Ajuntament de Benicarló: Ple extraordinari núm. 3/2013, de 28 de març.

Ple extraordinari núm. 3/2013, de 28 de març.

28/03/2013

CARLOS BRAVO SÁNCHEZ, LLICENCIAT EN DRET, SECRETARI DE L'AJUNTAMENT DE BENICARLÓ

CERTIFICO: Que l'acta de la sessió plenària núm. 3/2013 de la corporació municipal, que va tenir lloc, amb caràcter extraordinari, el dia 28 de març de 2013, és del següent tenor literal:

ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA NÚM. 3/2013 QUE VA TENIR LLOC EL DIA 28 DE MARÇ.

A Benicarló, al Saló de sessions de l'Ajuntament, a les 12.00 hores del dia 28 de març de 2013 es reuneixen, amb caràcter extraordinari i en primera convocatòria, els membres de la corporació municipal que es relacionen a continuació, sota la presidència de l'alcalde, el Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa:

President: Sr. Marcelino Domingo Pruñonosa

Regidors: Sr. Shara Vallés Burriel

Sr. José Joaquín Pérez Ollo

Sra. María Ortiz Roca

Sr. Marcos Marzal Roca

Sr. Pedro López González

Sr. José María Serrano Forner

Sr. Juan Manuel Urquizu Mejías

Sr. Pedro Joaquín García Bautista

Sr. Eduardo Arín Piñana

Sra. María Nieves Eugenio Bayo

Sra. Rocío Martínez Roca

Sr. Álvaro Luis París Sánchez

Sra. Rosario Miralles Ferrando

Sr. José Antonio Sánchez Martí

Sra. Filomena Natividad Agut Barceló

Sra. Ildefonso Añó Lores

Sra. María Ángeles Romero Gadea

Sra. Rosa Ana Marzá Caldés

Sr. Ricardo Manuel Mascarell Moros

Sr. Joan Manuel Ferrer Meseguer

Secretari: Sr. Carlos Bravo Sánchez

Excusa la seua absència el Sr. Fernando Ferrer Galindo (viceinterventor)

El president declara oberta la sessió i es procedeix a examinar els següents punts de l'ordre del dia:

PART RESOLUTÒRIA

PUNT 1r. APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA NÚM. 2/2013, DE 28 DE FEBRER. En primer lloc, fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a fer un comentari al punt 4t de l'acta que avui s'aprova del 28 de febrer de 2013, que és la proposició de la ratificació de l'acord de l'Ajuntament amb la mercantil ODEMIRA, SLU. Concretament, diu que, tot i que sap que es fa un resum de les intervencions, considera que és un tema delicat, per tant, demana que les seues dos intervencions en aquest plenari siguen íntegres, és a dir, que es transcriguen de forma literal.

En segon lloc, l'alcalde, vista la proposta efectuada per la Sra. Miralles indica que no hi ha cap inconvenient que s'afegisca. En conseqüència, la corporació per unanimitat dels membres assistents acorda aprovar l'esborrany de l'acta de la sessió ordinària núm. 2/2013, de 28 de febrer amb la incorporació de la transcripció literal de les dos intervencions efectuades per la Sra. Miralles en el punt 4t del Ple ordinari de data 28 de febrer de 2013.

PUNT 2n. PROPOSICIÓ A L'APROVACIÓ DEL NOMENAMENT DEL JUTGE DE PAU TITULAR. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta formulada per la Junta de Portaveus en data 21 de març de 2013.

Vist l'informe de Secretaria de data 21 de març de 2013, en relació amb l'expedient tramitat per al nomenament del càrrec de Jutge de Pau titular del Jutjat de Pau de Benicarló, del següent tenor literal:

«Antecedents.

Primer. El 21 de gener de 2013 la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana notifica a aquest Ajuntament l'acord de 17 de gener de 2013 de la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel qual es comunica el proper cessament del jutge titular, el Sr. Juan Manuel Torres Segarra, nomenat per a l'acompliment del càrrec el 10 de juny de 2009, a l'efecte de que el Ple procedisca a elegir a qui, reunint les condicions legals, siga nomenat per la Sala de Govern d'aquest Tribunal per a l'acompliment del càrrec per un període de quatre anys.

Segon. Mitjançant la resolució de l'Alcaldia, de 25 de gener de 2013, es va fer pública l'obertura del procés per a la cobertura de la vacant de jutge, es va anunciar en el Butlletí Oficial de la Província (BOP de 31 de gener de 2013) i, mitjançant edictes, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, Deganat dels Jutjats de Vinaròs i Jutjat de Pau, i es va concedir un termini fins al 14 de març perquè les persones intressades pogueren formalitzar les corresponents instàncies.

Tercer. Conclòs el termini, solament va formalitzar una instància el Sr. Juan Manuel Torres Segarra, espanyol, veí de Benicarló, amb DNI 18.929.671 G, major d'edat, que exerceix el càrrec de psicòleg i director del Centre Ocupacional El Maestrat, dependent de l'IVADIS (Institut Valencià d'Atenció als Discapacitats), pertanyent a la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana. Adjunta un curriculum vitae.

Fonaments legals

I. La normativa vigent en aquesta matèria es conté en el Reglament 3/1995, de 7 de juny, dels Jutges de Pau i, per remissió, en els articles 99 a 103, 301 a 303 i 389 a 397 de la Llei Orgànica.

II. Assenyalen els articles 2, 5 a 7, i 13 i 14 del Reglament els requisits exigits per a l'acompliment d'aquest càrrec, que són ser espanyol/a, major d'edat i no ser culpable de cap de les causes d'incapacitat establertes per l'article 303 LOPJ.

Indiquen, igualment, la tramitació a seguir, és a dir, que ha d'anunciar-se la convocatòria, amb indicació del termini i lloc de presentació d'instàncies, en el Butlletí Oficial de la Província i mitjançant edictes, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del partit o Jutjat Deganat i al Jutjat de Pau.

Requereixen, igualment, que siga el Ple de la corporació, amb el vot favorable de la majoria absoluta legal dels seus membres, que procedisca a l'elecció del jutge de pau i el seu substitut, entre les persones que ho hagen sol·licitat, acord que ha d'incorporar la referència detallada de les circumstàncies de l'elecció, menció expressa del quòrum obtingut i dades d'identificació i condicions de capacitat i compatibilitat dels elegits.

III. Pel que fa a les condicions de capacitat i compatibilitat, les persones aspirants a ser nomenades jutges de pau han de reunir els requisits establerts a la LOPJ (articles 301 a 303 i 389) per a l'ingrés en la carrera judicial, excepte els derivats de la jubilació per edat, sempre que aquesta no supose impediment físic o psíquic per al càrrec.

En concret, respecte de la capacitat de les persones aspirants, l'article 302 de la LOPJ requereix per a l'ingrés a la carrera judicial ser espanyol i major d'edat, així com l'article 303 que indica que estan incapacitats els impedits físicament o psíquicament per a una funció judicial, els condemnats per delicte dolós mentre no hagen obtingut la rehabilitació, els processats o inculpats per delicte dolós, mentre no siguen absolts o es dicte un acte de sobreseïment, i els que no estiguen en el ple exercici dels seus drets civils.

D'altra banda, pel que fa a incompatibilitats i prohibicions, sense perjudici d'altres que preveuen els articles 390-397 de la LOPJ, assenyala l'article 389 que el càrrec de jutge és incompatible amb qualsevol altra jurisdicció aliena a la del poder judicial, amb qualsevol càrrec d'elecció popular o designació política de l'Estat, comunitats autònomes, províncies i altres entitats locals i organismes que en depenen, amb les ocupacions o càrrecs dotats o retribuïts per l'Administració de l'Estat, les Corts Generals, la Casa Reial, comunitats autònomes, províncies, municipis i qualsevol entitat, organisme o empresa que en depenen, amb les ocupacions en tribunals o jutjats, amb l'exercici de la advocacia i de la procuradoria, amb tot tipus d'assessorament jurídic, siga o no retribuït, amb l'exercici d'activitat mercantil, i amb les funcions de director, gerent, administrador, conseller, etc. en societats o empreses mercantils, públiques o privades.

IV. Examinada la documentació aportada, estimem que no concorre cap causa d'incapacitat per a l'exercici del càrrec i, en conseqüència, el seu nomenament s'adequaria al que estableixen els articles 13 i 14 del Reglament 3/1995 esmentat, en el sentit que «durant el seu mandat els jutges de pau estan subjectes al règim d'incompatibilitats i prohibicions regulades en els art. 389-397 de la Llei Orgànica del Poder Judicial en el que els siga aplicable ».

No obstant això, la seua activitat professional podria resultar incompatible (article 389.3 LOPJ), per tractar-se d'una ocupació retribuïda per una entitat depenent de la comunitat autònoma. En qualsevol cas, la decisió referent a això competeix a la Sala de Govern, que ha de valorar la flexibilitat deduïda de l'exposició de motius del Reglament i el contingut de la seua activitat, d'alguna manera vinculat a la docència.

Conclusió

Estimem, en conseqüència, adequat a dret el procediment seguit a l'efecte i procedeix que el Ple de la corporació es manifeste sobre això.»

La corporació, de conformitat amb l'informe de Secretaria i la proposta formulada per la Junta de Portaveus, per assentiment, acorda:

Primer. Escollir el Sr. Juan Manuel Torres Segarra per ocupar el càrrec de jutge de pau titular del Jutjat de Pau de Benicarló.

Segon. Notificar el present acord a l'interessat i remetre una certificació del present acord al Jutjat Degà de Vinaròs, al Jutjat de Pau de Benicarló i a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

PUNT 3r. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE DONAR LA CONFORMITAT A LA MEMÒRIA DE LES OBRES INCLOSES EN EL PROJECTE MODIFICAT NÚM. 1, PER A LA REDEFINICIÓ DEL TRAÇAT DELS COL·LECTORS GENERALS DE LA EDAR DE BENICARLÓ, REMESA PER LA EPSAR. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 14 de març de 2013.

Fa ús de la paraula la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, per a dir avui es dictamina la proposta de modificació d'un projecte de l'EDAR de Benicarló. En aquest sentit, manifesta que els membres del seu grup votaran a favor, però no vol obviar una sèrie de consideracions, com el fet que aquesta modificació suposarà una expropiació d'unes finques que a l'Ajuntament de Benicarló li tocarà pagar perquè l'EDAR estiga parada. És a dir, considera que, de moment, l'EDAR està parada i no se sap quan es posarà en marxa, però, mentrestant, l'Ajuntament, que tampoc no té diners, ha de pagar una expropiació de finques per a aquesta modificació, quan la Generalitat no se sap quan ens construirà la depuradora. A més, indica que dia 23 de febrer al Levante es van publicar unes declaracions fetes l'alcalde dient que el Consell aparta la depuradora de Benicarló. Segons la Sra. Miralles, el Sr. Císcar, el vicepresident del Consell, va dir a l'alcalde que ara hi ha «otras necesidades de pago más urgentes como las farmacias o proveedores». I la Sra. Miralles considera que això és increïble i no entén com es pot dir això, quan els benicarlandos tenen pagada no una depuradora, sinó que en tenen pagades almenys quatre. Manifesta que, des de l'any 1995, s'està pagant en el rebut de l'aigua, que quasi suposa el 50% el cànon de sanejament, per tant, considera increïble que ara ens diguen que els diners que nosaltres paguem del cànon de sanejament es destinen a pagar altres coses. A més, pregunta a l'alcalde si aquests diners dels benicarlandos no els ha reclamat i si cada vegada que parla amb el Sr. Císcar o amb la consellera d'Infraestructures, la Sra. Bonig, no li diu que els benicarlandos ja tenim pagada la depuradora i que és una infraestructura imprescindible per al desenvolupament turístic d'este poble. A aquest respecte, considera que tenim un pla de competitivitat que ens gastarem 2,5 milions d'euros en quatre anys per a millorar la competitivitat turística del municipi i resulta que el que milloraria completament la competitivitat seria una depuradora, que a més és obligatòria per a municipis com el nostre. Per tant, diu que no entén que això no siga imprescindible. En aquest sentit, la Sra. Miralles creu és una infraestructura que l'equip de govern no ha reclamat suficientment, per tant, els en dóna la culpa, ja que considera que no han sigut prou reivindicatius en este tema. A continuació, insisteix en el fet que en el pla de competitivitat s'invertirà un dineral en la Mar Xica, per fer una platja més accessible amb passarel·les, etc., i si ens descuidem potser este estiu l'haurem de tancar perquè si es trenca l'emissari la contaminació de les aigües ens obligarà a tancar les platges per culpa de no tindre una depuradora. Així doncs, diu que votarà a favor del projecte, però que els agradaria que les obres començaren d'una vegada per totes i que esta depuradora fóra una realitat, com ho és a Vinaròs, on durant molts anys han tingut un govern socialista. Conclou dient que no sap si el govern del Partit Popular que tenim a este poble és encara contrari al fet que el govern de la Generalitat, del mateix color polític, no faça les inversions necessàries.

Seguidament, intervé l'alcalde per a dir a la Sra. Miralles que, en primer lloc, abans de dir alguna cosa que ha dit ell, ho diga clarament i s'assegure bé, perquè li sembla que la Sra. Miralles s'ha referit a unes paraules del Sr. Císcar i no seues. En segon lloc, indica que la Sra. Miralles ha dit que anem a gastar-nos els diners en unes expropiacions. A aquest respecte, l'alcalde explica que això no implica que en aquests moments el pagament d'eixes expropiacions. Afegeix que, efectivament, les obres han començat i la pressió que fa aquest Ajuntament és moltíssima, igual com ha fet per altres obres. Tot i això, diu que unes han vingut i les altres estan venint. Diu també que ara l'obra de la depuradora està parada i que en altres pobles no la tenen ni començada i són molt més turístics que Benicarló. Ara bé, assegura que estan lluitant i estan parlant amb qui han de parlar. A mé, s'adreça a la Sra. Miralles per dir-li que la Sra. Bonig no té cap competència en matèria de depuradores, però que, encara així, també li ho comenten a ella i li ho comentem al president de la Generalitat i a totes les persones que faça falta. Diu que al Sr. Císcar, que en pocs dies estarà ací, també el seguiran pressionant perquè la depuradora per a Benicarló és una necessitat. Per altra banda, afirma saber de l'existència d'una disposició de la Unió Europea en contra de la Generalitat Valenciana perquè es faça la depuradora i diu que tan de bo la facen complir. Conclou dient que potser tenen ells més força ells que nosaltres i, per tant, tan de bo la facen complir, perquè ell entén i reconeix que és una obra essencial per a Benicarló i, per això, l'Ajuntament ha fet tot el que havia de fer.

En un nou torn, la Sra. Miralles s'adreça a l'alcalde per dir-li que, segurament, o ella s'ha explicat malament o ell ho ha entés malament, ja que ella ha volgut dir que les declaracions eren que, a l'alcalde, el Sr. Císcar li havia dit que ara hi ha unes necessitats de pagament. D'altra banda, indica que se li havia oblidat abans dir que el dia 10 d'abril, en la Comissió d'Infraestructures, la seua diputada autonòmica, la Sra. Anna Besalduch, tractarà aquest tema amb la Sra. Bonig. Per tant, avança que ja li traslladarà exactament què es diu allí i quines són les declaracions de la Sra. Bonig. A més, la Sra. Miralles diu que, per suposat, que ha entés que els terrenys es posen a disposició, però diu que els que ara expropiarem també els haurem de pagar. Fins i tot diu que hi ha altres terrenys que encara estan pendents de l'expropiació de finques afectades per actuar l'EDAR, amb la qual cosa considera que sí que hauren de fer una inversió. Acaba dient que, per suposat, el que sí que li agradaria és que es fes la depuradora.

Finalment, l'alcalde indica que aprovar aquesta modificació en aquestos moments no implica fer les expropiacions demà i pagar-les demà. Explica que s'està aprovant simplement una modificació que ha enviat l'EDAR que no vol dir que demà s'expropien ni que hi haja cap pressa a expropiar els terrenys. Ara bé, afirma que el sí que hi ha és l'obligació d'expropiar-los per a fer la cessió. De fet, diu que ocorre el mateix quan es fa un col·legi, un centre de salut o una depuradora. Per tant, reitera que aquest tràmit és una obligació de l'Ajuntament i s'ha de fer. A més, afegeix que s'alegra moltíssim del que li puga dir la Sra. Bonig, però la Sra. Bonig no té cap competència en tema de depuradores, ja que depèn de la Conselleria d'Agricultura en aquesta legislatura. Per tant, indica que en aquesta legislatura totes les competències les té el Sr. Císcar, que en una setmana estarà a Benicarló i el podran pressionar encara més.

Relació de fets

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló, en la sessió de 15 de desembre de 2008, va aprovar definitivament el Pla Especial de reserva de sòl en la partida Vilaperdig de Benicarló, per a la implantació d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), que va ser redactat pels serveis tècnics de l'Ajuntament de Benicarló, i aprovat amb caràcter provisional pel Ple d'aquesta corporació en data 25 de setembre de 2008. L'acord amb les ordenances es va publicar en el BOP de Castelló de 8 de gener de 2009.
L'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) va contractar la redacció dels projectes de construcció de l'EDAR de Benicarló i de construcció dels nous col·lectors generals del sistema de sanejament de Benicarló, en virtut de la competència per executar les obres de sanejament i depuració atribuïda per la Llei 2/1992, de 26 de març, de la Generalitat, de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, que van ser sotmesos a informació al públic mitjançant anuncis publicats en el DOCV de 23/06/2009 i en el periòdic Las Províncias de 03/07/09, sense que es presentaren al·legacions.
Per acord de 27 de novembre de 2009, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló declara la compatibilitat amb l'ordenació urbanística i territorial de l'esmentat projecte d'obra pública de construcció de l'EDAR de Benicarló.
Posteriorment, en acord d'aquesta Comissió Territorial d'Urbanisme de Castelló, de data 24 de maig de 2010, es va aprovar definitivament el Pla Especial dels nous col·lectors generals del sistema de sanejament de Benicarló, tramitat per l'EPSAR, sent el seu objecte modificar puntualment la qualificació de les parcel·les afectades pel projecte de construcció de les conduccions que connectaran la xarxa de sanejament actual del municipi de Benicarló amb la futura EDAR, a l'efecte de la dotació de sòl necessari per a la implantació de serveis urbans. En el mateix acord, es va declarar la compatibilitat amb l'ordenació urbanística i territorial del projecte d'obra pública relatiu als nous col·lectors generals del sistema de sanejament de Benicarló.
Les obres d'execució dels projectes indicats va ser adjudicada a la UTE SAV-DAM-DRACE-MEDIO AMBIENTE, en data 23 d'agost de 2010, i van començar l'endemà de la signatura de l'acta de comprovació del replanteig, que va tindre lloc el 9 d'octubre de 2010.
En data 14 de febrer de 2013 (registre d'entrada núm. 2.452), es rep en aquest Ajuntament un escrit de l' EPSAR, de data 6 de febrer de 2013, en el qual es comunica que s'està redactant una modificació núm. 1, del projecte de construcció de la nova EDAR i els col·lectors generals de Benicarló, el qual s'acompanya amb una memòria de dita modificació núm. 1, que preveu un nou traçat dels col·lectors generals, a l'efecte de que l'Ajuntament de Benicarló preste la seua conformitat al document remès, declare la compatibilitat urbanística amb les previsions del planejament municipal i pose a la disposició de l'EPSAR els terrenys necessaris per a l'execució de les obres.
En data 6 de març de 2013, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, informa el següent:

«Que s'ha rebut la memòria de les obres incloses en el Projecte modificat núm. 1 per a la redefinició del traçat dels col·lectors generals de l'EDAR de Benicarló.

Aquesta memòria ha estat remesa per l'entitat de sanejament d'aigües, EPSAR, perquè s'emeta un informe municipal, prèviament a la redacció del Projecte modificat núm. 1, i s'adopte per l'òrgan competent d'aquest Ajuntament l'oportú acord sobre les següents qüestions:

Donar la seua conformitat a la memòria adjunta.

Analitzada la memòria adjuntada, es comprova que aquesta s'adequa al traçat consensuat amb els serveis tècnics municipals per minimitzar les afeccions sobre el territori.

No obstant això, ha de comprovar-se que la capacitat de bombament de l'estació núm. 1, al costat del Parador Nacional, no supera la capacitat de bombament de les bombes instal·lades en en actual emissari de la Mar Xica, a fi d'evitar desbordaments en el tram urbà al costat de la platja del Morrongo».

Declarar la compatibilitat urbanística de l'emplaçament de les instal·lacions.

El nou traçat proposat per als col·lectors i estacions d'impulsió discorre:

En sòl urbà, per zones destinades a espai lliure i vials.

Sent aquestes instal·lacions compatibles amb la utilització general d'aquests sòls, tal com exigeix l'article 103 PGOU, no existeix inconvenient urbanístic per a la seua instal·lació.

Sòl urbanitzable, per zones destinades a espai lliure, vials i equipaments ID.

Sent aquestes instal·lacions compatibles amb la utilització general d'aquests sòls, tal com exigeix l'article 103 PGOU, no existeix inconvenient urbanístic per a la seua instal·lació.

Sòl no urbanitzable, per camins públics i parcel·les privades.

D'acord amb l'article 213 PGOU, en sòl no urbanitzable resulten compatibles les construccions i instal·lacions vinculades a l'execució d'obres públiques. Això sense perjudici de l'autorització necessària per afectar a altres administracions sectorials (zones de domini públic maritimoterrestre, lleres hidrogràfiques, FFCC, CN-340, variant de CN-340 i AP-7, vies pecuàries i CV-135)

Per tant, la instal·lació prevista en la memòria de les obres incloses en el Projecte modificat núm. 1 per a la redefinició del traçat dels col·lectors generals de l'EDAR de Benicarló resulta COMPATIBLE URBANÍSTICAMENT amb les previsions del planejament municipal, sense perjudici de les autoritzacions sectorials legalment necessàries.

Posar a la disposició de l'Entitat de Sanejament d'Aigües els nous terrenys necessaris.

Per poder dur a terme aquesta "posada a disposició", és necessari obtenir determinats terrenys privats sobre els quals s'ha previst la implantació d'estacions d'impulsió i el traçat parcial dels col·lectors.

Concretament les parcel·les afectades, d'acord amb la memòria, són:

Polígon	Parcel·la
22	88	Estació de bombament núm. 3
P.I. Collet	4711	Col·lector
16	249, 247, 245, 241, 235, 232, 219a, 208, 197a, 195, 193.	Col·lector

La resta de parcel·les són públiques, bé de propietat municipal, bé de domini públic estatal hidràulic o marítim.

La posada a la disposició dels terrenys només pot dur-se a terme mitjançant l'expropiació d'aquestos i és necessària la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació, pel que resulta necessària l'aprovació del Projecte modificat núm. 1 que definisca la relació detallada de drets i béns afectats.»

Vist que l'Entitat de Sanejament d'Aigües (EPSAR), en virtut de les atribucions i funcions que confereix la Llei 2/1992, de 26 de març, de Sanejament de les Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, és un òrgan dependent de la Generalitat Valenciana, creat per dur a terme de manera eficaç, entre altres activitats, l'execució d'aquelles obres de sanejament i depuració que l'Administració de la Generalitat determine, així com aquelles altres que li puguen encomanar les entitats locals.
De conformitat amb el previst en els articles 97 i 98 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

En conseqüència, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient i per unanimitat dels membres assistents, acorda:

Primer. Donar conformitat a la memòria remesa per l'EPSAR (Entitat de Sanejament d'Aigües), i rebuda en aquest Ajuntament en data 14 de febrer de 2013 (registre d'entrada núm. 2.452), en la qual es detallen les modificacions que es recolliran en el Projecte modificat núm. 1 de les obres de construcció de la nova EDAR i dels col·lectors generals de Benicarló, ja que aquesta s'adequa al traçat consensuat amb els Serveis Tècnics Municipals per minimitzar les afeccions sobre el territori.

Segon. Declarar la compatibilitat des del punt de vista urbanístic i territorial de l'emplaçament de totes les instal·lacions al fet que es refereix aquesta memòria, de conformitat amb l'informat per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores en data 6 de març de 2013.

Tercer. L'Ajuntament de Benicarló es compromet a posar a la disposició de l'Entitat de Sanejament d'Aigües tots els terrenys que siguen de titularitat municipal necessaris per a l'execució de les obres. Respecte a aquells terrenys de titularitat privada, es compromet a posar-los a disposició una vegada finalitzat el corresponent procediment administratiu per a la seua obtenció. L'expropiació dels terrenys afectats de titularitat privada, necessitarà la prèvia declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació. Per tant, serà necessari que el Projecte modificat núm. 1 (o el document de Pla Especial que l'acompanye, si escau) indique la relació detallada de drets i béns afectats. Concretament les parcel·les afectades, d'acord amb la memòria, són:

Polígon	Parcel·la
22	88	Estació de bombament núm. 3
P.I. Collet	4711	Col·lector
16	249, 247, 245, 241, 235, 232, 219a, 208, 197a, 195, 193.	Col·lector

Quart. Comunicar aquest acord a l'Entitat de Sanejament d'Aigües (EPSAR), perquè en tinga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 4t. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RESOLUCIÓ DE LES AL·LEGACIONS FORMULADES CONTRA L'ACORD DE PLE DE 25/10/2012, D'INICI DEL PROCEDIMENT DE CADUCITAT DE L'ADJUDICACIÓ DEL PAI UE 5, I DE REMISSIÓ DE L'EXPEDIENT AL CONSELL SUPERIOR DE TERRITORI I URBANISME DE LA CONSELLERIA COMPETENT EN MATÈRIA D'URBANISME PER A PRECEPTIU DICTAMEN. Se sotmet a la consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 14 de març de 2013.

Relació de fets

Vist que el Ple de l'Ajuntament de Benicarló, en la sessió que té lloc en data 25 d'octubre de 2012, acordà iniciar el procediment per declarar la caducitat de l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 5 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, a la mercantil INVESAL 3000, SL, acordada pel Ple de la corporació en data 27 de desembre de 2007, per incompliment del requeriment imposat en l'acord del Ple de la corporació, de data 27 de desembre de 2011 (acreditació en el termini d'un mes, des de la seua notificació, en data 30/12/2011, de la formalització i inscripció en el Registre de la Propietat, de forma unilateral, d'una hipoteca a favor del'Ajuntament, sobre les finques ofertes com a garantia del compliment de les obligacions corresponents a l'agent urbanitzador del PAI de la UE 5 del PGOU de Benicarló, en la quantia establerta a les bases reguladores del programa, i presentació del Projecte refós d'urbanització refós, amb la introducció de les modificacions previstes en l'acord d'aprovació d'aquests instrument), i en conseqüència, del termini màxim previst per a la formalització del corresponent contracte d'urbanització.
L'anterior resolució va ser notificada a la mercantil INVESAL 3000, SL a l'entitat avalista, i a la resta de persones interessades (titulars de drets afectats, en atenció als articles 31 i 84 de la LRJPAC) i se'lsva concedirs un termini d'audiència de deu dies naturals, perquè formularen les al·legacions que estimaren convenients.
Vist que consten presentades les següents al·legacions, en relació amb l'acord del Ple indicat:

Data Núm. de registre d'entrada Persona interessada

18.12.2012 17.606 MARIA ENCARNACION AMAT ESTELLER
Vist que en data 7 de març de 2013, el secretari d'aquest Ajuntament, el Sr. Carlos Bravo Sánchez, emet el següent informe, en relació amb l'al·legació formulada:

«(...) Examinat l'expedient en qüestió, resulta que solament la Sra. María Encarnación Amat Esteller presenta al·legacions, mitjançant un escrit que va entrar en el Registre de l'Ajuntament el 18 de desembre de 2012. No obstant això, la data de presentació ha de retrotraure's al 13 de desembre de 2012, per haver-se presentat en Correus, en la sucursal 21 de València.

Examinat, així mateix, l'expedient, resulta que la notificació de l'acord a la Sra. María Encarnación Amat Esteller va tenir lloc el 6 de novembre de 2012.

En conseqüència, no procedeix tenir en consideració el contingut de l'escrit d'al·legacions, en haver-se presentat extemporàniament.»

Vist tot això, la corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, i per assentiment, acorda:

Primer. No admetre a tràmit l'al·legació a l'acord del Ple de data 25 d'octubre de 2012, pel qual es va iniciar el procediment per declarar la caducitat de l'adjudicació del Programa d'Actuació Integrada per al desenvolupament de la UE 5 del Pla General d'Ordenació Urbana de Benicarló, formulada per la Sra. María Encarnación Amat Esteller, amb DNI 19.521.856-P i presentada en l'oficina de Correus, sucursal núm. 21 de València, en data 13 de desembre de 2012, amb entrada en aquest Ajuntament en data 18 de desembre de 2012 (registre d'entrada núm. 17.606), per extemporània, de conformitat amb l'informat en data 7 de març de 2013, pel secretari d'aquest Ajuntament, el Sr. Carlos Bravo Sánchez.

Segon. Remetre l'expedient al Consell Superior de Territori i Urbanisme de la Conselleria competent en matèria d'urbanisme, per sol·licitar l'emissió del preceptiu dictamen previst en l'article 143.4 de la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana.

Tercer. Notificar la present resolució a la Sra. María Encarnación Amat Esteller, i indicar-li que aquest és un acte de tràmit, per la qual cosa, contra aquest no procedeix la interposició de cap recurs, sense perjudici del previst en l'article 107.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

PUNT 5é. DICTAMEN A LA PROPOSTA DE RATIFICACIÓ DEL DECRET DEL TINENT D'ALCALDE DELEGAT DE L'ÀREA D'URBANISME I MEDI AMBIENT DE 26 DE FEBRER DE 2013, DE SOL·LICITUD DE LA INCLUSIÓ EN EL PLA PROVINCIAL DE COOPERACIÓ A LES OBRES I SERVEIS DE COMPETÈNCIA MUNICIPAL PER A L'ANY 2013, DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE CASTELLÓ, DE LES OBRES DE REPARACIÓ DE PAVIMENTS DE DIVERSOS CARRERS DEL CASC ANTIC DE BENICARLÓ. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la proposta que formula el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient de data 14 de març de 2013.

Fa ús de la paraula el Sr. Sánchez Martí, representant del grup municipal socialista, per a dir que en aquest punt els membres del seu grup s'abstindran per dues qüestions fonamentals. En primer lloc, esmenta el fet que la decisió de quins carrers s'havien incloure dins d'aquest pla provincial la va prendre l'equip de govern unilateralment, ja que en la Comissió només es va donar compte i no es va donar l'oportunitat d'opinar ni de participar en la idea. Continua la seua intervenció dient que els membres del seu grup no comparteixen en absolut la idea dels membres de l'equip de govern, que és destinar els diners que vénen de les preferencials a reparar els paviments de diversos carrers del casc antic (carrer Pubill, plaça de Sant Joan, plaça de Sant Bertomeu, etc...). Explica que no hi estan d'acord perquè són carrers que fa quatre dies es van fer a vianants i ara ja es reparen, la qual cosa no creu que siga, en absolut, necessari. En aquest sentit, manifesta que ell, tal com va dir en la Comissió, entén que hi ha carrers a este poble, com per exemple el carrer d'Ulldecona o el carrer Vinaròs, que sí que fa falta reparar-los perquè el seu estat és lamentable. Per tant, reitera que no entén que es reparen carrers del centre del poble que fa quatre dies que es fer per a vianants. En canvi, afirma que sí que entendria que digueren que es repara la plaça de la Constitució, la qual considera que s'ha estat destrossant i, a més, ara li han posta el Dimecres i cada dimecres hi ha al damunt furgonetes de 1500 kg de pes per acabar de destrossar la plaça més emblemàtica del poble, la qual --segons el Sr. Sánchez-- costarà molts diners reparar per la cabuderia de la regidora. Per tant, reitera la seua disconformitat que es reparen els carrers proposats i es pregunta si la resta de carrers de la perifèria no no són poble i si només s'ha d'acontentar les quatre persones que viuen al centre.

Insisteix, doncs, en el fet que els membres del grup municipal socialista no comparteixen els criteris dels membres de l'equip de govern i, com que no els comparteixen, no donaran suport perquè eixos diners s'empren a reparar eixos carrers, perquè entenen que no necessiten cap reparació urgent. Per tant, avança l'abstenció del grup socialista en aquest punt.

Intervé, seguidament, el Sr. Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per a dir que els membres del seu grup votaran a favor aquest punt, com ja ho van fer en la Comissió Informativa. No obstant això, demana que, quan hi hagen decisions d'aquestes, es demane la participació de l'oposició, se'ls consulte i es consensue una posició, perquè considera que hi ha altres carrers que potser són més prioritaris que eixos. Ara bé, manifesta que el seu grup votarà a favor, perquè pensen que l'han de donar, ja que són plans de la Diputació i és interessant per als carrers que siga. Tanmateix, reitera la seua petició de consens per decidir quins a carrers els fa falta més que a aquests, perquè creu que segurament hi ha carrers en Benicarló que els fa més falta.

Al respecte, el Sr. López González, representant del grup municipal popular, manifesta que la decisió de fer aquests carrers ha estat molt marcada per l'import de les subvencions indicat en les bases que es van publicar en el Butlletí Oficial. Tot i això, dóna la raó al Sr. Sánchez respecte al fet que ha indicat que la plaça de la Constitució necessita una reparació. A aquest respecte, explica que no es va elegir la plaça de la Constitució, perquè quan van començar a comptar l'obra i sense ni acabar el pressupost, el preu se n'anava una barbaritat. Tanmateix, creu que la reparació que necessita la plaça és una reparació seriosa, però els diners amb què compten actualment i els que vénen de subvencionats no arriben ni de bon tros. De fet, explica que a les bases indica que les poblacions de més de 5.000 habitants el pressupost no pot superar els 50.000 EUR i la quantitat màxima a subvencionar en seran 25.000 EUR aproximadament. En canvi, el Sr. López diu que ha parlat amb el Departament d'Economia i Hisenda i es va establir que la quantitat que sí que podríem assumir seria entre 25.000 EUR i 30.000 EUR. Per tant, afirma que s'ha fet un pressupost i es fan aquests carrers, no per caprici, sinó perquè són prou necessaris per la quantitat de gent que s'hi aplega. A més, manifesta que si va als carrers, sense cap tipus d'esforç, es poden veure llocs on el paviment està prou tocat. Per tant, creu que és una necessitat arreglar aquests carrers, d'una banda, per la quantitat de gent que passa i, d'altra, perquè els diners que tenim són eixos i no ens en podem gastar més.

A continuació, el Sr. López recorda que el Sr. Sánchez, en la seua intervenció, ha esmentat carrers com el carrer d'Ulldecona i el carrer de Vinaròs. En aquest sentit, explica aquest últim és un carrer que està en projecte i que es van solucionant poquet a poquet les incidències que s'hi van produint, com en la resta de carrers. A més, indica que el regidor d'Obres i Serveis pot dir la quantitat de correus electrònics i missatges que li arriben en relació amb diverses patologies que van sortint dia a dia, com ara una tapa de clavegueram, un rastell, etc., i la Brigada va reparant sobre la marxa aquest tipus d'incidències. Ara bé, diu que, ara es tracta d'unificar un projecte o una memòria valorada o alguna cosa i donar preu a una petita actuació i que més voldria ell que sobraren diners per arreglar la plaça. I diu que amb això vol indicar que s'arriba fins on es pot arribar. Per altra banda, respecte del que ha indicat el Sr. Mascarell sobre que voldrien participar més, el Sr. López diu que si s'han sentit ofesos que ell els demana perdó i que intentarà estar més a l'aguait la propera vegada. Tot i això, torna a insistir en el fet que estaven molt supeditats a una subvenció molt petita i no tenien molt de marge per fer altres carrers que, potser, sí que és veritat que necessiten arreglar-se. Conclou dient que l'extraradi és tan important com la zona centre, però a la zona centre hi ha molts comerços i molt de volum de gent que va i ve i creuen que no pot ser mantindre eixos carrers cèntrics en mal estat.

En un segon torn, el Sr. Sánchez s'adreça al senyor López i li diu que el Sr. Mascarell li vota a favor i ell no li vota a favor. En aquest sentit, recorda al Sr. Mascarell que els diners no es perden i si el criteri és que al Sr. Sánchez no li agrada això, doncs, diu que no li agrada i no ho vota a favor. Ara bé, el Sr. Sánchez considera que el Sr. López ho agraeix al Sr. Mascarell i a ell no li ho agraeix i que això és normal. Per altra banda, el Sr. Sánchez extrau una segona conclusió que és que ell no ha dit de reparar la plaça de la Constitució, sinó que ha dit que facen el que vulguen amb ella, ja que el més emblemàtic del poble està fet un desastre, però és igual. Tanmateix, el Sr. Sánchez diu que ell ho denuncia ací. En canvi, diu que del que sí que ha parlat abans és de carrers com el d'Ulldecona, Vinaròs, etc. i el Sr. López li ha dit que són carrers on el pressupost no arriba i que podria portar-lo als carrers del casc antic per veure els deterioraments que pateixen en l'actualitat. A aquest respecte, el Sr. Sánchez manifesta que de la mateixa manera el Sr. Sánchez podria portar al Sr. López als carrers d'Ulldecona i Vinaròs i veuria com la gent entropessa i cau tots els dies i han d'anar mirant perquè es poden partir el cap. Per això, afirma que a ell no l'ha convençut el discurs que ha fet el Sr. López, en el sentit que s'ha de fer una inversió molt gran i amb els diners que es disposen no es pot arribar a més. De fet, el Sr. Sánchez suggereix al Sr. López que ho faça per fases, ja que no cal fer-ho tot, sinó reparar allò que és més important. A més, diu que el Sr. López s'ha referit als carrers del nucli antic i el Sr. Sánchez pregunta a aquest respecte si no són nucli antic, per exemple, els carrers de Santa Càndida, Clapissa, Sant Isidre, etc. Per aquest motiu, el Sr. Sánchez reitera que als membres de l'equip de govern el criteri que plantegen els membres del grup municipal socialista els dóna igual. Diu que tenen el dret al pataleo o dit d'una altra manera «a l'expressió democràtica i lliure ací en un parlament com este», per tant, diuen que no estan d'acord amb eixos criteris que aplica l'equip de govern. El Sr. Sánchez conclou dient que l'equip de govern que governa per majoria absoluta i que no es cansarà de repetir --i si cal ho farà a tots els plens-- que el concepte d'ajuntament democràtic no l'entenen ni saben el què és.

En un nou torn, el Sr. Mascarell s'adreça al Sr. López per a demanar-li, en primer lloc, que felicite al Sr. Sánchez perquè no s'enfade. I, en segon lloc, explica que ell el que volia dir és que tot açò que ell li ha comentat abans s'hauria d'haver portat a comissió i preguntar-los el parer, veure-ho i prioritzar. Per tant, torna a insistir al Sr. López que en properes ocasions faça això, perquè pensa que tots estan ací, --tant el Sr. Sánchez, com el Sr. López, com ell mateix--, per a treballar pel poble i tot volen que el poble siga el millor de tot Espanya. De fet, considera que això només s'aconsegueix participant tots i donant cadascú la seua opinió. Continua la seua intervenció dient que està clar que els membres de l'equip de govern són majoria i si ells diuen blanc, ja podem dir la resta siga gris, que serà blanc. Tot i això, demana que almenys se'ls deixe aportar idees i iniciatives. A més, afirma que està d'acord amb el que diu el Sr. Sánchez que hi ha molts altres carrers i cita com a exemple les voreres del carrer de Vinaròs que estan fatal i amb clots i el carrer del Pérez Pina. Finalment, conclou reiterant la seua petició de participació en el desenvolupament del poble.

A continuació, el Sr. López fa extensible la invitació abans esmentada pel Sr. Mascarell i indica que l'Ajuntament té previst i està preparant convertir per a vianants diversos carrers, ja que aquests són estrets i tenen problemàtica d'accessibilitat. No obstant això, manifesta que en aquest cas concret i comprovada la problemàtica i els diners disponibles han ajustat la memòria a eixos diners.

Finalment, l'alcalde conclou el debat dient que estem parlant de plans provincials i que hem tingut la sort que enguany s'incloguen les poblacions de més de 5.o00 habitants, ja que l'any passat no estaven. Explica que s'està parlant d'una subvenció de vora 50.000 EUR i recorda que en el passat Ple de la Diputació, que va ser el dimarts, es van aprovar totes les obres que es van demanar per part dels municipis amb l'abstenció del partit socialista, fins i tot, davant d'obres demanades per alcaldes socialistes. Per altra banda, respecte a la qüestió a què s'ha referit l'oposició sobre el carrer de Vinaròs i el carrer d'Ulldecona, manifesta que arreglar-los se'n va quasi a més d'un milió d'euros. Respecte del que s'ha dit que l'equip de govern no ha actuat, demana que això no ho diguen, perquè el carrer d'Ulldecona, si no recorda malament, l'últim tram es va arreglar tot i no fa molt de temps, ja que ha sigut pràcticament en aquesta legislatura. Finalment, manifesta que açò és una subvenció dels plans de la Diputació per import aproximat de 50.000 EUR i sembla que ací volen fer el Parque de los Príncipes.

Vist el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient, de data 26 de febrer de 2013, que és del següent tenor literal:

«Relació de fets

I. En data 31 de gener de 2013 apareixen publicades en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló en el seu número 14, les Bases per a la convocatòria del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis de competència municipal per a l'any 2013.

II. En data 25 de febrer de 2013, l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, redacta l'estimació del pressupost de reparació de paviments en diversos carrers del casc antic: carrer del Pubill, carrer del Campanar, plaça de Sant Joan, plaça de Sant Bartomeu i carrer de Sant Joan, encreuament amb el c. de Sant Antoni, el qual ascendeix a un total de 55.444,20 euros IVA inclòs.

Fonaments de dret

Primer. Que la legislació aplicable al present expedient és la prevista en el Reial Decret 835/2003, de 27 de juny, pel qual es regula la cooperació econòmica de l'Estat a les inversions locals, desenvolupada per l'Ordre APU/293/2006, de 31 de gener, i que s'aplica de conformitat amb l'establert en la Convocatòria del Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis de competència municipal per a l'any 2013, aprovat per la Diputació Provincial de Castelló en sessió plenària de data 29/01/13.

Segon. De conformitat amb les disposicions citades i altra normativa d'aplicació, l'òrgan competent per a la resolució del citat expedient és l'Ajuntament Ple.

Tercer. Atès l'informe del tècnic d'Urbanisme, el Sr. Hernández Lahera, de data 26 de febrer de 2013.

Quart. Ateses les facultats delegades en el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme, el Sr. Pedro López González, per Decret d'Alcaldia de data 13 de juny de 2011: Direcció i gestió dels serveis integrats a l'Àrea d'Urbanisme, inclosa la facultat en aquest àmbit de resoldre mitjançant actes administratius que afecten terceres persones sobre aquelles matèries en què, concorrent aquesta condició, no siguen objecte de delegació en un altre òrgan municipal.

Cinqué. Vist tot això, d'acord amb el que disposa l'article 21.1.q) de la Llei 7/85 de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local.

En virtut de l'anterior,

RESOLC:

Primer . Aprovar l'estimació del pressupost de reparació de paviments en diversos carrers del casc antic: carrer del Pubill, carrer del Campanar, plaça de Sant Joan, plaça de Sant Bartomeu i carrer de Sant Joan, encreuament amb el c. de Sant Antoni, redactat per l'arquitecte municipal, el Sr. Luis Pérez Lores, que ascendeix a un total de 55.444,20 euros IVA inclòs.

Segon. Sol·licitar a la Diputació Provincial de Castelló la inclusió de les obres de reparació de paviments en diversos carrers del casc antic: carrer del Pubill, carrer del Campanar, plaça de Sant Joan, plaça de Sant Bartomeu i carrer de Sant Joan, encreuament amb el carrer de Sant Antoni, en el Pla Provincial de Cooperació a les Obres i Serveis de competència municipal per a l'any 2013.

Tercer . Comprometre's a realitzar una aportació econòmica en la quantia que resulte de l'aprovació del POYS 2013.

Quart. Facultar el tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme o qui legalment el substituïsca, per a firmar tots els documents que siguen necessaris per executar el present acord.

Cinqué. Proposar al Ple la ratificació de la present resolució en la primera sessió que tinga lloc.

Sisé. Contra el present acte que posa fi a la via administrativa, es pot interposar amb caràcter potestatiu, un recurs de reposició davant l'Alcaldia d'aquest Ajuntament en el termini d'un mes, comptador des de l'endemà de la seua notificació. Així mateix, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu amb seu a Castelló, en el termini de dos mesos , comptadors des de l'endemà de la notificació, de conformitat amb el que regula l'art. 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això, sense perjudici que es puga exercir qualsevol altre recurs que s'estime oportú.»

La corporació, de conformitat amb el dictamen de la Comissió Informativa d'Urbanisme i Medi Ambient, per catorze vots a favor i sis abstencions --representants del grup municipal socialista--, acorda:

Primer. Ratificar el Decret del tinent d'alcalde delegat de l'Àrea d'Urbanisme i Medi Ambient, de data 26 de febrer de 2013, el contingut íntegre del qual ha estat a dalt transcrit.

Segon. Comunicar aquest acord a la Diputació Provincial de Castelló, perquè en tinga coneixement i als efectes oportuns.

PUNT 6é. MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, RELATIVA A LA MORATÒRIA EN EL PAGAMENT, REESTRUCTURACIÓ I AUDITORIA DEL DEUTE PÚBLIC. Se sotmet a consideració de la corporació el contingut de la moció subscrita pel Sr. Ricardo Mascarell Moros, portaveu del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, de data 15 de març de 2013 (escrit amb registre d'entrada núm. 4376/15.03.2013), que és del següent tenor literal:

«MOCIÓ

El deute públic i el pagament dels seus interessos ocupen ja una part més que important en la distribució dels pressupostos de les Administracions Públiques. Aquest deute afecta de manera negativa, i molt, els serveis que presten els ajuntaments.

Sabem que aquest deute no deriva i ni tan sols té una relació amb la despesa en serveis públics estatals, de la Generalitat o municipals. Sabem que una bona part d'aquest, uns 240.000 milions d'euros en aportacions de capital, crèdits i avals, s'ha contret per a sanejar o rescatar empreses i institucions de crèdit (algunes d'aquestes empreses es troben en processos judicials o amb greus acusacions de frau i gestió negligent). Aquesta desviació de fons públics afecta, per tant, la resta de serveis d'obligada dotació per les administracions públiques. A més, els títols de deute públic per a rescatar bancs i empreses en fallida, subscrits amb les entitats i agències financeres privades, comporten condicions oneroses dictades per una prima de risc que és controlada per agents especuladors.

És conegut, d'altra banda, que bancs i altres organismes financers creditors imposen programes d'austeritat i acceleren els processos de privatització dels serveis públics. Aquests "programes" i privatitzacions són causa de greus patiments, atur, disminució d'ingressos, pèrdua del dret al desenvolupament personal i augment de la mortalitat. A més, d'acord amb aquest deute extern es cancel·len les ajudes a aquells països del sud amb què mantenim un deute per la nostra responsabilitat en el seu subdesenvolupament social, ecològic i humà.

Com ha reconegut l'Expert Independent de les Nacions Unides sobre els efectes del deute extern en el seu informe de 13 d'agost de 2012, "les càrregues excessives de deute extern tenen un impacte negatiu en la realització dels drets humans i el desenvolupament en els països deutors a través de la desviació de recursos dels serveis socials bàsics i a través de les condicions adjuntes als mecanismes internacionals d'alleugeriment del deute". I així mateix, la Resolució aprovada pel Consell de Drets Humans del les Nacions Unides en la sessió de 5 de juliol de 2012 recorda que "Tot Estat té la responsabilitat primordial de promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població i, a aquest efecte, té el dret i l'obligació de triar els seus objectius i mitjans de desenvolupament i no s'ha de veure condicionat per fórmules específiques de política econòmica externes" i afirma que "des del punt de vista dels drets humans, la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seues obligacions en matèria de drets humans, especialment els drets econòmics, socials i culturals".

Sabem que una part d'aquest deute pot tenir un origen que no és legítim, ja que es basa en rescats financers que posen els beneficis d'uns pocs als de la majoria, naixen d'unes polítiques fiscals injustes per a la majoria, i utilitzen uns mecanismes financers que no tenen més justificació que la de concedir preponderància econòmica, política i social a bancs i altres organismes financers.

D'acord amb aquestes polítiques, la Constitució de l'Estat espanyol ha estat reformada de manera urgent, a l'agost de 2011, amb l'objectiu de donar prioritat absoluta al pagament del servei del deute per damunt de les obligacions relatives a les necessitats bàsiques de la ciutadania. Amb això, el govern de l'Estat espanyol ha contret amb els creditors financers, i sota la pressió d'aquests, l'obligació de prioritzar el pagament del deute públic sobre qualsevol altra partida de despesa, forçant els ajuntaments i comunitats autònomes al compliment d'aquest mateix compromís. Alhora, ha imposat un sostre de dèficit del 3% del PIB que començarà el 2014 --amb la previsió de disminuir-lo al 0.5% més endavant--, d'impossible compliment sense que afecte la cobertura de béns i drets bàsics de la ciutadania, i amb un repartiment de l'esforç que penalitza les administracions territorials, incapaços d'atendre així el pagament als seus proveïdors i de dotar els serveis de benestar social i de proximitat que són de la seua competència.

Amb això, es vulneren convenis internacionals subscrits per l'Estat espanyol, com la Declaració Universal dels Drets Humans, que qualifica els béns bàsics de la ciutadania --salut, educació, aliment, seguretat econòmica i habitatge-- com a drets universals i inalienables i, per tant, d'obligada tutela pels Estats, per damunt d'altres drets d'interès secundari o de grup.

El Pacte per l'Estabilitat i el Creixement de la UE, que el govern va utilitzar per a justificar el canvi constitucional, no està complint amb els objectius de garantir l'ocupació i contenir el deute. L'Estat espanyol ha signat unes regles de joc que, d'altra banda, han augmentat les desigualtats socials, fent més rics els rics i augmentant el nivell de pobresa de la majoria. Per tot això, aquest Pacte hauria de considerar-se nul de ple dret.

No podem oblidar que tota operació de crèdit comporta un risc que ha de ser assumit pel prestador. No obstant això, la reforma constitucional ha anul·lat aquest risc i ha traslladat les pèrdues dels prestadors als contribuents que les paguen amb els seus impostos i, de forma diferida, a partir de l'emissió de bons de deute públic. Aquestes emissions de deute públic suporten el sobrecost de la cobertura del risc, quan, aquest, de iure, no existeix per al bonista i, per això, poden considerar-se emissions en frau de llei.

La reestructuració del deute i les quitances són pràctiques reconegudes en la legislació internacional, i sabem que la cancel·lació dels deutes il·legítims han estat possibles en el passat, tant a Europa com a països en vies de desenvolupament, i que aquesta cancel·lació es relaciona amb un alleujament immediat de les necessitats bàsiques de la població. L'anul·lació d'aquest dret al sector públic mentre que sí es permet al sector privat hem de considerar-la dolosa, de manera que aquesta renúncia, inclosa en l'última reforma constitucional és una clàusula lleonina i d'aplicació il·legítima.

A partir d'aquestes consideracions es demana que la corporació municipal aprove la moció següent, proposada per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià:

Primer. Exigir una moratòria immediata en el pagament dels deutes financers de les administracions públiques estatal i de la Generalitat Valenciana.

Segon. Exigir la realització d'una auditoria amb control ciutadà del deute financer de les administracions públiques, que permeta depurar el que siga reconegut com il·legítim, per a la seua quitança o condonació sense condicions, i la conseqüent exigència de responsabilitats civils o penals a les parts que van contraure aquest deute.

Tercer. Exigir la derogació de la reforma constitucional d'agost de 2011 i reconèixer, de forma explícita, la primacia de la despesa social sobre el pagament del deute i dels seus interessos.

Quart. Com a resultat de l'auditoria ciutadana, exigir a les administracions central i valenciana, que una vegada garantida la cobertura dels serveis públics i les prestacions socials, de salut, educació, aliment, habitatge, seguretat econòmica i ecològica, s'establisca amb els creditors la reestructuració del deute legítim.

Cinqué. Aprovar una revisió dels impostos municipals, amb l'objectiu de fer-los realment progressius en funció de la renda i alleujar els sectors més exclosos de la població.

Sisé. Declarar una moratòria immediata en el pagament del deute financer de l'Ajuntament

Seté. Realitzar l'Auditoria del deute de l'Ajuntament, i per això establir una Comissió Independent i Ciutadana d'Auditoria dels deutes municipals basada en l'obertura de tots i cada un dels contractes establerts amb particulars, exposant les seues condicions i resultats a l'escrutini públic.

Vuité. Com a resultat de l'auditoria ciutadana, i una vegada garantida la cobertura dels serveis públics i les prestacions socials, de salut, educació, aliment, habitatge, seguretat econòmica i ecològica, establir amb els creditors la reestructuració del deute legítim de l'Ajuntament.»

Fa ús de la paraula, en primer lloc, el Sr. Ferrer Meseguer, representant del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià, per tal de defensar el contingut de la moció remesa i proposada per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute el País Valencià. El Sr. Ferrer considera que hi ha un deute que és legítim i hi ha un altre d'il·legítim, amb la qual cosa els agradaria saber als membres del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià i a molts de ciutadans quina part és la legítima i quina part no ho és. El seu grup entén que és legítim el deute corresponent a la sanitat, a l'educació, a l'aliment, a la seguretat, habitatge, depuradora, justícia, pagament de proveïdors, etc., i per això consideren necessària l'auditoria per a la determinació del deute no legítim, com pot ser el corresponent a obres faraòniques, corrupció, etc. D'altra banda, explica que s'hi fa referència a la reforma constitucional (art. 135), aprovada a l'agost del 2011 per part dels partits majoritaris que prioritza el pagament a les entitats financeres respecte del pagament a les farmàcies o a la gent que es queda sense habitatge, per exemple. A més, considera una barbaritat el cost del deute de la Generalitat Valenciana, el qual suposa aproximadament 20.000 EUR/hora, amb la qual cosa --diu-- es pot entrar en un cercle viciós d'endeutar-nos més i no poder sortir d'aquesta situació. Per tant, creu que és convenient i necessari valorar el deute que s'ha de pagar i quin no. Així mateix, indica que la gent gran, que ha pagat tota la vida la Seguretat Social, en aquests moments ha de pagar part de les medecines, mentre que nosaltres hem de pagar un deute il·legítim, com pot ser la Champions i la Fórmula 1, als bancs que ens han deixat els diners per fer aquestes coses, entre d'altres. Per això, exigeix una moratòria immediata en el pagament dels deutes financers de les administracions públiques estatal i de la Generalitat Valenciana d'eixe deute il·legítim, alguna auditoria sota el control de la ciutadania per a depurar eixe deute que es considera il·legítim i fer una quita, igual que a Xipre, i depurar les responsabilitats d'aquelles persones que han contret eixe deute.

D'altra banda, també proposa derogar la reforma de la Constitució, que obliga pagar el deute primer als bancs, en compte de les persones i els seus drets, ja que considera que estem per salvar persones i no bancs. Considera també que l'Administració Valenciana i l'Estat no hauria de tindre cap problema perquè es fera una auditoria, ja que, com a administradors, tenim l'obligació de comunicar tot el que fem i no podem amagar cap tipus de contracte ni cap cosa de les que fem. Per tant, demana a la reta de grups que donen suport a aquesta moció perquè es puga tirar endavant eixa auditoria a la Generalitat Valenciana, per tal de saber en quins conceptes hem gastat el que no tocava, per què ho hem gastat i qui és el responsable d'haver gastat el que no tocava. Conclou dient que ens trobem en un moment de retallades socials i que, per tant, creu tenen l'obligació, si escau, d'endeutar-nos en eixes coses que són tan necessàries i bàsiques per als ciutadans.

A continuació, la Sra. Miralles Ferrando, portaveu del grup municipal socialista, manifesta que aquesta moció li ha aparegut al seu calaix aquesta setmana, concretament, el dilluns. Diu que, a la Junta de Portaveus, encara no l'havia llegida. A més, explica que s'ha sorprés perquè el Sr. Mascarell no ho tenia molt clar. És a dir, per a la Sra. Miralles el Sr. Mascarell presenta una moció que ell no té clara. Continua dient que avui s'ha trobat que el Sr. Ferrer ha defensat aquí la moció, que segons diu a l'escrit, està proposada per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià, de la qual la Sra. Miralles assegura no haver-ne sentit mai parlar, encara que afirma que totes les plataformes de ciutadans li mereixen tots els respectes. A més, indica que en tot el que el Sr. Ferrer ha dit que, bàsicament és el que diu en l'exposició de motius, podrien estar d'acord, perquè són coses que no creu que siguen coses de partit, sinó que són coses de sentit comú i en què tots bàsicament estan d'acord. Ara bé, la Sra. Miralls considera que en això del deute legítim i il·legítim es barreja absolutament tot. De fet, creu que ha s'ha barrejat l'Institut Noós amb la sanitat i l'ensenyament i considera que s'han aclarit massa. I, adreçant-se al Sr. Ferrer, li diu que, en primer lloc, el que han de fer com a grup polític és, quan presenten una moció, estar convençuts del que es presenta i, en segon lloc, li diu que tot acord d'una moció sempre s'ha de remetre a alguna entitat, com ara el Govern d'Espanya o la Generalitat o algun altre lloc. En canvi, la Sra. Miralles diu que en cap lloc diu a qui s'ha de remetre l'acord d'aquesta moció. Per tant, considera que hi ha un defecte de forma en la redacció d'aquesta moció, la qual cosa no vol dir que no estiguen d'acord amb el que hi diu, encara que considera que les conclusions que són una mica barreja. En aquest sentit, la Sra. Miralles es refereix al fet que el Sr. Ferre no ha dit res de l'auditoria del deute de l'Ajuntament de Benicarló i a la moció sí que ho diu, «Realitzar l'auditoria del deute de l'Ajuntament i de totes les administracions públiques». A més, pel que fa la creació d'una comissió independent i ciutadana de l'auditoria dels deutes municipals, considera que podrien estar d'acord, però creu que això també val diners i és una cosa que a vegades es diu per demagògia, però és una mica utòpica. En canvi, la Sra. Miralles diu que hi ha coses que en l'exposició de motius on podrien estar d'acord, ja que considera que són coses de sentit comú, amb les qual el seu partit també està completament d'acord. Ara bé, reitera que no es pot és presentar una moció que és una barreja absolutament de tot, a proposta de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià, sense que aquest acord estiga clar a qui l'han de remetre i sense que els punts estiguen completament definits. Conclou repetint que hi ha coses es podrien discutir, però que creu que hi ha altres que són demagògiques i, fins i tot, utòpiques. Per tant, avança que en aquest punt s'abstindran.

Intervé, seguidament, el Sr. Marzal Roca, portaveu del grup municipal popular, per a indicar que tenien acordat portar les mocions, primer de tot, a la Junta de Portaveus. Per això, s'adreça al portaveu del Bloc, i li diu que no la va presentar i els va donar cap còpia. Respecte de la moció, coincidix amb la Sra. Miralles que és una moció amb moltes variants i temes i diu que si ho hagueren parlat haurien pogut mirar de traure alguna conclusió. A continuació, diu que hi ha una Llei d'Estabilitat Pressupostària per als ajuntaments, que estan complint tots al peu de la lletra, i hi ha altres lleis, --com el text refós de la Llei d'Hisendes Locals, la Llei reguladora de les bases de règim local, etc.--, i institucions, --com el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i altres institucions--, per tal de donar la transparència deguda per part de les administracions públiques a la ciutadania en general. I és per al Sr. Marzal, d'acord amb el contingut de la moció, sembla que la gent està desemparada, quan ell considera que en realitat no és així. El Sr. Marzal creu que hi ha mecanismes de control per part de les administracions públiques i lleis que obliguen al seu compliment. A més, indica que a la moció es tracta el tema de la reforma constitucional i ell pensa que s'ha presentat la moció sense saber molt bé què és. De fet, diu que és la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià la que proposa aquesta moció, la qual li mereix tot el seu respecte, però en desconeix el funcionament i la finalitat. Afig també que tampoc sap a qui se li envia la moció, ja que no hi diu res. Per això, per tot el que ha esmenta i perquè considera que la moció tracta temes delicats, anuncia que el grup popular votarà en contra de la moció.

En un segon torn, el Sr. Ferrer manifesta que creu el Partit Popular votarà en contra de la moció perquè deuen haver coses que no li agraden, perquè si no, podrien abstindre's i la moció tiraria endavant. Explica, a més, que la moció no s'ha presentat en consens per aprovar-la amb tots els grups polítics perquè el seu grup volia que entrara com a punt en l'ordre del dia del Ple i tal com saben l'alcalde i el senyor Marzal, --diu, el Sr. Ferrer--, les dos setmanes anteriors al plenari no s'han fet Juntes de Portaveus i, per tant, no s'ha pogut consensuar aquesta moció. Explica que no hi han hagut Juntes, en una ocasió, perquè hi havia una visita a València ell creu que important per a donar suport a un empresari benicarlando, que és el que fa les mascletades a València i, en l'altra, creu que perquè era festa. Dit això, el Sr. Ferrer indica que en aquesta moció la demana la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià i l'únic que volen saber és si aquest ajuntament està d'acord o està en contra que s'auditen els comptes de la Generalitat Valenciana. És a dir, el Sr. Ferrer explica que eixa plataforma necessita saber si té el suport d'aquest ajuntament en això o no i, per tant, es pot votar que sí, que no o abstindre's. En aquest sentit, el Sr. Ferre diu que es podem quedar sols votant que sí, però ell creu que també podrien votar tots que sí i donar suport a aquesta plataforma, per tal que es depuren totes eixes responsabilitats. A més, el Sr. Ferrer considera importantíssim en aquests moments que sapiguem quin deute és el legítim i quin deute no és el legítim. Aleshores, torna a explicar que per a ell és legítim que els administradors endeutaren les administracions per a coses bàsiques del carrer, com pot ser l'alimentació, com pot ser la sanitat, com pot ser l'educació. Però, considera que no és legítim o no ha sigut legítim que ens endeutarem fent obres faraòniques, que no han portat cap benefici als ciutadans. Indica també que des del grup Compromís a les Corts Valencianes s'han preguntat moltes qüestions com quin és el contracte que es va fer amb el senyor Julio Iglesias i porten set anys demanant-ho i no sabem quin és el contracte que va firmar amb el Sr. Julio Iglesias la Generalitat Valenciana, ni saben si se li va pagar a Bancaixa. Per això, el Sr. Ferrer considera que no ha de fer por als administradors, --que diu que són ells mateixos--, que es faça una auditoria de les coses. Per tant, demana que si no volen votar a favor, s'abstinguen i que l'Ajuntament de Benicarló done suport a la plataforma perquè es puguen auditar els comptes dels mecanismes públics, que són ajuntaments, Generalitat, Diputació i Govern Central.

De nou, torna a fer ús de la paraula la Sra. Miralles per a repetir al Sr. Ferrer, amb tots els respectes, que les mocions no són per a saber si un ajuntament està a favor, ja que ella creu que les mocions es traslladen a les administracions per a demanar alguna cosa. Reitera, a més, que en aquesta moció no se sap a qui se li ha de traslladar, perquè es parla de totes les administracions. A continuació, diu que no entén tampoc això del deute legítim i il·legítim, perquè, encara que pot estar d'acord que hi ha coses en què no ens haguérem hagut d'endeutar, allò continua sent un deute i en la moció es demanauna moratòria amb el deute amb les entitats financeres o amb els mercats. Per tant, torna a repetir que les coses no estan massa clares, encara que el Sr. Ferrer diga que la moció és per saber si l'Ajuntament està d'acord. Però, la Sra. Miralles continua pensant que les mocions són per a demanar alguna cosa a una administració determinada i una cosa concreta i creu que en aquest moció no se sap a qui li ho han de demanar. Tot i això, torna a repetir que bàsicament en tot el que el Sr. Ferrer diu estan d'acord, ja que no es pot estar d'acord en el fet que la Generalitat s'endeute en grandes eventos, --i aprofita per dir que és el mateix diu el seu grup parlamentari a les Corts Valencianes--, ni es pot estar d'acord amb el fet que cobre el Sr. Gimeno per ser el president de la Ciudad de las Lenguas, que no existeix, o que cobre el director de l'aeroport. En definitiva, anuncia que els membres del grup municipal socialista s'abstindran en aquest punt perquè entenen que aquesta moció no està redactada en la forma escaient i perquè creuen que li falta més concreció, menys demagògia, menys coses en general i concretar a qui s'ha de comunicar.

Finalment, el Sr. Marzal expressa que pensa que els membres del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià van presentar la moció i no se la van llegir. És a dir, el Sr. Marzal considera que la van presentar per registre i després han vist que mescla moltes coses i moltes incongruències, com ara l'auditoria de l'Ajuntament, quan els membres del grup municipal del Bloc Nacionalista Valencià coneixen els mecanismes de control que existeixen i les lleis que els regulen. A més, el Sr. Marzal considera que l'administració funciona d'acord amb una legislació, els ciutadans tenen els mecanismes adequats perquè no se senten desemparats i les administracions públiques oferixen la transparència que demana la ciutadania. D'altra banda, indica que les lleis han anat evolucionant i adaptant-se a la realitat social actual. Per tant, considera que el contingut barreja de qüestions diverses i entén que no són les formes d'haver presentat aquesta moció, ja que no se sap a qui se li ha d'enviar. Per tant, manifesta que els membres del grup municipal popular votaran que no a aquesta moció perquè sí que se l'han llegida, han estat estudiant-la. De fet, el Sr. Marzal creu que, fins i tot, el Sr. Ferrer no ha fet referència a tot el que inclou la moció, perquè en el tema de la Constitució considera que ja hi ha comissions d'experts per tal de buscar els mecanismes perquè les administracions s'autofinancen i puguen subsistir, de la mateixa manera que passa amb les famílies que han hagut d'evolucionar i adaptar-se a la realitat social actual. Finalment, diu que creu que han presentat la moció sense llegir-la, han vist que no té la forma deguda i que, en el fons, el que ocorre és que la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià ha volgut fer-se una mica de publicitat.

Sotmesa a votació la moció, la corporació, per tretze vots en contra del grup popular, sis abstencions del grup municipal socialista i dos vots a favor del Bloc Nacionalista Valencià, acorda rebutjar el contingut de la moció en els termes en què ha estat redactada.

I com no hi ha més assumptes per a tractar, el president alça la sessió a les 13:02 hores. En dono fe.

I perquè conste als efectes procedents, amb l'excepció de l'article 206 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, expedesc aquesta acta amb el vistiplau de l'alcalde.

	Vist i plau,
	L'alcalde Marcelino Domingo Pruñonosa

Vist i plau,

L'alcalde

Marcelino Domingo Pruñonosa

Benicarló, 29 de març de 2013

Actas de Pleno

Ple extraordinari núm. 3/2013, de 28 de març.