 2009, y por extensión el acuerdo plenario de 22 diciembre 2009.

El párrafo de la Base XVII establece como única condición -habiendo sido ignorado su contenido tanto por la recurrente en reposición como en el informe- que para poder optar a la adjudicación del programa en base la (sic) los demás criterios que se establecen en dicha Base, «el Ayuntamiento debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas".

No obstante, se adiciona que "para lo cual" deben haber superado el 75 % de la puntuación máxima posible.

Dicho término "para lo cual", por su ubicación sintáctica, tanto pudiera referirse a la imposibilidad material u objetiva de optar a la adjudicación del programa (que excluiría la facultad municipal de intervenir en la valoración si no se supera dicho porcentaje), como poder entenderse imperativamente aceptadas por el Ayuntamiento con dicha puntuación las figuras de planeamiento propuestas (como condición de adjudicación al Ayuntamiento que excluiría asimismo la facultad de intervención municipal en la valoración).

Ambas posibilidades de interpretación entendemos constituirían una vulneración de las facultades municipales de intervención en la valoración de las propuestas.

Es por ello que entendemos que el porcentaje establecido no puede sino referirse tan solo a un criterio -no una condición-, que se establece para poder entenderse tácitamente aceptadas las figuras de planeamiento establecidas o propuestas, y que permite a los técnicos municipales poder continuar con el análisis de los demás criterios que se establecen en dicha Base, entendiéndose en dicho caso tácitamente aceptadas por el Ayuntamiento las figuras de planeamiento.

Cuando el párrafo quinto de la Base XVII se refiere al «Ayuntamiento», como órgano que debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas, -con carácter previo a analizar los demás criterios que se definen en la propia Base XVII-, debemos entender que no se requiere en dicha fase procedimental intermedia de la valoración de la alternativa técnica de planeamiento una aceptación por el Pleno municipal.

Contribuye a dicha interpretación que se suprimieran en virtud del Decreto 36/2007, de 13 de abril, del Consell, los arts. 315 y 316 ROGTU aprobado por Decreto 67/2006, de 9 de mayo, del Consell, y que se añadiera un nuevo párrafo 5 al art. 314 ROGTU, estableciendo que por resolución de Alcaldía se determinarán las Alternativas Técnicas que han recibido una puntuación superior a la mínima fijada por las Bases Particulares.

Sostenemos que, a dichos efectos de superación de determinada puntuación, las Bases Particulares no establecen una puntuación mínima para la Alternativa Técnica ex. Art. 317.2 ROGTU -como requisito de apertura de la proposición jurídico económica-, sino una puntuación mínima que debe superarse para poder entenderse tácitamente aceptadas las figuras de planeamiento propuestas, y que permite a los técnicos municipales poder continuar con el análisis de los demás criterios que se establecen en dicha Base, sin necesidad de acreditar que el Ayuntamiento haya aceptado de forma expresa las figuras de planeamiento propuestas.

Cuando el párrafo quinto de la Base XVII se refiere al "Ayuntamiento", como órgano que debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas, entendemos se refiere a la "Mesa de contratación".

Las Mesas de contratación se regulan en el art. 295 de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público (las Bases Generales de Programación se remiten al anterior art. 81 TRLCAP), que establece que los órganos de contratación de las Administraciones Públicas estarán asistidos por una Mesa de contratación, QUE SERÁ EL ÓRGANO COMPETENTE PARA LA VALORACIÓN DE LAS OFERTAS.

Entendemos en consecuencia que es la Mesa de contratación el único órgano competente para la valoración de las ofertas, y en consecuencia, quien debía aceptar las figuras de planeamiento establecidas o propuestas.

El Arquitecto Municipal, en su informe de fecha 4 mayo 2009, en el apartado relativo a la baremación, concluye que "en definitiva, la alternativa (PRI) da cumplimiento al objetivo pretendido por el planeamiento y las bases de programación".

La Mesa de contratación, en fecha 28 mayo 2009, emitido el previo Informe del Arquitecto Municipal, procedió en acto público a la apertura de la plica cerrada que contenía la proposición jurídico-económica de la única participante en el procedimiento de concurso.

Conforme a lo dispuesto en el art. 317.2 ROGTU, únicamente se podían abrir las plicas (de la proposición jurídico-económica) que hubiera recibido una puntuación superior a la mínima fijada por las Bases Particulares.

Como ha sido expuesto y se sostiene y ratifica, las Bases Particulares no establecen una puntuación mínima para la apertura de las plicas correspondientes a las proposiciones jurídico-económicas.

El Decreto de Tenencia de Alcaldía de 18 mayo 2009, en base al Informe del Arquitecto Municipal de fecha 4 mayo 2009, el cual no solo informa que la puntuación concedida de 30 puntos ha alcanzado el porcentaje del 75 % (con error material al no haberlo superado), sino que asimismo informa, respecto de los instrumentos de planeamiento, que la alternativa "DA CUMPLIMIENTO AL OBJETIVO PRETENDIDO POR EL PLANEAMIENTO Y LAS BASES DE PROGRAMACIÓN", resuelve fijar el día 28 mayo 2009 para proceder a la apertura del sobre cerrado que contiene la proposición jurídico-económica.

La Mesa de contratación, en dicha sesión convocada de fecha 28 mayo 2009, aceptando y haciendo propio el previo Informe emitido por el Arquitecto Municipal, CON EL ACTO ADMINISTRATIVO DE PROCEDER A LA APERTURA DE LA PROPOSICIÓN JURÍDICO-ECONÓMICA, confirma, -con independencia de la baremación realizada por el Arquitecto Municipal, que la Alternativa Técnica, con los condicionantes establecidos en el Informe para el instrumento de planeamiento (PRI)-, que la alternativa "da cumplimiento al objetivo pretendido por el planeamiento y las bases de programación", lo cual supone la EXPRESA ACEPTACIÓN de las figuras de planeamiento propuestas con los condicionantes establecidos.

Conforme a lo prevenido pues en el párrafo quinto de la Base Particular XVII, el Ayuntamiento, a través de la Mesa de contratación, órgano competente para la valoración de las ofertas, con la apertura de la plica de la proposición jurídico-económica, y previo análisis del Informe del Arquitecto Municipal, procedió pues a la aceptación expresa de la figura de planeamiento propuesta con los condicionantes impuestos en el Informe.

La Mesa de contratación, órgano competente para la valoración de las ofertas, y NO VINCULADA POR LOS INFORMES TÉCNICOS, prescindió de la cuantificación puntual realizada por el Arquitecto Municipal, y compartió con el informante que en todo caso la figura de planeamiento propuesta (con los condicionantes informados) "DA CUMPLIMIENTO AL OBJETIVO PRETENDIDO POR EL PLANEAMIENTO Y LAS BASES DE PROGRAMACIÓN".

De conformidad con lo prevenido en el art. 83.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (LPA), salvo disposición expresa en contrario, los informes serán facultativos y no vinculantes.

Aunque el ROGTU hubiere omitido el carácter no vinculante de los informes, así se debe considerar por aplicación del principio general procesal establecido en la LPA.

La Mesa de contratación no se encontraba pues vinculada por el Informe y baremación realizada por el Arquitecto Municipal, siendo el único órgano competente para la valoración de las ofertas, y en este caso, para la valoración de la Alternativa Técnica,y su posterior formulación de propuesta al Pleno del Ayuntamiento, como órgano de contratación.

Como conclusión, la Mesa de contratación, no estando vinculada por el Informe del Arquitecto Municipal, procede a la valoración y aceptación expresa de la figura de planeamiento propuesta, y con la apertura de la plica de la proposición jurídico-económica, acepta y ratifica la conclusión del informe del Arquitecto Municipal en cuanto que el PRI propuesto "da cumplimiento al objetivo pretendido por el planeamiento y las bases de programación".

Asimismo, el Pleno del Ayuntamiento de fecha 22 diciembre 2009, a propuesta de la Mesa de contratación, adoptó el acuerdo de aprobar la propuesta de Programa, eligiendo la Alternativa Técnica propuesta, por ajustarse la proposición técnica a las bases y ajustarse a los intereses municipales, en relación al diseño del citado Programa (instrumentos de planeamiento), bajo las condiciones análogas y/o complementarias establecidas en el informe técnico de valoración de la Alternativa Técnica.

En consecuencia, no se produce la pretendida nulidad invocada por la recurrente en reposición e informada favorablemente, dado que si bien en el Informe del Arquitecto Municipal se iguala pero no se supera el 75 % de la puntuación máxima posible correspondiente a los instrumentos de planeamiento, conforme a la prevención del párrafo quinto in fine de la Base Particular XVII, el Ayuntamiento, a través de la Mesa de contratación, órgano competente para la valoración de las ofertas, no se encuentra vinculada por los informes técnicos emitidos, y con la apertura de la plica correspondiente a la proposición jurídico-económica, quedó aceptada por el Ayuntamiento la única figura de planeamiento propuesta (PRI) con los condicionantes establecidos en el Informe del Arquitecto Municipal, siendo dicha aceptación la única condición que se establece en la Base Particular XVII.

El considerar que lo establecido en la Base Particular XVII in fine, relativo al porcentaje del 75 %, constituye una condición para el Ayuntamiento, que le impediría valorar los instrumentos de planeamiento propuestos si no se supera dicha puntuación, contravendría lo prevenido en el art. 295 de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de Contratos del Sector Público, dado que la Mesa de contratación es el único órgano competente para la valoración, y su valoración no se halla vinculada por los informes de conformidad con lo prevenido en el art. 83.1 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (LPA).

El porcentaje del 75 % no es una condición sino un criterio cuantitativo, que se establece en las Bases Particulares para poder entenderse tácitamente aceptadas por el Ayuntamiento las figuras de planeamiento establecidas o propuestas, y que permite a los técnicos municipales poder continuar con la baremación de los demás criterios que se establecen en dicha Base sin tener que convocar una Mesa de contratación.

La única condición establecida en las Bases Particulares es que el Ayuntamiento haya aceptado las figuras de planeamiento establecidas, y ello, con los condicionantes informados, se ha producido con la apertura de la plica de la proposición jurídico-económica por la Mesa de contratación, con la propuesta al Pleno municipal, y con el acuerdo de aprobación de éste.

SOLICITO: Que teniendo por presentado éste escrito, se sirva admitirlo, teniendo por evacuado en plazo el trámite de alegaciones conferido, y en su virtud, se reconsidere el informe del técnico de administración general de urbanismo (TAG) de fecha 24 marzo 2010 y la propuesta que contiene de estimación del recurso de reposición formulado, entendiendo que la previsión del párrafo quinto in fine de la Base XVII no establece una condición para poder optar la propuesta de planeamiento a la adjudicación del programa, y que en consecuencia, no procede declararse contrario a derecho, anularse y dejar sin efecto el Decreto de 18 mayo 2009, y por extensión el acuerdo plenario de 22 de diciembre 2009, solicitando la desestimación del recurso de reposición formulado.»

XVIII. En data 15 de novembre de 2010 , el TAG d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, emet el següent informe, en relació amb les al·legacions presentades per ESTUDI GMM, SL:

«(...) La mercantil ESTUDI GMM, SL , en el seu escrit d'al·legacions, centra la qüestió debatuda en manifestar literalment:

"Contrariamente a lo alegado por la recurrente en reposición y a lo informado por el TAG, entendemos que la previsión del párrafo quinto in fine de la Base XVII no establece una condición imperativa al Ayuntamiento para poder optar la propuesta de planeamiento a la adjudicación del programa, y en consecuencia, no procede declararse contrario a derecho, anularse y dejar sin efecto el Decreto de 18 mayo 2009, y por extensión el acuerdo plenario de 22 diciembre 2009.

El párrafo de la Base XVII establece como única condición -habiendo sido ignorado su contenido tanto por la recurrente en reposición como en el informe- que para poder optar a la adjudicación del programa en base la (sic) los demás criterios que se establecen en dicha Base, "el Ayuntamiento debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas".

No obstante, se adiciona que "para lo cual" deben haber superado el 75 % de la puntuación máxima posible.

Hem, doncs, de centrar-nos a analitzar gramaticalment, la frase adverbial relativa amb una preposició " para lo qual ", inserida en la base XVII, de les particulars que han de regir la programació de l'actuació integrada unitat d'execució obertura avinguda de la Llibertat de Benicarló, publicades en el BOP de Castelló, número 105, de 28 d'agost de 2008 i que literalment disposa:

Tal com afirma l'acadèmic, el Sr. Emilio Alarcos Llorach, en la seua obra Gramàtica de la llengua espanyola (Editorial Espasa Calpe, 1994), els pronoms relatius són dependents, ja que no poden constituir sense altres paraules un enunciat. Són sempre àtons, llevat " el qual " (i les seues variacions).

El contingut propi del pronom relatiu es redueix a fer referència a altres continguts manifestats prèviament en l'enunciat per un altre element al que es diu antecedent .

En aquest cas l'antecedent és "el Ayuntamiento debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas".

Com el segment que precedeix a aquest relatiu sol modular acabant en cadència, pot gairebé sempre substituir pels demostratius, que també fan referència anafòrica a un antecedent. Per això, és freqüent que " el qual " es publicarà enunciat part del que conté l'antecedent.

La referència anafòrica és el tipus de dixi (assenyalament) que exerceixen certes paraules per recollir el significat d'una part del discurs ja emesa, per exemple, " lo" en "dijo que había estado, pero no me lo creí."

Aquesta forma neutra "lo cual" només pot tindre antecedent quan fa referència anafòrica a l'enunciat previ i, aleshores, és substituïble per "lo que".

Per tant, si se substitueix la frase adverbial relativa amb una preposició "para lo cual" per una altra similar i una altra preposició"por lo que" el sentit de l'oració no varia.

"Para poder optar a la adjudicación del programa en base a los criterios definidos a continuación, el Ayuntamiento debe haber aceptado las figuras de planeamiento establecidas, por lo que deben haber superado el 75% de la puntuación máxima posible."

En el nostre cas, han d'haver superat el 75% de la puntuació màxima possible, que és el intangible, és a dir, que aquesta dada no s'ha de o no pot tocar-se.

Per tant és intangible el que en el seu informe, l'arquitecte municipal, afirma. Que s'ha puntuat i obtingut en la baremació 30 punts, que igualen el 75% de la puntuació màxima possible, perquè l'Ajuntament puga acceptar la figura de planejament proposada i també per a poder optar a l'adjudicació del programa d'actuació integrada.

És a dir, s'està reconeixent que no s'ha superat el 75% de la puntuació màxima possible i que habilitaria per poder optar a l'adjudicació del Programa.

Però la base XVII és taxativa, s'ha d'haver superat el 75% de la puntuació màxima possible, mai s'ha d'haver igualat , com és el present cas.

Superat és el participi del verb superar i superar és ultrapassar, és a dir, passar o excedir un límit.

I aquí el límit estava fixat en el 75%, és a dir, en 30 punts, que en cap cas han estat superats, i per això no va haver de permetre's , en el seu moment que l'alternativa tècnica presentada per la mercantil ESTUDI GMM, SL, optara a l'adjudicació del Programa.

Les condicions exposades en la base XVII són d'obligat compliment i per tant vinculen l'òrgan encarregat de prendre les decisions, no els informes, que tal com afirma la part al·legant, no són vinculants.

Que es tracta de condicions, no és una cosa que puga discutir-se, ja que en la seua base I, es diu que l'objecte d'aquestes Bases és regular les condicions bàsiques de caràcter tècnic, jurídic, econòmic i administratiu.

Per tant, si condició, equival a "circumstància indispensable per a l'existència d'una altra", sembla que és una circumstància indispensable , haver superat el 75% de la puntuació perquè es puga acceptar la figura de planejament proposada i que això habilita per poder optar a l'adjudicació del PAI.

Per tot això ha de ser desestimada l'al·legació presentada, en data 6 d'agost de 2010 (registre d'entrada número 13.120) pel Sr. Enric Moya Marzà, en nom i representació de la mercantil ESTUDI GMM, SL, a l'informe que aquest tècnic d'Administració General que subscriu, signa en data 24 de març de 2010, pel qual es resolia un recurs de reposició presentat per la Sra. Josefina Escura Fores, contra els acords adoptats pel Ple de l'Ajuntament de Benicarló de data 22 de desembre de 2009, al punt vuitè, denominat Dictamen a la proposta d'aprovació i adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per l'obertura de l'avinguda de la Llibertat, (expedient PAII/346 d'Urbanisme)».

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per disset vots a favor i dues abstencions --representants del grup municipal del Bloc--, acorda:

Primer. Estimar el recurs de reposició que interposa en data 8 de març de 2010 (registre d'entrada número 3845), la Sra. JOSEFINA ESCURA FORES , NIF 18.924.715 Q, amb domicili a efectes de notificacions al carrer d'Alcalà de Xivert núm. 7-2 º de Benicarló, contra l'acord plenari de data 22 de desembre de 2009, que li va ser notificat en data 9/02/10, i ha de declar-se contrari a dret, anul·lar-se i deixar-se sense efecte el Decret de data 18 maig de 2009 , que va reconeix literalment que: «En definitiva, l'alternativa compleix l'objectiu pretès pel planejament i les bases de programació» , i per extensió l'acord plenari recorregut, de data 22 desembre 2009 , pel fet que l'arquitecte municipal, en el seu informe de data 4 de maig de 2009, afirma que s'ha puntuat i obtingut en la baremació 30 punts, que igualen el 75% de la puntuació màxima possible, per poder optar a l'adjudicació del programa d'actuació integrada que ara es recorre.

És a dir, s'està reconeixent que no s'ha superat el 75% de la puntuació màxima possible i que habilitaria per poder optar a l'adjudicació del Programa. Però la base XVII és taxativa, s'ha d'haver superat el 75% de la puntuació màxima possible, mai s'ha d'haver igualat , com és el present cas.

Superat és el participi del verb superar i superar és ultrapassar, és a dir, passar o excedir un límit. I aquí el límit estava fixat en el 75%, és a dir, en 30 punts, que en cap cas han estat superats, i per això no va haver de permetre's en el seu moment que l'alternativa tècnica presentada per la mercantil ESTUDI GMM, SL, optara a l'adjudicació del Programa.

Segon. Notificar la present resolució a les persones interessades, indicant-los que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS , comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el que disposa l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Tot això sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs o acció que es considere procedent.

PUNT 13é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE SOTMETRE A INFORMACIÓ PÚBLICA LA MODIFICACIÓ DEL PROJECTE D'URBANITZACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER A LA URBANITZACIÓ DEL CARRER DE VALÈNCIA, EN EL TRAM COMPRÉS ENTRE EL PASSEIG MARÍTIM I EL CARRER DEL DR. FLEMING I LA MEMÒRIA I EL COMPTE DETALLAT PER A LA IMPOSICIÓ DE QUOTES D'URBANITZACIÓ PROVISIONALS, QUE RECULL LA RETAXACIÓ DE LES CÀRREGUES D'URBANITZACIÓ CORRESPONENTS, AIXÍ COM D'APROVACIÓ INICIAL DEL CANON D'URBANITZACIÓ.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 22 de novembre de 2010.

Relació de fets

El novembre de 2003, els Serveis Tècnics Municipals redacten un projecte d'urbanització per a executar el carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming.
Posteriorment, al setembre de 2004, els Serveis Tècnics Municipals redacten un programa d'actuació integrada per a l'execució de la urbanització d'aquest tram de vial públic, l'alternativa tècnica del qual incloïa el projecte d'urbanització redactat el novembre de 2003, un pla de reforma interior delimitatiu de la unitat d'execució, ja que el vial a urbanitzar no estava inclòs en cap unitat d'execució i la corresponent sol·licitud de cèdula d'urbanització. La proposta juridicoeconòmica d'aquest PAI, preveia la gestió directa d'aquest; l'Ajuntament de Benicarló assumia la condició d'agent urbanitzador i un termini d'execució del programa d'un any, que s'executaria en una sola fase d'obra. El cost estimat d'execució del Programa era de 180.750 euros, més IVA, i el seu finançament seria assumit per l'Ajuntament, amb càrrec a la partida pressupostària 511.0703.601.000 de l'exercici de 2005, en la qual constava l'existència de crèdit suficient, que quedaria compromès amb l'acord d'aprovació del programa.

Per últim, s'adjuntava el compte detallat provisional per a la imposició de quotes d'urbanització i la proposta del cànon d'urbanització que havien de pagar les persones propietàries de terrenys confrontants, inclosos en l'àmbit de la UE 13 del PGOU de Benicarló, per l'obra que s'executava anticipadament a la total urbanització de la unitat d'execució.
Sol·licitada la preceptiva cèdula d'urbanització corresponent al referit Pla de Reforma Interior, en virtut del que preveu el llavors vigent art. 122 del Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, aquesta s'expedeix en data 7 de març de 2005 per l'òrgan competent de la Generalitat Valenciana.
Mitjançant el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 19 d'abril de 2005, es resol exposar al públic la documentació que integra el programa d'actuació integrada, durant un termini de 20 dies, per al qual cosa es procedeix a publicar el corresponent anunci en el DOCV número 5.009, de data 19 de maig de 2005, i en un diari d'àmplia difusió local, en data 12 de maig de 2005.
Transcorregut el termini d'exposició pública, formulades les al·legacions per les persones interessades i informades aquestes al·legacions pels Serveis Tècnics i Jurídics de l'Àrea d'Urbanisme, així com, previ informe de la Intervenció municipali, mitjançant l'acord del Ple de la corporació de data 27 d'octubre de 2005, s'aprova el Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming, exposat al públic en data 19 de maig de 2005, i amb introducció de les modificacions derivades de les al·legacions que han estat estimades, d'acord amb els informes dels Serveis Tècnics Municipals.
Cinc anys després, el maig de 2010, els Serveis Tècnics Municipals han redactat una modificació del projecte d'urbanització en el seu dia aprovat, actualitzant el pressupost d'execució de les obres, així com una nova memòria i un compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització provisionals, i cànon d'urbanització, que recullen les modificacions conseqüència del canvi de costos d'urbanització.
Vist l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme, de data 15 de setembre de 2010.
Vist l'informe de la tècnica de gestió d'Urbanisme, de data 15 de setembre de 2010.

«(...) Les obres de referència es financen tant amb quotes d'urbanització com per un cànon d'urbanització.

Pel que fa a les quotes d'urbanització i, vist el calendari i les quotes resultants, es produeix la situació d'alguns propietaris que, amb un cost total de 62,78 euros o de 176,49 euros, a repartir en tres quotes, produiria greus perjudicis econòmics a la Hisenda pública, ja que amb l'emissió, certificació i cobrament de les quotes, la seua quantia seria superior a aquesta quota d'urbanització. Així, per això, proposo que es canvie el calendari de pagaments per tal d'evitar aquesta situació, així com també no causar tensions a la Tresoreria municipal.

El Calendari proposat és el següent:

La 1 ª quota s'exigirà en el moment de la formalització del contracte i pel 50% del preu d'adjudicació. En el cas que l'import de la quota siga inferior a 1.000,00 euros, s'exigirà una única quota en aquell moment.
La 2ª quota per la resta fins a la liquidació, en aprovar el compte de liquidació definitiu.

Aquesta Viceintervenció entén que, atès que la LUV preveu la possibilitat d'anticipar el cobrament de quotes tres mesos abans de la realització de les obres, el calendari proposat s'adapta a la normativa vigent (...).»

De conformitat amb la disposició transitòria 1ª de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana (LUV), vigent en l'actualitat i des de febrer de 2006, i amb la disposició transitòria tercera del Decret 67/2006, de 12 de maig, de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU).
De conformitat amb els articles 53 i 55 de la Llei 6 / 1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística, en relació amb el procediment per a l'aprovació de la modificació del projecte d'urbanització.
De conformitat amb els articles 53 i 55 de la Llei 6 / 1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística, en relació amb el procediment per a l'aprovació de la modificació del projecte d'urbanització.
De conformitat amb el que preveuen els articles 4, 22.2.d), 25, 49 i 70.2 de la Llei 7 / 1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, així com, en l'article 56 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 de abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

Primer. Sotmetre a informació pública la modificació del Projecte d'Urbanització del Programa d'Actuació Integrada per a la urbanització del carrer de València, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming, redactat pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, que actualitza el pressupost d'execució de les obres, així com, la memòria i el compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització provisionals, que recull la retaxació de les càrregues d'urbanització corresponents, també redactada pels Serveis Tècnics Municipals el maig de 2010, excepte pel que fa a la proposta de calendari de pagaments, que s'ajustarà a l'informe de la Viceintervenció municipal, de data 19 de novembre de 2010:

«La 1 ª quota s'exigirà en el moment de la formalització del contracte i pel 50% del preu d'adjudicació. En el cas que l'import de la quota siga inferior a 1.000,00 euros, s'exigirà una única quota en aquell moment.

La 2ª quota per la resta fins a la liquidació, en aprovar el compte de liquidació definitiu.»

A aquest efecte, s'inserirà un anunci en un diari d'informació general editat a la Comunitat Valenciana i-posteriorment o simultàniament-en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. A més, s'hi advertirà a les persones interessades de la possibilitat d'examinar el document a les dependències d'Urbanisme de l'Ajuntament de Benicarló (passeig de Ferreres Bretó, núm. 10, 3r pis) i en la pàgina web municipal (www.ajuntamentdebenicarlo.org), així com, de formular al·legacions, durant un termini de vint dies hàbils , comptadors des de l'endemà de la publicació de l'anunci en el DOCV, o des de la recepció de la notificació, si és posterior.

Segon. Aprovar inicialment l'Ordenança per a l'ordenació i imposició d'un cànon d'urbanització per la repercussió del cost de les obres d'urbanització del Programa d'Actuació Integrada per a l'obertura del carrer valència, en el tram comprès entre el passeig Marítim i el carrer del Dr. Fléming, i sotmetre aquesta Ordenança al tràmit d'exposició al públic mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis municipal, en la web municipal www.ajuntamentdebenicarlo.org , en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló i en un diari dels de major difusió a la província, durant el termini de trenta dies comptadors des de l'endemà de la publicació en el BOP, durant els quals les persones interessades podran examinar l'expedient i presentar-hi les reclamacions que estimen oportunes.

Si no es presenten reclamacions durant el termini establert a aquest efecte, s'entendrà definitivament aprovada aquesta ordenança.

Tercer. Notificar individualment aquest acord a les persones interessades i, en qualsevol cas, a les persones titulars registrals de drets reals inscrits sobre finques afectades, indicant-los que, contra aquest acte de tràmit no es pot interposar cap recurs.

PUNT 14é.- DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NO ACCEPTACIÓ DE LA GRANTIA REAL OFERIDA PER INVESAL 3000, SL PER A RESPONDRE DEL COMPLIMENT DE LES SEUES OBLIGACIONS COM AGENT URBANITZADOR DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DE LA UE 5 DEL PLA GENERAL.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 26 de novembre de 2010.

Relació de fets

El Ple de la corporació, en la sessió que té lloc en data 31 de agost de 2006, acorda iniciar el procediment per a la gestió indirecta del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 5 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, així com aprovar les bases particulars reguladores de l'esmentada programació (DOUE de 23 de setembre de 2006, BOP de Castelló de 7 d'octubre de 2006 i DOCV de 2 de novembre de 2006).
Aquest procediment de concurs finalitza amb l'acord del Ple de l'Ajuntament de Benicarló, de 27 de desembre de 2007, pel qual s'aprova la proposta de programació presentada per la mercantil Invesal 3000, SL, amb CIF B-12643334, i s'adjudica la condició d'agent urbanitzador a dita mercantil, per a la gestió indirecta (BOP de Castelló de 21 febrer de 2008).
En data 30 de setembre de 2009 (registre de sortida número 16949, de 24 de setembre de 2009), es requereix per escrit a la mercantil adjudicatària, perquè continue amb les actuacions, aportant el projecte d'urbanització refós, amb la introducció de les modificacions previstes en l'acord d'aprovació, així com constituint la corresponent garantia definitiva, a efectes de procedir a signar el contracte.
En 17 de març de 2010 (registre d'entrada núm. 4.518 ), la mercantil Invesal 3000, SL ofereix com a garantia definitiva la finca de la seva propietat, resultant de la reparcel·lació del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 del PGOU de Benicarló.
En data 19 d'abril de 2010, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet un informe desfavorable a l'anterior petició, per ser el valor de la finca oferta inferior al 10% de l'import de les càrregues d'urbanització:

«(...) Estimat el seu valor, aplicant el mètode del valor residual estàtic amb valors de venda d'habitatges lliures de 1.653,40 EUR/m2, segons es desprèn del sistema d'indicadors de la Generalitat Valenciana, aquest seria d'aproximadament 215.000 EUR.

Però, com que és una garantia que ha de fer efectiva l'administració en cas d'incompliment de les obligacions derivades de la condició d'urbanitzador, a fi que quede garantit el seu objectiu, és prudent establir el valor de la finca en funció de l'opció d'inversió econòmica més desfavorable en què es puga veure sotmès l'Ajuntament per fer efectiu l'import de la garantia. Aquesta situació és aquella en què es preveja la seua destinació com a habitatges de protecció pública en règim general, el valor del qual es troba subjecte a valors màxims taxats.

En aquest cas, el valor del sòl, una vegada descomptada la càrrega d'urbanització estimada en el projecte de reparcel·lació, és de 43.598,23 EUR. Aquesta quantitat és inferior al 10% de les càrregues d'urbanització previstes en el programa (85.663,00 EUR), de manera que NO ÉS POSSIBLE INFORMAR FAVORABLEMENT LA COMPENSACIÓ DE L'AVAL MITJANÇANT L'IMPORT RESULTANT DEL VALOR ESTIMAT PER A LA PARCEL OFERTA.

Càlcul.

	M2t const.	Coef.	M2t útils	Valor unitari	Coef.	Valor
Habitatges	336,00	0,75	252,00	1.394,72	1,00	351.469,44
Locals	102,00	0,75	76,50	1.394,72	1,20	128.035,30
Garatges	102,00	0,75	76,50	1.394,72	0,60	64.017,65
Total						543.522,38
Valor màx. sòl + urb.					0,20	108.704,48
Càrregues d'urbanització						65.106,25
Total						43.598,23

Traslladat l'anterior informe a la interessada, en data 10 de juny de 2010 (Registre d'entrada núm. 9819), la mercantil Invesal 3000, SL presenta un escrit d'al·legacions, en el qual ofereix, a part de la finca resultant de la reparcel·la del Programa d'Actuació Integrada del Sector 7 del PGOU de Benicarló, tres places d'aparcament de la seua propietat.
En data 18 de juny de 2010, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet un informe desfavorable a les al·legacions presentades, on indica que la interessada ha de presentar una valoració realitzada per una empresa de taxació:

« En data 17 de març de 2010, porta a terme una sol·licitud la mercantil Invesal 3000 SL, per tal d'establir com a garantia per poder procedir al desenvolupament de la unitat d'execució número 5 del PGOU, de la qual és adjudicatària, perquè s'accepte la parcel·la número 20 del sector número 7 de la qual és adjudicatària en el projecte de reparcel·lació del sector.

El valor obtingut per a aquesta, considerant la seua destinació com habitatges de protecció oficial, el preu màxim de la qual taxat per l'administració, seria, una vegada descomptats els costos d'urbanització, de 43.598,23 EUR, quantitat inferior a la que ha de ser garantida.

Davant aquesta situació, l'interessat ha presentat una nova oferta amb tres immobles nous, tres places d'aparcament, núm. 51, 52 i 53, de l'edifici situat al carrer dels Llauradors, núm. 8 de Benicarló, que s'estima en 16.300 EUR cadascuna.

El mercat de places d'aparcament a Benicarló ofereix una gran disparitat de valors, en funció de la grandària, ubicació, densitat de zones d'aparcament a l'àrea, etc., i no existeix un preu reconegut oficialment que permeta assegurar que el valor de les places ofertes és el correcte.

D'altra banda, l'Ajuntament de Benicarló, per a l'estimació del valor del subsòl en les actuacions en què s'ha d'estimar per a procedir a l'alienació d'aquest quan se situa sota espais públics, ha estimat el valor en venda de plaça d'aparcament en aproximadament 600 EUR/m2 o 650 EUR/m2, per ràtios de repercussió de superfície d'aparcament de 25m2/plaçaa, resultant, en les places que es pretenen establir com a garantia, ràtios superiors, sense que constituïsquen un millor aprofitament per plaça, el que implica un menor preu per metre quadrat.

Per tant, no es considera, en principi que les places ofertes tinguen el valor que s'indica en l'escrit.

A fi de garantir que el valor de les places ofertes és l'adequat, ha d'aportar una valoració realitzada per empresa de taxació reconeguda i homologada, amb experiència en valoracions en la zona d'actuació.

En un altre cas, en opinió d'aquest tècnic municipal, el valor de les places ofertes no pot ser considerat superior a 13.000 EUR/unit, de manera que no seria possible informar favorablement la compensació de l'aval mitjançant l'import resultant.»

En data 16 de juliol de 2010 (registre d'entrada núm. 11981), la mercantil Invesal 3000, SL presenta una taxació bancària d'un total de quatre places d'aparcament.
En data 28 de juliol de 2010, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet un informe desfavorable a la documentació presentada:

«(...) En data 16 de juliol de 2010, s'aporta una fotocòpia de la taxació hipotecària sobre quatre places al mateix edifici, que indica que cadascuna d'aquestes, de 24 m2, té un valor d'11.097,39 EUR.

La valoració presentada no respon a la sol·licitud realitzada en l'informe anterior de presentar valoració realitzada per una empresa de taxació reconeguda i homologada, si bé es tracta d'una taxació bancària, aquesta s'ha de basar en una taxació oficial.

Malgrat això, la valoració neta resultant de cada plaça és de 10.116,00 EUR/unit, de manera que el conjunt de les quatre places, sumada al valor de la finca del sector 7 que s'establia, també, com a garantia, no supera el valor de la quantitat d'aval a dipositar.

S'INFORMA DESFAVORABLEMENT la valoració presentada per insuficient.»

Traslladat l'anterior informe a la interessada, en data 25 d'agost de 2010 (registre d'entrada núm. 13806), la mercantil Invesal 3000, SL presenta un escrit mitjançant el qual demana una ampliació del termini concedit per aportar les taxacions dels aparcaments requerides per l'arquitecte municipal, en el seu informe de data 28 de juliol de 2010.
En data 10 de setembre de 2010 (registre de sortida núm. 16.875, de 9 de setembre de 2010), es requereix de nou per escrit a la mercantil adjudicatària, que aporte el projecte d'urbanització refós i constituïsca la corresponent garantia definitiva, a efectes de procedir a signar el contracte.
En data 28 de setembre de 2010 (registre d'entrada núm. 15422), la mercantil Invesal 3000, SL contesta a l'anterior requeriment, indicant que ja ha ofert garantia real, i aporta juntament amb aquest escrit un informe de taxació de les quatre places d'aparcament realitzat per un tècnic competent.
En data 15 d'octubre de 2010, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, emet el següent informe:

«(...) En data 28 de setembre de 2010, l'interessat presenta un nou escrit on aporta la valoració de l'immoble en què es troben les places d'aparcament que es pretenen aportar com a garantia complementària a la del solar. L'informe ha estat realitzat per l'empresa Eurovaloraciones, SA i subscrit per l'arquitecta superior Maria Romaní Sancho.

L'informe de valoració estableix un valor de 17.865 EUR per cada una de les places d'aparcament núm. 3-51, 3-52, 3-53 i 3-65. Això dóna un import total de 71.460 EUR.

La quantitat ara aportada, unida a la resultant de la valoració duta a terme per aquest tècnic municipal per a la finca número 20 del sector 7, propietat de Invesal 3000, SL, que puja a la quantitat de 43.598,23 EUR, dóna un total de 115.058,23 EUR, import superior a la quantitat que s'ha de garantir per l'interessat en concepte d'urbanitzador de la UE7.

A més, el valor que estimava aquest tècnic municipal en l'informe de data 18 de juny, no superior a 13.000 EUR per a cada plaça, permet també superar la quantitat a avalar, garantint així, davant la incertesa actual del mercat, en qualsevol cas, que el valor d'allò aportat, 95.598,23 EUR en el cas de computar l'aproximativa valoració municipal estimada, és superior a la garantia necessària.

A la vista de tot això, S'INFORMA FAVORABLEMENT l'import de la possible compensació de l'aval mitjançant l'aportació de les finques:

Solar número 20 del projecte de reparcel·lació del Sector 7 de Benicarló.
Plaça d'aparcament 3-51, a l'edifici ubicat al carrer dels Llauradors, 8 de Benicarló.
Plaça d'aparcament 3-52, a l'edifici ubicat al carrer dels Llauradors, 8 de Benicarló.
Plaça d'aparcament 3-53, a l'edifici ubicat al carrer dels Llauradors, 8 de Benicarló.
Plaça d'aparcament 3-65, a l'edifici ubicat al carrer dels Llauradors, 8 de Benicarló.»

Vist l'informe del TAG d'Urbanisme, Sr Jesús Hernández Lahera, de data 5 de novembre de 2010, que es pronuncia en els següents termes:

«(...) Hem d'indicar que la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV), en l'exposició de motius disposa que:

"La llei defineix l'activitat urbanística com una funció pública atribuïda a la Generalitat i als municipis i reserva la tramitació i aprovació dels programes d'actuació integrada als municipis." L'objecte, doncs, dels programes d'actuació integrada està vinculat al gir o tràfic específic de l'administració municipal, per satisfer de forma directa o immediata una finalitat pública de l'específica competència de l'administració'contractant', la qual cosa, per al supòsit present, implica el reconeixement que la relació entre l'administració i l'urbanitzador és un contracte especial, en els termes que estableix la legislació estatal reguladora de la contractació pública. El règim jurídic d'aquests contractes ,d'acord amb l'article 7.1 del Reial Decret Legislatiu 2 / 2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, està constituït per les seues pròpies normes preferentment, quedant com a supletòria la legislació estatal en matèria de contractes de les administracions públiques ...».

Les Bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada per mitjà de gestió indirecta al municipi de Benicarló (BOP número 76, de data 21 juny 2006), en l'apartat VII, relatiu a les garanties, estableix al punt 2, relatiu a la garantia definitiva, que aquesta respon del compliment de les previsions del PAI, regint en la seua forma de constitució i efectes pel que estableixen els articles 43 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2000 de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (TRLCAP). És en els articles 36 i següents del TRLCAP, on es regula la forma en què han de constituir-se les garanties definitives.

Si s'apliquen al present expedient, de conformitat amb el que disposa l'última reforma del TRLCAP, que va ser realitzada per la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP), quedant derogat, excepte els articles 253 a 260, d'acord amb la disposició derogatòria única a), si bé, va quedar vigent de manera transitòria d'acord amb la seua disposició transitòria 1ª, que va establir que els expedients de contractació iniciats abans de l'entrada en vigor de la Llei es regiran per la normativa anterior, i que a aquests efectes s'entendria que els expedients de contractació havien estat iniciats si s'hagués publicat la corresponent convocatòria del procediment d'adjudicació del contracte.

D'acord amb la disposició final dotzena, aquesta va entrar en vigor als sis mesos de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE número 261, de 31 d'octubre de 2007), llevat de la disposició transitòria setena, que va entrar en vigor l'endemà de la publicació.

En el Diari Oficial de la Comunitat Europea, de data 23 de setembre de 2006, es publica l'anunci de licitació del concurs per a la selecció d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució número 5 del PGOU de Benicarló.

En conseqüència, d'acord amb la disposició transitòria 1ª de la Llei 30/2007 (LCSP), el TRLCAP de l'any 2000, queda vigent de manera transitòria, i aquest és d'aplicació als expedients de contractació iniciats abans de l'entrada en vigor de la LCSP (en data 1 maig 2008) i són en conseqüència les disposicions del TRLCAP d'aplicació a l'expedient de contractació relatiu al concurs per a la selecció d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada de la Unitat d'Execució número 5 del PGOU de Benicarló.

Encara que la LRAU preveia la possibilitat de l'anomenada garantia real, el que es traduïa en una mena d'hipoteca sobre el terreny, la seua falta de concreció i la inexistència de desenvolupament reglamentari impedia la materialització d'aquesta opció.

L'article 140 LUV estableix la quantia de la garantia definitiva i preveu la possibilitat que la seua naturalesa siga real.

Les Bases generals per a l'adjudicació de programes d'actuació integrada per gestió indirecta, aprovades per l'Ajuntament de Benicarló i publicades en el Butlletí Oficial de la Província número 76, de 21 de juny de 2006, en el seu apartat VII, relatiu a les garanties, estableix en el punt 2, relatiu a la garantia definitiva, que aquesta respon del compliment de les previsions del PAI i es regeix en la seua forma de constitució i efectes pel que estableixen els articles 43 i següents del TRLCAP.

No obstant , els articles 43 i següents del TRLCAP es refereixen a les responsabilitats a què s'afecten les garanties i és en els anteriors articles 36 i següents del TRLCAP on es regula la forma en què han de constituir-se les garanties definitives, entre les quals no figura la garantia real.

Les Bases Particulars , aprovades pel Ple municipal de data 31 d'agost de 2006, en la seva Base XVIII, relativa a les garanties, res estableixen quant a la forma de constitució de la garantia definitiva, i ha de seguir el que estableixen les Bases Generals.

Les Bases Generals tenen una naturalesa jurídica anàloga a la dels plecs de clàusules administratives generals en la matèria de contractació. Respecte d'aquests últims: "Se sosté per uns autors la seua naturalesa no normativa, en la mesura en què estaríem davant peces d'un contracte que extreuen la seua força de la seua inclusió en el contracte per les parts contractants." El que puguen ser modificats pels plecs de clàusules administratives particulars confirmaria aquest caràcter no normatiu (en aquest sentit es manifesten per exemple García de Enterría i Fernández, TR, Curso de Derecho Administrativo, Civitas, Madrid, 1993, tom I, pàg. 680, i Tornos Mas, en "Actuaciones relativas a la contratación: pliegos de cláusulas administrativas y de prescripciones técnicas, perfección y formalización de los contratos, prerrogativas de la Administración" en Comentario a la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas, Civitas, Madrid, 1996, pàg. 268) No obstant això per un altre sector doctrinal, gaudirien de força normativa pel seu caràcter general, la seua aplicació supletòria i perquè la competència per a ser aprovat està atribuïda als òrgans de l'Administració que exerceixen la potestat reglamentària (aquesta postura és defensada per Villar Palasí i Villar Ezcurra, Principios de Derecho Administrativo, III. Contratación administrativa, Madrid, 1983, pág. 75, y Garrido Falla, Tratado de Derecho Administrativo, Madrid, 1989, vol. II). En aquest sentit, el Consell d'Estat, en el seu dictamen 2.216/1995, de 16 de novembre ()." (Moreno Molina, JA y Pleite Guadañillas, F., La nueva Ley de Contratos del Sector Público. Estudio sistemático, La Ley, Madrid, 2007, pàg. 425).

No s'hauria d'interpretar, que la no regulació directa en les bases generals i la seua remissió al que disposa el TRLCAP, supose la no acceptació de la garantia real, en la mesura en què possibilitat de la garantia real està recollida en una norma de rang superior i les referides bases no guarden en la seua literalitat indici de pretendre restringir les possibilitats legals sobre això, sinó el genèric fi de desenvolupament normatiu.

Aquest desenvolupament normatiu, en aquest cas, es concreta mitjançant l'adaptació del precepte recollit ara en l'article 84.1 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic.

Aquest precepte, en regular aquesta qüestió per a la contractació administrativa general, no recull la garantia real, sense tenir en compte que la normativa urbanística sí que preveu aquesta possibilitat." De l'anterior es dedueix que hauria de prevaler la possibilitat de l'article 140 de la LUV, per la seua jerarquia normativa respecte de la base general i per la seua especialitat material respecte de la normativa de contractació.

Així el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó de Burgos, Sala Contenciosa Administrativa, Secció 1ª, Sentència de 5 d'octubre 2007, [rec. 188/2006], fonament de dret Primer:

"(...) El principi de jerarquia normativa determina que l'ordenament jurídic administratiu tinga una estructura jerarquitzada i si bé la Llei necessita del Reglament, aquest no pot mai discórrer contra legem sinó secundum legem, com ha indicat el TC en la Sentència de 28 gener 1986 i respecte a l'abast de la potestat reglamentària local la Sentència del TS de 20 de maig de 1992, d'aquí el que estableix l'article 62.2 de la Llei 30/1992 i en el seu article 51, així com el que necessita l'article 1.2 del Codi Civil (...) ".

En aquest cas la contradicció amb la norma legal seria per privació injustificada d'una possibilitat creada per aquesta a favor dels ciutadans.

Per tant podem afirmar que acord amb l'article 7 del TRLCAP, els contractes administratius especials, que es defineixen en l'article 5.2, lletra b), es regiran per les seues pròpies normes amb caràcter preferent.

D'acord amb el que disposa l'article 140.3 de la LUV, aquesta és norma de caràcter preferent , tot programa d'actuació integrada ha d'assegurar el compliment de les seves previsions, i en els supòsits de gestió indirecta, amb garantia financera o real prestada i mantinguda per l'urbanitzador, per un valor mínim del 10 per cent del valor de les càrregues d'urbanització.

D'acord amb l'article 140.4 de la LUV, la garantia que estableix l'apartat anterior tindrà el caràcter de definitiva, regirà la seua forma de constitució i efectes pel que estableix el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny. Però res es diu d'aquest tipus de garantia real en aquesta última norma.

Per tant queda a criteri de la corporació acceptar o no, aquesta garantia real presentada per l'agent urbanitzador.

Ara bé, independentment del que s'ha exposat (en relació amb la possibilitat d'acceptació o no, de la garantia real com a garantia definitiva en el present expedient), no podem deixar d'indicar que l'article 138 de la LUV, estableix que amb anterioritat a la formalització del contracte, que s'ha de produir en el termini d'un mes a partir de la notificació de l'acord d'aprovació i adjudicació del programa a l'adjudicatari, l'urbanitzador ha d'acreditar davant l'administració la constitució de la garantia definitiva, en la forma i quantia que s'establisquen en les bases reguladores del programa. L'article 331 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), es pronuncia en els mateixos termes, si bé matisa que la formalització del contracte s'efectuarà sempre que s'hagi produït igualment l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització.

La constitució de la garantia suposa una obligació legal per a tot agent urbanitzador , en virtut del que estableix en l' article 140.3 de la LUV, que disposa la necessitat d'assegurar el compliment de les previsions del programa mitjançant la presentació d'una garantia financera o real prestada i mantinguda per un valor mínim del 10 per cent del valor de les càrregues d'urbanització, i que pot ser elevada pels ajuntaments fins a un màxim del 20 per cent, en aquells supòsits en què raons d'interès públic degudament justificades en l'expedient ho aconsellen.

L'incompliment d'aquesta obligació és una causa de resolució de l'adjudicació del programa, de conformitat amb el que estableix l' article 143.2 de la LUV, que disposa que són causes de resolució de l'adjudicació del programa, les derivades de la incapacitat legal sobrevinguda de l'urbanitzador per a l'exercici de la seua tasca i les altres previstes en la legislació general aplicable a les relacions amb l'administració, incloent-hi la falta de prestació de garanties o de subscripció del contracte que formalitze els compromisos contrets davant aquesta. La resolució de l'adjudicació s'ha d'acordar per l'administració actuant, previ dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme, que podrà ser instat també per l'urbanitzador, i sense perjudici de les responsabilitats econòmiques que procedisquen, això determinarà la cancel·lació de la programació i la subjecció de l'àmbit de l'actuació al règim del sòl urbanitzable sense programació.

El vigent article 87.1 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, (igual que disposava l'article 41 del TRLCAP) disposa que l'adjudicatari provisional del contracte ha d'acreditar la constitució de la garantia dins del termini dels quinze dies hàbils comptadors a partir de l'endemà que es publique l'adjudicació provisional en un diari oficial o en el perfil de contractant de l'òrgan de contractació. Si no es compleix aquest requisit per causes a aquest imputables, l'Administració ha de declarar decaiguda l'adjudicació provisional al seu favor, sent aplicable el que disposa l' article 135.5 de la LCSP, que determina la possibilitat de procedir a una nova convocatòria o, si escau, efectuar una nova adjudicació provisional al licitador següent per l'ordre en què hagen quedat classificades les ofertes. Per la seua banda, l'article 135.4 de la LCSP estableix que l'adjudicació provisional s'eleva a definitiva dins dels deu dies hàbils següents a aquell en què expire el termini sempre que l'adjudicatari haja presentat la documentació assenyalada i constituït la garantia definitiva.

Part de la doctrina defensa que no n'hi ha prou que transcórrega el termini de quinze dies perquè el contracte quede automàticament resolt, sinó que l'acord de resoldre ha d'anar precedit d'un requeriment previ, després del qual si es presenta la garantia, encara que fora del termini legal, s'ha d'admetre, ja que serà millor conservar el contracte que obrir tot un procés de resolució d'aquest amb una nova adjudicació. Aquesta doctrina ha estat assumida per alguns dels òrgans consultius autonòmics, com el cas del Consell Consultiu de Castella la Manxa, en el Dictamen núm. 81/1998, de 14 d'octubre, on es va manifestar que l'incompliment del termini per presentar la garantia definitiva no constitueix una causa d'obligada resolució per a l'Administració, ja que aquesta ha de ponderar-se abans de pronunciar-se totes les circumstàncies de cada cas concret, fonamentalment el perjudici que pot causar la resolució a l'interès públic.

No obstant això, tot i això, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, en el seu informe 8/1998 d'11 juny , interpretant l'article 42.1 de la ja derogada Llei de Contractes de les Administracions Públiques, va concloure que l'incompliment de l'obligació de constituir la garantia definitiva en el termini de 15 dies hàbils per causes imputables a l'adjudicatari, determina la resolució del contracte, sense que siga factible distingir entre falta de constitució i incompliment de termini , ja que aquesta distinció conduiria a una total inseguretat jurídica, i comportaria sempre la necessitat d'indagar i acreditar l'element subjectiu de la voluntat de l'adjudicatari i precisar el nombre de dies, transcorreguts els 15 hàbils, que també han de transcórrer per considerar incomplert el deure de constitució de la garantia i no l'incompliment del termini, cosa que no constitueix la voluntat del legislador.

D'acord amb la interpretació adoptada per la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, així com el que disposen els articles 138 de la LUV i 87.1 de la LCSP, que recullen com obligació de l'adjudicatari no només constituir la garantia, sinó constituir i acreditar-la dins el termini legalment previst, considerem, que si l'urbanitzador presenta la garantia fora d'aquest termini, l'Ajuntament està obligat a acordar la resolució del programa, previ dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme, en els termes que estableix l'article 143.2 de la LUV. »

D'acord amb el que preveu l'art. 140 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.
De conformitat amb el que preveu l'apartat VII, relatiu a les garanties, de les Bases generals per a l'adjudicació, desenvolupament i execució de programes d'actuació integrada per mitjà de gestió indirecta al municipi de Benicarló (BOP núm 76, de 21/06/2006).
De conformitat amb el que preveuen els articles 138 i 143.2 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, en relació amb l'art. 331 del Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.
De acord amb el que preveuen els articles 36 i següents del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (TRLCAP), aplicable al present procediment, segons la disposició transitòria 1ª de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic.
D'acord amb el que preveu l'art. 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

Primer. No acceptar com a garantia definitiva per respondre de les obligacions derivades de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada per al Desenvolupament de la UE 5 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, la garantia real oferta per la mercantil Invesal 3000, SL, en escrit presentat en data 28 de setembre de 2010 (registre d'entrada núm. 15422), consistent en l'afecció al compliment de les obligacions de diverses finques propietat de la dita mercantil, ja que quatre de les cinc finques ofertes són places d'aparcament, i aquestes, donada l'actual situació econòmica, de difícil col·locació al mercat, el que pot dificultar la seua alienació si és necessària la confiscació de la referida garantia definitiva.

Segon. Iniciar el procediment per a declarar la caducitat de l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 5 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, a la mercantil Invesal 3000, SL, acordada pel Ple de la corporació en data 27 de desembre de 2007, per incompliment del termini màxim previst per a la formalització del corresponent contracte d'urbanització.

La resolució de l'adjudicació implica la confiscació de l'aval de l'entitat de crèdit BBVA, per import de 9.200 euros, constituït per la mercantil Invesal 3000, SL, en data 19 de febrer de 2007, en concepte de garantia provisional, i, si escau, la indemnització dels danys i perjudicis ocasionats. Així mateix, determina la cancel·lació de la programació i la subjecció de l'àmbit de l'actuació al règim del sòl urbanitzable sense programació.

Tercer. Notificar aquest acord a la mercantil Invesal 3000, SL, a l'entitat avalista, i a la resta de persones interessades (titulars de drets afectats, en atenció als articles 31 i 84 de la LRJPAC), així com concedir un termini d'audiència de deu dies naturals , comptadors des de l'endemà de la notificació del present acord, perquè formulen les legacions i presenten els documents que estimen convenients.

Quart. Demanar un informe als Serveis Tècnics Municipals i a la Secretaria municipal.

Cinqué. Demanar un dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme de la Conselleria competent en matèria d'urbanisme.

PUNT 15é.- DICTAMEN A LA RATIFICACIÓ DEL DECRET D'ALCALDIA DE DATA 28 D'OCTUBRE DE 2010,EN VIRTUT DEL QUAL S'EXERCITA EL DRET DE DEFENSA JURÍDICA EN EL RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 4/000323/2010-MA, DAVANT LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA, SECCIÓ 4ª DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.- Se sotmet a consideració de la corporació el contingut del dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana de data 16 de desembre de 2010, relatiu a la proposta de ratificació del Decret d'Alcaldia de data 28 d'octubre de 2010, en virtut del qual s'exercita el dret de defensa jurídica en el recurs contenciós administratiu núm. 4/0000323/2010-MA de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que interposa el Sr. Francisco Maña Forés i la Sra. María Luisa Gascón Guadalupe contra l'acord del Jurat de Provincial d'Expropiació Forçosa de data 21 d'abril de 2010, pel qual es va assenyalar el preu just dels béns i drets de la seua propietat, afectada pel Projecte del psseig Marítim Sud de Benicarló.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa de Policia, Seguretat i Participació Ciutadana i per unanimitat dels assistents, acorda ratificar el contingut del Decret d'Alcaldia de data 28 d'octubre de 2010 anteriorment esmentat.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president desitja a tots els membres corporatius un bon Nadal i un bon any vinent, així com a totes les persones que habitualment assisteixen al Plenari. S'alça la sessió a les 21.40 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau
	L'alcalde

	Marcelino Domingo Pruñonosa
Benicarló, 23 de desembre de 2010

Actes de Ple

Ple extraordinari núm. 19/2010, de 22 de desembre.