Ple ordinari núm. 16/2011, de 27 d'octubre.

27/10/2011

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ,

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 16/2011 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter ordinari, el dia 27 d'octubre de 2011, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA NÚM. 16/2011 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 27 D'OCTUBRE.

A Benicarló, al Saló de Sessions de l'Ajuntament, a les 21.00 hores del dia 27 d'octubre de 2011 es reuneixen, amb caràcter ordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sra. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sra. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sra. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Angeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Interventor: Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 14/2011, DE 29 DE SETEMBRE. Per unanimitat dels membres assistents s'acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 14/2011, de 29 de setembre.

PUNT 2n. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ AMB CARÁCTER INICIAL DEL REGLAMENT DEL REGISTRE ELECTRÒNIC DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació la proposta formulada per la tinenta d'alcalde delegada del Àrea de Benestar Social de data 1 de setembre de 2011.

En els últims anys s'han produït canvis tecnològics molt significatius que han suposat la irrupció de noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions. En l'àmbit de les administracions públiques, estos canvis es veuen reflectits en la necessitat d'incorporar estes tecnologies al seu funcionament quotidià, tant des d'una perspectiva interna com de cara al propi ciutadà que es relaciona amb l'administració pública.

La Llei 11/2007, de 22 de juny, d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, reconeix el dret de la ciutadania a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics, i desenrotlla l'obligació de les administracions públiques d'utilitzar les tecnologies de la informació d'acord amb les previsions d'esta llei, assegurant l'accés, la integritat, l'autenticitat, la confidencialitat i la conservació de les dades, informacions i servicis que gestionen en l'àmbit de les seues competències.

El RD 167/2009, de 6 de novembre, desenvolupa parcialment la Llei 11/2007.

Recentment ha sigut publicada la Llei 3/2010, de 5 de maig de la Generalitat, de l'Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana, amb l'objectiu, entre altres, d'impulsar una administració electrònica moderna de manera homogènia, coordinada i col·laboradora en el marc de la Comunitat Valenciana i de totes les administracions i organitzacions públiques pròpies d'eixe àmbit territorial establint una sèrie d'obligacions a les esmentades administracions a fi de garantir el dret dels ciutadans a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques.

L'Ajuntament de Benicarló, coneixedor de les seues obligacions legals i conscient de la transcendència de la realització dels objectius que es perseguixen amb la implantació de l'administració electrònica, ha subscrit l'adhesió al Conveni marc de col·laboració entre la Generalitat, les diputacions provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, en matèria d'administració electrònica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, de 3 de juliol de 2008, per mitjà del qual s'establix el marc general de col·laboració per a l'impuls de l'administració electrònica entre les administracions municipals, oferint-los conjuntament servicis d'assistència en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), així com la cessió de l'ús de plataformes, infraestructures, xarxes, o altres béns i drets TIC de titularitat de qualsevol d'elles. Per això, es va aprovar en el Ple de 28 de juliol de 2011, l'Ordenança Municipal reguladora de l'ús de l'administració electrònica.

Per la qual cosa amb l'entrada en vigor de la anomenada Llei 11/2007, de 22 de juny d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics, juntament amb la necessitat d'adequar-ne el contingut a les necessitats d'una administració moderna i eficient, fan necessària la confecció d'aquest Reglament per a garantir els drets bàsics dels ciutadans i una adequada prestació del servei públic cap a aquests i al mateix temps dotar l'Administració dels mitjans i activitats necessaris per a l'aplicació de les tècniques i elements electrònics, informàtics i telemàtics per al desenvolupament d'aquesta activitat.

D'aquesta forma la ciutadania podrà obtenir informació i conèixer els procediments que poden gestionar des d'un terminal informàtic, sense necessitat de desplaçar-se físicament a l'Ajuntament, evitant així desplaçaments, amb el consegüent estalvi de temps i dinamisme que açò suposa.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb la proposta de la tinenta d'alcalde delegada de l'Àrea de Benestar Social, el dictamen de la Comissió Informativa de Benestar Social, Participació Ciutadana i Sanitat i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Aprovar amb caràcter inicial el Reglament del Registre Electrònic de l'Ajuntament de Benicarló, en la forma que s'assenyala.

Segon. Sotmetre l'expedient a informació pública i audiència de les persones interessades durant el termini de 30 dies, mitjançant anuncis en el Butlletí Oficial de la Província i al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, a l'efecte de presentació de reclamacions i/o suggeriments.

Tercer. L'acord provisional s'ha d'entendre definitivament adoptat, sense necessitat de nou acord, si no es presenta cap reclamació o al·legació. En cas contrari és necessari que el mateix òrgan plenari es manifeste sobre les reclamacions presentades i adopte els acords definitius.

Quart. L'acord definitiu, inclòs el provisional elevat a definitiu i el text de l'Ordenança, ha de ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província, sense que entre en vigor fins que s'haja portat a terme aquesta publicació i haja transcorregut el termini previst en l'art. 65.2 de la Llei 7/85, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

Prèvia ratificació unànime de la seua inclusió en l'ordre del dia, a l'empara del que disposa l'article 82.3 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals:

PUNT 3r. PROPOSICIÓ A LA INCORPORACIÓ DEL MUNICIPI DE SANT JORDI A LA MANCOMUNITAT DE LA TAULA DEL SÉNIA. Se sotmet a a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per l' Alcaldia de data 21 d'octubre de 2011.

Vist l'escrit registre d'entrada núm. 17.321, de 21 d'octubre de 2011, en virtut del qual la Mancomunitat de la Taula del Sénia sol·licita formalment a l'Ajuntament de Benicarló l'adopció del corresponent acord plenari, en compliment de l'acord pres per l'Assemblea General de la Mancomunitat de la Taula del Sénia el dia 13 d'octubre de 2011, referent a la modificació dels Estatuts de la Mancomunitat de la Taula del Sénia i la incorporació del municipi de Sant Jordi a la Mancomunitat.

Vist que l'Ajuntament de Sant Jordi, en data 20 de juny de 2011, acorda sol·licitar la incorporació de ple dret d'aquest municipi a la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Després del temps passat des de la constitució de la Mancomunitat, aquesta ha considerat necessari fer una adequació dels Estatuts a la realitat canviant de l'ens local, així com d'adequacions específiques sol·licitades per diferents administracions autonòmiques (Generalitat de Catalunya i Generalitat Valenciana) respecte a l'art. 12

L'Assemblea de la Mancomunitat, en data 16 de desembre de 2010, va aprovar la incorporació dels municipis de San Rafael del Rio i d'Herbés, i va començar-se a tramitar l'oportú expedient. Aprovada la nova incorporació del municipi de Sant Jordi, així com la modificació dels estatuts de la mancomunitat, és convenient, per raons d'eficàcia administrativa refondre l'expedient iniciat amb la incorporació dels municipis de San Rafael del Rio i Herbés

El municipi de Sant Jordi es troba dintre de la zona fixada als Estatuts per formar part de la Mancomunitat, per la qual cosa sembla lògic que, si així s'acorda, es puga iniciar el procediment per a la seua incorporació a la Mancomunitat.

Aquesta o qualsevol altra incorporació comporta una modificació dels Estatuts de la Mancomunitat.

L'Assemblea de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, en data de 30 de juny de 2011, va aprovar la incorporació a aquesta del municipi de Sant Jordi de la província de Castelló.

Seguint els tràmits propis del procediment administratiu per a la incorporació de nous membres i modificació dels Estatuts.

Vist l'informe emès per la Secretaria General de data 24 d'octubre de 2011.

La corporació, de conformitat amb la proposta d'Alcaldia i per unanimitat dels membres assistents, que formen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, acorda:

Primer. Acceptar la incorporació a la Mancomunitat de la Taula del Sénia del municipi de Sant Jordi, de la província de Castelló.

Segon. Per raons d'eficàcia administrativa aprovar la refosa de l'expedient iniciat amb la incorporació dels municipis de San Rafael del Rio i Herbés, amb aquest de Sant Jordi.

Tercer. Aprovar la modificació dels Estatuts de la Mancomunitat de la Taula del Sénia i que el text definitiu dels Estatuts quede conforme a l'annex I.

Quart. En cas que en el procés administratiu, que ha de comportar l'exposició pública del present acord al tauler d'anuncis de l'Ajuntament i per la Mancomunitat de la Taula del Sénia en el BOP de la Província, no es presente cap al·legació contra aquest, s'ha d'entendre aquest acord com definitiu, sense necessitat de cap acord més.

ANNEX I

Estatuts de la Mancomunitat de la Taula del Sénia

La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora dels bases de règim local, estableix en el seu article 44 que els municipis tenen el dret d'associar-se amb uns altres mitjançant mancomunitats, per a l'execució en comú d'obres i serveis determinats de la seua competència.

Els municipis que es troben al costat del riu Sénia, en els territoris fronterers de les comunitats autònomes de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó, tenen en comú moltes coses, i de signe molt divers. Per una banda, la geografia, la història (Ilercavons, Corona d'Aragó, Bisbat de Tortosa...), la cultura i la llengua són les mateixes; i en els pobles de l'interior, el seu nivell de renda, l'emigració de joves i l'envelliment de la població són altres característiques comunes.

Així doncs, amb la finalitat d'ajudar tots els municipis que vulguen associar-se per a resoldre problemes pendents i millorar les condicions de vida dels seus habitants, es crea aquesta mancomunitat de municipis per a avançar, mitjançant fórmules de col·laboració mútua i plantejament de polítiques comunes, sense perjudici del respecte a l'autonomia local.

Aquesta mancomunitat vol ser l'organisme comú, que canalitze les iniciatives locals i que en possibilite d'altres que no es poden iniciar individualment per cada poble, amb la finalitat de rendibilitzar iniciatives i esforços encaminats al desenvolupament integral del territori.

Qualsevol projecte que incidisca en el desenvolupament, qualitativament o quantitativament, i que contribuïsca a millorar la qualitat de vida dels seus habitants i el desenvolupament econòmic del territori, té cabuda en aquesta mancomunitat.

És en aquest sentit que els ajuntaments d'Alcanar, Beceite/Beseit, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestrat, Freginals, la Galera, Godall, la Jana, Herbers, Mas de Barberans, Morella, Peñarroya de Tastavins/Pena-roja de Tastavins, La Pobla de Benifassà, Rossell, Sant Rafel del Riu, Sant Carles de la Ràpita, San Jorge/Sant Jordi, Santa Bàrbara, la Sénia, Traiguera, Ulldecona, Valderrobres/Vall de Roures, Vallibona i Vinaròs aproven la constitució d'una mancomunitat que es regeix pels següents ESTATUTS:

Capítol I

DE LA CONSTITUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT

Article 1. Composició

Els municipis d'Alcanar, Beceite/Beseit, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Cervera del Maestrat, Freginals, la Galera, Godall, la Jana, Herbers, Mas de Barberans, Morella, Peñarroya de Tastavins/Pena-roja de Tastavins, la Pobla de Benifassà, Rossell, Sant Rafel del Riu, Sant Carles de la Ràpita, San Jorge/Sant Jordi, Santa Bàrbara, la Sénia, Traiguera, Ulldecona, Valderrobres/Vall de Roures, Vallibona i Vinaròs s'associen per a crear una mancomunitat, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per al compliment dels seus objectius, de conformitat amb el que disposa l'article 44 de la Llei 7/1985, reguladora dels bases de règim local.

Capítol II

DENOMINACIÓ, FINS, DOMICILI I DURADA DE LA MANCOMUNITAT

Article 2. Denominació

L'entitat es denomina: Mancomunitat de la Taula del Sénia.

Article 3. Objectiu

La mancomunitat té com objectiu el compliment dels següents fins:

a) Millorar les condicions de vida dels habitants del territori.

b) Promoure el desenvolupament econòmic i social de tota la zona.

c) Afavorir i coordinar tot tipus d'iniciatives de desenvolupament sostenible del medi rural.

d) Fomentar el creixement i l'ocupació en tots els sectors (persones, empreses, institucions) i en tots els àmbits possibles: emprenedors, formació, inserció...

e) Obtenir el màxim profit dels recursos del territori (naturals, patrimonials, culturals, turístics, etc.).

f) Treballar perquè aquest territori siga un referent en matèria de medi ambient i sostenibilitat.

g) Aconseguir una millora substancial de les infraestructures i comunicacions de la zona.

h) Millorar les relacions de tot tipus entre els habitants dels seus pobles.

i) Facilitar la coordinació educativa, sanitària i d'emergències.

j) Gestionar els residus industrials, agraris i forestals.

k) Mancomunar aquells serveis que d'aquesta forma puguen funcionar millor.

Article 4. Àmbit

L'àmbit de competència territorial de la mancomunitat s'estén a la totalitat dels termes municipals dels pobles que en formen part.

Article 5. Domicili

El domicili social de la mancomunitat està situat al de l'Ajuntament de la Sénia, c. de Tortosa núm. 1, mentre no es decidisca el contrari, però les reunions dels seus diferents òrgans se celebraran de forma rotatòria en qualsevol dels municipis membres. Així mateix poden haver-hi oficines en altres locals cedits pels ajuntaments.

Article 6. Durada

La durada de la mancomunitat és indefinida.

Capítol III

RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER

Article 7. Recursos econòmics

Per a la realització dels seus fins, la mancomunitat pot comptar amb els recursos enumerats en l'article 2 de la Llei d'Hisendes Locals:

  • Els ingressos procedents del seu patrimoni i la resta de dret privat.

  • Els tributs propis classificats en taxes, contribucions especials i impostos i els recàrrecs exigibles sobre els impostos de les comunitats autònomes o d'altres entitats locals, amb els límits assenyalats en la legislació.

  • Les participacions en els tributs de l'Estat i de les comunitats autònomes.

  • Les subvencions.

  • Els percebuts en concepte de preus públics.

  • El producte de les operacions de crèdit.

  • El producte de les multes i sancions en l'àmbit de les seues competències.

  • Les altres prestacions de dret públic.

  • Les aportacions i els recursos cedits pels ajuntaments membres. Per al funcionament de la mancomunitat es poden fixar aportacions dels ens locals que en formen part, de periodicitat anual i caràcter ordinari, així com, si escau, les de tipus extraordinari que siguen necessàries. Aquestes aportacions les ha de fixar l'Assemblea General per majoria simple i tenint en compte criteris de població, territori, serveis prestats, etc.

Article 8. Pressupost

L'Assemblea General de la Mancomunitat ha d'aprovar un pressupost anual, que ha d'incloure els recursos ordinaris i els d'inversions que facen falta, d'acord amb les disposicions en matèria de règim local.

Article 9. Patrimoni

El patrimoni de la mancomunitat es constitueix a partir dels ingressos i excedents que es formen i que provenen dels recursos assenyalats en l'article 7.

Article 10. Règim jurídic

És d'aplicació a la mancomunitat el que disposen les normes de règim local en matèria economicofinancera i comptable.

Capítol IV

ÒRGANS DE GOVERN I ADMINISTRACIÓ

Article 11. Òrgans de govern

El govern i l'administració corresponen als òrgans següents:

  • L'Assemblea General de la Mancomunitat.

  • La Presidència.

  • El Vicepresidència o Vicepresidències.

  • La Junta de Govern.

  • La Comissió de Comptes.

Article 12. Assemblea General. Composició

L'Assemblea General és el màxim òrgan de govern i administració de la mancomunitat. Està integrada pels alcaldes o tinents d'alcalde, nomenats pels plens dels seus respectius ajuntaments.

Article 13. Assemblea General. Constitució

El mandat dels membres de l'Assemblea General coincideix amb el de les respectives corporacions. El cessament com a regidor comporta també el de membre de l'Assemblea. En aquest cas, el Ple de l'Ajuntament afectat ha de procedir a triar un nou representant.

Després de les eleccions locals i dins del període previst en la Llei per a la designació de representants en òrgans col·legiats, els ajuntaments membres han de nomenar els seus representants en l'Assemblea General.

Una vegada acabat el període per a la designació de vocals i dins dels trenta dies següents, s'ha de procedir a la constitució de la nova Assemblea General de la Mancomunitat i a l'elecció del seu president.

Fins a la data de constitució de la nova Assemblea General, ha d'actuar en funcions l'anterior i el seu president, en tot allò que afecte únicament a la gestió dels assumptes ordinaris d'administració de la mancomunitat. A més, s'ha de donar compte d'aquestes actuacions a l'Assemblea General entrant tan prompte com es constituïsca.

Article 14. Presidència

El president/a de la mancomunitat ha de ser un alcalde/essa d'un municipi membre. Ha de ser triat per majoria absoluta de l'Assemblea en primera votació, o simple, en la segona. En cas d'empat, s'ha de triarà el candidat per sorteig. La durada del càrrec és d'un any.

Article 15. Vicepresidència/es

La Presidència ha de nomenar un o més vicepresidents/es d'entre els membres de la Junta de govern, que han de tindre les mateixes atribucions i formalitats que els tinents d'alcalde i que substituiran la Presidència en casos d'absència, malaltia i, en general, per qualsevol altra causa justificada.

Article 16. Junta de Govern

La Presidència ha de nomenar la Junta de Govern, escoltant l'Assemblea General, però sempre han de formar-hi part un o més representants dels municipis de cadascuna de les tres comunitats autònomes.

Article 17. Comissió de Comptes

La Comissió de Comptes té les atribucions i el règim de funcionament que resulta dels articles 116 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local i del 212 del RDL 2/2004 de Text Refós de la Llei d'Hisendes Locals, i està integrada per la Presidència de la Mancomunitat i tres membres més, un per cada grup de municipis de les tres comunitats autònomes. Aquests estan assistits per la Secretaria i la Intervenció de la Mancomunitat.

Capítol V

COMPETÈNCIES DELS ÒRGANS DE LA MANCOMUNITAT, EL SEU FUNCIONAMENT I RÈGIM JURÍDIC

Article 18. Competències de l'Assemblea General

Són competències de l'Assemblea General aquelles que per norma legal s'atorguen com competència del Ple de les corporacions locals perquè siguen d'aplicació a la naturalesa i fins de la mancomunitat i, especialment, les següents:

  • Determinar el seu règim de sessions.

  • Aprovar el reglament orgànic, les ordenances de tot tipus i altres disposicions reglamentàries.

  • Aprovar el pressupost anual.

  • Concertar crèdits de tot tipus.

  • Aprovar la modificació dels seus estatuts.

  • Aprovar les aportacions dels membres a la hisenda de la Mancomunitat, que han de ser ratificades pels plens dels respectius ens locals.

  • Determinar la forma de gestió dels serveis que preste la Mancomunitat.

  • Gestionar i administrar els béns de la mancomunitat i els quals li siguen assignats per al compliment de les seues fins.

  • Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern de la mancomunitat.

  • Aquelles altres competències que la legislació de règim local atribuïsca als plens de les corporacions locals.

Article 19. Vinculació dels acords

Els acords de la mancomunitat obliguen els municipis que la integren i els seus veïnats.

Article 20. Règim de funcionament

El règim de funcionament és el que resulte del reglament orgànic i, en tot allò no previst en aquests estatuts, les disposicions dels articles 46 a 54 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local.

Article 21. Règim de sessions.

L'Assemblea general s'ha de reunir amb caràcter ordinari una vegada al trimestre, com a mínim, i celebrar sessions extraordinàries quan les convoque la Presidència, bé per voluntat pròpia o a petició, almenys, de la quarta part dels seus membres.

Article 22. Acords

La validesa dels acords exigeix per regla general el vot de la majoria simple dels membres de l'òrgan col·legiat. És necessari el vot favorable de la majoria absoluta de membres de l'Assemblea General per a l'adopció d'acords sobre assumptes previstos en l'article 47.2 de la Llei 7/1985, reguladora dels bases de règim local.

Article 23. Competències de la Presidència

Corresponen a la Presidència de la Mancomunitat aquelles atribucions que la norma legal vigent fixa com competència de l'Alcaldia i que siguen d'aplicació a la naturalesa i fins de la Mancomunitat, i especialment:

  • Convocar, presidir, suspendre i alçar les sessions de l'Assemblea General i de la Junta de Govern, dirigir les seues deliberacions i resoldre els empats amb el seu vot de qualitat.

  • Publicar, executar i fer complir els acords adoptats per l'Assemblea General i la Junta de Govern.

  • Representar la mancomunitat i delegar, si escau, aquesta representació.

  • Dirigir i nomenar el personal de la Mancomunitat i, si escau, ordenar la instrucció d'expedients disciplinaris.

  • Exercitar tot tipus d'accions civils, penals i administratives en cas d'urgència i informar la Junta de Govern i a l'Assemblea General.

  • Donar compte de les operacions efectuades en cada exercici a l'Assemblea General.

  • Totes les que la legislació de règim local atribueix a l'Alcaldia Presidència i aquelles altres que no estiguen expressament atribuïdes a cap altre òrgan de govern de la Mancomunitat.

Article 24. Junta de Govern

Són atribucions de la Junta de Govern les que expressament li delegue la Presidència i l'Assemblea General, o li assignen aquests estatuts conforme a l'ordenament jurídic vigent.

Article 25. Règim jurídic

El règim de sessions, l'adopció d'acords, la tramitació d'expedients i la comptabilitat s'han d'ajustar a l'ordenament de règim local vigent, i en concret i amb caràcter general i bàsic conforme a les disposicions dels articles 46 a 54 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local.

Els actes i acords de la Mancomunitat posen fi a la via administrativa. Contra aquests actes i acords, les persones interessades poden exercir les accions oportunes davant la jurisdicció competent. Poden, no obstant això, interposar amb caràcter previ un recurs de reposició. Quant a la revisió dels seus actes i responsabilitat s'ha d'estar al disposat en els articles 53 i 54 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local.

Article 26. Funcionaris de la mancomunitat

La Secretaria General de la Mancomunitat, que ho és de l'Assemblea General i de la Junta de Govern, ha de realitzar les funcions públiques assenyalades en l'article 92.3 de la Llei de Bases de Règim Local. De conformitat amb el que preveu el citat article, si escau, també es pot designar una Intervenció i una Tresoreria.

La designació dels càrrecs de Secretaria General, Intervenció i Tresoreria ha de recaure en funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional, si bé mentre no siga coberta aquesta plaça poden exercir aquestes funcions funcionaris d'habilitació nacional que presten el seu servei en algun dels ajuntaments mancomunats, o bé funcionaris que ocupen interinament llocs reservats a aquests funcionaris.

Capítol VI

DE L'EXPLOTACIÓ DELS SERVEIS

Article 27. Forma d'explotació

La forma d'explotació dels serveis es determina per l'Assemblea General i pot ser qualsevol de les admeses en dret.

Article 28. Personal i gerència

La mancomunitat pot nomenar una gerència i també contractar personal per al desenvolupament dels seus fins.

Les formes de selecció del personal són les establides en l'article 91 i següents de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, i altres disposicions sobre règim local.

Capítol VII

DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS MEMBRES, DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS I LA DISSOLUCIÓ DE LA MANCOMUNITAT

Article 29. Modificació i incorporació de nous membres

La modificació dels estatuts de la mancomunitat, inclosa la incorporació de nous membres, es fa a proposta de l'Assemblea General i segueix el mateix procediment de la seua constitució, conforme a les disposicions de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local, del capítol IV del títol I del RD 1690/1986 del Reglament de Població i Demarcació de les Entitats Locals i del RD 2568/1986 del Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals i tota aquella normativa bàsica que li siga d'aplicació.

Article 30. Separació de membres de la Mancomunitat

Qualsevol dels ens locals membres de la Mancomunitat podrà separar-s'hi. Per a la separació voluntària és necessari:

a) Que ho sol·licite la corporació interessada, mitjançant un acord del Ple amb el quòrum exigit en l'article 47.2 de la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local. Aquest acord ha d'estar sotmès a informació pública, a informe de les diputacions provincials afectades i dels òrgans pertinents de les comunitats autònomes.

b) Aquest acord s'ha de traslladar a la Mancomunitat perquè en el termini d'un mes l'Assemblea General s'hi pronuncie.

c) Vistes les al·legacions presentades i els informes emesos, el Ple de l'ens local ha de resoldre definitivament sobre la separació, mitjançant un acord pres per la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, i s'ha de notificar a la Mancomunitat.

d) És necessari que transcórrega un període mínim de 4 anys de pertinença a la Mancomunitat i, a més, no tenir deutes amb aquesta.

i) L'adhesió o separació d'algun ens local de la Mancomunitat suposa automàticament la modificació dels seus estatuts (pel qual fa al nom i nombre de municipis), sense necessitat de subjectar-se al procediment establit per a realitzar-les. Aquesta serà efectiva a partir del dia de la seua publicació en el BOE.

Article 31. Liquidació econòmica de les separacions

Els ens locals que se separen de la Mancomunitat han de procedir a cancel·lar la part alíquota que els corresponga dels crèdits pendents de la mancomunitat, així com, si s'acorda, a fer-se càrrec del personal que els corresponga, abans de la publicació de la separació en el BOE.

Article 32. Dissolució

La Mancomunitat es pot dissoldre:

1. Per acord dels ajuntaments dels municipis i ens locals que la formen, adoptat amb els mateixos requisits que per a la seua constitució.

2. Per acord de l'Assemblea General de la Mancomunitat, ratificat pel ple de tots els ens locals.

Article 33. Liquidació

Una vegada dissolta la Mancomunitat, els seus béns han de revertir als ajuntaments i ens locals, proporcionalment a les aportacions realitzades.

DISPOSICIÓ FINAL

En tot allò no previst en aquests estatuts és d'aplicació la Llei 7/1985 reguladora de les bases de règim local, el RDL 781/1986 pel qual s'aprova el Text Refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, les disposicions reglamentàries de règim local i totes aquelles altres que per raó de la matèria li siguen d'aplicació.

DILIGÈNCIA: Per a fer constar que els Estatuts inicials van ser aprovats per tots els ajuntaments que formaven la Mancomunitat de la Taula del Sénia i que van ser publicats en el Butlletí Oficial d'Aragó núm. 145 de 7 de desembre de 2005, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4524 d'1 de desembre de 2005 i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 5148 de 2 de desembre de 2005.»

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA D'APROVACIÓ DE LA DEVOLUCIÓ DE LA PART PROPORCIONAL DE GUALS DEL CARRER CESAR CATALDO I AVINGUDA DE IECLA. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, de data 1 d'agost de 2011, perquè es procedisca a la devolució de la part proporcional dels imports dels guals a càrrec dels padrons de 2010 i de 2011 als veïns del carrer de César Cataldo i de l'avinguda de Iecla, per la realització de les obres de remodelació d'aquests carrers.

Vist l'informe núm. 222/11 del viceinterventor de data 01/08/2011, en el sentit que no procedeix la concessió de les bonificacions fiscals propostes.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i Personal i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Resoldre la discrepància del viceinterventor en el sentit de continuar el procediment.

Segon. Concedir un benefici fiscal aplicable a l'Ordenança T-14 reguladora de la Taxa per l'aprofitament especial del domini públic local, a tots i cadascun dels interessats que a continuació es detallen, sempre que estiguen al corrent del pagament d'aquesta Taxa, corresponent als següents períodes, en què va romandre tallada al tràfic rodat el carrer de César Cataldo, amb motiu de l'execució de les obres de reurbanització, amb càrrec a la partida 33100 i pels següents imports:

. 2 mesos i 13 dies de l'exercici 2010 (tram Pius XII- Av. Iecla)

. 5 mesos i 14 dies de l'exercici 2011 (tram Pius XII- Av. Iecla)

. 3 mesos i 8 dies de l'exercici 2010 (tram Av. Iecla-Marqués Benicarló)

. 5 mesos i 14 dies de l'exercici 2011 (tram Av. Iecla-Marqués Benicarló)

Tram Pius XII-Av. Iecla

NIF

TITULAR

DIRECCIÓ GUAL

IMPORT

18845829C

Cornelles Iñíguez, José Manuel

c. de César Cataldo, 8

138,45 EUR

18813207N

Cornelles Avila, Joaquín

c. de César Cataldo, 10

92,30 EUR

B12525762

Parking Benicarló, S.L.

c. de César Cataldo, 16

42,79 EUR

H12643342

Comunidad Propietarios parking Benicarló

c. de César Cataldo, 16

191,31 EUR

B12525762

Parking Benicarló, S.L.

c. de César Cataldo, 16 B

42,79 EUR

H12643342

Comunidad Propietarios parking Benicarló

c. de César Cataldo, 16 B

191,31 EUR

B12435152

Labernia Vallés Forners, S.L.

c. de César Cataldo, 17

119,31 EUR

18839528K

Lluch Avila, Francisco

c. de César Cataldo, 19

92,30 EUR

18692417H

Sorlí Castillo, Antonio

c. de César Cataldo, 25

138,45 EUR

18844724L

Foix Palanques, Antonio

c. de César Cataldo, 32

92,30 EUR

18698966N

Marzá Prats, Juana

c. de César Cataldo, 33

138,45 EUR

18839707Q

Prats Altabella, Miguel

c. de César Cataldo, 37

138,45 EUR

18839806T

Quinzá Montserrat, Manuel

c. de César Cataldo, 21

42,79 EUR

73377757Y

Vives Fibla, Mª. José

c. de César Cataldo, 21

95,66 EUR

X6238486N

Traverso, Claudia

c. de César Cataldo, s/n

47,07 EUR

B12823233

Multiserveis Yvansan, S.L.U.

c. de César Cataldo, s/n

95,66 EUR

TOTAL

1.699,39 EUR

Tram Av. Iecla-Marqués de Benicarló

NIF

TITULAR

DIRECCIÓN VADO

IMPORTE

18844665Y

Coll Galve, Ángel

c. de César Cataldo, 50

130,78 EUR

G28010619

Mapfre Mutualidad de Seguros y Reaseguros

c. de César Cataldo, 52

204,13 EUR

H12279386

Cdad. de Propietarios C. Cataldo, 52

c. de César Cataldo, 52

102,06 EUR

18994803T

Fraga Chaler, Sergio

c. de César Cataldo, 63

153,10EUR

18700425E

Peña Rafels, José

c. de César Cataldo, 68

102,06 EUR

B12035531

Hermanos Anvel, S.L.

c. de César Cataldo, 70

102,06 EUR

18695664E

Sospedra Anglés, José María

c. de César Cataldo, 73

102,06 EUR

18895680F

Coll Foix, Juan Manuel

c. de César Cataldo, 80

153,10 EUR

39026094Q

Jimón Rueda, Diego

c. de César Cataldo, 83

153,10 EUR

40035167X

Martínez Vidal, Joaquín

c. de César Cataldo, 83

102,06 EUR

H12614541

Cdad.Prop.Kenia Garajes y Trasteros

c. de César Cataldo, 85

102,06 EUR

H12614541

Cdad.Prop.Kenia Garajes y Trasteros

c. de César Cataldo, 85

102,06 EUR

18951045B

Gil López, María Carmen

c. de César Cataldo, 93

102,06 EUR

H12666970

Cdad. de Propietarios C. Cataldo, 95

c. de César Cataldo, 95

200,92 EUR

18698537C

Segarra Cornelles, Joaquín

c. de César Cataldo, 97

102,06 EUR

75336812J

López López, Diego

c. de César Cataldo, 98

102,06 EUR

73358077Z

Blasco Albiol, Salvador

c. de César Cataldo, 99

108,44 EUR

18694994L

Llorach Beltrán, Vicenta

c. de César Cataldo, 100

121,19 EUR

18913248A

Galán Bayarri, José Miguel

c. de César Cataldo, 102

57,44 EUR

18961812Z

Rodríguez Ponce, Carlos

c. de César Cataldo, 102

95,66 EUR

38751380Z

Sales Boix, Eugenio

c. de César Cataldo, 103

102,06 EUR

18693773V

Lino Julbe, Antonio

c. de César Cataldo, 105

102,06 EUR

73377715X

Lluch Blasco, Amparo

c. de César Cataldo, 106

102,06 EUR

73370295L

Senar Miralles, Ángel Carmelo

c. de César Cataldo, 106

102,06 EUR

18696117S

Prats Guzmán, José

c. de César Cataldo, 111

117,44 EUR

18889225S

Tomás Fibla, José Manuel

c. de César Cataldo, 112

102,06 EUR

18932313R

Tomás Fibla, Alfredo

c. de César Cataldo, 113

102,06 EUR

73358485P

Michavila Beltrán, Vicente

c. de César Cataldo, 112

102,06 EUR

06913930S

Donoso Galindo, Santiago

c. de César Cataldo, 114

153,10 EUR

37095439G

Bueso Agut, Antonio

c. de César Cataldo, 118

102,06 EUR

18828728P

Orero Porres, Juan

c. de César Cataldo, 124

153,10 EUR

18692008T

Castillo Marzal, Carmen

c. de César Cataldo, 124

102,06 EUR

TOTAL

3.740,64 EUR

Tercer. Concedir un benefici fiscal aplicable a l'Ordenança T-14 reguladora de la Taxa per l'aprofitament especial del domini públic local, a tots i cadascun de les persones interessades que a continuació es detallen, sempre que estiguen al corrent del pagament d'aquesta Taxa, corresponent al període de 2 mesos i 24 dies (any 2010) i 2 mesos i 21 dies (any 2011) que va romandre tallada al tràfic rodat a l'av. de Iecla, amb motiu de l'execució de les obres de reurbanització, a càrrec de la partida 33100 i pels següents imports:

NIF

TITULAR

DIRECCIÓN VADO

IMPORTE

18708634C

Albalate Bayarri, Álvaro

Av. de Iecla, 16

64,72 EUR

18844708A

Bayarri Ramón, Tomás

Av. de Iecla, 20

97,07 EUR

18919449V

Cabrera Rodríguez, Carmen

Av. de Iecla, 18

120,99 EUR

H12820213

Cdad.Propietarios Avda. Iecla, 10

Av. de Iecla, 10

97,07 EUR

H12695037

Cdad.Propietarios Garaje Méndez Núñez, 50

Av. de Iecla, s/n

121,46 EUR

H12583316

Cdad.Propietarios Avda. Iecla, 26

Av. de Iecla, 26

120,99 EUR

H12688214

Cdad.Prop. Avda. Iecla, 1 Garajes y Trasteros

Av. de Iecla, 1

120,99 EUR

H12640371

Cdad.Propietarios Parking Avda. Iecla, 41

Av. de Iecla, 41

241,97 EUR

B12030581

Fernando Ibáñez, S.L.

Av. de Iecla, 34

129,43 EUR

18890263H

Tejeda Caballero, Francisco

Av. de Iecla, 47

64,72 EUR

TOTAL

1.179,41 EUR

Quart. Per a poder fer efectiva la devolució les persones interessades que encara no ho hagen fet han d'aportar la fitxa de manteniment de tercers, segons el model que se'ls facilitarà, en el termini de 10 dies. L'expedient s'arxivarà sense més tràmit en el cas que s'incomplisca aquest termini.

Cinquè. Contra el present acte que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se, amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la recepció de la present notificació davant del Ple. Així mateix, pot interposar-se un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la recepció de la notificació, d'acord amb el que regula l'article 8 de la Llei 29/98, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE REMISSIÓ DE SUGGERIMENTS AL DOCUMENT DE REVISIÓ DEL PLA GENERAL DE PENÍSCOLA PER A LA FASE D'AVALUACIÓ AMBIENTAL. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada pel tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 30 de setembre de 2011.

Relació de fets

  1. Vist l'ofici remès per la Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana (registre d'entrada en aquest Ajuntament núm. 15.520, de data 20 de setembre de 2011), mitjançant el qual es comunica que l'Ajuntament de Peníscola, municipi limítrof al terme municipal de Benicarló, ha iniciat el procediment d'avaluació ambiental del Pla General del seu municipi, i es realitza una consulta a aquest Ajuntament sobre la documentació corresponent.

  2. Vist l'informe de l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, de data 30 de setembre de 2011, després d'examen detallat del referit document, en el qual realitza alguns suggeriments al document, en relació amb aquells aspectes que poden afectar el terme municipal de Benicarló.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient, el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Realitzar els següents suggeriments al document redactat per l'Ajuntament de Peníscola per al tràmit d'avaluació ambiental en el procediment de revisió del seu Pla General d'Ordenació Urbana, de conformitat amb l'informat per l'arquitecte municipal, el Sr. Luís Pérez Lores, en data 30 de setembre de 2011:

«Analitzat l'esmentat document cal indicar que s'han detectat les següents circumstàncies que poden afectar el terme municipal de Benicarló. Resulta necessari indicar que el planejament del municipi de Benicarló es troba en fase de revisió i ja ha obtingut el document de referència que ha d'orientar-ne l'elaboració:

En relació amb la classificació de sòl:

Sòl urbanitzable SU 17, Turístic Golf Alt Fardatxo i SU 18, Turístic Golf Peñíscola Hills.

S'ha pogut comprovar que en l'extrem nord oest del terme, que limita amb el terme de Càlig i Cervera, s'han classificat com sòl urbanitzable amb destinació turística golf dos sectors (SU 17 i 18) que ocupen els estreps d'un petit sistema muntanyenc a l'oest del terme. Aquest mateix sistema muntanyenc és conegut en el Pla General de Benicarló com la muntanya del Bovalar. En aquests sectors s'ha previst la implantació de 2538 habitatges i 3.022 places hoteleres, d'una banda, i 2.452 habitatges i 2.920 places hoteleres, per un altre.

Per a aquesta muntanya del Bovalar, en el terme de Benicarló es té la previsió que siga classificada com sòl no urbanitzable protegit, SNUP 5. En el document de referència remès, la Direcció General de Gestió del Medi Natural indicava:

"Ha de revisar-se la delimitació dels sòls SNUP1 i SNUP5, de manera que recullen el sòl forestal inclòs en l'Inventari Forestal de la Comunitat Valenciana, aprovat mitjançant l'Acord del Consell, de 15 de juny de 2007..."

En el municipi de Peníscola, en el sector EL SEU 17 i 18, també existeixen sòls forestals, i tenint en compte que els valors paisatgístics i mediambientals de la zona que es pretén urbanitzar són similars als que figuren en el terme de Benicarló, en la muntanya del Bovalar, per tractar-se de sòls amb idèntiques característiques geogràfiques, es considera oportú manifestar, a fi d'evitar incoherències de planificació per qüestions de divisió administrativa, que els sòls forestals inventariats hagen de tenir classificació similar en ambdós termes municipals. Per tant, s'estableixen similars mesures protectores, aquelles que es consideren oportunes per a preservar aquests sòls forestals, a Peníscola i a Benicarló.

Sòl urbanitzable SU 3. Residencial Turístic en Platja Nord III.

D'igual manera que en el punt anterior, el planejament en tramitació en el terme de Peníscola ha classificat com sòl urbanitzable residencial turístic un sector al costat de la carretera vella de Benicarló a Peníscola (SU 3), que limita amb la ratlla del terme amb Benicarló. Aquest sector ha previst la implantació de 1.775 habitatges i 1.229 places hoteleres.

El document de referència redactat per al planejament de Benicarló, d'acord amb la directriu 90 del document Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, ha determinat el següent:

"Evitar els continus urbans i la conurbació entre municipis amb la finalitat de garantir el disposat en els article 32 de la LOTPP i 42 del RPJECV, preservant corredors lliures d'edificació i urbanització entre els nuclis urbans, coadjuvant al manteniment de la identitat paisatgística de cada nucli. Respecte al sòl industrial urbà i urbanitzable situat al sud del terme de municipal al costat de la N340, han d'establir-se les mesures d'integració oportunes, incloent la franja de sòl no urbanitzable al sud de la rambla d'Alcalà en la Infraestructura Verda.

Ha de garantir-se una franja de, almenys, 500 metres, entre els nuclis existents --tal com establix la ETCV-- amb la finalitat d'evitar continus urbans no desitjables."

A la vista d'això, cal indicar que l'edificació i urbanització d'aquest sector suposaria establir sobre el terme de Benicarló tota la càrrega per a poder evitar la conurbació, el que significaria una afecció de sòl més enllà de la pròpia rambla d'Alcalà.

És cert que la fitxa de planejament i gestió del sector SU 3 a Peníscola establix:

"...la xarxa secundària d'espais lliures ha de resoldre la transició cap al Sector No Urbanitzable, per l'oest, i cap al terme municipal de Benicarló pel nord."

Amb això s'intuïx una certa voluntat d'evitar el continu edificat mitjançant la ubicació d'espais lliures entre ambdós termes. No obstant això, ha de procedir-se a analitzar si aquesta previsió resulta suficient per a evitar la conurbació amb el terme de Benicarló o potser seria necessari establir elements de la xarxa primària d'espais lliures amb caràcter agrícola, és a dir, no urbanitzats, que garantisquen des del propi planejament general l'objectiu perseguit per la directriu de la ETCV, fins i tot considerant que aquesta ETCV no resulte d'aplicació a la tramitació del PGOU de Peníscola. Per a això es podria tenir en compte, mantenint així la veritable identitat paisatgística, la circumstància real que aquest sòl, tant a Peníscola, com a Benicarló, es troba ja amb un cert grau d'edificació, integrant en el predisseny una certa densitat d'habitatge rural existent situada en sòls agrícoles. Alternativament, cal realitzar tal predisseny per a la xarxa d'espais lliures de la xarxa secundària del sector en el document definitiu, ja que, davant a possibilitat que la ETCV no siga aplicable al planejament del municipi de Peníscola pel seu grau de tramitació, posteriorment no s'exigisca al municipi de Benicarló l'assumpció d'un matalàs de 500 m entre sòls urbanitzats.

En relació amb la xarxa viària i l'ordenació detallada d'aquesta:

Via estructural entre termes PRVB-21. Es tracta aquí d'una via projectada en el terme de Peníscola amb una amplària de 15,00 metres, sense que quede perfectament definida l'afecció d'aquesta via sobre el terme de Benicarló.

L'Ajuntament de Benicarló té definida aquesta via en el seu vigent Pla General com una via de 18,00m. A fi de poder conciliar els interessos d'ambdós termes, convindria que o bé aquesta via es projectés ja directament en el Pla de Peníscola amb una amplària de 18,00m, amb l'eix d'aquesta en l'eix de l'actual camí, o es considerés que l'amplària de 15,00m projectada situés l'eix de calçada en el límit del terme, és a dir, en l'eix de l'actual vial. D'aquesta manera, la via projectada per Peníscola tindria 8,75 metres en aquest terme i la revisió del Pla General de Benicarló dissenyaria una via de 17,50m, assumint els altres 8,75m restants.

Per altra banda, s'ha dissenyat una rotonda de regulació d'encreuament en aquesta via a l'altura del vial de connexió PRVB-22 que ha estat desplaçada, sense que existisca una justificació urbanística, ni de disseny per a això, sobre el terme de Benicarló.

Al meu entendre, aquesta rotonda ha de situar-se en l'eix de l'actual vial entre termes.

Vial estructural PRVB-7. El planejament en anàlisi ha previst, a fi de delimitar el creixement urbà pel nord, una via estructural sobre l'actual camí de la Volta. Establix la memòria d'ordenació que dit vial constituirà l'element que permetrà diversificar el tràfic de sortida de la població, actualment únicament canalitzat per la CV-141.

En opinió d'aquest tècnic municipal, aquesta previsió pot provocar la utilització del futur bulevard en el qual s'ha de transformar l'actual CN-340, una vegada construïda la variant, en la via de sortida pel nord de la població de Peníscola a través del propi viari urbà de Benicarló, ja que dirigeix el tràfic cap a la rotonda projectada en l'actual CN-340 i que es troba massa allunyada de l'enllaç amb aquesta variant. Conseqüentment, aquesta via serà considerada la via natural d'evacuació del tràfic del sòl destinat a activitats econòmiques i part de la zona turística nord, com alternativa a la sortida sud, el que generarà greus problemes en el sòl urbà de Benicarló.

Cal indicar que per a poder executar aquesta via és necessària procedir a la construcció d'un nou pont sobre la rambla d'Alcalà. Aquesta infraestructura no ha estat prevista en el Projecte de Drenatge Integral de la Rambla d'Alcalà, redactat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. El pont previst en aquest projecte és el que comparteixen ambdós municipis confrontants i que es pretén executar en el camí entre termes i al qual s'accedeix des del camí de la Volta, a través d'una via de servei d'escassa entitat.

Al meu entendre, ha de mantenir-se aquest criteri, i no executar una nova via d'enllaç amb la rotonda que, directament, comunica el nucli d'urbanitzacions nord amb l'enllaç de l'àrea comercial de la CN-340, comunicació que pot canalitzar-se a través de la Ratlla del Terme. Al meu entendre, ha de plantejar-se el desplaçament de l'encreuament de la rambla pel camí de la Volta cap al sud, aproximant l'enllaç amb la via urbana actual CN-340 cap a l'enllaç amb la seua variant en construcció. D'aquesta manerea, s'allunyaria del pont a construir per l'Estat en el camí entre termes. Si això no fos possible, cal recanalitzar les rondes nord cap a l'enllaç actual amb la CN-340, per la CV-141.

Actual CN-340. S'ha projectat una rotonda en l'actual CN-340, futura via urbana, en l'encreuament amb el camí de la Ratlla del Terme, o camí entre termes, PRVB-21. En relació amb aquesta rotonda, l'Ajuntament de Benicarló està tramitant un Pla Especial per a la seua concreta definició i construcció. En aquest Pla Especial es pretén projectar la reserva de sòl suficient per a poder construir la rotonda sense pas de tràfic central, és a dir, una glorieta completa, de manera que una vegada transformada l'actual CN-340 en via municipal, la glorieta funcione com a tal, ordenant el tràfic perimetralment a aquesta.

Independentment que en l'actualitat, i fins que s'obtinga l'autorització de la Demarcació de Carreteres de l'Estat, aquesta glorieta ha d'entendre's tal com s'ha projectat en el Pla que s'analitza, és a dir, partida amb pas central, convindria que s'incorporés en el planejament el seu dimenssionament de comú acord entre ambdós municipis o, almenys, entendre les dimensions i afeccions previstes en el Pla General de Peníscola com elements d'ordenació detallada a consensuar entre ambdós municipis. D'aquesta manera, es podran assumir les determinacions del Pla Especial en tràmit a Benicarló que definitivament s'aproven i sobre el qual el municipi de Peníscola també ha de manifestar-se i acordar el que resulte convenient als seus interessos, com pròpies.»

Segon. Remetre aquest acord la Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, als efectes previstos en la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

PUNT 6é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 19/10/11 en relació a una modificació pressupostària, amb una transferència de crèdit per import de 127.112,33 euros, la qual afecta diferents grups de funció dins del capítol I «Despeses de personal». Els crèdits a disminuir corresponen a les partides pressupostàries del capítol I i s'ha d'incrementar aquests crèdits en el seu import total a la partida 011.91300 «Préstecs m/l termini exterior», per a procedir a l'amortització del préstec concertat amb l'entitat Caixa Benicarló, en data 16 de maig de 2011.

Vist l'Informe favorable del viceinterventor municipal, de data 18/10/11, el qual fa referència als acords adoptats pel ple de la corporació en la sessió que té lloc el 19/08/10, relatius a la reducció del salari corresponent als treballadors, d'acord amb el disposat en el RDL 8/2010 i a l'aprovació del Pla Econòmic Financer que, en el punt primer de la conclusió, indica: «Procedir a reduir l'endeutament de l'Ajuntament de Benicarló en l'import de 170.552,08 euros per a l'any 2010 i en 127.112,33 per a l'any 2011 per aplicació del Reial Decret Llei 8/2010 en el seu article 14».

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i Personal, per quinze vots a favor i sis abstencions (representants del grup municipal socialista), acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 13/2010, (anualitat del 2011) amb el següent detall:

Crèdits en disminució

Programa

Econòmic

Desc. Econòmic

Import

132

12000

Sous del grup A1.

1.242,14

132

12001

Sous del grup A2.

460,31

132

12003

Sous del grup C1.

14.852,60

132

12004

Sous del grup C2.

671,16

132

12006

Triennis.

2.097,85

132

12100

Complement de destinació.

10.710,05

132

12101

Complement específic.

21.494,98

151

12000

Sous del grup A1.

532,34

151

12001

Sous del grup A2.

767,18

151

12003

Sous del grup C1.

568,82

151

12004

Sous del grup C2.

1.070,66

151

12005

Sous del grup E.

87,76

151

12006

Triennis.

527,77

151

12100

Complement de destinació.

2.022,17

151

12101

Complement específic.

3.534,26

151

13000

Retribucions bàsiques.

5.537,35

151

14300

Personal laboral temporal

1.685,71

164

13000

Retribucions bàsiques.

684,33

170

12001

Sous del grup A2.

151,52

170

12003

Sous del grup C1.

127,04

170

12004

Sous del grup C2.

115,20

170

12006

Triennis.

93,05

170

12100

Complement de destinació.

251,35

170

12101

Complement específic.

458,88

232

12000

Sous del grup A1.

175,23

232

12001

Sous del grup A2.

2.121,26

232

12005

Sous del grup E.

1.541,36

232

12006

Triennis.

689,35

232

12100

Complement de destinació.

1.870,20

232

12101

Complement específic.

3.674,58

232

14300

Personal laboral temporal

3.869,81

234

14300

Personal laboral temporal

45,05

321

12005

Sous del grup E.

86,66

321

12006

Triennis.

14,19

321

12100

Complement de destinació.

48,19

321

12101

Complement específic.

94,50

321

13000

Retribucions bàsiques.

1.496,79

325

12000

Sous del grup A1.

8.586,27

325

12004

Sous del grup C2.

94,68

325

12006

Triennis.

4,51

325

13000

Retribucions bàsiques.

7.317,14

331

12001

Sous del grup A2.

151,52

331

12003

Sous del grup C1.

341,29

331

12004

Sous del grup C2.

757,45

331

12005

Sous del grup E.

86,65

331

12006

Triennis.

104,46

331

12100

Complement de destinació.

853,50

331

12101

Complement específic.

1.530,68

331

13000

Retribucions bàsiques.

12,77

341

12000

Sous del grup A1.

175,23

341

12003

Sous del grup C1.

113,76

341

12004

Sous del grup C2.

94,68

341

12006

Triennis.

53,22

341

12100

Complement de destinació.

229,73

341

12101

Complement específic.

415,77

412

14300

Personal laboral temporal

638,48

431

12001

Sous del grup A2.

151,52

431

12003

Sous del grup C1.

360,25

431

12004

Sous del grup C2.

757,45

431

12006

Triennis.

464,49

431

12100

Complement de destinació.

816,89

431

12101

Complement específic.

1.193,96

432

12003

Sous del grup C1.

113,76

432

12006

Triennis.

16,64

432

12100

Complement de destinació.

69,47

432

12101

Complement específic.

127,56

432

14300

Personal laboral temporal

868,71

491

12003

Sous del grup C1.

113,76

491

12006

Triennis.

24,94

491

12100

Complement de destinació.

69,47

491

12101

Complement específic.

127,56

491

13000

Retribucions bàsiques.

12,45

920

12000

Sous del grup A1.

350,46

920

12001

Sous del grup A2.

1.823,28

920

12006

Triennis.

214,00

920

12101

Complement específic.

851,14

930

12000

Sous del grup A1.

1.577,07

930

12001

Sous del grup A2.

191,80

930

12003

Sous del grup C1.

1.251,39

930

12004

Sous del grup C2.

176,74

930

12006

Triennis.

539,04

930

12100

Complement de destinació.

2.396,09

930

12101

Complement específic.

5.419,00

Total

127.112,33

Crèdits en augment

Programa

Econòmic

Desc. Econòmic

Import

011

91300

Préstecs m/l termini exter.

127.112,33

Total

127.112,33

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que els interessats puguen examinar-lo i presentar reclamacions; s'ha de considerar definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

Cinquè. Procedir a l'amortització anticipada de 127.112,33 euros del préstec concertat amb l'entitat Caixa Benicarló, en data 16 de maig de 2011.

PUNT 7é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 19/10/11 i l'informe favorable del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposta, consistent en una transferència de crèdit la qual ha de ser autoritzada pel Ple de la corporació per afectar a diferents grups de programa, per un import de 171.472,32 euros.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a manifestar que el seu grup votarà en contra, per congruència amb el que van votar en el Ple de pressupostos, ja que aquests es van aprovar amb el vot el contra del grup municipal socialista. A més, indica que això és conseqüència d'allò, ja que és una modificació per a pagar interessos d'una operació de préstec i dels serveis de recaptació i està en la línia del que van dir ells en aquell Ple.

Seguidament, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per a dir que aquesta modificació, igualment com altres que es fan al llarg del pressupost, es fan perquè hi ha partides que al cap de l'exercici s'han d'anar modificant perquè s'han d'ajustar a les partides. Això no deixa de ser un ajust pressupostari perquè, entre altres coses, quant als interessos de préstecs es va consignar una quantitat que era la mateixa que a l'any anterior i, per tant, els tipus d'interés han muntat i això ens ha costat més diners. Per tant, explica que els interessos s'han de pagar i la modificació s'ha de fer, així com els serveis de recaptació també. Indica que la Diputació quan fa l'avançament també cobra els interessos i també s'havien de sumar en eixa partida. Per això, conclou dient que això és una modificació normal d'un pressupost normal on hi ha desviacions i eixes desviacions es cobreixen per les modificacions pressupostàries que permet la llei.

De nou, el Sr. Sánchez manifesta que, evidentment, el Sr. Serrano i ell difereixen del que és normal en un pressupost. El Sr. Sánchez creu que totes aquestes qüestions que ha esmentat el Sr. Serrano, com que els interessos han apujat o que s'han de pagar els serveis de recaptació, són evidents. A més, indica que s'han de traure del capítol I, ja que afortunadament podem anar al capítol I, perquè si ho haguérem de traure de l'estat d'ingressos, no ho trauríem perquè sempre es pressuposten llocs de treball que després no es cobreixen. Explica que, a vegades, hi ha qui té eixa reserva posada allí perquè avui puguem atendre aquests pagaments, però considera que el més lògic és que aquests pagaments sortiren dels ingressos i del capítol I. Amb això, el Sr. Sánchez vol dir que alguna cosa estava malament en el pressupost. Per tant, creu que no poden aprovar una cosa que en el seu moment van advertir que passaria. En congruència amb això, explica que el grup municipal socialista no va aprovar els pressupostos i, a més, ara li ha de dir el mateix que aleshores. El Sr. Sánchez afig que ell ja sap que el pressupost és una previsió, però que al final ens guiem pel que es pressuposta i en els capítols està el que es pressuposta. Per tant, considera que és important que, d'eixos capítols que han pressupostat, no gastar res de res. Conclou dient que això és el que l'equip de govern no ha aprés encara.

Finalment, el Sr. Serrano conclou la intervenció dient al Sr. Sánchez que les previsions són del pressupost. Diu que si el Sr. Sánchez al Ple de pressupostos ja ho va dir, el Sr. Sánchez veu més enllà del que veuen els membres del grup municipal popular. Però afig que tampoc ho veien els membres del grup municipal socialista, ja que cada vegada hem anat per avall. A més, continua dient que aquesta modificació s'ha de fer perquè s'han de quadrar les partides per poder pagar el que es deu i res més. Diu també al Sr. Sánchez que pot disfressar la qüestió com vulga, dient si la previsió està ben o mal feta, però diu que, quan el grup socialista governava, el pressupost sempre s'ha modificat, perquè durant l'any passen moltes coses i el que cal fer és quadrar els comptes quan hi ha una desviació.

Vista la proposta de la cap d'ingressos de data 19/10/11, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i Personal, per quinze vots a favor i sis en contra (representants del grup municipal socialista), acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 7/2011, amb el següent detall:

CRÈDITS EN DISMINUCIÓ

Progr.

Subconcep.

Descripció

Import

132

12000

Sous del grup A1

3.494,56

132

12001

Sous del grup A2

1.294,44

132

12003

Sous del grup C1

41.767,00

132

12004

Sous del grup C2

1.887,37

132

12100

Complement de destinació

30.465,52

132

12101

Complement específic

61.211,18

930

12000

Sous del grup A1

4.491,01

930

12001

Sous del grup A2

539,35

930

12003

Sous del grup C1

3.563,59

930

12004

Sous del grup C2

503,30

930

12100

Complement de destinació

6.823,34

930

12101

Complement específic

15.431,66

Total

171.472,32

CRÈDITS EN AUGMENT

Progr.

Subconcep.

Descripció

Import

011

31000

Interessos op. préstecs

64.472,32

930

22708

Servicis de recaptació

107.000,00

Total

171.472,32

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; s'ha de considerar definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no ha d'entrar en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 8é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 20/10/11 i l'Informe favorable del viceinterventor municipal de la mateixa data, en relació a la modificació pressupostària proposada, consistent a donar de baixa diversos projectes per l'import total de 193.100,68 i modificar el pressupost de despeses amb un crèdit extraordinari pel mateix import, finançat amb les baixes d'aquestos projectes.

En primer lloc, fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a manifestar que tal com van dir en la Comissió Informativa, els membres del grup municipal socialista van a abstenir-se. Explica que això no ve d'ara, ja que ve d'una altra modificació pressupostària anterior que va passar per un altre Ple en què els membres de l'equip de govern van decidir llevar les quantitats que hi havia en les quotes del Sector 11 per a passar-les a l'expropiació, en aquest cas, del carrer d'Euskadi. A aquest respecte, el Sr. Sánchex indica que els membres del grup municipal socialista, com ja van dir aquell dia, consideren que això és una decisió que pren l'equip de govern i no tenen res a dir. Per això, avança que s'abstindran. A més, vol recordar al Sr. Serrano que la urbanització val 1.800.000 EUR i no li queda ni un euro.

Seguidament, intervé el Sr. Serrano Forner, representant del grup municipal popular, per a dir al Sr. Sánchez que aquesta modificació es fa en aquests moments perquè hi ha unes prioritats i hi ha un conflicte en l'obertura d'un carrer concret, que és el carrer d'Euskadi. Concretament, explica que hi ha una problemàtica important amb els veïns i que per això es va decidir que per a deixar eixe carrer d'obertura lliure, --atés que hi ha una primera part que és d'un propietari--, i amb aquesta modificació dotar els diners per a expropiar la part que falta, perquè eixe carrer siga un carrer d'accés per a tot el món. Per altra banda, indica que l'altra inversió que es posa en aquesta modificació és per canviar el parc infantil que hi ha a la plaça d'Isabel de Villena, en 21.240EUR i després 37.913 EUR, els quals s'han posat en eixa partida per al manteniment de carrers que estan deteriorats. Per tant, reitera que, tal com el Sr. Sánchez diu, és una modificació que que s'ha de fer perquè les partides que s'han donat de baixa no són prioritàries ara mateix i s'ha considerat que aquestes són més prioritàries.

En un nou torn, el Sr. Sánchez manifesta que agraeix al Sr. Serrano l'explicació que li ha donat, però que sap perfectament que ell sabia perfectament on anaven eixos diners. Diu que ell sap molt bé quan es fa una modificació pressupostària perquè es fa i on va. No obstant, reitera l'agraïment al Sr. Serrano per haver-li-ho explicat, però creu que no feia falta. Per altra banda, el Sr. Sánchez pensava era que el Sr. Serrano li hagués dit: «bé, Sr. Sánchez, té raó. Aquell dia que jo li vaig dir que això del Sector 11 no era, que vostè estava fent política, que nosaltres pensàvem fer-ho en fase, en fi, evidentment, altres coses manen i vosté tenia raó en aquell moment.» Tot i això, el Sr. Sánchez diu que no li ha volgut donar la raó, però no li cal perquè dormirà tranquil aquesta nit.

Finalment, el Sr. Serrano conclou el debat dient al Sr. Sánchez que ell també dormirà tranquil aquesta nit. Respecte del que li ha dit, el Sr. Serrano diu que les quotes del Sector 11, --després de la minoració que es va fer en la modificació pressupostària--, es van quedar un import de 175.000 EUR, quan efectivament en un informe de l'arquitecte municipal l'aportació de l'Ajuntament al sector 11 és d'1.759.497 EUR més IVA. Aleshores, el Sr. Serrano explica que això significa que ara es lleva aquesta partida, quan la inversió de les quotes del sector 11, els 175.000 EUR, ha de ser de quasi dos milions d'euros. A més, manifesta que el Sr. Sánchez és un especialista en el tripijoc de les paraules. Per això, diu que no li dóna cap raó. El que li ha de diu és que és igual tindre eixa inversió en 400.000 EUR que en 175.000 EUR que en 2.000 EUR, perquè l'Ajuntament ha de posar dos milions d'euros. Per tant, en aquest moment, considera més prioritari posar eixos diners per a coses que són més necessàries.

Vista la proposta de la cap d'ingressos de data 20/10/11, relativa al procediment de la tramitació de l'expedient.

Atès l'art. 177 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, que possibilita la tramitació d'aquests expedients quan haja de realitzar-se alguna despesa que no puga demorar-se i no existisca crèdit pressupostari o siga insuficient o no ampliable el consignat.

Atès que el procediment està subjecte als mateixos tràmits i requisits establerts per als pressupostos, incloses les normes sobre informació, reclamacions i publicitat (art. 177.2 en relació amb el 169 de l'esmentat RDL).

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de les modificacions pressupostàries, d'acord amb allò previst en l'art. 22.2 i) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia, Hisenda i Personal, per quinze vots a favor i sis abstencions (representants del grup municipal socialista), acorda:

Primer. Aprovar inicialment l'expedient de modificació de crèdits número 9/2011, amb el següent detall:

  • Donar de baixa els següents projectes:

Proj.

Denominació

Import

4810

Parcs infantils

383,35

3006

Quotes Sector 11

175.759,13

2708

Expropiacions terrenys

16.958,20

Total

193.100,68

  • Modificar el pressupost de despeses amb un crèdit extraordinari per import de 193.100,68 euros, finançat amb aquestes baixes, i per a finançar els següents:

Crèdit extraordinari:

Progr.

Econom.

Proj.

Denominació

Import

151

60001

2311

Expropiacions terrenys

133.947,56

151

61000

2411

Vies públiques

37.913,12

156

62500

2511

Parcs infantils

21.240,00

Total

193.100,68

Segon. Que s'expose al públic durant un termini de quinze dies hàbils mitjançant un anunci en el BOP, als efectes que les persones interessades puguen examinar-lo i presentar reclamacions; s'ha de considerar definitivament aprovada si durant l'esmentat període d'exposició no s'hi presenten reclamacions.

Tercer. Publicar la modificació, una vegada aprovada definitivament, resumida per capítols, en el Butlletí Oficial de la Província. Tot i això, no ha d'entrar en vigor fins que no s'haja portat a terme aquesta publicació.

Quart. Remetre una còpia de l'aprovació de l'esmentada modificació pressupostària, a la Unitat de Coordinació amb les Hisendes Locals i Autonòmiques.

PUNT 9é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal de data 21/10/11, on proposa que s'autoritze per part del Ple un nou augment del crèdit inicial de l'aplicació pressupostària 325.15000 per import de 9.855,44 euros, tenint en compte la previsió pel concepte de «Productivitat» per al mesos d'octubre, novembre i desembre en la mateixa.

Vist l'Informe del viceinterventor municipal de la mateixa data, del següent tenor:

«El tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, en la seua proposta de data 21 d'octubre de 2011, proposa un augment de la següent aplicació pressupostària:

Productivitat

Apl.

Pressup.

Desc. Econòmic

Import

325

15000

Productivitat

9.855,44

Total

9.855,44

Fonaments de dret

Primer. De conformitat amb l'art. 214 del text refós de la Llei reguladora d'hisendes locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004 (TRLHL), l'exercici de la funció interventora comprèn la intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de valors.

Segon. Correspon al Ple de la corporació determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l'assignació de productivitat als funcionaris dins dels límits màxims assenyalats en l'article 7.2.b) del Reial Decret 861/1986 (30 per 100 de la massa retributiva) i a l'Alcaldia o Presidència de la corporació l'assignació individual, amb subjecció als criteris que, si escau, haja establit el Ple, sense perjudici de les delegacions que puga conferir conforme a l'establit en la Llei 7/1985 reguladora de bases de règim local. Aquest límit no se supera segons la següent taula:


Tercer. Si bé la base d'execució del pressupost 9 que regula la vinculació jurídica dels crèdits, determina en l'apartat 2n a) que, per al capítol I (despeses de personal), la vinculació jurídica s'estableix a nivell de Grup de Funció (un dígit) i Capítol (un dígit), no es pot utilitzar en aquest cas el mecanisme de la vinculació jurídica perquè l'Alcaldia té la competència per a l'assignació individual de la productivitat, però mai pot aprovar una assignació per aquest concepte que excedisca de la quantitat global que ha assenyalat el Ple de la corporació, ja que es tracta d'una competència que la llei atribueix al Ple.

Quart. En cas d'aprovar-se per part del Ple aquesta autorització, s'han de tramitar les modificacions pressupostàries oportunes per dotar les partides que reporten eixes despeses de crèdit adequat i suficient, a través de transferències de crèdit entre partides de capítol I. És competent per a la seua autorització l'Alcaldia Presidència o tinència d'alcaldia en qui delegue, en virtut de la base d'execució del pressupost 18.4.

Segons l'exposat i en virtut de l'art. 214 del Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

RESULTAT DE LA FISCALITZACIÓ: Conformitat.»

Atès que competeix al Ple de la corporació l'aprovació de l'augment dels crèdits incials per excedir de la quantitat global en un principi assenyalada.

La corporació, de conformitat amb la proposta del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Economia i Hisenda i Personal, el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Hisenda i Personal i per unanimitat dels membres assistents, acorda autoritzar un nou augment del crèdit inicial de la aplicació pressupostària 325.15000 «Productivitat» per import de 9.855,44 euros, tenint en compte la previsió en aquesta, per este concepte, per al mesos d'octubre, novembre i desembre.

PUNT 10é. Prèvia declaració d'urgència, acordada amb el vot favorable dels vint-i-un membres assistents, que formen la majoria absoluta legal.

Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció presentada per la portaveu del grup municipal socialista de data 25 d'octubre de 2011, la qual llegeix la Sra. Miralles Romero (portaveu del grup municipal socialista) i que és del següent tenor literal:

«EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La delicada situació financera dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana fa impossible seguir finançant els programes PAMER I EMCORP de la Generalitat Valenciana que un any més està retardant de manera injustificada el pagament de les subvencions d'aquests programes, amb l'agreujant que són ajudes que els ajuntaments abonen mensualment a les persones contractades.

Les administracions locals de la Comunitat Valenciana han avançat el pagament dels salaris i ara es troben que el Govern valencià no els lliura la subvenció que els correspon.

Cal recordar que els programes Emcorp i Pamer estan subvencionats per la Generalitat i per la UE, en aquest cas, a través del Fons Social Europeu. En aquest sentit, cal indicar que, "la part subvencionada per la Unió sí que s'ha ingressat en els comptes de la Generalitat, encara que el Consell no l'ha traslladat als ajuntaments."

Al juny i juliol amb l'inici dels programes d'ocupació el Govern Valencià hauria d'haver abonat ja als ajuntaments el 60% del total de les ajudes que marca l'ordre que regula els programes.

Per tot això, es proposa al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

1. Reclamar a la Generalitat Valenciana que faça efectiu el total de les subvencions dels programes d'ocupació PAMER I EMCORP.

2. Que es traslladen aquests acords al president de la Generalitat Valenciana, al president de les Corts Valencianes i a tots els portaveus dels grups parlamentaris.»

Arribat aquest punt, la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, en defensa de la moció presentada manifesta que ella pensa que els ajuntaments no han de finançar la Generalitat Valenciana. Considera que han de fer de banc de la Generalitat i denuncia que, en la delicada situació financera que tenim, hi ha ajuntaments que han hagut de demanar préstecs. Per tant, demana que facen efectius els diners perquè, tal com ha llegit, són diners que ja s'han pagat als treballadors dels programes aquests. Diu que l'Ajuntament paga totes els mesos religiosament i que, a més, aquests diners la Generalitat sí que els ha ingressat, pel que fa a la part que correspon a la Unió Europea, i considera que és molt greu que ho hagen ingressat, però que no ho facen efectiu als ajuntaments.

L'alcalde indica que es considerarà com a primera intervenció la defensa que ha fet la Sra. Miralles de la moció presentada.

Seguidament, la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, fa ús de la paraula per a dir que a l'hora de revisar la moció, el primer que li resulta curiós és que no apareix per cap lloc el finançament intermig. En canvi, diu que sí que apareix el Fons Social Europeu, apareix la Generalitat, però el finançament intermig, que és el de l'Estat, no apareix. Per tant, assegura que no se sap si tots han complit, perquè la Sra. Miralles diu que diu que el Fons Europeu ha dipositat els diners, que la Generalitat no ho ha pagat, però de l'Estat no s'anomena res. De fet, explica que existeix el Programa Operatiu Prorregional d'Adaptabilitat i Ocupació 2007-2013 i una ordre que regula la distribució territorial per a l'exercici 2011, per a la gestió per les comunitats autònomes en competències assumides, subvencionades de l'àmbit laboral finançades amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat.

Per tant, avança que votaran part de la moció en conra, perquè consideren que la part intermitja no hi queda regulada. De fet, explica que no s'ha complit amb els compromisos. D'altra banda, creu que tampoc no s'hi anomena res de la resta de programes que l'Ajuntament té, a banda de l'Emcorp i el Pamer, com ara el Programa Salari Jove, l'agent d'ocupació i desenvolupament local, els tallers d'ocupació i el Pla Integral d'Ocupació. Explica que tots aquests programes que ha esmentat corresponen a les línies de subvenció que la Sra. Miralles anomena «de la Generalitatx. A més, indica que la Sra. Miralles centra la seua moció en què la Generalitat ens deu 59.000 EUR, que s'han retardat un mes a pagar, ja que els programes Emcorp i Pamer s'han executat des del 6 de juliol, 11 i 13 del mateix mers i finalitzen tots el mes d'octubre. A més, indica que la Llei de Pressupostos de la Generalitat Valenciana sí que estableix que s'ha d'abonar primer un 60% a l'inici de l'execució i un 40% al final de l'execució i tots els programes van començar al final i hi ha un mes per a comunicar l'inici del programa, perquè t'envien el 60%. La Sra. Vallés vol dir amb això que no s'està parlant d'un retard tan important i, en principi, en total són de 963.000 EUR que la Conselleria ens ha concedit este any per a tots els programes d'ocupació i ens ha enviat fins a la data 400.000 EUR. De fet, explica que, a data d'avui, tots els programes de 2010 estan tots pagats i diu que, si la Sra. Miralles té els fulles que li va passar el regidor d'Hisenda, veurà com anem en les mateixes previsions que l'any anterior i en el mes de febrer s'havia liquidat tot el de 2010 i la previsió per aquest any és la mateixa.

En un nou torn, la Sra. Miralles diu a la Sra. Vallés que l'any passat, en aquestes dates, ja s'havia cobrat el 60% dels programes de l'any passat. Afirma que s'havien cobrat el 15 d'octubre, 30 de setembre, el Salari Jove, etc. Diu, però, que enguany encara no els han fet efectius. A més, la Sra. Vallés parla de les subvencions de l'Administració General de l'Estat i sembla que el Govern Central no paga als Ajuntaments. Manifesta, però, que ella estaria a favor també que ferem una moció conjunta per a reclamar-ho, ja que diu estar a favor de tot el que siga reclamar a favor del nostre Ajuntament i li dóna igual de l'Administració que provinga. De fet, és el mateix que diu que diuen els membres de l'equip de govern quan sempre afirmen que els dóna igual a l'Administració que reclaméssem diners, perquè l'important és que arriben els diners a l'Ajuntament de Benicarló.

Continua dient la Sra. Miralles que el que no pot ser és convertir-nos en el banc de la Generalitat. Per altra banda, indica que la Sra. Vallés ha nomenat el programa de Salari Jove. A aquesta moció, --diu--, no estava, però també forma part dels mateixos programes i també està en la relació de diners que li van donar en el full de càlcul. Manifesta que també està clar que es reclama tot junt, però pel que diu que estan en els mateixos terminis que l'any passat, ella pensa que no, ja que en total són 140.000 EUR els que han de pagar i que l'Ajuntament ja ha pagat als treballadors que han fet aquests programes. Per tant, pensa que està bé presentar la moció i que correspon que es reclame a la Generalitat que ens pague el que se'ns deu.

A continuació, el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, fa ús de la paraula i manifesta que esta moció li pareix correcta i que la votaran a favor. Manifesta que volen que la Generalitat i que l'Estat, si ens deuen diners, que ens els paguen. Considera que és molt greu que hi haja municipis que els hagen de finançar bancs per aquest motiu.

En un nou torn, la Sra. Vallés, en relació amb el que la Sra. Miralles ha dit sobre la importància que, a data d'avui, no s'hagen fet efectius els pagaments, li respon que no poden aprovar la moció perquè hi ha molts més programes i, de la mateixa manera que aquests pensen que estan dins dels paràmetres normals i hi ha també més programes per a sumar a la moció. Per tant, consideren que no se li ha de donar la forma de moció, perquè de la mateixa manera que treballem per a sol·licitar les subvencions, treballen per a reclamar les quantitats. A més, manifesta que la Sra. Miralles comenta que a l'any passat, a l'octubre s'havien fet efectius, però li sembla que no té la data en què es van executar.

Així doncs, la Sra. Vallés assegura que estan dins de la normalitat i respecte al finançament de l'Estat diu que no s'ha ingressat el quart trimestre (octubre-novembre i desembre) i que, per tant, també porten un mes de retard els de l'Estat a ingressar a la Generalitat el quart trimestre dels plans. Per tant, de la mateixa manera, hauria d'incorporar-se també l'Estat, que és el que tampoc no ha complit.

D'altra banda, manifesta que no va a entrar tampoc en el fet que si la a Generalitat li han exigit tindre un pla de reequilibri financer per poder seguir rebent finançament des de l'Estat, perquè això el que ha provocat és que altres plans es quedaren paralitzats. Diu també que tampoc no va a entrar en altres qüestions, com que si tenim els diners que ens toquen de l'Estat o no. Creu, en canvi, que l'important és que Benicarló l'any 2010 va rebre 875.000 EUR en subvencions per a generar ocupació i enguany 963.000 EUR i creu que és una quantitat molt important. Continua dient que a dia d'avui tenim ingressats 400.000 EUR i que la previsió és que en el mes de febrer de 2012 estiga tot ingressat. Aleshores, considera que la moció en aquest cas, no toca.

Finalment, l'alcalde conclou el debat dient que la justificació de les subvencions la va firmar ahir mateix per a demanar els diners, per a enviar-ho perquè el termini finalitzava el dia 2 de novembre, per a poder cobrar.

En conseqüència, la corporació, per tretze vots a favor i vuit en contra (representants dels grups municipals socialista i del Bloc Nacionalista Valencià), acorda desestimar la moció presentada per la portaveu del grup municipal socialista en els termes en què ha estat redactada.

PUNT 11é. PRECS I PREGUNTES.

El senyor alcalde indica que hi ha dos preguntes del Ple passat per contestar. En conseqüència dóna la paraula a la Sra. Vallés Burriel, representant del grup municipal popular, per contestar la pregunta que va formular la Sra. Romero Gadea, representant del grup municipal socialista, en relació amb la destinació del local del Tossal de la Figuera.

La Sra. Vallés indica que, en principi, a dia d'avui no hi ha una destinació clara. Manifesta que estan treballant amb diferents regidories perquè la veritat és que l'espai té una part molt interior i moltes coses que no es poden ubicar perquè no tenen llum exterior. Aleshores, explica que tenen diverses propostes, des de l'Àrea de Cultura i des de l'Àrea de Benestar Social. Tot i això, de moment, a dia d'avui, no poden dir una designació clara perquè s'està mirant quina serà la millor opció. Indica que quan es tinga clar, ja es comunicarà.

Seguidament, l'alcalde dóna la paraula a la Sra. Ortiz Roca, representant del grup municipal popular, per donar contestació a les preguntes formulades pel Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, en relació amb les dades de Turisme.

A continuació, la Sra. Ortiz manifesta, primer de tot, que sí que s'ha fet un balanç. Explica que aquest balanç està a l'Oficina d'Informació i Turisme i en el proper Consell d'Unificació de Turisme i Comerç es portarà. A més, ha de dir al Sr. Ferrer que a més de fer el balanç sobre les dades de la temporada d'estiu, des de l'Àrea de Turisme es fan estadístiques sobre les dades del nombre de visitants i pernoctacions al nostre municipi, tal com es fa en altres municipis. Afig que, a més de fer el balanç, en plena temporada d'estiu es va fer una roda de premsa per donar les dades i també les previsions que hi havia per als mesos que faltaven per a la finalització de la temporada.

En segon lloc, respecte a una altra de les preguntes que va fa el Sr. Ferrer sobre la repercussió turística promocional i econòmica que tenen les Festes d'Agost i la resta de festes de Benicarló (Sant Antoni, la Carxofa, etc.), explica que, des de l'Oficina d'Informació i Turisme i des de l'Àrea de Turisme, es fan cada mes estadístiques i queda reflectit que els dies de les festes hi ha un increment de visitants i també de pernoctacions. Considera que això repercuteix promocionalment i turísticament en l'àmbit del municipi. A més, indica que eixe número d'increment de pernoctacions que es fan a Benicarló en els dies de festes repercuteix econòmicament, perquè si la persona pernocta vol dir que fa una reserva d'un allotjament o d'una habitació i, per tant, fa una despesa en una empresa turística que, a la vegada, també és una despesa en alimentació i en oci. I, en relació amb una altra de les preguntes que va formular el Sr. Ferrer sobre Fitur, diu que l'alcalde, en la sessió del Ple anterior, li la va contestar perfectament.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 21.35 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

Vist i plau,

Benicarló, 28 d'octubre de 2011

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa