Ple ordinari núm. 14/2011, de 29 de setembre.

29/09/2011

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 14/2011 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 29 de setembre de 2011, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 14/2011 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 29 DE SETEMBRE.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 29 de setembre de 2011 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sra. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

Excusa la seua absència el Sr. Pedro Joaquín García Bautista.

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. - APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LES SESSIONS ORDINÀRIA NÚM. 11/2011, DE 28 DE JULIOL; EXTRAORDINÀRIA NÚM. 12/2011, DE 18 D'AGOST I EXTRAORDINÀRIA NÚM. 13/2011, DE 8 DE SETEMBRE.

El Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc, indica que en l'acta núm. 12/2011, pàgina 5, en un moment del debat el Sr. Serrano, quan va prendre la paraula, va dir: «fixar un import total anual de la primera finca de 15.000 EUR amb IVA exclòs i, al final, acaba dient, recorda el Sr. Serrano ha dit que consten 27.000 EUR en 5 anys. Jo voldria que es fera constar que després a la resolució fica, fixar un import anual de 15.000 EUR en una finca i fixar un import anual de 5.900 EUR en l'altra finca, sumant les dues coses més l'IVA són 27.000 EUR anuals i no 27.000 EUR dividit entre 5 anys. Ho dic perquè el Sr. Serrano s'ha mirat l'acta i no ho ha entès, però va aprovar 27.000 EUR anuals, tal com consta en l'acta. Per tant, nosaltres l'aprovem a favor.»

Amb aquesta excepció, per unanimitat dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de les sessions ordinària núm. 11/2011, de 28 de juliol; extraordinària núm. 12/2011, de 18 d'agost i extraordinària núm. 13/2011, de 8 de setembre.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE NOMENAMENT DE LA FALLERA MAJOR I FALLERA MAJOR INFANTIL DE BENICARLÓ 2012 I LA SEUA CORT D'HONOR. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'escrit presentat per la Junta Local Fallera de data 12 de juliol de 2011, on proposen que la corporació municipal duga a terme els nomenaments de la fallera major, fallera major infantil i les seues respectives corts d'honor, les quals presenten les Falles de la nostra ciutat durant les Festes de Sant Josep, per a l'any 2012.

La corporació, de conformitat amb l'escrit de la Junta Local Fallera, el dictamen de la Comissió Informativa de Cultura i Esports i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Nomenar com a:

Fallera Major de Benicarló 2012,

INGRID VIZCARRO COLL

Cort d'Honor 2012

Begoña Maña Burriel

Jessica Foix Bretó

Olatz Ros Castillo

Paula Ferrer Ripoll

Noelia Benet Valles

Angela Sanahuja Domingo

Rebeca Domingo Castillo

Fallera Major Infantil de Benicarló 2012,

PAULA GILABERT BELLVÍS

Cort d'Honor Infantil 2012:

Laia Arín Sánchez

Maria Belén Borrelli Sarobbi

Sheila León Zapata

Mireia Blasco Pruñonosa

Ainhoa Casas Echemendia

Andrea Requena Febrer

Marina Llorach Paradas

Sara Soto Giner

Patricia Ramia Pérez

Sol Belén Mendoza Burwood

Patricia Ros Morales

En primer lloc, fa ús de la paraula l'alcalde per agrair l'assistència a este Saló de Plens de la nova fallera major, Ingrid, i de la fallera major infantil, Paula, així com del president de la Junta Local Fallera, dels components de la Junta Local Fallera, de la Cort d'Honor i de la Cort d'Honor Infantil. Diu que, com és habitual tots els anys, després de les festes patronals, donem sortida al que són les festes falleres, les altres festes importants de Benicarló que cada any se celebren a esta ciutat.

Afegeix que el dissabte que ve, en la presentació i elecció del cartell de falles i intercanvi de bandes, començarem un any que serà molt fructuós i bonic per a les falleres. En aquest sentit, dirigint-se a les falleres i al president i membres de la Junta Local Fallera, diu que, en nom de la corporació municipal per unanimitat de tots els grups, vol transmetre'ls la més sincerara felicitació i desitjar-los tot un any, no només en Falles, divertit, ple d'il·lusió per representar el món de les falles. Per això, els deman que representen Benicarló de la millor manera possible, tot i que està segur, ell i la corpació, que així serà.

L'alcalde acaba la seua intervenció, reiterant, esta vegada de part de tota la ciutat de Benicarló, l'enhorabona al president de la Junta Local Fallera, a tots els presidents de les Falles i a tots els representants de cadascuna de les Falles, fent especial referència a Ingrid i Paula i a les seues respectives corts d'honor.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA REUNIFICACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DE TURISME I EL CONSELL LOCAL DE COMERÇ I ELS SEUS ESTATUTS.Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica de data 13 de juliol de 2011.

Relació de fets

  1. En data 27 de gener de 2000 el Ple aprovar la creació del Consell Municipal de Turisme, òrgan consultiu i de participació que es reuneix per a abordar els temes d'interès per al sector turístic local.

  2. En posterioritat el 29 de desembre de 2005, l'Ajuntament Ple va aprovar la creació i els estatuts reguladors de Consell Local de Comerç, que des d'aleshores funciona com a òrgan sectorial de participació ciutadana, d'assessorament i proposta en temes relatius al comerç.

  3. En la composició dels dos consells estan representades les associacions tant de l'àmbit de comerç com de turisme, i en les seues reunions periòdiques amb l'Ajuntament sovint es plantegen temes que afecten els dos sectors.

  4. Tant el comerç local com el turisme comparteixen objectius i interessos comuns i el fet de treballar més estretament en un mateix òrgan permetrà assolir-los d'una manera més eficient i afavorirà l'aparició de sinergies que contribuiran a millorar el posicionament dels sectors a la zona.

  5. La Regidoria de Comerç i Turisme va donar informació de la proposta tant a l'actual Consell Local de Comerç com al Consell Municipal de Turisme, de la unificació d'estos dos òrgans en un sol anomenat Consell Local de Comerç i Turisme.

Fonaments de dret

1. Els articles 69,70 bis i 72 de la Llei 7/1985 de 2 d'abril, Llei reguladora de les Bases de Règim Local, que fan referència a la participació ciutadana i l'obligació que recau sobre les corporacions locals de de facilitar esta participació.

2. També incideixen en esta matèria els articles 130,131,132,139,235 i 236 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, d'aprovació del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

3. Segons estableixen els articles 130 i 131 del ROF, el Ple de la corporació pot acordar l'establiment de consells sectorials, la finalitat dels quals és canalitzar la participació dels ciutadans i les seues associacions en els assumptes municipal. La composició, organització i àmbit d'actuació d'estos consells s'ha d'establir al corresponent acord plenari.

4. El procediment d'aprovació d'estos estatus, és l'establert per a l'aprovació dels reglaments o ordenances municipals. És a dir, el procediment establert en l'article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de Bases de Règim Local.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta de la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica, el dictamen de la Comissió Informativa de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar la creació del Consell Local de Comerç i Turisme, amb substitució dels actuals consells Local de Comerç i Consell Municipal de Turisme.

Segon. Aprovar els estatuts del nou Consell Local de Comerç i Turisme, que s'annexen a esta proposta.

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DEL RECURS DE REPOSICIÓ INTERPOSAT CONTRA L'ACORD DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DE 27 DE MAIG DE 2010, SOBRE LA RECUPERACIÓ PER VIA ADMINISTRATIVA DE TERRENYS DESTINATS A VIAL PÚBLIC. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de l'informe proposta del TAG d'Urbanisme de data 1 d'agost de 2011.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a justificar l'abstenció del seu grup. Argumenta que el seu grup sempre ha estat en contra del tractament discriminatori en el tema de les cessions dels terrenys dels veïns de la partida de les Solades, concretament en aquells que havien fet les cessions alguns fa més de 30 anys i, per això, sempre han votat en contra. A més, diu que ara hi ha un recurs que presenta un dels veïns i que preferix no entraren el fons de la qüestió, per no entrar a valorar el contingut de l'informe jurídic. Finalment, reitera la seua postura d'abstenció.

En segon lloc, intervé el Sr. López González, representant del grup municipal popular, per a dir que no entén el sentit de l'abstenció del grup socialista. En canvi, explica que cal entrar en el fons de l'assumpte, perquè hi ha un recurs de reposició interposat i un informe jurídic que és clar en aquesta qüestió. Diu, però, que un altre tema seria el tema de les cessions de si 7 o 10 metres, però creu que eixe és un altre assumpte que aquí no es tracta.

En un nou torn, el Sr. Sánchez manifesta que creu que ho ha exposat clarament amb anterioritat. Explica que ells, des del primer moment, estan absolutament en contra d'eixe tractament de 7 o 10 metres a què al·ludia el Sr. López, tal com ho ha expressat en anteriors plens, perquè entenen que hi ha un greuge comparatiu. Ell reitera, però, que no vol entrar en el contingut de l'informe jurídic, ja que, en el seu cas, serà el jutge qui entre a valorar la seua legalitat o no, perquè ell no ha de fer de jutge.

Arribat aquest punt, el Sr. López indica que el Sr. Sánchez té les portes obertes per anar al seu despatx per a establir un debat al respecte, en relació al tema dels 7 o 10 metres. Per altra banda, indica que l'Ajuntament té voluntat de no apropiar-se d'eixos 3 metres i, en la mesura del possible, des del punt de vista tècnic i jurídic, si es pot fer, eixos terrenys seran retornats als seus propietaris.

A continuació, el Sr. Sánchez expressa la seua felicitació perquè els membres del grup popular hagen canviat d'opinió de criteri sobre el que li han discutit a ell durant molts mesos, en què ha hagut d'escoltar coses molt fortes. Al mateix temps felicita al Sr. López, si eixa és la seua decisió i naix d'ell.

Finalment, l'alcalde manifesta que creuen en el que diuen els informes jurídics i creu que eixa hauria de ser la postura dels tres grups polítics, quant a la base d'eixe informe jurídic. Tanmateix, els membres del grup municipal socialista opten per l'abstenció, però els membres del grup municipal popular entenen que eixe informe jurídic és molt clar i creuen que té tota la raó.

Vist l'escrit que presenta la Sra. ANA ISABEL DONOSO SOUSA, NIF: 18.978.728-W, amb domicili a l'efecte de notificacions a la plaça del Mercat núm. 12-entresòl de Benicarló, en data 9 de juliol de 2010 (registre d'entrada núm. 11.598), pel qual interposa un recurs de reposició, contra l'acord de Ple en la sessió que va tindre lloc en data 27 de maig de 2010, pel qual es va acordar recuperar per via administrativa la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial, situat a la carretera Benicarló-Peníscola, adquirit per l'Ajuntament de Benicarló mitjançant cessió voluntària i gratuïta, procedent de la finca situada en la partida de les Solades, inscrita en el Registre de la Propietat en el llibre 112 de Benicarló, foli 222, finca núm. 13.347 (actualment referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), realitzada en data 18 de desembre de 1997 per la Sra. María del Carmen Galindo Foix, i en el qual subsisteix un clos, construït en el seu moment per la propietat de la parcel·la cedent, i es requeria al Sr. Bernardino Ferrer Galindo i a la Sra. Ana Isabel Donoso Sousa, actuals titulars de la parcel·la confrontant (de referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), perquè en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'endemà a la notificació del citat acord, procediren a deixar expedita la superfície de terreny de propietat municipal, amb la demolició de la tanca existent, i l'excavació, aclarida i desbrossament del terreny, amb l'advertiment que, en cas de no realitzar les actuacions descrites en el termini concedit a aquest efecte, procediria l'execució subsidiària d'aquestes, de conformitat amb el previst en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.

Exposició de fets

I. Mitjançant escriptura pública, formalitzada en data 18 de desembre de 1997, davant el notari de Benicarló, el Sr. José María Giner Ribera (núm. de protocol 2.023), la Sra. María del Carmen Galindo Foix, amb NIF 18.844.781-F, va cedir gratuïta i voluntàriament a l'Ajuntament de Benicarló, la superfície de la finca de la seua propietat, situada en la partida de les Solades, inscrita en el Registre de la Propietat al llibre 112 de Benicarló, foli 222, finca núm. 13.347 (actualment referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), afectada pel vial Benicarló-Peníscola, fins a la distància de 7 metres amidats des del seu eix, i en tota la longitud de la façana d'aquesta parcel·la a l'esmentat vial.

II. Els Serveis Tècnics Municipals han realitzat una visita d'inspecció a l'emplaçament referit i han constatat que en aquesta porció de terreny cedida en el seu moment, que constituïx sòl de domini públic destinat a vial, subsisteix un clos, construït en el seu moment pel propietari de la parcel·la a una distància de 4,40 metres des de l'eix del vial. Açò impedeix el normal exercici de la possessió del bé de domini públic municipal, ja que establix un límit erroni entre la finca propietat de l'interessat i la de titularitat municipal.

III. De conformitat amb les dades obtingudes del Cadastre Immobiliari, la titularitat actual de la parcel·la confrontant amb la municipal, de referència cadastral 1365850BE8716N0001BT, és del Sr. Bernardino Ferrer Galindo, NIF: 18950515-X i la Sra. Ana Isabel Donoso Sousa, NIF 18978728-W.

IV. Vist que, segons l'informat pels Serveis Tècnics Municipals, en data 2 de setembre de 2009, ha d'eliminar-se aquest clos i deixar lliure per a la seua ocupació la parcel·la municipal, a una distància de 7 metres des de l'eix de la carretera Benicarló-Peníscola, segons el projecte d'execució de dit vial públic. Per a això és necessari realitzar la següent obra:

  • Demolició de tanca existent.

  • Excavació, aclarida i desbrossament del terreny existent.

  • Execució de nova tanca a la distància adequada.

  • Els Serveis Tècnics Municipals valoren l'obra a executar en un import total de 4.167'87 euros (IVA inclòs).

V. Mitjançant Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 3 de setembre de 2009, es va iniciar el procediment per a la recuperació de la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial carretera Benicarló-Peníscola, adquirit per l'Ajuntament de Benicarló mitjançant cessió voluntària i gratuïta, procedent de la finca situada a la partida de les Solades, inscrita en el Registre de la Propietat al llibre 112 de Benicarló, foli 222, finca número 13.347 (actualment referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), realitzada en data 18 de desembre de 1997 per la Sra. María del Carmen Galindo Foix. Així mateix, es concedeix als actuals propietaris de la parcel·la de referència cadastral 1365850BE8716N0001BT, el Sr. Bernardino Ferrer Galindo i la Sra. Ana Isabel Donoso Sousa, un termini d'audiència, perquè durant el termini de 15 dies, formulen les al·legacions que estimen convenients. Aquesta resolució es va notifica al domicili dels interessats en data 10 de setembre de 2009

VI. En data 28 de setembre de 2009 (registre d'entrada núm. 15.630), la Sra. Ana Isabel Donoso Sousa presenta un escrit d'al·legacions, en el qual manifesta que:

  • L'Ajuntament no ha posseït de fet, en cap moment, el bé que reclama, pel que no es pot iniciar el procediment de recuperació del bé de domini públic.

  • La tanca és preexistent a la cessió realitzada i també els arbres que existeixen en aquesta superfície, d'antiguitat superior a 80 anys, per la qual cosa, tant la tanca com els altres elements han de ser indemnitzats. És aplicable a aquesta situació, per analogia, el dret d'accessió previst en l'article 353 del Codi Civil.

VII. En data 27 de maig de 2010, el Ple de l'Ajuntament adopta el següent acord:

«Primer. Recuperar per via administrativa la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial carretera Benicarló-Peníscola, adquirit per l'Ajuntament de Benicarló mitjançant cessió voluntària i gratuïta, procedent de la finca situada a la partida de les Solades, inscrita en el Registre de la Propietat al llibre 112 de Benicarló, foli 222, finca núm. 13.347 (actualment referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), realitzada en data 18 de desembre de 1997 per la Sra. María del Carmen Galindo Foix, i en el qual subsisteix un clos, construït en el seu moment per la propietat de la parcel·la cedent, que establix un límit erroni entre la finca confrontant i la de titularitat municipal.

Segon. Requerir al Sr. Bernardino Ferrer Galindo, amb NIF 18950515X i la Sra. Ana Isabel Donoso Sousa, amb NIF 18978728W, actuals titulars de la parcel·la confrontant (de referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), perquè en el termini màxim d'un mes, comptador des de l'endemà de la notificació del present acord, procedisquen a deixar expedita la superfície de terreny de propietat municipal, amb la demolició de la tanca existent, i l'excavació, aclarida i dessbrossament del terreny, amb l'advertiment que, en cas de no realitzar les actuacions descrites en el termini concedit a aquest efecte, procedirà la seua execució subsidiària, de conformitat amb el previst en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i de Procediment Administratiu Comú.

Així mateix, se us indica que per a procedir a la construcció d'una nova tanca que delimite la seua propietat, haen de sol·licitar la corresponent autorització municipal, en la qual se us indicarà l'alineació i reculada que ha d'executar-se. En cas que preferiu que siga l'Ajuntament de Benicarló que reconstruïsca el clos, heu de manifestar-ho expressament. Aquests treballs, però, seran al vostre càrrec, segons la valoració realitzada pels serveis tècnics municipals.

Tercer. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, per al compliment d'aquest acord i en general per a tot el relacionat amb aquest assumpte.

Quart. Notificar aquesta resolució a les persones interessades, indicant-los que contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició en el termini d'un mes des de l'endemà a la seua notificació (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 107 i següents de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú). O bé, directament, un recurs contenciós-administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seua notificació (articles 8, 45 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). No obstant això , les persones interessades poden interposar qualsevol recurs que estimen pertinent (...)».

VIII. En data 9 de juny de 2010, l'acord citat en l'expositiu anterior, es notifica a la Sra. Ana Onsurbe, NIF 44.511.758-L, que ho rep en qualitat d'empleada.

IX. En data 9 de juliol de 2010 (registre d'entrada nombre 11.598), la Sra. ANA ISABEL DONOSO SOUSA, NIF 18.978.728-W, interposa un recurs de reposició, contra l'acord citat en l'expositiu VII.

Fonaments de dret

Primer. Des del punt de vista jurídic, procedeix manifestar que concorren en el present recurs, els requisits generals de caràcter formal exigits per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, personalitat suficient i legitimació en la causa de la part recurrent, i interposició del recurs de reposició dintre del termini i en la forma escaient .

La legislació aplicable per a la resolució del citat recurs és la prevista en els articles 4.d), 68 i 82 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local; els articles 9, 44, 70, 71 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals i les competències que atribuïx l'art. 22.2.j) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, al Ple de la corporació.

Segon. L'Ajuntament de Benicarló tracta de recuperar per via administrativa, la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial situat en la carretera Benicarló-Peníscola, adquirit per l'Ajuntament mitjançant cessió voluntària i gratuïta [procedent de la finca situada en la partida de les Solades, inscrita en el Registre de la Propietat al llibre 112 de Benicarló, foli 222, finca núm. 13.347 (actualment referència cadastral 1365850BE8716N0001BT)], realitzada en data 18 de desembre de 1997 per la Sra. María del Carmen Galindo Foix, i en el qual subsisteix un clos, construït en el seu moment per la propietat de la parcel·la cedent.

El major i mes clar exponent del genèric deure integritat dels béns que componen el patrimoni local el constituïx la concreta atribució de la potestat recuperatòria.

La potestat de recuperació d'ofici dels béns demanials, suposa per a les corporacions locals, la protecció de les seues situacions possessòries, per mitjà de coacció pròpia, que desfà les pertorbacions que a aquestes situacions origina un tercer, restablint la possessió de fet sobre aquests.

La doctrina i la jurisprudència fan pivotar sobre el concepte de la possessió, tant la finalitat d'aquesta potestat, que no és altra que recuperar-la, com el pressupost de fet per a exercitar-la, que és que aquesta haja estat objecte de despulla, d'usurpació o de pertorbació.

Però a aquests efectes no resulta vàlid el concepte civilista de possessió, tal com pretén la recurrent.

En el dret civil, aquest terme fa referència a un poder de fet sobre la cosa, amb sencera independència que el seu titular també ho siga en concepte d'amo. Però l'article 430 C.C. parteix d'un concepte ampli de possessió.

La tinença a la qual fan referència les nostres normes administratives, quan disciplinen la potestat de recuperació i que s'exigeix a l'Administració perquè la restablisca, no es correspon enterament amb cap de les accepcions d'aquell precepte civil, sinó que es tracta d'un concepte ius publicista per virtut del qual es requereix, no l'efectiva tinença del bé per part de l'ens públic, sinó la seua pertinença, és a dir, que es trobe integrat dins de l'estructura administrativa o que estiga al servei de la seua organització.

Es produïx així una inversió en els termes: en puritat, no es requereix tant que amb el bé en qüestió l'entitat mantinga aquella relació de mer fet, com que li siga jurídicament atribuïble.

La doctrina civilista atorga al concepte de la pertorbació, un sentit negatiu o residual en relació a la despulla, i per a això cal que concórrega l'element intencional de l'animus spoliandi o, almenys, que existisca una amenaça seriosa i tangible d'invasió del posseït o de veure's impedit o dificultat en el lliure exercici d'aquesta possessió.

En l'àmbit administratiu, aquesta concepció pot resultar del tot útil si bé matisant, que l'objecte de la pertorbació no és la possessió de l'Administració en si mateixa considerada, sinó de la pertinença del bé, és a dir, la vulneració o menyscapte d'aquesta.

La usurpació suposa un pas mes endavant. En l'àmbit civil se'n parla, per a significar les situacions de privació de la possessió. És el que es ve denominant baixa el terme de «despulla».

En l'àmbit administratiu es tracta més aviat d'actes de detentació il·legal o no autoritzada [STSJ d'Astúries de 14 de setembre de 1998 (Recurs núm. 976/1996) i STSJ de Burgos, Castella Lleó de 19 d'octubre de 2002 (Recurs núm. 233/2000)] que impedeixen el seu pacífic gaudi i desenvolupament segons la seua natural destinació.

El Tribunal Suprem, en la Sentència de 25 de gener de 1996, establix que la recuperació d'ofici és, en aquests casos, reivindicació dominical en la qual es reclama el ius possidendi que dimana de la titularitat del domini públic i no una recuperació d'any i dia del ius posessionis, com esdevé quan es recuperen béns de naturalesa patrimonial.

Que el concepte de possessió administrativa, perquè quede protegida per l'exercici de la potestat recuperatòria, al·ludeix més que al concepte de prensió al de pertinença, queda corroborat amb el requisit de la necessitat de provar, no tant la possessió del bé, com la seua condició demanial o patrimonial, que no és altra cosa que la necessitat d'acreditar que els béns objecte d'aquesta estan integrats dins del patrimoni de l'Administració que l'exercita

Així el Tribunal Suprem en Sentència de 30 de maig de 1983, va indicar que:

«Que aquesta facultat recuperatòria de la possessió dels seus béns constituïx un veritable procediment interdicte de naturalesa privilegiada, ja que és directament exercitada per les entitats locals, per la qual cosa és imprescindible, i així ho ha declarat amb reiteració el TS --darrerament, en SS de 3 abril i 19 desembre 1979--, una perfecta demostració, en primer terme que els béns que constituïxen l'objecte de la pretensió encaminada a recobrar la seua possessió són de domini de l'entitat que exerceix, i en segon lloc, que la seua possessió ha estat obstaculitzada per la persona contra la qual s'exercita la facultat recuperatòria».

A aquesta potestat recuperatòria de la possessió, se li ve denominant de diverses maneres, segons la jurisprudència, com «interdicte administratiu» o «interdicte impropi» o «acció quasi interdictal», aplicable tant als béns de domini públic com als patrimonials, doncs la seua naturalesa en res obsta per a la qualificació de la potestat, que si en alguna cosa varia solament és el termini per a exercitar-la.

A les accions judicials sumàries de caràcter civil, li interessa la protecció de l'actual posseïdor, mantenint-lo en el gaudi de la possessió a l'espera que es diluciden, si escau, les qüestions complexes en el procés declaratiu corresponent.

En la potestat de recuperació d'ofici succeïx justament al revés: es tracta de desposseir a qui tinga el patrimoni públic sense just títol i restaurar en la seua plenitud a l'Administració en la seua pacífica pertinença, retornant al bé l'ús i destinació que els són propis.

Resulta en aquest sentit il·lustrativa la STS de 12 de febrer de 1986:

«Aquesta prerrogativa de l'Administració a la qual s'atribuïx un caràcter excepcional i privilegiat --Sentències de 5 de novembre de 1974, i 20 d'octubre de 1980-- constituïx, ni més ni menys que una manifestació de la seua potestat per a exercitar la coacció directa, el que li permet repel·lir amb els seus propis mitjans qualsevol atac de fet dirigit contra la seua organització, qualsevol factor perturbador de la bona marxa dels seus serveis o qualsevol acció productora d'un desplaçament de la possessió de les coses sobre les quals tinga una determinada titularitat; tractant-se a més, donat l'objecte públic del defensat, no només d'un dret o potestat administrativa, sinó també d'un deure, com assenyala la Sentència de 13 d'abril de 1981 i tal com resulta dels articles 370 de la Llei de Règim Local, 57 del Reglament de Béns i 338 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Corporacions Locals.»

Per això podem dir, que la potestat de recuperació d'ofici té naturalesa pròpia.

Entre els requisits que han de ser objecte de prova per a la prosperabilitat de la potestat de recuperació d'ofici, poden xifrar-se els següents:

1) El caràcter demanial del bé que es pretén recuperar

N'hi ha prou amb la constància de la demanialitat del bé pel qual procedisca la recuperació d'ofici. No hi ha necessitat (diu la STS de 3 de març de 2004) d'acreditar la possessió pública del bé.

Quan aquesta titularitat no és indubtable, pot resultar preceptiva la prèvia potestat d'investigació, com reconeix la STSJ de Castella Lleó de 31 de gener de 2001

En el present cas, l'Ajuntament de Benicarló figura com titular, d'una porció de terreny destinada a vial de 126 m2, (finca registral núm. 25.239, inscrita en el tom 1.108, llibre 288, foli 103 de Benicarló) segons consta en escriptura de cessió gratuïta prèvia segregació de data 18/12/97, atorgada per la Sra. María del Carmen Galindo Foix.

És mes, la pròpia recurrent confirma la titularitat municipal dels terrenys, quan afirma literalment en el seu escrit (pàgina 6): «NO és cert que la titularitat municipal estiga posada en dubte, i no ho està; d'aquí la transmissió que d'aquesta titularitat es va fer en el seu moment.»

2) La perfecta individualització del bé (STS de 5 de juliol de 1991 i de 2 de gener de 2002, entre altres).

Consta en l'expedient, com ja hem dit, l'escriptura de cessió gratuïta de 126 m2, juntament amb un plànol visat pel col·legi Territorial de Castelló, el 27 de desembre de 1996, on figura perfectament definida la superfície objecte de cessió destinada a vials.

La pròpia recurrent en el seu recurs de reposició accepta aquesta qüestió, quan afirma literalment en el seu escrit (pàgina 3): «En escriptura pública de data 18 de desembre de 1997, es va cedir gratuïtament i voluntàriament una part d'una finca, de la nostra propietat, coincident exactament amb la part afectada pel vial Benicarló-Peníscola».

3) La possessió indeguda dels particulars, això és, la inexistència d'un acte jurídic que legitime aquesta possessió contrària (STS de 12 de desembre de 1996).

La pròpia recurrent en el seu recurs de reposició accepta aquesta qüestió de la possessió indeguda, quan afirma literalment en el seu escrit (pàgina 5): «Efectivament a la data de cessió "voluntària", subsisteix un clos. Clar que subsisteix, precisament perquè és el clos de tota la finca, anterior a la pròpia cessió, amb les plantacions d'arbres que acompanyen a tota la finca des del segle XIX».

I en la pàgina 10: «Que aquesta propietat, conté el mur de contenció de terra o clos des de fa mes de vuitanta anys, i s'ha utilitzat ininterrompudament per la família de qui subscriu des d'aquest moment».

4) Que aquesta possessió indeguda dels particulars supose la pertorbació o usurpació del bé, si més no siga indiciaria.

Per a estar en presència d'algun d'aquests actes que legitimen l'Administració per a engegar aquesta potestat, no obsta la circumstància que aquests es produïsquen de forma interrompuda i no contínua en el temps, amb la condició que quede exterioritzada la intensitat de la pertorbació a la destinació que al bé correspon, de manera que ho impedisca, dificulte o ho faça incompatible amb l'ús o servei públic. No resulta tampoc rellevant el major o menor coneixement o fins i tot la ignorància que s'està envaint una zona de domini públic, ja que no juga com causa exoneradora la creença que el realitzat s'efectua en un àmbit propi.

Es requereix la realitat de l'acte usurpador, concórrega o no la intenció de la seua consolidació en el temps. Tal com afirma la Sentència del TSJ de Castella la Manxa d'1 de desembre de 1997, «no n'hi ha prou amb mers indicis, sospites o vagues conjectures».

Aquesta realitat de l'acte usurpador l'accepta la pròpia recurrent tal com hem dit anteriorment, quan afirma literalment en el seu recurs (pàgina 10): «Que aquesta propietat, conté el mur de contenció de terra o clos des de fa mes de vuitanta anys, i s'ha utilitzat ininterrompudament per la família de qui subscriu des d'aquest moment».

5) Completa identitat entre el bé que es pretén recuperar per la corporació i l'usurpat pel particular.

Consta en l'expedient, com ja hem dit, l'escriptura de cessió gratuïta de 126 m2, juntament amb un plànol visat pel Col·legi Territorial de Castelló, el 27 de desembre de 1996, on figura perfectament definida la superfície objecte de cessió destinada a vials.

Des de la data que es produeix l'acceptació de la cessió dels terrenys per a la seua destinació al seu ús públic com vial, estem davant un bé de domini públic, imprescriptible, segons l'art. 80 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, i la possessió de la qual s'impedeix des de llavors fins als nostres dies, mitjançant l'existència d'un clos que delimita incorrectament les bogues d'aquesta porció de vial amb la propietat dels interessats.

Així, doncs, l'exercici de la potestat de recuperació resulta obligat per a l'Ajuntament, una vegada comprovada la usurpació, per la qual cosa procedeix la desestimació del recurs de reposició en tots els seus extrems.

Tercer. En mèrit de l'exposat, de conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució del citat expedient.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb l'informe-proposta del TAG d'Urbanisme, el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per catorze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Desestimar el recurs de reposició que interposa la Sra. ANA ISABEL DONOSO SOUSA, NIF 18. 978.728-W, amb domicili a l'efecte de notificacions a la plaça del Mercat núm. 12-entresòl de Benicarló, en data 9 de juliol de 2010 (registre d'entrada núm. 11.598), contra l'acord de l'Ajuntament Ple, en la sessió que va tindre lloc en data 27 de maig de 2010, pel qual es va acordar recuperar per via administrativa la possessió del bé de domini públic, amb destinació a vial, situat a la carretera Benicarló-Peníscola [adquirit per l'Ajuntament de Benicarló mitjançant cessió voluntària i gratuïta, procedent de la finca situada en la partida de les Solades, inscrita en el Registre de la Propietat al llibre 112 de Benicarló, foli 222, finca número 13.347 (actualment referència cadastral 1365850BE8716N0001BT), realitzada en data 18 de desembre de 1997 per la Sra. María del Carmen Galindo Foix, i en el qual subsisteix un clos, construït en el seu moment per la propietat de la parcel·la cedent], pels motius exposats en el fonament de dret segon de l'informe del TAG d'Urbanisme, Sr. Hernández Lahera, de data 01/08/11 , que figura en l'expedient.

Segon. Notificar la present resolució a la persona interessada, indicant-li que contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de DOS MESOS, comptadors des de l'endemà de la recepció de la notificació del present acte, de conformitat amb el disposat en l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tot això sense perjudici que puga exercitar qualsevol altre recurs o acció que estime procedent.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE L'ADJUDICACIÓ DE LA CONDICIÓ D'AGENT UBANITZADOR DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT D'EXECUCIÓ NÚM. 1 DEL PRI NÚM. 6 DEL PGOU DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 1 de setembre de 2011.

Relació de fets

  1. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que té lloc en data 23 de desembre de 2003, acorda aprovar el Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 1 del PRI-6 del Pla General de Benicarló, i amb caràcter provisional, el document d'homologació del Sector PRI 6 i el Pla de Reforma Interior de Millora (PRI) d'aquest àmbit. Així mateix, s'acorda adjudicar la condició d'agent urbanitzador a la mercantil Projectes i Promocions Urbahome, SL, amb CIF B-73182842, per a la seua gestió indirecta (BOP de Castelló núm. 139, de 18 de novembre de 2004).

  2. En data 11 de març de 2004, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló acorda aprovar definitivament el Pla de Reforma Interior núm. 6, així com la seua homologació sectorial (BOP de Castelló núm. 128, de 23 d'octubre de 2004 i DOCV núm. 4.903, de 15 de desembre de 2004).

  3. En data 23 de setembre de 2004, l'Ajuntament de Benicarló i la mercantil Projectes i Promocions Urbahome, SL van subscriure el corresponent conveni urbanístic per a la gestió del Programa d'Actuació Integrada de la UE 1 del PRI-6 del Pla General de Benicarló. Aquesta mercantil es va comprometre a finalitzar les obres d'urbanització en un termini màxim de 36 mesos, comptadors des de l'endemà de la publicació en el BOP de l'acord d'aprovació i adjudicació definitiva i ferma del programa. En concret, es comprometia a l'execució material de les obres en el termini de 24 mesos, comptadors des que fóra jurídicament possible actuar sobre els terrens objecte de la urbanització, això és a partir de l'aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació.

  4. L'agent urbanitzador va dipositar en data 23 de setembre de 2009 en la Tresoreria municipal, una garantia del 7% dels costos previstos de l'obra d'urbanització, per import de 20.044,86 euros, per a respondre de les obligacions adquirides en virtut de l'anterior conveni.

  5. Mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 12 de maig de 2005, s'autoritza la cessió de la condició d'urbanitzador en favor de la mercantil MERITUR 2002, SL, amb CIF B-43694934, condicionada a la substitució de la garantia dipositada en el seu moment per a respondre de les obligacions contretes per l'anterior agent urbanitzador, que es va produir en data 14 de juliol de 2005 (referència tresoreria 16.443/05).

  6. En data 14 de setembre de 2006, la mercantil MERITUR 2002, SL, en qualitat d'agent urbanitzador, presenta un nou pla de reforma interior de millora del PRI-6, estudi de detall i projectes d'urbanització i reparcel·lació.

  7. Per acord del Ple de la corporació, de data 28 de setembre de 2006, es van aprovar el pla de reforma interior de millora i l'estudi de detall, presentats per l'agent urbanitzador en data 14 de setembre de 2006 (BOP de Castelló núm. 132, de 4 de novembre de 2006).

  8. Mitjançant els decrets d'Alcaldia de dates 31 d'octubre de 2006 i 10 de novembre de 2006, es van aprovar els projectes d'urbanització i de reparcel·lació, respectivament, presentats per la mercantil MERITUR 2002, SL, en qualitat d'agent urbanitzador (BOP de Castelló núm. 142, de 28 de novembre de 2006 i núm. 141, de 25 de novembre de 2006, respectivament).

  9. En data 10 de setembre de 2007, la mercantil MERITUR 2002, SL sol·licita que s'autoritze la cessió de la condició d'agent urbanitzador, en favor de la mercantil ART BENICARLÓ, S.L., amb CIF B-64652365. Aquesta cessió s'autoritza mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 25 d'octubre de 2007 i s'acorda alhora la substitució de la mercantil MERITUR 2002, S.L, com a titular actual de la garantia dipositada per a respondre de les obligacions subscrites per l'agent urbanitzador, per la mercantil ART BENICARLÓ, S.L.

  10. En data 20 de maig de 2009 se subscriu acta de comprovació del replanteig i es fixa aquesta com a data de començament de les obres. S'estableix com a data de terminació el desembre de 2009.

  11. En data 29 d'abril de 2009, l'arquitecte municipal informa que les obres d'urbanització es troben paralitzades, o almenys, s'executen a un ritme anormalment lent i que, per tant, ocasionen un perill potencial per a les coses i/o les persones. En conseqüència, s'inicia el corresponent procediment d'ordre d'execució per a obligar a la interessada a complir amb els seus deures de conservació dels terrenys en les degudes condicions de seguretat. S'estableix finalment per Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, de data 26 d'agost de 2009, l'execució subsidiària de l'ordre de clos de l'àmbit del programa.

  12. En data 29 de maig de 2009 (registre de sortida nº 10.028), es requereix a la mercantil Art Benicarló, S.L. perquè informi sobre l'estat de les obres d'urbanització, i detalle les causes de la seva paralització, sense resposta per part d'aquesta mercantil. A més, consultat el Registre Mercantil, consta la dissolució de la mercantil Art Benicarló, S.L., l'anotació de la qual va tenir accés a aquest registre en data 26 d'agost de 2009 (BORME núm. 170, de 7 de setembre de 2009).

    En conseqüència, mitjançant un acord del Ple de la corporació, de data 29 d'octubre de 2009, s'inicia el procediment per a la declaració, si escau, de la resolució de l'adjudicació de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 1 del Sector PRI- 6 del Pla General de Benicarló, pels següents motius previstos en l'estipulació 6ª del conveni urbanístic subscrit amb l'agent urbanitzador el 23 de setembre de 2004:

    a) negativa a complir les seues obligacions urbanístiques legals, després d'haver estat requerit a aquest efecte, per escrit i de forma motivada.

    b) dissolució de la mercantil, havent-se ocultat aquesta situació a l'Ajuntament de Benicarló, i, en conseqüència, comprometre greument el normal compliment de les previsions estipulades

  13. L'anterior acord va ser notificat a la mercantil Art Benicarló, SL, en data 28 de desembre de 2009 (registre de sortida núm. 22.278, de 7 de desembre de 2009), i el va rebre la Sra. Rebeca Salvans, amb DNI núm. 52.401.607-V, en qualitat d'empleada. En aquesta notificació se li comunicava que se li concedia un termini d'audiència de 15 dies hàbils, per a formular al·legacions, sense que conste, a data d'avui, que s'hagen presentat.

  14. Sol·licitat el preceptiu dictamen al Consell Superior d'Urbanisme, de conformitat amb el previst en l'art. 29.13 de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, aplicable al procediment, en data 27 de gener de 2011 (registre d'entrada núm. 1.347), es rep la Resolució del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, mitjançant la qual emet un dictamen favorable a la resolució del Programa.

  15. En data 2 de maig de 2011, el secretari de l'Ajuntament de Benicarló, el Sr. Carlos Bravo Sánchez, emet un informe en el qual conclou que «(...) amb independència de la dissolució de la mercantil urbanitzadora, que ja automàticament comporta l'extinció de la seua personalitat jurídica i, per això, la resolució del contracte --art. 111.a) del Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, que aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Púbiques i clàusula 6B) del conveni urbanístic--, la mateixa mercantil va incórrer en un incompliment greu de les seues obligacions urbanístiques legals, per abandonar les obres sense cap comunicació a l'Administració abandó que va determinar un evident incompliment del termini d'execució i un engany i ocultació d'informació a l'Ajuntament (...)». Per això, estima procedent la resolució del contracte, amb les responsabilitats econòmiques que procedisquen.

Fonaments de dret

  1. D'acord amb el previst en la disposició transitòria primera de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

  2. D'acord amb el previst en les estipulació 10ª del conveni urbanístic subscrit en data 23 de setembre de 2004, per a la gestió indirecta del programa d'actuació integrada de la UE 1 del PRI núm. 6 del PGOU de Benicarló, les relacions derivades de l'adjudicació d'aquest programa, en els aspectes no prevists en l'esmentat conveni, es regeixen per la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'activitat urbanística, així com, per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, el text refós de la Llei del Sòl, RDL 1/1992, i la normativa reguladora de la contractació administrativa.

  3. Segons l'estipulació 6ª del referit conveni urbanístic, la vigència del programa era de 36 mesos, comptadors des de la publicació en el BOP de l'acord de la seua aprovació i adjudicació. Aquesta publicació va tenir lloc en data 18 de novembre de 2004.

  4. La mateixa estipulació 6ª establia com causes de resolució del Programa, entre d'altres, les següents:

    La negativa reiterada de l'urbanitzador a complir les seues obligacions urbanístiques legals, fins i tot les adquirides en virtut del conveni, en cas d'haver estat requerit a aquest efecte, per escrit i de forma motivada, per aquesta Administració.

    En el cas que l'urbanitzador enganye o oculte informació a l'Administració, respecte a fets rellevants per al desenvolupament del programa, de manera que es comprometa greument el normal compliment de les previsions allí estipulades.

    La comissió per l'urbanitzador d'infraccions urbanístiques tipificades com greus, dins del perímetre de l'àmbit del programa.

    Així mateix, l'estipulació 6ª establia com causes d'extinció del contracte, entre unes altres, l'extinció de la personalitat jurídica de l'urbanitzador.

  5. L'art 29.10é de la LRAU preveia que: «L'incompliment del termini d'execució d'un Programa determina, excepte pròrroga justificada en causa d'interès públic, la caducitat de l'adjudicació. L'adjudicatari que incomplisca els seus compromisos pot ser objecte de les penes contractuals previstes en el propi Programa i ser, en casos greus, privat de la seua condició d'urbanitzador.»

  6. Els efectes de la resolució del programa seran els previstos en l'art. 29.13é de la LRAU.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Declarar la caducitat de l'adjudicació de la gestió indirecta del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 1 del Sector PRI-6 del PGOU de Benicarló, i privar a la mercantil Art Benicarló, SL de la seua condició d'agent urbanitzador, pels següents motius previstos en l'estipulació 6ª del conveni urbanístic subscrit amb l'agent urbanitzador del programa el 23 de setembre de 2004:

  • negativa a complir les seues obligacions urbanístiques legals, després d'haver estat requerit a aquest efecte, per escrit i de forma motivada

  • dissolució de la mercantil, havent-se ocultat aquesta situació a l'Ajuntament de Benicarló, i, en conseqüència, comprometre greument el normal compliment de les previsions allí estipulades

Segon. Ordenar la confiscació de la garantia dipositada per Art Benicarló, S.L. per a respondre de les obligacions derivades de la condició d'agent urbanitzador del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 1 del Sector PRI-6 del PGOU de Benicarló, per import de 20.044,86 euros, corresponents al 7% de les càrregues d'urbanització previstes, i comunicar aquest acord a la Intervenció i Tresoreria municipals, a l'efecte del seu compliment.

Tercer. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient per al compliment i efectivitat d'aquests acords i per a signar tots aquells documents que siguen pertinents.

Quart. Notificar aquest acord a les persones interessades, inclosos els titulars de béns i drets afectats, indicant-los que, contra aquest acte, que posa fi a la via administrativa, poden interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el va dictar en el termini d'un mes des de l'endemà de la seua notificació (articles 52 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local i 116 i 117 de la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú). O bé, directament, un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat d'aquesta jurisdicció de Castelló, en el termini de dos mesos des de l'endemà de la seua notificació (articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa). No obstant això, les persones interessades poden interposar qualsevol recurs que estimen pertinent.

PUNT 6é. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA PER A L'OBERTURA I EXECUCIÓ DE L'AVINGUDA DE VALÈNCIA (TRAM DE SÒL URBÀ ENTRE L'AVINGUDA DE LES ILLES COLUMBRETES I U.E. 4), PER A LA SEUA GESTIÓ DIRECTA. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme de data 10 de maig de 2011.

Relació de fets

  1. El Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que té lloc en data 26 de març de 1998, acorda aprovar amb caràcter provisional el document d'homologació del PGOU a la partida de les Solades de Benicarló, que va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló, en data 22 de juliol de 1998. Aquest document recollia les determinacions d'ordenació detallada del sòl urbà a la partida de les Solades.

  2. El febrer de 2002, l'Ajuntament de Benicarló encarrega a l'enginyer de camins, el Sr. Pedro Abel Portolés Prats i l'enginyer superior industrial, el Sr. Gaspar Llinares Gallén, la redacció del projecte d'urbanització de l'avinguda de València, que comprenia l'execució de la urbanització d'aquest vial complet, en el tram de sòl urbanitzable inclòs i en el PAI UE Solades, aprovat pel Ple de la corporació en data 27 d'abril de 2000, el tram de sòl urbà, des de l'av. de les Illes Columbretes fins a la UE núm.4 del PGOU, i el tram inclòs i en aquesta UE 4 del PGOU de Benicarló.

  3. El febrer de 2009, els Serveis Tècnics Municipals redacten el Programa d'Actuació Integrada per a la gestió directa de l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. de les Illes Columbretes de Benicarló, integrat per la memòria, projecte d'urbanització de l'avinguda de València (febrer 2002), projecte de reparcel·lació UE1 «àrea reparcel·lable av. de València en sòl urbà», compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització i Ordenança per a la imposició de cànon d'urbanització als propietaris de parcel·les no incloses en l'àmbit d'actuació del PAI, però dins del seu àmbit d'influència.

  4. Mitjançant un acord del Ple de la corporació, de 28 de maig de 2009, es va sotmetre al tràmit d'exposició pública el referit programa , durant el termini d'un mes, indicant que estava prevista la gestió directa de l'actuació i que es finançava en la seua totalitat mitjançant la recaptació de les corresponents quotes i/o cànon d'urbanització. En previsió de possibles impagaments, la corporació municipal es comprometia a preveure en el pressupost d'inversions un 10% del pressupost de l'actuació, a efectes del que preveu l'art. 128 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.

    Es publicaren sengles anuncis de la informació pública en el Periódico Mediterraneo de Castelló i al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, en dates 31/07/09 i 26/08/09 , respectivament, així com al tauler d'anuncis i a la pàgina web municipal, del 09/07/09 al 09/08/09.

  5. Així mateix, en el referit acord plenari de 28 de maig de 2009, es va aprovar inicialment l'Ordenança per a la ordenació i imposició de l cànon d'urbanització als propietaris de parcel·les no incloses en l'àmbit d'actuació del Programa, però dins del seu àmbit d'influència. La referida ordenança es va sotmetre al tràmit d'exposició al públic mitjançant la inserció dels corresponents anuncis al tauler d'anuncis i en la web municipal, del 27/07/09 al 27/08/09, i en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, de data 11/08/09, durant el termini de trenta dies.

  6. Durant els referits tràmits d'exposició pública consten presentades les següents al·legacions:

    Data

    Reg. d'entrada núm.

    Nom i cognoms

    28/08/2009

    14046

    Mª Luisa Calvet Mojón, DNI 73384124T en nom dels veïns de la partida de les Solades, núm. 226, 228, 230, 232 i 234

    07/09/2009

    14486

    José Gabriel Cornelles Arán, DNI 18943711-Z

    07/09/2009

    14487

    José Gabriel Cornelles Arán, DNI 18943711-Z

    08/09/2009

    14593

    Carmen Segura Guerola , DNI 18698414

    09/09/2009

    14633

    Fernando Vázquez Albert en rep. d'IBERDROLA DISTRIBUCION ELECTRICA SAU CIF A95075578

    15/09/2009

    14872

    Mª Dolores Lores Ferrer, DNI 73.357.812-W

    15/09/2009

    14885

    África Ferre Lázaro, DNI 73381548W

    16/09/2009

    15009

    Jacinto Miguel Ferrer Foix, DNI 18923366-R: al cànon d'urbanització

    16/09/2009

    14961

    Francisco Luis Romero Riera, DNI 18844995-Z

    16/09/2009

    14962

    Ana Isabel Donoso Sousa, DNI 18978728-W

    16/09/2009

    14997

    Juan Bautista Cerdà Foix, DNI 18694510-H

    22/09/2009

    15305

    Apolonio Zapata Villanueva, DNI 18909375V, Paula Roca Barrera, DNI 18919925X i Lourdes Martí Safón DNI 19897519N

    22/09/2009

    13250

    Amadeo Mateo Esteban, DNI 18417691-G

    23/09/2009

    15327

    Jorge Manuel Artesero Berbel, DNI 18969359-V

    23/09/2009

    15370

    Carmen Segura Guerola, DNI 18698414

    23/09/2009

    15372

    José Luis Gargallo Gargallo, DNI 18974424-E

    23/09/2009

    15371

    Misericordia Orero Miralles, DNI 73369799-Y

    24/09/2009

    15450

    Joaquín Bosch Muñoz, DNI 18700522G, José Vicente Bosch Prats, DNI 73385641R, i Juan Carlos Bosch Prats, DNI 18970577Q

    24/09/2009

    15524

    Luisa Moros Forés, NIF 18819643-P

    25/09/2009

    15527

    Ana Isabel Donoso Sousa, DNI 18978728-W

    25/09/2009

    15528

    Francisco Luis Romero Riera, NIF 18844995-Z

    25/09/2009

    15531

    Carmen Segura Guerola, DNI 18698414

    01/10/2009

    15811

    Miguel Prats Altabella, DNI 18839707Q

  7. En data 14/12/09, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, informa el següent, en relació amb les al·legacions formulades:

«A la vista de les al·legacions presentades i atès que s'ha procedit a estudiar-,es, s'estableixen les següents conclusions:

MªLUISA CALVET MOJÓN (14046)

En l'al·legació es manifesten dos qüestions relatives a la urbanització que es va a portar a terme. En la primera, els al·legants manifesten que el vial a què recau la seua parcel·la disposa de drenatge i sanejament, abastiment d'aigua i conducció de telefonia. Es conclou, per tant, que consideren que han d'abonar una quota reduïda pels servicis que s'implantar-se a l'avinguda esmentada, ja que aquests servicis no aporten un valor afegit a la seua propietat. En la segona, manifesten no entendre la raó de no incloure el vial a què recauen les seues parcel·les, prolongació del vial Los Ángeles en el present programa.

En relació amb el primer punt, els serveis urbanístics de què es dotarà l'avinguda de València no només serviran a les parcel·les que donen a l'esmentada avinguda, sinó que constitueixen un tronc comú de connexió amb les xarxes generals de la població i serveixen a l'àmbit que s'ha establert com d'influència. Els serveis a repercutir en aquest àmbit són: drenatge, abastament d'aigua, telefonia i línies comunes de mitja tensió i centres de transformació d'energia elèctrica. Aquests serveis estan dimensionats d'acord amb l'àmbit a servir, de manera que constitueixen obres d'infraestructura mínima d'integració i connexió amb la xarxa urbana general de les actuacions o obres a executar en els vials secundaris (article 11 LUV).

Per als conceptes esmentats, en tractar-se d'obres comunes que serveixen al conjunt de l'àmbit, el seu repartiment es realitza d'acord amb el criteri de proporcionalitat amb l'aprofitament previst en cada parcel·la afectada.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la reducció de quota, ja que aquesta ja està proporcionada als serveis que es consideren comuns.

En relació amb el segon apartat de l'al·legació, cal indicar que la urbanització del vial secundari que es reclama està proposat per a la seua execució en el pròxim exercici i l'Ajuntament disposa ja del projecte d'urbanització.

JOSÉ GABRIEL CORNELLES ARÁN (14486)

L'al·legació té per objecte manifestar que per part de l'interessat es va procedir, en execució de l'expedient d'obres d'edificació 34/97, a la cessió parcial del vial que li corresponia com a obligació per a l'obtenció de la condició de solar. Aquesta cessió no va poder ser duta a terme en la totalitat del vial afectat, ja que no es disposava de la propietat d'aquest. Per tant, es demana que això es tinga en compte als efectes de recalcular la compensació per la cessió de vial que ha de dur a terme.

D'acord amb el que estableix el projecte de reparcel·lació, l'àrea reparcel·lable que prevista en aquest estava definida en el propi projecte de reparcel·lació i coincidia amb l'àrea de repartiment definida d'acord amb l'article 55.2.c) LUV per al cas d'urbanització comú a diverses parcel·les i aquestes són les que no hagen procedit a la cessió completa del vial, mitjançant actuació aïllada, que els confereix la condició de solar.

Segons l'opinió d'aquest tècnic municipal, en el cas que ens ocupa la totalitat de la parcel·la afectada no pot formar part de la mateixa àrea reparcel·lable, ja que ha procedit a la cessió parcial del vial. La situació, per tant, no és similar a la resta de parcel·les, ja que han de formar un àrea reparcel·lable independent formada per la parcel·la edificable, la cessió ja materialitzada i la resta pendent de cedir que ha de ser compensat pel propietari interessat al titular d'aquest. En cas contrari s'estaria imputant una cessió parcial sobre el total aprofitament que a l'interessat se li adjudica i s'estableix així un desequilibri en l'àrea de repartiment injust. L'interessat ja havia prèviament procedit a complir la seua obligació de cedir, sense haver complit aquesta en la seua totalitat per la impossibilitat de cedir vial no propi.

En aquest cas, resta per cedir, imputable a aquesta parcela·la final, una part de la parcel·la original 4 amb una superfície equivalent a 101,29 m2.

S'EMET UN INFORME FAVORABLE sobre la modificació de la cessió realitzada per l'interessat i es procedeix a constituir una àrea reparcel·lable nova que afecta la parcel·la edificable i la resta de cessió pendent de dur a terme. Per tant, es produeix una compensació equivalent a 13.907,67 EUR.

No obstant això, la verificació de la superfície cedida ha mostrat un error en el còmput de la superfície edificable de la parcel·la adjudicada (existent) l'al·legant, ja que aquesta consta de 600 m2 i no de 500 m2, com s'havia establert en el projecte inicial i s'han d'incorporar com superfícies en els quadres corresponents.

JOSÉ GABRIEL CORNELLES ARÁN (14487)

Al·legació on manifesta que no resulta comprensible que les parcel·les edificades ja hagen cedit el sòl destinat a vialitat i les parcel·les que resten sense edificar siguen ara expropiades i, por tant, compensades econòmicament per la cessió que ha de resultar obligatòria i gratuïta.

La cessió de la vialitat que afecta parcel·les edificables és, efectivament, gratuïta i obligatòria. Per tant, el procés adequat per obtenir el sòl d'un vial a urbanitzar seria la cessió realitzada voluntariàment pels seus propietaris.

Quan aquesta cessió no s'ha produït o, com és el cas d'alguna de les parcel·les afectades per aquesta obertura de vial, l'afecció és tal que no resta parcel·la edificable o hi ha una desproporció evident entre la cessió de cada propietari i l'aprofitament que li resta, és necessari acudir als procediments de gestió que permeten materialitzar les obligacions dels propietaris afectats, compensant entre ells els diferents nivells de cessió en relació a l'aprofitament que cada un porta a terme. En aquest sentit, quan es produeix una compensació per un vial, aquesta compensació es repercuteix sobre les parcel·les edificables que no han procedit encara a realitzar la seua cessió obligatòria. No constitueix, per tant, una «expropiació» que resulte favorable per a qui és «expropiat» i desfavorable sobre el qui va cedir amb anterioritat, ja que aquest últim no participa del pagament de les compensacions si ja va complir en la seua totalitat l'obligació legal de cedir el sòl que li correspon.

S'emet un informe desfavorable sobre la sol·licitud de suprimir el concepte de compensacions de la quota, ja que això implicaria un desequilibri entre les afeccions de vial i la seua relació amb l'aprofitament de cada parcel·la en cada àrea de repartiment i perquè no s'ha procedit, prèviament a la redacció del projecte de reparcel·lació, a una cessió voluntària del sòl necessari per a la seua execució.

FERNANDO VÁZQUEZ ALBERT, en representació d'IBERDROLA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, SAU. (14633)

Al·legació realitzada per l'empresa distribuïdora d'energia elèctrica en què manifesta la falta d'un informe en relació amb el projecte d'urbanització i la necessitat de reservar sòl per als centres de transformació.

Consta en aquest Ajuntament un conveni subscrit per la companyia al·legant i l'Ajuntament sobre el projecte d'urbanització. Té data de 18/12/02. Aquest ha sigut modificat en dates 24/10/05 i 24/05/07.

D'altra banda, el projecte d'urbanització ha previst parcel·les reservades per a la implantació dels centres de transformació. El sòl destinat a aquests es cedeix a l'Ajuntament en virtut dels projectes de reparcel·lació corresponents per a la implantació del centre. S'establirà la corresponent cessió d'ús o procediment corresponent per a la implantació d'aquests centres.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre l'al·legació primera per sí constar el conveni.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la cessió del sòl destinat a CT a l'empresa Iberdrola. Aquest han sigut previstos en els documents a aprovar i se'ls ha de donar el tractament administratiu adequat d'acord amb la titularitat pública que tenen, perquè sobre aquests es puga fer l'ús que els correspon.

Mª DOLORES LORES FERRER (14872)

L'al·legació versa sobre la improcedència que la parcel·la de la interessada es trobe inclosa en l'àmbit d'influència dels serveis que s'implantaran a l'avinguda de València.

Efectivament, com manifesta la interessada, la seua parcel·la dóna a un vial que no connecta directament amb l'avinguda de València. La connexió dels serveis s'ha de fer a través del carrer de Peníscola i l'avinguda de les Columbretes. La parcel·la, com manifesta la interessada, no té aigua potable, xarxa de sanejament i xarxa de drenatge. Estableix la legislació vigent que les parcel·les en sòl urbà han de comptar amb els serveis mínims que estan establerts en l'article 11 LUV, i no només a peu de parcel·la, sinó connectats amb les xarxes generals de la població, és a dir, han d'executar-se les obres d'integració i connexió necessàries. Això implica realitzar les obres d'urbanització del vial al qual recau la parcel·la de la interessada, de les quals manca, així com les de connexió amb les xarxes generals de la població. I és aquesta connexió la que s'imputa a la parcel·la, a través d'aquesta ordenança per anticipar-se a la completa urbanització d'aquesta, integrant-la en l'àmbit d'influència dels serveis a implantar a l'avinguda de València, sense els quals no es finalitza la completa execució de l'obra d'integració. La parcel·la ha de quedar completament urbanitzada quan les persones interessades hagen a realitzat la urbanització del vial al qual recau la parcel·la i la seua connexió amb les xarxes generals, connexió que s'ha de realitzar a través d'aquesta avinguda per als serveis que se li imputen .

En concret es fa participativa a la seua parcel·la dels costos de conducció troncal de drenatge, que no de sanejament, ja que aquesta segona es vincula exclusivament als propietaris que donen a l'avinguda de València. L'al·legant manifesta que en la seua parcel·la es reben les aigües pluvials del vial d'entrada a aquesta. No és això una solució que s'haja d'entendre com a definitiva, ja que la propietària pot desviar aquestes aigües mitjançant les obres que es consideren necessàries per poder abocar a xarxa pública municipal a l'avinguda de València. Aquest desviament s'ha d'exigir per l'Ajuntament en el moment en què s'urbanitze definitivament el vial al qual recau aquesta parcel·la.

S'esmenta també la improcedència del costejament de la xarxa d'aigua potable. Aquesta constitueix, i així ha estat dimensionada, l'artèria principal de la partida de les Solades, artèria que ha de quedar mallada amb la resta de la xarxa, i de la qual han de servir-se els propietaris de l'àmbit a través de la connexió que han de realitzar des de la seua parcel·la a la xarxa pública. En aquests moments es manifesta disposar d'aigua per a consum humà procedent de xarxa de reg, la qual cosa resulta irregular.

Respecte de la xarxa de telefonia, l'av. de València ha de disposar de la xarxa troncal que ha de distribuir a l'àmbit, amb les arquetes de connexió adequades per a cada vial o fase que demana la companyia subministradora. L'existència d'una xarxa aèria és precisament conseqüència de la no urbanització adequada i el seu soterrament s'ha de fer connectant a aquesta nova xarxa troncal i per a això s'ha de procedir a urbanitzar el vial d'accés a la parcel·la de la interessada, així com els de connexió amb la xarxa principal.

En relació amb les infraestructures elèctriques, aquestes són les necessàries per escometre la potència elèctrica que es deriva de l'aprofitament urbanístic de què disposa la parcel·la en qüestió, el qual està fixat pel planejament. La incertesa del futur que manifesta la interessada no és possible determinar-la mitjançant el planejament. L'administració només pot basar-se en els paràmetres urbanístics que determinen la capacitat edificatòria de la parcel·la i d'acord amb aquesta ha de dimensionar els serveis. La xarxa elèctrica que s'ha d'implantar, juntament amb els centres de transformació previstos, és la necessària per dotar adequadament d'energia elèctrica tot l'àmbit segons el conveni subscrit amb la companyia subministradora i és la que ha de permetre eliminar els actuals problemes de caigudes de tensió i falta de potència en el sector.

La resta de despeses, indemnitzacions, honoraris i gestió són els necessaris per poder permetre el pas efectiu dels serveis i despeses derivades de la seua gestió i, per tant, d'obligada repercussió entre els que se'n consideren usuaris últims.

El cànon OF C-6 és el derivat de l'ordenança en vigor per a costejar el pagament de la línia elèctrica ja executada des de la subestació elèctrica existent a la carretera de Càlig i el sector i que l'Ajuntament ha degut sufragar amb anterioritat per poder dotar de l'adequada potència a aquest sector, actualment insuficient, a través dels centres que en l'actualitat s'implantaran.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la improcedència de l'aplicació del cànon d'urbanització derivat de l'ordenança que es pretén aprovar, per tractar-se, com s'ha manifestat, d'obres d'integració i connexió, complementàries de la urbanització de les parcel·les a peu de l'aquestes, i necessària per poder dotar-es de serveis adequats.

ÁFRICA FERRÉ LÁZARO (14885)

En l'al·legació es manifesta que el promotor de l'edificació existent en la propietat de la interessada afectada per les obres, el finançament de les quals s'exigeix a través de l'ordenança, es va comprometre a fer-se'n càrrec.

Es tracta d'una qüestió jurídica de determinació del titular afecte al pagament, que s'ha de resoldre en un informe jurídic. No obstant, cal manifestar que les quotes o cànons d'urbanització es traslladen a les persones titulars de les parcel·les afectades i aquests han de repercutir les obligacions en el subjecte que consideren convenient.

FRANCISCO LUIS ROMERO RIERA (14961)

L'interessat manifesta en la seua al·legació la improcedència de l'aplicació del cànon d'urbanització previst en l'ordenança en tràmit, ja que la considera nul·la de ple dret.

L'al·legant considera que la aquesta és nul·la perquè no es donen les circumstàncies que preveu l'art. 189 LUV per poder establir un cànon per anticipació o d'oferiment d'obres respecte a la total urbanització dels solars.

Concretament, manifesta que no es donen les raons tècniques especials, ni es tracta d'obres complementàries a la total urbanització dels solars. Manifesta, també que, en haver-se establit per a un àmbit concret del municipi i no per a diversos àmbits, això suposa un incompliment de les condicions espacials d'aplicació del cànon exigides per la Llei. I, per últim, manifesta que el càlcul no s'ha portat a terme a partir d'una fórmula polinòmica actualitzable, tal com figura en l'esmentat article.

En relació amb tot això, cal indicar que les obres que es pretenen imputar a l'àmbit d'afecció són les de drenatge, aigua potable, telefonia i xarxa elèctrica comuna.

Doncs bé, totes aquestes són obres que s'han dimensionat i projectat d'acord amb les necessitats de l'àmbit d'afecció amb objecte de complementar les obres directes d'urbanització dels vials secundaris que donen accés a les parcel·les que no recauen a l'av. de València.

El sector no té xarxa de drenatge. Simplement, no existeix. Aquesta ara s'implanta i s'hi a de vessar el conjunt de la superfície de l'àmbit, tal com es va preveure en el seu dia per a la urbanització de l'av. del Papa Luna, primera fase de la urbanització de la partida.

La xarxa d'aigua potable està constituïda per una xarxa mallada la conducció troncal a la partida de les Solades s'estableix a l'avinguda de València i resulta necessària per garantir la pressió i el servei adequat al conjunt de l'àmbit afectat. El dimensionat d'aquesta xarxa a l'av. de València respon a aquest criteri. La xarxa del viari secundari ha de connectar-se a aquesta xarxa mallada, el dimenssionat de la qual haguera sigut molt inferior si només haguera hagut d'alimentar les parcel·les de l'avinguda.

La xarxa de telefonia, projectada d'acord amb les instruccions de les companyies subministradores, disposa dels elements necessaris per poder abastir d'aquest servei a la totalitat de l'àmbit, preveient les instal·lacions (conduccions i arquetes) a què s'han de connectar els vials secundaris. Si aquests no s'hagueren d'urbanitzar posteriorment, mancarien de sentit aquestes instal·lacions a realitzar a l'av. de València.

Finalment, la xarxa d'infraestructura elèctrica comuna és la necessària per poder dotar de servei amb potència i garantia de subministrament suficient a les parcel·les de l'àmbit segons l'edificabilitat prevista, per evitar les contínues caigudes de tensió i fallades elèctriques derivades de la insuficient infraestructura per a l'aprofitament previst en el planejament. Està constituïda pels centres de transformació necessaris per al conjunt de l'àmbit i les connexions d'alimentació entre aquests, encara que la seua ubicació, per raons d'equilibri i afecció a parcel·les, es duga a terme a l'avinguda de València. El transformador s'ubica físicament en un lloc, encara que subministre energia a tota una xarxa de major àmbit.

Totes les obres previstes són, per tant, obres necessàries per poder finalitzar la urbanització completa de les parcel·les del sector, ja que a aquestes és necessari escometre i resulten, sense cap dubte, complementàries de la total urbanització dels solars. La seua anticipació resulta de l'obligatorietat d'implantar a la via central de l'àmbit. Es dóna l'especial circumstància que es procedeix a urbanitzar la via central d'aquest, en la que s'implanten els servicis troncals, i que posteriorment es desenvoluparà, o s'haurà desenvolupat ja en alguns casos, el viari secundari que en penja. No es tracta, per tant, d'obres simultànies, i la seua no implantació en l'actualitat obligaria a rebentar la via central, avinguda de València, un cop executada, amb càrrec a cada un dels programes que desenvolupen els vials secundaris, el que resultaria constructivament absurd i econòmicament més onerós per als propietaris de l'àmbit.

En relació amb l'àmbit d'aplicació, s'estableix en la legislació aplicable que el cànon regulat per l'ordenança "...s'establirà per a àmbits determinats". Entendre que aquest mandat implica que l'àrea afectada haja de suposar més d'un àmbit per tractar-se d'un terme en plural suposa una simplificació del text legal que no té sentit. El cànon s'ha d'aplicar sobre l'àmbit que resulte beneficiat amb això, determinant-lo, això sí, no establint-lo en abstracte.

Finalment, en relació amb la fórmula polinòmica, cal indicar que el cànon s'individualitza per a cada propietari d'acord amb un càlcul polinòmic, en què els sumands són el cost total (unitats d'obra pel seu preu unitari) de cadascuna de les obres a repercutir i que estan definits en el text del programa, multiplicat pel percentatge individual de cada propietari obtingut per aplicació de l'aprofitament objectiu de cada parcel·la en relació amb el total, excepte en el cas de la infraestructura comuna elèctrica, la qual es deriva de la potència prevista en el conveni amb la companyia subministradora per a cada parcel·la, que és resultat, igualment, de l'aprofitament objectiu d'aquesta.

No s'estableix la seua actualització, ja que no es tracta de diferir el cobrament del cànon en futurs afectats, sinó d'executar l'obra i fer-lo efectiu. Per tant, no es preveu actualització. L'aplicació de la quota final s'ha de derivar del preu de l'obra definitiu i no actualitzable.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la presumpció de nul·litat de l'ordenança per les qüestions plantejades, ja que si es tracta d'una situació especial, la urbanització anticipada o diferida a la resta de programes de l'àmbit del seu vial troncal, per impossibilitat material d'execució simultània. Es tracta, d'altra banda, d'obres complementàries i necessàries per poder completar la urbanització de les parcel·les que donen a aquests vials secundaris, que d'aquesta xarxa troncal han de penjar. Finalment, l'ordenança té un àmbit físic d'aplicació determinat i, per descomptat, el cànon deriva d'una fórmula polinòmica en la qual els factors o sumands estan constituïts per les unitats d'obra, el seu cost i els percentatges d'individualització derivats de l'aprofitament urbanístic.

ANA ISABEL DONOSO SOUSA (14962)

L'al·legació és idèntica a la presentada per Francisco Luis Romero Riera, per la qual cosa al que s'hi ha contestat ens remetem.

JUAN BAUTISTA CERDÁ FOIX (14997)

Es manifesta que el propietari afectat va contribuir al pagament de la conducció d'aigua des de la carretera de Benicarló-Peníscola fins a la seua parcel·la pel vial núm. 12 les Solades, i sol·licita que se li tinga en compte el cost dut a terme.

L'obra que s'executarà està constituïda per la xarxa d'aigua troncal de l'àmbit, que ha de mallar-se amb la xarxa general, entre aquests el ramal de la carretera esmentat i que, complementant la xarxa, ha de garantir la pressió i el cabal necessari per subministrar a l'edificabilitat prevista pel planejament en la totalitat de l'àmbit, i amb aquest criteri ha estat dimensionat, d'acord amb les instruccions de la companyia subministradora.

La xarxa que pretén que siga considerada com sufragada per l'afectat està constituïda per la conducció ramal que serveix a un vial secundari i la construcció és aliena a l'obra que es pretén realitzar en l'actualitat. Per tant, no és una obra inclosa en l'actual programa i ordenança.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE per no tractar-se d'una obra inclosa en l'actual procediment.

JACINTO FERRER MIGUEL FOIX (15009)

Es manifesta en l'al·legació que la parcel·la de l'interessat ja es disposa d'energia elèctrica i que no figura cap plànol de la infraestructura elèctrica comuna, per la qual se li sol·licita el pagament d'un cànon.

Sí que figura en la documentació tècnica un plànol amb la infraestructura comuna, els transformadors i les potències de cada parcel·la, en base a la qual es va signar el conveni amb la companyia subministradora en data 18.12.02 i modificat en dates 24.10.05 i 24.05.07.

Aquesta infraestructura comuna és la necessària per poder dotar de servei amb potència i garantia de subministrament suficient a les parcel·les de l'àmbit segons l'edificabilitat prevista, per evitar les contínues caigudes de tensió i fallades elèctriques derivades de la insuficient infraestructura per a l'aprofitament previst en el planejament. Està constituïda pels centres de transformació necessaris per al conjunt de l'àmbit i les connexions d'alimentació entre aquests, encara que la seua ubicació, per raons d'equilibri i afecció a parcel·les, es duga a terme a l'avinguda de València. No inclou el subministrament individualitzat que cada propietari puga disposar, sinó el complement necessari per poder garantir el continu subministrament.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE, ja que sí que existeix la documentació necessària per definir l'obra i es tracta d'obra externa complementària del subministrament individual a cada propietari en baixa tensión.

AMADO MATEO ESTEBAN (15250)

L'al·legació es manifesta en dos conceptes:

En la primera, es manifesta que el promotor de l'edificació existent en la propietat de la interessada afectada per les obres, el finançament de les quals s'exigeix a través de l'ordenança, es va comprometre a fer-se'n càrrec.

Es tracta d'una qüestió jurídica de determinació del titular afecte al pagament, que s'ha de resoldre en un informe jurídic. No obstant, cal manifestar que les quotes o cànons d'urbanització es traslladen a les persones titulars de les parcel·les afectades i aquests han de repercutir les obligacions en el titular que consideren convenient.

En la segona, es manifesta la proposta que la parcel·la que fita, --inferior a la mínima resultant de la reparcel·lació, de 94,64 m2, que comporta un excés d'adjudicació sobre el tipus que els correspon i una carga d'urbanització--, siga adquirida per l'Ajuntament.

L'article 174.6 LUV prohibeix l'adjudicació de finques inferiors a la mínima o que no tinguen característiques per poder ser edificades. Per tant, les restes de parcel·les amb aquestes dimensions han d'obligatòriament sumar-se a la parcel·la que fita de manera que permeta el seu aprofitament urbanístic d'acord amb el Pla.

La proposta que aquesta parcel·la siga assumida per l'Ajuntament no és una qüestió tècnica. L'Ajuntament pot adquirir aquesta parcel·la i transformar-ne l'ús en dotacional, si ho considera oportú, però aquesta qüestió ha de ser assumida i acordada per la corporació, sense que aquest tècnic puga manifestar-se sobre aquesta qüestió.

ANTONIO ZAPATA VILLANUEVA, PAULA ROCA BARRERA I LOURDES MARTÍ SAFÓN (15305)

L'al·legació estableix vuit qüestions:

La primera fa referència a la falta d'un informe d'Intervenció, segons l'art. 128 LUV i l'art. 270 ROGTU.

Es tracta d'una qüestió de procediment, que ha de resoldre's en el corresponent informe jurídic.

En la segona qüestió se sol·licita un aclariment del text de l'ordenança per a la imposició del cànon sobre els subjectes passius contribuents del cànon.

Es tracta d'una qüestió de procediment, que ha de resoldre's en el corresponent informe jurídic.

La tercera qüestió tracta de la falta d'incorporació a l'expedient de l'informe sobre la capacitat del sistema de sanejament i depuració.

És aquest un informe preceptiu per als nous creixements que s'ha degut sol·licitar a l'EPSAR, en virtut de la legislació vigent que obliga a complementar les infraestructures de depuració en el cas de connectar-se a la xarxa pública i que, efectivament, ha d'estar resolt prèviament a produir-se aquesta connexió.

Aquest informe, en principi, no altera les condicions dels afectats en l'àmbit de l'al·legant, ja que incideix sobre la xarxa de sanejament, la qual no està incorporada entre els conceptes que componen el cànon d'urbanització regulat per l'ordenança.

No obstant, es tracta d'una qüestió de procediment, que ha de resoldre's en el corresponent informe jurídic. Aquest informe ja ha estat emès i s'hi deriva un cànon per connexió al sanejament municipal de 14.147,00 EUR.

En quart lloc, se sol·licita la definició de si és quota o cànon d'urbanització el concepte pel qual es demana el pagament a la persona interessada. Igualment, se sol·licita el desglossament de tots i cadascun dels pagament que s'imputen a la parcel·la.

Els conceptes pels quals se li sol·licita el pagament sobre la parcel·la afectada corresponen a un cànon d'urbanització regulat per l'ordenança que es pretén aprovar i la documentació relativa a l'actuació integrada per a l'obertura i execució de la urbanització de l'àmbit afectat. No corresponen a la quota d'urbanització, la qual només és repercutible sobre els propietaris que recauen directament a l'av. de València, que són els inclosos en l'àmbit del PAI.

El desglossament de costos sol·licitat, que resulta de caràcter provisional, es troba en la documentació publicada i la documentació tècnica que es pretén aprovar, en els quals es pot consultar.

En cinqué lloc, se sol·licita el desglossament del cost per conceptes dels nous servicis implantats i que siguen objecte d'imposició per a la parcel·la anteriorment descrita.

Com ja s'ha comentat en l'apartat anterior, aquest desglossament pot ser analitzat en la documentació que es pretén aprovar i correspon als servicis d'integració i connexió de las xarxes de la vialitat secundària de l'àmbit afectat amb les xarxes generals de la població, mitjançant les xarxes de l'av. de València i corresponen: xarxa de drenatge, xarxa d'aigua potable, xarxa de telefonia, infraestructura comuna elèctrica (centres de transformació i les seues connexions).

En sisé lloc, manifesta que vol saber si el subministrament d'aigua potable, telèfon i energia elèctrica de què disposa la parcel·la de la qual és propietari, així com l'evacuació d'aigües residuals, estan englobats en els costos del quadre de liquidació.

No. Aquest servicis no poden estar englobats en els costos establits en el quadre, ja que aquests ja estan executats en el vial secundari a què recau la parcel·la. Com ja s'ha comentat, es troben inclosos els elements esmentats en el punt anterior a què han de connectar les xarxes secundàries de l'àmbit per poder dotar de subministrament adequat a l'aprofitament urbanístic previst en el sector i que constitueixen les obres d'integració i connexió de les xarxes secundàries amb les xarxes generals de la població, ja que aquestes connexions són de nova implantació.

En seté lloc, es manifesta que, en disposar de cèdula d'habitabilitat, això significa que s'ha participat de totes les despeses dels servicis de les xarxes que subministren la seua parcel·la i, és, per tant, suficient justificació de la seua implantació, la cèdula.

Aquestes despeses, realitzades en l'àmbit del vial núm. 12 Les Solades no són objecte de l'actual obra urbanitzadora i no resulten de necessària justificació. L'actual obra és la complementària d'aquests per realitzar la seua adequada integració i connexió amb les xarxes generals de serveis.

En vuité lloc, l'interessat esmenta que les obres que es pretenen executar ara no són obres de primera implantació, ja que aquestes, les de primera implantació, ja estan executades en tractar-se d'un solar edificat i haver-se hagut de complir les obligacions d'urbanització de l'art. 6 LRAU, que estava vigent en el moment de l'edificació de la parcel·la.

Evidentment, això no és així, ja que tot i estar el solar edificat i, s'ha d'entendre, que amb llicències d'ocupació, les obres d'urbanització del vial secundari al qual recau la parcel·la van ser executades per gestió directa posteriorment a l'edificació de la parcel·la i ús dels habitatges, sense que s'hagen complementat amb les obres d'infraestructures mínimes d'integració i connexió d'aquella obra urbanitzadora amb seu entorn territorial, que exigeixen les companyies subministradores per garantir l'adequat servei per als cabals i potència suficients per a l'edificació prevista. És a dir, les edificacions disposaven de cèdula i, tanmateix, no s'havia complit el precepte d'instal·lar els serveis adequats per a l'edificació prevista pel Pla.

Per tant, els serveis de moltes de les parcel·les edificades, ja habitades fins i tot des del Pla de l'any 1965, resultaven insuficients, fins i tot per aquell Pla. Per tant, s'ha procedit a la gradual urbanització dels vials secundaris que els doten de serveis per part de l'Administració, així com a realitzar les obres d'integració i connexió adequades, eliminant el caràcter precari d'algunes d'aquestes (connexió a xarxa de sanejament, per exemple, que no es repercuteix), en executar les obres d'urbanització de les xarxes troncals de l'àmbit, que de cap de les maneres era factible executar parcialment per cadascun dels sol·licitants de les llicències atorgades.

La parcel·la sobre la qual l'al·legant manifesta que no es pot repercutir quotes, disposa a peu de parcel·la dels serveis de sanejament, (manca de drenatge), energia elèctrica, telefonia i aigua potable. Tanmateix, sense les obres d'integració i connexió les companyies subministradores no pode garantir l'adequat subministrament per a la totalitat del sector, per la qual cosa aquests servicis no estan instal·lats amb cabdals i potència suficient per a l'edificació prevista i, per tant, no s'ha donat compliment encara al precepte legal establit en l'art. 6 LRAU, encara disposant de llicències d'ocupació. Per finalitzar aquestes obres complementàries cal establir el cànon, ja que no es repercuteix cap quota en l'àmbit d'un programa que permeta sufragar aquestes connexions que serveixen al conjunt de l'àmbit.

Finalment, en vuitè lloc, se sol·licita el desglossament dels elements indemnitzatoris, així com el seu cost detallat i que s'indique per què es repercuteix en el cànon i no en la quota, com manifesta l'interessat.

El cost de les indemnitzacions, desglossat, figura en els documents exposats al públic, on poden ser consultat tant quins elements s'indemnitzen, com el càlcul de la indemnització.

La raó per la qual s'imputen al conjunt de propietaris de l'àmbit és perquè es tracta d'edificacions, la indemnització dels quals excediria la cessió obligatòria i gratuïta dels propietaris del sòl del viari troncal, ja que són edificacions que estan vinculades al viari secundari, que forma part de l'àmbit afectat pel cànon, pel que accedien.

A la vista de tot això, s'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la pretensió de l'al·legant de procedir a no girar el cànon d'urbanització per les obres d'urbanització complementàries de les ja executades al vial al qual recau la seua parcel·la, ja que es tracta d'obres necessàries per dotar les parcel·les dels serveis amb cabals i potència adequats a l'edificabilitat prevista pel Pla.

JORGE MANUEL ARTESERO BERBEL (15327)

Al·legació idèntica a la d'Amadeo Mateu Esteve, a la contestació de la qual ens remetem.

CARMEN SEGURA GUEROLA (15370)

L'al·legació fa referència a determinades superfícies que s'han computat, a criteri de l'al·legant, incorrectament.

En primer lloc, respecte de la parcel·la final núm. 15, que procedeix de la inicial número 18, es manifesta l'existència d'un sòl destinat a transformador existent que s'ha computat a favor de la interessada, quan en realitat pertany a la companyia subministradora.

Comprovada la veracitat de la qüestió, es procedeix a modificar tant la finca final (182,25 m2, afectats pel PR i 800,79 m2, com a total finca), com la inicial (186,65 m2), així com el resultat final de la quota i cànon establert en funció d'aquesta superfície final.

En segon lloc, es manifesta la incorrecció de l'apreciació del límit sud de la parcel·la inicial número 17, ja que s'ha estimat aquest límit en l'eix del vial confrontant, quan l'afecció és de 4,00 m i no dels 3,00 m que serien la meitat de l'eix.

Comprovada la reparcel·lació del vial confrontant, cal rectificar la delimitació de la parcel·la inicial 16 i 17, traslladant 1,00 m la línia de separació cap al sud. Amb això, resulta una parcel·la inicial 16 de 371,01 m2 i una inicial 17 de 331,26 m2, quantitats que es traslladen al quadre corresponent per a la rectificació de la compensació.

S'EMET UN INFORME FAVORABLE sobre l'al·legació presentada. Per tant, s'han de traslladar al document les modificacions sol·licitades.

MISERICORDIA ORERO MIRALLES (15371)

Al·legació idèntica a la d'Amadeo Mateu Esteve, a la contestació de la qual ens remetem.

JOSÉ LUIS GARGALLO GARGALLO (15372)

Al·legació idèntica a la d'Amadeo Mateu Esteve, a la contestació de la qual ens remetem.

JOAQUÍN BOSCH MUÑOZ, JOSÉ VTE. BOSCH PRATS I JUAN CARLOS BOSCH PRATS (15450)

En l'al·legació es manifesta que la titular de la parcel·la 13 que figura en el projecte ha mort i que s'ha produït una transmissió per herència a favor del Sr. Joaquín Bosch Muñoz (usdefruit), José Vte. Bosch Prats (50%) i Juan Carlos Bosch Prats (50%).

Els serveis jurídics han de comprovar la documentació administrativa i traslladar el resultat a la titularitat de la parcel·la final.

D'altra banda, els interessats aporten una valoració de la finca que ha de ser compensada per la seua afecció per l'obertura de l'avinguda de València. La taxació s'aporta firmada pel tècnic taxador, Roberto Benito Villegas, que manifesta ser membre de l'AEGAI. El document no es troba visat.

La valoració presentada per l'al·legant és, bàsicament, idèntica a la valoració municipal, tot i que hi ha dos conceptes inclosos en què aquest tècnic municipal discrepa. El primer és el relatiu a l'usdefruit. Aquest ha d'integrar-se en el patrimoni del titular, però això representa una càrrega que ha de descomptar del preu de l'habitatge i no una compensació a afegir sobre aquesta. D'altra banda, inclou l'al·legant un valor per premi d'afecció, el 5%, que és preceptiu incloure en el valor d'un immoble en el cas de tractar un procés expropiatori. Aquest concepte no apareix en processos reparcel·latoris, de manera que no s'ha d'integrar en el preu.

D'altra banda, el procés de càlcul realitzat per l'Ajuntament en el projecte de reparcel· lació es considera correcte en haver aplicat estrictament el mètode fixat per la legislació estatal de sòl, mètode de reposició, afectat pel coeficient d'antiguitat i estat, prenent com a mòduls de cost els oficials del CTAC.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre la valoració presentada en el sentit que el valor de l'usdefruit queda integrat en el valor de l'immoble, com a càrrega d'aquest. Així mateix, no es considera oportuna la integració en el preu del premi d'afecció, ja que aquest és exclusiu per a operacions d'expropiació i no d'equidistribució.

LUISA MOROS FORÉS (15524)

L'al·legació es compon de dues parts. La primera té per objecte reclamar la propietat d'un camí de particulars, el qual limita amb la parcel·la de la interessada per l'oest i ha estat vinculat a la parcel·la del Sr. Martínez Crespo com a part integrant de la seua parcel·la inicial. En la segona part de l'al·legació es reclama la indemnització per una edificació que ha d'enderrocar-se en l'execució del vial.

Respecte de la primera part, una vegada analitzada l'al·legació, no s'hi aporta cap documentació que acredite la propietat del camí reclamat.

En els plànols cadastrals de major antiguitat que consten en aquest Ajuntament, aquest camí està grafiat com de propietat de dos veïns que hi recauen. No és exclusiu d'un d'aquests. En la nota simple aportada, es pot comprovar que la finca que s'ubica a l'oest del camí fita amb un camí de particulars i no amb la propietat de la interessada. Al fons del camí existeix una finca que té accés per aquest (antic dret de pas). De tot això, i després de les indagacions realitzades, es pot deduir, excepte prova en contra, que el camí pertanyia a la finca matriu de la qual deriven les dos finques confrontants inicials 11 i 12 que hi recauen. Per tant, pertany a aquestes, si fos el cas, tal com indica l'antic plànol cadastral, ja que provenen ambdues de l'antiga matriu de les que es van anar segregant-se, deixant un dret de pas a la finca 10, que ha de extingir-se en execució de l'obra d'urbanització, i s'ha de distribuir la seua superfície, 100,04 m2, entre les dos a parts iguals.

En relació amb la reclamació de l'edificació existent que ha de ser demolida per a l'obertura del vial, aquesta ha de ser incorporada a l'expedient de reparcel·lació. No obstant això, aquesta edificació, segons manifesta la interessada va ser construïda l'any 1992, és a dir, estant l'actual Pla General vigent, i no té llicència. La seua construcció sens llicència i ocupant un espai amb destinació dotacional, determinat d'aquesta manera segons el PGOU 1986, aprovat en data 29 de juliol de 1986, implica que es tracta d'una infracció urbanística molt greu, art. 233 LUV. En trobar-se sobre sòl destinat a vial, és d'aplicació l'art. 224.4 LUV, ja que no existeix prescripció de la infracció comesa. Per tant, en aplicació de l'art. 24.2 TRLS, no escau cap indemnització, per no ser una edificació ajustada a la legalitat.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE, ja que no s'acredita que la propietat del camí reclamat siga exclusiva de l'al·legant i, per tant, al meu entendre, s'ha de repartir entre els propietaris de les dos parcel·les confrontants amb ell (inicials 11 i 12). D'altra banda, no hi ha indemnització sobre l'edificació existent, ja que aquesta constitueix una infracció urbanística imprescriptible en estar executada sobre viari públic previst pel planejament, sense llicència d'edificació.

ANA ISABEL DONOSO SOUSA (15527)

L'al·legació és similar a la presentada pel mateix propietari amb número d'entrada 14962. En aquesta es qüestiona l'oportunitat d'imposar un cànon d'urbanització a l'anomenat àmbit d'influència de la urbanització de l'avinguda. D'altra banda, es torna a plantejar la nul·litat de l'ordenança, atès que, --manifesta l'interessat--, que no es donen les circumstàncies d'especials raons per anticipar o diferir les obres o la qüestió dels «àmbits determinats» entesos com diverses zones, amb la prohibició que es referisca a un àmbit únic i exclusiu.

En relació amb la primera qüestió, ja ha estat àmpliament comentat en les al·legacions anteriors que les obres que s'estableixen en l'ordenança com sufragables mitjançant un cànon en un àmbit d'influència més gran que el del programa responen a infraestructures que sí que serveixen al conjunt de l'àmbit i sense les quals és impossible prestar adequadament els serveis per al conjunt de l'edificabilitat prevista pel planejament. Per tant, les parcel·les d'aquest àmbit necessiten aquestes obres, les establertes a repercutir mitjançant cànon, per establir les condicions d'integració i connexió a la xarxa general i assegurar l'adequat subministrament i servei.

En segon lloc, l'al·legació sobre la nul·litat de l'ordenança ha sigut contestada en l'anàlisi a l'al·legació núm. 14962 del mateix propietari.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE sobre l'estimació d'anul·lació de l'àmbit d'influència i la nul·litat de l'ordenança, ja que es tracta d'obres dimensionades per a aquest àmbit i necessàries per integrar i connectar adequadament, i així obtenir el correcte servei, a la xarxa general.

FRANCISCO LUIS ROMERO RIERA (15528)

Al·legació idèntica a l'anterior i la seua anàlisi i contestació ens remetem.

CARMEN SEGURA GUEROLA (15531)

L'al·legació es limita a establir un dubre sobre les superfícies finals de les finques resultants, als efectes de la seua inscripció en el Registre de la Propietat.

La al·legant realitza una resta directa entre la superfície inicial que consta en els registres públics i la part de finca afecta a vials per aquesta reparcel·lació. Aquesta operació directa dóna com a resultat superfícies no reals, atès que la superfície mesurada com a final total en aquesta reparcel·lació és la resultant del mesurament definitiu de la finca una vegada detretes les superfícies afectes a vials en l'àmbit d'una altra reparcel·lació contigua. La superfície que consta en els registres públics no existeix en la realitat.

S'EMET UN INFORME DESFAVORABLE, atès que les superfícies finals són les resultants netes una vegada descomptades les superfícies afectes a vials en el conjunt de projectes de reparcel·lació que afecten aquestes parcel·les.

MIGUEL PRATS ALTABELLA (15811)

Al·legació idèntica a la de Francisco Luis Romero Riera, núm. 14.961 i a la seua anàlisi i contestació ens remetem.

INFORME SOBRE EL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ

A la vista de les al·legacions presentades, cal realitzar les següents matisacions sobre el projecte en tràmit:

La parcel·la inicial 13 passa a formar una unitat reparcel·lable uniparcel·lària i incorpora la cessió de vial (part de la parcel·la 4) que li correspon. Això és conseqüència del fet que la parcel·la és una unitat, la cessió viària parcial de la qual ja va ser realitzada amb anterioritat a la redacció del projecte de reparcel·lació, sense que aquesta circumstància s'haguera tingut en compte en la seua redacció.

Es modifica el límit sud de la parcel·la inicial 17, modificant la seua superfície i, conseqüentment, la de la parcel·la 16, d'acord amb el límit que es demostra propi d'aquesta en la reparcel·lació del vial 13. Així mateix, s'ha de descomptar de la parcel·la 17 la superfície existent destinada a transformador.

Es detrau de la parcel·la original 11 la superfície del camí de particulars, la superfície del qual ha de repartir-se entre els propietaris de les parcel·les 11 i 12.

INFORME DELS PROJECTES D'URBANITZACIÓ

D'acord amb la comprovació del projecte d'urbanització s'ha detectat que les partides derivades de conducció elèctrica de baixa tensió i enllumenat han de ser corregides amb l'objecte d'ajustar-les a l'annex modificatiu convingut amb la companyia subministradora, per haver-se detectat, d'una banda, la duplicació de cablejats que s'han d'anul·lar i, d'altra, la necessitat d'ajustar les unitats a la modificació definitiva. Això produeix una lleugera reducció del cost de les obres que s'han d'imputar a les parcel·les de primera fila, les que donen a l'avinguda de València, l'import de les quals s'introdueix en el quadre corresponent.

INFORME DEL COMPTE DE LIQUIDACIÓ PROVISIONAL

En les despeses derivades de l'obra que figuren en el quadre, no està inclòs el cost derivat de la part proporcional de la seguretat i salut que provisionalment s'estima en 8.119,03EUR, sense IVA, per al conjunt del sòl urbà i que ha d'incorporar-se en el cost de l'obra.

En el compte s'incorporen les modificacions derivades de les al·legacions del projecte de reparcel·lació i les derivades de la modificació del projecte d'urbanització. Tot això no altera el concepte final de las quotes provisionals, el criteri de les quals es manté.

Igualment, ha d'incloure's el cost del cànon de sanejament fixat per l'EPSAR per a l'àmbit de l'avinguda i que s'ha fixat en 14,147,00 EUR.

A la vista de tot el que s'ha exposat es proposa:

  1. APROVACIÓ DEL PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA DE L'AVINGUDA DE VALÈNCIA (SÒL URBÀ)

  2. APROVACIÓ DE L'ORDENANÇA REGULADORA DEL CÀNON DE REPARTIMENT DE COSTOS COMUNS A L'ÀMBIT D'INFLUÈNCIA D'AQUESTA AVINGUDA.

  3. APROVACIÓ DEL COMPTE DETALLAT DE QUOTES I CÀNON D'URBANITZACIÓ, amb les modificacions comentades derivades de la correcció del projecte d'urbanització i reparcel·lació.

  4. APROVACIÓ DEL PROJECTE DE REPARCEL·LACIÓ AMB LA INCORPORACIÓ DE LES MODIFICACIONS DERIVADES DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES (incorporació de nova àrea reparcel·lable per a aquella parcel·la que ja va assumir cessions parcials a l'avinguda; modificació parcel·les inicials afectades pel vial 13, actualment en fase d'urbanització i detracció de la superfície del transformador existent de la parcel·la 18, i modificació derivada de la consideració d'un camí de particulars com comú a dos parcel·les).

  5. PROJECTE D'URBANITZACIÓ AMB LA INTRODUCCIÓ DE LES MODIFICACIONS DERIVADES DEL CONTROL REALITZAT SOBRE EL PROJECTE. »

  1. En data 10/02/10, el TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera, informa el següent, en relació amb les al·legacions formulades:

« (...) En relació amb la totalitat d'al·legacions que presenten les persones interessades i que figuren en l'expedient, hem de manifestar que procedix resoldre en primer lloc les al·legacions que presenta, en data 22/09/09 (registre d'entrada número 15.305), el Sr. APOLONIO ZAPATA VILLANUEVA , NIF 18.909.375-V, i la Sra. PAULA ROCA BARRERA , amb domicili tots dos, a efectes de notificacions a la partida de les Solades núm. 764-E i la Sra. LOURDES MARTÍ SAFÓN , NIF 19.897.519-N, amb domicili a efectes de notificacions a la partida de les Solades núm. 764-B, atès que plantegen l'anul·labilitat de l'acord de Ple de data 28 de maig de 2009, en la primera de les al·legacions del seu escrit, que és del següent tenor:

«Primera. El expediente PAID/463 carece de informe de Intervención, de conformidad con lo previsto en el artículo 128 de la Ley 16/2005, de 30 de diciembre, Urbanística Valenciana y artículo 270 del Decreto 67/2006, de 12 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística.

Los citados artículos disponen que, previamente al inicio del procedimiento, la Intervención municipal informará sobre la disponibilidad de los recursos presupuestarios para financiar la actuación, si mas no, parcialmente, sin ingresar cuotas de urbanización.

Asimismo, atendida la memoria justificativa del cálculo e imposición de cuotas de urbanización redactada por el arquitecto municipal, se hace preciso el informe por parte de Intervención, con carácter previo al sometimiento del correspondiente trámite de audiencia a las personas afectadas, sobre el citado contenido, en aquellos aspectos que puedan afectar a materias de su competencia; informe que no ha sido incorporado al expediente de referencia, habiéndose recibido por la Viceintervención la solicitud de informe por el Área de Urbanismo en fecha 30 de octubre de 2008.»

L'article 128.3 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana (LUV) disposa que l'acord municipal que decideixi la gestió directa de l'actuació ha d'incloure necessàriament una descripció detallada dels compromisos d'inversió i gestió que contrau l'administració actuant i la disponibilitat de recursos pressupostaris per a finançar, encara que siga parcialment, l'actuació sense ingressar quotes d'urbanització, en previsió de la retribució en terrenys o de l'impagament d'aquestes. En el mateix sentit es manifesta l'article 270.1 del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU).

En data 29 d'octubre de 2008, el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el Sr. Cuenca Caballero, remet un escrit al viceinterventor de l'Ajuntament, el Sr. Ferrer Galindo (rebut per aquest en data 30/10/08), pel qual se li sol·licita un informe sobre la disponibilitat dels recursos pressupostaris per a finançar l'actuació. Tot i això, no consta en l'expedient que s'haja emès , a data d'avui, l'informe sol·licitat en l'escrit abans esmentat.

Per això hem de considerar que la manca d'informe del viceinterventor comporta un vici de procediment generador de l'anul·lació de l'acte, i que això invalida l'acord de Ple de data 28/05/09, atès que aquest informe és de caràcter preceptiu.

En suport d'aquesta tesi, cal esmentar la sentència del Tribunal Suprem de 12 de desembre de 2000 (RJ\\2000\\10.687), quan en el seu fonament de dret sisè, indica que: "... cal reconèixer que l'informe previ de la Intervenció és preceptiu quan es tracte de matèria de contingut econòmic , criteri que a més ha estat valorat com a requisit essencial en les sentències del Tribunal Suprem de 5 de novembre de 1986 (RJ\\1986\\6156), 18 de febrer (RJ\\1987\\3287) i 7 de desembre de 1987 (RJ\\1987\\9455), el que implica l'omissió d'un tràmit essencial en el procediment administratiu."

En el mateix sentit, la sentència del Tribunal Suprem, de 13 de juliol de 2004 (RJ \\ 2005 \\ 413), quan en el seu fonament de dret setzè, indica que: «... entra en joc l'exigència legal d'una intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic (article 195.2a) de la Llei reguladora de les hisendes locals)... l'informe previ de l'interventor constitueix un element de judici indispensable, tant per a la formació de la voluntat de l'òrgan col·legiat que decideix sobre l'aprovació del conveni, com perquè aquest siga apte per aconseguir el fi proposat, i la seua omissió obliga a apreciar, si més no, la causa d'anul·labilitat que l'actor va invocar en el seu escrit de demanda, és a dir, la que preveu l'article 63.2 de la Llei 30/1992».

(...) En mèrit del que s'ha exposat, de conformitat amb les disposicions esmentades i altra normativa d'aplicació, procedeix elevar al Ple de l'Ajuntament, com a òrgan competent per a la resolució de l'esmentat expedient, en ús de les atribucions conferides per l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, la següent:

Proposta

Primer i únic. Estimar les al·legacions que presenten el Sr. APOLONIO ZAPATA VILLANUEVA , NIF 18.909.375-V, i la Sra. PAULA ROCA BARRERA , amb domicili tots dos, a efectes de notificacions a la partida de les Solades núm. 764-E i la Sra. LOURDES MARTÍ SAFÓN , NIF 19.897.519-N, amb domicili a efectes de notificacions a la partida de les Solades núm. 764-B, en data 22/09/09 (registre d'entrada número 15.305) i anul·lar l'acord de Ple de data 28 de maig de 2009, pel qual s'iniciava el procediment per a la gestió directa del Programa d'Actuació Integrada per a l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució número 4 del PGOU i l'avinguda de les Illes Columbretes de Benicarló (expedient PAID/463 d'Urbanisme), i deixar sense efecte els actes posteriors que portaven causa de l'acord anul·lat, retrotraient el procediment administratiu al moment en què va haver d'emetre's l'informe del viceinterventor, perquè una vegada complimentat aquest tràmit, continue la tramitació del procediment, davant l'absència en l'expedient, l'informe preceptiu del viceinterventor municipal.»

  1. En data 06/05/11, la Intervenció municipal formalitza una retenció de crèdit per a l'execució del programa , per import de 130.000 euros (referència 20.45 ), en el pressupost de despeses municipal per a l'exercici de 2011.

  2. De conformitat amb el que preveuen els articles 117, 118, 128, 152 i següents, 181 i següents, 42.2.c) i 189 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana, i art. concordants del Decret 67/2006, de 12 de maig, pel qual s'aprova el reglament d'ordenació i gestió territorial i urbanística.

  3. De conformitat amb el que preveuen els articles 4, 22.2.d), 25, 49 i 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, així com, en l'article 56 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 de abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, i per unanimitat dels assistents acorda:

Primer. Estimar i desestimar les al·legacions formulades durant els terminis d'exposició pública del Programa d'Actuació Integrada per a l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. de les Illes Columbretes de Benicarló, i de l'Ordenança d'ordenació i imposició d'un cànon d'urbanització als propietaris de parcel·les no incloses en l'àmbit d'actuació del Programa, però dins del seu àmbit d'influència, pels motius exposats per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lords, en el seu informe de data 14/12/09.

Segon. Estimar l'al·legació que formula el Sr. Apolonio Zapata Villanueva, la Sra. Paula Roca Barrera i la Sra. Maria Lourdes Martí Safón, en data 22/09/09 (registre d'entrada núm. 15.305), pels motius que exposa el TAG d'Urbanisme, Jesús Hernández Lahera, en el seu informe de data 1002/2010, ja que es considera esmenat el preceptiu tràmit d'informe del viceinterventor municipal, amb la formalització de la corresponent retenció de crèdit per l'execució del programa realitzada en data 06/05/11.

Tercer. Aprovar el Programa d'Actuació Integrada per a la gestió directa de l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. de les Illes Columbretes de Benicarló, integrat per la memòria, el projecte d'urbanització de l'avinguda de València (febrer 2002), el projecte de reparcel·lació UE1 «àrea reparcel·lable av. de València en sòl urbà», així com el compte detallat per a la imposició de quotes d'urbanització, amb les modificacions derivades de la incorporació de les al·legacions formulades durant el tràmit d'exposició pública i estimades, de conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lords, de data 14/12/09.

Quart. Aprovar expressament, amb caràcter definitiu, la redacció final del text de l'Ordenança municipal reguladora de la imposició i ordenació del cànon d'urbanització als propietaris de parcel·les no incloses en l'àmbit d'actuació del Programa d'Actuació Integrada per a la gestió directa de l'obertura i execució de la urbanització de l'avinguda de València, en el tram de sòl urbà comprès entre la Unitat d'Execució núm. 4 del PGOU i l'av. de les Illes Columbretes de Benicarló, però dins del seu àmbit d'influència, amb les modificacions derivades de la incorporació de les al·legacions formulades durant el tràmit d'exposició pública i estimades, de conformitat amb l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lords, de data 14/12/09.

Cinqué. Publicar el present acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, així com en el Butlletí Oficial de la Província cia de Castelló i al tauler d'anuncis municipal , incorporant en aquests últims el text íntegre de l'Ordenança municipal reguladora del cànon d'urbanització aprovada, a efectes de la seua entrada en vigor segons el que preveu l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Sisé. Notificar el present acord als titulars de drets afectats per l'actuació, indicant-los que és un acteque posa fi a la via administrativa, i contra aquest es poden interposar:

a) en relació amb l'aprovació del Programa: alternativament, bé un recurs de reposició potestatiu, en el termini d'un mes, davant el Ple de la corporació, de conformitat amb els articles 116 i 117 de Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o bé, directament, un recurs contenciós administratiu, davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Castelló, en el termini de dos mesos, de conformitat amb els articles 8.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Si s'optés per interposar el recurs de reposició potestatiu no pot interposar-se cap recurs contenciós administratiu fins que aquell siga resolt expressament o se n'haja produït la desestimació per silenci.

b) en relació amb l'aprovació de l'Ordenança reguladora del cànon d'urbanització: recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, de conformitat amb els articles 10.1.b) i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Els terminis referits començaran a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest acord en el BOP de Castelló, o bé des de l'endemà de la seua notificació, si aquesta última és posterior.

Tot això sense perjudici que es puga interposar qualsevol altre recurs que s'estime més convenient a dret.

Seté. Traslladar el Programa d'Actuació Integrada, juntament amb còpia d'aquest acord , a la Conselleria competent en matèria d'urbanisme, així com al Registre de Programes, per a la seua inscripció.

PART DE CONTROL

PUNT 7é. DACIÓ DE COMPTE DELS DECRETS I RESOLUCIONS D'ALCALDIA I TINÈNCIES D'ALCALDIA DELEGADES DES DEL 16 DE JULIOL DE 2011 AL 15 DE SETEMBRE DE 2011.Per complir el que disposa l'article 42 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, es dóna compte al Ple de la corporació dels decrets i resolucions de l'Alcaldia delegades dictats des del 16 de juliol de 2011 al 15 de setembre de 2011. Els seus membres en queden assabentats.

PUNT 8é. PRECS, PREGUNTES I MOCIONS.

El senyor alcalde manifesta que la nova llei de règim local indica que s'ha de declarar la urgència de les mocions presentades dintre dels deu dies abans que tinga lloc el Ple.

En aquest punt, l'alcalde fa ús de la paraula per a dir que ell vol agrair avui als portaveus dels grups polítics i als grups polítics que estes mocions han sigut consensuades i treballades entres els tres portaveus. Explica que són mocions que afecten la nostra terra i la nostra ciutat i creu ell que és molt interessant que eixe treball es produïsca que entre tots els grups polítics i que es mire per la nostra ciutat. Per tant, es congratula del fet que hagen pogut fer possible que estes mocions siguen presentades conjuntament pels tres grups polítics representats en l'Ajuntament. Així mateix vol expressar-ho ací i felicitar personalment al grup socialista, al grup del Bloc i al grup del partit popular.

8.1. MOCIÓ RELATIVA A SOL·LICITAR QUE EL MINISTERI DE L'INTERIOR DOTE LES FORCES I COSSOS DE SEGURETAT DE L'ESTAT DE MITJANS MATERIALS I ECONÒMICS PER A PAL·LIAR LA INSEGURETAT EN EL MEDI RURAL. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pels portaveus dels grups municipals popular, socialista i del Bloc d'aquest Ajuntament de data 7 de setembre de 2011, del següent tenor literal:

«EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Reunit el Consell Agrari Municipal, en sessió extraordinària, el passat 9 d'agost de 2011 i davant la situació general d'inseguretat i malestar produïda pels últims esdeveniments, insten als grups polítics municipals a emprendre accions per tal d'esmenar aquesta situació.

A conseqüència dels últims esdeveniments d'importants robatoris que s'han produït en les finques del terme municipal de Benicarló, unit a la situació de crisi que està patint el sector agrari, motiva que s'estiga passant per una situació molt complicada.

Els robatoris deixen als agricultors minvats dels seus utensilis més necessaris per al treball, ja que arremeten contra ferramentes de llaurar, coure, sistemes de reg localitzats, tractors i maquinària agrícola, que juntament amb el robatori de les collites de verdures, hortalisses, fruites i altres productes, han provocat que s'haja produït una situació insostenible.

El sector agrari està vivint un període d'alarma social, difícil de contenir, ja que veuen com la justícia, en una gran part, no compleix amb els seus objectius, ja que les penes per als infractors són molt lleus i tornen a reincidir.

Reunit el Consell Agrari Municipal, en sessió extraordinària, el passat dia 9 d'agost i davant la situació general d'inseguretat i malestar produïda pels últims esdeveniments, insten als grups polítics municipals a emprendre accions per tal d'esmenar aquesta situació.

En atenció a tots aquests antecedents i davant la situació evident d'inseguretat en el camp detectada en els últims anys, proposem al Plenari la següent proposta d'acord:

Primer. Instar al Ministeri d'Interior perquè, sense major demora, dote les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, adscrits al terme municipal de Benicarló, dels mitjans materials i econòmics necessaris per a pal·liar la inseguretat en el medi rural.

Segon. Que s'intensifiquen, per part de la Guàrdia Civil i Policia Local, els controls de vigilància en les explotacions i en els centres de venda de mercaderia robada i, igualment, la coordinació entre totes les forces de seguretat locals, autonòmiques i nacionals.

Tercer. Que s'endurisca el Codi Penal per a canviar la tipificació dels delictes contra el patrimoni en l'àmbit rural, fent acumulatius els delictes, ja siguen faltes o penes, així com la reducció de la quantitat econòmica, amb la finalitat d'endurir les penes tipificades actualment com a faltes.

Quart. Traslladar l'aprovació de la següent moció a la Subdelegació del Govern, al Ministeri de l'Interior, a la Delegació de Govern de la Comunitat Valenciana, als grups parlamentaris del Congrés i Senat del Govern de la Nació, a la Presidència dels Corts Valencianes, a la Conselleria de Governació i a les associacions agràries.»

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la moció subscrita pels tres portaveus dels grups municipals popular, socialista i del Bloc i el dictamen de la Comissió Informativa de Policia i Seguretat, per unanimitat dels membres assistents, acorden aprovar el contingut de la moció en els termes en que ha estat redactada.

PUNT 8.2. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció enviada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies subscrita pels tres portaveus dels grups municipals popular, socialista i del Bloc en data 20 de setembre de 2011, relativa a la moció de suport perquè el Corredor Mediterrani entre a formar part del nucli central de la Xarxa Transeuropea de Transports, com a projecte prioritari, del següent tenor literal:

«EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Reunida la Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Benicarló en data 19 de setembre de 2011, acorda per unanimitat proposar al Ple de l'Ajuntament la proposta enviada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies de: «Moció de suport perquè el Corredor Mediterrani entre a formar part del nucli central de la Xarxa Transeuropea de Transports, com a projecte prioritari», amb l'acord de la seua remissió a totes les entitats locals de la Comunitat Valenciana per a la seua aprovació i a fi que manifesten el seu suport a esta Moció basant-se en:

El 30 de juny va eixir a la llum la proposta de pressupost remesa per la Comissió Europea al Consell i al Parlament, que mostra els projectes que serien finançats davall les perspectives financeres 2014-2020 COM(2011) 500/2. En esta, trobem la informació relativa al desenrotllament ferroviari en la península ibèrica, en la qual han sigut inicialment inclosos els següents trams, deixant fora el tram (Algesires-València):

*Algesires - Madrid: Estudis en marxa, les obres començaran en 2015 i hauran d'estar completats en 2020;

*Connexió ferroviària València - Tarragona - Barcelona: Construcció prevista entre 2014 i 2020;

*Barcelona - Perpignan: Treballs en marxa, a completar abans del 2015;

Al setembre del 2011 s'han de publicar les whitelines fruit de la revisió de les RTE-T, que s'han de presentar la Comissió Europea on s'han d'incloure els projectes que seran cofinançats per la CE fins al 2030. Per als nostres interessos, la Comissió hauria d'incloure ací el tram restant del Corredor Mediterrani (Algesires -València).

Segons els estudis del Ministeri de Foment, el Corredor Mediterrani (Andalusia, Múrcia, C. Valenciana i Catalunya) és un eix que potenciarà el rol d'Espanya com a plataforma logística internacional, connectant els nostres productes i passatgers amb la resta d'Europa.

A més, contribuirà al canvi de model productiu millorant la qualitat i fiabilitat del transport de mercaderies i reduint el cost per unitat transportada.

Consolidarà una xarxa bàsica de nodes i instal·lacions logístiques eficients, millorant els seus accessos ferroviaris. El Corredor Mediterrani discorrerà al llarg de quasi 1.300 quilòmetres per quatre comunitats autònomes (Catalunya, València, Múrcia i Andalusia), aglutinant així a pràcticament la mitat de la població espanyola i el 40% del PIB, la mitat del valor de la producció agrària nacional, el 55% de la producció industrial, el 60% de les exportacions, el 70% del turisme, el 60% del trànsit terrestre de mercaderies i el 65% del tràfic marítim. En este es localitzen cinc de les deu àrees metropolitanes més importants d'Espanya.

D'altra banda, promourà la intermodalitat amb altres mitjans de transport, i en particular amb el transport marítim, millorant els accessos ferroviaris als ports. Cal destacar que tres dels quatre ports més importants d'Europa, quant al trànsit de contenidors, estan en el litoral mediterrani. Així mateix, el 91 per cent dels contenidors que es mouen en tot el territori nacional també es produïxen precisament entorn d'esta infraestructura.

Augmentar la competitivitat del transport ferroviari de mercaderies, possibilitant la circulació de trens de major longitud (750m).

Incrementarà la participació del ferrocarril, multiplicant per més del doble la quota global del ferrocarril en el transport de mercaderies en consonància amb els objectius del PEITFM.

Connectarà i donarà accés als grans nuclis urbans del corredor amb una línia d'alta velocitat per a transport de viatgers.

Dotarà el corredor d'unes infraestructures i instal·lacions ferroviàries que garantisquen la continuïtat dels itineraris i la màxima seguretat.

L'objectiu final i principal és la competitivitat de la nostra economia amb un transport més eficient i fiable i d'enfortir la cohesió social i territorial, millorant la major qualitat. Assegurar una adequada continuïtat amb l'accessibilitat i el desenvolupament regional. Impulsar la intercomunicació amb altres corredors ferroviaris nacionals i europeus. Incrementar la quota i la coordinació entre els distints modes de transport. Contribuir en definitiva amb un sistema de transport més eficient, competitiu i sostenible.

És per això que presentem a consideració, debat i aprovació del Ple, l'acord següent:

Primer. Sol·licitar que s'eleve a la Comissió de la Unió Europea i al Ministeri de Foment, la necessitat d'incloure en les Xarxes Transeuropees de Transport (RTE-T) prioritàries el Corredor Mediterrani complet, des de Cadis/Algesires-Màlaga-Granada-Almeria/Múrcia/Cartagena-Alacant-València-Castelló-Tarragona-Barcelona-Girona-frontera francesa.

Segon. Comunicar este acord a la presidenta de l'FVMP.

La corporació, de conformitat amb la moció subscrita pels tres portaveus dels grups municipals popular, socialista i del Bloc i per unanimitat dels membres assistents, acorden aprovar el contingut de la moció en els termes en que ha estat redactada.

8.3 PRECS I PREGUNTES

El Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, indica que aquests dies ha tingut ocasió de llegir unes declaracions que ha fet l'alcalde en premsa, en relació al Pla General d'Ordenació Urbana, en les quals explicava una sèrie notícies de les quals els grups de l'oposició es van assabentar per la premsa. Aleshores demana saber el següent:

a) Informació sobre on i en quina situació està el concert previ del PGOU

b) Informació sobre què s'ha fet amb el document de referència

c) Informació sobre les modificacions que s'han realitzat

d) Informació sobre si s'han tingut reunions al voltant del document de referència i amb qui s'han mantingut

e) Informació sobre quines són eixes modificacions del concert previ que l'alcalde ha comentat a la premsa que s'han fet

d) Informació sobre si l'alcalde té intenció que els grups de l'oposició tinguen coneixement puntual i estiguen presents en totes les reunions d'on surten fins modificacions del concert previ i sobre si es tornarà a posar en funcionament el que funcionava amb el Sr. Mundo i el Sr. Escuder, que era la Comissió de Seguiment del Pla General d'Ordenació Urbana

En segon lloc, intervé el Sr. Añó Lores, representant del grup municipal socialista, per a dir que l'equip de govern, en el mes de maig, de pressa i corrents van inaugurar un local al carrer del Crist de la Mar destinat a un espai jove. Tanmateix, diu que quatre mesos després no se sap quina és la funció d'aquest espai. Demana, per tant, que se'ls explique el funcionament d'aquest espai, la seua finalitat i els seus horaris.

Seguidament, la Sra. Romero Gadea, representant del grup municipal socialista, manifesta que li agradaria que els informaren de quin ús pensen donar al local que l'Ajuntament té al carrer del Tossal de la Figuera, un local de quasi 400 metres quadrats.

A continuació, fa ús de la paraula el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a manifestar que la primera pregunta va referida a unes declaracions que va fer el president Fabra que deien que qui no tinguera escola oficial d'idiomes tindria un auditori. En aquest sentit, vol saber qui el tindrà aquest auditori. Pregunta també si seguiran barallant-se l'alcalde de Benicarló i l'alcalde de Vinaròs i si es construiran dos auditoris. A més, vol saber quina valoració ha fet l'alcalde de la retirada del projecte per part de la Conselleria d'este centre educatiu tan promés i que tant volien.

Canviant d'assumpte, el Sr. Ferer Meseguer vol saber si s'ha fet un balanç de la temporada turística a Benicarló, tal com han fet altres municipis. També pregunta quina és la repercussió econòmica de la gran despesa que suposa Fitur a la nostra ciutat i quina és la repercussió turística promocional i econòmica que tenen les festes d'agost. A més, demana que se li conteste quina és la repercussió d'iniciatives privades o associatives com els 7 dies de la festa i Fira de Sant Antoni i la repercussió econòmica de la Festa i Jornades de la Carxofa o de les Jornades del polp. També li agradaria saber la repercussió econòmica i social de les festes de falles.

Continua dient que el seu grup creu que aquests informes i estudis s'haurien de fer per a defensar després, posteriorment, en els pressupostos aquelles actuacions que tenen més repercussió per al poble. De fet, considera que, per exemple, si els quatre dies de la Festa de Sant Antoni repercuteixen especialment en el que és l'economia i en el que és la promoció local, doncs, potser caldria donar-los més diners als organitzador i, potser, retirar algunes altres coses que no funcionen tant com, per exemple, podria ser l'estand de Fitur, que ens costa molts diners. Considera que no caldria fer-lo, perquè allò és una pantomima, que al final aquí no ens arriba res. Tot i això, creu que si els tècnics de Turisme fan un informe, ho sabrem i ho sabrem de primera mà.

La tercera pregunta del Sr. Ferrer Meseguer fa referència al passat dilluns, quan l'alcalde va tindre una reunió amb membres del Partit Popular provincial per a tractar del tema de la inseguretat a l'interior. A aquest respecte, el Sr. Ferrer diu que l'alcalde no va assistir i que ell ja s'ho temia, tot i que ho lamenta. Diu, a més, que s'han assabentat per la premsa que van parlar de la seguretat a l'interior i al camp. En aquest sentit, el Sr. Ferrer vol que l'alcalde li confirme si això era una una reunió del Partit Popular o era una reunió institucional. A més, en el cas que fóra una reunió del Partit Popular, li demana que per favor les reunions del Partit Popular les facen a la seua seu o al despatx que tenen a l'Ajuntament, però que no al Saló Noble de l'Ajuntament. En cas contrari, si no era una reunió del Partit Popular i era una reunió institucional, li vol preguntar per què no va convidar al grup municipal del Bloc-Compromís, perquè si era institucional haurien d'haver estat tots. També vol saber per què, si es va parlar de seguretat, no es va convidar el Sr. Marcos Marzal, perquè creu que hagués d'haver estat allí per a poder donar la seua impressió. O, si era de seguretat en el camp, vol saber per què no es va convidar el Sr. Eduardo Arín o un o més membres del Consell Agrari, tal com es va demanar al Sr. Arín en l'últim Consell Agrari. Per altra banda, continua dient que, si la reunió era de seguretat, vol saber si van parlar de la Comissaria de la Policia Autonòmica i si no ho van fer, quins terminis s'han marcat perquè estiga oberta i així poder coordinar conforme han aprovat en la moció totes les forces de seguretat que hi ha al País Valencià.

Al Sr. Ferrer Meseguer, li pareix que aquella reunió era només per a atacar el Sr. Lorenzo, --que ja li pareix bé que l'ataquen, perquè el Partit Socialista no està fent res per la seguretat--, però ell considera que el Partit Popular, en les seues competències, tampoc no està fent res i, al final, la seguretat en el camp és un problema.

També demana el Sr. Ferrer Meseguer si en eixa reunió si van tractar el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes i la retirada per part de la Conselleria d'este projecte educatiu per al nostre poble. En aquest sentit, des del Bloc, vol dir-li que fan responsables de la retirada d'esta infraestructura a l'alcalde de Benicarló i al de Vinaròs, perquè en les seues picabaralles, això ha passat a ser història. De fet, creu que no hi haurà Escola Oficial d'Idiomes a esta comarca per les baralles que els dos alcaldes tenen.

A més, pregunta si en eixa reunió van tractar el tema de les aportacions dels pobles veïns que tenen alumnes al Conservatori de Música Mestre Feliu, perquè l'alcalde s'omple la boca dient que els altres pobles haurien de participar i voldria saber si en eixa reunió van acabar parlant d'eixe tema. És a dir, vol saber si l'alcalde li va dir a l'alcalde de Vinaròs que si té 20 alumnes, ha de posar tants diners o només ho diuen i a l'hora de la veritat, quan s'ha de parlar amb els altres alcaldes, no fan res. De fet, el Sr. Ferrer tem que poquet a poquet deixen morir el Conservatori de Música, fins el dia que el tanquen.

Finalment, l'ultima pregunta que vol formular és sobre el fet que fa dos mesos se'ls va dir que les obres d'urbanització de l'escola Ángel Esteban començarien en una setmana, i les obres no han començat. Per això, pregunta sobre la urbanització de l'escola, sobre el seu entorn de l'escola i en quina situació ens trobem. De fet, explica que acaba de passar per allí i no li poden dir que han començat aquest matí, perquè hi ha uns blets que fan temor. Per tant, diu que no li importa que no li contesten, però demana per favor que comencen eixes obres d'immediat. Perquè considera que no és prou sortir a manifestar-se amb els pares, amb els alumnes i amb el professorat de l'Ángel Esteban", encara que que quede molt bonica la foto de l'alcalde, ja que l'important és que l'escola estiga feta i que l'escola tire endavant.

A continuació, intervé l'alcalde per a dir que el dia 23 d'agost es va fer l'adjudicació definitiva a l'empresa segona de la urbanització del Sector 7, on va el col·legi Ángel Esteban. A partir d'allí, explica que hi ha unes comunicacions i uns tràmits i serà a partir del dilluns que de començaran les obres. Per altra banda, li demana que no faça demagògia en aquest tema, perquè el senyor Ferrer sap que les obres comencen ja. Per tant, li diu que està fora de lloc en eixe discurset de salvador del sector 7, perquè creu que això és un treball en què es van involucrar tots els grups polítics.

Respecte al balanç turístic, li diu que la regidora, quan tinga les dades, li les donarà, ja que per part dels tècnics de Turisme es faran els informes corresponents. Quant a la despesa de Fitur, creu que no és tan gran com la que indica el Sr. Ferrer, perquè hi ha pobles que tenen un estand encara més gran que el que té Benicarló.

Respecte a la reunió del dilluns, indica que l'alcalde no va estar. Explica, però, que el dilluns va haver una reunió del Consorci, on assistí el Sr. Serrano, representant de l'Ajuntament al consorci, tal com es va aprovar al Ple de juny, amb el vot a favor per part de tots els grups polítics. Diu que aquesta reunió es va fer a Benicarló, perquè Benicarló és la seu del consorci, on hi ha 49 municipis consorciats del Partit Popular i del Partit Socialista, perquè del Bloc no hi ha cap.

Respecte de la foto que fa referència, cal dir que estava el diputat d'Agricultura de la Diputació, l'alcalde de Peníscola, l'alcalde de Vinaròs i el representant de l'Ajuntament de Benicarló en el Consorci. Explica, a més, que aquell dia el diputat d'Agricultura ens mostrava una moció respecte de la inseguretat en el camp per si volíem adherir-nos, perquè la portaven el dimarts al Ple de la Diputació. Diu que li van dir que no, perquè en teníem una altra, consensuada pels portaveus dels grups municipals i a proposta del Consell Agrari. Tot i això, diu que els altres Ajuntaments no sap què faran.

Per altra banda, respecte a la consideració que ha fet el Sr. Ferrer sobre el Conservatori, l'alcalde manifesta que no van a tancar-lo perquè el curs ja ha començat. Quant a la Comissaria, explica que és una qüestió que li fa risa i alhora pena. I, en relació a la pregunta referida al local ubicat al carrer del Tossal de la Figuera, l'alcalde manifesta que es contestarà al següent Ple.

A continuació, per contestar la qüestió de l'espai jove, l'alcalde dóna la paraula a la Sra. Vallés.

En aquest punt, la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, indica que la finalitat és ubicar un programa que s'anomena Generacció i l'objectiu és oferir un punt d'informació i assessorament per als joves, alhora que treballar amb els joves que tenen dificultats, per a també oferir-los assessorament, orientació i sobretot un seguiment. Explica que tot el contingut del programa està a la casa. A més, diu que s'ha hagut de fer un reglament de règim interior per a poder posar en marxa el programa i, en principi, està per a traure's a licitació. Explica que es vainaugurar al mes de març i teníem pressa perquè les activitats que es van programar a la primavera es van fer, encar que no totes, però sí el taller de cuina i altres tallers. De fet, diu que, a partir d'eixe moment, els tallers que s'han pogut fer, s'han fet allí, tot i que, des de l'estiu fins ara, no hi ha hagut activitat i segurament no hi haurà. Explica que el motiu és que s'han hagut de fer una proposta de modificació de crèdit per atendre el pagament de les ajudes d'emergència social que s'han desbordat i, per tant, es tirarà mà de la partida del programa de Generacció i, segurament, encara no es posarà en marxa.

A continuació, torna a intervindre l'alcalde per a contestar les preguntes referides al Pla General d'Ordenació Urbana. Afirma que les seues manifestacions es van extraure d'uns comentaris, no d'una roda de premsa, i van ser en resposta a unes declaracions fetes pel Bloc als mitjans de comunicació, en què deien que l'equip de govern no estava per la labor. Tanmateix, sí que és cert que han mantingut dos reunions a València, per aclarir temes respecte del concert previ. A partir d'ací, diu que es va conformar la corporació, i juliol i agost han sigut dos mesos pràcticament inactius a la Conselleria. Tot i això, afirma que van demanar una reunió i que en la propera reunió de Junta de Portaveus volia comunicar-los que tindrà lloc el dia 11 d'octubre, a les 10 del matí a València. En aquest sentit, aprofita l'ocasió per a convidar-los a anar a València per a començar a treballar amb els tècnics de l'Administració Autonòmica en el que serà el document definitiu de referència del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló.

De nou, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez per a indicar que abans havia fet una pregunta extensa en qüestions que l'alcalde no ha contestat. Per altra banda, manifesta que el seu grup no sap res del que era el concert previ ni què s'havia fet en relació amb el document de referència, perquè des que l'alcalde és alcalde mai se'ls ha convocat a una reunió per a parlar ni del concert previ ni del document de referència ni de les modificacions ni dels canvis ni de res. Recorda que l'alcalde ha dit que ha mantingut moltes reunions amb particulars, entitats, associacions, entre d'altres. En canvi considera que els membres del grup socialista no han estat informats. Per això, diu a l'alcalde que el concert previ, que va nàixer sent el Sr. Mundo alcalde i va continuar amb el Sr. Escuder, va tindre una participació total i absoluta de tots els ciutadans de Benicarló en meses de diversos sectors, on no va haver cap polític en eixes meses de participació ni va participar en la redacció del concert previ. En canvi, explica que sí que es va fer la comissió de seguiment i el resultat es va portar al Ple, on es va aprovar i va sortir a exposició pública. Diu que els ciutadans van fer suggeriments i aportacions i, amb la llei i en el reglament a la mà, tancat el termini, s'havia d'enviar a la Conselleria i això no va ocórrer. Diu que al cap del temps els van dir «ací tenen el CD», sense cap explicació.

Continua dient que aquell concert previ s'aprovà i que la postura del grup socialista, d'alçar-se i anar-se'n, no va ser molt compresa per alguns, però van considerar que era indecent tant dir sí com no, perquè no coneixien el que s'havia fet. Explica que eixe concert va anar a València, van remetre el document de referència i diu que s'ha hagut d'assabentar que està penjat en la web municipal, on hi ha un enllaç amb la Conselleria des d'on es pot descarregar. Afirma que en el document hi ha modificacions i s'han reduït els metres quadrats de sòl urbà. Però, a més, diu que han agafat eixe document de referència i no saben amb qui l'han modificat. Recorda a tots que ell és regidor d'esta casa i representa els ciutadans d'este poble i l'alcalde si tinguera, --espera no ser massa fort--, la quantitat de talant democràtic que hauria de tindre com alcalde d'este poble, sabria que tenen el dret d'estar en tot el que es parla ací, que no tenen per què assabentar-se per la premsa, etc. Considera que són representants d'este poble i tenen dret a saber-ho.

D'altra banda, l'alcalde diu que anem a treballar amb seriositat en el concert previ. A aquest respecte, el Sr. Sánchez contesta que s'està començant amb seriositat amb el Pla General, ja que el concert previ ja està aprovat a través d'eixe document de referència i l'equip de govern ha modificat el que ha volgut. Respecte a la invitació de l'alcalde a València, el dia 11 d'octubre, es preguntat que amb quines condicions han d'anar, ja que no coneixen res i que no saben res.

En un altre ordre de qüestions, recorda que l'alcalde canviava el regidor d'Urbanisme perquè l'anterior no tenia la capacitat de diàleg, de tolerància i no tenia el que havia de tindre. Avui en dia està el Sr. López i el Sr. Sánchez espera que el talant democràtic d'esta casa el canvie. De fet, confia que el canviarà, perquè considera que així no es pot seguir, perquè quan una cosa està oculta, com l'alcalde els ho ha ocultat durant aquests quatre anys, podria dir-se que esta sota sospita, i el Sr. Sánchez afirma no voler incloure el regidor d'Urbanisme en eixe capítol de sota sospita.

A continuació, l'alcalde fa ús de la paraula i diu que tots han sentit que al Sr. Sánchez no se l'ha invitat mai a una reunió de la Comissió de Seguiment del Concert Previ. En aquest sentit, l'alcalde diu que dóna al Sr. Sánchez un segon per a rectificar.

A continuació, a la vista que el Sr. Sánchez no rectifica, l'alcalde manifesta que el Sr. Sánchez quedarà en evidència, perquè en este Saló Noble de l'Ajuntament de Benicarló va tindre lloc una reunió de la Comissió de Seguiment del concert previ del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló on va assistir el grup municipal del Bloc, on va assistir el grup socialista, on van assistir associacions, com Aiguaoliva-Riu-Surrach i alguna més. L'alcalde explica que, en aquella reunió, al grup municipal socialista, li va saber malament que hi haguera entitats de Benicarló i se van alçar i se'n van anar. De fet, l'alcalde diu que poden preguntar a estes entitats què va ocórrer en una reunió al Saló Noble de Benicarló i, en això, el Sr. Sánchez pot quedar en evidència.

Per una altra banda, indica que el concert previ sí que es va enviar a València. Tot i això, l'alcalde diu que sap que, al Sr. Sánchez, li costa moltíssim treballar amb l'equip de govern, suposa que pel seu tarannà tan democràtic que sobretot queda de manifest en les seues compareixences i en diverses situacions en aquest mateix plenari. L'alcalde continua dient que el concert previ ha sigut un document molt consensuat, encara que sap que no els va agradar, però creu que ha tingut una resposta social perquè s'ha parlat amb motíssima gent. Efectivament, diu que la Conselleria ha portat a terme una sèrie d'actuacions i de punts de referència que havia d'esmenar o aclarir i que és el que ells estan fent, ja que és la seua obligació perquè, per això, majoritàriament se'ls vota ací a Benicarló.

Demana, per tant, al Sr. Sánchez que no li diga res de tarannàs democràtics, perquè considera que ell poques lliçons pot donar. Continua l'alcalde el seu discurs dient que en esta legislatura, creu que s'han donat a tots els grups polítics totes les explicacions, en tots els sentits i en tots els moments i li sembla que, fins i tot, en les reunions que mantenen de Junta de Portaveus, són prou franques, prou sanes i prou dialogants. Finalment, en relació al que ha dit el Sr. Sánchez que no se l'ha invitat al concert previ, fa constar que això no és veritat.

Arribat aquest punt, el Sr. Añó Lores, representant del grup municipal socialista, pregunta en quina fase està el plec de licitació del programa.

La Sra. Vallés informa que el programa està en el Departament de Contractació i aquesta setmana havien reclamat a Serveis Socials que concretara una part més del plec i estan incorporant coses que se'ls han sol·licitat.

A continuació, pren la paraula el Sr. Ferrer per a fer referència a dues qüestions personals. En primer lloc, s'alegra moltíssim de fer-lo riure, perquè això deu voler dir que transmet bones vibracions o que ell les arreplega i, l'altra qüestió, és que ell no vol ser salvador de ningú. Diu que ell és un regidor més aquí, que el que intenta és treballar pel poble i d'alguna manera buscar solucions als temes. En definitiva, el que li agradaria moltíssim és que li contestara les preguntes que li ha fet al Ple i no a la nota de premsa que l'alcalde ha llegit. Per això, espera que l'alcalde li conteste tota eixa bateria de preguntes que li ha formulat en el pròxim Ple. Per altra banda, indica que si li ha fet estes preguntes al Ple és perquè potser no hi ha la suficient comunicació i que, per favor, s'ho faça mirar.

De nou, torna a intervindre l'alcalde per a dir al Sr. Ferrer que aquest tema li sona molt a allò de les banderes de la Cambra Agrària. Per altra banda, recorda que li fa un seguit de preguntes que són les mateixes que li va fer en roda de premsa el gabinet de premsa Bloc Benicarló. A continuació, li torna a repetir el que ha dit respecte de la reunió que va tenir lloc el dilluns amb el diputat provincial d'Agricultura en relació a la moció de la inseguretat en el camp i en relació amb el tema de la carxofa en Fitur. En aquest sentit, recorda que apareix en tots els catàlegs i sempre pregunta la gent quan es fa la Festa de la Carxofa i les Jornades Gastronòmiques de la Carxofa. Entén que és bonic promocionar la carxofa a Fitur i que altres pobles que primer estaven i després no estaven, han vist com perdien més que guanyaven per no estar i per això han tornat a estar.

Finalment, l'alcalde indica que, en relació amb els cartells de les obres del Pla Confiança, les obres no estan recepcionades per l'Ajuntament i que quan estiguen recepcionades llevaran els cartells.

Seguidament, la Sra. Miralles manifesta que aquesta pregunta la va fer al Ple del mes de juliol i que després de dos mesos encara estan ací. Tot i això, vol dir que els cartells de les obres del Pla E s'han llevat fins i tot abans d'acabar les obres, com és el cas de la Casa de Baronesa. A aquest respecte, considera que està clar que la maquinària propagandística els funciona i ho aprofiten tot, ja que només hi ha un cartell que encara està al carrer de Canàries ocupant la via pública. A més, torna a insistir que la maquinària propagandística els funciona i en tot actuen igual, com en Canal 9, revistes, televisions i en el que facen falta ara que vénen eleccions. És a dir, per a la Sra. Miralles, això demostra també el tarannà democràtic que esmentava el Sr. Sánchez.

Per acabar, l'alcalde conclou la intervenció dient que les obres no estan recepcionades per l'Ajuntament i no sap què li molesta tant, perquè encara està l'altre cartell des del mes de maig i no s'ha llevat. Per tant, considera que es pot dir el mateix.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 22:07 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Benicarló, 30 de setembre de 2011

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa